h===Œ

&

q3 Records, idees, timbres... Escoltem!

La xata merenguera

La xata merenguera, huit, nou, deu,com que es tan fina, trico, trico, tra,com que es tan fina, lairó, lairó,

se’n va a Benifaió, lairó.L’alcalde de Sollana, huit, nou, deu

té una burra, trico, trico, tra,té una burra, lairó, lairó,vestida en camisó, lairó.

Que es menja les garrofes, huit, nou, deu,amb coca fina, trico, trico, tra,amb coca fina, lairó, lairó,tomaca i pimentó, lairó.

q

30

CDA 16-17

Demana als teus iaios que et contenalguna cançó-joc que cantaren quaneren xicotets i porta-la a classe.

31q

=======q

1. Observa este gràfic i pensa:a quantes pulsacions equivalenles quatre semicorxeres?

2. Practica les quatre semicorxeres inventant-te paraules de quatre síl·labes.Quan les tingues, llig la teua combinació marcant la pulsació.

Et presentem un ritme nou: les quatre semicorxeres.

3 Llenguatge musical

32

xo - co - la - te pa

3. Estudia este ritme:

4. Formeu un gran cercle i practiqueuel ritme percudint les semicorxeresdamunt les cuixes, alternant lesmans, i la blanca picant de mans.Passeu el ritme dels uns als altresdirigint-vos amb les mirades i senseperdre la pulsació!

======5. Ara torneu a fer l’exercici

percudint sobre esta músicaplena de semicorxeres.

7. Completa les pulsacions de la cançó i canta-la.

— Quantes pulsacions t’han eixit?

— Quants compassos té la cançó?

q3Veu i cançó

6. Mira A Thousand Miles,de Vanessa Carlton.Quins elements etresulten familiars eneste vídeo?

Si divideixes ___________ pulsacions entre ___________ compassos,sabràs el nombre de pulsacions que té cada compàs.Ens trobem en el compàs de ___________.

33

ll ll ll ll ll

CD1P 28

CDA 18-19

======q 8. Les composicions musicals no sempre mantenen la mateixa

pulsació. Quan la música és cada vegada més ràpida utilitzem la paraula accelerando. Si cada vegada va més lenta, utilitzarem la paraula ritardando. Observa les imatges i canta esta cançó com si en fores el protagonista d’una.

10. Pensa en una altra situació en què hagueres de cantarcada vegada més de pressa (com quan arribes tard al’escola al matí) o en què hagueres d’anar cada vegadamés lentament. Interpreta la cançó anterior teatralment.

3 Veu i cançó

34

Que hui tenim festa

Que hui tots estem de festa,emprenguem junts la travessa;per muntanyes, rius i pratscorre el vent enjogassat.

Que hui tenim festa!

q

9. El musical, el cinema o el teatre, ha utilitzat este recurs. Inspira’t veient esta seqüència del musical Camp Rock, on el protagonista té poctemps per a presentar-se a la seua xica cantant.

CDA 20-21

=======11. Ja coneixes l’interval de 5a. Ara et presentem el de 3a. Hui dia considerem que este interval és agradable a

l’oïda, i una gran part de la nostra música està escrita amb intervals de 3a. Però antigament no els agradava i per això els compositors l’evitaven en les seues obres. I a tu, com et sona?

12. Podem escriure la 3a de maneres diferents. Escriu les 3es de les notes següents, de forma ascendent o descendent, segons el que indique la fletxa.

13. Canta les 3es de l’escala de Do: do-mi, re-fa...

q3Llenguatge musical

La tercera

La tercera has de cantarsi bé vols afinar.

Posa atenció, concentració,però no perdes el bon humor.

L’interval que vols cantar,és molt fàcil de trobar.

Deixa un lloc buit, línia o espai,salta una nota i no et perdes mai.

q

14. Canta:

Ascendent Descendent

…

35

CD1P 29

CD1P 30

CD1P 31-32

=====q 15. Escolta amb atenció el segon moviment de la simfonia La sorpresa, de Haydn. Estudia la partitura, té diversos intervals de 3a.

Troba'ls.

3 Audició

36

— Per què creus que Haydn la vatitular La sorpresa?

hHaydnFranz Joseph

(1732-1809)

CD1P 33

=====

17. Pronuncia la lletra r mentre toquesla nota si amb la teua flauta. Si ho fas bé, trobaràs un eixam de vespes.

18. Bufa amb intensitats i articulacions diferents per a trobar nous sons a lateua flauta.

Prova-ho amb les lletres r, d i t. Formasíl·labes i paraules amb estes lletres ipronuncia-les amb la flauta.

Si volem aconseguir un bon so amb la flauta dolça, hem debufar adequadament i tapar bé els forats. Per a fer-ho, ésnecessari practicar. T’atreveixes amb els reptes següents?

q3Flauta

No t’oblides d’agafaraire abans de bufar!

Troba el so més dolç per atocar cançons amb la teua

flauta.

16. Tria una nota a la teua flauta i bufa amb diferents intensitats �, � o �.

Juga també amb sons curts o llargs.

Prova amb notes diferents. Saps expressar el que succeeix amb cadascuna?

37

q

q

====q 19. Practica amb ritme les notes fa i mi.

Crea el teu propi ritme per al tercerpentagrama.

20. Interpreta la cançó Edelweiss de la banda sonorade Somriures i llàgrimes.

3 Flauta

38

CDA 22

CDA 23

fa= mi=

39

21. Els instruments són huit, i estan organitzats de tal maneraque cada família instrumental està representada pel seuregistre greu i agut. Escolta’ls.

Història d’un soldat, de Stravinsky

A este autor li agradaven les músiques tradicio

nals i sempre compo-

nia les seues músiques al pian

o.

Stravinsky ens ha regalat un univers musical en què tenen c

abuda

ocells de foc, titelles amb vida pròpia, a

nimals de totes les races i

déus d’antigues mitologies, i fins

i tot l’esclat de la primavera. I, no

podia ser d’altra manera, un solda

t desorientat com el de la nostra

audició.

Tot i que esta obra, en la seua ve

rsió completa, és per a ser repre-

sentada i recitada, en els concer

ts se sol tocar una suite només

amb els seus fragments instrumentals. Stravins

ky va escollir

una combinació d’instruments molt peculiar per

què

la interpretaren. D’esta manera, quan es

col-

tem la peça, el seu timbre ens crida molt

l’atenció.

=====

22. Ara escolta amb atenció La marxa del soldat i assenyala l’instrument que marca la marxa (pulsació):

q3Audició

q

h

Igor

(1882-1971)

Les matemàtiques erenl'assignatura que m'inte-ressava més a l'escola

Stravinsky

violí contrabaix clarinet fagot

trompeta trombó pandereta timbales

CD1P 34 a 37

CD1P 38

23.Escolta i observa La marxa del soldat.

=======q 24. Ara tu ets el compositor. De cada columna, tria les paraules que et semblen més atractives i compon la teua pròpia música.

No t’oblides de posar un títol a l’obra! Després pots enregistrar-la i al final escoltar-la com si et trobares en un concert.

3 Llenguatge musical

TEMPO MATÍS TIMBRE

Deus haver observat que algunes de les indicacions de matís són una miqueta peculiars. Són deSatie, un músic amb un agut sentit de l’humor, que en les seues obres solia utilitzar paraules comespentar, arrossegar, colpejar, alegria moderada, una miqueta cuit, de les dents enfora, tot recte...

40

Actuar en públic per Nadal o

final de curs és una activitat

emocionant en la qual, sense ado-

nar-nos-en, el nostre cos experi-

menta una sèrie de sensacions

que no ens passen nor-malment. La tensió solpujar i augmenta la fre-qüència dels batecs delnostre cor.

També es produeix un aug-

ment del to muscular, que pot

estar acompanyat d’inquietud

física, és a dir, de nervis.

Tanmateix, està demostrat

cien tíficament que la música i la

dansa activen el nostre cervell

banyant-lo d’endorfines, unes

hormones anomenades «de la

felicitat». Les segreguem en

moments molt intensos de la nos-

tra vida com quan ens fan un

petó o mengem alguna cosa ex -

tremadament deliciosa.

Això fa que, si no hi ha hagut

cap contratemps, després d’ac-

tuar ens sentim feliços i eufòrics,

i amb un augment de companyo-

nia entre nosaltres ja que, quan

fem una activitat conduïda i esti-

mulada per la música de forma

efectiva, el nostre cervell està

programat perquè ens sentim

més units.

En esta unitat has compost la teua prò-pia música i, en este procés, hi han inter-vingut una sèrie de persones. General-ment a les darreres pàgines de lacaràtula dels CD —i de vegades en lletramolt xixoteta— llegim tot un seguit denoms:Tècnic d’enregistrament: és la persona queha enregistrat els músics.Assistent d’enregistrament: és qui ha ajudatels qui enregistraven.Els músics que han tocat, anomenant ins-truments i intèrprets. El nom del lloco de l’estudi on s’ha enregistrat. Al final,els músics donen les gràcies a tots aquellsamics i companys que els han recolzat oajudat d’alguna manera.

PROVA DE FER ELS CRÈDITS DEL TEU

ENREGISTRAMENT!!!!

El timbre és la qualitat del so que la nostra oïdapercep amb més facilitat. Quan ens referim also que té un instrument ens referim al seu tim-bre; podríem dir que el timbre és el color del so.Si escoltem la mateixa nota tocada per unatrompeta i per un clarinet podem distingir cla-rament els dos instruments pel seu timbre. A Stravinsky li agradava jugar amb els timbresdels diversos instruments.

No oblidesque….

QU

È EN

S PA

SSA

...

QU

AN

AC

TUEM

?