visio localret nº 10

L’ENTREVISTAPere Navarro, President de Localret

VISIÓ ACTUALITATEl 9% dels ajuntaments

tenen ordenança electrònica



VISIÓ ACTUALITATVISIÓ ACTUALITATVISIÓ ACTUALITATEl 9% dels ajuntaments El 9% dels ajuntaments El 9% dels ajuntaments

tenen ordenança electrònicatenen ordenança electrònicatenen ordenança electrònica



VISIÓ SOCIALLa Wikipedia compleix 10 anys


VISIÓ SOCIALVISIÓ SOCIALVISIÓ SOCIALLa Wikipedia compleix 10 anys La Wikipedia compleix 10 anys La Wikipedia compleix 10 anys


VISIÓ MUNICIPALLa Diputació de Lleida

incrementa els tràmits telemàtics



VISIÓ MUNICIPALVISIÓ MUNICIPALVISIÓ MUNICIPALLa Diputació de Lleida La Diputació de Lleida La Diputació de Lleida

incrementa els tràmits telemàticsincrementa els tràmits telemàticsincrementa els tràmits telemàtics



VISIÓ LOCALRETUn estalvi del 50%

en telecomunicacions


en telecomunicacionsen telecomunicacions

VISIÓ LOCALRETVISIÓ LOCALRETVISIÓ LOCALRETUn estalvi del 50% Un estalvi del 50% Un estalvi del 50%

en telecomunicacionsen telecomunicacionsen telecomunicacionsen telecomunicacions


en telecomunicacions

maig 2011 núm

10

www.localret.cat • http://bloc.localret.cat/ • www.youtube.com/localret/ • http://twitter.com/localret www.flickr.com/photos/localret • www.slideshare.net/comunitats • http://issu.com/localret

Editorial

Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: [email protected] els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

4 visió actualitat

EL 9% dels ajuntaments tenen ordenança

electrònica

8 visió social

La Wikipedia fa 10 anys intentant

universalitzar el coneixement

10 l’entrevista

Pere Navarro, President de Localret

14 visió del món

Corea del Sud desenvolupa el 4 G

16 visió tecnològica

L’odissea de Galileu

18 visió localret

Un estalvi del 50% en telecomunicacions

21 visió municipal

La Diputació de Lleida incrementa els

tràmits telemàtics

26 agenda

Una de les necessitats que té qualsevol ens local és la de comunicar-se

amb els ciutadans. Aquest interès és comú a un municipi d’1 milió d’habitants o a un ajuntament amb 500 veïns. Lògicament no seran iguals la quantitat o els continguts dels missatges o, per exemple, els mitjans emprats en atendre aques-ta necessitat.

Deixant al marge les comunica-cions de caràcter oficial, que tenen els seus mecanismes i passos re-gulats, hi ha un volum d’informació susceptible de ser d’interès per als ciutadans que cal estructurar i transmetre en diversos formats. A més, per a les administracions locals és fonamental que les in-formacions arribin al coneixement dels ciutadans, des d’una infor-mació sanitària a un envelat per la Festa Major, el ventall és infinit.

Enrere ha quedat l’època en la qual el taulell d’anuncis –sovint un suro amb papers enganxats a l’entrada de l’Ajuntament-, el but-lletí local en paper imprès amb més o menys regularitat, o cartells enganxats als comerços eren, en-

tre d’altres, els canals escollits per comunicar. Les noves tecnologies posen a l’abast unes eines que, ben utilitzades, ens poden permetre arri-bar a tots els ciutadans, a un “tar-get” o a un grup de determinades característiques, de manera ràpida i atractiva. A més, poden resultar més econòmiques que amb la utilit-zació dels mitjans tradicionals. Això, no vol dir que els mitjans “de sem-pre” i els nous no puguin conviure, ser útils i complementar-se.

Per atendre la necessitat de canalitzar els nous formats d’una manera àgil, senzilla, atractiva i econòmica, i que a més es pugui adaptar a una administració gran o petita, Localret ha impulsat la plataforma multimèdia MIRATV. A través d’aquesta es pot vehicular i organitzar tots aquells materials audiovisuals que es generin des de l’àmbit local i, a més, cal afegir que la interacció amb el ciutadà està garantida.

A l’interior d’aquesta publicació o al web de Localret en trobareu més informació sobre aquesta eina que posem a la vostra disposició de manera gratuïta.

La necessitat de comunicar

3 visió · localret

El 9% dels ajuntaments tenen ordenança electrònica

86 ajuntaments, que representen un 9,1% del total, han aprovat una ordenança en matèria d’Administració electrònica, amb la volun-

tat d’impulsar i regular l’ús de mitjans electrònics en l’administració municipal. Així es desprèn del quart infor-me sobre l’e-Administració, corresponent al mes de ge-ner del 2011, que ha elaborat el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC).Pel que fa als consells comarcals, ja en són 10 (24% del total) els qui han aprovat normativa per regular l’administració electrònica.

D’altres dades destacables d’aquest informe són: · El nombre d’ajuntaments amb pàgina web, són 944 i

ja representen el 99,7% del total. · Gairebé un 84% dels ajuntaments (795) publiquen el

perfil de contractant. · 22 ajuntaments disposen de seu electrònica (un

2,3% del total). · Els ajuntaments que tenen un cercador al web (620)

superen el 65% del total. · Segueixen en augment progressiu els ajuntaments

amb tràmits electrònics a la seva pàgina web, 790, la qual cosa representa un 83,4% del total. De la ma-teixa manera, s’ha passat del 581 ajuntaments que oferien instància genèrica en línia el gener del 2010 als 678 actuals.

· 155 ajuntaments intercanvien dades amb altres admi-nistracions (16,4% del total), amb un augment de 26 ajuntaments respecte l’estudi anterior (increment del 2,8%).

· Els ajuntaments que envien notificacions per mitjans electrònics són 42 (4,4% del total) i accepten rebre factures electròniques 45 ajuntaments (4,8% del to-tal).

Respecte a les dades dels consells comarcals, podem destacar que: · El 100% dels consells comarcals tenen pàgina web,

i un 90,2% (en concret, 37) informen de la seva acti-vitat contractual mitjançant el perfil del contractant.

· També són significatives les dades referents a la tra-mitació electrònica, donat que 35 consells comar-cals, que representen un 85% del total, ofereixen tràmits en línia al seu web. Així mateix, 31 consells (el 75,6%) ofereixen instància genèrica en línia amb els seus tràmits.

· Només tres consells comarcals disposen de seu electrònica.

· 9 consells comarcals utilitzen les notificacions tele-màtiques (un 22% del total) i 7 accepten factures electròniques (un 17,1%).

· 35 consells comarcals (un 85,4% del total) intercan-vien dades amb altres administracions.

visió · localret 4

visió · actualitat

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions

El ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, ha anunciat que el Govern licitarà

amb un sistema mixt concurs-subhas-ta les diferents bandes de freqüències que es posaran a la disposició dels operadors, un total de 310 Mhz.

El procés de licitació forma part d’un conjunt d’actuacions per a po-sar a la disposició dels operadors de telefonia tot l’espectre radioelèctric i impulsar les comunicacions mòbils i sense fils a través de bandes de fre-qüències de gran interès econòmic i social. Segons el Ministeri es preveu una inversió addicional de 1.200 mi-lions d’euros i la creació de 40.000 llocs de treball.

Espanya és l’únic país de la Unió Europea que ha introduït en un mateix procés l’autorització de la neutralitat tecnològica (refarming) -la possibili-tat d’utilitzar les bandes de freqüèn-cies de 900 MHz i 1.800 MHz, fins a ara d’ús exclusiu per GSM, amb

altres tecnologies com UMTS- i la li-citació de l’espectre radioelèctric per als serveis de quarta generació de comunicacions mòbils. La posada a la disposició dels operadors de ban-des de freqüències dóna resposta a la demanda d’espectre que generarà el desenvolupament i popularització dels telèfons intel·ligents, les tabletes, els llibres electrònics, etc., així com els nous serveis de comunicacions mò-bils. En definitiva, es tracta d’impulsar les comunicacions mòbils i sense fil a través de bandes de freqüències de gran interès econòmic i social.

L’espectre radioelèctric dedicat als serveis de comunicacions mò-bils creixerà un 70% perquè també s’establirà un marc jurídic que permeti la licitació de les bandes de freqüèn-cia de 800 Mhz (dividend digital), 900 Mhz, 1.800 Mhz i 2,6 Ghz.

Es denomina dividend digital a la part de l’espectre radioelèctric que ha quedat disponible després

d’acomodar en digital els serveis de televisió analògica en la banda de freqüències dedicada a la televisió (dels 470 als 862 MHz). El Govern ha decidit que aquestes freqüències s’utilitzaran per a serveis de banda ampla en mobilitat. Aquests blocs de freqüències per als operadors permetrà la introducció de la quarta generació de comunicacions mòbils, assegurant la cobertura de la banda ampla mòbil ultrarràpida al 98% de la població, la qual cosa hauria de facilitar el compliment dels objectius de l’Agenda Digital per a Europa per a 2020 i contribuir decididament a la reducció de l’escletxa digital.

L’Estat licitarà l’espectre radioelèctric

Carles Flamerich i Castells és el nou director general de Telecomu-nicacions i Societat de la Informa-ció del Govern de la Generalitat de Catalunya. Dins de la reestruc-turació endegada pel Govern en aquesta legislatura, l’anterior Se-cretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) esdevé una direcció general dins

del Departament d’Empresa i Ocu-pació. En aquest nou organigrama, la Direcció General de Telecomuni-cacions i Societat de la Informació deixa de dependre del Departament de Governació i Administracions Pú-bliques per integrar-se en el Depar-tament d’Empresa i Ocupació que encapçala el Conseller Francesc Xavier Mena.

Carles Flamerich i Castells va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1964 i és enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Pompeu Fabra i fins al seu nomenament com a nou director general de Telecomunica-cions i Societat de la Informació del Govern de la Generalitat, era president del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno).



El 9è Informe europeu sobre administració electròni-ca de la Comissió Europea fa esment de la PECAP (Plataforma Electrònica de Contractació de les Admi-

nistracions Públiques, impulsada per Localret) com una de les bones pràctiques i com una de les eines més eficaces per a estendre la contractació pública electrònica. El treball de la Comissió Europea destaca els estalvis obtinguts per la PECAP entre el 15 i el 45% en la contractació de serveis d’energia i de telecomunicacions.

Per primera vegada l’Informe sobre l’administració electròni-ca a Europa també s’ocupa de la dimensió local i regional de l’administració pública electrònica i indica grans diferències entre els països i també entre els serveis prestats pels mu-nicipis. L’informe destaca que els més petits disposen de la meitat dels serveis en línia que ofereixen els municipis grans.

Per exemple, mentre que els llocs d’Internet de les ciutats més petites poden proporcionar informació sobre com sol·licitar una còpia del certificat de naixement, els llocs webs de les grans ciutats també inclouen formularis que es poden descarregar. La raó d’aquesta disparitat podria ser que les administracions locals més petites i els seus ciutadans prefereixen el contacte directe o altres canals més tradicionals, o que les administra-cions petites tenen menys capacitat d’adoptar serveis electrò-nics per motius d’estratègia, finançament o capacitat.

La Comissió Europea confirma la PECAP com a exemple de bona pràctica

Aprovat el Reglament per a les ICTEl Govern de l’Estat ha aprovat el Reglament sobre Infra-estructures Comunes de Telecomunicacions (ICT) per tal d’afavorir la introducció als edificis de nova construc-ció de les xarxes d’accés d’alta capacitat, capaces de proporcionar velocitats de més de 100 Mb per segon. L’objectiu d’aquest reglament és facilitar la introducció de les infraestructures d’accés ultraràpid (telefonia, banda ampla, ràdio i televisió) en l’interior de les edifica-cions de nova construcció, i impulsar d’aquesta manera el seu desplegament per part dels operadors. Les ICT suposen la construcció i la instal·lació als edi-ficis de recintes destinats a acollir els equipaments de telecomunicacions, canalitzacions i altres elements ne-cessaris per als cablejats interiors, cablejat de les dife-rents xarxes (parell de coure, cable coaxial i fibra òptica), antenes i cablejat per a la recepció del servei de ràdio i televisió. Per la seva banda, els operadors despleguen les seves xarxes fins a l’entrada de l’edifici, i des d’aquí arriben fins als recintes destinats a l’equipament on es produeix la interconnexió amb les xarxes ICT.El reglament aprovat per Reial decret actualitza l’anterior (Reial decret 401/2003) per a incloure la fibra òptica i el cable coaxial (a més del tradicional parell de coure) entre les xarxes d’accés als edificis, en línia amb els ob-jectius de l’Agenda Digital Europea. A més, actualitza la normativa tècnica sobre ràdio i televisió per a adequar-la a l’escenari de la TDT.Aquest nou reglament afecta tot tipus d’habitatges tant lliures com de protecció oficial. A més, el nou regla-ment introdueix els elements necessaris perquè les ICT puguin ser dissenyades de forma tal que resulti senzi-lla la seva evolució i adaptació a concepte de Llar Digital i a l’obtenció dels beneficis que aquest proporciona als seus usuaris: més seguretat, estalvi i efi-ciència energètica, ac-cessibilitat, etc. L’adaptació és voluntària per part del promotor.

puguin ser dissenyades de forma tal que resulti senzi-lla la seva evolució i adaptació a concepte de Llar Digital i a l’obtenció dels beneficis que aquest proporciona als seus usuaris: més seguretat, estalvi i efi-ciència energètica, ac-cessibilitat, etc. L’adaptació és voluntària per part



La Llei d’Economia Sostenible fixa 1 Mb com a Servei Universal

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del dissabte, 5 de març, recull la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible que en el seu article 52 inclou com a “part integrant del ser-vei universal, una connexió de dades de banda ampla a una velocitat d’1 Mb per segon”

El BOE recull que la connexió a la xarxa pública de comunicacions amb capacitat d’accés funcional a Inter-net, garantida pel servei universal de telecomunicacions, haurà de per-metre comunicacions de dades en banda ampla a una velocitat en sentit descendent d’1 Mbit per segon. La Llei afegeix que aquesta connexió haurà de ser proveïda mitjançant qualsevol tecnologia.

El Govern, en el termini de qua-tre mesos, establirà les condicions d’accés de banda ampla a la xarxa pública i podrà actualitzar aques-ta velocitat d’acord amb l’evolució social, econòmica i tecnològica, tenint en compte els serveis uti-litzats per la majoria dels usuaris. A la Llei d’Economia Sostenible s’afegeix que la Comissió Delega-da del Govern per a Assumptes Econòmics, a proposta dels minis-tres d’Indústria, Turisme i Comerç i d’Economia i Hisenda, i previ infor-me de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), ga-rantirà el caràcter assequible dels preus dels serveis inclosos dins del servei universal.

El Departament de Cultura de la Generalitat ha posat en funcionament un cercador dels equipaments culturals de Catalunya que permet al ciutadà conèixer quines bi-blioteques, museus, teatres, espais d’art, arxius i centres culturals hi ha al seu munici-pi o comarca.

Aquesta aplicació en línia posa per primera vegada a disposició la informació de forma conjunta de totes les tipologies d’equipaments culturals dels municipis de Ca-talunya. L’usuari pot fer la cerca per nom de l’equipament, per tipus d’equipament, per municipi, per comarca i per

En línia tots els equipaments culturals dels municipis

província. La fitxa de cada equipament mostra les carac-terístiques bàsiques i la informació pràctica del centre: adreça, correu electrònic, enllaç a la pàgina web, loca-lització en un mapa i altra informació d’interès (horaris, contingut, etc.).El cercador compta amb més de 3.500 entrades orga-nitzades en set categories d’equipaments:· Arxius· Biblioteques· Museus, col·leccions i centres d’interpretació· Teatres i Auditoris· Espais d’Art, sales d’exposicions· Centres Culturals, casals de cultura i ateneus· Altres equipaments d’ús culturalAdreça del cercador: http://cultura.gencat.cat/pect/



La Wikipedia ha complert 10 anys. Durant aquest temps aquesta enciclopèdia, peculiar per les seves característiques, s’ha convertit en un referent per a la recerca d’informació per Internet. Les prediccions de la seva ràpida desaparició, o pel contrari, el pronòstic que suposaria la fi de les enciclopèdies tradicionals, han errat estrepitosament. La Wikipedia està molt viva i en continu creixement i les enciclopèdies tradicionals conviuen adaptant-se als nous temps i a les noves tecnologies.

Jimmy Donal «Jimbo» Wales i Lawrence Mark Sanger són conside-rats els creadors de la Wikipedia que

el 15 de gener del 2001 van posar en marxa com a continua-

ció d’un projecte anome-nat Nupedia. Aquesta

era una enciclopèdia en línia amb articles escrits per experts i registrats sota lli-cència de contin-gut lliure. Per fer-la avançar més ràpid van pro-posar la creació d’un “wiki” per tal de dinamit-zar la creació

d’articles. “Wiki” provenia del terme

hawaià “wiki wiki”, és a dir, ràpid, de ma-

nera que els articles van passar a poder ser creats,

editats o modificats d’una manera ràpida i col·laborativa

per qualsevol usuari mitjançant un navegador web.Un “wiki”, d’on sorgeix la Wikipe-

dia, és un lloc web col·laboratiu que

pot ser editat per diversos usuaris. En general, qualsevol projecte basat en una estructura wiki té aquestes característiques i permet:

• Publicar de manera immediata uti-litzant només el navegador web.

• Controlar els accessos i els per-misos d’edició. Poden trobar-se oberts a tothom o només accedir per invitació, registre, etc.

• Accedir a totes les versions prè-vies a la darrera modificació. És possible d’aquesta manera anar veient totes les modificacions i, si s’escau, la seva restauració a qualsevol de les modificacions efectuades.

• És compatible per pujar o enllaçar qualsevol tipus de document en qualsevol format.

• Es poden enllaçar a pàgines ex-ternes i inserir àudio, vídeos, pre-sentacions, etc.

Des del seu naixement la Wikipe-dia, així com totes les seves enciclo-pèdies derivades, està pensada per-què qualsevol persona interessada pugui ser col·laboradora i qualsevol article o col·laboració mai estigui tan-cat definitivament. Per això, qualsevol usuari ha de ser conscient que no

tots els articles són de “qualitat enci-clopèdica” i poden contenir informa-ció no contrastada, incomplerta o en fase de creació.

La Wikipedia, que és una marca sense ànim de lucre registrada per la Fundació Wikimedia, té unes nor-mes d’edició per assolir uns nivells d’estàndard adequats, hi ha un pro-cés de discussió de les noves apor-tacions i una supervisió d’editors per ajudar a corregir possibles errors. Una de les principals preocupacions és que els articles “ideals” que es publiquin estiguin ben escrits, equi-librats, neutrals i amb un caràcter “enciclopèdic”, és a dir; que contin-guin informació completa, notable i verificable. En aquest sentit els mi-llors articles tenen una petita marca –al cantó superior dret-, també els considerats com al segon grup, etc. Per evitar errors malintencionats, a més de la pròpia supervisió de tots els col·laboradors i editors, la Wikipe-dia s’ha dotat d’una eina anomenada “observatori del vandalisme”.

Regularment la Fundació fa públics els seus balanços anuals on s’inclou, per exemple, els benefactors i els pa-trons amb les principals aportacions

Jimmy Donal «Jimbo» Wales i Lawrence Mark Sanger són considerats els creadors de la Wikipedia que

el 15 de gener del 2001 van posar en marxa com a continua

ció d’un projecte anomenat Nupedia. Aquesta

era una enciclopèdia en línia amb articles escrits per experts i registrats sota llicència de contingut lliure. Per fer-la avançar més ràpid van proposar la creació d’un “wiki” per tal de dinamitzar la creació

d’articles. “Wiki” provenia del terme

hawaià “wiki wiki”, és a dir, ràpid, de ma

nera que els articles van passar a poder ser creats,

editats o modificats d’una manera ràpida i col·laborativa

per qualsevol usuari mitjançant un navegador web.Un “wiki”, d’on sorgeix la Wikipe

dia, és un lloc web col·laboratiu que


visió · social

La Wikipedia fa 10 anys intentant universalitzar el coneixement

econòmiques i es desglossa els capí-tols d’ingressos i despeses. La seva seu està a San Francisco (Estats Units).

Wikipedia versus enciclopèdiesLa Wikipedia és una obra

col·laborativa, mentre que les enci-clopèdies “tradicionals” s’elaboren únicament per experts. El treball a la Xarxa permet tenir una extensió sense limitacions i l’enllaç a d’altres documents o informacions, també permet la seva renovació i actualitza-ció constants. Davant d’això hi ha el rigor contrastat de les enciclopèdies. Avantatges i inconvenients poden aparèixer a parts iguals, l’únic que cal tenir en compte és ser conscients de l’ús que podem fer de les informa-cions obtingudes.

Canonja) perquè la informació no ha estat actualitzada a totes les pàgines o l’enllaç es pot correspondre a da-des anteriors.

Pel que fa a les Entitats Municipals Descentralitzades també es poden trobar tan el llistat com la informa-ció, més o menys àmplia, de moltes d’aquestes entitats. No succeeix de la mateixa manera pel que fa als con-sells comarcals. Hi ha informació ge-neral sobre aquests ens i en particu-lar sobre sis d’ells. Si es vol ampliar el coneixement s’ha de cercar informa-ció de la “comarca” i en molts casos en trobarem alguna informació més sobre el consell comarcal d’aquell territori.

Pel que fa a les diputacions totes quatre tenen entrada a la Viquipèdia tot i que per a una informació més extensa caldria fer ús dels enllaços a les mateixes pàgines web dels ens i de les institucions relacionades.

En qualsevol cas, i segons quin ús cal donar a la informació, sempre serà convenient la cerca d’estadístiques oficials (per exemple IDESCAT) o pà-gines com el Municat de la Generali-tat de Catalunya.

La Viquipèdia a CatalunyaLa Wiquipedia va tenir ràpidament

la seva versió en català. Així, el seu camí va començar el 16 de març de 2001 esdevenint una de les prime-res i s’ha mantingut sempre en els primers llocs. Actualment supera els 300.000 articles (amb més de 700.000 pàgines) i es troba darrera del grup de les grans llengües com l’anglès, l’alemany i el castellà, i molt a prop del francès, el rus o l’italià, per sobre d’altres amb un potencial d’usuaris molt superior al català. La Viquipèdia en català compta amb prop de 80.000 usuaris registrats.

El món local a la ViquipèdiaLes administracions públiques lo-

cals catalanes també tenen el seu reflex a la Viquipèdia. Així, podem trobar informació sobre les corpora-cions locals com ara els noms que reben, la seva organització interna i una aproximació a la història dels ajuntaments de parla catalana.

Si busquem informació detallada dels municipis en trobem del total, inclosa l’actualització del municipi número 947, la Canonja, segregat de Tarragona el 15 d’abril de 2010. Si prenem aquest cas com a exemple de la informació que es pot trobar, a banda de les dades estadístiques com la ubicació, la població, el pres-supost, nom i cognoms de l’alcalde o alcaldessa, etc. també hi ha referèn-cia a la seva història, a monuments històrics, instal·lacions esportives o d’altres tipus d’entitats, personatges il·lustres o festes i tradicions.

Malgrat aquesta permanent ac-tualització cal tenir en compte que, segons com es busqui la informa-ció, en alguns llistats de municipis o ajuntaments, la informació no estarà complerta (i per exemple hi faltarà la


visió · social

Pere Navarro i Morera és president de Localret des del 2006 i alcalde de Terrassa des del 2002. El final de l’actual legislatura és un bon moment per a fer balanç dels projectes assolits i dels reptes que es plantegen.

President de Localret

Pere Navarro

En la 10ena Assemblea de Localret, l’any 2007, en la seva reelecció com a president de Localret, va avançar propostes per a donar “un nou impuls a la societat del coneixement”. Va centrar les prioritats en millorar les infraestructures i estendre la banda ampla arreu del territori, introduir les TIC com a eines de competitivitat i preparar els ens locals per a l’administració electrònica. S’ha pogut complir amb els objectius? El primer objectiu ha estat seguir la línia de treball marcada per Localret des del seu naixement l’any 1997 amb la defensa del món local des de la recerca del consens, el respecte a la pluralitat i el treball comú amb la resta d’institucions públiques i l’àmbit privat. Hem refermat aquest esperit i hem avançat molt amb pro-jectes i iniciatives conjuntes amb el Govern de Catalunya, el Govern de l’Estat, amb els òrgans reguladors, amb les operadores de telecomu-nicacions, universitats, col·legis professionals, etc. Les dificultats econòmiques d’aquest darrer perío-de han pogut alentir alguns objec-tius, però el balanç que traiem és molt positiu perquè les infraestruc-tures de telecomunicacions, l’ús de les noves tecnologies i la consoli-dació de l’administració electrònica s’han situat en llocs preeminents de


visió · l’entrevista

l’agenda política a Catalunya. Hem contribuït que l’extensió i l’ús de les noves tecnologies tingui com a es-cenari el conjunt del territori i dels ciutadans de Catalunya. No som al final del camí, però marxem en la di-recció correcta.

Anem a pams. Infraestructures. On ens trobem?Sense bones infraestructures no és possible una bona cobertura de te-lefonia mòbil, ni els nous serveis de 3G i 4G, ni Internet, ni és poden des-envolupar serveis d’administració electrònica. Des de Localret hem defensat el desplegament, ordenat i respectuós, de les infraestructu-res de radiocomunicació i hem fet

tot el possible per reduir qualsevol possibilitat “d’escletxa digital” ja sigui territorial o per població. Par-tíem d’una situació de liberalització del sector de les telecomunicacions on es confiava que les inversions privades serien suficient per donar cobertura i serveis arreu. S’ha de-mostrat que sense l’impuls públic els serveis de telecomunicacions no arribarien, o ho faríem massa tard, al conjunt dels ciutadans i del territori. En xifres globals Catalunya està ben situada, però encara tenim mancan-ces. La competència en telefonia mòbil o Internet encara és testimo-nial a molts punts de Catalunya, encara hi ha llocs amb ombres o dificultats pel que fa a cobertures i



“Les infraestructures de telecomunicacions, l’ús de les noves tecnologies i la consolidació de l’administració electrònica s’han situat en llocs preeminents de l’agenda política a Catalunya”

que l’ús de les TIC han provocat i provocaran en la nostra societat i en les administracions públiques. Hem treballat a projectes com el de banda ampla rural o el de tele-fonia mòbil rural, dins del Pla Ca-talunya Connecta del Govern de la Generalitat, o el PEBA (Programa Nacional de Extensión de la Banda Ancha) del Govern de l’Estat, que han contribuït a millorar o pal·liar les cobertures i serveis arreu de Catalunya.També des del si dels mateixos municipis han sorgit iniciatives per evitar l’escletxa digital i portar la banda ampla als ciutadans i també per a autoprestació de les mateixes administracions. En tenim desenes d’exemples de desplegaments, ma-joritàriament de xarxes WiFi o Wi-Max, i de creació de punts d’accés a Internet en equipaments munici-pals o llocs públics. Crec que final-ment s’ha entès el paper dinamit-zador, complementari i equilibrador de les administracions públiques, i en aquest cas els municipis, en el desenvolupament de les noves tec-nologies.Cal aprofundir en les relacions amb les operadores de telecomunica-cions per afavorir un desplegament suficient i ordenat de les infraestruc-tures sense que els municipis ha-guéssim de renunciar a les nostres responsabilitats i de vetllar pel res-pecte mediambiental i paisatgístic. Hem realitzat nombrosos estudis tècnics d’ordenació de les infraes-tructures radioelèctriques, hem ela-borat codis de bones pràctiques, hem renovat recentment convenis com el de noves urbanitzacions, per adaptar-los a les necessitats actuals, o hem signat l’Acord per a l’impuls de les infraestructures i

els serveis de comunicacions mò-bils a Catalunya, per citar-ne alguns exemples més.És imprescindible destacar també com a fita que tant el Govern de l’Estat, a través del FEOSL, com el Govern de Catalunya, mitjançant el PUOSC, han possibilitat als muni-cipis l’obtenció de recursos per a infraestructures i projectes de te-lecomunicacions i de desenvolupa-ment de la societat de la informació i situar-los al mateix nivell que altres infraestructures.

Precisament, ¿les dificultats econòmiques són les que han frenat Xarxa Oberta, un dels grans projectes de Localret d’impulsar la fibra òptica arreu de Catalunya?Xarxa Oberta, com a projecte d’estendre una xarxa de teleco-municacions ultraràpida que doni servei al conjunt del territori i dels ciutadans, no és només una aspi-ració de Localret, és un projecte de país. És imprescindible que el territori disposi d’accés a xarxes d’alta capacitat. Actualment la fi-bra òptica és el canal que permet aconseguir la banda ampla amb la suficient capacitat per suportar les necessitats actuals i futures, sense que això signifiqui que no es pugui combinar amb d’altres tecnologies. La convergència tecnològica ens permet adaptar i trobar la millor solució per a cada cas. Som conscients que no és un projecte d’un any o una legis-latura, però que cal fer-lo, de la mateixa manera que hem de dotar-nos d’una xarxa viària moderna, ferrocarrils, aeroports, una xarxa elèctrica o de gas potent. No es tracta de fer la competència amb

l’accés a la banda ampla ultraràpida és molt escàs. Encara tenir acces-sos a Internet a 1 Mbps és una fita.

I, què es pot fer des de l’àmbit local?Crec que caldria fer un reconeixe-ment sincer i merescut al conjunt d’alcaldes i regidors que sense disposar de tots els instruments necessaris van ser capaços de veure i de comprendre la impor-tància d’unes telecomunicacions potents i d’introduir i fer servir les noves tecnologies. Des de Local-ret hem fet tot el possible per a contribuir a fer entendre els canvis



recursos públics a les operadores de telecomunicacions. El temps ens ha vingut a donar la raó i les pròpies operadores han reconegut que en un termini no inferior a 10 o 15 anys no desplegarien aques-tes xarxes d’alta capacitat. Més encara, la Comissió Europea ha autoritzat i fins i tot recomanat la inversió pública en totes aquelles zones que no poden ser cobertes per la inversió privada.La Generalitat ja ha licitat la prime-ra fase de Xarxa Oberta, que do-narà servei a les Terres de l’Ebre. És un primer pas i estem treballant amb moltíssims municipis i amb el Govern català per posar en valor o planificar la construcció de les infraestructures necessàries per oferir connectivitat d’alta capacitat a les dependències i serveis de la Generalitat i habilitar punts de con-nexió en seus municipals.

¿Com evoluciona el camí cap a l’administració electrònica?Els ajuntaments estem ben situat pel que fa a administració elec-trònica en el conjunt de la Unió Europea. S’ha avançat molt amb eines com el Consorci AOC (Ad-ministració Oberta de Catalunya) amb la participació de la Genera-litat i Localret com a representant dels municipis. Hem progressat en mecanismes d’interoperabilitat (EACAT), de certificació elec-trònica (CATCert), en identitat digital (idCAT), amb seguretat (CESICAT), etc. I, sobretot, des de Localret hem contribuït a ac-celerar el principal motor que ens ha de portar a la veritable trans-formació dels ajuntaments en administracions electròniques: el canvi intern, el canvi de mentalitat

d’aprofitar les noves tecnologies per anar més enllà de canviar els processos administratius en di-gitals. Els ajuntaments catalans s’estan transformant per, amb l’ús de les TIC, ser més eficaços, més transparents, més oberts als ciutadans, més àgils i amb un aprofitament millor dels recursos econòmics. La nostra obligació, empesos encara més per les di-ficultats econòmiques, és prestar els serveis de la manera menys costosa i més eficaç per als ciuta-dans. Esdevenir administracions electròniques no és un luxe, és una necessitat.

¿En quines línies de treball es centrarà Localret en els pròxims anys?L’Assemblea que tindrà lloc des-prés de les eleccions establirà les línies, però és evident que les ne-cessitats de la telefonia mòbil fan preveure un constant desplega-ment d’infraestructures que s’ha de fer de manera ordenada i amb la participació dels ajuntaments; caldrà continuar treballant en el desenvolupament de Xarxa Oberta i altres infraestructures; la transfor-mació en administracions electrò-niques és un procés que tot juts hem començat i caldrà aprofundir en compartir o crear totes aque-lles eines que facin més eficients i més econòmics la prestació de nous –o futurs serveis- dels ajun-taments per als ciutadans i, també hem d’aprofundir en la formació continua per adaptar-nos a l’ús de les TIC. De reptes en tenim molts i la vertiginosa dinàmica de les no-ves tecnologies ens posarà sobre la taula molts més que avui, encara, ni sospitem.

És imprescindible que el territori disposi d’accés a xarxes d’alta capacitat. Actualment la fibra òptica és el canal que permet aconseguir la banda ampla amb la suficient capacitat per suportar les necessitats actuals i futures.


visió · del món

Corea del Sud desenvolupa el 4G

Corea del Sud és un dels primers països del món a desenvolupar el sistema mòbil de quar-ta generació (4G) que preveu entri completa-

ment en funcionament l’any 2015. La velocitat de transmissió és de 40 vegades el 3G i permet veure imatges de televisió en 3D i en alta definició fins i tot en moviment. També es poden descarregar dades a una velocitat de 600 Mb per segon. Corea ja està experimentant a través de les seves principals em-preses a Seül, la capital, i les autoritats asseguren haver posat en funcionament nous estàndards del LTE (Long Term Evolution), penúltim pas abans del 4G. Les companyies sud-coreanes, amb Samsung i LG al capdavant, volen obtenir avantatges en el mer-cat de la banda ampla al mòbil.

El pastís dels navegadorsEl navegador Internet Explorer, de la companyia Mi-crosoft, continua sent el més utilitzat arreu del món amb una quota de mercat de prop del 57%. A distàn-cia el navegador de Mozilla, Firefox, aplega prop del 22% dels usuaris. Chrome, el navegador de Google, continua augmentant la seva presència al mercat i, segons dades facilitades per l’empresa Net Applica-tions, ja ha assolit l’11%. Fora del podi dels navega-dorscal assenyalar el 6% del sistema Safari, d’Apple.

Guardem informació “d’aquí a la Lluna”

La revista Science ha publicat la capacitat que té avui la humani-tat d’emmagatzemar informació. Sumant tots els suports sus-ceptibles de guardar informa-ció, és a dir, des del paper fins als discs durs dels superordina-dors, actualment hi ha uns 600 exabytes, o el que és el mateix

600 milions de terabytes o 600.000 milions de Gi-gabytes. Per a fer-nos una idea aproximada, Priscila López, de la Universitat Oberta de Catalunya i Mar-tin Hilbert, professor de la Universitat del Sud de Califòrnia, responsables de l’estudi, ens recorden que 1 exabyte seria la capacitat aproximada d’1 mi-lió d’ordinadors de sobretaula de l’actualitat. Si tota aquesta informació s’apilés en una torre de CD tin-dria una longitud que aniria des de la Terra fins a la Lluna, formada per 820.000 milions de CD’s.

Internet a CubaL’illa cubana s’ha connectat amb fibra òptica amb un cable submarí estès des de Veneçuela. La infraestruc-tura, de més de 1600 quilòmetres, té 640 Gigabytes de sortida. Per al règim cubà “és una oportunitat d’obrir una esquerda en el bloqueig” que imposen els Estats Units que regularà amb noves lleis el sector i que prio-ritzarà la construcció de centres col·lectius d’accés a la Xarxa. L’accés a Internet, majoritàriament per via satèl·lit és molt lent i car a l’illa caribenya. A més, el govern cubà esgrimeix bloqueja l’accés a pàgines d’informació i blocs de dissidents. El cas més conegut és el de la bloguera Yoani Sánchez (Generación Y)

Un carregador universal La Unió Europea (UE) ha presentat un prototipus de carregador universal per a la telefonia mòbil. A partir d’ara haurà de començar la comercialització del nous models amb un carregador estandarditzat.


visió · del món


visió · del món

Europa vol una Internet sense obstacles al tràfic de serveis La Comissió Europea ha publicat l’informe “The open internet and net neutrality in Europe” en el qual destaca la necessitat d’assegurar que els ciutadans i les em-preses puguin accedir fàcilment a una Internet oberta i neutral. La Comissió es mantindrà vigilant perquè les noves normes de la UE en el camp de les telecomunicacions sobre transparència, qualitat del servei i capacitat de canviar d’operador, s’apliquin de manera que quedi assegurat en la pràctica el respecte al principi d’una Internet oberta i neutral. Per exemple, la Comissió prestarà especial atenció a l’existència de restriccions generalitzades de serveis i aplicacions legals i que les

connexions de banda ampla dels ciutadans i les empreses de la UE siguin tan ràpides com s’anuncia en la publicitat dels presta-dors de ser-veis d’Internet.

The Global Information Tecnology Report 2010-2011 L’extens estudi The Global Information Tecnology Report 2010-2011 presentat pel World Economic Forum situa els principals índex d’Espanya al lloc 37 del rànquing mundial. La millor nota és a l’índex dels serveis públics en línia on s’assoleix el cinquè lloc. Només Corea, els Estats Units, Canadà, el Regne Unit i Austràlia superen Espanya, segons aquest estudi, pel que

fa als serveis que els poders públics ofereixen als ciutadans mitjançant Internet. Entre l’extens contingut del treball del World Economic Forum cal destacar el capítol que hi dedica a l’Evolució de la banda ampla a Europa i el repte de l’alta velocitat. Es destaca l’extraordinari creixement del seu desplegament a l’última dècada. Així, assenyala que més del 60 per cent de les llars i del 90 per cent de les empreses poden gaudir de l’experiència d’accedir a Internet.La banda ampla europea s’ha convertit en la més gran del món amb més de 128 milions de línies i té un alts índexs de penetració. No obstant l’Informe deixa caure una preocupació pel lent desplegament de les xarxes de nova generació.

Les “piulades” es poden reproduir públicamentEls missatges escrits a Twitter són públics i es poden reproduir pels mit-jans de comunicació, com a mínim a la Gran Bretan-ya després de la decisió presa per la Comissió Britànica de Queixes de la premsa (Press Com-plaints Commission). La qüestió va ser plantejada per una funcionària del govern britànic qui va denunciar que dos diaris van re-produir comentaris seus a Twitter relacionats amb el fet d’anar a treballar amb ressaca. La treballadora va al·legar que els comentaris eren privats i restringits als seus seguidors i no representatius de la seva activitat laboral. Per a la Comissió, els missatges a través de Twitter poden ser reenviats pels seus lectors i no hi cap restricció, independentment que finalment puguin ser reproduïts per un altre mitjà tècnic. Per a aquesta Comissió els usuaris de Twitter o de Xarxes Socials per Internet haurien de ser curosos en la publicació d’informació o missatges dels quals no es vulguin que tinguin transcendència pública.

Europa trigarà encara uns anys més a tenir un sistema propi de navegació per satèl·lit que sigui alternativa al GPS dels Estats Units,

al Glonass rus o als projectes asiàtics. El sistema “Galileo”, iniciat l’any 1999, havia previst el funcionament de 30 satèl·lits i, actualment, només n’hi ha dos en òrbita i de manera experimental. Brussel·les, no obstant, ha confirmat que el projecte “es portarà a terme” i ha anunciat el pròxim llançament dels primers 4 satèl·lits operatius.

L’odissea de Galileu

La Comissió Europea, en el seu últim informe sobre l’evolució del projecte, reconeix que “Galileo” no serà plenament operatiu fins a l’any 2020 i que necessitarà una injecció econòmica extra de recursos públics per a un cost total de 5.300 milions d’euros, davant dels 3.400 milions pressupostats inicialment.El desfasament pressupostari, així

com l’alentiment en el desenvolupa-ment del projecte, no té només una

causa. Així, el Tribunal de Comptes de la UE ja va publicar un informe que apuntava a les dificultats de coordinar els interessos de més d’una vintena de països i les seves indústries, les dificultats per acordar els percentatges d’aportacions de cadascun dels Estats, unes inver-sions de les empreses molt menor de l’esperada i, fins i tot, la decisió d’escollir sempre tecnologia euro-pea per raons de seguretat nacio-

nal –inclòs el llançament dels coets transportadors- encara que hagués una alternativa més econòmica en el mercat mundial. El Vicepresident de la Comissió

Europea i responsable d’Indústria, l’italià Antonio Tajani, assegurava recentment que “estem satisfets amb els progressos realitzats fins ara i compromesos a portar el pro-jecte fins al final” perquè, va afegir l’alt càrrec, Europa ha de disposar


visió · tecnològica

d’independència en la tecnologia espacial perquè és un sector bàsic per a l’economia i el benestar dels ciutadans.

L’origenUn sistema propi per a EuropaLa iniciativa de disposar d’un sis-

tema de navegació propi va sorgir a la dècada dels 90 després de comprovar que els actuals sistemes, depenents en darrera instància dels comandaments militars de potencies com els Estats Units o Rússia, supe-ditaven els serveis als seus interes-sos. Així va quedar palès a la Guerra del Golf o a conflictes com el dels Balcans. A banda, la UE va preveure la importància econòmica i estratè-gica d’una indústria i d’uns serveis punters com els derivats d’aquesta tecnologia.Inicialment el projecte Galileo millo-

rava les possibilitats, la disponibilitat i la precisió dels senyals de navega-ció, que podien arribar a mesurar-se en centímetres. No obstant, els xi-nesos, els russos i el sistema ame-ricà GPS asseguren que les seves millores tecnològiques equipararan aquestes prestacions en molt poc temps. Galileo haurà de constar, finalment,

d’una constel·lació de 30 satèl·lits que giraran en tres òrbites al voltant de la Terra a una distància d’uns 23.222 quilòmetres per donar co-bertura a tota la superfície terrestre. A més, el sistema s’ha de completa amb una xarxa d’estacions fixes.Tècnicament i política durant els

darrers anys s’ha avançat en la inte-roperabilitat dels diferents sistemes de posicionament, en aquest sentit ja s’ha arribat a un acord amb el GPS.

Més informació:http://www.satellite-navigation.eu/

Les aplicacions actuals dels siste-mes de navegació per satèl·lit són molt nombroses, però a l’igual que va passar amb l’aparició d’Internet, les actuals utilitats són només una part molt petita de totes les que po-dran fer-se realitat, el que albirem ara és com la superfície que sobre-surt d’un “iceberg”.Hi haurà dos nivells de serveis.

Un de franc, bàsic per a serveis de consum que no necessiten d’una precisió mil·limètrica en el posicio-nament. I un altre de pagament per a empreses i governs.Aquests serveis ja són fonamentals

per a l’aviació, el tràfic ferroviari, la

Aplicacionsnavegació marítima i el transport te-rrestre. Pensem, per exemple, en la precisió que es necessita per a guiar un avió en un aterratge o un vaixell entrant a port o navegant pel Danubi en condicions de visibilitat nul·les. A banda dels usos comercials de

les aplicacions que requereixen conèixer la posició exacta de qualse-vol objecte o persona, fix o en movi-ment, Galileo també ha de servir de base per a serveis públics lligats a la protecció civil, el rescat, salvaments i emergències, així com tots els re-lacionat amb l’àmbit de la seguretat ciutadana, control de fronteres o es-pais restringits, entre d’altres...

El preuEls defensors del projecte al·leguen

que, malgrat l’increment pressupos-tari o el volum de xifres per sobre de 5.000 milions d’euros, Galileo pot estar al darrera de la creació de

150.000 llocs de treball enmig d’un mercat que mouria més de 40.000 milions d’euros. Segons la UE, el 7% del PIB dels països avançats depenen dels sistemes de navega-ció. El sistema té un cost similar a la construcció d’uns 150 quilòmetres d’autopistes semiurbanes.


visió · tecnològica

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de Localret, Pere Navarro, signen el conveni de col·laboració per a la compra agregada de serveis de telecomunicacions.


visió · localret

Un estalvi del 50% en telecomunicacionsEls ens locals que als darrers 4 anys han decidit, a través de Localret, fer la contractació dels serveis de telecomunicacions han assolit un estalvi mitjà del 50,8% del preu de licitació. La compra global puja fins ara als 8 milions d’euros.

Fa unes setmanes el president de la Diputació de Ta-rragona, Josep Poblet, i el president de Localret i al-calde de Terrassa, Pere Navarro, signaven el conveni

que permetrà que els ens locals (ajuntaments, consells co-marcals i entitats municipals descentralitzades) del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, s’afegeixin als processos de compra agregada dels serveis de telecomunicacions que Localret. Aquests processos permeten una millora dels ser-veis i han aconseguit una reducció mitjana superior al 50% en les factures de telefonia fixa, telefonia mòbil i dades i In-ternet.

Durant els darrers anys la introducció de les noves tec-nologies en les administracions locals de Catalunya ha fet augmentar el consum de dades i de serveis d’Internet entre un 15 i un 30%, mentre que les despeses per telefonia mòbil ha comportat uns augments entre el 20 i el 35%. Els ens locals catalans, segons càlculs propis de Localret, han de fer front a una despesa anual situada al voltant dels 40 milions d’euros.

Per tal de millorar el servei i aconseguir millors preus apro-fitant la liberalització de les telecomunicacions, Localret proposa als ens locals l’aplicació de l’economia d’escala i

la compra agregada dels diferents serveis de telecomunica-cions. D’aquesta manera s’han endegat processos de con-tractació centralitzada als consells comarcals i municipis del Maresme, del Vallès Occidental i Oriental, de les comarques gironines de la Garrotxa, el Gironès, l’Alt Empordà i Pla de l’Estany, i de les comarques de la Catalunya Central com Anoia, Bages, la Cerdanya, Osona, Ripollès i Solsonès.

La unió en un únic expedient de contractació per a un nú-mero elevat d’ens locals suposa obtenir uns millors preus, uns serveis més adequats per a les necessitats actuals i fu-tures i una millora en la interlocució amb les operadores.

Localret desenvolupa en tot el procés de compra agrega-da dels serveis de telecomunicacions tot un seguit d’accions destinades a que les administracions disposin de millors ser-veis de telecomunicacions amb les condicions econòmiques més avantatjoses. Bàsicament s’implementen les activitats següents:

• Anàlisi de la situació actual• Estudi de les despeses dels serveis de telefonia fixa, te-

lefonia mòbil i dades• Estudi dels mitjans tècnics i les infraestructures utilitzades.

MIRATV: un portal multimèdia per als ens localsDisposar d’una solució web que permeti als ajuntaments comunicar i difondre d’una manera ordenada, racional i atractiva els seus continguts audiovisuals a Internet. Aquesta és la finalitat del portal multimèdia MIRATV que ha posat en marxa Localret i que ofereix als seus ens locals consorciats de manera gratuïta.

MIRATV no és només una plata-forma Web per a televisió, sinó que permet mostrar a més de vídeos, àu-dios, imatges i documents a la car-ta, així com també permet accedir a continguts directes d’emissions de ràdio i de televisió.

Un dels principals atractius de MI-RATV és que l’aspecte extern del seu portal permet a l’Ajuntament usuari una personalització molt alta, tant pel que fa a les imatges com als colors, de manera que cadascun dels ens locals el pot adaptar a la seva identi-tat corporativa o preferències.

La solució web MIRATV ha estat desenvolupat amb Ubiquo, un ges-tor de continguts desenvolupat amb llicència MIT, és a dir un producte amb llicència de Programari Lliure. El portal, i totes les seves pàgines, es troben preparades amb un estil de maquetació flexible que permet la

distribució que es cregui més adequa-da. Ubiquo compta amb una interfície d’administració molt usable i intuïtiva. Aquesta interfície està desenvolupa-da i pensada específicament per a ser usada per a professionals de la comu-nicació.

La interacció amb el ciutadà també està garantida. Tots els continguts po-den trobar-se oberts totalment o de manera parcial als comentaris dels ciutadans/usuaris. Entre les seves possibilitats també hi ha l’establiment, si així es vol, d’una moderació de la participació o dels comentaris.

La plataforma MIRATV també per-met als ens locals usuaris activar les opcions de compartir els seus continguts audiovisuals a través de les noves xarxes socials. Qualsevol usuari que vegi un contingut servit per l’ens local mitjançant la plata-forma el podrà compartir als seus

Disposar d’una solució web que permeti als ajuntaments comunicar i difondre d’una manera ordenada, racional i atractiva els seus continguts audiovisuals a Internet. Aquesta és la finalitat del portal multimèdia MIRATV que ha posat en marxa Localret i que ofereix als seus ens locals consorciats de manera gratuïta.

contactes a través dels diferents espais 2.0.

Per accedir a les possibilitats de MIRATV els ajuntaments només han de formar part del Consorci Local-ret i fer una formació per a conèixer i utilitzar la plataforma. Localret els ofereix el “hosting” de la plataforma, la documentació tècnica i el suport tècnic necessari. Els ens locals han d’aportar els seus continguts, el hos-ting d’aquests i l’streaming. Els con-tinguts poden ser allotjats de manera gratuïta a espais com Flickr o Youtu-be, entre d’altres, o també poden allotjar-se a servidors de tercers que ofereixen serveis de pagament.

La solució web MIRATV compta també amb la col·laboració del Con-sorci Administració Oberta de Cata-lunya (Consorci AOC).

http://www.miratv.cat


visió · localret

• Prospectiva de les necessitats futures de les administra-cions públiques locals de serveis de telecomunicacions.

• Elaboració d’un informe amb els equipaments i les ne-cessitats que cal cobrir i la seva viabilitat econòmica

• Redacció dels plecs administratius i dels plans tècnics per obrir un procediment negociat a les diferents opera-dores.

• Avaluació i homologació dels operadors.• Valoració de les diferents ofertes en funció de criteris

econòmics, d’infraestructures a la zona, de característi-ques tècniques...

• Assessorament jurídic i tècnic per a la taula d’avaluació per a decidir les ofertes més convenients.

• Seguiment en la implementació dels serveis.

A banda de les millores en preus i serveis, els ens locals poden assegurar-se l’estabilitat en les factures futures de telecomunicacions i el procés de licitació guanya en transparència atès que s’obre a les operadores homolo-gades i es pot desenvolupar a través de la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Pú-bliques (PECAP).

La jornada “Innovació als serveis públics. Ciutats intel·ligents. El cas d’Open Data” va reunir l’11

de febrer una mostra de les accions que es fan a ciutats europees com Berlin, Amsterdam i Helsinki facilitant l’accés a les dades públiques per ge-nerar nous serveis. A les experiències europees es van afegir també les ac-cions desenvolupades per la Generali-tat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona.

“Per posar-les en valor per al con-junt de la societat i per transparèn-cia”. Aquestes dues idees conden-sarien els principals arguments expressats pels representants de les administracions públiques per obrir al coneixement general les dades que gestionen els municipis. Aques-tes dades són una matèria primera fonamental per al desenvolupament de la societat de la informació i el seu “alliberament” són la base per a la creació de nombroses aplicacions i serveis d’utilitats que poden ajudar

a configurar les anomenades “ciutats intel·ligents”.

La jornada, que va aplegar més de 250 assistents a l’EsadeForum, va mostrar models d’Open Data. Així, mentre Amsterdam a través de la Waag Society confia plenament en la iniciativa privada per a la creació de noves aplicacions, altres ciutats com Berlín o Helsinki han posat en marxa fundacions (com la finesa Forum Vi-rium) per concitar la col·laboració entre el sector públic i el privat.

Open Data a CatalunyaA Catalunya també hi ha experièn-

cies d’Open Data. Lluís Sanz, director d’Informació de BASE de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que ben aviat el web de l’Ajuntament tindrà un espai per a facilitar totes les dades i que l’administració local té el deure d’obrir les dades per transparència i per donar-les un ús social. Un dels principals valors d’aquestes dades per al representant municipal és que “es

tracta de posar a l’abast general infor-macions rigoroses i de qualitat”.

Per part de la Generalitat de Cata-lunya, José Luís Checa, director del CTTI, va deixar molt clara la voluntat del Govern català “per filosofia i per eficiència” de treballar en l’àmbit de les dades obertes. Per a Checa “si la informació és poder, en democràcia el poder és del poble i per tant la informa-ció ha de ser del poble”.

Evitar l’escletxa digitalEn la seva intervenció, el director ge-

neral de Localret, Joan Miquel Piqué, va afegir un nou argument: “Les admi-nistracions hem de ser transparents cap als ciutadans, però també dins de les pròpies administracions i entre totes elles, és a dir; millorar la intero-perabilitat”. Sense aquesta millora, va afegir Piqué, l’Open Data no serà efi-caç, “hem de sumar esforços perquè, al cap i a la fi, al ciutadà l’és indiferent quina administració li presta el servei o li facilita les dades”.

Open DataUna jornada d’Esade i Localret mostra les principals experiències de les ciutats europees d’”obrir” les dades públiques.


visió · localret

El consistori de Berga ha re-novat el seu lloc web (www.ajberga.cat) per adaptar-se a

les necessitats dels usuaris i a les noves exigències de les tecnologies de la informació i la comunicació. El web s’ha dotat d’un servei de des-cripció fonètica per a persones que pateixen deficiències visuals i tam-bé permetrà als ciutadans realitzar

Berga adapta i renova el web

L’Organisme Autònom de Ges-tió i Recaptació de Tributs Lo-cals de la Diputació de Lleida

(OAGRTL) ha posat en marxa la nova Oficina Virtual per Internet, que ha estat presentada pel president de

nar-se en Internet i de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la comunicació, l’OAGRTL va dissen-yar un Pla e-administració 2010-2012 amb l’objectiu de donar l’opció de fer tràmits per Internet.La primera fase ja s’ha posat en mar-xa, de forma que els contribuents ja poden fer un seguit de tràmits tele-màtics: • Domiciliació bancària de rebuts: al-

tes, baixes i modificacions.• Domiciliació (només altes) en època

de cobrança - línia 900.• Pagament de tributs (a través del

web per targeta crèdit, banca on-line...)

• Impost sobre vehicles de tracció mecànica

• Impost sobre activitats econòmi-ques.

La previsió és que en un termini de dos anys el 15% d’aquests tràmits es facin via Internet.

La Diputació de Lleida incrementa els tràmits telemàtics

tràmits burocràtics amb l’administració via telemàtica.El nou web es pot consultar en cata-là, castellà i anglès. I també incorpora un lector de RSS, és a dir, un servei que permet als usuaris rebre les nove-tats i els continguts que es publiquen a la pàgina web. A més, els ciutadans també poden subscriure’s per rebre el butlletí electrònic municipal i com a no-

la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert. A finals de l’any 2009, l’OAGRTL va es-trenar la nova pàgina web www.oagrtl.cat, que ha rebut més de 28.000 visites en el seu primer any de funcionament. Conscients de la necessitat de posicio-

vetat, també destacada, s’ha instal·lat un cercador.


visió · municipal

Teleassistència domiciliària a la Noguera

El Consell Comarcal de la Nogue-ra i l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida

(ASPID) han signat el contracte per a la gestió del Servei de Teleassistència Domiciliària. És un servei dirigit a les persones grans i depenents que viuen sols o passen moltes hores sense companyia i consisteix en la instal·lació d’una central domèstica d’alarma con-nectada permanentment , mitjançant línia telefònica, amb un centre de con-trol. El centre de recepció d’avisos dis-posa d’una infraestructura de 23 llocs de treball i una centraleta amb 80 línies.

47 municipis tarragonins renovaran material informàtic

La Diputació de Tarragona ha concedit més de 90.000 euros a 47 ajuntaments del Camp de

Tarragona i de les Terres de l’Ebre per tal que puguin renovar part de la tecnologia informàtica i de comuni-cacions dels ajuntaments. Aquestes subvencions, que formen part del programa d’Ajuts per a la Renovació

de Tecnologia Informàtica i de Co-municacions (ARTIC), es destinaran principalment a la compra i millora de material informàtic i a la instal·lació de xarxes d’Internet. Els ajuts, amb una quantitat màxima per municipi de 3.000 euros, s’han distribuït en funció del número d’habitants i del compli-ment dels requisits de la convocatòria.

L’Ajuntament de Vic implantarà un sistema de seguiment del bus urbà amb tècniques de la web

2.0. L’empresa “mybus” implantarà una aplicació accessible a través de dispo-sitius mòbils (com l’iPhone o l’Android) que permet conèixer a temps real els horaris o les rutes que fan els vehicles i quines connexions són necessàries per arribar al lloc de destí.A més, els autobusos de les línies vigatanes incorporen unes pantalles que avisen els usuaris de la prope-ra parada. A més, també s’hi poden llegir notícies i s’oferirà un servei de publicitat per als comerços de cada zona. El servei es complementa amb un sistema d’àudio que assenyala quina és la propera parada.

El transport públic de Vic s’apunta al web 2.0

Malgrat que ciutats ‘més grans’ ja compten amb sistemes d’informació semblants, és la primera vegada que s’implanta en un municipi d’aquestes característiques. El impulsors del

projecte asseguren que aquest és ‘un sistema molt adequat’ per a ciu-tats d’entre 50.000 i 60.000 habi-tants, però també per a ciutats més petites.


visió · municipal

L’Ordenança reguladora de l’Adminis tració electrònica de L’Hospitalet de Llobregat (el

Baix Llobregat) va entrar en vigor aquest mes de febrer. La norma té per objecte regular la utilització de les eines de la Societat de la Informa-ció i el Coneixement en les relacions entre la ciutadania i l’Administració local.L’ordenança recull els principis ge-nerals de l’Administració electròni-ca –amb aspectes com el servei a la ciutadania, la simplificació admi-nistrativa, l’accessibilitat, la trans-

L’Hospitalet ja té ordenança de l’Administració electrònicaparència, l’eficàcia i la participació–, els drets i deures dels ciutadans i les ciutadanes en l’àmbit de l’e-Adminis-tració, i tot el sistema d’identificació, autenticació i signatura electrònica, així com el relacionat amb el registre i arxiu electrònics.Especial atenció mereix el procedi-ment administratiu electrònic, amb el catàleg de tràmits i procediments ac-cessibles per via electrònica, que es-pecifica en detall el procés que ha de seguir l’expedient iniciat per aquesta via fins a la seva resolució definitiva.Un altre aspecte destacat és el referit

L’Ajuntament de Lleida, mit-jançant Accés-Institut Municipal d’Informàtica, ha iniciat el projec-

te Open Data, un servei que consisteix en posar a disposició pública i lliure les dades que genera l’Administració en formats digitals, estandarditzats i oberts perquè la ciutadania o les em-preses les utilitzin. La tinenta d’alcalde Montse Mínguez ha destacat que aquesta iniciativa fomenta la reutilització de les dades generades pel sector públic per a fi-nalitats comercials i no comercials: “els serveis públics produïm molta in-formació potencialment reutilitzable per la ciutadania i per la indústria de con-tinguts digitals, com ara dades socials, econòmiques, geogràfiques, meteoro-lògiques o turístiques, entre d’altres. Amb l’Open Data, l’Administració augmenta la transparència de la seva gestió ja que el ciutadà accedeix a una

Open Dataa la Paeria

visió real de la prestació de serveis. A més, es promociona el teixit econòmic i la innovació perquè s’obren importants volums d’informació que les empreses poden utilitzar gratuïtament per comple-mentar els seus productes i serveis.L’Ajuntament ha habilitat un web munici-pal amb les eines necessàries per utilitzar l’Open Data. Aquesta web està disponible a: www.paeria.cat/opendata. En aquest lloc, els usuaris s’informaran sobre la me-

todologia a seguir, accediran a les da-des subministrades i coneixeran el seu origen i la freqüència d’actualització. A més, veuran exemples sobre com utilitzar-les dades, iniciatives d’altres usuaris i les aplicacions que han fet d’aquestes dades. Així mateix, podran aportar idees i suggeriments o concer-tar entrevistes amb els dinamitzadors TIC del Institut Municipal d’Informàtica perquè els informin i assessorin.

La tinenta d’alcalde, Montse Mínguez, en la presentació de l’Open Data de Lleida

a la informació, que fixa els contin-guts que han de ser publicats, com a mínim, a través del web municipal, com ara l’organització i competèn-cies de l’Ajuntament, les autoritats i personal responsable, els p r o c e d i m e n t s administratius, els serveis pú-blics, les actes del ple o el pressupost mu-nicipal.


visió · municipal

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (el Vallès Occidental) ha posat en marxa a través del

portal institucional “Cerdanyola.cat” el servei de retransmissió en directe dels Plens municipals per video, afe-gint-se així a les que es fan en audio. El sistema permetria la connexió si-multània de 10.000 usuaris i més en-davant es crearà un arxiu per consul-tar els Plens en qualsevol moment. A més, el Cerdanyola.cat també ha reservat un espai a la publicació dels comunicats de premsa institucionals i un espai de l’alcaldessa per seguir

Cerdanyola.cat obre els Plens i les obres

les seves activitats i obrir un espai de relació amb la ciutadania on manifes-tar qualsevol tipus de qüestions, ja sigui per formular queixes o suggeri-ments o per explicar el sentit de les decisions polítiques de l’equip de go-vern. D’altra banda també s’ha obert

L’Ajuntament de Salou dóna un nou impuls a la seva ofici-na virtual, www.salou.cat/ov,

i ara ha habilitat la participació en tots els processos selectius oberts actualment. Qualsevol ciutadà que vulgui participar en alguns dels pro-cessos selectius que es troben en tramitació, ho pot fer presentant la sol·licitud corresponent de forma totalment telemàtica i sense neces-sitat de passar per les dependèn-cies municipals, estalviant el temps de desplaçament, el de possible es-pera a l’atenció personal i, a més, ho podrà en qualsevol moment, ja que l’Oficina Virtual està oberta les 24 hores del dia.Els processos selectius poden ser de llocs de treball com educador social, borsa de monitors, de pro-

Els processos selectius a Salou són telemàticsfessors de música, de professors d’adults, conserges, informadors, repartidors, etc. El regidor de Ser-veis Interns, Jesús A. Barragán ha destacat que sols és necessari dis-posar d’un certificat digital, com pot ser el DNI electrònic o l’IdCat, que es pot aconseguir directament a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, ja que l’Ajuntament de Salou és entitat de registre.Enguany, a més, i per primer cop també s’ha habilitat l’oficina virtual per al pagament de les activitats del pro-grama juvenil Carre-tera i Manta. Si es paguen les inscrip-cions via telemàtica

s’aconsegueix un descompte del 5% sobre el preu tarifat. En aquest sentit, i amb l’objectiu de fomentar l’ús del certificat digital com a eina segura i pràctica en les comunica-cions entre ciutadà i administra-cions, l’Ajuntament ha editat uns nous dispositius USB que facili-tarà als interessats que s’apropin a emetre el seu IdCat a l’OAC.

l’espai web “Cerdanyola en obres”, finançat amb fons europeus, que permet tenir un coneixement imme-diat de totes les obres en marxa a la ciutat i atendre també totes les queixes o suggeriments de la ciuta-dania.


visió · municipal

Figueres instal·la monitors informatius als instituts

L’Ajuntament de Figueres (l’Alt Empordà) ha instal·lat moni-tors de televisió als 5 Instituts

que hi ha al municipi per millorar la comunicació amb els joves i adoles-cents. Els aparells, de 32 polsades, s’han situat en llocs de gran visibi-litat per tal que els estudiants pu-guin assabentar-se d’una manera més atractiva de les activitats que els mateixos centres, l’Ajuntament o altres institucions hagin programat.

El Consell Comarcal de l’Alt Camp està construint el Centre d’Assessorament i Suport Virtual a les Iniciatives Empresarials de l’Alt Camp, que està

previst que entri en funcionament al llarg d’aquest any. Aquest viver virtual d’empreses estarà situat al pis su-perior de la seu del Consell Comarcal de l’Alt Camp i es distribuirà en tres sales destinades a oficines, un telecentre i un magatzem i arxiu de material. El projec-te s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’Eix 1 dels fons FEDER, que han finançat 160.000 euros dels prop dels 320.000 totals.El Centre d’Assessorament i Suport Virtual a les Inicia-tives Empresarials ha de servir perquè cap emprenedor de la comarca no es quedi sense intentar fer realitat

el seu projecte empresarial i trobi suport en l’inici de l’activitat, que és un moment molt complicat. Aquí po-drà rebre assessorament, informació sobre tràmits etc, i estaran coberts pel que fa a les tecnologies de la in-formació i la comunicació perquè trobaran servidors de documents, intranet i treball de col·laboració, aula de formació i assessorament tècnic en TIC.

L’Alt Camp crea un telecentre per a empresaris


visió · municipal

13a edició del BDigital Global Congress Organitza: Barcelona Digital Centre TecnològicDies i lloc: Del 31 de maig al 2 de juny de 2011 al CaixaFo-rum de Barcelonahttp://www.bdigitalglobalcongress.com/

2nd European Summit on the Future Internet Organitza: SNT (Security and Trust) i Université du LuxemburgDies i lloc: 6 i 7 de juny a Luxembourg Chamber of Commer-ce, 7, Rue Alcide de Gasperi, Luxembourg Kirchberghttp://www.future-internet.uni.lu/index.php/programme.html

II Jornada sobre docència del dret i tecnologies de la informació i la co-municació Organitza: UOCDia i lloc: Dilluns, 6 de juny a Sala d’actes de la Seu de Bar-celona, Rambla de Catalunya, 6, Barcelonahttp://www.uoc.edu/symposia/dret_tic2011/presenta-cio.html

“Fibre Networks: Demand and analyses of costs and benefits” Organitza: FTTH CouncilDies i lloc: 6 i 7 de juny a Berlín (Alemanya) -Hôtel Concor-de, Augsburger Straße 41, Berlín-http://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e- TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 7 de juny de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Gironahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

12 ena edició del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) Organitza: Audiovisual MAC, Generalitat de Catalunya, Di-putació de Barcelona i Ajuntament de GranollersDies i lloc: 8 i 9 de juny a les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers)http://www.audiovisualmac.cat/

Encuentro de Iniciativas Open Data en España: retos y soluciones Organitza: Proyecto Aporta, promovido por el Ministerio de Política Territorial y Administración Pública y por el Ministerio de Industria, Turismo y ComercioDia i lloc: Dijous, 9 de juny, a l’Auditorio de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la In-formación del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio de España. C/ Capitán Haya, 41 - Madridhttp://www.aporta.es/web/guest/encuentroaporta2011

1st Digital Agenda Assembly Organitza: Comissió EuropeaDia i lloc: 16 i 17 de juny de 2011 a Brussel·les (Bèlgica)http://ec.europa.eu/information_society/digital-agenda/daa/

11th European Conference on eGovernment – ECEG 2011 Organitza: ACI (Academy Conferences International)Dies i lloc: 16 i 17 de juny del 2011 a la Universitat de Ljubl-jana (Eslovènia)http://academic-conferences.org/eceg/eceg2011

3rd Annual Cloud Computing World Forum Organitza: Diverses empresesDies i lloc: 21 i 22 de juny a Level 1, Olympia 2, Londres (Regne Unit)http://www.cloudwf.com/

International Conference on Information Society (i-Society 2011) Organitza: Infonomics Society Dies i lloc: Del 27 al 29 de juny a Londres (Regne Unit)http://www.i-society.eu/Home.html

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e- TRAM (BCN) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 6 de juliol de 2011 a l’Escola d’Administració Públi-ca de Catalunya, C/ Girona, 20, Barcelonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

VII Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2011): Neutrali-dad de la red y otros retos para el futuro de Internet Organitza: UOC (Universitat Oberta de Catalunya)Dies i lloc: 11 i 12 de juliol 2011 a Internet Interdisciplinary Institute (IN3-UOC), edifici Media-TIC, Carrer de Roc Boronat 117, 08018 Barcelona.http://edcp.uoc.edu/symposia/idp2011/

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Tarragona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 16 de setembre a Multimèdia Tarragona, C/ Apoda-ca, 6, 1r. A Tarragonahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de CatalunyaDia i lloc: 22 de setembre de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Gironahttp://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda


Agenda

visio localret nº 10

Documents