visió localret nº9

28
L’ENTREVISTA Pere Prat Alcalde de Manlleu VISIÓ LOCALRET Xarxes sense fils i serveis municipals VISIÓ SOCIAL Televall, 10 anys difonent les noves tecnologies VISIÓ ACTUALITAT Europa augmenta la velocitat de la banda ampla VISIÓ MUNICIPAL Callús, prova pilot de l’Anella Administrativa

Upload: localret

Post on 30-Mar-2016

257 views

Category:

Documents


8 download

DESCRIPTION

Nº9 de la Revista

TRANSCRIPT

Page 1: Visió Localret Nº9

L’ENTREVISTAPere PratAlcalde de Manlleu

VISIÓ LOCALRETXarxes sense fils i serveis municipals

VISIÓ SOCIALTelevall, 10 anys difonent

les noves tecnologies

VISIÓ ACTUALITATEuropa augmenta

la velocitat de la banda ampla

VISIÓ MUNICIPALCallús, prova pilot

de l’Anella Administrativa

Page 2: Visió Localret Nº9

www.localret.cat • http://bloc.localret.cat/ • www.youtube.com/localretwww.flickr.com/photos/localret • www.slideshare.net/comunitats • http://issu.com/localret

Page 3: Visió Localret Nº9

EditorialXarxes socials

Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: [email protected] els drets reservats. Queda prohibida la repro-ducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

4 opinióVelocitat insuficient

5 visió actualitat Europa augmenta la velocitat de la banda

ampla

8 visió social Televall, 10 anys difonent les noves

tecnologies en l’entorn rural

10 l’entrevistaPere Prat, Alcalde de Manlleu

14 visió del món El “ciberdilluns”, rècord de comerç

electrònic

16 visió tecnològica L’experiència pionera de Barcelona WiFi

19 visió localret Estendre l’ús de la identitat digital als

ajuntaments

22 visió municipal Callús, prova pilot de l’Anella

Administrativa

26 agenda

L’ús de les noves tecnologies per-met, cada vegada més, que les distàncies físiques i temporals que tradicionalment ens ha separat les administracions públiques dels ciu-tadans es vagin alleugerint i escur-çant i que, sortosament, les admi-nistracions siguem més properes i la comunicació amb els ciutadans més fluïda i directa.Els ens locals catalanes hem co-mençat a donar un pas més en la comunicació amb el ciutadans i ens incorporem amb força a l’ús de les anomenades xarxes socials. Són ja molts els ajuntaments i els consells comarcals -també hi ha experiències en diputacions i en alguns departa-ments a títol individual- que ja són presents a xarxes com Facebook, Tuenti, o que tenen una presència continuada a Twitter. I encara són més els exemples a títol personal de càrrecs electes i tècnics de les corporacions locals que mantenen contacte mitjançant la Xarxa amb els ciutadans/internautes.Cap llei o norma ens obliga a les ad-ministracions locals a formar part de les xarxes socials però, una vegada més, els responsables municipals moguts per l’interès d’oferir més i mi-llors serveis, per obrir les administra-cions als administrats, s’han llançat a un nou camí ple d’oportunitats, però alhora amb algunes incerteses i riscos propis de les noves experièn-cies.Tenir presència, per posar dos exemples, a Facebook o Youtube -es calcula amb més de 14 milions d’usuaris a Espanya cadascun i el número no para de créixer- ha deixat

de ser anecdòtic i ha passat a ser una eina més a l’abast de les admi-nistracions dins de les polítiques de comunicació.Tenir presència activa en les xarxes socials no suposa cap repte tècnic per a les administracions perquè és relativament senzill i no requereix de cap inversió econòmica potent. A més, els missatges i les comunica-cions que s’estableixen es fan amb uns usuaris que voluntàriament les volen rebre i que formen part dels destinataris finals del treball de les administracions locals.Moda o necessitat, el cert és que les xarxes socials són ja una realitat molt viva, numèricament molt important i amb usuaris ben informats i molt so-vint amb capacitat de generar opinió i ser prescriptors de pensaments o idees. La presència dels ens locals a les xarxes 2.0 és un fet creixent i molt interessant si ho hem de jutjar pel seguiment que tenen. A més, i és la principal virtut d’aquestes eines, permet als responsables locals tenir un “feedback”, un corrent de tornada d’informació dels usuaris/internau-tes que ofereix unes valuosíssimes dades per interpretar correctament si el que es fa és satisfactori, cal mi-llorar o anem malament.Els aspectes positius superen, i amb escreix, l’esforç de tenir una presència activa a les xarxes socials. Només cal que adaptem els nostres recursos i les nostres necessitats a les nombroses eines que tenim a l’abast. No cal ser-hi a tot arreu, però sí que val molt la pena ser-hi i fer-ho bé. En teniu molts exemples, només cal que navegueu...

3 visió · localret

Page 4: Visió Localret Nº9

opinió

Velocitat insuficient

La Comissió Europea ha alertat, una vegada més, que els ciu-tadans, empreses i institucions

dels seus 27 Estats membres tenen accés a velocitats de banda ampla per sota dels objectius que la pròpia UE ha fixat per accedir als nous ser-veis de negoci i d’oci, com ara la te-levisió d’alta definició, les videocon-ferències o la transmissió de grans volums de dades. L’Agenda Digital xi-fra en un mínim de 30 Mb l’accés a la banda ampla bàsica per a l’any 2020 i que la meitat dels usuaris disposin de velocitats superiors als 100 Mb.

Després dels resultats de les últi-mes estadístiques que han fet públics la pròpia Comissió, on es reflecteix que actualment només un 5% de les línies de la UE tenen velocitats mit-janes iguals o superiors als 30 Mb, el camí per recórrer és tan gran com complicat. A Espanya la situació és similar a la mitjana Europea i només un 28% dels usuaris tenen la possi-bilitat d’accedir a velocitats superiors a les 10 Mb.

La nostra competitivitat i la plena consolidació de la societat del conei-xement no depèn exclusivament de la velocitat d’accés a Internet. Hi ha d’altres factors també molt rellevants, i inclosos a les agendes digitals i objectius dels governs, com ara la millora de la interoperabilitat i la es-tandardització; l’alfabetització i la ca-pacitació digital, amb especial cura de la lluita contra l’”escletxa digital”; la formació real d’un mercat únic di-gital; o l’augment de la confiança i la seguretat en l’administració electrò-nica, entre molts d’altres.

L’adopció de solucions, més o menys ràpides, dels aspectes tèc-nics i culturals derivats de la inclu-sió de les noves tecnologies en el funcionament de tots els nivells de la nostra societat no seran de gran utilitat si el conjunt dels europeus es queden despenjats de l’accés a velocitats ultraràpides d’Internet. N’hi ha prou amb constatar que les línies de fibra només suposen l’1,7% de les línies totals a Europa, on només països com Suècia es situen per sobre del 20%. Unes xi-fres molt allunyades de països com Corea del Sud o Japó i d’altres economies emergents del sud-est asiàtic.

És innegable que, malgrat tot, s’ha avançat, i molt. És, fins i tot, possi-ble que les cada vegada més im-portants comunicacions en mobili-tat puguin fer realitat l’accés a nous serveis i utilitats. Però si amb el li-deratge i la responsabilitat de la UE no s’harmonitzen les legislacions, no es promouen i s’afavoreixen la ràpida creació d’infraestructures capaces d’augmentar la velocitat d’accés a Internet, Europa quedarà en una situació de desavantatge d’altres zones i mercats del món.

Les dificultats econòmiques són un afegit més i important en aquest difícil camí, però cadascuna de les institucions, cadascun dels dife-rents governs –des del comunitari fins als locals- hauríem de redoblar esforços i, sobretot, fixar les nos-tres pròpies “agendes digitals” en un lloc preeminent dels objectius a assolir.

Pere Navarro i MoreraPresident de Localreti alcalde de Terrassa

visió · localret 4

Page 5: Visió Localret Nº9

Europa augmenta la velocitat de la banda ampla

Les connexions de banda ampla a Europa són molt més ràpides que fa un any, segons les estadís-

tiques publicades per la Comissió Eu-ropea. Al juliol de 2010, el 29% de les línies de banda ampla de la UE tenien velocitats d'un mínim de 10 megabits per segon (Mbps), és a dir, fins a un 15% més que un any abans. La banda ampla segueix estenent-se en la UE, amb 25,6 subscripcions per cada 100 ciutadans (23,9% un any abans).L'augment anual de la banda ampla mòbil és considerable i es xifra en un 45%, amb 6 dispositius especials d'accés mòbil de banda ampla per cada 100 ciutadans. Però encara que-da molt per fer abans que la UE arribi al seu objectiu d'oferir a cada europeu accés a la banda ampla bàsica d'aquí a 2013 i a la banda ampla ràpida i ultra-ràpida d'aquí a 2020, conforme al pre-vist en l'Agenda Digital per a Europa.Al juliol de 2010, gairebé un terç de les línies de banda ampla de la UE propor-cionava velocitats superiors a 10 Mbps (el 15% al juliol de 2009). Velocitats més altes de transmissió de dades fa-ciliten en general als clients més i mi-llors opcions de serveis a un preu més baix per megabit. El 5% de les línies en la UE té velocitats mitjanes iguals o superiors a 30 Mbps (només el 0,5 % les té iguals o superiors a 100 Mbps).Els nous serveis d'oci i negocis, com la televisió d'alta definició o les instal·lacions de videoconferència re-quereixen un accés molt més ràpid a Internet que l'existent en general avui a Europa per a poder arribar als líders mundials com Corea del Sud i Japó. Els objectius de l'Agenda Digital de cara a 2020 es xifren en un mínim de 30 Mbps per a tots i aconseguir que la meitat de les llars europees disposin de velocitats superiors a 100 Mbps.Els Països Baixos i Dinamarca conti-nuen sent els líders mundials en pene-

tració de la banda ampla (gairebé 40 línies per cada 100 ciutadans, la qual cosa equival aproximadament al 80% de les llars). Les taxes de creixement s'estan reduint segons maduren els mercats i s'acosten a la saturació. Així, a Finlàndia i Suècia els índexs de pene-tració de la banda ampla fixa estan dis-minuint de fet, segurament pel pas de la banda ampla fixa a mòbil. Nou països de la UE (Alemanya, Bèlgica, Dinamar-ca, Finlàndia, França, Luxemburg, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit) tenen nivells de penetració de la banda ampla superiors als dels Estats Units (les taxes nord-americanes són de 26,4 subscripcions per 100 habitants, segons les estadístiques de l'OCDE de maig de 2010).Txèquia i Grècia van registrar els mi-llors progressos l'any passat (en aug-

ment per càpita). Les línies d’ADSL segueixen sent la tecnologia més co-muna d'accés a la banda ampla a Eu-ropa amb 100 milions de línies, però la seva quota de mercat està disminuint en favor de les arquitectures de fibra d'alta velocitat i el cable Docsis 3.0 (una millora de les xarxes de cable que permeten un Internet a molt alta velo-citat). La fibra a la llar (FTTH) va aug-mentar un 40% entre juliol de 2009 i juliol de 2010, però només representa actualment l’1,7% de les línies totals a Europa al trobar-se només en alguns països (sobretot Suècia, on el 24% de les línies de banda ampla és FTTH).A Espanya la velocitat de la banda am-pla continua lleugerament per sota de la mitjana europea. Per contra, supera la mitjana pel que fa a la banda ampla mòbil.

Quadre de les velocitats de banda ampla a Espanya. Font: Comissió Europea

5 visió · localret

visió · actualitat

Page 6: Visió Localret Nº9

El .CAT entre els dominis més segurs

Les denúncies de Trànsit a través d’Internet

El Servei Català de Trànsit (SCT) ofereix a partir d’ara la possibilitat de rebre notificacions i efectuar de-terminats tràmits a través dels mitjans electrònics.

Amb la utilització de les noves tecnologies i la publicació de les sancions a Internet es pretén millorar la notificació de les sancions. L’any 2009 un 40% de les multes no van ser rebudes pels infractors. L’SCT ha desenvolupat aquest projecte gràcies a la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutada-na, de l’Oficina pel Desenvolupament de l’Administració electrònica i del Consorci per l’Administració Oberta de Catalunya.L’ús de les noves eines és possible per l’entrada en vigor de la tercera i darrera fase de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, per la qual es modifica el text articulat de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, en matèria sancionadora. Això ha implicat una modificació important: l’establiment d’un nou procedi-ment de notificacions de les denúncies per via telemàtica. El director de l’SCT, Josep Pérez Moya, ha explicat que el nou procediment implica un “pas cabdal en la moder-nització de l’administració i de la relació entre aquesta i la ciutadania utilitzant les noves tecnologies a través de l’aplicació de l’Adreça Electrònica Viària d’acord amb la llei aprovada fa un any. Segons el director de l’SCT, “l’objectiu és agilitar el procediment sancionador i evitar

que hi hagi un 40% de notificacions que no són rebudes per diferents raons, per exemple el canvi de domicili... el que es pretén en definitiva és oferir més agilitat, comodi-tat, plenes garanties en la tramitació i disminuir costos pel ciutadà i l’Administració”.

Es pot sol·licitar rebre les notificacions electròniques relacionades amb Trànsit

El domini .cat és un dels més segurs del món, ocu-pant el quart lloc segons

el darrer estudi de l’empresa McAfee, especialitzada en el desenvolupament d’aplicacions de seguretat informàtica. No obstant l’estudi revela que els dominis més utilitzats al món són els més insegurs perquè són els que reben més atacs. Els dominis més insegurs són: .com, de caràcter comercial; .info, d’informació; i els .vn, .cm,

i .am, corresponents a Vietnam, Camerun i Armènia, respectiva-ment.Pel que fa als més segurs són, per aquest ordre: .travel (viat-ges indústria del turisme); .edu (d’educació); .jp, del Japó i el.cat de Catalunya.L’estudi va analitzar més de 27 milions de llocs webs compro-vant l’existència de focus de malware, spam, afiliacions sos-pitoses i finestres emergents agressives.

visió · localret 6

visió · actualitat

Page 7: Visió Localret Nº9

L’Estat confia un any més el Servei Universal a Telefònica

La Comissió permanent del Consell Assessor de les Tele-comunicacions i de la Societat

de la Informació (CATSI), presidida pel Secretari d’Estat de Telecomuni-cacions i Societat de la Informació, Bernardo Lorenzo, ha presentat el projecte d'Ordre Ministerial per la qual s'amplia en un any, fins al 31 de desembre de 2011, el període de l'actual designació de Telefónica d'Espanya com operador obligat a prestar els elements i serveis que in-tegren el concepte del servei univer-sal de telecomunicacions. Segons el Govern de l’Estat aquesta ampliació en un any en la designació de Tele-fònica per al prestar el Servei Uni-versal és transitòria degut al fet que en un curt termini s'establiran canvis substancials en la normativa relativa al servei universal. Així, el Projecte de Llei d'Economia Sostenible, ac-

tualment en tramitació parlamentària, ha previst que la connexió a la xarxa pública de comunicacions amb ca-pacitat d'accés funcional a Internet, garantida pel servei universal de te-lecomunicacions, haurà de permetre comunicacions de dades en banda ampla a una velocitat en sentit des-cendent d'un Mb per segon.

Bernardo Lorenzo, Secretari d’Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació

La Secretaria de Telecomunicacions (STSI) i el Centre de Telecomuni-cacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Ca-talunya, i l’empresa adjudicatària del projecte Xarxa Oberta, Xarxa Oberta de

Comunicació i Tecnologia de Catalunya S.A., han signat el contracte d’explotació d’aquest projecte, de 20 anys de durada. La Xarxa Oberta, que connectarà les seus corporatives de la Generalitat i els munici-pis de Catalunya, habilitant un punt de presència de fibra en dependències municipals, es desple-garà inicialment a les seus amb infraestructura disponible i els municipis de les Terres de l’Ebre, cosa que suposarà la connexió de 696 edificis en 95 municipis. L’import de l’adjudicació és de 253 milions d’euros en 20 anys.

La Generalitat signa el contracte d’explotació de Xarxa Oberta

Signatura del contracte d’explotació de Xarxa Oberta

Recurs contra la Circular 1/2010 de la CMT La Generalitat de Catalunya ha in-terposat recurs contenciós-adminis-tratiu contra la Circular 1/2010 de la Comissió del Mercat de les Tele-comunicacions (CMT), que imposa condicions a les administracions pú-bliques que vulguin explotar xarxes o prestar serveis de comunicacions electròniques. En un comunicat, la Generalitat con-sidera que la CMT, amb aquesta cir-cular, s’extralimita en les seves com-petències tot establint l’exigència d’autoritzacions i informes previs a la realització de l’activitat, sense cap habilitació en la normativa estatal i comunitària, ja que aquesta es limi-ta a exigir comunicació prèvia. Si bé qualsevol administració pública pot adreçar-se a la Comissió Europea per sotmetre a autorització un projec-te d’inversió pública en xarxes de te-lecomunicacions, ara la CMT pretén establir-hi un filtre inicial sense tenir-hi competències.

7 visió · localret

visió · actualitat

Page 8: Visió Localret Nº9

Televall, 10 anys difonent les noves tecnologies en l’entorn ruralTelevall sorgeix l'any 2000 de la necessitat d'evitar la fractura digital en un entorn rural dins la comarca del Ripollès. Televall, primer telecentre de teletreball de Catalunya, copia el seu model d'Ordeoxola al País Basc, i es transforma en Fundació el 2002. Les TIC són el camí, no són el destí, perquè l’objectiu no és aprendre eines tecnològiques sinó aprendre a través d’elles.

Fins el 2005 executa un pla fonamentalment de difusió local de les TIC, suport a

l'emprenedoria, d'accés a Internet i formació. A partir de l'any 2006 inicia un procés d'expansió a nivell comar-cal amb l'objectiu de fer extensible el model de penetració i accés a les NTIC, Noves Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació.

La seva expansió se significa amb l'oferir una resposta integral pel que fa a les Noves Tecnologies cap al ciutadà i l'àmbit de l'administració pública, adonant-se que el sector pú-blic necessita una resposta integral,

i sobretot un acompanyament en els nivells de:

• Manteniment tècnic• Acompanyament tecnològic• Anàlisi de necessitats• Formació en ús de les noves

tecnologies• Administració electrònica

Pel què fa al servei que ofereix, l'entén com aquella oportunitat d'analitzar les institucions i realit-zar un pla d'implantació de les TIC en els seus processos productius, tot realitzant un manteniment tècnic

dimensionat a la institució amb una presència setmanal preventiva i amb una resposta totalment professional.

Dins aquesta tasca destaquen els últims anys, bàsicament, el treball efectuat en l'adopció dels serveis i ne-cessitats vinculades a l'administració electrònica fonamentades amb aque-lles aplicacions i respostes que el propi Consorci AOC, Localret, Dipu-tació i d'altres agents executen.

La Fundació, avui, treballa per asso-lir una integració real de les adminis-tracions a la societat de la informació i la comunicació desenvolupant pro-jectes amb un gran valor afegit.

Un dels projectes més destacats és el de la centralització de dades a ni-vell comarcal. Aquesta actuació, duta a terme a través de la xarxa intraco-marcal de telecomunicacions desen-volupada per la Fundació l'any 2007, vol aportar respostes a les mancances detectades pel què fa a la incorrupti-bilitat de les dades de les administra-cions locals i comarcals.

És un projecte pioner ja que, en un entorn rural, aprofita tecnologia via rà-dio desenvolupant una xarxa privada amb l'objectiu de garantir la seguretat i integritat de les dades tot encriptant-les a 128 bits durant el transport. Tota la centralització de les dades es realit-za en un centre de processament de dades que recull tota la informació de les administracions locals. Projecte Televan, formació itinerant

visió · localret 8

visió · social

Page 9: Visió Localret Nº9

Actuacions d'aquestes caracterís-tiques, alhora que el treball paral·lel en actuacions d'e-administració, fan possible que ens locals que no po-dien garantir les còpies de seguretat, entre d'altres, puguin acostar-se amb garanties suficients a l'assoliment de la llei 11/2007.

La Fundació, no obstant, no s'oblida de l'usuari, en tant que actor en majúscula del procés d'adaptació de les TIC. Entén que cal acompan-yar-lo i realitzar accions de formació i reciclatge per tant que sigui més operatiu ens els processos de tre-ball. L'usuari no és entès només com aquell que presenta la informació i per tant, partícip del procés de crea-ció de la mateixa, sinó que alhora n'és un dels receptors potencials. No ens hem d'oblidar, tampoc, que és el ciutadà qui rebrà aquesta informació i la processarà per tal de participar de l'administració electrònica.

La Fundació executa, seguint el seu Pla Director, nombroses actua-cions de sensibilització i dinamització de les TIC amb l'objectiu de suturar

l'escletxa digital. Dins d'aquestes, en destaquem:

• Projecte pilot T-Seniority; una ac-tuació finançada amb fons euro-peus que pretén acostar les TIC a la gent gran a partir de dispositius que a priori garanteixen una millor accessibilitat com és el cas del comandament de la wii de Nin-tendo.

• Voluntariat Digital; una iniciati-va pensada, també per la gent gran, un espai per compartir experiències i coneixement en la que ells mateixos exerceixen d'alumnes i formadors, ja que el rols s'intercanvien en funció de les seves pròpies necessitats. Un punt de trobada digital.

• Adaptatic, tecnologies sense ba-rreres; un projecte que neix amb l'objectiu d'acostar la tecnologia al col·lectiu de persones amb diversitat funcional del territo-ri català a través de la creació i instal·lació de punts d'accés a Internet (Punts TIC) a diversos

centres per a persones amb dis-capacitats tant motores com cog-nitives.

• Premis Mediavall de creació de continguts; un certamen que ha arribat a la seva IV edició i que premia el talent dels creadors au-diovisuals i multimèdia no només de la comarca (primer motor dels premis) sinó d'arreu del territori tendint cada vegada més a la uni-versalització, gràcies a la cultura compartida, nou concepte creat a partir de l'ús d' Internet.

• Televan, la formació itinerant de la Fundació Televall; una furgone-ta equipada amb sis ordinadors i connexió a Internet via wimax que acosta la formació en TIC als dife-rents indrets de la geografia de les comarques del Ripollès i la Cerdan-ya. En un entorn amb una orografia complexa com la que ens ocupa, fent una tasca d'acostament real de les TIC als usuaris.

La feina de la Fundació es fona-menta en diferents àmbits però bà-sicament el què pretén és acostar les noves tecnologies a les persones i a les entitats que les representen, entenent que aquestes són tant sols eines, transversals però eines, que tenen per objectiu respondre a les necessitats dels ciutadans.

Més informació:http://www.televall.org

Albert PujolDirector Fundació Televall

Adaptatic, tecnologies sense barreres

9 visió · localret

visió · social

Page 10: Visió Localret Nº9

La capital del Ter, amb més de 20.000 habitants, ha estat dels primers municipis a dissenyar i implantar un Pla Director de la Societat de la Informació i la Comunicació. Com s’ha traduït aquesta iniciativa per als ciuta-dans de Manlleu?Efectivament, l’Ajuntament de Man-lleu va promoure a finals de l’any 2004 i principis de 2005 el Pla direc-tor de la societat de la informació. En primer lloc, es va traduir en la creació d’una regidoria, l’any 2005, que va englobar els aspectes tecnològics i informàtics, juntament amb objectius d’extensió de la societat del coneixe-ment. Fruit d’aquell pla director que traçà la política pública, se’n derivaren cursos de formació en noves tecno-logies de diversos nivells on s’han format centenars de manlleuencs i

manlleuenques. A més, la ciutada-nia té a la seva disposició diversos punts de connexió a Internet de manera gratuïta en diversos equipa-ments municipals (Museu Industrial del Ter, Pavelló municipal, Casal Cí-vic, biblioteques, Embarcador del Ter, casa de cultura Can Puget...), en el marc del projecte anomenat Manlleuconnecta. Des de fa més de tres anys la ciuta-dania també pot disposar d’un servei d’accés bàsic a Internet a 2 MB a un preu molt moderat, a través de la xar-xa Manlleuconnecta. I pel que fa a les empreses de Manlleu, se’ls han ofert diversos programes sobre com les noves tecnologies han de ser un nou actiu de posicionament de mercat i de millora de processos. Des del vessant d’atenció ciuta-dana i tramitació administrativa, l’Ajuntament ha fet un gran esforç

Manlleu (Osona) ha es-tat un dels primers mu-nicipis que va planificar i desenvolupar l’extensió de la societat del conei-xement a través de la implantació d’un Pla Di-rector de la Societat de la Informació, ha desen-volupat la iniciativa Man-lleuconnecta posant a disposició dels ciutadans punts de connexió a In-ternet des de diversos equipaments municipals i permetent l’accés a la Xarxa a les llars a un preu moderat. Pere Prat, l’alcalde de Manlleu, ens comenta aquests i d’altres projectes rela-cionats amb les noves tecnologies.

Pere PratAlcalde de Manlleu

visió · localret 10

visió · l’entrevista

Page 11: Visió Localret Nº9

per acostar l’Administració a les per-sones, 24 hores al dia i 365 dies a l’any, amb la posada en funciona-ment d’una oficina virtual de tràmits –l’Ajuntament a un clic– que permet realitzar gairebé seixanta tràmits municipals per Internet. D’aquesta manera, disposant simplement d’un idCAT –que emet l’Ajuntament gra-tuïtament al ser també entitat certi-ficadora d’idCAT- les persones i les empreses poden dur a terme la to-talitat de tràmits més habituals que porten a terme amb l’Ajuntament de manera fàcil, còmoda i ràpida.

¿Quin és l’actual nivell de teleco-municacions que té el municipi? A Manlleu es disposa de servei de te-lefonia mòbil servit per diverses com-panyies i també d’accés a Internet per ADSL. També, i arran de la políti-ca del Pla Director de la Societat de la Informació, es va promoure la xar-

xa pública sense fils amb tecnologia preWimax d’accés a Internet Man-lleuconnecta, que esmentava abans, que ja compta amb més de 600 llars connectades.Per altra banda, aquest mes de novem-bre l’Ajuntament ha subscrit el Proto-col d’intencions entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el Consorci d’Infraestructures de Tele-comunicacions de Catalunya per a l’extensió del projecte Xarxa Oberta, l’objectiu principal del qual és cons-truir i explotar una xarxa de comunica-cions electròniques de gran amplada de banda basada en fibra òptica que permeti connectar les seus de l’Administració pública i, a la vegada, aplicar l’excedent de capacitat de la xarxa per facilitar la connectivitat per al mercat majorista.

Quines serien les especificitats que cal tenir presents a Man-lleu? Quines mancances caldrien solucionar? No hi ha especificitats orogràfiques destacades i amb l’actual configu-ració de la xarxa Manlleuconnecta s’arriba al 100% del territori munici-pal de 17,2 km2.

Han tingut dificultats amb el des-plegament de les infraestructu-res de telecomunicacions? Com molts municipis catalans, vam tenir dificultats a l’hora de tractar el desplegament de les antenes de la telefonia mòbil de principis del 2000. Per aquest motiu, vam realit-zar conjuntament amb Localret un Pla d’ordenació d’antenes de tele-fonia mòbil. I també per a donar res-posta a certes prevencions socials i garantir una adequada protecció de la salut pública, a través de la secretaria de telecomunicacions de

la Generalitat s’instal·là una antena registradora del camp elèctric molt a prop de 2 antenes de telefonia mòbil. Durant els anys que ha es-tat en funcionament mai ens hem ni acostat als nivells regulatoris màxims.D’altra banda, pel que fa a la tele-visió a Manlleu, cal dir que el des-plegament de la tecnologia digital terrestre i l’apagada analògica, que aquí va ser el gener passat, es van fer amb total normalitat, i el grau de satisfacció és alt.

Vostè és alcalde des del 2003. Amb la perspectiva que li dóna aquesta experiència, com veu la transformació dels ajuntaments amb l’aplicació de les noves tec-nologies?Molt positiva. Les noves tecnolo-gies ens han de permetre millorar molt més les relacions amb la nos-tra ciutadania i millorar els nostres serveis públics. Alhora, han permès incrementar el grau de proximitat i de transparència amb les perso-nes, empreses i institucions que es relacionen amb nosaltres, ja que el projecte d’administració electrò-nica com el que abans exposava de “l’Ajuntament a un clic” facilita l’accés a tota la informació i docu-mentació de qualsevol expedient administratiu que l’Ajuntament està tramitant per part de les persones interessades, alhora que permet a aquestes persones conèixer en tot moment l’estat de tramitació del seu procediment i rebre electròni-cament, a la bústia de notificacions segures que posa l’Ajuntament a la seva disposició a través del web mu-nicipal, les comunicacions i escrits que li adreci l’Ajuntament, de forma molt ràpida i fiable.

11 visió · localret

visió · l’entrevista

Page 12: Visió Localret Nº9

Com s’està adaptant l’Ajuntament a l’administració electrònica tant pel que fa als serveis interns com als que s’ofereixen als ciu-tadans? L’Ajuntament ha fet una aposta clara per obrir nous canals de comunicació i tra-mitació amb la ciutadania, donant un gir copernicà al model d’atenció ciutadana i de tramitació administrativa que existia fins a l’actualitat. Internament, s’ha fet un esforç per adaptar els mapes de pro-cessos a la tramitació electrònica, incor-porant-se alhora la signatura digital per part de tots els regidors i regidores i per-sonal tècnic municipal en tots els actes i documents que elabora l’Ajuntament, tant a nivell intern com extern. Alhora, s’ha posat en marxa un nou portal web municipal que, com dèiem abans, ofereix la possibilitat de realitzar en línia la major part de tràmits adminis-tratius. El nou web està adaptat als nous requeriments i a les oportunitats que obre el model web 2.0 i s’ha dotat dels màxims estàndards mundials en matèria d’accessibilitat de persones amb disca-pacitat, amb l’obtenció de la certificació d’AENOR del nivell WW-AA.

Manlleu ha apostat per connec-tar les seves seus municipals amb xarxes sense fils i també per oferir connexió de banda am-pla als ciutadans. En quin punt es troben aquestes iniciatives? El grau de consecució d’aquests pro-jectes és molt alt i n’estem molt satisfets. En aquests moments, tenim diverses seus municipals amb edificis connec-tats sense fils a través de la part corpo-rativa de la xarxa Manlleuconnecta i amb resultats òptims. Hem pogut alliberar diverses càrregues d’ADSL dedicades. I l’avantatge de tot plegat, a banda de l’econòmic que s’amortitza a mitjà termi-ni, és el fet de tenir el control de les te-

ves infraestructures tecnològiques amb tot el know-how que se’n deriva.

Les noves tecnologies també són útils per acostar l’administració al ciutadà i a l’inrevés. Manlleu forma part del Consensus i re-centment ha renovat la seva pà-gina web. És per vocació i neces-sitat del Consistori o per petició dels ciutadans?A banda del compliment legal de la llei d’administració electrònica, crec que la vocació la vàrem plasmar en el Pla director i totes les actuacions que se n’han derivat any rere any.

Quin és el grau d’acceptació o de participació dels ciutadans amb els serveis telemàtics?A mesura que obres noves possibilitats, la gent anirà entrant en la utilització dels serveis telemàtics, i essent conscient que són una manera més àgil i ràpida de relacionar-se amb l’administració. El projecte s’anirà consolidant.

Ara bé, voldria destacar que un dels elements que ens diferencia de la resta d’administracions és que els tràmits per via telemàtica permeten fer un seguiment en tot moment del conjunt de l’expedient electrònic. I ara mateix un dels tràmits més demanats per la ciutadania és la sol·licitud del volant d’empadronament, document que després és necessari per fer altres gestions i que a través de la plataforma de “l’Ajuntament a un clic” es porta a terme de forma immediata en el moment de la sol·licitud, gràcies també a la col·laboració de la Diputació de Bar-celona i del Consorci AOC en la posada en marxa d’un web service que permet connectar remotament amb la base de dades del padró d’habitants i obtenir el vo-lant sol·licitat i dipositar-lo a la bústia de la persona sol·licitant en qüestió de segons.

Ens podria avançar alguna nova iniciativa que portarà a terme l’Ajuntament aplicant les TIC?Gràcies a l’obtenció d’una ajuda de l’Eix I de la convocatòria FEDER pel perío-

visió · localret 12

visió · l’entrevista

Page 13: Visió Localret Nº9

de 2007-2013, estem treballant en un projecte de passarel·la de pagaments en línia, que permeti a qui ho desitgi pagar els seus tributs i taxes munici-pals a través d’Internet amb una targe-ta de crèdit, també volem incorporar la compulsa o autenticació digital de do-cuments, el foliat digital d’expedients i la publicació d’expedients administra-tius quan tenen un nombre indetermi-nat de destinataris. Recentment, hem signat el conveni xarxa oberta amb la Generalitat, per-què Manlleu estigui inclòs en la fase següent de desplegament de la fibra òptica a edificis públics de la Gene-ralitat que abans comentava. També anirem incrementant els tràmits que es troben disponibles a l’Ajuntament a un clic, incrementarem el nombre de punts de connexió gratuïts que l’Ajuntament ofereix a la ciutada-nia per connectar-se a Internet (en aquests moments n’oferim a 9 equi-paments públics), acompanyarem les empreses a fer el salt digital i segui-rem formant els ciutadans i ciutada-nes amb cursos i tallers digitals.

En un context de dificultats econòmiques, com es plantegen les inversions en infraestructu-res de telecomunicacions o en administració electrònica?Evidentment, en les circumstàncies ac-tuals hem de ser molt prudents a l’hora de plantejar noves inversions, no no-més en TIC sinó en qualsevol aspecte municipal. Això no obstant, seguirem oferint serveis i cursos que no neces-sitin inversions pròpies fortes.

Quines eines tenen com a Ajun-tament per evitar l’anomenada “escletxa digital”Manlleu, conjuntament amb 7 muni-cipis de la comarca d’Osona, va ser

un dels 10 projectes de Ciutats Di-gitals 2008-2010. L’escletxa digital no és només individual o ciutadana sinó que, amb el projecte Ciutats Digitals, hem pogut Impulsar la com-petitivitat de les empreses i emprene-dors a través de la creació d’espais. S’aprofiten les potencialitats que ofe-reixen les TIC en matèria de competi-tivitat i d’innovació.També ens va permetre ajudar a crear l’espai de noves tecnologies elCanal on s’hi realitzen els cursos de noves tecnologies, es fa formació per a l’ocupació i les acreditacions ACTIC. En els cursos de noves tecnologies hi assisteixen moltes persones d’edat avançada i es posa a la disposició dels manlleuencs i manlleuenques diversos ordinadors i recursos de xarxa.

Hi ha ajuntaments que ja utilit-zen “eines 2.0” com els blocs, les xarxes socials com Facebook, etc, per a relacionar-se amb els ciutadans. Quines són les actua-cions o els plans de Manlleu en aquest sentit?Hi ha diferents àrees o organis-mes municipals que compten amb blocs, com ara l’Oficina Municipal d’Escolarització i el Pla Educatiu d’Entorn, o que són presents al Fa-cebook i difonen la seva tasca, com

ara l’Oficina de Promoció Econòmi-ca, el Si-Dral -Punt d’Informació Ju-venil, l’espai de formació i ocupació elCanal, el Museu Industrial del Ter, la Biblioteca Municipal, el Festival de Curtmetratges de Manlleu, etc. A banda de tenir el seu propi web, també aprofiten les xarxes socials per comunicar-se amb les persones a qui pot interessar el que fan. I en-tre d’altres actuacions, també voldria destacar que comptem amb el portal “A Manlleu fem xarxa”, un espai per crear xarxa o comunitat entre les em-preses de Manlleu. De tota manera, de cara a la propera legislatura és previsible que aques-tes eines 2.0 siguin encara més pre-sents al nostre ajuntament.

Utilitza molt les noves tecnolo-gies? Utilitzo per la feina l’ordinador, el correu electrònic, Internet i el te-lèfon mòbil, però personalment no sóc dels que està a l’última en la tec-nologia, tot i que sóc molt conscient de la seva importància, que cada cop anirà a més.

Des del punt de vista de les per-sones que es dediquen a la vida pública, què poden aportar les noves tecnologies que no tingui el contacte directe?Les noves tecnologies permeten po-der arribar a molta més gent i amb molta més rapidesa. Però dir-ho d’una manera, fan possible poder relacionar-te al moment. Crec que les persones públiques hem de ser conscients del seu ús racional i que hem no perdre de vista que les noves tecnologies estan al nostre servei i no nosaltres al seu servei. Considero im-portant que les noves tecnologies no ens facin “oblidar” que hem de cuidar la nostra vida personal i familiar.

13 visió · localret

visió · l’entrevista

Page 14: Visió Localret Nº9

Els estadounidencs van gastar més de 1.000 milions de dòlars en un dia de compres electròniques, assolint un

El “ciberdilluns”, rècord de comerç electrònic

registre històric amb més de 17 mi-lions de transaccions minoristes. El ja anomenat “ciberdilluns”, és a la dir el dilluns posterior al popular dia d’Acció de Gràcies dels Estats Units, la despe-sa mitjana per transacció va ser de 60 dòlars i les despeses totals van créixer un 16% respecte al 2009.

Les xifres van ser facilitades per la empresa d’investigació comScore i van fer que companyies capdavante-res en vendes per Internet com Ama-zon.com i EBay tinguessin pujades espectaculars a les borses.

L’astronauta de la NASA, Douglas H. Wheelock ha estat el primer home a publicar a través del Twitter imatges de l’Estació Espacial Internacional, de l’espai i de la Terra vista des de l’espai.

L’astronauta ha comptat amb el vist-i-plau de la NASA per compartir els seus comentaris i fotografies a través de la xarxa de geolocalització Fours-quare i publicar-les en el seu Twitter. Des del passat mes d’octubre, el co-ronel Wheelock ha fet les delícies de més de 85.000 “seguidors” del Twit-ter amb espectacular imatges que combinen la “quotidianitat” de la vida a l’espai amb fotografies fetes des de l’espai.Al Twitter el seu nom d’usuari és @Astro_Wheels i ja s’apropa als 200 “twits” i fotografies.

L’alta velocitat francesa ofereix Internet La companyia ferroviària france-sa SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Français) oferirà serveis multimèdia i de connexió a Internet de pagament als seus trens d’alta velocitat. El paquet de serveis presentat, batejats com a “Box TGV” tindrà un preu de 4,99 euros per hora o bé de 9,99 euros per la totalitat del trajecte. Els viatgers podran connectar-se a Internet o accedir a continguts audiovisuals com pel·lícules, jocs, cursos de llengua, documentals o programes educatius.

Per a poder oferir aquestes pres-tacions s’han invertit 350.000 euros per cada tren, la qual cosa equival a una inversió de 18,2 milions d’euros per equipar tots els trens d’alta velocitat. Des del 2009 els trens que cobreixen el trajecte entre París, Brussel·les, Amsterdam i Colònia ofereixen servei WiFi gratuït als viatgers de primera classe.

“Twitteant” des de l’espai

L’astronauta Wheelock a l’Estació Espacial Internacional

visió · localret 14

visió · del món

Page 15: Visió Localret Nº9

El principi òptic de l’holograma fou descobert l’any 1947, però va ser la imaginació del cineasta George Lu-cas qui, 30 anys després, el va portar a les gran pantalles amb la pel·lícula “La guerra de las Galàxies fent aparèi-xer en un holograma el personatge de la Princesa Leia. Fa unes setmanes la ficció del cinema es va fer realitat. La companyia Cisco Systems ha fet una demostració de la seva nova tecnolo-gia de videoconferència hologràfica (Es pot veure, per exemple, posant “Cisco’s On Stage Telepresence Ex-perience” al Youtube). El realisme és força sorprenent i cal fixar-s’hi molt bé per a veure que una de les dues persones que parlen és una imatge projectada.El fet que es puguin reproduir imat-ges tridimensionals amb gran realis-me de figures, persones o objectes, que poden ser ficticis o trobar-se en un altre lloc, i que es pugui conversar o actuar com si estiguessin en la ma-teixa habitació, obre unes enormes potencialitats. A banda de videocon-ferència amb un gran realisme el desenvolupament d’aquesta tècnica permetrà grans avenços en camps com la enginyeria o la telemedicina. La indústria de l’oci o del joc també podria revolucionar-se.

La videoconfèrencia amb holograma ja és possible

L’any 2000, tan sols hi havia 361 mi-lions d’internautes al món. Ara ja en som 2.000 milions, una xifra impres-sionant si tenim en compte que ha passat tot just una dècada. Àsia encapçala el llistat amb més de 710 milions, Europa, menys poblada encara que més “connectada” pas-sa a ocupar el segon lloc amb 370 milions, l’Amèrica Lla tina més el Ca-

rib ocupa el darrer esglaó del podi amb 186 milions, segui da de prop per Amèrica del Nord amb 158 mi-lions.Per països, el gegant xinès ja compta amb 420 milions d’internautes, 240 els Estats Units i 99 el Japó. Mol a prop queda l’Índia, amb 81 milions, però amb un potencial demogràfic i de creixement espectacular.

La companyia Avanti, amb seu a Londres, ha posat en òrbita el satèl·lit HYLAS 1, i ja projecta el llançament del HYLAS 2, per a oferir o millorar la cobertura de banda ampla a zones rurals. En una primera fase s’oferirà el servei a Europa i s’ampliarà a l’Orient Mitjà i a zones del nord i centre d’Àfrica.El servei ofereix banda ampla entre 2 i 10 Mb.

Satèl·lits de banda ampla

Som 2.000 milions d’internautes

15 visió · localret

visió · del món

Page 16: Visió Localret Nº9

L’experiència pionera de Barcelona WiFi

Es pot accedir al servei des de mercats municipals, centres cívics, centres de serveis so-

cials, centres de barri, centres per a gent gran, centres esportius, centres de cultura, museus, parcs i interiors d’illa —amb horari d’accés restrin-git— i oficines d’atenció ciutadana i de tramitació. Tots els punts Barce-lona WiFi als espais municipals re-partits per tots els districtes i barris de la ciutat garanteixen que tots els ciutadans tinguin a prop un punt de connexió.

Uns 2.500 usuaris i més de 6.000 connexions a Internet setmanals són les xifres d’un servei posat en funcio-nament al juliol de 2009. Barcelona WiFi es defineix com un servei que permet als usuaris la navegació sim-ple per Internet i, a aquest efecte, es troba habilitat l’accés a continguts només a través d’un navegador web com ara Mozilla Firefox, Microsoft In-ternet Explorer, ...

Barcelona WiFi és un instrument de foment de l’ús social de les TIC i pretén incentivar i fer créixer el nom-bre d’usuaris connectats a Internet i ser l’eina que posa l’abast dels veïns dels barris i districtes de la ciutat l’accés a la Xarxa des d’un ampli abast de dependències municipals i des de qualsevol dispositiu. El servei reforça la implicació de l’Ajuntament en l’acompliment de la Llei 11/2007,

Barcelona WiFi és un servei ofert per l’Ajuntament de Barcelona que per-met connectar-se a Internet a través de punts d’accés WiFi ubicats a diver-sos equipaments municipals. En l’actualitat, és possible connectar-se des de 322 punts ubicats en les gairebé 300 seus municipals distribuïdes per tota la ciutat., convertint-se en la xarxa pública més àmplia d’Espanya. El servei ha estat pioner i ha obert camí en propiciar un canvi en la normativa del sector.

visió · localret 16

visió · tecnològica

Page 17: Visió Localret Nº9

d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

L’usuari quan accedeix al servei troba un portal de benvinguda mu-nicipal adaptat a la majoria de dis-positius existents en el mercat, des d’ordinadors portàtils, i PDA’s o ter-minals amb interfície sense fils (wifi), fins els dispositius mòbils de major quota de mercat (Blackberry, Ipho-ne, etc). El servei és obert per als usuaris sense necessitat de registre. A més, ja es troba adaptat actualment a les limitacions establertes pel Re-gulador segons el tipus de connexió. Aquesta particularització permet a l’Ajuntament notificar a l’usuari els condicionants particulars als quals es trobarà sotmesa la connexió, com-plimentant les normatives jurídiques vigents.

Barcelona WiFi té una bona accep-tació entre els seus usuaris. En una enquesta recent (setembre 2010), els usuaris demanaven millores com l’ampliació horària o de temps de connexió i la instal·lació de nous punts d’accés., donant una puntua-ció superior a 7 i només el 10,8% està poc o gens satisfet.

Els punts Barcelona WiFiL’Ajuntament va definir la imatge i

senyalització associada al servei per comunicar i facilitar la localització dels punts Barcelona WiFi. Així, cada punt disposa d’una senyalització que ens indica que estem amb una àrea amb connexió. Alhora, es possible consul-tar des del telèfon mòbil a quines seus municipals està disponible la connexió Barcelona WiFi, es pot enviar un SMS o, també, el web del servei www.bcn.cat/barcelonawifi ofereix el plànol de la ciutat amb les diferents ubicacions dels punts de connexió. Els dubtes relacionats es resolen a través del te-lèfon d’atenció al ciutadà 010.

Una Barcelona connectada, uns ciutadans en xarxaA la nostra ciutat trobem la Barce-

lona urbana, física, d’infraestructures terrestres; i una Barcelona en xarxa, a Internet, d’infraestructures digitals. Ambdues formen part d’un mateix tot, la ciutat de Barcelona. Les infraestructu-res digitals i les físiques han de ser part del mateix concepte de ciutat i volem que ho siguin. Per això hem apostat per construir una ciutat connectada; volíem una ciutat, unes persones i un Ajunta-ment connectats no només amb les institucions, organitzacions i el conjunt de la ciutadania, sinó amb el món.

Així, com a compromís de mandat i en el marc de l’aposta municipal per

Com accedir

Per accedir a Barcelona WiFi des de qualsevol dels equipaments municipals que disposen del ser-vei, l’únic requeriment és tenir un dispositiu (ja sigui un ordina-dor portàtil, una PDA, un telèfon mòbil...) amb connexió WiFi. Es poden consultar més detalls en els requisits tècnics al web in-formatiu del servei www.bcn.cat/barcelonawifi .Per començar, cal trobar-se dins l’abast de les antenes i introduir qualsevol adreça web un cop s’hagi connectat amb la xarxa Barcelona WiFi. Els espais muni-cipals que compten amb el servei disposen d’un manual d’accés o l’usuari pot contactar amb el 010 per a rebre suport en el procés de connexió. Habitualment els ra-dis de cobertura són d’entre 20 i 50 metres per als espais tancats i de entre 100 i 150 metres per als espais a l’aire lliure.

potenciar l’administració electrònica i l’ús de les noves tecnologies per part dels ciutadans, al juliol de 2009 vam posar en marxar el servei Barcelona WiFi. Un servei que fomenta i facili-ta la incorporació dels ciutadans a la societat del coneixement en oferir una connexió gratuïta a Internet en espais públics municipals.

Però Barcelona WiFi ha estat també un projecte pioner, tant en volum com en concepció, perquè ha obert camí per altres Administracions. A partir de la nostra experiència la CMT ha regulat el rol de les Administracions Públiques en aquest sector i ha establert un marc legal que reconeix les activitats munici-pals en el foment de les noves tecnolo-gies i permet el desplegament de xar-xes i serveis d’accés a internet gratuïts en condicions i entorn impensables fa només 18 mesos. Canvis que ens permeten consolidar el servei i a curt termini reduir algunes de les limitacions amb el que va ser definit inicialment per aquest Ajuntament.

Ara analitzem la possibilitat d’ampliar la xarxa i fer-la convergir amb la xarxa corporativa municipal desplegada a la Via Pública, de manera que la ciutat dis-posarà d’una de les xarxes WIFI d’ús combinat i gestió integrada que ens permeti connectar a ciutadans i a per-sonal municipal, fent més eficients els esforços i l’aposta de l’Ajuntament pel desplegament d’infraestructures que facilitin la gestió de la ciutat i la provisió de serveis al ciutadà.

Ramon García-Bragado, quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i

vicepresident de Localred

17 visió · localret

visió · tecnològica

Page 18: Visió Localret Nº9

La qualitat a Internet, responsabilitat de tots

opinió

Àlex Fernàndez és l’actual Director General de l’Agència de Qualitat d’Internet

El segell de qualitat IQ és un logotip que s’insereix en les pàgines web per acreditar que compleixen una sèrie d’estàndards de qualitat. Aquest segell l’atorga l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) després de com-provar que el web reuneix una sèrie de requisits corresponents als àm-bits legal, de qualitat, de seguretat i de protecció de menors. L’IQUA vol impulsar aquest segell de qualitat al conjunt del món local.

L’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) és una entitat pionera a l’Estat espanyol creada pel Con-

sell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) el 2002, que vol ser un referent comú per a l’Administració, les empreses, els operadors, les associacions, els usuaris i els tècnics que treballen en la millora i la qualitat a Internet. En l’actualitat, IQUA està formada per la Secretaria de Tele-comunicacions i Societat de la Informa-ció (STSI), pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i pel Col·legi Oficial d’Enginyeria en In-formàtica de Catalunya (COEINF) que n’ostenta la direcció executiva.

L’objectiu d’IQUA és garantir con-fiança i seguretat a la xarxa mitjançant l’autoregulació i l’atorgament del segell de qualitat IQ. Aquest segell de qualitat IQ és visible en les pàgines webs que reuneixen els estàndards de qualitat re-querits per IQUA i que es basen en un codi de conducta. Aquests principis ge-nerals tenen a veure amb l’acompliment de la legalitat; l’establiment d’una relació honrada i transparent amb els usuaris de les pàgines web; amb plena responsabi-litat sobre els continguts que s’exposen a la Xarxa; amb respecte a la confiden-cialitat de les dades i de la propietat intel·lectual i industrial; o a la protecció dels menors, entre d’altres.

És un dret del ciutadà, alhora que un deure per les administracions, garantir

qualitat i seguretat a la xarxa. És un rep-te, alhora que una gran oportunitat, fer de la navegació web, quelcom millor i més segur. És, sens dubte, responsabilitat de tots. Els nostres àmbits d’actuació són el vetllar per la qualitat d’Internet, afavorir el desenvolupament de la societat de la in-formació i el coneixement, fomentar i pro-moure l’autoregulació a la xarxa, defensar els drets dels usuaris, atorgar un segell que acrediti la qualitat de les pàgines web, dur a terme estudis i informes sobre els continguts de la xarxa, tramitar queixes i suggeriments, resoldre extrajudicialment conflictes relacionats amb internet i actuar com a plataforma de mediació i arbitratge.

IQUA vol, en aquest sentit, impulsar el segell de qualitat IQ al conjunt del món local per mirar de garantir els drets dels ciutadans. Lluir el segell de qualitat IQ és mostra del ferm compromís de les admi-nistracions locals amb la qualitat i la se-guretat.

Us animem, des d’aquestes línies, a ad-quirir el segell de qualitat IQ per les vos-tres plataformes web, seguint l’exemple de la Generalitat de Catalunya, que l’ha adoptat com a segell oficial i promoure i impulsar la qualitat, la seguretat i la con-fiança a Internet.

http://www.iqua.net

Àlex Fernàndez i BröselDirector General IQUA

visió · localret 18

visió · localret

Page 19: Visió Localret Nº9

Estendre l’ús de la identitat digital als ajuntaments

El president de Localret i alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha reconegut que uns dels rep-

tes de les administracions localsés impulsar “la utilització habitual de la identitat digital” per consolidar la societat del coneixement. Navarro va participar en la inauguració de les VII Jornades de Signatura Elec-trònica que va tenir lloc a Barcelo-na el 27 d’octubre organitzades per l’Agència Catalana de Certificació (CATCert).

Navarro va assegurar que s’han fet molts progressos durant els darrers anys i que un dels principals objec-tius és “posar a l’abast de totes les administracions i de tots els ciuta-

dans les eines i els avenços que s’han fet en signatura electrònica i d’identitat digital”. Navarro va recordar que actualment el 86% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya es troben ja en disposició d’accedir a realitzar tràmits municipals a través d’Internet, que el 88% dels ajuntaments ofereixen aquests tràmits de forma segura amb certificats digitals, o que més de 150 municipis ofereixen als ciutadans la possibilitat d’obtenir un certificat idCAT.

Les setenes JSesón el fòrum de de-bat pensat específicament per ajudar al desenvolupament i la divulgació de la signatura electrònica i la certifica-ció digital en el camí cap a l’e-Admi-nistració.

El programari lliure demostra la seva utilitat a les administracions locals

L’ús del programari lliure a les ad-ministracions locals ha demostrat ser una eina molt vàlida en la mo-

dernització dels ajuntaments, l’ús in-tensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i la trans-formació en administracions electròni-ques. Així va quedar de manifest en la Segona Jornada sobre món local i pro-gramari lliure que es va desenvolupar a Sant Adrià de Besòs. La Biblioteca Font de la Mina va aco-llir el 21 d’octubre de 2010 la Segona Jornada sobre món local i programari lliure, recursos i serveis per a les admi-

nistracions locals, organitzada per Lo-calret, amb el suport de l’Ajuntament, i amb la col·laboració de diverses em-preses. Prop de 80 regidors i tècnics de les administracions locals, i repre-sentants d’empreses van debatre i intercanviar experiències sobre els ser-veis i les possibilitats del Programari Lliure a les administracions locals. La jornada dóna continuïtat a una primera edició, celebrada fa dos anys, també al municipi de Sant Adrià de Besòs. Te-niu més informació al web de Localret o les presentacions a http://www.you-tube.com/localret

Joan M. Piqué, director general de Localret, i Jesús M. Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs

19 visió · localret

visió · localret

Page 20: Visió Localret Nº9

Xarxes sense fils i serveis municipals

Localret va organitzar el 18 de novembre una jornada per a conèixer les possibilitats que

ofereixen les xarxes sense fils per als ajuntaments, els aspectes jurídics derivats de les condicions establer-tes per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) i apropar diferents experiències de municipis de diverses característiques com ara Ventalló, Montmeló i Barcelona.

Prop de 70 càrrecs electes i tècnics de les administracions locals de Ca-talunya van assistir a la jornada que va servir per a intercanviar impres-sions i debatre dubtes al voltant de les dificultats tècniques o jurídiques que s'han de tenir present a l'hora de portar a terme experiències de xar-xes sense fil. Les presentacions es poden veure íntegrament en el canal http://www.youtube.com/localret

Estrenem Bloc... i més

Localret ha posat en marxa un Bloc com a un nou espai per a l’opinió, les idees i la

reflexió. Els seus continguts es-tan dirigits i pensats per a totes aquelles persones que treballen en l’àmbit de les administracions locals catalanes, però també per a totes aquelles que, d’una o altra manera, s’hi relacionen.

Des del Bloc de Localret també podeu trobar informació puntual sobre l’agenda d’activitats, allò que succeeix a les Comunitats Localret i l’actualització del Web corporatiu. A més, també hi ha una selecció d’alguns blocs rela-cionats amb les noves tecnologies

d’altres actes organitzats o amb la participació de Localret.

Enllaços: http://bloc.localret.cat/www.youtube.com/localret www.flickr.com/photos/localretwww.slideshare.net/comunitatshttp://issuu.com/localret

i les administracions locals. D’altra banda, Localret també ha obert un ca-nal a Youtube, a Flickr, a Slideshare i a Issuu per tal d’anar incorporant imat-ges i materials gràfics d’interès. Així es podrà posar a disposició dels intern-autes presentacions, conferències i

visió · localret 20

visió · localret

Page 21: Visió Localret Nº9

Estudi sobre l’ús de les TIC i la modernització del món local

Un bon ús de les no-ves tecnologies de la informació i la co-

municació (TIC) permetria als ajuntaments disposar instantàniament de dades fidedignes per ajudar a la presa de decisions i gestio-nar millor els seus recursos i serveis. ESADE i Localret han presentat un estudi, basat en les dades extretes de cinc experiències a ajuntaments catalans, on s’analitzen les conseqüències de l’aplicació de nous sistemes d’informació per a la gestió de resultats en la modernitza-ció de les administracions locals.

En el marc de la jornada ‘Com contribueixen les noves tecnologies a l’eficiència del govern local?’ es van presentar les principals conclu-sions de l’estudi Les noves tecnologies i la modernització del món local sobre l’aplicació dels sistemes d’informació per a la gestió per resultats a l’àmbit dels ajuntaments.

El treball l’ha portat a terme l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE per a Localret amb la col·laboració dels ajuntaments de Cambrils, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Polinyà. L’estudi ha cons-tatat que la inclusió de les TIC en el funcionament ordinari dels ajunta-ments ha permès que l’Ajuntament de Cambrils hagi millorat la gestió econòmico–pressupostària amb la creació d’eines de suport informàti-ques especifiques que li han possi-bilitat poder conèixer a temps real l’estat d’execució de les despeses;

Sant Feliu de Llobregat s’ha convertit en un referent de gestió de canvi integral i el de Polinyà, ha superat les barreres de la moder-nització tecnològica. Sant Boi de Llobregat, per la seva banda, ha estat capaç d’implementar un sistema de planificació, informació

i seguiment del pla d’acció munici-pal i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha implantat una nova cultura de gestió pública gràcies al projecte PACTE de Sant Cugat d’alineació i competitivitat estratègica.

El director acadèmic de l’estudi i doctor en direcció pública, Angel Saz va ressaltar que per poder apro-fitar el potencial de les TIC al govern local, resulta necessari treballar en profunditat la gestió del canvi i, en es-pecial, el canvi cultural i organitzatiu. D’altra banda, el director de la recer-ca va afegir que “les TIC poden ser un valuós mecanisme d'integració de la organització local; i s’han de fer es-forços que possibilitin integrar pres-

supost, pla de govern i producció de serveis públics”.

El president de Localret, Pere Nava-rro, va assenyalar que les noves tec-nologies han demostrat la capacitat de flexibilitzar i millorar els processos de producció de béns i serveis i, per això, “cal traslladar aquesta oportunitat de millores a les administracions locals”. Navarro va afegir que la introducció de les TIC en el funcionament dels ajunta-ments “no és suficient per a millorar la prestació de serveis als ciutadans, cal, a més, una nova cultura organitzativa per assolir una modernització sense precedents en la història de les admi-nistracions locals”.

La col·laboració entre ESADE i Lo-calret es realitza en el marc del pro-jecte PARTNERS que pretén fomen-tar la col·laboració entre la iniciativa privada i la pública. Aquest treball en comú pretén ser un instrument per generar un diagnòstic de la in-corporació de les TIC a l’àmbit local i elaborar estratègies per potenciar i millorar l’ús de les noves tecnologies en les administracions locals.

21 visió · localret

visió · localret

Page 22: Visió Localret Nº9

El Departament de Governació i Administracions Públiques ha sig-nat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Callús (el Bages) per tal de portar a terme una prova pilot de l’Anella Administrativa unint les connexions amb fibra òptica. La intenció d’aquest acord és crear un model reduït d’infraestructura de telecomunicacions i de serveis que connecti l’Ajuntament amb el Con-sorci Administració Oberta de Cata-lunya per avaluar-ne la viabilitat, ido-neïtat i oportunitat i estudiar-ne, així, la seva extensió de model a la resta de Catalunya. Els ens locals de Catalunya inter-canvien serveis i informació per mit-jans telemàtics a través del consorci AOC, i les connexions de què dispo-sen són, sovint, serveis comercials d’accés a Internet de baixa capacitat, la qual cosa suposa un obstacle per

Reus bolca els seus tràmits a InternetL’Ajuntament de Reus (el Baix Camp) projecta tenir el 99% dels tràmits dis-ponibles telemàticament a finals del 2011. En l’actualitat un miler de reus-encs han tramitat el certificat Idcat de la Generalitat, la majoria de les mitja-nes i grans empreses tenen el certificat de l’Agència Tributària i un terç de la població ja disposa del DNI electrònic.Els ciutadans ja poden consultar les seves dades personals, fiscals i d’empadronament i també l’estat dels tràmits administratius a través d’Internet, tot accedint a la “Carpe-ta ciutadana”, un nou servei accessi-ble mitjançant la web www.reus.cat. Amb el certificat de l’Idcat es poden pagar tributs i multes i presentar sol·licituds i instàncies, entre d’altres gestions. L’Ajuntament espera tan-car l’any 2010 amb un increment del 20% d’ús dels tràmits telemàtics.

accedir als serveis d’administració electrònica en condicions adequa-des.Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya, a través del Centre de Te-lecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que està desplegant la xarxa de fibra òptica a totes les seus i equipaments públics de la Generali-tat a través del projecte Xarxa Oberta, està començant a treballar en l’Anella Administrativa, per tal de dur totes les potencialitats de la fibra òptica als ser-veis administratius dels ens locals del nostre país.L’Ajuntament de Callús ha estat un dels pioners en el desplegament de noves tecnologies a Catalunya i disposa d’una xarxa de fibra òptica municipal pròpia; aquest, entre d’altres, ha estat el motiu pel qual se l’ha considerat un candidat idoni per efectuar aquesta primera pro-va pilot de l’Anella Administrativa.

Callús, prova pilot de l’Anella Administrativa

L’Ajuntament de Borrassà (l’Alt Empordà) ha posat en marxa un nou canal informatiu per millorar la informació amb els veïns i per poder disposar d’un arxiu de vídeos dels actes més rellevants que es duen a terme al poble.Es tracta d’un canal de televisió local, Borrassà TV, que s’ha inserit en el lloc web de l’Ajuntament i és d’accés gratuït. El projecte es fa conjuntament amb Tramuntana TV, que és l’empresa encarregada d’enregistrar les imat-ges i gestionar aquest canal televisiu. El primer vídeo co-rrespon a una selecció d’imatges que s’han enregistrat durant la festa Major de Sant Andreu.

El web de Borrassà incorpora vídeos

visió · localret 22

visió · municipal

Page 23: Visió Localret Nº9

Els ens comarcals també s’han afe-git a l’obertura de perfils a la xarxa social Facebook, a la qual sovint cal afegir el Twitter. A través d’aquesta xarxa social, consells comarcals com l’Alt Camp, el Baix Camp, l’Alt Pene-dès, el Baix Ebre, el Baix Llobregat, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Gironès, la Selva, la Segarra o l’Urgell han obert perfil per fomentar la participació i la interacció amb els ciutadans. Així, per exemple, consells comarcals com el Ripollès, utilitzen el Facebook per informar també d’informacions d’urgència d’interès ciutadà, com ara talls de carreteres o problemes en el transport escolar a conseqüència de nevades.

L’Ajuntament ha implantat una mi-llora tecnològica que permet a la policia local gestionar d’una manera més eficaç i eficient les denúncies per infraccions de diferents orde-nances municipals. El nou sistema, basat en un software desenvolu-pat per una empresa externa (De-laware), permet als agents gestionar no només les denúncies de tràn-sit, com es feia fins ara, sinó també denúncies per infracció a diferents normatives. Les infraccions incorpo-rades a l’aplicació són les relatives a l’Ordenança de Civisme, Ordenança de Via Pública, Ordenança de Ti-nença d’Animals Domèstics, la Llei

de Gossos Perillosos i la Llei de Regu-lació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Amb aquest nou sistema els agents poden gestionar les infraccions ob-servades utilitzant dispositius mòbils o PDA, el que permet agilitar la gra-vació de les denúncies d’infraccions, que un cop formulades entren direc-tament en el sistema informàtic de l’òrgan competent per a tramitar-les, incrementant la capacitat de res-posta de la policia local. Així mateix, l’aplicatiu permet incloure informació i fotografies “in situ” associades als expedients, el que suposa un avanç important respecte a la gestió tradi-

cional i garanteix unes actuacions més àgils, redueix els temps reque-rits amb un major grau d’eficiència i obre la possibilitat d‘imprimir di-rectament les denúncies mitjançant impressores portàtils. La inversió és de més de 43.000 euros.

Mataró dota de nous dispositius mòbils a la policia local

Els consells comarcals també s’obren a les xarxes socials

23 visió · localret

visió · municipal

Page 24: Visió Localret Nº9

Palafrugell obre els seus plens a la participacióL’Ajuntament de Palafrugell (el Baix Empordà) ha obert les sessions dels seus plens a la participació ciutada-na mitjançant Twitter per tal que es puguin fer pregun-tes “on line” relacionades amb els temes inclosos en l’ordre del dia. A la part final de la sessió, les pregun-tes rebudes seran formulades pel servei de premsa de l’ajuntament als seus destinataris (alcalde i regidors de l’equip de govern o dels grups de l’oposició) i aquests les responen. Simultàniament, a través del Twitter s’informa del desenvolupament de la sessió, que es fa mitjançant el perfil a Twitter: ple_palafrugell. Cada usuari (seguidor del perfil) poden formular, a través del Twitter, dos precs i una pregunta que tenen resposta per rigorós ordre d’arribada.

Cal recordar que actualment l’Ajuntament de Palafru-gell ja ofereix en directe i íntegrament, les sessions plenàries a través de l’emissora municipal, Ràdio Pa-lafrugell (ràdio i on-line), i a través de vídeo on-line als webs palafrugell.cat i comunicaciopalafrugell.cat, amb una mitjana de visites de més d’un centenar per sessió.

Torregrossa obre el web a la participació ciutadanaL’Ajuntament de Torregrossa (el Pla d’Urgell) ha renovat la seva pàgina web i ofereix cursos i tallers per afavorir la navegació per Internet dels usuaris. El Consistori vol fomentar la participació activa en el desenvolupament de la web municipal, tant pels veïns i veïnes de Torregrossa, com per part de les asso-ciacions del poble.Durant els darrers mesos l’equip tècnic de l’Ajuntament, conjuntament amb l’empresa local que s’ha encarregat del desenvolu-pament tècnic, ha estat actualitzant els diferents paràmetres burocràtics, històrics i turístics per tal d’omplir de continguts la nova eina. Cal destacar en aquest sentit l’agilitat i la profusió d’imatges gràfiques que es dóna en l’apartat dedicat a informar de les notícies, especialment de caire so-ciocultural, que succeeixen al municipi de Torregrossa. (www.torregrossa.cat)

visió · localret 24

visió · municipal

Page 25: Visió Localret Nº9

L'Ajuntament del Vendrell (el Baix Penedès) ofereix connexió Wi-Fi gratuïta a la plaça Vella,

al passatge de Sabaudia, a la plaça Nova, a la plaça de Pep Jai, a la Ram-bla i a la rambla de Josep Cañas. D'aquesta manera, tothom que ho desitgi podrà connectar-se a Internet en aquests espais públics cercant

la xarxa pública sense fils. Un cop l'usuari es connecti a aquesta xarxa, en el dispositiu portàtil apareixerà una pantalla en què es dóna la benvingu-da, s'informa que no està permès l'ús de tecnologia P2P ni les descàrre-gues massives i es demana un usuari i contrasenya que, en ambdós casos, s'hi ha de posar “elvendrell”.

Després d'aquesta pri -mera fase, es farà un se-gon desplegament en què la Regidoria de Tec-nologia i Societat de la Comunicació instal·larà una xarxa mesh sen-se fils, que donarà co-bertura global a tot el terme municipal i que permetrà accés gratuït, a través de la connexió Wi-Fi, als llocs públics i connexió a Internet i te-lefonia fixa per als habi-tatges, a baix cost. Per oferir aquest servei a particulars l'Ajuntament crearà una empresa mixta operadora.

Viladasens notifica electrònicament

Viladasens (el Gironès) és un mu-nicipi que supera de poc els 200 habitants. Amb recursos municipals, del Consell Comarcal i de la Diputa-ció s’ha convertit en un dels primers ajuntaments que està implantant una plataforma de notificacions electrò-niques. El projecte està estructurat en cinc fases començant per la im-plantació i la formació de les eines

de gestió interna; la digitalització dels documents; integració de la signatu-ra electrònica; fins a les notificacions als ciutadans via correu electrònic, SMS o notificacions telemàtiques utilitzant el sistema de notificacions de Correos. El volum de l’Ajuntament i de la seva població està sent utilitzat com a banc de proves per a empre-ses de software.

Wi-Fi i xarxa Mesh al Vendrell

LAjuntament Olesa de Montse-rrat (el Baix Llobregat) s’ha unit a la xarxa de control de les emis-sions de telefoni a mòbil amb la instal·lació a la zona de Cal Vi-centó d’una sonda per mesurar les emissions de les antenes.Les mesures recollides diària-ment a Olesa i a molts d’altres municipis es poden consultar a través del web de l’Ajuntament o al Web de la Generalitat (gencat.cat/societatdelainformacio/smrf.htm). Si en algun moment es so-brepassés els 10 v/m s’activaria una alarma a la central de recolli-da de dades per tal que s’actués per rebaixar els nivells.

Sonda de telefonia a Olesa

25 visió · localret

visió · municipal

Page 26: Visió Localret Nº9

CES 2011 Las Vegas. Fira de Tecnologia USA 2011 Organitza: The Consumer Electronics Association (CEA)Dies i lloc: Del 6 al 9 de gener a Las Vegas -Nevada- (Els Estats Units)http://www.cesweb.org/

The annual Conference Computers, Privacy & Data Protection CPDP 2011 Organitza: Diverses empreses i institucions en el marc de la presidència belga de la Unió EuropeaDies i lloc: Del 25 al 27 de gener del 2011 a Les Halles de Schaerbeek a Brussel·les (Bèlgica)http://www.cpdpconferences.org/

I Congreso de Comunicación Política de Cataluña Organitza: Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCiEP), Alemany & Llorach i d'altres.Dies i lloc: 27 i 28 de gener de 2011, a l'Auditori Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL) c/Valdonzella, 12 (Barcelona)http://www.ccpc.cat

The Free and Open source Software Developers' European Meeting (FOSDEM) Organitza: Free and Open Source softwareDies i lloc: 5 i 6 de febrer de 2011 a Brussel·les (Bèlgica)http://www.fosdem.org/2011/

Mobile World Congress 2011 Organitza: Mobile World CongressDies i lloc: Del 14 al 17 de febrer a Barcelona (Fira de Barcelona)http://www.mobileworldcongress.com/V Jornadas SIG Libre Organitza: SIGTE (Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció) - Universitat de GironaDies i lloc: Del 23 al 25 de març a la Universitat de Gironahttp://www.sigte.udg.edu/jornadassiglibre/

XI Conferència de l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa Organitza: OIPD (Observatori Internacional de la Democràcia Participativa), Diputació de Lleida i

Ajuntament de LleidaDies i lloc: Del 6 al 8 d'abril del 2011 a la Llotja de Lleida (Avinguda de Tortosa, 4, Lleida)http://www.lleidaparticipa.cat

ICT Proposers' Day 2011 Organitza: La UE (Unió Europea) i la presidència hongaresa de la UEDies i lloc: Del 19 al 20 de maig de 2011 a Budapest (Hongria)http://ec.europa.eu/information_society/events/

11th European Conference on eGovernment – ECEG 2011 Organitza: ACI (Academy Conferences International)Dies i lloc: 16 i 17 de juny del 2011 a la Universitat de Ljubljana (Eslovènia)http://ec.europa.eu/information_society/events/

visió · localret 26

Agenda

Page 27: Visió Localret Nº9

El CIAEL (Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals) delConsorci Localret ofereix a totes les administracionspúbliques locals consorciades un servei d’informació,gestió de consultes i incidències on line i un cercadord’ajuts, subvencions i premis

Des de Localret es treballa per atendre de manera ràpida ipersonalitzada totes aquelles consultes relacionades ambles telecomunicacions i la societat de la informació.

Mitjançant aquesta nova eina pretenem oferir un serveibidireccional amb el qual l’ens local estarà permanentmentinformat de l’estat de les seves consultes o incidències.

CIAELCentre d’Informació i Atenció als Ens Locals

http://ciael.localret.cat/

Impulsem la societat del coneixemental servei de tots els municipis CIAEL

Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals

Page 28: Visió Localret Nº9