visió localret nº 6

impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis

www.localret.cat

Editorial

L’economia d’escala en els processos de contractació acostuma a donar bons re-

sultats. L’adquisició dels serveis de telecomunicacions per part de les administracions locals no havien de ser una excepció. Així ho testimonien els processos de compra agregada endegats per Localret a municipis de les co-marques del Maresme i del Va-llès Occidental i Oriental. El procés d’agregació de la demanda, que hem portat a ter-me conjuntament amb els res-pectius consells comarcals, té similituds amb els processos basats en l’economia d’escala - augment de les quantitats de productes o serveis per tal de reduir el seu preu mitjà- però va molt més enllà. Des de Localret hem cregut en el desenvolupa-ment dels avantatges que supo-sa l’agregació de la demanda en la contractació dels serveis de telecomunicacions; és a dir, els relacionats amb la prestació dels serveis de telefonia fixa i mòbil, dades i Internet. En primer lloc, totes les admi-nistracions locals participants en el procés, amb l’ajut de Localret, fan una anàlisi detallada de la despesa i dels serveis contrac-tats, i s’avaluen les necessitats futures. Es racionalitza la despe-sa actual i futura. La compra agregada per-met també la simplificació de

l’adquisició dels serveis i dels subministraments mitjançant la coordinació d’un únic expe-dient de contractació. Més sen-zillesa i més transparència en el procés. El preu final que han de pagar les administracions locals pels serveis de telecomunicacions s’ha vist reduït en tots els ca-sos i, a més, no hi ha possibilitat d’ensurts i sobresalts a les fac-tures. En el cas del Maresme la reducció ha superat el 40% en el preu final i al Vallès Occidental i el Vallès Occidental l’estalvi ha estat superior al 50%. El procés es tanca amb un control, seguiment i gestió d’incidències amb les empreses contractades. Els ajuntaments, independentment del seu volum, es garanteixen una atenció per-sonalitzada. Des de Localret hem iniciat i avançat els treballs de prepara-ció amb ajuntaments, consells comarcals i empreses per tal d’estendre, en un breu termini de temps, la compra agregada dels serveis de telecomunicacions a bona part del territori perquè, ja amb dades a la mà, s’ha demos-trat com una eina positiva que defineix un escenari en el qual administracions i operadors tro-ben avantatges. I el que és més important, els serveis milloren i ho noten els mateixos ajunta-ments i el conjunt dels ciutadans.

Compra intel·ligent

Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: [email protected] els drets reservats. Queda prohibida la reproduc-ció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

4 opinió500 projectes per millorar l’administració

electrònica

5 visió actualitat Les TIC protagonistes del FEOSL

8 visió social Els canals electrònics guanyen espai

en la relació ciutadans-administracions

10 l’entrevistaXavier Amor i Martín, Alcalde de Pineda

de Mar

14 visió del món Xina és el país del món amb més

Internàutes

16 visió tecnològica Principals obligacions en matèria de

protecció de dades

18 visió localret Acords de l’Assemblea General

22 visió municipal Badalona connectarà les seus municipals

amb fibra òptica

26 agenda

3 visió · localret

500 projectes per millorar l’administració electrònica

opinió

Els ajuntaments catalans inver-tiran aquest any 2010, com a mínim, més de 43 milions

d’euros en l’impuls de la societat del coneixement. En concret, dedicaran més del 10% dels projectes (13,4%) i més del 5% dels recursos (5,5%) que rebran del FEOSL (Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Lo-cal) a actuacions relacionades amb les noves tecnologies. Tot i l’àmplia diversitat de projec-tes presentats, atenent les caracte-rístiques pròpies de cada municipi i de les seves necessitats, podem classificar-los bàsicament en dos grans grups: d’una banda, la cons-trucció i la millora de xarxes de tele-comunicacions (ja siguin de fibra òp-tica o sense fils); i d’altra banda, els destinats directament o indirecta al desenvolupament de l’administració electrònica. Des de Localret, però, volem des-tacar que darrere dels números hi ha projectes concrets, que mostren que el desenvolupament de les tele-comunicacions i de tots els serveis associats a la banda ampla formen una part molt important de l’actual agenda de les administracions pú-bliques. I en aquest sentit, la prio-rització dels projectes tecnològics demostra clarament la visió de futur dels responsables locals per apos-tar per l’ús de les TIC en la millora

del funcionament intern de les admi-nistracions i la prestació dels serveis als ciutadans. Una decisió estratègi-ca dels ajuntaments que reflecteix valentia i visió de futur en el moment actual de crisi econòmica, en el qual els ajuntaments pateixen especial-ment ajustos pressupostaris molt importants. Tampoc podem oblidar que, mal-grat tot el camí avançat als da-rrers anys, encara queden moltes passes a fer fins a assolir la ple-na adaptació dels nostres ajunta-ments a l’administració electrònica. L’oferiment de serveis telemàtics, així com l’aplicació de les TIC a qualsevol dels nombrosos serveis que presten els ajuntaments, requereix d’una pro-funda transformació dels processos interns, de nous equips i aplicacions, i de l’adquisició dels coneixements i habilitats necessàries per al seu ús per part del personal. En tot cas, darrere d’aquests 500 projectes veiem la voluntat, l’esforç i la determinació dels ajuntaments per aconseguir que aquesta trans-formació de l’administració es pro-dueixi de manera ràpida i eficaç en benefici de la ciutadania. I aquesta serà, sens dubte, una de les apor-tacions importants que els ajunta-ments facin per tal que puguem su-perar la crisi econòmica i sortir-ne reforçats.

Pere Navarro i Morera President de Localret i alcalde de Terrassa

visió · localret 4

Ha quedat constituïda la Fundació CESICAT amb l’objectiu d’executar les polítiques públiques de seguretat en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC) i de generar un teixit empresarial català dedicat a la seguretat en les TIC. Els governs locals catalans, es-pecialment de petita i mitjana població, són un dels públics objectius d’aquest centre. A la Fundació CESICAT hi participen, per part de la Generalitat de Catalunya, tots aquells departaments i òrgans competents en matèria de societat de la informació, seguretat pública i recerca. Localret ho fa a través de la seva participació al Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC). També hi són presents el Consell General de Cambres de Catalunya, l’Ajuntament de Reus, Barcelona Digital Centre Tecnològic i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. D’aquesta manera, a la Fundació hi estan representats el sector

públic de la Generalitat, el món local, el món de la recerca i el sector empresarial. El CESICAT és l’òrgan destinat a executar les accions definides al Pla de seguretat de la informació a Catalun-ya, que va aprovar el Govern l’any 2009. És una eina per millorar les condicions de seguretat de la utilització de les TIC, tant de les xarxes i infraestructures com dels contin-guts digitals. Les funcions del Centre de Seguretat van des de la prevenció fins a l’assistència, passant per àrees com la difusió, la formació i la sensibilització.

Més informació: http://www.cesicat.cat/

Neix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT)

Tres empreses opten a l’execució del projecte Xarxa ObertaEl projecte Xarxa Oberta desple-garà una xarxa de fibra òptica de banda ampla que connectarà les seus i equipaments de les Admi-nistracions Públiques catalanes amb l’objectiu de millorar els ser-veis corporatius i establir les ba-ses per poder estendre projectes que requereixen gran capacitat de banda ampla, com ara el diagnòs-tic mèdic a distància, la recepta electrònica o les declaracions ju-dicials per videoconferència. L’execució total del projecte con-templa la connexió de les seus dels ajuntaments catalans i les diferents

seus administratives de la Genera-litat i els seus departaments, inclo-sos els centres educatius, hospitals públics i centres de salut, seus de l’Administració de Justícia i altres equipaments, amb una inversió pre-vista d’un màxim de 662 milions d’euros. Les empreses que aspiren a l’execució d’aquest projecte, l’adjudicació del qual es durà a terme mitjançant el procediment del diàleg competitiu, són Abertis Telecom S.A., Telefónica de España S.A.U., i la UTE formada per Imagina Media Audiovi-sual S.L. i Axia Netmedia Corporation

sucursal a Espanya. La presentació de candidats al diàleg competitiu és el tret de sortida d’aquest projecte que el consorci ITCat, format per la Generalitat i Localret, s’encarregarà de dirigir i coordinar, amb criteris d’equilibri territorial i social i eficièn-cia, en els serveis corporatius de les Administracions Públiques. El projecte Xarxa Oberta forma part de les actuacions del Govern per impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a motor del desenvolupament de la innovació i l’economia del co-neixement.


visió · actualitat

Irekia: l’Open Government basc El Govern basc ha posat en funcionament un projec-te global anomenat Irekia que pretén establir contacte directe, fàcil, eficaç i constant entre l’administració i els ciutadans fent ús de les noves tecnologies de la comunicació, una administració transparent i en la qual l’opinió dels ciutadans sigui rellevant.El projecte Irekia està fonamentat sobre 3 principis bà-sics. 1.Transparència. Des de l’Executiu es posarà a la dis-posició de la ciutadania informacions i dades en temps real sobre la seva activitat, plans i intencions. 2. Participació. Totes les lleis, decrets, mesures o de-cisions d’altre tipus que prengui el Govern podran ser debatudes, valorades, criticades i completades (fins i tot abans de la seva elaboració) amb les opinions dels ciutadans. 3. Col·laboració. El Govern Basc vol col·laborar amb els ciutadans, les empreses, les ONGs i la resta de les administracions basques, aportant a totes elles eines innovadores i nous mètodes de treball col·laboratius.

L’any 2010 va començar amb 9,7 mi-lions de línies de banda ampla a tota Espanya, amb un increment del 7,6% anual i una penetració de 21,1 línies per cada 100 habitants, segons l’informe de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). Durant l’any passat el nombre de línies de banda ampla a Espanya va augmentar en 688.974. Per tipus de tecnologia, a la finalització del 2009, es van comptabilitzar un total de 7,9 milions de línies de DSL, un 8,2% més que a tancament de l’exercici anterior. Per la seva banda, el cable mò-dem va registrar 1,9 milions de

línies, amb un augment interanual del 5%. Pel que fa referència a la captació de línies per part dels di-ferents operadors, els alternatius es van fer amb el 57% de les altes netes de banda ampla durant l’any, mentre que Telefónica va captar el 30% i els operadors de cable mò-dem, el 13%. La competència del mercat de la banda ampla i telefonia fixa va tenir el seu reflex en les portabilitats que els usuaris van realitzar de les seves línies de telefonia fixa a altres ope-radors, així a tancament de 2009 es van comptabilitzar un total de 1,48 milions d’intercanvis, amb un incre-

ment del 31,2% pel que fa a la dada acumulada a la fi de 2008.

Baixa de les línies fixes i increment de les comunicacions entre màquinesPer la seva banda, l’any va tancar amb un total de 19,9 milions de línies fixes, un 2% menys que en 2008, fins a arribar a una penetra-ció de 43 línies/100 habitants, gai-rebé un punt inferior a la de 2008. Les línies fixes associades al seg-ment de negocis van ser les quals van presentar un descens més gran durant l’any que va tancar amb 6,7 milions de línies, un 6,5% menys pel que fa a finals de 2008.

L’ORDRE GAP/570/2009, de 10 de desembre, esta-bleix que des de l’1 de març de 2010 la tramesa d’actes i acords dels governs locals a la Generalitat s’ha de fer per mitjans electrònics. La Direcció General d’Administració Local del Depar-tament de Governació i Administracions Públiques ha posat a disposició dels ens locals la plataforma EACAT. Aquest servei, que es podrà utilitzar en qualsevol mo-ment, pretén dotar de rapidesa i agilitat la presentació dels actes i els acords mitjançant l’ús dels diferents components (signatura electrònica, registre de sortida i entrada, etc.) de l’extranet de les administracions ca-talanes, EACAT, que gestiona el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), i s’afegeix al conjunt de serveis ja disponibles per facilitar la tramitació interad-ministrativa. Pel que fa al format dels fitxers, el servei de tramesa electrònica d’actes i acords d’EACAT permet que els do-cuments es puguin adjuntar en el format en què s’hagin elaborat.

10 milions de línies de banda ampla

Els governs locals han de trametre el seu acords per mitjans telemàtics



32 municipis més s’afegiran al projecte SMRF

Aquest 2010, la Secretaria de Telecomunicacions i So-cietat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques instal·larà 72 noves sondes de control arreu del territori català. Les noves sondes s’afegiran a les 142 que s’han instal·lat des que, el 2004, es va posar en marxa el projecte SMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència), que fins ara s’ha desenvolupat en una primera fase (2004-2007) en què es van instal·lar 84 son-des, i una segona (2008) en què se’n van instal·lar 58 més. Així doncs, la xarxa de mesura d’emissions de les antenes de telefonia mòbil comptarà amb 214 equips distribuïts per tot el territori català. Les noves sondes s’incorporaran al cercador que la STSI i la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge han posat a disposició de la ciutadania i que permet consultar el nivell d’emissions de camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil que formen part del projecte. El sistema SMRF està format per una sonda que rep el senyal des de qualsevol direcció i que mesura els nivells de camp electromagnètic cada mig segon, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, d’acord amb la normativa esta-blerta per la Generalitat de Catalunya. El sistema disposa també d’una base de dades i mostra les gràfiques actua-litzades de manera constant. La mateixa sonda emmagat-zema les dades i les transmet al Centre de Control situat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), que gestiona i controla aquesta informació a través d’una plataforma en programari lliure en català.

A Catalunya el 13,4% dels projectes que van presentar els ajuntaments al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL 2010) es-tan relacionats amb les noves tecnologies, tot i que els hi correspon el 5,47% dels recursos econòmics. Les infraestructures de telecomunicacions, ja si-gui sense fils o per fibra òptica, i l’adequació a l’administració electrònica han centrat les inversions municipals. Dels projectes presentats pels ens locals catalans al Fons estatal un total de 4018 han estat aprovats i suposaran una inversió de 796,1 milions d’euros. No obstant la majoria de les actuacions (el 23,3%) van destinades a la construcció, adequació o millora de centres socials, sanitaris, culturals o esportius amb el 31,7% de la inversió. A banda de les obres de construcció per a equi-paments, les principals actuacions del FEOSL 2010 són per a l’estalvi i l’eficiència energètica, que s’enduen el 18,8% dels projectes i el 14,6% dels re-cursos d’inversió. Altres projectes estan emmarcats en l’àmbit en la millora de la xarxa viària i la recuperació d’espais ur-bans, que ocupen el 8,8% dels projectes i l’1,95% dels recursos; projectes d’eficiència i recursos hí-drics, amb el 7,68% dels projectes i el 8,22% del pressupost d’inversió, i projectes de foment de ca-pital humà que suposen el 7,43% dels projectes i el 9,3% dels recursos. Altres projectes estan destinats a millores sostenibles de l’entorn urbà, seguretat vial i transport ecològic, i representen el 5,29% dels pro-jectes i el 6,84% dels recursos, o l’eliminació de ba-rreres arquitectòniques, amb el 3,9% dels projectes i el 2,75% del total del pressupost. A l’Estat el número de projectes relacionats amb les noves tecnologies i l’administració electrònica han estat l’11,84% i s’han endut prop de 220 milions d’euros, el 5,16% del total.

Les TIC protagonistes del FEOSL



A partir de la constitució dels ajun-taments democràtics l’any 1979, es produeix la transformació conceptual de les Entitats Locals que passen de ser instruments de l’administració del govern per centrar-se en els ciutadans i plantejar proactivament els seus ser-veis. Aquest fet es dóna paral·lelament a l’increment de les demandes dels ciu-tadans, que perceben unes Entitats Lo-cals més properes i proactives. Aques-ta percepció de proximitat i la capacitat de comunicació entre l’administració local i la ciutadania es multiplica amb la implementació de les TIC, guanyant en velocitat, en capacitat de gestió i en transparència. I donant pas a una nova relació més personalitzada que permet

una més acurada atenció a cada veí i a cada col·lectiu ciutadà. Per tant, aquesta nova realitat exi-geix assumir reptes i promoure la realització de les infraestructures adients; facilitar l’accés de tothom a l’ús de les noves tecnologies, per tal d’evitar la creació d’una bretxa tecno-lògica generadora de futures margi-nacions socials; i crear els continguts que vehiculin les connexions en la xarxa local, oberta a la xarxa mundial. A partir d’aquest moment, les tecno-logies i la seva aplicació van replicant la transformació organitzativa de les enti-tats locals, alternant el model jeràrquic i centralitzat cap a entorns de gestió més oberts i deslocalitzats, mitjançant la

creació d’oficines d’atenció en els barris o districtes, unitats tècniques especia-litzades en l’atenció al ciutadà, etc. fins assolir el model de gestió basat en la Web, actualment itinerant cap a models de web social en l’entorn d’Internet 2.0. El trajecte recorregut ha estat, doncs, llarg i fructífer encara que no estigui resolt plenament, ja que encara queda molta feina a fer. Les tramitacions pre-sencials de determinats assumptes o processos administratius encara supe-ren a Internet i els canals electrònics. Així es desprèn de l’informe “Les TIC en l’Administració Local del futur”, un exhaustiu estudi sobre l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació (TIC) en l’Administració Local.

En el futur, l’Administració serà multinacanal i els electrònics superaran al presencial, segons es desprèn de l’informe “Les TIC en l’Administració local del futur”, editat per la Fundació Telefónica. Internet, el telèfon mòbil i el canal telemàtic creixen com a canals de comunicació entre les administracions i els ciutadans i s’apropen, cada vegada més, a la via presencial.

Els canals electrònics i Internet guanyen espai a la comunicació presencial en la relació entre ciutadans i administracions


visió · social

Les TIC augmenten la productivitat en la gestió municipal L’Informe “Les TIC en l’Administració local del futur” recull que l’ús de les noves tecnologies permet una nova distribució del personal al servei de les administracions locals. Així, és possible incrementar el número de funcionaris destinats a feines amb repercussió directa en la prestació de serveis als ciutadans, com ara tre-balladors socials, mestres d’escoles bressol, policies locals, etc. L’ús de les noves tecnologies permet la simplifi-cació dels processos burocràtics, fer-los més àgils i ocupar menys personal

en aquestes tasques. És evident, per exemple, que la gestió informatitzada de les finances municipals, permet millorar el procés de recaptació de taxes i impostos municipals, assolint estalvis de temps que beneficien tant l’administració com el ciutadà. Una i altre poden disposar d’un temps su-plementari, abans ocupat en tràmits i gestions que es poden resoldre més ràpid i còmodament. La gestió via informàtica guanya tant en eficàcia per al ciutadà –dis-minució dels errors, temps d’espera

menors, etc- com en eficiència per a les administracions. Un exemple recent ha estat la tramitació del Pla E, realitzada integrament amb suport electrònic. L’accés universal a les TIC cons-titueix un aspecte fonamental per a estendre entre els ciutadans l’ús de l’administració electrònica. Un accés universal que cal entendre’l en un sentit ampli, és a dir, que contempli aspectes com la formació dels ciuta-dans, disposar d’accessos de quali-tat, preus assequibles, etc.

L’informe, editat per la Fundació Telefònica, destaca que, després de l’entrada en vigor el passat mes de ge-ner de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públic, que obli-ga a les Administracions locals a que els serveis electrònics siguin accessi-bles per tothom, mentre alguns serveis gaudeixen d’un enorme èxit com ara l’Agència Tributaria, la Seguretat So-cial, n’hi ha d’altres com és el cas de l’administració local, en la qual, malgrat la consolidació d’un canvi de tendèn-cia, encara la via presencial supera les vies de comunicació relacionades amb les TIC. També és cert que un 85% dels municipis espanyols té menys de 5.000 habitants i són entitats que disposen de recursos limitats per tal d’abordar la implantació de les TIC. L’estudi analitza els serveis que pres-ten un major benefici i els canals més adequats per a la gestió municipal. En l’actualitat, els serveis que en l’àmbit de l’Administració local utilitzen més les TIC són els “d’atenció al ciutadà” amb un 92 %, seguit dels “serveis d’informació”, amb un 65 % i dels “ser-veis de notificació” amb el 38 %. En les últimes posicions trobaríem

les categories de “participació ciuta-dana” i “carpetes del ciutadà”, amb el 5,4 % i 2,7 %, respectivament. Pel que respecta als canals utilitzats, les enti-tats locals ja ofereixen els seus serveis emprant plataformes multicanal. Tot i aixó, la via presencial i Internet són els més utilitzats, amb el 97,3% i el 86,5% respectivament. El mòbil i el canal te-lefònic se situen a un nivell proper al 75 %, i finalment trobarien la TDT, amb el 29,7 %.

Tendències de futur L’informe apunta tendències in-teressants, tals como la provisió de serveis en xarxa, la e-partici-pació i la creació de plataformes d’interoperabilitat, que ofereixin ser-veis mancomunats als ajuntaments. Es tracta d’un model de prestació de serveis en el que les entitats su-pramunicipals (consells, cabildos i diputacions) posen a disposició dels consistoris portals web per informar als ciutadans, sistemes de tramitació telemàtica o sistemes de gestió mu-nicipal genèrics. Aquestes entitats es perfilen com a essencials per desen-volupar nous serveis basats en les

TIC en els ajuntaments més petits.

Superar l’escletxa digital Un dels reptes de l’Administració local, assenyala l’informe, és reduir i evitar que s’obri una escletxa digital respecte les Administracions autonò-miques i l’Administració General de l’Estat (AGE). En aquest sentit Espan-ya ocupa una posició superior a la mit-jana europea en el grau de disponibili-tat dels serveis de l’e-administració (70 per cent respecte al 58 de mitjana), així com del grau de satisfacció dels ser-veis bàsics (84 per cent respecte al 76 de la mitjana europea). El nostre país obté doncs un grau de satisfacció, és a dir, de qualitat en els serveis digitals que proporciona l’Administració del 100% en serveis com la notificació de canvis de domi-cili, certificats, biblioteques públiques, declaracions a la Policia, serveis de recerca de feina i declaració de la renda. Els documents personals, els permisos d’obra i construcció o els serveis relacionats amb la salut són, d’altra banda, els que mostren un grau més baix de satisfacció dels oferts per l’e-administració.


visió · social

Xavier Amor i MartínAlcalde de Pineda de Mar

Abans d’accedir a l’alcaldia el 2007 va fer un ús intensiu de les noves tecnologies per comunicar-se amb els ciutadans. Ara, com a alcalde, en continua fent ús?Les xarxes socials són un canal més de contacte amb la ciutadania. Penso que els veïns i veïnes han de tenir accés als polítics, sobretot als seus repre-sentants locals. Fins fa poc per parlar amb l’alcalde només ho podies fer de-manant cita a l’Ajuntament o quan te’l

trobaves pel carrer. Ara això ha canviat i molts som els que apostem per una comunicació 2.0, a través de xarxes so-cials, correu electrònic, blocs, twitter... Així doncs, a través del Facebook he trobat un punt de contacte amb més de 3.000 persones. Intento respondre totes les qüestions que se’m formulen en un temps prudencial.

És indispensable avui per a qual-sevol persona amb responsabili-

El passat 1 de gener va entrar en vigor la Llei d’Accès electrònic dels ciutadans als serveis púbics que obliga a les Administracions locals a que els serveis electrònics siguin accesibles per a tothom. Des de l’Ajuntament de la localitat de Pineda de Mar, l’Alcalde Xavier Amor i Martín, ens explica com s’ha viscut el canvi de relacions entre ciutadans i consistori amb la introducció i implantació de les TIC, i el llarg camí que queda encara per recòrrer per fer possible el concepte d’administració electrònica.


visió · l’entrevista

tats públiques l’ús de les noves ei-nes de comunicació? Què l’aporta que no doni el contacte directe? És una bona eina, ràpida i eficaç si tens temps i dedicació per fer-ne una bona gestió. Cada cop hi ha més polítics que tenen el seu perfil a la xarxa, però no tots l’utilitzen per tenir contacte directe amb la gent. I també hi ha molts ciutadans que no tenen aquesta identitat virtual creada. Les noves tecnologies han de ser sempre un complement del contacte directe amb les persones, el que afegeix com a valor la possi-bilitat d’arribar de manera molt més nombrosa i immediata.

A més de l’interès dels responsa-bles locals, la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics obliga als ajuntaments a esdevenir

administracions electròniques. Qui-na és la situació actual de Pineda de Mar en aquest sentit?Actualment estem desenvolupa-ment el projecte Pined@online amb l’objectiu d’acostar l’administració al ciutadà. El projecte compta amb quatre línies de treball: suport a les xarxes wireless, correu ciutadà gra-tuït, signatura digital i virtualització de tràmits administratius.

I quins canvis es produeixen dins del mateix Ajuntament?Esperem que durant aquest 2010 pu-guem tenir en funcionament una nova web i una oficina virtual d’atenció al ciutadà.

Dins d’un context de dificultats econòmiques com l’actual, com es pot compaginar aquest esforç amb

“Les noves tecnologies han de ser sempre un complement del contacte directe amb les persones”



les necessitats socials i d’altres ti-pus a les quals han de fer front?L’equilibri és difícil, però afortunada-ment aquest any comptem amb el suport del Plan E per al desenvolupa-ment de projectes tecnològics.

El camí cap a l’administració elec-trònica no és només tècnic sinó que comporta un replantejament del funcionament intern. Quin és el pla que té establert l’Ajuntament?Des de fa anys l’Ajuntament de Pine-da de Mar ja treballa internament en la tramitació electrònica i la signatura digital dels expedients. Per tant, no-més ens falta fer el salt cap enfora.

En el seu programa de govern pre-veia punts d’accés gratuïts sense fils per a tots els ciutadans. Les xarxes sense fils són, sovint, més complexes legalment que tècnica-ment. Com està aquest projecte?

Nosaltres hem apostat per l’accés a Internet. Per això donem suport a una entitat local “Pineda wireless” que està treballant per donar cobertura a bona part del municipi a través d’una xarxa lliure.

Pel que fa a la recepció del sen-yal de la televisió digital terrestres (TDT), com ha estat el procés a Pi-neda? Quina és la participació de l’Ajuntament al Consorci TeleDigi-tal del Maresme Nord? Com veu el futur d’aquesta iniciativa?Ha estat un procés ràpid. Nosaltres tenim la sort de tenir una bona cober-tura digital i el municipi té molt poques zones fosques. Des de l’Ajuntament vam fer una campanya de comunica-ció per informar els veïns que havien de fer el canvi.

L’Ajuntament, amb el Consell Co-marcal, ha participat en processos

“Nosaltres tenim la sort de tenir una

bona cobertura digital i el municipi té molt poques zones

fosques”



de compra agregada a través de la plataforma de la PECAP. Com va-lora la contractació i les subhastes electròniques com a eines de su-port a les administracions locals?La compra agregada és sempre una bona estratègia d’optimització dels recursos, si bé a vegades és difícil trobar l’equilibri entre necessitats municipals molt diverses.

El municipi té en el sector turístic un element molt important de la seva economia. S’utilitzen les TIC per oferir serveis als visitants i per do-nar a conèixer l’oferta de Pineda? Estem treballant en una nova web de turisme que volem que sigui interac-tiva, que els mateixos turistes i visi-tants puguin recomanar Pineda de Mar a les seves amistats. Ells són els millors avaladors de l’oferta i realitat turística del municipi.

L’accés a la banda ampla és avui imprescindible per a les activitats econòmiques. Quins són els avan-tatges o dificultats del municipi de Pineda en aquest àmbit?Segurament la cobertura del nostre municipi amb fibra òptica és el gran repte de futur.

Els experts asseguren que en un futur proper per a les neces-sitats d’àmbits com la medicina, l’industrial, el turístic i fins i tot per a l’oci (televisió en alta definició i per Internet...) serà necessari una amplada de banda que haurà de basar-se en xarxes d’alta capacitat de fibra òptica. S’està fent o està previst algun desplegament en aquest sentit?S’està treballant en un projecte con-junt a nivell de tota la comarca per dotar de millor cobertura de fibra els nostres municipis.

“S’està treballant en un projecte conjunt a nivell de tota la comarca per dotar de millor cobertura de fibra els nostres municipis”



El Regne Unit regularà la publicitat a les xarxes socialsL’Advertising Standards Authority (ASA), l’òrgan que regula la publi-citat als mitjans de comunicació del Regne Unit, serà l’encarregat de posar límits a la publicitat a les xarxes socials com Facebo-

ok, MySpace i Twitter. L’objectiu, segons ha declarat Rae Burdon, cap d’operacions de l’ASA, és la creació d’un codi de publicitat en Internet per tal d’assegurar que el màrqueting online serà més res-ponsable, legal, honest i veraç si es porta a terme sota les ma-teixes normes que la publicitat en d’altres suports.

Comença la comercializació dels televisors 3D Les empreses Samsung i Pa-nasonic han començat la venda de televisors 3D als Estats Units. Panasonic i Sony també han anunciat que trauran productes en aquesta línia. La tecnologia dels primers te-levisors en 3D és Blu-Ray de ter-cera dimensió i als Estats Units se situa entre els 3.000 i els 6.000 dòlars per a formats entre les 40 i les 55 polsades. Samsung ja ha anunciat que també iniciarà la venda de tres models propis de televisors 3D a Europa durant les properes setmanes. El més petit serà de 30 polsades. Els televisors es vendran amb les ulleres prepara-des per al visionat de les imatges amb relleu.

Xina és el país del món amb més internàutes La Xina, amb 384 milions, és el país amb el nombre més gran d’usuaris d’Internet del món, superant als Estats Units. El vertiginós augment d’usuaris de la Xarxa mitjançant els dispositius mòbils és la principal causa d’aquest increment segons ha informat el China Internet Network Information Center. No obstant, la taxa de penetració d’Internet al país asiàtic està encara molt lluny dels països més desenvo-lupats, atès que no arriba al 30% dels més de 1.300 milions d’habitants. Aspecte aquest, que d’altra banda, obre un potencial de creixement es-pectacular. El govern xinès va obrir les llicències de tercera generació (3G) recentment als principals operadors de telefonia mòbil per tal que poguessin oferir con-nectivitat d’alta velocitat a través dels dispositius mòbils. Un 8% dels inter-nàutes xinesos ho fan habitualment des del dispositius mòbils. Les zones

rurals també són unes grans àrees on la penetració de la Xarxa és molt infe-rior a les grans ciutats. Tot i les restriccions, o directament l’aplicació de mesures de censura, la majoria dels usuaris d’Internet a la Xina utilitzen la xarxa com a una forma d’entreteniment i esbarjo com ara la lectura de notícies o escoltar música, tot i que les pràctiques més relacio-nades amb el consum, com la banca electrònica, les reserves turístiques o les compres de productes i serveis, augmenten amb creixements especta-culars superiors al 60% anual.

Youtube compleix cinc anys de vida amb més de mil milions de reproduccions al dia Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Ka-rim, van ser els tres joves que van re-gistrar el domini d’aquesta xarxa social que ha revolucionat Internet, la indústria audiovisual, la publicitat, o les cam-panyes electorals, entre molts altres

aspectes. Després que el 23 d’abril van carregar el primer vídeo (Me at the zoo) l’innovador servei de publicació i reproducció de vídeos va créixer expo-nencialment. Youtube va passar a ser propietat de Google l’octubre del 2006

per 1.650 milions d’euros. Després de 5 anys, Youtube gaudeix del seu millor estat de forma, fa uns mesos feia públi-ca la xifra de 1.000 milions de vídeos sol·licitats al dia, el que suposa una xifra d’11.500 vídeos sol·licitats per segon.


visió · del món

La UIT demana una reordenació de la regulació de les telecomunicacions L’informe anual de la Unió Interna-cional de les Telecomunicacions (UIT) ha reclamat una reordenació i una simplificació de la regulació de les telecomunicacions que serveixi per impulsar la inversió i el desenvolupa-ment de les xarxes de telecomunica-cions de nova generació. En aquesta nova regulació caldrà definir el paper de les administracions publiques en la construcció de la “nova economia de la banda ampla”. Segons el Secretari General de la UIT, Hamadoun Touré, “ara que la convergència tecnològica està difu-minant les fronteres entre la telefonia, la radiodifusió i els serveis en línia, els reguladors de les TIC ocupen una funció cardinal en el foment de la in-novació i la competència, perquè els operadors puguin adoptar les tecno-logies més modernes i potents i ga-rantir que els clients gaudeixen de la gamma de serveis més àmplia possi-ble al preu més baix possible”. El 2009 el creixement mòbil va seguir el seu curs sense aturar-se, i s’espera que en 2010 el nombre mundial d’abonats al servei mòbil serà superior als 5.000 milions. Al mateix temps, els abonats a la banda ampla mòbil van arribar al nivell màxim de 600 milions, després de superar el nombre corresponent als abonats a la banda ampla fixa en 2008, la qual

cosa posa en relleu l’enorme poten-cial de la indústria basada en la banda ampla. El nombre d’usuaris d’Internet també va augmentar progressivament, i a finals de 2009 es van registrar uns 1800 milions d’usuaris en tot el món. El número d’autoritats de reglamen-tació de les telecomunicacions TIC independents en els mercats de tot el món va augmentar de 12 el 1990 fins a les 153 al 2009. La UIT depèn de les Nacions Uni-des i com a funció principal té coor-dinar els governs i el sector privat per normalitzar i desenvolupar les noves tecnologies de la informació i la comu-nicació. S’hi han adherit 191 estats. La seva activitat més reconeguda és l’elaboració de normes i estudis, així com la difusió sostenible de les TIC arreu del món.

Secretari General Hamadoun I. TouréEls cables submarins poden detectar els tsunamisEls recents desastres naturals han deixat clar que es necessiten formes barates i fàcils per poder detectar els tan temuts tsunamis. La utilització dels cables submarins que transporten la banda ampla d’Internet poden ser una alternativa. Un equip dirigit per Manoj Nair de l’Administració Nacional Oceà-nica i Atmosfèrica (NOAA) a Boulder, Colorado, als Estats Units, han propo-sat una forma més econòmica per tal de detectar si un tsunami s’acosta: l’ús dels cables submarins de telecomuni-cacions per poder captar el seu camp elèctric. Aquests camps es creen en forma de sals carregades elèctrica-ment quan l’aigua de mar passa pel camp magnètic de la Terra.

Espanya ocupa el novè lloc del món en Administració Electrònica L’informe E-Government Readiness de les Nacions Unides situa a Espanya en el novè lloc en matèria d’Administració Electrònica. Aquest informe estudia i analitza la capacitat dels diferents paï-

sos en el desenvolupament i l’ús de les noves tecnologies en les Administra-cions Públiques amb l’objectiu que els ciutadans puguin accedir a la informació i als serveis públics. Espanya ha avançat

onze posicions en aquest estudi durant l’any 2009, situant-se en el novè lloc mundial i el cinquè d’Europa darrera del Regne Unit, Holanda, Noruega i Dina-marca, tot superant França i Suècia.

Els Estats Units volen banda ampla de 100 Mb Julius Genachowski, president de la Comissió Federal de Comunicació Fe-deral (FCC), ha avançat que la banda ampla a 100 Mb haurà d’arribar durant els pròxims anys a més de 100 milions de llars nord-americanes. El Pla Nacio-nal de Banda Ampla proposat al Con-grés pretén estendre l’ús de la banda ampla del 65% actual fins al 90%.


visió · del món

Principals obligacions en matèria de protecció de dades

La normativa de protecció de dades estableix una sèrie d’obligacions per a totes aque-

lles institucions que tracten dades personals i per tant, també per a les entitats locals. Els conceptes que ens ajudaran a determinar quines de les nostres actuacions estan subjectes a la nor-mativa de protecció de dades són els següents: Dades de caràcter personal: qual-sevol informació numèrica, alfabèti-ca, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus que concerneix persones físiques identificades o identificables. Responsable del fitxer o del trac-tament: persona física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu, que sol o conjuntament amb altres decideixi sobre la finalitat, contingut i ús del tractament, encara que no ho realitzi materialment.També poden ser responsables del fitxer o del tractament els ens sense personalitat jurídica que actuïn en el tràfic com a subjectes diferenciats. Fitxer: qualsevol conjunt organitzat de dades de caràcter personal que permeti l’accés a les dades d’acord amb uns criteris determinats, sigui quina sigui la forma o modalitat de la seva creació, emmagatzematge, or-ganització i accés. Tractament de dades: qualsevol operació o procediment tècnic, ja si-gui automatitzat o no, que permeti la recollida, gravació, conservació, ela-boració, modificació, consulta, utilitza-ció, cancel·lació, bloqueig o supressió, així com les cessions de dades que

resultin de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències A títol d’exemple, alguns dels trac-taments o fitxers subjectes a la nor-mativa de protecció de dades que podem trobar en l’àmbit de les enti-tats locals serien:

• Padró d’habitants• Gestió fiscal i tributària (IAC,IBI,

IVTM;…)• Gestió econòmica i comptable• Policia local• Serveis socials• Registre d’entrada i sortida de do-

cuments• Usuaris de serveis municipals

(transport, piscina, teatre,…)• Cens d’animals• Gestió de personal (nòmina, selec-

ció, formació,…)• Gestió d’expedients sancionadors

El primer que hem de conèixer de la nostra organització són els cir-cuits d’informació, automatitzats i no automatitzats, de l’entitat que es vol adequar.

• Quines dades personals es recu-llen i per a que s’utilitzen?

• Com es recullen: mitjançant for-mularis paper, electrònics, per te-lèfon,…?

• Quines persones les tracta (àrees, departaments,…)?

• A qui es cedeixen les dades (altres administracions públiques, empre-ses privades, particulars)?

• Quines entitats (públiques o priva-des) tenen accés a les dades per prestar un servei concret?

Esther Mitjans PerellóDirectora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades


visió · tecnológica

• Com es conserven?• Com es destrueixen?

Un cop inventariats aquests trac-taments i fitxers, què més hem de tenir en compte?

1. Les dades s’han de recollir per a una finalitat concreta i només po-dem recollir les dades que siguin estrictament necessàries per a aquesta finalitat 2. Creació, modificació o supressió, mitjançant una disposició de caràc-ter general (ordenança, reglament), és a dir, una disposició dictada en exercici de la potestat normativa, i publicació al diari o butlletí oficial que correspongui.3. Inscripció dels fitxers al Registre de Protecció de Dades de Catalun-ya. A la pàgina web de l’Agència Catalana de Protecció de Dades es troba el programari de notifica-ció de fitxers.4. Deure d’informació en el moment de la recollida de les dades5. El consentiment del titular de les dades. En el cas de les administra-

cions públiques no caldrà obtenir el consentiment del titular de les da-des quan aquestes es recullin per a l’exercici de funcions pròpies de les administracions públiques en l’àmbit de les seves competències, tampoc quan es refereixen a les parts d’un contracte o precontracte d’una rela-ció laboral, negocial o administrativa i són necessàries per al seu mante-niment.6. Els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició dels afectats, s’exerceixen davant dels responsa-bles dels fitxer i serveixen als titulars de les dades per controlar que fan aquells amb les dades personals7. Cessions de dades personals. En l’àmbit de les administracions públi-ques podríem donar tres regles per determinar quan una cessió de da-des es pot portar a terme:a. Consentiment del titular de les da-

des?b. Existeix una norma amb rang legal

que n’habilita la cessió?c. Les dades es cedeixen, entre

administracions públiques per a l’exercici de les mateixes compe-

tències o de competències que versin sobre la mateixa matèria,

8. Mesures de seguretat tècniques o organitzatives. Tots els fitxers o tractaments han de complir amb una sèrie de mesures de segure-tat. Aquestes venen establertes al Títol VIII del RLOPD. Una mesura comú per a tots els nivells de se-guretat és l’elaboració un docu-ment de seguretat.9. Tutela dels dret a la protecció de dades personals. Quan una persona considera que el seu dret a la protec-ció de dades ha estat vulnerat pot adreçar-se, a Catalunya, a l’Agència Catalana de Protecció de Dades (www.apd.cat) que té la funció de vetllar per la defensa d’aquest dret.

Per a dubtes o més informació po-deu adreçar-vos a l’Agència Catala-na de Protecció de Dades: [email protected] i al telèfon 902011710.

Esther Mitjans PerellóDirectora de l’Agència Catalana de

Protecció de Dades


visió · tecnológica

L’Assemblea General de Localret, que va tenir lloc el mes de desem-bre a Cornellà, va comptar amb la cloenda del President de la Gene-ralitat, José Montilla, i la presència de més de 200 alcaldes i regidors d’ajuntaments i ens locals, així com del president de l’ACM, Salvador Es-teve, i de la vicepresidenta de l’FMC, Anna Pagans. L’Assemblea va dema-nar que s’accelerin les inversions pú-bliques per a la creació d’una xarxa de telecomunicacions d’alta capaci-tat, basada en la fibra òptica, i que s’incrementin els recursos destinats als ens locals per implantar tots els canvis necessaris per a fer realitat l’administració electrònica.

L’Assemblea va debatre i aprovar les següents resolucions:

L’administració electrònica Les administracions públiques es-tan fent un gran esforç els darrers anys per incorporar els mitjans electrònics al seu funcionament. La proximitat de les administracions locals davant els ciutadans i l’interès dels mateixos ajuntaments per millorar la seva orga-nització interna i oferir millors serveis ha guiat l’esforç dels ajuntaments en la incorporació de les noves tecnolo-gies. Els canvis de cultura organitza-tiva, tècnica i jurídica que requereix una implantació decidida de les no-ves tecnologies a l’àmbit local, tenint

Acords de l’Assemblea General

La transformació dels ens locals

en administració electrónica va ser un dels eixos de l’Assemblea de

Localret


visió · localret

present que l’entorn actual de crisi econòmica ha incidit en retalls pres-supostaris, ha portat a l’Assemblea General de Localret a demanar un augment dels fons de finançament adreçats a les administracions locals per impulsar l’ús de les noves tecnolo-gies. En aquest sentit cal que totes les administracions promoguin els canvis tècnics i jurídics necessaris per a una més gran simplificació administrativa dels procediments i una compartició dels recursos entre tots els nivells de les administracions, socialitzant i divul-gant els avenços en aquest terreny. L’Assemblea també insta al Govern de l’Estat a definir més clarament el marc d’interoperabilitat d’intercanvi d’informació entre totes les adminis-tracions i que aquestes actuacions no lesionin les potestats municipals.

Ampliació del concepte de servei universal i el seu compliment L’evidència, reconeguda per la prò-pia Comissió Europea i per la Co-missió del Mercat de les Telecomuni-cacions (CMT) que hi ha un risc clar d’”escletxa digital” perquè el mercat per si sol no donarà resposta a les

necessitats en telecomunicacions de tots els ciutadans i els territoris, aconsella que les administracions públiques inverteixin en infraestruc-tures que afavoreixin l’extensió de la banda ampla. L’Assemblea General de Local-ret insta al Ministeri d’Indústria que adopti amb la major celeritat possible les mesures normatives necessàries i les garanties tècniques possibles per garantir una velocitat mínima d’1Mbps d’accés a Internet. Localret també sol·licita que s’adopti les mesures legislatives corresponents perquè retornin a la CMT les compe-tències de fiscalització relatives al com-pliment de les obligacions de prestació del servei universal de l’operador o operadors obligats al seu compliment.

La tributació local dels operadors de telefonia mòbil L’any 2003 Localret va redactar una ordenança tipus i el seu corresponent informe tècnic per fer complir als ope-radors de telefonia mòbil l’obligació tributària de satisfer la taxa derivada de l’ocupació i aprofitament especial del domini públic local.

Ordenança reguladora de l’administració electrònica L’entrada del 2010 assenyala el punt d’inflexió definitiu per a l’aplicació en tota la seva extensió de la Llei 11/2007, d’accés electrònic del ciutadà als ser-veis públics. Localret posa a disposició dels ens locals una Ordenança tipus re-guladora de l’administració electrònica. L’Ordenança tipus, que ha estat aprovada per la recent Assemblea General de Localret, pretén garantir un ús efectiu de les eines electròni-ques per millorar l’actuació adminis-trativa i els serveis que tenen encoma-nades les administracions públiques locals. Així, també es pretén amb la utilització de les noves tecnologies fa-cilitar les relacions amb els ciutadans, les empreses i la interoperabilitat amb d’altres administracions públiques i entitats. Vol ser una eina d’ajut i suport als municipis per tal de propiciar un millor exercici dels drets i dels deures que es deriven de la posada en pràcti-ca de la Llei 11/2007. La Llei d’accés electrònic dels ciu-tadans als serveis públics s’articula fonamentalment entorn de dos eixos: el dret dels ciutadans i les ciutadanes a comunicar-se amb les administra-cions públiques per mitjans electrò-nics i l’obligació d’aquestes de dotar-se dels mitjans i dels sistemes que permetin l’exercici d’aquest dret. Amb aquesta Ordenança tipus els municipis poden tenir ajut en la regu-lació de la utilització de les eines de la societat de la informació en les rela-cions jurídicoadministratives, incloent-hi la consulta d’informació adminis-trativa, la de les dades en poder de l’administració municipal i la realització de tràmits i procediments per mitjans electrònics. Accés a l’ordenança i les directrius d’implementació a:http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/administracio-electronica

Fotografia: Jordi Bedmar


visió · localret

Les reclamacions via judicial de les operadores de telefonia mòbil han motivat nombroses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, finalment també el pronunciament del Tribunal Su-prem (TS) confirmant la tesi de Lo-calret i donant la raó als ajuntaments que van aprovar les seves ordenan-ces seguint el model de Localret. Davant d’aquesta situació l’Assemblea General de Localret ins-ta als municipis consorciats a adaptar les seves ordenances fiscals per tal de sotmetre a aquesta taxa als ope-radors de telefonia mòbil, així com a dictar els actes de liquidació corres-ponents, fent ús de les seves potes-tats en matèria de gestió i inspecció tributària.

A més, l’Assemblea insta l’Administració de l’Estat a modificar la normativa per tal de fer més clar l’actual escenari i posar fi a la siste-màtica impugnació, per part de les operadores de telefonia mòbil, de les decisions preses pels ajuntaments. El president de Localret i alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va cen-trar com un dels principals objectius “eradicar l’escletxa digital i portar les oportunitats associades a les noves tecnologies al 100% del territori”. En aquest sentit va manifestat que les TIC han d’estar al servei i a l’abast de tots els municipis “des del més gran, Barcelona, fins al més petit, Sant Jau-me de Frontanyà, perquè amb elles els petits es fan més grans i els grans es fan més propers als ciutadans”.

Pere Navarro: “Les TIC han d’estar a l’abast de tots els

municipis”


visió · localret

El procés de compra agregada dels serveis de telecomunicacions a les comarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, que ha impulsat Localret, ha finalitzat amb un 55% d’estalvi res-pecte a la xifra de facturació de partida. En el Lot número 1, corresponent als serveis de comunicació de veu, la millor oferta ha estat la de Telefónica, amb un descompte mitjà sobre la xifra de facturació d’un 52%. Pel que fa al Lot número 2, de serveis de co-municacions mòbils, veu i dades, l’adjudicatari ha estat Vodafone amb un descompte mitjà sobre la xifra de partida d’un 70%. Telefónica també ha aconseguit el Lot número 3, de dades i accés a In-ternet, amb un descompte mitjà del 34%. La xifra total licitada en concepte de despesa associada a serveis de telecomunicacions per un període de dos anys era de 3.810.848 €. Aquest preu de sortida es trobava un 23% per sota del cost real de facturació analitzat. L’adjudicació s’ha fet per un total de 2.258.206 €, la qual cosa suposa una mitja-na d’un 40% d’estalvi respecte a la licitació i un 55% d’estalvi respecte a la xifra de facturació de partida. Els bons números d’aquest procés s’afegeixen al procés que va encetar en primer lloc la comarca del Mares-me. A banda dels resultats econòmics, amb la com-pra agregada els munici-pis també han aconse-guit uns millors serveis i atenció per part dels operadors.

El Consell d’Administració de Localret va nomenar Joan Miquel Piqué Abadal director general de Localret en substitució de Jordi López i Benasat. Piqué (Barcelona, 1971) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empre-sarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i compta amb experiència en recerca, docència, anàlisi i generació del coneixement en els àmbits de l’economia regional i urbana, i el mercat de treball. Des del 1994 fins al 2003 va compaginar els treballs de recerca i anàlisi a l’Institut d’Estudis Regionals i Me-tropolitans amb la docència com a professor en diverses institucions catalanes. Entre 2004 i 2009 ha desenvo-lupat la seva activitat professional a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, com a assessor dels Con-sellers de Treball, Indústria i Educació en els àmbits de l’economia, el mercat de treball i els afers europeus.

Des de l’1 de febrer Localret s’ha traslladat a la planta novena de la Torre Llacuna (situada al número 166 del carrer Llacuna) de Barcelona.

Bons resultats de la compra agregadaJoan Miquel Piqué,

director general de Localret

Torre Llacuna, nova seu de Localret

Nova seu de Localret


visió · localret

Barcelona implanta les e-llicències L’Ajuntament de Barcelona in-corpora per primera vegada la tramitació totalment electrònica de les primeres Llicències muni-cipals. La posada en marxa del servei possibilitarà gestionar un volum de més de 75.000 llicèn-cies i permisos de manera com-pletament electrònica. Durant 2009 es van tramitar 39.341 autoritzacions d’ocupació de l’espai públic i 37.115 permisos d’obres (assabentats, comu-nicats i llicències) que, ara, es podran realitzar de forma total-ment telemàtica. La seva posada en marxa s’ha iniciat amb la tramitació de les lli-cències d’ocupació de la via pú-blica per a filmacions o sessions fotogràfiques a l’espai públic. La principal millora per al ciutadà és la reducció del temps actual de tramitació d’un 70% de mitjana atribuïble a l’Administració. Actualment els terminis són de 35 dies de mitjana a concedir una llicència d’ocupació de l’espai públic, 132 dies per una d’obres majors i 95 dies per una d’obres menors. Amb la modernització del ser-vei es passarà a 15 dies amb les llicències d’ocupació de l’espai públic, a 60 dies amb les d’obres majors i s’eliminarà el concepte de llicència per obres menors.

Centre del Coneixement a Castellar del Vallès

Nou web de l’organisme de recaptació de la Diputació de Lleida

Tarragona digitalitza els registres civils

El municipi de Castellar del Vallès (el Vallès Occidental) comptarà en els propers mesos amb un Centre del Coneixement. Un espai, situat a la plaça Major, destinat a potenciar l’accés dels ciutadans a la societat del coneixement. Entre els seus usos hi haurà aules d’informàtica, un tele-centre amb capacitat per a 25 usuaris i espais destinats a l’atenció ciutada-na i oficines com habitatge o tributs en les quals els ciutadans podran fer més àgilment les seves gestions. El projecte, que compta amb el suport de la Secretari de Telecomu-nicacions i Societat de la Informació

L’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida (OAGRTL), ha presentat el seu nou lloc web que permetrà calcular l’import dels tributs, informarà de les qüestions tributàries i del calendari de co-brament. A través d’aquesta nova

eina també es podrà tenir accés a formularis o informació de la xarxa d’oficines, entre altres. En aques-ta fase es podrà fer la domiciliació bancària de rebuts i el pagament de tributs.

http://www.oagrtl.cat/

de la Generalitat i recursos del Plan Avanza estatal, es complementa amb d’altres actuacions de telecomunica-cions al municipi. Així, es desplegarà una xarxa de fibra òptica al polígon del Pla de la Bruguera i es construirà una nova torre de telecomunicacions.

Els 8 registres civils de Tarrago-na han digitalitzat més de 800.000 pàgines de documents. D’aquesta manera tràmits com l’obtenció de la partida de naixement es poden obtenir més ràpidament. La digitalització forma part del programa Registre Civil en Línia de Red.es que va començar l’any

2006 per tal d’informatitzar i con-nectar els més de 8.000 registres que hi ha a Espanya i digitalitzar els documents des del 1950 fins a l’actualitat. Dels 49 registres civils catalans, 8 pertanyen a la província de Tarra-gona, 25 a Barcelona, 7 a Lleida i 9 Girona.


visió · municipal

Badalona estén fibra òptica per connectar seus municipals El conjunt de la xarxa de fibra que s’està instal·lant està valorada en 3 milions d’euros, dels quals dos terços provenen dels recursos del Plan Avanza i del FEOSL (Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local). El pla d’extensió ha de permetre connectar 28 espais municipals. En el decurs d’aquest any l’execució del pla d’extensió de fibra òptica ha de permetre connectar 18 seus mu-nicipals i aconseguir que siguin un total de 28 les seus que comptin amb aquesta tecnologia, segons ha asse-gurar el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bada-lona, Ferran Falcó. Al final d’aquest procés Badalona comptarà amb una xarxa de fibra de 20,5 quilòmetres valorada en 3 milions d’euros, amb una aportació municipal que ha quedat en 1 milió. El desplegament d’aquesta xarxa pròpia de teleco-municacions d’alta capacitat ha de permetre un estalvi anual de 100.000 euros que suposarà recuperar ràpi-dament la inversió. A més, les oficines i els equipaments

municipals adaptaran les seves instal·lacions als reque-riments de l’administració electrònica, donat que l’ampla de banda que ofereix la fibra és molt superior a les altres tecnologies. Pel que fa a les canalitzacions, l’Ajuntament tancarà un acord amb diversos operadors per tal d’intercanviar drets de pas en canalitzacions, de la mateixa manera que es farà amb els de titularitat de la Generalitat.

L’Ajuntament de Cambrils (el Baix Camp) ha posat en marxa un nou web que gestiona la Borsa de Treball Muni-cipal (BTM). És un portal específic on cercadors i oferidors de treball poden introduir les corresponents dades per tal que siguin creuades.

(http://www.cambrils.org/depao/pao/btm)

El Consell Comarcal del Solsonès ha instal·lat un aparell de videocon-ferències a la seva seu després d’arribar a un acord amb la Secreta-ria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa la seva Seu Electrònica, l’eina que recull tots els serveis on-line, inte-grant el que fins ara era l’Administració Oberta, amb l’objectiu de facilitar els tràmits dels ciutadans i empreses. http://seuelectronica.terrassa.cat/

Borsa de treball “on line” a Cambrils

El Solsonès estrena les videoconferències

L’Ajuntament de Terrassa presenta la Seu Electrònica


visió · municipal

L’Ajuntament de Mollerussa (el Pla d’Urgell) ha activat a través de la web municipal el Mòdul de Tramita-ció e-TRAM que facilita l’accés dels ciutadans a l’administració electrò-nica. Des del passat mes d’octubre el servei es trobava en fase de pro-ves i ara està actiu pràcticament en la seva totalitat. El web permet als ciutadans fer arribar al Consistori ins-tàncies genèriques, concertar cites

amb electes o tècnics municipals, fer queixes i suggeriments, donar-se d’alta o modificacions al padró i d’altres gestions habituals amb l’Ajuntament. A banda dels diferents tràmits que ara per ara ja són operatius, l’objectiu de l’Ajuntament és poder implantar també a través d’aquest servei al llarg d’aquest any la tramitació de factures i notificacions on line.

L’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament de Reus ha expedit una mitjana mensual de 172 certificats digitals, o ID-cat, per poder fer tràmits a través d’Internet. Reus va començar a facilitar-los l’octubre de 2009 i des de llavors se n’han repartit 691. El certificat digital permet operar a través de l’Oficina Vir-tual de l’Ajuntament. La majoria dels tràmits han estat per obtenir el volant d’empadronament sense haver de desplaçar-se a l’Ajuntament. També s’han formulat queixes a través d’Internet i ja s’han fet primers tràmits relacionats amb llicències d’activitats. A través de l’Oficina Virtual es poden fer actualment 19 tràmits adreçats a empreses i profes-sionals, entitats i associacions i ciutadania en general: presen-tar plecs de descàrrec per mul-tes de circulació, sol·licitar les subvencions adreçades a en-titats, demanar un certificat de compatibilitat urbanística, etc.

Els municipis de Palafrugell i Begur (el Baix Empordà) tenen en marxa la iniciativa Empordà Digital que pretén iniciar o incen-tivar en l’ús de les noves tecnolo-gies a la ciutadania i l’empresariat de la zona. També treballa per detectar les necessitats tecno-lògiques que hi ha al territori i aportar-hi solucions, ja sigui en forma d’infraestructures, oferta formativa o assessorament. A més d’aglutinar ofertes formatives en TIC, creació de portals turístics, oferir serveis de videoconferèn-cies, digitalitzar arxius o afavorir la creació d’empreses TIC, Empordà Digital també pretén apropar els ciutadans a l’administració a tra-vés d’experiències com el “video-matón” a través del qual es poden

Mollerussa activa els tràmits per Internet

Reus facilita 700 certificats digitals

Empordà Digital

fer arribar queixes o suggeriments als consistoris.

http://emporda-digital.cat/


visió · municipal

L’Ajuntament de Tortosa (el Baix Ebre) ha introduït un sistema innova-dor que fa més eficient i sostenible el reg de les zones ajardinades del municipi. Es tracta d’un sistema de telegestió que permet controlar la xarxa de reg dels jardins i dels parcs de manera centralitzada mitjançant un programa de gestió via Internet.

El sistema incorpora sensors d’humitat en cadascuna de les zo-nes verdes que permeten activa o aturar el reg en cas de pluja o si es detecta una situació d’excessiva sequedat. El sistema, que es pot controlar des de qualsevol ordina-dor fix o portàtil, ha comptat amb finançament del FEIL.

La Generalitat, l’empresa Vodafone i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès (el Vallès Oocidental) han acor-dat fer una prova pilot de banda ampla mòbil en aquest municipi. La companyia desplegarà una xarxa de tercera generació mòbil HSPA que podrà subministrar als usua-ris velocitats superiors als 10 Mb. La prova es farà amb un centenar de clients de Sant Quirze els quals oferiran dades sobre el seu grau de sa-tisfacció, el volum de descàrregues, les velocitats reals de pujades i baixades de dades, etc. El projecte pilot es desenvolupa a Sant Quirze per les característiques demogràfiques (19.500 habitants) i perquè entre la seva població hi ha un segment impor-tant de professionals familiaritzats amb l’ús de les noves tecnologies, es desplacen a comarques veïnes i també compta amb un teixit industrial potent.

Noves eines informatives de l’Ajuntament D’altra banda, el consistori vol obrir línies de contacte més directe amb els ciutadans. Així activarà un servei d’alertes via correu electrònic o telèfon mòbil amb la possibilitat que els ciutadans, empreses i institucions re-bin informació sobre diferents àmbits o camps temàtics com per ara: notícies, avisos, agenda cultural, ofertes de feina, perfil de contractant, consum, mobilitat, etc.

Els ciutadans de Saba-dell ja poden realitzar més de 100 tràmits electrònics amb l’Ajuntament. Segons un estudi, aquest Ajunta-ment acompleix un 63% dels drets reconeguts als ciutadans per la Llei d’accés electrònics dels ciutadans als ser-veis públics (LAECSP). És precisament l’elevat grau d’implantació de les noves tecnologies a Sabadell el que ha permès ser un dels dos ajuntaments pilot en la utilització de la Guia d’adaptació a la LAECSP, que ha elaborat el Consorci Localret com a eina per ajudar les administracions públiques a avançar en l’administració electrònica. El resultat d’aquesta expe-riència situa l’Ajuntament de Sabadell com un dels ajunta-ments tecnològicament més preparats per fer front a la llei 11/2007 (LAECSP), ja que parteix d’una cultura d’informació única i d’una plataforma tecnològica adequada. L’índex d’acompliment de la Llei a principis de 2010 es situa en un 63% pel que fa a garantir els drets reconeguts al ciu-tadà per la LAECSP i ja estan definides les pautes de treball que permetran arribar al 85% d’acompliment a final d’any. Properament es publicarà la seu electrònica, oficina administrativa a la xarxa que concentrarà tots els serveis telemàtics de l’Ajuntament que disposaran de tots els re-queriments de seguretat i neutralitat exigits per la Llei.

Tortosa controla el

reg dels parcs i jardins per

Internet

Sant Quirze prova la banda ampla mòbil

Sabadell permet el 63% dels tràmits per Internet


visió · municipal

Agenda

Subvencions

MERCAT AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. MAC 2010

CONSORCI AOC

PROGRAMA OPERATIU FEDER

XV JORNADES DEL CABLE I LA BANDA AMPLA A CATALUNYA-2010Del 4 al 6 de maig a l’Escola d’Enginyeria de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona (UAB)-SabadellOrganitza: Centre d’Estudis sobre el Cable (CECA-BLE) i Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)http://www.ilimit.com/cecable/

Subvenció per a la participació dels ens locals en les iniciatives promogudes pel Concorci AOC i subvenció per a la modernització de la prestació dels serveis públics mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)http://www.aoc.cat/ • http://ciael.localret.cat/

Eix 1, economia del coneixe-ment i innovació i desenvolu-pament empresarial, en les de-marcacions de Girona, Lleida i Tarragona http://ciael.localret.cat/

II JORNADES SOBRE MÓN LOCAL I PROGRAMARI LLIUREPendent de data, a Sant Adrià de BesòsOrganitza: Localret i Ajuntament de Sant Adrià de Besòshttp://www.localret.cat/

26 i 27 de maig. Roca Umbert Fàbrica de les Arts. c/Lluís Companys, núm. 5, GranollersOrganitza: Consorci del Mercat Audiovisual de Cata-lunya, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barce-lona i Ajuntament de Granollers. Col·labora Localrethttp://www.audiovisualmac.com/

12a EDICIÓ BDIGITAL GLOBAL CONGRESSDel 17 al 20 de maig al CaixaForum BarcelonaOrganitza: Barcelona Digitalhttp://www.igcweb.net/

El CIAEL (Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals) delConsorci Localret ofereix a totes les administracionspúbliques locals consorciades un servei d’informació,gestió de consultes i incidències on line i un cercadord’ajuts, subvencions i premis

Des de Localret es treballa per atendre de manera ràpida ipersonalitzada totes aquelles consultes relacionades ambles telecomunicacions i la societat de la informació.

Mitjançant aquesta nova eina pretenem oferir un serveibidireccional amb el qual l’ens local estarà permanentmentinformat de l’estat de les seves consultes o incidències.

CIAELCentre d’Informació i Atenció als Ens Locals

http://ciael.localret.cat/

Impulsem la societat del coneixemental servei de tots els municipis CIAEL

Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals

visió localret nº 6

Documents