visió localret nº7

impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis

www.localret.cat

Editorial

Els ajuntaments considerem el desplegament de xarxes de comunicacions electrò-

niques sense fils com una neces-sitat i un element imprescindible per garantir la millora del nostres serveis a la ciutadania, així com per garantir avenços d’eficàcia i eficiència en el nostre funciona-ment intern. Les xarxes WiFi, per tant, ens acosten al concepte de Smart City, de la ciutat permanen-tment connectada i gestionada per tal d’obtenir el màxim rendi-ment dels recursos disponibles. En aquest sentit, la CMT va obrir recentment una consulta pública de la qual va sorgir la ne-cessitat d’elaborar una Circular per definir clarament les condi-cions d’explotació de xarxes i la prestació dels serveis de comu-nicacions electròniques per les administracions públiques. Des de Localret hem participat en tot aquest procés, i hem ana-litzat i valorat els continguts de la proposta. És molt positiu l’interès del regulador per aclarir i definir els principals escenaris i les si-tuacions en les quals es troben els ajuntaments que projecten i despleguen xarxes de telecomu-nicacions sense fils. Així mateix, ens felicitem perquè, per primera vegada, es contempla la possi-bilitat de prestar gratuïtament el servei en espais públics, encara que també demanem que la velo-citat establerta (256 Kbps) sigui un punt de partida que es pugui revisar periòdicament per ajus-

tar-la a l’evolució tecnològica i a les necessitats ciutadanes. En el document presentat a laCMT, Localret va sol·licitar quees tornés a incloure dins del con-cepte d’autoprestació els serveis que els ajuntaments presten, per exemple, en espais públics com les biblioteques o els centres cívics i culturals. Estem con-vençuts que l’accés a Internet és una eina imprescindible per a les finalitats d’aquests espais cul-turals i que, de cap manera, pot distorsionar el mercat i la com-petència a les operadores de telecomunicacions, i constitueix, a més, una eina molt valuosa de lluita contra la possibilitat que s’obrin “escletxes digitals”; una eina irrenunciable com a porta d’entrada a les noves tecnolo-gies per a persones i col·lectius que, d’altra manera, no hagues-sin accedit a l’ús de les TIC. En definitiva, l’establiment d’un marc clar per al desplegament de les xarxes WiFi municipals arriba en un moment oportú, en un moment en el qual l’avenç generalitzat de l’accés mòbil a la xarxa i l’augment de l’ús de les xarxes i eines socials basa-des en les TIC ens obliguen a fer un esforç perquè ningú quedi enrere d’aquesta evolució. Les noves realitats requereixen no-ves solucions, i en aquest sentit els ajuntaments mostren de nou el seu lideratge davant d’altres Administracions i en relació a la ciutadania.

La regulació del WiFi

Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: [email protected] els drets reservats. Queda prohibida la reproduc-ció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

4 opinióInversions públiques

5 visió actualitat Recomanació de l’APDCAT del tractament de

dades derivades de serveis públics externs

8 visió social L’Administració de Justícia aplica les noves

tecnologies i unifica les bases de dades

10 l’entrevistaDavid Rodríguez i González, Alcalde de

Solsona

14 visió del món Europa vol implantar l’e-factura

16 visió tecnològica Espectre radioelèctric

18 visió localret Vielha i municipis del Vallès confien a

Localret els PDPSC

26 visió municipal e-Cambrils distingit al Congrés

d’Excel·lència de les Administracions

Públiques

30 agenda

3 visió · localret

Inversions públiques

opinió

L’actualització de les xarxes de te-lecomunicacions basades en el fil de coure per la fibra òptica és

un procés que s’ha de fer per diversos motius. El principal és que els serveis actuals, i els futurs, necessiten d’una amplada de banda que només pot ser suportada per xarxes de noves gene-ració. Les operadores de telecomunica-cions ja es troben immerses des de fa temps en aquesta renovació. Des del punt de vista empresarial i de lògica del mercat aquestes inversions es cen-tren en aquelles zones en les quals el retornament de la inversió té una garan-tia més ràpida en el temps. Però, què succeirà amb la resta del país? Cal pre-veure que bona part del territori, i de les institucions, empreses i ciutadans que hi viuen, quedarien al marge com a mí-nim durant un període llarg de temps, sense els beneficis i els serveis que aquestes xarxes poden prestar. Davant d’aquesta situació, la ma-teixa Comissió Europea es va pronun-ciar mostrant-se favorable a la impli-cació de la inversió pública per evitar l’establiment d’una previsible escletxa digital provocada per una manca de noves infraestructures, amb l’única prevenció de no perjudicar la lliure competència. Aquesta obertura del govern de la Unió Europea ha coinci-dit amb una conjuntura de serioses di-ficultats econòmiques dels governs i de les administracions públiques. Des del nostre punt de vista, les inversions públiques, sense obviar els condicio-nants actuals, han de donar resposta a unes necessitats que, sense entrar en comparacions amb d’altres serveis bàsics, són imprescindibles per al fu-

tur de la societat actual i per al pro-grés econòmic i social del país. Des de l’àmbit local estem demos-trant, una vegada més, una responsabi-litat i una manera de treballar rigorosa. La prova està en que els ajuntaments, en la mesura de les nostres responsabi-litats, continuem l’evolució, tant interna-ment com externa, amb l’adopció de les noves tecnologies per millorar l’eficàcia i l’eficiència dels seus processos in-terns i en la prestació de serveis als ciutadans. El camí cap a l’administració electrònica no té aturador, i no només perquè cal aplicar la Llei 11/2007, d’accés dels ciutadans als serveis elec-trònics, sinó perquè des de fa anys els responsables locals vam entendre que el futur passa per aquest camí. Cal la renovació de les actuals infra-estructures, i és aquí on els respon-sables de la gestió pública hem de treballar amb els operadors de teleco-municacions per conjuminar esforços i complementar el desenvolupament de les xarxes de nova generació. Una societat moderna ha de fer possible que ciutadans i territoris no es quedin al marge d’unes eines que són bàsi-ques per ara i per al futur. Les dificultats actuals no admeten cap discussió, i no obstant això, s’ha d’actuar amb valentia i visió de futur per-què els entrebancs no paralitzin la ur-gent posada al dia de les infraestructu-res de telecomunicacions. Caldrà, si és possible, redoblar esforços, repensar els projectes, trobar noves solucions i assumir que cal estar preparats per a, quan la conjuntura general millori, tenir una base sòlida sobre la qual treballar en un escenari cada vegada més globa-litzat i competitiu.

Pere Navarro i Morera President de Localret i alcalde de Terrassa

visió · localret 4

L’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha elaborat la Re-comanació 1/2010 sobre l’encarregat del tractament en la prestació de ser-veis per compte d’entitats del sector públic de Catalunya. L’objectiu de la recomanació és delimitar les respon-sabilitats de cadascuna de les parts i els elements clau en els contractes o els convenis que, per al seu objecte, puguin comportar el tractament de dades personals. L’APDCAT recorda que cada vega-da és més habitual que s’externalitzi la prestació de serveis públics, amb el consegüent tractament de dades personals, les quals, malgrat que són gestionades per terceres entitats -pú-bliques o privades-, continuen sent responsabilitat de les entitats titulars del servei. Per tal que en el desenvo-lupament d’aquesta activitat es conti-nuï garantint el dret a la protecció de dades personals, la normativa preveu la figura de l’encarregat del tracta-ment. Així, tant la LOPD (Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal), com, més extensa-

ment, el Reglament que la desenvolu-pa regulen la relació que s’ha d’establir entre els responsables dels fitxers i els encarregats del tractament. Cal tenir present que aquesta reco-manació pot ser d’aplicació a la res-ta d’acords, convenis, delegacions interadministratives de l’exercici de competències i encàrrecs de ges-tió, inclosos els encàrrecs a ens ins-trumentals de l’Administració, que comportin el tractament de dades de caràcter personal per compte de l’entitat responsable. Aquesta recomanació s’adreça a tots els òrgans, organismes i en-titats que formen part o depenen de les institucions públiques de Catalunya, de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals de Catalunya, de les univer-sitats de Catalunya i de la resta d’entitats que formen part de l’àmbit d’actuació de l’Agència Catalana de Pro-tecció de Dades d’acord amb l’article 156 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Recomanació de l’APDCAT del tractament de dades derivades de serveis públics externs

Esther Mitjans, directora de l’Agència Ca-talana de Protecció de Dades

per a les Infraestructures (PNI) han constituït el seu principal organisme de control i seguiment, la Mesa na-cional per a les infraestructures. La Mesa, que es reunirà semestralment, té com a principals objectius vetllar pel compliment del Pacte, formular-ne propostes d’actualització i fer el seguiment dels seus diversos indica-dors. Localret en forma part. El Pacte nacional per a les infra-estructures (PNI) és l’acord entre el principals sectors econòmics,

socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre les infraestructu-res que es necessiten per al des-envolupament sostenible del país i el benestar dels seus ciutadans, amb l’horitzó temporal del 2020. El Pacte, que es va signar l’octubre del 2009, abasta infraestructures tant de la competència de l’Estat com de la Generalitat en els àmbits de la mo-bilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl per a activitats productives.

Constituïda la Mesa nacional per a les infraestructures Els membres del Govern, partits polítics i representants del món lo-cal i econòmic que l’octubre de l’any passat van signar el Pacte Nacional


visió · actualitat

La reunió dels ministres europeus va comptar amb l’assistència física de només 4 ministres i la resta van mantenir la trobada a través de vi-deoconferència per RDSI a conse-qüència del tancament de l’espai aeri europeu pel núvol de cendra del vol-cà islandès Eyjafjallajokull. La Declaració de Granada aprovada fixa l’any 2013 com a la data en la qual tots els europeus haurien de tenir accés universal a la banda ampla. No obstant el document no concreta cap velocitat, tot i que documents previs la xifraven en 30 Mbps. Els responsables europeus de telecomunicacions han acordat tam-bé “promoure una àmplia penetració de la banda ampla de velocitat ultraràpida”. En aquest cas tampoc s’han concretat velocitats, tot i que els esborranys de treball les situaven als 100 Mbps. Pel que fa a les infraestructures ne-cessàries, la Declaració vol proporcio-nar un impuls al desplegament de les xarxes de nova generació, impulsant la competència i implementant un marc regulatori predictible. Pel que fa a les inversions públiques s’ha refermat la idea que cal proporcionar suport públic per a xarxes obertes “en els casos que siguin necessaris i apropiats”. Els responsables dels 27 països de la UE veuen en les TIC una eina impres-cindible per al “desenvolupament de serveis públics digitals interoperables, més efectius i eficients, que consolidin un govern obert, transparent i que fo-mentin la participació activa” L’aposta també és molt clara en l’impuls de la identitat i la signatura electrònica, pro-

movent sistemes estàndards oberts i sistemes interoperables que facilitin la comunicació “on line” de les diferents administracions. La Declaració de Granada també es pronuncia per “salvaguardar el caràcter obert d’Internet” i anuncia la necessitat d’implementar una nova normativa de comunicacions electròniques pel que fa referència a l’explotació de les xar-xes. En referència a la protecció dels usuaris en les comunicacions electrò-niques i en els serveis en línia, la UE es compromet a l’elaboració i difusió d’una Carta de Drets Digitals de les Comunicacions Electròniques i dels serveis en línia que sigui “fàcilment ac-cessible i comprensible”. Per als ministres de la UE, el sector TIC és fonamental per al creixement i la creació d’ocupació en l’economia i contribueix a un augment del 50% de la productivitat, sent una font clau d’innovació i de noves oportunitats de negoci, i remarca, tal i com es fa a l’inici de la Declaració de Granada que per a ser eficients en el creixement “tots els europeus han de tenir les oportunitats i les capacitats per participar plenament en una societat basada en Internet”.

Banda ampla a tota Europa al 2013 i ultraràpida al 2020La Declaració de Granada per a l’Agenda Digital, sorgida de la reunió informal dels ministres europeus de telecomunicacions, pretén que els 27 països de la UE disposin de banda ampla universal el 2013 i que les noves xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat s’estenguin abans del 2023.

El Parlament ret homenatge a Antoni Farrés El Parlament de Catalunya va homenatjar a l’inici de la sessió plenària ordinària del 14 de juliol, a l’exdiputat, exalcalde de Sabadell i expresident de Localret, Antoni Fa-rrés i Sabater. Farrés, històric dirigent del Par-tit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i d’Iniciativa per Catalunya, va morir el 13 de febrer de 2009. El Conseller de Medi Ambient i Habitatge del Govern de la Gene-ralitat, Francesc Baltasar, va lloar la figura de Farrés, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i militant molt actiu de Comissions Obreres (CCOO) durant els darrers anys del Franquisme, destacant per la seva lluita contra la Dictadura. Antoni Farrés, municipalista con-vençut, va ser alcalde de Sabadell durant 20 anys i va ser escollit com a president del Consorci Localret en l’Assemblea Constituent del 19 de juliol de 1997. Farrés va ser pre-sident fins a la tercera Assemblea de Localret (1999) en la qual va ser rellevat per Jordi Valls, aleshores al-calde de Manresa. Farrés també va ser diputat del Parlament català a la quarta legisla-tura (1992-1995).

Antoni Farrés en una imatge de la seva intervenció a la 10a Assemblea de Loca-lret l’any 2007



El 19,3% dels consumidors cata-lans han canviat de companyia de tele-comunicacions, bàsicament per millo-rar la tarifa segons dades de l’Agència Catalana del Consum (ACC) que van fer públiques en el decurs de la Jor-nada “Avantatges i inconvenients de la liberalització. 2 casos d’estudi: te-lecomunicacions i energia”. De les 5 empreses que més reclamacions han provocat, 3 són de telefonia. Durant els cinc anys que l’Agència Catalana del Consum (ACC) porta treballant pels drets dels consumi-dors, ha constatat que un dels sectors que més ha crescut, tant en nombre de consultes com de reclamacions, ha estat el de la telefonia i Internet. De fet, tres de les cinc companyies que han aglutinat més reclamacions al llarg de l’any 2009 han estat com-panyies telefòniques (Orange, Telefó-nica i Vodafone). Així, durant l’any 2009 les tele-comunicacions han representat el 24,6% de les consultes i el 33,15% de les reclamacions. Cal apuntar que aquest sector té els percentatges més alts pel fet que milers d’usuaris fan servir cada dia el telèfon (mòbil i fix) i Internet. Segons un estudi elabo-rat per l’ACC, el 98,9% dels catalans tenen telèfon fix; el 76,6%, tenen mò-bil; el 65,1% té contractats Internet fix; i només el 15% fa servir Internet mòbil, tot i que aquest percentatge puja fins el 22% entre els consumi-dors de 18 a 34 anys. El percentatge d’usuaris que al llarg de l’any 2009 han canviat de

companyia proveïdora dels serveis de telecomunicacions és del 19,3%. Aquests consumidors han optat per canviar d’operadora pel preu (75%), per problemes i males experiències amb el servei (12,8%), promocions relacionades amb equipaments, com ara terminals o routers (12,7%) o mi-llors serveis o serveis complementa-ris (12,7%). Els consumidors que no han can-viat de companyia afirmen que estan satisfets amb els proveïdors actuals (81,2%), volen evitar problemes de-rivats del canvi d’operador (12%), creuen que el procés de canvi és complicat o excessivament buro-cràtic (8,8%) o que els descomptes o els avantatges són poc atractius i no els compensa el canvi (6,1%). En un percentatge més petit (3,6%), els usuaris afirmen que no es canvien de companyia perquè desconeixen el procés que s’ha de seguir. En els darrers anys, l’ACC ha constatat com el procés de portabi-litat d’una companyia a una altra ha anat millorant per a l’usuari. De ser el principal problema ha passat a un segon pla. Ara per ara, els principals problemes amb les companyies tele-fòniques es deriven de les relacions contractuals, com ara errades en les factures o l’incompliment de les pro-mocions a les que s’adscriu el consu-midor

El 19% dels catalans canvia d’operador

Rebaixa del preu de la Banda Ampla Rural

El servei de dades bàsic que ofereix Iberbanda d’1Mbps ha passat de 39 a 29,90 euros men-suals des del passat 1 de maig. El projecte Banda Ampla Rural, inclòs dins del Pla Catalunya Connecta, compta actualment amb més de 14.000 clients. Tot aprofitant el pla de millores efectuats en els enllaços i les estacions base per tal de mante-nir la qualitat del servei de ban-da ampla rural, els nous clients d’aquesta xarxa gaudiran d’una rebaixa en els serveis de fins a 1 Mbps en 10 euros mensuals. El Projecte Banda Ampla Rural té l’objectiu de fer arribar l’accés a Internet de banda ampla a to-tes les poblacions de més de 50 habitants que no tinguin cober-tura del servei ADSL. L’empresa adjudicatària d’aquest serveis, que utilitza tecnologia WIMAX, és Iberbanda.



L’administració de Justícia, com d’altres serveis i àmbits públics, encara s’associa sovint a conceptes molt allunyats de rapidesa, celeritat, agilitat o modernitat. Els òrgans judicials de Catalunya pretenen millorar aquesta imatge i la prestació dels serveis amb la formació continuada del personal, millorant els espais físics –com, per exemple, la recent posada en marxa de la Ciutat de la Justícia a Barcelona- i amb la implantació de les noves tecnologies. L’últim pas ha estat la unificació de les 22 bases de dades que donen cobertura als 49 partits judicials.

L’Administració de Justícia aplica les noves tecnologies i unifica les bases de dades

Els òrgans judicials de Catalun-ya disposen ja d’una base de da-des de gestió processal unificada que permet conèixer tot l’expedient d’una persona a qualsevol indret de Catalunya. El projecte, pioner a Espanya, es va iniciar a 2006 i ha unificat les 22 bases de dades que donaven cobertura als 49 par-tits judicials, creant una única font d’informació. Ara fa quatre anys, Catalunya va

decidir impulsar la renovació de la informatització dels proces-sos judicials, llançant el nou sistema e-justicia.cat, dins del projecte global que rep el mateix nom. En una pri-mera fase, aquesta solució

va ser dissenyada per regis-trar i repartir entre els diferents

jutjats els diferents assumptes judicials. Fins aleshores, la

informació de què dispo-saven els òrgans judicials

de Catalunya es podia compartir, però calia

establir mecanis-mes molt costo-

sos de traspàs d’informació

entre les diferents

bases de dades i només es perme-tia la interoperabilitat parcial entre els partits judicials. En aquest sentit, el sistema ha permès una progressiva substitució de l’actual sistema que està donant servei a més de 10.500 usuaris re-partits entre els 49 partits judicials de Catalunya. Amb la seva implan-tació s’ha aconseguit unificar els 22 esquemes de la base de dades del sistema anterior, cosa que permet recuperar assumptes de qualsevol jutjat de Catalunya sense haver de

Mitjançant la unificació de la base de dades i el desplegament de les aplicacions de registre que ja s’ha dut a terme en el 95% dels partits judicials, s’ha normalitzat, homogeneïtzat i millorat notablement les normes en el registre i la qualitat de les dades dels més del milió d’assumptes que es registren cada any.

visió · social

8visió · localret

repetir la seva introducció i amb la possibilitat de fer modificacions en cas de que fos necessari. La nova base de dades, implan-tada al sistema Temis, permet fer consultes judicials a tot Catalunya, és a dir, saber quines causes ober-tes té una persona en qualsevol ju-tjat català o els procediments que se segueixen contra una persona determinada en un temps concret. El sistema permet fer-hi consultes encara que es disposi de poques dades, com ara la matrícula d’un cotxe, l’atestat, el delicte, etc. Tam-bé permet consultar les sentències dictades pels òrgans judicials; con-sultes externes, com ara el control dels requeriments policials (GRP), consultes via Internet i consultes via Punt Neutre. Finalment, es po-den obtenir llistats interns de con-trol del procediment. Concretament, pel que fa a les consultes internes, la base de da-des permet conèixer l’historial d’un assumpte; consultar la llista de trà-mits realitzats per un altre òrgan ju-dicial; saber dades concretes d’un assumpte, com per exemple si el penat és reincident, si té antece-dents penals o si està ingressat en un centre penitenciari. Els jutjats penals poden conèixer dades de fi-liació de l’imputat, acusat o penat, i els noms i les adreces d’altres in-tervinents de l’assumpte, així com consultar la fitxa de qualsevol altre jutjat penal de Catalunya. D’altra banda, la fiscalia té accés a les con-sultes de procediments i als llistats d’assenyalaments de judicis. Pel que fa a les consultes de les resolucions, els òrgans judicials d’instàncies superiors poden con-

sultar les sentències dels òrgans judicials inferiors i també accedir al seu contingut. Així, les seccions penals de l’Audiència poden re-bre informació dels jutjats penals, d’instrucció, menors i de violència sobre la dona (VIDO). La Sala Con-tenciosa del TSJC pot rebre infor-mació dels jutjats contenciosos; la Sala Social, dels jutjats socials; Vigilància Penitenciària, dels jutjats penals i dels d’instrucció, i les sec-cions civils de l’Audiència, dels jut-jats civils, mercantils i VIDO. Pel que fa a les consultes ex-ternes, es pot saber en temps real l’estat del requeriment que té una persona a tot Catalunya, com ara crides i cerques, prohibicions d’apropament o de sortida del te-rritori. També es poden consultar les dades de filiació, adreces, do-cuments de requeriment, tant de l’òrgan judicial com dels Mossos d’Esquadra. Via Internet, el sistema permet també consultar els antecedents penals que té una persona a tot el territori espanyol, a través de la pàgina del Registre Central de Pe-nats i Rebels i a la pàgina del SI-RAJ (Sistema Integral de Registres de l’Administració de justícia) del Ministeri de Justícia. A través del Punt Neutre Judicial del Consell General del Poder Ju-dicial, podem saber quins béns té una persona (mobles, immobles, rendes del treball, etc.), si cobra l’atur, l’empadronament, si té vehi-cle, si té un immoble a qualsevol lloc d’Espanya, si està donat d’alta a la Seguretat Social com a treba-llador o com a autònom, nom i seu social de l’empresa, etc.

A Catalunya es realitzen un total de 190.000 requeriments policials anuals. La solució GRP, Gestió de Requeriments Policials, permetrà estalviar més de mig milió de folis de paper i un aprofitament de 30.000 hores directes.


visió · social

Com afronta el repte de la Llei d’accés electrònic l’Ajuntament de Solsona? Atenent als recursos que disposem, hem fet un gran esforç. Últimament hem pogut donar un fort impuls per-què alguns dels nostres projectes es van incloure en el FEOSL (Fons Esta-tal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local). Així, a través de la pàgina Web municipal, hem obert un nou ventall de possibilitats de tramitacions elec-tròniques. A través de l’e-TRAM anem incorporant més serveis, i ho fem de manera progressiva perquè qualsevol nou tràmit o servei volem que s’adeqüi a les característiques del funciona-ment de l’Ajuntament i de les necessi-tats dels ciutadans.

El fet que Solsona compti amb 9.400 habitants, quins inconve-nients i avantatges presenta en la prestació de serveis electrònics? En ajuntaments de mida mitjana, com és el nostre, encara tenen un fort component de proximitat, de co-neixement directe de les persones. Però treballem perquè mitjançant les noves tecnologies la relació entre l’administració i els ciutadans sigui més còmoda, més àgil i, no només per als mateixos ciutadans de Solso-na, sinó que també ens permet tre-ballar en la línia d’aprofundir en una millora permanent de la nostra or-ganització interna. L’ús de les noves tecnologies ens obre canals directes i àgils, però això no vol dir que des de l’Ajuntament vulguem perdre aquesta proximitat amb els ciutadans. Crec que, en alguns aspectes, Sol-sona té una dificultat perquè estem a tocar, però encara no arribem als 10.000 habitants, cosa que no ens permet accedir als recursos desti-nats a municipis més grans. En ge-neral a les persones de més edat

Les pedres dels edificis, els carrers i les places de Solsona destil·len història. Passejar pels seus racons és com retrocedir en el temps. Sense abandonar l’orgull i el respecte de la seva mil·lenària trajectòria, l’Ajuntament i els solsonins projecten una ciutat on l’ús de les noves tecnologies elimini les barreres físi-ques que els ha allunyat de les grans ciutats i garanteixi un futur tan pròsper com el seu passat. Aquest mes de gener David Ro-dríguez i González va viure el difícil tràngol de passar de ser un amic i estret col·laborador de l’anterior alcalde, Xavier Jounou, a substituir-lo per la seva sobtada mort.

David Rodríguez i González Alcalde de Solsona


visió · l’entrevista

els hi costa més accedir als canals electrònics, però tenim, i cada vega-da més, el jovent i els menors de 40 anys que, lògicament, ens demanen que a través d’Internet puguin fer i resoldre moltes qüestions que fins ara i tradicionalment s’havien resolt mitjançant la via presencial. A més, Solsona és una ciutat que disposa d’un teixit molt ric d’entitats espor-tives, culturals i d’altres tipus que, cada vegada més, s’incorporen amb força a fer tràmits per Internet i a tenir una presència activa a la Xarxa com a manera de relacionar-se amb els seus membres i, lògicament, amb les institucions i administracions, molt més amb nosaltres com a administra-ció més propera.

Com s’adapta l’Ajuntament a aques-tes necessitats? Hem d’estar molt atents i intro-duir qualsevol mecanisme de millora aprofitant els recursos i les oportu-nitats de les TIC. Per exemple hem impulsat la posada en marxa d’un ca-lendari a través de la web municipal que recull les activitats, horaris, etc, de les instal·lacions i espais munici-pals. Així, d’una manera transparent i directa, qualsevol ciutadà o entitat pot veure la disponibilitat dels espais i es poden fer de manera més àgil les tramitacions i les peticions. Relacionat amb aquesta qüestió, estem treballant amb un nou portal d’entitats que recollirà les informacions més destacades i, a la vegada, cadas-cuna de les entitats pot tenir el seu es-pai web, millorant la relació i la comuni-cació de tot allò que es faci a Solsona.

Quines actuacions té previst l’Ajuntament a curt i mitjà termini? Realment a Solsona, com a la res-ta d’ajuntaments, estem molt pre-ocupats per la manca de diners que

tindrem, però això no vol dir que no tinguem la determinació de seguir avançant. Per exemple, tenim un pro-jecte aprovat amb finançament de la Diputació de Lleida per desenvolupar una MAN (Metropolitan Àrea Net-work) a Solsona. Amb aquests recur-sos i d’altres que hem presentat al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis) plantejarem una xarxa de fibra òptica que uneixi, en principi, els edificis pú-blics i que també pugui donar servei a les zones industrials. També ens ha il·lusionat intentar posar en marxa una iniciativa sorgida d’un veí que amb el nom de “Solsona Soluciona” serà un nou instrument en el qual exposar inquietuds, neguits o propostes relacionades amb la ciutat. Comptarà amb eines específiques, com ara un mapa que assenyali exacta-ment de l’indret concret al qual es fa re-ferència o indicadors que assenyalin si l’Ajuntament ja hi està actuant, el grau de desenvolupament del projecte o si està pendent d’estudi. Ho volem posar en marxa el més aviat possible.

El Consistori també està present en una de les xarxes socials, con-cretament en Facebook. Per quin motiu? Què els aporta? La idea va néixer amb alguns proble-mes tècnics, però un cop resolts ha

Solsona des del Castellvell



esdevingut una bona eina de proximi-tat. És una xarxa que et permet reco-llir molt directament aportacions. Des de l’Ajuntament ens serveix de canal de queixes, suggeriments, o avisos de característiques molt diverses que ens permet millorar els serveis que prestem. Si volem ser conseqüents amb aquesta eina qualsevol qüestió plantejada ha de ser atesa el més ràpidament possible, per exemple, si ens diuen que hi ha un punt de llum d’un fanal que no funciona, informar quan ho podem resoldre. Cal tenir en compte també que des de l’Ajuntament volem potenciar el sector turístic i hem comprovat com també des de les xarxes so-cials es poden difondre d’una ma-nera molt natural i participativa tots aquells aspectes que poden ser positius. Creiem que Solsona té un gran potencial d’atractiu turístic i el Facebook és una aportació més en la difusió dels nostres atractius cul-turals, paisatgístic, d’activitats, etc. i és una manera molt senzilla d’arribar a persones que d’altra manera seria molt més difícil i més car. Vull des-tacar que des de la Societat de Tu-risme s’impulsarà una nova pàgina web que posarà més en valor tot aquest potencial que tenim.

Quin nivell de serveis de teleco-municacions té Solsona? Tenim les mancances pròpies de ser una ciutat que no està molt a prop de les principals ciutats logístiques. Tenim un accés a Internet raonable-ment bo dins del municipi, però en el moment que ens allunyem del nucli urbà la comarca té encara dèficits. La Generalitat està intentant corregir a través de projectes com “Solsonès connecta” aquestes mancances (87 actuacions amb una inversió de 7 mi-lions d’euros).

Com funciona el projecte de xarxa sense fils de Solsona? Vam desenvolupar un projecte de xarxes sense fils per tal d’unir els espais municipals i, a més, tenir la possibilitat d’oferir serveis d’Internet a un preu assequible, projecte que ha tingut força èxit i estem molt con-tents amb el resultat. Aquesta ini-ciativa ha permès l’accés de molts ciutadans, que fins al moment es-taven allunyats, a l’ús de les noves tecnologies. Estem convençuts que ha estat una mesura social molt bona perquè és un servei que per a una empresa no té massa utilitat, no té prou amplada de banda, però sí que ha servit per a ús domèstic de per-sones grans o d’estudiants, fins i tot per a comerciants que només neces-siten, per exemple, utilitzar el correu electrònic. Va costar una mica en-gegar el projecte, però una vegada que l’empresa (Eurona) va resoldre els problemes de cobertura, ja hi ha més de 200 famílies de Solsona que utilitzen la xarxa sense fils. Hem treballat des de fa més de tres anys, amb la col·laboració de Local-ret, per desenvolupar aquesta xarxa amb tecnologia WiMax i espais com ara l’Oficina de Turisme disposen d’aquesta connexió. En un futur vo-lem tenir aquesta connexió entre els espais municipals amb fibra òptica que, per suposat, donarà millors pres-tacions. Des de Solsona treballarem per a fer el desplegament intern de la xarxa de fibra per quan sigui possi-ble connectar-nos a les xarxes tron-cals. Volem estar preparats per tenir aquest plus de competitivitat que ens ofereixen les noves tecnologies. Tenim en funcionament una Co-missió de promoció econòmica per estudiar i analitzar propostes per superar l’actual situació de crisi amb el suport dels empresaris i del

Panell informatiu



Consell Comarcal, entre d’altres, i una de les actuacions que tenim plantejades és preparar els polí-gons industrials per a les xarxes de fibra òptica, amb el seu pla de viabilitat econòmica i fer les coses bé per rebre fonts de finançament d’altres administracions perquè des de l’Ajuntament els nostres recur-sos són molt escassos.

Com ha anat el pas a la Televisió Digital Terrestre (TDT)? La “tele” es veu molt bé a Solso-na, el problema el tenim fora del nu-cli urbà perquè l’orografia dificulta la distribució del senyal. Hem estat dels primers a fer el desplegament de la TDT i que jo tingui constància no hi ha cap queixa en aquest sentit. Ara estem treballant en el desenvolupa-ment del canal de televisió públic dins del múltiplex que ens correspon a la Catalunya central, a través d’un Consorci amb municipis del Bages i del Berguedà. Ja s’han instal·lat ante-nes a Montserrat, Puig-Reig i, aviat, es faran instal·lacions a Torregassa a la nostra comarca (cim de 938 me-tres entre els municipis de Castellar de la Ribera i Olius).

Utilitza molt les noves tecnolo-gies? Les faig servir molt. Els alcaldes i els regidors hem d’estar informats i les noves tecnologies ens ho fa una mica més fàcil. Per exemple, podem rebre reculls i resums informatius que podem revisar allà on puguem sen-se malbaratar paper ni fer despeses de fotocòpies, guanyem en temps i reduïm despeses. L’ús dels correus electrònics és avui indispensable i tot i que la feina diària continua sent mol-ta, els dispositius electrònics mòbils ens permeten informar-nos i respon-dre amb celeritat.

L’Ajuntament de Solsona va aprovar recentment (juny 2009) un pacte per al desplegament d’infraestructures de telefonia mòbil. Per quin motiu era neces-sari, i quin són els seus objectius? A la legislatura passada vam tenir un conflicte amb la instal·lació d’una antena a Solsona. Amb aquest pac-te del Gecodit (Guia de Generació de Consens per al desplegament d’infraestructures de telefonia mò-bil amb participació de la Genera-litat i les operadores) hem pogut pactar i acordar amb veïns i opera-dores les condicions de desplega-ment de les infraestructures de te-lefonia mòbil a la ciutat que ens va molt bé. Cal afegir que està basat en un projecte anterior elaborat per Localret i que ens ha estat molt útil per a la simplificació de les torres de telecomunicacions, l’eliminació de mòduls que ja no són necessaris i l’adequació amb criteris més es-tètics i amb menys impacte visual. Amb les operadores fem un segui-ment de tot el procés i, malgrat al-gun petit problema d’acompliment de terminis, anem avançant. El servei de telecomunicacions del mateix Ajuntament també ha mi-llorat perquè després de negociar amb diversos operadors hem po-gut reduir despeses, hem adequat la centraleta telefònica a les noves necessitats i també vull destacar que estem actualitzant la xarxa in-formàtica. On encara no hem avançat és en el cobrament de la taxa per ocupació del domini públic de les operadores de telefonia mòbil. Les empreses el tenen recorregut davant la Justícia i fan tot el possible per endarrerir el pagament. Són milers d’euros que l’Ajuntament de Solsona deixa d’ingressar per aquest concepte.

El carrer Mare de Déu integra les antigues muralles



Europa vol implantar l’e-factura Segons els càlculs efectuats per l’entitat Billentis, durant l’any 2010 es generaran a Europa més de 30.000 milions de factures, de les quals 2.200 milions seran factures electròniques, emeses per més de 2,5 milions d’empreses i institucions. El creixement de la facturació electrònica dins de la UE serà del 37% respecte a l’exercici anterior. Espanya es troba just darrera dels països nòrdics pel que fa referència a l’ús de les factures electròniques i, se-gons dades de l’Observatori Nacional de les Telecomuni-cacions i de la Societat de la Informació, s’observa que encara és molt rellevant la mida de l’empresa per a la seva incorporació a la facturació electrònica. Així, aquest model s’està imposant més ràpidament en les empreses de 10 o més treballadors i no acaba d’arrencar en les més petites. La Comissió Europea ha posat en marxa un ambi-ciós pla que pretén assolir la implantació de la factura electrònica als organismes públics i la seva extensió

a les empreses. En aquest sentit, i segons l’informe del Grup d’Experts de la Comissió que van presentar a la recent Conferència sobre la factura electrònica, es recomana l’adopció d’un estàndard comú de continguts i models de dades de factura, que es coneix amb el nom de “UNCEFACT”, per a la qual cosa s’està prepa-rant un conjunt de directrius d’aplicació eu-ropea que han d’estar preparades per al mes de setembre.

Crown Fiber Holdings Limited, aquest és el nom de la corpora-ció pública que l’Estat de Nova Zelanda ha creat amb l’objectiu de garantir per a l’any 2020 que la majoria del país puguin acce-dir a 100 Mbps de baixada i 50 Mbps de pujada.

La corporació pública pretén associar-se amb els operadors privats per dotar de fibra òpti-ca les principals ciutats d e l país. El projecte preveu una inversió de 830 milions d’euros i ja s’està treballant en 33 àrees locals que han rebut propostes per desenvolupar-lo.

Diversos operadors de telecomu-nicacions de Finlàndia es troben en fase de proves de les primeres xarxes 4G. Grups d’usuaris proven durant aquestes setmanes les propietats i aplicacions de les xarxes de teleco-municacions d’última generació a ciutats com Helsinki, la capital finesa, o Turku, una ciutat del sud que, amb 170.000 habitants, ocupa el cinquè lloc entre els municipis amb més po-blació de Finlàndia. Després d’aquest assaig, les em-preses valoraran el ritme d’expansió i llançament comercial de la xarxa 4G a Finlàndia. Aquesta tecnologia és la quarta generació en la telefonia mòbil i pot arribar a velocitats d’enllaç de baixada unes 10 vegades superiors a les actuals de 3G. Per aquesta ràpi-da transmissió de dades sembla des-tinada a la utilització en la xarxa mòbil per a serveis de televisió interactiva,

vídeos i aplicacions similars que ne-cessiten aquesta velocitat. Noruega i els Estats Units, en aquest cas mitjançant Verizon, que és la principal empresa de telefonia mòbil nordeamericana, també es tro-ben fent diverses provatures abans d’iniciar la comercialització.

Iniciativa pública a Nova Zelanda per arribar als 100 Mbps

Finlàndia prova xarxes 4G


visió · del món

Corea lidera la velocitat de connexió Corea del Sud, Japó, i Hong Kong lideren la mitjana de velocitat de con-nexió amb xifres que van des del 14,6 Mbps a 7,6 Mbps segons les dades fetes públiques a l’estudi “Tendèn-cies d’Adopció de la Banda Ampla” d’Akamai Technologies mesurades a finals del 2009. De manera global, la velocitat mitja-na de connexió ha augmentat un 18% i més d’un centenar de països tenen

un rang mitjà de velocitat inferior als 1 Mbps. Eritrea és el país amb menys ve-locitat mitjana de connexió.

Digitalitzar a 200 pàgines per minut La digitalització de documents i arxius podria experimentar un impuls definitiu si l’escàner presentat recentment per la Universitat de Tòquio, que digitalitza fins a 200 pàgines per minut, fa el salt a la seva comercialització. Per ara, “l’escàner més veloç del món” és un prototip desenvolupat pel professor Masatoshi Ishikawa, amb una llarga trajectòria en robòtica, i es capaç de captar el contingut d’una pàgina molt més ràpidament que l’ull humà. L’enginy està format per càmeres d’alta definició que, a un velocitat impressio-nant, capta imatges amb resolucions

de 1280 per 1024. La principal difi-cultat que ha superat l’equip japonès és corregir la curvatura de les pàgines amb l’aplicació de dispositius làsers que creen imatges en tres dimensions i que, automàticament, corregeix qualse-vol deformació.

25 anys de WiFi La tecnologia WiFi amb només 25 anys de vida ha modificat substan-cialment la forma de comunicar-nos i ha afavorit el procés de globalització, fent arribar en mobilitat i de manera massiva les aplicacions de les tele-comunicacions, estenent-les sense la presència imprescindible d’un ca-ble enganxat a l’aparell tecnològic. La decisió, l’any 1985, de la Co-missió Federal de les Comunicacions dels Estats Units (FCC) d’alliberar una part de l’espectre de radiocomunica-

cions va permetre que, 5 anys més tard, és comercialitzés l’estàndard 802.11. L’any 1999 una consultora de marques, per encàrrec dels fabri-cants, va buscar un nom que fos més comercial i va encunyar “WiFi” (Wire-less Fidelity) de manera similar al ter-me HiFi (High Fidelity) que s’aplica als equips de so d’alta qualitat.

Brasil, la vuitena economia del món segons el Banc Mundial, amb prop de 200 milions d’habitants repartits en un immens territori de més de 8,5 milions de quilometres quadrats, 26 Estats Federats més el Districte Federal i més de 5.500 municipis, dels quals dos són me-gaciutats, la regió de Sao Paulo (amb 20 milions d’habitants) i la re-gió de Rio de Janeiro (11 milions), té una penetració del 6,12% de la banda ampla. No és la primera vegada que des de l’arribada de Luiz Inácio Lula da Silva a la presidència de Brasil l’any 2003 el Govern con-sidera l’accés a la banda ampla com a una eina fonamental per al desenvolupament econòmic del país. El govern de Lula, a través del Pla Nacional de Banda Lar-ga, ha anunciat recentment un pla d’inversions que preveu, per una banda, abaratir el servei d’Internet, i, d’altra, expandir-lo a tot el país. Com a objectiu a mitjà termini (any 2014) el Govern s’ha fixat fet arribar la banda ampla a 40 milions de llars, és a dir, quadruplicar la si-tuació actual.

Brasil vol “banda larga” a tot el territori


visió · del món

Espectre radioelèctricDividend digital, regulació de l’espectre radioelèctric, fre-qüències d’ús comú, ones electromagnètiques, etc, són conceptes cada vegada més presents en el vocabulari quo-tidià. Quina diferència hi ha en les ones radioelèctriques que s’utilitzen en una xarxa WiFi amb les de la telefonia mòbil o la ràdio i la televisió? Tot seguit coneixerem què és l’espectre radioelèctric, les seves utilitats i el seu entorn. Des del punt de vista tècnic, l’espectre radioelèctric es defineix com el conjunt d’ones electromag-nètiques que es propaguen per l’espai sense necessitat de guia artificial. Les ones radioelèctriques es dispersen per l’espai igual que ho fan les ones que es formen en un llac quan es llença una pedra a l’aigua. Aquestes ones, també ano-menades radiacions electromagnèti-ques, es produeixen quan un electró d’un àtom salta d’una òrbita a una al-tra més propera al nucli. La radiació electromagnètica està formada per energia elèctrica i energia magnèti-ca, que es propaga per l’univers en forma d’ones interactives de camps elèctrics i magnètics. Les ones es mesuren segons la longitud d’ona, representada per la lletra grega λ, que és la magni-tud física que indica la mida d’una ona. La longitud d’ona es defineix com la distància que recorre l’ona en l’interval de temps transcorre-gut entre dos màxims consecutius. També es mesuren les ones per la

seva freqüència, que indica el nú-mero de repeticions de qualsevol fenomen o succés periòdic en una unitat de temps.

Baixes Freqüències

Altes Freqüències

Aquest tipus d’ones són utilitzades per molts dels aparells més comuns de les nostres vides, com poden ser la televisió, la ràdio, els microones, els telèfons mòbils o telèfons sense fils,

els comandaments a distància, els or-dinadors amb comunicacions electrò-niques sense fils, etc. Per garantir un bon funcionament de tots aquests aparells, i molts altres equips, es fa imprescindible la regula-ció de tot aquest conjunt de senyals que utilitzen l’espectre radioelèctric que és considerat un bé de domini pú-blic, la titularitat del qual, gestió, planifi-cació, administració i control correspo-nen a l’Estat. Cada país en la seva legislació defi-neix i delimita les bandes de freqüèn-cia i l’atribució als serveis amb les ca-racterístiques tècniques necessàries d’acord amb la reglamentació inter-nacional, les disponibilitats nacionals e internacionals de l’espectre de fre-qüències radioelèctriques i la demanda social, aquesta definició queda reflecti-da en el Quadre Nacional d’Atribució de Freqüències (CNAF). La Comissió Europea, i a Espanya el Reglament que desenvolupa la Llei General de Telecomunicacions, consi-dera domini públic radioelèctric l’espai pel qual poden propagar-se les ones

Dividend digital

L’apagada analògica davant l’arribada de la Televisió Digital Terrestre fa que algunes de les bandes de freqüències d’ús per la televisió analògica quedaran lliures. La televisió digital fa un ús més eficaç de l’espectre i allibera bandes. Aquest nou espai lliure en l’espectre és el que s’anomena “dividend digital” i pot ser utilitzat per a d’altres funcions. La Comissió Europea ha adoptat una Decisió perquè la banda situada entre els 790 i 862 MHz, utilitzada normalment per a la difusió del senyal televisiu, s’utilitzi per als serveis de comunicacions electròniques. Segons els càlculs comunitaris, una gestió coordinada de l’espectre radioelèctric podria donar un impuls econòmic de fins a 44.000 milions d’euros a l’economia de la UE. A més, contribuiria decisivament a l’objectiu de l’estratègia d’Europa 2020 de propor-cionar banda ampla d’alta velocitat per tots els ciutadans a finals del 2013.


visió · tecnològica

radioelèctriques, entenen aquelles ones amb una freqüència situada per sota del 3.000 Gigahertz. L’assignació als diferents usos de cadascuna de les freqüències també ve determinada pel comportament de les ones a través del medi en funció de la seva freqüència. Algunes freqüèn-cies tenen més atenuació que altres tant en la propagació per l’aire com a través d’objectes en funció de les di-mensions dels objectes, dels materials dels que estan fets i les freqüències de ressonància dels mateixos. Per exem-ple l’aire atenua més aquelles senyals que tenen una freqüència coincident amb la freqüència de ressonància de les molècules de vapor d’aigua. Així, hi ha aplicacions de curt abast per altes freqüències ja que aquestes senyals són les que tenen més atenua-ció. Per a aplicacions de llargues dis-tàncies s’utilitzen les baixes freqüències perquè aquestes tenen una atenuació més baixa. Un inconvenient d’aquestes últimes és que no poden transmetre grans quantitats d’informació. A més de les necessitats de regu-lació de l’espectre per tal que tots els senyals puguin funcionar amb simulta-neïtat, al tractar-se d’un recurs finit la seva regulació també té un component econòmic. Gràcies a l’atribució de ban-

Característiques de transmissió en les diferents bandes de freqüències

Bandes Capacitat Atenuació Cobertura Cost Equips Usos Típics

Baixa freqüència VLF, LF (3- 300 KHz) Baixa Baixa Amplia BaixRadionavegació, emergències, poli-cia, comunicacions militars, ràdio

Freqüències Mitjanes y Altes MF, HF (300 KHz-30 MHz) Mitja Mitja Mitja Baix Radio, radioaficionats

Freqüències Molt Altes VHF, UHF (30MHz)

1 GHz) Mitja - Alta Alta Mitja Mig Televisió, ràdio, comunicacions mòbils

Microones 1 GHz-30 GHz Alta Alta Reduïda AltComunicacions mòbils, satèl·lit, radioenllaços, xarxes de dades sense fils

Mil·limètriques 30 – 300 GHz Molt Alta Molt Alta Molt Reduïda Molt Alt Radioastronomia, investigació

Eva GuijarroEnginyera de telecomunicacions. Àrea de Coneixementi Tecnologia de Localret.

Ús comú de l’espectre radioelèctric.

Algunes bandes de l’espectre són assignades com a d’ús comú i no requereixen autorització prèvia. Es destinen a aplicacions específiques i amb limitacions tècniques, recollides en el Quadre Nacional d’Atribució de Freqüències. Els usos més rellevants d’aquestes bandes són: comandaments a distància, aplicacions industrials, científiques i mèdiques, telèfons i mi-cròfons sense fils, radars d’automoció, implants mèdics, xarxes d’accés (WiFi, WiMAX) i sistemes de seguretat (antirobatori). Tenen disponibi-litat immediata, sense tràmits administratius i sense costos de reserva d’espectre. L’inconvenient és que poden tenir una baixa qualitat per la saturació de senyals de la mateixa freqüència que poden ocasionar interferències.

des de freqüències per serveis amb condicions específiques es faciliten economies d’escala en la producció d’equips i es fomenten la mobilitat i iti-nerància d’aquests. La concessió d’us d’una banda de freqüències a determi-nats serveis, com la telefonia mòbil o la televisió també representa un valor econòmic important que han de pagar als corresponents Estats les diferents empreses que l’utilitzen. L’harmonització en l’atribució, assig-nació i utilització de les freqüències és clau per a l’èxit en la prestació del servei de telefonia mòbil automàtica a Europa i també ha comportat la recap-

tació d’ingressos econòmics per als governs. La dificultat en l’assignació de l’espectre radioelèctric, la seva manca d’ús, o una distribució no ade-quada pot provocar problemes en els serveis derivats.


visió · tecnològica

Vielha i municipis del Vallès confien a Localret els PDPSC Els municipis de Granollers, les Franqueses, Canovelles i la Roca del Vallès, han renovat el seu com-promís amb Localret per desen-volupar 21 objectius estratègics i més d’un centenar d’operatius en el desenvolupament del Pla Direc-tor Participatiu de la Societat del Coneixement (PDPSC). Aquests municipis del Vallès Oriental ja han superat la primera fase d’estudi i anàlisi del Pla director i es prepa-ren per portar a la pràctica totes les actuacions projectades. Es dóna la circumstància que ja l’any 2002 Localret va col·laborar amb aquests ajuntaments per implementar un pri-mer PDPSC que va situar la ciutat de Granollers i els municipis més propers en la definició de les línies estratègiques per preparar els ajun-taments i els ciutadans per al des-envolupament de les xarxes de tele-comunicacions i per a l’aplicació de les noves tecnologies. D’altra banda, l’Ajuntament de Vielha e Mijaran i Localret inicien l’elaboració d’un Pla Director Partici-patiu de la Societat del Coneixement (PDPSC). El Pla té com a objectiu diagnosticar la situació TIC del mu-nicipi, descobrir els seus punts forts i febles i, des de la generació d’una nova cultura de govern, millorar l’eficiència diària de l’Ajuntament. Fins a l’actualitat Localret ha col·laborat en la implementació de plans directors de la societat del coneixement a 31 ciutats i comar-

ques de Catalunya. Tot i que cada Pla es diferent per tal d’adaptar-se a les diferents realitats locals, els objectius dels Plans directors par-ticipatius de la societat del coneixe-ment pretenen, en general:- Fer una administració més pro-

pera, moderna i preparada per a l’administració electrònica.

- Posar en valor les infraestructu-res tecnològiques de que disposa cada municipi i desplegar-ne de nova.

- Aconseguir uns municipis i ciuta-dans més competitius amb el su-port de les noves tecnologies.

- Formar, divulgar i donar nous ser-veis mitjançant les TIC.

Localret ha col·laborat en la implementació de plans directors de la societat del coneixement a

31 ciutats i comarques de Catalunya


visió · localret

Municipis de Brasil s’interessen per LocalretUna delegació del projecte Brasil Municipis, formada per alcaldes, se-cretaris i dirigents del govern brasiler va visitar Localret dins del programa, supervisat per la Unió Europea, per a conèixer el funcionament de les admi-nistracions públiques locals i les enti-tats representatives de l’àmbit muni-cipal. El director general, Joan Miquel Piqué, va exposar les línies de treball i els objectius de Localret. Els membres de Brasil Municipis van considerar molt interessant que els municipis catalans disposin d’una eina de treball comuna en matèria de telecomunicacions i so-cietat de la informació i van manifestar que estudiarien un sistema similar apli-cable a un país de les dimensions de Brasil que està treballant seriosament per dotar-se de banda ampla.

Telefónica i Localret renoven el conveni per a les noves urbanitzacionsEl director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, i el president del Localret, Pere Navarro, han signat la reno-vació del conveni de col·laboració per facilitar i optimitzar el disseny, la projecció, l’execució, l’ús i manteniment de les infraestructures soterrades de xarxes de telecomunicacions de nova generació vinculades a actuacions urbanístiques re-sidencials i polígons industrials de nova creació. El Conveni subscrit ara té una vigència inicial per al perío-de 2010-2013 i serà d’aplicació a tot el territori municipal dels Ajuntaments consorciats que s’hi adhereixin i prenguin els acords municipals necessaris que permetin dur-ho a ter-me. Aquest conveni entre Telefónica i Localret estableix un flux d’actuacions diferenciades per fases, que es desenvolu-pen i concreten en aspectes de gestió, tècnics i econòmics, relacionats amb la redacció de projectes i la supervisió i con-trol de l’execució de les obres. Localret, Telefónica, i d’altres operadors de telecomunica-cions, van subscriure l’any 2001 un Conveni de col·laboració

per al desenvolupament de xarxes de telecomunicacions a Catalunya, adherint-se 201 municipis i aplicant-se en 956actuacions urbanístiques.

Kim Faura i Pere Navarro signen el conveni de col·laboració


visió · localret

El consorci Localret va col·laborar en l’organització de les Primeres Jor-nades de Centres de Coneixement que van tenir lloc al Citilab de Corne-llà de Llobregat i que van reunir més de 140 representants de centres de coneixement d’arreu d’Espanya, o de responsables locals que els volen posar en marxa als seus municipis. A més de conèixer diferents ex-periències en aquesta matèria, tant a Espanya com a diversos països europeus, les Jornades van servir per

reflexionar sobre el paper dels muni-cipis en l’extensió de la societat del coneixement en un entorn de greus dificultats econòmiques com l’actual. El president de Localret i alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va re-conèixer la delicada situació dels municipis però va deixar clar que “l’ús de les noves tecnologies no són el problema, sinó que formen part de la solució a la crisi”. En aquest sen-tit, Navarro va subratllar que s’ha d’intensificar l’esforç per evitar qual-

sevol mena d’”escletxa digital”. El President de Localret va assegurar que les administracions públiques han de continuar treballant en la línia d’ampliar la base social perquè l’ús de les noves tecnologies impliquin noves oportunitats per a tothom. Actualment hi ha més de 80 cen-tres de coneixement arreu d’Espanya actuant com a motors de dinamit-zació social, empresarial, industrial i cultural, en els quals els ciutadans són el centre de les seves activitats.

Primeres Jornades de Centres de Coneixement


visió · localret

La CMT fixa en una Circular el marc regulatori de les xarxes WiFi municipals

Fa ja 7 anys, Localret va fer una pri-mera consulta a l’òrgan regulador de les telecomunicacions en relació als requisits i als tràmits necessaris “per a l’establiment d’una xarxa de teleco-municacions sense fils basades en l’estàndard 802.11B per possibilitar la cobertura d’accés a Internet d’alta velocitat”. Pocs mesos després la CMT va obrir els primers expedients sancio-

nadors contra diferents inicia-tives municipals de xarxes sense fils en-tenent, bàsicament, que havien incorre-gut en distorsió de la lliure competència, per oferir serveis gratuïtament o per no estar al corrent dels requisits legals, com ara la inscripció com a operadors de telecomunicacions.

Malgrat les nombroses resolucions de la CMT al respecte, les diferents jornades informatives, algunes de les quals impulsades des de Localret, i l’edició de publicacions sobre els as-pectes tècnics, jurídics i d’implantació de les xarxes sense fils municipals, les situacions d’indefinició, quan no de conflicte, han estat constants. L’obertura de la consulta pública i la plasmació en una Circular de les di-rectrius a seguir per les administra-cions públiques haurà de servir per minimitzar aquestes controvèrsies. D’aquesta manera els ajuntaments poden tenir un marc més definit per intervenir allà on considerin conve-nient per millorar o permetre l’accés del conjunt dels ciutadans a la ban-da ampla. Per a Localret, en repre-sentació del món local, cal destacar un aspecte positiu de la Circular per al desplegament de les xarxes sense fils destinades a proporcionar serveis d’Internet bàsic vinculats al gaudiment

dels espais públics. Per primera vega-da es contempla, de manera explícita, la possible prestació gratuïta d’aquest servei mitjançant xarxes sense fils que utilitzin bandes d’ús comú, sempre que la cobertura de la xarxa exclogui els edifici i els conjunts d’edificis d’ús residencial o mixt (tals com oficines, comerços o habitatges), limitat, però, a una velocitat de 256 Kbps. Així mateix, la Circular reconeix d’altres supòsits que, es considera, no afecten a la competència i que, per tant, es poden prestar sense subjec-ció al principi de l’inversor privat (és a dir, gratuïtament amb càrrec a fons públics i de forma indefinida). Així, el

servei general d’accés a Inter-net en centres de foment

d’activitats docents o educativo-culturals no inclosos en el concep-te d’autoprestació, i en biblioteques, queda limitat a les pàgines web de les administra-cions amb competèn-

Després d’un període convuls, en el qual hi ha hagut nombroses resolucions de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) i, fins i tot, algunes sancions a ajuntaments, l’òrgan regu-lador de les telecomunicacions va obrir una consulta pública que ha finalitzat amb l’aprovació d’una Circular. Aquest document estableix les condicions sota les quals les administracions públiques poden prestar serveis o explotar xarxes de comunicacions electròniques.

Les biblioteques queden incloses en el concepte d’autoprestació


visió · localret

cies en l’àmbit territorial on es presti el servei. Cal destacar, que aquests supòsits (excepte les biblioteques) exigeixen la constitució com a opera-dor de telecomunicacions, malgrat la seva possible gratuïtat. La Circular 1/2010 estableix com a norma general que les administra-cions públiques que explotin xarxes o prestin serveis de comunicacions elec-tròniques, incloses les locals, hauran de notificar-lo prèviament a la CMT, amb les excepcions dels supòsits d’autoprestació i a les biblioteques. Precisament, l’abast del concep-te d’”autoprestació” ha estat durant aquests anys una de les qüestions més conflictives i que ha donat lloc a un ma-jor nombre de resolucions de la CMT. La CMT considera que hi ha autopres-tació quan l’explotació de les xarxes i dels serveis de comunicacions electrò-niques es troben vinculades al desen-volupament de les funcions pròpies del

personal o dels treballa-dors que ac-

t u e n

al servei de les administracions públi-ques. A partir de la Circular, es con-creta que queden inclosos els centres d’ensenyament i de formació (escoles, instituts, centres universitaris...) així com les àrees dels campus i les biblio-teques. Cal recordar que l’explotació d’una xarxa o la prestació d’un servei en rè-gim d’autoprestació, no requereix noti-ficació a la CMT per constituir-se com a operador. Ara cal afegir a aquest rè-gim d’exempció d’inscripció prèvia a les biblioteques, tal com havia sol·licitat Localret, on es pot prestar el servei de manera gratuïta sempre que els usua-ris acreditin la seva vinculació amb aquest servei mitjançant un document identificatiu. Un altre dels aspectes destacats és que l’àmbit de la Circular no es limi-ta només al WiFi, o xarxes sense fils, sinó que també és d’aplicació a qual-sevol tipus de tecnologia. La Circular consolida l’anomenat principi de l’inversor privat en una economia de mercat. Així, recor-da que qualsevol ens públic haurà d’actuar amb el principi de l’inversor

privat quan vulgui explotar xarxes públiques o prestar serveis de

comunicacions electròniques. Aquí inclou les empreses

que tinguin participació majoritària de qualsevol

administració pública, tot incloent-hi les enti-tats en les quals els poders públics pu-guin exercir, direc-tament o indirec-ta, una influència dominant per raó de la propietat, de la participa-ció financera o de les normes que la regeixin.

Això vol dir que s’haurà de tenir un pla de negoci sòlid, coherent i amb hipòtesis raonables; generar un flux de caixa positiu; finançar la seva acti-vitat a través dels seus propis ingres-sos sense recórrer a fons públics o mitjançant recursos obtinguts a tra-vés de la publicitat o el patrocini. En aquest darrer supòsit, també objecte de controvèrsia, la CMT considerava inicialment que no podran actuar com a patrocinadors o anunciants aquelles entitats o empreses que rebin algun tipus de fons de les administracions públiques. No obstant, després de les al·legacions presentades, entre d’altres per Localret, la CMT ha con-clòs acceptar l’al·legació relativa a no prohibir a les entitats que hagin sig-nat algun tipus de contracte amb les administracions públiques publicitar-se, atès que les mateixes normes de contractació garanteixen l’elecció de la millor oferta, la qual cosa limita la possibilitat d’un ús incorrecte dels fons públics. La CMT també recull que la gran varietat de serveis que reben les administracions públiques limitaria molt les possibilitats d’obtenir patrocini.

Comunicació dels projectes a la CMT i a la Comissió europea.Les administracions públiques que explotin les xarxes i els serveis sen-se subjecció al principi de l’inversor privat, a més de constituir-se com a operadors mitjançant notificació a la CMT, han de comunicar a aquest or-ganisme el seu projecte. Ara bé, la Circular explicita que en els supòsits esmentats en què es presumeix que no s’altera la compe-tència, no serà necessària realitzar la comunicació detallada a efectes de valorar la seva incidència en la lliure competència, sinó que serà suficient


visió · localret

El repte del Web 2.0 a les administracions locals La jornada sobre Els governs lo-cals davant el repte del Web 2.0, que va organitzar l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Localret el 17 de maig es va poder seguir en directe a través d’Internet i va estar oberta a la participació dels intern-autes mitjançant xarxes socials com Facebook i Twitter. A més de la inter-venció de càrrecs electes, tècnics i experts en la matèria, la trobada va servir per presentar públicament la publicació de Localret del mateix tí-tol que la jornada.

A la majoria de les intervencions exposades va quedar clar que les ad-ministracions públiques han d’adoptar noves formes de comunicació i de relació amb els ciutadans, de manera que els ens públics han d’obrir la in-formació de la què disposen i han de situar als ciutadans al centre de les seves activitats. Com a segon gran eix es va coincidir que les administracions han d’obrir-se als nous canals de co-municació per tal que la ciutadania participi dels debats i de les decisions públiques.

manifestar que es tracta d’un supòsit de l’Annex de la circular, en el mo-ment d’inscriure’s com a operador o posteriorment. Fora d’aquests supòsits, l’òrgan regulador analitzarà els projectes i, en el seu cas, imposarà condicions. La Circular és explícita amb la infor-mació que cal remetre a la CMT. Així, els ajuntaments, o qualsevol altra administració pública, han d’enviar les condicions tècniques de la xarxa o del servei; l’àmbit de la cobertura; els ingressos previstos; les fonts de finançament i una memòria que jus-tifiqui el possible impacte sobre la competència. La pròpia administració haurà d’obrir una consulta pública, durant la qual posarà a la disposició dels operadors tota la informació del

projecte i es sol·licitarà d’aquests la informació sobre els serveis que presten a l’àmbit territorial afectat, els plans de desplegament en els pròxims tres anys i la seva opinió sobre com consideren que el projecte pot afectar la competència. La consulta es publi-carà a la pàgina web de la CMT. L’òrgan regulador, previ l’anàlisi de susbtituibilitat, és a dir, de la verificació de si aquest servei afecta o no al mer-cat o a la lliure competència, dictarà la resolució, on podrà establir condi-cions si es considera que el projecte pot afectar negativament la compe-tència. Una vegada hagin passat tres mesos des que va disposar de tota la informació, l’administració pública po-drà notificar el seu projecte a la Co-missió Europea, o cas de no ser ne-cessari, iniciar la prestació del servei. Cal afegir que, tal com es va sol·licitar en la fase d’al·legacions per part de Localret, s’ha suprimit la necessitat d’autorització per part de la CMT, tal com es subratllava l’avantprojecte de circular, i es substitueix per la neces-sària comunicació d’aquells projectes que portin implícit un ajut d’Estat.

Paral·lelament cal tenir en compte que la Circular estableix que les ad-ministracions que pretenguin con-cedir ajuts d’Estat tenen l’obligació d’obtenir l’informe de la CMT sobre com pot afectar aquest projecte a la lliure competència i de quines condi-cions s’haurien d’imposar al beneficia-ri per evitar aquesta distorsió. Aquest pas seria previ a la notificació a la Co-missió Europea, en el cas que sigui preceptiu. Al web de Localret (http://www.localret.cat/) podeu trobar la Circular 1/2010, les al·legacions de Localret, així com d’altres institucions i empre-ses, i la resposta de la CMT a totes aquestes al·legacions presentades.

La CMT analitzarà els projectes i, si cal, establirà condicions per no distorsionar la competència

Els ajuntaments tenen un marc

més definit per al desplegament de xarxes sense fils


visió · localret

V Trobada sobre Telecomunicacions i Governs LocalsMés de 200 representants de les operadores de telecomunicacions, del regulador, dels municipis i dels sectors implicats van participar en la V Trobada sobre Telecomunicacions i Governs Locals que, organitzat per Localret i la CMT, amb el suport de la Generalitat, la FEMP i l’Ajuntament de Barcelona, es va desenvolupar els dies 28 i 29 de juny al Museu Picasso de Barcelona.

La V Trobada, que per primera ve-gada es va fer a Barcelona després del seu pas en les tres primeres edi-cions per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, i per Madrid, l’any passat, va tornar a ser l’escenari on es va confrontar les diferents visions que tenen els ope-radors de telecomunicacions, la Co-missió del Mercat de les Telecomuni-cacions –com a l’òrgan regulador del sector a Espanya- i els municipis, pel que fa al desenvolupament de les in-fraestructures de telecomunicacions. En la inauguració de la Trobada, el president de Localret i alcalde de Te-rrassa, Pere Navarro, va destacar que des de la primera edició, fa cinc anys, fins a l’actualitat, s’ha avançat molt en el diàleg entre la iniciativa privada i els representants municipals pel que fa referència a la necessària negocia-ció entre operadors i ajuntaments en la instal·lació al territori de les infraes-tructures de telecomunicacions. No obstant va matisar que “encara hem d’avançar molt més” i va reiterar que quan “el món local pren decisions ho fa en funció de les necessitats so-cials i amb la voluntat de prestar el millor servei”. Navarro va assenyalar que els ajuntaments tenen molt clar que els beneficis i les oportunitats que representen l’accés a les noves tecnologies han d’arribar a tots els municipis i a tots els ciutadans per assolir “una societat cohesionada

i equilibrada”. Així, va recordar que els ajuntaments s’han implicat en el desenvolupament de la societat de la informació i, com a mostra d’això, va destacar que més d’un centenar d’ajuntaments catalans van apostar destinar part dels recursos del darrer FEOSL (Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local) al desenvolupa-ment de les telecomunicacions i de l’administració electrònica. El president de la CMT, Reinaldo Rodríguez, va posar l’accent en la im-prescindible col·laboració de l’entorn públic i privat en un marc de serioses dificultats econòmiques. Per a Rodrí-guez, estem immersos en una fase

de canvi de tecnologia i s’ha d’estar preparat per a quan es reiniciï el pro-cés d’inversió de les noves xarxes de telecomunicacions. El president de la CMT va afirmar que la competència és clau per tal que el mercat pugui oferir “serveis bons, bonics i barats” i va afegir que s’ha de treballar en la línia de trobar acords per a problemes que van més enllà del marc local i na-cional, afectant tot el mercat Europeu. Per al secretari de Telecomunica-cions del Govern de la Generalitat, Jordi Bosch, el sector de les noves tecnologies i les telecomunicacions necessita d’inversions perquè “és un sector molt dinàmic que malgrat

La V Trobada va omplir la sala d’actes del Museu Picasso de Barcelona


visió · localret

la crisi genera ocupació i crea no-ves empreses; és una garantia per als sectors d’activitat econòmica tradicional; permet millorar les pres-tacions socials i són imprescindibles perquè les administracions públiques millorin la seva eficàcia i esdevinguin administracions electròniques”. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va donar per iniciada la V Trobada des-prés de destacar que les telecomuni-cacions “no són un mercat més, per-què la qualitat urbana, la cohesió social i la competitivitat de les ciutats no són possible actualment sinó estan desen-volupades les infraestructures que no es veuen, les xarxes de telecomunica-cions”. Hereu va destacar que Barce-lona, com a capital, està implicada en l’impuls de “treballar per tenir un país en xarxa, en el qual les telecomunica-cions prestin servei a tots els racons de Catalunya, com a factor de cohesió i d’equilibri territorial”. Després de la inauguració oficial de la V Trobada, va intervenir el director per a la Informació i la Comunicació de la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea, Cecilio Made-ro, va tractar sobre el marc regulatori i

anunciar que Brussel·les adoptarà des-prés de l’estiu una sèrie de mesures per a crear “un entorn legal previsible” que pugui afavorir el desplegament de les xarxes de telecomunicacions de nova generació (NGN). Ignacio Redondo, secretari gene-ral de la CMT, va ser l’encarregat d’analitzar la recent Circular 1/2010 per la qual es regulen les condicions d’explotació de xarxes i la prestació dels serveis de comunicacions elec-tròniques per les administracions pú-bliques. Entre molts aspectes es va destacar que era necessària aquesta nova eina per aclarir què és el poden fer i com els ajuntaments en relació a l’anomenat WiFi municipal. Per apun-tar algunes novetats, les administra-cions públiques poden oferir serveis, sense afectar a la competència i sen-se subjecció al principi de l’inversor privat, quan el servei es limiti a les pàgines webs de les administracions públiques en l’àmbit territorial on pres-tin el servei; que la xarxa sense fils es limiti a una velocitat de 256 Kbps i es pugui accedir en centres educatius i culturals, sempre que s’acrediti la vin-culació de l’usuari.

Infraestructures, urbanisme i telecomunicacions Les taules de debat de la V Troba-da es van centrar en l’impuls de les infraestructures d’accés ultraràpides i en el planejament urbanístic com a instrument per a la impuls de les tele-comunicacions. En general, tant ad-ministració com a operadors privats, comparteixen l’objectiu comú de fer un desplegament de les infraestructures de telecomunicacions de la manera més àmplia i ràpida possible. No obs-tant, des de l’àmbit privat persisteix la queixa sobre les dificultats que, al seu entendre, troben a l’hora d’obtenir els permisos necessaris per desplegar-se al territori. Per la banda local, les recla-macions es centren en la falta d’interès dels operadors, sobre tot als petits mu-nicipis, d’oferir serveis i allà on ho fan el procés està mancat de coordinació i condicionat pels interessos comercials de cadascun dels operadors. Com una de les possibles alterna-tives alguns ajuntaments han consi-derat invertir en infraestructures de telecomunicacions. Es van exposar els casos d’Alella i de Cardedeu, en-tre d’altres. Així, Andreu Francico, al-calde d’Alella, va explicar que davant les dificultats d’accés i de compe-tència a la banda ampla, el municipi ha apostat per l’extensió d’una xarxa de fibra òptica per a ús propi i per a posar-la a disposició dels operadors. Des de les operadores es va recor-dar que les telecomunicacions, des de la seva liberalització, no són un servei públic, tot i que sí que són d’interès general. En la Cloenda d’aquesta V Trobada es va fer una crida a la ca-pacitat de totes les parts de treballar plegats perquè, com va reblar el pre-sident de la CMT, “sense les adminis-tracions locals no es poden desplegar les infraestructures i sense les opera-dores no es pot prestar el servei”.


visió · localret

e-Cambrils, distingit al Congrés d’Excel·lència de les Administracions Públiques L’Ajuntament de Cambrils (el Baix Camp) ha estat finalista del premi a la millor Bona Pràctica que s’ha atorgat al III Congrés d’Excel·lència en la Ges-tió de les Administracions Públiques que va tenir lloc a Sant Sebastià els dies 3 i 4 de juny. El Consistori destina prop de 250.000 euros anuals en inversió TIC i a través del projecte e-Cambrils pretén, entre d’altres, l’impuls de la tramitació virtual, la implantació de la carpeta ciu-tadana, implementació de la seu elec-trònica, etc, fins a modernitzar tots els processos interns i agilitar i millorar les relacions amb els ciutadans.

Per la seva novetat cal destacar, entre moltes actuacions, que ha en-trat en funcionament un nou aplicatiu al web per a “Inscripció de Cursos i Tallers” on es permet, a diferents col·lectius de persones, consultar l’oferta i inscriure’s a les activitats or-ganitzades per les diferents entitats del municipi. El Portal té un cerca-dor que permet, mitjançant la indica-ció de paraules claus o les dates de l’activitat, accedir a tota la informació, fer la inscripció i, si s’escau, el pa-gament corresponent via telemàtica. Durant els primers mesos de funcio-nament, més d’un 5% de les inscrip-

cions a les activitats formatives ja s’han fet electrònicament. El Projecte e-Cambrils va compe-tir amb d’altres 8 iniciatives. L’Àrea d’Hisenda i Recursos Humans de la Diputació de Barcelona també va quedar finalista amb la presentació del projecte” Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI)”.

Manlleu presenta una oficina virtual de tràmits Coincidint amb el Dia Internacio-nal d’Internet, l’Ajuntament de Man-lleu va presentar el seu nou portal municipal, www.manlleu.cat, que ha renovat i dotat de nous continguts per fer-lo més innovador, atractiu i de fàcil consulta. El nou portal in-corpora una oficina virtual de trà-mits, que permet a la ciutadania fer les gestions municipals des de

casa.A “L’Ajuntament a un clic” s’agrupen els tràmits més

utilitzats per la ciu-

tadania i les empreses en les seves relacions amb l’Ajuntament. Ara hi ha 32 tràmits que es poden fer to-talment només disposant d’un certi-ficat digital gratuït, una xifra que en el futur s’anirà incrementant fins a assolir que el 100% dels tràmits es trobin disponibles. L’Ajuntament ha posat molt d’èmfasi a incorporar al nou web totes les eines que ofereix la web 2.0, tant pel que fa a l’ús de xarxes socials com a l’obertura de nous canals de comunicació i informació més interactius i dinàmics. Alhora,

els continguts s’han fet el màxim d’accessibles per a les persones

amb discapacitat. Gràcies a eines com

el Facebook, myspace.com, Youtube o moltes

d’altres, es poden veure vídeos, fo-tografies o d’altres continguts multi-mèdia en qualsevol moment i de ma-nera fàcil i còmoda, afavorint, alhora, incorporar a aquestes xarxes socials les pàgines, continguts o arxius del nou web que les persones desitgin. El nou web incorpora sota un ma-teix paraigües tots els webs muni-cipals, facilitant-ne així la localitza-ció i accés, de la mateixa manera que en el cas dels diferents blocs municipals.


visió · municipal

L’Ajuntament de Terrassa (el Vallès Occidental) va organitzar una con-sulta ciutadana per a conèixer quines obres o millores es faran amb els 4 milions d’euros en inversions muni-cipals destinades al procés de par-ticipació en els pressupostos. Entre el 10 i el 25 d’abril van votar 7.640 persones més grans de 16 anys. Del total de les votacions, 3441 van ser a través del correu electrònic i més d’un miler dels participants a la consulta popular van optar per l’enviament un missatge de telèfon mòbil (SMS), la qual cosa ha significat que la partici-pació a través de les noves tecnolo-gies ha estat superior a la presencial.El projecte dels presentats que va treure més número de vots va ser el de la creació d’un centre públic d’acolliment temporal per a persones sense llar. Des de l’Ajuntament s’ha

valorat molt positivament que els ciu-tadans puguin participar directament en donar prioritat a determinats projec-tes, comprovant que davant la limitació dels recursos s’han d’establir prioritats.

Terrassa consulta als ciutadans els projectes de la ciutat

Fibra òptica i centre de tecnologia a Montblanc

La capital de la Conca de Barberà ha endegat el projecte “Fibra-Llar” que té per objectiu desplegar una xarxa de fibra òp-tica local. L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va presentar el projecte al secretari de Teleco-municacions i Societat de la In-formació, Jordi Bosch, per tal que Ajuntament i Govern col·laborin en el desplegament de la xarxa. Així mateix s’ha inaugurat un Centre de Tecnologies de la In-formació i la Comunicació (CTIC), adherit a la Xarxa Punt TIC, amb el suport, a més de la Generalitat, del Consell Comarcal i l’Ajuntament. L’equipament disposa de 14 ordi-nadors, un projector, una pantalla i pissarres, té connexió a Internet i comptarà amb una persona dedi-cada exclusivament a les tasques de dinamització. A més d’accés a Internet i cursos de formació en TIC, el nou Punt TIC oferirà també suport i assessorament TIC per a entitats, associacions i ciutadania en general.

Les e-rutes son itineraris multimè-dia guiats per GPS que permeten descobrir i interpretar els secrets de la comarca de la Selva mitjançant una experiència interactiva. Es tracta d’una mirada diferent que portarà als usuaris pel patrimoni, els racons i per la història de la comarca i explicades per personatges que, a través d’una història, donen a conèixer el patrimo-ni natural i arquitectònic. Actualment ja s’han activat tres itineraris que es poden seguir a través d’ordinadors de butxaca (PDA’S) que reprodueixen àudios i vídeos explicatius i són: Des-

cobreix la fortalesa d’Hostalric, La porta de l’infern (Estany de Sils) i Inun-dació (Riudellots de la Selva). Està impulsat pel Consell Comarcal de la Selva i, entre d’altres, ha aconseguit cofinançament del FEDER. Més infor-mació: www.laselvaturisme.com

Itineraris guiats per GPS a la comarca de la Selva


visió · municipal

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès és l’ens local que ha registrat més tràmits i gestions a través del servei e-TRAM del Consorci Admi-nistració Oberta de Catalunya. En concret, els ciutadans han fet servir aquesta eina per comunicar-se i tramitar amb el seu ajuntament un total de 1.269 vegades entre el març de 2009 i el març de 2010. A continuació hi ha l’Ajuntament de Palau-Solità i Plagamans, amb 1.092 usos, i Castellar del Vallès amb 1.033 usos. Actualment hi ha 649 ens locals que tenen l’e-TRAM al seu web corporatiu.

San Cugat lidera el servei e-TRAM

Els Pallaresos, Ajuntament digital

En el procés d’adaptació a la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, l’Ajuntament dels Pa-llaresos (el Tarragonès) ha posat en marxa el projecte “Els Pallaresos, Ajun-tament Digital”. En una primera fase es digitalitza la gestió administrativa per tal de preparar-se per a la creació de la seu electrònica i la carpeta ciu-tadana. Per facilitar la relació entre els ciutadans i l’Ajuntament, la carpeta de “tràmits i gestions” s’ha articulat en 5 apartats –entitats i associacions; les empreses; la persona; la casa i el vehi-cle- de manera que fàcilment es pot fer la consulta i la tramitació.

Salou allibera canalitzacions de fibra óptica per tal de connectar espais municipals L’Ajuntament de Salou, crearà una xarxa de comunicacions que connec-tarà els principals edificis municipals, amb l’objectiu de dotar-les d’una in-fraestructura tecnològica adient i mi-llorar els serveis als ciutadà que s’hi ofereixen. La creació de la xarxa de fi-bra òptica es farà utilitzant les canalit-zacions de telecomunicacions recen-tment alliberades i que minimitzaran l’impacte en el municipi ja que no serà necessària cap obra civil important. La xarxa s’ha dissenyat per suportar diversos serveis com el tràfic de da-des entre seus municipals, el tràfic de veu (VoIP), i també el de vídeo i alar-mes (càmeres de vigilància de trànsit i alarmes IP) amb qualitats adequades. El fet d’aplegar aquests serveis en una mateixa xarxa, farà que sigui im-prescindible la priorització dels tràfics mitjançant mecanismes de qualitat de servei (QoS). El desplegament de la xarxa pròpia de l’Ajuntament implicarà, de forma directa: - Substituir l’actual infraestructura

amb operadors que actualment

representa un cost fix mensual per a l’Ajuntament. Es podran anular línies telefòniques de les seus, i també els serveis d’accés a Inter-net mitjançant ADSL o similars, ja que tots ells passaran a utilitzar les extensions IP de la centraleta corporativa i l’accés a Internet con-tractat per l’ajuntament.

- Tots els edificis municipals connec-tats, disposaran de tota la informa-ció municipal en línia i de tots els seus recursos, com si estiguessin en el mateix edifici de l’Ajuntament, millorant notablement les seves ei-nes per donar un servei de qualitat al ciutadà, en qualsevol edifici mu-nicipal.


visió · municipal

La Paeria envia 60.000 SMS a l’any En els darrers dos anys, els mis-satges de text via telèfon mòbil (SMS) s’han consolidat com a eina de comunicació i informació muni-cipal. Des del 2008, el consistori ha enviat més de 135.000 missat-ges, 1.160 dels quals, han estat certificats. El maig del 2009 es va posar en marxa el servei específic de notificació d’emergències, que ja suposa al voltant del 25% del to-tal d’ sms que tramet la Paeria. L’ Ajuntament considera molt positiva la utilització dels sms d’emergència ja que ha augmentat l’eficiència, ha simplificat el procés, ha disminuït els costos d’operació i opera a plena satisfacció. El protocol d’emergències, pioner en l’àmbit municipal, estableix un sistema de missatgeria mòbil que, basat en un producte de Lleida.net, permet la tramesa immediata i simultània d’ sms a un grup tancat de persones enviant només un sol missatge a un únic número. Així, les policies local i autonòmiques, escoltes, bombers, protecció civil, urbanisme, emergències mèdiques, serveis socials, seguretat ciutadana i la pròpia Alcaldia queden perfecta-ment coordinats de manera ràpida i completament eficaç.

Els primers tres mesos del 2010 es van enviar més de 15.000 SMS, 63.349 l’any 2009 (dels quals més d’un miler certificats) i més de 56.000 missatges es van trametre l’any 2008.

El Punt Òmnia de la Seu d’Urgell participa en una prova pilot per faci-litar l’accessibilitat de persones amb discapacitats en l’ús de les noves tecnologies. S’han adquirit teclats adaptats, una pantalla tàctil, polsa-dors, manetes de joc i programari per a discapacitats. La iniciativa sorgeix de la secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Prova pilot de TIC per a discapacitats a la Seu d’Urgell

Tarragona comptarà, abans que acabi l’any, amb més de 26 quilò-metres de canalitzacions de fibra òptica que permetran connectar en xarxa 24 seus municipals. Ac-tualment s’han desplegat prop de 14 quilòmetres que ofereixen ser-vei a 17 espais municipals. El desplegament de la fibra òp-tica representa una inversió de 3,16 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’aporta una terce-ra part i els dos milions restants s’han estalviat de la despesa mu-nicipal gràcies als acords esta-blerts amb operadores privades, empreses públiques i administra-cions i als 471.000 euros rebuts a través de subvencions d’altres administracions. A més, segons Begoña Floria, tinent d’alcalde de l’Ajuntament, amb la fibra instal·lada, la factura de les comu-nicacions entre totes les seus es reduirà considerablement.

Tarragona connecta amb fibra 24 espais municipals

Quan es despleguin els 26 km de fibra òptica es podran posar en marxa serveis com l’apagada i l’encesa de llums en funció de sensors de lluminositat i no d’un horari fix, disposar d’indicadors a les entrades de la ciutat de les places d’aparcament lliures, en-viament de notificacions online i d’altres que ja funcionen, com la regulació semafòrica i la pilona mecànica del Portal del Roser, que ja està connectada amb fibra òptica.


visió · municipal

Agenda


Administración electrónica i Gobierno abierto (Open & e-Government)Del 26 al 28 de juliol al Palacio de la Magdalena (Santander) Organitza: Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) http://www.uimp.es (Programa a l’Agenda de Localret)

Conferència Internacional del Projecte de Recerca EforttDel 13 al 14 de setembre a la Casa de la Convalescència (Barcelona)Organitza: Comunitat Europea i les universitats de Lancaster, Ams-terdam, Autònoma de Barcelona i Col·legi Universitari d’Oslohttp://psicologiasocial.uab.es/efortt_conference/Efortt/Programacat.html

9a Diada de les Telecomunicacions21 de setembre al Museu de la Cièn-cia, c/ Isaac Newton, 26, BarcelonaOrganitza: COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomuni-cació de Catalunya) i AETTC (Asso-ciació d’Enginyeria Tècnica de Teleco-municació de Catalunya) http://www.coettc.com

Jornada Connect-EU Del 22 al 23 de setembre al World Trade Center de Barcelona.Organitza: ACC1Ó (Generalitat de Catalunya)http://www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

3a Edició dels Premis Blocs de Catalunya1 d’octubre a MataróOrganitza: Associació Societat i Tec-nologies de la Informació i la Comu-nitat (STIC.CAT)http://www.premisblocs.cat/

2010 NEM Summit. Towards Future Media CenterDel 13 al 15 d’octubre a Barcelona (Hotel Hesperia Tower)Organitza: Comissió Europea i Networked & Electronic Mediahttp://nem-summit.eu

VII Jornades de Signatura Electrònica27 i 28 d’octubre a l’Auditori de Bar-celona (c/Lepant 150, Barcelona)Organitza: Agència Catalana de Cer-tificació (CATCERT)http://www.js-e.cat/site/index.htm

ITworldEdu 2010El premi ITworldEdu vol promoure el paper de l’ensenyament i aprenen-tatge en la societat del coneixement, mitjançant la innovació tecnològica en els seus àmbits de funcionament. Termini: 15/9/10.Organitza: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelonahttp://www.itworldedu.com/

AJUTS I SUBVENCIONSInformació sobre ajuts i subvencions dirigides a les administracions locals a:http://ciael.localret.cat/

visió localret nº7

Documents