Serveis del Col·legi�� SEU A TARRAGONATel. 977 212 799Rambla del President Francesc Macià, 643005 TarragonaCorreu electrònic: info@apatgn.comHorari: De dilluns a dijous: de 8 a 17:30 h

Divendres: de 8 a 15 h

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño (Secretària)Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís BorràsTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú, Eva Larraz i Carme AmatHorari: De dilluns a dijous: de 8 a 17 h

Divendres: de 8 a 14 h

Oficina del Vendrell: Oscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643e-mail: delegacio_vendrell@apatgn.comDilluns i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

Oficina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 072e-mail: delegacio_reus@apatgn.comDimarts i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

�� SERVEIS EXTERNS

OCT: Vocal: Jesús Moreno MartosAna AlmansaTel. 977 249 998

Assegurances: Vocal: Josep M. BuquerasCesca ToledanoTel. 977 250 871

�� SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Alexandra FortunyHorari: de 9 h a 14 h

�� GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓVocal: Jordi Adam AndreuLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)Marisa Rujano (Dinamització)e-mail: gabtec@apatgn.com

Borsa de treball:Gabinet Tècnic

Servei d’inspecció: Josep Anguera

�� INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández OsmaMarcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

�� REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno MartosJosep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883

�� ASSESSORAMENT JURÍDICEscudé Advocats (Tarragona)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus)Tel.: 977 343 204

�� LABORATORI D’ASSAIGSPolígon Industrial ConstantíAv. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 1443120 ConstantíTel. 977 524 537Vocals: Josep Marsal i Antonio NavarreteDirector tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaRambla del President F. Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799Fax 977 224 152 e-mail:info@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signatssón d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriamentl’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosJordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883Fax 977 248 892e-mail: nse@telefonica.net

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321Fax 977 248 892e-mail: inventat@tinet.org

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 XTAG desembre 2006

2

EditorialEditorial

L’ENTREVISTAM. Lluïsa Expósito, consellera de Serveis Socialsde l’Ajuntament de Tarragona

Pàgs. 4-6

CULTURAAnar fent memòria de la professió

Pàg. 7

CORPORACIÓL’escut de la professió

Pàg. 8

ESPAI AL TEMPSLa vida privada a Reus, a l’Edat Mitjana

Pàg. 11

URBANISMELogis Penedès: jo m’hi apunto

Pàgs. 15-16

ESPAI AL TEMPSEls Verderol vuitcentistes

Pàgs. 17-20

LABORATORIGeotecnia Laboratorio

Pàg. 21

SEGURETATLa sinistralitat a les obres

Pàgs. 24-26

ESTADÍSTICAL’àmbit professional de l’arquitecte tècnic

Pàgs. 27-28

INFORMÀTICAEl misterioso archivosvchost.exe

Pàgs. 30-32

PATRIMONIL’ofici de picapedrer a Poblet

Pàg. 33

TAG

EDIFICI DELS CANONGES, A LA PART

ALTA DE TARRAGONA

Foto: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

TAG desembre 20063

Un article estadístic confeccionatpel Gabinet Tècnic del Col·legi ho apunta: ladirecció d’execució d’habitatge nou continua sentel principal camp d’intervenció dels aparelladors,el 31% concretament i des de l’any 2000. Pel quefa a la coordinació de seguretat, aquesta no l’a-costuma a fer el mateix tècnic que la direcció, i amés baixa l’especialització en aquesta matèria.Alguna cosa passa. En cada publicació delCol·legi parlem de la qüestió, des del punt devista jurídic al de la feina del dia a dia. La respon-sabilitat és molt gran i a vegades poc compartidaamb la societat. La realitat és que els nostres pro-fessionals s’orienten cada cop més a elaboraciód’informes, taxacions o certificats d’habitabilitat.D’altra banda, el CTE inclou l’obligació de redac-tar un pla de control de qualitat, que possibilitaràuna nova línia de treball. També podem convertirles noves exigències en noves oportunitats. DeiaKarl Popper que les dificultats del món contempo-rani poden generar un plus de creativitat.

En què intervenim?

a Bones Festes i Feliç 2007

TAG desembre 20064

Com valora l’accessibilitat dins de la qualitat devida en general, i en particular, en els segmentsde la població als qui presta més atenció la sevaregidoria.

En primer lloc caldria definir la idea d’accessibilitat,doncs aquesta ha anat evolucionant i madurant al llarg del’última dècada. Avui crec que entenem l’accessibilitat comun encontre entre les necessitat de col·lectius amb caracte-rístiques especials i la societat en general. El que els tècnicsanomenen “disseny universal o disseny per a tots”.

Cal tenir en compte molts segments de població i moltsfactors: l’envelliment demogràfic de la població, l’incrementdel moviment associatiu de persones amb discapacitat, lademanda de les persones de qualsevol condició físicad’una millor qualitat de vida, els avenços de la tecnolo-gia,... moltes coses.

Planificar les noves accions i construccions ambcriteris d’accessibilitat, passa per una transversali-tat entre regidories?

Evidentment, no tindria cap sentit que amb les novestecnologies que han propiciat eines de treball i sistemesd’enllaç i connexió entre tots els departaments que no estraduís en una feina interdepartamental.

Com entén que el conveni marc de col·laboracióentre UPC, Fund. Tarragona Unida i el mateixAjuntament de Tarragona, afavorirà un canvi tan-gible?

Sempre que s’emprenen accions de sensibilitzacióaquestes afavoreixen si més no un canvi en la mentalitatdels ciutadans. Amb aquest conveni el que es pretén ésprecisament això i que arribi a molts col·lectius que d’algu-

Valorar l’accessibilitat, dissenyar la ciutat per a tots

L’entrevistaL’entrevista ���

M. Lluïsa Expósito i MolinaConsellera de Serveis Socialsde l’Ajuntament de Tarragona

M. Lluïsa Expósito al seu despatx

5TAG desembre 2006

na manera o altra estan implicats. Crec que són molts: tèc-nics, urbanistes, arquitectes, arquitectes tècnics, promotors,agents que desenvolupen la seva activitat en la via pública:quioscos, bars amb terrassa... etc.

Primer ve la sensibilització, el conscienciar, desprès elscanvis ja venen per inèrcia.

Quasi bé sempre que es vol endegar una políticacorrectora s’observa que els problemes comença-ven temps ençà. És per això que es vol implicar ala formació i als professionals en actiu per a min-var l’impacte de les barreres arquitectòniques?

Abans les ciutats no eren concebudes com ara, això haestat una evolució al llarg de molts anys; amb aquesta novaconcepció evidentment s’ha d’arrencar d’arrel i quin millorinici que el de formar els futurs tècnics que hauran de con-tinuar dissenyant les ciutats amb les seves infrastructures?No es voluntat de les persones deixar les coses sempre unamica millor de com les hem trobat?

I referent als professionals que estan en actiu si iniciati-ves com aquesta ajuden a incentivar noves idees de dissenyaccessible per a tothom benvingut sigui.

Una càtedra d’accessibilitat dins del sí de laPolitècnica. És un bon símptoma de que podemfer millor les coses?

Una càtedra d’aquestes característiques es una invita-ció al coneixement, la reflexió i la implicació de totes aque-lles persones que tenen o tindran responsabilitat sobre lescondicions d’accessibilitat en el seu entorn.

També servirà per plantejar noves estratègies, debatrenoves tècniques, tot encaminat a una supressió efectiva debarreres que ens permeti millorar la qualitat de vida de totsels ciutadans. A més l’elevació de la matèria a rang decàtedra incideix en la percepció de l’alumnat.

És segur un símptoma que tot es pot millorar, que esimportant treure el bo i millor de cada estudiant traduït enun disseny novedós i accessible.

Quan parlem d’accessibilitat, sovint sols pensemen voreres i absència de rampes d’accés. A la uni-versitat, parlant també d’accés a la informació ial coneixement. Com ho valora?

Ens hem centrat principalment en les barreres arquitec-tòniques, i es veritat que n’hi ha d’altres: les barreres en eltransport, les barreres en la comunicació, barreres en lainformació. Aquestes impedeixen a moltes persones, princi-palment les persones amb discapacitat sensorial, l’accés amolts serveis i entorns.

Són moltes les coses que resten per fer, però jo crec quela principal és tenir en compte les necessitats d’aquestespersones en el desenvolupament de nous productes i tecno-logies, consultant als usuaris amb discapacitat sobre lesseves necessitats i possibles solucions .

Es poden dur a terme tasques que considerin les neces-sitats específiques de les persones amb discapacitat dins lesmesures generals d’accessibilitat a implantar en via públi-ca, edificis, transport, tecnologia.

L’Ajuntament esmenta molt concretament que pres-tarà una especial atenció als sectors amb discapaci-tació, gent gran, menors i demés que puguin tindrealgun desavantatge. En concret, diu que intentaràremoure els obstacles... Una feina sens fi?

Una feina sens fi segur, perquè la ment humana no deixade treballar i per tant innovar i trobar noves solucions i pro-postes per afavorir a tots aquests ciutadans que l’Ajuntamentdóna, com diu vostè una especial atenció, i més concreta-ment com ja deu saber des de la meva conselleria.

S’ha de tenir també present la ciutat de la que estemparlant TARRAGONA, amb una part molt important depatrimoni històric que si bé ens ha portat a ser consideradacom a Patrimoni de la Humanitat, amb tot el que això impli-ca, també de vegades ens ha portat a situacions no del totfàcils ni senzilles a l’hora de fer accessible aquest patrimo-ni a tothom.

Els àmbits d’actuació que defineix el conveni quecomentàvem, parla d’estudis, assessorament idifusió, principalment. Són aquests els eixos deles eines per treballar a Benestar Social?

Des de la meva conselleria el que volem es treballar pera possibilitar un millor confort als nostres ciutadans i això,passa per fer estudis, assessorament i difusió, doncs molt be,i si podem ampliar-ho amb altres iniciatives, perfecte.

Parli de l’exposició Tarragona accessible en la viapublica i comercial.

L’octubre del 2004 vam reunir-nos en aquest mateixdespatx les parts implicades en aquesta “aventura” on ensvan informar per part de l’UPC del projecte d’accessibilitatde la via pública i comercial de la ciutat. Vàrem parlar dela feina a fer i de com ens coordinaríem entre les diferentsentitats que hi participàvem.

Després va venir el treball dels alumnes que es va cen-trar en un estudi exhaustiu de tot el casc antic i les princi-pals vies comercials de Tarragona.

I seguidament vam arribar al tema de la difusió delmaterial que s’havia treballat, va ser també important per anosaltres, com a consistori, el saber que era la primeravegada que es duia a terme un estudi d’aquestes caracte-rístiques i profunditat, i que això volia dir que es podriaestendre i realitzar a altres ciutats catalanes. Ser els pionersen qualsevol cosa que es fa sempre es molt motivador iengrescador.

He vist el treball detingudament i realment es molt inte-ressant. Estic convençuda que el material que ara mateix

Primer ve la sensibilització,el conscienciar, després elscanvis ja venen per inèrcia

TAG desembre 20066

s’està elaborant per realitzar l’exposició tindrà un fortimpacte en totes aquelles persones que el visitin.

Quines experiències destacaria de aquest procésde sinèrgia amb la fundació i amb la universitat?

Ha estat sens dubte una experiència i com he dit ante-riorment novedosa i engrescadora.

A Catalunya hi ha diferents experiències d’entitats iadministracions que treballen conjuntament i transformeniniciatives puntuals en recursos, com és el cas del CRID(Consorci de recursos i documentació per a l’autonomiapersonal), que assessora les consultes d’entitats públiques iprivades sobre temes d’autonomia. Qui sap on ens portaràtot el que ara encetem!!!

No em voldria deixar, dins de les previsions, elsprocessos d’adaptació als habitatges. Són fàcil-ment possibles? Hi ha ajuts i facilitats?

Des de l’Ajuntament i concretament des del PatronatMunicipal de l’Habitatge quan es construeix es fan vivendesadaptades que són adjudicades a persones amb mobilitatreduïda per tal de facilitar la seva autonomia personal.

Sí que cal destacar una mena de desordre en l’aplica-ció de les normatives existents, hi ha com una dispersió enl’aplicació dels criteris d’accessibilitat.

Jo diria que en termes generals el principal problemaque ens trobem ara es el de l’accessibilitat en l’entrada alsedificis, l’amplada de les portes dels portals, les portes delsascensor, sobre tot el més antics, els graons d’entrada a l’e-difici. De vegades resoldre aquestes barreres es difícil itambé em consta que l’adequació de les rampes per salvardesnivells no es satisfactòria. A tot això també cal afegir elsproblemes en que es troben moltes persones que tenen lamobilitat reduïda a l’hora d’arribar a un acord en lesassemblees de veïns, malgrat com ja sabeu ha hagut avan-ços normatius importants com és la modificació de la Llei dela Propietat Horitzontal.

Quin aspecte li agradaria destacar dels darrersquatre anys dins del seu àmbit d’actuació?

Sí que hem millorat en diferents àmbits dins el món del’accessibilitat.

Com ja sabeu l’Ajuntament de Tarragona disposa desde l’any 1998 del Pla d’Adaptació i Supressió de Barreres

Arquitectòniques de la Ciutat, aquest pla es va desenvolu-pant conforme es fan obres i remodelacions; d’això entenim exemple fins i tot en els monuments d’interès històriccom ara l’amfiteatre que en la seva darrera intervenció haestat adaptada als ciutadans amb mobilitat reduïda.

Pel que fa a les barreres en el transport: la flota d’auto-busos de l’E.M.T. estan adaptats en la seva totalitat. El trans-port urbà es gratuït per aquelles persones amb un grau dediscapacitat del 65%.

L’Ajuntament paga i gestiona el servei del transportadaptat als diferents centres ocupacionals (centres on assis-teixen persones amb discapacitat) de la nostra ciutat.

Recentment un cop aprovada l’Ordenança Municipalde Convivència es tramita la reserva d’espai o Llicenciad’ocupació a la via pública per a aparcaments individualit-zats per a persones titulars de les targetes d’aparcamentreservat a discapacitats.

Es va realitzar la signatura del conveni per a la incor-poració de dos taxis adaptats a la nostra ciutat.

Però si em permeteu m’agradaria ressaltar una expe-riència que es va dur a terme fa uns anys al 2003:

La realització d’un Camp de Treball anomenat“Percepció i Patrimoni” amb objectius com donar a conèi-xer a joves amb dificultats de visió el nostre patrimoni histò-ric romà. També van ajudar a identificar l’arquitecturaromana, i va servir per establir propostes de millora alsespais que es van visitar, a partir de les experiències delsvoluntaris que participaven en el camp.

En aquest cas també va ser un treball conjunt amb laparticipació del Museu d’Història, l’ONCE i la conselleriaque represento.

Dintre de poc temps, s’inicia una contrada electo-ral. En el supòsit de repetir en responsabilitats i,veurà quatre anys més per endavant, que li agra-daria poder aconseguir?

Els desitjos sempre son amplis en dimensions!!, desitja-ria impulsar des del Consell Municipal dels Discapacitats,òrgan assessor de la meva conselleria, un instrument per acanalitzar el coneixement que atresoren les entitats mem-bres, i estar en disposició d’elevar propostes amb l’objectiud’aconseguir una transformació encara més profunda de lanostra ciutat, més accessible, més viscuda, i més integrado-ra, impulsant noves actuacions municipals que afavoreixinun ús intensiu i lliure de la ciutat. ��

ALBERT BONET

En les noves edificacions engeneral s’ha complert mésacuradament la normativaque dicta el codid’accessibilitat i supressió debarreres arquitectòniques

7TAG desembre 2006

CulturaCultura ���

Anar fent memòria (1)

Contar la història, els embolics, totexercitant la facultat per mitjà la qual retenim irecordem les coses vistes, oïdes, viscudes, etc.,donant existència, formant, ajustant les parts o ele-ments, i arranjar, realitzar i efectuar la narracióordenada i “verídica” dels esdeveniments relatiusal fet d’ésser aparellador i, per tant, formar partd’un col·lectiu que avui es coneix com a Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona,és l’objectiu dels diferents capítols d’una sèrie, dela qual voldria que esdevingui motiu d’orgull delsmembres que hi pertanyem, tot esperant que lamemòria no m’enganyi i si ho fa que sigui per a bé.Si cal fer una tombarella, l’ullet, un crit, un xiscle,un xiulet, etc., per evitar fer fonedissa una cosa,un fet, un esdeveniment, no dubteu que estic dis-posat a fer-ho, atès que probablement molt delque he aconseguit al llarg de la meva existènciaes deu al fet d’ésser aparellador i així potserpodré agrair en part el que he rebut.

Cal tenir el sentiment legítim d’estima de simateix, de satisfacció per quelcom que hom hafet, ha aconseguit, etc. Al nostre col·lectiu hi hade tot, bo i dolent, encara que jo tinc el conven-ciment que la balança està molt decantada cap alcostat del bo. Els serveis que hem donat a lacomunitat al llarg dels molts anys d’història dequè gaudim així ho demostra.

Penso explicar les fites i els pecats que recordiperò no els pecadors, excepció feta que el peca-dor sigui jo o algun que altre amic, que per ésser-ho, tinc la seguretat que no es molestarà.I qui són els aparelladors? Aquells que tenen permissió aparellar els materials, coordinar els dife-rents oficis, dirigir, ordenar, valorar i comprovarla correcta execució material d’una construcció?Doncs sí! I també els que tenen els coneixements,assolits per l’estudi i la pràctica, de tot el que ésrelacionat amb el disseny, càlcul, economia, segu-retat, mitjans auxiliars, etc., d’una construcció.

Atribucions molt amples, que requereixen l’espe-cialització en les diferents formes d’exercir la pro-

fessió, una formació permanent del seus membresi un esperit de servei i treball de consideració.

En aquest instant, em ve a la memòria el dia (prin-cipis de l’any 1965) de la meva primera i únicacol·legiació al “Colegio Oficial de Aparejadoresde la Provincia de Tarragona” situat a un entresòlde la Rambla Nova de Tarragona, en aquell temps“Avenida del...” (no cal esmentar el que no ésnecessari). I recordo que per donar-se d’alta alCol·legi era preceptiva una entrevista amb el seusecretari, el company Jaume Costa i Sarsanedas(col·legiat núm. 2), no per jurar cap tipus de lleial-tat, sinó perquè (en aquells temps, per a mi) el Sr.Costa, gran amant de la seva professió i de la sevaciutat, no volia deixar perdre l’oportunitat de trans-metre als nouvinguts allò que ell tan estimava, serAparellador i Tarragoní.

El dia de Santa Tecla d’enguany l’amic Jaume ensva deixar i pensant en ell i del contingut de laseva esquela he cregut oportú reproduir elsegüent:

No mort qui és traspassat,d’entre els vivents, un bon dia:

sinó aquell que és oblidat,quan la mort, li ha pres la vida

Tots els teus companys i amics et volem fer saber,des d’aquestes pàgines, que no t’oblidarem.��

MARIÀ CASAS HIERRO

Aparellador

TAG desembre 20068

CorporacióCorporació ���

L'escut de la professió

Gairebé sense canvis de tal icom el coneixem avui en dia, diferents variacionsi interpretacions de l’escut professional han estatla imatge del Col·legi des de la seva constituciól’any 1940, tot i que durant períodes concretshagi hagut de conviure amb altres simbologíes—sobre tot franquistes— i diverses denomina-cions.

Aquesta continuïtat ve donada pel fet que tant laconfiguració de l’escut, com els elements repre-sentats són molt anteriors a la creació delscol·legis professionals, i provénen d’una llargahistòria al llarg de la qual ha estat el símbol queidentificava els professionals de la construcció il’edificació.

De fet la major part dels col·legis d’arquitectestècnics han adoptat aquest escut —en diferentsversions— com a distintiu gràfic, de la mateixamanera que ho han fet altres professions amb unahistòria tant o més antiga que aquesta, com arafarmacèutics, metges o advocats, que d’aquestamanera reivindiquen la seva vinculació als princi-pis professionals originaris més enllà de situa-cions administratives, dependències, o el reconei-xement professional i l’estatus que puguin havertingut al llarg de la història.

L’escut actual, està constituït per una sèrie d’ele-ments que es poden destriar i organitzar cronolò-gicament com una mena de mapa que dibuixa lahistòria de la professió.

Elements centrals: el compàs i elnivell romàDes de l’antiguitat egípcia i romana ens han arri-bat vestigis en què diferents combinacions d’a-

questes eines, han identificat els constructors,però és des de l’Edat Mitjana que la tradició occi-dental vinculada a la Francmaçoneria associa leseines de medició a l’ofici de construir i edificar.En els seus inicis la Francmaçoneria agrupavamestres d’obres independents, que s’organitza-ven en lògies, i que més endavant van acollirtambé els gremis de paletes i oficials. Aquesta vaser la primera associació professional amb objec-tius semblants als que tenen avui en dia elscol·legis professionals: formació, protecció de laprofessió, transmissió del coneixement... i quequalificava també els professionals que podienexercir la professió mitjançant la superació d’exà-mens teòrics i proves pràctiques. Aquesta primeraépoca es coneix amb el nom de FrancmaçoneriaOperativa i s’identifica amb aquestes eines,imprescindibles per als professionals —raó de laseva permanència—, a les que s’atribueix un sig-nificat simbólic més ampli:

El compás: És la més important deles eines de mesura, utilit-zada des de l’antiguitat iassociada a la idea deperfecció que la relacio-na amb la divinitat cons-tructora a la que s’atri-bueix la creació delcercle o cercles de l’Univers, on hi hauran totesles coses que existeixen. Aquesta imatge apareixciatada al llarg dels temps en els textos:

“Quan es formava el cel, allà era jo;quan assenyalava amb el compàs la superfície del’abisme; quan fixava a dalt el cel...”Salomó. Proverbis (8, 25-28)

La idea del ‘Déu Arquitecte’ ha estat representa-da des del Renaixement amb una mà divina quesubjecta un gran compàs per donar mesura a l’U-nivers en totes les seves facetes.

9TAG desembre 2006

“El que amb el seu compàs va marcar els límitsdel món i regulà tot el què s’hi veu, i tot el què s’hiamaga”Dante Alighieri. La Divina Comèdia (Paradís, 19,40-42)

En el llenguatge simbòlic convencional, el com-pàs és l’emblema de les ciències exactes, delrigor matemàtic, i és el que permet donar formaa les idees sorgides de la fantasia imaginativa.

Tradicionalment apareix lligat a l’esquadra, i ésamb aquests dos estris que s’aconsegueix traçarla perfecció que conté la quadratura del cercle,ja que la tradició considera que l’esquadra dónala seva figura a totes les coses; forma l’anglerecte, que forma el quadrat, que dóna lloc alcerle... En la mesura que indica vàries dimen-sions, la horitzontal i la vertical, l’esquadra sim-bolitza l’espai, però com que únicament dibuixafigures quadrades o angles, significa també larectitud i el respecte a les lleis i les regles.

El nivell romà:Antiga eina constituïda per una esquadra justa,del vèrtex de la qual penja una plomada que ser-veix per marcar la tangent de la vertical, indicant-ne la horitzontalitat.

Més enllà del seu caràcter instrumental, el nivellromà aporta a la simbologia de l’escut els con-

ceptes d’equilibri en la construcció, de verticalitatcom a eix de la rectictud moral i espiritual repre-sentada per la plomada, que uneix la terra i elcel, i d’horitzontalitat entesa com la igualtat detots els agremiats.

Elements exteriors: la corona i lesbranques de llorer i roureEl Racionalisme i l’Empirisme del S.XVII, donenpas a la Il·lustració, que al llarg del S.XVIII impo-sa el domini de la raó en la configuració dels sis-temes ètics, estètics, i científics, rebutjant qualse-vol vinculació d’aquests amb concepcionstradicionals, supersticioses o dogmàtiques. En latransmissió del coneixement, la Il·lustració vacrear les Acadèmies que, amparades per l’admi-nistració, van devenir les úniques escoles oficials.L’aparició de les acadèmies provoca la separaciófuncional de la Francmaçoneria i l’arquitectura enperdre aquesta el control gremial, i les lògiescomençen a acceptar persones desvinculades del

món de la construcció però amb l’afany intel·lec-tual de pertànyer a una comunitat que defensa iampara el pensament filosòfic. Aquest és el neixe-ment de la Maçoneria Especulativa que conservael principi constructor, ara però centrat en l’homei el seu esperit. La finalitat de la Maçoneria ja noés construir temples, sino edificar el temple de lafraternitat universal a la glòria del Gran Arquitec-te de l’Univers.

A Espanya, el precedent acadèmic ens situa al S.XVI:

1582: Felip II funda l’’Academia de matemáti-cas’ que comptava amb una càtedra d’ar-quitectura, fins que el 1634 s’integrà al‘Colegio Imperial’

1757: Creació de la ‘Real Academia de BellasArtes de San Fernando’, que expedeix eltítol d’arquitecte i mestre de obres, i conva-lida els atorgats pels Gremis.

1775: Academia de Barcelona, instal·lada a laLlotja del Mar, que expedía un títol quenomés habilitaba per dissenyar i dirigirobres particulars.

1845: Creació de la ‘Escuela de Arquitectura’.1937: Reordenació de les reials academies,

desprès de la seva dissolució per la Repú-blica, explicitant que ‘conservarán en losucesivo el título de Reales en alusión a suorígen histórico’ (Decreto 427/1937,Gazeta de 08/12/1937).

La vinculació de la professió a l’academicisme,aporta a l’escut nous elements que pretenend’una banda, mostrar la vinculació als estamentsoficials i la seva categoria de referència científi-ca, i de l’altre crear una unitat amb la resta d’a-cadèmies —mostrant la seva pertinença a un sis-tema formatiu— mitjançant la uniformitat delsescuts.

Paral·lelament, desapareix la simbologia maçòni-ca per mantenir únicament els estris de mesura,que prénen una nova disposició, eliminant qual-sevol al·lusió a la divinitat, l’espiritualitat i la cos-mogonia.

A Espanya, cada reial acadèmia es distingeixamb una medalla que enmarca els símbols propisde cada disciplina amb una branca de llorer iuna de roure enllaçades per les tijes i coronadesamb una corona imperial, símbols de la nova dig-nitat de les ciències aplicades.

Les branques de llorer i roure: Enmarcant l’escut dins un cercle simbòlic, són unelement recurrent de l’emblemàtica institucional,el seu significat, en general és el de ‘victòria’ i

TAG desembre 200610

‘força’ en els seus sentits més amplis de perma-nència, rigor i autoritat, però també d’obediènciai respecte a aquests principis.

La corona imperial: Tancant el cercle dibuixat per les branques,ocupa el lloc privilegiat a la capçalera de l’escut,supeditant la resta d’elements a la dignitat reialque ordena i acull la professió mitjançant les aca-dèmies.

L’escut dels arquitectes:tradició i actualitatLa professió d’aparellador o arquitecte tècnic hapassat per múltiples denominacions (des dels mes-tres d’obres als futurs enginyers en edificació) i hahagut de lluitar pel reconeixement de les sevesatribucions i per la desvinculació acadèmica iprofessional de l’arquitectura superior, ja quedurant el S.XIX i la primera meitat del S.XX, l’en-senyament de l’arquitectura tècnica s’impartia ales aules d’arquitectura superior, als vespres, icom una titulació secundària o menor.

A partir del 1951, i lligat a la recuperació econò-mica del país després de la postguerra, es dónaun nou impuls als estudis tècnics per tal de donarresposta a les necessitats de tècnics professionalsque participin dels plans de desenvolupamenteconòmics del país. Es regulen les escoles tècni-ques amb els seus plans d’estudis específics, peròno és fins el 1970 que l’arquitectura tècnica esde-vé titulació universitària de primer cicle, imparti-da a les escoles universitàries.

Amb aquesta regulació, la professió recupera laseva independència llargament reivindicada iprecedida per la creació dels primers col·legisprofessionals en la dècada dels quaranta, elsquals ja havíen adoptat l’escut professional tal icom el coneixem i que ha esdevingut el símbol dela professió en reconeixement de la llarga trajec-tòria viscuda.

Posteriorment, amb el desenvolupament delscol·legis més enllà de les competències puramentprofessionals i administratives, i els terrenys guan-yats en els àmbits cultural, personal, social, etc.,han donat lloc a que alguns col·legis adoptessindistintius institucionals —logos— que els represen-

ten, com a entitat, sense deixar mai del tot d’usarl’escut professional.��

ALEXANDRA FORTUNY

Biblioteca del COAATT

BIBLIOGRAFIA

CHEVALIER, JEAN (dir.). Diccionario de lossímbolos. Barcelona: Herder, 2003. ISBN:84-254-1514-4

FARGAS, ALBERT. Diccionari de laFrancmaçoneria. Barcelona: Edicions 62,2001. ISBN: 84-297-4929-4

GONZALEZ VELAYOS, EDUARDO.Aparejadores: breve historia de una largaprofesión. Madrid: Consejo General deColegios Oficiales de Aparejadores yArquitectos Técnicos, DL 1979

IZQUIERDO GARCÍA, PILAR. Historia de losAparejadores y Arquitectos técnicos.Madrid: Dykinson, Colegio Oficial deAparejadores y Arquitectos Técnicos deMadrid, 2005. ISBN 84-9772-607-3

JORDÀ I FERNÀNDEZ, ANTONI. Aparelladors iarquitectes tècnics de Tarragona: 50 anys decol·legi. Tarragona: Col·legi d’ArquitectesTècnics de Tarragona, 1991. ISBN: 84-404-9112-3

Las Reales Academias del Instituto deEspaña; [autores, Joaquín Calvo Sotelo... (etal.)]; [Consorcio para la Organización deMadrid Capital Europea de la Cultura 1992,Instituto de España]. Madrid: Alianza, 1992.ISBN: 84-206-9089-9

FONTSEscuts del Col·legi d’Aparelladors i

Arquitectes Tècnics de Tarragona, obtingutsde:

Actes col·legials: 1940/2005Publicacions col·legials 1980/1995

11TAG desembre 2006

Espai al tempsEspai al temps ���

Les cases i la vida privada a Reusa l’Edat Mitjana

El diumenge 3 de juliol de 1474, a lareunió del Consell de la vila de Reus es va deter-minar “...de fer una campana e ab relotge...”1

per a poder tocar les hores. Anys més tard a lesdeliberacions del Consell encara s’esmenta lamateixa qüestió: “...per lo fer del relotge commestre Perellada, qui és mestre de relotges, ja simetren per obrà de fer dit relotge”2; “...de lesores, çò és del relotge, que sie ramès als qui hancàrrech de les leudes”3; “...Item del relotgerquant de fer lo relotge que en mom de Déu queab aquella mellor manera que haver-se porà,donant-ne plena potestat lo Consell als senyors dejurats”4; “...quant al fet del relotge, que mestreJohan lo Ballester, que sie conduyt per un any”5.A partir del moment en que va quedar instal·lat elrellotge la vida dels reusencs estaria regulada perun aparell que feia que el temps s’escapés delcontrol directe de l’Església i passés a mans del’autoritat civil. Era la moda que es va anarimplantant al llarg de la Baixa Edat Mitjana. Eltemps ja no estaria dominat pels tocs de campa-nes que cridaven a l’oració i als oficis litúrgicssinó que estaria marcat sobretot pels tocs de leshores, per això a les Actes Municipals de Reusapareix tan clara aquesta referència al rellotge.Malgrat tot les campanes de l’església Sant Perecontinuarien sonant per a cridar els fidels amissa, als enterraments, a les festes, a la gue-rra..., tal com passava en les ciutats més impor-tants de l’Occident medieval6.

La vida dels reusencs a l’Edat Mitjana, com la detots els homes i dones d’arreu transcorria en l’àm-bit privat, centrat aquest en la casa, però tambéen el públic, és a dir, els carrers, les places, l’es-glésia, el mercat, el cementiri... Hi havia espaistancats i espais oberts, espais civils i espais ecle-siàstics..., i entre ells, a vegades, els límits noestaven del tot definits i uns espais es superposa-ven als altres7. Per exemple, la mateixa esglésiaera un espai tancat però a la vegada era públic,

tothom hi podia accedir. Però de tots els espaisque queden més ben determinats és el de la casa,l’àmbit estrictament privat. Per això ara ens cen-trarem en aquest aspecte.

Les cases eren baixes, no massa grans i moltesd’elles tenien petits horts o corrals a la part deldarrera8. A la documentació notarial apareixenamb el nom d’albergs, però també és corrent tro-bar el nom de casa i fins i tot d’hospici. Hi hamolts documents que ens parlen de les cases: lescompra-vendes, els establiments emfitèutics, lespermutes, capítols matrimonials, testaments...Però són els inventaris post mortem els que enspermeten entrar dins de les cases i conèixer-les afons ja que descriuen amb gran detall les dife-rents estances de les cases i el que hi ha9. Elsinventaris són aquells documents que es redacta-ven un cop havia mort la persona que feia testa-ment i que permetien saber què hi havia a la casaper tal de procedir després al repartiment de l’he-

Campanar de l’església prioral de Sant Pere de Reus (segle XVI)

TAG desembre 200612

rència. Sobta que molts d’ells només citen l’hospi-ci en general sense especificar cap estança, peròel més habitual és trobar-hi una entrada, algunacambra, el corral, la cuina, el rebost.... Algunsinventaris, a més, citen de forma ben clara “lacasa de l’oli” o “la casa del vi” que hem d’inter-pretar com l’habitació o la cambra on guardenl’oli, el vi, és a dir, una mena de magatzem. Ésevident, però, que el nombre d’estances d’unacasa és una mostra del nivell social i econòmicd’aquella persona o família. En les classes mésbaixes es menja i dorm a la mateixa estança, encanvi en les classes mitjanes i superiors cadaestança té una funció determinada. L’inventarid’Arnau Duran de l’any 1410 diu “Invenimus incamera ubi dictus defunctis iacebat”, deixant clarque es tracta d’una habitació per a dormir.

Una altra cosa que sobta és la gran quantitatd’objectes que hi ha en moltes cambres, fins i toten llocs que, als nostres ulls, ens semblarienestranys. Per exemple, sacs d’ametlles a les habi-tacions de dormir, o roba a l’entrada. O els estrisde pastar pa que hi ha a l’habitació d’ArnauDuran que acabem de citar: “Una pastera defusta ab dos sedaços, un manil de pastar, un postde fust apta a dur pa al forn, un manil de pas-tar...”, a més d’altres objectes curiosos, com aradiversos sacs de borra o “un coltell e una spasa-ça sotils de ferro”.

En les estances hi ha mobles com ara taules ambpeus o també taules plegadisses amb potes quees poden plegar. Fins i tot algunes estan formadesper taulons recolzats en cavallets. No obstanttambé és habitual no trobar cap taula en algunacasa, com és el cas de Guillem Salvat l’any1380. En aquesta casa no hi ha cap taula peròsí que hi ha, per exemple, un banc. Tal vegadaen aquesta llar menjaven com era molt habitualen les cases més humils: amb l’escudella a la màesquerra i recolzada sobre les cames i, si entenien, la cullera a la mà dreta. També de l’any1380 és l’inventari dels béns de Berenguer deRiucalls, però aquí ja hi ha més abundor i diver-sitat en el mobiliari en les diferents cambres:“...un post, un banquam, unam pasteram, unamtaulam plegadiçam ab sos petges, un arquamgran cum duabus panys,un cadiram, un bancgran, un lit de posts cum sua marfica”. Noméshem localitzat “...un armari ab dos cases, vey defust buyt” a casa d’Arnau Duran l’any 1410, jaque el més habitual era utilitzar caixes o arquesper a guardar les robes de la casa. Els llits acos-tumen a ser de posts, és a dir, uns taulons situatssobre uns peus de fusta, o, enlloc de taulons hi hacanyissos —a la casa de Bernat Miret és l’únic llitque hi ha—, que resulten ser molt més senzills. Avegades se’n troben diversos en una mateixa

habitació. Això indica que podia ser normal queels diversos membres de la casa dormissin a lamateixa cambra i, fins i tot, en el mateix llit.

La roba de la llar és un altre element característicque apareix en els inventaris i també un elementque ens indica el nivell dels propietaris. Per exem-ple, és més corrent trobar màrfegues plenes depalla que no pas matalassos, dels que només n’hiha un de blanc i amb ratlles blaves a casa d’Ar-nau Duran. Sí que hi ha travessers a totes lescases, que serien els coixins del llit, i que acostu-men a ser blancs i amb ratlles blaves. Hi ha llen-çols de lli o d’estopa, flassades amb ratlles verme-lles, blaves o negres i vànoves per a cobrir-se al’hora de dormir. I els gèneres de que estan fetestambé són diversos —estopa, lli, lenç, borra,burell...—, tot i que és normal que els notaris escri-guin l’adjectiu “oldà” al costat per a indicar quees tracta d’una peça que està gastada pel seu ús.A vegades també apareixen els adjectius “apada-çat, squinçat, trencat...”, cosa que fa que ens pre-guntem el perquè, si una cosa està malmesa esguarda. Com que els inventaris servien per arepartir l’herència, a vegades els notaris amaga-ven informació i no deien tot el que havien de dir.

De roba de vestir hi ha de tot, amb diversoscolors i gèneres: gramalles de color blau o ver-mell-, camises, bragues d’estopa, calces, gonellesde diversos colors, mantells, sobrepellissos, cotes.(vegeu la imatge).I al costat de la roba de vestir hi ha els atuells percoure i per menjar. Aquests es troben general-

Un home i una dona vestits amb cota, una mena de túnica (Imatgeextreta del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover iF. de B. Moll).

13TAG desembre 2006

ment en les cuines, però en podem trobar endiversos indrets de la casa. Els poals apareixen ales entrades, com a la casa de Bernat Miret queté un poal amb la corda, o en la d’Arnau Duran,que té “un poal de fust ab dos cèrcols de ferrosotil”. És lògic que els poals estiguin a l’entradaja que eren una mena de galledes que servienper a treure aigua del pou, que segurament esta-ria també a la planta baixa. O també podrienservir per a que les dones anessin a buscar aiguaa les fonts que hi havia a Reus als temps medie-vals. Les gerres de terrissa i les bótes són alscellers per a guardar-hi el vi i l’oli —gerres olie-res, diuen els inventaris—, i a les cuines hi hagiradors de ferro, escudelles, talladors i algunacullera, com succeeix a la casa de MarchoyFerrer l’any 1360, on només n’hi ha una. Tambémorters —a casa de Berenguer de Riucalls hi haun morter de marbre —, paelles, tasses, plats icalderes de diferents tamanys. Amb aquests estrisles dones de la casa cuinen. El que passa és que,també segons la classe social, couen el menjar enfogons situats a terra, al costat de la mateixaentrada, o en focs elevats ubicats en cambresdestinades exclusivament a l’elaboració del men-jar. Aquesta darrera referència no és exclusivadel Reus medieval, lògicament, però les dadesconcretes que s’extreuen de la documentació reu-senca ens obliguen a comparar-les amb les d’al-tres llocs. I això ens porta a pensar que les donesreusenques segueixen els mateixos patrons a l’ho-ra de cuinar10. Com també, a l’hora de menjar iseure a la taula segurament tothom segueix el quediu Francesc Eiximenis al seu tractat Com usar debeure e menjar. Allí diu que “...la nació catalanaera eximpli de totes altres gents christianes enmenjar honest e en temprat beure; e sens dubteaquesta és la veritat, que catalans són los pustemprats hòmens en viure que sien al món”11.

Una forma de menjar bé i guardar les formes ésfer servir els estris adequats, però ja hem vist queles culleres no són abundants a la documentaciói en canvi sí les escudelles. Això pot significar queel que mengen els reusencs a l’Edat Mitjana ésmés aviat brou de verdures, de naps, cols, ble-des, espinacs, carbassa i castanyes, i només detant algun tros de cansalada per a donar quel-com més de gust. Només en una casa hem trobatun ast per a coure carn a la brasa, i també hi haun rostidor i unes graelles de ferro12 i en la deGuillem Salvat uns ferros de foc.

La vida de la gent dins a casa transcorre doncs enunes estances plenes de coses i dels estris més diver-sos. Però a les cases també hi ha altres habitants.Així als estables i als corrals es troben els animals,sobretot aviram —gallines i galls—, rucs i algunatruja. Són les dones les que tenen cura d’aquest bes-

tiar, que menja unes poques restes de verdures,alguna garrofa o faves seques. Machoy Ferrer té uncorral en el que el primer que troba el notari és “unspochs de fems”13, juntament amb una mica depalla, dos gramalles blaves oldanes, un coixí, unacamisa, unes bragues i una corretja. Hi ha tambéaltres objectes més propis i també quatre polls, ungall, un ase de pèl blanc i una truja. A la casa d’Ar-nau Duran l’any 1410, que és una de les més nota-bles ja que té moltes estances i també té un terrat enel que hi ha 10 canyissos, hi ha un corral amb 7gallines i un gall i també una establia on s’hi guar-den “un asa de pèl negra de tres anys, un rocí depèl vermell de quinze en setze anys” i també granquantitat de gerres olieres i forment.

Amb aquests animals que es crien en els corrals ien les establies de les cases, les famílies s’assegu-

ren un mitjà de transport i ajuda al camp, peròtambé el poder menjar carn alguns dies determi-nats a l’any. Sobre el bestiar que hi ha les casesen sabem altres coses però ja no és la documen-tació notarial la que ens n’ofereix notícies sinóque és la documentació pública generada pelConsell Municipal. A vegades aquest bestiar mésgros sortia de la pròpia casa i envaïa altresespais, com ara el cementiri, els recs que hi haviapels carrers que portaven aigua a la vila o elshorts d’altres. Per això les ordenances que regu-laven la vida pública al carrer havien també decontrolar totes aquestes qüestions.

Algunes de les ordinacions afecten també a lavida quotidiana, a les tasques de la vida diària.Citem només dues ordinacions molt significatives:

AHCR, Protocols notarials, lligall 1399-1410. Inventari dels bénsd’Arnau Duran, 1410, maig, 5.

NOTES

1 Arxiu Històric Comarcal de Reus (AHCR), Actes Municipals 2, f. 142.

2 AHCR, Actes Municipals 2, f. 206v. 1480, juliol, 23.

3 AHCR, Actes Municipals 2, f. 237. 1484, gener, 20. En la data hi diu, a més, “...dimarts, dia de Sant Sebastià”.

4 AHCR, Actes Municipals 2, f. 238. 1484, març, 21.

5 AHCR, Actes Municipals 2, f. 240. 1484, agost, 15.

6 Johan HUIZINGA, El otoño de la Edad Media. Estudios sobre la forma de la vida y del espíritu durante los siglos XIV y XV en Francia y en los Países Bajos,

Madrid: Alianza Editorial, 199310, pp. 14-15. Jean VERDON, La notte nel Medioevo, Milano: Baldini, 2000, pp. 19-24. Carme BATLLE; Teresa M. VINYOLES,

Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2002, p. 18.

7 Manuel-Fernando LADERO QUESADA, «La vivienda: espacio público y espacio privado en el paisaje urbano medieval», dins de La vida cotidiana en la Edad

Media. VIII Semana de Estudios Medievales, Nájera: Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 111-128.

8 Sobre el desenvolupament de Reus a l’Edat Mitjana vegeu Josep M. GORT; Ezequiel GORT, Reus: la formació d’una ciutat, Ajuntament de Reus, 1987.

9 Per aquest treball s’han consultat els lligalls de protocols notarials de l’Arxiu Històric Comarcal de Reus a partir de l’any 1353 fins el 1410, que són els que

presenten més abundància d’inventaris. Per tal de no ser repetitius no citarem de forma individualitzada en nota al peu cada un dels inventaris.

10 Sobre l’alimentació a l’Edat Mitjana vegi’s Juan V. GARCÍA MARSILLA, La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval, Diputació

de València, 1993.

11 Francesc EIXEMENIS, Com usar bé de beure e menjar: Normes morals contingudes en el Terç del Crestià [Jorge J.E. Gracia (introducció i edició)]. Barcelona:

Curial, 1977, p. 89-91.)

12 És un inventari de l’any 1399 però no podem llegir bé el nom.

13 En l’inventari citat a la nota anterior també hi ha un corral amb un ase negre i fems i “una gran cosa de fusta”, de la que no en diu res més.

14 Josep M. GUIX, El llibre de la Cadena de Reus, Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1963, pp. 74 i 108.

TAG desembre 200614

“Porchs en place. Item, que tot porch ho porchsque sien trobats dins lo fosar de la place sensguarde, pach cascú e per cade vegada IIII diners.Lo qual ban sie partit segons que damunt és dit. Ed’açò puxa ésser acusador lo baner ho altra per-sona”; “Dels banchs on sehen los pròmens. Anordonat los jurats he pròmes de Reus, ab actoritatdels senyor, que no sia null hom ne altra personaque gos posar cuyrams ne çabates ni lançols nelançolets ne nules coses letges en los banchs enque sehen los pròmens de la place, ne en les tom-bes, ne en los vasos, ni sobre les taules de la pes-cateria, ne en los bastiments d’aquella, sots bande III sous”14.

Al final d’aquest treball ens trobem en aquell punt enque l’espai públic és envaït per activitats estrictamentprivades perquè l’altra part de la vida quotidiana s’es-devé al carrer, a les places, als horts del voltant de lavila o de dins mateix de les cases. També als caminsque porten d’un lloc a un altre, on cada vegada méshi haurà més rodamóns, pelegrins, viatgers, pobresdemanant caritat, empestats..., i també algun comer-ciant, pastors, menestrals que van a les fires i mer-cats... La vida a l’Edat Mitjana és així. Les cases, ambtot el que hi ha i el que hi succeeix són prou impor-tants, però tot el que passa al carrer és part principalde l’esdevenir quotidià dels homes i dones que s’esfor-cen per sobreviure i superar el dia a dia. ��

DANIEL PIÑOL ALABART

Professor Titular de Ciènciesi Tècniques Historiogràfiques

(Universitat de Barcelona)Llibre de la Cadena, 1409. Una ordinació sobre el prohibir que les bèsties grosses entrin en els horts.

15TAG desembre 2006

UrbanismeUrbanisme ���

Logis Penedès: jo m’hi apunto

El projecte de construir un gran cen-tre logístic a la nostra comarca sembla entrar enuna fase definitiva.. Les xifres relatives a la super-fície ocupada, els llocs de treball i el volum de cir-culació, així com la tipologia de les empreses ques’hi instal·laran i els nous accessos que caldràconstruir, han estat fets públics recentment. I s’hafacilitat fins i tot una data d’obertura, l’any 2008,que implica un inici d’obres proper, tot i que moltajustat per la tramitació administrativa pendent.Tot plegat ha provocat també una intensificaciódels pronunciaments a favor i en contra del pro-jecte i, en general, de la controvèrsia que aquestha generat en els darrers temps.

El més recent d’aquests pronunciaments ha estatel realitzat per l’equip de govern del consellcomarcal del Baix Penedès. El govern comarcals’hi ha manifestat en contra i està en el seu dretde fer-ho. Ja que jo em retrataré desprès enaquest mateix article, considero oportú dir tambéque l’actitud del govern comarcal resulta com amínim sorprenent i gens difícil de relacionar ambla imminència de les eleccions del novembre.

És d’agrair el consell comarcal hagi entès final-ment que hi ha projectes que transcendeixen delsmunicipis directament afectats i que en aquestscasos la planificació i la discussió haurien detenir una dimensió comarcal. Però és de lamentarque no se n’adonés abans i que no obrís la boca,ni manifestés similar estima pel debat i la informa-ció, quan altres projectes de grans dimensionstrinxaven amplis espais de la comarca. On esta-va el govern del Consell Comarcal quan es vanconstruir l’Idiada o l’autopista Pau Casals, projec-tes tots dos amb un fort impacte al territori que, ohan donat un benefici minso per a la comarca, oque tenien alternatives menys lesives? Quines dis-

cussions públiques va promoure llavors? Quinescrides a la salvació de la comarca va emetre?

Potser la recent descoberta combativitat del Con-sell Comarcal restava adormida i dòcil perquè elgovern de la Generalitat que promovia tals obresera del seu mateix partit. Així entendríem tambéperquè callava quan el govern de la Generalitat,va començar a comprar en secret terrenys entrel’Arboç i Banyeres, diluint les partides dins delpressupost de la Generalitat de forma que eragairebé impossible identificar-les. Atesos aquestsantecedents, podem preguntar-nos legítimament sil’opinió del partit del govern del Consell Comar-cal sobre el centre logístic canviarà si aquest par-tit torna a la Plaça Sant Jaume.

Les lleis territorials aviat faran 20 anys i potser vasent hora de replantejar els consells comarcals, siaquests no serveixen per a liderar i coordinar laplanificació del territori en àmbits superiors almunicipi, i són només una plataforma per assoliro defensar l’alcaldia de la capital de la comarca.O per fer de corretja de transmissió de la Gene-ralitat, o per portar-li la contrària, segons la con-juntura política, o per convocar la ciutadania aelaborar Plans Estratègics a quatre mesos de leseleccions. El cas del Baix Penedès no pot ser mésexpressiu d’aquesta necessitat.

Un cop posades les manifestacions del governcomarcal en el lloc que es mereixen, vull afegirque és bo que els que ens dediquem al serveipúblic des de la política local ens retratem davantde projectes com aquest a què ens referim en

És urgent planificaren àmbits superiorsal local

TAG desembre 200616

aquestes línies. Aquest hauria de ser també uncompromís dels que hem fet de l’urbanisme, delseu estudi o de la seva gestió, la nostra professióparticular. Fa temps que sostinc la urgència decomençar a planificar els serveis i les infraestruc-tures en àmbits superiors al local i aquesta és laidea de la tesi doctoral que estic elaborant, sotala direcció del departament de Gestió Urbanísti-ca de la Universitat Politècnica de Catalunya..

Passo a retratar-me, doncs, a propòsit del centrelogístic, manifestant que sóc del parer que aques-ta mena de projectes, ni l’activitat que s’hi desen-volupa, són dolents per si mateixos. Tot depèn decom es plantegin i de què es valori adequada-ment els beneficis que se’n poden obtenir en rela-ció als costos inevitables que també produeixen.La meva és una actitud possibilista, ho reconec,però parteixo del principi que l’oposició del nopel no, per molt beatífica que sigui la seva àura,no és millor que el sí acrític basat en l’únic argu-ment dels llocs de treball. Per no parlar, és clar,del no (o del sí) polititzat, al qual em referiaabans.

Si el centre logístic ha de ser un mer magatzemde contenidors, un port sec o quelcom semblant,que ocuparà grans quantitats de territori senseaportar gairebé res a canvi, jo hi estaré radical-ment en contra. Si ha de ser un punt de genera-ció de llocs de treball, que tingui activitatsparal·leles a la logística (fins i tot activitats pro-ductives respectuoses i d’alt valor afegit), quegeneri noves vies de comunicació de les que enspuguem beneficiar tots i que no col·lapsi l’actualxarxa viària, hi estaré a favor. Això sí, desprèsdel debat públic i obert, amb totes les considera-cions sobre la taula.

La comarca del Baix Penedès ha estat una comar-ca molt solidària a l’hora d’acceptar gransinfraestructures de país, és veritat. És el preu d’o-cupar una posició estratègica en el mapa i latorna dels avantatges que aquesta situació tambérepresenta. Però em pregunto si és intel·ligentaprofitar el fet de ser una comarca ròtula perobtenir guanys propis, a més dels que es derivinper al país en el seu conjunt, una part dels qualstambé ens toca.

La solidaritat no és un camí de direcció única. Siel centre logístic només ha de perjudicar la comar-ca, potser és hora de dir-li a Catalunya que esmer-ci esforços a trobar altres ubicacions i que siguinaltres els territoris que paguin ara la seva quota enbenefici del conjunt del país. Però si la comarcase’n pot beneficiar directament, amb un cost quesigui assumible o raonable, aleshores cal dir queel tema mereix com a mínim que el discutim.

No vull acabar sense aportar algun argument aldebat de la necessitat de noves activitats a lacomarca i de la creació de llocs de treball. Elpropi Pla Estratègic del Consell Comarcal, elabo-rat a correcuita abans de les últimes eleccionsmunicipals, descobria que més de la meitat de lapoblació laboral del Baix Penedès treballa forade la comarca. La falta d’alternatives ocupacio-nals als nostres municipis, que està configurantuna comarca dormitori, és molt més perillosa peral nostre estil de vida tradicional que la desapari-ció de 100 o 200 hectàrees de sòl agrícola (d’es-càs valor i poc explotat en el cas que ens ocupa).

Però és més, la comarca basa actualment la sevariquesa i el seu creixement en el monoconreu dela construcció. Més enllà del fet que el prolongatcicle alcista algun dia haurà de tocar sostre, lesexistències de sòl a la comarca no són infinites.Fins i tot exhaurint els plans generals expansionis-tes aprovats a alguns municipis, la qual cosa noés necessàriament desitjable, algun dia s’acaba-rà. Què farem llavors? Quina sortida laboraldonarem a la gent que treballa a la construcció?La de marxar també fora de la comarca a guan-yar-se el pa?

El Baix Penedès necessita generar nous filons d’o-cupació, tant per als antics com per als nous resi-dents. Aquest factor forma part inevitable de l’e-quació i no es pot despatxar amb l’únic argumentque els llocs de treball, en el sector logístic, sónde baixa qualitat. Les condicions que hi imperen,tanmateix, tampoc són tan diferents de les queregeixen a la major part de sectors, per desgrà-cia més que per sort. Per això defenso que el cen-tre logístic del Penedès aculli altres activitats demajor valor afegit, en què hi hagi lloc per a tre-balladors d’alta qualificació.

Entre els maximalismes que busquen un món feliç,però irreal, i el de la política del pa per avui igana per demà, hem de ser capaços de trobar unpunt mig de consens. Un consens que, atenent elsinteressos globals, satisfagui també les necessitatsi aspiracions de la nostra comarca. El debat estàservit si es té voluntat de tirar-lo endavant. Jo m’hiapunto.��

JORDI SÁNCHEZ I SOLSONA

Arquitecte TècnicMàster en Gestió Urbanística UPC

17TAG desembre 2006

Espai al tempsEspai al temps ���

Els Verderol vuitcentistes

Durant la darrera festa major deSant Tecla es van acomiadar de la ciutadania elsgegantons negres, els Negritos, que durant 150anys van alegrar la vida dels tarragonins. Veient-los exposats davant la Catedral, perquè els tarra-gonins els poguessin fotografiar i fotografiar-seamb ells per darrera vegada; contemplant-los a laplaça de les Cols efectuant la seva última balla-da; mirant-los com presidien, al costat de l’alcal-de i del pregoner, la Tronada del Pregó, etc., vaigpensar que estava molt bé l’homenatge que esfeia a aquests tarragonins entranyables que esretiraven per donar pas a les seves còpies, és adir, a una nova generació, però vaig trobar a fal-tar un record de la persona que els va crear: l’es-cultor tarragoní Bernat Verderol i Roig. A nivellparticular vull reparar l’oblit dedicant la col·labo-ració a la revista Tag a Bernat Verderol i Roig i elseu llinatge.1

Segons Francesc Escatllar2 el genearca dels Ver-derol tarragonins és Joaquim Verderol, pagès delRosselló que s’establí a Tarragona després de laGuerra dels Segadors. Estigué casat amb MariaPeiró i traspassà en els primers anys de la dèca-da dels noranta del segle XVII.

El genearca fou succeït pel fill Pere, també rosse-llonès, que estigué casat amb Anna Hosta i Palla-rès i fou pare de Bernat Verderol i Hosta, espar-denyer de professió, que l’any 1734 s’esposàamb Teresa Ferrer i Pomès i fou pare de Llorenç,també espardenyer, Francesca i Bernat.

I. Bernat Verderol i Ferrer (1751-1837), fuster de professió, és el genearca de labranca de Verderols de la qual sorgí l’autor delsNegritos.

L’any 1783 contragué matrimoni amb Tecla Roigi Bertran.

Vivia al carrer de la Destral i el 20 d’octubre de1831 aconseguí que l’arquebisbe li establís unquart de ploma d’aigua per l’entrada de 15 lliu-res i el cens anual de 2 lliures i 5 sous.3Tant Bernat com Tecla aconseguiren viure forçaanys per a la seva època ja que ell morí l’agostde 1837 amb 84 anys —fou soterrat el dia 17—i ella ho féu el desembre de 1848, als 82 anys.Foren fills seus:1. Bernat Verderol i Roig, que segueix.2. Pere-Anton Verderol i Roig, que es casà

amb la reusenca Paula Vallès i Cutxí. Es guan-yà la vida com a mestre de cases i morí abansde 1844. Fou pare de:a) Tecla Verderol i Vallès, que nasqué el 4de juny de 1818. El seu pas per la vidafou curt ja que morí als vuit dies d’havernascut.b) Pere-Antoni Verderol i Vallès, que arribàa aquest món el 30 d’agost de 1819.Erafuster i vivia a la casa de l’avi Bernat,situada al Pla de la Seu. Redactà les darre-res voluntats l’1 de gener de 1844 i esco-llí com a marmessors als oncles Llorenç iJosep als que deixà 50 lliures a cadas-cun4. Tot fa pensar que morí fadrí.c) Paula Verderol i Vallès, que es casà ambun Vallvé. El seu germà Pere-Antoni la ins-tituí hereva dels seus béns.5d) Antoni Verderol i Vallès, que degué néi-xer vers 1825 ja que el 1869 declarà tenir39 anys. Era fuster de professió i es casàamb Maria Gavaldà i Marrassé. Fou parede Ramona Verderol i Gavaldà que esmaridà amb Eduard Artal.

3. Llorenç Verderol i Roig, que nasqué el1792 i morí el 1856. El 1818 contraguématrimoni amb Tecla Boixó i Rossell. L’any1824 devia 350 lliures al seu germà Bernat iper saldar-li el deute li traspassà un jornal imig que tenia a la partida de l’Arrabassada.6Com a curiositat direm que fou ell qui el 1847va fer el rètol de la porta del museu de laSocietat Arqueològica Tarraconense.7

4. Mateu Verderol i Roig, que fou dut a bate-jar el 21 de setembre de 1795 per AndreuRoig, forner, i Tecla Gil i Roig. Sembla que nosuperà la infantesa.

TAG desembre 200618

5. Bonaventura Verderol i Roig, que moríel 26 de novembre de 1801 amb només tresanys.

6. Josep Verderol i Roig, que nasqué i moríl’any 1801.

7. Nicolau Verderol i Roig, que nasqué a unquart de sis del matí del 15 de febrer de1803. Fou dut a batejar el mateix dia del nai-xement per Nicolau Roig, forner, i TeresaRoig. Només visqué vuit dies ja que fou ente-rrat el dia 23.

8. Josep Verderol i Roig, que arribà a aquestmón a tres quarts de dotze del matí del 8 demaig de 1805. Rebé les aigües baptismalsl’endemà apadrinat pel seu germà Bernat iTeresa Verderol que li posaren els noms dePau, Bernat i Josep. Es casà dos cops. El pri-mer amb la montblanquina Anna Badia iPalau, filla d’Aleix Bondia, botiguer, i deRamona Palau, que li aportà un dot de 1.100lliures en els capítols matrimonials efectuats el26 d’abril de 1831;8 el matrimoni durà fins elfebrer de 1843 ja que Anna traspassà als 30anys i fou soterrada el 27 de febrer de 1843.El 30 d’abril de 1846 començà a tractar lessegones noces amb Antònia Pallàs i Bartrolí,filla d’Antoni Pallàs i Ramona Bartrolí, ambqui féu capítols matrimonials el 2 de maig de18469. Vivia a la casa núm. 2 de la plaçadels Àngels, però tenia la intenció de traslla-dar-se al carrer de la Unió per la qual cosaadquirí un solar i començà a fer-se bastir unacasa, però el juliol de 1856 s’ho vengué persis mil duros a Pere Torrents i Mas, hisendatnatural de l’Havana;10 a despit d’això noabandonà pas la idea de traslladar-se alcarrer de la Unió i així, el 12 de juny de1857, comprà a Joan de Ferrer i Duran unsolar de 20.400 pams quadrats pel que pagà40.800 rals;11 tot i això, el maig de 1873,continuava vivint a la plaça dels Àngels.12

Josep Verderol traspassà el març o l’abril de1874 ja que la seva vídua Antònia Pallàs vafer l’inventari dels seus béns el 7 de maig d’a-quell any. Gràcies a aquest document sabemque tenia una casa de tres pisos a la plaça dela Font la qual havia adquirir el 13 d’agost de1862.13 Foren fills seus:a) Josepa Verderol i Badia, que rebé lesaigües baptismals el 17 de maig de 1832apadrinada pels avis paterns. El seu pasper aquest món només durà deu mesos jaque fou soterrada el 17 de març de 1833.b) Josep Verderol i Badia, que fou dut abatejar pels oncles Bernat Verderol i Tere-sa Badia el 24 de febrer de 1834. Passàa Amèrica on es trobava el 17 de maig de1872 en què el seu pare acceptà traspas-sar-li a canvi de 4.000 pessetes un solar

que tenia al carrer del cardenal Cervantesper tal que es bastís una casa.14 Aquestmateix dia, per conducte del pare, acordàamb el mestre de cases Pau González iDonato la construcció d’una casa en ditsolar.15 L’any 1859 es casà amb MariaSantromà.c) Macià Verderol i Badia, que rebé lesaigües baptismals el 2 de novembre de1839 apadrinat pels oncles Llorenç Verde-rol i Maria Badia. Era apotecari i el juliolde 1873, en què rebé dues mil pessetesde la llegítima materna, romania fadrí ivivia a la casa paterna de la plaça delsÀngels.16

d) Roser Verderol i Bover, que fou bateja-da el 17 d’agost de 1841. Només acon-seguí viure un any ja que fou enterrada el16 d’agost de 1842.e) Antoni Verderol i Pallàs, que rebé lesaigües baptismals el 9 de desembre de1848.f) Josepa Verderol i Pallàs, que arribà aaquest món el juliol de 1860 i fou bateja-da el dia 28.

9. Joaquim Verderol i Roig, que fou dut abatejar per Pau Claramunt, boter, i FrancescaMiquel i Verderol, el 10 de novembre de1808.

II. Bernat Verderol i Roig, que vingué almón a Tarragona l’any 1788.

Fou fuster de professió i contragué matrimoni ambTeresa Roig i Torres, filla de l’escultor tarragoníVicenç Roig i Torné, conegut com Vicentó, i deTeresa Torres que morí als 46 anys a tres quartsde dotze de la nit del 25 de març de 1838. Arri-bà a ser tinent d’infanteria i alternava la condicióde fuster amb el càrrec de bidell de l’institut desegon ensenyament que encara exercia el 1863amb 75 anys.17 Atorgà les darreres voluntats el 2de febrer de 1863.18

En els darrers anys de la seva vida degué passardificultats econòmiques ja que l’any 1863 es des-prengué de dues vinyes: una de sis jornals, situa-da prop de la torre de Sant Jeroni, per 7.466 pes-setes,19 i l’altra de dos jornals i tres quarts dejornal a la partida dels Montgons.20 Traspassàl’any 1866. Foren fills seus:1. Tecla Verderol i Roig, que nasqué el 7 de

març de 1813 i fou batejada l’endemà apa-drinada per l’avi matern Vicenç Roig i l’àviamaterna Tecla Roig. Morí al cap de tres diesd’haver nat.

2. Bernat Verderol i Roig, que segueix.3. Josep Verderol i Roig, que fou dut a bate-

jar per Llorenç Verderol i Josepa Roig el 14 dejuliol de 1818. L’any 1852 contragué matri-

19TAG desembre 2006

moni amb Ramona Balart i Bartrolí, filla deJosep Balart i Ramona Bartrolí, i traspassà el1872. Fou pare de a) Josep Verderol i Ballart, que nasqué el1884 i fou ebanista de professió. Es casàamb Maria Menasanch.b) Ramona Verderol i Balart, que veié laprimera llum el setembre de 1887 i foubatejada el dia 12 apadrinada per l’avimatern i l’àvia materna.

4. Marianna Verderol i Roig, que fou bate-jada el 4 d’abril de 1820. Prengué per marita Josep Jacobofsky vers 1839 o 1840 ja queel primer fill li nasqué el gener de 1841.

5. Teresa Verderol i Roig, que nasqué el 31d’agost de 1821. Es casà amb Pau Granada.

6. Vicenta Verderol i Roig, que nasqué el1823 ja que l’11 de juny de 1863 declaràtenir 30 anys. Es casà amb Narcís Molas, ofi-cinista de les Obres del Port.21 Fou mare deNarcís Molas i Verderol.

7. Tecla Verderol i Roig, que vingué al mónl’any 1824.

8. Rafael Verderol i Roig, que fou dut a bate-jar per l’avi matern Vicenç Roig, director del’Escola de Dibuix, el 30 d’agost de 1825.L’any 1854 contragué matrimoni ambAgustina Batiste i Molinàs, natural d’Ascó.Traspassà l’any 1867. Fou pare de:a) Agustina Verderol i Batiste, que veié laprimera llum el 31 de març de 1862.b) Rafael Verderol i Batiste, que veié la pri-mera llum el 31 de març de 1862.c) Josepa Verderol i Batiste, que fou apa-drinada per l’oncle patern Josep i l’àvia

materna Paulina Molinàs.9. Antònia Verderol i Roig, que només vis-

qué onze mesos ja que nasqué el 1827 i fouenterrada el 19 de juliol de 1828.

10. Josepa Verderol i Roig, que morí amb19 anys el 5 de setembre de 1848 i fou ente-rrada l’endemà.

III. Bernat Verderol i Roig, que fou duta batejar per l’avi patern Bernat el 6 de juny de1814. L’any 1839 contragué matrimoni ambAnna Espoy i Gassol.

Cursà estudis d’arquitectura, però destacà com aescultor, almenys a nivell local i comarcal, i bensegur que en la seva inclinació vers l’esculturadegué influir l’avi matern l’escultor Vicenç Roig iTorné (a) Vicentó de qui podem admirar encarauna col·lecció de dibuixos sobre els estralls cau-sats pels napoleònides a Tarragona, l’estàtua dela Constitució, ara a la part superior de la paretque tanca el jardí de casa Castellarnau, i la Pre-sentació al temple i la Immaculada Concepció deles capelles de la Presentació i de la PuríssimaConcepció de la catedral de Tarragona.L’any 1843 fou nomenat professor de l’Escola deDibuix de la Societat Econòmica d’Amics del Paísde la que arribà a ser-ne director.

Entre les obres de Bernat destaquen els bustos,escultures i relleus de la façana de l’Ajuntamentde Tarragona, i el retaule de la capella de laMare de Déu del Claustre.

Als anys cinquanta la corporació municipal tarra-

Bernat= (1811)(1788-1866)fuster

Pere-Anton= (1817)mestre de cases

Llorenç= (1818)(1792-1856)

Mateu*1795

Bonaventura(1798-1801)

Josep*1801

Nicolau*1803

Teresa Roig Torres+ 1838

Paula VallèsCutxí

Tecla BoixóRossell

Tecla*1818

Pere-Anton*1819

Paula= un Vallvé Antoni = Maria Gavaldà*1826

Ramona = Eduard Arnal*1895

Josep = (1831) Anna Badia Palau + 1843(1805-1874) = (1846) Antònia Pallàs Bartrolí

Joaquim*1808

Josepa(1832-1833)

Josep = Maria Santromà*1834

Macià*1839

apotecari

Roser*1841

Antoni*1848

advocat

Josepa*1860

Tecla Bernat= (1839)*1813 (1814-1898)escultor

1 1 1 1 2 2

Anna EspoyGassol

Josep= (1852) Ramon(1818-1872) Balart Bartrolí

Marianna= (1821) Josep*1820 Jacobofsky

Teresa = Pau*1821 Granada

Vicenta = Narcís*1823 Molas

Tecla Rafael = (1854) Agustina*1824 (1825-1867) Batiste

Antònia(1827-1828)

Tecla = Pere Vidal*1840

August(1841-1844)

Josep = Carme Sala Mallol*1843

escultor

Dolors*1846

Anna*1848

Concepció*1860

Agustina*1860

Rafael*1862

Josepa = Ignasi Cendran*1863

Josepa(1829-1848)

Els Verderol

Bernat Verderol Ferrer(751-1837)

fuster

= Tecla Roig Bertran+ 1847

TAG desembre 200620

gonina li encarregà l’elaboració dels gegants,estrenats pel Corpus de 1851, el Negrito, quesortí per primera vegada el 22 de setembre de1856, la Negrita, que desfilà el 26 de desembrede 1859 amb motiu del part de la reina, i tot fapensar, encara que no es pot demostrar documen-talment, que també són obra seva els nans vellsque foren contemplats per primera vegada pelstarragonins l’11 de gener de 1865 amb motiu del’entrada a Tarragona de l’arquebisbe Fleix iSolans.22 Bernat Verderol morí l’any 1898. Forenfills seus:1. Tecla Verderol i Espoy, que fou batejada

el 24 de setembre de 1840. Contragué matri-moni amb Pere Vidal.

2. August Verderol i Espoy, que rebé lesaigües baptismals el 13 de novembre de1841. La seva vida fou curta ja que morí ados quarts de tres del matí del 25 de juliol de1844.

3. Josep Verderol i Espoy, que segueix.4. Dolors Verderol i Espoy, que fou bateja-

da el 24 de febrer de 1846.5. Anna Verderol i Espoy, que nasqué el 22

de juliol de 1848.6. Concepció Verderol i Espoy, que arribà a

aquest món el 24 de febrer de 1860.

IV. Josep Verderol i Espoy, que veié laprimera llum el 7 de novembre de 1843 i fou dut

a batejar aquell mateix dia pels oncles Josep Ver-derol i Josepa Espoy.

Fou un escultor força apreciat a qui se li encarre-garen, entre d’altres moltes obres, les estàtues desant Lluís Gonzaga, sant Estanislau i sant Bona-ventura de l’església de Sant Miquel del Pla23.També eren seves les imatges de l’altar de laMare de Déu de la Bona Nova, de l’església deSant Pere del Serrallo, entre les que destacaven lade la titular, col·locada el 12 de setembre de1881.24 Li coneixem altres dues obres: un cruci-fix d’un metre d’alçària, encarregat per AgustíSevil l’any 1888,25 i el bust de Bonaventura Her-nández i Sanahuja contractat per la SocietatArqueològica Tarraconense l’any 1893.

La panoràmica que hem fet sobre els Verderol ensha permès recordar trenta-vuit persones d’aquestllinatge tarragoní que fou un dels pocs d’origenmenestral que aconseguí sobreviure al carnatgede 1811 i arribar al segle XX. En total vuit fusters,un ebenista i dos escultors de prestigi.��

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Modernai professor de la URV

NOTES

1 Aquest article ha estat escrit bàsicament amb informació extreta dels llibres sacramentals dels arxius parroquials dela Catedral i de la Santíssima Trinitat, de Tarragona, servat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

2 Francesc Escatllar i Torrent, “Els Verderol, escultors”, Misiva, 3 (2006), p. 12s.3 A(rxiu) H(istòric) T(arragona). P(rotocols) N(otarials) T(arragona). Sig. 6654, f. 225.4 AHT. PT. Sig. 1014, f. 4.5 Ibid.6 AHT. PT. Sig. 1006, f. 35.7 M. Antonia Ferrer; Andreu Dasca; Jordi Rovira, CL anys de la Reial Societat Arqueológica Tarraconense. Una aproxi-

mació a la seva història (1844-1994). Tarragona: Reial Societat Arqueológica, 1994, p. 8 AHT. PT. Sig. 1009, f. 59.9 AHT. PT. Sig. 1034, f. 202.10 AHT. PT. Sig. 6917, f. 438.11 AHT. PT. Sig. 6918, f. 362.12 AHT. PT. Sig. 7505, f. 317.13 AHT. PT. Sig. 7507, f. 243.14 AHT. PT. Sig. 7503, f. 420.15 AHT. PT. Sig. 7503, f. 435.16 AHT. PT. Sig. 7505, f. 419.17 AHT. PT. Sig. 6828, f. 494.18 AHT. PT. Sig. 6828, f. 11.19 AHT. PT. Sig. 6828, f. 434.20 AHT. PT. Sig. 6828, f. 133.21 AHT. PT. Sig. 6828, f. 597.22 Juan Salvat Bové, Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal. Tarragona, 1971.23 Diario de Tarragona, 295 (1880), p. 2.24 Diario de Tarragona, 221 (1881), p. 2.25 Diario de Tarragona, 92 (1888), p. 2.

21TAG desembre 2006

LaboratoriLaboratori ���

Geotecnia Laboratorio

Para definir el comportamiento de los suelosresulta fundamental contar con un laboratorio que permitaun adecuado estudio y análisis de sus propiedades y pará-metros necesarios para el diseño y ejecución de proyectos.

Mediante ensayos físicos y químicos, además de describirel comportamiento de los materiales analizados, se detec-tan problemas concretos a los que es fácil poner solución sise conocen.

PROBLEMAS CONCRETOS:Dos problemas comunes son la existencia de expansividady la presencia de sulfatos.

Es habitual la existencia de expansividad, se da en mate-riales de alta plasticidad formados por partículas finas, laexpansividad va asociada a cambios de humedad.

La expansividad se determina a partir del ensayo Lambe(Laboratorio físico) que mide el cambio potencial de volu-men de un suelo.

Para evitar problemas provocados por la existencia deexpansividad en el terreno, se debe aplicar más carga alterreno de la que el mismo es capaz de mover, e imperme-

abilizar la superficie para evitar cambios de humedad enel subsuelo.

La presencia de sulfatos en el terreno va unida a la existen-cia de sales como el yeso, se mide el contenido de sulfatosmediante la determinación cuantitativa de sulfatos (Labora-torio químico).Dependiendo de la disposición de los yesos, masivos odiseminados en el material, pueden causar problemas dife-rentes.Si los yesos se presentan de forma masiva por ser solublesen agua pueden crearse cavidades por disolución en elespacio originalmente ocupado por sales cristalizadas,estas cavidades pueden tener un orden de magnitud impor-tante e incluso llegar a colapsar, es necesario impermeabi-lizar la zona para impedir la circulación de agua.

En ambos casos, ya sean yesos masivos o sulfatos disemi-nados, resultan agresivos al hormigón, y hacen necesarioel empleo de cementos especiales sulforesistentes (Informa-ción al respecto recogida en la instrucción para la recep-ción de cementos RC-97).Estos dos parámetros de fácil detección y cuantificación enel laboratorio pueden resultar nefastos en el caso de noadoptar las medidas correctoras necesarias, conociendo deantemano la existencia de expansividad o la presencia desulfatos en el terreno, se pueden prevenir futuros problemasde manera fácil.��

CITAM

TAG desembre 200622

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

La construcció romana (13)

LA CONSTRUCCIÓ DE LES VOLTES

La historia de la construcció ve marcada pel fetd’aconseguir sostres coberts amb materials méssòlids que la fusta. La coberta es el tot en un habi-tatge i la solució la donen els romans amb les vol-tes de formigó. Per això la volta romana esdevéun dels elements fonamentals en la conquesta del’espai d’una vivenda.

Casos particulars:

Quan les voltes són petites i estan prop del terra,el cindri emprat està format per un nucli de terra.

També fan voltes molt senzilles amb maons enforma de sector circular, col·locats a llibret, ambdos maons d’arrencada i un maó de clau

La cúpula sobre petxines que consisteix encol·locar un volum de planta circular damunt unvolum de planta quadrada, rara vegada es realit-zarà pels romans (Minerva Mèdica. Roma), esde-vinguem-ne un element arquitectònic emblemàticen l’arquitectura bizantina.

En cas de tenir que reforçar alguna volta ja cons-truïda, fan uns arcs perpanys, amb els arrenca-ments embeguts en els murs, per tal de reforçarels punts concrets i alhora eliminar-ne les pilastres.

LA VOLTA DE PEDRA

La llinda de pedra té una utilització limitada allums no excessivament grans i d’acord amb elmaterial emprat (marbre de Grècia = 6,50 m Pro-pileus; caliça dura d’Egipte = 8 m Karnak). I jaque les solucions no són massa pràctiques, els

romans cerquen donar solució estructural als seuedificis per procediments més fàcils.

La falsa volta:

La falsa volta fou el procediment mes primitiu percobrir un espai a traves de la desmultiplicació delprincipi de la llinda. Consisteix en reduir la lluma salvar, fen volar les peces en cada filada(tomba d’Agamenon, Micenes).Cal tenir en compte però:

• que la part empotrada ha de ser superior a lapart volada

• que la peça ha de tenir un gruix suficient pertal que no trenqui per flexió.

Es tracta de formar un arc natural i per aconse-guir-ho, cal que G (centre de gravetat) estiguisituada dins de l’espai del brancal.

Els romans quasi no la van emprar mai esta tèc-nica. En canvi van tenir l’honor d’alliberar lafalsa volta per convertir-la en un volum a l’airelliure . I tot per una economia de material i de mad’obra.

La mecànica de volta adovellada

En un arc de dovelles, (pedres que s’han de defi-nir en les tres direccions de l’espai), cada una tétendència a caure verticalment, per efecte del seupropi pes, però es veu retinguda degut al seu per-fil adovellat (més ample dalt que baix). Totessense excepció treballen en la transmissió delsesforços, la qual cosa engendra una empentaobliqua Q, essent R la resultant. Per assumiraquesta empenta cal construir un macis (estrep)amb una carrega P per tal que R entri dins de labase de l’estrep.

Degut a que també intervenen elements externs ales accions esmentades, tals com la fabricació deles dovelles, la pressió del vent, moviments dife-rencials en els fonaments etc..., es considera queel sistema està en equilibri quan (el Renaixementens va deixar un mètode gràfic, per calcular labase de l’estrep):

Els romans van alliberar lafalsa volta per convertir-laen un volum a l’aire lliure

23TAG desembre 2006

a) R la resultant està continguda dins del terçcentral de la base.

b) Si el macis es insuficient, R surt del terç centrali existeix el perill d’enderroc.

Els efectes d’un excés de càrrega damunt unavolta de mig punt, fan que sigui necessari carre-gar poc damunt la clau i al contrari carregar elsronyons per tal d’apretar les dovelles. D’aquí quea igualtat de llum, quan més rebaixat es l’arc,més grossos han de ser els estreps.El morter serveix sobre tot per regularitzar elsjunts de tal manera que les empentes de lespedres siguin uniformes, és a dir, actua com unmatalàs entre les dovelles.��

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnicProfessor de Construcció

TAG desembre 200624

SeguretatSeguretat ���

La sinistralitat a les obres, vox populi

D’un temps ençà el tema dela sinistralitat a les obres ha estat un tema ques’ha donat molt de ressò tant en els mitjans decomunicació com en el món jurídic, afectant aixíal funcionament propi de l’exercici professionalde l’arquitecte tècnic. I l’última notícia ha estat lasentència dictada per l’Audiència Provincial deMadrid en la qual es resolt imposar la pena depresó, superior a 2 anys, per als tècnics i respon-sables d’una empresa constructora, en relacióamb un accident laboral que va suposar la defun-ció de dos treballadors.

Aleshores, tal com el Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Madrid va manifestar enun comunicat de premsa sobre la sentència dereferència, es tracta d’un tema que obre undebat al respecte, i sobretot, la qüestió principalen la qual es pensa quan es té coneixement d’a-quest tema: amb la pena de presó als tècnics esreduirà la sinistralitat a les obres? i no hi haaltres mecanismes que podrien donar resultatsfructífers?

El tema és analitzat des de diferents punts devista. Des del punt de vista jurídic, el tècnic estàincomplint l’article 316 del Codi Penal, la Llei dePrevenció de Riscos Laborals 31/1995, de 8 denovembre i el Real Decret 1627/1997, de 24d’octubre, en el qual s’estableixen disposicions

mínimes de seguretat i de salut en les obres enconstrucció.

Des del punt de vista professional, el tècnic veuque la mà d’obra no és formada, i molt menysespecialitzada, comportant que no hi ha garan-ties de qualificació per a l’exercici de l’activitatempresarial constructora. I a més, hi ha les sub-contractes. Però no hi pot fer res perquè qui con-tracta és el promotor. Pot avisar al constructor delsproblemes que pot plantejar però no pot pararl’obra perquè el promotor rescindirà la relaciócontractual amb el tècnic i en contractarà un altreque no li posi tants inconvenients.

Des del punt de vista social, es demostra que lesAdministracions no posen els mitjans necessarisper evitar aquest tipus de sinistralitat, ja que no lidóna un reconeixement social igual a altres sec-tors, no determina una formació acadèmica perexercir el treball en la construcció.

Així doncs, treballar per evitar la sinistralitat a lesobres és feina de totes les parts implicades. Perpart de les Administracions, treballar conjunta-ment amb els professionals per tal de col·laboraren la reducció de la sinistralitat, ja que són quipoden posar els mecanismes per evitar-ho.

I per part dels tècnics, redactar l’estudi de segure-tat apropiat a l’obra, fent constar, d’acord amb lallei, tot el que es durà a terme a l’obra per dotarde la màxima seguretat i salut als treballadors del’obra, i, a més, fer complir al màxim possible, alstreballadors, la normativa de seguretat i salut. Ievitar d’aquesta manera que es posi en dubte eltreball realitzat com a professional. ��

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

Llicenciada en Dret

Amb la pena de presó alstècnics es reduirà lasinistralitat? No hi ha altres mecanismes?

25TAG desembre 2006

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica ���

“Debemos condenar y condenamos”…

A ixí comencen les sentènciescondemnatòries dictades en l’àmbit penal. Totsrecordem, per la seva proximitat en el temps, lasentència que ara s’ha difós i que lamentable-ment permetrà l’ingrés en les que ara es denomi-nen “institucions penitenciàries”, però que en rea-litat és la presó, a dos companys arquitectestècnics de la zona de Madrid que eren els coor-dinadors de seguretat. Els vents actuals bufen forti ens anuncien tempesta. Per si no n’hi haviaprou, ara el legislador vol endurir encara més lavia repressiva, al marge de la seva nul·la efectivi-tat, per restringir els accidents laborals.

Conscients d’aquesta problemàtica i fruit de lapreocupació del Col·legi, aquesta assessoria jurí-dica ha confeccionat un text a modus de “Mani-fest” en el que es trasllada als organismes derepresentació superior de la professió a fi de quedavant de l’enorme expectació que ha provocatels efectes d’aquesta sentència actuïn en conse-qüència.

Reproduïm el text de la comunicació anteriormentesmentada.

Propuesta de actuaciones paraevitar la criminalización de loscoordinadores en materia deseguridad y prevención de riesgoslaborales

Como consecuencia de las últimas noticias quehan aparecido en los medios de comunicaciónsocial relativas a la confirmación de la sentenciajudicial que comportará el ingreso de dos arqui-tectos técnicos en su calidad de coordinadores deseguridad en instituciones penitenciarias, nuestrocolectivo, alarmado e indignado por la respuestajudicial que se considera injusta, desproporciona-

da y que además no reportará en ningún casoninguna reducción en los índices de siniestrali-dad, ha acordado instar a nuestros organismosde representación, concretamente al ConsellCatalà y al Consejo General de la ArquitecturaTécnica en España, para la promoción de las acti-vidades que sean necesarias para corregir ade-cuadamente la tendencia de criminalizar la con-ducta de los coordinadores en materia deseguridad, reconduciendo en su caso las posiblesreclamaciones estrictamente al campo de la res-ponsabilidad civil.

Vemos con preocupación, y a veces con perpleji-dad según las características de cada caso, comoavanzan los efectos de la automática imputaciónde responsabilidades penales, poniendo engrave riesgo, y además con una gran indefen-sión, a nuestros Colegiados.

Entendemos que uno de nuestros cometidos es elde aunar esfuerzos para poder minimizar, en loposible, los temidos efectos de estos procesospenales, y ello, al margen de la gravosa repercu-sión de índole económica.

Es por ello que interesamos la urgente formaciónde una Comisión especial a modo de Gabinetede crisis, en el seno del Consejo para que pro-pongan y gestionen todas las actuaciones necesa-rias para que se pueda producir un cambio en lasactuales tendencias que, además, se van radica-lizando.

Propuestas que se basan especialmente en lapublicación de artículos y la difusión de las entre-vistas o debates necesarios en los medios decomunicación social a cargo de personas dereconocido prestigio tanto del mundo judicial,como empresarial que permitan una clara con-cienciación de la problemática existente.

La realización de documentos de trabajo anali-zando las estadísticas en materia de accidenteslaborales y la realización de propuestas concre-tas desde el punto de vista técnico y legal para

TAG desembre 200626

acotar la problemática al ámbito estricto empre-sarial.

La propuesta de medidas de presión colectivacomo, por ejemplo, la formulación de denunciasmasivas a los órganos de la Administración com-petente para forzar una suavización del compor-tamiento sancionador frente a los coordinadores.

La actuaciones necesarias ante los Grupos Parla-mentarios para la modificación legislativa en estamateria.

La actuaciones precisas ante la Administraciónpara la aprobación de un protocolo de actuaciónen el que se logre un consenso entre todas laspartes de este conflicto, y en especial de la Admi-nistración, para lograr que en el caso de que seproduzca el ingreso en un centro de asistencias ohospitalario de una víctima de un accidente labo-

ral de la construcción, automáticamente se proce-da en los mismos términos en los que habitual-mente se procede cuando se trata de un acciden-te de circulación. Esto es: toma de sangre de lavíctima para la verificación de la posible presen-cia de alcohol u otras sustancias tóxicas en lasangre. De las estadísticas se desprende que unnúmero significativo de estos accidentes ocurrenen horas concretas que coinciden con el desayu-no o el almuerzo.

Entendemos que si realmente todos, todos, esta-mos implicados en poder erradicar de nuestrasociedad los lamentables accidentes, todosdeben apostar, además de la vía represiva y san-cionadora, por poner en marcha todos los meca-nismos que permitan evitar y limitar estos tristesaccidentes, y lograr a su vez un mecanismo dedefensa respecto a nuestra profesión.

Este protocolo debería ser suscrito, a nuestroentender, por los Ministerios de Trabajo, Justiciay Sanidad o Seguridad Social. La eventual oposi-ción de los Sindicatos a esta medida, sería total-mente injustificada y carente de cobertura legal.Por el contrario, la adopción de la misma benefi-ciaria a los “sindicatos de los profesionales” queson los Colegio Oficiales que son los que verda-deramente sufren y padecen los efectos de undesproporcionado paternalismo frente a los tra-bajadores.

Estamos convencidos del éxito de esta iniciativa siel Consejo se la hace suya, y no dudamos de lautilidad de la misma en el caso de prosperar,puesto que la aplicación de esta medida, permiti-ría evitar reclamaciones infundadas o, en todocaso, minimizar los efectos de las posibles denun-cias.

Es evidente que ante la preocupación actual ocrispación latente existente en el seno de los Cole-gios, se deben acordar medidas concretas alcoste que sea preciso para el logro de las aspira-ciones profesionales y de salvaguarda de los inte-reses generales de la profesión. Los Colegios, engeneral, y el Consejo Superior, en especial, nopueden permanecer inactivos. El derecho a larepresentación profesional implica asumir la ini-ciativa de las medidas urgentes, y ademásextraordinarias, que demanda nuestro colectivo,a quien en definitiva, servimos.

Tarragona, noviembre de dos mil seis.��

F.XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Lletrar-assessor.

27TAG desembre 2006

EstadísticaEstadística ���

L’àmbit professional de l’Arquitecte Tècnic

Tot i la cada dia més diversa ofertaprofessional que el sector de la construcció ofe-reix, el principal camp d’intervenció professionald’arquitectes tècnics i aparelladors continuaessent la direcció d’execució d’habitatge nou. Elvolum d’intervencions d’aquest tipus no s’hamodificat des de l’any 2000 amb un 31%.

Associada amb la direcció, el programa i registredel control de qualitat és definitivament una inter-venció que podem considerar associada a la pri-mera. Fins un 97% dels directors realitzen tambéel control de qualitat.

Per contra, encara que la tendència s’inverteix, elcàrrec de coordinador de seguretat i de directorde l’execució, no el desenvolupa normalment unmateix tècnic. Si a l’any 2000, només era un

10%, al 2006, les direccions combinades amb lacoordinació arriben fins al 36%.

L’especialització de l’arquitecte tècnic en el campde la seguretat a l’obra és un fet ressenyable dinsdel global de la professió, però que es mantéestable amb un lleuger descens. Les intervencionslligades únicament a la seguretat, foren a l’any2000 un 13% del total i a l’any 2006, un 9%.

En un altre àmbit totalment diferent a l’obra, l’ar-quitecte tècnic s’orienta cap a tasques molt espe-cífiques con són l’elaboració d’informes, taxa-cions o certificats d’habitabilitat. La redacciód’informes està prou assentada, es manté en un3% inalterable en els últims 5 anys. En canvi, elscertificats d’habitabilitat són una de les interven-cions professionals que més creixen. Ocupen jaun 25 % del total de les intervencions, només persota de les direccions d’execució i amb unesexpectatives de creixement, juntament amb lataxació, molt importants.

Direcciód'execució

PQC ambDE Coordinador amb DE

gen-oct 2000 1647 1558 169

gen-oct 2001 1540 1441 240

gen-oct 2002 1627 1524 316

gen-oct 2003 1842 1730 406

gen-oct 2004 1841 1736 547

gen-oct 2005 1944 1878 645

gen-oct 2006 2157 2043 782

gen-oct2000

gen-oct2001

gen-oct2002

gen-oct2003

gen-oct2004

gen-oct2005

gen-oct2006

PQC

Coordinador

100%

80%

60%

40%

20%

0%

Visats de direcció d’obra

Direccióobra nova

Projecte idirecció

Tasques deseguretat Altres

gen-oct 2000 1647 833 685 2184

gen-oct 2001 1540 847 683 2273

gen-oct 2002 1627 882 686 2234

gen-oct 2003 1842 884 751 2642

gen-oct 2004 1841 1112 748 3145

gen-oct 2005 1944 1204 812 3479

gen-oct 2006 2157 1032 658 3137

100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%

gen-oct2000

gen-oct2001

gen-oct2002

gen-oct2003

gen-oct2004

gen-oct2005

gen-oct2006

Projecte i direcció

Direcció obra nova

Tasques de seguretat

Altres

TAG desembre 200628

El nou marc legal generat pel Codi Tècnic de l’E-dificació impulsa també noves línies de treballque l’arquitecte tècnic hauria de considerar benaviat perquè altres professionals no les ocupéssin.Des del Codi s’introdueix la figura del tècnic demanteniment. Un responsable de comprovar l’e-xecució de les especificacions del llibre d’ús imanteniment i que el CTE deixa en mans d’un tèc-nic competent.

També el CTE inclou l’obligació de la redacciód’un pla de control de qualitat dintre del mateixprojecte i que si bé en principi l’hauria de redac-tar el projectista, molt pobablement l’autor seràuna altre tècnic que l’incorporarà al projecte glo-bal de l’arquitecte. Aquest, i degut a l’experièn-cia de l’arquitecte tècnic en el control de qualitat,és una altra línia futura de treball molt important.

GABINET TÈCNIC DEL COAATT

Cèdules Informes Altres

gen-oct 2000 887 138 4324

gen-oct 2001 959 140 4244

gen-oct 2002 1003 152 4274

gen-oct 2003 1265 164 4690

gen-oct 2004 1628 173 5045

gen-oct 2005 1807 214 5418

gen-oct 2006 1671 237 5076

100%

80%

60%

40%

20%

0%gen-oct2000

gen-oct2001

gen-oct2002

gen-oct2003

gen-oct2004

gen-oct2005

gen-oct2006

Informes

Cèdules

Altres

Total de visats

Col·legiCol·legi ���

Noves instal·lacions, més servei

A quest mes de desembre de 2006 seràuna data important en la vida del Col·legi de Tarragona,doncs inaugurem noves instal·lacions. Unes obres de remo-delació i uns equipaments que, d’una banda, eren inexcu-sables atès que algunes instal·lacions havien envellit i,d’altra banda, eren necessaris atès que permetran afron-tar millor les necessitats futures. Tot i les molèsties delsdarrers mesos, la junta, el personal i els col·legiats hanpogut desenvolupar les seves activitats tècniques, adminis-tratives, formatives i informatives. El disseny d’aquesta seua la Rambla del President Francesc Macià connecta ambaltres projectes i realitzacions contemporànies que bus-quen: rendibilització de l’espai, més llum natural i artifi-cial, materials lleugers, interacció i visibilitat entre els dife-rents departaments, bona ofimàtica i, en definitiva, lasuma de millor qualitat de vida laboral i més servei —alscol·legiats i a la societat.

� Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

� UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

� El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

� ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

� Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

� AEROPORT Reus-Tarragona

� VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

� Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

� Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

un espai d’oportunitatsConstantí�

TAG desembre 200630

InformàticaInformàtica ���

El misterioso archivo svchost.exe(15/3/2006)

El archivo Svchost.exe se encuentraen la carpetaC:\WINDOWS\system32\svchost.exeen Windows XP yC:\WINNT\system32\svchost.exeen Windows 2000

Al iniciarse, Svchost.exe comprueba la parte deservicios del Registro para elaborar la lista de ser-vicios que necesita cargar. Se pueden ejecutarmúltiples instancias de Svchost.exe al mismo tiem-po. Cada sesión de Svchost.exe puede contenerun conjunto de servicios, para que se puedan eje-cutar servicios autónomos, en función de cómo ycuándo se inició Svchost.exe. Esto permite un con-trol mejor y una depuración más sencilla.

Los grupos Svchost.exe están identificados en lasiguiente clave del Registro:

HKEY_LOCAL_MACHINE\Software\Microsoft\WindowsNT\CurrentVersion\Svchost

Cada valor contenido en esta clave representa ungrupo Svchost distinto y se muestra como un ejem-plo independiente cuando se consultan los proce-sos activos.

Cada valor es un valor REG_MULTI_SZ que con-tiene los servicios que se ejecutan en el grupoSvchost. Cada grupo Svchost puede contener unoo varios nombres de servicio que se extraen de lasiguiente clave del Registro, cuya clave Paráme-tros contiene un valor ServiceDLL:

HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControl-Set\Services\ Nombre del Servicio

Por esta razón, suele aparecer varias veces en lalista de procesos en ejecución.

Para ver la lista de servicios que se ejecutan enSvchost y los otros procesos: 1. Haga clic en el botón Inicio en la barra de

tareas de Windows y, a continuación, enEjecutar.

2. En el cuadro de diálogo Abrir, escriba CMD y,a continuación, presione la tecla Enter.

3. Ahora en la ventana de la consola de coman-dos, escriba:

Tasklist /SVC

... y a continuación, presione Enter.

Te aparecerá un listado de los procesos activos ylos servicios del sistema asociados con dichosprocesos "si los hay" (en caso contrario muestraN/D, no disponible).

Tasklist muestra una lista de los procesos activos.El modificador /SVC muestra la lista de serviciosactivos para cada proceso.

Si tienes Windows XP Professional y quieres obte-ner más información sobre los servicios que elproceso SVCHOST está ejecutando en estosmomentos haz esto:1. Haga clic en el boton Inicio en la barra de

tareas de Windows y, a continuación, enEjecutar.

2. En el cuadro de diálogo Abrir, escriba CMD y,a continuación, presione la tecla Enter.

3. Ahora en la ventana de la consola de coman-dos, escriba:

tasklist /svc /fi "imagename eq svchost.exe"

... y a continuación, presione Enter. En este caso se mostrarán sólo los procesosSVCHOST.exe y sus servicios asociados.

Y la respuesta a la típica pregunta de si hay quecerrar o eliminar el proceso SVCHOST, NO! nohay que tocarlo, este programa es importantepara estabilidad y seguridad de su sistema y nodebería ser terminado.

31TAG desembre 2006

Uso de recursos del sistema

Uso de memoria:SVCHOST.EXE puede llegar a ocupar hasta unos60MB de la memoria de sistema. SVCHOST.EXE puede aparecer listado en la listade procesos muchas veces por cada servicio queéste tenga activos.

Uso de procesador:El uso de procesador por parte de SVCHOST.EXEno debe ser mas de 20% en algunos casos, (enmi caso personal en este momento solo un 0%)éste uso de CPU no debe ser permanente, o seano debe ocupar CPU en todo momento a menosque en tu sistema se esté ejecutando alguna apli-cación de red crítica que signifique el uso detodos estos recursos en todo momento, si no esasí, sospecha de que estas siendo atacado exter-namente por algun bicho que aprovecha la vulne-rabilidad RPC. (más abajo)

SVCHOST, los puertos que abre ysu configuración con Firewalls

Como vimos anteriormente, SVCHOST.exe puedeaparecer varias veces cargado en el sistema, dehecho, mientras escribo éste artículo,SVCHOST.exe aparece en la lista de procesos 6veces, ocupando algo así como 45MB de memo-ria, este aparece cargando los servicios Dcom-Launch, TermService, RpcSs,AudioSrv, Browser,CryptSvc, Dhcp, dmserver, ERSvc, EventSystem,FastUserSwitchingCompatibility, helpsvc, Hid-Serv, lanmanserver, lanmanworkstation, Netman,Nla, rasAuto, RasMan, Schedule, seclogon,SENS, SharedAccess, ShellHWDetection,Tapisrvc, Themes, trkWks, winmgmt, wscsvc,wuauserv, WZCSVC, LmHosts, SSDPSRV, upn-phost, WebClient, stisvc y HTTPFilter, pero, comosi fuera poco, si tienes un Firewall, y alguna vezhas visto listados los puertos que el procesoSVCHOST.exe tiene para sí, encontraras queSVCHOST.exe es el responsable de tener abiertosvarios puertos del sistema.

“SVCHOST.exe no solo es el responsable de cargarvarios servicios, tambien abre numerosos puertos de

conexion a nuestro sistema.”

En mi caso, SVCHOST.exe tiene abiertos lossiguientes puertos:

Con protocolo TCP: 135 y 2869

Con protocolo UDP: 53, 1035, 1036, 1900,2030 y 3031

Cuando estés en busca de procesos maliciosos

como Adware, software espía, etc., puedes con-fiar en que los puertos abiertos relacionados conSVCHOST.exe no han sido abiertos con malaintención. Claro que ataques externos en contrade esos puertos (por ejemplo: Ataques a Llama-das a Procedimiento Remoto RPC “call—RPC—attacks” en contra del puerto 135) no se puedendescartar.

En el mundo de los Firewalls, al proceso del archi-vo SVCHOST.exe, se le conoce como [GENERICHOST PROCESS FOR WIN32 SERVICES].

La mayoría de los Firewalls traen reglas predefini-das cuando las conexiones son de salida, perocuando hay peticiones entrantes, toca definir dosreglas:

Si el protocolo es TCPSi la conexión es de tipo ENTRADABLOQUEAR

Si el protocolo es UDPSi la conexión es de tipo ENTRADABLOQUEAR

Hay casos raros, muy raros... en que las reglaspredefinidas de conexiones de salida no son sufi-cientes, si este es su caso, (si experimenta momen-tos en que el Firewall le pregunta sobre que unaaplicación solicita conexión de salida usandoprotocolo TCP), convendría definir esta regla:

Si el protocolo es TCPSi la conexión es de tipo SALIDABLOQUEAR

Ataques a tu sistema medianteRPC

El Proceso ó Archivo SVCHOST consume100% CPUSi experimentas problemas de lentitud, y notasque el proceso SVCHOST.exe está consumiendorecursos de CPU de forma excesiva y sin control,es muy probable que estés siendo objeto de ata-ques mediante la vulnerabilidad conocida delRPC.

Mediante dicha vulnerabilidad, existen y conti-núan apareciendo infinidad de bichos que apro-vechan este agujero para insertarse en tu sistemay empezar a hacer todo tipo de travesuras, bichoque normalmente se conoce como msblaster oalguna mutación.

Si crees estar siendo víctima del MS Blaster oalguna de sus miles de mutaciones:

TAG desembre 200632

Inmediatamente ve descargando e instalando losdos parches para el Agujero del LSASS y elRPC/DCOM

Cuando los instales, reinicias, te conectas a Inter-net y compruebas si el uso de CPU del archivoSVCHOST.EXE es ahora normal. Si no lo es, ynotas que continua igual que antes, entoncespublica el registro detallado de las aplicacionesde tu sistema usando la aplicación, HIJACKTHIS.

Una vez instales Hijackthis, publica tu LOG eneste foro y allí con gusto te ayudaremos.

IMPORTANTE:Si lo que tienes es el gusano, con el antivirus NOBASTA, tienes que parchear el error (con el par-che RPC, que corrige el agujero de una vez portodas) porque existen infinidad de bichos queaprovechan ese agujero pero que utilizan otronombre, por lo que si el Antivirus no es tan poten-te, desconocerá las nuevas mutaciones.

Para tener claro...

• El archivo se llama SVCHOST.exe, no confun-dir con virus que se hacen llamar SVHOST.exeo SVCSHOST.exe, etc.

• Este archivo SVCHOST.exe sólo debe apare-cer en Windows 2000 y XP.

• Su ubicación debe ser C:\WINDOWS\system32\svchost.exe en Windows XP yC:\WINNT\system32\svchost.exe en Windows2000.

• No importa si SVCHOST.EXE aparece repeti-do varias veces en la lista de procesos, esto esnormal.

• SVCHOST.EXE puede llegar a ocupar hastaunos 60 MB de la memoria de sistema. Solopreocúpate si el uso de procesador por partede SVCHOST.EXE es excesivo, no debe sermas de 20% en algunos casos. (en mi casopersonal solo un 1%) El uso del CPU es alea-torio y circunstancial, no debe ocupar CPU entodo el momento, si es así, sospecha de queestas siendo atacado externamente por algúnbicho que aprovecha la vulnerabilidadRPC.��

Fuentes: Microsoft knowledge Basewww.wilkinsonpc.com

DEP. INFORMÁTICA COAATT

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

33TAG desembre 2006

PatrimoniPatrimoni ���

L’ofici de picapedrer al Monestir de Poblet

L’actual rehabilitació de l’antic dormitoridels monjos del Monestir de Santa Maria de Poblet, com jas’ha avançat en el números 42 i 43 de la present publica-ció, ens permet de realitzar un estudi gliptogràfic amb larecopilació i classificació de les marques de picapedrer. Estracta d’un estudi complementari que ens pot ajudar acorroborar dades sobre l’edifici i la seva cronologia, el pro-cès constructiu i fins i tot aportar-nos-en de noves. S’hanrecollit fins aquest moment les marques de deu dels vinttrams del dormitori, tan pel que fa als murs interiors comexteriors, seguint la planimetria i la metodologia proporcio-nada per l’arquitecte Jordi Portal. Són ja moltes les marquesque s’han trobat i, malgrat que ens falta encara bona partper recopilar, ja comencem a veure resultats, podem treurealgunes conclusions i alhora qüestionar-nos aspectes que noqueden clars.

Al Monestir de Poblet hi trobem marques de picapedrer desde ben aviat, tan en les primeres construccions del segle XIIi fins a finals del segle XVI, quan els gremis abandonen apoc a poc el costum de marcar les pedres perquè sovint tre-ballen a sou de la fàbrica. Les marques trobades als mursde l’antic dormitori del Monestir de Poblet presenten tretscomuns amb d’altres construcions de la diòcesi de Tarrago-na. En diversos estudis s’han tingut presents les marques depicapedrer en molts dels seus estudis i s’ha comprobat quehi ha característiques que es repeteixent sistemàticament.Aleshores es treballava d’una forma similar i, fins i tot, lesmateixes quadrilles de picapedrers establien torns, es tras-lladaven d’una obra al’altra1 i es poden esta-blir unes certes compa-racions.

Durant la segona meitatdel segle XII són méshabituals les marques degran tamany i de traçgruixut i profund, ambpredomini de les lletres,sempre de tipus capitalromà (en majúscules),figures geomètriques

simples (angle triangle, quadrat, etc.) i algunes variantscom diferents tipus d’estrelles2. Fins a finals del segle XIII notrobem gaires diferències, però sí que les marques van enaugment i, al entrar al segle XIV, apareixen signes més indi-vidualitzats, fent referència als cognoms de la família o béa l’ofici com martells, les tisores (fig.1) o l’esquadra, ambun traç més fi i precís i realitzats amb un instrument molt afi-lat3. Molts d’aquests trets els trobem a les marques delsmurs del dormitori dels monjos estudiats fins ara. D’unabanda hem trobat signes que són presents al llarg dels deutrams, altres són menys nombrosos o només són en un sec-tor del mur i per l’altra es confirma que dintre de l’ofici hiha una certa especialització quan trobem unes marquesdeterminades que són més presents a les dovelles dels arcsde diafragma que sostenen el sotre i altres a les claus de lesfinestres interiors o a les dovelles que tanquen les finestresapuntades del mur exterior (fig.2). S’ha de tenir present queels trams estudiats són cronològicament els últims que esvan construir i que estem situats a finals del segle XIII i ini-cis del XIV.

Fig. 1: Dovelles de finestra exterior

Fig. 2: Mur del dormitori: Tisores

TAG desembre 200634

Arribat aquest punt ens interroguem sobre l’organització dela feina al voltant de la construcció d’un edifici com elMonestir com Poblet i de tots els oficis que intervenien enuna obra d’aquesta magnitut durant l’Edat Mitja. És evidentque, desprès de molts estudis realitzats, es tingui una ideabastant clara sobre aquest tema malgrat que no hi hagimassa documentació directe. És un fet habitual que esvagin coneixent noves dades de forma indirecte a través dedocuments com testaments, donacions, fundacions de cape-llanies, beneficis, etc.4

En referència a la construcció del Monestir de Poblet, no hiha documents ni notícies directes de qui va intervenir en larealització de les edificacions dels segles XII i XIII, peròsegons testimonis documentals sabem que molts monjos delCister treballaven en la construcció del seus monestirs arreud’Europa durant els segles XII i XIII. Tanmateix els docu-ments ens parlen d’un o més mestres d’obres que dirigienles obres i que solia ser, en els primers temps d’expansió,un monjo de l’Ordre especialitzat. El costum dins l’Ordre nodeixa gaires dubtes sobre la col·laboració dels religiososen aquestes tasques i Poblet, de ben segur, no va ser unaexcepció. Però cada cop calien més operaris per la magni-tut que adquiria la construcció de les diverses dependènciesdel monestir. El fet que trobem marques als carreus benaviat, ja ens fa pensar en la presència de picapedrers ialtres obrers especialitzats i, a mesura que pasen els anys,van en augment, malgrat que els monjos hi segueixen tre-ballant en diverses tasques durant els segles XII i XIII. El prin-cipal motiu de les marques de picapedrer, encara que pothaber-ni d’altres, era marcar les pedres per poder cobraraquelles que cada operari o grup havien tallat. Els monjosno calia que les marquessin perquè no les havien decobrar.

La primera referència documental explícita a les construc-cions amb pedra de Poblet és del 1163, quan Arnau deBordells va fer un donatiu de delmes en collites de blat,devi i d’animals, ad edificandum domum petrinam in monas-

terio Populeti (“per edificar una casa de pedra en el mones-tir de Poblet”)5. Aquest document expressa per primeravegada que a Poblet es fan construccions de pedra i a mésdiu als monjos: “i això feu-ho tan en el lloc on ara tregueupedra com en qualsevol altre”. La segona donació docu-mentada relacionada amb la construcció del monestir és de1166, quan Ramon de Cervera, senyor de l’Espluga Jussa-na, diu en un document que dóna a l’abat Hug i als seusmonjos “llicència per trencar i arrencar pedra”, en tot el seudomini del terme de l’Espluga, “en tanta quantitat com elscalgui per a construir el monestir i les seves dependències6.Amb posterioritat a aquests documents n’hi ha d’altres queexpressen donatius per a la construcció de l’església o delmonestir en general, però aquests dos primers documentscitats tenen interès perquè ens parlen de la pedra extreta del’Espluga i de Vimbodí, malgrat que l’exàmen realitzat a lapedra que conforma les construccions d’aquest període aPoblet determina que també s’utilitzà pedra de Montblanc ide la comarca de Les Garrigues.

Així doncs l’organització de la feïna s’iniciava a la pedre-ra, on un petit grup de picapedrers arrancava i tallava lapedra en blocs esquarterats (fig.3) i des d’allí eren transpor-tades amb una carreta tirada per bous o rossins a peu d’o-bra on s’enllestien i es deixaven ben acabats tant elscarreus sencills com aquelles peces més compromeses comles dovelles, els arcs, columnes, capitells, mènsules i altreselements. Aquí amb la resta d’oficis (fusters, paletes, etc.)dirigits per un expert o mestre d’obra, es dividia el treballd’acavat i col·locació dels carreus i les altres feines accesò-ries (fig.4). Obrers artistes exclusivament, devien decorarels capitells, les claus de volta i les mènsules. Habitualmenttreballaven en quadrilles i sovint són membres de la matei-xa familia, i es possible que les marques passin de pares afills o que diferents membres d’una quadrilla utilitzin lamateixa marca, encara que el tamany o el traç no siguiexactament iguals. Moltes de les eïnes que empraven sónconegudes per relleus i miniatures de l’època i podem com-probar que moltes continuen vigents i que els picapecrers

Fig. 4: Els diferents oficis a l’obraFig. 3: Extracció i tallat de la pedra

35TAG desembre 2006

d’avui encara les usen. Podem nomenar les principals comla maceta, l’escoda, el tallant de tall i el de dents, la marte-llina, l’escaire, el compàs, els puntxon, entre d’altres, i pertrencar la pedra a les pedreres la maça i els tascons (fig.5).

La construcció d’un complex monumental com el Monestirde Poblet ens parla de la mentalitat del constructor d’aque-lla època. Sembla que es treballava sota un pla rigorós, laqual cosa no vol dir que no poguessin modificar-lo sobre lamarxa, motivats per noves necessitats o per l’aparició denoves solucions constructives. De la mentalitat de l’època iels costums en les feïnes que tenen a veure amb la construc-ció, ens ha arribat un valuós document que ens proporcio-na informació directe: el Quadern de Villard de Honnecourtdel segle XIII (fig.6). Es tracta d’un manuscrit que, fins elsegle XV, va tenir 41 folis i avui se’n conserven 33. Està plede dibuixos amb breus explicacions al costat, a mig camíentre quadern de notes i una mena de manual per als tèc-nics que intervenien a les construccions aleshores. Durantl’Edat Mitjana era habitual utilitzar quaderns similars pelsmestres d’obres, artistes i artesans que intervenien en lesobres.

No sabem amb certesa si Villard era arquitecte, enginyer oun afeccionat interessat per problemes tècnics, però el certés que era un bon i hàbil dibuixant. Era de la regió dePicardia, al nord de França, important cruïlla de caminsque permetia la comunicació entre diverses zones d’Euro-pa. Podriem dir que Villard era aleshores al rovell de l’ou,i va ser testimoni de la construcció de les grans catedralsgòtiques franceses. El Quadern, a banda d’aportacions ico-nogràfiques que servien de model als escultors i del valuostestimoni sobre la construcció de les catedrals de Françaentre els anys 1225 i 1235, anys en que s’ha determinatl’activitat de Villard, recull tot alló que té a veure amb elsoficis de la construcció, com paleta, fuster, picapedrer oescultor. Ens permet reconstruir les condicions laborals enque es desenvolupaven les construccions gòtiques del segleXIII a França, les quals no divergien massa de la resta delterritori europeu. Ens mostra l’experiència pràctica en untaller artesanal d’aleshores, la qual no ha canviat tan i, ensmolts casos, encara els podem trobar avui en alguns tallersarreu d’Europa7. Ja hem esmentat que era habitual l’ús d’a-quests quaderns pels artistes i també per comunicar-se ambels promotors i clients alhora de fer-se entendre: el suportgràfic feia més comprensible i didàctic els elements cons-tructius i la seva realització. En el quadern hi ha instruccionsde com un picapedrer ha de tallar correctament la clau d’unarc, una dovella o una clau de volta, per exemple (làmines40 i 41 ). També hi ha plantilles i patrons de les diversescares d’una pedra, de forma que el picapedrer només hade reproduir-les i són d’una gran ajuda8.

Altres dibuixos de Villard ens mostren tot tipus d’instrumentsespecialment adaptats a una obra concreta, com reglesamb dents de serra, amb una o varies divisions que perme-ten calcular dimensions precises i que es feien especialmentimportants per tallar pedres de cares no paral·leles com lesclaus dels arcs o per definir una relació entre dues mesures

de longitut. El Quadern, amb una gran concentració dedibuixos, per economitzar el suport de pergamí, ens dónauna idea dels coneixements i el pensament tècnic del segleXIII i dels mètodes sencills però plens d’enginy que usavenper resoldre els molts problemes que es plantejaven a totsels qui intervenien en una construcció, des del que avui ano-menariem arquitecte, fins al més humild dels picapedrers.

D’una banda ens hem apropat a la figura del picapedrer ia l’organització del treball constructiu durant els seglesmedievals i per l’altre hem comprobat l’utilitat de les mar-ques de picapedrer per ajudar a reconstruir i a interpretarla història. El pare Altisent, té en compte les marques depicapedrer per treure conclusions o corroborar dades docu-mentals i estilístiques quan parla de la unitat d’un determi-nat conjunt de marques de picapedrer que hi ha l’església,des de l’absis fins a la porta romànica, incloses l’escala decargol i les parts altes dels murs, així com les columnes ipilastres. Remarca que les marques de picapedrer ens par-len de la rapidesa en que es va construir el refertor, ja queaquesta peça presenta unes marques totalment homogèniesi diferents de les estances contigües, les quals el porten apensar que fou bastida en pocs anys9.

Altres al·lusions a l’ofici les trobem en un manuscrit conser-vat a Poblet que narra la construcció del Palau del rei Martí

Fig. 5: Quadrilla de picapedrers

de finals del segle XIV i principis del XV. Malgrat que és pos-terior a la construcció del dormitori de monjos les dades enrelació a la feïna de picapedrer són força interessants. Aixísabem que els picapedrers procedien dels més diversosindrets: l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Solivella, Mont-blanc, Tarrés, Lleida, Barcelona, Terol, Astúries i fins i tot Por-tugal i La Rochelle de França. La pedra pel Palau del reiMartí la tragueren tota de Tarrés, on els picapedrers que latallaven eren hostatjats, pagant, a casa del batlle. Una altradada que ens explica és que el procurador Contijoc, no tro-bant qui transportés la pedra de la pedrera al monestir, com-prà una carreta i dos bous a Montblanc, als mestres de l’o-bra de l’església major Pere Ciroll i Pere Perull10 quanaquest acaben la feina que feien a Santa Maria de Mont-blanc. A part dels homes que treballaven a la pedrera deTarrés, hi havia els que tallaven la pedra a peu d’obra. ATarrés, en un moment donat, l’administrador lloga doshomes de Vinaixa per a deixar les pedres tallades i portar-les al carragador, indret de la pedrera on la carreta les reco-llia. El manuscrit explica com pujaven amb civeres, sobre lagaliea i l cubar, les pedres que eren picades i deixades lli-ses en el pati baix del palau11. Altres petites anècdotes enrelació a la construcció de Poblet conformen el manuscrit

com el fet que el mestre d’obres Arnau Bergués llogà per durla pedra de la pedrera de Terrés a Poblet al carreter Joan deSòria pel preu de 36 florins l’any, un parell de calces (mit-ges), les despeses i tantes sabates com necessités12.

Podríem esmentar altres dades històriques però creiemhaber contribuït en l’objectiu d’endinsar-nos en el temps iapropar-nos a la construcció d’un edifici medieval, a l’oficide picapedrer dins el seu context d’espai i temps i a lesmarques que realitzaven a les pedres les quals són testimo-ni de la seva existència i han permés que aquestes perso-nes anònimes, en la majoria dels casos, no caiguin del toten l’oblit.��

M. ROSA BARBARÀ SOLÉ

Historiadora de l’art

JORDI PORTAL LIAÑO

Arquitecte

TAG desembre 200636

NOTES

1 LIAÑO, Emma. “Las marcas de cantero y su estudio comparado

como medio para una arpoximación cronológica

(Tarragona)”, Actas del V Coloquio Internacional de

Gliptografía de Pontevedra, Centre International de

Recherches Glyptographiques, 1986, Vol.1 (1988), pàg. 259-

263.

2 Ibídem, pàg. 262.

3 Ibídem, pàg. 262.

4 Ibídem, pàg. 259.

5 ALTISENT, Agustí. Història de Poblet, 1974, pàg. 157-158.

6 Ibídem, pàg. 158.

7 VILLARD de Honnecourt. Cuaderno. Siglo XIII. Presentat i comen-

tat per Alain ERLANDE-BRANDENBURG, Régine PERNOUD, Jean

GIMPEL i Roland BECHMANN, Madrid, Akal, 1991.

8 Ibídem, pàg.51.

9 ALTISENT, pàg. 161.

10 Ibídem, pàg. 331.

11 Ibídem, pàg. 332.

12 Ibídem, pàg. 333.

Fig. 6: Làmina 40, Quadern de Villard de Honnecourd

37TAG desembre 2006

PatrimoniPatrimoni ���

Opus vittatum a Tarragona

Com es ben sabut Tarraco va nèixer com unabase militar de l´exèrcit romà durant la segona Guerra Púni-ca. La seva posició estratègica dalt d´un turó i vora el marconstituïa un emplaçament ideal per a disposar-hi una guar-nició. Així que, ajudats pels habitants autòctons, els romansvan construir una muralla defensiva a la part més alta, aixe-cada sobre una base de megàlits, per encerclar i protegirel destacament militar. Més endavant, conquerit i pacificatel país, la Colonia Julia Urbs Triumphalis Tarraco, va esde-venir una ciutat molt bella degut a la seva situació i a laqualitat i disposició dels seus edificis monumentals.

La majoria de ciutats que a l´antiguitat es van aixecar a lescostes de la Mediterrània es van situar per ser vistes des delmar. Tarragona n´és una. Els pobles que solcaven el mar,grecs, fenicis, cartaginesos i romans, establien els seus mer-cats i conquerien o colonitzaven la part costanera mentreque el territori de l´interior sovint restava desconegut i hos-til. Per això la primera visió que tenien els mercaders, sol-dats, mariners i emigrants en arribar era la de les ciutatsamigues emplaçades als punts elevats de la costa. Fins i totels santuaris, sobretot a la zona d´influència grega, escol.locaven en algun promontori o espadat vora el mar isembla que els navegants s´orientaven pels frontons delstemples. L´exemple més espectacular de “presentació”d´una ciutat antiga de cara al mar, és la d´Agrigent a Sicí-lia. Malgrat que la població estava situada tres quilómetrescap a l´interior, la cara que es veia des del mar i que eracom l´”aparador“ de la ciutat estava formada per una llar-ga línia de sis imponents temples dòrics disposats sobre unpenya-segat de la riba marina, entre ells el de Zeus Olím-pic que amb 113 m de llargada és el més gran que es vaconstruir a l´antiguetat. Amb aquesta fantàstica representa-ció la ciutat mostrava als visitants que arribaven la grande-sa de les seves victóries i dels seus déus.

Si encara actualment la visió més reeixida de la ciutat deTarragona és la que es té arribant per mar, ens podem ima-ginar quina seria la impressió que faria als navegants laTarraco romana dels bons temps. A dalt de tot del turó, méso menys on ara hi ha la catedral, hi havia un temple majes-tuós amb un frontal de vuit columnes colossals. Al seu

davant la plaça porxada més gran de tot el món romà. Asota, el circ que presentava una façana de 56 elegantsarcades de pedra de cara a la Via Augusta. Pendent avall,la ciutat residencial amb mercats, illes de cases, teatre,forum, amfiteatre, termes, botigues i, al capdavall, elsmagatzems i brogit del port.

L´immensa obra que es va fer a la part superior de Tarrago-na a l´època flàvia amb l´explanació de les grans terrassesi els murs de contenció que s´hi van haver de disposar peraixecar les construccions monumentals projectades, va serpossible perquè a finals del segle primer a la part alta deTarraco només hi havia l´emplaçament de l´arcaica casernalegionària de l´inici de la conquesta romana. Entre les cons-truccions militars i la ciutat residencial hi quedava un ampleespai gairebé buit d´edificacions que tant sols estava ocupaten part per una bòbila que probablement va funcionar perfornir material als edificis castrenses i proveir el farciment detovots ceràmics de l´interior de la muralla. Així que, en nohaver-hi carrers ni edificacions consolidades en tota aquellagran superfície, no es van haver de fer costoses expropia-cions i es va poder replantejar i executar acuradament ungrandiós programa urbanístic i arquitectònic.

Per realitzar aquelles obres tan importants s´utilitzaren totesles tècniques que llavors es coneixien en construcció comara els arcs, voltes, columnates, porxos i les diverses formesd´aparellar la pedra i la ceràmica. Les fàbriques de pedraque s´empraven i la forma com es col·locaven, tal com ensho ha divulgat d´una manera molt didàctica el companyAntoni Bladé en els seus escrits sobre la construcció roma-na, rebien diversos noms. La paraula genèrica era opus,obra o treball, i a continuació seguia el qualificatiu queexpressava la manera com s´aparellava o disposava lapedra en el mur. En aquestes ratlles em vull fixar en l´ano-menat opus vittatum que és potser el que més abunda alsmurs de la part alta de Tarragona. La paraula vittatus ve devitta, que significa bena o faixa. També de vitta deu proce-dir la paraula veta que igualment significa tira o faixa. Iaixí vittatus vol dir embenat o enfaixat. I aquest és l´efecteque fan els murs, cantoneres i agulles de l´obra efectuadaamb aquest sistema, ja que en estar disposada en successi-ves faixes o filades horitzontals sembla que es vagi embe-nant tot el parament del mur. L´opus vittatum està format perpetits carreus col.locats amb morter. Les pedres tenen diver-ses alçades, entre 6 i 15 cm en els murs que he vist al circ.Es triaven les que tenien la mateixa alçària i s´anavencol·locant en tongades horitzontals depenent de les mides

TAG desembre 200638

dels carreuons. En no tenir les pedres cap mida regular,tampoc els junts verticals no es repeteixen amb cap cadèn-cia determinada. Als murs encara hi queden els forats deles bastides que potser no es tapaven per si s´havien de tor-nar a aparellar.

L´opus vittatum, com diu Jean-Pierre Adam, sembla la formamés lògica i convencional de disposar els petits carreus enfilades. Malgrat aixó, es va fer servir molt poc abans del´època d´August. A la mateixa Roma i als seus voltants,aquest tipus d´aparell de pedra petita disposada en tonga-des, no es va emprar fins a la segona meitat del segle segon.

El resultat dels murs realitzats amb opus vittatum a Tarrago-na, malgrat que ara els veiem sense el seu revestimentd´acabat, és d´una gran plasticitat i elegància. A la concamediterrània hi queden moltes restes de ciutats i assenta-ments antics. Però potser no n´hi ha cap com Tarragona ondesprés de tantíssims anys aquelles estructures tant sòlida-ment construïdes segueixen servint per als habitatges, localsd´esbarjo, restaurants, entitats bancàries, botigues i per totsels usos de la comunitat actual, mostrant la llarguíssima ocu-pació en el temps d´uns espais bastits fa molts segles. ��

BENJAMÍ CATALÀ BENACH

Arquitecte Tècnic