Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s Tè

cn

ics

de

Setembre 2004any IX núm. 35

agTarragona

El nou laboratori d’assaigs

Un “palau d’hivern” per als grans iots

La cobertura de la responsabilitat professional

TAG setembre 20042

Serveis del Col·legi" OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

HORARI D’OFICINA

Dilluns, dimecres i dijous:de 9 a 13:30 i de 15:30 a 19 hDimarts: de 8 a 13:30 i de 15:30 a 19 hDivendres: de 8 a 15 h

Gerència:Míriam Ferrer

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño.Mercè Obiol

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs.Carme Vallverdú, Josep Anguera,Glòria de Sola, Eva Larraz i Carme Amat

Dilluns, dimecres i dijous: de 9 a 17 hDimarts: de 8 a 17 h.Divendres: de 8 a 14 h.

Oficina del Vendrell: David RaventósC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h

Oficina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 33 10 72Dimarts i dijous: de 18 h a 20 h

" OCTVocal: Jesús Moreno Martos.Tel. 977 24 99 98

" SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Marisa RujanoHorari: de 9 a 13:30 h

" GABINET TÈCNICVocal: Romà Jordi Adam Andreu.Lluís Roig i Marisa Rujanoe-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:De 9 del matí a 13:30 h

Servei d’inspecció:Josep Anguera

" AULA INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández Osma.Marcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:De dilluns a divendres:de 8 h a 15:00 h

" REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno Martos.Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883

" ASSESSORAMENT JURÍDICXavier EscudéTel. despatx: 977 249 832

" LABORATORI D’ASSAIGSTel. 977 524 537Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete.Director tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signatssón d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriamentl’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosRomà Jordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 24 88 83Fax 977 24 88 92e-mail: silva@tinet.org

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 85 53 21Fax 977 24 88 92e-mail: inventat@tinet.org

ImprimeixAnfigraf (Tàrrega)

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 X

TAG setembre 20043

EditorialEditorial

L’ENTREVISTAManel Ramon Fuentes, alcalde d’Altafulla

Pàgs. 4-5

REPORTATGEEl nou laboratori d’assaigs

Pàgs. 6-9

ESPAI AL TEMPSL’establiment del Banc de Tarragona (1854-1864).Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segleXVIII

Pàgs. 10-19

PATRIMONIRellotges de sol

Pàg. 20-23

MEDI AMBIENT Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: laseva problemàtica jurídica (II)

Pàgs. 24-26

TRIBUNAEl dibuix i l’arquitectura tècnica

Pàgs. 28-29

ACTUALITATUn “palau d’hivern” per als grans iots

Pàgs. 30-31

ASSESSORIA JURÍDICALa cobertura de la responsabilitat professional

Pàgs. 32-33

GABINET TÈCNICRetrospectiva d’un element auxiliar.La construcció romana (4)

Pàgs. 34-38

INFORMÀTICAGestors de descàrrega

Pàg. 39

TAG

INTERIOR: BIBLIOTECA XAVIER

AMORÓS

REUS

FOTO: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Un any després de la sevainauguració oficial, el laboratori d’assaigs delCol·legi ha iniciat la seva tasca a les novesinstal·lacions del polígon Constantí. Aquest canvid’escenari ha de comportar també un canvi en lafilosofia del centre, en la seva gestió i en la maneraen què el seu futur pot afectar el futur global delnostre col·lectiu. El laboratori enceta enguany unanova etapa amb un objectiu clarament diferenciat:esdevenir una veritable empresa de serveis, tantdes del punt de vista estrictament financer comdes del vessant humà i professional. Nova direcció,relleus en la plantilla i unes instal·lacions a puntseran l’eina bàsica per assolir aquest objectiu prin-cipal, sense deixar de banda les qüestions exclusi-vament tècniques, com ara l’ampliació dels ele-ments en l’àmbit de l’acreditació o l’adequació delfuncionament del centre a les noves normativesISO. Pel que fa a les finances, l’aplicació dels con-sells d’una recent auditoria està millorant elscomptes del centre, i quant a la qualitat de l’equiphumà, els seus responsables han mostrat la sevavoluntat de mantenir una plantilla estable, per talque els coneixements que aporta la feina diàriareverteixin també en beneficis per al propi labora-tori. Noves idees, noves màquines i noves perso-nes, doncs, per tirar endavant aquesta importantís-sima eina de futur per al conjunt dels aparelladorsi les aparelladores tarragonines.

Finalment, el noulaboratori en marxa

TAG setembre 20044

Després d’un llarg període de tramitació, el plaurbanístic d’Altafulla està en vigor des del passat10 de juny. Quins serien els seus trets clau?

Com no pot ser d’altra manera, el nostre POUM res-pon a l’actual Llei d’Urbanisme de la Generalitat, i està pre-sidit per criteris de sostenibilitat, entesa com a equilibrientre la nostra realitat actual, el possible futur creixement,el manteniment dels nostres recursos i l’increment de lanostra qualitat de vida. El nostre POUM ve limitat per unmunicipi petit, que no arriba als 7 quilòmetres quadrats, laqual cosa ens marca un desenvolupament controlat des del

principi. El pla preveu un creixement en forma de taca d’oli,deixant bén definides les àrees frontereres amb els termesmunicipals veïns. A més, l’actual pla encara desenvolupazones programades en l’anterior POUM, del 1984, com arala zona de l’Hort d’en Pau, entre la Vila Closa i el BarriMarítim.Un dels objectius és crear teixit urbà entre el pobleantic, digue’m-ne, i la zona del Barri martítim; el traspàs defi-nitiu de l’N-340 al pas pel poble serà clau, perquè projectemque aquest tram sigui la veritable rambla d’Altafulla. De fet,l’única zona amb un creixement urbanístic diferenciat serà lade Brises del Mar, aquí s’urbanitzaran prop de 50 has, però

“Potenciant participació, equipaments ientitats evitem ser una ciutat dormitori”

L’entrevistaL’entrevista ###

Manel Ramon FuentesAlcalde d’Altafulla

Manel Ramon al seu despatx a l’edifici consistorial de la Plaça del Pou

5TAG setembre 2004

primarà la construcció d’equipaments en comptes dels habi-tatges, amb la construcció d’un eco-resort geriàtric i uncentre d’alt rendiment esportiu. A banda d’un nou vial queenllaçarà definitivament el barri de Brises del Mar amb elnucli del poble.

Com ha canviat Altafulla els darrers anys?Altafulla és un municipi que semblava absolutament

enfocat cap al turisme; i això es manté, però cada cop témés importància el sector serveis. M’explico. És evident queno tota la gent que viu a Altafulla treballa al municipi, i aquíteníem el risc d’esdevenir una ciutat dormitori o una zonanomés de segones residències, un fet que sempre hem vol-gut evitar. Aquí és fonamental potenciar la participació ciu-tadana, des dels patronats, els consell i les diverses comis-sions fins al foment de les entitats i les associacions locals,per afavorir la integració dels nouvinguts. I això és el quefem des de fa anys. A aquesta línia de treball s’han d’afegirels equipaments ja en marxa i els programats durant aquestmandat: una nova escola de primària, un pavelló polispòrtiu,un centre de dia per a la gent gran i un possible institut desecundària. A banda d’un centre de cinemes, tot i que aixòrespon a la iniciativa privada.

Altafulla serà el segon municipi del Tarragonès endisposar d’una Agenda 21 Local. Què s’espera d’a-quest document?

Primer de tot, que serveixi també per ratificar la soste-nibilitat el nostre POUM. El més interessant és que el pro-cés d’elaboració servirà per treure a la llum els nostrespunts febles i també els nostres possibles encerts. I a més,la participació ciutadana és clau en aquest porcés, un fet quereforça el nostre teixit social, com comentava abans.Aquests documents són molt importants sobretot en muni-cipis costaners, perquè tenim unes oscil·lacions de poblaciómolt fortes entre l’estiu i la resta de l’any, i això representaque hem de dimenssionar molt acuradament els nostresserveis i els nostres equipaments, per a no esgotar recursosperò tot donant serveis. Pensa que el poble passa dels propde 4.000 veïns durant l’hivern a superar els 25.000 habitantsen les puntes fortes d’agost. Aquí, la veritat, en les maneresde finançar aquests canvis anuals en els serveis, hauriend’implicar-se més les administracions supramunicipals. Peròaixò és una altra història.

Aquest estiu ha tornat el debat sobre l’esgotamentde l’actual model turístic a Catalunya.Què en pensa?

Bé, és un tema que surt de tant en tant, regularment,gairebé cada estiu. Jo crec que el més important és tenir encompte els canvis d’hàbits en els consumidors, i lligar-los aaquesta línia de sostenibilitat i d’equilibri de què parlàvem alcomençament. Abans, tant l’ocupació turística com el nivellde despesa eren més homogenis i es concetraven molt mésen el temps, ara ens trobem que hi ha turisme d’hivern id’estiu, que les estades s’han reduït, que el mes de juliol ésdóna sobretot el turisme de cap de setmana... No crec quel’anomenat turisme de sol i platja estigui esgotat, però hem

d’adaptar-nos a les noves demandes. I diria més: també hemde crear ofertes diferenciades, per no dependre de criterisd’estacionalitat o de la situació econòmica global. Són temesque, vulguis o no, també ens afecten.

D’altra banda, aquí, a Altafulla, els atractiusculturals completen l’oferta habitual de platjaa la Costa Daurada...

Nosaltres sempre hem apostat per un turisme diferental de la Costa Daurada. Estem dins d’aquesta marca turísti-ca, és cert, però ens diferenciem força d’altres localitats mésal sud: som conjunt històric des dels anys seixanta, i actual-ment, a més, patrimoni de la humanitat, i la voluntat munici-pal és potenciar com sigui possible aquest punt bàsic de lanostra identitat com a poble i com a atractiu turístic.Aquest és un altre punt en què també noto certa falta desuport des de les institucions supramunicipals, perquè hi ha

projectes o plans que un municipi en solitari no pot afron-tar. Sembla un tòpic, però crec que en el nostre cas sí queapostem realment per un turisme cultural i de qualitat. I, amés, durant tot l’any. Per tirar endavant aquesta política enscalen infraestructures hoteleres de qualitat, un dèficit quetambé volem equilibrar a partir del nou POUM. De fet,aquest mateix any s’ha posat en marxa el primer hotel dequatre estrelles d’Altafulla, de fet, un dels pocs amb aquestacategoria a la nostra zona costanera.

L’Ajuntament té algun projecte per potenciar totala zona al voltant de la vil·la romana dels Munts?

Doncs, sí. I ho projectem amb diners estrictamentmunicipals, a partir de convenis amb diversos promotorsque tiren endavant promocions d’habitatges a Altafulla: unainversió que hauria de fer la Generalitat. En una primerafase, volem crear un centre d’interpretació de la vida roma-na a la zona al voltant del segle I després Crist, l’epoca enquè la vil·la dels Munts va tenir el seu màxim esplendor. I lanostra intenció és que la majoria de les peces provinentsdels Munts que hi ha ara dipositades al Museu NacionalArqueològic de Tarragona tornin a Altafulla per integrar-seen aquest nou equipament cultural. En una segona fase,estem estudiant aprofitar l’antiga pedrera romana que es vafer servir per construir la vil·la com a un auditori naturalper dur a terme diferents activitats culturals. Però això últimencara pot trigar. El que sí tenim pràcticament pressupostati gairebé amb el finançament necessari és el centre d’inter-pretació de què et paralava. $

Volem crear un centred’interpretació i un auditoria l’entorn de la vil·la romanadels Munts

TAG setembre 20046

ReportatgeReportatge ###

El nou laboratori d’assaigs

El 6 de setembre l’equip dellaboratori d’assaigs va iniciar la seva tasca a lesnoves instal·lacions del Polígon Industrial

Constantí, amb una plantilla de 25 persones (vintd’ells tècnics i analistes) sota la direcció d’ErnestValls. Valls explica que el centre treballa bàsica-ment en tres àmbits: control de formigó i els seuscomponents (amb analítiques específiques en sec-tors com ara ciments, àrids, acers i aigües), estudisgeotècnics (dividits en dos sectors: sondejos,pressa de mostres i assaigs in situ, i anàlisis depenetració i pressa de mostres amb penetròme-

Una vista de la naucentral del laboratoridel Col·legi alPolígon IndustrialConstantí

7TAG setembre 2004

tre) i acreditació de materials (com ara maons iblocs ceràmics, peces de formigó, teules, soldadu-res i instal·lacions de subministraments). El direc-tor del centre ha assenyalat també diverses man-cances que han retardat el trasllat definitiu, comara problemes amb l’aïllament sonor, deficiènciesen els sistemes d’habitabilitat o disfuncions en lamaquinària d’anàlisis. D’altra banda, Ernest Vallstambé destaca el procés d’aplicació de les reco-

manacions de l’auditoria encarregada en fer-secàrrec del centre la nova junta. Valls ha assenyalatla bona dinàmica en el funcionament de l’equipadministratiu, la planificació dels pressupostosanuals i la voluntat de l’entitat de fidelitzar la novaplantilla. Finalment, el director del laboratori sesent molt satisfet del seguiment dels impagats delcentre, els quals s’han reduït de prop d’un 60%des del passat febrer.

L’equip professional de l’entitata l’entrada del centre, a lacruïlla entre l’avinguda Europai el carrer Bèlgica del polígon

TAG setembre 20048

Per què no es va fer el trasllat fa un any,quan l’anterior Junta va donar lesinstal·lacions per inaugurades?En el moment de recollir el testimoni de l’ante-rior consell d’administració del CITAM, ens vamtrobar amb un laboratori amb dos problemesgreus.El primer i principal: els resultats econòmics. Commés endavant l’auditoria del laboratori encarrega-da per nosaltres va corroborar, l’empresa va pro-duir unes pèrdues, només del 1999 al 2002, de208.000 euros (durant tres anys). Afegint quetenia uns deutes acumulades amb el col·legi de415.000 euros. Sense comptar amb uns impagatsper un montant de 106.000 euros.Total un forateconòmic del voltant de 600.000 euros.El segon problema era l’organigrama, tant del con-sell d’administració com del propi laboratori.El del consell d’administració per l’ineficàcia delpropi sistema.Tres membres de junta del col·legiamb assignació, i tres vocals (companys que nopertanyien a la junta) amb assignacions ridículesamb el desinterès que això suposa per a qualse-vol. El que esdevenia un consell poc cohesionat,desconeixedor i sense empenta per desenvoluparles plenes atribucions en relació al funcionament ila viabilitat tècnica i econòmica del laboratori, queli correspondrien.L’organigrama del propi laboratori presentavaproblemes de verticalitat, de manca de continuïtatdels Directors Tècnics, de desequilibris entrenómines injustificables, contractacions de perso-nal sota l’únic criteris d’amiguisme i un malestardel personal en general. Com anècdota comentarque en el moment d’entrar al laboratori ens vamtrobar de Directora Tècnica a la companya RaquelFernández, que feia tres mesos que ho era i que amés era la tècnica que portava l’OCT del Col·legi.El trasllat que feu ara significa que s’hareconduït la situació?Sense voler ser massa optimistes, amb la bocapetita i prenent com a guia els últims sis mesos…podem dir que sí.De totes maneres pensem que la situació no éscom per fer aquest salt tant elevat i que, ara perara, la inversió feta seria del tot injustificable. Peròtenint en compte que la inversió ja s’havia fet i que“sembla”, “de moment”, s’ha reconduït la situa-ció, creiem que el trasllat és factible. La situacióeconòmica dels primers sis mesos de l’any així horeflecteixen. Amb uns ingressos respecte el

mateix període entre l’any passat i aquest, de més46.000 euros. Ens trobem en què l’any passat enaquest període es perdien 40.000 euros i aquestany hi han uns beneficis de 78.000 euros. Això sig-nifica un diferencial aproximat de 118.000 euros.Hem centrat l’organigrama del laboratori, recupe-rant el company Ernest Valls, que era en estat d’ex-cedència per ocupar el càrrec de Director Tècnic.Pel que fa la resta de funcions, poc a poc, es treba-lla per reconduir l’organigrama cap una estructurapiramidal.Volem que el Consell d’Administració sigui el res-ponsable de la viabilitat i funcionament delLaboratori. Que ocupi el lloc de Gerència que lipertoca. Aixó implicarà la justa assignació econòmi-ca dels càrrecs pels seus treballs. Només així assoli-rem els objectius que ens marquem i podrem ferdel laboratori una empresa de veritat… que doniservei i beneficis.Quins són els reptes de futur?Els tres anys que ens queden volem: 1) cohesionarun consell d’administració que es comprometi imarqui les directrius; 2) ser una empresa en totsels sentits, tant des del vessant econòmic comhumà ; 3) ampliar les acreditacions que ens falten.;4) afrontar les necessitats d’adaptació a l’ISO17025, que s’han de fer abans d’aquest octubre ique han jugat el seu paper a l’hora de decidir eltrasllat; 5) i potser el més important, conscienciarals nostres companys de què el laboratori és detots, recordant que en el moment en què es vacrear era l’únic, i que continuem tenim a les nos-tres mans la possibilitat de fer-lo així. $

Josep Marsal SansVocal responsable del laboratori

“Hem de ser unaempresa en totsels sentits”

Josep Marsal a la secció d’anàlisis químiques del centre

9TAG setembre 2004

DIRECTOR TÈCNIC

ERNEST VALLS FIGUEROLA

ÀREA DE FORMIGÓ I CERÀMICA

RUBÉN MUÑOZ (TÈCNIC), ALFONS TESTON (ENCA-RREGAT FORMIGÓ) I JOSÉ BESSA (QUÍMIC). JORDI VAL-VERDE I JUAN LLUCH (LABORANTS ÀREA FORMIGÓ).MA JOSEFA GONZÁLEZ, ORESTES GONZÁLEZ,FRANCISCO VALVERDE, VÍCTOR CANO, DAVID

LLOPART, FERNANDO LÓPEZ, DAVID NOLLA, ÓSCAR

ORTEGA I DAVID PUJOL (LABORANTS).

ÀREA DE GEOTÈCNIA I MECÀNICA DEL SÒL

LAURA SALINAS I GLÒRIA SALVAT (TÈCNICS),JOSEP PUIG (SONDISTA),JUAN FERNÁNDEZ (AJUDANT SONDISTA) I AUGUST

LLAURADÓ (SONDA NUCLEAR).ÀREA D’ADMINISTRACIÓ

CARME ROCA I NATÀLIA TRIGUERO

(COMPTABILITAT), CARME VIDAL I EUGÈNIA

GONZÁLEZ (RECEPCIÓ COMANDES) I RAQUEL

PUIGVERD (ALTRES TASQUES)

L’equip humà del centre

Dalt, dreta: una vista de l’àrea d’anàlisis químiques. Dalt, esquerra: el departament d’estudi deterres. Sobre aquestes línies: d’esquerra a dreta, el director tècnic, Ernest Valls, la responsablede comptabilitat, Natalia Triguero, i el president del Col·legi, Julio Baixauli, despatxant a l’àread’Administració. Dreta, control de formigó a la nau central.

TAG setembre 200410

Espai al tempsEspai al temps ###

L’establiment del Banc de Tarragona (1854 - 1864)

A Espanya els primersbancs privats per accions nasqueren l’any 1844 iforen el de Barcelona i el d’Isabel II, aquest darreracabà fusionat amb el de San Fernando.

La creació de bancs a l’Estat espanyol restà regu-lada per la llei bancària de 14 de maig de 1849 queprohibia la fundació de nous bancs d’emissió ireservava per al de San Fernando el monopolidels bitllets a nivell estatal. Al cap de dos anys unanova llei aixecà, encara que de manera força ambi-gua, el principi de numerus clausus en matèria debancs d’emissió, però establí un límit a la circula-ció fiduciària igual al capital desemborsat .La revolució de 1854 esperançà els homes denegoci respecte de la promulgació d’una llei ban-cària més oberta que arribà finalment el 18 degener de 1856, després de llargs debats a lesCorts. La nova llei permeté un ampli ventall d’ac-tivitats que anaven des de préstecs al Govern irecaptació d’impostos fins a la promoció indus-trial i les operacions de banca comercial. S’establíque els bancs i les societats de crèdit podrien serautoritzades per decret o per llei aprovada enCorts, que les entitats havien de remetre men-sualment una còpia del seu balanç al Ministerid’Hisenda i que el Govern tindria dret a inspec-cionar les societats. La nova llei també autoritzàl’obertura a cada localitat d’un establiment decrèdit bé d’iniciativa privada, bé com a sucursal delBanc d’Espanya.1

Els primers passos vers la fundació del banc

L’any 1854 una sèrie de comerciants i homes denegocis tarragonins, animats pel nou ambientgenerat pel moviment revolucionari tot just ins-tal·lat en el poder, començaren a parlar sobre laconveniència de fundar un banc a Tarragona i el 14

de febrer de 1856 es presentaren a casa del nota-ri Joaquim Cortadellas per atorgar una escripturapública a l’objecte d’establir a la ciutat un bancd’emissió que aleshores no reeixí. La voluntat decrear-lo, però, es mantingué viva i al cap d’un anyun bon nombre d’ells comparegué de bell noudavant el notari per tirar endavant el banc; llavorspresentaren un expedient amb els estatuts i elreglament del futur establiment, així com els infor-mes favorables a la seva instal·lació expedits perl’Ajuntament i el Governador Civil. El documentarribà certament al Ministeri d’Hisenda que, uncop analitzat pels funcionaris pertinents, envià alGovern provincial una reial orde datada l’1 d’abrilde 1857 en la qual desestimava la petició presen-tada pels promotors tarragonins amb aquestesal·legacions:

a) Tarragona no figurava entre les poblacionsdesignades pels articles 3 i 4 de la llei bancàriade 28 de gener de 1856.

b) Els peticionaris havien establert que lesaccions serien nominals i que podrien sercobertes amb fruits i mercaderies quan el quela llei disposava era que les accions fossin ate-ses amb diners.

c) Els promotors es reservaven les condicions icircumstàncies de la possible liquidació del’entitat, quan el Govern considerava que eraell i ningú més qui tenia el dret a establir-les.

d) No s’havia previst la presència d’un delegatregí quan el Govern ho considerava totalmentimprescindible ja que era el mitjà que tenia perintervenir i fiscalitzar aquestes entitats.

e) El reglament no estava en harmonia amb leslleis i per això calia modificar-lo per tal d’adap-tar-lo a elles.

No cal dir que el ministeri indicà ben clarament ala reial ordre les reformes que calia fer per dema-nar novament el permís pertinent per tornar asol·licitar l’establiment del banc i en destacavaaquestes:

a) El capital de les accions s’havia de fer efectiu alcap de tres mesos de la recepció del decretd’autorització per establir el banc.

11TAG setembre 2004

b) Els efectes admesos al descompte havien d’ex-cedir el termini de noranta dies.

c) El banc no faria préstecs a persones abonadesni a terminis que excedissin els noranta diessense admetre altres garanties que or, plata,moneda, joies, efectes del deute de l’Estat ovalors que tinguessin curs legal al mercat devalors.

d) La durada del banc s’havia de fixar en vint-i-cinc anys.

e) Calia especificar que si abans d’acabar el ter-mini de funcionament de l’entitat el capital dela mateixa restava reduït a la meitat, el Governa proposta de la junta general demanaria a lesCorts la continuació o la liquidació de l’em-presa.

f) La junta de govern no podria en cap cas tan-car el banc sense l’autorització governamental.

g) El banc s’havia de regir per les disposicionscomunes a tots els establiments del seu tipus isota la fiscalització d’un comissari regi quepercebria un sou anual no superior als 40.000rals el qual seria pagat per l’entitat.

h) Els accionistes havien de manifestar queacceptaven les modificacions introduïdes pelGovern als estatuts i reglaments.

i) La junta general d’accionistes havia d’atorgaruna escriptura en la qual es recollirien aques-tes bases i es comprometria a satisfer un capi-tal de deu milions de rals o el que considerésconvenient

j) S’havia d’enviar al Ministeri d’Hisenda unacòpia certificada de l’acta de la junta generald’accionistes acompanyada dels estatuts i elsreglaments reformats i de l’escriptura socialatorgada per tots els interessants en la creaciódel banc.

Les indicacions del Ministeri d’Hisenda forenacceptades fil per randa pels promotors del bancque eren Miquel-Antoni Gasset i Matheu, JoanGasset i Matheu2, Rafael Cañellas i Gallí3, Lluís deJover i Viola4, Melcior Lloberas i Venas5, JoaquimRius i Ballestreri6, Miquel Netto i Roca7, Josep M.Corbera i Pons8, Lluís Corbella i París, Joan Boadai Tarrats, Sebastià Cardona i Cort9, JaumeRaventós i Milà10, Andreu Guasch i Piñol,11 Pere-Joan Tomàs i Masalles12, Joan Barnils i Roura13, totsveïns de Tarragona, Joan Sabadell i Corbera14,Esteve Llaberia i Cabré15 i Pau Sanahuja i Solé16

que el 24 de març de 1858 feren acte de presèn-cia davant el notari amb els estatuts i reglamentspertinents per atorgar els documents indicats pertal de sol·licitar de bell nou el permís preceptiuper obrir el Banc de Tarragona17.

Per atendre les gestions que calgués fer fins laconstitució del banc foren designats Miquel-

Antoni Gassol, Rafael Cañellas i Gallí, MelciorLloberas i Venas, Josep M. Corbella i París, JoanBarnils i Roura i Joan Sabadell i Corbera els qualshavien d’actuar en funcions de junta provisional.

Els promotors es comprometeren a subscriure765 accions l’import de les quals seria fet efectiuen constituir-se l’entitat. Melcior Lloberas i JosepM. Corbella en subscrigueren un centenar cadas-cun, Lluís Corbella en prengué seixanta, Miquel-Antoni Gassol, Joan Gasset, Rafael Cañellas, JoanBoada, Joan Barnils i Joan Sabadell es comprome-teren a fer-se’n càrrec de cinquanta accions cadas-cun, Esteve Llobera i Pau Sanahuja digueren queen subscriurien trenta, Lluís de Jover, MiquelNetto i Pere-Joan Tomàs prometeren que n’agafa-rien vint-i-cinc cadascun, i Joaquim Rius, JaumeRaventós i Andreu Guasch estigueren d’acord afer-se càrrec de quinze accions18.

L’aprovació del banc tardà més de sis anys per talcom Isabel II no es dignà concedir l’establiment del’entitat fins el 12 de juliol de 186419. Un coprebut el vistiplau s’aplegaren les persones interes-sades en crear el banc, és a dir, els disposats asubscriure les 2.500 accions de la primera sèrieque emetria el banc. Aquests cinquanta individussón, en definitiva, els fundadors i entre ells hompot trobar l’elite comercial i política de laTarragona d’aleshores. La relació dels primersaccionistes i fundadors és com segueix: JoanSabadell i Corbella, amb tres-centes vint accions;Rafael Cañellas i Gallisà amb cent-quatre accions;Pere Gusí i Mercader i Sebastià Cardona i Cortsamb vuitanta accions; Simó Lloberas i Venas, Lluísde Jover i de Viola, Joan Valls i Cañellas, MiquelNetto i Roca, Miquel-Antoni Gasset i Matheu,Antoni Puig i Rabasa, Joan Gatell i Badia, JoanGasset i Matheu, Melcior Lloberas i Venas, ambcinquanta-quatre accions; Joaquim Rius iBallestreri i Irene Vidal i Miró amb cinquantaaccions; Salvador Soler i Ballester amb quaranta-quatre accions; Pere-Joan Tomàs i Masalles, EsteveLlaberia i Cabré, Andreu Guasch i Piñol, JosepArandes i Fàbregas, Joan Miret, Manuel Feliu,Mariano Castillo Jiménez, Joan Barnils i Roure, PauSanahuja i Soler, Ricard Guille i Casañes, Joaquim

El banc no faria préstecs apersones abonades ni aterminis que excedissin elsnoranta dies

TAG setembre 2004

Gomis i Mestre, Josep M. Albanès i Suñé, JoanRosell i Rosell, Joan Lindeman i Rossell, JoanGoncé i Roure, Joaquím Rius i Espina, RamonRecasens i Martí, Leandre Hebrard i Rafard, JoanGusí i Sans, Francesc Gusi i Mercader, Andreu-Avel·lí Bessa i Bertran, Josep Opisso i Roig, IgnasiMasalles i Ribé, Marc Vilar i Olives i Felip Sanahujai Soler amb quaranta accions; Salvador Soler iTorrens i Joan Soler i Clariana amb trenta-vuitaccions; Josep M. Rodríguez, Gaietà Janini iMartinelli, Sebastià Serrahima i Carbonell i JosepJordà i Arnalich amb trenta accions; Lluís Corbellai Pons amb vint accions, i Jaume Ferrer i Vasallo iManuel Romeu i Ballester amb deu accions20.

Organització i funcionament del banc

La manera d’organitzar-se i funcionar del banc laconeixem gràcies als estatuts i el reglament del’entitat21. Els primers apleguen set títols —de laconstitució i durada del banc, de les accions, de lesoperacions del banc, del govern i administraciódel banc, de la junta de govern, de l’administrador,del comissari regi, de la junta general d’accionis-tes, dels beneficis i la seva distribució, i disposi-

cions generals—, tres seccions —de la junta degovern, de l’administrador, i del comissari regi— icinquanta-un articles. Per la seva banda el segoncompren cent trenta-dos articles distribuïts entredeu capítols dedicats a les accions del banc i laseva transferència, de les operacions del banc, elsbitllets, les juntes generals, la junta de govern, l’ad-ministrador, la cartera del banc, la caixa i elsarqueigs, el tenidor de llibres, i el secretari.

El banc començà les seves operacions amb uncapital de cinc milions de rals repartit entre dos-centes cinquanta accions de dos mils rals cadascu-na, que eren indivisibles per la qual cosa si erentransmeses per successió o qualsevol altre motiua vàries persones aquestes les posseirien en comúfins que es consolidessin en una d’elles, però ambla intenció d’arribar amb el mínim temps possibleals deu milions i a les cinc mil accions.

La durada de l’entitat s’establí per un termini devint-i-cinc anys, ara bé si abans d’acomplir-se eltermini el seu capital restés reduït a la meitat espodria proposar a les Corts noves condicions pera continuar en actiu.

12

Còpia d’una acció. Arxiu: Josep P. Virgili i Sanromà

13TAG setembre 2004

La societat es dedicaria a descomptar, girar, pres-tar, dur comptes corrents, executar cobraments,rebre dipòsits, etc. Els préstecs només es farien apersones abonades i els seus terminis no supera-rien en cap cas els noranta dies, l’interès corres-ponent es cobraria al moment de fer-se l’opera-ció, en el ben entès que el premi del descompteseria igual per a totes les persones admeses a elli que ningú seria dispensat de la seva aplicació.

El banc tenia negat negociar efectes públics i pos-seir més béns immobles que els estrictamentnecessaris per poder realitzar les seves funcions,però podia acceptar els que se li adjudiquessincom a pagament de crèdits.

Els estatuts prohibien facilitar notícies dels fonsdels comptes corrents, tret dels casos judicials, ino es podien obrir a persones que haguessin fetfallida i no haguessin estat rehabilitades judicial-ment.

Estava capacitat per admetre dipòsits voluntarisen moneda corrent d’or i plata i en bitllets, itambé podia admetre moneda estrangera, barresd’or i plata i joies; els dipòsits comuns eren gra-tuïts, però pels de custòdia es podia demanar unaretribució.

Podia emetre i posar en circulació bitllets al porta-dor des de cent a quatre mil rals per una sumaigual al triple del seu capital efectiu, els quals serienpagats a caixa; havien de dur la signatura del comis-sari regi, de l’administrador, del caixer, del secreta-ri i del tenidor de llibres i no cal dir que la sevaimpressió s’havia de fer amb totes les garanties icontrasenyes i això per tal de preveure les falsifi-cacions; les planxes i els estris emprats per a laseva confecció s’havien de conservar en una caixade ferro amb tres claus diferents custodiades pelcomissari regi, l’administrador i el secretari.

S’establí que el banc tindria un fons de reserva,equivalent al 10% del capital efectiu, que es cons-tituiria amb els beneficis líquids produïts per lesoperacions, i es disposà que els estats mensuals iel balanç general s’havien de publicar a la Gaceta.Era administrat per un comissari designat pelGovern i una junta de govern composta per nouindividus i tres suplents, nomenats per la juntageneral d’accionistes, elegits per un termini detres anys i renovats per terceres parts. Per formarpart de la junta de govern era indispensable resi-dir a Tarragona, tenir vint-i-cinc anys o més i serpropietari de vint-i-cinc accions; no hi podien for-mar part els estrangers, els declarats en fallida, elsque haguessin fet suspensió de pagaments, elscomdemnats a una pena aflictiva i els que esti-

guessin en descobert respecte del banc, tampocno podien ser-ne membres al mateix temps elsque tenien entre si societat col·lectiva o comandi-tària entre ells i aquells que eren parents dins delquart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.Entre les atribucions de la junta de govern figura-ven determinar l’ordre i la forma en què s’haviende dur els registres de les accions i les transferèn-cies i els llibres de comptabilitat; fixar el nombrede bitllets a emetre, assenyalar les quantitats ques’havien d’invertir en descomptes i préstecs; for-mar les relacions de les firmes admeses a des-compte, assabentar-se de les operacions del movi-ment del fons; examinar cada sis mesos el balançdels comptes i acordar la distribució dels benefi-cis entre els accionistes; nomenar l’administradori els dependents; convocar la junta general d’ac-cionistes; designar els comissionats i correspon-sals; aprovar la memòria i el compte general d’o-peracions a presentar a les juntes generals; dur a

la junta general les propostes que considerés con-venients; vigilar el compliment dels estatuts ireglaments, i adoptar les mesures necessàries peral millor servei de l’establiment.

L’administrador tenia al seu càrrec la gestió delsnegocis del banc, la direcció de les oficines i haviad’assistir a les sessions de les juntes generals, degovern i de la comissió directiva en les qualsnomés tenia veu; abans de prendre possessió delcàrrec havia de dipositar una fiança de sis milduros. Li corresponia també despatxar els negociscorrents del banc, formar el pressupost generalde despeses, atendre els treballadors i servar unade les claus de la caixa dels efectes i de la carte-ra. Mensualment havia de presentar a la junta degovern un estat de les operacions realitzades.Entre les seves atribucions figurava la capacitatd’acomiadar els treballadors de la casa si conside-rava que no atenien els seus deures.

El comissari regi era el representant de l’Estat albanc, tenia les atribucions de presidir la juntageneral d’accionistes, la de govern i la comissiódirectiva; dur la correspondència amb el Govern;suspendre l’execució de descomptes i préstecs iqualsevol altra operació acordada per la junta de

El comissari regi era elrepresentant de L’Estat albanc i presidia la junta generald’accionistes

NOTES

1 TORTELLA CASARES, Gabriel, Los orígenes del capitalismo en España, Madrid, Editorial Tecnos, 1973. DD.AA.,

Enciclopedia de Historia de España, vol. 5, Madrid, Alianza Editorial, 1995, p. 117.

2 Els germans Gasset eren de Puigpelat.

3 Havia nascut a Valls.

4 Nascut a Tàrrega.

5 Fill de Torredembarra.

6 Natural de Mayagüez a l’illa de Puerto Rico.

7 Era maonès.

8 Era tarragoní.

9 Corbella, Boada i Cardona eren reusencs.

10 Nasqué a Vilanova i la Geltrú.

11 Natural de Bràfim.

12 Era vallenc.

13 Fill de Manlleu.

14 Natural de Tarragona i veí de Barcelona.

15 Alforgenc aveïnat a Reus.

16 Nat a Constantí i veí de Vila-seca.

17 L’origen divers dels promotors del banc és una bona manifestació de la realitat social de la Tarragona del segon terç del

segle XIX que després dels estralls de la Guerra del Francès es repoblà amb persones vingudes d’arreu de Catalunya i

especialment del Camp de Tarragona.

18 AHT. FN. PT. Reg. 6693, f. 10s.

19 Diario de Tarragona, 13-7-1864.

20 AHT. FN. PT. Reg. 6701, f. 610v.

21 AHT. FN. PT. Reg. 6701, f. 583.

22 HERAS CABALLERO, Pedro Antonio, El sexenio democrático en la ciudad de Tarragona (1868-1874).Tarragona 1994, p. 35.

TAG setembre 200414

govern o la comissió directiva quan no estiguessind’acord amb les lleis, estatuts i reglaments delbanc; signar els extractes d’inscripció de lesaccions i bitllets del banc i reconèixer els llibres,registres i assentaments de l’establiment.

Les juntes generals s’havien de convocar a laGaceta de Madrid i als diaris de Tarragona. Es con-sideraven constituïdes quan eren presents accio-nistes que en conjunt tenien la meitat més una deles accions. Per poder assistir i votar calia ser pro-pietari de deu accions o més, però fos quin fos elnombre d’accions posseïdes només es disposavad’un vot. Les ordinàries se celebraven anualmentels mesos de maig i novembre i les extraordinà-ries sempre que ho estimés convenient la junta degovern.

El caixer era els responsable dels valors de lacaixa diària i en tenia la clau. Diàriament, un coptancades les oficines, havia d’efectuar l’arqueig iformar l’estat detallat del seu moviment. Li perto-cava nomenar els empleats adscrits a la caixa.

El tenidor de llibres era l’encarregat de la comp-tabilitat i tenia al seu càrrec els treballs de comp-te i raó, l’examen i comprovació dels descomptes

i la formació dels estats i balanços relacionats ambla comptabilitat.

El secretari, finalment, tenia la comesa de redactarles actes de les juntes generals d’accionistes i degovern. Havia d’aixecar acta dels arqueigs setma-nals i semestrals i tenia al seu càrrec l’arxiu del’entitat així com la confecció i emissió de bitlletsi talons.

* * *

Fins aquí el text que hem dedicat als primers pas-sos del Banc de Tarragona. No volem acabar, però,sense animar als historiadors de l’àrea contempo-rània a estudiar a bastament el tema per tal comles ratlles precedents, així com les que en el seudia va dedicar al tema el professor Heras22, nosón res més que un tast per anar fent boca i ésevident que el Banc de Tarragona mereix un estu-di aprofundit. $

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Modernai professor de la URV

TAG setembre 200416

Espai al tempsEspai al temps ###

Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII

P hilip Gosse afirma que elcomerç d’esclaus fou el motiu i la recompensa dela pirateria del Mediterrani. El negoci va abastarproporcions descomunals. A Alger,Tunis i Trípolies van formar companyies amb el propòsit definançar vaixells amb l’únic objectiu de tornarcarregats en mercaderia humana.1

Les costes camptarragonines patiren aquestarapacitat piràtica durant centúries. A la segonameitat del segle XVIII s’inicia la minva d’aquestsatacs, sobretot per l’acció decidida de corsarisespanyols i també pels tractats de pau i comerçsignats amb els diferents països del Magrib. El pri-mer l’any 1766 amb “...el Emperador de Marruecos,(amb motiu de) haverse abierto el comercio con losdominios de aquel principe...” segons un comunicatdel comte d’Aranda dirigit al nostre Ajuntament2.Després els van seguir, l’any 1782, amb l’ImperiTurc, la Regència de Trípoli el 1784, l’Alger el 1786i finalment,Tunis el 1791.

La darrera redempció oficial es realitzà els anys1768-1769, moment de les negociacions de pauentre Espanya i l’Imperi Otomà. Això no va signi-ficar pas la fi de l’alliberament de tots els captiusespanyols ni de les escomeses dels corsaris nord-africans, tal com ho posà de manifest l’exèrcitfrancès quan conquerir l’Alger el 1830 i desprésTunis, als quals donaren la llibertat a súbdits his-pans tancats els banys (patí envoltat de cabanes) ia cases d’aquestes dues ciutats.3

ESCLAVITUD I REDEMPCIÓ

Vegem alguns casos de captius documentats alsarxius de la nostra ciutat.

L’any 1750 els col.lectors del Reial Cadastre deTarragona, Josep Rovira i Marc Clavell, lliuraren al’Ajuntament una relació dels deutors del tributpersonal des de l’any 1741 al 1748, i que a pesarde ...”usando de embargo de frutos i apremios milita-res (...) no ha sido posible (...) la recaudación (...) porsu notoria pobreza”.

La majoria dels morosos són homes al servei del’estol reial, figurant, l’any 1742, els següents cap-tius.

CAPTIU DEUTE. Lliures, sous, diners.Rion, Josep 1 3 -Rion, Isidre 1 5 4Grau, Joan - 16 8Mallol, Francesc - 16 8Sales, Isidre 1 10 -Suriano, Josep - 16 8Pascual, Pau 2 5 -Anglada, Jaume - 16 8

Una simple resta ens evidencia que alguns d’a-quests homes portaven un grapat d’anys esclavit-zats.4 L’import, insignificant, del seu dèbit ens fapalès que era un sector de la població en moltspocs recursos econòmics. Dos dels insolvents,Francesc Mallol i Isidre Sales, pescadors, eren cun-yats. L’Isidre Sales estava mullerat amb PaulaMallol, germana d’en Francesc. El mes de maig de1744, Francesc Mallol, ja estava alliberat. Per reu-nir els diners, exigits pels moros, la seva marePaula Samarra, va vendre roba del detingut i bénspropis. Sembla, doncs, que el dèbit amb la hisendapública continuava pendent. En aquesta data,l’Isidre Sales, encara continua retingut a l’Àfrica.5

El 1749 es trobava captiu a Alger el marinerManuel Trémul. Va ésser rescatat i morir aTarragona. L’any 1774 ja era traspassat.6

L’any 1752, Jacinta Solé, esposa del mariner tarra-goní, Valentí Rabassa, captiu també a Alger, es vavaldre de part dels béns heretats d’una tia del seu

17TAG setembre 2004

home per ajudar a pagar el seu rescat. L’anysegüent ja restava en llibertat.7

Agustí Mallol, pescador de 60 anys d’edat, vidu deCaterina Taulé, el 20 d’abril de 1760 signà carta depagament a favor de Rosa Monguió, vídua de PauTaulé i del seu fill Pau Taulé i Monguió, on reconei-xia que a la seva dona se li havia lliurat el dot, pac-tat en els capítols matrimonials, durant el seu cap-tiveri a Alger.8

En el capbreu de l’Ajuntament de Tarragona del’any 1764, el dia 22 d’octubre, els germans JaumeAymat, mestre d’aixa, i la seva germana Marianna,fan constar que el seu cunyat i espòs, respectiva-ment, Josep Clarà, mariner, nadiu deTorredembarra, es troba “esclau en poder demoros”.9 A final de 1766 encara roman captiu,segons manifesta la seva dona al signà l’àpoca onconfessa haver rebut la legítima paterna.10 El mesde desembre de 1771, ja lliure, formalitzà els capí-tols matrimonials del seu fill Joan Antoni.11

Amb motiu de trobar-se empresonat, a la ciutatd’Alger, Andreu Malendres, pescador, i havent-seajustat el preu de la seva redempció en 330 duros,la seva muller, Tecla Guinovart, es va adreçar alnostre Ajuntament per demanar ajuda econòmi-

ca per afrontar el pagament, ja que malgrat lavenda del seu reduït patrimoni no cobria la quan-titat exigida. El Consistori, amb data 1 de juliol de1765, acordà lliurar-li 50 lliures (25 duros) ambcàrrec a la pensió generada pels censals de lacausa pia fundada pel donzell Bernat de

Saportella. Les rendes d’aquesta causa pia un anyanaven esmerçades per a les donzelles per mari-dar, socialment més desfavorides, i l’altre a redimircaptius. La mare de l’empresonat,Tecla Soley, con-tribuir en 200 lliures que li havien prestatFrancesca Boni, vídua, i el seu fill Miquel Boni,patró d’arts. L’intermediari, de portar a terme l’o-peració d’alliberament, fou el germà del pres.12

Per mitjà d’una declaració jurada de pobresa, dedata 1 de juliol de 1765, sabem que van ésser cap-turats plegats, pels moros, cinc pescadors d’aques-

Les costes camptarragoninespatiren aquesta rapacitatpiràtica durant centúries

El port d’Alger durant el segle XVIII. Segons la llegenda del gravat estava curull de bateries i fortificacions.

TAG setembre 200418

ta matrícula, tots emparentats: Manuel Ferrer,Agustí Pàmies, el seu fill Rafel i dos familiars cog-nomenats també Pàmies, els quals havien perdut lallibertat feia vuit o nou anys.13 Estaven esclavitzatsa Alger.14

Encara que el següent cas és aliè als habitants deTarragona, no podem obviar-lo degut a la partici-pació que la ciutat hi va tenir. El 26 de març de1789 es presentà a l’Ajuntament Antoni Matar,maronita de Damasc, amb una reial provisió delReial Suprem Consell de Castella, on se li conce-dia llicència, per sis mesos, per demanar almoinaper a poder pagar el rescat del seu pare i ungermà seu. Una vegada comprovades les quanti-tats rebudes d’altres poblacions i de gent caritati-va, se li entregà 15 lliures, malgrat l’estretor delscabals públics. A més se li facilità la companyia delsecretari, el síndic i un porter. El secretari havia dedonar fe de la quantitat recaptada entre el veïnati lliurar-li un certificat.15

Era habitual, en aquell temps, que algunes causespies, deixes o darreres voluntats si fes constarquantitats assignades pel rescat de captius, o lapossibilitat de vendre patrimoni per aquest fi,sobre tot entre la gent de mar. L’any 1780 JoanAntoni Bertran, patró de barca i comerciant de lanostra ciutat, en el seu testament manifesta quel’hereu, el seu fill Ignasi, no pugui vendre ni empen-yorar els béns heretats, excepte “trobar-se en cap-tivitat de moros...”16

Per bé que no era el mateix, ni de bon tros, éssercapturat pels barbarescs que per corsaris euro-peus, volem relatar un esdeveniment ocorregut, elmes de setembre de 1800, entre dos vaixells queanaven en cors. Un de francès i un altre demenorquí, en base el port de Maó. Cal recordarque els menorquins navegaven sota el pavelló delrei de la Gran Bretanya, Jordi III.

La jurisdicció de la captura fou competència del’autoritat naval de Tarragona. A principis de 1801encara cuejava i, per aquest motiu, el 6 de generd’aquell any Josep Gaubi, subcomissari de laRepública Francesa, a la nostra ciutat, a instànciadel Comissari General de Relacions Comercialsde dita república a Barcelona, presentà alComandant de Marina, una enèrgica protestaescrita on manifestava les irregularitats en el pro-cediment i la il·legalitat de la sentència dictada peltribunal relacionada amb la captura d’un vaixellcorsari maonès dit “La Mosca”, feta a alta mar, peltambé corsari francès “El Massena”. La queixa feiaèmfasi en els quinze tripulants presoners, ja que elcomissari ciutadà francès havia acordat amb elcomissari anglès, a Barcelona, una vegada hagues-sin passat la quarantena, bescanviar-los (possible-ment per francesos?) i que degut al retard delprocés judicial es planyia de l’infortuni que patienels detinguts.17 L’ordenança de cors, vigent ales-hores, precisava que els presoners els havia decustodiar el governador de la plaça o el coman-dant de marina. Tenint en compte l’estat de lespresons d’aquell temps, el seu sojorn, no en tenimdubtes, fou molt penós.

Per últim direm que el pagament de les quantitatsexigides per a la redempció de captius, a part desumir, en molts casos, a les famílies a la més negrede les misèries, l’evasió de divises provocava, enl’esperit mercantilista de l’època, una gran inquie-tud. L’audiència de Barcelona, el 1751, es va adre-çar al monarca notificant-li que amb destí a Orà, iper aquesta causa, havien eixit molts ardits cata-lans “debido que allí eran admitidos por un valorsuperior al que tenían, sin que hubieran podido evitar-lo les estrechas providencias adoptadas”.18

Retrat del mallorquí Antoni Barceló i Pont de la Terra (1716-1797). Undels mariners que més van destacar en el corsarisme contra els piratesbarbarescs.

ACTIVITAT CORSÀRIA I PIRÀTICA

Com suara hem manifestat, l’activitat depredado-ra dels corsaris i pirates no tenia treva. Per aquestmotiu volem relatar alguns episodis soferts peralguns patrons i negociants de Tarragona, així comels intents de pal·liar aquesta situació per part deles autoritats municipals.

Un cas singular fou el que patí el patró de la nos-tra ciutat, Josep Vidal. El mes de juny de 1755venint del Coll de Balaguer amb el seu vaixell,carregat de llenya, fou capturat “por los moros” ipoc després alliberat a alta mar. Restà sense rumbdurant 10/12 dies, fins que va arribar al port deSalou. Llavors per a poder fer ús immediat del bas-timent la Junta de Sanitat de Tarragona, designà ados metges perquè expedissin un informe de salu-britat. El diagnòstic fou que com havia anat duranttant de temps esmaperdut per la mar, els embatsde l’aigua havien esterilitzat l’embarcació i lacàrrega.19

El 29 de setembre de 1779 el regidor Carles deMorenes, va plantejar a l’Ajuntament armar encors una embarcació per a garantir la seguretat deles nostres costes i el comerç marítim, per talcom “...teniendo Su Mag. en el día ocupada toda laReal Armada, per justos motivos...” Per tant ens leshavien d’apanyar tots sols. El consistori acordà,per estudiar l’assumpte, designar a quatre regi-dors, un d’ells el propi Morenes, i vuit comissionatde la ciutat.20 Desconeixem el resultat de les ges-tions, però la Gazeta de Madrid va publicar, el mesd’octubre d’aquell any, que Tarragona havia armat

en cors dos sageties de 15 canons.21

El patró, Francesc Rabassa, de la matrícula deTarragona, a principis de l’any 1799 es trobava a

Tortosa amb el seu llaüt “Las Almas delPurgatorio”, per carregar 290 quarteres de blat,consignades a la firma Francesc Escolà i Cia., de lanostra ciutat. Durant el viatge de tornada, el 4 demarç, fou capturat per un corsari menorquí al’Hospitalet de l’Infant. Del seu informe deduïmque tota la tripulació restà estàlvia, ja que fa cons-tar que es va endur el timó de l’embarcació aterra. Poc després va localitzar el llaüt atracat a unport de Mallorca, puix que l’havia recapturat uncorsari mallorquí.22 Aquell any fou atziac pelsmercaders Escolà i Cia., doncs el mes de maigatorgaren poder a José de Mérida, veí de Màlaga,perquè els hi gestionés la recuperació i venda deles restes de la mercaderia que s’havia salvat delnoliejament que havien efectuat, en una barca debou amb destí a Cadis, la qual fou perseguida iincendiada per corsaris anglesos.23 $

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

19TAG setembre 2004

NOTES

1 GOSSE, Philip. Los corsarios berberiscos. Los piratas del norte.

Madrid, Espasa-Calpe, 1973, p. 81.

2 AHT. Acords municipals. Sessió 13 d’octubre de 1766.

3 GARCIA ARENAL, Mercedes; ANGEL DE BUNES, Miguel. Los

españoles i el norte de África. Siglos XV-XVIII. Madrid: Editorial

Mafre, 1992, p. 285.

4 AHT. Acords municipals. Sessió 29 de gener de 1750. f. 7-8.

5 AHT. PT. Reg. 422, f. 51-52.

6 AHT. PT. Reg. 637, f. 413.

7 AHT. PT. Reg. 437, f. 14.

8 AHT. PT. Reg. 695, f. 228v-229. A final de 1735 romania presoner, a

terres africanes, un pescador palangrer de la nostra ciutat anome-

nat també Agustí Mallol, i que tal volta sigui el mateix. Segons

Salvador J. Rovira i Gómez, dins Història dels altres. Cercle

d’Estudis H. i S.Tarragona. 2003, p. 96.

9 AHT. F.M.T. Economia i Hisenda, 220, f. 91v-92.

10 AHT. PT. Reg. 630, f. 438.

11 AHT. PT. Reg. 635, f. 464-467.

12 AHT. Acords municipals. Sessió 1 de juliol de 1765, f. 74v-75. PT.

Reg. 629, f. 196.

13 AHT. PT. Reg. 629, f. 193. F.M.T. Economia i Hisenda, 220, f. 48-49.

14 AHT. PT. Reg. 529, f. 105.

15 AHT. Acords municipals. Sessió 26 de març de 1789, f. 45.

16 AHT. PT. Reg. 665, f. 44-48.

17 AHT. PT. Reg. 833, f. 16-26.

18 MARTIN CORRALES, Eloy. “Dos obstáculos en las relaciones

comerciales entre Cataluña y los paises musulmanes en el siglo

XVIII: El corso y la peste”, dins el Primer Congrés d’Història

Moderna de Catalunya, vol. I. Barcelona. Publicacions de la UB,

1984, p. 613.

19 AHT. Acords municipals. Sessió 16 de juny de 1755.

20 AHT. Acords municipals. Sessió 29 de setembre de 1779.

21 ASENSIO BERNALTE, J.A. – FÀBREGAS ROIG, J.,“Incidencias cor-

sarias en las costas catalanas durante el reinado de Carlos III”, dins

el Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. I.

Barcelona. Publicacions de la UB, 1984, p. 726.

22 AHT. PT. Reg. 831, f. 100-101.

23 AHT. PT. Reg. 831, f. 130-131.

L’activitat depredadora dels corsaris i pirates no tenia treva

TAG setembre 200420

Des de molt antic la gent hasentit la necessitat de mesurar el temps, sigui perconrear la terra, tenir cura dels animals o ferdiverses activitats. Sembla que podrien haver-sefixat en l´ombra d´un bastó clavat a terra notantque s´allargava o escurçava d´acord amb l´horadel dia. Quant sortia el sol era molt allargada ianava minvant fins a migdia. Després es tornava aperllongar fins a la posta del sol. Aquest podriahaver estat un dels primers gnomons o rellotgesde sol.

Els pagesos tenien gairebé a cada vinya uns senyalso referències per les que podien saber aproxima-dament l´hora del sol. Algunes pallisses, corrals i

d´altres edificacions rurals probablement orienta-ven la seva planta i paraments verticals de mane-ra que servissin a aquesta finalitat. Quan quedavaombrada la façana on hi havia la porta de la nos-tra pallissa de la Meixa era exactament migdia,estiu i hivern. Altres vegades servien de gnomonalguns accidents naturals del terreny o del paisat-ge. A la part oriental del terme miràven cap elFondo Fosc de Gordei per a treure les seves con-clusions horàries, mentre que els de la part delClot de l´Ora i d´altres indrets sabien que eramigdia quan quedava assoleiada la penya que ano-menem la Roca Foradada.

Segles enrera es van començar a pintar o gravarquadrants solars sobre els paraments verticals deles façanes de les esglèsies, rectories i d´algunesmasies i cases dels pobles. Van sortir manuals queexplicàven la construcció d´aquells rellotges ialguns mestres d´obres van gosar traçar-los enca-ra que tampoc s´els exigia que marquessin eltemps amb perfecte exactitud. Això depenia delsconeixements de l´artesà tan d´orientació i geo-metria com fins i tot d´astronomia. Inicialmenthavien de conèixer la declinació de la paret. Sovintmiràven més que el resultat artístic i plàstic que-dés reeixit que no pas la correcta mesura horària.Dins del quadrant de forma rectangular o ovalada,gairebé mai no hi faltaven el sol i una campana. Elsdiversos rajos que sortien del sol on hi havia cla-vat el nas o estil que feia ombra sobre el quadrant,marcàven les hores i mitges hores. A vegadestambé hi pintàven personatges abillats a faisó del´época i algun animal com ara un gall que desig-nava l´au matinera que feia llevar la gent amb elseu cant. Moltes vegades s´hi posava també unafrase o pensament que algun cop era humorísticperó gairebé sempre era religiós i sovint depri-ment recordant-nos el pas inexorable del temps.Alguns exemples de cada vessant : Qué mires mus-sol, no veus que es un rellotge de sol? Una altre : Josense sol i tu sense fe no som res. I ara una llatinadacontundent referida a les hores. Es ben real peròfa estremir i reflexionar: Omnes vulnerant ultimanecat, aixó és, totes fereixen, la darrera mata.Sovint s´hi inscriu algun rodolí com el que hi figu-ra en un rellotge de sol modern que es va fer a lamasia de Can Coral, prop de La Joncosa. Diu així:Cada hora et fa més vell fins i tot aquí al Montmell.

Algunes vegades s´hi posava la data i rarament hifigura el nom de l´autor. Com que depenent del´orientació o declinació de la paret era molt difí-cil fer un quadrant que pogués marcar totes leshores de sol, a vegades s´en grafiaven dos situatsals dos paraments d´una cantonada de l´edifici.

Els rellotges de sol més antics que queden alPenedès, que jo sàpiga, són del segle disset. La

Rellotges de sol

Patrimoni Patrimoni ###

Sovint miràven més que elresultat artístic i plàsticquedés reeixit que no pas lacorrecta mesura horària

majoria, peró es van traçar el divuit i el dinou. Elsque es van fer més tard i algun que encara es gra-fia avui s´executen més aviat per decorar i per lanostàlgia que sentim d´altres époques, estils i rit-mes de vida que no pas per a una finalitat utilità-ria per a saber l´hora del dia que prou que ens larecorden a cada moment.

La zona que conec millor i on hi he observat pro-bablement tots els quadrants solars que hi ha, ésla dels termes de La Bisbal i del Montmell al BaixPenedès.Tot aquest país te una extensió de mésde cent quilómetres quadrats i disposa encara deforces exemplars de diverses époques. A La Bisbalhi ha dues joies que són els dos rellotges del masdel Sol a l´Ortigós. No sé si el mas s´anomena així

21TAG setembre 2004

TAG setembre 200422

degut als quadrants o que aquells rellotges s´hivan pintar en honor del seu nom. Un és del segledivuit i l´altre del dinou. L´un es rectangular il´altre ovalat i tots dos estàn molt adornats. Laresta de gnomons de les masies i cases del poblede La Bisbal són molt més senzills i geométrics.Al terme del Montmell queden rellotges de sol dediverses époques, alguns d´ells de molt bona fac-

tura. Són especialment bells un seguit d´exemplarson s´hi veu la ma del mateix quadranter. L´únicque hi ha datat és del 1778 i està a Cal Soldat deSant Marc. La resta són a Cal Saumell, la casa Grand´Aiguaviva, Vallflor, Can Ferrer de la Cogullada ical Ventosa de la Joncosa. Són força grans i deforma rectangular. La seva composició es semprela mateixa. A la part de dalt hi ha dues parelles

23TAG setembre 2004

donan-se les mans com si ballessin una dansa ooferint-se un ram de flors. En tots ells els dossexes estan alternats excepte en el de CalVentosa on els dos homes son a l´espai interior iles dones a l´exterior. Els vestits que llueixen sónmolt elegants i corresponen a la roba de mudarde la gent de casa bona de l´época. A sotad´aquest fris hi ha el quadrant solar de forma rec-tangular amb el sol i la campana marcant les dotzedel migdia. Alguns motius florals, geomètrics ozoomórfics omplen els espais perimetrals.

Una altra tongada de rellotges de sol fets a mit-jans del segle dinou adornen algunes masies delMontmell com ara Cal Mariàn de Sant Marc, MasSolà, la Casa Nova del Gravat,Torrossolla, Vallflor,Torre Milà i Ca l´Enrica de Cal Campanera deMarmellar. Aquest darrer és de forma circular iprobablement el més elegant dels d´aquellaépoca.

S´haurien de conservar tots aquests quadrantssolars de les cases i masies de la comarca encaraque ara no tinguin gaire utilitat per mesurar eltemps perqué tot-hom disposem de tota mena derellotges i aparells per saber quina hora és. Labellesa peró d´aquells antics rellotges realça i ale-gra les façanes de les afortunades cases que endisposen. $

BENJAMÍ CATALÀ

Arquitecte tècnic

Una altra tongada de rellotgesde sol fets a mitjans del segledinou adornen algunes masiesdel Montmell

TAG setembre 200424

Medi AmbientMedi Ambient ###

Planejament urbanístic, edificaciói medi ambient:la seva problemàtica jurídica (II)

En el capítol anterior, vàremanalitzar la preocupació i la voluntat, a nivell euro-peu, d’aconseguir un desenvolupament sosteniblei una sostenibilitat ambiental. Preocupació ques’ha fet palès en els Estats Membres, i la seva regu-lació ha estat transposada a l’ordenament jurídicpropi de cadascun.

A l’Estat espanyol ens trobem en què, la compe-tència per al desenvolupament legislatiu en matè-ria d’urbanisme la té la Comunitat Autònoma

(art. 148.1.3 CE), però per la protecció del mediambient, la legislació bàsica la té l’Estat (art. 45 i149.1.23 CE), sense perjudici de les facultats atri-buïdes a les Comunitats Autònomes en el desen-volupament legislatiu i normes addicionals de pro-tecció.

A nivell estatal, la normativa és molt diversa i sec-torial, i en concret, referent a l’impacte ambientalen el planejament urbanístic trobem la Llei6/2001, de 8 de maig de 2001, que modifica el RealDecret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny de1986, d’avaluació de l’impacte ambiental, i el seuobjectiu és determinar que els Estats no poden

eximir-se anticipadament del procediment d’ava-luació d’impacte ambiental dels projectes esta-blerts en l’annex II del RDLeg. 1302/1986, perquèsi és necessària o no una avaluació a priori, ladeterminació es realitzarà cas per cas en concret.I s’estableix, que els òrgans competents seran elsencarregats del seguiment i vigilància del compli-ment de la declaració d’impacte ambiental, amb lapossibilitat de sanció quan es produeixi unainfracció en matèria d’avaluació d’impacteambiental, classificant en lleu, greu i molt greu.

A nivell autonòmic, en concret la ComunitatAutònoma de Catalunya, en base l’art. 148.1.3CEi 9.9 EACat, té la competència exclusiva en el des-envolupament legislatiu en matèria urbanística, iper aquest motiu trobem la Llei 2/2002, de 14 demarç, d’Urbanisme, i el seu desenvolupament en elDecret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’a-prova el Reglament Parcial de la Llei 2/2002,d’Urbanisme.

L’objectiu de la Llei 2/2002 és abordar l’urbanismeen tota la seva magnitud, tenint en compte lesmatèries en les quals l’Estat en té el títol compe-tencial, tenint com a eix fonamental comprometretota l’acció urbanística en el desenvolupamentsostenible, en la utilització racional dels recursosnaturals i millora de la qualitat de vida. S’ha deconsiderar el territori com a recurs natural i limi-tat, i per tant, hi ha la necessitat de cohonestar elcreixement urbanístic amb el respecte al mediambient, condicionant el model de desenvolupa-ment urbà amb mandats concrets al planificador.A més, trobem l’Avantprojecte de modificació dela Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme per alfoment de l’habitatge assequible, la sostenibilitatterritorial i l’autonomia local, procedeix a modifi-car i completar determinats aspectes de la Llei2/2002, amb la finalitat principal de fomentar l’ac-cés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat enl’ús del territori i l’autonomia local.

Els Estats no poden eximir-seanticipadament delprocediment d’avaluaciód’impacte ambiental

25TAG setembre 2004

En el seu articulat, la Llei 2/2002, fa referència pre-ceptiva a l’avaluació d’impacte ambiental (art. 9.4)en el planejament urbanístic, i en cada figura delplanejament ja determina el procediment a seguiren la seva redacció (Capítol I del Títol III), però enreferència a la publicitat i participació en els pro-cediments (art. 8); plans d’ordenació urbanísticamunicipal i plans parcials urbanístics referents a ladocumentació mediambiental pertinent i, com amínim, ha d’haver l’informe mediambiental, ho tro-bem desenvolupat en el Decret 287/2003, de 3 denovembre, pel qual s’aprova el Reglament Parcialde la Llei 2/2002, d’Urbanisme.

El Decret 287/2003, referent a la matèria queestem analitzant, és desenvolupada en els articles3 al 5 i el 10, determinant el procediment de lapublicitat i participació en els processos de plane-jament i de gestió urbanística, establint la convo-catòria d’informació pública en els procedimentsurbanístics, la participació ciutadana en el procésde planejament, segona informació pública en elsprocediments urbanístics i la documentaciómediambiental.

El Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’im-pacte ambiental, el seu objectiu és desenvolupar iconcretar el procediment administratiu a seguirper l’avaluació d’impacte ambiental dels projectespúblics o privats que ho requereixin.

L’avaluació d’impacte ambiental és un instrumentjurídico-administratiu que té per objectiu bàsic,integrar la variable ambiental en la presa de deci-sions, amb la finalitat de prevenir l’impacteambiental i internalitzar els costos ambientals desde les primeres etapes conceptuals dels projectesamb incidència important al medi ambient, sotme-tent a les obres i instal·lacions i altres activitatsincloses en el Decret a un estudi d’impacteambiental.

L’estudi d’impacte ambiental és un el documenttècnic, fonamental, per la informació que aportaen el procediment d’avaluació d’impacte ambien-tal, designat a preveure, identificar, valorar i corre-gir el efectes ambientals que determinadesaccions poden produir sobre el medi ambient.Aquest estudi d’impacte ambiental serà sotmès ainformació pública

A més, a l’àmbit de la Comunitat Autònoma deCatalunya, trobem l’Agenda 21, que té com objec-tiu principal, identificar i prioritzar, amb la partici-pació de diferents agents, els principals reptes aafrontar cap a la sostenibilitat i formular a cadarepte les línies estratègiques que s’han d’empren-dre per continuar treballant. I la participació és un

requisit primordial per garantir la corresponsabi-litat de la societat en la seva implantació.

Vist l’argumentat, aquesta normativa és aplicabledins l’àmbit local, però, l’Administració Localconeixedora directa de la situació del seu territo-ri, tal i com es va comentar en el capítol anterior,trobem l’Agenda 21 Local, instrument amb el qualles autoritats locals treballen en associació ambtots els sectors de la comunitat per preparar elsplans d’acció per aplicar la sostenibilitat a escalalocal.

I també hi trobem les ordenances fiscals, que d’a-cord amb la modificació de 31 de desembre de1998 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, regu-ladora de les Hisendes Locals, permet alsAjuntaments aplicar unes bonificacions fiscals del’Ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobreConstruccions, Instal·lacions i Obres fins un 95%.I com exemple trobem, l’Ordenança Fiscal núm. 5de l’Ajuntament de Reus, la qual en el seu art. 8.2estableix que, es gaudirà d’una bonificació del 25%de la quota de l’Impost quan a l’habitatge s’incor-porin sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèc-tric de l’energia solar per autoconsum, complintels requisits que estableix el citat article. Il’Ordenança Fiscal núm. 13 de l’Ajuntament deTarragona, reguladora de l’Impost sobre cons-truccions, instal·lacions o obres, acreditant elsrequisits que estableix la citada Ordenança.

Analitzat el planejament urbanístic, analitzem l’al-tra fase de l’urbanització, l’edificació sostenible.

El sector de l’edificació, és un dels principals sec-tors econòmics de la societat, el seu procés té unaincidència en la configuració dels espais, per tant,té una implicació en l’equilibri medioambiental.

La seva regulació, té una base constitucional, l’art.47 CE, estableix que tothom té dret a un habitat-ge digne, per tant, l’objectiu és canviar la concep-ció dels edificis a realitzar sense renunciar a laqualitat arquitectònica. I trobem, la Llei 38/1999,de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació(LOE), que té l’objectiu, art. 3.1.c.1, de potenciarl’exigència de complir i respectar l’entorn de lesedificacions (bosc, llacs, espais naturals), conser-vant el seu estat i tolerant, i sense alterar ni can-viar. D’aquesta manera, l’habitabilitat és millor, jaque es produeixen menys danys en casos d’inun-dació, grans tempestes i altres fenòmens atmosfè-rics, ja que la naturalesa, davant d’una modificacióartificial, a la llarga respon negativament.

A més, juntament amb les mesures externes s’hande complir els interessos de procurar edificis

FONTS

Jornades sobre Aplicació a l’àmbit local de l’Estratègia de Planejament i Construcció Sostenible per aCatalunya, a Martorell, 28 de febrer de 2003 (www.gencat.net)

SALA SÁNCHEZ, Pascual, (coordinador), Derecho de la Edificación. Editorial Bosch. 2ª Edición.LASO MARTÍNEZ, José, Urbanismo y Medio Ambiente en el Nuevo Código Penal, Monografías Jurídicas.

Editorial Marcial Pons.QUINTERO OLIVARES, Gonzalo, (director), Comentarios a la Parte Especial del Derecho Penal.

Editorial Pamplona Aranzadi.

TAG setembre 200426

higiènics, que no atemptin a la salut, i aquest fet estroba amb la utilització de l’ús dels materialsconstructius adequats, que no perjudiquin a l’ho-me (humitat als edificis); gestió de residus, a efec-tes d’evitar la seva acumulació i facilitar l’evacua-ció segura i ràpida dels mateixos als vertaders icentres de reciclatge, que han d’estar allunyatsdels nuclis habitats. D’aquesta manera, evitar resi-dus, emissió de fums, gasos i olors, contribuirà efi-caçment a preservar el medi ambient exterior i la

salubritat interior de les edificacions.

Vist l’argumentat, podem determinar com la nor-mativa tant a nivell estatal, autonòmic i localdetermina els tràmits i criteris a seguir per acon-seguir un urbanisme sostenible, com està marcattot el seu procediment, des del seu inici, el plane-jament del sòl, fins la seva edificació. Per tant, decom s’ha de realitzar un edifici sostenible ho ana-litzarem en els pròxims capítols.

Però, també s’ha de tenir en compte, la protecciódel medi ambient, art. 45 CE, fent referència a l’a-parell sancionador quan es produeix el delicteambiental, referent als comportament que supo-sen actes de contaminació que afecten als ele-ments bàsics de suport de la vida (aire, aigua,...)(art. 325 i ss Codi Penal). I concretant, amb lamatèria que estem analitzant, el delicte urbanístic(art. 319 CP), s’atribueix a la construcció no auto-

ritzada en els espais descrits en l’apartat (zonesverdes, béns de domini públic, etc); art. 319.2 CP,edificació no autoritzable en un tipus de sòl,determinant com a subjecte actiu el promotor,constructor i tècnic director.

I l’Administració, també en té la potestat sancio-nadora, fent referència a la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la Intervenció Integral del’Administració Ambiental, la qual instaura un noumodel d’intervenció administrativa de les activi-tats amb incidència ambiental amb l’objectiu demillorar l’eficiència en aquesta funció intervento-ra de l’administració ambiental atenent als princi-pis d’integració, descentralització, simplificació imodernització.

El seu sistema de control, inspecció i sanció (art.42 a 49) que estableix la Llei 3/98, és un sistemade control que es realitza a través d’entitatscol·laboradores de l’Administració (ECA). I lessancions són a conseqüència de les infraccionsadministratives d’accions o omissions que esta-bleix la Llei, i són tipificades de molt greus, greusi lleus (art. 48 i 49), és a dir, que no s’han complertels requisits establerts per l’obtenció de l’autorit-zació ambiental, llicència ambiental o comunicacióambiental quan era necessària.

Tot i així, l’Administració, havent comprovat ques’ha complert la tramitació corresponent, ha d’a-torgar la corresponent llicència o autoritzacióambiental. Però ha d’evitar concedir-les si no escompleixen els requisits establerts en la normati-va ambiental, ja que al funcionari competent potser jutjat per un delicte de prevericació ambiental(art. 329 CP). $

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

Llicenciada en Dret

L’Administració, haventcomprovat que s’ha complertla tramitació corresponent, had’atorgar la llicència oautorització ambiental

Personalitat per a un espai íntim

C/ Mar, 50. 43700 El Vendrell (TGN) · T. 977 154 518 - F. 977 154 521 www.novacuina.es · banys@novacuina.es

Banys innovadors i de disseny

Assessorament especialitzat

Àmplia exposició en banysi complements

Primeres marques en mobles, grife-ries, ceràmiques i hidromassatges:

Antonio Lupi

Regia

Arlex

Sanico

Artelinea

Zucchetti

Fantini

Ritmonio

Fonte

Viva cerámica

Teuco

Jacuzzi

Mapini

Ventiklar

Cesana

Flaminia

Orpan

Tékne

Ideal Standard

Gedy

Musesti

Colombo

Huppe

Altro

TAG setembre 200428

TribunaTribuna ###

El dibuix i l’arquitectura tècnica

E ls primers éssers que vanpoblar la terra, immediatament després de cobrirles primeres necessitats (menjar, beure, dormir...),van sentir el desig de comunicar-se entre ells, pre-gar i en ambdós casos ho feren emprant la comu-nicació gràfica, mitjançant símbols com a dibuixosmés que com a lletres, que arribaran després coma conseqüència de l’evolució del dibuix.

Explicar quelcom, traçant amb la punta del dit od’un bastó un dibuix, sobre una superfície com laterra que trepitgem, és innat a l’home a partir delmoment en què va descobrir la marca de les sevespetjades.

Des de la prehistòria de les pintures rupestres,passant per l’antiguitat i altres cultures orientalss’arriba al món clàssic, el de Grècia i Roma, quesegurament és quan es comencen a escriure elsprimer tractats sobre geometria, sobre els traçatsde construccions, fortificacions i primitives màqui-nes per construir i fer la guerra.

Hom creu que no és un mal començament estu-diar l’evolució del dibuix a partir dels 10 llibresd’arquitectura dedicats a August per Marc VitruviPol.lió, ja que fins al Renaixement qualsevol trac-tat sobre el dibuix arquitectònic fa esment o còpiasenzillament a Vitruvi.

Les representacions gràfiques, els dibuixos mésantics, com també els del Romànic i el Gòtic, sónrepresentacions frontals dels objectes que lespodrien considerar com a projeccions cavalleres,evolucionant a l’època gòtica cap a unes projec-cions que passant d’una disposició frontal de lesrepresentacions a unes altres girades, que són lesprojeccions axonomètriques, i caldrà que arribi elRenaixement perquè es plantegin altres tipus deprojeccions més pròximes a la nostra visió, comles projeccions còniques.

En l’època del Renaixement, la de Leonard, MiquelÀngel, Dürer..., es desenvolupen considerable-ment els coneixements del dibuix, dels traçatsgeomètrics per obtenir imatges el més ajustades ala visió real i a la proporció humana. Fins aquellmoment el dibuix tradicionalment s’havia definiten termes purament descriptius i pràctics, aug-mentant en el transcurs del temps la transcendèn-cia teòrica. Es va articular tot un sistema reglatque el posa al centre de l’activitat artística.

Lonard concebia el dibuix com a mitjà de conei-xement, i Vasari el reconeixia com una art anàlo-ga a la resta d’arts liberals, en ser la base fonamen-tal de les tres arts majors. A més, formulava elconcepte de dualitat entre disegno interno (idea) idisegno esterno (tècnica).

Gaspar Monge (1746/1818), Comte de Pelusa,francès, el 1798 ideà un procediment o forma derepresentar els elements que estan a l’espai, queconeixem com a geometria descriptiva, que esfonamenta en l’obtenció de projeccions dièdri-ques ortogonals dels objectes a representar sobredos plans perpendiculars entre ells, que divideixenl’espai en quatre quadrants imaginaris, que des-prés s’abalteixen per convertir-los en un únic pla,que per mitjà d’una recta horitzontal (línia deterra) es separa el que seran les projeccionshoritzontals i les verticals, que el receptor/lectord’aquestes projeccions les ha d’imaginar a l’espaiper saber el que s’ha representat. Tot plegat unembolic!

La importància i la significaciódel dibuix quedà reflectida enuna evolució considerable de la tècnica

Fa uns anys, s’ha produït un canvi conceptual al’hora d’obtenir les projeccions d’un objecte i pertant la seva representació, (el dièdric directe) queconsisteix amb el principi que les projeccions sónla conseqüència de les direccions de projecciómés convenients en funció de la forma de l’objec-te, de la seva posició i la dels plans de projecció.Embolic que resulta més fàcil d’execució i d’inter-pretació!

La importància i la significació del dibuix quedàreflectida en una evolució considerable de la tèc-nica del dibuix, afavorida per la difusió de noustipus d’estris per traçar, de nous suports i el des-envolupament de noves tecnologies.

I el dibuix, al llarg de la seva història, no tan solsés un exercici d’aprenentatge o un model per a lescomposicions, sinó que assoleix funcions projecti-ves, de càlcul, de disseny, etc.

La informàtica, el dibuix assistit per ordinador, hafet desaparèixer molts dogmes i receptes a l’horade traçar dibuixos, creant-ne unes altres, però encap cas per dibuixar es pot prescindir dels conei-xements de la geometria: els punts, les rectes, elsplans, els polígons, els políedres, ..., són la base detota construcció gràfica per poder aconseguir que“el dibuix sigui com un pont estès entre la con-cepció, la comunicació i la realització, entre la ideai la matèria, subsistint com a una modalitat decomunicació privilegiada entre tots aquells queconcorren per dur a terme una creació, una obrao un enginy”. $

MARIÀ CASAS HIERRO

Aparellador

29TAG setembre 2004

International Marina Tarraco és el nomdel projecte per fer del port tarragoní el mésimportant de l’estat espanyol pel que fa a gransiots de luxe, d’entre 30 i 120 metres d’eslora.Aquesta iniciativa, la part arquitèctònica de la qualanirà a càrrec de Ricardo Bofill, transformarà radi-calment la part més coneguda del port local, elsmolls de Costa, Llevant i LLeida, entre les Escalesreials, el pont mòbil i el barri del Serrallo. La futu-ra marina tarragonina neix de l’actual manca a lazona del Mediterrani Occidental de ports de grancalats per acollir la temporada d’hibernació delsgrans iots de luxe. Actualment, la Mediterrània i elCarib (a l’estiu i a l’hivern respectivament) són leszones on aquests vaixells passen llargues tempo-rades, i necessiten dels anomenats ports d’hiver-nació per tal de posar a punt les embarcacions.L’empresa promotora del projecte ha copsat queen l’actualitat les tarifes d’amarrament per aaquests tipus de vaixells no paren de crèixer, acausa d’una oferta estancada. Mentrestant, es cal-

cula que hores d’ara hi ha més de 300 iots d’en-tre 30 i 130 metres d’eslora arreu del món, unademanda la qual pretenen cobrir InternationalMarina Tarraco i l’Autoritat Portuària deTarragona.

Una ciutat dins del portEl projecte preveu iniciar les obres aquesta tardor,i tenir-les enllestides en un període d’entre 14 i 18mesos. La inversió inicial serà d’uns 10,7 milionsd’euros en els molls, amarraments i la construcciód’una torre de control situada a la capcelera delpont mòbil per la part del moll de Lleida. La resta,fins a 11 milions d’euros més, es destinarà als edi-fics ubicats als molls de Lleida i de Llevant, queinclouen edificis de serveis per als iots (subminis-traments i telecomunicacions, camarots per a lestripulacions, càmeres de seguretat, grues i bussosprofessionals..) i una àmplia oferta de restauració,botigues o centres d’estètica. Es preveu ocuparuna superfície superior als 31.000 m2. Una petitaciutat dins del port tarragoní.

L’International Marina Tarraco neix al voltant delprojecte per a la futura façana marítima deTarragona, amb la voluntat d’integrar encara mésel port local dins del teixit urbà de la ciutat, a

TAG setembre 200430

ActualitatActualitat ###

Un “palau d’hivern” per als grans iots

Una imatge de la maque-ta del projecte, amb elmoll de Costa en primerterme i el de Llevant al’esquerra, on es construi-ran més de 7.500 m2 denoves edificacions de ser-veis amb una inversiósuperior als 11 milionsd’euros.

A principi de 2006 Tarragona tindrà el port de grans vaixellsde luxe més important de l’Estat: més de 21 milions d’eurosd’inversió i prop de 100.000 m2 de superfície d’aigua

31TAG setembre 2004

banda d’impulsar un turisme de qualitat. A banda,se segueixen les recomanacions internacionals enla matèria, que aconsellen aprofitar espais enports ja existents en comptes de construir novesestructures portuàries per acollir marines d’a-questes dimensions.

El calat de la dàrsena del port de Tarragona, sobreels 9 metres de profunditat, afavoreix també laubicació al port local d’una instal·lació d’aquestescaracterístiques, que podria acollir embarcacionsde fins a 150 metres d’eslora al moll d’espera ques’ubicarà en un nou dic a tocar de la torre de con-trol, al moll de Lleida. En total, la nova estrurctu-ra podrà acollir fins a 86 iots, els més grans delsquals amarrarien al moll de Lleida. La previsió del’empresa promotora, creada per la firma madir-lenya Procisa (80%) i les tarragonines SchwatzHautmont (10%) i Sea-Zalata (10%), és crear propde 450 nous llocs de treball, entre directes i indi-rectes.

Pàrquings descontaminantsEl projecte integra la construcció d’una estructu-ra al voltant de l’actual perímetre dels molls , on

s’instal·larien els dispositius d’aigua contra incen-dis, la descàrrega d’aigues residuals dels iots i elcablejat per al subministraments i les telecomuni-cacions dels vaixells. L’International MarinaTarraco inclou també algunes mesures ambientalsinnovadores, com ara la construcció de dos pàr-quins flotants per a cotxes, sota els quals s’ubica-rien sengles basses bioecològiques descontami-nants. Aquesta zona estaria situada al punt decreuament dels molls de Lleida i de Llevant, aprop dels edificis de serveis.

Aquesta nova instal·lació està inclosa dins del plade diversificació de les activitats portuàries, i esveurà complementada també amb la construcciód’un aparcament soterrat sota l’espai que abansocupava l’antiga llotja de pescadors. Els treballs,actualment en marxa, van a càrrec de l’empresaLubasa, que invertirà prop de 20 milions d’eurosper crear 230 places de pàrquing. Amb aquestesdues importants iniciatives, el port de Tarragonaafronta els futurs canvis en la façana marítimalocal, i dinamitza espais amb noves activitats lliga-des a l’oci i el turisme d’alt nivell per tal d’inte-grar-se més en el teixit urbà tarragoní. $

La dàrsena del Port, entre la zona de l’Autoritat Portuària i el barri del Serrallo, canviarà totalment la seva fesonomia en un any i mig.

TAG setembre 200432

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica ###

La cobertura de la responsabilitat professional

A petició de la Junta deGovern del COAAT, insisteixo una vegada més atot el col·lectiu en la necessitat de que, a fi depoder disposar d’una adequada cobertura de lespossibles responsabilitats professionals en l’àmbitde la construcció, cada Col·legiat verifiqui si lacobertura que té contractada actualment amb lacompanyia asseguradora MUSAAT és l’adequada iproporcional al volum d’obra que ha assumit.

Aquesta revisió és necessària per tal de no trobar-se en alguna ocasió que les responsabilitats eco-nòmiques que es puguin decretar en l’àmbit judi-cial siguin superiors a la cobertura contractada.

He de recordar que la cobertura contractada técaràcter personal, sent de cada Col·legiat enfrontde MUSAAT, motiu pel qual el Col·legi només fade mediador entre el Col·legiat i la companyiaasseguradora. El contracte és la pòlissa individualque cada any o exercici signa cada Col·legiat, i esfa efectiu mitjançant el pagament de la prima anuali del corresponent percentatge de cada obra visa-da d’acord amb els càlculs establerts en elReglament de la companyia asseguradora, que téen compte l’existència prèvia de possibles sinis-tres aplicant el còmput del denominat bonus-

malus, mètode emprat per la majoria d’entitatsasseguradores.

Sorprèn de vegades els casos de demandes judi-cials amb pretensions i costos elevadíssims davantde l’existència de cobertures mínimes. En aquestcas, MUSAAT es fa càrrec només de la coberturaconvinguda contractualment i satisfà només fins ellímit de la cobertura existent en el moment delsinistre. La quantitat restant queda descoberta, deforma que la diferència ha de ser assumida perso-nalment pel propi assegurat. Aquesta lamentablesituació de vegades només és conseqüència de lafalta de previsió del propi Col·legiat, que es veusorprès, desconeixent el veritable abast de la sevapòlissa d’assegurances personal.

Per aquest motiu cada any caldria verificar l’estatde les obres visades per comprovar, a la vista dela naturalesa de les mateixes, si la cobertura pac-tada s’ajusta a les possibles responsabilitats que espoden demanar i augmentar, si és el cas, la cober-tura establerta. Per altra banda, he de recordarque l’import d’aquesta despesa és consideradaprofessional i, per tant, deduïble com un costnecessari per l’exercici de la professió, amb lacorresponent deducció en la declaració d’IRPF.

Sota criteris prudencials, conservadors i de màxi-ma seguretat, aquesta assessoria jurídica ha d’a-consellar que la previsió en quan a la cobertura esfaci a l’alça perquè, en cas d’haver de fer front apossibles responsabilitats pecuniàries altes, éspreferible disposar d’una cobertura més àmpliaque no haver de fer front a despeses no previstesinicialment i de cost imprevisible. Com un consellgeneralista des d’aquesta assessoria es recomanauna cobertura mínima de 180.303 euros, equiva-lents als 30 milions de les antigues pessetes.

Si s’està per sota d’aquesta cobertura caldria revi-sar molt seriosament la situació personal de cadaCol·legiat i, en tot cas, assumir les possibles con-

La cobertura contractada técaràcter personal, sent decada Col·legiat enfront deMUSAAT

33TAG setembre 2004

seqüències no desitjables de la possible manca decobertura.

Lamentablement, la professió dels aparelladors idels arquitectes tècnics és una professió que, desdel punt de vista de les asseguradores és d’alt risc.La prova és que des de l’any 1991, totes les com-panyies que habitualment es dediquen a les asse-gurances rebutgen aquest tipus de pòlisses.Tant ésaixí que tant els arquitectes com els arquitectestècnics han hagut de crear les seves pròpiesMútues d’assegurances per evitar deixar sensecobertura als seus Col·legiats. Una prova més d’a-quest alt risc es pot constatar en l’alt cost econò-mic de les primes que actualment es satisfan.Aquests indicadors no fan més que avalar la tesid’aquesta assessoria encaminada al reforçamentde les cobertures pactades pels Col·legiats.

Es per això que cada Col·legiat hauria de revisarseriosament la seva situació personal d’acord ambla naturalesa de les obres, ja que no és el mateixaquell Col·legiat que visa molt però que intervémajoritàriament en obres unifamiliars individuals(xalets), que aquell altre Col·legiat que visa pocsexpedients però de gran envergadura, com edificisplurifamiliars de diverses plantes o conjuntsimmobiliaris importants. En aquest últim castambé recomano que si un conjunt immobiliari espretén dur a terme en diverses fases, caldria estu-diar la possibilitat de visar l’expedient mitjançantprojectes arquitectònics individuals i fulls d’encà-rrec independents perquè la companyia assegura-dora MUSAAT estableix la cobertura per númerode visat individual provist de projecte arquitectò-nic també individual. Això és important perquè noés el mateix disposar d’una cobertura, per exem-ple, de 30 milions de les antigues pessetes per totun conjunt immobiliari amb un únic número devisat, que disposar de la mateixa cobertura percada una de les fases d’aquest mateix conjunt, jaque si es visa com a tres fases i projectes dife-rents, la cobertura serà de 90 milions en total.

També cal tenir en compte el límit de la cobertu-ra quan el Col·legiat comparteix una obra amb un

altre Col·legiat que disposa d’una cobertura dife-rent. En aquest cas concret, el límit total cobertno s’ha de confondre amb la suma de les duescobertures. Cal verificar el que estableix la pòlis-sa, especialment, pel supòsit en què la coberturamàxima no arribi a cobrir les possibles responsa-bilitats econòmiques del conjunt dels Col·legiatsafectats. En aquest cas MUSAAT només es faràcàrrec de la cobertura màxima distribuint-la pro-porcionalment a la garantia o cobertura que tin-gui concertada cadascú.

Per totes aquestes circumstàncies, he d’insistiruna vegada més en què el tema de la cobertura dela responsabilitat professional sigui escrupolosa-ment examinat per cada Col·legiat tenint encompte les seves circumstàncies personals, mirantd’establir una cobertura que sigui realment pro-porcional als riscos que es puguin assumir, a fi d’e-vitar cap tipus de sorpresa, que en aquests temesde manca o insuficiència de cobertura sempre sóndesagradables.

Aquesta assessoria s’ofereix incondicionalmentper atendre qualsevol tipus de consulta per orien-tar, previ examen cas per cas, de la cobertura idealque precisa cada professional. $

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Assessor jurídic

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

La professió dels aparelladors idels arquitectes tècnics és,des del punt de vista de lesasseguradores, d’alt risc

TAG setembre 200434

Gabinet tècnicGabinet tècnic ###

Retrospectiva d'un element auxiliar

San Martín de Porres va néixer aLima a l’any 1579, fill d’un burgalès Juan de Porresi Ana Velásquez, negre lliure de Panamà. De moltjove va ingressar al convent de Santo Domingo enel que, degut a la desconfiança que es tenía alsmulatos, tan sols va ser admès com a “donado” —un servicial per la comunitat— despreciat pernegres i blancs, ajudà als mes miserables, i va arri-bar a tenir control sobre els elements,“juntó perro,pericote y gato, curó enfermos, levitaba, desaparecía ytenía el don de poder estar en más de un sitio a lavez”.

En vida i després de mort diuen que va fer mira-cles a dojo amb la facilitat que, en aquella època,altres feien versos.Tant es així que, segons diu undels seus biògrafs, el Prior dels Dominicos va tenirque prohibir-li que continués “milagreando”.Y perprovar com d’arrelat estava en aquest servent deDéu l’esperit d’obediència, refereix que, en elmoment de passar fra Martín de Porres perdavant d’una bastida, va caure un paleta des de“ocho o diez varas” d’altura, i que el nostre frare elva aturar a mig camí cridant: “¡Espere un rato her-manito!” Y el paleta es va aturar a l’aire fins que vatorna el frare Martín amb la “superior licencia” delPrior.

Potser ens aniria bé tenir en nòmina un SanMartín com aquest a les obres, sobre tot ara que,segons una de les reformes introduïdes per la Llei54/2003 sobre la Llei de Prevenció de RiscosLaborals se’l podria incorporar emmarcat dins, elque la Llei anomena, “recursos preventius”, ipogués així estar present en el centre de treball,com estableix la Llei, de forma permanent mentresubsisteixin les situacions de risc. Això sí, amb laobligació expressa de vigilar l’aplicació de lesmesures incloses en el Pla de Seguretat i salut enel Treball del Prior —vull dir, del contractista—que l’ha nomenat i que li ha atorgat la “superiorllicència” de continuar “milagreando” permetent-lo fer col·locar les mesures preventives necessà-ries.

Però no és de qüestions de seguretat a les obresdel que vull parlar sinó d’alguna cosa que, enaquest cas, per a mi ha resultat una forma diferentde veure i tractar una part de la professió de comactualment es viu.

A l’anterior número d’aquesta revista es publicàl’article que portava per títol ¿Qué es un manualde construcción? on, entre d’altres coses, es par-lava dels objectius que es pretenien cobrir com aprojecte de la Fundació del nostre Col·legi,Tarragona Unida, i vaig decidir col·laborar amb laredacció d’un d’aquests manuals, concretament elque va tractar de bastides.

El primer objectiu social i solidari va ser fàcil aso-mir-lo des de un bon començament, tot i donadesles limitacions de temps que, com la majoria, sem-pre tenim. El segon i que a la vegada podia sem-blar encara més senzill fa referència a l’objectiuque té a veure directament amb la nostra profes-sió, la construcció. I donat que aquest manualhavia de ser una eina dirigida a persones coope-rants no instruïdes en la matèria podria oblidar-me, per un moment, de la pluja de reglaments,normes, controls, materials innovadors, assaigs,etc que sempre hem de tenir presents en la nos-tra professió. Això volia dir que, per redactar el

Les antigues bastides estaven formades per mòdulstubulars metàl·lics i taulons de fusta

35TAG setembre 2004

manual, podria dedicar-me única i exclusivamental quid de la qüestió. Les bastides tradicionals. Perraons generacionals, les úniques bastides tradicio-nal de fusta que recordo haver vist va ser quan ala meva edat escolar encara no tenia plantejatquin havia de ser el meu futur professional.

Quan va arribar el moment d’enfrontar-me a lavisió tècnica, dins la professió, de les primeres bas-tides, aquestes, les que per mi representen les mésantigues dins la meva professió, i que molts recor-daran, eren també en moltes ocasions les mésvelles. Estaven formades per una estructura mixta;mòduls tubulars metàl·lics, quasi bé rovellats pertot arreu perquè la pintura de protecció haviaquedat repartida per tot un seguit d’obres ante-riors en que aquests elements havien estat tortu-rats i taulons de fusta en els que la tortura haviaestat encara més extrema. Amb la bastida munta-da, era evident que allò deixava molt que desitjar,però no ens enganyem, era el que en moltes obresteníem. Recolzaments a la base que representavauna estabilitat poc fiable, plataformes mancadesde sòcol en tots els costats, la barana era una sim-ple barra horitzontal substituïda en alguns casosper una corda.

Aquest no podia ser el bagatge amb el que haviad'afrontar la petita aventura de redacció del

manual, així que havia de cercar informació a labibliografia que pogués trobar. Això volia dir lli-bres i el nostre company més habitual del presentque sols ser el “buscador” en el que estem mésfamiliaritzats d’internet. Mentrestant el llibres endonaven la informació per formar combinacionsmés o menys complicades i que, en aquells temps,es deixaven en mans del gremi de fusters, la infor-màtica mà permès entretenir-me amb curiositatscom la que he començat aquest escrit i en las quela bastida tenia un paper més o menys destacat. Simés no, feia acte de presencia o tenia cert prota-gonisme.

Retrobar-me amb aquesta part antiga de les basti-des, i en algunes coses per primera vegada, espodria dir que ha sigut com una forma peculiard’adquirir i augmentar el respecte envers a aquest

La bastida, un element auxiliarque s’utilitza en la construció,rehabilitació i enderroc dequalsevol edifici

element considerat, a la construcció i més en con-cret als estudis i plans de seguretat, com un sim-ple mitjà auxiliar.

La bastida, un element que el podem trobar en laconstrucció de noves edificacions, des de que s’i-nicia ja en la fase de fonaments, representada pot-ser amb un simple cavallet; en la fase d’estructuraamb les torres de formiguejat; bastides penjades od’estructura tubular metàl·lica, segons el cas, perfer els tancaments de l’edifici, etc., i després d'untemps, quan la edificació es torna vella, per millo-rar o mantenir el seu aspecte exterior, la tornema retrobar en una rehabilitació, hem de recórreruna altra vegada a la bastida. I després de moltsanys, quan ja farà molt de temps que es vacol·locar el primer cavallet a l’obra i la vida útil del’edifici arribà el seu punt i final, algú o altre s'hau-rà de valer d’una bastida per enderrocar —odeconstruir-lo com ja es comença a extendre—element a element l’edifici.

Pot ser que, tal i com ha passat fins ara en el trans-curs del temps, la tecnologia faci que la bastidaque s’utilitzi per enderrocar aquest edifici en par-ticular de l’exemple sigui molt diferent i res tinguia veure amb la que en el seu dia s’utilitzà per laseva construcció i posterior rehabilitació. Peròd'alguna manera o altre, es continuarà amb lanecessitat d’utilitzar aquest particular i imprescin-dible element auxiliar. $

LLUÍS ROIG

Gabinet Tècnic del Col·legi

TAG setembre 200436

Entre el 30 de juny i l’1 de juliol, l’Àrea de dinamització del Col·legi va dur a terme unes jornades de formaciósobre el nou Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Reial Decret 842/2002) que entra en vigor el 18 de setem-bre i que pretén fer una aproximació a la normativa europea actual.

El curs va ser impartit a la Sala d’Actes per Salvador Domingo Fort, Enginyer Tècnic industrial, i va comptar ambla participació de 30 assistents de diversos àmbits professionals, els quals van posar en comú els criteris d’electri-ficació dels edificis.

FORMACIÓ

Curs sobre el nou ReglamentElectrotècnic de Baixa Tensió

37TAG setembre 2004

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ###

La construcció romana (4)Els ordres arquitectònics - 2

L’ORDRE JÒNICMés esvelt que el dòric. Femení. L’origen està enl’Àsia Menor. L’escala del mòdul es divideix en 18parts. L’alçada total de l’ordre és sense mesurar elpedestal de 22 mòduls. L’intercolumni està en6,5m. (temple de Fortuna Viril a Roma).

El pedestal (6m)Format pel sòcol (9p), el dau (5m) i la cornisa (9p)El sòcol: un plint (4p), un filet (1p), una escòciaenderrocada (3p) i un bordó (1p)El dau: va entre dos filetsLa cornisa: un bordó (1p), un equí (3p), una cella(3p), un taló (1,5p) i un filet (0,5p).

La columna (18m)Formada per la basa, el fust de 24 estries i el capi-tell.La basa: sòcol (6p), toro (4,5p), filet (0,5p), l’escò-cia (3p), filet (0,5p), toro (3,5p)El fust: (16m 6p)El capitell: (12p)

L’entaulament (4m 9p) Està format per:L’arquitrau: (1m 4,5p); dividit en tres faixes llisesde diferent mesura (4,5 – 6 - 7,5p) coronades perun cimaci ornat (3p) i un filet (1,5p).El fris: (1m 9p); normalment llis La cornisa: (1m1 3,5p); un cimaci amb fulles (4p),una franja amb dentellons (7p), un de bordó(1,5p), un quart de bocell amb oves i dards (4p),una faixa (6p), un cimaci motllurat (2p), un filet(0,5p) i un cimaci llis (5p) rematat per un filet(1,5p).

El frontó:Les seves proporcions són que l’alçada és unanovena part de la longitud total de la corona.

L’ORDRE CORINTIÉs un ordre eminentment decoratiu, sobre tot enel capitell, amb fulles d’acant unides a volutes. Enla cornisa porta modillons i dentículs. L’escala delmòdul es divideix en 18 parts. L’alçada total de

l’ordre es de 25 mòduls. L’intercolumni està en6m 12p. (temple de Vesta en Roma)

El pedestal (6m 8p) Format pel sòcol (12p), el dau (5m) i la cornisa(14p)El sòcol: un plint (4p), un bordó ornat (3p), un filet(1p), una escòcia enderrocada ornada (3p) i unbordó (1p)El dau: va entre dos filetsLa cornisa: un bordó (1p), una cella (6p), un bordó(1p), un equí ornat (1,5p), una faixa (3p), un cima-ci ornat (1p) i un filet (0,5p).

Vignola, per tal de millorar-ne l’esveltesa, va feralguna excepció a la regla general, que diu que l’ alçada del pedestal ha de ser un terç de l’alçadade la columna, (segons ell passà a tenir 7 mòduls).

La columna (20m)Formada per basa, fust i capitell La basa: un plint (6p), un toro (4,5p), una escòciaentre dos filets (4p) i un toro (3,5p).El fust: igual que el jònic, però més alt (16m 12p).El capitell: (2m 6p) té la forma d’una campanainvertida ornada amb fulles d’acant i volutes. Lesfulles d’acant estan col·locades en dos fileres, aixíles superiors (3) van en mig de les inferiors (4).Les volutes (1) naixen d’uns bastacs que s’enrot-llen i són de dues dimensions. La part superiorestà formada per un àbac (11), un listell (10) i uncimaci (9). En l’eix de les volutes petites hi va unfloró (12) que sol ser una hortènsia o una marga-rida.

L’entaulament (5m)Molt paregut al jònic, està format per l’arquitrau,el fris i la cornisa.L’arquitrau: (1m 9p) format per tres faixes i unatènia. La primera (5p) i la segona (6p) estan sepa-rades per un astràgal (1p) i la segona i tercera (7p)per un cimaci (2p) i una tènia (5p) rematada perun filet (1p).El fris: (1m9p) molt ornat i coronat per un astrà-gal i un cimaci.

TAG setembre 200438

La cornisa: (2m) profundament ornada amb modi-llons. L’eix de simetria de la columna. ha de coin-cidir amb el centre d’un modilló, un dentelló i unaova.

L’ORDRE COMPOSTÉs el mes regular i bonic de tots, encara que noaporta elements nous. Està format per la unió del’ordre jònic i corinti. Amb les mateixes propor-cions que l’ordre corinti i solament es diferenciad’aquest en la forma del capitell ja que duu caulí-culs i les seves volutes són més grans, una motllu-ra amb quart de bocell adornada amb oves i dardsi un astràgal. L’escala del mòdul es divideix en 18parts. L’alçada total de l’ordre es de 25 mòduls.L’intercolumni està en 6m 12p

El pedestalIdèntic al corinti.

La columna (20m)Formada per basa, fust i capitell.La basa: igual que l’ordre corinti amb l’única varia-

ció del traçat de l’escocia El fust: igual que el corinti.També es va utilitzar lacolumna salomònica.El capitell: a la part inferior dues files de fulles d’a-cant més amples que en el corinti. A la part supe-rior sobresurten les volutes, molt paregudes al’ordre jònic, separades per motllures d’oves idards.

L’entaulament (5m)Està format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.L’arquitrau: (1m 9p) format per dues faixes (8-10p) separades per un taló (2p) ornat. La partsuperior amb quatre motllures (bordó, equí, mot-llura rodona i filet) les tres primeres ornades (7p).El fris: (1m 9p) molt ornat i coronat per un astrà-gal.La cornisa: (2m) més senzilla que el corinti ja queno duu modillons.

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnic - Professor de Construcció

Sopar de germanor i homenatge als col·legiatsamb 25 anys de professió

El passat 18 de juny es va cele-brar al Restaurant Nàutic deSalou el sopar de germanordel Col·legi. A l’acte, forçaconcorregut, van assistir-hi 261persones, entre col·legiats, tre-balladors de la institució iacompanyants.

Durant el seu animat transcurs–amb sopar i ball– es van rea-litzar diversos sorteigs i regalsi, com a nota destacada, es vadistingir els aparelladors quecomplien 25 anys d’exerciciprofessional. A la fotografia, undels companys distingits: JulioCadena, acompanyat de la sevaesposa, a més del president, elvicepresident i la secretària delnostre Col·legi.

39TAG setembre 2004

InformàticaInformàtica ###

Gestors de descàrrega

Qui no ha iniciat una descà-rrega d’un arxiu de 50 MB, i just abans d’acabar esperd tot per una tallada de llum ? La majoria degent el que fa es tornar a baixar tot l’arxiu denou, el qual, segons el servei d’Internet que es tin-gui pot suposar hores, i amb el perill que torni amarxar la llum.

Per resoldre aquest problema existeixen el ges-tors de descàrrega. Aquestes aplicacions perme-ten de gestionar la descàrrega de qualsevol fitxer.

La seva funcionalitat

Cada vegada els arxius que descarreguem perInternet són més grans. Això fa que el temps debaixada puguin suposar d’hores i hores. Els ges-tors permeten fer descàrregues parcials de pro-grames o arxius que hi ha a Internet de tal mane-ra que si mai es talla la connexió telefònica amb elservidor remot, se'n va la llum i l'ordinador s'apa-ga o accidentalment es desconnecta el mòdem,conserva la part d'arxiu ja descarregada.D'aquesta manera s'evita l'incident habitual d'ha-ver de descarregar novament un arxiu que sovintocupa diverses megues amb la corresponent pèr-dua de temps i diners.

A més a més els gestors ofereixen la possibilitatde llistar totes les descàrregues de programes oarxius que l'usuari té baixant. La majoria de ges-tors permeten establir un horari, de tal maneraque s'indiqui l'hora de l'operació tenint en comp-te, posem per cas, que a la nit la xarxa està mésdescongestionada i la tarifa telefònica és més eco-nòmica.

Quin és el millor gestor?

Entre els gestors de descàrregues més populars,es troben Download Accelerator Plus, FlashGet,

GetRight, ReGet, Gozilla i QuickDownloader.Utilitzar qualsevol d’aquest programes no té gairecomplicació. Al principi potser que a simple vistasigui difícil de configurar per baixar els arxius oprogrames, però un cop provat el gestor és moltfàcil de fer-lo funcionar. Decidir-se sobre algundels gestors recomanats és més difícil, ja que totsfuncionen de forma similar. En la web www.softo-nic.com, podreu trobar una sèrie de gestors dedescàrrega. En concret, en l’apartat “Internet –>Gestores descargas -> Descargas de ficheros”.

Aplicacions P2P

Pot ser que alguna vegada hagis escoltat parlar deprogrames o aplicacions P2P. Aquesta expressióve de “peer to peer” (igual a igual). Actualment hiha molts programes, però els més coneguts sónKaZaA. eDonkey i Emule, com en el seu dia va serNapster. Aquests programes permeten compartirimatges, software, vídeos, etc... Això permet quees puguin descarregar arxius d’altres ordinadorsd’altres usuaris, i ells dels teus. Aquest és el siste-ma més fàcil i ràpid de trobar una cançó o vídeoque tant ens agrada. El problema de tot aquestcomplicat sistema, és que utilitzar un programaP2P és beneficiar la pirateria.També cal esmentar,que P2P és una font molt ràpida i fàcil de conta-giar els nostres equips de virus. $

JAUME CABRÉDepartament d’Informàtica

del Col·legi

Els gestors permeten ferdescàrregues parcials deprogrames o arxius que hi ha a Internet

laboratori d’assaigsDEL CENTRE D’INVESTIGACIÓTECNOLÒGICA I ASSAIG DE MATERIALS S.A.U.

COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Polígon Ind. Constantí. Avgda. Europa cantonada C/ Bèlgica, illa 14 parcel·les 1.1 i 1.3 • 43120 CONSTANTÍ Tel. 977 524 537 - Fax 977 524 865 - citam-sa@terra.es

Àmbit de control del formigó i els seus components (EHC):Ciments, àrids, aigües, acers, formigons...

Grup d’àmbits d’acreditació de materials (AM):Maons i blocs ceràmics, fàbrica de peçes de formigó,peces de coberta (teules d’argila i formigó), comprovacióde soldadures, instal·lacions de fontaneria, electricitat iaudiovisuals...

Grup d’àmbits de geotècnia (GT):Àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs “in situ”per a reconeixements geotècnics (GTC).Àmbit d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL)

!!

!!

!!

CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS D’EDIFICACIÓ I OBRA PÚBLICA