Serveis del Col·legi

TAG març 20072

�� SEU A TARRAGONATel. 977 212 799info@apatgn.com / www.apatgn.comRambla del President Francesc Macià, 643005 TarragonaHorari: De dilluns a dijous: de 8 a 17:30 h

Divendres: de 8 a 15 h

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño (Secretària)Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís BorràsTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú, Eva Larraz i Katia PesareHorari: De dilluns a dijous: de 8 a 17 h

Divendres: de 8 a 14 h

Oficina del Vendrell: Oscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643delegacio_vendrell@apatgn.comDilluns i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

Oficina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 072delegacio_reus@apatgn.comDimarts i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

�� SERVEIS EXTERNSserveisexterns@apatgn.comMeritxell GispertOCT: Vocal: Jesús Moreno MartosAna AlmansaTel. 977 249 998Assegurances: Vocal: Josep M. BuquerasCesca ToledanoTel. 977 250 871

�� SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Alexandra FortunyHorari: de 9 h a 14 h

�� GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓVocal: Jordi Adam AndreuLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)gabtec@apatgn.comMarisa Rujano (Dinamització)formacio@apatgn.comBorsa de treball: Gabinet TècnicServei d’inspecció: Josep Anguera

�� INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández OsmaMarcel Ramírez i Jaume Cabréinformatica@apatgn.com

�� REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno MartosJosep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883

�� ASSESSORAMENTVocal: Montserrat MuñozMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

�� FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDAVocal: Josep Maria BuquerasNancy Arispetarragonaunida@apatgn.com

�� LABORATORI D’ASSAIGSTel. 977 524 537citam-sa@terra.es / www.citam-sa.comAv. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Vocals: Josep Marsal i Antonio NavarreteDirector tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaRambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799Fax 977 224 152 e-mail:info@apatgn.comwww.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opiniódel TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosJordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883Fax 977 248 892e-mail: nse@telefonica.net

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321Fax 977 248 892e-mail: inventat@tinet.org

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 X

EditorialEditorial

L’ENTREVISTAAndreu Muñoz, president del Consell de Col·legisd’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya

Pàgs. 4-6

ESPAI AL TEMPSEls barons de la Torre d’en Dolça.Dos capitans de la carrera d’Amèrica.La Laboral, 50 anys

Pàgs. 8-15

INFORMÀTICAEl Firewall de Windows XP

Pàgs. 16-17

EL COL·LEGIAmpliació i reforma de la seu col·legial aTarragona.Entrevista a Julio Baixauli, president del COAATT

Pàgs. 18-22

ACTIVITATS COL·LEGIALSExposició Tarragona Accessible

Pàgs. 23-25

LEGISLACIÓAnálisis de la ley de subcontratación en el sectorde la construcción

Pàgs. 26-28

GABINET TÈCNICL’habitatge nou a les comarques de Tarragona.La construcció romana

Pàgs. 29-32

ASSESSORIA JURÍDICA“¿Gatillo fácil o legítima defensa?”

Pàgs. 33-34

URBANISMELa funció del nucli històric en la ciutatmediterrània actual

Pàgs. 35-36

CULTURAAnar fent memòria

Pàgs. 37-38

TAG

CANTONADA

RAMBLA NOVA-ROVIRA I VIRGILI

(TARRAGONA)

Foto: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

TAG març 20073

Els col·legis catalans es coordinen perafrontar els nous reptes; la seu col·legial deTarragona amplia oficines i serveis, el sector del’habitatge es modera en creixement; el control tèc-nic i de seguretat es regula pel Codi i l’observàn-cia; es legisla la subcontractació; la ciutat buscamés accessibilitat i democràcia... I en què es rela-cionen aquests fets o factors, a banda de serassumptes d’aquesta revista TAG i del COAATT?En què són diferents parts de la mateixa estructu-ra: són eines en la recerca de la qualitat. Potser sí,adaptar-nos a les fortes i àmplies exigències nor-matives, adaptar i adaptar-nos a les noves tecnolo-gies, l’aprenentatge continu, se’ns faci una micadur —treballar en equip ens ajudarà. Potser quali-tat enfront de quantitat sigui un tòpic. Una propos-ta i una paraula que han de veure amb la tècnicai el resultat però també amb l’actitud, en aquestcas dels professionals, dels ciutadans i de les insti-tucions que els representen. Qualitat ve de l’arrelllatina: Qualitas, abans significava fins i tot llinat-ge i, en català, també designa la manera distinti-va de ser (cualidad en castellà). I qualitat per què?Perquè segur, si no a la curta, sí a la llarga, totesi tots podrem viure millor. Perquè a vegades en lasocietat actual es coneix el preu de tot i el valor deres.��

Eines de qualitat

TAG març 20074

Quan va començar el seu mandat?Vaig prendre possessió del càrrec de President del

Col·legi de Lleida el maig de 1999 i aquest segon mandatfinalitza el proper 7 de maig, quan, d’acord amb el procéselectoral, es constitueixi la Junta electoral o bé es proclamila nova Junta de govern del Col·legi, en cas de candidatu-ra única.

Com a president del Consell de col·legis catalans vaigestar elegit el mes de setembre de 2005, i el relleu hauràde tenir lloc a la reunió del proper mes de juliol, amb laconstitució de la nova Junta de govern del Consell, fruit deles eleccions en els cinc col·legis catalans.

Quina valoració fa de la gestió de la seva presi-dència i del Consell en aquest passat mandat?

L’experiència viscuda al llarg d’aquests anys de presi-dència, tant a Lleida com al Consell, ha estat ben intensa ienriquidora. No em resulta fàcil valorar la gestió realitza-da; està clar que no em correspon a mi i també és aviat pertenir una visió de conjunt, ja que encara resten uns mesos.Puc manifestar però, que és molt gratificant el serveicol·legial, en tots els seus àmbits, pel nivell de relació icol·laboració que hom pot assolir. Sempre m’he plantejat

aquests càrrecs com una tasca de servei als col·legiats i ala professió, de manera que és molt fàcil recollir fruits i apor-tacions positives.

Per tant el primer sentiment és d’agraïment a tots els quim’han envoltat, als equips humans del Col·legi i del Consellque fan possible el desenvolupament eficaç de totes les tas-ques, i de manera especial als companys de les respectivesJuntes de govern, que m’han acompanyat i recolzat.

Al Col·legi de Lleida hem tingut com a prioritat aquestsanys la voluntat d’esdevenir útils als nostres col·legiats, alsector de la construcció i a la societat en general. És a dir,créixer com a entitat de serveis en tots els àmbits: potenciantles diverses activitats existents, com el laboratori, elConsorci Lleidatà de Control, la Fundació Lleida solidària ila Sala d’exposicions Coma Estadella, i també promoventnoves iniciatives, com l’Institut Tecnològic de Lleida, que jaés un Centre de Difusió Tecnològica acreditat pel CIDEM, ola mateixa Corredoria d’assegurances.

La tasca al Consell en aquest breu mandat també haanat en una línia semblant, intentant aglutinar les potencia-litats dels cinc col·legis i treballant en projectes de serveiscomuns.

Cada cop mésens transformemen entitats deserveis

L’entrevistaL’entrevista ���

Andreu MuñozPresident del Consell de Col·legis d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Catalunya

Andreu Muñoz també ha estat director de la revista col·legial BIC,secretari de la Fundació Lleida Solidària i president de l’InstitutTecnològic de Lleida

5TAG març 2007

Quines són les relacions actuals amb el Consejode Arquitectura Técnica de España, en quins temestreballen conjuntament?

Institucionalment la relació amb el Consejo de laArquitectura Técnica de España es fa especialment com aCol·legis individuals, més que com a Consells autonòmics;és sobretot el Consejo dels col·legis de l’estat espanyol, mésque el Consejo dels Consells autonòmics. Es tracta d’àmbitsdiferents i finalistes en els aspectes territorials i legislatius.Això no obstant, la relació de contacte i col·laboració ésben propera, constant i integradora. En aquests moments,d’altra banda, està en marxa un procés de reforma delsEstatuts del Consejo que pot ajudar a clarificar precisamentalguns aspectes d’aquesta relació i de les pròpies funcionsdel Consejo.

En aquests moments el treball conjunt està centrat pri-mordialment en les tasques de difusió del Codi Tècnic del’Edificació, i també hi ha estudis endegats en matèria deformació i de seguretat.

Com veu la situació (laboral, econòmica i profes-sional) dels aparelladors i arquitectes tècnics aCatalunya?

Tot precisant per endavant que en aquesta qüestió esfa difícil generalitzar, perquè és evident que hi ha unagran diversitat de situacions, i molts companys es podriensentir fins i tot fora de context, està clar que per poder res-pondre cal fer-ho per força de manera general. En aquestsentit crec que la situació laboral dels aparelladors i arqui-tectes tècnics a Catalunya és molt bona; ha estat sensdubte durant molts anys el professional més demanat delnostre sector, de manera que l’atur és pràcticament inexis-tent, i la demanda continua al mateix ritme que es manté laforta empenta del sector de la construcció. Aquesta situaciótan òptima des del punt de vista laboral s’ha traduït tambéde manera general en una bona situació econòmica.

Tanmateix no podem llençar les campanes al vol pelque fa a la situació professional. Penso que hem de serconscients de les connotacions conjunturals d’aquestmoment envejable. És ben cert que ens trobem ben posicio-nats en el sector, com a col·lectiu, com a professió, però noés menys cert que tenim grans reptes per davant; crec sin-cerament que ens trobem en un moment de transició, cap aun model de professió que serà diferent en el futur, i aqueststemps de canvis porten en sí mateixos incerteses, és a dir,amenaces i també oportunitats.

El proper pas cap a l’enginyeria de l’edificació pot seruna bona oportunitat en molts aspectes, tant des del punt devista de formació acadèmica com de perfil professional, itambé pot ajudar a progressar en un reconeixement o iden-tificació social de la professió, dels quals estem encara moltmancats (la gent del carrer no té massa idea del que fem,com pot tenir d’un metge, un arquitecte o un farmacèutic).

En qualsevol cas, tant l’exercici com la pròpia definicióde la professió estan canviant cap a nous perfils, en el marclegislatiu de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, i el marctècnic de les noves normatives, especialment el Codi Tècnicde l’Edificació, de manera que estem davant d’un procés

d’adaptació i d’evolució, que potser no podrem completarmolts de nosaltres.

Es tracta, en definitiva, d’un moment apassionant quepot oferir a la nostra professió la possibilitat de donar unpas qualitatiu històric.

Veu diferències entre exercir la professió a unaprovíncia o una altra, per exemple comparantLleida amb Tarragona, o Tarragona ambBarcelona?

En l’exercici estricte de la professió no veig diferènciesentre un lloc o un altre del nostre país; no hi ha fronteresentre les nostres províncies, com tampoc amb la resta del’estat, i molt menys a nivell de feina en el sector de laconstrucció. Cada vegada es treballa de manera més glo-bal i amb intercanvis en totes direccions. Les diferències espoden trobar més aviat en el tipus de construcció, amb elque això comporta d’adaptació de tots els agents queintervenen en l’edificació, segons les zones: a la costa, ala muntanya o al pla.

Quin nivell de serveis presten actualment elscol·legis catalans i cap on van?

El nivell dels serveis que ofereixen els col·legis catalansés molt elevat. Ja fa molts anys que tots i cada un delscol·legis estan fent, d’una manera o altra, amb connotacionsdiverses però en la mateixa direcció, una decidida transfor-mació en entitats de serveis. En àmbits com l’assessoramenttècnic o jurídic, la formació o les assegurances, podem dirque som capdavanters respecte a la resta de l’estat.

La nostra assignatura pendent no seria altra que podercompartir i optimitzar aquests recursos i potencialitats, ambserveis generalitzats de tots els col·legis i per a tots elscol·legiats, a nivell català. Ja estem treballant cada vegadamés en aquesta línia, amb projectes concrets comuns, i elsfruits no trigaran a fer-se palesos.

Com valora el Col·legi de Tarragona i la gestió dela Junta actual?

La valoració que faig del Col·legi de Tarragona és benpositiva, fruit del contacte i l’experiència com a col·legiat,en primer lloc, i també com a president del Col·legi deLleida i del Consell. Entre els nostres dos col·legis hem tin-gut tradicionalment una bona sintonia, sens dubte per laproximitat i els lligams socials i ciutadans entre Lleida iTarragona, la costa i l’interior; en el sí del Consell, d’altrabanda, la col·laboració i integració han estat constants.

Pel que fa a la gestió de la Junta actual, el considero un

La valoració que faig delCol·legi de Tarragonaés ben positiva

TAG març 20076

tema intern sobre el qual no em correspon pronunciar-me.

Com va l’aplicació del Codi Tècnic?Penso que estem tot just al començament d’un procés

que ens ha de portar a canvis importants en la manerad’entendre i d’aplicar els nostres serveis professionals enl’àmbit tècnic, un procés del qual pot ser el detonant elCodi Tècnic de l’Edificació. Evidentment encara és moltaviat —la majoria dels documents bàsics no seran d’obli-gat compliment fins a finals del proper mes de març— percomençar a fer balanç.

De moment estem en la fase de formació de tots ple-gats; hi ha molt a llegir, a aprendre, a interpretar i final-ment, a aplicar. El volum de la documentació tècnica a estu-diar és molt gran. Els col·legis i el propi Consell estem fentun gran esforç per posar a l’abast de tots els col·legiats elmés aviat possible les guies d’aplicació i les eines de tottipus, que ens puguin ajudar en aquesta tasca de l’aplica-ció del Codi Tècnic.

Com està la construcció pel que fa a l’activitat?L’activitat del sector continua a uns nivells molt alts; no

ha deixat de créixer, amb valors espectaculars, aquestsdarrers anys. La pronosticada desacceleració no ha arribatencara de manera clara i evident, però tots els símptomesque la feien preveure d’alguna manera es mantenen (sobre-oferta, alça del preu del diner, escanyament progressiu deles economies familiars) de manera que els analistes con-clouen que aquesta desacceleració —que ha d’arribar perforça— simplement s’ha ajornat. Es preveu així un any2007 de forta activitat i el 2008 començaria a baixar l’ac-tivitat.

Falten o sobren aparelladors?Si fem cas a la demanda sostinguda que encara es

manté i que no arriba a cobrir-se en tots els casos, és evi-dent que falten aparelladors o arquitectes tècnics. Pensoque tampoc és bona la situació que hem viscut aquests anysde descompensació entre l’oferta i la demanda, perquèmolts camps i llocs de treball que podien haver estat cobertspels nostres professionals s’han anat cobrint per altres pro-fessions.

Crec que encara tenim un bon recorregut per anar crei-xent en nombre i també en qualitat dels nostres professio-nals, atès que hi ha moltes tasques que podem desenvolu-par i un ampli ventall de perfils i camps de treball quepodem anar cobrint.��

La situació laboral delsaparelladors a Catalunya és bona

7TAG març 2007

Fundació Tarragona UnidaFundació Tarragona Unida ���

Concurs de dibuix Nadal-Reis 2006-2007

La Fundació Tarragona Unida va organitzar, una vegadamés, el concurs de dibuix on varen participar els fills, filles,néts i nétes dels col·legiats. Aquest any el Tema del concursva ser: L’accessibilitat per a tothom.

Els dibuixos dels finalistes han estat la base per a fer les feli-citacions de Nadal del Col·legi d’enguany.

El jurat ha estat compost per:

Sr. Aleix Cort Vives - Aparellador i escriptor de contesSr. Àngel Martínez Lanzas - Aparellador i pintor Sr. Marià Casas Hierro - Aparellador, professor i pintor Sr. Jesús Moreno - Aparellador, professor i vocal junta Sr. Julio Baixauli - President del Col·legi

Gabriel Lorenzo Plana

Jaqueline Ramal Argany Pep Ruiz Mercadè

Jordi Gené Genovés Maria Llauradó Manresa

Josep Maria Marsal Fargas

Finalistes del concurs

� Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

� UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

� El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

� ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

� Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

� AEROPORT Reus-Tarragona

� VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

� Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

� Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

un espai d’oportunitatsConstantí

AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ

�

TAG març 20078

Espai al tempsEspai al temps ���

Els barons de la Torre d’en Dolça i la sevacasa del carrer Major, de Tarragona

A l número 669 del diari MésTarragona del 15 de novembre del 2006 esdonava a la primera pàgina la notícia que l’artis-ta tarragoní Josep Maria Rosselló pintava, entrealtres elements, un zodiac circular al sostre del’entrada de l’antic palau del baró March, arapropietat de l’antiquari Pere Vergés i de l’advocatMiquel Àngel Fernàndez, completant-se la infor-mació a l’interior, concretament a la pàgina 22,amb un article titulat “Surrealisme en un palau delsegle XVI”, signat per S. Miranda.

La lectura dels textos dedicats a la casa número16 del carrer Major tarragoní em va fer pensarque podia escriure un article per precisar algunade les coses que s’hi deien i també per fer conèi-xer alguns dels seus antics propietaris.

Començarem per dir que parlar del palau delbaró de March és un xic exagerat i a l’ensemsincorrecte, perquè l’edifici no és altra cosa queuna casa de gent benestant i el títol de baró deMarch no existeix pas, ja que, el títol dels Marchés el de baró de la Torre d’en Dolça, que fou con-cedit pel rei Carles IV a Bonaventura de March iSantgenís1 el 26 d’abril de 1801 sobre la sevafinca del mateix nom ubicada al terme de Vila-seca, prop dels Tres Camins, que sembla ser unaconstrucció del segle XVI, i no pas el de baró deMarch. En l’actualitat el títol l’ostenta el tarragoníJosep Maria de March i Guardiola.2

Els propietaris setcentistes

Al darrer quart del segle XVIII l’immoble era pro-pietat de l’apotecari i comerciant Pere Valls iFiguerola que estava casat amb Maria Vives iPlana, nascuda a Altafulla l’any 1754.

Pere Valls traspassà sense fills i en el testamentque redactà el 3 d’abril del 1809 designà here-

va l’esposa amb el ben entès que a la seva mortles propietats havien de ser repartides entre elsseus germans Rafael Valls i Figuerola, AntòniaPastor i Valls i Tecla Quintana i Valls i el seu cun-yat Tomàs Vives i Plana.3

Maria Valls i Vives complí fil per randa la volun-tat del marit i en les darreres voluntats disposàque els seus béns fossin dividits en dues partsiguals, l’una per a les famílies del seus cunyats icunyades i l’altra per a les nebodes Maria-Antò-nia, Joaquima i Tecla Vives i Gavella, filles del seugermà Tomàs.4

Els propietaris vuitcentistes

En el repartiment dels béns deixats per la tiaMaria a les germanes Vives-Gavella (set cases,dues botigues, dos baixos —que contenien uncup, un celler i tres sitges— i vuitanta cinc jornalsi mig, dels quals tretze eren d’horta) la casa delcarrer Major fou assignada a la germana granMaria-Antònia de la qual n’havia estat padrí eldifunt Pere Valls.

Maria-Antònia Vives i Gavella es casà l’any1810 amb el vallenc Josep-Francesc Yxart i Pi5amb qui establí capítols matrimonials, davant elnotari Salvi Fàbregas, el 6 de maig.

La vida en comú de la parella durà dinou anys jaque Maria-Antònia Vives morí de part a Barcelo-na el 30 de desembre del 1829 a l’edat de 35anys i 9 mesos. El seu cadàver va ser dipositat,conjuntament amb el de la criatura que li haviaocasionat la mort, al nínxol núm. 2.245 delcementiri barceloní.

La casa fou heretada per la filla Josepa Yxart iVives, nascuda el 17 d’abril del 1815 a Tarrago-na, que es maridà amb Bonaventura de March ide Gascón, fill de Joan de March i Virgili, segonbaró de la torre d’en Dolça, i de Francisca Javie-ra de Gascón y de Molina, nat a Tarragona el 14de desembre de 1810. La parella féu capítolsmatrimonials l’11 de juliol de 1847 i en aquestsla núvia rebé un dot constituït per una sèrie de fin-ques, entre les quals figurava la casa del carrer

Major i 8.000 lliures, que fou correspost pel nuviamb un escreix de 5.000 lliures. La parella fixà laseva residència a Tarragona a la casa del carrerMajor i com que Joan de March i Gascón, enmorir el seu pare, l’octubre del 1853, esdevinguéel tercer baró de la Torre d’en Dolça, la casa, d’a-leshores ençà, passà a ser coneguda com la delsbarons de la Torre d’en Dolça. Josepa morí aTarragona, el 8 de febrer del 1882, i deixà dosfills: Josepa i Joan de March i Yxart.

Joan de March i Yxart, quart baró de la Torred’en Dolça, fou el següent propietari. Havia nas-cut a Tarragona el 21 de novembre del 1853 icontragué dos matrimonis: el primer amb MariaBetlem de Torres i Sala, que traspassà a Tarrago-na el 26 de desembre del 1891, i el segon ambAnna Rodríguez i Ollé. Fou regidor de l’Ajunta-ment de Tarragona i diputat provincial. Atorgà lesdarreres voluntats el 2 de maig del 1909, davantdel notari de Barcelona Ricard Permanyer, i enaquestes designà hereu el seu fill Josep.

Direm, finalment, que Josep de March i de Torres,cinquè baró de la Torre d’en Dolça, nasqué aTarragona el 9 de desembre del 1880. Era engin-yer industrial i fou inspector general de gas. Con-tragué matrimoni amb Àngela Ayuela Rodríguez itraspassà a Tarragona el 14 de març de 1955.��

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Modernai professor de la URV

NOTES

1 Bonaventura de March i Santgenís era el quart fill del matrimoni March-Santgenís. Nasqué a Reus el juliol del 1753. Als 17 anys contragué matri-

moni amb Isabel Virgili i Álvarez, filla de Joan Virgili, hisendat de Vila-seca, i d’Antònia Álvarez. Participà en la vida municipal reusenca i arri-

bà a ser regidor degà el 1790, batlle el 1798 i síndic el 1800. L’any 1795 demanà un títol de noblesa que li fou concedit després de fer efec-

tiu un donatiu de 30.000 rals. Atorgà les darreres voluntats el 24 de setembre del 1809, davant del notari reusenc Jaume Bages, i traspassà poc

després per tal com el seu testament fou publicat el dia 30.

2 Armand de Fluvià i Escorsa, Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Institut d’Estudis

Nobiliaris Catalans, 1998, p. 88.

3 El Dr. Tomàs Vives i Plana era altafullenc i estigué interessat en arrendaments aragonesos i de l’orde de Sant Joan de Jerusalem en els quals dona-

va participació al seu cunyat Pere Valls. El 30 de març del 1788 contragué matrimoni amb Maria-Antònia Gavella i Borès, filla del notari Eudald

Gavella i Belzunce. Fou un dels impulsors de l’Escola de Dibuix i Nàutica, de Tarragona, i durant la Guerra del Francès formà part de la Junta

de govern de Tarragona, establerta el juny del 1808, de la qual en fou el tresorer. Traspassà a Tarragona el 28 de novembre del 1839

4 Arxiu Històric de Tarragona. Protocols de Tarragona. Sig. 892, f. 7..

5 Josep-Francesc de Paula Yxart i Pi nasqué a Valls el 5 d’abril del 1784 i morí a Tarragona el 28 de gener del 1852. Pertany al grup de comer-

ciants establert a Tarragona durant la Guerra del Francès, per tal d’aprofitar-ne els avantatges del port i la presència a la ciutat de la intendèn-

cia de l’exèrcit. Plenament integrat a Tarragona formà part del grup de burgesos promotor de les reformes ciutadanes. Es dedicà a l’activitat

comercial fins el 1832 en què es decidí a ingressar al cercle dels hisendats gràcies a les finques de la seva esposa. Era l’home dels moderats a

la província de Tarragona i fou diputat a Corts pel districte de Valls.

9TAG març 2007

Entrada a la casa del carrer Major, amb antics i nous elements

TAG març 200710

Espai al tempsEspai al temps ���

Dos capitans de la carrera d’Amèrica de lamatrícula de Tarragona. Segle XVIII

Són pocs els homes de mar d’aques-ta matrícula que durant el segle divuit van passardel petit cabotatge a la navegació d’altura i mesconcretament a les travessies atlàntiques, tenintesguard la documentació exhumada fins ara. Nopodem oblidar, però, que els trasbalsos ocasio-nats per les guerres, en molts casos, s’ha traduïten la destrucció sistemàtica dels arxius, i en espe-cial durant la guerra civil dels anys trenta de lapassada centúria que fou la causa de la desapa-rició, de bona part, de l’arxiu de marina que seservava a l’edifici de la Duana de Tarragona.

Entre el centenar de patrons investigats, d’aquestperíode, solament hem localitzat dos capitans dela carrera d’Amèrica: Domènec Anglada i Texi-dor (a) “El Rei” i Antoni Inglada i Escardó.1

La carrera d’Amèrica

A fi d’augmentar la fiscalitat de la Corona, Car-les III, el 16 d’octubre de 1765, signà un ReialDecret i Instrucció on s’autoritzava, entre d’altres,el port de Barcelona per a comerciar directamentamb Amèrica, posant fi al monopoli ultramarí deCadis. A partir d’aquestes mesures de cairecomercial hem trobat aquests dos patrons, queoperaven des de la Ciutat Comtal. Llavors el subs-tantiu patró, quan el despatxen cap a Indies itambé quan fa cabotatge d’altura, és substituït pelde capità. Cal recordar que el nostre port no foufacultat de fer-ho fins l’any 1800.

Per a portar a terme aquesta navegació ambseguretat, i evitar les falconades dels pirates,algunes embarcacions mercants s’aplegaven a labadia de Cadis des d’on es feien a la mar escor-tades per vaixells de guerra. De tornada s’empra-va a el mateix sistema de combois.2

Els vaixells

No és possible entendre, amb tota la seva vàlua,l’aventura de la navegació en aquella èpocasense conèixer els vaixells, les seves possibilitats,limitacions i estil de vida dels homes que els tripu-laven.

Un grapat d’homes convivien durant setmanes, enel cas d’una travessia d’altura, en espais moltreduïts, sense camarots, sense excusat i dormint,en molts casos, a coberta. Cal tenir sempre pre-sent que la única força motriu que els empenyiaera el vent i els corrents i, per tant, era de capitalimportància l’aprofitament dels vents alisis peranar a Amèrica i els contraalisis i els corrents delGolf de Mèxic per a la tornada.

L’any 1765 a Tarragona hi havia matriculats vint-i-sis vaixells de tràfic.3 Segons alguns autors, perembarcacions de tràfic s’entén les dedicades acabotatge, i són de comerç les destinades als iti-neraris atlàntics.4

Pollacra. Embarcació de dos o tres pals triples, d’una sola peça.Algunes portaven cofa. Podien arribar a les 200 tones.Il·lustració extreta del llibre: De la Mediterrània a l’Atlàntic.Navegació i comerç a Tossa (1759-1814) de Mario Zucchitello

11TAG març 2007

Domènec Anglada i Teixidor (a) “ElRei”5

Era fill del patró Agustí Anglada i de FrancescaTeixidor. El 5 de maig de 1776 es va casar, enprimeres noces, amb Teresa Elies i Mateu, filla delpagès Antoni Elies i de Magdalena Mateu,difunts.6

El mes de juliol de 1783, en unió amb el patróJaume Bertran, va presentar a l’Ajuntament unextens i enèrgic requeriment queixant-se de l’ac-tuació dels mostassafs (funcionaris municipals),que amb un zel fora mida, els havien segrestat,per manca de guia, nou cargues de vi negrequan, amb carro i mules, les conduïen a bord deles seves embarcacions pel consum de la tripula-ció. També fa constar que aquest abús d’autoritatcontravenia la voluntat reial en relació a la nave-gació.7 Anglada tenia el seu vaixell disposat pera salpar cap a Cadis.8

El 22 de juny de 1786 Antoni Martí i Gatell,d’Ardenya, esdevingut poc després noble deCatalunya, va apadrinar el seu fill Pere.9

El mes de desembre de 1791 el Consistori li vaconcedir permís per a construir una casa, en unpati que tenia a la Rambla de San Carles, conti-gu a un altre immoble propi ubicat a la Plaça dela Font.10

L’autoritat de marina de Barcelona, port on teniaancorada la seva pollacra Ecce Homo, el 20 d’a-bril de 1792 li va lliurar la patent reial per apoder viatjar a Veracruz. L’hi va avalar el comer-ciant barceloní, Josep Galofré, per un import de2.500 lliures, que era el valor, a juicio pruden-cial, del buque.11

El mes de febrer de 1793 havia retornat de Vera-cruz, i en les partides del registre que va lliurar ala duana de Barcelona hi constaven 27.619pesos forts i 7 rals i mig de plata, inclusa la caixade les soldades.12

Fou despatxat des del port comtal el 9 d’octubrede 1793, amb vi, cap a Màlaga i les Illes deSobrevent, al Carib. Entre els dies 19 i 21 denovembre va arribar a Màlaga, procedent deCartagena, amb mercaderia vers Cumaná (Vene-çuela). Va salpar d’aquest port, el dia 3 del messegüent cap a Puerto Rico.13

Va regressar l’u de febrer de 1794 des de l’Ha-vana, amb escala també a Màlaga. El periple vatenir una durada de cent dies. Portava sucre, pellsi arròs.14

Altra vegada fondejà a Màlaga, el 9 de març de1796, procedent dels Alfacs, amb vi. Sortí d’a-questa ciutat en direcció a Puerto Rico con frutosy géneros.15

El retrobem novament a Màlaga el dia 22 desetembre, d’aquell any, provinent de l’Havana. Latravessia havia durat seixanta dies i transportavasucre i “palo”.16

El setembre de 1798 va comprar perpètuament,pel preu de 1.950 lliures, a Ignasi Bru i Pastor,una peça de terra d’un jornal i un cortó, planta-da de vinya i algunes figueres a la partida deTerres Cavades.17

Participava, l’any 1798, juntament amb altres, enla propietat del bergantí Nostra Senyora de laMercè, que menava el patró Pere Sanjoan, d’a-questa matrícula.18

De juny a desembre de 1799 va descarregararròs al nostre port19, i l’any següent entrà baca-llà i carregà blat.20

Va vendre, el mes de setembre de 1801, pel preude 600 lliures un llaüt palangrer, a Francesc For-nés. Aquesta barca l’havia bastit el mestre d’aixaJoan Baptista Geli, d’Arenys de Mar.21

El 25 de gener de 1802 tenia, de nou, la sevaembarcació Ecce Homo a Barcelona, aleshores

Model d’un bergantí del segle XVIII. Era un vaixell de dos pals i bauprès. Els bergantins del segledivuit no sobrepassaven els vint metres d’eslora. MMB. Centre de documentació marítima

TAG març 200712

aparellada de fragata, per fer vela cap a Vera-cruz, i, en aquesta data, va acceptar de l’espar-ter barceloní, Josep Vinyals, dues botes de vi, perun valor de 100 lliures, a canvi marítim al premidel 30%.22

Pocs dies desprès, l’11 de febrer, va comprar, acarta de gràcia, al pagès Josep Socies, pel preude 300 lliures, un tros de terra plantada de vinya,d’una extensió d’un jornal, a la partida de laGavarra.23

Vidu, contragué segones núpcies el 20 de maigde 1803 amb Antònia Poc i Ferran, de la Poblade Montornès.24

Va reconèixer davant de notari, el 18 de novem-bre de 1803, que la casa que havia comprat, enpública subhasta, al carrer d’en Granada, pelpreu de 15.750 lliures, al marmessor de JosepClaver i Mani, que havia estat regidor perpetu dela ciutat, l’havia efectuat a instància del comer-ciant Francesc Satorras, al qual, en aquest acte,li transferia la propietat de l’immoble.25

El mes de novembre de 1807 va arrendar, per untermini de quatre anys, al pagès Francesc Oliver,un hort de tres jornals, a la partida de la Roca. Elpreu del lloguer fou de 864 lliures, liquidades enanualitats.26

Morí abans del 4 d’abril de 1812, data en quèel seu fill Elies, pilot, va reclamar, des de Ciutatde Mallorca, l’herència que li pertocava dels seusdifunts pares.27

Antoni Inglada i Escardó

A Barcelona obria el registre de càrrega, amb des-tinació a Amèrica, del seu bergantí “La PurísimaConcepción”, d’un desplaçament de 130 tones.

A finals de l’any 1792 gaudia del títol de pilotí.El 31 d’octubre de 1792 arribà, procedent deMàlaga, amb pells, cotó, sucre i “palo”.28

L’any següent, el 3 de gener, va obrir el registre demercaderia per a San Juan de Puerto Rico, i el vatancar el 7 de febrer.29 Els carregadors eren elscomerciants de Vilanova, Pau Soler i Pau Pasqual.

El contracte es va signar davant del notari demarina de Barcelona, Joan Fontrodona i Rovira,el 9 de gener de 1793, per anar a Puerto Rico ia l’Havana. El carregament consistia en vi deMàlaga, raimes de paper blanc, cigrons, sabó,oli i cinc baguls, que feien un còmput total de130 pipes (la pipa era una mesura d’arqueig).

L’import del transport era de 13 pesos per pipa,mes un 7% de capa (era la gratificació sobre elnoli). En el supòsit que Espanya entrés en guerracontra qualsevol nació, abans d’arribar a destí,aleshores el preu del noli seria el doble, més lacapa corresponent.

Havia de donar allotjament als noliejadors i alseus equipatges a la càmera del vaixell, i en elcas que volguessin menjar a taula amb el capità,apart de pagar-li la seva vianda havien de satis-fer cinc rals de bilió diaris cadascú per les sevesmenjades.30

El mateix notari, el 13 del mes següent, va forma-litzar, amb la seva tripulació, les condicions eco-nòmiques del viatge. Es van pactar salaris a lapart (era la diferència entre els ingressos i les des-peses), els quals s’abonarien una vegada s’ha-guessin fet a la vela de retorn cap a Espanya. Enel cas que algú desertés perdria els guanys acre-ditats.

Portava de pilot a Josep Antoni Vidal i de contra-mestre a Francesc Vidiella. La resta de la tripula-ció eren: Josep Vinyals, Josep Pairol, Joan Pairol,Joan Guasch, Francesc Anto, Francesc Casals iFrancesc Vidiella (menor).31

Tres dies després el Comandant de Marina li valliurar la patent reial, donant-li caució el mercaderbarceloní, Pere Mayol, per un import de 4.000 lliu-res, que era el valor estimat de l’embarcació.32��

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

Caixa de mariner

NOTES

1 El patró de Tarragona, Josep Magarolas i Monguió, per bé que durant un temps es va dedicar a fer la carrera d’Amèrica, esta-

va assentat a la matrícula de Cadis, segons fa constar, el 2 de març de 1800, en atorgar poder la seva dona Eulàlia Cañellas.

AHT. PT. Reg. 871, f. 35. L’historiador Anton Jordà Fernández, en el seu llibre Poder i comerç a la ciutat de Tarragona. Segle

XVIII. p. 239-240, diu que “l’any 1787 apareix a la documentació com a capità de carrera (...) i que feia el recorregut La

Havana-Cadis.”

2 L’11 de juny de 1793 vint-i-tres mercants van formar un comboi amb destinació a: Veracruz, l’Havana, Cartagena d’Indies, La

Guaira i Montevideo, el quals foren custodiats per l’Esquadra de l’Amèrica Septentrional, composta per sis navilis de línea: un

armat amb 80 canons, quatre amb 74 canons cadascun i un de 68 canons, a més de dues fragates amb 34 canons cadascu-

na. Hemeroteca Caixa de Tarragona (=H.C.T.) (Diario de Barcelona. Dia 24 de juny de 1793) El dia 21 de setembre de 1794

va arribar a Cadis un comboi procedent de Lima i Buenos Aires, el qual havia salpat de Montevideo, el 21 de juny d’aquell any,

protegit per l’estol del capità de navili de la Reial Armada, Alejandro Malaspina. Aquest capità havia finalitzat su comisión alre-

dedor del Globo com a comandant de els corbetes de S.M. “Descubierta” i “Atrevida”. (H.C.T). (Diario de Barcelona. Dia 7

d’octubre de 1794).

3 FERNÁNDEZ DÍAZ, R., MARTÍNEZ SHAW, C., “La gente de mar en la Cataluña del XVIII”. Primer congrés d’Història Moderna

de Catalunya. Primer volum. Universitat de Barcelona. 1984, p. 563.

4 VILÀ I GALÍ, A.M. La marina mercant de Lloret de Mar – Segles XVIII I XIX. Ajuntament de Lloret de Mar. 1992, p. 33, nota 15.

5 AHT. PT. Reg. 369, f. 205-206.

6 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 152.

7 AHT. Acords municipals. Sessió del 22 de juliol de 1783.

8 AHT. PT. Reg. 369, f. 205-206.

9 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 17.

10 AHT. Acords municipals. Sessió del 19 de desembre de 1791.

11 AHPB. E.M. Sig. 1, f. 370-371.

12 H.C.T. Diario de Barcelona. Comerç lliure d’Amèrica. Dia 24 de febrer de 1793.

13. H.C.T. Diario de Barcelona. Dies 9 d’octubre de 1793, 11 de desembre de 1793;23 de desembre de 1793

14 H.C.T. Diario de Barcelona. Dies 9 d’octubre, 11 i 23 de desembre de 1793 i 2 de febrer de 1794.

15 H.C.T. Diario de Barcelona. Dies 30 de març i 13 d’abril de 1796.

16 H.C.T. Diario de Barcelona. Dia 12 d’octubre de 1796.

17 AHT. PT. Reg. 578, f. 194-196.

18 AHT. PT. Reg. 768, f. 270.

19 ACPT, fons JPOP, sig. 185.

20 ACPT, fons JPOP, sig. 128.

21 AHT. PT. Reg. 932, f. 78.

22 ACA. Reg. Canvis marítims, 133, 7/2.

23 AHT. PT. Reg. 772, f. 48.

24 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 13.

25 AHT. PT. Reg. 926, f. 220-221.

26 AHT. PT. Reg. 777, f. 256.

27 SANET I JOVÉ, J.M. “Alumnes de nàutica de Tarragona. Segle XVIII”. Revista TAG, 42. Col.legi d’Aquitectes Tècnics de

Tarragona. 2006, p. 13.

28 H.C.T. Diario de Barcelona. Dia u de novembre de 1792.

29 H.C.T. Diario de Barcelona. Dia 8 de febrer de 1793.

30 AHPB. EM. Sig. 4, f. 19-20.

31 AHPB. EM. Sig. 4, f. 129-130.

32 AHPB. EM. Sig. 4, f. 132-134.

13TAG març 2007

TAG març 200714

Espai al tempsEspai al temps ���

La Laboral, 50 anys

El dimecres 8 de novembre de 1956s’iniciaren les classes en l’anomenada UniversitatLaboral “Francisco Franco” inspirat en l’esperit deles “Mutualidades, Universidades Laborales y elPlan de Desarrollo”. Va ser el 25 d’abril de 1950quan José Antonio Girón de Velasco, a l’Ateneode Sevilla, fa referència per primera vegada a lesUniversitats Laborals:

“Vamos a crear gigantescas Universidades Labo-rales, castillos de la reconquista nueva, dondevosotros, y sobre todo vuestros hijos, se capacitenno sólo para ser buenos obreros, que eso espoco, y eso es todo lo más que quisieran los ene-migos. Vamos a crear centros enormes, donde seformen, además de obreros técnicamente mejo-res, hombres de arriba a abajo, capacitadospara todas las batallas del espíritu, de la política,del arte, del mando y del poder”.

La Laboral es va construir en una finca de conreu,amb més de 130 hectàrees, 80 de sòl fèrtil per acamps d’experimentació agrícola i aigua de tres

mines pròpies. En el projecte van col·laborar elsarquitectes Luis Peral Buesa, Manuel Sierra Nava,Antonio de la Vega Martínez i, sobretot en laconstrucció, l’arquitecte tarragoní Antonio PujolSevil, els quals van comptar amb la col·laboracióprofessional en la direcció d’obra dels aparella-dors Antoni Artusa Coma, Enrique Suárez deDeza Piqueras, Rafael Ulacia Barrón i FrancescVallhonrat Cusió, a més no puc pas obviar latasca del dia a dia a peu d’obra com a tècnic dela constructora “Fomento de Obras y Construccio-nes, S.A.”, del també aparellador Jaume JorbaEspelt i també va intervenir la empresa tarragoni-na “Plana y Cia”.

Crec força interessant reproduir part de la memò-ria del projecte, ja que, hi ha aspectes molt signi-ficatius i impagables de l’època. Doncs bé, lamemòria redactada pels quatre arquitectescomençava així: “En el transcendental momentopolítico de España, de honda transformaciónsocial como idea luminosa y llena de esperanzaspara la clase trabajadora, plena de ansias demejor vida para ellos y sus hijos, José AntonioGirón, Ministro de Trabajo, ha prometido la cre-ación de la Universidad Laboral Española”.

Els criteris seguits per construir el recinte universi-tari estaven marcats per la ideologia franquistad’aquells anys i tenint en compte les característi-ques de l’alumnat que hi acudiria: “Procedentesde familias obreras [...] no están acostumbradasal lujo ni lo practican; faltos de educación higié-nica y no acostumbrados a la disciplina y al estu-dio, tienen una educación cívica reducida”. Pertant, l’edifici devia de tenir un caràcter alegre,jovial, senzill i, per tant, gens luxós, però sí dura-ble en el seu manteniment i ús, tenint en comptela utilització poc acurada a què estaria sotmès.La realitat ha estat que com la majoria dels alum-nes estaven en règim d’internat a la Universitat i

L’edifici havia de tenir uncaràcter alegre, jovial, senzilli, per tant, gens luxós, però sídurable en el seu ús

Josep Maria Buqueras, aparellador i autor del llibreLa Laboral de Tarragona. Fonaments i construccióposa en valor un aniversari molt significatiu

15TAG març 2007

el professorat, tant religiós com seglar, residiadins el complex educatiu, va generar un conjuntd’edificis o mòduls que comprenien tots els ser-veis necessaris per poder fer vida dins del recin-te. Hi havia una zona educativa i una altra resi-dencial tant per a la direcció, com per alprofessorat, l’alumnat i els treballadors. També esva crear una zona recreativa amb teatre i sala deconferències, zona religiosa amb església i zonessanitàries i de serveis.

La construcció s’inicià el gener de 1953 i s’utilit-zaven bàsicament els següents materials: alumini,ferro, coures, ciment. També s’emprà la pedra dela cantera mil·lenària del Mèdol, rajoles, frescosi pintures plàstiques de moderna ambientació for-men part de l’element decoratiu, de la mateixamanera que el color juga un paper força impor-tant en tot el conjunt.

Per La Laboral han passat molts alumnes, quevenien d’arreu d’Espanya, sobretot del sud. Elcontext social i cultural del anys 50 significà quemoltes famílies tenien veritables problemes per-què els seus fills accedissin a la universitat. LesUniversitats Laborals van significar poder donarestudis superiors i tècnics a tothom, ja que elsestudiants pràcticament no necessitaven res deres, perquè els donaven de tot, inclòs el raspall

de dents! No hem de viure de records, en tot casamb els records. Però el futur d’aquest centre estàper veure. Hauríem de ser tots plegats conscientsdel que tenim i el que es pot perdre. Hi ha quipensa i diu que el futur desenvolupament del porti tota la seva àrea d’influència passa per disposard’aquestes magnífiques hectàrees i instal·lacions.El progrés de les nostres comarques, per onpassa? Per la indústria o per la formació universi-tària i professional? Aquest és el dilema a resol-dre. És un dels reptes, que ningú s’equivoqui, queha de resoldre la ciutat.

Penseu que no fa pas massa temps en un dialaboral hi havia una població de 5.000 personesa La Laboral entre els estudiants de secundària iels d’enginyeria. Per tant, per l’actual ComplexEducatiu de Tarragona han passat milers i milersd’estudiants, professors i personal de serveis,amb un menjador de més de mil dinars diaris. Totplegat ha significat molt per a la ciutat de Tarra-gona i tot el seu entorn.��

JOSEP MARIA BUQUERAS

Professor de l’IES Pere Martell 1990-99(Universitat Laboral)

Vista interior (Foto: Marc Gasch)

TAG març 200716

InformàticaInformàtica ���

El Firewall del Windows XP

El Firewall de Windows

El sistema operatiu Windows XP amb Service Pack 2 (SP2),inclou un Firewall (Tallafocs). Però realment que és el Fire-wall i quina funció realitza?

La funció bàsica del FIREWALL és la de protegir el sistemad’Internet. Això significa que la major part dels programesno podran acceptar les comunicacions d’Internet, si no lidonem permís per la seva utilització.

Com funciona Firewall de Windows?

Quan algú en Internet o a la xarxa intenta accedir al teuequip, el Firewall realitza la consulta de si es vol procedira bloquejar o desbloquejar (permetre) la connexió.

Si s’accepta la connexió, el Firewall de Windows crea unaexcepció. D’aquesta manera en futures connexions no tor-narà a realitzar la consulta.Suggeriment: El Firewall de Windows es pot desactivarper a connexions d’Internet i de xarxa, però això augmentael risc de seguretat de l’equip.

Quins serveis ofereix el Firewall deWindows i quins serveis no ofereix?

Serveis que ofereix:• Ajuda a evitar que virus i altres amenaces informàtiques

arribin al PC. • Demana el permís de l’usuari per bloquejar o desblo-

quejar certes sol·licituds de connexió. • Crea un registre de seguretat.

Serveis que no Ofereix:

• NO detecta o desinfecta els virus i altres amenaces infor-màtiques, si ja es troben en l’equip. Per aquest motiu,s’hauria d’instal·lar també software antivirus i mantenir-loactualitzat per ajudar a no permetre que els virus i altresamenaces informàtiques ens puguin afectar el Sistema.

• NO Impedeix que l’usuari obri correu electrònic ambarxius adjunts perillosos.

• NO impedeix que el correu no sol·licitat o spam apare-gui a la “bandeja de entrada”.

Configuració del Firewall

Obrir Firewall de Windows1. Fer clic en Inicio i, a continuació, fer clic en Panel decontrol.2. Seguidament fer clic en Firewall de Windows.

El primer canvi consisteix en l’estat en el qual volem deixarel Firewall: Activat, Desactivat o Activat sense excepcions,aquest últim estat resulta de gran utilitat per equips ambmobilitat, ja que si ens trobem en un lloc públic, podem sim-plement marcant aquesta opció, tancar completament l’ac-cés al nostre equip.

Alerta de seguretat del Firewall.

Excepcions per programa

Permetre excepcions té certs riscos:Cada vegada que es permet una excepció per a un progra-ma, l’equip es torna més vulnerable. Els pirates informàticssolen usar software que examina Internet en busca d’equipsamb connexions sense protegir. Si té moltes excepcions imolts ports oberts, l’equip és molt més vulnerable.Per reduir el risc per la seguretat:• Permetre una excepció únicament quan la necessiti en

realitat.• No permetre mai una excepció per un programa que no

reconegui.

• Treure una excepció quan ja no sigui necessària.

Què signifiquen les icones de seguretat?SP2 de Windows XP disposa d’un conjunt d’icones de segu-retat que poden ajudar a reconèixer possibles riscos deseguretat i permetre escollir una configuració de seguretatadequada:

JAUME CABRÉ

Departament d’Informàtica.

Proporciona informació important sobre laseguretat i la seva configuració.

Notifica un possible risc de seguretat.

La situació és més segura. L’equip usa la con-figuració de seguretat recomanada.

Avís: La situació és possiblement perillosa. Calajustar la configuració de seguretat per millo-rar la seguretat de l’equip.

La configuració de seguretat actual de l’equipno es recomanada.

TAG març 200718

El Col·legiEl Col·legi ���

Obres d’ampliació i reforma de la seucol·legial a TarragonaMés funcionalitat, més accessos, més imatge

Un dels objectius de la Junta de Govern del COAATT, pertal de donar el millor servei possible als seus col·legiats,fou el d’encetar l’agost de 2005, un procés general demodernització de les instal·lacions de la seu central aTarragona.

El conjunt de la intervenció es plantejà en tres fases i afec-ta a les dues plantes, baixa i planta primera, i inclou obresd’ampliació, reforma i reorganització de les instal·lacions.Afecta en conjunt, uns 1.517 m2.

La primera fase incidí en la millora de les condicions d’ac-cessibilitat i funcionalitat de la seu. Considerant la reduc-ció de places d’aparcament en superfície que suposava laremodelació de l’avinguda, es va plantejar la necessitatd’oferir una alternativa viable l’aparcament soterranimunicipal. L’opció triada finalment fou la construcció d’unaparcament subterrani a la planta inferior de lesinstal·lacions. Un espai fins a les hores sense ús, de 780m2 i propietat del Col·legi, que es van transformar en unaparcament per a 23 vehicles i un espai polivalent de155 m2, que podrà dedicar-se a la formació amb fins atres aules petites de 20 alumnes o utilitzar-se com a salad’aposicions o recepcions.

L’entrada en funciona-ment de l’aparcamentmillorà a la vegada l’ac-cessibilitat a lesinstal·lacions del Col·legi,tant pel que fa a la plantabaixa com a la primera.L’accés des de l’aparca-ment fins a les oficines esrealitza ara a través delporxo de l’edifici, i s’utilit-za el vestíbul inferior quecomunica les dues plan-tes.

El gruix de la segona fasede les obres el constituïala reforma i modernitza-ció de les instal·lacionsde la planta principal delCol·legi que es van ini-ciar, per tal de garantir el

bon funcionament de la seu, un cop finalitzat el trasllat deles activitats a la planta baixa.

Antiguitat instal·lacionsLa remodelació de la planta principal del Col·legi eranecessària no tan sols per una qüestió d’imatge corporati-va, sinó pel mal estat i antiguitat en el qual es trobaven lesinstal·lacions elèctriques i de climatització, les quals podienarribar a comprometre la pròpia seguretat de l’edifici; i lesinstal·lacions de comunicació, que requerien d’una posadaal dia dels actuals sistemes informàtics.

Al nou disseny de les instal·lacions se li exigia conservar elsespais i usos que existien abans, els quals es consideravenadequats; i una distribució i disseny que millorés la comu-nicació dels diferents departaments amb els col·legiats.L’opció triada finalment conserva en part la distribució dezones administratives i modifica la situació dels departa-ments d’atenció al col·legiat, secretaria i visats, per millo-rar l’espai, l’enllumenat natural i el servei al col·legiat.Conjuntament amb la remodelació de la planta primera i,per tal de racionalitzar el sistema de treball ja existent, esreorganitzà també la situació del personal dels diferentsdepartaments de la planta baixa. Es van agrupar Informà-

19TAG març 2007

tica, formació, dinamització i gabinet tècnic, que sovintparticipen dels mateixos projectes; i d’altra banda, serveisexterns i assegurances, dependents un de l’altre i que escaracteritzen per una relació extracol·legial molt marcada.L’espai destinat a la formació el conformen ara tres aulespetites destinades a cursos especialitzats, l’aula d’informàti-ca i la sala de juntes, que s’utilitzarà per als cursos demajor assistència.

A nivell tècnic, els col·legiats disposaran d’un ordinadoramb programes d’amidaments, seguretat i salut, dibuix icàlcul d’estructures, que podran utilitzar a les instal·lacionsdel Col·legi; i d’una sala de reprografia amb dos plòters,copiadora de plànols i impressores a color i blanc i negre.

Nous reptesFinalment, la tercera fase d’aquest procés de millora s’hade concretar amb realització de dues obres de caire moltdiferent. La primera consistirà en la reforma de la sala d’ac-tes del col·legi, un projecte que encara es pendent de pre-sentació de propostes però que vol donar al nostrescol·legiats un espai de reunions ampli, confortable i pràctic,un aula magna que podria compartir amb la sala polivalenti l’aula d’informàtica, les necessitats d’espai formatiu delCol·legi.

L’objectiu final de la Junta de Govern del COAATT que noés altre que millorar ostensiblement el servei i la imatge cor-porativa del les instal·lacions, s’aconseguirà amb la segonade les obres que completa aquesta tercera fase, i que con-sisteix en la reforma de la plaça de l’edifici, l’accés princi-pal a les instal·lacions col·legials. Aquesta obra és tambéen període de presentació de projectes i el Col·legi partici-pa només en part, ja que es tracta d’una iniciativa de lacomunitat de propietaris de l’edifici.

Des de la vocalia de manteniment i la Junta del COAATT,volem agrair al personal del Col·legi la col·laboració pres-tada i, als col·legiats, la seva paciència i comprensió.��

JOSÉ LUIS HERNÁNDEZ OSMA

Vocal d’Informàtica i Manteniment COAATT

TAG març 200720

“Tots hem de treballar pel compliment deles normes de seguretat”

El Col·legiEl Col·legi ���

Julio BaixauliPresident del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

El president amb companys aparelladors, el dia de la passada assemblea general i inauguració de les noves instal·lacions

Com ha anat l’exercici de l’any passat, ha estatuna sorpresa aquestes dades?

En línies generals, l’any 2006 ha estat de creixementde l’activitat al sector de la construcció, reflectint-se en unincrement moderat del nombre de visats i de les interven-cions professionals. De tota manera, era d’esperar que refe-rent a la construcció de l’habitatge nou, de mica en mica,es normalitzés fins a uns nivells raonables de creixement,simplement perquè no era possible mantenir pujades del 25o el 22% com passava des de l’any 2002.

Segons les dades dels habitatges iniciats al 2006 (obra

nova visada al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnicsde Tarragona) es reflecteix la moderació del sector, a laqual fan referència els arquitectes, i que en el nostre cas sig-nifica pràcticament igualar els habitatges nous al 2005.

Quines són les expectatives pel que fa al númerod’habitatges projectats?

Les expectatives són d’un alentiment molt moderat delsector, sense sotracs ni daltabaixos. Un ajust vers la deman-da, més continguda ara, a conseqüència dels alts preus devenda i a la pujada dels tipus d’interès, i que a curt termi-

21TAG març 2007

ni es traduirà, entenem, en el manteniment de les dades de2004 i 2005.

A la vegada es parla de la necessitat d’unamoderació en els preus, creu que és necessari queel creixement en el preu dels habitatge es desac-celeri i d’aquesta manera aconseguir una estabili-tat?

Una moderació del creixement dels preus seria recoma-nable per mantenir els actuals nivells de construcció i garan-tir d’aquesta manera la bona salut del sector. Tot i així, enaquest any 2006 el preu de l’habitatge ha reflectit un lleu-ger alentiment, que molt probablement es confirmarà durantel 2007, amb el qual s’aconseguirà un ritme de vendesadequat que absorbeixi l’oferta d’habitatge nou que esconstruirà (sobre els 15.500 o 16.000). A més, el preutambé dependrà, i molt, de l’estabilitat econòmica i la puja-da dels tipus, ambdós prou estables.

Quines possibilitats obre el Codi Tècnic del’Edificació per als arquitectes tècnics?

El Codi Tècnic de l’Edificació principalment aportaaquests aspectes:

• Referma l’arquitecte tècnic com a director d’execuciói principal responsable de la bona execució de les obres,d’acord, evidentment, a les exigències de disseny i qualitatque l’arquitecte defineix als projectes.

• Implanta una nova figura, la del tècnic dedicat al con-trol del manteniment dels edificis. La seva tasca serà la deportar a terme el manteniment especificat al Llibre del’Edifici.

• Es consolidarà la funció de l’arquitecte tècnic com aresponsable de dissenyar el programa de qualitat, el pla decontrol de qualitat, que per la seva complexitat el redacta-rà molt probablement un arquitecte tècnic i s’incorporarà alprojecte d’edificació de l’arquitecte.

Però el canvi més important que introduirà el CodiTècnic de l’Edificació per a la nostra professió consisteix enquè modificarà la nostra manera de treballar. És a dir, igualcom hem de fer ara amb el control de la seguretat a lesobres, s’haurà de documentar meticulosament la feina dedirector d’execució. I per tant, serà necessari documentar larecepció dels materials a l’obra, les visites i els controls d’e-xecució de les obres i el control de l’obra acabada.

Així mateix, cada vegada més promotors i constructorscontracten arquitectes tècnics dintre dels seus equips tècnicsper garantir el compliment del Codi Tècnic de l’Edificació.

Creu que és positiu que la qualitat sigui cada copmés una qüestió obligatòria i que s’introdueixinaspectes com la eficiència energètica dels edificis?

El Codi Tècnic de l’Edificació exigeix unes prestacionsmínimes de seguretat, habitabilitat i funcionalitat mitjançantla prescripció d’uns materials amb unes mínimes presta-cions que abans de l’aprovació del Codi Tècnic, en la granmajoria de casos, ja es requerien.

La utilització d’energies alternatives per a la producciód’aigua calenta sanitària pot ser el punt més innovador del

Codi Tècnic, però ja era un fet en moltes ordenances muni-cipals abans de l’aprovació del citat Codi. I referent a lamillora de les prestacions acústiques, tèrmiques, de ventila-ció, estructurals, són la recopilació del que ja hi havia.

El Codi, principalment, ens obligarà a documentar elque fins ara es feia però del qual no s’hi deixava constàn-cia: la bona execució i la qualitat dels materials i equipsque utilitzem. Fabricants, subministradors i constructors, tre-ballaran en les mateixes condicions. El fabricant haurà deproduir i certificar la qualitat del seu producte, el subminis-trador distribuir solament aquells materials que disposindels certificats necessaris, i el constructor o el promotor,adquirir només els materials i equips certificats.

I l’arquitecte tècnic, què fa i què farà en el futur?El paper actual de l’arquitecte tècnic el podem dividir en:• Relacionat directament amb l’obra, el seu paper prin-

cipal és com a director d’execució d’una obra, ja que l’ar-quitecte tècnic és el veritable coneixedor i responsable dela bona execució de l’obra, coneixedor del dia a dia i delseu abast, sent el veritable interlocutor entre el constructor iel promotor (31% de les intervencions professionals delsarquitectes tècnics són direccions d’execució). A més, l’ar-quitecte tècnic, també, n’és el responsable del control dequalitat al 100% de les noves edificacions i supervisa laseguretat d’un 85% de les obres.

• No relacionat directament amb l’obra, hi trobem laredacció de projectes, que ocupa un 15% del mercat pro-fessional.

• En àmbits totalment diferent a l’obra, l’arquitecte tèc-nic s’orienta cap a tasques molt específiques com són l’ela-boració d’informes, taxacions o certificats d’habitabilitat. Laredacció d’informes està prou assentada, es manté en un3% inalterable en els últims 5 anys. En canvi, els certificatsd’habitabilitat d’habitatge usat són una de les intervencionsprofessionals que més creixen, ocupen ja un 25% del totalde les intervencions, només per sota de les direccions d’e-xecució, i amb unes expectatives de creixement juntamentamb a la taxació, molt importants.

Podria destacar els principals reptes del col·lectiud’aparelladors?

El principal repte de la nostra professió és el de conso-lidar-nos com a responsables de la direcció de les obres i dela qualitat a l’edificació, dins del marc legal, professional iformatiu enfront d’un mercat extraordinàriament competitiu.

Promotors, constructors i arquitectes tècnics hem decol·laborar molt més estretament en el camp de la segure-tat, de la formació de treballadors i les bones pràctiquesconstructives.

Enguany es compliran 4 anys de la seva elecciócom a president del Col·legi d’Arquitectes Tècnicsde Tarragona. Què ha aconseguit en aquestsanys, quin balanç en fa?

La voluntat de la Junta de Govern que presideixo haestat transformar el Col·legi recuperant el sentit col·legial,basant-se en el contingut tècnic, formatiu i social, principal-

ment. Però, amb dos vessants conjunts, és a dir, una trans-formació interna, ampliant els serveis col·legials, com ésl’actualització i ampliació contínua de la pàgina web ialtres canvis, que hem volgut finalitzar amb una transforma-ció externa: la reforma de la seu col·legial, per poder dis-posar d’un espai accessible i renovat. Tot això a més nave-gant amb els importants canvis normatius.

En quina situació es troba actualment elLaboratori d’Assaig?

El Laboratori, amb l’aprovació del Codi Tècnic del’Edificació, és peça clau de servei. I per aquest motiu, s’hatreballat per adaptar-lo a les noves exigències normatives ide mercat. És un servei que, juntament amb l’OCT i l’asse-gurança decennal, s’ofereix amb màximes garanties.

A més de millorar un laboratori en l’aspecte económic,aconseguint que sigui rendible, a més estem aconseguintque sigui un referent de qualitat, tant en els assaigs com enla gestió, introduint nous sistemes de gestió de rutes, presade dades amb PDA per reduir els errors, publicació deresultats en internet, fins i tot properament un sistema d’avi-sos per SMS.

Darrerament es comenta que la seguretat és unpunt dèbil, què en pensa?

La seguretat a les obres és la màxima preocupació delsarquitectes tècnics.

Els constructors són els primers responsables de la segu-retat, i l’arquitecte tècnic els ha de controlar i coordinar, ésl’encarregat de fer complir les normes, tot i que n’hi ha tre-balladors i constructors que no sempre faciliten la feina.

Actualment, les demandes vers els tècnics prenen la viapenal, quan no hauria de ser així. Evidentment, nosaltressom els primers interessats en reduir la sinistralitat, però sónles empreses les que haurien de vetllar per la seguretat delseus treballadors.

La legislació obliga cada vegada més a les empreses aincidir en la seguretat dels seus operaris, el mateix CodiTècnic ho fa, però els constructors i principalment els treba-lladors han de prendre consciència del risc que suposa tre-ballar en una obra i no complir amb les mesures que elcoordinador i la seva empresa li exigeix.

Per tant, tots hem de treballar pel compliment estricte deles normes de seguretat.��

23TAG març 2007

Activitats col·legialsActivitats col·legials ���

Exposició Tarragona Accessible

L a inauguració, va tenir lloc el dia 19de febrer, a les 19.00 h, amb una important assis-tència de gent interessada en el tema, i una bonarepercussió als mitjans de comunicació locals,apareixent a les portades dels principals diaris dela demarcació.

Breu història

El Sr. Ramon Valls Vicepresident de la FundacióTARRAGONA UNIDA, ONG del COAATT, esposa en contacte al març del 2004 a través del’Agència Catalana de Cooperació amb els pro-fessors, Sandra Bestraten i Emili Hormies, de l’as-signatura HABITATGE I COOPERACIÓ de l’Esco-la Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelonade la UPC i projecten iniciar un treball conjunt decol·laboració en el marc de l’Accessibilitat a laCiutat de Tarragona.

El Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona,molt sensible a aquesta problemàtica fa els possi-bles per portar en davant aquest projecte. Lesparts esmentades es varen reunir a l’octubre del2004 amb l’Ajuntament de Tarragona (represen-tat per la regidora de Benestar Social Sra. Expó-sito) per presentar i coordinar el projecte d’anàli-si de l’accessibilitat de la via pública i comercialde la ciutat.

En novembre del mateix any, un grup de 30 alum-nes de l’escola d’arquitectura (amb la professoraSandra Bestraten com a responsable) inicien eltreball de camp. Ramon Rebollo, arquitecte tèc-nic, va fer de suport i guia d’aquest treball perpart del COAATT. L’equip va fer l’estudi en profun-ditat de la situació d’accessibilitat de la zonaturística i comercial de la ciutat.

Roda de premsa anterior a la inauguració de l’exposició, presidida pel conseller municipal i presi-dent de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio

L’Exposició, a la sala Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona

TAG març 200724

Arrel dels bons resultats de l’estudi, i per poten-ciar la seva projecció, el setembre de 2006 esreuneixen totes les parts implicades COAATT,UPC i Ajuntament de Tarragona i es decideix laconveniència de divulgar amb una exposició lesdades recollides i els principals aspectes que per-metin fer una ciutat més accessible per a tothom. ‘És l’entorn realment el que crea la discapacitatde les persones’

Objectius de l’exposició• Divulgar el concepte d’accessibilitat i fer

conèixer la problemàtica al voltant de l’acces-sibilitat per a persones amb discapacitat omobilitat reduïda a la ciutat de Tarragona.

• Conscienciar, sensibilitzar i intentar modificarla conducta dels visitants de l’exposició enversl’accessibilitat.

25TAG març 2007

Dos moments del circuït

• Captar l'atenció dels visitants i sensibilitzar-losintentant que la realitat els impacti.

• Transformar l'espai del pati Jaume I del’Ajuntament en un espai de reflexió i cons-cienciació sobre les barreres arquitectòniquesi la possibilitat d’evitar-les.

Descripció de l’exposició

L’exposició consta de diverses parts o zones quees complementen:

• Espai gràfic: plafons de gran format on s’ex-posen els plànols, fotografies i les fitxes d’ava-luació de l’accessibilitat dels comerços.

• Espai físic: circuit de rampes, esglaons, dife-rents paviments, etc. on els visitants podenviure l’experiència de moure’s amb cadira derodes i/o amb bastó i antifaç per una repro-ducció d’un circuit urbà.

• Espai multimèdia: punts de consulta de lesfitxes de tots els comerços avaluats.��

TAG març 200726

LegislacióLegislació ���

Análisis de la ley 32/2006, de 18 deoctubre, sobre la subcontratación en elsector de la construcción

La Ley se publica en el BOE nº 250del día 19 de octubre de 2006, y entrará envigor a los 6 meses siguientes desde esa fecha,por lo que será de aplicación a partir del 19 deabril de 2007.

A las obras de construcción iniciadas antes deesa fecha, no les serán de aplicación los artículos4 y 5 de la misma, relativos a los requisitos exigi-bles a los contratistas y subcontratistas y del régi-men de la subcontratación.

Las cuestiones más significativas, de esta ley, sonlas siguientes:

• Registro de Empresas Acreditadas. Secreará en cada Comunidad Autónoma el Regis-tro de Empresas Acreditadas en el que debe-rán, obligatoriamente, inscribirse las empresasque quieren actuar como contratistas o subcon-tratistas en el sector de la construcción. Dichainscripción será válida para actuar en todo elterritorio nacional (arts. 4 y 6).

• Libro de Subcontratación. En cada obrade construcción deberá existir un Libro de Sub-contratación, que recogerá todos los aspectosrelacionados con el cumplimiento de la Ley deSubcontrataciones. El contenido, obligaciones yderechos del mismo y su habilitación por laautoridad laboral correspondiente serán deter-minados reglamentariamente. En tanto no exis-ta dicha disposición reglamentaria, se utilizarácon las mismas condiciones y a los mismos efec-tos la ficha que figura como Anexo de la propialey (art. 8 y Disposición Transitoria Segunda).

Existirá un libro de subcontratación por cadacontratista. Deberá permanecer en todomomento en la obra y constarán en él, pororden cronológico todas las incorporaciones.

También se indicarán las instrucciones dadaspor el coordinador de seguridad para marcarla dinámica, así como las anotaciones de laDirección Facultativa para justificar excepcio-nalmente el 4º nivel.

A este libro tendrán acceso el promotor, direc-ción facultativa, coordinador de seguridad, tra-bajadores autónomos, delegados de preven-ción de riesgos de las contratistas y laautoridad laboral.

• Porcentajes de plantilla con contratoindefinido. Las empresas contratistas o sub-contratistas del sector de la construcción debe-rán tener los siguientes porcentajes mínimos detrabajadores contratados con carácter indefini-do respecto del total de la plantilla (art.4.4):

Los requisitos de una empresa para que sea con-tratista o subcontratista son:

1. Contar con medios materiales y humanos yutilizarlos para la actividad2. Asumir riesgos y responsabilidades propias(póliza de seguro RC)3. Acreditar que dispone de organización enproducción y dirección de la empresa.4. Acreditar la organización preventiva segúnLey de Prevención de Riesgos Laborales

%mínimo

Plazos Fechas

10% 18 primeros mesesA partir de abril

de 2007

20% 19º mes al 36º mesA partir de octubre

de 2008

30% 37º mes en adelanteA partir de abril

de 2010

27TAG març 2007

• Régimen y niveles de subcontratación (art. 5).

-Promotor. El promotor podrá contratar direc-tamente cuantas empresas estime oportuno,sean personas físicas o jurídicas. Cada unade estas empresas es denominada contratistao empresario principal.

-Niveles de subcontratación. Se admiten hasta3 niveles de subcontratación, computándosecomo primer nivel la subcontratación queefectúa el contratista o empresario principalcon otra empresa para ejecutar una parte dela obra contratada por el promotor con dichoempresario principal.

-Trabajadores autónomos. Como norma gene-ral, los trabajadores autónomos pueden serobjeto de subcontratación, pero ellos no pue-den, a su vez, subcontratar a otras empresasni a trabajadores autónomos.

-Empresas suministradoras de mano de obra.Al igual que los trabajadores autónomos, tam-poco podrán subcontratar los subcontratistascuya organización productiva consista funda-mentalmente en la aportación de mano deobra. Se incluyen aquellas empresas que lle-van herramientas manuales.

-Nivel adicional de subcontratación de formaexcepcional. A juicio de la dirección facultati-va de la obra, cuando existan casos fortuitosdebidamente justificados, por motivos deespecialización de los trabajos, complicacio-nes técnicas o circunstancias de causa mayorse podrá, excepcionalmente, extender la sub-contratación hasta un 4º y definitivo nivel desubcontratación. Tanto la aprobación dedicho nivel adicional excepcional de subcon-tratación, por la dirección facultativa, comolas causas que lo motiven deberán figurar enel Libro de Subcontratación de la Obra. Dichasubcontratación adicional será comunicadapor la empresa contratista al coordinador deseguridad y salud, a los representantes de lostrabajadores de las empresas del ámbito deejecución de su contrato y, además, a la auto-ridad laboral competente, mediante la remi-sión de un informe motivado en el plazo máxi-mo de 5 días hábiles desde su aprobación.

• Formación preventiva de los trabaja-dores. Los trabajadores deberán haber recibi-do formación respecto de los riesgos de supuesto de trabajo y las formas de prevenirlos.La forma de acreditación de dicha formaciónse establecerá mediante reglamento o a través

de la negociación colectiva y podrá consistir enun carné o cartilla profesional individual del tra-bajador, con validez en el conjunto del sector(art. 10).

• Deber de vigilancia e infracciones ysanciones. Las empresas intervinientes en elproceso de subcontratación vigilarán el cumpli-miento de lo previsto en la Ley de Subcontrata-ción, por parte de las empresas y autónomossubcontratados. Siguen plenamente vigentes losartículos 42 y 43 del Estatuto de los Trabajado-res. Se introducen varios nuevos apartados enla Ley de Infracciones y Sanciones en el OrdenSocial, al objeto de que queden recogidascomo infracciones a la misma el incumplimien-to de lo preceptuado en la Ley Reguladora dela Subcontratación en el Sector de la Construc-ción (art,s. 7 y 11 y Disposición Adicional Pri-mera). El incumplimiento de esta ley dará lugara infracciones graves o muy graves.��

YOLANDA FERNÁNDEZ VÁZQUEZ

Arquitecte TècnicWWW.SEGICONS.COM

Promotor

Contratista o empresario prin-cipal

Subontratista de1er nivel

Subontratista de 2º nivel

Subontratista de 3er nivel

Subontratista de 4º nivel(Excepcionalmente)

TAG març 200728

B)

REG

ISTR

O D

E SU

BCO

NTR

ATA

CIO

NES

Apr

obac

ión

de la

Dire

cció

n fa

culta

tiva

(3)

Firm

a de

l sub

con-

tratis

ta o

trab

aja-

dor

autó

nom

o

Refe

renc

ia d

ein

struc

cion

es d

elco

ordi

nado

r (2

)

Fech

a en

tre-

ga p

lan

dese

g. y

sal

ud

Resp

onsa

ble

de d

irec-

ción

trab

ajos

/Re

pres

enta

ntes

de

los

traba

jado

res

Obj

eto

del c

ontra

toFe

cha

com

ienz

otra

bajo

s

Nº

orde

nde

l com

i-te

nte

(1)

Niv

el d

esu

bcon

trata

-ci

ón

Empr

esa

subc

ontra

tista

o tr

a-ba

jado

r au

tóno

mo

/ N

IFN

ºor

den

A)

DA

TOS

IDEN

TIFI

CA

TIV

OS

DE

LA O

BRA

NIF

NIF

NIF

NIF

Loca

lidad

Prom

otor

Con

tratis

ta

Dire

cció

n Fa

culta

tiva

Coo

rdin

ador

de

seg.

y s

alud

en

fase

de

ejec

ució

n

Dom

icili

o de

la o

bra

AN

EXO

FIC

HA

DEL

LIB

RO D

E SU

BCO

NTR

ATA

CIÓ

NH

oja

n.º

____

____

__

(1)

En e

sta c

olum

na s

e an

otar

á el

Nº

de o

rden

cor

resp

ondi

ente

al a

sien

to d

e la

em

pres

a qu

e ha

sub

cont

rata

do lo

s tra

bajo

s a

la s

ubco

ntra

tista

de

este

asi

ento

, dej

ándo

se e

n bl

anco

en

caso

de

que

la c

omite

n-te

sea

la e

mpr

esa

subc

ontra

tista

.(2

)En

esta

col

umna

se

hará

con

star,

en s

u ca

so, l

a re

fere

ncia

de

las

hoja

s de

l Lib

ro d

e in

cide

ncia

s al

pla

n de

seg

urid

ad y

sal

ud d

el c

ontra

tista

en

las

que

el C

oord

inad

or d

e se

gurid

ad y

sal

ud e

n fa

se d

e ej

e-cu

ción

hay

a ef

ectu

ado

anot

acio

nes

sobr

e la

s in

struc

cion

es s

obre

el d

esar

rollo

del

pro

cedi

mie

nto

de c

oord

inac

ión

esta

blec

ido.

(3)

Cua

ndo

proc

eda,

se

hara

con

star e

n es

ta c

olum

na la

apr

obac

ión

de la

sub

cont

rata

ción

a q

ue s

e re

fiere

el a

sien

to p

or p

arte

de

la D

irecc

ión

Facu

ltativ

a, m

edia

nte

la fi

rma

del m

ism

o en

esta

cas

illa

y la

indi

-ca

ción

de

su fe

cha.

FIRM

A Y

SEL

LO D

E LA

EM

PRES

A C

ON

TRAT

ISTA

BOE núm. 250 Jueves 19 octubre 2006 36323

29TAG març 2007

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

L’habitatge nou a les comarques deTarragona

Obra nova visada

Sup. Hab.m_

Sup. Garat-ge m_

Sup. Altresm_

Habitat-ges

% Hab.

2001 1.143.087,84 394.765,72 104.379,54 10.360 -15.00%

2002 1.331.910,49 476.921,45 167.856,18 12.513 20.78%

2003 1.531.930,00 499.272,92 170.755,43 14.211 13,57%

2004 1.437.392,36 497.788,26 168.022,53 13.404 -5.67%

2005 1.647.788,31 580.156,52 207.587,62 16.788 25.24%

2006 1.726.471,97 608.449,97 158.874,00 16.347 -2.63%

Obra nova acabada

Sup. Hab.m_

Sup. Garat-ge m_

Sup. Altresm_

Habitat-ges

% Hab.

2001 791.193,27 249.538,98 123.685,30 8.211 12.51%

2002 1.028.909,63 369.716,39 147.852,55 9.905 20.63%

2003 983.226,09 328.001,17 115.376,90 9.315 -5.96%

2004 1.387.254,74 484.142,58 167.616,00 12.759 36.97%

2005 1.658.050,87 546.149,66 193.774,60 15.429 20.93%

2006 1.935.512,4 642.466,65 190.333,64 17.703 14.74%

Les dades d’habitatges iniciats al 2006 (obranova visada al Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarrago-na), reflecteixen també la moderació del sector al qual fan

referència els informes i que es concreta, en el nostre cas,en un mínim descens del 2,95 % respecte del 2005. Com era d’esperar la construcció d’habitatge nou de micaen mica, es normalitza fins a uns nivells raonables de crei-xement, simplement perquè no era possible mantenir puja-des del 25 o del 22 % com passava des de l’any 2002.Tots els informes econòmics coincideixen en indicar que l’in-crement dels preus de venda d’habitatges es modera i queel temps de venda s’incrementa.

TAG març 200730

Les expectatives són d’un alentiment molt moderat del sector sense sotracs ni daltabaixos, un ajust vers la demanda, méscontinguda ara, a causa dels als alts preus de venda i a la pujada dels tipus d’interès, i que a curt termini es traduirà envariacions a la baixa del nombre d’habitatge nou d’un 4 o un 5%.

Una moderació del creixement dels preus és, en qualsevol cas, recomanable per tal de mantenir els actuals nivells de cons-trucció i garantir d’aquesta manera la bona salut del sector. Ja aquest any el preu de l’habitatge ha reflectit un lleuger alen-timent que molt probablement es confirmarà al 2007, per tal d’aconseguir un ritme de vendes adequat que absorbeixi l’o-ferta d’habitatge nou (sobre els 15.500 o 16.000) que es construiran. El preu també dependrà i molt, de l’estabilitateconòmica i la pujada dels tipus, ambdós prou estables.

OBRA NOVA PER COMARQUES

El comportament del sector és en qualsevol cas molt més versàtil quan l’analitzem en detall. Si la tendència global ens indi-ca un descens del 2,63%, l’evolució de cadascuna de les comarques és molt diferent. La Conca de Barberà, l’Alt Camp, elTarragonès i principalment el Priorat, pugen per sobre del 10%, fins un 45% en el cas del Priorat. En canvi Baix Camp iRibera d’Ebre baixen entre un 2% i un 3%, i és el Baix Penedès, amb un descens del 23%, qui pateix un reajustament deles perspectives d’obra nova, molt probablement pels alts preus que el mercat havia assolit.

La construcció d’habitatge nou als diferents municipis és també molt irregular. Cambrils, per exemple, baixa per segon anyconsecutiu, aquest 2006 un 41% respecte l’any passat. En canvi Reus puja un 27%.Com a tendència general, sí s’aprecia una baixada general al conjunt dels grans municipis mentre que poblacions con Rodade Barà o la Pobla de Mafumet continuen encara a l’alça, un 12% i un 16% respectivament.

Comarca Habitatge nou 05 Habitatge nou 06 %

ALT CAMP 789 908 15.08%

BAIX CAMP 5.233 5.081 -2.90%

BAIX PENEDÈS 4.786 3.680 - 23.11%

CONCA DE BARBERÀ 387 487 25.84%

PRIORAT 102 148 45.09%

RIBERA D'EBRE 531 511 -3.77%

TARRAGONÈS 4.960 5.532 11.53%

31TAG març 2007

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

OBRA NOVA PER MUNICIPIS

Quant a la tipologia de l’habitatge, es confirma la tendència a la construcció de blocs en detriment de l’unifamiliar en lesdiferents formes, unifamiliar, aparellat, en filera, etc... Fet que ja des de 2004 es confirmava i que al 2006 es ratifica defi-nitivament.��

GABINET TÈCNIC DEL COATT

Municipi Habitatge nou 05 Habitatge nou 06 %

EL VENDRELL 1.548 1.432 -7,49%

CAMBRILS 1.349 800 -40,69%

TARRAGONA 1.379 1.009 -26,83%

REUS 1.247 1.589 27,43%

MONT-ROIG DEL CAMP 1.215 911 -25,02%

CALAFELL 880 865 -1,70%

VILA-SECA 661 483 -26,92%

RODA DE BARÀ 554 625 12,82%

LA POBLA DE MAFUMET 422 490 16,11%

VALLS 366 226 -38,25%

L’HOSPITALET DEL INFANT 428 223 -47,90%

Unifamiliar En Bloc %

2003 4621 9590 32.51%

2004 3873 9531 28.89%

2005 4682 12106 27.88%

2006 4314 12033 26.39%

TAG març 200732

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

La construcció romana (14)

LA VOLTA DE CANÓ DE PEDRA

S’utilitza per cobrir generalment una sala rectangular, alllarg de dos murs paral·lels que es on s’aguanta. El desigd’economitzar la construcció porta els romans a construiruna volta sense cindri, unint les pedres amb caixa i espigaper tal d’evitar el deslliscament fins una determinada alçada.

Una vegada s’ha eliminat la part baixa del cindri, ara calconstruir la resta, el mes barat possible. D’aquí neixen lesvoltes d’arcs juxtaposats. D’aquesta manera cada dovellaes recolza entre dos cindris.

L’efecte es millora separant les arcades que donaran formaa l’esquelet resistent durant la construcció. Els espais escobreixen amb enllosat, amb la qual cosa reduïm el pesdamunt dels cindris. (Temple de Diana. Nimes)

Si damunt dels arcs aixequem uns carcanyols o timpans lasuperfície a cobrir es torna plana i pot servir de pavimentd’un pis superior.

La volta d’aresta en pedra

Neix per la intersecció de dos voltes de canó de la matei-xa llum. Sol cobrir espais quadrats o rectangulars. Aquestsistema permet col·locar finestres. (Tepidarium de les termesde Caracalla)

Els romans no saben resoldre els encontres en aresta ambdovelles i procuren evitar aquest tipus de construccions.

Les dovelles de les arestes presenten sempre un angle agutdifícil de resoldre i alhora és el lloc per on es poden tren-car les pedres, d’aquí el recel dels romans. (Corredors del’odeó d’Herodes Atic en Atenes)

La solució la troben els romans col·locant canyons a dife-rents nivells per tal d’evitar-ne l’encontre. Així situen elsarrancs d’una de les galeries per damunt la clau de l’altra.

La volta més alta segueix sense interrupció i la més baixas’obre en un mur vertical. Un exemple el tenim en els amfi-teatres, els corredors perimetrals es creuen amb galeriesradials sense trobar cap volta en aresta. (Nimes i el Colo-seo)

Una obra d’art de l’estereotomia en pedra és el Mausoleude Teodoric a Ràvena, aquí si que trobem una volta peraresta, però es va construir l’any 530 d.C.��

ANTONI BLADÉArquitecte tècnic

Professor de Construcció

33TAG març 2007

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica ���

“¿Gatillo fácil o legítima defensa?”

Aquest és el titular d’un dels molts articlesque van aparèixer a la premsa quan es va donar a conèi-xer l’esdeveniment d’un determinat jove que, segons sem-bla, en funcions de vigilància, la va emprendre a trets quanva sospitar que els ocupants d’un determinat vehicle volienentrar a robar a l’habitatge del seu sogre. El debat socialper aquests fets va ser aquest: “¿gatillo fácil o legítimadefensa?”.

Aquest titular em va fer pensar en un altre sentit de cara alsarquitectes tècnics: Signatura fàcil o legítima defensa?

Estem en uns temps en els quals els vents bufen forts i, amés, molt forts contra els arquitectes tècnics, especialment,quan aquests assumeixen les funcions de Coordinadors deseguretat, a qui se’ls confon, quan passa algun accidentlaboral, amb la causa de tots els mals. Aquesta agressivitatlegislativa i processal contrasta amb l’extremada bona fede l’arquitecte tècnic, que en l’exercici de les seves funcionsva d’alguna manera “confiat”.

Massa sovint es demana sistemàticament als arquitectes tèc-nics que signin multituds d’escrits, informes i documents.Molts d’aquests no són estrictament necessaris que estiguinsignats pels arquitectes tècnics, se’ls hi demana “una signa-tura de cortesia” i sovint, massa sovint, aquestes signaturesde complaença acaben incriminant el propi autor de la sig-natura. És per això que parlem de “firma fácil” però en capcas per legítima defensa, sinó, ans al contrari, per autoin-culpar-se després de manera innecessària i gratuïta.

Moltes vegades es demana que se signin certificats per dircoses que no s’ajusten exactament a la realitat, com perexemple, que una línia d’alta tensió està a una determina-da distància per poder iniciar, urgentment, les obres, aixòsota la promesa que la companyia. subministradora moltaviat farà les modificacions per apartar-la del lloc on es pre-tén edificar. I moltes vegades se signa de bona fe, peròsense saber quines seran les seves conseqüències.

En primer lloc, permeteu-me que us digui que sempre quees demani un certificat s’ha de pensar si és necessària laforma de certificat o bé es pot substituir per un “informe”,perquè el certificat és la constatació D’UNA VERITAT

REFLECTIDA EN UN DOCUMENT i, en canvi, un informeés una exposició més o menys genèrica d’un fet que per-met el joc de la interpretació i, per tant, es té més marge.Per tant, el primer consell és que, si es demana la signatu-ra d’algun document, millor que sigui un informe que nopas un certificat. En la majoria dels casos la divergènciaentre el que diu el certificat i la realitat pot comportar lacomissió d’un delicte de falsificació de document públic oprivat, així de clar.

En segon lloc, quan un constructor demana un informe ocertificat per poder aportar al Ministeri de Treball perquèno li posin o li redueixin una sanció administrativa i econò-mica, s’hauria de meditar profundament. En principi larecomanació lògica seria de no fer-ho, però si no hi ha mésremei, caldrà mesurar escrupolosament el seu contingut. Hevist moltes vegades incorporats als autos judicials aquesttipus d’informes que denomino de cortesia, que han acabatincriminant i, a més, en qualitat d’acusat a l’arquitecte tèc-nic. En tot cas, suggereixo que abans de signar aquestsinformes es passin a l’assessoria jurídica, per tal quepuguin ser valorats adequadament.

També es demana un informe o certificació sobre qüestionseconòmiques o de defectes constructius per reclamacionsentre Promotor-Constructor o al inrevés. Ull! Passa el mateix,però si en la fase de direcció de l’execució no s’ha enca-rregat a l’arquitecte tècnic la verificació econòmica, entencque no hauria d’entrar a valorar una matèria que no haestat objecte d’encàrrec professional. Quant als defectes,pregunto: com es pot fer un informe sobre defectes especial-ment al final de les obres, quan no es té constància al Lli-bre d’Ordres, ni al llarg de la seva execució que s’hagi exi-git la seva subsanació a peu d’obra? Moltes demandes esdirigeixen contra l’arquitecte tècnic pel contingut del seupropi informe.També es demanen documents sobre la idoneïtat de lagrua, qüestió que entenc que, per la seva especialitat, seriamés pròpia del ram de l’enginyeria.

S’insisteix també, per part del promotor, en la signatura —formal— de la certificació d’acabament de les obres, quanen realitat no estan acabades i molt, molt sovint, presentenmancances greus que impedeixen l’habitabilitat dels habi-tatges. Altres cops es demana la signatura només de deter-minats departaments perquè urgeix la seva venda i això ésmolt difícil perquè si el conjunt edificatori només és un, esfa difícil que es puguin habitar uns pisos mentre els treba-lladors simultanegin l’obra i els aparcaments o ascensorsencara no estiguin en funcionament? És clar que els dife-

TAG març 200734

rents pisos formen part d’un conjunt i que necessiten tots elsserveis propis d’un habitatge i, per tant, si no és possible laseva utilització, no serà possible la signatura de la certifica-ció d’acabament de les obres.

El tema no està en no signar res, sinó a l’inrevés. S’ha depoder signar allò que realment és i, a més, allò que ens bene-ficia, encara que no agradi a ningú, com per exemple el Lli-bre d’Ordres. El Llibre d’Ordres és una eina importantíssima,tant importantíssima que, segons sembla, altres Col·legisrecomanen que no es porti, que és millor no deixar constàn-cia de res, perquè així no existeixen proves en cas de queles indicacions que puguin figurar en el llibre no resultin lesadequades.

Per altra banda, un tema importantíssim en la defensa penaldels Coordinadors és l’aprovació del Pla. En la majoria deles vegades se signa i prou. Jo crec que la signatura és deltot insuficient perquè, en primer lloc, s’ha de valorar si real-ment aquest Pla és el que s’ajusta a l’Estudi i, a més, s’hau-ria de condicionar la seva aprovació a la identificació a peud’obra dels Recursos preventius externs, de la persona a quipoder demanar informació sobre la idoneïtat dels treballa-dors i de la seva formació en matèria de seguretat, així comla identificació amb nom i cognoms del Delegat de Preven-ció, l’obligació del Contractista principal que es notificaranformalment les possibles subcontractes, a qui serà exigiblela presentació del seu pla, i també la restricció en el règimde subcontractació a més de tres empreses i, també moltimportant, s’ha de poder constatar si el Pla defineix quinestasques estan considerades d’alt risc i quines mesures s’es-tableixen per evitar-lo.

Per tant, s’ha de signar sense por tot allò que és beneficiósper la seguretat jurídica i per la defensa individual. Per tantreitero: calen més signatures fetes en legítima defensa.

L’ambigüitat, la signatura fàcil, la cortesia i l’amabilitatdavant del promotor o del Constructor no serveixen de res,quan després sorgeixen responsabilitats penals, perquè totaixò llavors es torna en una prova de càrrec. Els fiscals, elsacusadors particulars i els Jutges no tenen manies a l’horade reclamar responsabilitats, unes responsabilitats quepoden portar a penes de privació de la llibertat. Per tant,no valen excuses: cal signar tot allò que convé per la defen-sa enèrgica dels arquitectes tècnics caigui qui caigui i petiqui peti.��

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Lletrat-assessor

35TAG març 2007

UrbanismeUrbanisme ���

La funció del nucli històric en la ciutatmediterrània actual

L a ciutat mediterrània actual, encreuament decivilitzacions i pobles, és gènesi i síntesis de la nostra herèn-cia urbana. El Mare Nostrum ha vist en el seu territori, desde les polis gregues i urbs romanes, passant per les ciutatsmedievals (cristianes o musulmanes), els burgs, la ciutatindustrial, els eixamples modernistes i finalitzant pels subur-bis dels anys seixanta i les urbanitzacions disperses actuals;manifestacions urbanes que han acabat conformant la ciu-tat contemporània que nosaltres coneixem.

El naixement de la ciutat moderna cal buscar-lo en els can-vis que va produir la revolució industrial iniciada al segleXVIII, que van atreure una gran quantitat de mà d’obra pro-cedent del camp. La ciutat va esdevenir punt de concentra-ció de treball, serveis i població. Però aquestes ciutats,encara tancades en les seves muralles medievals, no esta-ven preparades per a suportar un creixement tant impor-tant.

Les ciutats industrials, tant europees com nord-americanes,com Londres, París, Chicago o Nova York, van tenir com abase del seu creixement els congestionats i malsans barrisper a obrers, només s’ha de recordar les imatges de insalu-britat i misèria que evoquen obres com les de Dickens opel·lícules com Gangs of New York.

En aquest moment, el que avui es coneix com a nucli histò-ric comença a prendre connotacions negatives. Com a res-posta, apareixen a finals del segle XIX els moviments higie-nistes, així com altres corrents de tipus intel·lectual, que vanfer que es prengués consciència social de la necessitat dereformes urbanes. Aquest debats van conduir a una deman-da cada cop més creixent d’espai lliure a la ciutats, ambentorns ajardinats i una menor densitat d’habitatges1. Mar-cada per aquestes noves idees la ciutat és transforma icreix, però deixant de banda el nucli històric, que ambcarrers estrets, sinuosos i mancat de moltes infrastructures ésmés costós de renovar.

En els països anglosaxons s’opta pel concepte de ciutatjardí i cases unifamiliars iniciat per Howard2, mentre que aEuropa s’incorpora la figura dels eixamples. Le Corbusier ialtres autors defensen que l’eixample urbà sigui funcional imantingui la estructura compacta de la ciutat mediterrània,però que incorpori parcs i jardins públics en els seus dis-senys. La consigna de Cerdà: “urbanitzar el camp i ruralit-zar la ciutat”, estava influïda per aquesta corrent i suposa-va una valorització de la construcció cap als espais on lanatura estava més propera.

En aquest context, la nova burgesia enriquida durant larevolució industrial ocuparà els eixamples, convertint-los enel nou centre de l’activitat econòmica i social. Més tard, elsobrers s’instal·len als nous suburbis de les afores i les fàbri-ques, per tant el treball, marxa del nucli antic per qüestionsd’espais i necessitats. La ciutat antiga quedarà només habi-tada per la classe social amb menys recursos econòmics,propiciant un pèrdua de centralitat i serveis.

Els segle XX s’iniciarà amb un centre històric en ple procésde degradació, la pèrdua de funcionalitat i centralitat urba-na origina una despreocupació pel valor estètic i simbòlicde la ciutat històrica, que és reflectirà en la degradació d’e-dificis, en definitiva en la pèrdua de patrimoni.

L’oblit i les noves tendències lligades al ritme accelerat d’a-vui dia, sumats al fet de que la majoria d’aquests materials,si no es protegeixen, gestionen, revaloritzen o reciclen,seran destruïts, reemplaçats o degradats irreversiblementfins a la ruïna. La degradació d’alguns centres històrics comels de Balaguer o Tortosa, contrasten amb actuacions dig-nes d’admirar com les realitzades a Girona. La posada envalor de la imatge urbana, no té perquè estar lligada a laconservació en sentit estricte, però sí al plaer visual, d’allòque ens fa orgullosos de ser ciutadans.

Les ciutats com Càceres o Àvila, amb nuclis històrics ambun estat conservació molt important, no són la tònica habi-tual, ja que no resulta fàcil conservar el patrimoni íntegra-ment. La cosa és complica encara més, atès que la majoriade ciutats mediterrànies tenen un llarg bagatge cultural ique amaguen en el seu subsòl nombroses restes de cultureshistòriques. D’aquesta manera qualsevol intervenció suposael perill de topar amb aquestes restes arqueològiques, con-duint a l’etern debat entre constructors i arqueòlegs. És per

això, que s’ha de saber conjugar el patrimoni amb lamodernitat, assimilant noves funcions que permetin revitalit-zar-lo.

En l’actualitat, després d’un llarg període d’oblit, hi ha uncanvi en la mentalitat col·lectiva, que passarà a percebre elpatrimoni com un bé propi i singular, que iniciarà el “ciclede la recuperació urbana”3 Aquesta preocupació és plas-marà en una sèrie d’iniciatives específiques a nivell política les zones urbanes històriques, com les ciutats Patrimoni dela Humanitat de la UNESCO, com el pla Urban de la UnióEuropea i el pla d’Excel·lència turística a Espanya, peròque es presenten inútils sense una correcta planificacióurbana municipal, element clau per la revalorització del’herència urbana.

El factor clau en la recuperació i conservació dels nuclis his-tòrics és la reincorporació de la funcionalitat urbana, allòque li transfereix vida a la ciutat i li dóna sentit. El retorndels comerços, els serveis, el llocs de treball; així com l’a-traient turístic són els principals canvis produïts. Aquestaestratègia és la que estan optant la majoria de ciutats cata-lanes, com és el cas de Tarragona, Reus o Lleida. Així, elpatrimoni conviurà amb els comerços, edificis administra-tius, museus, restauració i habitatges, permetent la rehabili-tació d’antics edificis i la preservació de vestigis in situ.

Les ciutats han esdevingut tradicionalment el reflex del mónen que vivim, fruit del progrés econòmic, de la cultura del’home i de les seves relacions amb l’entorn, en elles s’hansucceït nombrosos canvis que han contribuït a crear el modelde ciutat que coneixem. En aquesta percepció s’uniran tretsdel passat, present i futur de la ciutat, convertint el paisatgeurbà en un barreja d’estils arquitectònics, materials, formes,colors, etc. Les característiques urbanes mediterrànies i euro-pees en general, tan diverses, tan riques en història, hauriend’omplir de satisfacció als seus habitants com a descendentsd’una cultura mil·lenària, però no sempre s’ha assimilat laimatge urbana com a característica de la qualitat de vida ide la identitat.��

ANNA BALLESTEROS FERRANDIS

Historiadora

JOAN JAUME INIESTA GIRONA

GeògrafMembre del Grup d’Anàlisis Territorial i Estudis Turístics

Universitat Rovira i Virgili

Nucli històric de la ciutat de Lleida des de la Seu Vella. Font: elaboració pròpia

El nucli antic com a centre de cultura (Tarragona). Font: elaboració pròpia

NOTES

1 CAPEL, H. (2002). La Morfología de las ciudades. Barcelona: Ediciones del Serbal. Vol. I. Sociedad, cultura y paisaje urbano.

2 HOWARD, E. (1970). Garden Cities of to-morrow. London: Faber and Faber LDT.

3 TROITIÑO, M.A. (2003). “La protección, recuperación y revitalización funcional de los centros históricos”. En CAPEL, H.

(coord.). Ciudades, arquitectura y espacio urbano. Colección Mediterráneo Económico, Núm. 3.

TAG març 200736

37TAG març 2007

CulturaCultura ���

Anar fent memòria (2)

Encara que de tot això ja en fa molt detemps rememorar aquests records no fa res mésque augmentar el meu goig d’ésser aparellador.

De les golfes a la DiagonalLa golfa, com tothom sap, és la part més alta delsedificis que tenen la coberta de teula, sovint des-tinada a guardar-hi mals endreços, i a les golfesde l’edifici de la plaça de la Universitat de Barce-lona (seu de quasi tots els ensenyaments universi-taris que es donaven a Catalunya) és on s’impar-tien els “ensenyaments” per poder arribar a seralgun dia aparellador; per tant, l’any 1959 fouquan vaig dur a terme la inscripció per poderingressar a l’escola esmentada.

En aquells temps calia fer un examen d’ingrés perpoder iniciar els estudis d’aparellador que consis-tia en una inspecció mèdica (desfilar per davantd’un metge que verificava que l’aspirant no teniacap defecte físic), un dibuix a mà alçada i unaprova de càlcul matemàtic.

El dibuix que vaig haver de realitzar fou el d’unade les columnes del claustre de la pròpia universi-tat i el problema de càlcul consistí en calcular lessuperfícies d’una coberta de diferents formes ipendents i determinar el nombre de teules neces-sàries per realitzar-la, donades les dimensionsmitjançant un dibuix a escala de la coberta i deltipus de teula que s’havia d’emprar.

Superat l’examen d’ingrés, calia anar als magat-zems “El Àguila” situats a la plaça Universitat,cantonada amb el carrer “Pelayo”, i adquirir l’es-cut de solapa de la carrera que s’iniciava, signede distinció i també d’un cert orgull, que serviaper a presumir davant de les xicotes els diumen-ges per la tarda als balls del “Salón Rosa”, del“Club 7 a 9”, del “Verdi”...

Segons consta al meu expedient acadèmic, vaighaver de superar un curs de “Madurez”, un altrede “Selectivo”, el primer, segon i tercer i finalmentfer un projecte de fi de carrera que generalmentera semblant al projecte d’execució d’una obrade construcció. Tot això succeí al llarg del anys1959-1964.

Quan es cursava el segon curs de la carrera eracostum, en aquells temps, de celebrar el “pas del’equador” i fou precisament a l’inici d’aquell cursquant ens traslladaren a la nova seu de l’escola,un edifici en forma de prisma de color gris-verd,al final de la Diagonal, tot ell envoltat d’horts, quenomés estava comunicat amb la ciutat mitjançantun tramvia que iniciava el seu recorregut a la can-tonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal il’acabava uns centenars de metres abans de lanostra escola.

La padrina del nostre pas de l’equador fou laNúria Espert i entre els diferents actes que recordoun dels més destacats consistí en l’escenificacióhumorística d’un judici a un aparellador a l’estil“Perry Mason” (paper que representà extraordinà-riament el company Recasens, desaparegut ja faanys, que era cunyat d’Antonio Sánchez Galle-go), la representació estava feta amb moltaconya, bon humor, ironia i una certa preocupacióper allò que ja començava a inquietar, el tema deles responsabilitats professionals. També recordoel ball a l’aula de dibuix de la planta baixa delnou edifici a càrrec d’un grup de moda en aquellsmoments conegut com “Els Katinos”.

Els professors d’aquella època eren, entre altres:el Dòria, el Pasqual, el Casas Lamoya, els Cano-sa, “el Foca”, “el Cinco Pollas”, el Wiquel, elJuan..., aquests són els noms que recordo d’a-quells senyors que ens examinaven i alguns d’ells(pocs) també feien de professor. Com corresponiaa l’època, les tres “maries” eren presents al llargde tots els cursos i les poques noies que estudia-ven com que no feien la “mili” havien de fer la“canastilla”.

Aquells anys foren anys d’una tranquil·litat apa-rent encara que la processó anava per dintre; l’or-

TAG març 200738

dre establert s’alterava en algunes ocasions comquan a la Facultat de Dret es duia a terme el “JUI-CIO BUFO” que sempre s’acabava a garrotades(les que donaven els grisos als estudiants), itambé quan ens manifestàvem davant dels teatresque es convertien en cinemes, con el Calderón dela Rambla de Catalunya (avui seu d’un hotel), elComedia del Passeig de Gràcia, que inicià laseva activitat cinèfila amb la pel·lícula “UNGRITO EN LA NIEBLA”. L’acte de protesta enaquest darrer cas consistí en fer cua d’estudiants,el més llarga possible, per fer veure que es voliatraure entrada, fer moltes preguntes a la taquille-ra i finalment no comprar cap entrada, el diàlegentre l’estudiant i la taquillera podia ésser:

—(l’estudiant) Quina obra de teatre fan avui?—(la taquillera) No fem teatre, ara fem cine.—Per què?—No ho sé, això són coses de l’empresa.—I quina empresa és?—Escolti, deixi’m en pau i digui’m quantesentrades vol.—Digui’m quina pel·lícula fan.—“Un grito en la niebla”—És bona?—...—Quant val l’entrada?... quant dura la pel·lícu-la?... quins actors hi surten?... és autoritzadaper a tots els públics?...

I així un i després un altre estudiant fins quevenien els grisos i tots ràpidament a sortir correntsen totes les direccions per tal d’evitar-te...

El “Politécnico Martí”Donat que la major part dels professors de l’esco-la oficial (en el meu cas la d’aparelladors) no esdistingien per la seva capacitat i vocació docent,i per tant el fet de donar classe no era el méshabitual en ells, calia assistir a les classe d’unaacadèmia particular.

A les rambles de Barcelona, molt a prop delcarrer del Carme, hi havia el “Politécnico Martí”lloc on vaig conèixer el company Isidre Domènecde Reus, en aquell temps un personatge molt par-lador, que jugava a rugbi en el Club Universitari.En aquells tipus de centres aprenies fonamental-ment les formes de resoldre els exàmens quesolien sortir a l’escola oficial, les manies dels pro-fessors examinadors, les maneres de presentar elstreballs..., que els professors de l’acadèmiaconeixien a la perfecció, motiu pel qual semprehe tingut el dubte si aquelles acadèmies no forenels mitjans d’aconseguir uns ingressos comple-mentaris per als titulars d’algunes càtedres de l’es-cola oficial.

Continuarà...

Un liberal pur: Francesc AlsinaFa uns dies un altre company ens ha deixat, “UNLIBERAL PUR” (així es defenia ell mateix); ell fouqui al·legà una de les formes més autèntiques,més arriscades i valentes d’exercir la professiód’arquitecte tècnic, la que tots coneixem com la“d’ésser liberal”, que vol dir que tot el treball i pertant els ingressos depenguin dels fulls d’encàrrecque se signin i per tant de la qualitat del treballdesenvolupat.

Després d’una vida lliurada a la família i el tre-ball, ens has deixat, sense avís, sense comiat...Els teus escrits al col·legi i les teves intervencionsa les juntes generals de col·legiats ja es troben afaltar, com també el que és més important pertots: la teva presència, la teva companyia.

Ell fou un dels companys més participatius en totsels actes que organitzava el col·legi des de l’inicide la seva col·legiació. No en recordo cap altreque s’incorporés tan aviat a la Junta de Govern atreballar tant per ell i per la seva família com peral col·lectiu, el qual, sens dubte, el fa ésser unexemple a seguir per tots, molt especialment pelsnous companys, els que són el futur i per tant aells els correspon ser els més participatius, totseguint l’exemple del company Francesc Alsina iVinyeta.��

MARIÀ CASAS HIERRO

Aparellador