Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de CaleyaEva Larraz, Josep M. Sanet,Manuel Rivera Moral

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretariFrancesc Xavier Llorens Gual

TresorerRomà Jordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsMontserrat Muñoz MadueñoYolanda Fernández Vázquez

José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau

Agustí Sevil Ferrer

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERèNciAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SEcRETARiAMíriam Ferrer i Dora [email protected]

ViSATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEiS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

cENTRE DE DOcUMENTAciÓ, BiBLiOTEcA i cOMUNicAciÓServei de comunicació i publicacions: Eva [email protected] de documentació i biblioteca: Lluís Roig [email protected]

GABiNET TècNic i DiNAMiTZAciÓGabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep [email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

iNFORMÀTicAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNESJurídiques: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204

Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

FUNDAciÓ TARRAGONA UNiDALluís [email protected]

EditorialTagREViSTA DEL cOL·LEGi D’APARELLADORS, ARQUiTEcTES TècNicS i ENGiNYERS D’EDiFicAciÓ DE TARRAGONA

Pensar en gran, actuar en petit

És evident que els temps estan canviant, que ja no es parla de grans obres i es pensa més en petit format. Les adminis-tracions no disposen de finançament i han eliminat del seu llistat de bons pro-pòsits totes aquelles macroinversions

que sí feien fa pocs anys enrere. L’horitzó no és pas negre però tampoc permet visualitzar, com a mínim a curt termini, una situació d’activitat ple-na. Ara toca reorientar el nostre dinamisme cap aquell segment productiu més adient. Ara és el moment de rehabilitar, recuperar i resistir.

La rehabilitació és un fet als nostres municipis que han entès, obligats pel moment, que cal cosir el nucli antic amb els nous barris enlloc de seguir ampliant els seus termes municipals sense previ-sió. Aquí, en la restauració d’immobles i la reha-bilitació d’espais ja existents, hem de treballar-hi amb intensitat. com llegireu en aquest número del TAG, hi ha projectes exemplars ja executats i altres que de moment són, senzillament, un tre-ball de final de carrera que posa sobre la taula, igualment, la necessitat d’aprofitar elements ja existents i dotar-los de noves utilitats.

i també hi ha la diagnosi de tres alcaldes impor-tants al camp de Tarragona, els de les ciutats de Tarragona, Reus i Montblanc, que passa per rei-vindicar infraestructures pendents per un territori que, mentre espera, es cohesiona en altres àm-bits. Enguany no serà tampoc un any de grans obres però seguirem veient una realitat palpable: la inversió mai s’atura i nosaltres tampoc. Que el 2015 us sigui generós.

LA JUNTA DEL cOAATT

Rehabilitació de la Peixateria per a edifici d’informació turística de Vila-rodona. Progra-ma “Viure al poble” (Ajuntament · Generalitat · Fons Feder UE)Foto: nou silvA equips

nL’ENTREVISTA Als alcaldes de Tarragona, Reus i Montblanc Pàgs. 4-7

nGABINET TÈCNICDades de síntesi. 2n semestre 2014 Pàgs. 8-12

nL’ENTREVISTAJoan Martí Pla, alcalde de Perafort Pàgs. 14-15

nFUNDACIÓ TARRAGONA UNIDAAccessibilitat, llei 13/2014 Pàgs. 16-19

nACTUALITATRecreacions 3D Pàgs. 20-21

nCULTURAMaties Solé: artista, restaurador i museòleg Pàgs. 22-23

nACTIVITAT COL·LEGIALEl projecte que dóna vida de nou a la Mussara Pàgs. 24-25

nEFICIÈNCIA ENERGÈTICAnPATRIMONILa Casa de l’Ermità.El Museu del Vermut.Arquitectura modernista de Reus (9) Pàgs. 28-35

nEL COL·LEGIUn projecte per a dues ciutats: Tarragona i Tàrraco Pàg. 36

nASSESSORIALa qualitat té un preu Pàg. 37

L’entrevista

Tag 1r quadrimestre 2015 [ 5 ]Tag 1r quadrimestre 2015 [ 4 ]

com veu l’estat de les infraestruc-tures actuals al camp de Tarrago-na? Quins Projectes marcaran el futur de la ciutat de Tarragona?

El Camp de Tarragona és un territo-ri trinxat pel pas de les infraestructures generals incomplertes o mal articulades entre elles. El ferrocarril n’és un clar exemple. L’estació de l’AVE a Perafort no connecta amb Tarragona amb la qualitat necessària i el Tramcamp no té data.

Sóc dels que opina que la mobilitat de qualitat de les persones, especial-

ment en un país petit com Catalunya, és el veritable motor de creixement, i que hem de ser capaços de connectar, amb recorreguts de menys d’una hora, centre ciutat amb centre ciutat. El futur d’aquesta mobilitat és i serà el servei de viatgers per ferrocarril. L’AVE és un servei de llarg recorregut molt útil, però aquell que cohesiona i beneficia al més alt nombre de ciutadans i al territori és el servei Avant Regional.

En aquest sentit, el tercer fil suposa-rà un endarreriment en l’alliberació de

la Façana Marítima però, per contra, ha de significar l’oportunitat d’aconse-guir que els trens Avant que ara con-necten Figueres, Girona i Barcelona ar-ribin fins a Tarragona tenint en compte que l’estació de l’AVE està allunyada de la ciutat.

Una altra oportunitat del tercer fil per a la nostra ciutat seria la reubicació de l’estació davant el carrer del Mar, amb la qual cosa recuperaríem finalment la part baixa de Tarragona i la connectarí-em amb la resta de la ciutat. Per tot ple-

Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona

EL cAMP DE TARRAGONA: realitat i mancances actuals

L’estabilitat i la qualitat de vida de les ciu-tats depèn, cada cop més, dels avenços en enginyeria i la infraestructura pública. La urbanització massiva dels anys previs a l’actual crisi econòmica, contrasta amb

un moment en que es fan necessàries eines de creixe-ment territorials amb pocs recursos i l’impuls de grans obres pendents que garantirien la subsistència dels municipis per la millora que els suposaria en les seves connexions viàries i ferroviàries.

Un territori ordenat pot seguir creixent amb unes ciutats renovades i en plena evolució. Aquests són els reptes assumibles que cal plantejar des del realisme econòmic i financer. Les infraestructures intel·ligents han de conviure amb els espais regenerats, cosir els nuclis per evitar perdre mobilitat, garantir la convivèn-cia i dotar-la de noves eines.

El Camp de Tarragona té, històricament, una llarga llista de reivindicacions i obres pendents. Aquest és, en part, un territori trinxat per les infraestructures mal con-nectades i amb un creixement alentit pel retard en les execucions de les obres que depenen de les diferents

administracions. Les trames urbanes es ressolen amb els Plans d’Ordenació Urbanístics Municipals però, com es garanteix el futur creixement exterior si la xar-xa ferroviària és pobre i la trama viària és escassa? Com cal solucionar el llistat de greuges històrics del Camp?

El Corredor del Mediterrani, el Tercer Fil, la línia de l’AVE, les obres de l’autovia A-27 o la connectivitat de l’aeroport de Reus són algunes de les obres pendents i més reivindicades actualment pels principals ajunta-ments. La revista TAG ha volgut conèixer de primera mà quines són les mancances a tres poblacions molt importants on hi ha demandes històriques encara ir-resoltes.

Els alcaldes de Tarragona (Josep Fèlix Ballesteros), Reus (Carles Pellicer) i Montblanc (Josep Andreu), par-len a continuació del creixement dels seus municipis, de la rehabilitació com a eina de manteniment de l’en-tramat urbà, d’aquelles infraestructures que necessiten i del dibuix que fan, de cara al futur, els seus plans d’ordenació. Territori i projectes, les ciutats i la seva configuració.

L’entrevista


gat, el tercer fil és una oportunitat que no podem deixar escapar.

D’altra banda hi ha infraestructures com la implantació de xarxes que perme-tin una ciutat intel·ligent, Smart City, i que s’inicien amb els Jocs 2017. Això també ens ajudarà a assolir una ciutat amb mi-llors serveis, ben gestionada i saludable.

Quin és l’estat urbanístic de Tarra-gona i quina ciutat s’imagina en el futur? com ha de créixer i quant?

El nostre punt de partida és que te-nim una ciutat dispersa i no connectada, per a la qual tenim una sèrie d’objectius urbanístics com són la consolidació de l’estructura urbana del centre (Eixample i Part Baixa), Ponent i barris del nord de la ciutat i el Serrallo; la regeneració i rehabilitació del Casc Antic, la Part Baixa de la ciutat i els assentaments d’habitatges dels diferents barris que ho requereixen; el creixement urbanístic, en extensió, per la zona de llevant; millorar la seguretat en front a riscos naturals i els derivats de la indústria; i la millora de les comunicacions i connexions entre els diferents assentaments urbans.

A més, tenim un POUM on es pro-posa l’ordenació i es dibuixen les in-fraestructures actuals i les futures —pro-gramades a llarg o a curt termini— ja siguin d’àmbit autonòmic o estatal. I cal recordar que, en el mapa geogrà-fic de Catalunya, Tarragona és un punt estratègic de connexió entre el nord i sud d’Europa, degut a la concentració d’infraestructures de connexió i de ser-veis d’àmbit supramunicipals, les quals s’interconnecten entre sí dins del nostre terme. Això, unit al nostre potencial de creixement, tant de població com econò-mic, ens situa com una de les ciutats de major referent competitiu del país.

M’agradaria pensar en la imatge d’una ciutat que hagués assolit els objec-tius establerts en el POUM. Tarragona té pràcticament consolidada les seves zo-nes urbanes del centre i ara hem d’ac-tuar puntualment per reforçar les conne-xions entre el centre i les altres parts del territori. Hem d’anar cosint tot aquest teixit urbà. D’altra banda, els Jocs del 2017 poden suposar el rellançament exterior de la ciutat i poden aportar un gran benefici urbanístic i comunicatiu. Finalment, s’han d’acabar de resoldre els temes pendents de la mobilitat inter-na i la connexió de la ciutat amb la resta

del territori i la millora de l’accessibilitat a l’estació del Camp de Tarragona, al port i a l’aeroport. Tenim la previsió, te-nim els mitjans i som altament optimistes amb el futur de Tarragona.

El creixement actual passa per una evolució interna, per retrobar els barris o zones de la ciutat histò-rica. Quins plans de regeneració urbana i de rehabilitació tenen pensats a Tarragona? Moltes ciu-tats tenen plans per incentivar la rehabilitació o per ajudar a conèi-xer l’estat dels seus edificis recol-zant la inspecció Tècnica d’Edificis.

Els objectius de l’Ajuntament en quant al creixement urbanístic estan in-closos en el POUM. Pel que fa a aquells de regeneració i rehabilitació tant de la trama urbana consolidada com la no consolidada, venen reflectits en els PAU, PMU i PE. A més, per a cada zona del municipi hem previst actuacions de reforma i regeneració de la seva tra-ma edificatòria, per a l’ordenació dels espais lliures d’edificació dels seus vol-tants, dotació d’equipaments, subminis-trament dels serveis i concreció de la seva trama viària.

En el cas del nucli antic, està prevista per al 2015 la redacció d’un pla espe-cial per englobar i tractar detalladament la problemàtica plantejada en aquest conjunt declarat Bé Cultural d’Interès

Nacional, de les restes arqueològiques Patrimoni de la Humanitat i de l’immo-biliari que per antiguitat, característi-ques constructives i estat de conservació requereixen un estudi exhaustiu i una actuació acurada. Per això, des de la conselleria de Territori s’ha cregut opor-tú establir un conveni entre les diferents parts que tenen competència en la trami-tació de les ITE.

Quina opinió i posicionament tenen des de l’Ajuntament de Tarragona sobre els col·legis professionals, i especialment el que representa als aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació, del suport i assessorament que realitzen els tècnics que intervenen en la seva ciutat?

Des de l’Ajuntament comptem amb ells per desenvolupar projectes pendents en matèria d’infraestructures i que són imprescindibles, com els Jocs del 2017. Ara l’empresa pública Gisa ha obert el concurs per al Palau d’Esports amb la participació de dos equips professionals de Tarragona. I en el futur esperem tenir respostes semblants dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers, pel que farà als altres lots, i també en un aspecte per al qual són un col·lectiu especialment important i rellevant per a la qualitat de vida dels ciutadans com és l’actuació massiva en rehabilitació d’edificis. •••

L’entrevista


com veu l’estat de les infraestruc-tures actuals al camp de Tarrago-na? Quins Projectes marcaran el futur de la ciutat de Reus?

Cal tenir la visió local i la territorial. Des de el punt de vista més local, les infraestructures viàries amb les rondes —la T-11 cap a Falset i la C-14 cap a Montblanc— donen estructura suficient a les exigències actuals tot i que no es-tan, ni molt menys, resolts.

Des de el punt de vista més territori-al, el corredor d’infraestructures gene-rals (entre Reus Tarragona i paral·lel al mar) necessiten de certes infraestructu-res com ara el ferrocarril amb el cor-redor mediterrani, l’AP-7 i la A-7 pel trànsit de vehicles a motor i tot això complementat amb les principals línies energètiques —elèctriques— i el mini-transvasament. El potencial de la zona és evident i més si hi afegim la connecti-vitat al port i a l’aeroport.

Crec que és necessari que compar-tim aquesta visió territorial tot el territori, sense excepcions.

Si parlem de projectes de futur, aquests passen per la creació dels eixos cívics de penetració a la ciutat (passe-jos i avingudes) a partir de les xarxes viàries existents com les autovies de Tar-ragona i de Bellisens o les carreteres de Salou, Cambrils o Montblanc.

Se’ns fa urgent tenir definit el Tercer Fil, el baixador de Bellisens, la remodela-ció de l’Estació i la del Sud de l’Aeroport. I també el corredor d’infraestructures al voltant de la circumval·lació de la C-14.

Quin és l’estat urbanístic del seu municipi i quina ciutat s’imagina en el futur? com ha de créixer i quant?

En l’actualitat és vigent el Pla Gene-ral d’Ordenació Urbanística de l’Any 1999 amb tot un reguitzell de modifica-cions puntuals d’un marcat perfil expan-sionista de la ciutat envers el territori.

Aquesta tendència a ocupar nou ter-ritori, i que sovint implica la menysva-loració de la ciutat ja existent, sobretot del casc antic i consolidat, correspon a un urbanisme ja en franca depreciació.

Per sort, el nostre cas és el d’una ciutat compacta sense gaires perifèries i que facilita la cohesió entre les parts de

la mateixa. Aquestes tipologies de ciu-tats poc atractives fins fa uns anys són ara un model a seguir. És per això que estem redactant un nou POUM amb crei-xements moderats i sense sobrepassar en el residencial les previsions existents en aquells espais on aquesta compacitat ens aporti millor cohesió social. El futur document també ha de proposar eines per tenir molt en compte la rehabilitació, la remodelació i la renovació ja que aquestes han de prevaler per davant de les noves implantacions residencials menys viables i sobretot menys sosteni-bles a nivell econòmic i mediambiental.

El creixement actual passa per una evolució interna, per retrobar els barris o zones de la ciutat històri-ca. Quins plans de regeneració ur-bana i de rehabilitació tenen pen-sats a Reus? Moltes ciutats tenen plans per incentivar la rehabilita-ció o per ajudar a conèixer l’estat dels seus edificis recolzant la ins-pecció Tècnica d’Edificis.

Com comentava abans, estem apos-tant per la transformació i adaptació de la ciutat consolidada (sol urbà) per davant de nous creixements residenci-als en la perifèria (sol urbanitzable). He de remarcar, i ho puntualitzo, la gran dificultat que representaria aplicar els mateixos criteris de contenció del sol als polígons d’activitat econòmica encara que és obvi que abans d’ocupar nou sol en activitat econòmica caldrà activar i omplir els ja existents. Això ho aconse-guirem fomentant la renovació dels po-

lígons consolidats i garantint l’ocupació d’aquells que ja s’han executat però en-cara estan buits.

Actualment tenim plans pendents de la llei de Barris que no activarem fins el 2017 per falta de finançament nostre i de la Generalitat. Al nucli antic hi ha re-conegudes fins a divuit àrees d’actuació que els propers anys haurem d’anar de-senvolupant des de l’àmbit públic però també en col·laboració amb el sector privat.

El pla de l’habitatge ens ha fet una radiografia bastant actualitzada de la situació del nostre parc d’habitatges i per tant tenim detectades les bosses més importants d’habitatges amb diferents graus de deficiències a corregir. Entre elles, ja fa tres anys que recomanem que es faci la Inspecció Tècnica d’Edi-ficis d’acord amb les converses mantin-gudes amb el col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics.

Quina opinió i posicionament te-nen des de l’Ajuntament de Reus sobre els col·legis professionals, i especialment el que representa als aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació, del suport i assessorament que realitzen els tècnics que intervenen en la seva ciutat?

Sé que les relacions amb els col·legis professionals i gremis del sector son pe-riòdiques i fluides i que els tècnics de la casa els donen suport i tenen un excel-lent tracte amb els professionals que ho requereixen. •••

carles PellicerAlcalde de Reus

L’entrevista


com veu l’estat de les infraestruc-tures actuals al camp de Tarrago-na? Quins projectes marcaran el futur de Montblanc?

Les infraestructures a la nostra de-marcació deixen molt a desitjar. A nivell global, el fet de no realitzar totalment l’autovia A-27 és un gran problema. Per a nosaltres és precís i necessari tenir l’autovia de Montblanc a Tarragona tota completa amb el túnel del Coll de Lilla. Si aquesta autovia no es desenvolupa en la seva totalitat, el trànsit, i especialment el pesat, se seguirà desviant per l’estret de La Riba.

A nivell ferroviari el retard constant de la posada en marxa del tram Vande-llós-Vilaseca-La Secuita en doble via és la carència més gran del Corredor Me-diterrani. Parlem d’un tram de 59 quilo-metres que es va començar a construir als túnels de Vandellós l’any 2000 i que encara no s’ha posat en funcionament. I en canvi, veiem que l’estructura radial de l’AVE ha avançat milers de quilometres. Crec, sincerament, que és una maniobra real per impedir o per minimitzar la re-lació entre catalans i valencians perquè sinó, no s’expliquen aquests constants retards per part del govern del PP avui i del PSOE abans. No hem d’oblidar que tant l’A-27 com el corredor ferroviari són competència absoluta del govern de l’Estat. Hi ha altres mancances com ara la carretera de Montblanc a Santa Colo-ma i s’ha d’acabar l’eix de Tàrrega però reitero que el més essencial és l’A-27 i el corredor ferroviari

Quin és l’estat urbanístic de Mont-blanc i quin municipi s’imagina en el futur? com ha de créixer i quant?

Crec que a Montblanc hem sabut tenir molta cura del nucli antic i l’hem preservat procurant ressaltar i posar en valor el gran patrimoni arquitectònic d’aquesta zona. I ho dic amb aquesta contundència perquè no és obra pas d’aquest alcalde. És una constant que ve de molt enrere iniciada pel senyor Abelló quan es va fer la declaració de Patrimoni Històric l’any 1947, seguit del senyor Gomis que va ser el restaurador

de gran part de la muralla i l’Hospital, i continuant per l’Andreu Mayayo que va confeccionar el PERICH i va actuar en diversos trams de la muralla. I així podria anomenar fins a set alcaldes més perquè tots ells, amb més o menys inten-sitat però sempre amb continuïtat, han tirat endavant la restauració del nucli antic. I hi ha un denominador comú: la cura sobre el Montblanc Medieval del qui fou director del Museu i restaurador municipal, Maties Solé.

La ciutat del futur passa per acabar la restauració del nucli antic, la continu-ació de l’eixample nou i la ordenació del teixit industrial. I sí, hem de créixer però amb qualitat. Créixer per créixer, com aquests últims anys previs a la cri-si, no ens porta a enlloc. Podem estar com ara, i no passa res, o créixer pau-sadament i de manera ordenada impo-sant-nos amb cura els nostres mínims i els nostres màxims. Això li dic com a alcalde de la capital de comarca que és l’única població que ha guanyat habi-tants en un segle però també sent cons-cient que no hem de créixer a costa dels altres pobles de la Conca. Pensi que aquesta comarca ha perdut 9.000 habi-tants d’ençà dels temps de la fil·loxera.

El creixement actual passa per una evolució interna, per retrobar els barris o zones de la ciutat histò-rica. Quins plans de regeneració urbana i de rehabilitació tenen pensats a Montblanc? Moltes ciu-tats tenen plans per incentivar la rehabilitació o per ajudar a conèi-xer l’estat dels seus edificis recol-zant la inspecció Tècnica d’Edificis.

Hem acabat la Llei de Barris que s’ha centrat en el nucli antic però encara no hem finalitzat altres parts del municipi com ara tota la zona del Pont Vell i el riu Francolí. Tenim encara molta feina amb la rehabilitació de les muralles però ara també es hora de fixar més atenció en acabar la pavimentació dels carrers de l’eixample i especialment el carrer Se-nan. Una altra tasca pendent i important és la reposició dels primers barris sor-gits als anys 60 com el de Sant Maties. Adequar i acabar d’enjardinar totes les

entrades de la Vila Ducal també és a la nostra llista de prioritats. Si tenim aques-ta vocació de municipi turístic, haurem de fer un esforç més gran en enjardina-ment i mobiliari urbà. I no hem d’oblidar mai l’estat dels carrers secundaris del nucli antic per evitar que aquests es que-din buits. Rehabilitar les cases d’aquests carrers és molt important.

Quina opinió i posicionament tenen des de l’Ajuntament de Montblanc sobre els col·legis professionals, i especialment el que representa als aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació, del suport i assessorament que realitzen els tècnics que intervenen en la seva ciutat?

Estic convençut que tenim excel·lents professionals aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació a la nos-tra vila i molt especialment en la vessant de la restauració i l’urbanisme.

Estem molt contents de la tasca dels nostres professionals i considerem que els col·legis professionals són peces claus per a la disciplina i el correcte desenvolupament urbanístic i arquitectò-nic. •••

Josep Andreu i DomingoAlcalde de Montblanc


Gabinet Tècnic

2n semestre 2014. Àrea col·legial

DADES DE SÍNTESi L’HABiTATGE RESiDENciAL NOU

Analitzem les dades constructives de l’àrea col·legial del COAATT (Tarragonès, Baix Penedès, Baix Camp, Conca de Barberà, l’Alt Camp, Priorat i Ribera d’Ebre).

Entre juliol i desembre de 2014, l’habitatge residencial puja al voltant d’un 17% respec-te del mateix període de 2013, i un 12% en el global de l’any. Uns valors purament indicatius, atès el poc volum d’activitat, i que responen més a un estanca-ment que no pas a un descens de l’activitat econòmica dins del sector de l’obra nova residenci-al.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visa-des al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COA-ATT, tanca el segon semestre de 2014 amb un increment del 17,27% respecte el mateix perí-ode del 2013.

Entre juliol i desembre s’han visat 129 nous habitatges d’ús residencial.

Pel que fa al model construc-tiu, un 46% són unifamiliars i el 54% edifici plurifamiliar.

Pel que fa a l’habitatge uni-familiar, l’aïllat ocupa més del 66%, l’aparellat representa un 10%, el mateix que el construït en filera, i el 14% restant es trac-ta d’habitatge entre mitgeres.

Respecte al nombre d’habi-tatges acabats, el semestre es tanca amb un total de 644, molt per sobre dels 298 que es van finalitzar al primer semestre.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tipologia constructiva

Unifamiliar 59

En bloc 70

Total 129

Habitatge unifamiliar

Entre mitgeres 8

En filera 6

Aparellades 6

Aïllades 39

Edifici en bloc

Entre mitgeres 65

Aïllat 5

Tipologia constructiva

Font: Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Habitatge unifamiliar

Entre mitgeres14%

Aparellades10%

En filera10%

Aïllades66%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Habitatges nous visats - acabats

Núm. d’habitatges nous visats juliol-desembre

nous acabats juliol-desembre

Núm. d’habitatges

Habitatges nous visats - acabats

En bloc 54%

Unifamiliar46%

Del total d’habitatges acabats, gairebé el 70% son obres iniciades abans de 2011, i que han patit aturades en el procés cons-tructiu.

L’obra nova no residencial conserva va-lors similars al mateix període de 2013, en-tre 30 i 35 edificis, majoritàriament destinats a ús agrícola i magatzem.


Gabinet Tècnic


Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2014(dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2014(dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Desembre 1.721 827 398 131 113 35 11 109 70 38

Novembre 1.176 1.394 391 147 49 73 18 24 8 11

Octubre 937 996 588 138 100 129 17 39 7 14

Setembre 1.192 2.220 778 222 136 153 29 7 7 11

Agost 581 1.129 1.112 41 63 157 5 4 3 4

Juliol 1.734 1.720 708 280 94 129 99 6 15 51

Juny 1.166 1.913 1.223 232 104 66 48 21 12 15

Maig 1.898 1.560 962 205 146 23 18 13 9 12

Abril 1.259 1.127 1.054 194 250 47 26 8 18 16

Març 1.659 1.197 1.676 257 71 202 193 219 11 2

Febrer 1.293 1.345 1.313 373 113 192 101 53 20 5

Gener 1.141 920 875 292 82 34 23 49 16 41

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Desembre 975 1.414 1.289 629 393 104 131 141 301 15

Novembre 1.100 1.476 1.209 1.814 90 348 185 257 16 67

Octubre 755 996 1.193 1.841 478 111 334 402 209 483

Setembre 1.108 808 825 1.487 287 186 76 117 35 32

Agost 604 462 351 669 62 64 118 196 4 4

Juliol 1.139 1.241 1.515 1.134 336 264 140 230 30 43

Juny 1.035 1.737 2.069 940 259 114 84 48 54 12

Maig 1.382 1.468 1.505 1.471 363 254 42 74 32 18

Abril 1.194 1.127 1.283 871 393 288 89 72 52 9

Març 1.170 1.254 1.208 1.026 693 114 93 122 44 195

Febrer 787 1.498 1.534 1.818 697 290 96 44 36 12

Gener 962 1.046 1.674 1.365 819 232 144 231 28 52


Gabinet Tècnic

En l’àmbit de la rehabilitació, al segon semestre de 2014 es van encetar unes 308 obres, més d’un 6% respec-te del mateix període de 2013.

En relació a l’ús de l’edifici, 245 es realitzen en edificis d’ús residencial i 63 en altres usos. Dins el context residen-cial, 98 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 147, en edificis.

El nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 593, un 8% més respecte del mateix període de 2013.

En valors absoluts, la rehabilitació puja al voltant del 3,4% respecte al mateix període de 2013 dins del conjunt de les intervencions professionals i queda a més de 6 punts per sobre de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida com el subsector amb més importància.

LA REHABiLiTAciÓ OBRES DE REHABILITACIÓ INICIADES

Municipis 2013 2014 %

Tarragona 52 70 34,62%

Salou 25 27 8,00%

Reus 23 18 -21,74%

Cambrils 10 13 30,00%

Vila-seca 3 11 266,67%

Mont-roig del Camp 9 9 0,00%

Falset 10 6 -40,00%

Calafell 10 5 -50,00%

Hospitalet de l’Infant 2 5 150,00%

El Vendrell 4 5 25,00%

Riudecols 1 4 300,00%

Riudoms 3 4 33,33%

Sant Jaume dels Domenys 4 4 0,00%

La Selva del Camp 1 4 300,00%

Vinyols i els Arcs 1 4 300,00%

Altres poblacions 131 119 -9,16%

TOTAL 289 308 6,57%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

% Inte

rvenci

ons res

pecte e

l total Obra nova

Rehabilitació

1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

2n Tri 2014

3r Tri 2014

4t Tri 2014

Núm.

Interve

ncions

Obra nova

Rehabilitació

1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

2n Tri 2014

3r Tri 2014

4t Tri 2014

0

50

100

150

200

250

300

350

400



Gabinet Tècnic

INTERVENCIÓ PROFESSIONAL 2013 2014 % 13/14

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut 2 5 150,00%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut 128 133 3,91%

Coordinador durant l'execució de l'obra (Inclou l'aprovació dels plans) 127 170 33,86%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. i salut i coordinació a execució (inclou aprovació) 13 10 -23,08%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució (inclou aprovació) 69 73 5,80%

Projecte i Direcció 212 219 3,30%

Projecte 16 11 -31,25%

Direcció d'Obra (Aparellador Exclusivament) 95 124 30,53%

Direcció de l'execució material.(Aparellador i Arquitecte) 109 117 7,34%

Projecte de legalització d'obra. 12 7 -41,67%

Legalització de direcció d'obra. 2 2 0,00%

Legalització de l'execució material 2 0 -100,00%

Estudi de programa i direcció de control de qualitat 109 123 12,84%

Estudi de programa de control de qualitat. 0 0

Direcció de control de qualitat. 6 2 -66,67%

Projecte d'activitats 80 89 11,25%

Plans d'emergència 0 0

Programa i Seguiment 0 0

Programació 0 0

Seguiment de la programació 0 0

Racionalització,planificació i programació d'obres 0 0

Projecte i direcció de parcel·lació 1 1 0,00%

Projecte de parcel·lació 12 5 -58,33%

Direcció de parcel·lació 0 1

Reparcel·lació 1 6 500,00%

Estudi i comprovació d'ofertes 0 0

Relacions valorades 0 0

Memòries valorades 64 78 21,88%

Revisió de preus i ajust pressupost 0 0

Valoració d'immobles (taxació) 18 17 -5,56%

Valoració de terrenys i solars (taxació) 2 1 -50,00%

Informes, dictàmens i reconeixements 102 117 14,71%

Actuacions pericials / arbitratges 9 6 -33,33%

Certificats 53 55 3,77%

Certificats per a espectacles. 0 1

Certificats per a bastides 0 1

Certificats d'habitabilitat 2.423 2.000 -17,46%

Inspecció tècnica d'edificis 42 51 21,43%

Certificació energètica d'edificis 941 514 -45,38%

Col·laboracions tècniques 2 2 0,00%

Consultes tècniques/diligències 0 0

Assessorament i gestió econòmica 1 0 -100,00%

Amidament edificació 11 7 -36,36%

Amidament terrenys i solars 1 0 -100,00%

Delimitar i/o replanteig d'edificació 1 0 -100,00%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars 0 0

Amidament unitats d'obra (plànol/obra) 0 0 TOTAL 4.666 3.948 -15,39%

AcTiViTAT PROFESSiONAL. SEGON SEMESTRE DE 2014

L’activitat professional relacionada amb la re-habilitació creix al 2014 al voltant del 7%. Les di-reccions d’obra, les coor-dinacions de seguretat i les inspeccions tècniques d’edificis pugen entre un 20% i el 30%.

Globalment però, considerant els certificats d’habitabilitat i d’eficièn-cia energètica, el nombre d’intervencions professio-nals al segon semestre de 2014 baixa respecte al mateix període de 2013 gairebé un 16%. Entre ju-liol i desembre de 2014 s’han realitzat 3.948 tre-balls professionals.

La baixada es con-creta especialment en els certificats d’eficiència energètica, que baixen al voltant d’un 45%, i els certificats d’habitabilitat, que cauen sobre un 18%. Altrament les direccions d’obra, les coordinacions i les inspeccions tècniques d’edificis pugen entre el 20% i el 30%.

Les direccions d’obres de rehabilitació pugen gairebé un 30% i les di-reccions d’obra nova al voltant del 5%. El crei-xement de les direccions d’obra de rehabilitació és un efecte derivat de la simplificació en la trami-tació de llicències d’obra. Actualment es substitueix el projecte i direcció, per la direcció d’obra acom-panyada d’una memòria valorada. Les memòries valorades creixen més d’un 21%.

El nombre de certifi-cats d’habitabilitat cauen al voltant del 18% respec-te el mateix període de 2013 i representa actu-alment més de la meitat dels treballs realitzats per aparelladors, arquitectes

Tag 1r quadrimestre 2015 [ 12 ]

Gabinet Tècnic

tècnics i enginyers d’edificació. Al segon semestre de 2014 s’han realitzat 2.000 certificats d’habitabilitat, 423 menys que al mateix període de 2013.

El certificat d’eficiència ener-gètica és a hores d’ara una anècdota curiosa més que una realitat pràctica. Les sol·licituds han baixat gairebé a la meitat i la obligació de disposar-hi, com en el cas de la inspecció tècnica d’edificis, és poc més que una raresa.

El projecte i direcció d’obres de rehabilitació ocupa el tercer lloc i representa més del 5 % de les intervencions realitzades. Co-ordinacions, direccions d’obra –amb arquitecte o sense–, estudis de seguretat i control de qualitat, representen entre el 4,50 % i el 2 % dels treballs.

Agrupades segons el tipus d’obra, la rehabilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals i la seva evolució és en general es-table.

Obres d’urbanització, ender-rocs, els expedients d’activitat, espais de treball molt estable professionalment i els tècnics que habitualment s’han dedicat a el, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

La seguretat i la salut o el control de qualitat, són interven-cions lligades amb l’obra, reha-bilitació i obra nova, encara que la diversificació en sectors com l’obra civil o els usos industrials han suavitzat la caiguda que, tot i així, ha estat molt important.

gAbinet tèCniC del CoAAtt

0

100

200

300

400

500

600

2n Tri 2009 2009

4t Tri 2n Tri 2010

4t Tri 2010

2n Tri 2011

4tTri 2011

2n Tri 2012

4t Tri 2012

2n Tri 2013

2n Tri 2014

4t Tri 2013

4t Tri 2014

Intervencions professionals agrupades per tipus d'obra

Obra nova Ampliació

Reforma o restauració Llicència activitat

Reforç i consolidació Conservació i manteniment

Urbanització Instal·lacions

Enderrocs

0

500

1.000

1.500

2.000

2n Tri 09

4t Tri 09

Intervencions professionals

Seguretat i salut Obres

Estudis tècnics Estudis urbanístics

Control de qualitat Informes, certificats i valoracions

Assessoraments Estudis econòmics

Amidaments

Tri 10

2n Tri 10

4t Tri 11

2n Tri 11

4t Tri 12

2n Tri 12

4t Tri 14

2n Tri 13

2n Tri 13

4t Tri 14

4t

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitec-tes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Tarragona


La reforma es va dur a terme entre el 31 d’Octubre fins el 3 de Novembre 2014.

El projecte per l’estalvi energètic mitjançant el sistema ThermaBead, que consisteix en la injecció d’aïllament tèr-mic en el CEIP Bonavista va ser impulsat per la Fundació Tarragona Smart Medi-terranean City dins de la línia de treball d’eficiència energètica, novament amb la col·laboració de BASF.

Amb aquesta actuació s’aconseguirà una important millora de l’eficiència ener-gètica de l’edifici i, en conseqüència, un estalvi econòmic significatiu. L’aïllament tèrmic també garantirà un nivell de con-fort adequat per als alumnes i professors i un entorn més saludable per als usuaris de l’edifici, en anterioritat ja es va fer una proba pilot en el Col·legi Cèsar August de Tarragona en el qual va ser un èxit, se-gons l’estudi de resultats, han aconseguit estalviar un 35% de les despeses en gas natural i de les emissions de CO2

L’aplicació es va dur a terme, més

concretament, a un dels dos edificis del CEIP Bonavista, popularment conegut com “Edificio el Rojo”. Aquest edifici va ser construït l’any 1979 i, mitjançant els sondatges realitzats, es va detectar una manca d’aïllament en la seva construcció, amb una càmera d’aire de fins a 12 cm. La manca d’aïllament generava elevades pèrdues energètiques i econòmiques, i impedia que els alumnes i professors tin-guessin un nivell de confort satisfactori.

L’actuació va consistir en omplir com-pletament aquesta càmera d’aire amb el Sistema d’Aïllament ThermaBead, és un material aïllant fabricat per BASF (neo-por), la instal·lació la va dur a terme la nostre firma AISTERM (Aplicadors ofici-als en la província de Tarragona). A més, es van segellar les caixes de les persia-nes per evitar que hi haguessin corrents d’aire internes, també es van col·locar en elles plaques rígides d’aïllament tèrmic del mateix material per tal d’evitar el pont tèrmic en les caixes de persianes.

L’aplicació es va dur a terme en només tres dies, sense obres ni molèsties pels ocupants del edifici (alumnes i profes-sors). n

NOVA APLICACIÓ DEL SISTEMA THERMABEAD EN UN EDIFICI PÚBLIC A TRAVÉS D’AISTERM (INSTAL·LADOR OFICIAL DEL SISTEMA)

Thermabead Ibércia SLMiguel Mateos 932 222 373 - 659 249 [email protected] www.thermabead.com

INSTALADOR OFICIAL EN TARRAGONA:Aisterm Eco, S.L. (AISTERM)Manel Corretger 977 65 51 56 - 629 733 [email protected] www.aisterm.es

Aïllament tèrmic al CEIP Bonavista (Tarragona)

Más información:

L’entrevista


Senyor Pla, tenint en compte totes les infraestructures que acull, quin paper juga actualment Perafort en el territori del camp de Tarrago-na?

L’actual rol de Perafort al territori és important. Hi ha molta gent que ens pren com a municipi model. Sobretot pel fet que estem envoltats per una infraes-tructura de mobilitat com l’estació d’Alta Velocitat, tenim l’entrada de l’autopista a només deu minuts, disposem de polí-gons industrials importants i hi ha, a to-car nostre, el polígon petroquímic nord que és un dels més importants del sud d’Europa amb empreses que, com Dow Chemical o Repsol, estan ubicades al nostre terme municipal. Tot això fa que, sovint, el nostre municipi pugui gaudir de serveis que a altres poblacions els pot costar molt més aconseguir. Tenim unes fonts d’ingressos molt importants i això ens dóna una certa tranquil·litat.

Aglutinar dins del territori tot aquest tipus d’instal·lacions és, òbviament, un avantatge però a primer cop d’ull no sembla fàcil fer-les conviure totes al mateix temps. És complicada aquesta con-vivència que li dic?

No. Per a nosaltres es poden compa-ginar totes sense problemes. Fa quaran-ta anys que tenim la industria química al territori i en fa molts més que tenim pagesia al nostre terme. Fins i tot hi ha una empresa que exporta calçots a Ma-

drid i que l’any passat va ser la princi-pal exportadora de carabassó de Cata-lunya. Això evidencia que, amb ganes i una bona entesa, s’aconsegueix una sintonia immillorable. Fins avui, és del tot compatible.

Històricament, sobretot les darre-res dècades, els pobles han patit una davallada demogràfica. S’ha dit sovint que el jovent marxa a les grans ciutats i que els munici-pis envelleixen i perden habitants. La presencia de la industria quími-ca i de l’estació de l’alta velocitat han tingut alguna repercussió en

aquest sentit a Perafort per evitar la despoblació?

Penso que ens ha ajudat moltíssim. Avui per avui, tenim un poble relativa-ment jove amb una mitjana d’uns 45 anys. Ens han vingut moltes persones dels barris de Tarragona que potser buscaven un lloc més tranquil però sen-se deixar d’estar a prop de tot arreu ni perdre en infraestructures, que volien millors bonificacions fiscals i que, en re-sum, volien un canvi pel motiu que fos. Ara tenim una població molt estabilitza-da però és cert que en pocs anys, des de que sóc alcalde, hem doblat el núme-ro d’habitants.

Joan Martí Pla i PlaAlcalde de Perafort

La inauguració de l’Estació del camp de Tarragona per a trens d’alta velocitat, l’any 2006, va situar a Perafort amb força al mapa de catalunya. Aquest municipi del Tarragonès, de poc més de 1.200 habitants, acollia una infraestructura desitjada per les grans ciutats del seu voltant. L’AVE s’atura des de llavors a Perafort i Puigdelfí, dos nuclis ben comunicats per carretera, amb industria química, pagesia i un creixement demogràfic molt important. El seu alcalde, Joan Marti Pla i Pla, assegura que no hi ha cap altre secret que el treball diari i la voluntat que posa l’administració per estar al costat dels veïns a qui ajuda, per exemple, atorgant subvencions per a la rehabilitació i l’eficiència energètica.

Joan Martí Pla, en un moment de l’entrevista

L’entrevista


A nivell urbanístic, quina evolu-ció s’ha produït els darrers anys a conseqüència d’aquest impor-tants increment de població? cap on han crescut Perafort i Puigdelfí?

S’ha produït un creixement però nosaltres mai hem apostat per fer grans construccions. A Puigdelfí se’n va fer una i és cert que, per circumstancies, es va arribar tard per poder-la oferir a la gent. Però ara estem en converses amb el banc que se l’ha quedat per si podem reconduir el tema. Si ho aconseguim, fins i tot ens podríem replantejar crear un tipus d’habitatge molt més assequible per a la gent jove.

A Perafort això no ha passat. És cert que molts municipis han pecat de cons-truir noves vivendes als seus afores i han deixat envellir la part antiga del munici-pi. I nosaltres hem construït també a la part exterior però sense deixar de cons-truir al nucli antic. La gent ha construït als patis vells o ha tirat a terra les cases velles per fer-hi les noves i al final, a la part antiga del nostre poble ens hem quedat amb poca habitatge vell. Hem fet créixer totes les zones per igual i això és molt important.

Hem anat atorgant algun tipus de subvencions, que ara tornarem a con-vocar, per la rehabilitació de façanes i vivendes, per reduir o eliminar quasi del tot l’impost d’obres menors, cercant solucions per fer-ho tot més assequible.

Fa ben poc que s’ha reobert, per part de l’administració, la convo-catòria d’ajudes a la rehabilita-ció dels habitatges. imagino que l’ajuntament hi jugarà un paper d’informador en tot el procés...

És evident. Ara no podem anar a construir grans infraestructures perquè la situació actual no ens ho permet. Apostem molt pel propi manteniment del parc immobiliari existent i fa anys que hi lluitem. Si nosaltres fem els màxims esforços per mantenir en bon estat els edificis municipals i les cases que són propietat de l’ajuntament, demanem als veïns que també es mullin amb els seus habitatges i els ajudem. Totes les línies de subvenció que es puguin concedir per rehabilitar les vivendes són benvin-gudes i al final busquem tots el mateix objectiu que passa per netejar la cara del nostre poble començant per la de la nostra pròpia casa.

Per aconseguir ajudes a la rehabi-litació es demana que el sol·licitant tingui la inspecció Tècnica d’Edifi-cis passada i que disposi del cer-tificat energètic. L’Ajuntament de Perafort treballa actualment en l’atorgament de subvencions en aquest àmbit, oi?

Sí, nosaltres estem acabant d’en-llestir-ho tot per crear una línia de sub-vencions pel 2015 amb l’objectiu de col·laborar en l’estalvi energètic. Hem contactat amb el Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona per establir un conveni amb ells. És evident que hem de saber en quin estat es troba cada edifici i que ha de ser un tècnic qui l’inspeccioni. El conveni permetrà fer les revisions i establir les característiques de cada immoble inspeccionat així com proposar les millores que facin possible l’estalvi energètic. Un cop fetes aquestes millores, és quan un segon informe per-metrà obtenir la certificació energètica i en funció de l’estat en que es trobi rebrà un import de subvenció o un altre. Depe-nent de com estigui, té un ajut mínim o pot arribar al màxim que serà de 4.550 euros per vivenda.

És lògic pensar que per l’Ajun-tament de Perafort el cOAATT és molt important com a col·legi que representa als tècnics de capçalera de la nostra llar...

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitec-tes Tècnics i Enginyers d’Edificació és molt important. Per a nosaltres, tenir el suport dels tècnics és imprescindible i hem pensat que tenir-los al nostre abast era del tot necessari.

Una última pregunta tot pensant en el proper any 2015 i tenint en compte que al maig hi haurà elec-cions municipals i els últims anys de mandat acostumen a ser dife-rents en la previsió d’obres. Què està previst fer, a nivell d’inversi-ons, de cara al 2015?

Al seu moment ens vam compro-metre a enllestir tot un seguit d’obres i d’aquelles que vam plantejar, ens en queda una per fer a part d’una altra que no teníem prevista. Per tant, farem dues obres més que començarem ara, tot just encetar l’any.

La primera és inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis i tenim concedida una subvenció pel 2015. Es tracta de l’arran-jament de l’únic carrer que ens queda a Perafort que encara és de terra. Volem incorporar al carrer alguns símbols histò-rics com ara un obrador de pedra, fer-lo peatonal i dotar-lo d’un atractiu especial perquè, a més, és al mig del poble. I la segona obra la tenim prevista per mei-tats de febrer. Construirem unes pistes de pàdel i al costat hi crearem un petit espai de skatepark per als més joves. I fa pocs dies que hem fet una altra inau-guració. Hem rehabilitat un element molt important que forma part de la història de Puigdelfí, els seus rentadors. Hem arreglat l’espai, hem rehabilitat la teula-da i els hem deixat tal i com estaven al seu dia. Anem fent aquelles obres que ajuden a tenir el poble en més i millors condicions.

ÒsCAr rAmírez dolçet

Redacció TAG

L’alcalde de Perafort amb Julio Baixauli, president del COAATT


Fundació Tarragona Unida

Molt de temps ha trans-corregut des de l’any 1982 en que, arrel del mandat constitucional es va desenvolupar la Llei

13/1982 d’integració social dels minus-vàlids (LISMI). Una llei específica que va ser la primera en tractar a Espanya el fe-nomen de les persones amb discapacitat. Minusvàlids era la terminologia del mo-ment.

Posteriorment, les competències sobre accessibilitat varen ser traspassades a les comunitats autònomes i hem disposat a Catalunya, de la Llei 20/1991 de pro-moció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques amb el posterior Decret 135/1995 de desplegament de la Llei i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

Des de llavors hem estat utilitzant aquesta reglamentació i tota la que poste-riorment ha aparegut en aquesta matèria fins a dia d’avui. Ara podem dir que ja disposem d’una nova Llei 13/2014 d’ac-cessibilitat que ens portarà, tard o d’hora, a reflexionar sobre les novetats que aques-ta pot aportar al context de l’accessibilitat.

En principi, si bé per una banda, es celebra que aquesta nova Llei s’hagi obert a la regulació de les necessitats d’altres col·lectius, el fet que s’hagi aprovat sen-se dotació pressupostària i estratègies concretes i reals per desenvolupar-la, no pot fer més que derivar en els típics in-compliments i evasió de responsabilitats, tal i com ha estat passant amb l’anterior Codi d’accessibilitat i la restant normativa estatal vigent en aquesta matèria.

Per altre banda, aquesta Llei no ha fet massa més que posar-se al dia, però no ha millorat, la diversa reglamentació, plans i estratègies que han anat sorgint en aquesta primera dècada de segle. Es a dir, té l’objectiu d’actualitzar i facilitar un marc normatiu més àgil en matèria d’ac-cessibilitat, adequat a les directrius inter-nacionals, europees i estatals, en exercici de les competències de la Generalitat.

Cal destacar, ja que han estat font di-recta d’inspiració de la nova Llei d’acces-sibilitat:- La Llei de l’estat 51/2003 LIONDAU,

la 49/2007 sobre règim de sancions,

ambdues desenvolupades al igual que la LISMI, en RDL 17/2013),

- Estratègia europea sobre accessibilitat 2010-2020

- Convenció internacional de l’ONU so-bre els drets de les persones amb dis-capacitat.

La Llei d’accessibilitat contempla les condicions d’accessibilitat dels edificis tant de nova construcció com els existents i la reserva d’habitatges que s’ha de fer per a persones amb discapacitat, que no ha de ser inferior al que estableix la Llei de l’Estat 13/1982. Tanmateix, en l’as-pecte arquitectònic, requereix que el Lli-bre de l’Edifici, contingui els requeriments en matèria d’accessibilitat, les solucions executades, les condicions d’ús i les ac-cions necessàries perquè es mantinguin les condicions d’accessibilitat. En el cas d’edificis d’habitatges, aquesta informa-ció s’ha d’incloure en el manual d’ús i manteniment que forma part del document d’especificacions tècniques.

Es important no oblidar la qüestió del control administratiu previ i posterior de l’accessibilitat que, tot i no ser una no-vetat, doncs ja se’n feia referència en el Codi d’accessibilitat, on es deia i es re-corda en aquesta Llei, quins son els instru-ments bàsics de control del compliment de

les condicions d’accessibilitat que exigeix la normativa vigent. Es a dir:

a) Els visats i altres documents d’idoneïtat dels projectes i les documentacions tèc-niques que tenen per objecte compro-var la correcció i la integritat formal de llur contingut, elaborats pels col·legis professionals competents, tant si s’ela-boren obligatòriament com si tenen caràcter voluntari.

b) Les llicències i les autoritzacions ator-gades per les administracions públi-ques o els organismes als quals se n’ha encomanat la gestió.

He considerat oportú mencionar-ho perquè, a la vista de l’estat final en que es troben nombroses edificacions i establi-ments de nova construccions, es evident que aquest control, molt sovint, brilla per la seva absència.

Altre aspecte important és que, el pla-nejament urbanístic és un punt clau en matèria d’accessibilitat, per això s’ha tin-gut present que, les revisions de pla-nejament urbanístic general que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei han d’incorporar les determinaci-ons pertinents per a fer possible

AccESSiBiLiTATAspectes sobre la Llei 13/2014, del 30 d’octubre

LLEI 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat

Llei 13/1982LISMI RD 505/2007

LIONDAU(reglament)

Llei 51/2003LIONDAU

Convenció ONURatificació 2007

RD 173/2010modificació CTEDB-SUA i DB-SI

Ordre VIV561/2010document tècniccondicions bàsiquesd’accessibilitatespais públicsurbanitzats

Llei 8/2013rehabilitació,regeneració i renovació urbanes

DECRET 141/2012HABITABILITAT

Convenció ONUDesembre 2006 Llei 26/2011

Adaptació normativaConvenció ONU

RDL 17/2013Text refós✓ LISMI✓ LIONDAU✓ Llei 49/2007

DECRET 135/1995Codi accessibilitat

fppt.com



la instal·lació d’ascensors segons la legislació sectorial aplicable en edificis preexistents, tenint en compte les condi-cions que estableix la legislació urbanís-tica. Però, mentre el planejament urbanístic general no inclogui les determinacions referents a l’acces-sibilitat, a fi de donar una resposta àgil i eficaç a les sol·licituds d’intervenció en edificis preexistents per a la instal·lació d’ascensors que no s’ajustin al planeja-ment urbanístic aplicable, els ajunta-ments han de tramitar una modi-ficació puntual del planejament urbanístic vigent per a incorporar les determinacions esmentades. Aquesta modificació s’ha de tramitar i aprovar definitivament en el termini mà-xim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei o, si es presenta abans una

sol·licitud d’intervenció, en el termini de quatre mesos des de la presentació

La supressió de barreres a l’accessi-bilitat en edificis d’habitatges sempre ha estat una fita difícil d’assolir per diferents esculls a superar, per això, seguint amb les bases d’una política que pot facilitar aquestes intervencions, es important tenir en conta dos fets importants:

1. Els elements necessaris per a la instal·lació d’ascensors en edificis existents, inclosos vestíbuls, replans i accessos als habitatges, o qualsevol altre ele·ment que tingui per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques, no són computables als efectes d’ocupació de sòl, volum edificable ni distàncies mínimes entre edificacions contigües o límits de parcel·la en els supòsits i les

condicions que estableix la legislació urbanística.

2. Les comunitats de propietaris sotmeses al règim de propietat horitzontal po·den exigir la constitució de servituds permanents sobre elements d’ús pri·vatiu diferents de l’habitatge estricte si són indispensables per a l’execució dels acords de supressió de barreres arquitectòniques adoptats per la junta i els espais ocupats per la servitud no inutilitzen funcionalment les finques afectades. En aquest supòsit, la comu·nitat de propietaris ha de rescabalar dels danys i el menyscabament que es causin en els elements privatius o co·muns afectats.Pel que fa al Pla d’accessibilitat, docu-

ment ja contemplat en el Codi d’accessi-

LLEi 13/2014, de 30 d’octubre, d’Accessibilitat

ACCESSiBiLiTAT El conjunt de condicions de comprensibilitat

i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dis-positius, els mecanismes i els elements anà-legs perquè totes les persones els puguin emprar i es puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de manera més autònoma i natural possible.

DiSSEny UniVERSAL O DiSSEny PER A TOTHOM

El disseny d’entorns, espais, edificis, ser-veis, mitjans de transport, processos, pro-ductes, aparells, instruments, eines, dispo-sitius i elements anàlegs que garanteix que, sense que hi calguin adaptacions, totes les persones hi poden accedir, en la mesura possible, sense excloure la utilització de mitjans de suport, si calen, per a grups particulars de persones amb diversitat fun-cional.

BARRERES A L’ACCESSiBiLiTAT

Els impediments, les traves o els obstacles per a la interrelació de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions.

BARRERES ARqUiTECTòniqUES

Barreres de caràcter físic que limiten o im-pedeixen la interacció de les persones amb l’entorn.

BARRERES En LA COMUniCACió

Barreres que limiten o impedeixen l’expres-sió i la recepció d’informació o de missat-ges, sigui en la comunicació directa, sigui en els mitjans de comunicació.

BARRERES D’ACTiTUD

Actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situ-ació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gau-dir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altre persona en un situació anàloga.

iTinERARi DE ViAnAnTS

L’espai de pas que permet un recorregut continu, sigui en el territori, en què relaci-ona els diferents espais entre si i amb les edificacions i els mitjans de transport de l’entorn i els que permeten d’accedir-hi, si-gui en les edificacions, en què relaciona els diferents espais d’un edifici entre si i amb els diferents accessos, sigui en el transport, en què relaciona els diferents espais de les infraestructures de transport entre si i amb els diferents accessos i en què permet l’em-barcament als mitjans de transport i l’accés a les zones habilitades; l’itinerari de via-nants per ésser accessible o practicable.

ESPAi D’inTERACCió

L’àrea lliure d’obstacles que permet que qualsevol persona, independent de les se-ves capacitats, pugui interaccionar amb ca-dascun dels elements, les instal·lacions o els equipaments de què es tracti.

ACCESSiBLE La condició d’un entorn, un procés, un

producte o un servei que s’ajusta als re-queriments funcionals i d’interacció —com poden ser els dimensionals, els d’ubicació, els d’il·luminació, els acústics i els de comu-nicació— que en garanteixen la utilització autònoma, segura i amb comoditat a totes les persones.

PRACTiCABLE

La condició d’un entorn, un procés, un producte o un servei que s’ajusta als re-queriments funcionals, dimensionals, d’il-luminació, i de comunicació que en garan-teixen la utilització autònoma i segura a totes les persones.

AJUSTOS RAOnABLES

Les mesures d’adequació físiques, socials i actitudinals que, d’una manera eficaç i pràctica i sense que comportin una càrrega desproporcionada, facilitin l’accessibilitat o la participació d’una persona amb dis-capacitat en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

PROPORCiOnALiTAT

La qualitat d’una mesura de millora de l’ac-cessibilitat segons la qual els costos o les càrregues que implica estan justificats, ate-nent els criteris següents:

1r. Els efectes discriminatoris que comporta-ria per a les persones amb discapacitat que la mesura no es dugués a terme.

2n. Les característiques de la persona, l’en-titat o l’organització que ha de dur a terme la mesura.

3r. La possibilitat d’obtenir finançament pú-blic o altres ajuts.

PLA D’ACCESSiBiLiTAT

L’instrument que identifica i planifica les actuacions que cal dur a terme perquè en l’àmbit d’aplicació del pla s’assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per la Llei 13/2014 d’accessibilitat i la correspo-nent normativa de desplegament.



bilitat on quedava establert que s’havia de redactar en un termini de dos anys, s’havia de revisar cada cinc anys i realitzar en un termini màxim de quinze anys, doncs, la majoria de municipis, i entre ells Tarrago-na, en aquest aspecte com es sol dir,el més calent a l’aigüera.

Ara, amb aquesta nova llei, tots aquells municipis que no han fet els deures quan era el moment, es a dir durant els darrers 20 anys, fins i tot tenen premi. Ja que aquest termini es perllonga en el temps. El Pla s’ha d’elaborar en un termini de tres anys des de l’entrada en vigor del regla-ment, un reglament que la Generalitat te un termini de dos anys per aprovar. O sigui, 3 + 2 ja en són cinc els anys abans no es posi en practica i es comenci a fer res sobre el terreny. D’aquí a cinc anys, en se-ran cinc, dotze o quinze anys més els que el municipi (segons el nombre d’habitants) disposarà per executar el Pla d’accessibi-litat. Això sembla tenir menys futur que el protocol de Kioto.

Sense Pla de mobilitat, els ens locals el que haurien de fer, al menys, es destinar anualment una part del seu pressupost d’inversió directa, que els permetés fer inter-vencions puntuals urgents, per tal de suprimir les barreres a l’acces-sibilitat existents a l’entorn urbà i en els edificis d’ús públic de la seva titularitat o sobre els quals disposa, per qualsevol títol, del dret d’ús.

Al pas que anem, tot i que La Genera-litat es “proposa” vetllar, perquè els plans d’estudis dels ensenyaments universitaris i de formació professional i ocupacional relacionats amb el territori, l’edificació i altres àmbits incorporin continguts que ga-ranteixin el coneixement i les competènci-es en matèria d’accessibilitat i de disseny universal, molt em temo, per l’experiència de tants anys en la mateixa situació, que aquest simple “propòsits”, ens han de fer romandre abocats en la inacabable i per-manent lluita per a la supressió de barreres.

No podia faltar a la Llei el sempre omni-present règim sancionador. Diferència en-tre el del Codi i la Llei? Aquell en pessetes i aquest en euros. A banda que la sanció que es aplicable a les infraccions greus ha estat objecte d’una considerable retallada, ja que passa de 150.000 eur a 30.000 eur. Les infraccions, com abans, classifica-des en lleus, greus i molt greus, coincideix amb la visió personal que puc expressar sobre el context global de l’accessibilitat, per exemple, a Tarragona ciutat.

LLEi 13/2014, de 30 d’octubre, d’Accessibilitat

Títol I Recull les disposicions generals, referides a l’objecte de la Llei, l’àmbit d’aplica-ció i els conceptes generals, l’especificació resulta imprescindible per garantir una interpretació adequada a la Llei i per a salvaguardar el principi de segu-retat jurídica.

Títol II Conté referències a les competències de les administracions públiques en ma-tèria d’accessibilitat, i atorga a l’administració de la Generalitat la capacitat última per emprendre les actuacions reglamentàries de control, de foment i de difusió necessàries per a aconseguir fer efectives unes condicions d’accessi-bilitat adequades, sens perjudici de les competències de l’Administració local.

Títol III Estableix els requisits i les condicions necessàries per a aconseguir un entorn global accessible. Aquest capítol s’estructura en nou capítols, en funció dels diferents àmbits d’actuació: el territori, l’edificació, els mitjans de transport, els productes, els serveis, la comunicació, les activitats culturals, esportives i de lleure, el manteniment de l’accessibilitat i els plans d’accessibilitat.

Títol IV Regula aspectes relatius a la tarja d’aparcament per a persones amb discapa-citat, com ara les persones beneficiàries, les competències de les administraci-ons, les condicions d’ús i la definició d’ús fraudulent.

Títol V Estableix les mesures de foment, de gestió i d’intervenció administrativa, i de-termina els recursos per al finançament d’actuacions destinades a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres existents.

Títol VI Regula les mesures de control imprescindibles per garantir l’aplicació correcta de la normativa d’accessibilitat, i fixa els procediments perquè es puguin ac-ceptar solucions alternatives a les que estableix la norma en casos degudament justificats.

Títol VII Estableix el règim de d’infraccions i sancions, amb la classificació i regulació de ambdós aspectes respectivament. També regula altres aspectes com els sub-jectes responsables, les persones interessades en el procediment, la instrucció, els òrgans competents per a incoar i resoldre els expedients, la prescripció de les infraccions i les sancions, la destinació de les sancions i el deure de col·laboració.

Títol VIII Defineix el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat com a òrgan de parti-cipació externa i de consulta en què es troben representats els diversos sectors socials implicats en les actuacions en matèria d’accessibilitat, i n’estableix la composició i les funcions.

Disposicions addicionals Mesures i terminis per garantir l’assoliment dels plans d’accessibilitat.

Atribueix la funció inspectora en matèria d’accessibilitat a l’òrgan competent en aquesta matèria i al personal inspector en matèria de serveis socials.

Reconeix la vigència del règim sancionador de la Llei 19*/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.

Regula la substitució del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Su-pressió de Barreres Arquitectòniques, creat per la Llei 20/1991, de 25 de novembre, que és substituït pel Consell per a la Promoció de l’accessibilitat regulat pel títol VIII d’aquesta Llei.

Disposicions transitòries Regulen les condicions d’aplicació i adaptació de la normativa d’accessibilitat vigent mentre no s’aprovi la normativa de desplegament de la Llei.

Disposició derogatòria Deroga expressament, entre altre normativa, la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arqui-tectòniques.


DISSENY UNIVERSALRoN MAcE (1941-1998), creador del terme “dis-seny Universal” i fundador del Centre pel Disseny Universal de Carolina del Nord als EEUU, va ser un arquitecte i ferm defensor que va influenciar en el pensament internacional sobre el disseny. Durant gran part de la seva vida va utilitzar cadira de rodes i va entendre el que significa-va voler intentar participar en un mon que no estava dissenyat per incloure a persones en la seva situació. Ron Mace era un ferm i consumat campió per a l’accessibilitat i el disseny universal, i l’impacta del treball que va dur a terme al llarg de la seva vida perdurarà durant generacions encara per venir.

És molt variat el camp del que es pot considerar susceptible de poder ser dissenyat de forma Universal o per Tothom, com també es pot definir. Així, no s’ha d’entendre com quelcom que tant sols es refereix a l’arquitectura i urbanisme, sinó que també es pot aplicar a qualsevol altres sectors com poden ser el transport públic i la comunicació, però també a d’altres aspectes més concrets com poden ser tot un ampli ventall de productes i utensilis.

El Disseny Universal fa les coses més fàcils, més segures i més convenients per a tothom, englobant productes i espais perquè aquests puguin ser utilitzats pel més ampli rang possible de persones. Això genera un procés de disseny accessible enfocat a la gran diversitat funcional que caracteritzen a les persones. Per això, el Disseny Universal va més enllà amb el reconei-xement de que hi ha un ampli espectre de les capacitats humanes. Tothom, inclús la persona amb el cos més capacitat, passa al llarg de la seva vida; infantesa, períodes temporals de malaltia, ferides, etc, etc fins a poc a poc arribar a la vellesa. Dissenyant per aquesta diversitat humana, podem crear coses que poden ser molt més fàcil d’utilitzar per tothom.

Aquest és el veritable benefici que cal esperar del Disseny Universal, perquè, lluny de que es pugui considerar que tan sols pot beneficiar a deter-minats col·lectius, inclou la més àmplia varietat en els diferents rangs de la diversitat humana, com poden ser de condició i aptituds físiques i sensorials, habilitats cognitives, tant com diferents formes i mides de cos, etc. Dissenyant per aquesta diversitat, podem crear coses que siguin més funcionals, senzilles i amigables d’usar per a tothom. Per exemple, els guals dels passos de vianants, varen ser inicialment dissenyats per a persones en cadira de rodes, però amb el temps s’ha pogut comprovar que la seva utilitat va més enllà, afavorint també la mobilitat de vianants que porten cotxes de nadons, carretons de com-pra, equipatge amb rodes, carros de mercaderi-es, etc., etc.

Els guals de vianants afegeixen a les voreres una funcionalitat de la que tots ens podem beneficiar, facilitant el desplaçament a peu per la ciutat de manera més còmoda, segura i col·laborant en la seva mesura, a que les ciutats puguin enriquir-se dels beneficis d’una mobilitat sostenible.

Font: www.universaldesigne.com

a) lleu: l’atenció que en general se l’hi dona a l’accessibilitat des de l’Ajuntament.

b) greu: la manca d’incorporació dels criteris de disseny per tothom en els projectes, acompanyat d’una man-ca de seguiment tècnic en el procés d’execució i recepció de les inter-vencions en l’àmbit d’accessibilitat i supressió de barreres que es porten a terme.

c) molt greu: la no existència d’un Pla d’accessibilitat que a portat a l’es-tat general en que es troba l’entorn urbà i comerços.

No es la meva intenció generalitzar al respecta, ja que el referit en el parà-graf anterior tan sols te a veure amb

alguns municipi, tot i que no en son pocs. En aquests casos, difícilment es pot pensar que puguin aconseguir el distintiu de qualitat que el Govern ha de crear per a identificar i reconèixer els establiments, espais o municipis que assoleixin condicions d’accessibilitat notables, més enllà dels requeriments normatius, pel que fa a supressió de barreres a l’accessibilitat, l’adequació dels serveis i dels continguts i la forma-ció del personal.

Com he deixat veure en algun mo-ment abans, el Govern ha d’aprovar en el termini de dos anys, des de l’en-trada en vigor d’aquesta llei el passat 1 de novembre, el decret de desplega-ment que determini els requisits, els pa-

ràmetres i els criteris per acomplir les condicions d’accessibilitat. Tanmateix, establir per reglament les especificaci-ons que han de tenir els entorns, els processos, els productes i els serveis per a ésser accessibles o practicables i els criteris per a determinar els ajustos raonables que siguin exigibles en fun-ció de les circumstàncies concurrents. Fins aleshores, s’amplia l’objecte i àm-bit d’aplicació que considera i contem-pla els annexos del Decret 135/95, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de su-pressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

Amb el temps, aquella denominació que mencionava al inici, de persona “minusvàlida”, va estar substituïda a la diferent reglamentació que va anar apareixent per la de “discapacitat” i seguint aquesta evolució, cal destacar que a la Llei d’accessibilitat ja es men-cioni el fet de la “diversitat funcional” de les persones i, a la vegada, recone-gui que els obstacles físics i virtuals que existeixen en l’entorn de les persones no perjudiquen només un col·lectiu es-pecífic, sinó que perjudiquen o poden perjudicar en un moment o altre el con-junt de la població. Per això cal enten-dre la condició d’accessibilitat com a útil i necessària per totes les persones que se’n poden arribar a beneficiar per l’evolució de llur situació o de llurs capacitats al llarg de les diverses eta-pes de la vida. Perquè em d’entendre que aquesta diversitat funcional que ens caracteritza a les persones, fa que l’accessibilitat no sigui responsabilitat d’uns quans, sinó de tots.

lluís roig

Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació


Els obstacles físics i virtuals que

existeixen en l’entorn de les persones no perjudiquen només

un col·lectiu específic, sinó que perjudiquen o poden perjudicar

en un moment o altre el conjunt de la

població


Actualitat

Las recreaciones en 3D nos permi-ten representar cualquier objeto o escenario imaginable para po-derlo visualizar sin necesidad de esperar a su construcción o a su

fabricación real. La posibilidad de re-producir o crear espacios en tres dimen-siones, permitiendo la visión del ámbito sobre el que se utiliza, proporciona in-finitas posibilidades a los profesionales de la edificación y aporta una forma más clara, atractiva, cómoda y realista de visualización de la información.

Con el término 3D podemos refe-rirnos a la representación de objetos gráficos, considerando las variables de altura, ancho y profundidad. También al modo de ver el producto que haya sido creado para reproducir un ambiente.

La maqueta virtual de un nuevo edifi-cio que aún no se ha empezado a cons-truir permite realizar una presentación del proyecto de fácil comprensión y al alcance de todos, cada vez más, gracias a la movilidad y a la difusión que propor-cionan los smartphones y las tablets.

En la actualidad, además de los avances de las herramientas de dibujo, la existencia de otros mecanismos de simulación, modelización y fabricación de productos, nos permiten percibir con casi total fidelidad el tamaño, la calidad de los acabados, las vistas exteriores y el control integral de la evolución del proceso de construcción.

Un proyecto realizado en 3D trans-mite una sensación de realidad casi ab-soluta en la apreciación de planos, volú-menes, texturas y materiales que además se puede complementar con fotografías, animaciones interactivas y panorámicas de 360°. Así, el espectador se siente un testigo real dentro del escenario actuan-do en cualquiera de sus estados: desde el plano hasta el edificio construido, desde el mobiliario y equipamiento de cada dependencia hasta en las vistas de distintos ángulos y enfoques.

Desde el planeamiento y el diseño conceptual hasta la gestión y manteni-

miento de las instalaciones, las últimas tecnologías de realidad virtual y de rea-lidad aumentada ofrecen ventajas en todas las etapas de los procesos desa-rrollados en Arquitectura y Edificación.

Veamos a continuación algunas de estas técnicas con más detalle.

infografíasLa infografía es una creación de imá-genes virtuales fotorrealistas, estáticas o generadas en 3D, cuyo resultado se acerca mucho a la realidad facilitando la comprensión del proyecto.

Se imita la realidad del mundo tri-dimensional: la luz, los volúmenes, la atmósfera, las sombras o las texturas. Se transmite, de forma estática o en movimiento, información clara, preci-sa y muy asequible. Ésta es una buena solución para la difusión de ideas, la promoción, la exposición de venta o la presentación de proyectos.

Realidad virtualLa realidad virtual sirve para generar es-pacios que únicamente se pueden visitar digitalmente. Se trata de representacio-

REcREAciONES 3D y sus aplicaciones en la edificación

Imágenes del documental “Ingeniería Romana” (RTVE-Digivisión-Structuralia-Gradhermetic)


Actualitat

nes tridimensionales de la realidad sin ningún soporte físico. Pueden presen-tarse con contenido interactivo orienta-do, entre otros, a la visualización de objetos, situaciones y mundos virtuales en los que el observador puede exa-minar, volar o pasear por las escenas desde cualquier punto de vista.

Entre sus múltiples posibilidades en-contramos, por ejemplo, la reconstruc-ción virtual de edificios desaparecidos o en ruinas. Es ideal para proyectos de preservación o para poner en valor y presentar de forma interactiva el patri-monio arqueológico y cultural.

Animación 3D Con la Animación 3D, la expresión de ideas y conceptos se hace de manera gráfica por medio de imágenes en mo-vimiento. Permite realizar una visita vir-tual por un diseño antes de acabarlo. Así, se puede acelerar, revisar y mejo-rar cualquier aspecto relacionado con el proyecto antes de iniciar la construc-ción. Y existe la posibilidad de comple-mentarlo con escenas reales filmadas para mostrar una mayor realidad.

Realidad AumentadaEsta técnica proporciona información que no podemos detectar directamen-te a través de los sentidos. La realidad aumentada es una superposición de información virtual en entornos reales a partir de una aplicación informática de manera que combina la visión real con información añadida. Esta mezcla en un mismo campo visual completa la

percepción y la interacción del usuario con el mundo real facilitando la visión espacial porque el objeto se muestra en 3D.

impresión en 3DCon el nacimiento de las Impresoras 3D es posible materializar de forma rá-pida prototipos, modelos, partes y pie-zas previamente digitalizadas en tres dimensiones con software de modela-do. Estas impresoras son capaces de crear objetos y elementos de cualquier forma o geometría y prácticamente con cualquier material (cerámica, metal y polímeros) teniendo un control absoluto de la composición, la microestructura y la textura.

Un ejemplo de su aplicación a la edificación es el método constructivo presentado por el Profesor Khoshnevis de la Universidad del Sur de Califor-nia, que ha diseñado un equipo capaz de crear elementos constructivos a base de cemento con un aditivo endurecedor que permite mantener su forma durante la impresión de las distintas capas.

Hoy en día ya es posible ver, con el máximo realismo, el proceso de grandes construcciones de la antigüe-dad o proyectos de futuro con las más modernas técnicas. La impresión en 3D se aplica al diseño, para presentar pro-yectos, recrear ciudades antiguas o en la venta inmobiliaria.

digivisión

LA TARRAgoNA RoMANA, pER TELEVISIó

Digivisión és la responsable de la sèrie docu-mental “Ingeniería Romana” que s’emetrà per TVE i els seus canals internacionals a principis de l’any 2016. Es tracta de vuit documentals de reconstrucció històrica realitzats amb tècni-ques de realitat augmentada i mitjans digitals però que han tingut com a base el coneixe-ment dels espais a peu de camp i la gravació dels mateixos en diferents sessions.

Per explicar a fons què és la enginyeria roma-na i com els romans aplicaven els seus conei-xements i els seus recursos en la construcció de grans obres, està previst que els capítols siguin temàtics de manera que parlin de les ciutats, els aqüeductes, el transport, les edificacions o les explotacions mineres. Els responsables de Digivisión tenen clar que les imatges de Tarragona seran molt importants, referint-se a Tarraco i als seus monuments, per arribar a entendre com s’organitzaven les ciutats roma-nes i quines funciones tenien cadascuna de les seves infraestructures.

La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City ha donat suport a la realització de la sèrie signant un conveni que té com a objectiu la promoció, l’estudi i la divulgació de la marca Tarragona i del patrimoni arqueològic de la ciutat. A la sèrie, Tarragona apareixerà al segon capítol que estarà dedicat específica-ment a les ciutats romanes.

Vídeo: Trailer serie documen-tal “ingeniería Romana” (RTVE-Digivisión-Structuralia)https://www.youtube.com/watch?v=-eomFy5RD7q&index=4


A molts artistes els agrada viure aïllats de la gran ciutat, envoltats de natura i a indrets tranquils. A Fa-rena, terme municipal de

Mont-ral, hi té el seu taller el Maties Solé Maseras. Nascut a Montblanc el 1934, aquest artista, restaurador i mu-seòleg ens obre les portes del seu taller per parlar-nos de la seva obra i la seva trajectòria.

L’art ja li ve de família. El seu pare era mestre d’obres de Montblanc i la seva mare provenia d’una nissaga de músics. Els seus inicis van ser a l’Escola Municipal de dibuix de la vila ducal i quan tenia 15 anys va marxar a Barce-lona per ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts. Allí va coincidir, entre altres, amb l’escultor Josep Maria Subirachs. A la ciutat comtal estudia les disciplines del gravat i la ceràmica. Paral·lelament, també fa algunes assignatures d’arqui-tectura.

El 1953 rep el primer premi de di-buix de la I Biennal d’Art de Montblanc i un any després se li atorga el premi d’escultura a l’Exposició de Joves Artis-tes celebrada a Barcelona. El 1956 fa la seva primera exposició individual a Montblanc. El 1958 viatja a París, on torna posteriorment, per impregnar-se dels pintors impressionistes i dels clàs-sics. Aquell mateix any també visita diverses ciutats alemanyes i centra la seva atenció en la restauració de les ca-tedrals destruïdes pels bombardejos de la segona Guerra Mundial. Maties Solé continua treballant intensament i fent ex-posicions. El 1978 és nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Be-lles Arts de Sant Jordi.

La seva obra és molt extensa i ara fa pocs anys, el 2008, va decidir fer una mostra retrospectiva de les seves crea-cions. Els gravats, dibuixos, pintures i escultures es van poder veure primer a l’església de Sant Francesc de Mont-blanc i després al Palau de la Diputació de Tarragona.

Entre les seves passions, a part de l’art, hi ha la restauració de patrimoni

i la museologia. Així, ha treballat en la restauració dels monestirs de Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges i Sant Pere de Roda; en les actuacions re-alitzades a diferents recintes històrics de la ciutat de Tarragona i als monuments del conjunt de Montblanc com ara les esglésies, edificis civils i militars o, espe-cialment, en la recuperació de la mura-lla medieval.

Els vincles de Maties Solé amb la seva vila natal són extensos sent direc-tor durant més de cinquanta anys del Museu Arxiu montblanquí. Igualment, ha col·laborat en la creació d’algunes seccions del Museu Frederic Marès, Mu-

seu Molins de la Vila, Museu del Vidre de Vimbodí i del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre. Una altra de les seves passions és l’arqueologia i la difusió i recerca científica sent autor de diver-sos llibres i nombrosos articles. Per tota aquesta immensa trajectòria, l’any 2008 la Fundació Jaume I de Barcelona el va nomenar Fill Predilecte. Un any després, l’Ajuntament de Montblanc li va lliurar la mateixa distinció.

Tot justa ara, el Maties és amb nosaltres per abordar tots els as-pectes d’una vida, la seva, dedica-da a les seves passions i centrada en l’art. Per començar, explica’ns com veus als artistes actuals, l’art avui en dia?

Com en altres disciplines, només cal que els artistes d’aquí mirin més a l’es-tranger perquè s’ha de tenir una bona base d’academicisme. La formació del professorat és bàsica i es necessita més dedicació i més esforç. A altres països tenen la tècnica però aquí tenim l’enginy i la creativitat. Per això han sorgit autèn-tics genis.

D’on treus la inspiració?De la natura, de les formes orgà-

niques i de les hores de treball. De la constància.

En algunes escultures hem obser-vat el reciclatge de materials…

Ho aprofito tot. Quan vaig a Sarral, al taller del ferrer Josep Maria Freixes, a vegades hi ha pagesos que em donen peces sobrants d’arreus per a mi perquè saben que em seran d’utilitat. I ho agra-eixo.

Al llarg de la vida has estat poli-facètic, com un artista del renai-xement. Avui en dia, en canvi, no és habitual exercir aquest ventall d’opcions artístiques. Perquè?

Jo sempre he fet el que he volgut, el que em sortia de dins. És així quan un és realment feliç, dóna el màxim de si mateix i fa la feina ben feta.

Cultura ENTREViSTA

MATiES SOLÉ MASERASArtista, restaurador i museòleg

Escultura “La Roca de les Àligues” (2009), a la casa de l’artista a Farena


Cultura

com veus la mercantilització de les obres d’art?

Un, ha d’adquirir una peça per gau-dir d’ella, perquè li agrada i no pas com a inversió.

En arquitectura quin seria el teu ideal?

Construir una casa que es pogués moure segons convingui i seguint la llum del sol. No és pas tan complicat. Amb uns rails és factible i alguns ja ho han fet.

Quina és la teva opinió de l’obra de Subirachs a la Sagrada Famí-lia?

Penso que l’escultura està integrada plenament en l’arquitectura i que si An-toni Gaudí visqués, de ben segur que li agradaria el resultat.

Quin concepte en tens de la res-tauració?

S’ha de diferenciar la part original de la restaurada però amb cura. Hem de tenir present que en l’actualitat no disposem dels mateixos materials que abans, com per exemple la calç viva

per a fer l’argamassa, i que també és útil reutilitzar les pedres que es troben al monument a intervenir.

Aquí voldria recordar la figura d’Ale-xandre Ferrant Vázquez, arquitecte i conservador de monuments del Servei de Defensa del Patrimoni de Catalunya i Llevant, a qui vaig conèixer arran de la restauració de les muralles medievals de Poblet —als anys cinquanta— i amb qui després hi vaig mantenir una intensa relació professional. Gràcies a ell, als anys seixanta se’m va nomenar delegat de Patrimoni a Montblanc.

Quin paper han de tenir els mu-seus en la societat?

Sobretot de difusió i en especial a les escoles. Els museus han d’interpretar el passat i mostrar l’art però malaurada-ment alguns són només simples magat-zems i la funcionarització dels tècnics no és bona. Potser s’haurien de recon-vertir en fundacions, convocant premis o beques, fins i tot oferint la possibilitat d’exposar als més joves a més de publi-car catàlegs i estudis.

Després de tants anys de treball,

quines inquietuds tens actual-ment?

Darrerament m’he dedicat més a l’es-cultura, combino la pedra amb el metall i altres materials. Per això compto amb l’ajuda del ferrer de Sarral.

Encara em demanen projectes i pas-so més temps amb els meus tres néts aquí a Farena on fem cabanes de pedra i juguem al bosc. Últimament he treballat en les ampliacions de les Cooperatives Agrícoles de Sarral i de Pira.

Quina faceta, que no hagis desen-volupat, t’hagués agradat dur a terme?

La música perquè que m’agrada i tinc molts parents, per la branca Mase-ras, que han estat reconeguts músics.

Dels teus tres fills, fruit del matri-moni el 1967 amb la Josepa Pons Pons —farmacèutica de Tarrago-na— algun ha continuat la vena artística de la família?

Sí, el Ferran que és joier a Tarragona ciutat.

Josep m. grAu i puJol

Modelats en paper de MANOLO RIPOLLÉS

Organitzen:

gENER-MARç 2015ExpoSIcIoNS DEL coAATT

MANOLO RiPOLLÉS: LA JOiA DE cREAR

Manolo és amorós amb les formes i auster amb els colors. Harmonitza cadas-cuna de les accions que du a terme creant peces singu-lars. Fuig de la tendència i de qualsevol isme, però les seves obres tenen la pàtina, l’empremta de milers d’anys d’art i a l’hora són contem-porànies.

Desembolica històries i les conta de nou teixint-les amb la matèria més exòtica i humil que hom pugui tro-bar, i això fa que l’objecte esdevingui extraordinari.

Cadascuna de les seves propostes tenen la certesa del seu discurs, la certesa de la seva intenció. La seva veritat. Res a amagar.

Apassionat dels relats, de l’art, de la vida... Ma-nolo es Mediterrani i Delta, terra rogenca i pedres rodo-nes, fang i canyes, sorra i salabror, ferralla endreça-da, blau i blavet, el record i la poesia.

I la felicitat de crear cada dia l’obra a la seva mida.

pilAr lAnAu

Inauguració: Dijous, 29 de gener · 19 h


Activitat col·legial

EL PROJEcTE QUE DÓNA ViDA DE NOU A LA MUSSARA

Els projectes poden ser realitat o quedar-se al paper i als plànols. Tot depèn del perquè es fan i quina vida se’ls vol donar. En aquest reportatge us parlem del projecte final de carrera del Jaume Alsina, enginyer d’edifi-cació nascut a Riudoms i resident a Tarrago-na. Un any de feina molt intensa, sobretot els últims mesos, va permetre al Jaume su-perar el repte proposat pels seus professors de La Salle-URL de Barcelona. Al final, l’es-forç va tenir recompensa i de les paraules es va passar als fets: més de 1.800 pàgines de dades i mesures al detall, tot ajustat al mil·límetre, per proposar tornar a habitar un

dels espais més emblemàtics de les comar-ques de Tarragona, la Mussara. Sí, el projecte del Jaume Alsina proposa re-construir, rehabilitar i habitar de nou aquest poble de muntanya, que pertany al terme municipal de Vilaplana, creant-hi un Hostal Restaurant mediambientalment sostenible i amb tots els serveis possibles. La zona per-met fer meravelles paisatgístiques i apostar per aquest tipus de construcció sempre i quan es pensi en tots els detalls infraestruc-turals. El Jaume, els té apamats i res se li ha escapat. Conversem amb ell per conèixer més detalls d’aquest interessant projecte.


Activitat col·legial

Jaume, com neix la idea del teu projecte?

Inicialment són els professors de La Salle els qui em donen la idea de fer quelcom a La Mussara, proposant-me fer una mena de centre d’interpretació, i a partir d’aquí vaig començar a analit-zar-ho tot a fons per acabar apostant per fer l’Hostal Restaurant.

El poble de La Mussara és a 990 me-tres d’alçada, a tocar del cingle de les Airasses, i té unes vistes impressionants. Ara està abandonat però es conserven les restes de vuit edificis, el campanar i l’església de Sant Salvador. Al centre del poble encara hi queda la bassa on es recollia l’aigua de pluja que es feia servir com a reserva per consumir i per donar de beure als animals. Amb tots aquests elements, vaig pensar que tenia moltes possibilitats i em va sorgir la idea de l’equipament hoteler.

A més, Jaume, la ubicació geogrà-fica és un avantatge afegit.

Per suposat. El poble és ubicat a la Serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, amb una cota màxima de 1.071 metres sobre el nivell del mar. No és massa lluny de la costa i per tant té el turisme de litoral per una banda i el de muntanya per l’altra. És un lloc molt atractiu, ho té tot i se li pot treure molt rendiment.

A més, amb els temps que estem vivint i l’experiència que tenim després del “boom immobiliari”, penso que hau-ríem d’aprendre a enfocar el món en l’arquitectura i la construcció sostenible, pensant sempre en la reducció del con-sum energètic i la utilització de materials amb una baixa petjada ecològica.

Fins a quin punt seria un projecte sostenible el de l’Hostal Restau-rant que proposes?

Ho seria del tot. Parlem d’un projec-te que aprofita al màxim els recursos ja existents. La llum del sol, que és allí tot el dia, seria un element important. L’Hostal se’n beneficiaria d’aquest factor però també d’altres. Treballaria amb biomas-sa, tindria plaques solars, disposaria de sistemes per aprofitar les aigües pluvials i les aigües grises de manera que una part de l’aigua utilitzada seria tractada i es podria reutilitzar per regar les plantes o per tornar als lavabos. A la zona hi ha dos pous d’aigua.

I com a element principal, cal dir

que l’Hostal estaria construït amb fusta. Aquest és un material molt sostenible, és un excel·lent biòtic, resistent i molt fiable en situacions de possibles incendis. I tin-guem en compte que cada vegada hi ha més mà d’obra especialitzada en aquest sector. Al seu moment vaig fer un amplís-sim estudi dels possibles materials cons-tructius a utilitzar i crec, rotundament, que la fusta és ideal.

Explica’ns alguns detalls més de l’Hostal.

Parlem d’un equipament que tindria planta baixa i dues alçades més inten-tant recuperar la façana de l’antic po-ble. Hi hauria les habitacions normals, dues suites, cuina, restaurant, bar, bi-blioteca, despatxos de l’administració i fins i tot una zona spa. Tot plegat serien més de 1.800 metres quadrats amb tot tipus de serveis en un equipament que donaria vida a un espai natural més que interessant.

A més, com allí hi podria haver molt turisme rural, també proposo en el pro-jecte una activitat, que pot ser annexa, de lloguer de bicicletes, material d’esca-lada o quads. El cas és diversificar amb varies activitats.

Ara, veient el projecte enllestit so-bre plànol, sembla tot molt fàcil però aquí hi ha moltes hores de feina.

Aquí hi ha un any de feina i especi-alment nou mesos molt intensos. De la Setmana Santa al juny vaig dedicar-hi un promig de vint hores diàries. Pensa

que aquí està tot calculat a l’últim detall i que quan fas un projecte de final de carrera has de tenir respostes per a totes les possibles preguntes que et farà el ju-rat. No pots inventar res, tot ha d’estar justificat.

Escolta Jaume, si aquest projecte el volguéssim construir, podríem?

Podríem si tinguéssim inversor i l’acord que hauríem d’assolir La Salle i jo com a responsables del projecte i el seus drets. Al document elaborat i pre-sentat també hi ha les valoracions i esti-macions econòmiques. Estaríem parlant d’una inversió d’uns tres milions d’euros que es podria recuperar, segons el pla financer, en uns cinc anys.

Hi haurà segona part d’aquest projecte.

Sí. Ara estic fent un màster de restau-ració i rehabilitació. I una de les idees amb les que treballo és la importància de recuperar l’església de Sant Salva-dor que té traces romàniques. Tot és posar-s’hi.

Ara per ara treballo en diversos projectes d’obres que compagino amb la tramitació de cèdules d’habitabilitat i realitzant certificacions d’eficiència energètica, projectes d’activitat, càlcul d’estructures i instal·lacions. Qui sap si en un futur podria passar a l’acció i fer real el projecte de La Mussara. El temps dirà.

Redacció TAG


Eficiència energèticaEficiència energètica

EFiciENciA ENERGÉTicA Y EDiFicAciÓN

Eficiencia y sostenibilidad. Son palabras y conceptos básicos del comienzo de este siglo XXI. Si las energías renovables fu-eron el principio de la actual

revolución energética que mira mucho más allá de los recursos tradicionales como el carbón o el petróleo, la cons-trucción sostenible es una de las tareas por resolver en el sector de la construc-ción y la rehabilitación de edificios.

No sólo estamos hablando de buenas intenciones o de beneficios medioambientales. En tiempos de incer-tidumbre económica, los beneficios eco-nómicos, medibles siempre, son enorme-mente agradecidos y necesarios.

En este breve espacio trataremos de resumir algunas actuaciones, que se pueden concretar en mejoras y ahorros, tanto energéticos como económicos. En definitiva, si hablamos de nueva cons-trucción o de rehabilitación de edificios, debemos pensar en proyectos eficientes e innovadores que permitan a empresa-rios, organizaciones y emprendedores diferenciarse del resto y poder abordar nuevos nichos de mercado y empleo cuanto más cualificado mejor.

La rehabilitación de edificios es una de las iniciativas en las que se obtiene un mayor retorno medioambiental, en cuanto a reducción de las emisiones nocivas a la atmósfera, por cada euro invertido. Además, es un importante mo-tor de actividad económica y de crea-ción de empleo en estos momentos, en los que el sector de la construcción se ha visto afectado por la crisis internacional.

En el contexto actual, la rehabilita-ción de edificios es una de las medidas clave de mejora de la eficiencia ener-gética, aunque existen barreras claras para su implantación, como la inversión requerida, la falta de financiación y el desconocimiento de las medidas más apropiadas para optimizar los proyec-tos a nivel energético y económico. Una gran parte del parque inmobiliario es-pañol tiene nada menos que entre 40 y 50 años. También sabemos que el uso de la energía en este parque construido es altamente ineficiente, existiendo un

gran potencial de ahorro en este sector, comprendido nada menos que entre un 20 y un 40%.

Si tenemos en cuenta la evolución de la demanda de energía final por sec-tores en España, debemos destacar el incremento habido en el sector residen-cial y terciario, que en el 2010 llegó a suponer un 26,9% de la demanda de energía final en España.

La media de consumo de energía en un hogar español se sitúa en los 10.521 kWh/año Un 68% de este consumo corresponde al gasto de calefacción y agua caliente sanitaria. Este consumo está determinado por una serie de facto-res relativos tanto al nivel económico del consumidor y a la zona climática, como a otra serie de factores sobre los que podremos incidir de cara a mejorar la eficiencia energética del edificio. Estos factores se clasifican en tres grupos, fac-tores relativos a la arquitectura del edifi-cio, factores relativos a las instalaciones y los relativos a la gestión y uso de los

dos anteriores. Solo una visión global de estos tres factores permite realizar la rehabilitación energética óptima del edi-ficio desde el punto de vista energético y económico.

Las medidas aplicadas sobre la arquitectura de un edificio construido inciden sobre sus aislamientos, calidad de los cerramientos, protecciones sola-res, etc.

Un buen aislamiento de paredes y ventanas podría reducir hasta en un 40% el consumo de calefacción


Eficiència energèticaEficiència energètica

Las medidas aplicadas sobre las instalaciones inciden sobre el rendi-miento de las calderas tanto individuales como centralizadas, sobre la utilización de calderas de condensación, aislamien-tos de equipos y tuberías, instalación de suelos radiantes, correcta dimensión de radiadores, cambio de equipos de ilu-minación, etc. Además, la implantación de nuevas tecnologías como bombas de calor a gas, cogeneración termoeléctri-ca, aprovechamiento de la energía solar o geotermia, etc ofrecen todo un mundo de posibilidades de mejora de la eficien-cia energética de nuestros edificios.

Las medidas relativas a la ges-tión y uso de las instalaciones. Las instalaciones térmicas, además de diseñarse, calcularse y ejecutarse de forma eficiente, deben mantenerse y utilizarse de forma que se reduzca el consumo de energía convencional. Es aquí donde nos encontramos frente a la necesidad de un mantenimiento regular y profesional de los equipos así como de un adecuado uso de las mismas que pasa por la implantación de unas bue-nas prácticas dirigidas a los usuarios de estas instalaciones.

Y por último destacar que las Em-

presas de Servicios Energéticos (ESE) se convierten en una herramienta cla-ve para coordinar todos estos factores, ayudan a superar las barreras tanto técnicas como económicas a las que se enfrenta la rehabilitación energética, ayudando a conseguir una adecuada implantación de la misma.

mª José ArCAs espuñA

Nueva Construcción y Gran Consumo Zona Este

Gas Natural Distribución SDG, S.A.

La Bomba de Calor a Gas puede funcionar con temperaturas exteriores más extremas que la bomba de calor eléctrica, sin problemas de escarche, por lo que no son necesarias las resistencias eléctricas de apoyo o los inversores de ciclo.

“Las instalaciones térmicas deben diseñarse y calcularse, ejecutarse, mantenerse y utilizarse de forma que se reduzca el consumo de ener-gía convencional y las emisiones de gases de efecto invernadero y otros contaminantes...” RITE Art 12. Eficiencia energética.

Cada grado centígrado por encima de 21ºC en invierno o por debajo de los 26ºC en verano aumenta un 8-10 % el consumo de calefacción o de refrigeración

Las calderas de condensación de gas natural están construidas con materiales capaces de trabajar con temperaturas de humos mínimas y recuperar el calor del vapor contenido en los humos, obteniendo rendimientos de hasta un 108% sobre el Poder Calorífico Inferior

Una mejora del aislamiento de tuberías y equipos supone un ahorro de combustible, en zonas frías, entre un 5% y un 6%


Patrimoni

La Part Alta de Tarragona té mol-tes possibilitats però també mas-ses complexitats si parlem d’actu-acions urbanístiques. Rehabilitar o reconstruir una casa pot arribar

a ser una quimera per les dificultats dels espais i els nombrosos permisos que cal demanar. Però tot és possible si amb vo-luntat s’acaben salvant els problemes. Els membres de la Confraria de Sant Magí ho poden explicar en primera per-sona. Ara fa dos anys, la seva seu social eren dues cases velles en molt mal estat de conservació però avui conviuen en un espai rehabilitat i recuperat que els dóna tots els serveis necessaris.

Els dos immobles, ubicats als núme-ros 12 i 14 del carrer Portal del Carro, al costat de la capella de Sant Magí, en formen ara un de sol. Amb les obres, la coneguda Casa de l’Ermità és molt més gran. La feina realitzada ha estat intensa perquè s’ha fet una rehabilitació integral enderrocant totes les plantes. La metamorfosi constructiva ha permès crear un edifici de funció polivalent amb tres plantes. A la primera hi ha una sala adaptada i la sala de conferències. A la segona hi trobem el magatzem i un despatx per al capellà administrador de la capella de Sant Magí. A la planta golfa hi ha la part administrativa amb la secretaria i la sala de reunions. I com a colofó, també a les golfes, es manté l’accés a la part del pas de ronda de la muralla romana. La planta baixa acull la sala d’exposicions i un pati exterior. Un ascensor connecta totes les alçades.

El projecte s’ha fet a tres bandes. L’arquitecte Josep Maria Bartolomé ha dirigit l’obra, l’arquitecte tècnic Julio Baixauli ha ofert els seus serveis gratu-ïtament per executar l’actuació i Adolf Quetcuti, també arquitecte tècnic, ha es-tat el supervisor final. Quetcuti ha exer-cit aquesta funció des de l’àmbit social, com a President de la Confraria de Sant Magí. Ara, ens explica amb detall tot el procés, els orígens del projecte i la seva execució.

Adolf, com neix el projecte al seu moment i de quina manera acor-deu fer les obres a la casa de l’Er-mità i l’edifici adjacent?

Això ve de fa temps, de quan era president de la Confraria de Sant Magí el senyor Francesc Magarolas, fa uns deu anys. De les dues cases, el cinquan-ta per cent era pràcticament magatzem amb planta baixa i poca cosa més. I es va pensar en fer una restauració integral i aprofitar-la. Per tant, Magarolas va ser el primer que va pensar en el tema. Ell va deixar el càrrec de president i llavors va entrar el Jordi Sàmper, que a més és arquitecte tècnic i va mantenir la idea de fer la restauració de les dues cases. En època seva es va adjudicar el projecte a l’arquitecte Josep Maria Bartolomé i

es van fer moltes de les gestions neces-sàries amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Departament de Cultura però Sàmper, per qüestions de salut, va ha-ver de deixar la presidència. En aquest punt, Mossèn Francesc em va convèncer perquè agafés jo la presidència i va ser quan vam decidir tirar endavant les obres.

El problema eren els diners. Havíem de dependre d’un finançament extern sol·licitant un crèdit a una entitat i te-níem com a aval al propi Arquebisbat de Tarragona. Amb el crèdit concedit i una subvenció de la Diputació que ens va aportar 30.000 euros anuals durant tres anys, vam tirar-ho endavant tot i que també hem anat fent accions diverses per a recaptar alguns diners.

LA cASA DE L’ERMiTÀ: un exemple de reforma integral a la Part Alta

Adolf Quetcuti a la terrassa de l’immoble rehabilitat que dóna al Pas de Ronda


Patrimoni

Quin ha estat el procés de l’obra i en quin termini s’ha enllestit?

Ens vam plantejar tenir l’obra enlles-tida en un any i el termini es va complir. El Mossèn va fer la última celebració a Sant Magí el dia de Nadal del 2011, vam començar les obres al gener del 2012 i ja vam celebrar de nou el Nadal a la capella al desembre d’aquell ma-teix any. Faltava acabar la part interior però la façana i la estructura principal estaven del tot enllestides. Les obres les va fer la constructora Gómez-Fresneda de Vilallonga i es van complir sense pro-blemes tot i que cal tenir en compte que estem en un cul de sac d’un carrer de la Part Alta de Tarragona. Ho dic perquè no es va poder posar grua, els camions no tenien accés directe a la zona i tot era més complicat. Amb tot, la inaugura-ció oficial de la casa es va fer el 13 de juny del 2013.

Hi ha tres cognoms a tenir en compte un cop iniciada l’obra: Bartolomé, Bauxauli i Quetcuti. Quin rol heu tingut cadascun de vosaltres?

El Josep Maria Bartolomé va ser el tècnic redactor del projecte i el director d’obra. El Julio Baixauli, com arquitecte tècnic, es va encarregar de l’execució de les obres i jo mateix que, tot i ser del ram, en aquest cas actuava com a supervisor o com a mitjancer entre la Confraria i els tècnics. Cadascú tenia el seu paper ben definit i he d’agrair la professionalitat d’ells dos.

Parlaves fa un moment de les di-ficultats per fer aquesta obra te-nint en compte la singularitat de la Part Alta. D’alguna manera, aquesta obra ha estat exemplar en aquest sentit però, hi ha altres espais, també a la Part Alta, on s’hi podria intervenir de manera similar a aquesta?

Penso que sí, que n’hi ha molts. Des del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que també són els propie-taris de l’Església de Sant Llorenç, s’ha adequat i rehabilitat del tot la casa que tenen al darrera per a l’ús de la prò-pia entitat. Si entitats amb pocs recur-sos són capaces de fer aquestes coses, crec que trobarem molts espais a la Part Alta que es podrien recuperar. Tenim un exemple claríssim d’una casa que sap molt greu que estigui com està, parlo de Cal Pobre, i que es podria recuperar. I com aquesta n’hi ha moltes altres. Se-ria interessant que hi hagués un Pla que tingués en compte les intervencions en aquests tipus d’immobles i ho fes tot més fàcil en el sentit d’evitar que facin falta tants permisos i llicències. S’ha de tenir tot controlat però fins a un cert punt, ser més àgils. Un propietari no pot estar es-perant vuit o deu mesos a que se li doni una llicència. S’ha de canviar i agilitzar els processos.

Una darrera qüestió. Quin creus que ha de ser, a partir d’ara, la funció d’aquesta seu de la confra-ria a banda d’esdevenir el vostre espai de reunions? cal dotar-la de més amplitud social?

Per suposat. Com vaig dir el dia de la inauguració, aquest espai ens ha de permetre apropar la figura de Sant Magí als més petits que són, sens dubte, els únics possibles continuadors de les tradicions. Els hem de possibilitar acu-dir a aquesta casa de l’Ermità, conèixer la vida del Sant i que gaudeixin, com ell, dels paratges naturals, simples i aus-ters que donaven sentit a la seva vida. I també hem de pensar que un espai que no s’obre a la ciutat, esdevé un espai sense projecció i sense vida. Nosaltres treballem perquè de forma més o menys continuada, es pugui assistir a la casa de l’Ermità a escoltar alguna xerrada, visualitzar algun audiovisual, partici-par d’alguna presentació documental o literària o, perquè no, escoltar algun concert de petit format. Sant Magí és popular i ha de ser el poble qui també gaudeixi d’aquest espai tan maco que ara tenim.

Redacció TAG

Estat del solar abans d’iniciar la rehabilitació

Alçat de la façana


Patrimoni

El 1982 el Pau Tàpias va rega-lar una ampolla de vermut al seu fill Joan. Ara, 32 anys des-prés, el Joan Tàpias és el res-ponsable del Museu del Ver-

mut de Reus. Entre aquestes tres dècades de diferència hi ha molts esdeveniments a tenir en compte. Per començar, la in-negable afició d’aquell jove que va re-bre el regal del pare per col·leccionar, a partir d’aquell moment, tot allò que tingués relació amb el món del vermut.

El Joan Tàpias va començar la col-lecció amb aquella ampolla de Cinza-no però ara té a les seves mans més

de 1.200 ampolles de vermut, 3.000 etiquetes de tot tipus i 1.800 marques diferents procedents de 55 països. Entre les seves joies hi ha ampolles de l’Ar-gentina, la Xina o Israel, una factura de compra-venda de Cinzano segellada l’any 1927 i un ampli reguitzell d’objec-tes que deixen bocabadats als visitants. Així doncs, inclou més de 250 cartells en paper i xapa, altres elements de publici-tat com ara cendrers, llevataps o cartes de joc, i un recull d’albarans, factures, comandes i cartes comercials. El propi impulsor de la idea se sent molt satisfet de la seva col·lecció i explica que, entre

els motius per obrir aquest nou espai, hi ha el fet de poder ensenyar tots els objectes als seus amics, coneguts i altres persones interessades en el tema.

Òbviament, el fet que la ciutat de Reus estigui històricament relacionada amb grans productors d’aquesta begu-da ajuda. Entre els anys 50 i 70, a Reus hi havia una trentena de bodegues que fabricaven mig centenar de marques. Potser per això, el projecte no acaba només al museu i es complementa amb un restaurant a més de quatre espais te-màtics dedicats a les quatre grans mar-ques fabricants de vermut: Miró Salvat,

La peculiar història del

MUSEU DEL VERMUT DE REUS


Patrimoni

Yzaguirre, Martini i De Müller. L’espai escollit per acollir el Museu del Vermut de Reus és un edifici modernista constru-ït el 1918 per Pere Caselles, arquitecte municipal en aquella època. Està situat al número 7 del carrer Vallroquetes i al número 30 del carrer Galanes, on hi ha les dues façanes, i dóna pel lateral del carrer Montserrat. El responsable del projecte d’adequació i obres ha estat l’arquitecte tècnic Josep Borràs Obradó.

Cal destacar que al setembre del 2013, per fer una redacció correcta del projecte, es consideren necessaris un seguit de treballs previs per evitar el de-

teriorament de l’edifici. Es repara la co-berta de la zona del carrer Montserrat, s’enderroquen puntualment els envans de distribució interior, es repiquen i ne-tegen els paraments verticals interiors de les plantes baixa i primera, es realitzen diverses cales de comprovació als para-ments o els forjats, i es retiren les instal-lacions que hi havia obsoletes.

Efectuats aquests treballs previs, s’ob-serva que l’edifici presenta un aspecte sòlid pel que fa al seu sistema estructural a la zona del carrer Vallroquetes i que tampoc hi ha patologies importants a la zona del carrer Galanes. Les obres que

cal efectuar garantiran que l’immoble es transformarà en espai de museu i amb zona de restaurant disposant de tots els corresponents serveis.

La propietat de l’edifici vol mante-nir-la configuració actual tant pel que fa al volum com pels sistemes constructius existents. No es pot perdre, en cap mo-ment, la singularitat que té. D’aquesta manera, es diferencien tres tipus d’es-pais per a clients en funció del servei a oferir: el bar, el restaurant i el pati exterior. El bar coincideix amb l’accés principal a través del qual s’accedirà a la resta dels espais mentre que el pati

Estat inicial de l’edifici

Fase d’obres


PatrimoniEL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS,UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀCONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE

Els col·legis i les associacions professionals són les institucions que vetllen perquè els professionals exerceixin la seva feina d’acord amb l’exigència i responsabilitat que els demanen els ciutadans i l’Administració. Treballen i ofereixen les eines perquè

els seus col·legiats i associats puguin garantir la millor qualitat, innovació i sostenibilitat.Amb el visat o el certificat d’actuació professional els col·legis certifiquen la competència i responsabilitat dels seus col·legiats.A més de garantir una bona pràctica professional, és una garantia per al tècnic, per a l’obra, l’Administració i per als usuaris finals.

Amb el professional que visa els seus treballs, t’estalviaràs problemes,temps i diners. Hi sortiràs guanyant.

Informa’t als col·legis i les associacions professionals.

PROFESSIONALITAT

QUALITAT

INNOVACIÓ

FORMACIÓ

OCUPACIÓ

RESPONSABILITAT

Amb el suport de:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

INTERCOL_LEGIAL_taronja_A4_alta.pdf 1 30/09/14 15:51

funcionarà com a restaurant i terrassa. Ha estat necessària la instal·lació d’una cuina per a la preparació de menjars a la planta baixa i propera a la zona de barra del bar. Les zones de restaurant interiors es reparteixen entre la resta de la planta baixa i la planta primera. Els serveis higiènics es situen a la primera planta on també hi ha els espais desti-nats a vestidors i els serveis de personal.

A la primera planta, destinada prin-cipalment a menjadors, s’hi ha habilitat un espai de rebost que queda comuni-cat directament amb la zona de cuina i office amb la instal·lació d’un munta-càrregues. La resta d’espais necessaris per al desenvolupament de l’activitat es distribueixen en funció de la superfície disponible. Pel que fa als acabats, cal destacar que s’ha conservat el paviment dels menjadors de la primera planta a base de rajola hidràulica ja que presen-taven un bon estat de conservació. El rebost i els vestidors de personal s’han pavimentat amb rajola de gres. Una bona part de les parets del local, a base de totxo massís, s’han deixat sense re-vestiment tot donant-los un tractament de consolidació. Les altres parts, han estat revestides amb extradossats o envans de cartró guix, pintats o revestits posterior-ment.

En total són 394 metres quadrats de superfície útil per un equipament, El Museu del Vermut de Reus, que bus-ca una sinergia entre l’espai existent, la col·lecció de Joan Tàpias i la oferta gastronòmica. S’aconsegueix, i aquest és l’objectiu, creant un Restaurant espe-cialitzat en vermut amb la filosofia de “fer el vermut” com sempre s’ha fet i aprofitant la singularitat de l’edifici i la col·lecció d’objectes que acull.

El Museu del Vermut de Reus, únic espai d’aquest sector, va ser inaugurat el passat 31 d’agost i conviu amb el dia a dia de la ciutat a la perfecció. Al final, d’una ampolla de Cinzano en va sortir un espai de culte al vermut. Qui ho ha-via de dir...

Projecte: Josep Borràs oBradó

Arquitecte tècnic

Redacció TAG

Resultat final


Activitat col·legialEL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS,UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀCONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE

Els col·legis i les associacions professionals són les institucions que vetllen perquè els professionals exerceixin la seva feina d’acord amb l’exigència i responsabilitat que els demanen els ciutadans i l’Administració. Treballen i ofereixen les eines perquè

els seus col·legiats i associats puguin garantir la millor qualitat, innovació i sostenibilitat.Amb el visat o el certificat d’actuació professional els col·legis certifiquen la competència i responsabilitat dels seus col·legiats.A més de garantir una bona pràctica professional, és una garantia per al tècnic, per a l’obra, l’Administració i per als usuaris finals.

Amb el professional que visa els seus treballs, t’estalviaràs problemes,temps i diners. Hi sortiràs guanyant.

Informa’t als col·legis i les associacions professionals.

PROFESSIONALITAT

QUALITAT

INNOVACIÓ

FORMACIÓ

OCUPACIÓ

RESPONSABILITAT

Amb el suport de:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

INTERCOL_LEGIAL_taronja_A4_alta.pdf 1 30/09/14 15:51


Patrimoni


ARQUiTEcTURA MODERNiSTA DE REUS (9)

cASA MUNNÉPere caselles Tarrats1904Raval de Martí Folguera, 2

Pere Munné Domingo, contractista d’obres que va realitzar la Casa Na-vàs, va ser el promotor de les reformes d’aquesta casa en la que únicament es va modificar la façana, d’acord amb el projecte de Pere Caselles. Edifici amb façanes al Raval i als carrers Jesús i Bar-reras, de planta baixa i tres plantes. Les tres façanes, amb amplades diferents, tenen les mateixes característiques cons-tructives i ornamentals. És una façana elegant, equilibrada i utilitza materials de qualitat com la pedra treballada als trencaaigües dels balcons i al corona-ment de l’edifici. L’element més carac-terístic i potent és la tribuna/mirador cantonera de planta poligonal/octogo-nal, amb estructura de ferro i vidre que concentra tota la força expressiva de l’edifici, ja que ocupa tres plantes. A la base d’aquesta tribuna hi ha una colum-na cilíndrica adossada amb un ampli capitell floral, que s’eleva fins al terrat.

Aquesta casa té molts paral·lelismes amb altres obres de Domènech i Mon-taner i també punts de contacte amb la Casa Navàs en l’elecció de determinats materials constructius, com per exemple la pedra vermella del basament, que la tradició oral diu que era portada per Munné de la casa domenequiana de la plaça del Mercadal.

La planta baixa destaca per la seva decoració escultòrica, amb la sanefa de fulles del sòcol que ressegueix tot l’edi-fici i els motius vegetals que trobem a les llindes des de les portes dels baixos. Les obertures dels baixos són arcs plans amb la llinda decorada amb motllures de línies sinuoses i d’elements florals. Totes les llindes tenen elements vegetals, els quals varien a cada planta. Els em-marcaments dels balcons i les motllures horitzontals que marquen els diferents pisos són interessants.

Totes les baranes són de ferro forjat d’estructura bombada, excepte les de les dues plantes superiors del mirador, que són planes i molt més decorades. El coronament és completa amb una ba-rana de pedra amb motius geomètrics trencada per uns pinacles amb decora-ció floral.

Incorpora clars elements modernis-tes, tant en l’exterior com a l’interior. Al vestíbul hi ha un sostre enteixinat supor-tat per mènsules amb forma de dracs i a la planta principal es conserva la deco-ració original en guix d’alguns dels seus sostres, així com els paviments.

cASA iGLÉSiASPere caselles Tarrats1908carrer Jesús, 3-5-7En primer lloc, hem de parlar del primer projecte que es va realitzar el 24 de gener de 1884, sent propietària Isabel Cadena de Iglesias, i els plànols van ser signats pel “Maestro de Obras Director” Pedro Taixés, donant el vist i plau l’ar-quitecte provincial. En aquella època només tenia cinc metres de façana. El 29 de febrer de 1908 signa els plànols l’arquitecte tarragoní Pau Monguió Se-gura i és llavors que s’inicia l’edificació actual, que és un tipus de construcció mixta a base de rajola i pedra natural amb diferents decoracions a la part infe-

rior dels pilars. Malgrat això, el projecte es considera que és d’en Pere Caselles Tarrats. Aquesta casa fou construïda per Josep M. Iglésias Òdena, copropietari del Vapor Vell, una de les més impor-tants indústries tèxtils del moment, per allotjar-hi als enginyers i als tècnics de grau superior que treballaven a la fàbri-ca. Vuit anys abans ell mateix , junta-ment amb el seu germà, havia edificat la Casa Punyed del carrer Llovera, també projectada per Pere Caselles.

Possiblement és un dels edificis amb més metres lineals de façana de la ciu-tat, amb 24 metres i nou obertures en les tres plantes altes, essent una compo-sició perfectament simètrica. Tota la fa-çana està decorada amb molts motius vegetals i florals, amb dibuixos força diferents que se situen essencialment, en les llindes i als brancals de les obertu-res. Tots ells són tallats en pedra calcà-ria. Als baixos és on trobem els detalls escultòrics de treball més acurat, concre-tament a la decoració floral en forma de rams de violetes situats sobre la llinda de cadascuna de les tres portes d’accés a les escales.

Llinda amb la Casa Navàs amb la qual s’integra perfectament, ja que sem-bla la seva continuació. La composició dels balcons és molt característica, pro-duint una gradual alternança per planta mitjançant l’augment o disminució dels mateixos balcons, que són construïts en pedra i tenen baranes de ferro treballat.

Casa Munné

Casa Iglésias


Patrimoni


Les plantes altes estan recobertes amb un estuc que imita un aparell de pedra encoixinat, i la rica decoració vegetal, més tosca que la dels baixos, es redueix als emmarcaments dels balcons.

A la primera planta tenim tres bal-cons correguts que corresponen a les nou obertures existents, de tres en tres. A les plantes segona i tercera hi ha nou balcons individuals. La llosa dels bal-cons és comuna amb tres eixos al primer pis, individual, rectangular i amb menys volada al segon. Al tercer pis és corba-da.

L’interès d’aquesta casa rau en la claredat de la composició i distribució i en la incorporació de bona part dels elements modernistes a la façana i als interiors, amb un esquema totalment si-mètric. El parament de la façana és un estuc que imita els carreus encoixinats amb decoració vegetal a les obertures, però no tan refinada com a peu de car-rer. Els portals de fusta, els elements ve-getals als dintells, els ferros forjats dels balcons, els fanals, tots són detalls or-namentals del més pur estil modernista. Hem de destacar les tres portes de fusta originals de l’època que corresponen els accessos als habitatges —dos per planta i portal— ja que estan decorades amb línies de coup de fouet.

cA L’HOMDEDÉUPere caselles Tarrats1893-1894Raval de Sant Pere, 17 – 21Vicent Homdedéu i la seva família, entre 1893 i 1894, es van fer construir aques-ta magnífica casa, un bon exemple de l’arquitectura domèstica neogòtica, d’acord amb l’estètica del moment, que veia, en l’ús de les formes rescatades del passat medieval, una via de trencament amb l’arquitectura acadèmica existent.

Edifici entre mitgeres amb baixos i tres plantes altes. La façana és de com-posició i formalització estrictament simè-triques a partir de cinc eixos verticals. La tribuna central vidriada amb traceries d’arcs trevolats i mainells de capitell gò-tic, que té pilarets rodons rematats per capitells i arcs apuntats ; amb barana de pedra treballada amb claustres de formes lobulades i flamígeres; les dues finestres geminades laterals d’arcs co-nopials, bellament decorades amb capi-tells esculpits, frondes, florons, pinacles i petits dracs decoratius. Remarcant la simetria central tenim els balcons amb una llosa correguda comuna a dues

obertures, a cada costat de l’eix. Hi ha una gran diferenciació del tractament entre la primera planta i les restants, on buits i balcons comporten una gradual disminució ornamental. Hem de fer es-ment al treball escultòric de les mènsules que sostenen el balcó del principal que és de gran qualitat i representa bells mo-tius vegetals.

A tots els baixos hi ha pedra mentre que la resta de la façana està estucada imitant un elegant aparell de pedra amb blocs de diferents tonalitats cromàtiques i incorpora elements de pedra com les finestres i la tribuna. La resta d’obertures són de llinda de bigoti i emmarcades per un trencaaigües d’inspiració medie-val, que ressegueix la forma de la llin-da. Aquest mateix motiu el trobem a les portes de la planta baixa que són d’arc mixtilini motllurat.

La decoració s’inspira en elements vegetals i en la tradició medieval, com és el cas de les traceries i representaci-ons d’animals fantàstics. El vestíbul con-serva el tancament de vidre del cancell original, decorat a l’àcid amb la repeti-ció de les formes medievalitzants de l’ex-terior. L’edifici es troba coronat per una gran barbacana amb arqueria volada a base d’arcs ogivals i els espiralls accen-

tuen la visió medievalista de la façana, és a dir, cornisa triplement lobulada uni-forme que abasta tota l’amplada de la casa i que reposa sobre una successió d’arquets suportats per mènsules. Corni-sa amb evidents influències florentines.

En resum, aquest edifici és una mos-tra de la utilització literal de formes i d’elements gòtics que més tard es fon-gueren amb les línies del modernisme floral. Tot l’edifici s’inspira en els ele-ments del repertori historicista neogòtic i del modernisme més domèstic i respira el medievalisme centre-europeu.

A l’accés al pis principal hi trobem la data d’acabament de la casa, 1894, i les inicials del nom del promotor, V. N., amb la grafia antiga del cognom, “Nomdedéu”.

Text i fotografies:Josep mAriA buquerAs

Arquitecte Tècnic

Ca l’Homdedéu

AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documen-tació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista. Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus. Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT.

ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach. Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de

Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelo-na. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus. 2004.

BiBLiOGRAFiA i NOTES


El Col·legi

UN PROJEcTE PER A DUES ciUTATS:

TARRAGONA i TÀRRAcO

La convivència de la ciutat actual amb el llegat romà que tenim re-partit per tot l’entramat de Tarra-gona ens ha obligat els darrers anys a configurar una metròpolis

on el concepte de reconstrucció s’aco-moda al de smart city. Els urbanistes adoren la idea de generar una ciutat intel·ligent mentre els arqueòlegs, i també els historiadors, treballen per la recuperació dels vestigis dels nostres avantpassats. Tot plegat, com deia, fa obligada aquesta convivència que, a la Tarragona del segle XXI i a la Tàrraco de fa dos mil·lennis, guanya una impor-tància especial.

Per això, cal incidir en la repercussió sempre positiva d’aquells projectes que integren el passat en el present tot creant una proposta de futur. El de reestructu-ració al carrer Enrajolat i el seu en-torn, obra promoguda per l’Ajuntament de Tarragona i l’INCASOL a través del

Pla Integral de la Part Alta, és un exem-ple d’aquesta unió o fusió de les dues èpoques. Però a més, aquest projecte es va endur, el passat mes de juliol, el Premi Catalunya Construcció 2014 en la categoria d’Intervenció en edificació existent.

Des d’aquest espai d’opinió i en nom del COAATT vull felicitar a Carlos Brull, Jordi Segura i molt especialment a l’ar-quitecte tècnic Joan Alonso Giménez. Ells són els tres artífexs del projecte i han apostat, de forma valenta, per una refor-ma sempre delicada en un sector urba-nístic de la ciutat on costa fer-hi certes in-tervencions. És evident que amb aquesta obra s’ha completat tota una trama ur-bana i que es posa en valor el tram de la graderia del Circ mantenint la tasca anterior de conservació patrimonial que s’havia fet a la zona.

El resultat de l’obra és evident. S’ha fet realitat la urbanització d’un carrer

molt important de la Part Alta dotant-lo de serveis renovats i una nova pavimen-tació, aconseguint la recuperació de tot l’espai i proveint de visibilitat als nous trams de graderia de l’edifici romà. El jurat ho va tenir clar en el moment de valorar la feina realitzada i l’aposta va tenir la seva recompensa. Deia l’escrip-tor Italo Calvino que les ciutats tenen memòria, signes i desitjos. Amb aquesta obra es mantenen les tres i es potencien. Els conceptes història i smart no viuen d’esquenes.

Julio bAixAuli CullAré

President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació

de Tarragona


Assessoria

Sembla una constant de tot els sistema econòmic actual, pro-moguda a més pels poders públics, la d’abaratir els pro-ductes de consum sota l’excu-

sa d’assolir una major competitivitat.Aquests dies estem contemplant la

caiguda de la moneda russa, que es desploma tot i els esforços de les auto-ritats del seu país. Davant d’aquest fet, m’ha cridat poderosament l’atenció, el veure com els establiments russos de marques consolidades i de productes de luxe, han tancat ràpidament els es-tabliments comercials a fi d’adequar els preus, naturalment d’acord amb les noves circumstàncies econòmiques i evi-tar així perdre diners. Aquesta és una operació sensata i necessària per evitar els efectes de la devaluació monetària.

Tot té un preu. Tot té un preu de cost. Tot té un preu de risc. Tot té un preu de qualitat.

Davant del nostre marc legal que propugna la llibertat de mercat i de preus, cobra especial importància el com es determina el preu de venda d’un servei professional. No és una qüestió senzilla i trobem nombrosos estudis i te-ories sobre la mateixa.

És cert que si decidim baixar el preu d’un servei, en principi, podrem vendre més i d’aquesta manera podem mante-nir o augmentar els ingressos. És el que en economia es coneix com elasticitat.

A la vegada, davant la profunda i persistent crisi econòmica que afecta el nostre país, veiem com nombrosos agents que intervenen en el procés cons-tructiu i immobiliari s’aprofiten de la si-tuació d’extrema precarietat del sector, per reduir, més encara, la remuneració econòmica dels arquitectes tècnics.

Però s’ha d’anar en compte per no prendre mal.

Amb independència de quina si-gui la situació econòmica del país, per molta importància que tingui aquesta lamentable crisi, que esperem estigui ja arribant al final, s’ha de valorar amb molt de rigor, quin és el preu que hem d’exigir per dur a terme el nostre exer-

cici professional. Quin és el preu que pugui cobrir les despeses fixes i també que ens permeti guanyar-nos la vida, va-lorant, a més, el risc que comportarà la nostra intervenció de cara a mantenir les cobertures de les pòlisses d’assegurança de responsabilitat, tant civil com penal, i les repercussions legals de possibles condemnes tant indemnitzatòries, com sancionadores, que en ocasions poden posar en risc el propi patrimoni. No obli-dem tampoc la inversió que hem fet en formació.

Pactar un preu a la baixa temerària

és amb tota seguretat una pèrdua perso-nal, institucional i col·lectiva. Col·lectiva per la classe professional perquè afecta-rà, sense cap dubte, a tot el grup dels ar-quitectes tècnics que es veuran obligats a entrar en una guerra de tarifes.

També afectarà al prestigi tant perso-nal, com social de tot el grup.

Els consumidors, al final, també en sortiran perjudicats, perquè seran els primers en adonar-se del resultat de la venda de “duros a quatre pessetes”. A més, quan posem un preu molt baix a un producte la percepció que té el possible client és que aquesta oferta no és serio-sa perquè no està en la línia dels preus de mercat i no valora suficientment el nostre treball.

Hi ha llibertat de mercat però també

és cert que tot té un preu i des d’aquí faig una crida per demanar un compor-tament responsable.

S’ha de poder arribar a fixar un preu just i competitiu, sigui el que sigui, per sota del qual, i sempre valorant la naturalesa del treball, nosaltres no estem, en cap cas, disposats a córrer riscos innecessaris. S’ha de poder valo-rar el preu just per sota del qual s’han de poder rebutjar enèrgicament les coman-des, ja que en cas contrari, a més de fer-nos mal a nosaltres mateixos, rebentem el mercat.

Quantes vegades hem vist que, per signar un informe o certificació “quasi de compromís” i sota un simbòlic preu, després ha vingut l’Administració Públi-ca o un tercer que ha adquirit la pro-pietat de l’immoble, que qüestionen la validesa del document o de les afirmaci-ons que contemplen i ens posen en una veritable, complicada i compromesa si-tuació.

Però hem de recordar que, per exem-ple, una cèdula d’habitabilitat, no és un paperet qualsevol. Una cèdula diu moltes coses, té unes determinades re-percussions administratives i legals i ens poden arribar a demanar moltes respon-sabilitats. Una certificació d’eficiència energètica tampoc és un simple pape-ret. Una Inspecció Tècnica dels edificis no és un brindis al sol. Cada document que signem ens compromet durant molt temps i les seves conseqüències poden ser dramàticament incalculables.

Tot és una qüestió de dignitat perso-nal i professional.

f. xAvier esCudé nollA

Lletrat-assessor

LA QUALiTAT TÉ UN PREU

Cuando la impermeabilizaCión de Cubiertas permite nuevos estilos de vida: tHat´s building trust.

www.sika.es

www.aparelladorstarragona.org

INFORMES PERICIALS

GESTIÓ DE MANTENIMENT PER A COMUNITATS

GESTIÓ I DIRECCIÓ D’OBRES DE REFORMES

INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS

CÈDULES D’HABITABILITAT

Obligatori des de l’1 de juny de 2013

per al lloguer o venda d’un habitatge

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

ABCDEFG

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

El tècnic expert en rehabilitació i manteniment d’edificis. Una garantia de qualitat, estalvi i seguretat.

El millor assessorament integral per al vostre habitatge.

Vols trobar el tècnic de capçalera més proper?

www.aparelladorstarragona.org

977 21 27 99

l’Aparellador,el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n Un certificat d’habitabilitatn Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar

una subvención Un peritatge o taxación Donar d’alta una activitatn Assessorament en qualitat i

seguretat a les obresn El Llibre d’ús i manteniment del

vostre edifici

Si al vostre edifici o habitatge: n Li cal una rehabilitación Penseu fer-hi obresn La façana no està en condicionsn Hi ha esquerdes, humitats o

deficiènciesn Cal posar-hi un ascensorn Teniu problemes d’accessibilitat

Servei d’Atenció i Assessorament a Consumidors i usuaris

SAACu

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS

l’Aparellador,el teu tècnic de capçalera

Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte

tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista

en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió

relacionada amb el teu edifici o habitatge.

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: [email protected] www.apatgn.org

Cèdules d’habitabilitat

Informes tècnicsInspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Ajuts i Subvencions

Accessibilitat

Cuando la impermeabilizaCión de Cubiertas permite nuevos estilos de vida: tHat´s building trust.

www.sika.es

És el moment d’avançar amb gas naturalInstal·leu gas natural a les noves construccions i aconseguireu augmentar-ne el valor d’una forma ben senzilla i econòmica. Amb tota la confi ança i garantia de Gas Natural Distribución, que us proporcionarà assistència tècnica i assessorament personalitzat sempre que us calgui.

Amb gas natural, els vostres edifi cis obtenen una qualifi cació energètica superior. Els nostres especialistes us aconsellaran per tal que els vostres projectes prenguin forma de manera efi cient, tant en l’aspecte tècnic com econòmic.

Doneu més valor als vostres projectes amb gas natural: l’energia amb futur.

El gas natural,un valor segur per als vostres projectes.

www.gasnaturaldistribucion.com

Per a més informació, truqueu-nos al

902 212 211

An. ARQUITECTOS A4 [C].indd 1 20/02/12 16:33

tag 73 - 1r quadrimestre 2015

Documents