Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de CaleyaAlexandra Fortuny, Josep M. SanetManuel Rivera

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretariFrancesc Xavier Llorens Gual

TresorerRomà Jordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsMontserrat Muñoz MadueñoYolanda Fernández Vázquez

José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau

Agustí Sevil Ferrer

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERèNciAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SEcRETARiAMíriam Ferrer i Dora Ferná[email protected]

ViSATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

OficiNA dEl VENdREllÒscar FranchCamí Reial 13-17 (L’Eina - Viver d’empreses), 3a plantaEl Vendrell 43700Dimarts de 16 h a 19 hTel. 977 664 [email protected]

SERVEiS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

cENTRE dE dOcUMENTAciÓ i BiBliOTEcAAlexandra [email protected]

GABiNET TècNic i diNAMiTZAciÓLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)[email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

iNfORMÀTicAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

fUNdAciÓ TARRAGONA UNidALluís [email protected]

EditorialTagREViSTA dEl cOl·lEGi d’APAREllAdORS, ARQUiTEcTES TècNicS i ENGiNYERS d’EdificAciÓ dE TARRAGONA Noves pautes

Sabem el que està passant: les xifres no són bones. Molts pocs sectors i pocs països importants s’escapen del refredament (i de la recessió). Ja no és el culpable només la cons·

trucció. El problema és més global i el cau·sant és el disseny (i redisseny) del sistema econòmic. Però, un cop se saben les causes i els efectes, cal adoptar noves pautes envers els altres i amb nosaltres mateixos.

Pauta prové de la paraula llatina pacta (que significa “pacte”, “conveni”). També ente·nem per pauta: model a seguir, regla i pas. des del col·legi ens esforcem en facilitar pautes i instruments als nostres professio·nals, i a la societat. des del nostre SAAcU (Servei d’atenció i assessorament a consu·midors i usuaris), hem destacat en aquesta revista una proposta detallada per millorar el nostre habitatge. des de la nostra funda·ció Tarragona Unida, hem fet aportacions al Pla de Mobilitat de Tarragona. També hem tractat temes i normes d’autoprotecció, de seguretat, de telecomunicacions, de produc·ció, etc. la revista TAG és progressivament més tècnica. És la vocació de servei del col·legi i el nostre fort, el nostre actiu de conei·xement i experiència.

lA JUNTA dEl cOAATT

Edifici Altadis a l’av. Vidal i Barraquer (Tarragona)Foto: txemA morerA

nL’ENTREVISTAJosep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona Pàgs. 4-7

nGABINET TÈCNICDades de síntesi de la construcció. 4t trimestre 2011 Pàgs. 8-11

nCONSELLS SAACUPropostes per millorar el nostre habitatge Pàgs. 12-16

nACTIVITAT COL·LEGIALBlanc. Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberíntiques Pàg. 17

nACTUALITATPlans d’Autoprotecció (PAU).Normativa Telecomunicaciones.El sistema de producción Toyota. Pàgs. 18-25

nSEGURETATCoordinador de Seguridad en ejecución de obra Pàgs. 26-27

nFINDACIÓ TARRAGONA UNIDAProjecte de cooperació a Dhuskun (Nepal).Campanya de Nadal infantil. Pàgs. 30-31

nPATRIMONIArquitectura Modernista. Pàgs. 32-33

nESPAI AL TEMPSEl Gremi de Navegants de Tarragona (II) Pàg. 34

L’entrevista

Tag 1r trimestre 2012 [ 4 ] Tag 1r trimestre 2012 [ 5 ]

L’entrevista

El Port de Tarragona és un dels principals elements dinamitzadors de l’economia de la nostra demarcació. Manté relaci-ons comercials amb més de 150 països del món i és en constant creixement ge-nerant nous espais logístics i consolidant les seves línies de producció. Ocupa el cinquè lloc al rànquing de ports espa-nyols i mou anualment més de 30 mili-ons de tones de diverses mercaderies. El seu futur passa per ampliar el Moll de la Química o la terminal de contenidors però també per aconseguir la seva ex-pansió al centre d’Europa.

El mes de febrer es compleix un any del seu nomenament com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. com ha afrontat aquest primer període i quin ba·lanç en fa d’aquest primer any de feina?

Crec que és un balanç molt positiu. Tanquem l’any a un nivell més o menys similar al de l’any anterior malgrat els problemes del primer trimestre on es va produir la parada tècnica de Repsol que ens va suposar perdre un milió i mig de tones i com a conseqüència també va provocar una davallada dels resultats que van ser un 17 per cent inferiors al mateix període l’any anterior. Els mesos següents hem anat reduint aquest marge per tancar l’any amb un creixement del 2 o el 3 per cent. Al setembre es van as-solir uns resultats rècord. Estem satisfets dels resultats i els diferents projectes que s’estan presentant. No és un resultat ma-quillat per l’augment d’un sol sector. En aquest cas l’èxit és haver sumat en tots els àmbits (energètic, contenidors, agro-alimentari, carbó, cotxes, paper siderúr-gic...). En el context de crisi actual no és fàcil aconseguir-ho. El Port té projecció

de futur i de creixement. Jo personalment estic content amb els més propers i tam-bé amb els treballadors de l’Autoritat. Tot i no ser del sector em sento molt ben acollit i ben integrat.

El futur, per incrementar encara més la productivitat del Port i fer·lo més competitiu, passa pel que s’anomena tercer fil que consisteix en aprofitar la línia ferroviària que va fins a Sant Vicenç de cal·ders i castellbisbal. com es vehi·cula aquesta proposta?

És una proposta que ha de decidir l’estat espanyol i el nou govern escollit perquè les vies són d’ADIF. Nosaltres estem explicant a diferents fòrums els avantatges i els inconvenients. És un pro-jecte molt interessant per al territori, i ara ja s’ha manifestat públicament el sector químic a qui també li convé aquesta con-nexió amb Europa que proposa el tercer fil. Per al Port és important perquè aquí tenim dos escenaris de creixement. El primer és sense el projecte i basant-nos en l’escenari local que tenim i que passa per operar a la zona de Lleida, Vall de l’Ebre, Aragó, La Rioja i el nord de Ma-drid. El segon passa per tenir connexió amb ferrocarril cap a Europa i aquest escenari ens planteja un creixement molt diferent.

L’opció de tenir connexió amb Eu-ropa, que és el gran mercat de consum interior, ens canvia molt el futur. Tenim una terminal de contenidors que ara mou uns 300.000 contenidors i que està dissenyada per moure’n un milió i mig. Aquesta xifra l’aconsegueixes a través de la connexió amb Europa perquè el mercat de contenidors és el que marca la logística de futur. Avui en dia qualse-vol cosa viatja en contenidors i aquest sistema s’està imposant com a millor al-

ternativa de logística ja que funciona a nivell intermodal. Les grans oportunitats d’aquesta logística avui en dia són al mercat asiàtic que és un gran generador de productes de consum, tant d’anada com de tornada, i molta necessitat de matèries primeres. Avui tot aquest mercat està venint amb contenidors via vaixells cap a Europa però arriba pel Canal de Suez, passa pel Mediterrani i se’n va cap als ports del nord d’Europa. Això passa pràcticament amb el 75 o 80 per cent de la càrrega que prové del mercat asiàtic i tot perquè des d’aquestes zones hi ha unes connexions cap al centre del continent molt més àgils i ràpides ja sigui amb trens, camions o per sistema fluvial amb ports com el d’Hamburg, Rotterdam o Amberes. Aquests vaixells que vénen pel Mediterrani busquen portar la seva càrrega a Europa i transportar-la cap als països del centre i avui en dia des-carregar al Port de Barcelona o al de Tarragona els suposa tres dies menys de navegació. Estem parlant de moltes despeses i, si tu tens la capacitat de fer la descàrrega dels contenidors i el seu transport cap al centre d’Europa en tren, en un termini de dotze o setze hores, tens una oportunitat de negoci molt potent. I això és el que reclama el Port de Tar-ragona perquè sabem que amb aquesta via serem competitius i podrem oferir a les grans navilieres i empreses asiàtiques un port del Mediterrani complementari al de Barcelona que ja té les seves connexi-ons. Això ens suposa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important.

El projecte del tercer fil és un projec-te que pot estar fet en tres anys. Si hem d’esperar al Corredor del Mediterrani, les realitats són les que són, és un pro-jecte que està dissenyat per transcórrer per la línia interior de Roda-Constantí que defensem que és la línia definitiva

Josep Andreu figuerasPresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona

“Malgrat la crisi, el Port creix i té projecció de futur”


L’entrevistaL’entrevista

però que ara mateix no és viable perquè tots els experts ens diuen que no serà operativa en un termini inferior a deu o quinze anys. Per a nosaltres esperar tot aquest temps és una pèrdua d’oportuni-tats. Barcelona ja té la connexió i anirà avançant o sigui que nosaltres no hem de ser menys i sobretot perquè tenim el pro-jecte. Estem parlant d’un projecte amb un alt interès de finançament per part de sectors privats per aconseguir una bona fórmula mixta amb el sector públic i que té un condicionament provisional. Estem explicant constantment que no posa res en perill i és perfectament compatible amb el futur desenvolupament de la fa-çana marítima de Tarragona que, sent conscients, és un projecte que costarà molts anys i molts diners i avui en dia no és a cap agenda de prioritats de les administracions. Mentre no arribi el cor-redor hem de confiar en aquesta opció que planteja el pas de quatre trens més al dia i no suposa un increment brutal de la circulació viària. I d’aquests quatre trens només un és del Port.

El projecte té un cost de 180 milions d’euros i entenem que en un procés de licitació pública podria baixar però a més cal recordar que en una primera fase tota la inversió l’assumeix la part privada. El retorn d’aquests diners ve per dues vies que són el cànon de dis-ponibilitat i el cànon de demanda. Com els inversors interessats en el projecte són constructores i al mateix temps són operadors de ferrocarril els trens que passaran pel tercer fil hauran de pagar un cànon i d’aquesta manera aniran re-cuperant la seva inversió. Per altra part els 180 milions són per al tram de Tarra-gona a Castellbisbal però recordem que el tram de Castellbisbal a Sant Vicenç de Calders és un tram del futur Corredor del Mediterrani i com és una inversió que ja quedaria feta es poden demanar fins i tot ajudes a la Unió Europea. Queda-ria el tram provisional de Sant Vicenç a Tarragona que estaria valorat en uns 50 milions d’euros projectats a deu anys de manera

com hauria de quedar la façana marítima de Tarragona segons la visió del Port?

Per començar cal dir que el context actual de crisi no ajuda a fer realitat aquest projecte de moment. No sé quan caldrà invertir finalment però jo he sentit, no sé si serà aquesta xifra, que costarà

entre 500 i 700 milions d’euros. En tot cas és un molt bon projecte per la ciutat. Amb la versió provisional que és la del projecte del tercer fil la sortida del tren pel Port passa pel polígon Entrevies a l’estació de classificació d’ADIF, circula per la Plaça dels Carros i se’n va cap a Castellbisbal. Amb la versió definitiva del Corredor del Mediterrani va pel darrera i enganxa amb la línia de Roda fent una curvatura pel darrera de l’aeroport de Reus per enllaçar fins a Sant Vicenç. Al Port li és igual perquè les dues fórmules treuen igualment el tren d’aquesta zona i alliberen la façana tot i que una és a tres anys vista i l’altra són quinze anys. Que quedi clar que, com a solució definitiva, apostem per Roda perquè alliberem la façana de trens i es pot desenvolupar el projecte amb el qual la ciutat s’obre al mar. El Port hi té molt a dir perquè som els primers que volem que tota la part social i d’oci que tenim sigui encara més oberta i permeable però hem de ser conscients que el tren ens limita a hores d’ara. A més no oblidem que els trens van a altres destinacions i que benefici-en altres territoris. A mi ja em sembla bé

que passin però hem de mirar per casa. És bo aconseguir que si passen també ens deixin beneficis aquí.

El debat generat al voltant del cor·redor del Mediterrani és ampli. Hi ha qui dubta de la seva execució atès el seu volum gegantí. com ho veu?

Els problema que tindrem els propers anys seran les limitacions pressupostàries que hi haurà i que seran brutals. A Ma-drid hauran de decidir a quins projectes destinar els pocs diners que tindran i jo estaria encantat que el compromís fos executar el projecte de la línia de Roda en un termini breu, posem cinc anys, però em temo que els criteris de l’estat central no seran prioritzar aquesta línia, ni Tar-ragona i, si molt m’apura, ni Catalunya. Torno a incidir en el tema del tercer fil perquè disposem d’inversors privats que poden posar els diners i avui en dia tenir aquesta inversió privada és molt impor-tant. Jo he parlat amb els inversors de la possibilitat de fer la línia de Roda però hem recordar que va quedar totalment trinxada quan es va fer la línia de l’AVE

L’entrevista


i això vol dir tornar-la a fer, expropiar de nou terrenys i fer una altra vegada els estudis d’impacte ambiental. Estaríem parlant d’una inversió d’uns 800 milions d’euros. Qui es posa en una aventura com aquesta? Quin capital privat se la juga en aquest sentit? Ningú. Cal que els polítics de la zona coneguin a fons el projecte que proposem perquè al final l’únic que ens farà falta de Madrid és que l’empresa pública ADIF, com a titular de les vies, doni el vist i plau per fer les obres que posteriorment seguiran tenint la seva utilitat.

l’ampliació del Moll de la Química, la nova zona logística, augmentar la terminal de contenidors i impul·sar la futura estació intermodal. Aquests són els grans projectes de futur que es planteja actualment l’Autoritat Portuària de Tarragona per créixer encara més a mig ter·mini...

A quatre anys vista. L’aplicació del Moll de la Química va molt bé. A nivell de construcció podríem dir que el juny del 2012 ja es podrà visualitzar una part de la nova explanada que ja es po-drà oferir als operadors i que les obres quedaran enllestides a finals del mateix 2012 o principis del 2013. En aquests moments tenim empreses del sector inte-ressades i les seves demandes superen la capacitat d’ampliació que hem previst, de les actuals 18 hectàrees fins a 36, tot i que caldrà concretar quines invertei-xen finalment i quina part de l’ampliació s’ocupa. No es quedarà petita però poc li faltarà.

La ZAL o Zona d’Activitats Logísti-ques és molt important. Va lligada al creixement de la terminal de contenidors que la tenim pràcticament acabada per-què ja hi treballen les trens grans grues i poden operar dos grans vaixells al ma-teix moment o sigui que avança bé i tota la part de darrera, la gran explanada, estarà feta en pocs mesos. La ZAL són 100 hectàrees, ja tenim realitzades o lli-gades les expropiacions que ha calgut fer i estem acabant d’enllestir amb el mu-nicipi de Vila-seca tot el pla de mobilitat i urbanístic corresponent. Va molt lligat a tot el moviment de contenidors perquè la terminal que comentàvem és només de càrrega i descàrrega però hi ha tota una activitat annexa com ara els serveis als camions que pugen i baixen els conte-nidors, l’àrea de tallers i reparació de vehicles i dels propis contenidors o el

servei per l’abastiment de combustible que complementen tota aquesta zona. Aquesta obra també la tindrem aviat i tindrà la seva lògica i utilitat. Fa poc que he estat a Dubai convidat per veure una zona similar i he vist com funciona aquest espai annex.

Pel que fa a l’estació intermodal —que va darrera de la terminal de con-tenidors per lligar tot el moviment del contenidor que arriba per via marítima i ha de ser traslladat per altres sistemes de transport com ara trens per a llargs re-correguts o camions que es mouen en un radi d’un màxim de 500 quilòmetres— també avancem a molt bon ritme.

Ara mateix el Port té enllaços co·mercials amb més de 150 països d’arreu del món. A part de les eco·nomies més estables hi ha les que estan creixent com ara la Xina o la india. cap on convé potenciar els enllaços comercials actualment?

En aquests moments cap al mercat asiàtic. Prioritzarem aquesta zona per-què si estem liderats per la terminal de contenidors ens pot dur a altres mercats i és aquesta terminal la que ens dóna musculatura per tirar endavant el projec-te. Tarragona és un port que, per exem-ple en pasta de paper, té inversions im-portants. Liderar aquest mercat amb les càrregues que vinguin de països com el Canadà o Brasil i des d’aquí llençar-los al centre d’Europa és una altra opció.

El mercat de la fruita n’és un altre. Tenim fruita que ve de Sudàfrica que no es permet que entri al Port de Tarrago-na ni al de Barcelona ni al de Valencia però arriba al Port de Marsella i entra a Espanya en camió. És absurd perquè hi ha una normativa que no permet entrar aquesta fruita per aquesta zona però la mateixa fruita sí entra per França perquè la normativa d’aquell país si ho permet. Tenim als nostres operadors desesperats i esperem que amb el nou govern puguin canviar les coses.

Una altra línia d’actuació és l’ar·ribada de creuers de luxe. Hi ha navilieres nord·americanes inte·ressades en fer escala a la ciutat de Tarragona i fa poc es va fer un famtrip (viatge de familiarització) amb altres companyies interessa·des. com està aquest tema?

Aquest és el gran deute pendent del Port de Tarragona en aquests moments. Si fóssim un port egoista el més segur és

que no treballaríem el tema de creuers perquè dóna més diners una activitat in-dustrial que no pas la dels creuers. Però queda clar que el Port de Tarragona està molt vinculat amb la ciutat i amb tot el territori o sigui que l’hem d’impulsar. Fins ara els resultats no han estat bons. Enguany hem tingut 2.000 passatgers arribats amb creuers i no ens podem conformar amb aquestes xifres perquè tenim capacitat per superar-les. Estem treballant molt intensament en aquest sentit però primer, com a requisit essen-cial, ens ho hem de creure. Hem de ser conscients que volem creuers i que és perfectament compatible una activitat industrial amb una activitat com la que parlem. Crec que la base és creure en el producte i en el servei. Aconseguir ser un port de referència en el sector dels creuers també et potencia i posiciona internacionalment. Al seu moment es va signar un conveni entre el Port, l’Ajunta-ment de Tarragona, el Patronat Munici-pal de Turisme, el Patronat de Turisme de la Diputació i la Cambra de Comerç que es basa en el desenvolupament d’aquest tipus de turisme de creuer. Crec, i hem parlat totes les parts implicades al con-veni, que cal canviar l’actual estratègia. Segur que es va fer amb molt bona in-tenció però la que es va marcar al seu moment no ha donat resultats. Hi ha mol-ta competència i toca fer coses diferents. Nosaltres ja fa temps que estem treba-llant i parlant amb companyies navilieres per marcar-nos aquest objectiu que, sent racionals, ha de ser progressiu. Si avui ens vénen 2.000 passatgers no podem pretendre passar de cop als 200.000. De moment hem d’aconseguir que una d’aquestes navilieres que tenen vaixells amb 1.500 o 2.000 persones, que es gasten una mitjana de 100 a 120 euros per persona, confïi en nosaltres i marqui Tarragona com a punt de destinació por-tant deu, dotze o catorze creuers a l’any. Si es dóna el cas ja parlaríem de 20.000 persones i ja tindríem obert el negoci per anar buscant més companyies.

Parlem si li sembla de la rehabili·tació de l’antic edifici de l’Autori·tat Portuària. Ara s’està fent una valoració d’aquest immoble per adaptar·lo a la nova normativa i també s’ha parlat de la possibili·tat de vincular·lo a un possible ús de cara al 2017 quan la ciutat de Tarragona aculli els Jocs Mediter·ranis. Quina és la situació actual?


L’entrevista

Quan vaig ser nomenat president del Port de Tarragona va ser just el moment en què tothom parlava d’aquest edifici i quan es va produir una certa polèmica generada per les diverses opinions que hi havia al voltant del seu futur. Varem decidir aparcar el tema i estudiar-lo a fons perquè uns parlaven d’enderrocar-lo i altres feien campanya per destinar-lo a nous usos i mantenir-lo. Com a presi-dent, i també com a tarragoní, el voldria conservar. És un edifici singular i Tarra-gona està mancada d’aquest tipus d’edi-ficis, té moltes connotacions i representa una època concreta en la ciutat i en el seu skyline però no podem oblidar que és un edifici públic propietat de l’Autori-tat Portuària i per tant està sotmès a la legalitat i normativa d’un edifici públic que vol dir una concessió, uns cànons i uns aspectes concrets. Per altra part hem de mirar quins projectes poden ser inte-ressants i quines opcions se’ns plantegen i que, per cert, són varies. S’ha parlat de convertir-lo en un hotel d’entitats per a empreses a través de la CEPTA i les PIMEC i s’han fet altres propostes però sempre passaven pel fet que el Port ha-via de fer la reforma i pagar el cànon. Crec que les regles del joc no són aques-tes i a més no les podem assumir. Estem oberts a escoltar propostes i estudiar-les si tothom s’hi mulla. En aquest sentit la més recent va venir-nos quan Tarragona va ser nomenada per celebrar dels Jocs Mediterranis i varem pensar en la pos-sibilitat de convertir-lo en seu d’aquest esdeveniment perquè compleix molts requisits. És, com deia abans, un edifici emblemàtic que a més està situat al cos-tat del mediterrani i té a la vora el Nàu-

tic que és seu d’algunes de les competici-ons dels jocs. Vam parlar amb l’alcalde de Tarragona i ell va creure que és una bona idea i va comentar-nos que volia parlar-la amb la gent de la candidatura.

Ara cal veure si l’equip que forma aquesta candidatura valora l’edifici com a positiu i analitza quines necessitats d’espai li faran falta. Dit això cal recor-dar que en tot l’àmbit dels Jocs Mediter-ranis hi participen les administracions central, autonòmica i municipal. Nosal-tres som administració central i per tant seria la forma de la nostra aportació i per altra deixariem aquest immoble en un bon estat de funcionament que a més podria donar posteriorment el pas a al-tres usos futurs que ara mateix no són possibles pel cost de la remodelació.

Pel que fa Port Tarraco que recent·ment ha adquirit una empresa del Qatar i que, tot i ser un espai únic a la ciutat, no ha tingut fins ara el seu rendiment comercial ni ha acabat de ser utilitzat com a àrea de passeig dels tarragonins, en quin punt està?

Aquí la concessió va canviar de mans i es va formalitzar el passat mes

de setembre passant de ser d’uns inver-sors nacionals a tenir com a propietaris a l’empresa Qatar Diar que és un braç inversor del govern de Qatar. Aquesta empresa va donar la gestió del complex del Port Tarraco a una altra empresa que es diu Marina Barcelona 92 que és la que explota la Marina del Port Vell de Barcelona. Nosaltres mantenim contacte amb ells, els qatarians, i hem fet dues re-unions molt positives perquè veiem que volen actuar a la zona com a propietaris dels locals i de l’espai esmentat. Estem interessats en conèixer els seus projec-tes perquè tenim previstes diferents ac-tuacions al Moll de Costa, als tinglados o al Serrallo i hem d’anar tots a una i fer les coses amb coherència i amb com-plementarietat. Una de les finalitats de la compra del grup inversor és buscar un lloc per a la flota de la família reial de Qatar que la formen entre 30 i 40 vaixells i que actualment es mou bastant pel mediterrani. Normalment van nave-gant tot l’any però quan ve el mal temps ancoren en un port refugi on s’hi estan fins que torna el bon temps. Fins ara es-taven a Grècia però, imagino que per les circumstàncies que envolten aquell país, han buscat un nou port refugi i han escollit Tarragona. La nostra ciutat té bon clima, disposa de bones comunicacions i els dóna la discreció que els agrada tenir a més de tenir espai per als seus vaixells perquè la Marina de Tarragona té capacitat, depenent de les mides, per acollir entre 80 i 120 embarcacions. Ells ara estan promocionant el Port i van a fires especialitzades en aquest tipus de vaixells selectes i de luxe per oferir el Port Tàrraco. A més estant fent tot un se-guit d’estudis de viabilitat i ens han trans-mès que volen buscar un entorn molt més selecte que passarà per fer alguns canvis com ara treure la gran grua groga que ara tenim a l’entrada on hi ha el punt de control i canviar l’accés del pàrquing per ubicar-lo a la part de darrera. Tenir vaixells de luxe serà també una forma de dotar aquesta Marina d’un entorn diferent amb la possibilitat per als tarra-gonins de baixar i fer una bona passeja-da. És el seu projecte i nosaltres intentem acompanyar-los.

ÒsCAr rAmírez dolçet

Redacció TAG

HOME DE TERRA FERMA, GESTOR DE MARJosep Andreu té un tarannà serè i conciliador. Li agrada molt escoltar, evita al màxim la polèmica i té com a hàbit no prendre decisions a la valenta. Analitza els temes, busca els pros i contres i diu la seva amb la seguretat de tenir poc marge per l’error. Amant de Tarragona, ciutat on va néixer el 1964, està casat i és pare de tres fills. Les seves aficions són el pàdel, les motos i la muntanya. Aquesta última no és estranya en una persona que admet, obertament i sense vergonyes, que es mareja als vaixells. Sap que la gestió de la institució que presideix es porta millor des de terra ferma. També sent passió per la Setmana Santa i especial-ment per la seva Germandat, la del Sant Ecce-Homo, on participa com a portant de la imatge. Andreu és enginyer industrial superior i està especialitzat en Organit-zació d’Empreses. Va arribar a la presidència de l’Autoritat Portuària procedent del sector de la Sanitat on havia treballat els darrers nou anys exercint diferents càrrecs a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

Prioritats: el Moll de la Química, la zona logística, la terminal de contenidors, el 3r

fil ferroviari, el mercat asiàtic i Port Tarraco

Gabinet Tècnic


Al 2011 es van iniciar a les co-marques de Tarragona 588 ha-bitatges, el 3,60% dels iniciats al 2006.

L’habitatge residencial nou, segons els registres sobre obres visades al Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Engi-nyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, 2011 es tanca amb un descens del 48,24% respecte de 2010.

Al quart trimestre es van visar 46 nous habitatges, un 65,41% menys que al mateix període de 2010.

Pel que fa al model construc-tiu, continua la prevalença del ti-pus unifamiliar respecte del bloc d’habitatges. 31 dels 46 habi-tatges son unifamiliars aïllats o aparellats.

Respecte del nombre d’ha-bitatges acabats, 2011 es tan-ca amb un total de 1.451, un 38,75% menys que al 2010.

L’últim trimestre puja respecte del mateix període de 2010 un 15%. Entre octubre i desembre del 2011 s’han finalitzat 87 ha-bitatges més.

El nombre tan elevat de finals d’obra està relacionat en molts casos a l’acabament d’obres que estaven paralitzades i que ara es tanquen, la qual cosa fa que, especialment en aquest últim trimestre, obra visada i iniciada no s’estabilitzin defini-tivament.

dAdES dE SÍNTESi. 4t TRiMESTRE 2011l’HABiTATGE RESidENciAl NOU

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Habitatge residencial nou

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Visats

Acabats

1r Tri.2009

2n Tri.2009

3r Tri.2009

4t Tri.2009

1r Tri.2010

2n Tri.2010

3r Tri.2010

4t Tri.2010

1r Tri.2011

2n Tri.2011

3r Tri.2011

4t Tri.2011

1r Tri. 2009

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

Visats 266 500 293 262 428 136 439 237 317 88 133 46

Acabats 2.209 1.015 685 961 636 656 514 563 333 134 334 650

Habitatge residencial nou


Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2011 (dades dels visats d’obra nova àmbit COAATT)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

DesembreNovembreOctubreSetembreAgostJuliolJunyMaigAbrilMarçFebrerGener

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Desembre 1.721 827 398 131 113 35 11

Novembre 1.176 1.394 391 147 49 73 18

Octubre 937 996 588 138 100 129 17

Setembre 1.192 2.220 778 222 136 153 29

Agost 581 1.129 1.112 41 63 157 5

Juliol 1.734 1.720 708 280 94 129 99

Juny 1.166 1.913 1.223 232 104 66 48

Maig 1.898 1.560 962 205 146 23 18

Abril 1.259 1.127 1.054 194 250 47 26

Març 1.659 1.197 1.676 257 71 202 193

Febrer 1.293 1.345 1.313 373 113 192 101

Gener 1.141 920 875 292 82 34 23


Gabinet Tècnic


2.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.000

0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

DesembreNovembreOctubreSetembreAgostJuliolJunyMaigAbrilMarçFebrerGener

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Desembre 975 1.414 1.289 629 393 104 131

Novembre 1100 1.476 1.209 1.814 90 348 185

Octubre 755 996 1.193 1.841 478 111 334

Setembre 1108 808 825 1.487 287 186 76

Agost 604 462 351 669 62 64 118

Juliol 1139 1.241 1.515 1.134 336 264 140

Juny 1035 1.737 2.069 940 259 114 84

Maig 1382 1.468 1.505 1.471 363 254 42

Abril 1194 1.127 1.283 871 393 288 89

Març 1170 1.254 1.208 1.026 693 114 93

Febrer 787 1.498 1.534 1.818 697 290 96

Gener 962 1.046 1.674 1.365 819 232 144

Habitatges nous acabats 2005 - 2011(dades dels visats finals d’obra àmbit del COAATT)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Núm. d'habitatges nous visats gener-desembre

Núm. d'habitatges nous acabats gener-desembre


Gabinet Tècnic


Per comarques, Tarragonès i Baix Camp con-centren a l’últim trimestre de 2011 el 76% dels habitatges nous visats.

El Baix Penedès i l’Alt Camp, amb 4 i 3 habi-tatges nous visats respectivament, representen un 15% del total.

Finalment la Conca de Barberà inicia 2 obres, i Ribera d’Ebre i Priorat 1 cadascuna.

La distribució municipal al quart trimestre de 2011 la encapçala Tarragona amb 11 habitatges nous visats. La segueixen Cambrils amb 8, Reus amb 6, Castellvell amb 3 o Roda de Barà amb 1.

Pel que fa a les obres d’ampliació d’habitat-ges, al quart trimestre de 2011 s’han iniciat 11 obres. En aquest cas, 10 de les obres es desenvo-lupen en habitatges unifamiliar i sols en un cas en un edifici en bloc.

lA REHABiliTAciÓ

En l’àmbit de la rehabilitació, al quart trimestre de 2011 es van encetar 131 obres en edificis d’ús residencial, 54 en habitatges uni-familiars i 77 en bloc d’edificis.

En conjunt, el nombre d’inter-vencions professionals relaciona-des amb la rehabilitació baixa fins a un 31% respecte del mateix període de 2010, i un 1,25% respecte del trimestre passat.

En valors absoluts, la rehabili-tació dobla ja gairebé al la obra nova i es consolida com el sub-sector amb més importància.

Tot i així, en valors absoluts tant les intervencions profes-sionals, 335, com el nombre d’obres, es manté en valors ha-bituals.

Les principals intervencions estan relacionades amb la re-habilitació de façanes, la substi-tució o reparació de cobertes o elements puntuals de l’estructura i la instal·lació d’ascensors i millo-res en l’accessibilitat als edificis.



Núm. d’habitatges nous visats per comarques

Alt Camp, 3

Conca de Barberà, 2

Baix Camp, 18

Baix Penedès, 4

Tarragonès, 17

Priorat, 1

Ribera d'Ebre, 1

Alt Camp, 3

Conca de Barberà, 2

Baix Camp, 18

Baix Penedès, 4

Tarragonès, 17

Priorat, 1

Ribera d'Ebre, 1

Castellvell del Camp, 3

El Catllar, 1

Tarragona, 11Cambrils, 8Reus, 6

Roda de Bara, 2Alcover, 1

La Bisbal del Penedes, 1

Brafim, 1Calafell, 1

Castellvell del Camp, 3

El Catllar, 1

Tarragona, 11Cambrils, 8Reus, 6

Roda de Bara, 2Alcover, 1

La Bisbal del Penedes, 1

Brafim, 1Calafell, 1

Núm. d’habitatges nous visats per municipis


30,00%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

2n Tri.2009

3r Tri.2009

4t Tri.2009

1r Tri.2010

2n Tri.2010

3r Tri.2010

4t Tri.2010

1r Tri.2011

2n Tri.2011

3r Tri.2011

4t Tri.20112n Tri.

20093r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

Obra nova 18,48% 17,87% 15,77% 15,28% 15,80% 15,34% 16,30% 16,04% 13,46% 11,97% 10,33%

Rehabilitació 19,28% 19,03% 19,13% 18,88% 18,51% 19,06% 24,42% 21,00% 20,91% 25,36% 23,54%

% Obra nova o rehabilitació / Total d’intervencions professionals


Gabinet Tècnic

AcTiViTAT PROfESSiONAl

Intervencions professionals

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Tarragona

El nombre d’intervencions professio-nals al 2011 baixa respecte de 2010 un 29%. Entre gener i desembre de 2011 s’han realitzat 6.229 treballs.

Al quart trimestre de 2011 les in-tervencions baixen un 28% respecte del mateix període de 2010

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

Seguretat i salut 490 383 410 415 473 327 339 351 344 225 236Obres 529 389 460 442 479 352 372 345 338 259 278Estudis tècnics 60 57 60 72 69 56 50 36 35 45 44Estudis urbanístics 8 6 7 9 9 6 8 9 9 3 7Control de qualitat 231 180 166 171 183 189 134 126 123 87 79Informes, certificats i valoracions 978 914 1.058 1.031 1.225 1.047 999 808 792 656 719

Assessoraments 18 4 13 14 6 2 9 4 4 4 2Estudis econòmics 52 40 86 46 43 45 49 53 52 50 48Amidaments 15 19 29 19 20 17 22 20 20 8 10

TOTAL 2.381 1.992 2.289 2.219 2.507 2.041 1.982 1.752 1.717 1.337 1.423

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000Intervencions professionals

Seguretat i salut

Obres

Estudis tècnics

Estudis urbanístics

Control de qualitat

Informes, certificats i valoracions

Assessoraments

Estudis econòmics

Amidaments

TOTAL

2n Tri.2009

3r Tri.2009

4t Tri.2009

1r Tri.2010

2n Tri.2010

3r Tri.2010

4t Tri.2010

1r Tri.2011

2n Tri.2011

3r Tri.2011

4t Tri.2011

gAbinet tèCniC del CoAAtt

Intervencions professionals agrupades per tipus d’obra

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Tarragona

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

Obra nova 440 356 361 339 396 313 323 281 231 160 147Ampliació 142 86 109 106 84 68 39 67 64 52 34Reforma o restauració 459 379 438 419 464 389 484 368 359 339 335Llicència activitat 51 26 56 54 47 25 58 39 42 45 44Reforç i consolidació 2 2 3 2 3 3 2 2 10Conservació i manteniment 10 3 11 7 9 6 21 15 12 23 15

Urbanització 11 8 20 6 113 62 57 35 28 26 27Instal·lacions 115 76 69 98 27 23 42 26 29 15 26Enderrocs 26 17 29 20 25 25 41 31 24 17 18

0

100

200

300

400

500

600

2n Tri.2009

3r Tri.2009

4t Tri.2009

1r Tri.2010

2n Tri.2010

3r Tri.2010

4t Tri.2010

1r Tri.2011

2n Tri.2011

3r Tri.2011

4t Tri.2011

Obra nova

Ampliació

Reforma o restauració

Llicència activitat

Reforç i consolidació

Urbanització

Instal·lacions

Enderrocs

Conservació i manteniment

Agrupades segons el tipus d’obra, la re-habilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals i la seva evolució és en general molt estable.

En aquest quart trimestre de 2011, les obres de rehabilitació pateixen un descens, al voltant de l’1%, respecte del mateix trimestre de l’any passat.

Obres d’urbanització, en-derrocs, els expedients d’ac-tivitat, espais de treball molt estable professionalment i els tècnics que habitualment s’han dedicat a el, conserven el seu mercat amb expectati-ves de creixement entre el 2% o 3% anual.

Consells SAACU


Quan ens plantegem executar obres d’una relativa importància al nostre edifici, instal-lar un ascensor o reparar una coberta o la façana per exemple, o construir el nostre habitatge quan es tracta d’autopromoció, s’han de considerar diferents aspectes le-gals i administratius imprescindibles per ga-rantir la qualitat i seguretat dels treballs.

La Comunitat, o la persona que encar-rega la construcció d’un habitatge, com a promotor de les obres, ha de contractar uns tècnics que desenvolupin el projecte i realitzin la direcció de les obres, necessiten

un responsable de seguretat i salut, han de sol·licitar una llicència d’obres, tramitar cer-tificats, etc.

Fernando de Valdivia González, Doc-tor en Dret i Magistrat, amb el quadre que es presenta a continuació, ordena el procés constructiu, els agents responsables de dur-ho a terme i la documentació associada, d’aquest procés paral·lel a la pròpia cons-trucció i que les Comunitats o l’autopromo-tor han de realitzar o encarregar a un tècnic que el realitzi en nom seu.

El quadre s’ordena temporalment en

quatre fases relacionades amb les obres i tràmits administratius i tècnics: actuacions prèvies a la sol·licitud de la llicència, prè-vies a l’inici de les obres, durant l’execució de les obres i en finalitzar les obres.

Al quadre també es distingeix entre au-topromoció i obres de reforma. La totalitat de la informació que es recopila al quadre es refereix a la construcció d’un habitatge nou, autopromoció, i la informació ombre-jada a les actuacions, agents i documenta-ció, relatives a obres de reforma.

PROPOSTES PER MillORAREl NOSTRE HABiTATGEOBRES dE REfORMA O AUTOPROMOciÓ. ASPEcTES A cONSidERAR EN cAdA cAS

ACTUACIONES PREVIAS A LA TRAMITACIÓN DE LA LICENCIA DE OBRAS

ACTUACIÓN FIGURA / S OBJETIVO CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

ACTU

ACIO

NES

PRE

VIAS

A L

A TR

AMIT

ACIÓ

N D

E LA

LIC

ENCI

A DE

OBR

AS

Solicitud Certificado de Aprovechamiento Urbanístico

Representante del PromotorPromotorArquitecto

Garantizar las condiciones urbanísticas de la parcela a edificar

Calificación urbanística -Parámetros urbanísticos -Usos admitidos -Afectaciones y condicionantes -

Levantamiento topográfico TopógrafoArquitecto Técnico

Delimitar, con exactitud, las características físicas y topográficas de la parcela

Plano de la parcela -Superficie -

Estudios previos y redacción de anteproyecto Arquitecto

Analizar las primeras propuestas tipológicas y volumétricas ajustadas a las características urbanísticas de la parcela

Estudio de aprovechamiento del solar -Propuesta tipológica -Planos y perspectivas -Estudio económico -

Solicitud Certificado de Alineaciones y Rasantes

ArquitectoRepresentante del PromotorPromotor

Garantizar las alineaciones y rasantes de la parcela a edificar

Plano de alineaciones de la parcela -Cotas de los rasantes -

Redacción Proyecto Básico ArquitectoArquitecto Técnico

Obtener el documento visado del proyecto de edificación, referido al diseño y sus características urbanísticas y legales, para la solicitud de la licencia de obras

Memoria del proyecto -Justificación normativa -Presupuesto de ejecución material -Planos -

Asume Dirección de obra

Dirección Facultativa de obra Arquitecto Garantizar la presencia de un Técnico

superior durante la ejecución de los trabajos Documento visado de asume -

Dirección de Ejecución Arquitecto Técnico

Garantizar la presencia de un Técnico intermedio durante la ejecución de los trabajos

Documento visado de asume -Documento visado del Programa de control de -calidad de los materiales

Designación de Coordinación de Seguridad y Salud en fase de Proyecto

Arquitecto TécnicoArquitecto

Coordinar a los diferentes proyectistas en materia de seguridad, en obras de gran envergadura en la que intervengan mas de un proyectista

Estudio de Seguridad y Salud -

Redacción Estudio de Seguridad y Salud (ESS)

Arquitecto TécnicoArquitectoCoordinador de Seguridad y Salud en fase de proyecto

Establecer en un Documento los comportamientos y Normas aplicables en la obra en materia de Seguridad y Salud

Memoria descriptiva -Pliego de condiciones -Presencia de materiales peligrosos -Mediciones y presupuesto -Planos -

Redacción proyecto de actividades Ingeniero Industrial

Obtener el documento de proyecto, referido al diseño y características de las instalaciones del aparcamiento, para la solicitud de la licencia de obras y la posterior legalización de la actividad

Memoria de instalaciones del aparcamiento -Justificación normativa -Presupuesto de ejecución material -Planos -

Solicitud Licencia de obras PromotorRepresentante del Promotor

Conseguir de la Administración local la correspondiente licencia de edificación

Instancia de solicitud -Documento de autoliquidación de la Tasa -2/3 copias visadas del Proyecto Básico -Documentos de asume de los Técnicos -Estudio de Seguridad y Salud -Documento de evaluación de residuos -Cuestionario de estadística -Otros documentos que solicite la -Administración

Tag 1r trimestre 2012 [ 13 ]

Consells SAACU


Solicitud licencia de actividades (aparcamiento)

PromotorRepresentante del Promotor

Conseguir de la Administración local la correspondiente licencia de actividades (aparcamiento)

Instancia de solicitud -Documento de autoliquidación de la Tasa -2/3 copias visadas del Proyecto de actividades -Documento de asume del Técnico -Estudio de Seguridad y Salud -Otros documentos que solicite la -Administración

ACTUACIONES PREVIAS AL INICIO DE LAS OBRAS


ACTU

ACIO

NES

PRE

VIAS

AL

INIC

IO D

E LA

S OB

RAS

Estudio geotécnico Geólogo

Obtener el documento técnico visado por el Colegio Oficial de Geólogos, que garantiza las características resistentes y morfológicas del terreno

Memoria de la actuación -Gráficas de los sondeos y penetraciones -Análisis de muestras -Conclusiones -

Redacción Proyecto ejecutivo

Proyecto constructivo ArquitectoArquitecto Técnico

Obtener el documento visado del proyecto constructivo de la obra a ejecutar

Memoria constructiva -Pliego de Condiciones -Mediciones -Presupuesto de ejecución -Planos -

Proyecto de estructuras

Calculista de estructurasArquitecto

Calcular y dimensionar los elementos estructurales del edificio

Memoria de cálculo -Planos de estructura -

Proyecto de instalaciones

Ingeniero de instalaciones Arquitecto

Diseñar y dimensionar las redes de instalaciones del edificio

Memoria de cálculo -Planos de instalaciones y servicios -

Proyecto de instalación solar

IngenieroArquitecto

Redacción Proyecto de infraestructura común de telecomunicaciones

Ingeniero Técnico de telecomunicaciones

Obtener el documento visado del proyecto de telecomunicaciones

Memoria de actuación y cálculo de la red -Pliego de condiciones -Mediciones y presupuesto -Planos -

Solicitud licencia grúa

Proyecto de montaje de la grúa

Empresa de grúas homologadaIngeniero

Conseguir de la Administración local la co-rrespondiente licencia de montaje de la grúa Legalizar la instalación de la grúa

Memoria de características -Planos de implantación y barrido -Afectaciones -

Certificado líneas aéreas

Arquitecto Certificar la no afectación de líneas eléctricas aéreas

Certificado de la distancia reglamentaria a las -líneas eléctricas

Designación Coordinador en fase de ejecución de obra Promotor

Garantizar la presencia de un Técnico especialista en Seguridad y Salud durante los trabajos de ejecución de la obra

Documento visado de designación de -Coordinador de Seguridad y Salud

Contratación empresas Contratista de obras

PromotorRepresentante del Promotor

Documentar la relación contractual entre el Promotor y la empresa o empresas Contratistas

Datos de las partes -Objeto y alcance del contrato -Presupuesto de contrato -Planning de la obra -Cláusulas vinculantes -Cláusulas de seguridad -Seguro de Responsabilidad Civil -Garantías por daños, vicios y/o defectos de la -construcción Cláusulas de resolución -

Plan de Seguridad y Salud de la obra (PSS)

Redacción PSS Contratista/sDesarrollar y adaptar sus técnicas de ejecución a las previsiones del Estudio de Seguridad y Salud

Memoria descriptiva -Evaluación de riesgos -Pliego de condiciones -Medidas de emergencia -Mediciones y presupuesto -Planos -

Aprobación PSS Coordinador SS Aprobar el contenido documental y técnico del Plan de Seguridad y Salud Acta de aprobación del PSS -

Comunicación de Apertura del Centro de Trabajo Contratista/s

Comunicar a la Delegación Territorial de Trabajo la participación de personal en la obra

Impreso de comunicación de Apertura de -Centro de TrabajoPlan de Seguridad y Salud -Documento de aprobación del PSS -

Contratación de un Organismo de Control (OCT) Promotor

Conseguir los Informes técnicos para la Compañía de Seguros donde se describe el alcance de los riesgos detectados en cuanto al Proyecto. Conseguir el informe D0 de definición del riesgo, favorable y sin reservas

Proyecto Básico visado -Proyecto Ejecutivo visado -Estudio geotécnico visado -

Contratación de la Póliza de responsabilidad decenal Promotor

Establecer un seguro de daños o caución para cubrir la responsabilidad estructural de la edificación por el periodo legal de 10 años

Comunicación Inicio de las obras Representante del PromotorPromotor

Comunicar a la Administración Local el inicio de las obras

Comunicado escrito -Proyecto ejecutivo visado -

Consells SAACU


ACTUACIONES DURANTE LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS


ACTU

ACIO

NES

DUR

ANTE

LA

EJEC

UCIÓ

N D

E LA

S OB

RAS

Solicitud contador provisional de agua Instalador autorizado Conseguir la acometida provisional de agua para la ejecución de las obras

Documento de solicitud -Plano de situación -

Solicitud contador provisional eléctrico Instalador autorizado Conseguir la acometida provisional eléctrica para la ejecución de las obras

Documento de solicitud -Plano de situación -Potencia a contratar -

Acta de Replanteo

Promotor Arquitecto Arquitecto TécnicoContratista

Certificar la adecuación de la edificación al proyecto y al solar, y la fecha de inicio de las obras de cara al cumplimiento del Contrato

Acta de Replanteo -

Contratación empresa Subcontratista de obras Contratista/s

Documentar la relación contractual entre la empresa Contratista/s y la empresa o empresas Subcontratistas

Datos de las partes -Objeto y alcance del contrato -Presupuesto de contrato -Planning de los trabajos -Cláusulas vinculantes -Cláusulas de seguridad -Seguro de Responsabilidad Civil -Cláusulas de resolución -Acta de adhesión al PSS -Documento de solvencia empresarial -

Comunicación de Apertura del Centro de Trabajo Subcontratista/s

Comunicar a la Delegación Territorial de Trabajo la participación de personal en la obra

Impreso de comunicación de Apertura de -Centro de TrabajoPlan de Seguridad y Salud -Documento de aprobación del PSS -Documento de adhesión al PSS -

Dirección Facultativa de las Obras

Dirección Facultativa Arquitecto

Encabezar la Dirección Facultativa de la obra.Coordinar técnicamente la intervención de los otros Técnicos Directores

Verificar los trabajos de ejecución -Elaborar y supervisar las modificaciones de -Proyecto Dar instrucciones técnicas -Comprobar el cumplimiento de la Normativa -

Dirección de Ejecución Arquitecto Técnico Dirigir técnicamente la obra.

Asesorar técnicamente al Jefe de Obra

Supervisar los trabajos de ejecución -Verificar la recepción en obra de los -materiales y productos de construcción Comprobar los replanteos -Hacer el seguimiento del Programa de control -de calidad de los materiales Comprobar las Certificaciones mensuales -

Dirección de las instalaciones Ingeniero de instalaciones Dirigir los trabajos de instalaciones y

servicios

Supervisar los trabajos de instalaciones -Comprobar el cumplimiento de la Normativa -Comprobar las Certificaciones mensuales -

Dirección del Proyecto de actividades

Ingeniero Industrial Dirigir los trabajos vinculados a las instalaciones de la actividad (aparcamiento)

Hacer seguimiento de los trabajos -Comprobar el cumplimiento de la Normativa -Comprobar las Certificaciones mensuales -

Dirección de las telecomunicaciones

Ingeniero de Telecomunicaciones

Dirigir los trabajos de la red de telecomunicaciones

Supervisar los trabajos de la red de -telecomunicaciones Comprobar el cumplimiento de la Normativa -

Coordinación de la actividad preventiva Coordinador SS Coordinar la aplicación de los principios

generales de Prevención y Seguridad Libro de Incidencias -PSS -

Anotaciones Libro de OrdenesArquitectoArquitecto Técnico

Dejar constancia escrita de las visitas, incidencias y ordenes técnicas que se produzcan durante el desarrollo de la obra

Descripción del estado de la obra -Anotaciones técnicas -Incidencias técnicas -Modificaciones respecto del P. Ejecutivo -Visto bueno del Jefe de Obra -

Designación Recurso Preventivo Contratista/s Vigilar el cumplimiento de las medidas incluidas en el PSS y comprobar su eficacia

Tendrá que mantenerse en el Centro de -Trabajo mientras perdure el riesgo o la situación peligrosa

Anotaciones Libro de Incidencias Coordinador SS

Dejar constancia escrita de las incidencias y actuaciones en materia de Seguridad y Salud en la obra. Dar instrucciones previas al inicio de los trabajos

Actuaciones significativas en materia de -seguridad y salud Empresas intervinientes -Estado documental -Previsiones de actuaciones inminentes -

Constitución del Comité de Seguridad y Salud Contratista/Subcontratista/s

Órgano de consulta regular y periódica de las actuaciones de la empresa en materia de seguridad y prevención de riesgos laborales

Estará formado por los delegados de -prevención y por los representantes de la empresa, en igual número. De obligado cumplimiento en centros con mas de 50 trabajadores

Anotaciones en el Libro de Incidencias

Coordinador SS ArquitectoArquitecto TécnicoJefe de ObraContratistasAutónomosRepresentante de los trabajadores

Dejar constancia escrita de las incidencias y actuaciones en materia de Seguridad y Salud en la obra. Hacer control y seguimiento del PSS

Actuaciones significativas en materia de -seguridad y salud Empresas intervinientes -Estado documental -Previsiones de actuaciones inminentes -

Supervisión trabajos estructurales Técnico OCT Obtener los Informes correspondientes al seguimiento de los trabajos estructurales

DO.1 Informe de revisión del proyecto de -estabilidad D5.1 Informe de cimentación -D5.2 Informe de la estructura -


Consells SAACU


ACTU

ACIO

NES

DUR

ANTE

LA

EJEC

UCIÓ

N D

E LA

S OB

RAS

Visita Inspección de Trabajo

Inspector de TrabajoCoordinador SSArquitectoArquitecto TécnicoJefe de Obra

Inspección en materia de Seguridad y Salud Acta de Inspección -

Contratación Entidad de control de calidad

Representante del PromotorContratista

Obtener los datos técnicas para cumplimentar el Programa de Control

Obtención de ensayos a pie de obra -Análisis de laboratorio -Certificación de los datos -

Eliminación de materiales que contengan amianto

Contratista Redacción del Plan de residuosRedactar el Plan de Trabajo de amianto

Memoria de materiales -Metodología de retirada -Medidas de protección -Medidas higiénicas a pie de obra -Planos -

Empresa Gestora de Residuos

Certificar el destino del material a la Agencia Catalana de Residuos Certificado de la Empresa Gestora de Residuos -

Montaje / desmontaje de andamiosTécnico de la empresa suministradora con formación universitaria

Redactar el Plan de montaje, utilización y desmontaje del andamio

Memoria descriptiva -Cálculo y diseño de la estructura -Metodología de montaje -Planos -

Certificación mensual de los trabajos Arquitecto Técnico Comprobar las partidas ejecutadas mensualmente para certificarlas Certificación mensual -

ACTUACIONES A LA FINALIZACIÓN DE LAS OBRASACTUACIÓN FIGURA / S OBJETIVO CONTENIDO /DOCUMENTACIÓN

ACTU

ACIO

NES

A L

A FI

NAL

IZAC

IÓN

DE

LAS

OBRA

S

Informe final OCT Técnico OCT Obtener e Informe final de obra favorable y sin reservas D6. Informe Final de la obra -

Final de obra de la instalación de telecomunicaciones

Ingeniero Técnico de telecomunicaciones

Certificar el final de los trabajos de telecomunicaciones y su adaptación al proyecto y a la normativa vigente

Certificado Final de Obra visado -

Final de obra de la instalación vinculada a la actividad (aparcamiento) Ingeniero Industrial

Certificar el final de los trabajos de instalaciones vinculadas a la actividad, y su adaptación al proyecto y a la normativa vigente

Certificado Final de Obra visado -

Finalización de los trabajos de instalación eléctrica Instalador autorizado Obtener el Boletín para poder dar de alta la

instalación y contratar las acometidas Boletín de la instalación -

Legalización de la instala-ción eléctrica

Inspección técnica ECA

Instalador autorizadoTécnicos de ECA

Obtener certificación favorable de la Entidad de Control Autorizada

Instancia de solicitud -Proyecto eléctrico -Boletín del instalador -

Finalización de los trabajos de instalación solar

Empresa instaladora homologada

Finalización de los trabajos de instalación de gas Instalador autorizado Obtener el Boletín para poder dar de alta la

instalación y contratar las acometidas Boletín de la instalación -

Legalización de la instala-ción de gas

Inspección Compañía de Gas

Técnico Compañía de GasInstalador gas autorizado

Obtener certificación favorable de la Compañía suministradora

Instancia de solicitud -Boletín del instalador -

Legalización de los ascensores

Inspección técnica ECA

Empresa instaladora homologadaTécnicos de ECA

Obtener certificación favorable de la Entidad de Control Autorizada

Instancia de solicitud -Proyecto de montaje y características -

Final de obra de la construcción

Arquitecto Técnico Certificar la finalización de los trabajos y la calidad técnica de su ejecución

Programa de Control de Calidad de los -materiales visado Certificado Final de Obra visado -Libro de Ordenes visado -

Arquitecto

Certificar la finalización de los trabajos y su adaptación a la legislación vigente y al Proyecto por el cual se ha obtenido la licencia de obras

Certificado Final de Obra visado -Libro de ordenes visado -

Coordinador SS Certificar la finalización de los trabajos de personal en obra Certificado finalización de los trabajos -

Certificado de vertido de los residuos de la construcción Constructor

Certificar el destino de las tierras y residuos de la obra para liberar el aval de residuos de la construcción

Certificación del vertedero -

Libro del edificio ArquitectoEstablecer las operaciones de conservación y mantenimiento del edificio para aumentar su vida útil

Documentos de la obra -Manual de uso y mantenimiento -Planos as-built -

Recepción definitiva de las obras PromotorContratista/s

Hacer entrega al Promotor de la obra acabada por parte del Contratista/s

Certificado de entrega de obra firmado por -las partes donde constará la fecha, el coste final de las obras, la declaración de recepción con o sin reservas, y las garantías exigibles al constructor

Certificado de habitabilidad ArquitectoArquitecto Técnico

Certificar las entidades construidas y sus características y superficies

Certificado de cumplimiento de los requisitos -de habitabilidad visado

Consells SAACU



ACTU

ACIO

NES

A L

A FI

NAL

IZAC

IÓN

DE

LAS

OBRA

S

Certificado de Primera Ocupación Representante del PromotorPromotor

Obtener la aprobación municipal de concordancia entre la obra realmente ejecutada y el Proyecto para el cual se obtuvo la licencia de obres

Certificado Final de obra -Planos “as built” -Fotografías de la construcción -Presupuesto de liquidación -Certificado del vertedero de residuos -Impreso de alta catastral -

Inspección de Primera OcupaciónTécnico MunicipalArquitectoArquitecto Técnico

Comprobar “in situ” las características de la obra ejecutada y el cumplimiento de las condiciones generales y particulares de la licencia de obras

Inspección licencia d’activitats (aparcamiento)

Ingeniero MunicipalIngeniero Industrial

Comprobar “in situ” las características de la obra ejecutada y el cumplimiento de las condiciones generales y particulares de la licencia de actividad

Acta de aprobación de la actividad -

Cédula de Habitabilidad Representante del Promotor Promotor

Obtener la aprobación certificada del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, para la ocupación de las viviendas

Documento de solicitud -Instancia de solicitud del Certificado de -Primera Ocupación Fotografías de la edificación -Original Certificado Final de obra -Certificado del cumplimiento del Programa de -Control de Calidad de los materiales Fotocopia licencia de obras -

Inspección Cédula de Habitabilidad Representante del PromotorArquitecto

Comprobar “in situ” las características de las viviendas ejecutadas y el cumplimiento de las condiciones de habitabilidad

Cédula de Habitabilidad favorable -

Escritura de Obra Nueva y División Horizontal

PromotorNotario

Obtener la Escritura de Obra Nueva y División Horizontal para la inscripción en el Registro de la Propiedad de las Entidades resultantes

Certificado del Arquitecto -Licencia de obras -Descripción de las Entidades resultantes -Certificado de cargas -Seguro de Responsabilidad decenal -

Arquitecto Certificar el estado de los trabajos y su adecuación a la licencia de obra concedida

Certificado del estado constructivo de la obra -Certificado de las superficies de las diferentes -entidades que conforman la obra

Inscripción en el Registro de la Propiedad

PromotorRepresentante del PromotorNotario

Inscribir en el Registro de la Propiedad las nuevas Entidades Escritura de Obra Nueva -

Alta definitiva de acometida de agua Representante del PromotorPromotor

Obtener el alta de la acometida y contador individual

Documento de solicitud -Escritura de Propiedad -Cédula de 1ª Ocupación -

Alta definitiva de acometida eléctrica Representante del PromotorPromotor


Documento de solicitud -Boletín del instalador -Escritura de Propiedad -Cédula de 1ª Ocupación -

Alta definitiva de acometida de gas natural

Representante del PromotorPromotor


Documento de solicitud -Boletín del instalador -Escritura de Propiedad -Cédula de 1ª Ocupación -

Alta definitiva de línea telefónica y de ADSL

Representante del PromotorPromotor Obtener el alta de la línea Documento de solicitud -

Escritura de propiedad -

Devolución garantías del Contratista/s PromotorContratista/s

Devolver al Contratista/s las garantías por daños, defectos y/o vicios de la construcción, establecidos en el Contrato

Liberación de las garantías y/o retorno de las -retenciones al Contratista/s

Si necessiteu: n Un certificat d’habitabilitatn Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una

subvención Un peritatge o taxación Donar d’alta una activitatn Assessorament en qualitat i seguretat a les

obresn El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici

Si al vostre edifici o habitatge: n Li cal una rehabilitación Penseu fer-hi obresn La façana no està en condicionsn Hi ha esquerdes, humitats o deficiènciesn Cal posar-hi un ascensorn Teniu problemes d’accessibilitat

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

Saacu

La SaLuT DEL TEu HaBITaTGE, EN MaNS DE TÈcNIcS cOL·LEGIaTS

l’aparellador,el teu tècnic de capçalera

Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer

d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: [email protected] www.apatgn.org

Cèdules d’habitabilitat Informes tècnicsInspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Ajuts i SubvencionsAccessibilitat

fernAndo de VAldiViA gonzález

Doctor en Dret i Magistrat


Activitat col·legial

Si necessiteu: n Un certificat d’habitabilitatn Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una

subvención Un peritatge o taxación Donar d’alta una activitatn Assessorament en qualitat i seguretat a les

obresn El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici

Si al vostre edifici o habitatge: n Li cal una rehabilitación Penseu fer-hi obresn La façana no està en condicionsn Hi ha esquerdes, humitats o deficiènciesn Cal posar-hi un ascensorn Teniu problemes d’accessibilitat

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

Saacu

La SaLuT DEL TEu HaBITaTGE, EN MaNS DE TÈcNIcS cOL·LEGIaTS

l’aparellador,el teu tècnic de capçalera

Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer

d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: [email protected] www.apatgn.org

Cèdules d’habitabilitat Informes tècnicsInspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Ajuts i SubvencionsAccessibilitat

Agraeixo al COAATT, l’oportuni-tat que m’ha donat d’exposar a les vostres instal·lacions, una mostra del meu llarg treball de re-

cerca de l’estructura de la forma, tot just quan fa cinquanta anys (1961) que vaig aconseguir la titulació d’Aparellador a l’Escola de Barcelona. En aquella època, instal·lats a l’antiga Universitat Central, encar fèiem practiques de dibuix d’està-tues de guix i pel meu compte anava al FAD, ubicat a la propera cúpula del cine Coliseu, a practicar dibuix de model i on vaig assistir a les primeres classes que es van impartir a Catalunya i a tot l’Estat, d’una nova especialitat projectual, que en deien disseny.

Així va començar la meva deriva cap al Disseny Industrial, l’estructura de la for-ma i l’Art. Jo sóc dissenyador de coses i dissenyar no és lo mateix que inventar, sinó més bé jugar amb la analogia i la extrapolació. Això és precisament lo que he fet durant el procés d’investigació, el projecte i la producció, de les obres que es podran veure a la propera Exposició al COAATT.

Fer analogia d’una estructura mate-màtica, per a interpretar-la com un “graf” i aquest entendre’l com un camí i el camí assimilar-lo a un laberint, consisteix en un encadenament d’analogies, per a crear després un obra corpòria, gràfica i expressiva, fent una extrapolació de la seqüència analògica.

Les analogies no han perdut el fil de la objectivitat, com es pot comprovar observant la documentació complemen-taria que acompanya a las obres expo-sades on impera el raonament objectiu, el respecte a las matemàtiques i el re-coneixement als matemàtics en els que m’he inspirat.

Però al fer l’extrapolació de les es-tructures matemàtiques a les obres expo-sades, els aspectes objectius han quedat en un segon pla, predominant la subjec-tivitat, en l’elecció de les mesures, en els materials, les textures, els colors, etc. En les obres tot és provisional, són proves en la recerca d’un llenguatge expressiu.

Instal·lats en la subjectivitat projectem el nostre criteri sobre lo que ens envolta. L’actitud receptiva que implica l’objectivi-tat, ens permet assimilar les informacions que ens arriben dels “objectes” que ob-servem, amb l’ànim de comprendre’ls

Ens atrau més o digerim millor lo subjectiu, perquè no implica rigor inter-pretatiu i pots creure que ho has entès tot encara que no hagis compres res, és qüestió d’interpretació personal.

No succeeix lo mateix amb les argu-mentacions objectives, on ho entens o et

perds. Es per això que en general, els ar-tistes defugen de la objectivitat, perquè es senten més còmodes envoltats d’un aire de misteri subjectiu, on no cal de-mostrar res, si l’Art es màgia.

Però jo em dedico al disseny de pro-ductes i al meu ofici s’ha de demostrar tot, per tenir credibilitat.

JoAn Antoni blAnC

Aparellador, dissenyador i investigador de l’estructura de la forma

MATEMÀTic · ART: GEOMETRiA dE lES ESTRUcTURES lABERÍNTiQUES

BlANcUna reflexió sobre lo objectiu i lo subjectiu de les estructures laberíntiques

i altres elucubracions geomètriques

Actualitat


Actualitat

El decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’ac·tivitats i centres obligats a adop·tar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes me·sures

L’obligació dels poders públics de garantir el dret a la vida i a la integritat física, com el més important de tots els drets fonamentals, inclòs a l’article 15 de la Constitució espanyola, s’ha de plantejar no solament de manera que la ciutadania assoleixi la protecció a través de les administracions públiques, sinó que ha de procurar també l’adopció de mesures destinades a la prevenció i control dels riscos en el seu origen, així com l’actuació inicial en les situacions d’emergència que poguessin presentar-se. Aquest conjunt d’actuacions formen part de les accions que la protecció civil defineix com d’autoprotecció.

L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i orga-nització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis ha-bitats, solars, activitats, centres, etc) ex-posat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta ade-quada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.

El Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, és un reglament executiu o de desenvolupament de la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya que establia la necessitat que el Govern regulés un catàleg amb les activitats de

risc des del punt de vista de protecció civil, determinés l’estructura dels Plans d’Autoprotecció (PAU) de les activitats incloses al catàleg i les obligacions dels titulars dels centres, establiments i de-pendències inclosos al catàleg.

L’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar l’apli-cació de mesures d’autoprotecció en les empreses i, en general, les entitats i els organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, i també els centres i les instal-lacions i les seves dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu per situaci-ons d’aquest caràcter.

El decret afecta, per tant, les acti-vitats susceptibles de generar una emergència de protecció civil i classi-fica aquestes activitats en dos grups bàsics:

Les “activitats d’interès per a la pro-tecció civil de Catalunya” (Annex IA). Són exemples d’aquest tipus d’activitats, entre d’altres: els establiments afectats per la normativa Seveso sobre accidents greus; els aeroports; els conductes que transporten substàncies perilloses i els càmpings amb capacitat igual o supe-rior a 2.000 persones. Com a aspecte a destacar, estan incloses dins d’aquest grup, totes aquelles instal·lacions que pu-guin generar emergències o situacions crítiques per a la població, associades a la fallada dels sistemes de subministra-ment de serveis bàsics.

Les “activitats d’interès per a la protecció civil municipal” (Annex IC). Són exemples d’aquest tipus d’activitats, entre d’altres: els teatres, auditoris, sa-les de congressos o cinemes amb una

ocupació menor de 2000 persones i superior a 500 persones; els aeròdroms i heliports; i els càmpings no inclosos en els apartats A i B de l’annex I, que estiguin ubicats a les zones de risc de-finides als plans de protecció civil de la Generalitat.

El decret es fonamenta en un concep-te d’autoprotecció que va més enllà de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció, entenent que el PAU és una peça clau i fonamental però no pas la única a tenir en compte per garantir la seguretat en una instal·lació i en el seu entorn.

L’autoprotecció engloba: una fase prèvia, l’objectiu de la qual ha de ser comprovar que l’establiment compleix amb les condicions mínimes d’autopro-tecció i una fase posterior, el resultat de la qual és l’elaboració del PAU, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació efi-caç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil.

En definitiva, el decret:

• Determina el catàleg d’activitats de risc, des del punt de vista de la protecció civil, i que per tant, tenen obligació d’autoprotecció.

• Estableix el contingut mínim dels PAU de les activitats incloses al ca-tàleg. El decret estableix dos tipus d’índex en funció del nivell de risc de les activitats i crea les condicions per tal que els PAU siguin documents de qualitat, mitjançant la regulació de la figura del tècnic competent per l’elaboració dels PAU d’aquest tipus d’activitats.

• Estableix el procediment per va-

PAUPlANS d'AUTOPROTEcciÓ


Actualitat

lorar tècnicament les condicions d’autoprotecció de l’establiment o centre. Les condicions d’autoprotec-ció van més enllà de l’elaboració del PAU, i s’han de tenir en compte aspectes com ara l’evacuabilitat i el confinament, especialment en el cas d’instal·lacions ubicades en zones de risc dels plans especials de la Ge-neralitat.

• Assegura el manteniment de les condicions i sistemes d’autoprotec-ció, a través d’un control periòdic per part de l’administració compe-tent, que serveixi per detectar aque-lles situacions en les quals no es fa el manteniment necessari per tal de garantir que els sistemes d’autopro-tecció es mantenen plenament ope-ratius.

• Regula els mecanismes organitza-tius i els mitjans dels quals han de disposar les activitats incloses dins

de l’àmbit d’aplicació del decret, per tal d’assegurar la detecció i resposta ràpida, imprescindibles per evitar efectes de gran intensitat o impacte en la població.

• Estableix els sistemes de coordi-nació entre les activitats incloses a l’àmbit d’aplicació del decret i els serveis públics que formen part del sistema de protecció civil. En aquest sentit, el decret regula les trucades que han de fer les instal·lacions als serveis d’emergències, la informació que els han de facilitar i la integració dels PAU en els plans de protecció ci-vil elaborats per les administracions competents.

• Estableix els sistemes de control per part de les administracions competents pel que fa a la validació dels PAU, al seu registre i a la seva correcta implantació.

El Decret estableix que el procedi-ment de gestió, validació i homologació dels plans d’autoprotecció (PAU) només es pot tramitar de forma electrònica a través d’una aplicació web anomena-da HERMES. Es crea un registre dels plans d’autoprotecció que facilita la tramitació, i modernitza de forma im-portant la visió de la planificació de l’emergència canviant el seu caràcter estàtic pel que realment és, una realitat dinàmica i permetent una molt més fàcil integració i aprofitament de les dades. El sistema electrònic permet, a més, la tramitació de documents de seguiment de la implantació del pla, notificacions de simulacres i demanda de participa-ció de serveis externs, etc. Per tant la plataforma HERMES es converteix en el punt principal de divulgació del sistema d’autoprotecció.

formació en PAU, al cOAATT: Mitjançant Resolució de 14 de desembre, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha

atorgat al COAATT l’acreditació de Centre de formació de personal tècnic competent per ela-borar plans d’autoprotecció de les activitats i els centres d’interès per a la protecció civil local (Exp. ACR/10/2011).

Aquesta acreditació ha permès que el passat 10 de gener s’iniciés al COAATT el CURS DE FORMACIÓ BÀSIC PER A TÈCNICS COMPETENTS EN ELABORACIÓ DE PLANS D’AUTOPRO-TECCIÓ, i optar per a l’acreditació del curs de formació superior per elaborar plans d’autopro-tecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil a Catalunya.

Més informació: Àrea de formació del cOAATT

Tel. 977 212 799 (ext.6) · a/e: [email protected]


Actualitat

PRiNciPAlES NOVEdAdES

Se define por ley el Mecanismo de con-sulta con los operadores de telecomu-nicaciones. Este factor afecta de forma considerable al proyectista, ya se deberá realizar un primer proyecto contemplan-do todas las tecnologías indicadas en normativa (Fibra Óptica, Banda ancha por coaxial, etc…) y posteriormente me-diante el mecanismo de consulta, se con-sultará con los operadores si estos van a dar cobertura al edificio. Si el operador responde que ofrecerá fibra óptica, el proyecto no cambiará, en cambio si no ofrecen sus servicios se tendrá que reali-

zar anexo a proyecto técnico indicando las variaciones. La respuesta al mecanis-mo de consulta será vinculante y, tam-bién, indicará el lugar exacto en que se ubicará la arqueta de entrada ICT.

Hogar digital: se incluye un anexo con carácter recomendatorio con el fin de impulsar la implantación y desarrollo generalizado del concepto de “Hogar Digital” ello permitirá poner una nota “a modo de examen” al edificio proyecta-do y entregado al usuario final.

Se regula el despliegue de las te-lecomunicaciones en carreteras, infra-estructuras ferroviarias y nuevas urba-

nizaciones (todo ingeniero técnico en telecos puede realizar el diseño).

El cableado telefónico interior de las viviendas dejará de ser cable de 1 par. Será cable informático UTP (4 pa-res, CAT5 como mínimo).

Aumenta el tamaño del PAU inte-rior vivienda a 500 x 600 x 80 mm (ojo se precisará pared mayor de 80 mm de grosor para ubicar el PAU).

Tomas interiores, aumentan consi-derablemente, en recibidor deberemos instalar, junto al PAU una toma configu-rable.

La mayoría de viviendas se diseña-rán con fibra óptica.

Normativa

TElEcOMUNicAciONES Resumen práctico de la normativa de Telecomunicaciones para los edificios de nueva construccion y rehabilitaciones (icT) Rd 346/2011 y orden iTc 1644/2011

Notar que el PAU de la vivienda ha aumentado considerablemente sus dimensiones y ahora tiene una profundidad de 8 cm.

2000 x 1000 x 500 mm

2000 x 1000 x 500 mm

450 x 450 x 150 mm

2 x 40 mm

1 x 20 mm(a cada toma sin empalmes)

CANALIZACIÓN DEENLACE SUPERIOR

4 x 63 mm

CANALIZACIÓN DE ENLACE INFERIOR

CANALIZACIÓN PRINCIPAL

INTERIORDE USUARIO

REGISTROSDE TOMA

CANALIZACIÓNINTERIORDE USUARIO

CANALIZACIÓN EXTERNA

ARQUETAREGISTRO DE ENLACE

CANALIZACIÓN PRINCIPAL

6 x 50 mm oCANAL 60 x 110mm

RITS

REGISTROSECUNDARIO

RITI

PAU

3 x 25 mm

CANALIZACIÓN SECUNDARIA

500 x 600 x 80 mm

450 x 450 x 120 mm 400 x 400 x 600 mm

4 x 63 mm

Esquema orientativo para 12 viviendas y PB+3

iNfRAESTRUcTURA icTRESUMEN BREVE: SEcciÓN EdificiO cON icT


Recomendamos:

Conexión red exterior del operador con la Arqueta ICT Para enterrar acometida telefónica que pasa por fachada

Recomendamos: Insta-lar 2 tubos de 63mm desde la arqueta hasta la medianera de nues-tro edificio, así, facili-taremos que telefónica entre por estos 2 tubos que dejamos de reser-va y conectados con la arqueta (en la arqueta inicia la ICT).

Recomendamos: Instalar 2 tubos de 110 mm de lado a lado de la fachada del edificio sin pasar por arqueta ICT.

Actualitat

Son propiedad del edificio, no tienen nada que ver con te-lefónica. Todas las empresas de telecomunicaciones (TELEFO-NICA, JAZZTEL, ONO, ORANGE, ETC…) están obligadas a entrar al edificio por estas arquetas. Será la entrada al edifi-cio de FUTUROS servicios de telecomunicaciones Caracterís-ticas constructivas clase B125, IP55, conforme Norma UNE 133100-2. En la tapa deberá figurar las siglas “ICT.

Número de PAU (nota 1) del inmueble

Dimensiones en mm (longitud x anchura x profundidad)

Hasta 20 400 x 400 x 600

De 21 a 100 600 x 600 x 800

Más de 100 800 x 700 x 820

RIT: Significa “Recinto de Instalación de Telecomunicaciones”. Pueden ser de 4 tipos

• RITI: Recinto instalaciones Telecos. Inferior (se instala en planta baja o planta sótano (parking).

• RITS: Recinto de instalaciones Telecos. Superior (se instala en última planta del edificio o en la azotea).

• RITU: Recinto de instalaciones Telecos. Único (se instala en planta baja o planta sótano (parking).

• RITM: Recinto de instalaciones Telecos Único del tipo modular “prefabricado” (se instala en planta baja o planta sótano (parking) (“M”: Significa Modular Prefabricado).

• UNIDADES: La normativa permite escoger libremente entre instalar 1 solo RIT (llamado RITU) o 2 RIT (RITS “superior” + RITI “inferior”) a voluntad siempre que se cumpla la siguiente tabla.

nota1: PAU = Viviendas + locales + Oficinas

ARQUETAS dE TElEcOMUNicAciONES dEl EdificiO

cANTidAd Y diMENSiONES dE lOS ARMARiOS PRiNciPAlES · RiT


Actualitat

• DIMENSIONES: Dependiendo de la elección del tipo o cantidad de RIT a instalar (1 o 2), las medidas de estos recintos serán diferentes.

Si la elección es:

En principio, en cada planta ha de haber un registro secun-dario. Las medidas de estos registros de telecomunicaciones son:

1º) 450 x 450 x 150 mm (altura x anchura x profundidad)• En inmuebles de pisos con un número de PAU

(viviendas+locales+oficinas) por planta igual o menor que tres, y hasta un total de 20 en la edificación.

• En inmuebles de pisos con un número de PAU(viviendas+locales+oficinas) por planta igual o menor que cuatro, y un número de plantas igual o menor que cinco.

• Eninmueblesdepisos,enloscasosb)yc).• Enviviendasunifamiliares.

2º) 500 x 700 x 150 mm (altura x anchura x profundidad)• En inmuebles de pisos con un número de PAU

(viviendas+locales+oficinas) comprendido entre 21 y 30.

• En inmuebles de pisos con un número de PAU(viviendas+locales+oficinas) menor o igual a 20 en los que se superen las limitaciones establecidas en el apartado anterior en cuanto a número de viviendas por planta o número de plantas.

3º) 550 x 1000 x 150 mm (altura x anchura x profundi-dad)• En inmuebles de pisos con número de PAU

(viviendas+locales+oficinas) mayor de 30.

Instalar 1 solo RIT (se llamará RITU de “Único”)Instalar 2 RIT (se llamará RITI de “Inferior” y RITS de “Superior”)

RITU: se podrá instalar en edif. de PB+3 y un máximo de 10 PAU o en conjuntos de viviendas unifamiliares. Las medidas serán:

Alto Ancho Profundo

Hasta 10 PAU 2000 x 1000 x 500 mm

De 11 a 20 PAU 2000 x 1500 x 500 mm

Para más de 20 PAU 2300 x 2000 x 2000 mm

Se podrá instalar 2 RIT siempre que se quiera. Las medidas de cada RIT (RITI y RITS) serán:

Alto Ancho Profundo

Hasta 20 PAU 2000 x 1000 x 500 mm

De 21 a 30 PAU 2000 x 1500 x 500 mm

De 31 a 45 PAU 2000 x 2000 x 500 mm

Más de 45 PAU 2300 x 2000 x 2000 mm

En promoción de 2 viviendas adosadas sin espa-cios comunes se puede prescindir del armario RITU comunitario aunque debemos minimizar el número de antenas e instalar solamente una antena. Se permite realizar proyectos ESPECIALES (en los que se elimi-na el armario de telecomunicaciones RITU) siempre y cuando el ingeniero lo justifique adecuadamente en sus proyectos y el proyecto este visado por el colegio Professional y se conserve el fondo de la norma (mini-mizar antenas y Infraestructura común).

Ejemplo equipos electrónicos a instalar en el RIT

REGiSTROS SEcUNdARiOS dE PlANTA


Actualitat

Nota: Hay ocasiones en que por el diseño del edificio no es necesario instalar estos registros secundarios. Tomar como ejemplo 3 viviendas en PB+1, toda la canalización puede salir directa del RITU hasta el interior de cada vivienda (3 tubos de 25mm directos de RITU hasta PAU de cada vivienda). Consulten con nuestro ingeniero para casos particulares.

NOVEdAd Rd346/2011: Las dimensiones de esta caja son: 500 x 600 x 80 mm. Noten que para una buena instalación se precisa pared de 10 cm. La siguiente imagen muestra un PAU típico, podemos ver que normalmente se instala debajo de la caja “cuadro eléctrico”. A este PAU llegan 3 tubos de 25 mm directos del Registro Secundario de Planta. Dentro se encuentran varios dispositivos electrónicos (para TV, Teléfono, Cable, 220V, etc…). De esta caja parte directamente 1 tubo de 20 mm (SIN EMPALMES) hasta cada toma final en cada habitación / estancia de la vivienda (es decir, partirán tantos tubos de 20 mm como tomas de TV, TF y CABLE tengamos en el interior de la vivienda.

Ejemplo instalación de un Reg. Sec. Planta

Ejemplo interior de un Reg. Sec. Planta

(Derivadores de TV/SATELITE)(Regletas de telefonía)(Electrónica del portero automático)(Enchufe de 220V y T.T.)

PAU (cAJA “ENTRAdA” TElEcOS dENTRO dE cAdA ViViENdA)

dAVid ferré gutiérrez Ingeniero Técnico en Telecomunicación

Ponente del curso: ‘Instal·lacions de telecomunicacions per a arquitectes tècnics’ impartido en el COAATTIng. Tec. Telecomunicación (Esp. Imagen y Sonido)

web: http://dferre.d2g.com

La canalización Interior Vivienda puede discurrir por el suelo (es compatible con el suelo radiante)

PAU

Tubo 20 mm directo a cada toma


Actualitat

Estamos asistiendo a un cambio global en nuestro modelo productivo

Desde hace dos décadas se está produ-ciendo en Occidente una transición del sistema de producción en masa que ini-ció Henry Ford en 1908 al sistema de producción ajustada (Lean Production) cuyos orígenes los encontramos en el Sistema de Producción Toyota, donde empezó a desarrollarse después de la Segunda Guerra Mundial. Estos cam-bios son graduales y apenas los per-cibimos en el día a día, pero se están produciendo.

¿Qué significa lean Production o Sistema de Producción Toyota?

Es un conjunto de conceptos y técnicas, pensadas para aumentar la productivi-dad, eliminando aquellas operaciones que no agregan valor a nuestro produc-to o servicio. Es un sistema basado en la eliminación del despilfarro, que genera valor a través de procesos optimizados; que está focalizado en la satisfacción total del cliente dentro de un entorno de trabajo en equipo, con una mano de obra disciplinada y organizada; en un entorno de evolución y mejora continua en el que la calidad no se controla sino que se fabrica o se construye, todos los días, en todos los lugares de la empresa y por todas las personas. Es un sistema que tiene en cuenta el respeto a las per-sonas.

Origen y difusión del término lean Production o Sistema de Producción Toyota

Tras la crisis del petróleo en el año 1973, una empresa seguía creciendo y obteniendo beneficios por encima de todas las demás. Los directivos de las

empresas occidentales se preguntaban: “¿qué ocurría en Toyota?” A mediados de los años 80, el Massachusetts Institu-te of Technology (MIT) inició un estudio que duró 5 años y costó 5 millones de dólares, sobre el futuro de la industria automovilística, cuyos resultados pusie-ron de relieve el éxito de este nuevo modelo productivo desarrollado por la Toyota Motors Company.

Iniciado originalmente en Toyota, este sistema fue adoptado inicialmente por las empresas del sector del automó-vil y sus proveedores. A partir de 1990 los investigadores del MIT, James Wo-mack y Daniel Jones difundieron el tér-mino y hoy en día, empresas de todo el mundo y de todos los sectores (muebles, cerámica, alimentación, construcción, materiales, etc., incluso en el sector de los servicios, hoteles, hospitales, bancos y centros de enseñanza) ya lo están apli-cando. En España pocas empresas han iniciado su transformación hacia esta nueva filosofía de producción pero las empresas que ya lo han hecho son aho-ra líderes en sus respectivos sectores, son empresas que crecen, contratan per-sonas y tienen una visión a largo plazo de su negocio.

los problemas crónicos del sector de la construcción en España

¿Qué relación guarda este nuevo mo-delo productivo con la construcción? En primer lugar, hemos de admitir que el sector de la construcción en España arrastra una serie de problemas cróni-cos desde hace varias décadas. En cier-ta manera podríamos decir, que si bien hoy en día empleamos nueva tecnología y nuevos materiales que no utilizábamos hace décadas, nuestra forma de cons-truir apenas ha cambiado en los últimos 100 años, al menos en lo que se refiere a los procesos y el modelo productivo.

El sector de la construcción en España ha ido avanzando a golpe de especu-lación y boom inmobiliario década tras década sin una visión a largo plazo, y los problemas de seguridad, calidad y plazos de entrega han estado ahí en la misma proporción en función de la normativa que haya estado vigente en cada época. Para salir de la crisis que arrastra el sector, hemos de hacer una profunda reflexión mucho más allá de la escasa demanda de viviendas y la falta de crédito.

Si buscamos la raíz de los proble-mas en el sector de la construcción, es decir, nos preguntamos repetidamente por qué ha ocurrido un fallo hasta lle-gar a su causa raíz, podríamos hacer una larga lista en la que sólo por citar algunos ejemplos podríamos hablar de modelos de gestión obsoletos, baja productividad, escasa o incluso nula planificación, control de calidad y medi-das de seguridad ineficaces, avaladas por normativas que están muy lejos de garantizar al 100% la calidad y la se-guridad, falta de limpieza y orden en las obras que derivan en problemas de baja productividad que quedan ocultos, mano de obra poco cualificada, proyec-tistas y calculistas con escasa experien-cia, elevado número de subcontratas y escaso control de las mismas, construc-tores y promotores sin experiencia y sin un proyecto de empresa a largo plazo, un sector poco profesionalizado en ge-neral, escasa transparencia a todos los niveles, falta de coordinación absoluta entre arquitectos proyectistas y directo-res de la ejecución material, ingenieros en instalaciones e instaladores, falta de coordinación entre el arquitecto proyec-tista y el constructor, stock de materiales innecesarios en las obras que provocan roturas, obsolescencias, robos y pérdi-das de material, política de asfixiar y ocultar información entre promotor y constructor o subcontratas en lugar de buscar una colaboración mutua con

El SiSTEMA dE PROdUcciÓN TOYOTA y su aplicación al sector de la construcción


Actualitat

el fin de trabajar juntos para abaratar el coste de las obras, etc. El cliente o usuario ya no está dispuesto a pagar por aquello que no le aporta un valor y mucho menos por el despilfarro y la improductividad que se genera en una obra.

lean construction: una nueva filosofía de producción aplicada a la construcción

¿De qué herramientas disponemos en la actualidad para resolver todos estos pro-blemas? El Project Manager tradicional ha aportado una serie de herramientas y técnicas que han contribuido a mejo-rar la gestión de las obras pero ha sido incapaz de eliminar toda esta improduc-tividad, ya que se fundamenta en una gestión basada en el control más que en la prevención. En el año 1992 el profe-sor finlandés Lauri Koskela publicó una tesis en la que por primera vez teorizaba sobre la aplicación del Sistema de Pro-ducción Toyota en el sector de la cons-trucción como parte de la solución a los problemas crónicos de la construcción a nivel mundial. Lauri Koskela definió las bases para que otros investigadores fue-ran desarrollando y adaptando el Siste-ma de Producción Toyota al sector de la construcción. Así mismo, Koskela definió las 4 peculiaridades que diferencian a la industria de la construcción con res-pecto al sector industrial:

1. Cada edificio que construimos tiene carácter único, es decir, es un proto-tipo diferente al anterior;

2. Cada vez tenemos que adaptarnos a la geografía del lugar y el entorno, es decir un lugar y unas condiciones diferentes cada vez;

3. Una organización temporal, es decir, en cada lugar, en cada obra, hemos de trabajar con personas y empresas diferentes;

4. Y por último, una fuerte regulación de las autoridades poco flexible: normativas locales, autonómicas, na-cionales y europeas.

Sin duda, estas peculiaridades com-plicaban la tarea de adaptar la filosofía Toyota a nuestro sector, pero no obstan-te, investigadores de todo el mundo, entre ellos Glenn Ballard, Greg Howell, Luis Fernando Alarcón, Carlos Formoso, así como el propio Lauri Koskela entre

otros impulsaron la adaptación de los principios del Sistema de Producción Toyota a la industria de la Construc-ción. Muchas técnicas como el Visual Management, Last Planner System, Just in Time, Sistema Kanban, Value Stream Mapping, Supply Chain Management, Lean Design Management, Dispositivos Poka-Yoke, y muchas más, ya han sido teorizadas y probadas con éxito por di-versas empresas constructoras de todo el mundo, principalmente en Japón, Es-tados Unidos, algunos países del Norte de Europa, Chile y Brasil.

Los Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de España tenemos la oportunidad de liderar la aplicación y desarrollo de este nuevo sistema produc-tivo que sin duda alguna acabará im-poniéndose también en la industria de la construcción del siglo XXI tal y como vaticinaron los investigadores del MIT, James Womack y Daniel Jones:

“…Pero al final creemos que la pro-ducción ajustada suplantará tanto a la producción en masa como a los restos de la producción artesana en todas las áreas de actividad industrial, para con-vertirse en el sistema de producción es-tándar a nivel global del siglo XXI. Un mundo que ha de ser un lugar diferente y mucho mejor…”.

James Womack, Daniel Jones i Daniel Roos. La máquina que cambió el mundo, 1990.

prof. JuAn felipe pons AChell

Arquitecto Técnico. Máster en Gestión de la Edificación y Especialista

Universitario en Lean Manufacturing


Seguretat

cOORdiNAdOR dE SEGURidAd EN EJEcUciÓN dE OBRA ¿función de coordinación/función ejecutiva?

Es extraordinaria la importancia que la coordinación de activi-dades empresariales ha tenido en la concepción moderna de la prevención de riesgos labo-

rales. Es curioso como se ha observado, desgraciadamente en muchos casos por la experiencia directa, la importancia de la coordinación, por la incidencia que en la seguridad, en el agravamiento del riesgo tiene la realización de activi-dades de forma simultánea o sucesiva. Posiblemente, ni los propios redactores del artículo 24 de la Ley 31/95 de 8 de noviembre, llegaron a pensar la impor-tancia que dicho precepto iba a tener. Es significativo a este respecto que la regu-lación general de la seguridad e higiene en el trabajo, anterior a la Ley 31/95 de 8 de noviembre, ignoraba este extre-mo de la necesidad de la coordinación de actividades empresariales, nada de-cía al respecto la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, así como tampoco nada indicaba la Or-denanza laboral de la Construcción de 1970; tan sólo, la Ordenanza de 1971 se refería al concurso de varias empre-sas, para fijar la responsabilidad en el incumplimiento, es decir, que trataba el tema de la existencia de varias empresa, más como una exigencia de responsabi-lidad, sea ante el accidente, sea ante el mero incumplimiento, que como una cuestión de orden preventivo.

Ya la importancia de este precepto, el artículo 24 de la Ley 31/95 de 8 de noviembre, determinó la promulgación de un Real Decreto, el 171/2004, so-bre coordinación de actividades em-presariales, Real Decreto que, como sabemos, dejó fuera la regulación de la coordinación de actividades empresa-riales en el sector construcción.

Y ello, no porque aquí no fuera ne-cesaria, pues pocos sectores como este la demandan, sino porque en el sector construcción, ya nos habíamos adelan-tado.

En efecto, los precedentes de la fi-

gura del coordinador en las obras de edificación ya aparecieron en el Real decreto 555/1986, sobre todo a partir de la reforma de la citada norma regla-mentaria que se llevó a efecto en el año 1990.

El citado Real Decreto que regulaba la inclusión de un estudio de seguridad e higiene en los proyectos de ejecución, ya indicaba que “Dicha actuación pre-ventiva sólo puede efectuarse con efica-cia mediante la planificación, puesta en práctica, seguimiento y control de medi-das de seguridad e higiene, integradas en las distintas fases del proceso cons-tructivo, así como de su mantenimiento y reparación, lo que debe lograrse a partir de la inclusión de estas materias, adecuadamente estudiadas y desarrolla-das, en el propio proyecto de obra.”

Y el mismo Real Decreto preceptua-

ba que “…, en el supuesto especifico de obras de arquitectura el estudio de se-guridad e higiene en el trabajo será fir-mado por un Arquitecto técnico, al que corresponderá su seguimiento en obra y que a tal fin se integrara en la dirección facultativa, sin per-juicio de las demás funciones profesio-nales que pudieran corresponderle en la misma.”

Ya podemos observar, por tanto en la dicción del Real Decreto 555/1986, el embrión de lo que sería después el coordinador de seguridad.

No es extraño por tanto que en la concepción de la Directiva comunitaria 92/57/CEE, cuya trasposición generó el Real Decreto 1627/97 de 24 de oc-tubre, tuviera un papel importante, en calidad de antecedente el propio Real Decreto 555/1986: en esto por tanto


Seguretat

España fue pionera en Europa, aunque la avanzada formulación teórica del Real Decreto 555/1986, no se corres-pondía exactamente con su aplicación práctica.

Al mismo tiempo, la regulación de la coordinación de actividades empresaria-les, con carácter general, fue regulada en el Real Decreto 171/2004, el cual, en lo que se refiere estrictamente a las labores y/o funciones de coordinación, dejo fuera la actividad construcción. En efecto, la Disposición adicional primera del Real Decreto 171/2004 establecía al respecto que: “Los medios de coordi-nación en el sector de la construcción serán los establecidos en Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y en la disposición adicional decimocuarta de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, así como cualesquiera otros complementa-rios que puedan establecer las empresas concurrentes en la obra”.

No es extraño que la regulación del coordinador de seguridad merezca una formulación específica, por cuan-to su actuación, por el sector y activi-dad y por el contenido de su función es peculiar. Lo es en relación al sector y actividad porque en construcción la realización de actividades diversas, de forma simultánea es inherente al propio proceso; es un proceso productivo en el que la acción de coordinación aparece como integradora del concepto mismo de prevención; y en relación al conteni-do porque la especifica regulación del coordinador en construcción, se separa de la que sería propia en atención a la función —relacionar sujetos— para dotar al coordinador de una función de naturaleza ejecutiva. A la vista de su regulación en el RD 1627/97, no sólo corresponde al coordinador, coordinar la aplicación de los principios generales de prevención y de seguridad, así como coordinar las actividades de la obra y las acciones y funciones de control; sino que también se asignan al coordinador la función de dar las instrucciones pre-cisas a contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos durante la eje-cución de la obra e incluso una facultad cuya naturaleza ejecutiva es incuestiona-ble como es la paralización de trabajos, previo requerimiento de subsanación al empresario, cuando el coordinador du-rante la ejecución de la obra observase incumplimiento de las medidas de segu-

ridad y salud, con riesgo grave e inmi-nente; facultad que al mismo tiempo, si se dan los requisitos objetivos, constitu-ye una obligación.

Y son precisamente estas funciones ejecutivas las que plantean en la prác-tica una mayor complejidad y dificultad a la tarea del coordinador, al tiempo que han confundido también el ámbito de la responsabilidad del mismo. Esta dificultad deriva del hecho de asignár-sele unas funciones ejecutivas, o de mando, sin disponer al mismo tiempo de los instrumentos precisos para apo-yar estas decisiones. Quiero decir con ello que entre coordinador y empresas y/o trabajadores autónomos, sujetos receptores de sus órdenes e instruccio-nes, no existe una relación obligacio-nal, sino que esta relación es triangular promotor-coordinador-empresa, por lo que en muchas ocasiones la acción del coordinador va a depender del apoyo, del respaldo, que en sus decisiones ob-tenga del promotor, sujeto este sí, que mantiene una relación jurídica con las empresas receptoras de las indicaciones e instrucciones del coordinador. No es infrecuente que, especialmente en edi-ficación, el coordinador exprese cierta falta de apoyo en el dueño de la obra, para llevar a efecto sus decisiones, indi-caciones e instrucciones, en una inaca-bada dicotomía prevención-producción. Es deseable por tanto, que el promotor

no se limite, en cumplimiento de lo dis-puesto en el artículo 3 del Real Decreto 1627/97, al acto de designación del coordinador de una mera formal, sino que se implique en la consecución de los objetivos de coordinación, mediante el necesario apoyo al coordinador.

Y por otro lado decía que esas fun-ciones ejecutivas hacen que se difumi-nen los contornos de la responsabilidad del coordinador en caso de siniestro, es-pecialmente en el delito de imprudencia, siendo infrecuente que se distinga entre las funciones propias de coordinación, cuyo eventual incumplimiento determina-rá la responsabilidad penal procedente, de las obligaciones de aplicar las corres-pondientes medidas preventivas, que la norma atribuye al empresario, directa o solidariamente. Distinción que si efectúa la Sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid de 1 de febrero de 2006, la cual expresa de manera taxativa “ Se muestran así con claridad los distintos planos en los que se distribuyen las res-ponsabilidades de los intervinientes en la obra: la del coordinador se centra en coordinar las distintas actividades; la de los contratistas cumplir y hacer cumplir las medidas dispuestas en el plan de se-guridad”.

José Antonio ferrAndo morellón

Inspector de Trabajo y Seguridad Social


Publireportatge


La une-en 1504 consta de 10 partes (en 1504-1 a en 1504-10) y al igual que otras normativas europeas persigue los siguientes objetivos:

n armonización de las normativas locales exis-tentes en la u.e.

n establecer unos requisitos de calidad están-dar mínima de obligado cumplimiento en eu-ropa con el fin de garantizar la seguridad para los usuarios.

n comercio libre de productos en europa (elimi-nación de barreras comerciales técnicas).

en la une-en 1504 inicialmente se describe las fases principales en el proceso de reparación y protección que se enumeran a continuación:

n Evaluación de la estructura en la fase de ins-pección. detección de defectos visible, no visi-ble y potenciales y estudio de la exposición a la que esta sometida la estructura.

n Identificación y diagnosis del origen de la cau-sa del deterioro. Identificar daños mecánicos, físicos o químicos así como contaminantes agresivos o corrientes eléctricas erráticas.

n Determinar las opciones y objetivos de la re-paración y protección. decidir la actuación a llevar a cabo en base a criterios como durabi-lidad requerida, coste o mantenimiento futuro.

n Selección de los métodos y principios adecua-dos para la reparación. apropiados a las con-diciones y requerimientos actuales y futuros. Son el corazón de la norma y están definidos desde une-en 1504 parte 2 hasta une-en 1504 parte 7. se analizan con más detalle a lo largo de este artículo.

n Mantenimiento futuro. Se deben definir las ins-trucciones para la inspección y mantenimiento durante la vida en servicio de la estructura.

Durante muchos años los diferentes tipos de da-ños y las principales causas de éstos han sido

bien conocidos, e igualmente se han establecido los métodos para la correcta reparación y pro-tección. todo este conocimiento y experiencia, resumido y clarificado, se expone en los 11 Prin-cipios de la norma une-en 1504.

esto permite al ingeniero o arquitecto la correcta

reparación y protección de todos los daños po-tenciales que puedan ocurrir en las estructuras de hormigón armadas. Los Principios del 1 al 6 definen los defectos en el propio hormigón, los Principios del 7 al 11 definen los daños debidos a la corrosión de armaduras. se enumeran y de-finen a continuación:

P1 (PI) Protección contra la penetración Prevenir la entrada de sustancias con métodos para reducir la permeabilidad y porosidad de las superficies de hormigón ante estos materiales mediante el uso de impregnaciones, impregna-ciones hidrófobas y revestimientos especiales.

P2 (MC) control de humedad ajuste y mantenimiento del contenido de hume-dad en el hormigón mediante el uso de diferentes tipos de productos, incluyendo impregnaciones hidrófobas, revestimientos superficiales y trata-mientos electroquímicos.

P3 (CR) Restauración del hormigón La selección del método apropiado para la sus-titución y restauración del hormigón depende de diversos parámetros como por ejemplo el alcan-ce del daño, accesibilidad o cuestiones de con-trol de calidad.

P4 (SS) Refuerzo estructural cuando es necesario el refuerzo de estructuras debido, por ejemplo, a cambios en el diseño, o para un aumento de la capacidad portante de la estructura. existen varios métodos para lograr el refuerzo necesario, como adición de barras de acero embebidas o exteriores, adhesión de cha-pas externas o incremento de las dimensiones de la estructura.

P5 (PR) Resistencia al ataque físico Las estructuras de hormigón pueden ser daña-das por diferentes tipos de ataques físicos o me-cánicos como por ejemplo incremento de cargas mecánicas, erosión y agrietamiento por abrasión mecánica, abrasión hidráulica por agua o sólidos en suspensión y desprendimientos de la superfi-cie por los efectos de los ciclos hielo-deshielo.

Reparación y protección del hormigón según uNE-EN 1504 Raúl Díez

Departamento técnico. Sika

Desde que François Hennebique ideó un sistema técnicamente solvente para lo construcción de estructuras de hormigón armado, patentado en 1892, la introducción de esta técnica en España fue casi inmediata y tras algunas obras menores, el primer edificio de entidad construido con hormigón armado fue la fábrica de harinas La ceres en Bilbao (1899-1900), aún hoy en pie y rehabilitada como edificio de viviendas.

a mediados del siglo pasado el conocimiento sobre las patologías del hormigón era muy limitado, hasta el punto de que era habitual el uso de arena de playa o aceleradores que contenían cloruros, creyendo que la acción de los mismos era neutralizada por el ce-mento.

Ya en los años 70 se empezaron a realizar los primeros estudios serios sobre la degradación del hormigón y los métodos de repa-ración más adecuados, entre los que se encuentran los morteros de reparación, los inhibidores de corrosión, los revestimientos de protección o los tratamientos electroquímicos.

Más recientemente, desde el 1 de Enero de 2009, es de obligado cumplimiento en la unión Europea la Norma uNE-EN 1504, relati-va a los productos y sistemas para la protección y reparación de estructuras de hormigón. Esta Norma define los trabajos de eva-luación y diagnóstico requeridos, los productos y los sistemas ne-cesarios, los procedimientos y métodos de aplicación, junto con el control de calidad de los materiales y los trabajos.


PublireportatgeP6 (RC) Resistencia a los productos quími-cos Los requerimientos de resistencias químicas de las estructuras de hormigón y de sus superficies dependen de muchos parámetros incluyendo el tipo y concentración de las sustancias químicas, las temperaturas, tiempos de exposición, etc. La valoración apropiada de los riesgos es un pre-rrequisito para lograr una correcta estrategia de protección para cualquier estructura específica.

P7 (RP) conservación o restauración del pa-sivado La corrosión de las armaduras de acero en las estructuras de hormigón, ocurren solamente cuando se juntan varias condiciones: pérdida de la pasivación, la presencia de oxígeno y la presencia de suficiente humedad en el entorno del hormigón. si una de esas condiciones no se cumple, entonces la corrosión no puede ocurrir. existen diferentes métodos para restablecer y/o preservar la pasivación de las armaduras.

P8 (IR) Incremento de la resistividad La resistividad del hormigón está relacionada directamente con el grado de humedad presen-te en los poros del hormigón. cuanto menor hu-medad libre exista en los poros, mayor será la resistividad. un hormigón armado con una alta resistividad tendrá un riesgo bajo de corrosión.

P9 (CC) control catódico Limitando el acceso de oxígeno a todas las áreas potencialmente catódicas de la armadura de nuestra estructura de hormigón, se previene la corrosión de la misma.

P10 (CP) Protección catódica mediante el empleo de sistemas electroquími-cos que disminuyen el potencial de corrosión hasta un nivel donde la corrosión se reduce significativamente. Esto se puede conseguir creando un flujo directo de corriente eléctrica para eliminar las partes anódicas de la reacción de corrosión. esta corriente se proporciona por una fuente externa (protección catódica por co-rriente inducida), o creando una corriente galvá-nica conectando la armadura a un metal menos noble (por ejemplo ánodos galvánicos de zinc).

P11 (CA) control de las áreas anódicas se pueden controlar las áreas anódicas me-diante la aplicación de una lechada cementosa de protección directamente en las armaduras, para prevenir la corrosión en las áreas anódi-cas. adicionalmente, para proteger las zonas reparadas contra la formación de ánodos incipientes alrededor de dichas zonas, se pueden aplicar inhibidores de corrosión.

Sika Suministrador líder de productos químicos especializados a nivel mundial. Desarrolla, fabrica y comercializa sistemas y soluciones específicas para la construcción, en edificación y obra civil - en los campos de la reparación y protección del hormigón, el sellado de juntas, la impermeabilización estructural y el pegado rígido y elástico de distintos elementos - y en la industria, en los sectores de transporte, automoción, marina y electrodomésticos y equipos. La gama de productos Sika incluye aditivos para hormigón de alta calidad, morteros es-peciales, selladores y adhesivos, materiales hidrófugos, sistemas de refuerzo estructural, pavimentos industriales y membranas impermeabilizantes. Filiales en más de 70 países en todo el mundo y aproximadamente 12.900 empleados ponen en contacto a Sika con sus clientes y garantizan el éxito en todas sus relaciones comerciales. En 2010 ha celebrado su primer centenario como empresa.

Sika, S.A.U.Ctra. de Fuencarral, 72 · 28108 – Alcobendas (Madrid)Telf. 91 657 23 75 · Fax 91 662 19 38 · www.sika.es

Durante los últimos 100 años, Sika ha conseguido una amplia experiencia y pericia en la re-paración y protección del hormigón con referencias documentadas desde el año 1920. Sika proporciona todos los productos necesarios para la correcta reparación y protección del hor-migón en términos técnicos, todo de acuerdo a los Principios y Métodos definidos en la Norma europea une-en 1504. La completa gama de productos de Sika incluye aditivos de hormigón, morteros de repa-ración, sistemas de revestimiento, todo tipo de soluciones de impermeabilización, sellado, pegado, sistemas de refuerzo así como otros materiales desarrollados específicamente para el uso en la reparación y protección de estructuras de hormigón armado. Estos sistemas incluyen la reparación de daños y defectos en el hormigón y también la re-paración de los daños causados por la corrosión de armaduras. Los productos y sistemas Sika están disponibles para su uso en estructuras especiales y en reparación general del hormigón en todos los climas y condiciones de exposición. Todos esos sistemas tienen numerosas certificaciones nacionales e internacionales y los pro-ductos Sika están disponibles en todo el mundo a través de las compañías locales de Sika, sus aplicadores especializados y almacenes de distribución.

Sika: 102 años de experiencia en la reparación y protección del hormigón


Fundació Tarragona Unida

La Fundació Tarragona Unida del Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i

Enginyers d’Edificació de Tarragona va iniciar els primers contactes amb la Fundació Namlo Europa a començaments d’aquest any 2011, arrel dels quals, i prèvia exposició dels objectius de cada una d’aquestes entitats, va sorgir la possibilitat de que ambdues Fundacions poguessin col·laborar estretament en els projectes que Namlo porta a terme a Nepal.

Namlo és el nom en nepalí de la cinta de cànem amb què la gent del Nepal porta les càrregues. L’objectiu principal i genèric de les actuacions d’aquesta fundació en aquell país asiàtic és ajudar a la gent a portar el pes de la vida a través de l’educació. Això es porta a terme amb programes educatius que inclouen, des de la formació de professors i dotació de material educatiu, agermanament d’escoles, concessió de beques fins la construcció d’es-coles. Tant mateix, amb altres accions com son; l’alfabetització d’adults, potenciació del rol de la dona així com de la autosuficiència a través del suport a les comunitats rurals, acon-seguir el seu propi desenvolupament.

A la comunitat de Dhuskun s’han creat dos grups d’alumnes que van acabar els tres nivells d’educació d’adults. Actualment estan aprenent a cultivar gingebre i cafè orgànic i tenen la necessitat d’ajut per la construcció d’un edifici —caseta agrícola— a la que li pu-guin donar una utilització polivalent. Han de poder emmagatzemar i processar la seva producció, preparar els productes per la seva comercialització, espai d’oficina per l’admi-nistració dels treballs i suficient espai addici-

onal per poder-hi fer classes d’aprenentatge i reunions de la comunitat agrícola.

El COAATT a través de la fundació Tar-ragona Unida ha posat en marxa el procés de treball per en aquest projecte. Per això esperem contar amb la col·laboració solidà-ria dels nostres col·legiats per participar en la redacció del projecte, fins i tot si s’escau i els pot interessar, desplaçar-se al lloc per tal de que, en una primera fase avaluar els materi-als disponibles a la zona, tipus de construc-ció, terreny, etc i un cop visitada la comunitat es pugui fer un disseny adaptat al tipus de construcció del lloc. Posteriorment, existeix també la possibilitat de desplaçar-se per di-rigir els treballs d’execució i estem cercant que pugui incorporar-se com a projecte de fí del curs d’adaptació al grau en Enginyeria d’Edificació que s’està cursant al COAATT en col·laboració amb la Universitat Jaume I de Castellò.

Projecte de cooperació a dhuskun (NEPAl)

DHUSKUN es un indret rural que pertany al districte de Sindhupalchok que esta situat a la zona de Bagmati al centre de Nepal.

El Consell de la Mobilitat ha aprovat el PMUS a executar en 6 anys: El

passat dia 13 de desembre al Plenari del Consell Municipal de la Mobilitat es van presentar les conclusions de les darreres sessions i es va validar el document final del Pla de Mobilitat Sostenible 2012 – 2017 (PMUS) de Tarragona.

El Pla, que s’estructura a l’entorn de sis eixos principals, i seguint els criteris asse-nyalats en el pacte per la mobilitat de Tar-ragona planifica accions que, entre altres, destaquen l’atenció a les necessitats dels vi-anants, destinant-los una major qualitat, se-guretat i espai públic, el foment de l’ús de la bicicleta i del transport públic en termes de sostenibilitat mediambiental i convivència ciutadana, la racionalització del transport privat, a la vegada que garantir els serveis als ciutadans i les empreses.

Les accions contemplades al pla comp-ten amb un pressupost de 18M d’€, a exe-cutar durant els 6 anys de vigència. Un 40% del total va destinat a la millora de la mobi-litat a peu i la seguretat viària i les accions

previstes són de responsabilitat compartida entre l’Ajuntament i altres administracions, empreses públiques i privades.

Més de 25 entitats de la ciutat han participat en els tallers celebrats durant el mes de novembre. La comissió de plans del Consell de la Mobilitat ha debatut en 2 sessions participatives els principals objec-tius i les actuacions proposades per l’equip redactor del document. A les trobades tam-bé es va afegir, convidada per la presidèn-cia del Consell de Mobilitat, la Fundació Tarragona Unida del COAATT, des de la qual es varen presentar algunes propostes referents als diferents àmbits de la mobilitat, però més en concret, la que te a veure amb el desplaçament a peu, per estar aquest di-rectament vinculat i subjecte a la influencia de les barreres arquitectòniques.

Ara, un cop té el vist-i-plau del Consell, el document estarà a exposició pública durant 45 dies i serà tramés a la Genera-litat que en revisarà la memòria ambiental i, posteriorment, serà aprovat per l’Autori-tat Territorial de Mobilitat. Transcorregut

el temps d’exposició pública i resoltes les al·legacions, si n’hi ha, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible serà aprovat i portat al Consell Plenari per donar-ne compte.

A partir del més de Gener de 2012, per tal de donar agilitat i facilitar l’adopció d’acords al Plenari del Consell, començaran a posar-se en marxa les comissions perma-nents de treball en diferents àmbits d’actua-ció. En aquest sentit, La Fundació Tarragona Unida, com a membre vocal del Plenari, està gestionant formar part de la comissió de seguiment del Pla de Mobilitat per parti-cipar en el seguiment de la seva aplicació, i de la comissió d’accessibilitat, per promou-re l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques a la via pública.

Cal destacar com a consideració impor-tant que, aquest Pla de Mobilitat, contempla la necessitat de que dins el període de la seva vigència es procedeixi a la redacció del Pla d’Accessibilitat de la ciutat. Tasca en la qual esperem que La Fundació Tarrago-na Unida del COAATT pugui tenir un paper rellevant.

Pla de Mobilitat de Tarragona


8è REcUll dE diBUiX A més va finalitzar el 8è RECULL DE DIBUIX on la Fundació Tarra-gona Unida del COA-ATT va convocar tots els nens i nenes per a que portessin un dibuix als Reis amb relació amb el tema escollit per la Unesco per l’any 2012 ‘Tre-ballar en equip fa que avancem més’.

fESTA dE REiS

La Campanya de Nadal

del COAATT - Col·legi

d’Aparelladors, Arqui-

tectes Tècnics i Enginyers

d’Edificació de Tarrago-

na i de la seva Fundació,

va finalitzar el dia de Reis

amb una gran festa en la

que els Reis Mags van fer

entrega dels regals que

van portar per als més

de 130 nens i nenes dels

col·legiats després d’ha-

ver visitat la Fundació ‘La

Muntanyeta’ de paràlisi

cerebral on també van

entregar regals per a tots

els interns i pel centre.

cAMPANYA dE NAdAl iNfANTilfundació Tarragona Unida

Activitat col·legial

Patrimoni


ARQUiTEcTURA MOdERNiSTA (14)Sense conèixer la data de construcció tenim altres obres modernistes

Vil·lA ARGENTiNA. MAS TOUSAlfons Barba Miraclecamí de l’Oliva

Aquesta torre té planta octogonal que és el seu element més singular i està rematada per una teulada/cúpula folrada amb trencadís ceràmic formant un mosaic de colors molts vius, que disposa de forats per a la ventilació. Està construïda se-guint las tendències modernistes de l’època. Compte amb un gran jardí que inclou els elements característics d’una residèn-cia de vacances, com porxos, bancs, arbredes, fonts, etc.

Destaca sobretot l’agulla que és el que dóna caràcter a aquest habitatge unifamiliar aïllat i li identifica. És un exemple de l’arquitectura rural/residencial.

MAS d’EN BONETAlfons Barba Miraclecarretera de lleida (davant Zona Educacional Sant Pere de Sascelades)

Aquest mas està rodejat d’una extensa finca amb l’accès principal a l’avinguda d’Andorra, és a dir, la carretera de Lleida, i que té en planta la forma d’un triangle rectangle. La construcció es composa de diversos cossos disposats octogo-nalment i lligats a la planta baixa per uns porxos en forma de segments de circumferència, les columnes dels quals suporten el forjat de les terrasses que es generen a la primera planta. A aquests porxos s’hi accedeix per unes àmplies escales que reprodueixen i amplien la mateixa forma de quarts de roton-da dels porxos. D’aquests espais n’hi ha d’oberts i de tancats amb fusteria, que funcionen com a galeries.

El cos principal és de planta rectangular i disposa de plan-ta baixa i dos pisos d’alçada. Els laterals tenen també dos pisos d’altura i estan coronats per àmplies terrasses amb ba-ranes de forja que es combinen rítmicament amb uns pilarets d’obra on es subjecten. Totes les obertures són de punt rodó i es composen de manera diferent segons el pis. Per exemple, a la planta baixa, en el cos principal es formen galeries a partir d’unes finestres coronelles, en les quals la central és més gran.

A les façanes presenten elements de decoració com esgra-fiats que reprodueixen paraments isòdoms. Tota la zona del jardí està sectoritzada a diversos nivells per camins, escales i terrasses marcades per balustrades i treballats marges d’obra. També hi tenim bancs d’obra decorats amb

falses arquitectures. Actualment l’estat de les balustrades és desastrós. L’estructura sembla robusta però l’interior està molt malmès. A la part sud es troben restes dels antics colomers i galliners amb una teulada verda i blanca. Més enllà es veu el que devia ser la casa dels masovers. El mas està tot encara en peus però en un estat de degradació considerable.

La porta d’entrada i la paret de tancament està documentat que van ser dissenyades per l’arquitecte Antoni Pujol Sevil.

cAPEllA dEl MAS SANROMÀJosep Maria Pujol de Barberàcarretera de Barcelona. Els Paranys, junt a cala Romana

Capella neogòtica de planta rectangular amb façana de pedra i obra vista profusament decorada i coberta amb teu-les ceràmiques esmaltades que li donen molta lluminositat. La façana hi ha un timpà semicircular i culmina amb un petit campanat i una creu.

Forma part d’un complex format per una masia, un men-jador, la capella i construccions auxiliars. Actualment està en servei i es celebren esdeveniments familiars tant socials com religiosos.

cASA GOVERNAdOR GONZÀlEZ, 14Josep Maria Pujol de Barberà

Edifici entre mitgeres i amb façanes als carrers Governa-dor Gonzalez —que és la principal i està molt més ornamen-tada— i Fortuny. Està composta de baixos comercials, dues plantes i una coberta transitable. A la façana principal hi ha dos balcons a la seva primera planta que es recolzen en sen-gles impostes i amb quinze balustres cadascun d’ells, a més entre la primera i la segona plantes hi ha una cornisa horit-zontal que, en arribar al centre, puja fins un medalló escultò-ric en el mateix eix de la façana. A la segona planta només hi ha dues finestres amb un ampit de set balustres i emmarcada cada una per dos parells de pseudopilars. Al coronament te-nim una cornisa recolzada en vuit impostes i rematada per una barana balustrada de la terrassa. En tota la faça-na del carrer Fortuny, tenim finestres


Patrimoni

balconeres i totes les obertures estan emmarcades per ele-ments cent per cent clàssics.

cASA RAMON Y cAJAl, 18. cOl·lEGi ROiGJosep Maria Pujol de Barberà

Desapareguda.

TAllERS GRAUJosep Maria Pujol de BarberàVia Augusta, 6

Edifici singular de caire industrial datat al voltant de 1910. Consta de baixos amb tres obertures. A destacar el corona-ment amb decoracions ondulants pròpies de l’època moder-nista. A l’interior encara es conserva part de la disposició de l’antiga coberta.

La seva importància rau per tractar-se dels pocs edificis in-dustrials conservats a la ciutat de Tarragona i al mateix temps d’estil modernista.

TORREVia Augusta 30

Edifici unifamiliar aïllat de planta trapezoïdal. Consta de quatre façanes, dues donen al carrer. Consta de planta baixa i un pis, amb una addicció posterior al cos lateral. Destaca l’ús del maó —zona de la terrassa— i el tipus de coberta a dues aigües. El seu estat de conservació és bo i les reformes posteriors han deformat part de les característiques originals, però el seu emplaçament i en tractar-se d’un disseny singular per la ciutat jardí fan necessària la seva conservació.

Es tracta d’una construcció amb uns elements propis de la primera època de construcció de l’anomenada ciutat jardí, com ara l’ús del maó.

HABiTATGE UNifAMiliARlA cANONJA. Versalles, 2

Habitatge unifamiliar de composició simètrica de planta baixa més un pis amb coberta a doble vessant. Tres obertu-res per pis. A la planta baixa tenim una porta central i dues portalades a banda i banda. Tres balcons individuals amb ba-rana de forja policromada a la primera planta. Els muntants i dintells tenen esculpits una sèrie de rosetes.

La cornisa té molta volada i està suportada per vint cartel·les. Al timpà s’obren dues finestres centrades. Tot el timpà està coronat amb crestera de ceràmica vidrada. Als extrems, dos acroteris en forma de lleó alat i al caraner, un gerro també ceràmic. Respecte a la teulada, sobresurt una torreta rectan-gular reculada respecte la línia de façana que es correspon amb la caixa interior rematada per una balconada oberta pels quatre costats. El revestiment de la façana reprodueix un parament isòdom.

Es tracta d’un habitatge molt singular i probablement no té cap altre edifici paral·lel en tot el terme municipal.

Josep mAriA buquerAs

Arquitecte Tècnic

Arxiu Històric col·legi oficiAl d’Arquitectes de cAtAlunyA. Delegació de Tarragona.BuquerAs BAcH, Josep MAriA. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia

Guardias i autor, Tarragona, 1980.BuquerAs BAcH, Josep MAriA. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajunta-

ment de Tarragona, Tarragona, 1991.Catàleg de Bèns Protegits. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarrago-

na/POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Revisió novembre de 2008. Tarragona.

serrA MAsdeu, AnnA isABel. Recorregut per la Tarragona Modernista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

serrA MAsdeu, AnnA isABel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008.

BiBliOGRAfiA i NOTES

Espai al temps


En aquesta segona part de l’article rela-tem una sèrie de fets del gremi, alguns del quals estan relacionats amb els tras-balsos socials que es van patir durant aquest període.

ViciSSiTUdSEl 3 de novembre de 1819 els comis-sionats del gremi, Crisfòfol Pi i Josep Pedrol, van pactar amb la Reial Junta Protectora de les Obres del Port, la ces-sió, a dita junta, del terreny i l’edifici an-tic que tenien prop de la Plaça Principal (actual Plaça dels Carros) a canvi d’un solar al carrer de Rebolledo cantonada al carrer de Mar. El major valor de la parcel·la rebuda del bescanvi els obligà a abonar 468 lliures i 15 sous.1

Durant el Trienni Liberal, es va pro-mulgar l’abolició de la matrícula, con-cretament el 27 d’octubre de 1820, i, en conseqüència, van quedar derogats també els gremis, per bé que van sub-sistir com a germandats, assumint, ales-hores, el seu control els ajuntaments. Per aquest motiu Marià Ricomà, Tomàs Pàmies i Pau Altés, es van dirigir, el juliol de 1821, en nom dels homes de mar, al nostre Consistori, oferint-se in-condicionalment a realitzar tota classe de serveis als comerciants de Tarrago-na, en especial l’estiba i desestiba dels vaixells, amb el bon propòsit de poder auxiliar als malats i desvalguts de la corporació i fundar una associació de beneficència dotant-la amb l’aportació del 25% de tots els guanys que generin i amb l’addició dels cabals i els béns mobles del extingit gremi. Cabals i béns mobles que, per cert, tenien intenció de repartir-se entre ells, segons exposen en presència de l’Alcalde Primer Consti-tucional, i que van sotmetre a votació amb el resultat de: 35 vots a favor de la distribució, 9 en contra i un que volia incloure en el repartiment als membres difunts.2

Pocs mesos després van elegir a Ma-rià Mallol i a Miquel Cosidor, com a res-ponsable de l’organització de la carga i descàrrega de les embarcacions, i a Jo-sep Pedrol com a tresorer. En el mateix acte van atorgar poder al procurador,

Josep-Maria Molins, perquè els repre-sentés davant de qualsevol tribunal.3

A primers de gener de 1823 van nomenar a Cristòfol Mallol i a Francesc Rabassa, perquè poguessin alienar un pati que tenien al port, d’una superfície de 2002 pams quadrats.4

Restablert el règim absolutista, amb l’ajut de les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), l’autoritat militar naval torna a ser el Comandant de Ma-rina, i els navegants novament es deno-mina’n Gremi de Navegants de Nostra Senyora de la Purificació i Sant Telm, i és sota la recuperada advocació, quan l’any 1825, es bastiren una casa al port, i per a poder-la acabar van de-manar, a Pau Malet, un préstec de 400 lliures.5

Sembla que patien problemes finan-ces crònics, per tal com l’agost de 1928 el col·lector reial informa, a través del governador, que els navegants no ha-vien liquidat la contribució del segon trimestre.6

Marià Ricomà i Francesc Fornés, com a prohoms, ensems amb el tresorer Marc Teixidor i Oliver, el mes de novem-

bre de 1831, van reconèixer davant no-tari, els drets dominicals, que posseïen en condomini els senyors directes, que eren el Rei i l’Arquebisbe de Tarragona, sobre la casa que tenien entre els car-rers de Mar i Rebolledo, i amb la pro-mesa formal de capbrevar quan fossin requerits. El cens d’aquest immoble era de quatre diners anuals, que s’havien de satisfer el dia de Nadal.7

Josep mAriA sAnet i JoVé

NOTES

1. AHT. PT. Reg. 848, f. 524.2. AHCT. Acords municipals. Sessió del 5 de juliol

de 1821.3. AHT. PT. Reg. 887, f. 180-182.4. AHT. PT. Reg. 791, f. 68.5. AHT. PT. Reg. 6771 f. 41-42.6. AHCT. Acords municipals. Sessió de l’u d’agost

de 1829.7. AHT. PT. Reg. 865, f. 309-312.

El GREMi dE NAVEGANTS dE TARRAGONAPrimer terç del segle dinou (ii)

Plànol de 1820 que manifesta l’antiga i nova població del barri del Port de Tarragona. ACPT


Espai al temps

Patrimoni


tag núm. 64 (1r. trimestre 2012)

Documents