tarragona ag col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de · tag 3r trimestre 2009 [ 4 ]...

agC

ol·l

eg

i d’A

pa

rella

do

rs i

Arq

uite

cte

s Tè

cn

ics

de

Tarragona3r trimestre 2009Any XIV núm 54

Aïllament acústic a l’edificació

Un model: la guia d’accessibilitat de Cambrils

Actuacions professionals a les administracions

Arquitectures modernistes i gòtiques

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors i ArquiteCtes tèCniCs de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’ex-clusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta),Pablo Fernández de Caleya,Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera

Producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretàriaMontserrat Muñoz Madueño

TresorerJordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsJosep Marsal Sans

José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos

Francesc Xavier Llorens Gual

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 TarragonaHorari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Tècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú, Eva Larraz i Katia PesareHorari d’hivern: De dilluns a dijous de 8 a17 h. Divendres de 8 a 14 h.Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

Oficina del Vendrell: Òscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 [email protected] i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)Tancat el mes d’agost

LABORATORI D’ASSAIGSTel. 977 524 [email protected] / www.citam-sa.comAv. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Gerent: Lluís ComesDirector tècnic: Ernest Valls

SERVEIS EXTERNSAssegurances, OCT, Laboratori d’AssaigsMeritxell Gispert i Carme VidalTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECAAlexandra [email protected]://biblioteca.apatgn.org

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)[email protected] Sáenz (Dinamització)[email protected] de treball: Gabinet TècnicServei d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICAMarcel Ramírez i Jaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDALluís [email protected]

EditorialTagREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

nACTIVITAT COL·LEGIALGuia d’accessibilitat de Cambrils. Manual d’Acústica Pàgs. 4-6

nASSESSORIA JURÍDICAActuacions professionals per encàrrec de les Administracions Públiques Pàg. 7

nACTUALITATConstrumat, saló internacional de la construcció.Transposición de la Directiva de Servicios y Ley Ómnibus Pàgs. 8-13

nSOSTENIBILITATProyecto Gaia (II) Pàgs. 14-17

nREHABILITACIÓLa restauració del Castell de Vila-seca (2) Pàgs. 18-21

nLABORATORI D’ASSAIGSAcústica a l’edificació Pàg. 22

nPATRIMONIArquitectura modernista a Tarragona (5). Pàgs. 24-27

nESPAI AL TEMPSEl Gòtic (3)Nissagues marineres setcentistes (2). Pàg. 28-34

No llançar el casc

Malgrat que ens movem en un con-text d’incertesa i les xifres no si-guin bones, no podem aturar-nos. Els reptes són els mateixos que fa uns anys: més formació, més

control tècnic, més seguretat i més qualitat en l’edificació. Les noves oportunitats professionals estaran relacionades precisament amb aquests reptes aplicats a: l’habitatge a bon preu, l’edi-ficació eficient i ecològica, la rehabilitació pen-dent, el motor de l’obra civil i pública, la planifi-cació urbanística, el reequilibri territorial.

Hem d’esperar la recuperació i que els indicatius canviïn el signe. Hem de confiar que, de creixe-ment sostenible, no passem a decreixement in-suportable. Mentrestant, ens trobaran treballant. “El sector del totxo” —qualificatiu despectiu de certs crítics— ha estat un dels principals motors econòmics a la nostra societat, i hi estan treba-llant excel·lents professionals que ni malbaraten recursos (en situacions favorables) ni llancen el casc (en desfavorables).

LA JUNTA DEL COAATT

Jutjats de Reus

Foto: Rafael del Real

Tag 3r trimestre 2009 [ 4 ] Tag 3r trimestre 2009 [ 5 ]

Activitat col·legial

L’Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona i la Fundació Tarragona Unida

han editat el llibre Cambrils. Guia d’ac-cessibilitat per a persones amb mobili-tat reduïda que es repartirà de manera gratuïta principalment a Cambrils. Atès el caràcter turístic de la població s’ha publicat en 5 idiomes (català, castellà, anglès, francès i alemany).

Aquesta guia s’inscriu d’un conveni signat enguany entre Ajuntament i la Fundació del Col·legi per tal de desen-volupar un treball de camp i uns resul-tats, dels quals ara s’en publiquen una part. L’Ajuntament ja havia editat fa uns anys una guia, però en aquesta ocasió l’edició s’ha ampliat i perfeccionat, in-cloent-hi més dades, més visualitat i un plànol adjunt detallat.

En el treball de camp, coordinats pel Gabinet Tècnic del COAATT, han parti-cipat 2 arquitectes tècnics, 1 terapeuta ocupacional i 3 estudiants d’arquitectura tècnica. En la publicació de la guia i el plànol, l’equip de Silva que materialitza les publicacions del Col·legi. A banda de la guia, un altre element d’utilitat són unes fitxes individuals per lloc o establi-ment on s’audita textualment i gràfica-ment el nivell d’accessibilitat. Tot plegat, un model tant de cooperació local com d’estudi tècnic per a un tema en el que queda molt per fer i treballar.

En la roda de premsa conjunta, la regidora cambrilenca de Polítiques Soci-als —Maricel Llaveria— va explicar que és important “conèixer les necessitats del municipi per tal d’eliminar les bar-reres arquitectòniques. Apostem per co-nèixer les mancances dels establiments públics”. Per la seva part, la regidora de Turisme —Anna López— va destacar la valentia de l’Ajuntament perquè aquest treball no deixa de ser també “una ra-diografia de la part pública, que ha de fer un llarg recorregut per tenir espais públics sense exclusió”.

El president del Col·legi, Julio Bai-xauli, va agrair el suport de l’Ajuntament

GUIA D’ACCESSIBILITAT DE CAMBRILSAjuntament i COAATT cooperen en un estudi i una publicació modèlica per ajudar les persones amb mobilitat reduïda

Terme municipal deVinyols i els Arcs

Platja dela Llosa

Platja de l’Hortade Santa Maria Platja de

la Riera PORTPlatja del Reguerali Prat d’en Forès

Platja del Cavet

CN-340

Sol Cambril

Molí de la Torre

CambrilsBadia

El RegueralPrat d’en Forés

NouCambrilsEl Pinaret

NucliAntic

Eixample Poble

EixamplePlatja

Port

Horta deSta. Maria

La Llosa

H3

H2

Marítim de Ponent

Passeig Marítim de Ponent

Carretera de Montbrió

CN-340

Parc deLa Llosa

Parc delPescador

Parc delPinaret

Centre CívicNou Cambrils

CentreCultural iOcupacional

CentreCívic Alba

MuseuAgrícola

SABAP

BaixCampP

Parcde NouCambrils

Parellada

Museud´Història

AJUNTAMENT

Correus

RENFEEstació BUS

Vil·la romanade la Llosa

Patronatde Turisme

Torredel Port

Casadel Mar

Centre Les Basses

Bombers

Barra

ncdel Regue

ral

Rier

ABSDr. Gimbernat

Riera d’AlforjaBa

rran

cde

laVe

rge

delC

amí

Rier

ad’

Alfo

rja

Rb. de Jaume I

Palaumunicipald’esports

CasalGent Gran

Biblioteca

Mercat Municipal

MercatMunicipal

Passeig Marítim de Ponent


El COAATT ha editat el que és el vuitè volum de la col·lecció ‘Manuales Pro-fesionales’ amb el títol: Aislamiento acústico en la edificación. Proyecto, cálculo, control técnico y administra-

tivo. Adaptado al CTE DB-HR. L’autor és l’enginyer industrial Josep M.

Querol Noguera, especialista nacional i in-ternacional en el tema d’Acústica. Ell va ser també l’autor del Manual Professional III, pu-blicat el 2003 que va ser tot un èxit de recep-ció. La nova obra presenta la nova adaptació de la normativa al Documento Básico Habitabilidad Ruido (DB-HR) del Código Técnico de la Edificación, Real Decreto 1371/2007. És de gran utilitat per a arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers, empreses, organismes de control tèc-nic i companyies asseguradores.

En el text s’explica amb exemples l’aplicació de proce-diments de càlcul simplificat els projectes d’aïllament acústic a soroll aeri, d’impacte i exterior d’edificis. És interessant la part d’ordenació de l’espai acústic amb la visió d’endins i

d’enfora. En la part final, a efectes pràctics, s’inclouen els serveis i productes de diverses empreses i institucions pel que fa a l’aïllament acústic i l’eficiència energètica: Querol Co-lomer consultors acústics · Sostres Armstrong · Panells Celenit-Maydisa · Tancaments d’alu-mini Technal · Solucions Rockwool · Aïllament tèrmic i acústic Aislenvas · Poliuretans Synthe-sia Española · Instruments de càlcul Cesva · Mides de soroll Brüel & Kjaer · Serveis Externs COAATT · Làmina sintètica insonoritzant Tec-sound · Laboratori d’Assaigs.

Aquest nou llibre, amb 184 pàgines, es vendrà a di-ferents llibreries tècniques i universitàries del país, al preu de 25 € (+ IVA). Pot reservar el seu exemplar al Col·legi. La presentació serà el dimarts 30 de juny, a les 18 hores, a la seu del COAATT a Tarragona.

En el futur es preparen, dins la col·lecció ‘Manuales Pro-fesionales’ nous títols relacionats amb la prevenció d’humitats en edificacions enterrades i façanes i amb les condensacions a cobertes i soterranis.


LLOCS ADAPTAT PRACTICABLE INACCESSIBLE

HOTELS 3 (25%) 8 (67%) 1 (8%)

RESTAURANTS 14 (13%) 54 (50%) 40 (37%)

CÀMPINGS 1 (14%) 6 (86%) ---

CENTRES CULTURALS,ESPORTIUS I RECREATIUS 1 (8%) 6 (46%) 6 (46%)

CENTRES I SERVEIS SANITARIS I SOCIALS 9 (45%) 10 (50%) 1 (5%)

EQUIPAMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 5 (56%) 2 (22%) 2 (22%)

PARCS 2 (40%) 2 (40%) 1 (20%)

PLATGES --- 9 (100%) ---

TOTALS (183 revisats) 35 (19%) 97 (53%) 51 (28%)

per tirar endavant el projecte i el presi-dent de la Fundació, Adolf Quetcuti, va exposar una estadística real i fiable (que adjuntem), necessària per informar i so-bretot per intervenir.

Ambdós han remarcat en el pròleg de la Guia que “la manca d’infraestruc-tura per a les persones amb mobilitat reduïda impossibilita, en alguns casos, l’exercici dels seus drets”. En aquesta lí-

nia, l’alcalde de Cambrils, Robert Benai-ges, ha desitjat que aquesta publicació “contribueixi a la sensibilització cap a canvis d’actituds socials que permetin una ciutat accessible per a tothom”.

Espai físic o element de l’entorn accessible, que permet l’ús per a la marxa o desplaçament amb total independència i seguretat als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics.

Espai físic o element de l’entorn, que tot i no ser adaptat, permet el seu ús per a la marxa o desplaçament amb cert esforç o grau de dificultat de forma autònoma als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics.

Espai físic o element de l’entorn que per les seves característiques de disseny NO permet l’ús independent i segur per a la marxa o desplaçament a les persones usuàries de cadires de rodes o d’altres ajuts tècnics.

Adaptat

Practicable

Inaccessible

AïllAment Acústic: un Manual i una eina professional



HOMENATGE ALS NOSTRES PROFESSIONALS

El divendres dia 5 de juny, al restaurant l’Orangerie (com-plex Clos Barenys, municipi de Vila-seca) va tenir lloc el tradicional sopar anual del

Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arqui-tectes Tècnics de Tarragona. Els altres anys s’havia fet a la Boella.

Van assistir-hi més de dues-centes persones de tot l’àmbit col·legial (que comprèn les comarques de Tarragona, exceptuant les de l’Ebre). A més dels col·legiats i família, van assistir repre-sentants de tots els col·legis catalans.

Com a acte més destacat, es va fer un homenatge a un grup de companyes i companys pels seus anys de professió, amb una entrega d’insígnies d’or i plata per als que fan 50 i 25 anys d’exercici respectivament. En el transcurs de l’acte, el president del COAATT, Julio Baixauli, va valorar el context de la professió, els nous reptes i el simbolisme d’aquest acte de reconeixement humà.

Un moment del sopar al gran restaurant de l’Orangerie

Membres de la Junta i els companys homenatjats

Aparelladors amb 50 anys de professió: Enrique de Riquer, Aurelio Manrubia, Ángel Martínez Lanzas, Josep Marza Soler

Aparellladors amb 25 anys de professió: Francisco J. Andrés, Carlos Brull, Pere Domènech, José Gázquez, F. Xavier Llauradó, Josep Maria Porta, Lluís Rovira

Professionals amb 25 anys al Laboratori CITAM: Orestes González


L’entrevistaAssessoria jurídica

Generalment i sota el prin-cipi de mínima interven-ció, ens trobem dia a dia com els Col·legiats eviten el tràmit del Visat

col·legial quan es tracta d’intervencions professionals fetes per les diverses Admi-nistracions Públiques, en primer lloc, per estar en la creença de que legalment no és exigible i, en segon lloc, per poder minimitzar costos que en qualsevol cas es creuen innecessaris.

És cert que quan un tècnic, amb la titulació acadèmica que sigui, està com a funcionari formant part íntegra de l’Administració, a la qual presta els seus serveis habituals, està exempt del tràmit del Visat. Però hem de circumscriure aquesta circumstància al fet de que el tècnic forma part com a tal funcionari i que dins de les seves funcions li per-toquen temes de la direcció facultativa de les obres. En aquest cas, si neixen responsabilitats de tipus civil o penal, aquestes seran assumides per la pròpia Administració, amb independència de que posteriorment l’Administració pugui “repetir” les conseqüències indemnitza-tòries en contra del propi funcionari si considera que ha estat conseqüència d’una mala praxis professional impu-table personalment a l’esmentat tècnic. Hem de dir que aquesta possibilitat de repetició de l’Administració davant del seu propi funcionari no és freqüent, es-sent una possibilitat de caire excepcio-nal.

El que sí és més habitual és que l’Ad-ministració contracti temporalment a un tècnic per assessorament i sense ostentar la condició de funcionari sinó d’assala-riat. Sovint se li encarreguen actuacions de supervisió per la construcció d’edificis de titularitat de l’Administració i, natural-

ment, aquesta Administració no exigeix el tràmit del Visat. En aquest cas, si bé l’Administració pot respondre subsidiàri-ament, el cert és que, al no disposar del Visat col·legial, no es gaudeix de cap tipus de cobertura per part de MUSAAT i això situa al tècnic en cas d’accident o d’exigència de responsabilitat en una situació absolutament precària. Així, si s’ha d’aportar una fiança econòmica davant d’un sinistre, si l’Administració no l’aporta, què farà el tècnic? Doncs avançar les possibles indemnitzacions si no vol veure’s en un procediment d’em-bargament o constrenyiment. Per aquest motiu serà del tot necessari a l’hora d’ac-ceptar aquestes designes que, o bé la percepció dels honoraris sigui suficient per cobrir les despeses de visat i de MU-SAAT a càrrec exclusiu del tècnic, o bé que l’Administració es faci càrrec dels seus imports. No fer-ho així pot compli-car la situació del col·legiat afectat i, a més, amb una intensitat no desitjada.

Actualment ens trobem en un moment de confusió perquè estem a les portes de la denominada Llei de transposició de les Directives Europees sobre els me-canismes de prestació de serveis, i és ara quan es qüestiona l’exigència amb caràcter obligatori del VISAT. Sembla ser que ara serà facultatiu, és a dir, op-cional i no obligatori. A nivell personal em sembla un disbarat, un disbarat per-què significa un brindis a la inseguretat jurídica i, especialment, per l’usuari, a qui sembla que en principi podria be-neficiar.

Respecte la no obligatorietat del Vi-sat, passarà com el Registre de la Pro-pietat que no és obligatori. La inscripció d’una finca al Registre no és obligatòria, sinó opcional, però quan es parla de se-guretat jurídica, les entitats d’estalvi o

bancàries quan fan préstecs hipotecaris, són els primers en exigir la inscripció de les seves operacions al Registre. Senzi-llament per seguretat jurídica.

El Visat fins que no es promulgui aquesta nova Llei, constitueix una ga-rantia davant de l’usuari i de la pròpia Administració. Per això existeix una reiterada jurisprudència que proclama l’obligatorietat del Visat fins i tot quan es tracta d’obres oficials. En aquest sentit, tenim la sentència de 28 de desembre del 2005 del Jutjat del Contenciós-Admi-nistratiu de Guadalajara que proclama que el Visat no tant sols té com a funció garantir la legalitat urbanística, sinó que satisfà amb caràcter principal —una fun-ció pública— com és el control de l’exer-cici professional. Aquesta exigència del Visat tan sols decau quan el professio-nal, tal i com hem dit, té una relació fun-cionarial amb la pròpia Administració, ja que llavors es considera que les seves intervencions són actuacions de la prò-pia Administració i pels seus propis ser-veis, tan sols subjectes al control intern de la mateixa Administració.

Per tot això, sigui quina sigui la nor-ma que en el futur reguli el Visat, el meu consell és que el Visat constitueix una ga-rantia en quan a l’exercici professional davant de l’usuari i també una garantia de tranquil·litat per al propi Col·legiat, ja que tindrà sempre al seu costat al Col-legi i gaudirà, a més, de la cobertura de la Cia. asseguradora.

F. XAvier esCudé i nollA

Lletrat-assessor

ACTUACIONS PROFESSIONALS PER ENCÀRREC DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES


Construmat 2009, s’ha ma-nifestat en aquesta edició com una important plata-forma de reflexió i propos-tes per a la revitalització

del sector i la superació de la crisi. La visita de més de 153.000 professionals, a més de contribuir a reafirmar el seu in-discutible lideratge com saló de referèn-cia de la construcció espanyola i un dels més importants d’Europa, ha superat fins i tot les previsions inicials en un entorn econòmic tan complex com l’actual.

El saló internacional de la construc-ció de Fira de Barcelona ha estat el gran aparador de les novetats tècniques, però més enllà d’aquesta important dimensió, el programa de jornades, amb gran èxit de convocatòria, ha marcat les pautes a seguir pel sector, perfilant-se noves opor-tunitats de negoci. Han de destacar-se els debats sobre la normativa sobre el soroll en aplicació del Codi Tècnic d’Edificació en una jornada en la qual va participar la ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor —que així mateix va presidir la inauguració del certamen— i sobre les respostes de les diferents Admi-nistracions Públiques davant la crisi.

La rehabilitació s’ha manifestat com una alternativa real per al sector de la construcció, el mateix que el ple desen-volupament de la construcció sostenible i les iniciatives relacionades amb noves maneres d’entendre l’habitatge i els seus materials. És el cas del projecte Casa Barcelona, un dels grans atractius del saló, que, en la seva cinquena edició, ha presentat un habitatge modular, so-cial, innovadora i sostenible. Amb assis-tència del comissari europeu d’Energia Andris Pielbags s’ha discutit sobre la ne-cessitat d’estendre els certificats de nor-malització en els processos constructius a tots els països membres de la Unió. Nous mercats

El president de Construmat, Josep Mi-arnau, ha destacat que “el saló ha de-mostrat que el sector disposa de suficient dinamisme i de les necessàries opcions per a sortir de la crisi”, expressant la seva satisfacció pels resultats de l’edició d’aquest any en un entorn tan complicat per al sector. Per la seva banda, la di-rectora, Pilar Navarro, ha expressat el seu agraïment “a les empreses, associ-acions, expositors i visitants que han fet possible la celebració d’aquest Constru-mat”. Construmat ha reunit 1.350 expo-sitors de 31 països en els sis pavellons del recinte de Gran Via. L’organització de diverses missions inverses procedents d’Àfrica, Europa de l’Est i Amèrica Llati-na ha donat al sector l’oportunitat d’ex-plorar nous mercats. Els Premis Cons-trumat, que han guardonat la reforma de la Gran Via i la plaça Europa i el pavelló d’Espanya en Expo Saragossa; el Concurs Nacional de Parquetistas i el Concurs Nacional i Internacional d’Ofi-ci de paleta han completat l’oferta de Construmat.

INFORME / Departament d’Investiga-ció i Estratègia de Fira de Barcelona

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN. RADIOGRAFÍA DEL SECTOR Y LOS MERCADOS DE LA EDIFICACIÓN. Conclusiones destacadas.

• Buena parte del crecimiento econó-mico de España durante los últimos años se atribuye a la aportación del sector de la construcción, al tratarse de un sector que ejerce una notable influencia sobre los ciclos económi-cos y desempeña un papel clave en los procesos de crecimiento y desa-rrollo.

• Entre1996y2007,elValorAñadi-

do Bruto del sector creció a una tasa media anual del 5,1%, frente a un 3,6% de crecimiento registrado por el VAB total, lo que ha elevado la participación de la construcción en el PIB desde un 6,9% en 1995 hasta un 11% en 2007. El VAB de 2008 sin embargo, empieza a reflejar la des-aceleración producida en el sector, descendiendo a un 10,6% su partici-pación en el PIB nacional.

• Duranteloscuatroañoscomprendidosentre 2003 y 2007, la producción in-terna en millones de euros creció un 54%, pasando de los 129 millones de euros en 2003 a 199 millones en el año 2007. Con un claro predomi-nio de la edificación residencial, que oscilaba entre el 33% y el 35% del total de la construcción, el número de viviendas iniciadas alcanzó su máxi-mo histórico en 2006, con 865.561 durante ese año.

• El sector de la edificación represen-taba en 2007 el 75,2% del valor nominal total de la producción de construcción, frente a un 24,8% que suponía el de la obra civil. En 2008, el conjunto de la actividad en edifi-cación alcanzó el 72% del total y la obra pública el 28% restante, subien-do esta última su participación en 3,5 puntos porcentuales respecto a la del año 2007. A su vez, el conjunto de la edificación sufre un descenso de par-ticipación significativo en edificación residencial, que pasa del 35,5% al 32% del total.

• Laindustriadelaconstrucción,juntoal comercio al por menor, son los sec-tores en los que se concentra el mayor número de empresas en la economía española. A principios de 2008, el número de empresas que operaban en el sector de la construcción era de 501.056, de las que el 54,4% se de-

CONSTRUMAT, SALÓ INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCIÓ

Actualitat

Compleix el seu trentè aniversari apostant per la innovació, la sostenibilitat, la prevenció i la re-habilitació com a principals eixos temàtics. La Fira va tancar les portes el passat 25 d’abril amb interessants propostes per abordar la situació del sector, i amb 153.000 visitants.


Actualitat

dica a la construcción en general.• Elempleoenelsectordelaconstruc-

ción creció, en el año 2007, un 6,1% según la Encuesta de Población Acti-va. En 2008 sin embargo, el descen-so en el sector de la construcción se evidenció de manera latente. Con un descenso del 21% interanual respecto a 2007, tal porcentaje se traduce en números absolutos a cifras superiores a los 500.000 empleos destruidos en el sector en el plazo de un año.

• A marzo de 2009, el sector dela construcción suma un paro de 723.347 personas. Por comunidades autónomas, Andalucía, Comunidad Valencia, Cataluña y la Comunidad de Madrid son las más afectadas por el paro en el sector de la construc-ción, comunidades donde el boom inmobiliario fue muy pronunciado du-rante los últimos años.

• Trasunadécadadefuerteexpansióndel mercado de edificación residen-cial, que ha elevado la oferta de vi-viendas hasta niveles muy superiores a la media de los países europeos. El año 2007 supuso el inicio de una fase de ajuste. Este nuevo periodo responde a un debilitamiento de la demanda que se viene apreciando desde comienzos de 2007 y a una caída de la rentabilidad esperada del negocio.

• Los visados de dirección de obrapara reforma o rehabilitación de edi-ficios destinados a viviendas alcanza-ron las 28.718 unidades en 2008, lo que supone un incremento del 1,7% respecto al año anterior, aunque el presupuesto de ejecución material de esas intervenciones fue de 1.471,8 millones de euros, casi un 11% me-nos que en 2007, cuando la cifra su-peró los 1.651,1 millones.

• Si se tienen en cuenta también losvisados para rehabilitar edificios des-tinados a otros usos diferentes de vi-vienda, la cifra total del conjunto de 2008 fue de 36.423 permisos, cifra situada ligeramente por encima a la de 2007 cuando se llegaron a los 36.302. Sin embargo, el presupues-to de ejecución material total fue de 3.064 millones de euros, frente a los 3.141,7 de un año antes, es decir, un 2,4% menos.

• Lalicitaciónnacionalalcanzóduran-te todo el pasado 2008 los 40.588 millones de euros, cifra que represen-tó un descenso del 13% sobre 2007. En 2009, reactivar la licitación es de máxima prioridad, ya que de los 2.437,9 millones invertidos en los dos primeros meses de 2008, se pasa a 763,6 millones en el mismo periodo de 2009, con una caída del 68,7%.

• Paraellonobastaráagilizarlospro-

yectos ya existentes o la confección y tramitación de otros nuevos, sino que se deberá disponer de fondos, teniendo en cuenta que al menos las dos terceras partes del presupuesto del ministerio de Fomento para este año destinado a inversiones en infra-estructuras están ya comprometidas. Sin embargo, desde comunidades autónomas y ayuntamientos sí se ha incrementado la licitación de nuevas obras, elevándolas un 11,71%, cifra que sólo compensa parcialmente la carencia de inversión por parte del gobierno, descendiendo la media de licitaciones un 20,6%.

• NohahabidoenEspañarestriccionesa la oferta de nueva vivienda. Más de cinco millones y medio de viviendas iniciadas entre 1998 y 2006, muy por encima del número de hogares creados en el mismo periodo de tiem-po, revelaron tanto la excepcional capacidad de reacción de la nueva oferta, así como la más que especial afección de los gobiernos locales a la promoción inmobiliaria.

• Lospreciosdelasviviendascrecieronen un 185% en dicho periodo, muy por encima de precios y salarios. El precio medio de mercado equivalía en 1997 a unos 4,3 salarios brutos anuales, mientras que en 2006 dicha relación se situó en 9,1. Durante el úl-

Actualitat

Tag 3r trimestre 2009 [ 11 ]

timo trimestre de 2008, dicho esfuer-zo representaba dedicar los ingresos brutos de 6,5 años para pagar una vivienda tipo de 93,75 metros cua-drados construidos. Este hecho supo-ne un endurecimiento significativo de las condiciones de acceso para am-plios estratos de hogares, en especial para los más jóvenes.

• Entre2001y2006serecuperóelrit-mo de iniciación de las viviendas de protección oficial, alcanzándose un máximo de 95.300 viviendas inicia-das en 2006. La participación de las viviendas protegidas dentro del total de iniciadas pasó desde el 9,3% en 2001 al 12,5% en 2006. Después de 2006 las iniciaciones de VPO descendieron, pero la participación en el total de iniciadas siguió crecien-do hasta el 20,5% de 2008.

• En 2008 descendió el volumen deventas de VPO en casi un -20%, aun-que la participación en el total subió hasta el 9,7%.

• Laofertaglobaldevivienda– stockde viviendas, más adiciones, menos las demoliciones – aparece como

rígida a corto plazo, pero relativa-mente flexible a plazo medio y largo. Asimismo, el mercado de vivienda es poco eficiente y no se equilibra con rapidez, haciéndose el ajuste más bien por la vía de la reducción de las ventas que a través del descenso de los precios en el caso de exceso de oferta.

• Desdeelladodelademanda,elnivelmedio alcanzado por las hipotecas re-gistradas sobre viviendas fue de más de 872.000 de media anual durante la década 1997-2007. Asimismo los hogares netos creados anualmente fueron 389.000 de media.

• El aumentomedioanual de lospre-cios de las viviendas durante la déca-da 1997-2007 fue del 8%, creciendo el parque de viviendas a un ritmo de casi 700.000 nuevas viviendas al año y duplicando la inversión en vi-vienda el crecimiento real del PIB.

Descarga del Informe completo www.construmat.com

Actualitat


TRANSPOSICIÓN DE LA DIRECTIVA DE SERVICIOS y LEy ÓMNIBUS 15 preguntas sobre la reforma de los Colegios Profesionales

El pasado 27 de marzo, el Con-sejo de Ministros aprobaba la remisión a las Cortes Genera-les del Proyecto de Ley sobre el Libre Acceso a las Activida-

des de Servicios y su Ejercicio. Con esa misma fecha, el anteproyecto de Ley de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre ac-ceso a las actividades de servicios y su ejercicio (más conocida como Ley Óm-nibus) era elevado, en primera vuelta, al Consejo Ministros, para su remisión a los órganos consultivos pertinentes. Conozca todas estas reformas propues-tas y cómo van a afectar a los colegios profesionales.

¿En qué consiste la reforma de los colegios profesionales? A través de la reforma de los colegios y servicios pro-fesionales puesta en marcha, el Gobier-no quiere modernizar un subsector “muy importante dentro del sector servicios” como el propio Ministerio de Economía ha reconocido, que genera el 8,8% del PIB, y supone el 6,1% del empleo total (existen alrededor de un millón de co-legiados y suponen el 30% del empleo universitario). Pero, además, representa una pieza clave en el funcionamiento del sector servicios (el 84% de los ocu-pados en profesiones colegiadas están en este sector).

Son tres las leyes a través de las cuales se quieren reformar los colegios profesionales:

a) Transposición de la Directiva de Servicios. Ley sobre el Libre Acceso a las Actividades de Servicios y su Ejerci-cio (Ley Paraguas), en fase de proyecto de ley. El Consejo de Ministros del 27 de marzo remitía el texto al Congreso.

b) Ley Ómnibus. Ley de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley Paraguas. Modifica toda la nor-mativa que pueda ser incompatible con la Ley Paraguas. Actualmente en fase de anteproyecto de ley. El Consejo de Mi-

nistros del 27 de marzo remitía el texto a audiencia pública (fecha límite: 20 de abril).

c) Ley de Servicios Profesionales. Anteproyecto anunciado para antes del verano.

¿Qué es la Ley Paraguas? Es la adaptación a la normativa española del texto de la Directiva de Servicios en

el Mercado Interior. Aunque se conoce como Ley Paraguas (por ser un marco de referencia para toda la regulación del sector servicios), la Ley se llamará de Libre Acceso a las Actividades de Servicios y su Ejercicio. A través de este texto se quiere favorecer la competitivi-dad del sector servicios, dentro del cual se encuentra el de los servicios profesio-

Actualitat


nales. Habrá de estar aprobada antes de diciembre de 2009.

¿Qué papel otorgará la transpo-sición a los colegios profesionales? El proyecto de transposición reconoce que los colegios profesionales son “autorida-des competentes” y señala que son im-prescindibles para poner en marcha al-gunas de las obligaciones derivadas de la directiva europea, como la ventanilla única (tramitaciones telemáticas), la co-operación administrativa o el servicio de atención a los ciudadanos. Además, son los responsables para la elaboración de los códigos de conducta (deontología profesional), son garantía de legalidad para los consumidores y usuarios (puesto que la pertenencia a ellos es una de las referencias que el prestador del servicio deberá suministrar al destinatario) y son útiles para la resolución extrajudicial de conflictos, entre otros aspectos.

Al margen del registro y acredita-ción de la condición de profesional, el control deontológico y la formación continuada serían dos de los princi-pales focos de atención del colegio profesional con los que el colegio es capaz de mantener unos estándares de calidad en la prestación de servici-os por parte del profesional.

¿Habrá un registro de colegiados unificado y universal? Sí. El requisito de colegiación sigue siendo imprescin-dible para la mayoría de las profesiones reguladas y una garantía para el consu-midor y para el resto de compañeros de profesión. Todo aquel profesional ejer-ciente habrá de estar colegiado, de for-ma que pueda ser siempre identificado. En ese aspecto, y también vinculado a la reforma, el texto legal de referencia es el real decreto que traspone la directiva de Reconocimiento de Cualificaciones y no el de Servicios (artículo 3.1. de la Directiva de Servicios). En caso de esta-blecimiento de un profesional europeo en nuestro país, la colegiación es obli-gatoria. Para la prestación temporal de servicios profesionales se produce una inscripción temporal automática, pero el profesional durante el tiempo que dure el servicio estará igualmente sujeto a las disposiciones disciplinarias vigentes y a las reguladoras del ejercicio profe-sional.

¿Qué es la Ley Ómnibus? Es la Ley que nombra aquella normativa que tie-

ne que ser modificada para adaptarse al nuevo mercado de servicios (como resultado de la implantación de la Ley Paraguas). A través de ella se modifica-rán, en principio, 46 leyes estatales, se eliminan completamente 14 regímenes de autorización previa y otros 27 se sustituyen por comunicaciones, notifica-ciones o declaraciones responsables. Esta Ley supondrá una reforma de la Ley de Colegios Profesionales. Según el Gobierno, será aprobada antes de que finalice 2009.

¿Qué implicaciones traerá para los colegios profesionales la futura Ley Ómnibus? A día de hoy este texto está en una fase muy inicial del proceso, sometido a audiencia pública hasta el próximo 20 de abril. El borrador cono-cido tendrá un impacto sobre la actual Ley de Colegios Profesionales (de 1974, aunque sujeta a modificaciones a lo lar-go de estos años). Se desconoce hasta el momento el alcance verdadero de la reforma actual aunque, en principio, afectaría:• alacuotadeinscripción,• alosbaremosdehonorariosorienta-

tivos,• alvisado,• alapublicidad,o• a las incompatibilidades entre pro-

fesiones.

El requisito de colegiación sigue si-endo imprescindible para la mayoría de las profesiones reguladas y una garantía para el consumidor y para el resto de compañeros de profesión. Todo aquel profesional ejerciente ha-brá de estar colegiado, de forma que pueda ser siempre identificado.

¿Habrá una nueva Ley de Cole-gios Profesionales (LCP)? Habrá una reforma de la Ley vigente, pero no una nueva Ley. La LCP ha sido modificada en varias ocasiones, principalmente, en 1978 y en 1997. La Ley Ómnibus trae una nueva reforma centrada en aspectos económicos, más allá de los que implica la Ley Paraguas, pero no llega a atajar el problema de la unidad de mercado. Tampoco se debe ignorar que tanto los estatutos generales como las normas in-ternas que ordenan la profesión están, en su gran mayoría, actualizados.

¿Cómo afecta la reforma a la cuo-ta colegial de inscripción? ¿Cuál es la función de la cuota colegial? El ante-

proyecto señala que la cuota de inscrip-ción no podrá superar en ningún caso los costes asociados a la tramitación de la inscripción. A este respecto cabe re-cordar que, independientemente de que sean cobradas de una forma u otra, las cuotas sirven para la financiación del colegio profesional que no tiene otros ingresos para realizar su labor. Como organización sin ánimo de lucro, todos los ingresos se destinan a las funciones colegiales.

¿Van en contra de la libre compe-tencia las referencias de honorarios? No. Como su nombre indica, orientan. Son una guía para el consumidor y para los tribunales (costas judiciales y perita-jes) que ayuda a estimar la valoración económica del servicio profesional. Des-de 1997, los honorarios son meramente orientativos. No existen tarifas ni hono-rarios fijos en los colegios profesionales. La orientación sobre honorarios es de interés general e informa al usuario y asimismo le alerta de posibles abusos en el servicio.

¿Por qué se quiere liberalizar el visado? Desconocemos el motivo último de esta liberalización que se ha justifica-do en costes. En cualquier caso, habrá visado siempre que el usuario-cliente así lo desee y en aquellos casos que lo mar-que la ley.

El visado surgió como un refuerzo del sistema de garantía de los trabajos técnicos. Previene el intrusismo y garan-tiza así la seguridad mediante la acre-ditación de que el profesional que lo firma está adecuadamente habilitado y es competente, que el trabajo consta de la documentación requerida para su co-rrecta tramitación, verificando la integri-dad documental (que recoge todos los elementos imprescindibles de un trabajo profesional), certificando la identidad de la documentación a visar y controlando su adecuación a las exigencias legales y reglamentarias.

Permite eliminar defectos y omisio-nes y supone un ahorro de recursos para el erario público, puesto que “suple”, al menos en parte, a las oficinas técnicas municipales de las administraciones a la hora de constatar la adecuación de los proyectos a la normativa técnica y urba-nística de aplicación.

Donde el seguro de responsabilidad civil es obligatorio, el visado garantiza la solvencia económica del profesional, a través de la verificación de la cobertura.



Actualitat


Garantiza el archivo y conserva-ción enorme volumen de documentos que se derivan de cualquier actuación relacionada con una obra y que viene exigida y atribuida a los colegios por la normativa de aplicación, permitiendo la emisión de certificaciones sobre su contenido a quienes acrediten un interés legítimo (colaboración con la Adminis-tración de Justicia).

¿Se mantendrán incompatibilida-des entre profesiones? Según el an-teproyecto de Ley Ómnibus partir de ahora los profesionales podrán ejercer su profesión individualmente o de forma conjunta en unión de otro u otros profe-sionales de la misma o distinta actividad profesional. En el caso de sociedades multidisciplinares, las incompatibilida-des habrán de estar recogidas por ley.

¿Salen perjudicados los colegios profesionales de esta reforma? Se desconoce el alcance de la misma. Pero si tenemos en cuenta el proyecto de Ley Paraguas, lo coherente es que los cole-gios profesionales, salvados determina-dos ajustes, terminen reforzados en su papel de autoridades garantes de inte-rés público. Un interés público del que se beneficia el ciudadano y el profesio-nal que ejerce con plenas garantías (y responsabilidad).

La relación entre usuario-cliente, pro-fesional colegiado y colegio profesional es recíproca. Si alguno de ellos resulta perjudicado, terminará pagando el res-to de miembros de esa cadena.

¿Son los colegios profesionales un obstáculo a la competencia? Los cole-

gios profesionales no son un obstáculo a la competencia; ordenan la profesión bajo normas dadas por el poder legisla-tivo y por el Gobierno. Las restricciones previstas, siempre legalmente, se justi-fican por la necesidad de proteger un sistema de prestación de servicios profe-sionales cuyos beneficiarios son los ciu-dadanos. La proporción entre la supues-ta disminución de competencia está con creces superada por los beneficios que representa para la sociedad y los ciuda-danos. Los colegios profesionales permi-ten que todos los ejercientes compartan las mismas reglas de juego y favorecen la competitividad de sus profesionales a través de la excelencia y la lucha contra el intrusismo (prestación de servicios por personas no capacitadas).

¿Incrementan los costes las actua-ciones de los colegios profesionales? No existe ningún informe que afirme o desmienta que la actuación de los co-legios profesionales provoque un alza en los costes finales de los servicios pro-fesionales. Lo único a lo que podemos acudir es a la experiencia comparada. En Gran Bretaña, por ejemplo, se elimi-naron las tarifas de los arquitectos y el resultado fue un incremento en los costes de los servicios profesionales.

Habría que plantearse, en cualquier caso, si el consumidor estaría dispuesto a pagar el coste marginal de un sello de garantía colegial en el servicio. La Directiva de Servicios tiene clara la res-puesta: no debe haber un servicio sin certificación de calidad.

¿Los colegios profesionales actú-

an sobre el interés general? ¿De qué forma? Al margen del registro y acre-ditación de la condición de profesional, el control deontológico y la formación continuada serían dos de los principales focos de atención del colegio profesio-nal. A través de uno y otro, el colegio es capaz de mantener unos estándares de calidad en la prestación de servicios por parte del profesional. Si esos servicios, además, están vinculados a los derechos fundamentales, como en el caso que nos ocupa, la vinculación con el interés ge-neral es incuestionable.

Si no fuera por los colegios sería casi imposible que el profesional mantuviese actualizados e internacionalizados sus conocimientos. En algunas profesiones se ha ido a la fórmula de la recertifica-ción periódica, que llevan a cabo los propios colegios.

De la importancia de la deontología profesional da cuenta la Directiva de Servicios que trae consigo la necesidad de europeizar los códigos de conducta, armonizando la ética europea. Las pro-fesiones españolas están liderando este proceso.

Además de esta labor preventiva, que es la esencia de un colegio profesio-nal, los colegios a medida que han ido detectando nuevas necesidades han ido creando servicios que, transcurrido el tiempo, el Estado ha incorporado como servicio social.

Texto: Unión Profesional

Sostenibilitat


PROyECTO GAIA (II)Las 7 viviendas más avanzadas de España

Objetivos más importantes• Realizarunejemploderehabilitación

sostenible de una vivienda existente. • Potenciar la utilización de nuevos

tipos de vidrio, con el fin de mejo-rar las condiciones de bioclimatismo y protección solar de una vivienda existente.

• Incorporarunsistemadeiluminaciónartificial exclusivamente a base de leds.

• Incorporarlosúltimosavancestecno-lógicos en el hogar

Solución ArquitectónicaSe trata de la reestructuración de una vivienda ya existente.

La actuación consiste en eliminar la tabiquería y los acabados existentes, y sustituirlos por nuevos sistemas de pane-les móviles. De este modo, la vivienda resultante puede tener dos, tres o cuatro habitaciones.

Los baños se han dotado de sanita-

rios muebles, fácilmente desmontables.Se han dispuesto de un conjunto de

proyectores de iluminación y vídeo, con el fin de proporcionar una estructura multimedia a la vivienda. Las imágenes y la iluminación se confunden con los espacios, y les proporcionan una dimen-sión inmaterial y virtual.

Innovaciones más destacadas• Utilización de paneles de vidrio

sándwich en las particiones internas de la vivienda

• Empleo de un amplio abanico demateriales ecológicos y saludables

• Utilización de diferentes tipos devidrio doble, dependiendo de la orientación de las ventanas: vidrios de alto aislamiento, vidrios de alta absorción solar, vidrios de alta re-flexión, vidrios con serigrafía espe-cial, etc.

• Utilización de sistemas de ilumina-ción indirecta a base de leds.

• Utilizacióndepanelesdeaislamien-to naturales y ecológicos a base de lana de oveja y cáñamo.

• Utilización de electrodomésticos ygrifería de alta eficiencia energética y bajo consumo de agua.

GAIA 2Rehabilitación de una vivienda en un bloqueValencia128’30 m2 315.000 euros

Objetivos más importantes• Proyectar una vivienda con una es-

tructura arquitectónica bioclimática de alta eficiencia, que responda correctamente a las condiciones cli-máticas extremas de la zona (de -5° hasta 40°), de forma que no nece-site ningún sistema me mecánico de acondicionamiento, ni en invierno, ni en verano.

• Realizarunejerciciocorrectodein-tegración arquitectónica de captores solares, sin el habitual descenso de eficiencia de las propuestas habitua-les.

• Integrarunapiscinaaunavivienda,de tal modo que no afecte a su com-portamiento bioclimático, y pueda utilizarse cómodamente todos los días del año, calentándose por me-dio de captores solares térmicos. Se puede acceder al agua de la piscina directamente desde el invernadero central, sin salir al exterior del edifi-cio, y a su vez la piscina permanece independiente de la vivienda, para no aumentar su nivel de humedad ambiental, y evitar condensaciones.

Solución ArquitectónicaLa vivienda se resuelve en tres plantas, y tiene una estructura tripartita. La zona central es un patio cubierto de dos al-turas que proporciona comunicación vertical entre todas las estancias de la vivienda, y permite que se refresquen de forma natural en verano. La parte oeste es la zona de día, y la parte este alberga los dormitorios, en dos niveles distintos.

La vivienda está semientrerrada, y discurre, de forma escalonada, a lo largo de la pendiente de la colina en la que esta enclavada. Esta estructura

GAIA 3Vivienda unifamiliar de presupuesto medioBarcelona361’30 m2 320.700 euros

escalonada permite disponer cubiertas ajardinadas, a modo de jardines inte-grados en la vivienda.

Análisis Sostenible

1. Optimización de recursos

1.1. Recursos NaturalesSe aprovechan al máximo recursos tales como el sol (para calentar la vivienda), la brisa, el agua y la tierra (para refres-car la vivienda), el agua de lluvia (para riego del jardín y las cisternas de los ba-ños),… Por otro lado, se han instalado dispositivos economizadores de agua en los grifos, duchas y cisternas de los inodoros.

1.2. Recursos fabricadosLos materiales empleados se aprove-chan al máximo, evitando posibles re-siduos, mediante un correcto proyecto, y una gestión eficaz (hormigón, bloques de madera-cemento, carpintería de madera, contrachapado de madera, pintura,…). Por otro lado, el correcto diseño de la vivienda, a base de muros de carga, permite que se construya sin apenas recursos auxiliares (tales como andamios, grúas, etc.).

1.3. Recursos recuperados, reutiliza-dos y recicladosLa gran mayoría de los materiales de la vivienda pueden ser recuperables (cubierta, carpinterías, vidrios, vigas de madera, vigas metálicas, pasarelas, escalera, armarios, recubrimientos de madera, protecciones solares, sanita-rios…). Por otro lado, se ha potenciado la utilización de materiales reciclados y reciclables, tales como: tuberías de agua de polipropileno, tuberías de desagüe de polietileno, tableros de madera aglo-merada OSB para puertas interiores, ta-bleros de madera contrachapada para recubrimientos, vidrios reciclados para encimeras de la cocina, suelos, pelda-ños, y ventanas, etc. Por último, se ha hecho una amplia utilización de mate-riales recuperados (residuos) y materia-les reutilizados, como vigas de madera, mobiliario, solados y complementos.

2. Disminución del consumo energético

2.1. ConstrucciónLa vivienda se ha construido con un consumo energético mínimo. La gran

mayoría de los materiales utilizados se han fabricando utilizando una cantidad mínima de energía. Por otro lado, la vi-vienda se ha construido sin apenas re-cursos auxiliares, y con muy poca mano de obra.

2.2. UsoDebido a sus características bioclimá ticas, la vivienda tiene un consumo ener-gético convencional muy bajo. La vivien-da se calienta por efecto invernadero y calefacción por suelo radiante solar. El agua caliente se genera por medio de captores solares térmicos. La vivienda se refresca mediante sistemas arquitectóni-cos geotérmicos, y no necesita sistemas mecánicos de acondicionamiento, por lo que no consume energía para refres-carse.

2.3. DesmontajeLa gran mayoría de los materiales utiliza-dos pueden recuperarse con facilidad. Por otro lado, la vivienda se ha proyec-tado para que tenga una durabilidad al-tísima, ya que todos los componentes de la vivienda son fácilmente reparables.

3. Utilización de fuentes energéticas alternativasLa energía utilizada es de dos tipos: solar térmica (captores solares para el sistema de calefacción por suelo radian-te y el A.C.S., y evaporación de agua para refresco de aire), y geotérmica (sis-tema de refresco del aire aprovechando las bajas temperaturas existentes bajo tierra, en las galerías inferiores al forja-do sanitario de la vivienda).

4. Disminución de residuos y emisio-nesLa vivienda no genera ningún tipo de emisiones y tampoco genera ningún

tipo de residuos, excepto orgánicos. Por otro lado, durante la construcción de la vivienda apenas se han generado resi-duos.

5. Mejora de la salud y el bienestar humanosTodos los materiales empleados son eco-lógicos y saludables, y no tienen ningún tipo de emisiones que puedan afectar la salud humana. Del mismo modo, la vivienda se ventila de forma natural, y aprovecha al máximo la iluminación na-tural (el sistema domótico garantiza que no se pueda utiliza iluminación artificial mientras exista iluminación natural); lo que crea un ambiente saludable y pro-porciona la mejor calidad de vida posi-ble a los ocupantes del edificio.

6. Disminución del precio del edificio y su mantenimientoLa vivienda ha sido proyectada de for-ma racional, y la mayoría de sus compo-nentes son industrializados, eliminando partidas superfluas, innecesarias o gra-tuitas, lo cual permite su construcción a un precio muy reducido, a pesar del equipamiento ecológico que incorpora. Del mismo modo, la vivienda apenas ne-cesita mantenimiento: limpieza habitual, y tratamiento bianual de la madera a base de aceites vegetales.

Características Bioclimáticas

1. Sistemas de generación de calorLa vivienda se calienta por si misma, de dos modos: 1. Evitando enfriarse: debido a su alto aislamiento térmico, y disponiendo grandes superficies vidria-das solo al sur y al este, y ninguna al norte. 2. Debido a su cuidadoso y es-pecial diseño bioclimático, y su perfecta orientación N-S, la vivienda se calienta


Sostenibilitat


por efecto invernadero, radiación solar directa, y calefacción por suelo radian-te solar; y permanece caliente durante mucho tiempo, debido a su alta inercia térmica.

2. Sistemas de generación de frescoLa vivienda se refresca por sí misma, de tres modos: 1. Evitando calentarse: dis-poniendo la mayor parte de la superfi-cie vidriada al sur y apenas al oeste; dis-poniendo de protecciones solares para la radiación solar directa e indirecta (un tipo de protección diferente para cada uno de los huecos con diferente orien-tación); y disponiendo un aislamiento adecuado. 2. Refrescándose mediante un sistema de enfriamiento arquitectóni-co de aire por medio de galerías sub-terráneas. Por otro lado, debido a la alta inercia térmica del edificio, el fresco acumulado durante la noche, se mantie-ne durante la práctica totalidad del día siguiente. 3. Evacuando el aire caliente al exterior de la vivienda, a través de las ventanas superiores del patio cubierto central. La forma inclinada de la cubier-ta potencia la convección natural y pro-porciona un efectivo “efecto chimenea” para extraer el aire caliente del interior de la vivienda.

3. Sistemas de acumulación (calor o fresco)El calor generado durante el día en in-vierno se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo calien-te la vivienda durante la noche. Del mis-mo modo, el fresco generado durante la noche en verano se acumula en los forjados y en los muros de carga, mante-niendo fresca la vivienda durante el día. La cubierta ajardinada de alta inercia térmica, refuerza este proceso.

4. Sistemas de transferencia (calor o fresco). El calor generado por efecto inverna-dero y radiación natural se reparte en forma de aire caliente por todo el edi-ficio desde el invernadero central. Del mismo modo, el sistema de calefacción por suelo radiante se extiende por toda la vivienda. El calor acumulado en los muros de carga se transmite a las estan-cias laterales por radiación.

El aire fresco generado en las ga-lerías subterráneas se reparte por la vivienda por medio de un conjunto de rejillas repartidas en el forjado de la

vivienda. Por otro lado, el aire fresco asciende por el patio central y recorre todas las estancias atravesando las re-jillas de las puertas de paso interiores. Las salidas de aire fresco del sistema mecánico, coincide con las salidas del sistema arquitectónico bioclimático.

5. Ventilación naturalLa ventilación del edificio se hace de forma continuada y natural a través de los propios muros envolventes, lo que permite una ventilación adecuada, sin pérdidas energéticas. Este tipo de venti-lación es posible ya que todos los mate-riales utilizados son transpirables (cerá-mica, mortero de cal-cemento, pintura a los silicatos), aunque el conjunto tenga un comportamiento completamente hi-drófugo.

Materiales ecológicos

1. Cimentación y estructuraMuros de dos hojas y aislamiento. La hoja interior constituye el muro de carga a base de bloques de madera-cemento (Durisol) de 20 cm. de grosor, y de gran formato. Estos bloques se rellenan de arena, o de aislamiento, dependiendo de su situación en la vivienda. La hoja exterior se ha construido a base de ladri-llos cerámicos perforados de 7 cm. En el interior de la doble hoja existe una capa de aislamiento de cáñamo de 6 cm. y una cámara de aire ventilada de 3 cm.

2. Acabados exterioresPintura a los silicatos. Tablas machihem-

bradas y rastreladas, de madera Ipe, termotratadas y tintadas con aceites ve-getales.

3. Acabados interioresPinturas vegetales. Solados de losetas de gres porcelánico. Puertas de tablero doble de madera aglomerada, chapado de madera de haya, y tratado con acei-tes vegetales.

4. CubiertaCubierta ajardinada, con un espesor medio de 30 cm. de tierra. Cubierta inclinada a base de tablero sándwich compuesto por: tablero superior de Vi-roc (virutas de madera y cemento) de 13 mm, tablero inferior de contrachapado de abedul de 13 mm, y aislamiento in-terno de fibra de cáñamo de 10 cm. de espesor. Recubrimiento a base de una lamina de caucho, y un recubrimiento de chapa de zinc.

5. OtrosTuberías de agua de polipropileno. Tu-berías de desagüe de polietileno. Elec-trodomésticos de alta eficiencia energé-tica. Encimeras de cocina de Silestone antibacterias. Tabiques y suelos de vi-drio de altas prestaciones (anti-scratch, antideslizante, fácil limpieza, serigrafía especial,…). Carpintería de madera de Iroco tratada con aceites vegetales. Toldos de lona de algodón. Proteccio-nes solares de madera maciza de Ipe, tratada con aceites vegetales. Todas las maderas utilizadas tienen un certificado de procedencia con tala selectiva y tra-tamiento ecológico (FSC).

Innovaciones más destacadas

• Tipologíaarquitectónicadealtaeficienciaenergética.Lavivienda tan solo consume un 30% de lo que consume una vivienda convencional, con la misma superficie construi-da.

• Captor de vientos y sistema geotérmico de refresco deaire, por medio de galerías subterráneas, aprovechando el espacio debajo del forjado sanitario.

• Utilizacióndebloquesdemadera-cemento,pararealizarlos muros de carga del edificio. Estos bloques tienen me-nor peso que los bloques de hormigón convencionales, por lo que su tamaño puede ser mayor. Son más fáciles de manipular (se pueden aserrar), y tienen un mayor grado de aislamiento térmico y acústico.

• Iluminaciónporleds,demuybajoconsumoenergético,enmás del 30% de las luminarias de la vivienda.

luis de gArridoDoctor Arquitecto, Doctor Informático, Máster en Urbanismo

Profesor invitado en el Massachussets Institute of Technology (MIT). USAPresidente de la Asociación Nacional para la Arquitectura Sostenible

(ANAS)Director del Máster en Arquitectura Sostenible (M.A.S.)

[email protected]

Sostenibilitat



Rehabilitació

LA RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE VILA-SECA (2)


PATOLOGIES EXISTENTS EN L’EDIFICI

FAçANES

Manca d’estanquitat en fusteries: existei-xen fusteries de fusta en mal estat, sobre-tot localitzades en les façanes nord, que no garanteixen l’estanquitat a l’entrada d’aigua i al vent.

•Afectació d’atac de tèrmits i corcs a les fusteries més exposades a la pluja i la humitat.• Aparició d’esquerdes: existeixen esquerdes en façana, concentrades sobretot a les cantonades de l’edifici i coincidents amb les obertures. Aques-tes esquerdes són provocades per petits desploms de les façanes i per l’acumu-lació de tensions en punts concrets de la fàbrica de pedra. A nivell de plan-ta sotacoberta aquestes esquerdes són també fruït de l’empenta que provoca l’estructura de la coberta cap als murs perimetrals; aquesta patologia s’obser-va perfectament en el sector oest del castell, en els murs de tancament de la torre en cantonada i sobretot en planta segona.• Humitats per aigua de pluja: els co-ronaments del castell no disposen d’ele-ments escopidors o trencaaigües, pos-siblement com a voluntat projectual de l’arquitecte Fatjó per aconseguir en poc temps que l’edifici semblés un castell més antic del que realment era. Aquest fet ha provocat una sèrie d’escorrenties en tots els coronaments dels murs del castell que han fet ennegrir la pedra i han aportat brutícia i microorganismes.Altres elements afectats per humitats són els balcons de la torre del sector est, que no resolen correctament l’expulsió de les aigües de pluja que hi romanen acumu-lades i s’acaben infiltrant cap a l’interi-or, concentrades sobretot en el sostre de la planta baixa, on hi ha la biblioteca. Aquesta patologia es manifesta en l’en-negriment de la pedra dels balcons i en

l’aparició de sals i eflorescències en la cara inferior de la llosa dels balcons.• Aparició d’agents biogènics: com a conseqüència de la patologia anterior i sobretot en les façanes exposades a nord, han aparegut agents biogènics i microorganismes que embruten i degra-den la pedra.• Trencament d’elements: diferents elements escultòrics de façana han pa-tit el trencament d’algunes de les seves parts, sobretot les traceries neogòtiques de les finestres de la planta noble, i com a conseqüència de les esquerdes de fa-çana que, en el seu recorregut fisuratiu, cerquen les finestres com a punt de tren-cament.

PLANTA SOTACOBERTA

• Infiltracions d’aigua: el mal estat de les teules, i de la coberta en general, ha provocat que quan plou es produ-eixin infiltracions d’aigua, tant a nivell puntual com concentrat en canalons, coronaments i demés. Existeixen també diferents terrats que han perdut la seva

capacitat d’impermeabilització i provo-quen l’entrada de l’aigua.• La deficiència anterior ha facilitat ipropiciat l’atac de tèrmits generalitzat que pateix tota la bigueria de fusta que conforma l’estructura i l’entramat de la coberta del castell.• Estructura coberta en molt mal es-tat: com a conseqüència de la patologia anterior l’estructura de fusta de la cober-ta ha sofert atacs de l’aigua de pluja i la conseqüent pudrició de parts de la mateixa. Tot i que l’estructural principal formada per grans jàsseres i encavalla-des de fusta es troben en bon estat apa-rent, l’estudi realitzat per una empresa especialitzada en la detecció de tèrmits ha conclòs que la majoria d’elements principals de l’estructura de la coberta es troba molt afectada per l’atac dels tèr-mits i que la seva capacitat portant s’ha vist greument afectada. La patologia dels tèrmits ha atacat també els elements estructurals secundaris com per exemple llates i cabirons.• Esquerdes en murs de planta so-tacoberta: existeixen diferents murs es-querdats a nivell de planta sotacoberta.

Aquest segon article sobre la Restauració del Castell de Vila-Seca continua parlant de l’estat actual del Castell, centrant-se en les seves patologies i deficiències.

Infiltracions d’aigua per la cara interior de la façana, a través del forjat


Rehabilitació

Aquestes són provocats per l’empenta que l’estructura de fusta provoca contra els murs. Aquest fet provoca a més a més trencaments de dintells.

PLANTA NOBLE

• Atac de tèrmits: atac generalitzat a fusteries de la planta noble i a bigues i biguetes que conformen el sostre.• Esquerdes en murs: existeixen de forma generalitzada esquerdes en murs estructurals de la planta noble. Aques-tes afecten a dintells interiors, dintells en façana i panys de paret que suporten càrregues concentrades. Trobem dife-rents causes com a element generador d’aquestes esquerdes, cal dir en primer lloc però que els murs del castell es tro-ben realitzats a base de mamposteria, fet que ens fa pensar que el seu procés constructiu no fos el més acurat possible i que per tant la qualitat constructiva si-gui més aviat deficient, fet que es mani-festa en l’aparició de les famílies d’es-querdes en els murs sobretot centrals, on es concentra gran quantitat de càrrega provinent tant de l’estructura de planta coberta com de l’estructura de planta noble.

D’altra banda cal dir que les pato-logies i esquerdes que es manifesten en façana repercuteixen també en l’interior i per tant els desploms abans esmentats comporten l’aparició interior d’esquer-des concentrades sobretot en murs per-pendiculars a façana.

Caldrà realitzar una sèrie de cates en diferents murs per comprovar la tècni-ca constructiva utilitzada i la resistència real dels murs estructurals del castell.• Esquerdes en envans: existeixen di-versos envans de planta noble que pre-senten esquerdes de recorregut horitzon-tals o a 45 graus. La majoria d’aquestes són provocades per les tensions imposa-des per la fletxa del sostre que els gravi-ta per sobre. • Fals sostres en mal estat: existeixen diversos falsos sostres, sobretot els que es troben en els cossos de servei de planta noble, que estan esquerdats i afectats per humitats.

PLANTA BAIXA

• Atac de tèrmits: atac generalitzat al sostre de la planta baixa de l’ala sud-

oest del castell, amb greu afectació, so-bretot pel que fa a l’estabilitat d’algun cabiró en particular i pel que fa a l’estat en què es troben la majoria de caps de bigues en la seva trobada amb el mur de façana.• Humitats per infiltració: en la planta baixa trobem humitats provocades per infiltracions d’aigua en la biblioteca que provenen de l’acumulació d’aigua que es produeix en la llosana dels balcons que es troben a nivell de planta noble. Existeixen també infiltracions d’aigua en els cossos de servei de la planta baixa i que a sobre tenen el terrat d’accés a la Torre de l’Homenatge.• Humitat per capil·laritat: els murs estructurals de planta baixa, tant els de façana com els interiors, presenten humi-tats per capil·laritat de forma generalit-zada. La capil·laritat és un fenòmen que es produeix en murs amb porositats, on les molècules d’aigua aprofiten aquests porus i les anomenades tensions superfi-cials de l’aigua, i aconsegueixen ascen-dir verticalment per l’interior dels murs. Un cop l’aigua ha ascendit, com a con-seqüència de les temperatures elevades que es troben a l’exterior dels murs l’ai-gua tendeix a evaporar-se i surt a través dels paraments fent sortir cap a l’exterior sals provinents dels murs i malmetent els revestiments dels mateixos. Aquesta hu-mitat es manifesta en forma de pèrdua de pintura i dels morters d’arrebossat, i

és conseqüència de la manca d’imper-meabilització de la base dels murs.• Esquerdes en murs: les esquerdes que es troben en planta baixa són con-seqüència de les mateixes patologies i fenòmens que a la planta noble. Sobre-tot les trobem en els murs que tanquen la crugia central, que són els murs que suporten major descens de càrregues a compressió i és on s’acumulen majors tensions.• Sostre en mal estat: existeixen diver-sos sostres de la planta baixa que es tro-ben en mal estat. Són sobretot els sostres corresponents a la part que està coberta pel terrat d’accés a la Torre de l’Home-natge. Hi ha un sostre de fusta molt afec-tat per tèrmits i per estat de pudrició i un sostre a base de biguetes metàl·liques i revoltons plans que es troba en estat de forta oxidació.

PLANTA SOTERRANI

• Humitats per infiltració i per capil-laritat: la planta soterrani es troba com-pletament sota la cota de terreny natural que envolta el castell i per tant els seus murs, donat que no estan impermeabi-litzats, pateixen infiltracions d’aigua a través dels junts de carreus i també pa-teixen el fenomen de la capil·laritat.• Aparició d’eflorescències: és una patologia conseqüència de la patologia


Coberta inclinada de la planta primera, amb infiltracions d’aigua i estat dels caps de les bigues


Rehabilitació

anterior i consisteix en la aparició cap a l’exterior dels murs de sals i elements solubles que es troben continguts en l’in-terior dels murs. La humitat continguda en els murs del soterrani, en evaporar-se, arrossega cap a l’exterior aquests elements.

DEFICIÈNCIES. ESTAT ACTUAL DE L’ESTRUCTURA DE BIGUES DE FUSTA I LESIONS EXISTENTS

PLANTA BAIXA

Al sostre de planta baixa es distingeixen trams de biguetes de fusta corresponents a diferents èpoques:• Lateral esquerra de l’edifici, on ac-tualment es distribueixen vàries sales, i on durant els últims anys hi ha hagut

falsos sostres de canyís. Les bigues del sostre tenen un pendent cap a l’interior de l’edifici, que fa pensar que es tracta de bigues de fusta bastant antigues del que hauria de ser una coberta que deli-mitava un antic pati central.• Sostresdebiguesdefustaantiguesala part posterior, en concret a la zona de les quadres i pot ser a la capella.• Sostresdebiguesde fustacorrespo-nents a la remodelació integral de co-mençaments del segle XX, amb escaira-da perfectament marcada (Biblioteca, Distribuïdor i Vestíbul).

S’han observat atacs de tèrmits bas-tant generalitzats i molts d’ells actius en totes les tipologies de biguetes dels tres tipus indicats al paràgraf anterior. Els atacs més importants s’han apreciat a les bigues de la sala ubicada a la canto-nada entre la façana principal i la late-ral esquerra. En aquesta zona la pèrdua de secció de fusta és molt important en alguns punts concrets, havent-se obser-

vat fins i tot l’esquerdament del taulell ceràmic superior. També s’han detectat atacs de tèrmits generalitzats en molts dels marcs de portes i finestres.

Al marge dels atacs de tèrmits s’han apreciat restes molt generalitzades d’atacs de carcoma i de cerambícids, tant recents com antics, tot i que no gaire importants, que afecten a bigues, marcs i alguns mobles.

PLANTA NOBLE

És important destacar que de l’estructura de sostre de planta primera, només les bigues i biguetes de fusta del nucli cen-tral (Escala, Sala Noble i Menjador) són visibles en la seva totalitat, ja que als dos laterals de l’edifici hi ha un fals sostre de fusta que imita unes bigues despenjades i artesonades amb taulell pla, restant les bigues estructurals ocultes.

A les bigues de fusta accessibles per sota (les del cos central) s’han apreciat atacs lleus de carcoma i cerambícids, tant recents com antics.

L’estructura de bigues de fusta dels cossos laterals només ha estat accessi-ble des d’unes cales realitzades per la part superior, eliminant parcialment els intereixos del paviment de la planta so-tacoberta.

En general, les bigues de fusta ocul-tes pel cel ras estan en bon estat, tret d’alguns caps de la façana lateral dreta, coincidint principalment amb la xarxa d’evacuació d’aigües dels banys de la planta sotacoberta.

Les bigues de fusta del sostre de la planta primera de la torre annexa, res-ten ocultes per un fals sostre artesonat d’escaiola. A les cales realitzades per la part superior s’han apreciat algunes bi-gues amb atacs generalitzats de carco-ma recent, no havent-se apreciat atacs de tèrmits en aquest sostre en concret.

El sostre de la cuina de planta prime-ra correspon a una coberta a tres aigües adossada a l’edifici principal, formada per bigues principals i secundàries molt degradades per atacs de tèrmits, tant antics com recents, a més d’alguns atacs antics de carcoma.

PLANTA SOTACOBERTA

Tal i com s’ha indicat anteriorment, l’estructura de la coberta del cos princi-pal de l’edifici és a quatre aigües i està

Aspecte general de l’estructura de fusta de la coberta del castell


Rehabilitació

formada per unes bigues principals de gran dimensions i una estructura secun-dària que serveix de base al tancament de teula àrab.

De forma bastant generalitzada s’ha apreciat atacs de tèrmits, en algun cas importants, tant en les bigues principals com en l’entramat secundari. En aquest nivell s’han apreciat també restes molt generalitzades d’antics atacs de carco-ma en tots els elements de fusta.

En quant a la torre annexa, s’han detectat atacs de tèrmits actius tant en la passarel·la inferior com en les dues bigues principals, com en l’estructura secundària de suport de la coberta a quatre aigües d’aquest element.

El proper article sobre la Restauració del Castell de Vila-Seca tractarà dels assaigs i cales realitzats en l’estructura de fusta del Castell, i els seus resultats i conclusions.

rubén HerAs i Miquel orellAnA

ArquitectesTunel aeri de tèrmits en actiu

Tag 3r trimestre 2009 [ 23 ]Tag 3r trimestre 2009 [ 22 ]

Laboratori d’assaigs

La Acústica Arquitectònica estu-dia els fenòmens vinculats amb una propagació adequada, fidel i funcional del so a un recinte. Això també involucra al proble-

ma de l’aïllament acústic.Les habitacions que han de tenir un

ús específic han de tenir qualitats acús-tiques específiques per a la seva aplica-ció. Per qualitats acústiques d’un recinte entenem una sèrie de propietats relacio-nades amb el comportament del so al re-cinte, com la reverberació, la existència o no d’eco i ressonància, etc. La realit-zació d’estudis d’acústica és fonamental per aconseguir qualitat i benestar a les nostres edificacions.

Els treballs que CITAM ofereix en el camp de l’acústica arquitectònica són:

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL:Mesuraments acústics en l’entorn de la parcel·la on es pretén ubicar la promo-ció per tal d’indicar l’aïllament acústic mínim que garanteixi l’acompliment de la normativa, així com les condicions d’habitabilitat.

MESURAMENTS ACÚSTICS: Amb l’obra acabada, es realitzen assa-jos acústics per a certificar el compliment amb la norma vigent. Els mesuraments que es realitzen són:

• Mesuresd’aïllamentacústicalsorollaeri de façanes (UNE EN ISO 140).

• Mesures d’aïllament acústic al so-roll aeri de parets, forjats, mitgeres, sòls... (UNE EN ISO 140).

• Mesuresd’aïllamentacústicalsorolld’impacte de sòls i forjats (UNE EN ISO 140).

• Determinaciódelsnivellsd’immissióde sorolls procedents de les màqui-nes comunitàries i fonts de soroll ex-terior (ascensor, caldera, grups de pressió, ventiladors, portes de garat-ge, ...).

La nova normativa sobre acústica en l’edificació a l’estat espanyol:

El passat 24 d’abril va entrar en vi-gor el document HR “Protección contra el ruido” del CTE, això significarà una millora en la qualitat de vida, sobretot si tenim en compte les últimes estadísti-ques, tretze milions d’espanyols diuen que el principal problema del seu habi-tatge és el soroll. En relació amb els im-pactes es reduirà el soroll percebut entre habitatges de 88 a 65 decibels.

El nou text, que substitueix a la nor-mativa de 1988, augmenta l’exigència d’aïllament de 42 a 50 decibels en el soroll aeri, que és aquell que suposa es-coltar les veus de la vivenda contigua. La normativa estableix una nova for-ma de mesurament, ja que el soroll no s’amidarà en laboratori sinó en el propi habitatge.

lluís CoMes

CITAM

ACÚSTICA A L’EDIFICACIÓ


Patrimoni


Patrimoni


ARQUITECTURA MODERNISTAA TARRAGONA (5)

ESGLÉSIA I CONVENT DELS PARES CARMELITESAssalt, 11August, 41

Pau Monguió Segura i Josep Maria Jujol Gibert29/04/1896 (P)

Es va colocar la primera pedra de l’edifici el 14 d’abril de 1896 i es va emplaçar damunt la roca viva, la qual cosa va permetre poder construir-hi una cisterna subterrània. Per tal de poder-ne inaugurar les obres durant la diada de la Mare de Déu del Carme de l’any se-güent d’haver-les iniciat, es comentava que l’arquitecte Monguió menjava i dor-mia a peu d’obra.

Edifici singular de caire neogò-tic destinat des de un inici a seminari i convent. L’església situada al extrem nordest del terreny té una planta rec-tangular amb 31 metres de llarg, 12 d’ample i 8 de llum, i va ser projectada amb una sola nau amb capelles laterals, totalment reformada en el seu interior ja que existien decoracions inspirades en formes barroques, perdudes durant la Guerra Civil. Hem de destacar la porta principal característica del gòtic septen-trional, els quals accentuen la verticalitat de l’edifici i projecten continguts d’orde espiritual amb els pinacles, els capitells i l’agulla que esdevé campanar amb que tanca la façana, revestit de ceràmica acolorida i decoració escultòrica, i està revestit per quatre finestrals i vigilat per quatre gàrgoles, que representen aus. Aquesta portalada mostra un timpà tan-cat per un espai de la mateixa forma, damunt d’un gran finestral també atrom-petat i acompanyat per arcs apuntats; a dins hi ha tres rosasses que descansen sobre uns arcs petits lobulats en tres pe-tites columnes. Tot plegat ens recorda el pensament de Viollet le Duc, així com la repetició d’alguns elements decoratius del Dicionnaire Raisoné, el que ha signi-

ficat que estigui batejada amb el renom de la Punxa. Aquesta derivació neo no arracona l’ús d’altres estils d’origen me-dieval com el múdejar, sobretot en la disposició artística de la maçoneria, en la part del convent.

L’any 1910 el Sr. Cobos deixava 500 duros per construir el cambril que mai va bastir-se perquè resultava massa costós, sent l’arquitecte Ramon Salas el que el va dissenyar d’estil romànic, però va se desestimada aquesta proposta ja que diferia de l’estètica gòtica que tenia l’església.

El diari tarragoní La Cruz l’11 de desembre de 1917 anunciava las ba-ses del concurs per acabar el cambril i al gener de 1918 es va saber que el guanyador era Josep Maria Jujol amb el lema: “Dignare, me laudare te, Virgo sacrata”. Va quedar en segon lloc l’ar-quitecte vallenc Cèsar Martinell. Aquest element arquitectònic jujolià proposava afegir un cos de planta octogonal situat en prolongació de l’eix major de l’es-glésia. En aquesta nova sala jujoliana van intervindre el paleta Josep Icart i els forjadors Ramon Almenara i Manuel Fer-raté. La composició inicial del cambril es va malmetre l’any 1936, quan el con-

Alumnes del convent a la teulada de l’edifici, l’any 1944. Al seu darrere el cambril de Jujol.Fotografia extreta de Recurregut per la Tarragona Modernista d’Anna Isabel Serra Masdeu

Façana del Convent dels Pares Carmelites


Patrimoni

vent va servir també de presó, i només queda l’estructura i la cúpula exterior, que també es troba en molt mal estat. Actualment sols ens queda la llanterna del cambril de planta octogonal i sostin-guda per fines columnes que acaben en arcs apuntats, que segueixen amb uns pinacles.

El cambril i el cimbori que van ser projectats per l’arquitecte Josep Maria Jujol, ha sobreviscut a tots els infortu-nis històrics que ha sofert el convent. El cambril, aixecat el 1918, es perfila com una agulla que descansa sobre una base poligonal formada per ober-tures apuntades finides en uns coloms que el vigilen. L’interior s’ha reformat i s’ha adossat a l’absis una nova nau cap l’any 1963, aquesta reforma no està in-tegrada a l’obra original.

L’edifici conventual té la forma d’un paral·lelogram de 1.077 m2. La planta baixa és un pati a manera de claustre que temia 16 lleugeres columnes de fer-ro fos, que darrerament han estat cober-tes de totxo. A més hi ha dos pisos i ga-leria correguda, que té dues fatxades, carrers August i Assalt, combinació de mamposteria, d’obra vista i motllos pre-fabricats de pedra artificial, fet que no va agradar als picapedrers tarragonins. El cos superior d’habitacions també va ser dissenyat per Jujol l’any 1926.

En aquest indret, sempre serà recor-dat en la memòria popular, s’hi va fa-bricar la coneguda i preuada Aigua del Carme des de l’any 1909 fins als anys vuitanta del segle passat. Aquesta aigua es componia d’herbes aromàtiques i me-dicinals, especialment de melissa, i tenia múltiples aplicacions terapèutiques. Se n’arribà a exportar a tot el món i finan-çava així part de les despeses d’aquesta comunitat religiosa.

El 1952 l’arquitecte Antoni Pujol Sevil va projectar una ampliació de nova planta a la zona conventual, col-laborant l’aparellador Francesc Vallhon-rat Cusidó. Es va aixecar un quart pis, ja que manca espai per allotjar els estu-diants. L’any 1960 es torna a ampliar amb una planta baixa i 3 pisos que són els que avui limiten amb el c. August, col·laborant amb l’arquitecte Pujol l’apa-rellador Antoni Artusa Coma. A l’esglé-sia, l’any 1963 s’hi va afegir, a l’absis, una nova nau. El convent va disposar d’un jardí, que va desaparèixer l’any 1985 perquè va ser edificat.

Casa RAMBLA NOVA 77Rambla Nova, 77Assalt, 12 - 18

Enric Sagnier Villavechia01/11/1926 (P)

L’edifici d’habitatges i oficines promo-gut per la Caixa d’Estalvis i Previsió de Catalunya (avui “la Caixa”) fou disse-nyat per l’arquitecte de l’entitat en Enric Sagnier Villavechia al 1926. Té façanes a la Rambla Nova i als carrers d’Assalt i August, a més d’un mitgera amb patis interiors.

Edifici de planta baixa, entresol, qua-tre plantes d’alçada i dues torretes a les cantonades. Ocupa una parcel·la molt regular i privilegiada, però amb poca amplitud a la Rambla Nova. El total de buits a la Rambla i al carrer August és de tres, mentre que al carrer Assalt arriba fins a dotze. De façana llavorada en els angles, es combina amb fàbrica de maó vist. Edifici d’un eclecticisme neoclàssic de grans proporcions , ha caracteritzat la Rambla tarragonina, ja que les seves torres cobertes per una cúpula semiesfè-rica de pissarra li han donat una silueta que harmonitza amb els altres dos edifi-cis de la Rambla de rematament similar, números 2 i 103.

L’edifici té una tendència academi-cista i utilitza elements clàssics com els frontons triangulars en les llindes dels balcons superiors i els acabaments de

les torres en els seus quatre costats. Des-taca la policromia de l’edifici mitjançant l’ús de la pedra tant natural com artifici-al, i el maó. Tot l’interès de la construc-ció rau en la seva singularitat estilística, en l’ús de materials nobles, en la qualitat de la serralleria i ferreria i en la disposi-ció harmònica amb la resta d’alçats.

COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSEFortuny, 23Reding, 10-14

Josep Maria Pujol de Barberà22/05/1917 (P)

Edifici modernista de planta quasi qua-drada, xamfrà entre els carrers Fortuny, amb sis obertures, i Reding, amb quatre; al xamfrà hi tenim tres. Inicialment va ser un edifici de caire industrial i benèfic: la cooperativa obrera. Té dues plantes d’alçada amb balcons a la primera. En l’ordenació de les obertures hi ha un particular interès per recalcar la diferèn-cia entre els baixos i la primera planta. Els baixos són de pedra de llisós amb arcs escarsers i al primer pis les ober-tures estan rematades amb arcs de mig punt amb llindes semicirculars amb mo-tius decoratius neomedievals en pedra, també trobem balconades. Construït en pedra natural, amb paraments in-tercalats en estuc; acusat especejament i rematada del xamfrà amb ceràmica vidrada de color groc. Obertures a la planta baixa rematades per forja distri-buïda en tres parts i rematant als angles. Baranes als balcons en ferro amb malla intercalada entre el passamà i el forjat. Verticalment a la banda del carrer d’en

Casa Rambla Nova 77

La Cooperativa Obrera Tarraconense

Patrimoni


Fortuny hi ha tres eixos, a cada banda dues balconades seguides que agafen dues obertures i a la part central dos balcons individuals, a la banda del car-rer d’en Reding també hi ha tres eixos a cada banda una balconada individual i a la part central una balconada seguida que agafa dues obertures. A la zona del xamfrà a banda i banda una pilastra de pedra amb decoracions ceràmiques i a la zona central una cartel·la amb la dada de la fundació en la cornisa supe-rior: “Fundada en 1904”.

Fou inaugurat el maig de l’any 1932, per tant aquesta durada motivà l’elimi-nació dels elements de caire modernista i l’aparició d’un llenguatge més auster i la decoració ceràmica del xamfrà. Dar-rerament s’han fet reformes importants en aquest edifici, sobretot als baixos i s’ha perdut bona part del mobiliari pri-mitiu, en el qual hi tenim una sèrie de serveis d’acord amb las necessitats de l’entitat. Entre ells hi ha el bar de “La Cantonada”.

Casa JOAN BUSQUETS FERRERLa Unió, 14Martí d’Ardenya, 1

Francisco Barba y MasipJosep Maria Pujol de Barberà12/04/1857 (P)

04/03/1926 (tribuna)

Edifici d’habitatges construït l’any 1857 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Masip. Està format per planta baixa, entreplanta i tres pisos. L’any 1910 l’arquitecte Josep Maria Pu-jol addicionà la tribuna de caràcter mo-dernista amb decoracions històriques i transformà les decoracions dels balcons a la façana principal. L’alçada del car-rer Martí d’Ardenya és molt més senzill i sobresurt l’us de la finestra balcó. El sistema constructiu és propi de l’època: combinació de carreus, pedra i maó.

A l’actualitat, s’ha edificat la zona del pati interior (jardí) i s’ha substituït part de la tribuna per nous materials. L’interès queda reduït a l’espai exterior de l’edifici.

A inicis del segle XX s’ha reformat tota la fatxada, mantenint el caràcter modernista de la tribuna de ferro que és l’element més destacable.

Altar i ostensori de la Capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat CorMéndez Núñez, 14

Antoni Gaudí Cornet1880-84

L’any 1858 es va edificar el col·legi i l’es-glésia de les monges de la Congregació de Jesús i Maria segons el projecte que, malgrat els dubtes que plantejava la seva paternitat, està adjudicat a l’arqui-tecte Ignasi Jordà Arnalich, projecte que ja incloïa una capella i un jardí.

Tarragona té el privilegi d’haver es-tat la primera ciutat on la Verge Maria rebé culte sota la nova advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor i, a la vegada, de tenir amb certesa les dues úniques obres documentades de l’arqui-tecte reusenc Antoni Gaudí que es con-serven a les comarques tarragonines: el manifestador (1879) de fusta sobre-daurada i d’enormes proporcions, re-colzat sobre columna marmòria, i l’altar (1880) amb la gruixuda taula i un an-tependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes. L’ostensori va ser destruït l’estiu de 1936 i alguns dels seus ele-ments integrants, com la predel·la, ja no es va refer. Gaudí també va idear uns setials (cadirats) que van desaparèixer així com la primitiva imatge de la Ver-ge, el sagrari i el manifestador amb els

estralls de la Guerra Civil i ja no es van tornar a refer seguint la idea del artista. L’ostensori descansa sobre una columna i aquesta peça de fusta la va elaborar Eudald Puntí al seu taller del carrer de la Cendra, 8, i el va refer el tarragoní Fer-ran de Castellarnau Espina, dibuixant i decorador. L’única diferència important entre l’original i el que van reconstruir, és que la cúpula superior ara és semies-fèrica, mentre que la ideada per Gaudí era parabòlica i també falten alguns re-lleus en la part frontal de las portes.

Gaudí i el seu pare Francesc hi van portar la seva neboda i neta Rosa Egea, en morir la seva mare, germana de l’ar-quitecte, a les monges de l’escola Jesús i Maria perquè tinguessin cura de la seva educació. Aquestes monges estaven a Tarragona des de l’any 1857 i s’assen-taren a la casa Foxà, al carrer dels Ca-vallers. L’any 1929 l’escola funcionava com a col·legi de nenes; s’acceptaven totes les noies a partir dels 14 anys, obreres o serventes, que no poguessin anar a qualsevol altra escola de la ciu-tat. A partir de l’any 1972, les monges van deixar l’ensenyament per dedicar-se a obres més socials, ja que la tasca pe-dagògica no era rendible. El 1978 s’en-derroca el col·legi i només va quedar la capella. En el seu lloc hi ha actualment el col·legi/CEIP Pau Delclós.

L’església d’estil neogòtic es va inau-gurar del 7 al 10 de desembre de 1879 i se’n féu càrrec el bisbe reusenc Joan Baptista Grau Vallespinós. La capella té 25 metres de llargada, 9 d’amplada i 10 d’alçada; és un espai de tres naus

Casa Joan Busquets Ferrer

Façana de Nostra Senyora del Sagrat Cor


Patrimoni

subdividit per dotze columnes de ferro colat, desmesuradament esveltes, i or-namentada tota ella amb decoració flo-ral geometritzada, que ens recorda la capella del palau episcopal d’Astorga (1886), encomanada pel bisbe Grau a l’arquitecte Gaudí, protector de l’arqui-tecte quan era canonge i vicari general de l’arquebisbat de Tarragona. Hi ha

també un cor i un cambril on, al tambor de la volta, es poden observar els arcs catenaris gaudinians encerclant reperto-ris pictòrics.

Josep MAriA buquerAs

Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES

Bibliografia:

Arxiu Històric Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació de Tarragona.

Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980.

Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991.

Catàleg de Bèns Protegits. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona.

Giner i Filella, Ramon. Les Cases-Col·legi Teresianes a Tarragona. Els Ibanos, 1999.

serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajunta-ment de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008.

Notes:(1) Si no es diu al contrari l’autor del projecte és

arquitecte.(2) (P) Correspon a la data del projecte.

Altar de la Capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor d’Antoni Gaudí

Espai al temps



LA MAçONERIAA principis de l’Edat Mitjana, els mestres d’obres professionals i reconeguts pro-venen de Bizanci i sempre a requeriment dels governants d’aquí. Amb el temps, aquests van ensenyar la seva professió als monjos, els quals la van traspassar als artesans locals, illetrats però amb força, i amb una situació personal una mica millor que la dels esclaus, reclutats per la noblesa. Amb el floriment del pe-ríode Romànic, els mestres d’obres es varen fer més cultes i la seva situació va canviar, ja que tothom podia veure que les seves creacions tenien quelcom d’especials.

La creuada del Gòtic, és a dir, el fet de voler una catedral més gran i més bo-nica que la de la ciutat veïna, va contri-buir a què el mestre d’obres es convertís en una persona lliure i reconeguda per la societat.

L’edifici s’aixeca a imatge del gran mite solar, es cerca el lloc més adient on aixecar-lo, així com l’orientació, les dimensions i les principals representaci-ons simbòliques, tals com els nombres, els colors i els ritmes. El temple es con-verteix en un símbol axial que santifica l’espai; és un centre del món on es realit-za l’intercanvi entre la terra i el cel; en un vincle harmoniós entre l’home i l’ uni-vers; en un lloc d’equilibri entre allò ma-terial i espiritual. La construcció es torna alhora simbòlica i màgica, concebuda per aquells coneixedors del poder i la voluntat creadora de la natura. Aquests llibres de pedra conserven les marques d’iniciació maçònica, visibles per tot ar-reu, fins i tot en els vitralls.

Totes aquestes realitzacions són tes-timoni que els mestres d’obra (maçons) posseïen tècniques provades i van trans-metre els coneixements adquirits penosa-ment, solament a “germans” escollits, a aquells que tenien les qualitats naturals necessàries per poder-les rebre i aprofi-tar-les. L’activitat es desenvolupava dins del més profund humanisme. El gest, sa-grat en si mateix, unia allò material amb allò espiritual.

En “El Secret de les Catedrals”, Je-an-Pierre Bayard ens conta la següent

anècdota: “Un visitant pregunta a tres picapedrers què fan: «hem guanyo el jornal» respon el primer; «preparo pe-dres» diu el segon; «construeixo una ca-tedral» declara el tercer. El primer és un peó que simplement treballa per tal de sobreviure, el segon és un obrer quali-ficat a qui li agrada el seu treball, però el tercer és un maçó immers en un acte de creació”.

HISTòRIAEls maçons diuen que la seva Orde ve del rei Salomó, i les seves cerimònies i el seu pensament trasllueixen un sincretis-me pragmàtic, una religió còmica, amb un arcà que està fora de tota expressió. Tenen un sentiment de fraternitat molt gran i creen un grup amb les seves prò-pies lleis, hàbits i costums, convertint-se en una gran família.

Plutarc parla dels Collegia romans, associacions de constructors que ja exis-tien durant el regnat del segon rei de Roma, Numa Pompili l’any 715 a.C, Eren col·legis pontificals, hereus dels etruscs que, per les seves característi-ques, van ser dipositaris del saber ja de-saparegut dels misteris grecs i egipcis. Lligats a l’art sacerdotal de l’antic Egip-te, anomenat també art reial (d’aquí pro-vé la definició de la Maçoneria com a Art Reial) tots ells tenien en comú l’Ofici de constructor. La influència dels Colle-gia va ser crucial a l’Edat mitja, sent els

veritables precursors de la Maçoneria. Ja a l’any 493 d.C, els picapedrers,

magistri comiciani, eren hàbils mestres d’obres. Els seus estatuts estaven basats en una espècie de contracte tipus, que adquireix consideració amb l’edicte de Rothari del 643 d.C. L’any 936, s’esta-bleix a York (Anglaterra) una escola de maçoneria. A Itàlia, cap a l’any mil, els magistri comiciani són el que restauren les esglésies o construeixen nous santu-aris. La organització d’aquests grups influeix en els gremis d’aquell temps. Nombroses proves en donen fe, així a Anglaterra existeixen les guildes de maçons, agrupades en lògies (a l’es-glésia de Dobberan, a Mecklembourg, construïda l’any 1186, el nen Jesús du a sobre el pit, l’estrella de David i en la representació del Sant Sopar, els apòs-tols fan el signe de la Orde maçònica). Durant la construcció de la catedral de Magdeburg al 1215, es fa menció de la Bauhütte, formada per cinc grans Lògi-es: Estrasburg, Colònia, Viena, Zurich i Magdeburg. La primera gran assemblea de maçons de la qual tenim notícia va tenir lloc a Estrasburg l’any 1275. Les disposicions de Torgau, del 1462, “van renovar i revisar els antics estatuts”, codi-ficant les antigues tradicions establertes.

És durant el s.XII que els mestres d’obres o maçons van obtenir el dret de disposar d’un lloc de treball, estudi i re-unió anomenat lògia. La lògia era una

EL GòTIC (3)

Mestre maçó amb la seva eina característica (Monestir de Santes Creus. Catalunya)



Espai al temps

dependència llarga i d’una planta, amb habitacions per menjar, dormir, guardar ferramentes i poder reunir-se còmoda i privadament amb els seus companys.

Un dels més il·lustres mestres d’obres i maçó fou Villard de Honnecourt. Va participar en la construcció de Chartres i Reims, tot i que no com a mestre princi-pal. Ell ens va deixar un llibre manuscrit de notes, on trobem la manera de pen-sar dels mestres d’obres d’aquella èpo-ca, que no és altra que l’aplicació de les idees metafísiques i cosmològiques de l’època. Villard rendeix homenatge a la geometria en quasi totes les pàgines de la seva obra. Tots els seus models, siguin figures humanes o dibuixos arquitec-tònics estan basats en senzilles figures geomètriques. En aquest llibre, Villard exposa no només els cànons geomètrics de l’arquitectura gòtica, sinó l’estètica agustiniana de les proporcions musicals. L’obra és el més antic testimoniatge teò-ric de la proporció conforme a la “mesu-ra certa”. Així podem veure, en un dels seus dibuixos, la planta d’una església cistercenca traçada ad quadratum, és a dir, amb el tram quadrat de les naus laterals com a unitat o mòdul bàsic, del qual es deriven totes les proporcions del pla ( aquestes proporcions corresponen a les raons de les notes musicals).

“La longitud de l’església es relaci-ona amb el transsepte per mitjà de la raó cinquena (2:3). La raó octava (1:2) determina les relacions entre les naus la-terals i la central i entre la longitud del transsepte i la seva amplada, la qual cosa fixa l’alçat interior. La raó 3:4 del presbiteri evoca la quarta musical. La 4:5 de la nau central i les laterals, pre-ses com a unitat, correspon a la tercera. Mentre que el creuer, com a centre de l’església, està basat en la raó 1:1 de la unisonància, la més perfecta de les consonàncies”.

Un altre filòsof, contemporani de Villard, fou Robert Grosseteste. Aquest afirma que sense la geometria es im-possible comprendre la natura, ja que totes les formes dels cossos naturals són geomètriques en essència i es poden re-duir a línies, angles i figures regulars. La bellesa de la llum es deu a la simplicitat, ja que la música està harmoniosament relacionada amb ella mateixa, per la raó de la igualtat.

Cap a finals de l’Edat Mitjana, s.XIV, les lògies de constructors adquireixen rituals complicats i secrets, gelosament

guardats. Es tractava d’evitar la infil-tració d’impostors. Tot i així, van saber dotar la catedral de nombrosos símbols basats en les correspondències i analo-gies entre el macro i el microcosmos, el cel i la terra, la divinitat i l’home, ja que es consideren els legítims hereus de la ciència sagrada d’Hermes Trismegist. L’Església els repudia pel seu llenguat-ge particular, la solidaritat entre els seus membres, el jurament que assumeixen i els condemna. L’arribada de la Inqui-sició comporta un replegament cap a l’interior, les pràctiques es transmeten per via oral i els pocs documents són cremats.

Els maçons veneren els quator co-ronati “sants Màrtirs coronats”, mestres d’obra, que varen ser fidels a la seva fe cristiana i van ser executats per l’empe-rador Dioclecià. També a Joan Baptista i Joan Evangelista, i a la Francmaçone-ria moderna; seguint l’antiga tradició, la Bíblia està oberta durant els treballs en el primer capítol de l’Evangeli segons sant Joan.

L’ORGANITZACIÓPròxima al gremi, aquesta organització corporativa s’hi diferenciava en alguns aspectes: no es tracta ja de obrers se-dentaris, sinó de obrers itinerants que, a cada regió, estudien noves tècniques i al mateix temps transmeten els coneixe-ments prèviament adquirits.

Tenen un sentiment de fraternitat més desenvolupat que el de la resta de ciuta-dans; obligats a viure a peu d’obra i en llocs allunyats de la seva terra, s’uneixen més íntimament i creen un grup que té les seves pròpies lleis, hàbits i costums. Es transmeten els secrets de la profes-sió mitjançant rituals basats en símbols i fórmules, principalment els referents a la talla correcta de la pedra respectant la seva polaritat. Les seves cerimònies i el seu pensament duen un sincretisme pragmàtic, una religió còsmica.

El caràcter sagrat, inclòs sacerdotal, de las associacions de constructors, es percep en documents datats i en l’anà-lisi de les construccions. Així és com el coneixement material s’acompanya d’un coneixement espiritual i el gest d’una es-peculació mental, dues qualitats que no

Mosaic a la Catedral de Berna (Suïssa)

Espai al temps



es poden comentar i que solament es po-den transmetre a aquell que ja ha entrat en la via del coneixement.

Ser maçó fou molt més que un “mo-dus vivendi”, era tota una filosofia. Els importava més l’obra que feien, que el nom o la fama i per això no se’n sap gran cosa. La llibertat de moviment que gaudien els maçons francs, facilitaria els intercanvis de coneixements amb altres gremis artesanals. Així mateix, aquests intercanvis es van donar amb les diver-ses ordres monàstiques i cavalleresques. Anomenats “Fills de Salomó”, els trobem dins l’Orde del Císter i foren molt espe-cialment protegits per l’Orde del Temple. L’Orde el Temple potser no va ser la que va originar la maçoneria, però fou un element protector, que va servir de vehi-cle de l’esperit inspirat en el pensament simbòlic. Cal destacar que el bastó de co-mandament del Gran Mestre del Temple era l’àbacus, eina i regla de mesura.

A mitjans del s. XIII, la lògia es va convertir també en escola i a les depen-dències, fins aleshores habituals, s’hi col·loca un estudi i la biblioteca o arxiu. Estudien la gramàtica, que ensenya l’ho-me a parlar i escriure correctament; la retòrica, que l’ensenya a parlar conveni-entment; la lògica, que permet destriar; l’aritmètica, a servir-se dels nombres; la geometria, a mesurar; la música, que ensenya a escoltar i l’astronomia, a mi-rar els astres. Allí es conjugaven l’art i la ciència, la pràctica i la teoria, sota una estructura ternària i jerarquitzada, jerar-quia que expressa un model del procés iniciàtic íntegre, i que reprodueix exac-tament el desenvolupament cosmogònic de les “tenebres a la llum”, del “caos a l’ordre”. És per tot això que dins la lògia, el maçó experimentava quelcom

que abans no tenia i que solament allí trobava: el sentit de la dignitat i l’orgull del seu ofici.

Es creu que la distribució jeràrquica dins la lògia era la següent: el nivell més baix corresponia als peons, treballadors sense cap tipus d’habilitat manual ni intel·lectual. Per sobre d’ells, els apre-nents, nois joves amb habilitats que ser-vien d’ajudants. Passats set anys d’apre-nentatge s’obtenia el grau de company, prèvia cerimònia que portava l’iniciat a un procés mental per tal de poder accedir al saber transcendent. Al cap d’un temps prudencial, el company se’l sotmetia a un treball pel seu compte, el qual era jutjat pels dirigents de la lògia. Si mostrava satisfactòriament la seva ha-

bilitat, se li donava el grau de mestre. La iniciació es feia sempre en una església adequada o preparada a tal efecte. Els iniciats havien de fer una triple ronda cíclica i còsmica al temple, tant per la part interna com per l’externa, per tal de fer-lo passar de les tenebres a la llum seguint el camí del Sol. Simbòlicament es reproduïa el camí laberíntic, amb les etapes establertes per unes creus gra-vades en les parets. Encara avui podem veure aquestes creus a l’església del Temple de san Francisco de Padrón.

Antoni blAdé

Arquitecte tècnicProfessor de Construcció

Els Quatre Coronats (Catedral de Girona. Catalunya)

Escaire i compàs



Espai al temps

Espai al temps



Continuant amb els patrons mercants de Tarragona, del segle XVIII, avui parlarem dels Ferrer, els Huguet i els Llombart.

ELS FERRERTenim sis patrons cognomenats Ferrer. Tres dels quals, els Ferrer i Borja, són germans, coneguts també amb el sobre-nom d’Esquerrà. Dels restants ignorem el parentiu que poguessin tenir entre ells.

Antoni Ferrer i Borja. Era fill del ma-riner tarragoní, Joan Ferrer i de Paula Borja.

El seu germà Joan, com a propietari de la tartana Santa Cruz, d’un arqueig de 200 quintars, el designà patró del bastiment el gener de 1748.1

Joan Ferrer i Borja. El 14 de maig de 1741 es va esposar amb Ignàsia Boni i Serra, donzella, filla del patró d’arts, de la nostra ciutat, Josep Boni, i d’Ignàsia Serra.2

Era el propietari de la tartana San-ta Cruz, d’un port de 200 quintars, que com hem vist la confià al seu germà An-toni.

El mes de febrer de 1758 va crear un censal mort, de 400 lliures, a favor dels carmelites descalços del convent de Sant Llorenç, pels sufragis de la seva mare.3

Els anys 1761 i 1765 fou el batlle del port.4

Josep Ferrer i Borja. Es mullerà, el desembre de 1741, amb Francesca Martí i Boni, donzella, filla del pagès Martí Martí i de Marianna Boni.5 El 3 d’abril de 1745 van batejar a la seva filla primogènita, Paula.6

Es va obligar formalment, l’any 1759, a pagar la quota d’allotjament de soldats en que estava subjecta la casa que tenia aparaulada de compra al pagès Ramon Mas (a) Lo Jurat, al carrer de la Civaderia. L’import de l’ad-quisició d’aquest immoble fou de 450 lliures, de les quals en va retenir 250 lliures per l’encarregació de dos censals morts: un a favor del sagristà menor de la Catedral, per un import de 150 lliu-

res, i un altre de 100 lliures a favor de Josep Borràs, adroguer, i Vicenç Albert, fideuer.7

La seva filla Paula, el 13 de febrer de 1763, va signar capítols matrimoni-als amb el mariner, d’aquesta matrícu-la, Antoni Rabassa.8 A partir d’aquesta unió, els Ferrer i el Rabassa, formen casa en comú i actuen com una unitat de negoci.

Va comprar perpètuament, el mes de setembre de 1763, una botiga al port, situada més avall de la font tirant a la riba del moll, al matrimoni Dídac Huguet, matriculat de Tarragona, i Fran-cesca Anglada, pel preu de 203 lliures.9 Aquesta compra fou motivada per a po-der recuperar el préstec, d’igual quanti-tat, que havia concedit als Huguet, per a fer front a les despeses d’un plet que tenien amb els patrons, també d’aquest registre, Josep i Gaietà Samarra, a la Intendència General del Principat.10

L’agost de 1764 va capbrevar a l’Ajuntament part d’una botiga al port, de la seva propietat, i, com a prohom del Gremi de Navegants, en va capbre-var tres més de la corporació.11

En compliment del pacte de retre, el mes de gener de 1765, va restituir a Joan Bargalló, pel preu de 187 lliu-res, dos peses de terra a la partida de Terres Cavades.12 El juny d’aquell any va permutar i en part vengué, a carta de gràcia, al pagès Pau Magaroles, una casa al carrer de les Escrivanies Velles, per una pesa de terra plantada de vinya de mig jornal a la partida de la Pedre-ra i 700 lliures. Magaroles es va retenir 352 lliures per a la creació d’un censal, d’igual valor, que hipotecava la casa.13 A finals d’aquell mes la seva dona, la seva filla Paula i el seu gendre Antoni Rabassa, van renunciar al dret de les penyores que tenien sobre la casa i van autoritzar la transacció.14

Va subministrar, l’agost de 1773, als revenedors arengades de barril perquè es venguessin a la menuda.15

El 4 de febrer de 1773 la seva mu-ller va atorgar testament. L’any 1775 ja havia traspassat.16

Era un dels arrendataris dels drets senyorials de la marquesa de Camarasa en els termes de Camarasa, Fontllonga i Cubells, en unió amb la seva filla Paula, el seu gendre i d’altres, establint-se entre ells, el 25 de maig de 1775, les condi-cions econòmiques de la seva societat al llarg dels quatre anys de durada del contracte.17

El mes de març de 1779 creà un cen-sal mort, d’un capital de 80 lliures, amb una pensió anual de 2 lliures i 8 sous, a favor de la Confraria de Santa Maria dels Preveres de la Catedral. Aquesta quantitat era part de les 1.200 lliures que havia pagat per la compra d’una pesa de terra de 4 jornals situada a la partida de Sant Pere de Sescelades.18

Va ordenar testament el 20 de febrer de 1782, instituint hereva universal a la seva filla Paula.19

Juntament amb el manescal Antoni Casanoves, el 27 de maig de 1782, va donar poder a Francesc Llanés, baster, perquè els representés a la licitació dels arrendaments dels fruits i drets, per qua-tre anys, de la comanda de l’Espluga Calba, per un import de 6.500 lliures, corresponent als pobles de Palau de No-guera i Sidamon.20

L’any 1783 va lluir un censal mort de 30 lliures, va comprar, per 611 lliures, una peça de terra plantada de vinya, d’una superfície de tres jornals, a la par-tida de La Creu de Valls i tres anys més tard va vendre, per 160 lliures, un tros de terra, de tinguda un jornal, al terme de Vilafortuny.21

La inquietud per a salvaguardar el seu patrimoni, ja que es considerava un home bastant acabalat, el decidir de-manar a l’Ajuntament, l’any 1791, un certificat de bona vida, fama i costums, a fi efecte de sol·licitar autorització per a fer us d’escopeta per a poder defen-sar, amb eficàcia, la seva hisenda. Li fou denegada la petició. Llavors tenia 70 anys.22

Com hem vist la seva activitat de ne-goci es va diversificar amb altres sectors econòmics, com els arrendaments se-nyorials, i si tenim esguard que al final

NISSAGUES MARINERES SETCENTISTES (II)



Espai al temps

de la seva vida diu que és una persona acomodada, creiem que va assolir una situació social important dins la burge-sia mercantil de la ciutat.

Andreu Ferrer i Garcia. Quan el 23 de juny de 1771 es va casar amb Anna-Maria Canyelles i González, donzella, filla del patró Josep Canyelles i d’Antò-nia González, diu que fa de navegant. Els seus pares foren Josep Ferrer, també navegant, i Tecla Garcia.23

L’abril de 1785 ja era mort, atenent que, en aquesta data, la seva vídua pac-tà capítols matrimonials amb el forner, Tomàs Magaroles i Bertran.24

Marià Ferrer i Virgili. Era fill del pescador tarragoní Vicenç Ferrer i de Teresa Virgili. L’agost de 1768 es va vin-cular matrimonialment amb Tecla Rayon Argenter, donzella, filla del pagès Dídac Rayon i de Tecla Argenter. Aleshores ell també feia de pescador.25

Durant anys va alternar la feina de pescador i mariner, i finalment va exer-cir de patró.26

Amb motiu d’haver comprat perpètu-ament una casa a la plaça dels Sedas-sos pel preu de 775 lliures, al pagès Pau Avellà, el 4 d’agost de 1782, va legalitzar l’encarregació de tres censals morts, que empenyoraven l’immoble, i dels quals es va reservar els imports cor-responents. A més, també va haver de liquidar els pagaments endarrerits dels rèdits, allotjaments, utensilis i els drets

de lluir les vendes a carta de gràcia que havia estat objecte la casa.27

Pau Ferrer. Fou despatxat des de Barcelona, amb destinació a la nostra ciutat, el 18 de setembre de 1793 amb el seu llaüt La Virgen del Carmen, amb blat. L’any següent féu el mateix recor-regut.28

La seva vídua, el gener de 1798, va arrendar a Agustí Rafecas, espardenyer, el pis principal d’una casa, que havia heretat del seu marit, situada al carrer de la Civaderia.29

ELS HUGUETConeixem dos Huguet, Dídac i Pau, pare i fill respectivament.

Dídac Huguet i Gassol. Descendeix del pescador Dídac Huguet i de Tecla Gassol. El 26 de desembre de 1751 s’esposà amb Francesca Anglada i Pas-qual, donzella, filla del també pescador Joan-Pau Anglada i de Gertrudis Pas-qual.30

L’abril de 1763 tenia 30 anys, i, juntament amb el mariner Carles Gon-zález, de 63 anys, va fer una declara-ció jurada on manifestava que l’estat de salut del mariner, Francesc Simó, no li permetia servir als navilis de sa majes-tat, i per tant considerava oportú que fos inclòs a la llista d’inhàbils.31

Cinc mesos després va transferir la propietat d’una botiga, que tenia al port, al patró Josep Ferrer (a) Lo Escarrà,

per tal de poder-li saldar la quantitat de 203 lliures que li havia prestat.32

El juny de 1805 ja era mort.33

Pau Huguet i Anglada. Es va casar dues vegades. La seva primera muller es deia Teresa, de la qual va tenir una filla dita Antònia, i quan, el 24 de juny de 1805, atorgà testament li va deixar la caixa de núvia i la roba de la seva difunta mare. Designà executora de la seva última voluntat a la segona esposa, llegant-li la resta de béns perquè els ven-gués i amb els diners aconseguits liqui-dés els molts deutes que jo tinc.

El suara manifestat, afegit al fet que un cop pagats als creditors manés que, si romanien alguns diners, fossin esmer-çats a pagar les llegítimes dels seus fills Pau i Ventura, fruit del seu segon matri-moni, ens fa pensar que vivien amb una estretor econòmica molt severa. Tenia el domicili a la plaça de les Peixateries Velles.34

ELS LLOMBARTAmb el mateix nom tenim el pare i el fill.

Francesc Llombart i Tasies. Degué néixer el 1740, tenint en compte que el 1795 diu que té 55 anys i exerceix de patró.35 Era fill del pescador, nadiu de Constantí, Josep Llombart i de Ma-rianna Tasies. El 23 de juliol de 1763 contragué noces amb Antònia Malet i Ferrer, donzella, filla de Joan-Antoni

Estat en què es trobava el port l’any 1780. El dic de recer i la seva andana estaven arruïnats (Arxiu del Port de Tarragona).

Espai al temps


Malet, pescador, i d’Antònia Ferrer, de Tarragona.36

El novembre de 1778 va crear un censal mort de 100 lliures a favor del venedors de la casa que havia adquirit al carrer de Sant Pere i Estubes, núm. 18.37 Quan es va casar el seu fill, deu anys després, feia de patró de barca de palangre.38 Vivia a la casa que havia comprat al carrer de Sant Pere i Estu-bes.39

Francesc Llombart i Malet. El 23 de març de 1788 es mullerà amb Isabel Cosidor i Fontanet, fadrina, filla del pagès Pasqual Cosidor i de Teresa Fontanet.40 Habitaven a la casa pairal dels Llombart i el 1795 tenia 30 anys.41 L’abril de 1819 continua assentat, a la classe de patró, a la matrícula de mar de Tarragona.42

Josep MAriA sAnet i Jové

1 AHT. PT. Reg. 488, f. 11-12.2 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 260v.3 AHT. PT. Reg. 502, f. 44-47.4 AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, Llibre, 14,

f. 302, Llibre 15, f. 77v.5 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 272.6 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f. 36.7 AHT. PT. Reg. 548, f. 238, 242-243.8 AHT. PT. Reg. 647, f. 28-34.9 ACPT. Fons JPOP. Reg. 156, do. 309.10 AHT. PT. Reg. 647, f. 107-108.11 AHT. FMT. Economia i Hisenda, 220, f. 3, 52-53.12 AHT. PT. Reg. 648, f. 6-7.13 AHT. PT. Reg. 629, f. 170-171.14 AHT. PT. Reg. 629, f. 189-190.15 AHT. PT. Reg. 634, f. 270.16 AHT. PT. Reg. 470, f. 296.

17 AHT. PT. Reg. 638, f. 258-259.18 AHT. PT. Reg. 642, f. 130-131.19 AHT. PT. Reg. 727, f. 243-248.20 AHT. PT. Reg. 750, f. 6.21 AHT. PT. Reg. 750, f. 232, 205-206 i Reg. 751, f. 6-7.22 AHT. Acords municipals. Sessió del 16 de maig de

1791.23 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 86v.24 AHT. PT. Reg. 714, f. 81-83.25 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 45.26 AHAT. Llibre de baptisme de la Catedral. Llibre 15, f.

226v. Llibre 16, f. 67v. i 156v. Llibre 17, f. 12v., 105, 214 i 219. Llibre 18, f. 76v. i 198.

27 AHT. PT. Reg. 568, f. 410-414.28 HCT. Diario de Barcelona. 18-9-1793 i 18-2-1794.29 AHT. PT. Reg. 578, f. 2730 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 119v.

31 AHT. PT. Reg. 441, f. 49.32 AHT. PT. Reg. 647, f. 107-108.33 AHT. PT. Reg. 742, f. 251.34 AHT. PT. Reg. 742, f. 251.35 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.36 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 226v.37 AHT. PT. Reg. 641, f. 526-527.38 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 336-

336v.39 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AMT. Acords municipals.

Sessió del 19 de gener de 1810, f. 25v. 40 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 336-

336v.41 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.42 AHT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819.

NOTES

Tag 2n trimestre 2009 [ 34 ]

polígons logístics

economia

serveis propers

transportsterrestres i aeris

població jove

municipi

equipaments nous

històriapatrimoni de la Humanitat

projecció de futur infraestructures

CONSTANTÍespai d’oportunitats

al centredel Camp, del país, del món


Espai al temps

Tag 2n trimestre 2009 [ 34 ]

polígons logístics

economia

serveis propers

transportsterrestres i aeris

població jove

municipi

equipaments nous

històriapatrimoni de la Humanitat

projecció de futur infraestructures

CONSTANTÍespai d’oportunitats

al centredel Camp, del país, del món

Patrimoni


tarragona ag col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de · tag 3r trimestre 2009 [ 4 ]...

Documents