tarragona ag col·legi d’aparelladors i arquitectes...

agC

ol·l

eg

i d’A

pa

rella

do

rs i

Arq

uite

cte

s Tè

cn

ics

de

Tarragona1r trimestre 2009

Any XIV núm 52

Xavier Sabaté, delegat del Govern

Arquitectura sostenible

Rehabilitació: proves i assaigs

Fons Estatal d’Inversió Local

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:COL·LEGI D’APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no repre-senten necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta),Pablo Fernández de Caleya,Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera

Producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretàriaMontserrat Muñoz Madueño

TresorerJordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsJosep Marsal Sans

José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos

Francesc Xavier Llorens GualJoan Ferré Menasanch

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 TarragonaHorari d’ofi cina: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Tècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú, Eva Larraz i Katia PesareHorari: De dilluns a dijous de 8 a17 h.Divendres de 8 a 14 h.

Ofi cina del Vendrell: Òscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 [email protected] i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

Ofi cina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 [email protected]: de 16 h a 19 hDimecres: de 17 h a 20 h(només col·legiats residents)

LABORATORI D’ASSAIGSTel. 977 524 [email protected] / www.citam-sa.comAv. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Gerent: Lluís ComesDirector tècnic: Ernest Valls

SERVEIS EXTERNSAssegurances, OCT, Laboratori d’AssaigsMeritxell Gispert i Carme VidalTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECAAlexandra [email protected]://biblioteca.apatgn.org

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)[email protected] Sáenz (Dinamització)[email protected] de treball: Gabinet TècnicServei d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICAMarcel Ramírez i Jaume Cabré[email protected]

REVISTA TAGJosep Maria SanetNou Silva Equips Tel. 977 248 883

ASSESSORAMENTMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDALluís [email protected]

Tag 1r trimestre 2009 [ 3 ]

EditorialEditorialTagREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

n L’ENTREVISTAXavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat Pàgs. 4-7

n HABITATGEXII Jornada monogràfi ca sobre habitatge

Pàgs. 8-9

n ASSESSORIA JURÍDICADictàmens pericials

Pàg. 10

n LABORATORI D’ASSAIGSObres d’urbanització (3).Rehabilitació. Pàgs. 11-15

n SOSTENIBILITATEl COAATT y la sostenibilidad.Construcció residencial industralitzada.Construcción prefabricada. Pàgs. 17-23

n ACTUALITATFons d’Inversió Local Pàgs. 24-25

n PATRIMONIEstudis històrics i rehabilitació.Arquitectura modernista (3).Torres i masos Pàgs. 26-33

n INFORMÀTICAXarxes socials Pàg. 34

n CULTURAAnar fent memòria (8) Pàg. 35

n ESPAI AL TEMPSEl Gòtic.Alguns reusencs i el transport marítim. Pàg. 36-38

NORMES DE PUBLICACIÓ

La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Espublica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i de l’àmbit historiogràfi c i cultural. La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes:• Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identifi cació i localització de l’autor personal o col·lectiu

d’aquest.• Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser inèdits i no es podran sotmetre a altres

publicacions fi ns que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció.• Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor.Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977 212 799, o per correu-e: [email protected]

Ser sostenibles, tenir judici

Destaquem la sostenibilitat com a cultura constructiva, energètica, d’espai, de vida. Diversos articles d’aquesta revista en parlen. El des-envolupament sostenible: Creixe-

ment + Medi Ambient. Els recursos naturals es renoven però també es gasten i poden desa-parèixer. Des dels àmbits més domèstics al de les grans obres, podem transitar-hi d’aquesta manera respectuosa, intel·ligent, sostenible. Temps de crisis són també temps de canvis. La paraula “crisi” prové etimològicament del grec i signifi ca “posar en judici”. Els autèntics pro-fessionals de la construcció no defugim però no són els causants del que està passant al món. Aquest fet objectiu no vol dir que posem tots els sentits en actuar d’una manera respon-sable, actuant amb els recursos i el marc socio-econòmic i legal en el qual hi vivim. El TAG és una de les nostres publicacions informatives, però també formatives. Ens mou el nostre im-puls responsable de compartir coneixement. Gràcies a totes i tots els col·laboradors: perso-nal del Col·legi, arquitectes tècnics, empreses, equip redactor, i fi dels lectors. Junts comparti-rem i hi avançarem.

LA JUNTA DEL COAATT

Casa Balcells (Tarragona)

Foto: Nou Silva Equips


Entrevista a Xavier Sabatédelegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

L’entrevista

En un escenari cada vegada més global, recentment hem assistit a l’elecció d’Obama. Com valora aquest important canvi d’escena-ri polític mundial? Creu que és un símbol que es pot aplicar al terri-tori?

Hem d’acabar de veure si el senyor Obama és un producte de la mercado-tècnia. Hem d’esperar un temps. Avui en dia, els marges per a la utopia són me-nors que en altres èpoques, i una prova és el que està fent aquesta setmana. Ell va dir podem, inequívocament un missat-ge de canvi, cosa que no representava McCain. Però ara mostra pragmatisme: en moments de crisi nomena persones que se sap que poden dominar la situa-ció, com la sra. Hillary Clinton. La Sra. Hillary Clinton per mi representava més el canvi, però Obama ha sabut comuni-car-ho millor.

Jo crec que hi haurà un canvi de pa-radigma al món. Encara no acabem de veure la dimensió d’aquesta crisi, per-què quan la tens a sobre no endevines la dimensió i les conseqüències de futur, ni les imaginem, però seran molt pro-fundes. Jo crec que en el món hauran de retrocedir els valors que últimament han estat més en boga: consumisme, el materialisme, la recerca del benefi ci econòmic a qualsevol preu, i per tant un replantejament del que és, fi ns i tot, el sentit de la vida. Recobrar el valor de les coses petites, el treball ben fet: l’esforç, el sacrifi ci, la cultura, l’atenció als altres, pensar en el que tens al costat enlloc d’ignorar-ho i trepitjar-ho. Buscar les co-ses que tenen un valor infi nitament més gran que les que s’havien col·locat en el frontispici del sentit de la vida. Això és el que canviarà.

I després el retorn a la natura, fruir

de les matinades o els capvespres, o tre-ballar en el camp o en el jardí de casa teva, no pensar que ho podem pagar. Aquest canvi ha estat per força! No per la intel·ligència humana, per desgràcia.

Hi ha una cosa molt grossa. Els últims 200 anys, des de la revolució industrial, ens hem carregat els recursos naturals peribles, els combustibles fòssils, de per vida! Els nostres fi lls i els nostres néts ens diran que estàvem bojos per cremar petroli per fer anar els cotxes. El petroli l’hauríem de guardar per fer plàstic, que això sí que ha canviat molt la vida, per la higiene, la comoditat de la gent. Però per fer anar el cotxes o la calefacció... per a això tenim altres fonts energèti-ques que no acabem d’aprofi tar.

No acabem de copsar prou la im-portància d’aquests canvis. Crec que acabarem a cada casa fabricant nosal-tres mateixos l’energia. He vist plaques solars fotovoltaiques que són com un rotllos de paper que s’estiren i el col-loquen als tendals de les cases. Baixa-rem el tendal cada dia, o el posarem a la teulada. És que no ho podrem fer d’una altra manera.

Abans parlava de l’entrada d’Obama a l’escenari polític com un símbol. Com creu que aquest símbol s’ha d’aplicar a l’Estat, a Catalunya, a les comarques.

Si hagués nascut als Estats Units hagués votat a Obama, i aquí voto a Zapatero i a Montilla, perquè crec que

representen el desig de canvi perma-nent cap un món millor. El pitjor que pot passar en política són les resistències al canvi, i nosaltres ens hem d’adaptar per fer un món millor. I els senyors Montilla i Zapatero representen el que Obama representa als Estats Units.

Ara estem en crisi. Nosaltres tenim una oposició que tendeix al catastrofi s-me, ens culpa com els italians: piove, porco goberno. La crisi no és per causa del govern. És mundial, no atribuïble a uns senyors que s’estan rient de nosal-tres, amb molts diners als paradisos fi s-cals, perquè els hi hem permès entre tots i no hem posat les barreres sufi cients per evitar això.

Per a mi, Montilla i Zapatero són el canvi, i els valors que a mi m’agraden recuperar: que torni a estar en vigor l’es-forç, el sacrifi ci, les coses ben fetes, l’ajut als altres. Això és el que dóna sentit a la vida. Els representen millor aquests i no pas el Sr. Rajoy o el Sr. Mas.

I després tenim polítics locals excep-cionals, com el Sr. Francesc Vallès, qui m’ha succeït al Congrés i ho fa infi nita-ment millor que jo. Està molt preparat, té clars els valors i com ha de ser el món. O els alcaldes, no només els de les ciu-tats grans, com els de Montferri i Mont-roig del Camp (que té un gran projecte de transformació del seu municipi). Tota la costa, de Cunit fi ns Hospitalet, veus que està ben cuidada. Sobretot en els anys de democràcia municipal s’ha anat transformant. Però tenim una interrupció a Miami, una urbanització deixada de la mà de déu. Doncs l’alcalde Mont-roig té clar com solucionar-ho, sap que ha de posar els diners en uns bons arquitectes, per fer uns bons projectes que seran els que després es subvencionaran. Aques-tes persones, de prop de casa, les haurí-

Avui en dia els marges per a la utopia són

menors

“Hi haurà un canvi de paradigma al món”


L’entrevista

em de saber valorar per aquesta actitud de canvi, de millora de la qualitat de vida de la gent.

Hem parlat de la part bona, de polítics amb grans projectes, però també hem patit certes situacions de transfuguisme en els consistoris locals. Com creu que s’ha d’actuar davant aquestes actituds?

Això no dubto en qualifi car-ho de de-linqüència política. Latrocini, assaltadors de camins, són lladres. Els ciutadans són els propietaris de la voluntat popular, i a aquests no se’ls pot robar el que és seu. Hi ha gent que es dedica a pactar amb trànsfugues, amb gent que pel que sigui s’enfada amb el seu partit o amb el seu alcalde, i en lloc d’anar-se cap a casa es dedica a oferir-se en el mercat, i hi ha gent que es dedica a comprar aquests productes. I això és un latrocini. Jo no he tolerat mai que hagués un cas de transfuguisme del que s’aprofi téssim els socialistes, al contrari, els rebutjo. En els municipis on això s’està produint, els polítics locals en alguns casos són veri-tables energúmens que no saben el que és la democràcia. Els seus dirigents no. I per això sempre he dit que els dirigents dels partits que consenten o se’n apro-fi ten del trasnfuguisme, no són només còmplices sinó coautors, tenen la matei-xa responsabilitat política. Estem veient mocions de censura amb el mateix deno-minador comú, que tenen Convergència al darrera. Els seus dirigents també són delinqüents.

Moment important per a la nego-ciació del model de fi nançament català.

Hi han dues coses al respecte: l’Estat, complint escrupolosament l’adicional 3a de l’Estatut, preveia que haurien unes inversions extraordinàries durant els propers anys, això s’està complint. En els pressupostos generals de l’Estat de 2009 el compliment és perfecte. En can-vi el que no està complint el govern de l’Estat és el fi nançament de Catalunya. I en això, el president del nostre país ja ha dit que serem infl exibles en la de-fensa dels interessos dels habitants de Catalunya als quals ens devem, i estic molt content que aquesta actitud sigui tan ferma per part del president.

Nosaltres ens sentim amb qualsevol socialista del planeta (ara no parlo com a delegat del Govern, sinó com a socia-

lista) perquè defensem els mateixos prin-cipis. Però quan es tracta dels interes-sos dels ciutadans d’un territori als que s’està fent una injustícia doncs també els defensem. En aquest cas s’està fent una injustícia als catalans, si no tenim un fi -nançament just que nosaltres preveiem.

És un fi nançament que continua con-templant la solidaritat amb la resta de ciutadans d’Espanya, però el que no pot ser és que hi hagi un fi nançament com el que tenim ara que, per cert, el van pactar aquells que ara estan a l’oposi-ció i s’exclamen i que diuen que estem cometent un crim de lesa pàtria i s’ha demostrat que era un fracàs. Llavors era el millor fi nançament del món. Es va pactar d’esquenes a la resta de partits, i ara el sistema, tant per la forma com pel fons, és radicalment diferent. Nosaltres ara estem fent una negociació que té en compte a tots els partits de Catalunya. Que se’ls ha ofert la participació. I ens mantenim ferms i ho fem amb llum i ta-quígrafs. No anem a l’hotel Majestic

com anaven els altres. Als hotels es va a dormir i a fer altres coses, a negociar no es va. Nosaltres anem al Consell de Cent, al Parlament pel fi nançament. Si ens sortirem o no, ja no ho sé, perquè estem a una crisi econòmica molt pro-funda però d’això no tenim la culpa els catalans.

I què passa amb l’endarreriment sistemàtic de la data per pactar?

L’endarreriment de veritat existirà si l’1 de gener això encara no està resolt. El mes d’agost havia d’estar, i comen-çar a pagar l’1 de gener. Si estarà o no, això no ho sé. Com que he estat molts anys a Madrid fent de diputat, ja sé de què va la història, i per tant sé que això és molt complicat i que s’han de vèncer resistències atàviques i irraci-onals en molts casos. Però els números són el més fàcil de demostrar i no es pot enganyar a ningú. Quant aportem els catalans, i quant se’ns retorna. Això són faves comptades. Les coses són fàcils de comptar i comparar, i si les coses no van bé no serà per culpa nostra, que hem donat proves sufi cients de seny i mode-ració.

Jo vull creure que alguna solució hi haurà, que ens satisfarà més o menys, però que serà més positiva que la que teníem ara. De fet el Sr. Solbes ha pre-sentat uns números que són sensiblement diferents i més favorables que no pas la primera proposta, així que jo vull creu-re que alguna solució hi haurà. No vull

Hauríem de saber valorar els polítics propers amb grans projectes i amb voluntat de millora de

la qualitat de vida de la gent

L’entrevista


avançar-me als esdeveniments, espero que es produeixin encara bones notícies.

Vivim, en paraules seves, una si-tuació econòmica difícil, sobretot en el sector de la construcció. Com afronta el govern aquesta situa-ció?

L’origen de la situació son les subpri-mes, les hipoteques amb valors contami-nats, a nosaltres ens ha petat a sobre de la construcció. Vull dir una cosa: no-saltres no blasmem, no condemnem al sector de la construcció. Hi ha qui diu que a Catalunya es depèn massa de la construcció, i en el futur hem d’apren-dre de la lliçó i posar els ous a diferents cistells i en altres sectors de l’economia. No. Quan sortim de la crisi, i estem treballant per a això, nosaltres volem que la construcció continuï sent un sec-tor important. És un sector que genera molta ocupació. Tornarem a tenir molta demanda d’obra, i això serà bo. Els ale-manys, tan potents i que van tenir tant ajut després de la 2a Guerra Mundial, també tenen les seves febleses, tals com que el 60% de la seva economia depèn de l’exterior, i ara com va malament a l’exterior, correm-hi tots. Ja fa temps que tenen recessió, més que nosaltres.

Quan hi ha recessió en el conjunt de l’economia un dels sectors que pateix més, perquè és un dels més importants és el de la construcció, però nosaltres vo-lem recuperar la importància del sector, i volem que hi hagin segones residènci-es per a la gent que ve de l’estranger, pel turisme. Volem que la construcció continuï sent un sector important, i des del Govern estem fent les coses perquè l’economia es desenvolupi també en aquest sector de forma important.

El govern va anunciar inversions pel sector.

És el que ara s’ha anunciat. La millor manera de sortir de les crisis és saltar-nos les recomanacions dels neolliberals de tota la vida, que deien: l’estat sigui ben prim, que no actuï, que no tingui recursos, que ens ho deixi tot a no-saltres que sabem com va tot, i per si sol el món ja anirà perquè l’estat s’ha mostrat inefi cient, la burocràcia... No. Ara resulta que els neolliberals són els primers que venen corrent a trucar a la porta. Nosaltres diem: molt bé que s’ha-gi arribat a aquesta conclusió. Els que professem la ideologia socialdemòcrata

ens demostra que teníem una mica de raó. El mercat no ho soluciona tot, per suposat no soluciona la solidaritat amb els que tenen difi cultats, però tampoc el funcionament de l’economia i el sistema fi nancer. Quan deixem que el mercat faci, tot se’n va en orris, ens han posat en un problema de nassos, que a veure com ens sortim. Per tant, l’estat ha d’in-tervenir, en la mesura justa. I quan esde-vé una crisi com aquesta ha d’intervenir més que mai, i saltar-se les recomanaci-ons neoliberals: dèfi cit zero, no s’endeu-tin... S’haurem d’endeutar, i els poders públics són els que ofereixen més garan-ties al sistema bancari, els primers. Per això fem plans d’inversions més grans que mai, a tots els nivells. Jo preferiria que aquestes coses no passessin. Primer perquè voldria dir que no hi ha crisi, se-gon perquè no caldria endeutar-nos (a la llarga ho paguem els ciutadans) i des-prés perquè quan s’adopten mesures de xoc, la precipitació fa que de vegades no aprofi tem tot lo bé que es podrien aprofi tar aquests recursos que ara servi-ran per rellançar l’economia.

Quines mesures en concret?Estem fent mesures de xoc per la situ-

ació actual, que ha anunciat l’Estat per-què siguin executades pels Ajuntaments (és una mesura inèdita que s’executin així). I al mateix temps un pla de mesu-res socials per les persones que ho pas-sen malament: els aturats, les persones amb difi cultats, etc. I després mesures a mig termini perquè ens interessa no perdre de vista el futur i que no ens mati l’obsessió del present. Hem de fer coses per quan la crisi remunti ens trobi prepa-rats per aprofi tar les bones condicions que tenim. El Camp de Tarragona estic convençut que tornarà a ser el que havia estat els últims anys, com el territori que més ha crescut de Catalunya. Per la nos-tra situació geogràfi ca, per la nostra di-versifi cació econòmica estem en condici-ons de tornar-ho a ser. I què fem? Invertir

en els sectors que es demostra que són de futur. Començarem en les properes setmanes la millora de la carretera Valls-Vendrell, i amb aquesta tindrem en bona mesura totes les autovies, tercers carrils i autopistes solucionades.

Estem aconseguint grans inversions per al Port de Tarragona. Molt impor-tants i estem vetllant perquè es realitzin. Les dues terminals de contenidors: d’una ja comencen les obres, i de l’altra co-mençaran el primer trimestre de l’any 2009.

Inversió en l’aeroport, i les inversions en logística. Catalunya no ha aprofi tat encara prou les possibilitats de desenvo-lupament logístic, per això tant la zona d’activitat logística del Port, com la de la Canonja, com la del Baix Penedès (on encara trobem reticències) s’han de fer. Al Baix Penedès la gent ha d’enten-dre que ara tenim 7.000 aturats, que podrien ser 5.000 només si les 2.000 feines que podria produir aquesta zona logística estiguessin en marxa. No pot ser que 15 kilòmetres més avall, a Vila-rodona, fessim la gran festa fa pocs dies d’inauguració, i tothom aplaudís. I a Montblanc, en la intersecció amb l’au-topista de Saragossa, també es faci un altre centre logístic i tothom estigui molt content, i que al Baix Penedès, que és la zona millor situada, perquè està equi-distant dels 2 grans ports catalans, dels 2 grans aeroports, connectat amb les 2 principals autopistes, els ferrocarrils, allí demonitzem aquesta infraestructura. És un acte de responsabilitat d’aquest Go-vern i ho farem, perquè estem preveient el futur per quan s’acabi la crisi, i aques-

ta zona segur que tindrà èxit, atrauria inversors inclús ara.

Per tant inversió en logística, inversió en el port, en les grans carreteres i per primera vegada en la història invertim en investigació fora de Barcelona. No hi

El sector de la construcció no és el

responsable d’aquesta crisi, i volem que continuï sent un sector important

en el futur

Que els neolliberals vinguin a demanar ajut a l’estat demostra que els socialdemòcrates teniem

una mica de raó. S’ha d’invertir diners públics

més que mai


L’entrevista

ha futur per a un territori si no s’inverteix en recerca, i aquí tindrem investigació i recerca en el sector agroalimentari, en química i en energia.

I per últim tenim un sector, el turisme, que continua tenint possibilitats inexplo-rades d’ampliar la qualitat de l’oferta, eixamplant cap el turisme d’interior, l’enològic, el cultural, el gastronòmic, cap el Priorat, la Ruta del Císter, sense descuidar la costa on també en tenim, fonamentalment al voltant de Port Aven-tura. Hi ha un altre en projecte molt im-portant, la construcció d’un port esportiu al Cap de Salou, complicat de gestionar, però també amb garanties de futur.

Tenim un panorama, que a banda de les mesures de xoc, les de mig termi-ni faran que el nostre territori guanyi en possibilitats.

Hi ha un altre sector, en el que vos-tè és un gran especialista, que és el sector energètic?

El Sr. Obama, d’aquí a pocs dies, anunciarà unes inversions en energies renovables a Estats Units que espero que no ens marxin tots els inversors cap allà. Perquè aquí, si anem posant tantes reticències per alguns sectors (per sort minoritaris) per qüestions anecdòtiques. Jo em considero ecologista, antinucle-ar, defensor de les energies renovables i per tant defensor del paisatge, però l’impacte sobre el paisatge que pugui produir un parc eòlic, o una planta ter-mosolar, com que el benefi ci és tan gran en termes de contaminació i seguretat, són infi nitament superiors a l’impacte que pugui patir el paisatge. Sóc el pri-mer que m’agrada tenir les muntanyes com quan era petit, però hem d’aprofi -tar les oportunitats de produir energies renovables en el camp de l’energia solar i eòlica sobretot, i el territori disposa de les zones de la vall de l’Ebre i algunes serralades de la Conca i l’Alt Camp i ho hem d’aprofi tar com tecnologies de gran recorregut. Jo estic molt satisfet que s’estiguin implantant, però no estic

content que encara hi hagin grups mi-noritaris que no ho vegin clar, perquè això vol dir o el retorn a les energies insostenibles del passat o pitjor, inundar el continent de plantes nuclears.

Què faria amb les nuclears que ja estan?

El Pla d’Energia de Catalunya diu que quan acabi la seva vida útil han de tancar portes. Això vol dir que, si som intel·ligents, afegint un altre camp amb molt recorregut com l’estalvi i l’efi cièn-cia, sumat a les energies renovables, podem arribar a prescindir de l’energia nuclear.

Havent parlat de les reticències de grups o poblacions per acollir cer-tes infraestructures que benefi cien a tot el territori, com es gestiona la solidaritat entre les poblacions del Camp de Tarragona?

Això és complicat. Pensem que la mancomunitat de serveis, repartir la ri-quesa entre els territoris, a això s’apunta tothom. Les comarques d’interior tenien més difi cultat en comunicacions, logísti-ca, i hem vist com l’Alt Camp, el Priorat i la Conca tenen una renda per càpita més gran. Es tracta de continuar invertint en comunicacions, turisme i logística. Dotar de millors serveis aquestes pobla-cions per, no només millorar el seu nivell de vida, sinó també provocant que la gent es quedi a viure en aquest territo-ris. Aquest afavoriment a les poblacions d’interior és històric.

Una de les seves preocupacions constants com a polític ha estat la cobertura pública dels serveis so-cials. Avancem?

Estem avançant i hem de mirar com es fi nança tot això. La Llei de la Depen-dència jo crec que és una fi ta històrica, una revolució. Recordem Ernest Lluch (a banda perquè va morir en mans d’ETA) perquè va implantar la Sanitat gratuïta per al 100% dels espanyols. Un sistema que fi ns i tot atrau estrangers per aques-ta cobertura social. Com també l’escola obligatòria fi ns el 16 anys. Qualsevol persona que tingui dependència rebrà suport públic. Ara fa poc vaig estar a Hong Kong, i vaig preguntar a la intèr-pret que quan es jubilés què cobraria de pensió, i em va dir que allà no hi havia subsidi. Allà no es paguen impostos. Em va dir que l’escola on treballa la paguen

els cavalls. Davant la meva sorpresa, em va explicar que allà moltes coses les fi nancen les apostes per les curses de cavalls (tan importants allà com el futbol aquí). I quan es jubilés la cuidaria la fa-mília, com és costum a la Xina, però no tenen ni pensió ni cobertura sanitària. Una de les promeses més importants del Sr. Obama és que 30 milions d’ameri-cans entrin al sistema sanitari, que no en tenen. Durant els propers anys hem de dedicar molts recursos a l’assistència, a la Llei de Dependència.

JOSEP MARIA BLASCO

Redacció TAG

S’invertirà en carreteres, en el Port, en logística,

en turisme i, per primera vegada, en recerca fora

de Barcelona

L’impacte d’un parc eòlic en el paisatge és mínim

comparat amb els seus benefi cis ambientals

Xavier Sabaté i Ibarz és un polític totterreny. Nascut a Flix, resideix a Tarragona des de 1970. Mestre i fi lòleg. La seva trajectòria política, des de la seva afi liació al PSC el 1976, ha estat: regidor de l’Ajuntament dels anys 83 al 89, diputat Provincial del 83 al 87, i diputat al Congrés les legislatures del 93, 96 i 2000, on va ocupar càrrecs a les Comissions d’Infraestruc-tures i Medi Ambient. Va ser nomenat el 2004 per Pasqual Maragall com a Delegat del Govern de la Generalitat, i el maig de 2006 Conseller de la Generalitat de Governa-ció i Administracions Públi-ques. Torna a ser Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona des del 27 de desembre de 2006.

Habitatge


Durant tot el matí del dia 4 de novembre, més de 200 persones van participar a l’Hotel Termes de Montbrió, en la XII Jornada Monogràfi ca sobre l’Habitatge organitzada per l’Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d’Edifi cis de Tarragona (APPCE) juntament amb el Col·legi Ofi cial API i la Fundació de Pro-motors Immobiliaris de Tarragona, i amb el suport del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona.

Èxit de convocatòriaUn any més, aquesta trobada anual ha estat un èxit en quant a participació doncs l’organització fi ns i tot ha hagut de tancar abans d’hora les inscripcions donat el gran volum de persones inte-ressades en formar part d’aquesta XII Jornada.

Una trobada clauDavant el nou panorama econòmic que està tenint lloc, des de l’APPCE es va creure més necessari que mai l’organit-zació d’aquesta jornada, una trobada anual que intentà donar als promotors les eines necessàries per a les seves ac-tuacions futures. Per aquest motiu, es va titular aquesta XII Jornada amb el nom “El nou repte del sector immobiliari”. En un moment de canvis i de noves con-juntures és interessant debatre sobre les possibilitats que s’obren pel nostre sec-tor. És important fer-ho, a més, amb fi gu-res rellevants dins l’àmbit administratiu i econòmic. Per aquest motiu, aquesta jor-nada es converteix sens dubte un fòrum necessari per donar respostes als nous reptes que ens depara el futur.

Un interessant programaLa jornada es va inaugurar a dos quarts de deu del matí amb l’acte inaugural a càrrec de Manel Niñerola, President de l’APPCE, i el Sr. César Solano, en repre-sentació del Col·legi d’API.

A tres quarts de deu va tenir lloc la primera de les taules títulada: “Claus per a solucionar els problemes del sector immobiliari”, que va anar a càrrec de Gonzalo Bernardos, Director del Màster en Assessoria i Consultoria Immobilià-ria de la Universitat de Barcelona qui aportà als assistents algunes possibles sortides davant el nou període que està vivint el sector.

A continuació, va tenir lloc al segona taula de debat amb el títol “La situació del mercat fi nancer actual i les seves so-lucions” a càrrec del Sr. Joaquim Trigo

XII JORNADA MONOGRÀFICA SOBRE HABITATGEMés de 200 persones van participar en aquesta trobada professional i econòmica

Taula de debat, d’esquerra a dreta: Joaquin Trigo, Josep Donés, Joan M. Roig, Martí Saballs, Gonzalo Bernardos, César Solano i Joan Mercadé

Habitatge

Portela, Director Executiu de Foment del Treball Nacional i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Després del coffee break, es cele-brà la darrera de les taules a càrrec de Josep Donés, Secretari General de la FECAPCE i membre del Comitè Executiu de la Asociación de Promotores Cons-tructores de España. Amb el títol “Què estan fent l’Associació de Promotors d’Espanya i la Federació de Promotors de Catalunya en la situació actual del sector” que posà de manifest les actua-cions d’aquesta entitat vers les adminis-tracions i diversos col·lectius per donar sortides a la situació actual del sector immobiliari.

Ja a quarts d’una del migdia va tenir lloc la taula rodona de debat, sens dub-te un dels moments més interessants de la jornada on ponents, i assistents van poder debatre sobre els aspectes trac-tats al llarg del matí i on es van poder elaborar les propostes d’actuació i les conclusions de la trobada. Aquest debat va estar moderat per Martí Saballs, sots director d’Expansión.

A dos quarts de dues del migdia va ser el recentment nomenat President de la Asociación de Promotores Construc-tores de España, José Manuel Galindo, qui va prendre la paraula per aportar una visió molt interessant a tots els pro-motors que van formar part d’aquesta trobada anual.

REDACCIÓ TAG

CONCLUSIONS DE LA ‘XII Jornada de l’Habitatge’

1. Urgir a la Generalitat el compliment per part de les entitats fi nan-ceres del conveni signat el passat mes de juliol pel fi nançament de venda d’habitatges en la modalitat de preu concertat català.

2. Demanar a l’Administració Central que el nou Pla d’Habitatge con-templi el fi nançament adequat per tal de que aquest pla pugui ser executat.

3. Instar a les entitats fi nanceres perquè compleixin amb els objectius del pla de l’Habitatge.

4. Que el nou Pla de l’Habitatge contempli la subvenció dels tipus d’in-terès i incentivacions a fons perdut per tal de permetre l’adquisició d’habitatge a les persones que no disposin de recursos.

5. Establir els mecanismes perquè les entitats fi nanceres puguin atorgar crèdits fi ns al 100% del preu de venda de l’habitatge.

6. Instar a l’administració autonòmica per realitzar els planejaments oportuns en matèria de sòl de manera que es disposi de terreny adequat una vegada es reactivi l’activitat.

7. Instar a l’administració autonòmica per tal que es realitzin campa-nyes publicitàries per posar en coneixement de la societat la venda de vivendes dins de la modalitat de pla concertat català.

8. Crear una taula del sector immobiliari, juntament amb la construc-ció i amb participació dels sindicats per tal de seguir l’evolució del sector. Instar iniciatives i preparar programes de formació per professionals del sector, que aglutini la mà d’obra excedent per tal de disposar de professionals una vegada reactivada l’economia.

Assessoria jurídica


És important la intervenció en els procediments judicials dels arquitectes tècnics com a perits, és a dir, com a membres auxiliadors dels Jutge, a qui assessoren sobre coneixements tècnics.

També pot ser una activitat comple-mentària, especialment en aquests temps que corren, de completar una renumera-ció econòmica.

Abans tothom defugia l’encàrrec de fer un dictamen pericial per les difi cul-tats que tenien els perits a l’hora de co-brar els seus ben merescuts honoraris. Tothom rebutjava pagar, i esperaven al resultat del plet per veure qui havia de pagar.

És essencial poder disposar de bons perits que analitzin amb objectivitat i im-parcialitat els temes objecte d’un plet de naturalesa tècnica.

S’ha de disposar d’una bona base de coneixements de la professió, tant te-òrics com pràctics.

S’ha de poder examinar amb dete-niment l’objecte de la perícia, l’entorn on està situat l’edifi ci, i els condicionants tècnics previstos en el projecte en base al qual s’ha fet l’edifi cació.

Els Jutges, especialment els bons Jut-ges, de seguida capten quan estan da-vant d’un bon perit i habitualment en fan cas, justament perquè els convenç.

En casos de reclamacions per de-fectes constructius, què s’ha de fer per emetre un bon dictamen? En primer lloc, no és sufi cient visitar l’immoble i fer una relació dels possibles defectes que s’observen i una valoració, això quasi bé ho podria fer qualsevol persona que no sigui tècnica. Cal visitar l’immoble i recollir tota la possible documentació que sigui necessària per arribar a unes conclusions sèries, creïbles, raonades i motivades amb rigor.

Per tant, serà necessari consultar el projecte i veure quines solucions tècni-ques estaven previstes, si aquestes eren sufi cients, si l’obra s’ha fet d’acord amb aquestes previsions. En cas de deteriora-ment dels materials, si consta el Progra-ma de Control de Qualitat. En cas de modifi cacions substancials entre el pro-jecte i l’execució, si existeix un projecte de fi d’obra. En tots els casos: Si consta el contingut del Llibre d’Ordres.

També és important quan es parti-

cipa com a perit d’alguna de les parts en litigi, conèixer el contingut dels altres possibles dictàmens per poder contrastar els diferents parers, i veure si, a la vista dels altres dictàmens, hem de modifi car en part el nostre inicial dictamen.

Els dictàmens HAN DE SER CREÏI-BLES, no es pot partir d’una base errò-nia perquè de seguida es desacredita. Per exemple, no es pot dir que el sistema de la cimentació es inadequat i que do-nada la fragilitat del terreny era millor haver dissenyat una llosa, quan en reali-tat de la consulta del projecte o del llibre d’ordres es desprèn que s’ha executat justament una llosa. No es pot dir que al recobriment petri d’una façana li fal-ta el segellament de les juntes, quan en realitat s’està davant d’una façana ven-tilada. No es pot partir de una determi-nada normativa, per exemple en quan a les baranes escalables, que resulta que no és d’aplicació en el moment en què es va edifi car. Un error d’aquesta natu-ralesa ja invalida per si sol el dictamen.

Seria convenient, i en cap cas es comprometria la funció del perit, que abans de dictaminar es contactés amb els tècnics de l’obra per consultar i as-sessorar-se de com es van executar les obres.

Hi ha un element molt important i és valorar la incidència real de les man-cances del projecte com un fet genera-dor de patologies. Moltes vegades es diu que al projecte no està especifi cat que els murs dels soterranis han d’estar degudament impermeabilitzats perquè això ho demanen les normes de la bona construcció. Si es diu això és possible que es condemni al promotor, al cons-tructor i a l’arquitecte tècnic i, en canvi, s’absolgui a l’arquitecte. S’hauria de puntualitzar que l’obra s’ha fet d’acord amb les previsions del projecte, on no es dissenya una impermeabilització ni en la mermòria ni en els amidaments, en una partida, que segons les normes de la bona projecció, resultaria impres-cindible, que sense aquesta partida ni el constructor la pot pressupostar i, per tant, no la pot executar, ni l’arquitecte tècnic la pot exigir. Si es diu això: Es falta a la veritat?

Cal veure també quines partides d’un determinat conjunt immobiliari es-

tan englobades en el projecte arquitec-tònic. Si la piscina està dibuixada en el croquis de situació i emplaçament i, en canvi, no consta determinada la forma d’execució ni l’estat d’amidaments: for-ma part del projecte? Entenem que no. Però en tot cas aquest extrem es pot con-sultar a l’Ajuntament, que ens dirà qui ha legalitzat la piscina. Si les tanques només estan dibuixades, formen part del projecte? En molts dictàmens es donen per suposats fets que després són total-ment incerts.

També de vegades ens trobem amb perits “agosarats” que aprofi ten la seva intervenció per fer el que no poden fer, que és fer de Jutge i s’atreveixen a distri-buir o a imputar responsabilitats legals. Es pot dir que aquell determinat defecte es atribuïble —tècnicament— al projec-tista, al Director de l’obra, o a l’Arqui-tecte Tècnic o al Constructor, però en tot cas haurem de motivar perquè creiem que és així.

De vegades també es donen per cer-tes algunes situacions que en cap cas han estat contrastades. Es diu per exem-ple que a l’última fi lera del envans no s’ha tingut compte a l’hora d’ajustar-se el forjat amb el guix i que aquesta és la causa de fi suracions generalitzades, però en cap cas s’ha fet una cala, ni es té en compte el possible moviment per fl etxa del forjat i si aquest és admissible o s’està davant d’un erroni comporta-ment estructural.

Per tant, és IMPRESCINDIBLE dispo-sar de bons tècnics, de bons perits que facin possible poder individualitzar, sempre que sigui possible, quina activi-tat constructiva es la causa generadora de cada possible defecte.

Els bons perits SÓN INDESTRUCTI-BLES davant dels advocats, davant dels altres perits, especialment davant de qui ha de sentenciar, per tant, davant de la societat que som tots. Amb això s’eviten moltes, moltes injustícies.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Lletrat-assessor

DICTÀMENS PERICIALS


Laboratori d’assaigs

OBRES D’URBANITZACIÓ (3)

Continuem la sèrie d’articles relatius a les obres d’urbanitza-ció. En aquest, ens ocuparem de la segona part dels cicles d’inspecció i d’assaig i parlarem de la construcció del clave-gueram i dels encreuaments de vials i de la subbase granu-lar.

ACTIVITATS BÀSIQUES; CICLES D’INSPECCIÓ I D’ASSAIG (2)

CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM I DELS ENCREUAMENTS DE VIALS

Un cop s’ha format l’esplanada i prèviament a la col·locació de la subbase granular, la segona activitat bàsica en l’execu-ció d’obres d’urbanització és la construcció del clavegueram i dels encreuaments de vials per al pas dels diferents serveis. Aquesta activitat consisteix en l’execució de les rases que afec-ten les zones de calçada dels diferents vials, en cada tram de l’obra.

La construcció del clavegueram implica rases de profun-ditat considerable. Aquestes normalment es fan passar per l’eix del vial. L’excavació de les rases que afectin la calçada, tant les del clavegueram com les dels encreuament de vials (conduccions dels embornals, connexió del clavegueram als espais parcel·lats, encreuament de canonades d’abastament

d’aigua, conduccions telefòniques, tubs per passar els cables de l’enllumenat, tubs del gas canalitzat, etc.), és una activitat que cal dur a terme prèviament a la col·locació de la subbase per tal d’evitar la contaminació dels materials granulars de la subbase, per evitar assentaments diferencials (mitjans pesants ofereixen major energia de compactació que mitjans manuals) i per a permetre la lliure circulació per l’obra en fases succes-sives d’urbanització.

El cicle de control que correspon a aquesta activitat és el següent:

• Control previ de l’activitat:

– Replanteig en planta i alçat dels conductes. El replanteig començarà, quan sigui possible, en el punt més baix del tram per tal de deixar sortida a les aigües pluvials impe-dint la seva acumulació a les rases obertes.

– Replanteig de la correcta distribució d’encreuaments de vial, tronetes, embornals, pous de registre, connexions i altres elements singulars, per tal de poder executar-los immediatament desprès de la construcció dels col·lectors, seguint un ordre lògic d’execució de les rases transversals i deixar els trams d’obra amb les rases de calçada totalment acabades. En el cas que no es conegui amb exactitud la parcel·lació de la zona per no estar especifi cada ni en el projecte ni en el planejament urbanístic, caldrà deixar construïda una previsió sufi cient de connexions.

Línia de voradaLínia espai públic - espai parcel·lat

C

E

CC

Material d excavació de la rasa

C: encreuament de vialE: connexió a embornalsCC: connexió a clavegueram



– Acceptació dels equips de treball, preveient retroexcava-dores per a obtenir els rendiments previstos al programa de treballs, equips de compactació manual adients per tal d’assolir el grau de compactació a les zones reblertes pro-peres als pous i elements singulars, així com els mitjans necessaris per a proporcionar la humectació necessària a les tongades a compactar.

– Inspecció visual de la procedència dels materials prefabri-cats per tal de rebutjar els que presentin desperfectes o els que no puguin garantir l’homogeneïtat del subministra-ment (uniformitat dels tubs, etc.). També es comprovaran les garanties dels fabricants (segells de conformitat o cer-tifi cats de qualitat, etc.).

– Comprovació mitjançant assaigs normalitzats de la resis-tència dels elements prefabricats per tal de procedir a la seva acceptació.

• Control d’execució: en aquesta fase ens centrarem en la inspecció visual i en els assaigs normalitzats.

– Inspecció visual: - Control geomètric. Una possible cadència de presa

de mides pot ser la següent:

· 5 preses de mides de l’amplada de la rasa a cota d’esplanada cada 200 metres lineals de rasa,

· 5 preses de mides de la fondària de la rasa cada 200 metres lineals de rasa,

· 5 preses de mides del pendent de la rasa cada 200 metres lineals de rasa.

· En rases de profunditat considerable caldrà també comprovar les condicions de seguretat davant possi-bles esllavissades i prendre les mesures adients.

- Anivellament del fons de les rases, comprovant que no continguin terres soltes i remogudes ni zones estova-des per acumulació d’aigua.

- Col·locació dels llits de formigó comprovant l’anive-llament, en especial en el cas de canonades grans amb juntes de goma per tal que garantir l’execució correcta de la junta.

- Caldrà comprovar la cota de la canonada respecte als altres serveis, per tal de permetre que les conducci-ons d’abastament d’aigua quedin situades per sobre de les cotes del clavegueram en el punt d’encreuament.

- Si la distància entre la part superior del tub (clau) que-da situada a menys d’un metre de fondària respecte el paviment defi nitiu, caldrà protegir la totalitat del tub amb un gruix mínim de formigó de 10 cm. Si la cano-nada és de diàmetre superior a 70 cm és recomanable l’estudi de cada cas concret.

- Caldrà comprovar que tots els encreuaments de serveis siguin acceptats per les companyies concessionàries, així com la correcta protecció de totes les conducci-ons.

- Quan es col·loquin els tubs de formigó convencionals

per les canonades s’han d’unir totes les vores amb pas-ta de ciment, i caldrà comprovar la perfecta alineació,evitant desviaments de qualsevol tipus, aconseguint els canvis de direcció en els pous de registre, i garantint així l’estanquitat de les juntes.

- Les canonades de tubs prefabricats de formigó queda-ran protegides amb formigó fi ns una altura de com a mínim la meitat del seu diàmetre.

- Caldrà comprovar la qualitat dels sòls utilitzats en el rebliment de les rases (sòls adequats a les capes de co-ronació i sòls al menys tolerables a la resta de la rasa), així com l’extensió i el gruix de les tongades.

– Assaigs normalitzats, que es duen a terme simultàniament a les activitats d’inspecció esmentades anteriorment.

- Control de la qualitat dels sòls per al rebliment de rases. Una cadència adequada podria ser 1 assaig pròctor modifi cat cada 400 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual; 1 assaig granulomètric, 1 determinació dels límits d’Atterberg,1 contingut en matèria orgànica i 1 determinació de l’índex CBR cada 1500 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual.

- Control de la compactació de rases, realitzant la com-provació de 5 determinacions de la densitat i humitat “in situ” cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual.

- Del formigó dels llits i de protecció de les canonades caldria comprovar-ne la seva resistència a compressió simple i consistència, podent realitzar una sèrie de 4 provetes cada 50 m3 de formigó col·locat.

- Les canonades del clavegueram s’haurien de compro-var realitzant 1 assaig a fl exió transversal cada 300 ml de canonada.

- Dels elements prefabricats també caldrà comprovar la seva resistència a compressió simple. Una possible cadència podria ser l’extracció i posterior trencament de 1 testimoni per a cada tipus de prefabricat cada 1.000 ml de canonada a instal·lar.

- Comprovació de l’estanquitat de les canonades, rea-litzant 1 assaig en un tram aleatori cada 500 ml de col·lector executat.

LA SUBBASE GRANULAR

Un cop executats el clavegueram i els encreuaments de vial, i prèviament a la construcció de les vorades, es proce-deix a la col·locació de la subbase granular, que és la primera capa de ferm.

La subbase granular és la superfície sobre la que s’assenta-ran les vorades, i també té com a missió garantir la protecció de l’esplanada quan aquesta està totalment acabada, evitant que sigui malmesa pel trànsit durant la resta de l’obra. A més,



donat que la subbase està formada per materials poc plàstics i de millor qualitat que els de l’esplanada permet treballar més còmodament, sobretot en dies de pluja.

Els materials constituents de la subbase granular han de ser de qualitat superior a la dels sòls seleccionats, i han de complir les especifi cacions del PG-3.

El cicle de control que correspon a aquesta activitat és la següent:

• Control previ:

– Acceptació de l’esplanada, que inclou:

- La inspecció del refi natge, fi ns a obtenir una superfície uniforme i amb unes humitats properes a les òptimes de compactació en l’assaig pròctor modifi cat.

- La comprovació geomètrica dels pendents transversals en direcció eix a voravia (normalment del 4%) amb regla i nivell, per tal d’assegurar el drenatge. S’hauria de dur a terme un mínim de 1 comprovació cada 20 ml de vial.

- Cal comprovar la compactació de l’esplanada abans de procedir a la col·locació de la subbase granular, mitjançant assaigs de determinació de la densitat i humitat “in situ”. La cadència mínima hauria de ser de 5 determinacions cada 2000 m2 de vial esplanat i refi nat.

- Comprovar si s’han executat els encreuaments de vials de tots els serveis.

– Acceptació de la procedència del material de subbase, primerament mitjançant inspecció visual de la instal·lació d’esmicolament submi-nistradora del material, fent especial atenció a la homogeneïtat dels materials, evi-tant aquells en els que s’observi tant la presència d’argiles com la de partícules massa grosses. Aquesta inspecció visual a la instal·lació subministradora pot ser molt impor-tant, ja que únicament els assaigs d’acceptació no garan-teixen l’homogeneïtat del subministrament. També, per aquest motiu, encara que la instal·lació subministradora disposi de marcatge, es recomana dur a terme els assaigs d’acceptació de forma aleatòria en un mínim de tres mos-tres. Els assaigs a realitzar en cada mostra són l’assaig granulomètric, la determinació dels límits d’Atterberg, el contingut en matèria orgànica, l’equivalent de sorra, l’as-saig de qualitat dels “Ángeles”, l’assaig pròctor modifi cat i la determinació de l’índex CBR.

• Control d’execució:

– La inspecció visual de la capa de subbase per tal de controlar-ne els gruixos, pot ser útil la col·locació d’esta-ques de referència que permetin comprovar visualment els gruixos estesos.

ANTONI CIVIT I CALLEJA

Geòleg

Línia de voradaLínia espai públic - espai parcel·lat

C

E

CCSubbase granular

Línea d esplanada

Estesa dels materials de subbase Reg i compactació de la subbase granular Assaig de determinació de la densitat i humitat “in situ”



El CITAM (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaigs de Materials) ofereix serveis tècnics de control de qualitat en edifi cació i materials de la construcció, sondeigs amb extracció contínua de testimoni i estu-dis geotècnics.

Estem situats a Constantí (Tarragona). El CITAM està acre-ditat per la Generalitat de Catalunya, garantint que la nostra empresa té implantat un sistema de qualitat segons la norma UNE-EN ISO/IEC 17025, que assegura una gestió constant de la qualitat dels nostres estudis i assaigs.

El CITAM disposa tant dels mitjans tècnics com personals per tal de dur a terme els assaigs necessaris per a la rehabi-litació d’edifi cis. Tot seguit es mostra un resum dels assaigs més sol·licitats, encara que també es realitzen altres assaigs com ara auscultacions escleromètriques, proves d’estanque-ïtat, adherències, densitats, contingut de ciment d’un morter entre d’altres.

El Laboratori d’Assaigs del CITAM queda a disposició dels interessats per a qualsevol tipus d’assessorament.

ESTUDI GEOTÈCNIC:En qualsevol cas, en rehabilitacions d’edifi cis existents és de vital importància un estudi geotècnic per tal d’avaluar si la cimentació existent és sufi cient per a absorbir les noves càrre-gues de l’edifi ci o si, per contra, és necessària una cimentació independent per tal d’evitar possibles patologies produïdes per l’existència d’estrats que no puguin absorbir els assenta-ments previsibles.

PROVA DE CÀRREGA :Quan tenim un forjat antic al qual volem donar nova utilitat, canviar d’activitat o simplement assegurar-nos que el forjat té un comportament elàstic per suportar les sol·licitacions que es preveuen, la Prova de Càrrega és el mètode més utilitzat per tenir-ne la certesa.

REHABILITACIÓ: Proves i assaigs



ESTUDI MITJANÇANT ULTRASONS:En elements de dubtosa qualitat se sol realitzar aquest estudi, la comparació de la velocitat de propagació de l’ona ultra-sònica entre diferents elements ens pot ajudar a determinar de forma ràpida i no destructiva la qualitat dels mateixos. És un assaig molt utilitzat en elements que han patit un in-cendi, comprovant si el material ha modifi cat la seva qualitat pel sinistre. L’assaig també ens serveix com a primer mostreig abans d’extreure testimonis, per tal d’extreure’ls dels elements previsiblement més afectats.

TESTIMONI DE FORMIGÓ ENDURIT:Per saber amb total certesa la resistència a compressió d’un element estructural, podem extreure un testimoni cilíndric del mateix, després es trenca a compressió al Laboratori.

DETERMINACIÓ DEL CIMENT ALUMINÓS:En forjats amb biguetes de formigó construïts entre els anys 1950 i 1970 trobem sovint aquesta patologia, el Laboratori d’Assaig pot determinar si les biguetes contenen ciment alu-minós.

FONDÀRIA DE CARBONATACIÓ:Donat que la Carbonatació provoca una baixada del pH del formigó, quan la fondària de Carbonatació arriba a l’armat dels elements estructurals, aquests pateixen corrossió i l’armat perd les seves propietats mecàniques. Al Laboratori podem determinar aquesta fondària.

LÍQUIDS PENETRANTS:Quan s’ha de reforçar l’estructura i s’utilitzen elements metàl-lics per aconseguir-ho, en remuntes o addicions, aquest assaig ens permet conèixer si les soldadures dels elements estan ben executades .

DETERMINACIÓ DE L’ARMAT I CATES:En elements estructurals antics, on desconeixem la quantia i la morfologia de l’armat, determinem aquests paràmetres mit-jançant paxòmetre i detector de metalls, a part es poden fer cates en l’element per descobrir l’armat i determinar-ne els diàmetres i tipologia.

RESISTÈNCIA PARET DE CÀRREGA:Per determinar la resistència a compressió que pot tenir una paret de càrrega, podem extreure’n un tros i assajar-lo al Labo-ratori fent l’assaig de resistència a compressió fi ns a ruptura.

LABORATORI DEL C.I.T.A.M. ACREDITAT PEL D.P.T.O.P. DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EL 25 DE MAIG DE 2006· Formigó, els seus components i les armadures d’acer, 06170EHA06(B+C)· Assaigs de laboratori de geotècnia, 06172GTL06(B). Sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics,

06171GTC06(B)· Materials de fàbriques ceràmiques, 06173AFC05(B)· Morters per a obra, 06171GT06(B)


Sostenibilitat

EL COAATT Y LA SOSTENIBILIDAD

La sostenibilidad en la construc-ción y los conocimientos que la acompañan han pasado de ser un conjunto de ideas que algu-nos creían un tanto excéntricas,

a ser técnicas de carácter imprescindible en nuestra tarea diaria, ya no sólo por lo que las normas de nueva aplicación exi-gen, que no es poco, sino porque cada vez son más los usuarios, promotores o futuros ocupantes de una vivienda, que se preocupan de adquirir o construir un espacio sostenible. Las ventajas que este tipo de construcción nos proporciona, la reducción de consumo energético, de emisiones contaminantes, y residuos y la mejora de la calidad de vida, son as-pectos que cada vez infl uyen más a la hora de adquirir una vivienda.

Adquirir una vivienda es un acto que realizamos una, quizás dos veces en nu-estra vida, y que nos implica, compro-meternos con nuestro entorno inmediato para cuarenta, treinta o en el mejor de los casos veinte o diez años. Para ello, debemos ser conscientes de que no po-demos ofrecer cualquier espacio a cual-quier precio, sino que, del mismo modo que cuando adquirimos cualquier otro producto intentamos conocer la calidad del mismo y ver qué ventajas e inconve-nientes nos aporta respecto a otros, al ofrecer una vivienda, tenemos que ga-rantizar un producto de calidad, que sa-tisfaga las necesidades del comprador y cumpla las expectativas que éste pone en una inversión de esta índole.

Así mismo, creo que es nuestro de-ber como técnicos, asesorar a aquellas personas que quieren adquirir una vivi-enda, indicándoles cuales son los aspec-tos más importantes que deben tener en cuenta. Deben ser capaces de priorizar sus necesidades, refl exionar respecto a cuales son los aspectos de la vida diaria, que pueden facilitar su forma de vida o minimizar los gastos referentes al uso y aprovechamiento de la nueva construc-ción que están a punto de adquirir.

La arquitectura bioclimática tiene mucho que decir en estos aspectos. Una casa bien diseñada, que tenga en cuenta factores tales como: el entorno, la orientación, la topografía, pensada

para la optimización máxima de ener-gías limpias, la reutilización de aguas grises, el aprovechamiento de aguas pluviales o la correcta elección de mate-riales y sistemas constructivos nos puede aportar muchos benefi cios, no sólo en el aspecto económico, sino el confort que nos proporciona vivir en un entorno de estas características.

Desde la junta de gobierno del CO-AATT somos perfectamente conscientes de la responsabilidad que ha de asumir el arquitecto técnico en el sector de la edifi cación y especialmente en los mo-mentos en que vivimos ya que después de una época de expansión entramos en una clara desacelaración del sector que invita a una profunda refl exión sobre sus consecuencias en la profesión. Tene-mos por lo tanto que aprovechar estas circunstancias para salir reforzados y es por eso que es el momento de apostar claramente por la formación y por la especialización y asuntos tales como el código técnico o la efi ciencia energética toman una especial relevancia en secto-res tales como la rehabilitación que está ganando una importancia progresiva conforme se enfría el mercado inmobi-liario de nueva planta.

En los últimos meses se han estado

realizando una serie de charlas dentro del ciclo de HÁBITAT SOSTENIBLE, don-de se pretendía dar una visión global de la arquitectura sostenible, y el papel del arquitecto técnico en este marco.

Con este fi n, para que seamos no-sotros mismos capaces de refl exionar, o ver cuáles son los aspectos más rele-vantes de este tema, iniciamos un nuevo apartado en la revista TAG, núm. 52, que va a recoger una serie de artículos relacionados con la sostenibilidad.

Éstos artículos han sido redactados por técnicos especializados en este tipo de construcción, con larga experiencia en éste campo, y con la inquietud de difundir una nueva forma de ver la cons-trucción.

Espero que este nuevo apartado de la revista sea de vuestro interés, y os invito a realizar las aportaciones que creáis oportunas para enriquecer el co-nocimiento de todos.

JOSE LUIS HERNÁNDEZ OSMA

Vocal COAATT

Sostenibilitat


Parlar sobre quelcom industrialit-zat en ple segle XXI i parlar-ne com si fos una novetat sembla totalment incoherent en una so-cietat com la nostra, on tot el

que ens envolta sorgeix de processos industrialitzats (cotxes, telèfons, aparells informàtics, electrodomèstics…) i tanma-teix, resulta que en un bé de primera ne-cessitat com és la vivenda, s’empra per crear-la processos arcaics i carregosos, basats sobretot en procediments manu-als. D’altra banda hi ha una evident falta de mà d’obra qualifi cada: aquells paletes que sabien fer de tot i tot ho fe-ien bé, estan en vies d’extinció. En el seu lloc apareix tot un seguici de mà d’obra anomenada “especialitzada” que s’ocu-pa de fer tan sols una partida d’obra, es poden trobar així: “caravisteros”, “ta-biqueros”, “regatistes”, “estructuristes”, “enrajoladors”, “pavimenteros”, “pladu-reros”, “instal·ladors”, enguixadors, etc. Tot un seguici d’industrials que tot i fer bé la seva feina, provoquen sense vo-ler que tot aquest engranatge, altra-ment dit procés constructiu, sigui lent, feixuc, perillós i insostenible.

Lent perquè cadascun d’aquests industrials necessita coordinar-se en el temps amb els seus antecessors i suc-cessors en el treball, i aquest ajust de plannings es fa moltes vegades difícil, provocant alentiments i parades en els processos.

Feixuc per la paperassa que cadas-cun d’ells ha d’omplir abans de poder entrar en l’obra. Se’ls demana la iden-

tifi cació de cada operari, la conformitat d’estar al corrent del pagament de la se-guritat social, les assegurances de l’em-presa subcontractada, els papers signats on consten els elements de protecció que han rebut, la necessitat d’haver fet algun curs de prevenció de riscos... i més co-ses encara per poder complir totes les normatives, lleis i decrets que cada dia s’afegeixen al sector, a fi de regular-lo millor.

Perillós perquè cadascun d’aquest industrials ha d’aportar el seu material de seguretat i higiene, traient-lo i po-sant-lo cada vegada que entra i surt de l’obra.

Insostenible des de molts punts de vista: per la gestió de residus que genera cadascuna de les subcontractes, per la pròpia lentitud del procés, pel cost eco-nòmic que suposa duplicar processos.

I amb tots aquests arguments, cal preguntar-se com es manté aquesta si-tuació, no caldria d’industrialitzar els processos constructius tal i com s’ha fet a la resta de sectors de l’economia pro-ductiva?

Cal anar cap un procés d’industrialit-zació progressiu que permeti:• Reduir costos mitjançant la racionalit-

zació dels processos i la seva meca-nització.

• Millorar les condicions de seguretat, ja que molta part de la feina es fa en fàbriques o tallers, on tot està mes controlat.

• Millorar els controls de qualitat.• Disminuir els residus i fer possible el

reciclatge dels materials.• Reduir considerablement el temps de

duració de les obres.• Crear unes estructures de producció

més sòlides que possibilitin la pro-fessionalització del sector i la seva inversió en temes de I+D.

En tot aquest procés els professionals del sector hi tenen molt a dir, començant pels arquitectes que han de projectar pensant en aquest processos racionals, i continuant pels aparelladors i arquitec-tes tècnics (entre els qual estic molt orgu-

llosa de dir que m’hi trobo jo) que són els que viuen aquest procés de primera mà, que pateixen el dia a dia de les obres, i que sovint, han de fer equilibris per aconseguir que tot el personal treba-lli amb qualitat, a bon preu, coordinats i amb seguretat.

L’experiència de Prefabricats Pujol, malgrat que porta molts anys treballant en la construcció prefabricada, sem-pre havia estat en el sector industrial i d’obra pública, doncs la manera de projectar i dissenyar en aquestes infra-estructures, fa que els elements que les integren siguin sempre més repetitius i per tant, més fàcils de prefabricar. Els edifi cis residencials es fan “in situ”, pre-fabricant únicament part dels forjats.

Des de fa uns quants anys, el sec-tor residencial ha començat a demanar d’intervenir en el seu procés constructiu, alguns dels projectistes més innovadors han començat a aventurar-se en aquests camp i resultat d’aquest interès s’han construït alguns edifi cis de manera es-poràdica i quasi sempre de promoció pública. PMP-Promocions Montse Pujol ha fabricat, i segueix fabricant col·legis pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, blocs de pisos de protecció ofi cial (promoció d’habitatges del Pol-vorí a Barcelona per l’Incasol), però cal replantejar-se que no es pot començar una casa per la teulada, i que els passos en aquest procés han de dur un ordre, i el més encertat és començar pel més senzill: l’edifi cació unifamiliar.

Emparada en aquestes premisses, PMP-Promocions Montse Pujol ha des-envolupat un ventall d’habitatges amb l’objectiu que s’adaptin a cada persona o grup familiar, atenent a les necessitats de la vida contemporània com la sos-tenibilitat, la funcionalitat, el confort o el disseny. Així, s’han creat les “cases prêt-à-porter”, adoptant aquesta ex-pressió francesa en un intent d’oferir un producte de disseny i qualitat amb un preu assequible.

Avui és possible oferir al mercat una gama de vivendes que s’agrupen en tres patrons:

CONSTRUCCIÓRESIDENCIALINDUSTRIALITZADA

PUBL

IREP

ORTA

TGE

Sostenibilitat

Els models Clàssics, Moderns i, Bi-oclimàtics. En cadascun d’aquest grups es poden trobar vivendes de diferents es-tètiques, distribucions i metres quadrats, i adaptables a totes les parcel·les.

Dins de l’apartat bioclimàtic desta-ca, la Casa Kyoto, el primer habitatge unifamiliar de formigó basat en criteris d’edifi cació sostenible desenvolupat per una indústria. Entre els benefi cis ambien-tals de la Casa Kyoto destaquen: • Estalvi d’aigua (reciclatge de les ai-

gües pluvials i les aigües grises).• Estalvi d’electricitat (producció

d’electricitat mitjançant plaques foto-voltaiques).

• Ventilacions creuades i renovació d’aire mitjançant pous canadencs.

• Classifi cació energètica tipus A.

Les primeres Cases Kyoto s’han construit a la població de Torre-serona (a cinc minuts de Lleida) i han estat gua-nyadores del “Primer Premio Endesa a la promoción de viviendas sosteni-bles” d’àmbit estatal, atorgats durant el

sopar de presidents del Barcelona Mee-ting Point 2008.

Aquest tipus d’edifi cacions prêt-à-porter redueixen els processos construc-tius de la vivenda, ja que la major part de l’obra es fa a fàbrica, i així en tan sols quatre mesos des de l’obtenció del permís d’obres és possible tenir l’obra enllestida.

Això també facilita la feina de les direccions facultatives. L’arquitecte, desenvolupa en funció del model elegit pel seu client, la seva adaptació sobre la parcel·la, i l’hi personalitza la vivenda.

També s’agilitza la feina de l’apare-llador o arquitecte tècnic. Els controls de qualitat venen donats per l’empresa, la coordinació de seguretat és duu a ter-me amb un únic interlocutor, i la direc-ció d’execució d’obra és ràpida i està molt estandarditzada. El moment on es necessita més cura és en l’arrencada de l’obra, doncs aquí si que és necessari ser precís: només s’ha de marcar l’obra una vegada, però s’ha de fer bé, dons desprès, tot el muntatge és un “mecano”

de peces que s’encaixen les unes amb les altres.

PMP-Promocions Montse Pujol és conscient de que això és tan sols una primera pedra i està desenvolupant processos constructius que permetin industrialitzar també la construccio de vivendes plurifamiliars, però per això és necessària la implicació dels tècnics i el convenciment de que serà possible. Estem segurs que a poc a poc i entre tots, aconseguirem tirar endavant un nou model de construcció. Per la nos-tra part hi posem tota la nostra il·lusió que voldríem encomanar-vos mitjançant aquest article.

www.pmp-promocions.com www.casakyoto.com

www.practicoelkyoto.blogspot.com

MONTSE PUJOL I TORRENT

Gerent de PMP, SLGrup pujol

PUBLIREPORTATGE

Sostenibilitat


OrigenLa construcción prefabricada surgió inici-almente como un intento de reducir costes y aumentar la rapidez de la construcción. Para ello se idearon varias estrategias, pero todas ellas pasaban por desplazar parte del proceso constructivo a las fá-bricas, e intentar procesos de repetición, modularidad, integración, normalización y optimización.

Seguramente se habían realizado este tipo de propuestas desde el principio de la revolución industrial, pero hubo que espe-rar a la reconstrucción global de ciudades, después de la segunda guerra mundial, para su desarrollo generalizado. Había que construir mucho, y había que hacer-lo rápido y barato. Y no se tenía mucho dinero. El proceso se alargó más de lo de-bido, y llegó hasta el fabuloso crecimiento vegetativo de los años 60 y 70, reforzado por los grandes fl ujos de población a las ciudades.

La construcción prefabricada se ex-tendió por toda Europa, pero con más intensidad en los países más industrializa-dos o en los países del este, y con mayor timidez en los países más calurosos, me-nos industrializados, y con mayor carga cultural e histórica. Como resultado, en los países del norte de Europa se creó una fuerte industria de construcción prefabri-cada, mientras que en el sur de Europa, apenas progresó.

El gran problema de la prefabricación quizás haya sido que no ha tenido ocasión de evolucionar adecuadamente. Práctica-mente se ha quedado en una etapa inicial, a pesar de que la tecnología actual permite realizar todo tipo de edifi cios, con altísima calidad, precio reducido, y con cualquier tipo de forma. La razón de este estancami-ento se ha debido, fundamentalmente, al rechazo social.

Este rechazo social tiene un doble ori-gen. Por un lado, tras la caída del comu-nismo se siguieron construyendo viviendas prefabricadas en los países del este. Estas viviendas prefabricadas en realidad tenían buena calidad (hay quien piensa que may-or calidad que las viviendas que se han construido en los últimos 5 años), no obs-tante los ciudadanos ya habían asociado el concepto de vivienda prefabricada a las

carencias del régimen comunista. Por ello, al rechazar dicho régimen, implícitamente se estaban rechazando las viviendas pre-fabricadas.

Por otro lado, las primeras viviendas prefabricadas construidas en los antiguos países comunistas eran pequeñas, de mala calidad, y con un aspecto de “conejeras”, “cuarteles”, o similar. El aspecto de estos edifi cios se asoció rápidamente con el concepto de “vivienda prefabricada”. Por ello, a pesar de la enorme evolución y riqueza formal de los actuales sistemas de construcción prefabricada, el ciudadano continúa teniendo la misma percepción original de la construcción prefabricada.

Es cierto que en los antiguos países co-munistas solo habitaban las viviendas pre-fabricadas los estratos más pobres de la sociedad. Pero no hay que confundir este hecho con la falta de calidad de los edi-fi cios. Hay que tener en cuenta que estos bloques prefabricados de viviendas care-cían por completo de infraestructuras. Por ello, las viviendas se convertían en simples receptáculos para dormir.

En cambio, en algunos países fronteri-zos, como es el caso de la actual Repúbli-ca Checa, los bloques de vivienda prefa-bricados se habitan no solo por las clases pobres, sino también por comerciantes, profesionales liberales… y en general por estratos mas adinerados. Es cierto que las viviendas prefabricadas construidas en los años 70 y 80 de la República Checa tenían muy buena calidad (incluso mayor calidad que las viviendas convencionales construidas en la actualidad), pero la ra-zón de esta aceptación social plural se debe, también, a la buena dotación de infraestructuras y equipamiento de los bar-rios en los que se han construido bloques de viviendas prefabricados.

Como quiera que sea, y a pesar de sus enormes ventajas, la arquitectura industri-alizada y prefabricada no ha sabido con-vencer a la sociedad. Sin embargo, todo apunta a que la situación cambiará com-pletamente en los próximos años.

Evolución de los sistemas prefabri-cados y libertad de diseñoSin duda, el aspecto burdo, rígido, repeti-tivo, monótono y simplista de los edifi cios prefabricados del norte de Europa en los años 70 y 80 reforzó la mala imagen que ya se tenia de la construcción prefabrica-da (en su mayor parte de los países comu-nistas).

Sin embargo los sistemas constructivos industrializados y prefabricados han evo-lucionado muchísimo desde entonces, y en la actualidad las posibilidades de diseño son ilimitadas. De hecho, pueden identi-fi carse tres etapas diferentes en su evolu-ción.

En una primera etapa se desarrolla-ron productos con un diseño constructivo y soluciones tipológicas muy rígidas que verdaderamente limitaron los procesos cre-ativos de los arquitectos. En esta época, las soluciones arquitectónicas se centraron fundamentalmente en la organización es-pacial del conjunto, más que al diseño de las viviendas.

Sin embargo, en una segunda etapa se desarrollaron productos que permitieron una cierta elección de los diseños, y su ob-jetivo era crear sistemas de componentes semi-abiertos. Estos sistemas posibilitaban el desarrollo de una variedad limitada de tipologías por parte de los proyectistas, a partir de diseños de componentes muy ela-borados pero de poca fl exibilidad.

Por último, en la actualidad estamos asistiendo a una tercera etapa en el uso de sistemas prefabricados. Actualmen-te se construyen sistemas prefabricados, completamente abiertos, que son capaces de proporcionar una gran variedad de posibilidades de desarrollo de diseño de tipologías. Con la tecnología actual, y los avanzados sistemas de CAD/CAM/CAE prácticamente se puede construir en fábri-ca cualquier componente de un edifi cio, para ser montado, con posterioridad, en el lugar que le corresponda en obra.

SITUACIÓN ACTUAL DE LA CONSTRUCCIÓN PREFABRICADA EN EUROPA


Sostenibilitat

Sistemas de prefabricación a base de madera, acero y hormigón ar-madoLa construcción prefabricada en Europa se basa fundamentalmente en el uso de tres materiales concretos: la madera, el acero y el hormigón armado. Es cierto que se puede industrializar y prefabricar todo tipo de elementos constructivos, y con cualquier tipo de material. Sin embargo, estos tres materiales son básico, y los más utilizados.

La construcción industrializada basada en la madera ha tenido un auge tremendo en la última década, sobre todo, debido al elevado coste de venta de las actuales vivi-endas. Cuando, el coste medio de la cons-trucción de viviendas habituales ronda los 1.000 euros/m2 en España, una construc-ción prefabricada de madera, apenas su-pone unos 600 euros/m2. Además, apro-vechándose del carácter mueble de este tipo de construcciones, y un vacío legal, mucha gente decide construir por inicia-tiva propia, en solares de su propiedad. De hecho, en España se construyen unas 5.000 viviendas al año.

La construcción industrializada y prefa-bricada basada en módulos y perfi laría de acero tiene una incidencia mayor en el mer-cado. De hecho, en España se construyen unas 12.000 viviendas al año con módulos de acero. Sin duda, este hecho se debe a la percepción social (errónea) de que la construcción en acero es más robusta y duradera que la construcción en madera. Pero, la construcción prefabricada metáli-ca se extiende todavía más en otros tipos de edifi cios tales como colegios, hoteles, gasolineras, y edifi cios administrativos en general. El secreto de este crecimiento ex-plosivo se debe, sin duda, a que este tipo de construcción puede llegar a ser un 30% más económica que la convencional, y los plazos de construcción pueden dividirse por tres, como mínimo.

Sin embargo, los sistemas de industri-alización y prefabricación mas extendidos y deseados se basan en la utilización del hormigón armado, sobre todo en España (hay que decir que España supone casi el 10% del mercado de hormigón de toda Eu-ropa). Sin duda, la prefabricación a base de hormigón armado ofrece muchísimas posibilidades que no tienen otros materi-ales. La construcción a base de hormigón armado es más robusta, más resistente al fuego, con mayor aislamiento acústico, con mayor inercia térmica, más económi-ca, y más ecológica.

Los sistemas prefabricados de hormi-gón se han extendido por toda Europa, y han sido utilizados en una amplia varie-dad de tipologías de edifi cios. De hecho ha sido tan intensa su utilización que, en apenas 60 años han evolucionado muchí-simo, y pasando por tres etapas bien dife-renciadas.

- La primera etapa corresponde a la utilización de los sistemas prefabricados de grandes paneles, desarrollados en Eu-ropa a principios de los cincuenta para solucionar el problema de la vivienda oca-sionada por su destrucción masiva durante la guerra. Estos sistemas tenían unas limi-taciones importantes, sobre todo debido a los altos costos iniciales de las plantas de fabricación, y al reducido radio de acción para los traslados de las piezas.

- La segunda etapa corresponde al des-arrollo de sistemas prefabricados semi-pe-sados y ligeros. En estos sistemas se puede destacar la incorporación de componentes industrializados de tamaño medio, con las facilidades que ello conlleva en cuanto a traslado y montaje. Los requerimientos de capital para el desarrollo de una fábrica estas características son menores, y el ra-dio de acción de producción desde una fábrica es mucho mayor. Por otro lado, estos sistemas tienen también una mayor libertad de diseño.

- La tercera etapa, corresponde a los sistemas prefabricados que incorporan todo tipo de componentes realizados en las fábricas y que poseen una gran fl exibili-dad de ejecución, sin grandes limitaciones de tamaño y con costos adecuados. Este tipo de sistemas tiene una ventaja adicio-nal ya que son capaces de proporcionar un determinado número de piezas básicas industrializadas (componentes estándar). Estas piezas pueden ensamblarse entre sí, en talleres intermedios, formando compo-nentes arquitectónicos más complejos. Por último, estos componentes son ensambla-dos entre sí en la obra.

La industrialización en la construcción a partir de esta tercera etapa ha marcado una tendencia que paulatinamente se va imponiendo en la sociedad, con el fi n de aprovechar las posibilidades de la prefa-bricación de componentes.

La posibilidad de repetir procesos de producción permite fomentar la especi-alización de la mano de obra, y adoptar métodos de la producción seriados. Por ello, el sector de la construcción industri-alizada comenzó a desarrollar un conjun-to de operaciones especializadas que per-

mite hacer un mejor uso de herramientas, equipos y máquinas. De este modo, se pu-ede sustituir, de forma gradual, el trabajo en obra por operaciones mecánicas más efectivas realizadas en taller. Ello permite obtener resultados constructivos óptimos, en tiempos adecuados a las necesidades de los programas de construcción, y en una ambiente de trabajo más aceptable para la mano de obra.

Los componentes que salen de estas lí-neas de producción se llevan directamente a la obra, y a través de un montaje sis-tematizado adecuado a las características de cada sistema constructivo, se logra un producto fi nal de rápida ejecución, y con un adecuado nivel de calidad.

Esta concentración de las operaciones especializadas permite trasladar a talleres permanentes las tareas que no tienen por qué ejecutarse en obra.

Como conclusión podemos deducir que, aunque los tres sistemas básicos de prefabricación pueden coexistir y comple-mentarse, el peso fuerte debe recaer sobre los sistemas prefabricados basados en el hormigón armado, debido a sus enormes posibilidades, y a un gran número de ven-tajas adicionales.

Ventajas e inconvenientes de la pre-fabricación con hormigón armadoSin duda, los sistemas prefabricados a base de elementos de hormigón armado son mucho mejores que los demás. Y por otro lado también ofrecen muchas ven-tajas sobre los sistemas de hormigonado “in situ”. A continuación se resumen sus ventajas y también algunos de sus incon-venientes. Inconvenientes que ya se están empezando a resolver, y que sin duda, au-mentará el número de edifi cios construidos con este sistema, y como consecuencia, su aceptación social.

Alta resistencia y robustez: Los sistemas estructurales prefabricados de hormigón armado y pretensado pueden tener la mis-ma resistencia estructural que los sistemas de construcción convencionales. Así mis-mo, se pueden conseguir sistemas estructu-rales prefabricados, de tal modo que sean capaces de resistir cualquier tipo de soli-citación, vertical, horizontal o aleatoria. Por otro lado estos sistemas tienen menor deformación estructural en elementos hori-zontales (losas).

Amplia variedad de formas arquitectó-nicas: Hoy en día se pueden fabricar todo

tipo de piezas, con formas irregulares, ta-maños diversos, y capaces de ensamblar-se entre si, y obtener las formas deseadas por cualquier arquitecto, en el diseño de sus edifi cios.

Resistencia al fuego: Los paneles prefabri-cados de hormigón armado tienen en pro-medio de una a dos horas de resistencia al fuego, sin necesidad de ningún tipo de protección.

Reducción de costes: La construcción a base de sistemas prefabricados de hormi-gón armado y pretensado puede reducir una media de un 7% el coste de construc-ción de cualquier tipo de edifi cio.

Velocidad de construcción: La construc-ción a base de paneles prefabricados de hormigón puede ser 4 veces más rápida que los sistemas de construcción conven-cionales. Del mismo modo, puede llegar a ser dos veces más rápida que la construc-ción a base de elementos prefabricados de acero.

Inercia térmica: Debido al elevado peso de los elementos constructivos realizados con hormigón armado, la construcción re-sultante tiene una elevada inercia térmica. Esto es muy importante ya que el consumo energético de los edifi cios se puede reducir de forma sustancial. En verano los edifi cios permanecen frescos a lo largo del día, ya que han almacenado el fresco durante la noche. En cambio, en invierno los edifi cios permanecen calientes durante la noche, ya que han acumulado el calor generado por la radiación solar a lo largo del día.

Aislamiento acústico: Debido al elevado peso de los sistemas prefabricados a bese de elementos de hormigón armado y pre-tensado los edifi cios resultantes disponen de un elevado nivel de aislamiento acús-tico.

Sostenibilidad: El hormigón es el materi-al de construcción que menos energía ha necesitado para su obtención (aproxima-damente 1 MJul/kg, es decir, tres veces menos energía que la madera, 17 veces menos que el acero, y unas 220 veces menos que el aluminio). Por ello, construir con hormigón es una garantía energética. Sin embargo, las estructuras convenciona-les de hormigón armado son continuas, para garantizar la rigidez de los nudos. Por ello, superada la vida útil del edifi cio no hay mas remedio que derribarlo, con

la consiguiente generación de residuos y emisiones. En cambio, las estructuras re-alizadas a base de elementos prefabrica-dos de hormigón pueden desmontarse, sin generar residuo alguno. Por ello, los sis-temas prefabricados basados en paneles de hormigón ensamblados in situ se con-vierten en los sistemas mas sostenibles de todos cuantos existen, ya que son los que menos energía necesitan, y los que menos residuos y emisiones generan.

Vistas las enormes ventajas de estos sis-temas, también hay que señalar sus incon-venientes, ya que, una vez superados, se incrementará enormemente su aceptación social.

Falta de información: Los arquitectos, in-genieros y contratistas dudan en utilizar la técnica debido a la falta de conocimiento sobre la mecánica estructural, prepara-ción, y diseño de estos elementos en sus proyectos. El tema rara vez se enseña en las universidades y, en general, sólo se accede a él por medio de cursos de post-grado y Másters. De este modo, los cons-tructores se ven privados de las ventajas técnicas y económicas de estos avances en la moderna tecnología de la construcción.

Limitaciones empresariales: Los sistemas constructivos prefabricados están limitados por el tamaño de las plantas de hormigo-nado, la sección transversal admisible de ciertos elementos estructurales, el tipo de fachada, la capacidad de carga de las grúas torre, mano de obra califi cada, en-tre otros.

Limitaciones tecnológicas: Para poder re-alizar los elementos prefabricados de un determinado tipo de edifi cio se necesita una infraestructura tecnológica importante, que además es muy costosa.

Industrialización, prefabricación y sostenibilidadLos pilares básicos en los que se funda-menta la arquitectura sostenible son los siguientes:

1. Optimización de los recursos y materi-ales

2. Disminución del consumo energético y fomento de energías renovables

3. Disminución de residuos y emisiones4. Disminución del mantenimiento, explo-

tación y uso de los edifi cios5. Aumento de la calidad de vida de los

ocupantes de los edifi cios

Por tanto, el grado de consecución de cada uno de estos pilares básicos constitu-ye por tanto el nivel de sostenibilidad de una construcción.

No obstante, estos pilares básicos son muy generales y ambiguos. Por ello, se hace necesario dividirlos en varias partes, de tal modo que sean diferentes entre sí, y al mismo tiempo, fáciles de identifi car, de ejecutar, y de evaluar. Estas partes se denominarán “indicadores sostenibles”, y servirán tanto para evaluar el grado de sostenibilidad de un determinado edifi cio (si el edifi cio ya está construido), como para dar las pautas para la construcción de un edifi cio 100% sostenible (para el proyecto de nuevos edifi cios).

De este modo, los indicadores se con-vierten en un conjunto de pautas a seguir para la consecución de una arquitectura sostenible. Por tanto, el grado de cumpli-miento de cada indicador, nos puede pro-porcionar un valor cuantifi cable, que cons-tituye su nivel de sostenibilidad.

Del mismo modo, los indicadores soste-nibles también pueden usarse para medir el grado de “sostenibilidad” de un edifi co ya construido. Y por supuesto, pueden cu-antifi car el grado de sostenibilidad de un determinado material, una tecnología, o un sistema constructivo.

A continuación se presentan los 38 in-dicadores sostenibles identifi cados:1. Optimización de los recursos y materiales1.1. Utilización de materiales y recursos naturales.1.2. Utilización de materiales y recursos duraderos1.3. Utilización de materiales y recursos recuperados1.4. Reutilización de materiales y recursos 1.5. Utilización de materiales y recursos reutilizables 1.6. Grado de reutilización de los materiales y recursos utiliza-

dos1.7. Utilización de materiales y recursos reciclados1.8. Utilización de materiales y recursos reciclables1.9. Grado de reciclaje de los materiales y recursos utilizados1.10. Grado de renovación y reparación de los recursos utiliza-

dos1.11. Grado de aprovechamiento de los recursos

2. Disminución del consumo energético2.1. Energía utilizada en la obtención de materiales de cons-

trucción

Sostenibilitat


2.2. Energía consumida en el transporte de los materiales2.3. Energía consumida en el transporte de la mano de obra2.4. Energía utilizada en el proceso de construcción del edifi -

cio2.5. Consumo energético del edifi cio 2.6. Idoneidad de la tecnología utilizada respecto a paráme-

tros intrínsecos humanos2.7. Grado de utilización de fuentes de energía naturales me-

diante el diseño del propio edifi cio y su entorno. (Grado de Bioclimatismo).

2.8. Inercia térmica del edifi cio 2.9. Grado de utilización de fuentes de energía naturales me-

diante dispositivos tecnológicos. (Grado de integración arquitectónica de energías alternativas).

2.10. Consumo energético en la deconstrucción del edifi cio (desmontaje, demolición, tratamiento de residuos, etc.).

3. Disminución de residuos y emisiones3.1. Residuos y emisiones generados en la obtención de los

materiales de construcción3.2. Residuos y emisiones generados en el proceso de cons-

trucción del edifi cio3.3. Residuos y emisiones generados durante la actividad del

edifi cio3.4. Residuos y emisiones generados en la deconstrucción del

edifi cio.

4. Disminución del mantenimiento, explotación y uso de los edifi cios

4.1. Adecuación de la durabilidad del material a su vida útil en el edifi cio

4.2. Energía consumida cuando el edifi cio está en uso4.3. Energía consumida cuando el edifi cio no está en uso4.4. Consumo de recursos debido a la actividad en el edifi cio4.5. Emisiones debidas a la actividad en el edifi cio4.6. Energía consumida en la accesibilidad al edifi cio4.7. Grado de necesidad de mantenimiento del edifi cio4.8. Entorno socio-económico y costes de mantenimiento4.9. Coste del edifi cio

5. Aumento de la calidad de vida de los ocupan-tes de los edifi cios

5.1. Emisiones nocivas para el medio ambiente5.2. Emisiones nocivas para la salud humana5.3. Índice de malestares y enfermedades de los ocupantes

del edifi cio5.4. Grado de satisfacción y bienestar de los ocupantes

Una vez identifi cados los indicadores sostenibles ya estamos en condiciones de cuantifi car el nivel de sostenibilidad de un determinado material o sistema constructi-vo.

Es evidente que los sistemas constructi-vos industrializados y prefabricados (sean del tipo que sean) tienen un altísimo nivel de sostenibilidad, tal y como se justifi ca a continuación:

Optimización de los recursos y materi-ales: En fábrica se aprovechan mejor los materiales que en obra. Además, los ele-

mentos prefabricados pueden desmontar-se, repararse y ser reemplazados por otros elementos. Del mismo modo, en fábrica es más fácil utilizar materiales reciclados, y es más fácil reciclar los materiales habitu-almente utilizados.

Disminución del consumo energético: Esevidente que al reducirse los tiempos y cos-tes de construcción, se esta reduciendo la energía necesaria en la construcción de un edifi cio. Del mismo modo, la construcción en fábrica consume menos energía que la construcción de elementos similares en obra. Por no hablar de la reducción de la mano de obra necesaria, y la reducción del transporte de materiales.

Disminución de residuos y emisiones: Elhecho de realizar en fábrica los componen-tes de un edifi cio asegura la optimización de los recursos empleados, y por tanto, la disminución de residuos generados. Del mismo modo, los elementos prefabricados son relativamente fáciles de desmontar, por lo que se disminuye la generación de residuos también en el desmantelamiento de los edifi cios construidos.

Disminución del mantenimiento, explo-tación y uso de los edifi cios: Utilizandoelementos prefabricados se reduce sustan-cialmente el precio de construcción de los edifi cios. Pero del mismo modo, se dimi-nuye la necesidad de mantenimiento, ya que los controles de calidad empleados en una fábrica siempre son sustancialmente superiores a los controles de calidad en una obra. Ello alargará la vida útil de los componentes de un edifi cio, y su necesi-dad de mantenimiento.

Aumento de la calidad de vida de los ocupantes de los edifi cios: Si un edifi cio se construye de forma más ecológica, rá-pida y económica, sin duda eso repercu-tirá en la gratifi cación y bienestar de sus ocupantes.

Como resultado del anterior análisis y de forma cuantitativa, puede resumirse que la industria de prefabricados de hor-migón está marcando una pauta importan-te en la reducción de agentes contaminan-tes: hasta un 45% en el uso de materiales tradicionales, hasta un 30% en el uso de energía eléctrica, un 40% menos residuos de demolición, entre otros factores.

Del mismo modo, hay que decir que, en los últimos años, se han construido va-rias plantas de reciclaje de hormigón, y

las futuras plantas de prefabricación fun-cionarán como un sistema cerrado, en el que todo se procesará, reciclará e industri-alizará en nuevos elementos para la cons-trucción.

El futuro de la construcción prefa-bricada en EuropaDurante los últimos cinco años Europa se ha convertido en un campo de experimen-tación en el cual con frecuencia se llevan al límite los conceptos habituales para dar solución a nuevos retos constructivos.

La tecnología ha evolucionado muchí-simo, y por tanto los sistemas de prefabri-cación permiten en la actualidad realizar casi cualquier tipo de edifi cio, pero de forma más económica, más rápida y más ecológica.

Sin embargo, a pesar de este rápido adelanto tecnológico, la sociedad sigue teniendo una mala percepción de la cons-trucción prefabricada, lo cual difi culta su desarrollo y su implantación generaliza-da.

Por ello, de cara al futuro, es importan-te que se difundan lo más ampliamente po-sible ejemplos singulares de arquitectura prefabricada. De este modo, la sociedad podrá darse cuenta de que los resultados pueden ser muy atractivos, funcionales, cómodos, y además fl exibles, económicos, rápidos y sostenibles. Y como resultado, dejará de obstaculizar el desarrollo de las enormes y atractivas posibilidades de la arquitectura prefabricada.

Por ello, creo que publicaciones como la presente son fundamentales en nuestra sociedad.

LUIS DE GARRIDODoctor Arquitecto, Doctor Informático,

Master en UrbanismoProfesor invitado en el Massachussets

Institute of Technology (MIT). USAPresidente de la Asociación Nacional para

la Arquitectura Sostenible (ANAS)Director del Master en Arquitectura

SosteniblE (M.A.S.)[email protected]

Sostenibilitat



Actualitat

El 2 de desembre de 2008 es va fer públic el Decreto Ley sobre el fondo estatal de inversión lo-cal, dotat amb 8.000 milions d’euros (MEUR), inclòs en un

paquet de mesures de xoc per afrontar la crisi que també inclou altres 3.000 MEUR per a la indústria de l’automòbil i la Llei de Dependència. Preveu la cre-ació de 300.000 llocs de treballs nous. Es fi nançarà amb emissió extraordinària de deute públic.

La característica fonamental resideix en la gestió municipal dels fons, amb assignació proporcional en funció dels habitants de cada població. Es fi nan-çarà el 100% de l’import dels projectes aprovats.

Les obres que es poden presentar per part dels ajuntaments són:

• Adequació, rehabilitació o millora d’entorns o espais públics urbans, així com de promoció industrial.

• Equipaments i infraestructures de ser-veis bàsics en les xarxes viàries de sanejament, enllumenat i telecomuni-cacions.

• Construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edifi cis i equipaments so-cials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius.

• Medi Ambient, prevenció de la con-taminació i gestió de residus urbans, així com les orientades a impulsar l’es-talvi i efi ciència energètica.

• Supressió de barreres arquitectòni-ques.

• Conservació del patrimoni municipal i protecció i conservació del patrimoni històric del municipi.

• Construcció, adequació, rehabilitació o millora de la xarxa d’abastiment d’aigua potable a domicili i tracta-ment d’aigües residuals.

• Inversions per a projectes de mobili-tat sostenible en matèria de transport i encaminades a millorar la seguretat vial.

• Prevenció i servei d’extinció d’incen-dis.

• Promoció del turisme.

Amb les característiques següents:

• Han de ser obres de competència mu-nicipal, de nova planifi cació, és a dir, que la seva execució no fos prevista als pressupostos de l’ens municipal pel 2009.

• D’execució immediata: que la licita-ció comenci abans que passi un mes des de la publicació de la resolució d’autorització del seu fi nançament en la pàgina web del Ministerio de Admi-nistraciones Públicas (MAP).

• Cada contracte d’obra pot tenir un valor màxim de 5 MEUR, no podent fraccionar-se una obra en diversos contractes. Per a mancomunitats i agrupacions de municipis els límits són els mateixos.

• Cada ajuntament podrà sol·licitar fi -nançament per a tants projectes com estimi, per compte propi o com a par-ticipant d’una mancomunitat o agru-pació de municipis, sempre i quant no es superi la quantitat establerta en funció de la seva població.

• Les obres hauran de sortir a licitació pública per qualsevol dels procedi-ments (obert, restringit o negociat, amb o sense publicitat) previstos en la Ley de Contratos con el Sector Público, o tramitades com a contracte menor.

• Els municipis de menys de 200 habi-tants, prèvia autorització especial del MAP, podran executar directament les obres.

• El fi nançament amb càrrec al fondo estatal de inversiones locales cobrirà l’import real de l’execució de l’obra incloent l’IVA (o impost assimilable).

TramitacióSerà telemàtica en la seva totalitat, a tra-vés de la web del MAP www.map.es. La sol·licitud estarà adreçada a la Subdele-gación del Gobierno a Tarragona. No s’atendran sol·licituds per telèfon, correu ordinari o presencials. Els dubtes, a par-tir del 10 de desembre, al correu electrò-nic [email protected].

Caldrà un certifi cat digital, que es pot obtenir mitjançant les entitats certi-

fi cadores autoritzades, com per exem-ple la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (www.cert.fnmt.es). Podran pre-sentar sol·licituds tant ajuntaments a tí-tol individual, com en mancomunitats o agrupacions de 2 o més municipis.

Documentació per la sol·licitudMemòria de la inversió, indicant pres-supost i terminis, persones a ocupar, certifi cat de què és una obra no pre-vista al pressupost elaborat pel 2009, i l’acord del Ple o de la Junta de Govern que aprova el projecte (es poden apro-var més d’un projecte per cada Ple). En cas de mancomunitats, acord del Ple de l’òrgan de govern que correspongui. En cas d’agrupacions de municipis, la sol-licitud la presenta un dels ajuntaments i s’haurà d’adjuntar els acords de tots els Plens dels ajuntaments que participen.

TerminisPresentació de sol·licituds: Del 10

de desembre de 2008 al 24 de gener de 2009.

Verifi cació de projectes: 10 dies des de la seva presentació, per la sub-delegación del Gobierno

Dictamen de resolució: 10 dies des de la verifi cació, el secretario de Esta-do de Cooperación Territorial dictarà resolució d’autorització pel fi nançament del projecte. Es publicarà al web www.map.es

Adjudicació provisional del con-tracte: 20 dies des que fi nalitzi el ter-mini de presentació (24/1/09) per procediments obert, restringit o negociat amb publicitat, i en procediment negoci-at sense publicitat quan se sol·licitin les ofertes.

Contracte defi nitiu: 5 dies hàbils des de contracte provisional.

Cobrament: El 70% a la adjudicació de l’obra. 30% al acabar l’obra, que no pot estendre’s més enllà del 1er trimes-tre de 2010 (prorrogable 6 mesos amb causa justifi cada no imputable al consis-tori local).

Abonament als contractistes: 30dies hàbils des de l’expedició del certi-

DECRET LLEI SOBRE EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL


Actualitat

fi cat d’obra, o document que acrediti la realització del contracte.

Condicions del fi nançamentLes obres fi nançades amb el fondo esta-tal de inversiones locales tindran la con-sideració d’urgents, als efectes previstos en l’article 96 de la Ley de Contratos del Sector Público que habilita aquesta via d’actuació excepcional.

En els contractes s’ha d’assegurar, mitjançant clàusula específi ca, que el nou personal a ocupar es trobi en situa-ció d’atur (defi nició d’atur: art. 208 de la Ley General de la Seguridad Social).

En el projectes fi nançats amb càrrec a aquest fons haurà de constar en un lloc visible la llegenda “Fondo de in-versión local para el empleo - Gobierno de España”.

Quan s’hagi adjudicat l’obra, l’ajun-tament presentarà telemàticament via www.map.es un certifi cat del secretari municipal amb la conformitat de l’alcal-de, en la que constin:

• La data d’adjudicació• Identitat de l’empresa adjudicatària.• Import del contracte.• Nombre de persones a ocupar.• Acreditació d’estar al corrent de les

obligacions tributàries i amb la Segu-retat Social.

En rebre aquest certifi cat, la Direc-ción General de Cooperación Local lliu-rarà el 70% de l’import d’adjudicació a favor de l’Ajuntament.

El 30% restant s’abonarà quan s’acabi l’obra, al remetre al MAP la justifi cació de conclusió via electrònica (www.map.es), presentant memòria dels llocs de treball creats, identifi cació dels treballadors contractats i relació de les certifi cacions d’obra, amb identifi cació del creditor i de les factures, el seu im-port, percentatge fi nançat amb recursos procedents del fondo, data d’emissió i data de pagament efectiu, així com la data de recepció i la certifi cació fi nal de l’obra. Aquesta relació de certifi cats estarà classifi cada per obres. Ambdós documents (memòria i relació) seran emesos per l’alcalde i acompanyats per l’informe de l’interventor municipal que acrediti la seva veracitat. El termini per acabar l’obra i presentar la documenta-ció és abans que acabi el primer trimes-

tre del 2010. Excepcionalment, podrà autoritzar-se una pròrroga de 6 mesos per causa justifi cada no imputable a l’entitat local contractant.

Verifi cació i justifi cacióLa Intervenció General de l’Estat podrà verifi car que els recursos del fondo s’han destinat a fi nançar les inversions previs-tes i la creació dels corresponents llocs de treball.

La no presentació, total o parcial, in-complerta o inexacta de l’aplicació dels recursos rebuts, comportarà que l’ajun-tament haurà de tornar les quantitats no justifi cades, així com la falta de col-laboració que impossibiliti la comprova-ció i el control.

REDACCIÓ TAG

Alguns exemples Habitants* Assignació del fons per municipi i total

Altafulla 4.415 781.403,20 €

Cambrils 29.112 5.152.482,46 €

Catllar (El) 3.751 663.882,99 €

Constantí 6.183 1.094.318,46 €

Creixell 2.952 522.469,37 €

Cunit 11.102 1.964.923,75 €

Montblanc 6.818 1.206.706,01 €

Mont-roig del Camp 10.292 1.821.563,25 €

Morell (El) 2.855 505.301,51 €

Pallaresos (Els) 3.538 626.184,49 €

Reus 104.835 18.554.565,08 €

Riudoms 6.149 1.088.300,86 €

Roda de Barà 5.586 988.656,47 €

Salou 23.398 4.141.171,49 €

Selva del Camp (La) 5.097 902.109,20 €

Tarragona 134.163 23.745.277,00 €

Torredembarra 14.524 2.570.577,60 €

Tortosa 34.832 6.164.855,35 €

Valls 23.948 4.238.515,04 €

Vendrell (El) 33.340 5.900.788,86 €

Vila-seca 18.678 3.305.786,87 €

TOTAL PROVÍNCIA 757.795 134.120.824,55 €

Fons per habitant 176,99 €

* Habitants segons dades padró de l’Institut Nacional d’Estadística, última actualització a data 1-1-2007.


Actualment ningú qüestiona que un projecte de rehabili-tació comporta un complex procés previ en el qual es realitzen diferents estudis

especialitzats. Però, de la mateixa ma-nera que una encertada diagnosi permet una actuació reeixida, altres estudis, tant o més necessaris, encara es releguen i s’obvien. Aquesta circumstància anò-mala —per dir-li d’alguna manera—, va en detriment de la qualitat global del projecte. Intervenir en un espai públic o en un edifi ci, del qual desconeixem la seva formació, trajectòria, usos... en defi nitiva la seva història; comporta la mutilació del seu procés natural de con-tinuïtat. Els estudis històrics aporten el coneixement necessari sobre el conjunt patrimonial en el qual s’ha d’intervenir i recolzen analíticament qualsevol pro-cés, donant com a resultat la continuïtat lògica a un patrimoni viu1.

Si féssim un breu recorregut per les publicacions nacionals i internacionals de les darreres dues dècades entorn als projectes de rehabilitació i a visions crítiques sobre els seus resultats, ens sorprendria que de forma reiterada pre-

ocupi l’estandardització en les actuaci-ons i, per tant, en els resultats, donant l’esquena absolutament a totes aquelles especifi citats geogràfi ques, tècniques i culturals. Tots coneixem nuclis rurals transformats en reductes de tipisme querecorren una àmplia zona geogràfi ca o centres històrics que intenten potenciar els seus valors patrimonials, mitjançant rehabilitacions que neguen el mestissat-ge i la vocació d’individualitat lligada a la pròpia història. Els estudis històrics poden solucionar aquests problemes? I és clar que no! El que aporten aquests estudis és el coneixement històric sufi ci-ent sobre l’espai urbà o l’edifi ci en el qual es vol intervenir i aquest coneixe-ment permet actuar des de la respon-sabilitat, recolzant l’adopció de criteris prioritaris i més pertinents2.

Objectius dels estudis històricsLa pròpia naturalesa del patrimoni ar-quitectònic, tant del monumental com del domèstic, porta de forma natural a l’es-tudi de tots els seus elements des d’una perspectiva eminentment formal, funcio-nal i constructiva. Però la Història, com a disciplina, ens facilita un mètode propi

de coneixement. L’objectiu bàsic de l’es-tudi històric és l’aportació i gestió de tots aquells documents que facilitin la com-prensió de processos únics i irrepetibles que conformen el patrimoni de forma in-dividual i singularitzen el resultat en ca-dascuna de les fi nques, i alhora gestiona i avalua aquesta documentació en rela-ció al context que la va veure néixer.

Si donem una ràpida ullada a qual-sevol carrer Major dels nuclis urbans el que primer ens atraurà és la visió uni-tària del conjunt que en defi nitiva és el resultat del metacontext; però si aquesta aproximació la fem de forma individu-alitzada podrem valorar les diferències entre cadascuna de les fi nques i el que intrínsecament ens explicarà és l’endo-context. El metacontext és materialitza a través de les ordenances d’edifi cació, de compartir un mateix moment històric i una cultura, i esdevé la clau per en-tendre perquè en un carrer o, fi ns i tot, en un barri unes cases s’assemblen a les altres; en canvi, l’endocontext potencia, ens explica el que les diferencia, ja sigui a través dels acabats, de l’ornamentació o de tots aquells elements que la singula-ritzen respecte a les fi nques veïnes3.

ESTUDIS HISTÒRICS I REHABILITACIÓRefl exions a l’entorn dels estudis previs al projecte de rehabilitació

El passeig de la Muralla de Mar de Barcelona, fotogra-fi ada per Martí i editada el 1874 en el Àlbum Bellezas de Barcelona. Col·lecció particular

Patrimoni


Patrimoni

Un dels exemples clau de l’aportació al projecte de rehabilitació d’un estudi històric i que mostra clarament aquests conceptes relacionats amb el context, el podem veure a la Plaça de Sant Josep de Barcelona, actual plaça del Mercat de la Boqueria4. Qualsevol que hagi visitat, passejat o comprat en aquest mercat, s’haurà adonat de la unitat compositiva de les façanes de les fi nques amb faça-na a la plaça, a la Rambla, i a la resta de carrers que conformen aquest espai. La plaça la circumda un pòrtic confi gu-rat amb columnes jòniques que sostenen un pronunciat arquitrau. Aparentment les fi nques mostren unitat, regularitat i homogeneïtat, que historiogràfi cament s’ha atribuït al rigor amb que va aplicar-se el neoclassicisme en algunes actuaci-ons urbanes a Barcelona. I certament, els expedients administratius referents a la construcció de la plaça ens van permetre constatar que el 1846 l’Ajun-tament aprovà el disseny defi nitiu dels edifi cis amb la voluntat d’aportar una unitat compositiva i rigor en el conjunt. Volumetries, alçades, materials de cons-trucció, disposició de les obertures..., fo-ren regulades i establertes a través d’un model realitzat per la secció urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes normes formarien part del metacontext i ens explicarien perquè el conjunt de fi nques mantenen aquesta unitat.

Però l’estudi històric va aportar en aquest cas, quelcom més important, i és la constatació de que cadascuna de les fi nques, a través dels diferents acabats dels paraments (elements no regulats des de l’Ajuntament) va individualitzar i fomentar la diferenciació entre elles. I aquestes factors, intrínsecs a la història

de cada fi nca, formen part del concep-te d’endocontext. En aquests moments, si un passeja per la Rambla, a l’alça-da de la Plaça, veurà dues fi nques amb uns acabats absolutament diferents a les altres fi nques de la plaça. Aquests aca-bats retornen la concepció neoclàssica real de la Barcelona vuitcentista, fugint d’estereotips creats al llarg dels anys, en els quals s’havia optat per unifi car el conjunt i realitzant un fals històric.

La importància de la documentació i la seva gestió Els documents són la part essencial d’un estudi històric. Document és el propi edi-fi ci o l’àmbit urbà que s’ha d’estudiar; els indrets de la pròpia experiència. Però en el sentit més estricte, els docu-ments utilitzats en els estudis històrics són de tipologia àmplia i variable, depe-nent bàsicament del moment cronològic que ens interessi documentar5. Registres

Els Quarterons d’en Garriga i Roca, segueixen sent documents imprescindibles en l’estudi de la ciutat de Barcelona. La precisió en cadascuna de les parcel·les així com en el disseny acurat dels jardins el fan un document excepcional. 1856. AHCB

Els diferents usos i tipologies d’espais faciliten el coneixe-ment de les estructures. Hospital de Clergues de Sant Sever. ÀQABABCN

L’arquitectura viva, en ús, està en permanent transformació. Masia a Barcelona. ÀQABABCN

Patrimoni


cadastrals, d’hisenda, autoritzacions administratives, fotogra-fi es, gravats, protocols notarials, projectes constructius, aixe-caments planimètrics, aporten informació directa o indirecta per al coneixement i la realització de l’estudi històric. Pocs documents tenen un valor per se i són absolutament útils en quan es posen en relació i correspondència i es contextualit-zen. El patrimoni arquitectònic i urbà és un document a l’igual que un protocol notarial i és la capacitat de fer-ne lectures globals i paral·leles el que permet que aquests estudis tinguin una utilitat pràctica en el projecte de rehabilitació.

En el cas abans esmentat, del mercat de Sant Josep, la re-cerca i consulta de projectes d’obres originals, documents ad-ministratius, protocols notarials i fotografi es ens van permetre conèixer, amb força exactitud, les característiques del conjunt i de les fi nques. Però la realització de cales en les façanes va facilitar fer-ne una lectura del conjunt i el més important, apor-tar els elements bàsics per a la seva restauració.

Refl exionsPer molts tècnics, els estudis històrics encara són documents críptics, que en el millor dels casos, permeten acomplir amb la normativa vigent entorn a barris o fi nques catalogades. Un cop realitzat l’estudi, el projecte tira endavant i s’executa al marge de la seva història. L’estudi històric explica el passat però amb la fi nalitat d’aportar els coneixements essencials per actuar en un edifi ci que forma part del nostre present i futur. L’estudi històric és una eina valuosa que ens explica la confi guració del patrimoni, al llarg de la seva vida, permet des del coneixement projectar rehabilitacions consensuades cap al futur.

MONTSERRAT VILLAVERDE

TRACRehabilitació d’edifi cis

www.tracnet.com

La lectura simbòlica de molts elements dels edifi cis també és objecte d’estudi. Ardez (Suïssa). Foto: Montserrat Villaverde

L’edifi ci és per se un document únic que cal llegir i interpretar de forma contextualitzada. Bolzano (Itàlia). Foto: Montserrat Villaverde

Els estudis històrics també versen sobre la contemporaneïtat i les concre-cions efímeres. Barcelona. Foto: Montserrat Villaverde

NOTES

1 El Mètode creat per RehabiMed és un exemple clau per entendre la complexitat dels estudis previs a la rehabilitació. Es pot consultar i descarregar de franc al web de RehabiMed: www.rehabimed.net

2 Són quasi bé inexistents les publicacions monogràfi ques entorn a la metodo-logia d’un estudi històric i és per aquesta raó que cal destacar l’esforç fet per Myriam Provence en el seu estudi Retracer l’histoire d’une maison; publicat el 2004 per Éditions Autrement.

3 Aquests conceptes estan desenvolupats en l’article “Arquitectura tradicional mediterrània: Estudis històrics” de Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE, publicat per la Revista de Catalunya, número 218

4 Vegeu: Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE “La formació de la plaça de Sant Josep de Barcelona” dins Revista de Catalunya, número 221; pàg. 31-55

5 Un clàssic per a conèixer els arxius amb documentació relacionada amb el patrimoni arquitectònic és el llibre de Xavier TARRAUBELLA, Urbanisme, arqui-tectura i construcció a Catalunya: guia d’arxius i de fonts documentals; Publicat per CAATB el 1993


Patrimoni

ARQUITECTURA MODERNISTA A TARRAGONA (3)La ruta modernista “25 de 50”, que vaig proposar en els números 50 i 51 del TAG, conti-nua amb tres edifi cis més, després de visitar els tres primers indrets de l’itinerari.

COL·LEGI I ESGLÈSIA DE LES MONGES CARMELITESAv. d’Estanislau Figueres 27-31Pin i Soler, 1Rovira i Virgili, 8

Josep Maria Pujol de Barberà (1)

12/03/1930 (P)

A la dècada dels anys 20, del segle passat, es va produir l’ampliació de l’Ei-xample que permeté l’edifi cació de nous equipaments escolars com han estat la Vetlla, les Teresines i els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle).

Aquets tres projectes amb la Repúbli-ca es veieren truncats, en ratifi car-se el RD (Reial Decret) que prohibí als religio-sos dedicar-se a l’ensenyança.

L’arquitecte Josep Maria Pujol projec-tà al 1930 la casa matriu per el tercer orde del Carme a Tarragona. L’edifi ci convent de planta quadrada amb un gran pati interior en el que sobresortia

l’església formada per quatre trams de voltes i junt amb el recinte annex ocupa gairebé tota l’illa dels carrers Estanislau Figueres, Pin i Soler, Baró de les IV Torres i Rovira i Virgili. Té tres plantes d’alçada amb una distribució quasi idèntica en cadascuna d’elles, a excepció de les zo-nes contigües a la capella del convent. Hi ha quatre torres en els quatre angles de l’edifi ci que sobresurten un pis. De la fatxada principal destaca la zona cen-tral ordenada a manera d’una “façana harmònica” amb una decoració que té una clara concordança a les formulaci-ons del gòtic centreeuropeu, a més hi ha un atri petit a la zona d’accés rematat amb pinacles i glorieta. Als costats te-nim dues torres decorades amb gablets i pinacles medievalitzants (actualment perduts). Just al centre, una rosassa ins-pirada a la de Poblet i a ambdós cos-tats dos fi nestrals amb forma d’ogives rematats per dos petits òculs. La resta de la façana és simètrica. Un total de cinc

buits disposats a tres altures. Per a la seva construcció es van uti-

litzar materials prefabricats. La coberta està decorada amb ceràmica verda vi-drada per a donar un cert cromatisme a l’edifi ci. Tot el recinte està envoltat per una paret amb pilars de pedra i una tan-ca metàl·lica.

Al 1934 l’arquitecte Pau Monguió presentà un projecte d’ampliació de la capella, concretament de la zona del creuer. Antoni Pujol Sevil com arquitecte i Francesc Vallhonrat Cusidó com apare-llador intervenen l’any 1957 amb obres consistents en la instal·lació de cuina i lavabos.

Aquest edifi ci pertany a la tipologia d’arquitectura religiosa i des de fa molts anys també s’imparteixen classes de ensenyança primària, ESO i batxillerat. Per ser una construcció dels anys 1930 pot considerar-se també des del punt vis-ta estil·lístic que correspon al Noucen-tisme.

CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ/COCINAv. Pau Casals, 17Av. Rovira i Virgili, 1

Antoni Pujol Sevil (1)

31/10/1928 (P)

Edifi ci aïllat, ja que dóna a tres avingu-des i per la resta, al Est, té a la vora una zona de pas. Per a la seva ubicació, durant molts anys per aquí ha passat la carretera nacional, ha destacat de for-ma singular i ha caracteritzat fortament la seva imatge a Tarragona. Edifi ci de planta irregular i trapezoïdal; disposa de semisoterrani, planta baixa, tres pi-sos i té una torre circular semiexempta coronada per una cúpula, coberta de pissarra i fi nida amb un penell de ferro forjat, que remata el dibuix de la cons-Col·legi i esglèsia de les Monges Carmelites

Patrimoni


trucció i és una de las tres que hi ha a la Rambla Nova. Aquesta torre és, segura-ment, la part de la “Casa de la Punxa” més sobresaltant i senyorial, ja que el fi nestral de la planta baixa és molt més gran que la façana principal; al damunt hi ha dues tribunes, una per pis, i al ter-cer pis tenim un balcó.

El desenvolupament de la fatxada és acadèmic, però s’han defi nit perfecta-ment dues altures tant pel tractament dels materials com pel tipus de decoració en que destaca la gran cornisa. La primera engloba la planta baixa i el principal i, la segona, formada per les dues al-tures restants. La planta baixa està feta amb encoixinat i té unes fi nestres rema-tadesamb un frontó triangular. El portal d’accés és d’un punt rodó; simula unes dovelles col·locades a salta cavall. A la primera planta s’han rematat els bal-cons amb gerros col·locats a cada un dels muntants i les fi nes tres de las seves balconades disposen d’un arc que actua com un frontó semicircular que les embe-lleix. La barana i el repeu semicircular són del material petri. La mateixa dispo-sició està a la zona de l’atri, tot i que en aquest cas l’arquitecte Pujol (1902-2001, llicenciat l’any 1927) optà per crateres estilitzades, però els buits estan emmarcats a cada costat per pilastres pseudoperípteres d’ordre jònic. Cal res-senyar que en el projecte dibuixat per Pujol els acabaments eren diferents així com el disseny de la forja tot i que es conservà l’ordre jònic. En el tercer pis, separat per una franja vertical, veiem l’inici d’una galeria amb fi nestres forma-des per un arc de mig punt. Per damunt seu, una cornisa suportada per mènsules sosté la línia d’arrencada de la barana de pedra artifi cial guarnida amb animal fantàstics afrontats.

La distribució interior és quasi idènti-ca a totes les vivendes, únicament a la de la planta baixa s’ha dividit el saló i s’ha dibuixat un dormitori més. L’escala s’emplaçà al costat esquerra de la casa. Per a la correcta ventilació comptava amb tres patis comuns a les altres edifi -cacions annexes.

Aquest edifi ci d’estil eclèctic, inspi-rat amb les formes barroques i rococó, sempre ha tingut tota la ciutat molt sen-sibilitzada: l’any 1975 aquesta casa va provocar un important enrenou popular a la ciutat i va respondre ràpidament davant la premsa i la ràdio, per un error sobre el seu possible enderroc (es trac-

tava d’un edifi ci proper a aquest). Està i ha estat fotografi at en moltes postals. Tot l’edifi ci respira un llenguatge neoclàssic, però també hi ha elements modernistes —coronament, la seva barana i el perfi l de la torre—, a la vegada podríem defi -nir-la com una construcció eclèctica amb un cert aire medievalitzant. Malgrat tot, pot consider-se un edifi ci modernista, encara que va ser construït en una data què hom ja deixava enrere postulats modernistes, quan per tot Catalunya el Noucentisme ja era una realitat.

El promotor d’aquesta casa va ser en Joan Escorsa Soria, també hi ha re-ferències que las fi lles del senyor Puig i Àvila feren l’encàrrec del projecte. Va ser el primer edifi ci de la ciutat que va tenir ascensor, amb cabina de fusta i vidre. En els baixos i semisoterranis hi va haver instal·lat un local comercial fi ns que el 1940, prèvia reforma interior, hi va ser instal·lada la Comissaria de Policia. L’any 1988 va ser adquirit per la COCIN. L’any 1990 els arquitectes Antoni Pujol Niubó i Urbano Rifaterra Espallargas redacten el projecte per la restauració de la façana (és l’únic que, amb molt bon criteri, va quedar de l’edi-fi ci inicial) i les reformes i la rehabilitació adient per les seves dependències. En el “Diario Español” (20.07.1975), avui Diari de Tarragona, jo mateix vaig es-criure: “El conjunto arquitectónico debe conservarse por encima de cualquier interés económico y me constan gestio-nes de promotores-inmobiliarios, `para

emplazar un nuevo edifi cio que también —¿ porqué no ?— podría constituir un orgullo para los tarraconenses, pero la realidad es que “La Punxa” pertenece ya a una arquitectura consagrada, fi el refl ejo de una época que pasó y debe merecer nuestro máximo respeto”.

CASA D’ÀNGEL RABADÀ (Casa Vallvé)Rambla Nova, 90

Alfons Barba Miracle (1)

01/03/1914 (P)

Edifi ci d’habitatges entre mitgeres amb planta baixa, entre planta i dos pisos., que utilitza en la seva ornamentació un llenguatge molt propi de l’arquitectura d’avantguarda europea, encara que hi contemplem detalls academicistes, a la porta d’accés principal, a les seves co-lumnes i capitells. Ocupa una parcel·la molt regular que permet col·locar quatre obertures per pis a la façana. Amb l’or-namentació de la façana i la mida que es dóna als balcons, mènsules i altres obertures, no es busca una ordenació simètrica. Distribució i decoració prò-pia de les formes modernistes. La casa presenta un cos central, no gaire deco-rat, fl anquejat per dos cossos més, que donen a la casa una acusada simetria, que només es trenca per la situació del portal d’entrada. Als baixos podem con-templar detalls classicistes, com ara les columnetes d’ordre jònic que fl anque-gen la porta d’accés i que es repeteixen de manera semblant en dues de les tres

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació/COCIN

Casa d’Àngel Rabadà


Patrimoni

fi nestres que componen aquesta part de la casa. La planta noble té balconada seguida. Horitzontalment, el tractament dels baixos és diferenciat per l’ús de ca-pitells jònics. Destaca l’ús de fi nestres tri-geminades als extrems. Els balcons són de ferro forjat amb decoracions geomè-triques i las seves bases es reforcen amb una espècie de mènsules força vistoses. L’acabament de l’edifi ci ve també donat per una cornisa sense cap tipus de deco-ració, que serveix per sostenir la barana del terrat.

L’interès de la construcció rau en la decoració de la façana de caire decó, en la disposició harmònica amb la resta dels alçats de la Rambla Nova. La faça-na és un mostra de un modernisme d’ar-rels sezessionistes, molt equilibrat estè-ticament a la planta baixa i al primer pis i més pesat i valent al segon pis i al coronament de l’edifi ci en la disposició asimètrica de l’alçat i en la disposició harmònica amb la resta dels alçats de la Rambla Nova.

L’arquitecte Barba va projectar aquesta casa per al seu amic el Dr. Àn-

gel Rabadà Mayné, que a banda de les seves activitats polítiques —va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona i va escriure un informe en el qual pale-sava l’estat antihigiènic i antiestètic de la ciutat i feia evidents les seves man-cances sanitàries— era conegut per ser un dels primers que va usar els raig X a Tarragona. Aquesta casa va ser la primera en créixer en aquest tram de la Rambla, a l‘altre costat hi havien els xa-lets senyorials Marsol i Ventosa.

El Dr. Rabadà vivia a la planta baixa de la casa, on tenia també la clínica. Els dos pisos alts estaven llogats. Al darrera hi havia un jardí i un petit hort, entre els dos va fer construir dues casetes de planta baixa. En una d’aquestes casetes hi havia el garatge i a més vivia el xofer. El metge Rabadà va viure a la casa fi ns a l’any 1933, més tard la propietat pas-saria a mans dels seu fi llol Àngel Vallvé Morera que també va ser regidor, per l’Unió de Centre Democràtic/UCD.

JOSEP MARIA BUQUERAS

Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES

Bibliografi a:

ARXIU HISTÒRIC COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA.Delegació de Tarragona.

BUQUERAS BACH, JOSEP MARIA. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980.

BUQUERAS BACH, JOSEP MARIA. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991.

Catàleg de Béns Protegits. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona.

SERRA MASDEU, ANNA ISABEL. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

SERRA MASDEU, ANNA ISABEL. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Patronat de Turisme, 2008.

Notes:(1) Si no es diu al contrari l’autor del projecte és

arquitecte.(2) (P) Correspon a la data del projecte.

Patrimoni


TORRES I MASOS

Un mas és una explotació fa-miliar isolada que disposa d’una casa o espai d’habi-tació i de les terres de con-reu del seu voltant i sovint

també de boscos i pastures. Sembla que els masos, aquesta forma de rompre i conrear el terreny amb unitats familiars que vivien al mateix lloc on treballaven, a Catalunya serien una aportació ca-rolíngia. Les antigues vil·lae romanes representaven una altra concepció de l’agricultura i poblament del territori.

Els primers masos que van aparèixer al voltant de l’any mil eren construccions molt petites, que de vegades només dis-posaven d’una estança per a les perso-nes i un altre espai per al bestiar. Sovint s’aprofi taven balmes i coves per ados-sar-hi les parets de la caseta.

A Santa Cristina de la Bisbal del Penedès tenim un magnífi c exemple de maset o habitatge isolat de l’any 1200. És un edifi ci molt petit que amida 5,50 x 5,70 m. i que consta de dues plan-tes. Va ser aixecat per Bernat Jofre que també va construir l’ermita del costat. Els senyors del lloc, en agraïment per haver anat a poblar i conrear aquell aspre in-dret del seu territori li van concedir una bona peça de terra.

Al costat de la caseta hi ha una cova amb forats a la roca on segurament es va encastar algun cabiró i on devien viu-re el poblador i la seva família mentre es feien la casa nova. La construcció és sòlida i per això ha durat més de vuit segles. Està feta amb un sòcol de pedra d’1,20 m. d’alçada sobre el qual s’ai-xequen les tongades de paret de tàpia. El pendent que dóna la inclinació de la coberta, degut a la difi cultat d’aparellar-lo amb obra de tàpia, també va ser exe-cutat amb pedra. L’espai interior de la planta baixa és de 18 m2, amb l’única obertura de la porta, bastant elevada del nivell del terreny, i quatre espitlleres a les cantoneres. Dins d’aquesta planta que-den les traces d’una llar de foc. Els forats dels rolls que hi ha a les parets indiquen la situació del trespol que conformava

l’estança superior, de la mateixa superfície que la baixa, i que devia estar format per un empostissat dispo-sat sobre rolls al qual, probablement, s’ac-cedia per medi d’una escala també de fusta. La superfície ocupada per la planta del maset només és de 32 m2. És potser el tipus de construcció més genuí d’aquesta terra. S’ha fet així durant mil·lenis seguint un fòssil con-ductor que arriba fi ns al fi nal de l’anomena-da edat del bronze. I, naturalment, aquests habitatges també els bastien els ibers o na-turals del nostre país, abans de l’arribada dels romans.

Quan fa pocs anys es va voler reconstruir el poblat ibèric de les Toixoneres a Calafell, no es va dubtar a aixecar algunes de les hipotètiques ca-ses ibèriques amb sòcol i remat superior de pedra, mentre que la part central dels paraments de les parets es va fer amb obra de tàpia.

La casa d’en Bernat Jofre a Santa Cristina de la Bisbal és un bell exemple d’un reduït habitatge isolat d’època ro-mànica. La seva forma és com el d’una petita torre cúbica de poca alçada.

Més endavant apareixeran un esplet de masos que es construiran en forma de torre i a tall de fortifi cats. Les seves dimensions són més grans que les del maset bisbalenc del qual he parlat.

Al terme d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, en una petita zona que toca al Baix Penedès, al voltant del Pla de Man-lleu i del poble abandonat de Selma, hi ha una gran i sorprenent concentració d’antigues masies en forma de torre. Al-

gunes, com la Campanera, gairebé han conservat la seva forma primigènia sen-se gaires edifi cacions annexades al seu voltant. D’altres han quedat envoltades de construccions posteriors afegides. Aquestes masies-torre, que són anome-nades turris als documents antics, ser-vien d’habitatge i alhora de refugi pels repobladors d’aquells ferèstecs rodals.

Les mides de la torre nucli d’aquells masos són més grans que les de la casa de Santa Cristina de la Bisbal, que seria com el model d’unitat mínima o bàsica d’habitatge, mentre que la Campanera, Galls Carnuts i altres masos-torre d’aque-lla zona disposen de dues crugies d’em-bigats recolzats sobre arcades interiors a cadascuna de les dues plantes. Les parets en aquest cas són totes de pedra de dalt a baix amb els angles reforçats per bones cantoneres. Malgrat i la seva aparença i alçada que arriba a uns 8 m, la superfície ocupada per aquests ma-


Patrimoni

sos-torre no passa d’uns 50 m2, mentre que, degut al gran gruix de les parets, l’espai que queda útil a cadascuna de les dues plantes amb prou feines arriba a 30 m2.

Aquestes torres van ser el cor o pi-nyol dels masos que després van anar creixent amb nous habitatges adossats, cellers, trulls, estables, pallisses, solls, corrals i totes les dependències d’una masia. Algunes de les masies-torre o ca-ses fortifi cades de la zona de què parlo, són la Campanera, Galls Carnuts, la Fà-brega, la Quadra de Puigloret i la Ga-teleda, que era una casa forta formada per dues torres.

Altres vegades s’aprofi taven torres de guaita o de defensa isolades per, en temps de més bonança o quan la ratlla de la marca o frontera ja s’havia allu-nyat molt, adossar-hi un mas. Quan la torre era de planta quadrada, les parets de la masia s’hi ajuntaven directament i s’obria el corresponent portal per acce-dir al seu interior des de dins la casa. Si la torre era circular, en haver-hi més difi cultat de poder adaptar les parets es-cairades del mas al parament corbat de la torre, normalment es deixava separa-da de la casa i, sovint es disposava un pontet o passadís elevat per accedir-hi.

Al terme del Montmell hi ha exem-

ples d’ambdues tipologies. Cal Ponç de Marmellar i Cal Cintet de la Joncosa són un parell de grans masos annexats a una torre quadrada, mentre que el mas de la Torreta, situat a mitja muntanya de la vall de Sant Marc, és un model de ma-sia, ara en runes, amb una antiga torre rodona al seu costat. També a l’Ortigós, terme de la Bisbal, una antiga torre cir-cular de força alçada que conserva fi la-des d’opus spicatum o pedra col·locada a l’espiga, ha quedat com a pal de pa-ller de tres cases del llogarret que hi han ajuntat les seves parets i eixides.

Aquestes unions de noves construc-cions a les torres isolades o als nuclis antics dels masos en forma de torre gairebé mai no es lligaven amb la cons-trucció inicial a la qual només quedaven adossades.

Què ha passat, doncs, amb el pas dels anys quan molts d’aquests masos han quedat

abandonats? Ha esdevingut que les construccions del voltant de la torre, que són molt més tardanes i que normalment van ser executades amb materials i for-mes constructives més pobres i menys sòlides, han anat caient i l’enrunall de parets i sostres s’ha separat de les bo-nes cantoneres i del pinyol potent de l’assentament inicial. Llavors, com per

art d’encanteri, ha aparegut la torre primitiva que restava gairebé amagada dins de l’embolcall d’edifi cacions amb què havia anat creixent el mas durant centúries.

L’any 1987 vaig fotografi ar i dibui-xar la masia de les Ventoses al terme del Montmell. Llavors la casa ja estava abandonada feia anys i el lloc on hi ha-via hagut la porta d’entrada estava tot esbaldregat amb un gran esvoranc que, segons em va dir un avi de l’indret, va ser causat per la caiguda d’un llamp. La torre que va originar el mas, però, en la seva orientació de cara a mar, només treia el caparró sobre la teulada de la gran masia que la cenyia. En tornar-hi al cap de vint anys, he tingut la sorpresa de veure una torre exempta i sola dre-çada al mig de l’enrunall, mostrant les fi nestres i portes originals i les que la unien a la part caiguda.

Aquesta torre, amb les seves sòlides cantoneres i la seva obra ben aparella-da, desafi arà el temps durant molts anys més continuant la seva llarga vida men-tre que tota l’edifi cació del voltant resta gairebé anorreada.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH

Arquitecte Tècnic

polígons logístics

economia

serveis propers

transportsterrestres i aeris

població jove

municipi

equipaments nous

històriapatrimoni de la Humanitat

projecció de futur infraestructures

CONSTANTÍespai d’oportunitats

al centredel Camp, del país, del món

Informàtica


Un nou fenomen està arrasant a Internet, cada vegada compta amb més adeptes a tot el món, i alguns dels experts més prestigiosos en

temes informàtics i Internet asseguren que fi ns i tot pot arribar a canviar la nos-tra forma de comportar-nos socialment, estic parlant de les xarxes socials.

Segurament per aquest nom, no us és familiar, però si us parlo de Facebo-ok, SecondLife, MySpace, eConozco i moltes d’altres, ja us sona una mica més, oi? S’anomenen xarxes socials, i totes tenen un funcionament similar.

La idea de crear una xarxa social, no és nova, ja a fi nals dels anys 80, varen sorgir els primers intents de creació (Ge-ocities), però per diversos motius, entre ells un accés a Internet encara precari, a baixa velocitat i poc estès entre la po-blació, va fer que no fos fi ns a mitjans-fi -nals dels anys 90 quan varen començar a agafar protagonisme i notorietat dins Internet i sobre tot als Estat Units.

A partir d’aquest moment, el seu avenç ja no s’ha aturat fi ns i quan exa-minem el nombre d’usuaris inscrits, real-ment és espectacular.

Però analitzem una mica el funciona-ment i l’estructura, per exemple, d’una de les xarxes socials amb més projec-ció, nombre d’usuaris inscrits i amb més èxit entre els usuaris d’Internet, com és Facebook.

Facebook va néixer l’any 2004 de la mà de Mark Zuckerberg, un estudiant de Harvard. Inicialment era una xarxa només per a estudiants, però actualment està obert a qualsevol persona que tin-gui compte de correu electrònic.

Serveis que ens ofereixen pel fet de pertànyer a Facebook:• Amics: És una forma de relacionar-

se i/o poder localitzar a gent que hem perdut contacte, i intercanviar fotografi es i missatges.

• Grups / Pàgines: És una forma

d’agrupar persones amb interes-sos/afi cions comunes. I poder tenir pàgines dedicades amb temàtiques exclusives.

• Mur: És un lloc per penjar missatges perquè qualsevol membre de la xar-xa els pugui veure.

• Àlbum Fotogràfi c: Permet emmagat-zemar i mostrar fotografi es entre els membres de la xarxa. Es calcula que a Facebook hi han uns 5 milions de fotografi es.

• Regals: Els regals es realitzen en forma de missatge, que tant pot ser públic com privat, ensenyant l’usuari o anònimament, n’hi ha de gratuïts, però també n’hi ha de pagament i costen un dòlar. Els benefi cis obtin-guts es destinen a tasques benèfi -ques.

Actualment es calcula que Facebook té uns 120 milions d’usuaris a tot el món, i algunes consultories la situen en la 4a posició del rànquing mundial.

Una de les principals atraccions que ofereix Facebook és posar a disposició una plataforma, en la que tercers poden

crear aplicacions i fer negoci a partir de la seva xarxa social.

Com a curiositat podem dir que Fa-cebook està prohibit a Iran, Birmània i Butà.

Un dels problemes recents de Face-book ha estat la seguretat, que s’ha fet palesa degut a què hackers han aconse-guit entrar en Facebook i accedir a les fotografi es privades dels seus usuaris, (Paris Hilton, per exemple o Mark Zuc-kerberg, el seu creador), però recent-ment s’ha anunciat la incorporació de noves mesures de seguretat per evitar aquests atacs de pirateria.

Doncs bé, espero haver-vos aclarit una mica en què consisteix i com fun-ciona una xarxa social a nivell mundi-al com Facebook, i tingueu sempre en compte en el moment de crear un usuari en qualsevol d’aquestes xarxes d’activar totes les opcions de seguretat, per si de cas.

MARCEL RAMÍREZ I VIVES

Departament d’Informàtica del COAATT

XARXES SOCIALS


Fer venir a la memòria alguna cosa passada, no oblidar, és el que he intentat per mitjà d’unes quantes paraules més o menys encertades per tal de recordar i

potser estimular els lectors a fer allò que la meva néta Maria tot sovint em recla-ma tot dient: no te’n recordes?

Molt sovint em vénen a la memòria les imatges de la visió que vaig tenir de la Catedral de Tarragona el dia de Cor-pus de l’any 1965; aquell dia, per ra-ons “militars”, em va tocar participar al piquet d’escolta del Santíssim a la pro-cessó del Corpus, que en aquell temps iniciava el seu recorregut al Pla de la Catedral i després de passar per bas-tants carrers de la Part Alta acabava al mateix lloc de l’inici. Tant al principi com al fi nal de la processó, com era costum, es produïa una llarga espera que la vaig destinar a la contemplació de la façana de la Catedral, quina cosa més bella, quant treball i tan ben fet.

En aquell temps ja era aparellador (aquell que aparella per executar algu-na cosa) i encara que la meva experièn-cia professional era pràcticament nul·la, en contemplar aquell magnífi c temple vaig sentir el desig de poder intervenir en una construcció d’aquelles caracterís-tiques en algun moment de la meva vida professional que aviat s’iniciaria (en acabar la “mili”), qüestió que ha estat irrealitzable i això m’ha produït un cert

desencant. El meu afecte i estimació a la pedra segurament té un origen genètic, no en va el meu avi matern era picape-drer i malgrat haver elegit la professió d’aparellar no he pogut desenvolupar-la en l’àmbit de la construcció amb pedra.

Tots els coneixements de geometria descriptiva i d’estereotomia, adquirits primer com alumne i després com a pro-fessor, no els he pogut aplicar a la pràc-tica constructiva, quina mala sort, pel que es veu això només està permès a molt pocs entre els quals jo no he tingut la sort d’ésser-hi.

Deixem al marge les meves frustra-cions i tornem al que és l’important, la Catedral de Tarragona. Segurament que tothom que ha observat amb un cert de-teniment aquella construcció, se n’haurà adonat que és una edifi cació inacaba-da, que li resten alguns elements per concloure-la.

Com a dibuixant i gravador he pro-duït moltes imatges que reprodueixen diferents visions de la Catedral: de prop, de lluny, de conjunt, de detalls, de l’entorn, etc, i en cap cas se m’ha acudit completar o inventar-me aquells elements que resten, encara que la seva manca es noti d’una forma molt evident i que probablement els que s’ho mires-sin no se n’adonarien dels afegits. Altres artistes o professionals sí que ho han fet i un dels casos més singulars que he trobat és el dut a terme pels arquitectes

Elies Rogent i Agustí Font, que duren a terme un projecte de restauració de la Catedral de Tarragona el juny de 1884, les fotografi es dels plànols adjuntes al present escrit són els testimonis d’aquest fet; un dels plànols té com a títol “Pla-no Escenográfi co de la Catedral de Tarragona” i crec que realment és un títol ben encertat, donat que el que es proposa al projecte és molt semblant a una decoració escenogràfi ca, i si hom creu que una Catedral és un lloc on es duen a terme representacions, especta-cles, es posen en escena alguns esdeve-niments, etc, encara es pot considerar més encertat aquest títol.

No entro en valoracions (que les tinc) de què em sembla la proposta, sempre he cregut que hi ha gustos per a tot, el lector és el que tindrà la seva pròpia opi-nió i es podrà fer seva o no la imatge que podria tenir la Catedral si algun dia es dugués a terme aquest projecte.

Espero que sigui fi ns aviat; que aquest sigui l’últim capítol d’una etapa motivat per la crisi present no vol dir que si els temps canvien, que en tingui ganes i si encara hi sóc, pugui seguir col·laborant en la nostra revista.

A reveure,

MARIÀ CASAS HIERRO

Un dels últims aparelladors

ANAR FENT MEMÒRIA (8)

Cultura

Espai al temps


El llibre arquitectònic del gòtic ja no pertany al capella, la religió, ni tan sols a

Roma; correspon a l ’imaginació, la poesia, al poble.

VICTOR HUGO

L’ORDRE DE CLUNYL’abadia de Cluny, fundada l’any 910, es convertí en el segle XII en model d’arqui-tectura monàstica i de cultura intel·lectual. La reforma del Cister, amb la tornada a la simplicitat i austeritat, no va poder im-pedir la grandesa i la bellesa defensades per Cluny.

L’austeritat pot crear el recolliment li-túrgic que fa néixer la fe, però la deco-ració sacra instrueix, i l’Ordre de Cluny opta per aquesta segona postura, que és també la de l’abat Suger de Saint-Denis. Els edifi cis de Cluny es converteixen en veritables llibres de pedra, amb la missió d’ensenyar i alhora infl uenciar en un viat-ge pels cels.

A Saint-Denis, el pòrtic encara és massís, però triple, representació de la Trinitat (tota la teologia de Dionisi Areo-pagita s’organitza al voltant del tema tri-

nitari, símbol de la creació). És però en el cor on apareix per primer cop el creuer ogival i una sèrie de capelles poroses a la llum del dia, que fan cantar la llum, creant-se així una poètica que honora amb tot l’esplendor possible la divinitat. I aquestes innovacions revolucionen el món de la construcció. L’abat de Saint-Denis és unànimement reconegut com el pare del nou estil gòtic.

Es molt signifi catiu que les dates de reedifi cació de l’abadia reial coincidei-xen amb les de l’església de Fontenay construïda amb un principi arquitectònic i espiritual anterior.

L’ART DEL CISTERIntroduccióEls moviments monàstics cristians organit-zats en comunitat apareixen per primer cop a Egipte i Siria el segle III i arriben a Occident durant del segle IV. En el segle VI sant Benet impulsa un monaquisme aus-ter per mitjà de la seva Regla.

En l’any 910 la regla de sant Benet es reformada per l’ordre benedictina de

Cluny, seguin un model més adaptable i amb una reglamentació menys estricta.

El Cister sorgeix com una nova ten-dència, que estan dins de la Regla de sant Benet, proposa un retorn als orígens, cercant l’esperit inicial dels primers cristi-ans i per tan oposant-se als abusos i des-viacions de Cluny.

L’any 1089 sant Robert amb vint-i-un companys més es retiren a un lloc aïllat anomenat Citeaux de la Borgonya france-sa on funden l’Ordre de Cister que es ca-racteritza per la tendència a l’aïllament, l’esperit ascètic i de pobresa i el respecte per les estructures socials del moment (els monjos viuen separats dins del convent estudiant i resant i els conversos són els que fan les feines del camp). L’expansió i difusió de l’ordre la fa en el segle XII sant Bernat de Claravall, místic i alhora home de combat (contra Cluny, els càta-res i l’Islam).

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnicProfessor de Construcció

EL GÒTIC


Espai al temps

Intitulem aquest article Notes d’arxiu… per tal com només és un recull de no-tícies de reusencs vinculats al transport marítim, trobades en el conjunt d’un tre-ball sobre gent de mar associada a la Província Marítima de Tarragona.

Solament pretenem, amb l’aporta-ció d’aquestes dades, que algun inves-tigador les pugui aprofi tar en ulteriors recerques sobre algun personatge dels que hem ressenyat, els quals presentem agrupats, dins dels segles XVIII i XIX.

SEGLE XVIIIAntoni Banús. L’any 1797, amb

dinou anys, era estudiant a l’Escola Nàutica de Barcelona que aleshores dirigia el Tenint de Fragata Graduat, el torrenc, Sinibald Mas i Gas.

La seva qualifi cació en l’examen, en l’apartat de “circunstancias” (en anteri-ors proves aquest sector se’n deia “ca-lidades”), és de bo. Aquesta valoració sembla que es referia al conjunt d’apti-tuds i aplicació de l’alumne. En l’epígraf de mèrits diu textualment: Entró en el examen general, celebrado los días 22 y 23 de noviembre de 1797, con el títu-lo de bueno. Va continuar a l’escola.1

Salvador Brocà i Sales. Era doc-tor en drets i el mes d’octubre de 1794 va interposar, ensems amb altres interes-sats, com a parçoner del bergantí Nues-tra Señora de la Merced, una demanda davant el President del Reial Consolat de Comerç de Barcelona, contra el pa-tró de tràfi c de Tarragona, Pere Sanjoan i Miralles i la vídua del seu germà, Tecla Bertran. El motiu del recurs es basava en que el patró Sanjoan i la seva cu-nyada s’havien arrogat la totalitat de la propietat del vaixell, que aleshores esta-va fondejat al port de la Ciutat Comtal, formulant la petició de que fos embar-gar el bergantí fi ns haver dilucidat les participacions de les parts.2

El Dr. Brocà, apart de participar com copropietari en aquesta embarca-ció, fou home de confi ança del pare de Sanjoan i Miralles, el qual també exercí de patró, i en el seu testament el designà marmessor.3

Francesc Sunyer i Cia. Aquesta

raó social va presentar l’11 de gener de 1779, a través del porter reial de Tarragona, Josep Arrufat, a petició del soci d’aquesta companyia, Josep Bis-carrues, un requeriment al patró de la matrícula de Tarragona, Joan Pi i Plaça, per haver incomplert el pacte verbal que havia convingut, l’any anterior, de transportar amb el seu vaixell 110 pipes d’aiguardent des de Salou a Cadis, i el comminava a complir-lo sota amenaça de danys i perjudicis.

Dos dies després Pi va manifestar, davant el notari Ramon Fàbregas, que l’oferta que li havien fet per a traginar el licor, quatre pesos per pipa, estava per sota del preu de mercat, malgrat això, els seus intents per a reunir una tripula-ció havien fallit, i fi ns i tot, els nolieja-dors havien intentat amarinar el canari i no ho havien aconseguit i donà, com a raonament defi nitiu, les indicacions del Comandant de Marina que ...me dijo que fuese con mi barco a donde quici-ese...4 Aquest patró havia perdut dos mariners que havien estat mobilitzats per anar a servir al estol reial i, tres més havien emmalaltit.5

Josep Morris i Cia. Aquesta fi rma, el 13 de desembre de 1774, a instàn-cia de Guillem Algren, va presentar, per mitjà del notari Francesc Albinyana, una protesta al patró de tràfi c de la matrícula de Tarragona, Pau Ribes i Dalmau, pels perjudicis que els hi causava el retard de fer-se a la mar amb el seu canari SanAntonio, el qual li havien noliejat per anar a Alacant amb un carregament, es-tibat a bord el 19 del proppassat mes de novembre, de 132 quintars, dos arroves i 19,5 lliures de gra d’ametlla. El patró Ribes, al·legà, en la seva defensa, que el mal temps li havia impedit fer-se a la vela i que dos cops que ho havia inten-tat es veié obligat a retornar a port. La mercaderia anava consignada a Wom-bwells i Arabet.6

Antoni Sabater. En el llistat de l’Escola Nàutica de Barcelona, dins el període de 1770 a 1787, hi fi gura ma-triculat amb el núm. 271. Llavors té 24 anys d’edat i porta dotze mesos d’estu-dis amb una nota de “mediano”, i una

qualifi cació de bo en l’epígraf “calida-des”. Va seguir a l’escola.7

SEGLE XIXRamon Albanès. A fi nals de 1813

va donar caució, per un total de 7.500 lliures, per la Patent de Cors de la gole-ta, d’un arqueig de 80 tones, patroneja-da per Josep Canyelles, La Virgen de los Ángeles, per anar a Veracruz (Mèxic). La documentació que va formalitzar el patró diu que porta pipes de vi.8 El ju-liol de l’any següent novament va ava-lar la Patent de Cors, per un import de 20.000 rals de billó, de la pollacra Nu-estra Señora de la Estrella, d’un port de 119 tones, capitanejada per Josep Fer-rer, amb destí a Rio de Janeiro. Hem de destacar que el lliurament de la Patent s’havia de garantir amb una quantitat en metàl·lic com a mesura pel compliment de les normes i condicions legislades en la Reial Ordenança de Cors. Val a dir que les quantitats d’aquestes fi ances equivalien al 50% del valor estimar de l’embarcació. Els despatxos es van fer des del port de Tarragona.9

Desconeixem si els avals donats per Albanès, es deuen a que té una parti-cipació en el capital d’algun d’aquests vaixells o bé la mercaderia embarcada és de la seva propietat, o actua com a parçoner i noliejador a la vegada.

Josep Canals i Batlle. Degué néi-xer vers el 1778, ja que l’abril de 1819 en l’assentament de la matrícula de mar de Tarragona, en la classe de pilot, ma-nifesta que té 41 anys d’edat. Era fi ll de Francesc Canals, de Barcelona. 10

El mes de febrer de 1813 va sig-nar contracte amb la seva tripulació, a Vilanova, per arrumbar cap a l’Havana amb la fragata San Antonio.11 Recor-dem que el Comandant de Marina de Tarragona i molta gent de mar, durant la Guerra del Francès es va refugiar a Vilanova, port on solament els francesos hi anaven a cobrar els impostos i se’n tornaven a Barcelona.

Com únic propietari de la fragata, de 150 tones d’arqueig, La Amistad de Reus, ancorada a Tarragona el març de 1814, va vendre als comerciants de

NOTES D’ARXIU SOBRE ALGUNS REUSENCS I EL TRANSPORT MARÍTIM (Segles XVIII i XIX)

Espai al temps


Reus: Domènec Ferrer i Mombiela i Ma-teu Ortega, les dues terceres parts del bastiment pel preu de 9.333 duros de plata i 6 rals de billó, reservant-se el terç restant.12 El nous socis, facultats per la seva participació majoritària de capital, el 6 d’abril de d’aquell any el van de-signar capità de l’embarcació. En aquell moment, tan Canals com el vaixell, esta-ven inscrits a la matrícula de l’Havana.13

La fragata navegava en cors, i la penyora pel lliurament de la Patent, per un import de 60.000 rals de billó, la va garantir Domènec Ferrer i Mombie-la.14 En aquest viatge, vers Montevideo (Uruguai), portava una dotació de 18 homes.15

El febrer de l’any següent La Amistad de Reus, es trobava fondejada novament a Tarragona per fer-se a la vela cap a l’Havana, en cors. Canals continua patronejant-la i la caució per la Patent la va donar el comerciant, resident a Tarragona, Joan Molins, per un import de 7.500 lliures.16 El novembre havia retornat d’Amèrica i fou despatxada també en cors amb destí a l’Havana, per bé que aquest cop els naviliers van designar capità el pilot de la matrícula de Barcelona, Josep Antoni Tomàs, el qual ja havia navegat amb La Amistad de Reus, de segon capità. La Patent la va avalar Josep Canals i Batlle, per un cost de 7.000 lliures.17

Fent un salt en el temps, el juliol de 1717, trobem La Amistad de Reus, atra-cada a Tarragona, encara navegant en cors, per a salpar vers l’Havana, la qual cosa sembla que aquesta nau feia aquesta derrota com una línea regular. En aquest viatge el patró és el pilot de la matrícula de Vilanova, Josep Almirall, continuant la propietat en mans dels ma-teixos mercaders. El fi ador de la Patent també és Josep Canals i Batlle, per un valor de 7.500 lliures. De la dotació de 18 homes que portava, el cuiner era un esclau negre propietat de Canals, el qual tres anys més tard li va concedir la ma-numissió.18

Domènec Ferrer i Mombiela.Actuava de mercader i navilier. Com hem vist, participava com copropietari, en un terç de la mota, de la fragata LaAmistad de Reus.

El 3 de juny de 1815 l’Intendent General de l’Exèrcit del Principat, el va escollir, juntament amb Josep Francesc Yxart i Pi, comerciant de Tarragona, com a comissionats per a la venda, en públi-ca subhasta, del bergantí El Patriota Ca-

talán, abans goleta El León. El vaixell se’l va adjudicar el mercader de Tarragona, Pere Llorac, pel preu de 3.600 duros de plata. Aquesta embarcació l’havia adqui-rit la Comissió de Combois de Vilanova, al mestre d’aixa Carles Gelí, per a pro-tegir els vaixells mercants des de les nos-tres costes fi ns les illes Balears.19 El nou propietari, el 25 d’octubre, li vengué a ell i a l’Yxart, pel preu de 1.550 duros de plata, una participació del 50% de la nau, els quals el mateix dia designaren a Gabriel Domingo, de la matrícula de Torredembarra, patró del bergantí-gole-ta, ara rebatejat San Magín.20

Malgrat desplaçar solament 54 tones, quan el van despatxar des de Tarragona am destí a Cadis, el 2 de novembre, ana-va en cors, sortint-ne garant de la Patent, Francesc Mercader, de Tarragona, per un total de 1.550 duros de plata.21

Josep Iglesias. Feia de comerci-ant i de navilier. Com a propietari del bergantí San Magín, el 19 de juliol de 1802, va designar patró del vaixell al matriculat de Tarragona, Joan Secall i Jornet, per a fer un viatge a Cadis. Se-call, en aquest acte, es va comprometre formalment, que una vegada retornat a Tarragona, renunciaria al comandament de l’embarcació.

En aquesta escriptura, de nomena-ment, hi consta un inventari complert del bergantí.22

Vídua Albanès i Fill. Aquesta raó social, per mitjà de Joan Albanès, l’agost de 1815 va avalar, per 7.500 lliures, la Patent de Cors de la goleta de 80 tones d’arqueig, Nuestra Señora de los Ánge-les (a) La Palma, patronejada per Josep Paradís. Aquest vaixell portava una càr-rega de pipes de vi, amb destinació a Veracruz.23

L’octubre del mateix any van garantir, per 4.500 lliures, la Patent de Cors del bergantí, d’un port de 90 tones, San José El Oriente, que també anava a Veracruz. Portava una companyia de 11 homes, sent el seu capità Josep Ferran.

Hem vist que la majoria de les em-barcacions diligenciades navegaven en cors. El corsarisme havia evolucionat as-tutament fi ns convertir-se en una simple acció comercial. Tant en el Mediterrani como a l’Atlàntic existia la fi gura del mercader-corsari, que en els seus viatges comercials procurava capturar els vai-xells menors. En el cas concret del ber-gantí San José El Oriente, el seu capità, al formalitzà el contracte de treball amb la seva tripulació, mitjançant escriptura

pública davant notari, en tres apartats hi fa constar: Que mediante el buque va armado en corso y mercadería, y en su navegación se encontrase con algún corsario o pirata, están obligados a ba-tirse con todo valor y esmero, teniendo la correspondiente subordinación que se requiere en estos casos, pena de ser castigados con las penas que impone la Ordenanza.

Que para evitar confusiones que en estos casos suelen suceder por falta de arreglo se formará un plan de combate colocando cada uno en su respectivo lu-gar estando aquel sujeto y obediente al mando del ofi cial que les corresponde, cuyo Capitán mandará clavar las escoti-llas a fi n de que nadie sea agachado y todos operen con el mayor valor.

Que el que se portase con distinción en alguna acción de las que suelen ofre-cerse será gratifi cado según su trabajo y valor, como asimismo si se apresa-se al enemigo será distinguido de los demás.24

Els dos vaixells foren despatxats des del port de Tarragona.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

1 Biblioteca de Catalunya. Junta de Comerç de Barcelona. Escola Nàutica de Barcelona. Lligall XXVII, apartats 30 i 45.

2 AHT. PT. Reg. 768, f. 279.3 AHT. PT. Reg. 810, f. 343.4 AHT. PT. Reg. 654, f. 9-125 AHT. PT. Reg. 654, f. 4, 33-356 AHT. PT. Reg. 560, f. 386.7 Biblioteca de Catalunya. Junta de

Comerç de Barcelona. Escola Nàutica de Barcelona. Lligall XXVII, apartat 30.

8 AHT. PT. Reg. 926, f. 380-382.9 AHT. PT. Reg. 927, f. 217-219.10 AMT. Acords municipals. Sessió del 6

d’abril de 1819.11 AHT. PT. Reg. 926, f. 73-74.12 AHT. PT. Reg. 927, f. 88-8913 AHT. PT. Reg. 927, f. 103-104.14 AHT. PT. Reg. 927, f. 98.15 AHT. PT. Reg. 927, f. 96-97.16 AHT. PT. Reg. 927, f. 55-58.17 AHT. PT. Reg. 927, f. 299-300, 303-306.18 AHT. PT. Reg. 929, f. 47, 162-164. Vegeu

J.M. Sanet, TAG 28, p. 22.19 AHT. PT. Reg. 927, f. 122-125.20 AHT. PT. Reg. 927, f. 285-288.21 AHT. PT. Reg. 927, f. 291-292.22 AHT. PT. Reg. 926, f. 87.23 AHT. PT. Reg. 927, f. 189-190, 184-185.24 AHT. PT. Reg. 254-256, 267-268.

Notes


Espai al temps

MEDICIONSMEDICIONSACÚSTIQUESACÚSTIQUES ASSAIGASSAIG

D’ADHERÈNCIESD’ADHERÈNCIES

ASSAIGASSAIGDE CARBONATACIÓDE CARBONATACIÓ

PROVES DE CÀRREGAPROVES DE CÀRREGA EN ESTRUCTURESEN ESTRUCTURES

ASSAIG DEASSAIG DE MATERIALSMATERIALS CERÀMICSCERÀMICS

PROVES DEPROVES DE CÀRREGACÀRREGAEN PONTSEN PONTS

ESTANQUITATESTANQUITAT DE COBERTESDE COBERTES TESTIMONISTESTIMONIS

DE FORMIGÓDE FORMIGÓ

ASSAIG DEASSAIG DE FORMIGÓ I ELSFORMIGÓ I ELS SEUS MATERIALSSEUS MATERIALS CONSTITUENTSCONSTITUENTS ESTUDISESTUDIS

GEOTÈCNICSGEOTÈCNICS

INSPECCIÓ DEINSPECCIÓ DESOLDADURESSOLDADURES

MECÀNICAMECÀNICADE SÒLSDE SÒLS

laboratorid’assaigsDEL CENTRE D’INVESTIGACIÓTECNOLÒGICA I ASSAIG DE MATERIALS S.A.U

Laboratori acreditat pel DPTOP de la Generalitat de Catalunya

Pol. Ind. Constantí · Av. Europa cantonada C. Bèlgica · Illa 14 – Parcel·les 1.1 i 1.3 • 43120 Constantí Tel 977 52 45 37 • Fax 977 52 48 65 • [email protected]

tarragona ag col·legi d’aparelladors i arquitectes...

Documents