sd rqtx llibre mestre tot

Inclou 3 CD UDI Oi 1 CD-ROM

CCultura popular i tradicional

LLIBRE DEL MESTRE

Descobrim

els instruments

i grups instrumentals

dels Pasos Catalans

Josep Maria Mayol i Puentes

Maria Antnia Pujol i Subir

descobrim els instruments

i grups instrumentals

dels Pasos catalans

Josep maria mayol i Puentes

maria Antnia Pujol i Subir

LLIBrE dEL mESTrE

Prleg .................................................................................................. 7Introducci .......................................................................................... 9

cIcLE INIcIAL

Unitat 1 Tambors i campanes ........................................................ 18Unitat 2 La veu .............................................................................. 28Unitat 3 El grup dhavaneres .......................................................... 38Unitat 4 El flabiol i el tambor ......................................................... 46Unitat 5 La banda de msica ......................................................... 56Unitat 6 Agrupacions instrumentals ............................................... 64

cIcLE mITJ

Unitat 7 La rondalla ....................................................................... 74Unitat 8 Lacordi ........................................................................... 84Unitat 9 El sac de gemecs ............................................................. 94Unitat 10 La cobla ........................................................................... 104Unitat 11 Cors, corals i orfeons ........................................................ 116Unitat 12 Lorquestra de ball ............................................................ 124

cIcLE SuPErIor

Unitat 13 El grup de rumba catalana ................................................ 136Unitat 14 Els grups de msica tradicional i folk ................................ 146Unitat 15 Els grups de jazz i de flamenc ........................................... 156Unitat 16 La gralla i la dolaina ........................................................ 166Unitat 17 Instruments darreu del mn a casa nostra ....................... 176Unitat 18 Els grups de rock, pop i msica electrnica ....................... 186

Bibliografia general ............................................................................... 195Discografia general ............................................................................... 196ndex alfabtic dunitats ........................................................................ 199ndex alfabtic dinstruments i formacions ............................................ 200ndex alfabtic daudicions .................................................................... 207Llista de les pistes dels CD .................................................................... 213

SumArI

rEquETETxEc | 7

PrLEg

La msica tradicional s lexpressi que defineix i identifica els pobles i les cultures a travs del so. Daquell so de la llengua prpia, de les tonades i canons que ressonen amb el paisatge i dibuixen el perfil caracte-rstic de cada terra. Segons sigui la terra, aix ser el fruit. Tots som iguals en la veu i el crit, el plor i la rialla. Per la llengua, el cant i la can ens fan diferents. Segons sigui el poble, aix cantar i ballar.

Msica tradicional s, doncs, aquell so musical present en tot all que dna vida a un pas: campanars, ra-mats de bestiar, patis descola, places i carrers, cridries esportives, consignes reivindicatives, jocs, danses, cerimnies, celebracions, alegries, tristors, feina, oci, esbarjo Cada moment t la seva msica. I cada m-sica t els seus instruments. Perqu els instruments musicals sn les eines que fa servir el msic per al seu ofici. Unes eines que requereixen: destresa a les mans, per a fer-les sonar; rigor en la tria, per a combinar-les encertadament i amb grcia; seny al coneixement, perqu la msica acompleixi perfectament la seva funci; i art en la interpretaci, per fer vibrar els cors de la gent.

Per de tot aix, de lofici de msic i les seves eines, gaireb no sen parla mai. I, de fet, s ben normal. La gent contempla la nvia, no pas lorganista. La plaa mira com puja el castell, no com toquen les gralles Ara b, podem imaginar-nos com seria la vida dun poble si, com per art dencantament, no hi hagus m-sica enlloc? La msica s per a lesperit com lal per al cos, i no podem passar sense.

Alg sap qu s un requetetxec? Doncs s un reclam per caar grills, fet amb la meitat duna closca de nou i una estella prima de fusta, lligada amb un fil al damunt de la part buida. Fent-la repicar de pressa amb els dits, produeix un so sec i precs que fa: re-que-tet-xec! Aquest petit enginy sonor, a mig cam entre la joguina i linstrument musical, posseeix prou atributs per representar gaireb tot el contingut del llibre que teniu a les mans: de construcci simple, fet de materials a labast, creat per a produir so, amb una finalitat concreta, requereix destresa a les mans i un xic de fantasia

No se sap del cert si avui dia encara es fa servir el requetetxec. Els llibres que en parlen sn de fa molts anys i, a ms, ara tampoc es cacen tants grills com abans. Per, sigui com sigui, el Requetetxec s aqu per parlar-nos, finalment, de com ns de ric i dimportant el patrimoni sonor dels Pasos Catalans. En format llibre, aquest Requetetxec no s (perqu no ho vol ser) una exhaustiva descripci de tots els instruments del nostre entorn, sin que s una eina daprenentatge, perfectament estructurada, per a lestudi de certs conceptes imprescindibles del llenguatge musical: el timbre, la sonoritat, la instrumentaci, les formacions instrumentals, laudici, els estils o els gneres. Aix sona aquest llibre.

I el seu ress namplifica el contingut, i en permet la utilitzaci des de diversos punts de vista. Duna banda, les diferents unitats didctiques plantegen un itinerari concret i estructurat en les propostes i els exercicis, per lliure i adaptable en laplicaci temporal i/o acadmica. Aix doncs, tot i emmarcar-se en el context de lescola generalista, s a la vegada una excellent font dinformaci i una magnfica eina de treball per a ins-tituts densenyament secundari, escoles de msica, conservatoris, msics, grups i colles de cultura popular, curiosos i afeccionats.

rEquETETxEc | 8PrLEg

Daltra banda, s un llibre obert. La tecnologia, el moviment migratori, la facilitat de viatjar, etc. poden pro-porcionar-nos en qualsevol moment un instrument desconegut o msica dun altre pas. Aleshores la lgica i la metodologia de les propostes i unitats didctiques ens poden servir tamb per treballar aquest material nou i imprevist.

Dins del silenci editorial, ara sha donat el to perqu soni la tonada. Una tonada tan rica i variada com el nostre pas, que avana i fa cam amb daltres pobles. Aix, esperem que aquest llibre no acabi essent un instrument solista, i que ben aviat en sorgeixin daltres que puguin acoblar-shi i, ben acordats, anar aug-mentant la formaci.

Requetetxec s una pea a quatre mans: Maria Antnia Pujol i Josep Maria Mayol, msica i mestre, mestra i msic, han sabut, amb encert i enteniment, preparar-nos un instrument perfectament afinat. Ara cal que el fem sonar!

Joan Figueres i Bautista, msic

rEquETETxEc | 9

INTroduccI

qu s requetetxec?

s un material didctic pensat per donar a conixer els instruments i grups instrumentals dels Pasos Cata-lans a lalumnat deducaci primria. Est format per divuit unitats didctiques que presenten de manera visual i auditiva els nostres instruments i conjunts instrumentals, els contextos on actuen i la msica que toquen. El material consta de fitxes fotocopiables per a lalumnat, un llibre del mestre, tres discos compactes amb audicions, i un CD-ROM.

Per qu un requetetxec?

La idea de crear aquest material va nixer duna constataci: actualment, a les aules deducaci primria del nostre pas gaireb no es treballen els instruments de la msica tradicional i popular. Els llibres de text i altres materials existents posen laccent en els instruments i agrupacions de la msica anomenada clssica o culta, i noms ocasionalment es fixen en els instruments daltres mbits musicals.

Aquest oblit es torna encara ms greu si considerem que molts instruments de lmbit tradicional i popular pertanyen realment a lentorn ms proper duna bona part de lalumnat dels Pasos Catalans. De fet, s bastant ms probable que molts dels nostres alumnes vegin i sentin abans una dolaina, un sintetitzador, unes xeremies mallorquines o una gralla que no un violoncel o un fagot. El mateix es pot dir respecte a les formacions instrumentals: segurament la majoria dalumnes es trobar abans amb una cobla, una rondalla, un grup de rock o una banda de msica que no amb un quartet de corda o una orquestra simfnica.

Constatada aquesta mancana, vam creure que seria bo crear un material que ajuds el professorat a corregir-la. Un material que presents els instruments i formacions de la msica popular i tradicional dels Pasos Catalans duna manera apropiada a lalumnat de primria. Que estigus estructurat de manera que cada mestre pogus introduir aquests instruments a laula en el moment i en la mesura que desitgs. I que estigus plantejat com a complement dels llibres de text i materials que faci servir habitualment, sense cap intenci de substituir-los.

de qu tracta requetetxec?

a) Tracta dinstruments i grups instrumentals. Ms en concret, dels que toquen les msiques populars i tra-dicionals dels Pasos Catalans. bviament Requetetxec dedica una atenci molt preferent als instruments i grups instrumentals ms caracterstics de la nostra cultura. Per no hem volgut oblidar altres instruments i formacions que, sense estar tan arrelats, tamb sn una part indiscutible de la nostra realitat musical actual.

b) Presenta la msica que toquen aquests instruments i grups. Quin sentit tindria mostrar-los sense escoltar la seva msica? Requetetxec vol donar una visi de conjunt de la msica popular i tradicional que es fa als

rEquETETxEc | 10INTroduccI

Pasos Catalans a principis del segle XXI. Per tant, hi trobareu caramelles, marxes mores, sardanes, jotes i molts altres estils i gneres ben propis daqu. I balls denvelat i rumba catalana, sovint oblidats quan es parla de la nostra msica. Per tamb altres msiques ben presents avui: jazz, flamenc, rock, i fins i tot algunes msiques arribades de la m de la immigraci ms recent.

c) Explica els contextos i ocasions on toquen. Tot aquest panorama dinstruments i grups instrumentals no seria complet si no es presents tamb on, quan i perqu toquen. s a dir: els llocs on actuen i els moments en qu sonen.

d) Mostra diverses maneres de fer msica. Una de les aportacions ms interessants que pot fer la msica tradicional i popular a laula, si no la que ms, s mostrar a lalumnat maneres de fer msica diferents de les ms difoses. Maneres allunyades de lacademicisme clssic, per tamb de la idea de triomf musical que impera al mn del pop-rock, participatives, properes al poble, integrades en un context social concret, pro-tagonitzades no per genis dun passat remot sin per gent actual normal i corrent, i expressades en totes les varietats de la nostra llengua. Tot plegat, una imatge de la msica ben diferent de la que es dna als mitjans de comunicaci (i sovint, ai las, a les aules!).

A qui va adreat requetetxec?

Requetetxec va adreat a lalumnat deducaci primria darreu dels Pasos Catalans, i ha estat dissenyat dacord amb les capacitats i necessitats que aquest alumnat t al llarg dels tres cicles de letapa. Aix no vol dir, per, que no es pugui fer servir qualsevol unitat a qualsevol dels sis cursos de primria, si el mestre ho creu convenient. Per facilitar aquest s, hem preferit no posar indicacions de cicle a les fitxes de treball. Tamb cal tenir en compte la possibilitat de treballar noms amb les audicions, sense el suport de les fitxes. En aquest sentit, Requetetxec pot ser una bona font de msiques per escoltar o per treballar els aprenen-tatges que es vulgui.

Per a ms de leducaci primria, Requetetxec pot tenir altres camps daplicaci. Fent-hi les adaptacions que el professorat cregui oportunes, creiem que pot fer servei a leducaci infantil o lensenyament secundari. Igualment pot ser dutilitat en altres mbits daprenentatge fora dels ensenyaments de rgim general: escoles de msica, grups desplai, tallers, escoles de formaci del professorat, escoles de formaci de monitors, escoles dadults...

com est organitzat requetetxec?

Requetetxec consta daquests materials:- Fitxes de treball per a lalumnat corresponents a les 18 unitats del projecte (6 unitats per cicle).- 1 llibre del mestre.- 3 discos compactes amb audicions, un per a cada cicle.- 1 CD-ROM amb el llibre del mestre, les fitxes de lalumnat i un recull de materials grfics.


FITxES dE LALumNAT

Cada unitat t quatre fitxes de treball duna pgina, realizades en blanc i negre per tal que es puguin foto-copiar. Abans de comenar una unitat, el mestre ha de lliurar a cada alumne una fotocpia de les fitxes que vulgui treballar.

Com comprovareu, a les fitxes hi ha informaci visual i escrita sobre linstrument o la formaci instrumental que es presenta, el seu context i la seva histria. Tamb hi ha els ttols i autors de les audicions escoltades, i activitats a realitzar, lltima de les quals sempre s davaluaci.

Les fitxes no tenen nmero de pgina ni cap element que les situ a letapa i cicle per al qual les proposem, com diem ms amunt. Daquesta manera es fa possible utilitzar-les al curs que es vulgui i en lordre que es cregui convenient, aix com en altres nivells i entorns educatius. Al capdamunt de cada fitxa, per, hi hem deixat un espai lliure per tal que cada mestre pugui fer escriure al seu alumnat les dades didentificaci que tingui costum dutilitzar (nom, data).

LLIBrE dEL mESTrE

Pretn ajudar el professorat a fer servir Requetetxec. Comena amb una part introductria de tipus general on hi ha el sumari, el prleg i aquesta introducci. Desprs ve el cos central del llibre, que est format per la guia didctica de les divuit unitats, tamb dividides per cicles. Cada unitat cont els segents apartats:

- Localitzaci de la unitat: cicle al que pertany, nmero dordre i ttol.- Introducci: breu text informatiu sobre els instruments i/o formacions presentats a la unitat.- Objectius i continguts de la unitat.- Proposta dactivitats: est formada per una seqncia dactivitats densenyament-aprenentatge, acompanyades dindicacions metodolgiques i activitats davaluaci. Cada mestre pot optar entre realitzar aquesta seqncia tal i com la proposem o adaptar-la segons el seu criteri (fent una tria de les activitats, modificant-les, afegint-ne de noves, etc.). Al costat de les activitats hi trobareu una reproducci en petit de la fitxa de lalumnat que els correspon.- Material addicional: si la unitat ho requereix, es proporcionen materials complementaris (com la lletra duna can, partitures).- Llista daudicions de la unitat: proporciona un seguit de dades sobre cada audici, a ms de la referncia de lenregistrament don sha extret.- Bibliografia especifca de la unitat: llista de material bibliogrfic relacionat amb els instruments i/o formacions presentats, i on es pot recrrer si es vol tenir ms informaci.- Discografia complementria: relaci denregistraments on es poden trobar altres audicions dels instruments i/o formacions presentats a la unitat.

Al final del llibre del mestre hi trobareu:- Una bibliografia general sobre la msica, els instruments i les formacions tradicionals i populars.


- Una discografia general, que no s sin la llista denregistraments don shan tret les audicions del Requetetxec.- Tres ndexs alfabtics: un dunitats, un altre dinstruments i formacions estudiats, i un daudicions.

dIScoS comPAcTES

Les audicions sn el nucli de Requetetxec, ja que la major part de les activitats que proposem hi estan basa-des. Estan contingudes en tres discos compactes, un per a cada cicle. La proposta dactivitats del llibre del mestre indica els moments en qu suggerim fer escoltar cada audici.

La majoria daudicions del Requetetxec sn tretes denregistraments que es troben al mercat. Per desgrcia, la limitaci de temps que ens imposa el disc compacte ens ha obligat a editar-les per tal dincloure als dis-cos noms el fragment treballat de cada pea. Si voleu escoltar-les senceres, podeu saber lenregistrament don les hem extretes a partir de la referncia que us proporcionem a la llista daudicions, i localitzar-lo en biblioteques, fonoteques o botigues.

A les llistes daudicions tamb veureu que algunes peces tenen com a nica referncia discogrfica la pa-raula Requetetxec. Es tracta dexemples musicals que hem enregistrat expressament per a aquest projecte. Grcies a ells tindreu loportunitat de fer escoltar als vostres alumnes algunes audicions ben aclaridores i, en canvi, difcils de trobar: com sonen els instruments de la cobla per separat, els bordons dun sac de gemecs, la manxa dun acordi...

cd-rom

Cont el llibre del mestre, les fitxes de lalumnat i un recull de materials grfics extrets del mateix Reque-tetxec. Aquests materials sn dibuixos dinstruments i agrupacions sols o en el seu context, partitures i musicogrames, presentats en format digital per tal de facilitar el seu s a laula.

rEquETETxEc dINS dEL mArc NormATIu

Una de les aportacions de la LOGSE (Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre) al sistema educatiu va ser la inclusi de lrea Educaci artsticaMsica en el currculum de primria. Aquest fet va provocar que lapre-nentatge de la msica en aquesta etapa shagus destructurar tant a nivell metodolgic com curricular.

Passa el temps i les lleis canvien. La llei deducaci vigent actualment s la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), on la msica i la dansa formen part, juntament amb leducaci visual i plstica, de lrea dEducaci artstica. Aquesta llei introdueix com a novetat la referncia a les competncies bsiques, establertes en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Requetetxec contribueix de diverses maneres al desenvolupament daquestes competncies bsiques.


comPETNcIES TrANSVErSALS

Per la seva ubicaci en lrea dEducaci artstica i la relaci amb els continguts de lmbit de Msica i dansa daquesta rea, Requetetxec desenvolupa la competncia artstica i cultural.

La utilitzaci del llenguatge verbal, tant a nivell de lectura i escriptura com dexpressi oral, ajuda al de-senvolupament de la competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Tan aquesta com lanterior sn competncies comunicatives.

Pel que fa a les competncies metodolgiques, la inclusi en les fitxes de lalumne de tcniques diverses dobtenci dinformaci ajuda a desenvolupar la competncia en el tractament de la informaci i la compe-tncia digital. Els exercicis sobre estructura, pulsaci, compassos i ritmes ajuden a adquirir competncia matemtica. Els alumnes obtenen la competncia daprendre a aprendre a mesura que prenen conscincia dels diversos continguts musicals que van aprenent.

comPETNcIES ESPEcFIquES

En relaci a les competncies personals, Requetetxec fa una proposta de coneixement de la societat que envolta els alumnes a partir de la msica. Per aquest motiu els ajuda a desenvolupar la competncia dau-tonomia i iniciativa personal.

Les competncies relacionades amb conviure i habitar el mn tamb hi estan contemplades. La competn-cia en el coneixement i interacci amb el mn fsic es desenvolupa en aspectes com la utilitzaci saludable de la veu, o el coneixement dels materials amb qu es construeixen els instruments. La interpretaci col-lectiva, sigui cantant, ballant o tocant instruments, fa prendre conscincia del grup i la seva pluralitat, cosa que facilita el desenvolupament de la competncia social i ciutadana.

I PEr AcABAr...

Us volem explicar que elaborar aquest material ha estat una feina divertida. Tamb llarga i laboriosa, per feta amb la illusi doferir als mestres de primria un material til i fins ara inexistent.

Volem expressar tamb el nostre agrament a totes les persones que ens han ajudat duna manera o altra durant el procs delaboraci.

Desitgem que Requetetxec us faci servei.

Els autors

1- 6cIcLE INIcIAL

TAMBORS I CAMPANES

LA VEU

EL GRUP DhAVANERES

EL FLABIOL I EL TAMBOR

LA BANDA DE MSICA

AGRUPACIONS INSTRUMENTALS

uNITATTAMBORS I CAMPANES

1

rEquETETxEc | 18u1 TAmBorS I cAmPANES | INTroduccI

INTroduccI

El nom genric de tambors fa referncia a instruments membranfons percudits, s a dir, que produeixen el seu so mitjanant la percussi duna membrana tibada, habitualment feta de pell o plstic. Dins la msica popular i tradicional dels Pasos Catalans hi ha tambors de formes i dimensions molt diferents. Tamb sn diversos els noms amb qu sels coneix: tambor, timbal, tabal, tambal, tabalet, redoblant, caixa, bombo, tam-bor, tamborino, trampes... Aquestes denominacions corresponen de vegades a tipologies concretes (com el tabalet del Pas Valenci o el tambor de la cobla de sardanes, al Principat). Per una mateixa denominaci tamb pot designar instruments molt diferents. La paraula tabal, per exemple, tant es fa servir per anomenar el tambor gegant que protagonitza la Patum de Berga com els de mida mitjana que utilitzen les colles de diables, o b els petits que habitualment acompanyen les gralles. I es dna tamb el cas contrari: un mateix instrument com per exemple el tabal dels grallers, que ara mateix esmentvem pot rebre diferents noms timbal, tambor o redoblant segons el context o lrea geogrfica on sutilitzi.

Els tambors tenen un paper rellevant, i fins i tot protagonista, en diverses manifestacions musicals dels Pa-sos Catalans. s emblemtic el cas del tabal de la Patum de Berga, instrument nic als Pasos Catalans per la seva grandria i que segons sembla, antigament era lnic acompanyament musical daquesta festa. Ms endavant, i dacord amb els gustos del moment, shi van introduir les diverses peces musicals que avui es coneixen, per sense arribar a desbancar el tabal. Actualment segueix preludiant amb el seu so profund tots els actes de la festa des de la tribuna on se situa, a la plaa de Sant Pere, i fins i tot acompanya algunes de les comparses caracterstiques com el Salt de Maces. En aquest cas concret s ben curis de notar que el ritme que toca el tabal no concorda gens amb la msica interpretada per la banda, que li va ser superposada en poques ms recents. Al costat del tabal de la Patum, cal fer esment dun altre tabal de grans dimensions que ha continuat en actiu fins als nostres dies: el que acompanya la Dansa de la Mort al poble de Verges. Els tabals sn tamb lacompanyament imprescindible de diables, dracs i bestiari de foc en general. El seu so, afegit als xiulets i espetecs de la pirotcnia, crea un ambient sonor molt caracterstic.

A banda dels tambors, aquesta unitat se centra tamb en les campanes, instruments idifons percudits (s a dir, que produeixen el so amb les vibracions del seu cos). Les campanes van ser incorporades a les esglsies durant ledat mitjana com a manera de comunicar a la poblaci dels voltants un conjunt ben di-vers de missatges relacionats amb les prctiques de la religi cristiana. Aquesta funci comunicativa, que perdura en molts indrets, es fa per mitj dels tocs, senyals musicals que constitueixen un veritable codi de comunicaci sonora. Cada toc t una significaci concreta que tothom coneix. Aix, tocs com els de missa, de rosari i dngelus criden els feligresos a cadascuna daquestes prctiques. Quan toquen a bateig o a morts, en canvi, el contingut religis va acompanyat dun missatge de tipus social que, per als qui en conei-xen el codi, resulta extremament concret ja que pot arribar a precisar aspectes com ledat, sexe i condici social del nounat o difunt. Per altra banda, hi havia tocs amb finalitat no religiosa com els de sometent o de foc. Un cas especial el constituen els tocs anomenats de mal temps (o de bon temps, segons lindret), que es tocaven quan es veia venir una tempesta que podia malmetre els conreus, a fi desvair-la amb el so de les campanes.

La incidncia daquesta unitat en el ritme i la percussi la fa molt adequada per als nens i nenes de cicle inicial.

rEquETETxEc | 19u1 TAmBorS I cAmPANES | oBJEcTIuS I coNTINguTS

oBJEcTIuS

> Escoltar el so del timbal, del tabal i de les campanes.> Reconixer el so i el nom daquests instruments.> Respondre corporalment a estmuls sonors concrets.> Imitar el ritme que fan el tabal i els timbals.> Discriminar auditivament els sons aguts i greus de les campanes.

coNTINguTS

> Escolta dels instruments timbals, tabals i campanes enregistrats en el seu entorn i context festiu.> Reconeixement del so daquests instruments i coneixement del seu nom, de les parts que els integren i la famlia a la qual pertanyen.> Actitud atenta en lescolta de les audicions.> Imitaci del gest que fa el mestre en sentir tocar el tabal i els timbals.> Observaci que sonen diversos instruments simultniament.> Dramatitzaci del Toc del drac.> Resposta corporal a estmuls sonors concrets.> Regularitat en picar la pulsaci.> Precisi en picar una cllula rtmica de quatre pulsacions. Participaci en el cant.

rEquETETxEc | 20u1 TAmBorS I cAmPANES | FITxA 1

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre explica lorigen i la funci dels tabals i

timbals. Els nens escolten. s important que durant lexplicaci els nens puguin intervenir explicant, si s el cas, vivncies que algun dells hagi pogut tenir al respecte. Tamb sels pot demanar que si tenen algun timbal, el portin.

2. El mestre posa laudici El Tabal de la Patum (1-1) i els nens, tot imitant el gest del mestre, lescolten. Mentre sona laudici, el mestre picar amb les dues mans el ritme que fa el tabal. Aquest element rtmic el toca el tabal en els salts de ma-ces, just en el moment en qu peta un fuet.

3. El mestre posa laudici Salt de maces (1-2) i els nens lescolten. En acabar, el mestre pregunta o fa notar si hi havia altres instruments que tocaven amb el tabal i si el tabal seguia la pulsaci de la melodia. La finalitat daquesta activitat s constatar sonorament que el tabal no segueix la pulsaci de la msica, ja que antigament acompanyava la Pa-tum ell sol. La msica de les maces, que data de 1963, ha estat una de les ltimes creacions musi-cals incorporades a la Patum.

4. El mestre explica com s fsicament el tabal de la Patum i com produeix el so. Els nens escolten, ob-serven el dibuix on es veu el tabal i fan preguntes sobre aix tot explicant les seves vivncies relacio-nades amb el tema.

2. Ritme que toca el Tabal de la Patum

rEquETETxEc | 21u1 TAmBorS I cAmPANES | FITxA 2

5. Els nens piquen o caminen seguint la pulsaci del Ball de turcs i cavallets (1-3). El mestre ajudar aquells nens a qui la pulsaci no els surti b, sigui caminant al seu costat tot agafant-los de la m o picant suaument la pulsaci a la seva espatlla.

6. El mestre proposa una altra pulsaci el doble de rpida que lanterior per caminar amb la msica del Ball de turcs i cavallets, i demana als nens que limitin.

7. Entre tots, mestre i nens, sescriu a la pissarra la pulsaci (a negres) i la pulsaci rpida (a corxeres) del Ball de turcs i cavallets. En acabar, cada nen escriu la pulsaci a negres i a corxeres. Aquesta activitat no pretn presentar lescriptura de la pul-saci sin recordar-la.

8. El mestre pica el ritme indicat (veure partitura) mentre sona la msica del Ball de turcs i cavallets. Els nens limiten. El mestre anir canviant la part del seu cos on pica el ritme. Tamb tindr cura de no canviar de part fins que tots els nens hagin pi-cat el mateix que ell. Segons el desenvolupament motriu dels alumnes, es pot fer ms complexa (i per tant, ms difcil) la seqncia de les parts del cos a picar. Tamb far seguir amb el dit la cllula rtmica que est escrita a la fitxa de lalumne.

9. El mestre pregunta si hi havia algun instrument a laudici del Ball de turcs i cavallets que toqus el ritme que ells feien.

10. A partir dels comentaris dels nens, el mestre pre-senta el timbal. Cal explicar com s i com produeix el so tot ensenyant-ne el dibuix.

8. Ritme del Ball de turcs i cavallets

rEquETETxEc | 22TAmBorS I cAmPANES | FITxA 3u1

11. El mestre posa laudici Repic general de campa-nes (1-4) i els nens lescolten.

12. En acabar laudici, el mestre proposa un canvi dimpressions sobre el que han escoltat. Cal con-duir la posada en com cap a preguntes com: s un instrument de percussi, la campana? Com es toca? Els sons que tocaven, eren tots iguals o eren diferents? Eren aguts i greus o curts i llargs? Es pot suggerir als nens que si tenen alguna campana, la portin.

13. Els nens, drets per tota la classe, escolten laudici Toc de prima (1-5) i mouen els braos amunt i avall segons el so sigui agut o greu. Si es veu que hi ha nens que tenen dificultat a distingir lagut i el greu, el mestre far el gest i ells limitaran. s important constatar que tot i que els sons de les dues campanes estan a distncia de segona major, tamb se senten harmnics que poden dificultar-ne la percepci. En qualsevol cas, la impressi del mestre i dels alumnes ser la vlida.

14. Tot escoltant laudici anterior, els nens assenyalen amb el dit la seqncia de set campanes que te-nen dibuixades a la fitxa. Cal explicar als nens que la seqncia es repeteix quatre vegades, i que cal continuar assenyalant-la fins que sacabi laudici.

15. Els nens es posen drets, es distribueixen aleatri-ament per la classe i la meitat dells senfilen dalt duna cadira. El mestre els assigna una campana aguda si estan a dalt de la cadira i greu si no s aix i els demana que cada cop que la sentin du-rant laudici, facin veure que la toquen (simulant el gest destirar la corda). s interessant tornar a repetir lactivitat i que els nens canvin de lloc per tal de poder viure els dos sons des de lacci i la immobilitat.

16. Els nens pinten la seqncia de les set campanes que tenen dibuixades a la seva fitxa, dun color les agudes i dun altre les greus. Els colors els triaran els nens, perqu no es pretn que associn un color a agut i un altre a greu sin que plasmin que han sen-tit dos sons diferents, un dagut i un altre de greu.

17. El mestre posa laudici Toc del drac (1-6) i els alumnes lescolten.

18. El mestre demana que expliquin qu s el que han sentit. Cal conduir el comentari dels nens per tal que surtin els aspectes segents: s un ball de dia-bles? Es fa a fora el carrer? hi ha diferents sons? (el so dels timbals, els petards i els xiulets).

19. Els nens es distribueixen per la classe en tres grups (corresponents a timbal, petard i xiulet). Durant laudici fan els gestos i el so de lelement que tenen assignat cada cop que el senten sonar a lenregistrament. Cal que els gestos siguin tan re-presentatius com sigui possible del so que se sent (timbal: fer veure que sen percudeix un amb les mans alternades; petard: picar amb els peus al ter-ra tot fent un salt, o picar de mans; xiulet: aixecar els braos enlaire tot fent un xiulet). Aquest mateix exercici caldria repetir-lo canviant els nens de grup. s important que tothom ho experimenti tot. El ma-teix exercici es pot fer amb instruments: timbal per al ritme, pandero per als petards i flauta dmbol per als xiulets.

rEquETETxEc | 23TAmBorS I cAmPANES | FITxA 4u1

20. El mestre explica que laudici que escoltaran a continuaci no s tradicional, sin que ha estat cre-ada expressament per un msic per a un grup de diferents timbals. Els nens escolten la pea Neuro-nes (1-7).

21. En un full, cada nen dibuixa linstrument que ms li ha agradat de la unitat: els timbals, els tabals o les campanes. El retalla i entre tots fan un mural.

AcTIVITAT dAVALuAcI22. El mestre posa laudici Toc de bon temps (1-8)

i els nens, en acabar, encerclen linstrument que ha sonat, els pinten tots tres i escriuen el nom a sota de cadascun.

rEquETETxEc | 24TAmBorS I cAmPANES | AudIcIoNSu1

cd - Pista Ttol i autor durada Intrpret Enregistrament

1-1El Tabal de la Patum

0:24Intrpret no identificatBerga (Bergued)

Patum de Berga, La. udio-Visuals de Sarri 25.1397

1-2 Salt de maces 0:59Banda de msica (dir. Joan Casas)Berga (Bergued)

Patum de Berga, La. udio-Visuals de Sarri 25.1397

1-3Ball de turcs i cavallets

1:08Colla de dolainers del Pas Valenci

Festes de Santa Tecla Tarragona, Les. Departament de Cultura. Fonoteca de Msica Tradicional Catalana

1-4Repic general de campanes

1:05Grup de Campaners de la CatedralTarragona (Tarragons)


1-5 Toc de prima 0:32Grup de Campaners de la CatedralTarragona (Tarragons)


1-6 Toc del drac 1:11Conjunt de tabalsTarragona (Tarragons)


1-7Neurones (Jaume Vendrell)

1:43Tabalers del Barri GticBarcelona (Barcelons)

Tradicionrius 98: XI Cicle de msica tradicional i popular. Tram TRM-0092-CD

1-8 Toc de bon temps 1:47Francesc Codina, campanes Castellterol (Valls Oriental)

Msica de tradici oral a Catalunya. Departament de Cultura. Fonoteca de Msica Tradicional Catalana

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 25TAmBorS I cAmPANES | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu1

BIBLIogrAFIA ESPEcFIcA

> AMADES, Joan. Les campanes. Tarragona: El Mdol, 2004.> Carill del Palau de la Generalitat, El. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.> COLL I BRUIX, Ferran. Tocs tradicionals de campanes de larxiprestal Parrquia de Santa Maria dArenys de Mar. Arenys de Mar, 1992.> MART I CAMPS PINYU, Josep. El timbal de gralla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005.> SAPENA I AZNAR, Carles. Les campanes. Girona: Diputaci de Girona; Caixa de Girona, 1997.

dIScogrAFIA comPLEmENTrIA

> Campanes de la vuitava del Corpus. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. Fonoteca de Materials; Tallers de Msica Popular, volum XX (disc LP).> Carill del Palau de la Generalitat, El. udio-Visuals de Sarri 251532.> TACTEQUET. Tactequequ? Resistencia RESCD163.

uNITATLA VEU

2

rEquETETxEc | 28LA VEu | INTroduccIu2

INTroduccI

En aquesta unitat, centrada en la veu solista dins la msica popular tradicional dels Pasos Catalans, es presenten a lalumnat diverses maneres de cantar i alguns contextos on la veu s un element important (o ho ha estat fins a un passat recent).

El primer context que es presenta s lacompanyament del treball. Els crits dels venedors, les interjeccions adreades al bestiar i altres manifestacions vocals similars sn una mostra ben expressiva dun s de la veu que es troba entre la parla i la can, i que busca una comunicaci immediata. Quan les feines no requerei-xen aquest tipus de comunicaci, es tendeix a acompanyar les tasques amb canons ms desenvolupades des dun punt de vista meldic i/o literari. Tamb hi ha casos com els cants o tonades de batre, on els frag-ments cantats salternen amb crits adreats al bestiar que treballa.

A ms dacompanyar lactivitat laboral, la can ha estat present tradicionalment en altres moments de la vida pblica i privada. En un casament, un cantaire pot improvisar corrandes adreades a la parella de nou-casats fent-hi participar els assistents, que coregen la tornada. Quan es t cura dels infants, la veu cantada es manifesta en forma de canons de bressol, moixaines i cantarelles. Ms endavant, quan linfant creix, els jocs cantats, les canons enumeratives i les narratives entre altres tipus posen a prova la seva atenci i la seva memria duna manera que s alhora ldica i educativa.

En el mn de la can tradicional tamb hi ha maneres de cantar tan complexes tcnicament que noms sn a labast de cantants especialitzats, que actuen com a solistes per al gaudi dels odors. Pot servir dexemple el cant valenci destil, propi de les comarques centrals del Pas Valenci, en qu un o dos cantaors canten de manera virtuosstica i ornamentada la lletra que un versaor improvisa i els va dient a cau dorella. Es pot sentir bastant clarament aquest procediment a les albaes enregistrades al CD.

Les veus que sentireu als enregistraments daquesta unitat representen maneres de cantar molt allunyades dels models vocals imperants avui la tcnica clssica a les aules, i el pop-rock anglosax a la msica de consum massiu. Aquests referents, que sn els nics per a molts alumnes i mestres, estan arraconant ma-neres de cantar perfectament vlides, saludables, arrelades a la nostra cultura i properes a la nostra sensibi-litat. Us convidem a redescobrir-les amb el vostre alumnat, superant la possible sorpresa inicial i procurant valorar-les segons els seus propis parmetres. Per posar un exemple: a la Tonada de batre mallorquina shi pot admirar lexpressivitat del timbre vocal utilitzat intencionadament aspre, amb una impostaci comple-tament diferent de la clssica, la bellesa i la dificultat tcnica dels ornaments, la seguretat dafinaci en el context duna escala no temperada...

rEquETETxEc | 29LA VEu | oBJEcTIuS I coNTINguTSu2

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenci i respecte les diferents veus enregistrades.> Reconixer la veu parlada i la cantada.> Distingir la veu dhome i la veu de dona.> Cantar amb precisi rtmica, meldica i textual les canons proposades.> Utilitzar la veu amb cura.> Gaudir en utilitzar la veu, tant parlant com cantant.

coNTINguTS

> Escolta amb atenci i respecte de les diferents veus enregistrades en els seus contextos de comunicaci, treball i narraci.> Escolta i imitaci, amb precisi rtmica, meldica i textual, de les canons proposades.> Escolta i imitaci, amb precisi vocal i fontica, dels crits adreats als animals.> Improvisaci de crits i corrandes.> Interpretaci de les canons i crits proposats amb el carcter que els correspon.> Diferenciaci i reconeixement de la veu parlada i cantada, i de la veu dhome i la de dona.

rEquETETxEc | 30u2 LA VEu | FITxA 1

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre fa escoltar els Crits adreats als animals

(1-9 a 1-12) i en acabar demana si les persones que han escoltat canten o no.

2. El mestre fa escoltar la Can de venedor de tova-lloles (1-13) i en acabar demana si la persona que han escoltat canta o no.

3. El mestre demana quin s linstrument musical que sha sentit en les audicions anteriors. Aquestes tres primeres activitats, molt bsiques, van encamina-des a presentar la veu com un instrument que t diverses possibilitats, com cantar, parlar o fer sons onomatopeics.

4. El mestre explica que la finalitat daquests crits i canons s la comunicaci.

5. El mestre torna a posar la Can de venedor de tovalloles i els nens lescolten fixant-se b en la lle-tra. En acabar llegeixen la quarteta i escriuen les paraules que hi manquen.

6. El mestre fa un dels crits adreats als animals. Els nens lescolten i en acabar limiten.

7. El mestre canta la Can de venedor de tovalloles. Els nens lescolten i en acabar la canten.

8. Els nens, per grups de quatre o cinc, inventen crits per comunicar-se utilitzant la veu parlada i/o cantada.

9. Cada grup fa el seu crit i explica amb qui i sobre qu es volia comunicar.

rEquETETxEc | 31u2 LA VEu | FITxA 2

10. El mestre explica que a les societats agrcoles mol-tes feines sacompanyen cantant.

11. El mestre posa el Cant de batre del Baix Ebre (1-14) i la Tonada de batre de Mallorca (1-

15). Els nens escolten.12. El mestre els demana qu poden explicar sobre el

que han sentit. Cal conduir la resposta dels nens per tal que diguin que una pea s cantada per un home i laltra per una dona, i que tots dos fan servir la veu cantada i la veu parlada. El mestre hauria dexplicar que aquestes canons acompanyaven la feina del batre i que provenen del Baix Ebre i de Mallorca. Cal que expliqui tamb qu s el batre.

13. El mestre torna a posar les audicions anteriors. Quan soni laudici cantada per lhome, els nens aixecaran el dit en els moments en qu parli. Les nenes faran el mateix amb laudici cantada per la dona.

14. Cada nen dibuixa i pinta, en el requadre corres-ponent, un home i una dona cantant. En acabar escriuen les paraules que falten sota els dibuixos.

rEquETETxEc | 32 LA VEu | FITxA 3u2

15. El mestre explica que hi ha canons que estan relaci-onades amb moments concrets de la vida humana.

16. Els nens escolten la can de bressol La Mare de Du (1-16).

17. El mestre pregunta si recorden alguna can de bressol que els cantessin quan anaven a dormir. Cal afavorir lambient perqu qui la recordi, encara que noms sigui un tros, la canti.

18. El mestre i els nens escolten les Corrandes de casa-ment (1-17) (veure partitura).

19. El mestre pregunta si entre tots podrien dir-li qu explicava aquesta can.

20. El mestre canta la tornada i els nens limiten.21. El mestre canta les estrofes que prviament sha

inventat, amb relaci a la classe o a lescola. Els nens escolten i desprs de cada estrofa canten la tornada. Us proposem aquestes estrofes, per vo-saltres us podeu inventar les vostres.

A lescola del meu poble [barri] moltes nenes i nens hi ha que quan pleguen de la classe, sen van tots cap a jugar.

Amb les sumes i les restes, a tothom li bull el cap. Si la mestra no ens ajuda, a vegades surt un nyap.

22. El mestre proposa tornar a repetir lactivitat, per que ara sigui algun nen qui sinventi lestrofa. Cal que el mestre canti la primera estrofa, i seria bo que la improviss al moment. A continuaci, tota la classe canta la tornada i el mestre amb la m indica a alg que ninventi una altra. Si ning can-ta, el mestre haur de continuar. Cal anar seguint aquesta seqncia fins que alg shi animi. No es pot pretendre que el primer dia tothom es llenci a la improvisaci; per aix conv repetir lactivitat en dies posteriors. s molt important lactitud del mes-tre, que ha de saber ressaltar laspecte ldic de les corrandes i aconseguir que els alumnes es llencin a la improvisaci, encara que el resultat no sigui del tot correcte pel que fa a text, ritme i melodia.

23. El mestre posa laudici Fum, fum (1-18) i els nens escolten.

24. El mestre torna a posar laudici i, tot escoltant-la, els nens segueixen amb el dit la seqncia de di-buixos que tenen a la fitxa.

25. El mestre explica que hi ha canons que serveixen per jugar. En acabar, els nens escolten laudici Sant Joan de les canadelles (1-19). Aqu seria el moment de comentar que les canons que tenen una funci s bo cantar-les tot utilitzant-les.

26. El mestre juga amb els nens al Sant Joan de les canadelles. Sha escollit aquest joc pel fet que els nens no hi juguen habitualment. Podeu trobar com shi juga, en diverses versions lleugerament diferents, al llibre de Montserrat Busqu i Maria Antnia Pujol, Ximic. Jocs tradicionals, pgina 84 i segents (vegeu-ne la referncia completa a la bibliografia de la unitat).

rEquETETxEc | 33 LA VEu | FITxES 3 - 4u2

18. Corrandes de casament

27. El mestre explica que hi ha canons que narren histries. s important fer notar que aquestes can-ons, juntament amb els contes, tenien una funci similar a la que actualment tenen la rdio, el cine-ma i la televisi.

28. Els nens escolten laudici El marit petit (1-20) i en acabar expliquen la histria que narra la can.

29. Per grups, dibuixen i pinten les diferents escenes dEl marit petit. En acabar sen fa un mural que sobservar tot tornant a escoltar laudici. Aquesta activitat pot tenir un caire interdisciplinari amb les matries de plstica i llengua.

30. El mestre posa laudici Albaes (1-21) i els nens lescolten.

31. El mestre demana qu podrien explicar-ne. Aquesta pregunta va encaminada a recordar els continguts que fins ara shan treballat: reconeixement de la veu com a instrument, la veu dhome i la de dona, la veu parlada i la veu cantada, el tema de la lle-tra que acaben descoltar... Per tamb conv que expliquin les diferncies que sentin en comparaci amb les audicions treballades fins ara.

32. El mestre explica les caracterstiques del cant va-lenci destil. Desprs es torna a escoltar laudici.

AcTIVITAT dAVALuAcI33. Els nens escolten laudici Contesta de sallota

(1-22) i encerclen les caracterstiques que hi reconeixen.

rEquETETxEc | 34u2 LA VEu | AudIcIoNS


1-9Crit per fer abeurar les ovelles

0:10Intrpret no identificatGandesa (Terra Alta)


1-10Crit per fer venir les cabres

0:06Intrpret no identificatEl Molar (Priorat)


1-11Crit per reunir les ovelles

0:08Intrpret no identificatAbella de la Conca (Pallars Juss)


1-12Crit per donar menjar a laviram

0:08Intrpret no identificatFiguerola dOrcau (Pallars Juss)


1-13Can de venedor de tovalloles

0:10Enric SerarolsBalsareny (Bages)


1-14 Cant de batre 1:06Eduard Saborido, veuLa Cava (Baix Ebre)


1-15 Tonada de batre 1:31Antnia Serra Carbonera, veu. Sa Pobla (Mallorca Septentrional)

Sons duna illa: Sa Pobla. Ona Digital OD CD-102

1-16La Mare de Du, can de bressol

0:26Filomena Fernndez Gil, veuEl Masroig (Priorat)

Canons dinfantesa. Departament de Cultura. Fonoteca de Msica Tradicional Catalana

1-17Corrandes de casament

1:34Josep Casadevall, veuFolgueroles (Osona)


1-18 Fum, fum 0:59Maria Antic i Noguera, veuPrats de Lluans (Osona)

Canons i tonades tradicionals de la comarca dOsona. Departament de Cultura. Fonoteca de Msica Tradicional Catalana

1-19Sant Joan de les canadelles

0:18Ramon Argany, veuAlbarca (Priorat)

Canons dinfantesa. Departament de Cultura. Fonoteca de Msica Tradicional Catalana

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 35LA VEu | AudIcIoNS - BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu2

1-20 El marit petit 1:08ngela Balart i Godaiol, veu Folgueroles/Sant Pere de Torell (Osona)


1-21Albaes, cant valenci destil

1:35

Josep Aparicio Apa i Josepa Blasco, veus; dolaina i tabaletGodella (horta) i Real de Montroi (Ribera Alta)

Antologia del cant valenci destil (1915-1996). Generalitat Valenciana. Fonoteca de Materials, XXV-XXVI

1-22 Contesta de sallota 1:26Esquadra de sonadorsi cantadors Eivissa

Ibiza, su folklore y sus canciones. BCN Records (Divucsa) 31-374


> AMADES, Joan. Les veus del carrer: Auca dels baladrers de Barcelona. Tarragona: El Mdol, 2000.> AYATS ABEY, Jaume. Les chants traditionnels des Pays Catalans. Tolosa de Llenguadoc: Centre Occitan des Musiques et Danses Traditionnelles, 2008.> (dir.). Tonades de feina a Mallorca. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2006 (llibret i DVD).> BUSQU, Montserrat; M. Antnia PUJOL. Ximic: jocs tradicionals. Berga: Amalgama, 1996.> CAPMANY, Aureli. Baladrers de Barcelona. Barcelona: Albn, 1946.> GRUP DE RECERCA FOLKLRICA DOSONA; Salvador REBS. Canons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002 (amb CD).


> BLASCO, Artur. Rosa vermella, rosa galant: parles, canons i cantarelles. Audiovisuals de Sarri 20.1409/20.1414 (6 discos LP).> BUADES, Mad Antnia. Canons amb sa ximbomba i tonades dels camps de Mallorca. Uni de Msics CD 108. > Cants dels Pelegrins de les Useres. Generalitat Valenciana. Fonoteca de Materials, 10.> GRUP DE RECERCA FOLKLRICA DOSONA. Canons tradicionals recollides pel Grup de Recerca Folklrica dOsona. Aquest CD acompanya el llibre dels mateixos autors citat a la bibliografia especfica. > Fonoteca de Materials: recopilaci sonora de msica tradicional valenciana. Generalitat Valenciana. Tallers de Msica Popular, XIV-XIX (6 discos LP).

uNITATEL GRUP DhAVANERES

3

rEquETETxEc | 38EL gruP dHAVANErES | INTroduccIu3

INTroduccI

Les havaneres tenen el seu origen a la Cuba del segle XIX. Aquesta illa va ser una colnia espanyola fins al 1902, any en qu va aconseguir la independncia. El trnsit de persones entre Cuba i Espanya (mariners i soldats, per tamb comerciants i tot tipus de viatgers) va afavorir que arribs a Europa la contradanza habanera, un gnere musical amb lletres cantades en castell i una rtmica moderadament sincopada dorigen afrocub.

Ja amb el nom dhavanera, aquest gnere es va popularitzar a Europa durant el segle XIX, tant en forma de can com de ball de parella (sovint amb el nom damericana o dansa), i va viure una poca dauge en qu va ser present tant al mn de la msica popular com al de la msica clssica. Per al llarg del segle XX va anar quedant arraconada, i noms va perviure en el repertori dalgunes agrupacions populars, o com a can de taverna en alguns indrets de la costa catalana.

Laparici del grup dhavaneres tal i com ara el coneixem es remunta als anys setanta del segle XX (i una mica abans en algun cas). El fenomen coincideix amb la revifalla de les festes populars a la fi del franquisme. En aquells anys, les cantades dhavaneres van passar a ser un element imprescindible en moltes festes majors, i va sorgir una gran quantitat de grups. Lestructura daquestes agrupacions s quasi sempre la mateixa: un grup de veus, masculines i fora impostades, que canten arranjaments dharmonia simple i efectiva sobre un acompanyament instrumental dacordi cromtic, guitarra i contrabaix.

En el repertori daquests conjunts hi ha tant havaneres tradicionals, en castell, com de nova creaci (sovint en catal). La majoria tenen un aire nostlgic i sentimental, i hi apareixen un seguit de tpics relacionats amb Cuba: el mar, els vaixells, les palmeres, les belles mulates que enamoren els mariners, la Guerra de Cuba... Per els grups dhavaneres canten tamb altres gneres musicals, com valsets mariners, boleros, sardanes i canons daltres tipus.

El fet destudiar aquesta agrupaci al cicle inicial es deu a la facilitat didentificaci dels instruments que la componen, i a la presncia que tenen els grups dhavaneres a moltes festes majors. No es pretn que lalumnat aprengui a cantar havaneres, sin que pugui reconixer el gnere, la seva tmbrica i els instru-ments que linterpreten.

rEquETETxEc | 39EL gruP dHAVANErES | oBJEcTIuS I coNTINguTSu3

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenci les audicions proposades.> Reconixer, auditivament i visual, el grup dhavaneres i els seus instruments caracterstics.

coNTINguTS

> Experimentaci de les quatre maneres de produir so: pinar, picar, fregar i bufar.> Reconeixement de dues maneres de produir so: pinar i bufar.> Escolta i reconeixement del so de la guitarra i de lacordi.> Escolta i reconeixement del grup dhavaneres en els seus contextos.> Escolta atenta durant les activitats.> Resposta corporal a un estmul sonor.

rEquETETxEc | 40EL gruP dHAVANErES | FITxES 1 - 2u3

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre posa laudici Rosina (1-23) i els nens

lescolten.2. El mestre demana si mai havien escoltat una pea

daquest estil. Aquesta pregunta va encaminada a saber si els nens han tingut un contacte anterior amb aquest tipus de msica, per tal de detectar qu s el que en saben i no insistir en aspectes ja coneguts.

3. El mestre explica don provenen les havaneres i so-bre quins temes tracten generalment.

4. El mestre torna a posar laudici anterior, com a il-lustraci de la seva explicaci, i els nens lescolten.

5. El mestre posa laudici Un cant damor (1-25) i els nens lescolten.

6. El mestre demana qu han sentit en aquesta au-dici que fos igual que a laudici anterior. Si els nens no ho recorden, no saben qu contestar o les seves respostes ens fan entendre que no ho saben, tornarem a posar noms el fragment inicial de cada audici introducci, primera estrofa i tornada i anotarem a la pissarra el que vagin dient. Cal enca-minar els nens per tal que es fixin que hi ha veus masculines, instruments, i que una can s en catal i laltra en castell.

7. A partir del que sha anat anotant a la pissarra, el mestre presenta el grup dhavaneres.

rEquETETxEc | 41EL gruP dHAVANErES | FITxA 3u3

8. El mestre porta a la classe els estris segents: cai-xes, gomes elstiques i trossos de paper de dife-rents mides i textures.

9. El mestre reparteix, a latzar, aquests materials als nens i els demana que busquin maneres de fer sons amb ells. Els nens ho proven.

10. Cada nen ensenya a la classe el so que ms li ha agradat. El mestre, en sentir-lo, diu quin principi sonor fa servir per produir-lo. Entenem per princi-pis sonors les quatre maneres bsiques de produir so: pinar, picar, bufar i fregar.

11. El mestre posa el Fragment per a guitarra sola (1-27). Abans demana als nens que es fixin com produeix el seu so aquest instrument: picant, fre-gant, bufant o pinant. Els nens escolten i en aca-bar responen.

12. El mestre demana si alg coneix linstrument que ha sonat i com es diu.

13. El mestre presenta la guitarra a partir duna lmina o un dibuix. Cal explicar la guitarra com un instru-ment de corda pinada que consta de les segents parts: cordes, caixa de ressonncia, mnec i cla-villes. Si el mestre disposa duna guitarra, seria bo que la ports a la classe i la fes sonar.

14. A la fitxa, els nens pinten de diferent color cadas-cuna de les parts que ha explicat el mestre.

15. El mestre posa el Fragment per a acordi sol (1-28) i, com abans, demana als nens que li diguin com ha produt el seu so.

16. El mestre demana si alg coneix linstrument que ha sonat i com es diu.

17. El mestre presenta lacordi a partir duna lmina o un dibuix. Cal explicar lacordi com un instrument de vent que consta de les parts segents: manxa, te-clat per a la m dreta i teclat per a la m esquerra.

18. A la fitxa, els nens pinten de diferent color cadas-cuna de les parts que ha explicat el mestre.

19. Els nens de la classe, distributs en dos grups, re-presenten uns la guitarra i els altres lacordi, fent el gest de tocar-los quan soni linstrument que re-presenten. El mestre posa laudici 1-26 (que s linterludi instrumental de lhavanera Un cant damor).

20. El mestre demana si a ms daquests dos instru-ments nhi havia algun altre. La finalitat daquesta pregunta s fer-los adonar que laltre instrument bsic en un grup dhavaneres s la veu, i que no noms canta un home sol sin ms dun.

21. El mestre posa laudici 1-24 (que s el fragment central de lhavanera Rosina) i els nens aixequen el dit quan senten que hi ha una veu que canta sola. s interessant que el mestre estigui observant la reacci dels nens, ja que no tots diferencien quan canta una veu sola o ms duna veu. El mestre tamb far el moviment daixecar el dit si ho creu convenient.

22. El mestre demana amb quin principi sonor produ-eix el so la veu. Si els nens no recorden les quatre maneres de produir el so, primer es prova de re-cordar-les entre tots i desprs es pensa quina s la que pertoca a la veu.

rEquETETxEc | 42u3 EL gruP dHAVANErES | FITxA 4

23. El mestre posa lhavanera Rosina (1-23) i els nens imiten el ritme que pica el mestre amb la ma-teixa combinaci de moviments (veure partitura).

24. El mestre posa la sardana La puntaire (1-29) i els nens imiten el ritme que pica el mestre (veure par-titura). Es tracta dun ritme caracterstic de sardana, i es pot interpretar picant verticalment amb el llapis sobre la taula.

25. El mestre posa el valset mariner Vell pescador (1-30) i els nens imiten el ritme que pica el mestre amb la mateixa combinaci de moviments (veure partitu-ra). Es tracta de seguir el comps ternari del vals de la manera que proposem o de qualsevol altra, per tenint present que el primer cop ha de tenir un timbre que destaqui.

26. El mestre posa el fragment inicial de laudici Guar-da esa flor (1-31). Els nens, distributs en tres grups veu, guitarra i acordi, fan un moviment representatiu de linstrument que els ha tocat quan aquest soni. Els moviments cal triar-los abans o re-cordar els que es feien a lactivitat 19.

27. El mestre demana si alg ha sentit si a part daquests tres instruments nhi havia algun altre.

Si els nens no recorden el que han sentit es torna a repetir lactivitat, per el mestre far el moviment que correspon al quart instrument, que s el contra-baix (simulant el pizzicato).

28. El mestre explica que bastants grups dhavaneres porten un altre instrument, que s el contrabaix (o el baix elctric, com a laudici Un cant damor).

29. El mestre posa de nou laudici Guarda esa flor (1-31) i els nens escolten. Cal explicar que els grups dhavaneres poden tocar altres estils musicals i utilit-zar altres instruments. Aquesta pea, per exemple, s un bolero, i a la tornada shi senten instruments de percussi (maraques i bongos).

AcTIVITAT dAVALuAcI30. Els nens escolten laudici El meu avi (1-32),

encerclen els instruments que sonen i escriuen els noms dels instruments i del conjunt instrumental.

23. Ritme dhavanera

24. Ritme de sardana

25. Ritme de vals

rEquETETxEc | 43u3 EL gruP dHAVANErES | AudIcIoNS


1-23/24 Rosina, havanera 1:41 Mar EndinsCantada dhavaneres: Calella de Palafrugell. udio-Visuals de Sarri 25.1370

1-25/26

Un cant damor, havanera (C. Casanovas/S. Dabau)

2:48 Mar EndinsCantada dhavaneres: Calella de Palafrugell. udio-Visuals de Sarri 25.1370

1-27

Fragment per a guitarra sola: Tango (Isaac Albniz, arr. A. Segovia)

0:39 Joan Furi, guitarraFURI, Joan. Ritmes dhavanera per a guitarra. La m de Guido LMG 2027

1-28Fragment per a acordi sol: Havanera

0:27Lle Snchez Tosquiets,acordi cromtic Berga (Bergued)

TOSQUIETS DE BERGA, El. Ball amb acordi. udio-Visuals de Sarri 25.1366

1-29

La puntaire, sardana (J.Badosa/J. M. Bello)

1:11 Port-BoPORT-BO. De lEmpord a lHavana. udio-Visuals de Sarri 25.1445

1-30Vell pescador,valset mariner (Llibori)

1:08 Mariners de RieraMatadepera Msica. Ajuntament de Matadepera AD-04082

1-31Guarda esa flor, bolero (Melesio Morales)

3:37 La GarotaGAROTA, La. A navegar: Balls mariners. Tram TRM-0061-CD

1-32El meu avi, havanera (J. L. Ortega Monasterio)

1:44 Cavall BernatCAVALL BERNAT. Som europeus. E.C.B. Records CD 2003

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 44u3 EL gruP dHAVANErES | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> FEBRS, Xavier. Aix s lhavanera. Barcelona: La Campana, 1995.> BALIL, Ricardo. Las ms bellas habaneras. Barcelona: Librum, 1995.> MONTSALVATGE, Xavier. lbum de habaneras. Barcelona: Omega, 1998.


> GRUP PEIX FREGIT. Cap a tu. Audiovisuals de Sarri 52068.> GRUP TERRA ENDINS. 50 havaneres: 30 anys. ARTP 1401-04.> GRUP VALLPARADS; GRUP BERGANT; DUET. Homenatge a J. L. Ortega Monasterio. 44.1 Estudi de Gravaci 02036-CD.> Havaneres dahir i avui. Audiovisuals de Sarri 51926.> PESCADORS DE LESCALA, Els. Les millors havaneres. horus CD-32023.

uNITATEL FLABIOL I EL TAMBOR

4

rEquETETxEc | 46EL FLABIoL I EL TAmBor | INTroduccIu4

INTroduccI

El flabiol s un instrument de vent (aerfon) de bisell, com la flauta de bec. Aix vol dir que el so shi produeix bufant dins dun conducte que dirigeix laire a un cantell viu anomenat bisell o trencavents. Per a diferncia de la flauta de bec, el flabiol t els forats disposats de tal manera que es pot sostenir i tocar amb una sola m, habitualment lesquerra. Laltra m queda lliure, i es pot fer servir per tocar un altre instrument: el tambor. El flabiolaire, per tant, s un msic que toca dos instruments alhora. Cal dir que en ocasions el flabiol sha tocat a dues mans, sense tambor, per la majoria de vegades el flabiol i el tambor sn considerats un binomi inseparable, gaireb com si fossin un sol instrument.

Al Principat hi ha diferents tipus de flabiols. Entre aquests destaquen el flabiol sec i el flabiol de claus (ano-menats tamb flabiol de carrer i flabiol de cobla, respectivament, fent referncia al context on es fa servir cada un). El tambor tamb presenta diferents denominacions i tipologies, des del petit tambor de la cobla de sardanes fins al bombo (un tambor gros i aplanat) usat per alguns flabiolaires.

Un flabiolaire, que toca alhora melodia i ritme, pot afrontar tot sol situacions que requereixen una slida base musical, com lacompanyament de balls de gegants, balls de bastons i altres balls tradicionals. En alguns llocs, els flabiolaires sencarregaven tamb dacompanyar el ball de plaa, interpretant balls de parella pro-pers a les modes del moment.

A ms dactuar en solitari, el flabiol i el tambor tamb tenen un lloc destacat en formacions instrumentals com la mitja cobla, la cobla de tres quartans, la cobla de ministrers i la cobla de sardanes, que sestudiaran a les unitats 9 i 10 (cicle mitj).

El flabiol es toca tamb en altres indrets dels Pasos Catalans, encara que amb caracterstiques i noms lleu-gerament diferents: fubiol a Mallorca, fabiol a Menorca, i flata (de noms tres forats) a Eivissa.

Per les seves caracterstiques, el flabiol sha considerat sempre un instrument accessible als infants. Per aix hem cregut convenient donar-lo a conixer ja al cicle inicial. Cal dir que hi ha hagut diversos intents de fer servir el flabiol com a instrument escolar (vegeu bibliografia), i que actualment es fabriquen flabiols de dimensions redudes, apropiats per a mans petites.

rEquETETxEc | 47EL FLABIoL I EL TAmBor | oBJEcTIuS I coNTINguTSu4

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenci les audicions proposades.> Reconixer el flabiol i el tambor.> Ballar el Ball dels nyitos.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del so del flabiol i del tambor, com a binomi de vent i percussi, en els seus contextos (balls tradicionals, balls de parella, acompanyament dentremesos...).> Reconeixement de dues maneres de produir so: bufar i percudir.> Resposta corporal a diversos estmuls sonors.> Escolta atenta al llarg de les audicions.> Observaci i imitaci de moviments a partir dun estmul sonor.> Interpretaci dansada del Ball dels nyitos.

rEquETETxEc | 48u4 EL FLABIoL I EL TAmBor | FITxA 1

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre posa laudici Ball de gegants de Mont-

blanc (1-33) i els nens lescolten tot observant el dibuix inicial.

2. El mestre demana quants instruments tocaven, de quina famlia sn i si alg sap com es diuen.

3. El mestre presenta el flabiol a partir duna lmina o un dibuix. Cal explicar el flabiol com un instrument de vent-fusta que consta de les parts segents: cap, on hi ha lembocadura de bisell, i cama, on hi ha els forats i les claus.

4. El mestre explica, si no hi ha cap nen que ho hagi dit abans, que el flabiol quasi sempre va acompa-nyat del tambor, i posa de nou el Ball de gegants de Montblanc tocat de tres maneres diferents: amb flabiol i tambor (1-33), flabiol sol (1-34) i tambor sol (1-35). Els nens escolten.

5. El mestre posa laudici Ball de gegants de Mont-blanc (1-33) i els nens, distributs per lespai amb els braos rgids a cada costat del cos i amb lesquena ben dreta i encarcarada com si fossin ge-gants, ballen seguint la msica.

rEquETETxEc | 49u4 EL FLABIoL I EL TAmBor | FITxA 2

6. El mestre demana si el tambor que acompanya el flabiol produeix el so com ell, bufant, o duna altra manera.

7. El mestre explica que aquests dos instruments els toca alhora un sol instrumentista, i fa que els nens imitin la manera dagafar-los i tocar-los. El flabiol sagafa i es toca amb la m esquerra. El dit pe-tit daquesta m va collocat a la banda de sota de linstrument, igual que el dit gros. El tambor, aguantat per un cord o corretja, queda penjant una mica per sota de lavantbra esquerre, i es toca amb la baqueta o maneta (que sagafa amb la m dreta).

8. El mestre posa laudici Lhereu Riera (1-36) i els nens fan veure que toquen el flabiol i el tambor mentre lescolten. Es pot fer servir un llapis com a flabiol, agafant-lo de la manera explicada, i un altre llapis per anar picant el tambor imaginari.

9. El mestre posa laudici Lairet, lairet (1-37) i els nens caminen seguint la pulsaci. En acabar, el mestre demana si han reconegut linstrument que tocava i quants nhi havia. Si es creu convenient, es pot proposar als nens que en aquest passatge pi-quin amb les mans els dos cops indicats (veure par-titura), sense deixar de caminar seguint la pulsaci.

10. El mestre explica quins usos tenia i t actualment aquest conjunt instrumental de vent i percussi tocat per una sola persona. Aquest s el moment dexplicar la funci daquests instruments i illustrar-ho sonorament amb les audicions que segueixen.

9. Lairet, lairet (fragment)

rEquETETxEc | 50EL FLABIoL I EL TAmBor | FITxA 3u4

11. El mestre posa laudici Ball de bastons de Tarrago-na (El centro) (1-38) i els nens escolten.

12. El mestre demana si podrien explicar qu han sen-tit a ms del flabiol. Cal encaminar les respostes a explicar que el flabiol aqu acompanya un ball de bastons. Els balladors daquest ball porten un bast a cada m i, mentre ballen, van picant-los entre ells i a terra.

13. Els nens estan drets i distributs en tres espais. El mestre posa laudici Ball dels nyitos (1-39). A la primera frase, agafa de bracet un nen o nena i caminen tot remenant el cul i seguint la pulsa-ci de corxera. A la segona frase, el mestre toca ara el nas del nen i linvita a tocar el seu. Desprs ho repeteixen amb lorella, amb la panxa... i aix fins que sacabi la segona frase. El mestre repeteix aquests dos blocs de moviments tantes vegades com repeticions del ball hi ha, per sempre amb nens diferents. La distribuci dels alumnes en tres espais o en forma de lletra u permet una visualitza-ci del moviment i afavoreix la comunicaci entre mestre i alumne. s important no explicar verbal-ment qu s el que ballarem, sin anar-ho fent. Per tant, el mestre es comunicar a partir del gest i del moviment. Tamb seria bo que el nombre mxim de nens, per no dir tots, poguessin ballar amb el mestre.

14. Els nens, asseguts a terra cara a cara amb un altre nen o nena de la classe, mouen les espatlles ara cap a un cant i ara cap a un altre, tot seguint la pulsaci de corxera, mentre sona la msica del pri-mer bloc de moviment del Ball dels nyitos. En el se-gon bloc de moviment es toquen diferents parts del cos. Aquesta activitat ajuda a copsar sensorialment les dues parts ben diferenciades que t la dansa. En el moment que es toquen les parts del cos, cal-dria que un dels dos mans. Perqu no mani sem-pre el mateix, seria bo alternar aquesta feina les diferents vegades que apareix aquesta frase.

15. Els nens estan drets i distributs per lespai en pare-lles. A un senyal sonor produt pel mestre, caminen agafats de bracet i remenant el cul. A un altre se-nyal saturen, i es queden encarats. Aquesta acti-vitat vol treballar les dues distribucions espacials i

de moviment que t la dansa. Fra bo que el senyal sonor es fes amb un instrument de vent-fusta (fla-biol, xiulet, flauta de bec...).

16. Els nens, distributs en tres espais, observen com una parella de nens de la seva classe balla el Ball dels nyitos. Aquesta activitat es pot fer amb una, dues o tres parelles simultniament; tot depn de lespai de qu es disposi. s important repetir lac-tivitat per tal que tots els nens puguin ballar. Podeu trobar ms informaci sobre aquest ball a la pgina 36 del llibre del Sac de Danses Punta i tal (vegeu bibliografia general).

17. El mestre demana si alg recorda quin instrument tocava la dansa que han ballat.

18. El mestre explica que el flabiol i el tambor tamb formen part daltres agrupacions que inclouen ms instruments.

19. El mestre posa laudici Vora el niu (1-40). Els nens fan veure que toquen el flabiol i el tambor cada vegada que els senten sonar.

20. El mestre posa laudici Xotis del Roviretes (1-41) i els nens lescolten. En acabar, cadasc busca els flabiolaires que hi ha al dibuix i els pinta.

rEquETETxEc | 51EL FLABIoL I EL TAmBor | FITxA 4u4

21. El mestre explica que a laudici segent se sent un instrument semblant al flabiol anomenat flata, i que es toca a Eivissa. Els nens escolten laudici Sa llarga (1-42).

22. El mestre demana si han reconegut la flata i si han sentit algun altre instrument. Les preguntes del mestre han danar encaminades a descobrir que hi havia un tambor, unes castanyoles eivissenques i un espas. Caldria que el mestre expliqus les ca-racterstiques daquests instruments, de so desco-negut per als nens que no sn de lilla.

23. Els nens es distribueixen en grups de tres. Mentre sona laudici anterior, fan veure amb gestos que sn els msics que la toquen. Un nen fa veure que toca la flata i el tambor. Els altres dos segueixen la pulsaci tocant un triangle i una caixa xinesa.

AcTIVITAT dAVALuAcI24. Els nens escolten laudici Ballet de Folgueroles

(1-43). En acabar, encerclen el msic que sha sen-tit a laudici i completen la frase que hi ha a sota.

rEquETETxEc | 52EL FLABIoL I EL TAmBor | AudIcIoNSu4


1-33Ball de gegants de Montblanc

0:41 Iris Gayete, flabiol i tambor Requetetxec

1-34Ball de gegants de Montblanc Flabiol sol

0:22 Iris Gayete, flabiol Requetetxec

1-35Ball de gegants de Montblanc Tambor sol

0:22 Iris Gayete, tambor Requetetxec

1-36 Lhereu Riera 0:59Josep Verdaguer Roviretes, flabiol i tamborFolgueroles (Osona)


1-37 Lairet, lairet 1:33Josep Verdaguer Roviretes i Carles Mas, flabiols i tamborins

VERDAGUER ROVIRETES, Josep; Carles MAS. Ball amb flabiol. udio-Visuals de Sarri 25.1338

1-38Ball de bastonsde Tarragona (El Centro)

0:58Francesc Garca, flabiolTarragona (Tarragons)


1-39 Ball dels nyitos 1:59 Iris Gayete, flabiol i tambor Requetetxec

1-40

Vora el niu,sardana obligada de flabiol(Enric Sans)

2:05

Pere Rabasseda (flabiol), Cobla Principal de la Bisbal (dir. Francesc Cass)La Bisbal dEmpord (Baix Empord)

COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Sardanes dor, volum 16: obligades. udiovisuals de Sarri 5.1683(editada)

1-41 Xotis del Roviretes 1:25Josep Verdaguer Roviretes, flabiol i tamborFolgueroles (Osona)

VERDAGUER ROVIRETES, Josep; Carles MAS. Ball amb flabiol. udio-Visuals de Sarri 25.1338

1-42 Sa llarga 0:38Esquadra de sonadorsi cantadors Eivissa

Ibiza, su folklore y sus canciones. BCN Records (Divucsa) 31-374

1-43Ballet de Folgueroles

1:08Josep Verdaguer Roviretes, flabiol i tamborFolgueroles (Osona)


AudIcIoNS

rEquETETxEc | 53EL FLABIoL I EL TAmBor | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu4


> ARTIGUES, Toni. Xeremiers: manual de xeremies, fubiol i tambor. Mallorca: Cort, 1982.> GARROFERS, Els. En Quirze Perich, flabiolaire. Barcelona: Alta Fulla, 1987.> LEN, Jordi. Mtode bsic per a lestudi del flabiol i tambor. Barcelona: Dinsic; Generalitat de Catalunya, 2003.> MITJANS, Rafel; Teresa SOLER. El flabiol dels flabiolaires. Barcelona: Alta Fulla, 2001.> MOREY, Joan; Antoni ARTIGUES i altres. Repertori i construcci dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989.> SAC DE DANSES, El. Punta i tal: Recull de danses catalanes senzilles. Barcelona: Alta Fulla, 1983.> SEMINARI DENSENYAMENT DELS INSTRUMENTS TRADICIONALS. Flabiol i tambor: consideracions tcniques per al seu aprenentatge. Matar: Els Garrofers, 1992.> . El flabiol tradicional. Matar: Els Garrofers, 1992.


> COBLA MEDITERRNIA. Cobla Mediterrnia (1974-2004). Picap 91.0387-02.> Flabiols, a Arbcies: Festa del Flabiol. DK 90 C-1214.> FRANCOLINS, Els. Els Francolins al Tropicana. Discmedi-Blau DM933-02.> VERDAGUER I PORTET ROVIRETES, Josep. El flabiolaire Josep Verdaguer i Portet Roviretes. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2003.

uNITATLA BANDA DE MSICA

5

rEquETETxEc | 56LA BANdA dE mSIcA | INTroduccIu5

INTroduccI

La banda de msica s lagrupaci instrumental ms nombrosa i complexa de la nostra msica popular. habitualment est formada per instruments de vent-fusta, vent-metall i percussi, encara que en alguns casos tamb hi intervenen instruments de corda (com contrabaixos i violoncels). Grcies al gran volum sonor dels instruments de vent i percussi, les bandes de msica tant poden actuar en una sala de concerts com a laire lliure.

Les primeres bandes de msica civils es van formar durant el segle XIX, i van prendre com a model les agru-pacions de msica militar de lpoca. Daqu prov el fet de dur uniforme, les desfilades i la instrumentaci basada en el vent i la percussi.

Les bandes de msica van arrelar en molts indrets dels Pasos Catalans, i es van convertir en el nucli de la vida musical civil i religiosa de molts pobles i ciutats, en especial al Pas Valenci. El so de la banda va passar a ser un ingredient imprescindible de cercaviles, processons i festes populars. No es pot concebre la Patum de Berga, per exemple, sense el so de la banda que acompanya les figures i balls daquesta festa. Aix mateix, les festes de moros i cristians valencianes van associades al so de les bandes de msica, que interpreten marxes mores o cristianes per tal que desfilin les filaes de tots dos bndols.

Per lactivitat musical de les bandes no es limita a la msica dacompanyament. Des dels seus orgens les bandes han actuat tamb en format de concert, amb els msics asseguts i el pblic escoltant amb atenci. En aquestes ocasions el repertori de les bandes s diferent de quan desfilen, i inclou molt sovint obres de msica clssica amb un atractiu popular (com fragments clebres dperes i sarsueles, per exemple). Per les bandes tamb toquen adaptacions dobres simfniques ben complexes, o peces compostes especial-ment per a aquest tipus de formaci. Durant molts anys, els concerts de les bandes de msica van posar a labast del gran pblic un repertori orquestral i operstic que daltra manera no hauria pogut conixer.

Cal no oblidar que les bandes tenen tamb una important vessant pedaggica. Moltes tenen associada una escola de msica on els infants poden aprendre a tocar els instruments de la banda i molts altres.

Tot i que la banda de msica, com diem al principi, s una formaci amb molts instruments diferents i una estructura fora complexa, la seva sonoritat s molt caracterstica i fcilment identificable. Per aquest motiu, i per la presncia i arrelament que t en molts indrets dels Pasos Catalans, hem cregut oport treballar-la al cicle inicial.

rEquETETxEc | 57LA BANdA dE mSIcA | oBJEcTIuS I coNTINguTSu5

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenci les audicions proposades.> Reconixer el so de la banda de msica.> Reconixer el so caracterstic de les famlies instrumentals que integren la banda.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del so de la banda de msica en els seus contextos (festes populars, cercaviles, processons i concerts).> Escolta i reconeixement del so de les famlies instrumentals que integren la banda de msica (percussi, vent-fusta i vent-metall).> Reconeixement de dues maneres de produir so: bufar i percudir.> Resposta corporal a diversos estmuls sonors.> Participaci i respecte en les activitats de moviment.> Reconeixement de lestructura duna pea, ja sigui a partir dels temes meldics o de la sonoritat de les diferents famlies.> Escolta atenta al llarg de les audicions.

rEquETETxEc | 58LA BANdA dE mSIcA | FITxES 1 - 2u5

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre posa laudici Pepita Creus (1-44) i els

alumnes lescolten tot mirant les illustracions de la primera pgina.

2. El mestre demana si han sentit mai aquesta agru-paci instrumental i si saben com es diu.

3. El mestre diu el nom correcte de lagrupaci (ban-da de msica) i explica la seva funci (tocar a con-certs, cercaviles, processons i festes populars).

4. A partir dels dibuixos de la fitxa, el mestre pre-senta els instruments que la integren i la seva col-locaci. Cada mestre pot fer aquesta presentaci de la manera que li sembli ms adequada per als seus alumnes. Una possibilitat seria tornar a posar laudici anterior i, mentre sona, anar escrivint a la pissarra el nom de les famlies instrumentals i dels instruments que les formen. En els moments en qu destaca un instrument concret com s el cas del bombo, els platerets, la caixa, el requint i les flautes travesseres, es pot aprofitar per es-criure o assenyalar el seu nom.

rEquETETxEc | 59LA BANdA dE mSIcA | FITxA 3u5

5. Els nens, distributs per lespai, caminen seguint la pulsaci en el tema A de laudici Marxa de la Pa-tum (1-45), piquen les mans del company en el tema B, fan galop en el tema C i piquen de mans tres vegades en el D. Cal que el mestre no expliqui el que han de fer sin que ho faci amb ells a me-sura que va sonant la msica. Lestructura s A A B B A C C A A B B A D. Totes les frases sn de vuit compassos excepte la C que en t 16 i la D que s una coda.

6. El mestre explica que les bandes de msica acom-panyen determinades festes populars, com la Pa-tum de Berga i les festes de moros i cristians del Pas Valenci.

7. El mestre posa laudici El President (1-46). Els nens, distributs en tres grups, es mouen sense desplaar-se seguint les indicacions del mestre. Els tres grups fan referncia a les famlies de percus-si, vent-metall i vent-fusta. Aquesta activitat sha de repetir tres vegades canviant els nens de famlia per tal que tots puguin moures en sentir cadascu-na de les famlies.

8. El mestre torna a posar laudici anterior i els nens ressegueixen amb tres colors diferents (un per a cada famlia) les lnies del musicograma que tenen a la fitxa, i que correspon al principi de laudici (0:00 a 0:37). Segons el grup classe, abans de pin-tar el musicograma pot ser bo seguir-lo amb el dit.

rEquETETxEc | 60u5 LA BANdA dE mSIcA | FITxA 4

9. El mestre explica que les bandes de msica tamb fan concerts, i que hi toquen peces destils molt variats (msica clssica, msica de pellcules...).

10. El mestre posa laudici Danza del molinero, de El sombrero de tres picos (1-47). Els nens lescolten.

11. El mestre demana si han reconegut lagrupaci ins-trumental que han sentit i si recorden de quines famlies instrumentals est composta.

12. El mestre demana de quina manera produeixen el so els instruments de percussi (picant) i de quina manera ho fan els instruments de vent-fusta i vent-metall (bufant).

13. Els nens miren els instruments dibuixats i els relaci-onen amb la manera corresponent de produir el so.

14. El mestre proposa fer dues llistes a la pissarra: una dels instruments de la banda que es toquen tot percudint-los, i una altra dels instruments que es toquen tot bufant-los. Els nens diran els noms dinstruments de la banda de msica que recordin i el mestre ajudar a acabar de confeccionar les dues llistes.

15. Cada nen dibuixa en un full un dels instruments de la banda tot posant-hi el nom a sota. Desprs el retalla i lenganxa en un mural collectiu que pot portar per ttol La banda de msica. El mural hauria de tenir la mateixa distribuci instrumental que els nens tenen a la fitxa 2 de la unitat.

16. El mestre explica que la banda acompanya proces-sons i cercaviles a molts indrets dels Pasos Cata-lans.

17. El mestre posa laudici Marxa de Santa Tecla (1-48). Els nens, distributs en tres trens, caminen quan senten el so de la seva famlia instrumental (percussi, vent-fusta i vent-metall). A la part A hi intervenen les tres famlies alhora. A la part B co-mencen la percussi i el vent-metall, i desprs shi afegeix el vent-fusta. Al final del fragment enregis-trat hi tornem a sentir la part A.

AcTIVITAT dAVALuAcI18. Els nens escolten el fragment inicial de laudici

Bandes al voltant del mn (1-49). Mentre sona, han de posar un nmero a les famlies instrumen-tals segons lordre en qu van entrant.

rEquETETxEc | 61u5 LA BANdA dE mSIcA | AudIcIoNS


1-44Pepita Creus, pasdoble (P. Prez Chovi)

1:49

Banda Lira Castellonenca (N. Sanz i h. Guirado, directors) Castell de la Ribera (Plana Baixa)

Passos dobles del Pas Valenci. PDI 80.2762

1-45Marxa de la Patum (instr. Joan Baptista Lambert)

2:00

Banda de lEscola Municipal de Msica de Berga (Ricard Cuadra, director)Berga (Bergued)

Patum, La: Msica oblidada. Tram TRM 0060CD

1-46El president, marxa mora (M. Pico Biosca)

2:44

Societat Instructiva Musical de Benignim (R. Sanz, director)Benignim (Vall dAlbaida)

Moros y cristianos 2000: Grandes xitos: Festa al carrer. Contrasea CON-079-CD

1-47

El sombrero de tres picos. Danza del molinero (Manuel de Falla)

2:33

Banda Simfnica Uni Musical de Llria (P. Snchez Torrella, director)Llria (Camp de Tria)

UNIN MUSICAL DE LIRIA. Pinceladas autonmicas. Fonomusic CD-7080

1-48Marxa de Santa Tecla (J. Lezv)

2:40Banda Municipal de TarragonaTarragona (Tarragons)


1-49Bandes al voltant del mn (Paul Yoder)

0:38

Agrupaci Musical Senienca (ngel Martnez Escutia, director)La Snia (Montsi)

AGRUPACI MUSICAL SENIENCA. El mn de la banda de msica. Careli EN-093-CD

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 62LA BANdA dE mSIcA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu5


> BELDA I VALLS, Carles. La banda. Barcelona: Institut dEducaci de lAjuntament, 1999.> BONASTRE I BERTRAN, Francesc. La Banda Municipal de Barcelona: cent anys de msica ciutadana. Barcelona: Ajuntament, 1989.> ESTELRICh I MASSUTI, Pere. La Banda Municipal de Palma: 25 anys. Palma de Mallorca: Ajuntament, 1991.> FRANCO RIBATE, Jos. Manual de instrumentacin de banda. Madrid: Msica Moderna, 1983.> Mn de la banda de msica, El. La Snia: Agrupaci Musical Senienca, 1998 (llibre i CD).> RUIZ, Vicente. Historia de las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana. Valncia: Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, 1993.


> BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA. Sarsuelorum: Homenatge a la sarsuela. Blau Discmedi 893-02.> BANDA MUNICIPAL DE PALMA. XII Nit Bielenca: Homenatge al compositor Baltasar Moy. Uni de Msics D.C. 75.> BANDA SIMFNICA ROQUETES-NOU BARRIS DE BARCELONA. Msica per al 10 Aniversari. Audiovisuals de Sarri 5.1679.> LIRA AMPOSTINA, La. La msica de les nostres festes. Tram/GMI Records TRM 0181 CD2.> UNI MUSICAL DE TORRENT. XXV Aniversario (1973-1998). Pertegas 1998.> Plaza Mayor: Bandas de msica. RTVE Msica CD 65125.> Plaza Mayor: Viva la banda. RTVE Msica CD 65167.

uNITATAGRUPACIONS

INSTRUMENTALS

6

rEquETETxEc | 64AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | INTroduccIu6

INTroduccI

En unitats anteriors shan estudiat dos conjunts instrumentals amb una composici relativament fixa i un nom conegut per tothom: el grup dhavaneres i la banda de msica. En aquesta ltima unitat del cicle inicial, en canvi, volem fer referncia a aquelles agrupacions instrumentals que no sn tan definides, ja sigui perqu no tenen una plantilla determinada o b un nom concret.

La idea que volem transmetre aqu s que en algunes ocasions els msics sagrupen per cantar i tocar en conjunts que no responen a cap tipologia establerta. Simplement es reuneixen els msics disponibles, amb els seus instruments i veus, i fan la msica que locasi requereix. Aquest fenomen, gaireb impensable en el mn de la msica clssica, s tan freqent i caracterstic de la nostra msica popular que hem cregut necessari dedicar-li tota aquesta unitat.

Les diverses agrupacions que presentem volen ser exemples daquest fenomen. Algunes es munten per a una ocasi concreta i no es reuneixen mai ms. Altres fan fortuna, potser perqu queden associades a un acte o celebraci que es va repetint peridicament, i aix les encamina cap a una certa estabilitat.

Atenent noms a la seva instrumentaci, algunes de les agrupacions que presentem aqu podrien tenir cabu-da en altres unitats daquest o daltres cicles. Per per alguna o altra ra, creiem que tots els exemples triats participen daquest carcter ocasional o no tipificat. Un altre criteri que ens ha ajudat a triar entre les nombro-ses formacions daquest tipus ha estat el fet que hi prenguessin part instruments ja presentats a les unitats anteriors del cicle inicial. Daquesta manera, en veurels i sentir-los aqu, lalumnat els podr reconixer.

La varietat de formacions i docasions on aquestes actuen fa que no existeixi una bibliografia especfica que les tracti com un tot. Daltra banda, i per aquesta mateixa varietat, no us costar gens trobar enregistraments que complementin els que es proposen a la unitat.

rEquETETxEc | 65AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | oBJEcTIuS I coNTINguTSu6

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenci les audicions proposades.> Reconixer auditivament i visual els instruments que integren els diversos grups instrumentals escoltats a la unitat, i saber-ne el nom.> Reconixer les diferents maneres de producci del so en un grup instrumental escoltat.> Saber a quina famlia pertanyen els instruments que integren els grups instrumentals estudiats.

coNTINguTS

> Escolta del so caracterstic de cadascuna de les agrupacions instrumentals tractades.> Reconeixement auditiu i visual dels instruments que integren els grups instrumentals escoltats: veu i ximbomba; cor dhomes i instruments de vent; acordi, viol i contrabaix; flabiol i tambor, acordi i viol; petita banda amb flabiol, tambor i guitarr; flabiol i tambors; flautes travesseres, tambors i llances.> Reconeixement de les diferents maneres de producci del so en un grup instrumental: bufar, fregar, pinar i percudir.> Resposta corporal a diversos estmuls sonors.> Escolta atenta durant les audicions.> Interioritzaci de la sonoritat dels diferents instruments i grups instrumentals escoltats.> Observaci i lectura dun musicograma.> Elaboraci del musicograma duna audici escoltada.

rEquETETxEc | 66AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | FITxA 1u6

ProPoSTA dAcTIVITATS1. El mestre posa laudici Sa ximbomba (1-50) i els

nens lescolten. s possible que els nens se sorpren-guin del so de la ximbomba a linici de laudici.

2. El mestre demana quants instruments diferents han sentit a laudici. Segurament els nens reco-neixeran molt b la veu, per no la ximbomba.

3. El mestre demana si alg sap com s i com pro-dueix el so la ximbomba. Segons la resposta dels nens, el mestre completa lexplicaci tot mostrant una lmina o fent un dibuix de linstrument a la pissarra.

4. Els nens es distribueixen en tres fileres com si fos-sin tres trens (un que representar la veu dhome, laltre la veu de dona i laltre la ximbomb

sd rqtx llibre mestre tot

Documents