rius i mars

L'aigua de la terra. Rius i mars.

Introducció

Anomenem hidrosfera el conjunt d’aigües que formen elsoceans i els mars, els rius, els llacs, els casquets polars, lesglaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hiha a l’atmosfera.

L'aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra,perquè ocupa les tres quartes parts de la superfície delplaneta. La podem trobar en estat sòlid (gel), líquid(aigua) i gasós (vapor). L’aigua forma part d’un procés, elcicle de l’aigua, i és imprescindible per a la vida.

La major part de l’aigua que hi ha a la hidrosfera es trobaals oceans, els mars i els rius, de manera que es presentaen forma d’aigua dolça i aigua salada. Tanmateix, laproporció de cadascuna és molt desigual: el 97,21% del’aigua de la Terra és salada i només el 2,79% és dolça, peròun 2% és gel als casquets polars i glaceres, de manera queresta apte per al consum menys del 0,8%.

Així doncs, l’aigua, que no apareix de manera espontània ala natura, i és imprescindible per l’agricultura, laramaderia, la industria o el consum humà, no és un recursinexhaurible, i per tant s’ha d’estalviar, gestionar en obreshidràuliques com pantans, canals i depuradores.

El cicle de l’aigua

L’aigua a la natura

S’anomena el cicle de l’aigua al continu intercanvi d’aigua que esprodueix a la Terra.

L’aigua marina dels mars i oceans, dels rius i llacs, s’evapora al’atmosfera, i regressa a la superfície, en forma de precipitacions,que adopten les formes de rossegada, pluja o neu.

Una part important d’aquestes precipitacions és captada per lavegetació i es torna a evaporar, una part es filtra al subsòl i esconverteix en aigua subterrània (que pot filtrar-se fins al mar) ialtra part passa a les xarxes hidrogràfiques superficials i s’aprofita(reguiu agrícola, ús industrial o consum domèstic), es conserva(llacs, estanys) o corre (rius o torrents) fins al mar, on es reinicia elcicle.

L’aigua dolça


L’aigua dolça del planeta representa el 2,79% del total de l’aiguade la Terra, i es reparteix segons els seus tres estats físics. Lalíquida als llacs, els rius, les capes freàtiques i la humitat del sòl.La gelada als casquets polars, els icebergs i les glaceres. I lagasosa a l’atmosfera.

L’aigua dolça gelada: els casquets polars i lesglaceres


L’aigua més abundant és la present als casquets polars en el PolNord (Oceà Glacial Àrtic, nord de Canadà i Grenlàndia) i el PolSud (Antàrtida); i també tenim els icebergs, que són grans blocsde gel que s’han separat dels casquets i els glaceres, i suren almar en la major part submergits i les glaceres, que són zonesgelades permanentment a les muntanyes.

L’aigua dolça líquida: els llacs i els rius


Els llacs són grans masses d’aigua permanent dipositada endepressions del terreny. S’alimenten de l’aigua de pluja i de laque hi aporten els rius. Els estanys són masses més petitesd’aigua embassada.

Els rius són corrents continus d’aigua. L’aigua dels riusprocedeix de fonts i deus, de la pluja o de la fosa de les neus.

La quantitat d’aigua que du un riu és el cabal. El cabal d’un riuestà condicionat per les característiques de la seva conca, és adir, del conjunt de terres que duen les seves aigües a aquest riu.

També hi ha aigües subterrànies, que s’embossen als aqüífers icorren per rius subterranis, sobre tot en les zones de roquescalcària.

El règim dels rius


El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal alllarg de l’any:

• Si el riu té un règim pluvial, significa que les seves aigüesprocedeixen principalment de la pluja. El cabal depèn de l’extensióde la conca del riu i de la regularitat i la quantitat de lesprecipitacions.

Si un riu recull les aigües d’una conca que rep pluges abundantsdurant tot l’any, serà molt cabalós i regular.

Si les pluges de la conca d’un riu no són regulars, el riu tindràcrescudes a l’època de pluges i estiatges a les èpoques seques.

• Quan l’alimentació del riu és de règim nival, l’aigua procedeixmajoritàriament de la fosa de les neus. Els rius d’aquest tipuspresenten crescudes a la primavera i al començament de l’estiu,però tenen el cabal baix a l’hivern.

• L’alimentació del riu pot ser de règim mixt, tant pluvial com nival,en proporcions distintes. Es diu pluvio-nival o nivo-pluvial segonsla que és més important.

El treball dels rius


El riu, al llarg del seu curs, des que neix fins que desemboca, fadiversos treballs, especialitzats segons les parts del riu, elcursos alt, mitjà i baix:

• Al curs alt, el riu fa un treball d’erosió intensa gràcies a la forçaque tenen les aigües a causa dels pendents del relleu.

• Al curs mitjà el riu fa un treball d’erosió menor perquè el pendentés bastant més suau. Aleshores el riu abandona els materials mésgrans i fa un treball de transport dels materials menors que potarrossegar.

• Al curs baix el pendent cada vegada és més feble, l’aigua perdvelocitat i força. El riu fa un treball de sedimentació quan dipositaels materials que arrossega. Rebleix les valls, forma deltes i faemergir les platges poc profundes.

Les aigües del planeta

Els oceans, mars, rius i llacs de la terra

Els continents i les grans illes separen les masses d’aiguaprincipals que cobreixen la Terra i que considerem distribuïdesen cinc oceans: el Pacífic, el més extens del planeta, l’Atlàntic,l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic. Recordem que són grans massesd’aigua entre continents.

Els mars, que recordem que són les masses d’aigua mésproperes als continents, poden ser de tres tipus: costaners,com el mar de Noruega o el d’Oman; continentals, com el marMediterrani o el Bàltic, i interiors, com el Caspi, el Mort i eld’Aral.

Els rius neixen a les muntanyes, els llacs o els glaceres, i la majoria sónpermanents, però a les àrees desèrtiques en molts de casos nomésduen aigua quan plou esporàdicament, com si fossin grans torrents,com els uadi del nord d’Àfrica.

Els rius més llargs de la Terra són africans com el Nil, americans com elMississipí, l’Amazones i el Paranà, i asiàtics com el Huang He, elIenissei... Alguns tenen enormes conques, territoris que drenen lesaigües cal al riu, i la major conca és la de l’Amazones, que té també elmajor cabal.

Els llacs més extensos es localitzen a Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord.

El relleu terrestre és el factor geomorfològic que explica el curs delsrius i la situació dels llacs.

Els moviments dels mars i els oceans

La dinámica oceánica

A causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins,les aigües dels oceans i dels mars es troben sempre enmoviment.

Les ones


Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita lasuperfície de mars i oceans. Les aigües s’arrissen i empenyenles que tenen al costat, i aquestes, al seu torn, agiten lesaigües contigües, i així successivament.

Quan estam observant les ones des de la costa tenim laimpressió que avancen cap a la platja, però de fet no esdesplacen: només pugen i baixen fent un moviment de tipuscircular i es deformen i es trenquen quan freguen el fons de lamar.

Les marees


Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua de lamar provocats bàsicament per l’atracció de la Lluna sobrel’aigua dels oceans i dels mars.

La fase en què el nivell de l’aigua puja és anomenada mareaalta.

La fase de descens s’anomena marea baixa.

Els corrents marins


Els corrents marins són com grans rius que circulen pelsoceans. Encara que sembli estrany, l’aigua dels corrents il’aigua de la resta de la mar no es mesclen, perquè són moltdiferents en temperatura, densitat i salinitat.

Quan la temperatura d’un corrent és superior a la de l’aiguacontigua es considera que és un corrent càlid, i quan latemperatura del corrent és inferior, el corrent és fred.

L’acciómarina en el modelat de les costes


L’acció de l’aigua marina en forma d’ones i marees i elscorrents marins, modela les costes i desgasta els penya-segatsi en provoca el retrocés.

Els corrents costaners arrosseguen les roques que esdesprenen del penya-segat, juntament amb els sediments queels rius han dipositat a la mar, i els dipositen a zonesarrecerades, on formen platges, albuferes, etc.

Els corrents marins i llur influència càlida o fredaen el clima


Els corrents marins modifiquen el clima de les costes perquèles escalfen o les refreden. Les costes banyades per un correntfred acostumen a ser molt àrides, perquè les aigües fredes nos’evaporen i, per tant, l’aire és sec.

Les costes que reben les aigües de corrents càlids acostumena estar lliures de gel i les pluges hi solen ser més abundants.

La composició de l’aiguamarina


L’aigua del mar conté sals minerals. De totes aquestes sals lesmés abundants són el sodi i el clor, que quan s’ajunten formenel clorur sòdic o sal marina. El contingut de sal és més elevaten aigües càlides i poc profundes, on l’aigua s’evaporaràpidament. Per això el Mediterrani és un mar salat i la sal ésmínima als mars polars.

Els rius d’Europa

Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica

A Europa hi ha molts de rius. Els rius europeus tenen moltarelació amb el clima del lloc per on circulen i és per això que esdivideixen en tres grups:

• Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièperi el Don, registren crescudes a la primavera, quan es fonen lesneus, i a l’estiu, a l’estació plujosa.

• Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, elTàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars, perquè les planes per lesquals passen estan situades sota la influència del clima atlàntic.

• Els rius mediterranis, excepte l’Ebre, el Roine i el Po ques’alimenten de les aigües que procedeixen de les altesserralades, són curts i pateixen forts estiatges a l’estiu.

Els rius de la Península Ibèrica

Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants,segons el mar o l’oceà en què desemboquen:

•Rius del vessant cantàbric: els rius d’aquest vessant són curts iporten molt cabal perquè les muntanyes on neixen es trobenmolt a prop del mar Cantàbric, al qual desemboquen. A més,aquests rius són cabalosos perquè les precipitacions en aquestesterres hi són abundants pràcticament durant tots els mesos del’any.

•Rius del vessant atlàntic: es tracta de rius llargs, que neixenlluny de la desembocadura, a l’oceà Atlàntic, i que rebennombrosos afluents al llarg del seu curs. En general són riuscabalosos, tot i que pateixen notables estiatges durant elsmesos d’estiu.

• Rius del vessant mediterrani: llevat del cas de l’Ebre, els riusmediterranis són curts, de poc cabal i molt irregulars. Lescrescudes d’aquests rius són molt notables quan ploutorrencialment a la primavera i a la tardor, però pateixenestiatges molt intensos durant l’estiu, com són els casos delTúria o del Segura.

A la costa mediterrània i a l’Atlàntic sud s’han format estuaris ideltes. Es tracta de dipòsits fluvials a la desembocadura delsrius; en el primer cas, l’erosió marina supera l’acumulaciófluvial, i en el segon, a l’inrevés. També hi ha albuferes,llacunes formades per aigües marines en zones de platja baixaa causa de l’avançament de la terra sobre el mar. Aquestsaiguamolls litorals han donat lloc a ecosistemes molt variats.

La riquesa de les aigües marines

Les aigües marines són una extraordinària font de riquesa.Entre els principals usos que s’han donat històricamentdestaquen la pesca, com a via de comunicació, l’aprofitamentde la sal en les salines, l’ús turístic en vaixells o en les costes,l’explotació dels recursos energètics del petroli i el gasnatural...

La pesca de crustacis i peixos, el conreu d’algues i l’aqüiculturamarina han progressat força des dels primers temps del’home. Encara es fa una pesca tradicional en petits vaixellsperò la major part de la pesca es fa en grans naus. Espanya ésuna de les grans potències mundials en pesca.

Com a via de comunicació els mars i oceans han fomentat eltransport de passatgers i mercaderies per tot el món. Espanyadestaca pels seus grans ports de Barcelona, València, Bilbao iAlgesires.

L’aprofitament de les salines ha proporcionat a l’home lamajor part de la sal utilitzada en l’alimentació. A Espanyatenim bons exemples en les salines d’Eivissa, afavorides pelclima càlid i perquè l’aigua mediterrània és molt salada.

L’ús turístic per vaixells ancorats en ports esportius o perturistes que visiten les costes per admirar-les o banyar-se, ésuna riquesa econòmica essencial a molts de països, comEspanya.

L’explotació dels recursos de petroli i gas natural ésfonamental per mantenir la producció energètica, i els pousmarins sovintegen en les costes.

Últimament comença a pensar-se en explotar també minessubmarines i els molins marins de vent per a l’energia eòlica.

La riquesa de les aigües dolces

L’aigua dolça, que no apareix de manera espontània a lanatura, és imprescindible pel regadiu de l’activitat agrària(agricultura i ramaderia), la industria química, la producciód’energia hidroelèctrica, les vies de comunicació fluvials, elturisme als rius, i el consum humà a les ciutats. Com més granés el desenvolupament d’una societat més alt és el seuconsum d’aigua, de manera que és un important indicador dela riquesa, i una de les millors inversions al Tercer Món ésproporcionar aigua potable a la població perquè millori lahigiene i el nivell de vida.

Evolució del consum de l'aigua al món

Molta gent es pensa que és inexhaurible, però la realitat ésque davant un consum creixent ens trobem amb unadisponibilitat decreixent perquè l’home contamina o salinitzamolts d’aqüífers.

L’aigua, com és un recurs escàs, i per tant s’ha d’estalviar ambmesura, i s’ha de gestionar amb obres hidràuliques compreses, canals i depuradores o potabilitzadores

rius i mars

Education