oceans i rius

26

Upload: escvicenteferrer

Post on 16-Jan-2017

174 views

Category:

Education


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Oceans i rius
Page 2: Oceans i rius

MARSMARS

Page 3: Oceans i rius

Els oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra , sent Els oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra , sent l'Oceà Pacífic el major de tots. La profunditat dels oceans és l'Oceà Pacífic el major de tots. La profunditat dels oceans és variable depenent de les zones del relleu oceànic , però resulta variable depenent de les zones del relleu oceànic , però resulta escassa en comparació de la seva superfície. S'estima que la escassa en comparació de la seva superfície. S'estima que la profunditat mitjana és d'aproximadament 3900 metres. La part profunditat mitjana és d'aproximadament 3900 metres. La part més profunda es troba a la fossa de les Marianes aconseguint els més profunda es troba a la fossa de les Marianes aconseguint els 11.034 m de profunditat. En els oceans hi ha una capa superficial 11.034 m de profunditat. En els oceans hi ha una capa superficial d'aigua temperada (12 ° C a 30 ° C ) que arriba fins a una d'aigua temperada (12 ° C a 30 ° C ) que arriba fins a una profunditat variable segons les zones, d'entre unes desenes de profunditat variable segons les zones, d'entre unes desenes de metres fins als 50 o 100 m. Per sota d'aquesta capa l'aigua té metres fins als 50 o 100 m. Per sota d'aquesta capa l'aigua té temperatures d'entre 5 ° C i -1 ° C . Es diu termoclina al límit entre temperatures d'entre 5 ° C i -1 ° C . Es diu termoclina al límit entre les dues capes. L'aigua està més càlida a les zones temperades, les dues capes. L'aigua està més càlida a les zones temperades, equatorials i més freda prop dels pols. I , també, més càlida a equatorials i més freda prop dels pols. I , també, més càlida a l'estiu i més freda a l'hivern.l'estiu i més freda a l'hivern.

Característiques Característiques generalsgenerals

Page 4: Oceans i rius

ORIGEN ORIGEN • Fins fa poc es pensava que s'havien format fa uns 4000 Fins fa poc es pensava que s'havien format fa uns 4000

milions d‘ anys, després d‘ un període d’intensa activitat milions d‘ anys, després d‘ un període d’intensa activitat volcànica, quan la temperatura de la superfície del planeta volcànica, quan la temperatura de la superfície del planeta es va refredar fins a permetre que l‘ aigua es trobés en es va refredar fins a permetre que l‘ aigua es trobés en estat líquid. Tot i que la polèmica continua, un estudi del estat líquid. Tot i que la polèmica continua, un estudi del científic Francis Albarède, del Centre Nacional de la Recerca científic Francis Albarède, del Centre Nacional de la Recerca Científica de França (CNRS), publicat a la revista Nature Científica de França (CNRS), publicat a la revista Nature estima que el seu origen es troba en la col·lisió d‘ estima que el seu origen es troba en la col·lisió d‘ asteroides gegants coberts de gel que van xocar contra la asteroides gegants coberts de gel que van xocar contra la Terra entre 80 i 130 milions d‘ anys després de la formació Terra entre 80 i 130 milions d‘ anys després de la formació del planeta. Es creu que l‘ aigua, per ser substància del planeta. Es creu que l‘ aigua, per ser substància universal, està des que el planeta s‘ estava formant i universal, està des que el planeta s‘ estava formant i després va arribar a més quantitat des del Cinturó d‘ després va arribar a més quantitat des del Cinturó d‘ asteroides, i no de la núvol d'Oort com abans es creia, ja asteroides, i no de la núvol d'Oort com abans es creia, ja que en aquesta última zona hi ha més concentració de que en aquesta última zona hi ha més concentració de deuteri (formant aigua pesada) comparada amb la que hi deuteri (formant aigua pesada) comparada amb la que hi ha a la terra. Aquest fet es va veure confirmat en les ha a la terra. Aquest fet es va veure confirmat en les anàlisis directes que es van fer dels estels procedents del anàlisis directes que es van fer dels estels procedents del núvol d'Oort, com ara l‘ últim a càrrec de la sonda Rosetta.núvol d'Oort, com ara l‘ últim a càrrec de la sonda Rosetta.

Page 5: Oceans i rius

MARS DIFERENTSMARS DIFERENTS• El mar del Nord i el mar El mar del Nord i el mar

Bàltic tenen un punt de Bàltic tenen un punt de trobada que entre els dos trobada que entre els dos mars s'ha desplaçat mars s'ha desplaçat diversos quilòmetres cap a diversos quilòmetres cap a l'oest, això és degut a la l'oest, això és degut a la influència de HAARP,influència de HAARP,(programa d'investigació (programa d'investigació d'aurora activa d'alta d'aurora activa d'alta frequència).frequència).

Page 6: Oceans i rius

AIGUA DEL MARAIGUA DEL MAR• Conté substàncies sòlides Conté substàncies sòlides

en dissolució, sent les més en dissolució, sent les més abundants el clor i el sodi, abundants el clor i el sodi, que en la seva forma que en la seva forma sòlida es combinen per sòlida es combinen per formar el clorur de sodi o formar el clorur de sodi o sal comú i, junt amb el sal comú i, junt amb el magnesi, el calci i el magnesi, el calci i el potasi, constitueixen prop potasi, constitueixen prop del 90% dels elements del 90% dels elements dissolts en l’aigua de mar. dissolts en l’aigua de mar. A més hi ha altres A més hi ha altres elements, però en elements, però en quantitats mínimesquantitats mínimes

Page 7: Oceans i rius

ONES ONES •

Aquestes grans onades es Aquestes grans onades es caracteritzen per: període, caracteritzen per: període, alçada d'ona , longitud d'ona, alçada d'ona , longitud d'ona, velocitat de propagació, velocitat de propagació, profunditat oceànica i altura de profunditat oceànica i altura de l'ona a la costa . Període: es l'ona a la costa . Període: es defineix com el temps que defineix com el temps que transcorre entre el pas de 2 transcorre entre el pas de 2 ones successives per un mateix ones successives per un mateix punt d'observació. Per un punt d'observació. Per un tsunami d'origen proper el tsunami d'origen proper el període és de 7 a 30 minuts i període és de 7 a 30 minuts i per els d’ origen llunyà, entre per els d’ origen llunyà, entre 20 a 70 minuts . Alçada d'ona: 20 a 70 minuts . Alçada d'ona: és la distància vertical entre el és la distància vertical entre el vall de l'onada i cresta , mentre vall de l'onada i cresta , mentre el tsunami es dirigeix a la el tsunami es dirigeix a la terra . terra .

Page 8: Oceans i rius

ELS 28 CORRENTS ELS 28 CORRENTS OCEANICS OCEANICS

• Corrent equatorial del Norte, Corrent equatorial del Norte, Corrent equatorial del Sud, Corrent equatorial del Sud, Contracorrent ecuatorial, Contracorrent ecuatorial, Deriva septentrional del Deriva septentrional del Pacífic, Deriva septentrional Pacífic, Deriva septentrional de l'Atlàntic, Corrent de de l'Atlàntic, Corrent de Noruega, Corrent de Spitzberg Noruega, Corrent de Spitzberg , Corrent de Irminger , Corrent , Corrent de Irminger , Corrent circunatlàntica , Corrent dcircunatlàntica , Corrent d’’ Alaska, Corrent de Alaska, Corrent de Groenlàndia, Corrent del Groenlàndia, Corrent del Labrador, Corrent de les Kurils Labrador, Corrent de les Kurils , Corrent de les Malvines, , Corrent de les Malvines, Corrent de les Illes Canàries , Corrent de les Illes Canàries , Corrent de Benguela , Corrent Corrent de Benguela , Corrent de Califòrnia, corrent de Califòrnia, corrent d'Humboldt , corrent d'Humboldt , corrent occidental d'Austràlia , corrent occidental d'Austràlia , corrent del Golf, corrent de Kuroshio , del Golf, corrent de Kuroshio , corrent de Brasil , corrent de corrent de Brasil , corrent de les GuayanasCorriente les GuayanasCorriente d'Austràlia Oriental , corrent d'Austràlia Oriental , corrent de Somàlia, corrent de de Somàlia, corrent de Moçambic , Corrent de les Moçambic , Corrent de les AgujasCorriente del NenAgujasCorriente del Nen

Page 9: Oceans i rius

PEIXOSPEIXOS

Page 10: Oceans i rius

Com són els peixos? Com són els peixos? On viuen? On viuen?

Page 11: Oceans i rius

PEIXOSPEIXOSEls peixos són animals vertebrats que no són membres del Els peixos són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.

Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.

Page 12: Oceans i rius

ELS ESQUELETS DELS ELS ESQUELETS DELS PEIXOSPEIXOSEls Els peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li

confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del que s'ha qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vertebres presenten sobre el variable de vèrtebres unides entre si. Les vertebres presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·la espinal.medul·la espinal.

El crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats El crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats està compost per les aletes: el de les imparells està unit directament a està compost per les aletes: el de les imparells està unit directament a la columna vertebral i sostingut per ella. Les aletes parells (pectorals i la columna vertebral i sostingut per ella. Les aletes parells (pectorals i pèlviques), en canvi, posseeixen la seua pròpia estructura esqueletal de pèlviques), en canvi, posseeixen la seua pròpia estructura esqueletal de suport, tancat en els músculs del tronc, i només estan unides d'una suport, tancat en els músculs del tronc, i només estan unides d'una manera lliure amb l'esquelet central.manera lliure amb l'esquelet central.

Page 13: Oceans i rius

COM ES EL COS D’UN PEIXCOM ES EL COS D’UN PEIX

Page 14: Oceans i rius

L’arapaima és un peix de riu. Els més L’arapaima és un peix de riu. Els més grans poden arribar a pesar 70 grans poden arribar a pesar 70 kilograms.kilograms.Les escames d’aquest peix són molt Les escames d’aquest peix són molt dures i les de la cua són vermelles.dures i les de la cua són vermelles.

Page 15: Oceans i rius

La piranha és un peix petit, però ha La piranha és un peix petit, però ha causat algunes morts al riu Congo.causat algunes morts al riu Congo.Poden arribar a mesurar 50 cm, però Poden arribar a mesurar 50 cm, però tenen una mandíbula molt forta.tenen una mandíbula molt forta.

Page 16: Oceans i rius

El balck bass és de riu i de pantà. Pot El balck bass és de riu i de pantà. Pot arribar a ser aproximadament de gran arribar a ser aproximadament de gran 7,5 kilograms.7,5 kilograms.

Page 17: Oceans i rius

El sirulo no té dents, El sirulo no té dents, s’empassa les seves s’empassa les seves preses vives o mortes preses vives o mortes inclus ha matat inclus ha matat persones,més o menys persones,més o menys 180 a l’any.180 a l’any.Pot arribar a mesurar Pot arribar a mesurar 7m i pesar uns 370 kilos 7m i pesar uns 370 kilos els més grans.els més grans.

Page 18: Oceans i rius

La carpa del Mekong com el seu La carpa del Mekong com el seu nombre indica viu al Mekong i pot nombre indica viu al Mekong i pot arribar a medir 1,80m i de pes 70 arribar a medir 1,80m i de pes 70 kilograms.kilograms.

Page 19: Oceans i rius

Té dents molt afilades i pot arribar a Té dents molt afilades i pot arribar a pesar 20 kilos, i mesurar 5,5 metres.pesar 20 kilos, i mesurar 5,5 metres.

Page 20: Oceans i rius

El lucio és un peix de riu i llac, pot El lucio és un peix de riu i llac, pot arribar a mesurar 2,5 metres i pesar arribar a mesurar 2,5 metres i pesar 20 kilos20 kilos

Page 21: Oceans i rius

El tarpo són grans peixos dels El tarpo són grans peixos dels megalops. megalops. El megalop es el nom El megalop es el nom cientific del tarpo,cientific del tarpo,

Page 22: Oceans i rius

• El cos d’aquest peix és El cos d’aquest peix és esbelt i, tot i que molts esbelt i, tot i que molts exemplars no passen dels exemplars no passen dels 25 cm, hi ha individus que 25 cm, hi ha individus que podien fer fins a 50 podien fer fins a 50 centímetres de llargada. El centímetres de llargada. El color del dors és color del dors és generalment fosca amb generalment fosca amb tons brunencs i verdosos. El tons brunencs i verdosos. El flancs i ventre són de color flancs i ventre són de color gris argentat. La boca és gris argentat. La boca és terminal, a els ulls petits, i terminal, a els ulls petits, i els escates grosses i molt els escates grosses i molt visiblesvisibles

Page 23: Oceans i rius

El llobarro és un peix de riu i de mar.El llobarro és un peix de riu i de mar.Es pot pescar a spinning o surfcasting.Es pot pescar a spinning o surfcasting.

Page 24: Oceans i rius

SnapperLutjanidae , una família de peixos coneguts com pagres campechanus Lutjanus , un peix que es troba al golf de Mèxic i la costa atlàntica dels Estats Units Els peixos d'altres famílies

Page 25: Oceans i rius

Què hem utilizat?Què hem utilizat?• YoutubeYoutube• WikipediaWikipedia• VikipediaVikipedia• GoogleGoogle

Page 26: Oceans i rius

FIFI

GERARD

XIN YI

ADRIÁN