DATA:

IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA:   L’AIGUA   I   ELS ÉSSERS VIUS                                                                                    

 Sembla que la vida sorgí a l’aigua fa uns 600 milions d’ anys i encara avui  l’acompanya  i li és d’absoluta necessitat. 

Per exemple, existeixen organismes com les meduses que tenen al seu cos constituït per un 90 % en pes d’aigua. 

D’altra banda, l’home pot viure sense menjar fins a uns vint o trenta dies, però únicament sobreviuria entre tres o quatre dies  sense beure. 

Ara bé, únicament el 3% de tota l’aigua de la Terra es dolça. La resta és salada i per tant no ens la podem beure ni fer‐la servir per regar.  

Tot i això, l’aigua del mar també és important, perquè permet la vida d’algues que, a més de ser aliment d’animals marins, produeixen el 75% de l’oxigen de l’aire que respirem. 

 

 

 

 

 

medusa 

 

alga 

 

Pàg.   ‐               ‐ 

Visió de la Terra des d’un punt molt alt del cel situat sobre Catalunya:

Visió de la Terra des d’un punt molt alt del cel situat sobre Tahití:

1. Consulta un globus terraqüi. Pinta en els dibuixos anteriors, amb color blau la superfície coberta d’aigua de mars i

oceans, i amb el color marró la superfície que ocupen els continents.

2. Situa als dibuixos on es troben els 2 casquets polars. Com és l’aigua, als casquets polars? .................................

3. Hi ha més aigua, en el planeta, que no sigui la dels mars, els oceans i els casquets polars? ................................

..................................................................................................................................................................

4. Les tres quartes parts de la superfície de la Terra estan cobertes per aigua. Pinta aquesta proporció en el

gràfic següent, de color blau. Pinta amb marró la proporció corresponent a la terra ferma:

 

Pàg.   ‐               ‐ 

 

5- Classifica les següents formes en que es pot trobar l’aigua de la hidrosfera segons que l’aigua sigui sòlida o líquida,

dolça o salada, i segons estigui estancada o corri muntanya avall cap al mar:

Aigua dolça  Aigua salada  

Aigua líquida    Aigua sòlida 

 

 

 

 

 

    

 

 

Aigua estancada  Aigua que corre 

 

 

 

 

    

   

 

 

 

 

Pàg.   ‐               ‐ 

rius

estanys

mars

aigües subterrànies

embassaments

icebergs

aiguamolls

llacs

glaciars

oceans

torrents

ELS RIUS VOCABULARI:

-Cabal: Quantitat d’aigua que porta un riu.

-Curs d’un riu: Recorregut que fa un riu, des del seu naixement fins a la desembocadura.

-Els trams d’un riu són tres: -Curs alt: el naixement d’un riu. -Curs mitjà: el recorregut central. -Curs baix: on acaba el riu o desemboca. 1-Cascada: Caiguda d’un corrent d’aigua.

2-Meandre: Corba d’un riu.

3-Afluent: Corrents d’aigua dels rius que desemboquen en un altre riu.

4-Desembocadura: Lloc on finalitza el recorregut d’un riu. Generalment desemboca al mar.

5-Delta: Espai de terra format a la desembocadura d’un riu pel conjunt de sediments que ha arrossegat l’aigua.

Observa aquests elements del paisatge en les imatges següents :

 

Pàg.   ‐               ‐ 

Organitza la informació de la pàgina anterior:

 

 

 

 

 

Veurem un Power Point amb imatges de rius ben diversos, de la nostra comarca (Vallès Oriental), de Catalunya i d’altres zones del món. Intenta descobrir-hi algun dels elements que hem estudiat.

             Pàg.   ‐               ‐ 

Situa els següents rius del Vallès Oriental, amb l’ajut de l’atles.

        Els rius del Vallès Oriental  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pàg.   ‐               ‐ 

1. Riera de Tenes

2. Riera de Cànoves

3. Riu Tordera

4. Riu Congost

5. Riera de Caldes

6. Riera de Mogent

7. Riu Besòs

Escriu els nom següents als llocs corresponents:

CONDENSACIÓ EVAPORACIÓ PRECIPITACIÓ EVAPOTRANSPIRACIÓ

mar neu

aigües subterrànies

riu pluja

llac fonts

gel

Pàg.   ‐               ‐ 

Construïm un model de laboratori per observar en directe com es produeix el Cicle de l’Aigua.

Necessitem:

.............................................. .............................................. ......................................................

Hi enganxem en ordre les fotografies que hem fet al llarg del procés.

Expliquem el que hem observat, amb el vocabulari treballat: evaporació – condensació – precipitació...

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

.............................................................................

                                                                                                                                                 Quanta aigua gastem a casa?

Omple el quadre següent fent servir les dades donades en els gràfics:

Nombre de persones que viuen a casa: .............

Activitats que consumeixen aigua: Consum en litres:

Dutxa o bany X .......... persones __ litres

TOTAL D’AIGUA CONSUMIDA A CASA EN UN DIA: ............ l

1 dutxa 1 bany 1 cisterna menjar i

50 litres 100 litres 20 litres beure: 3 l.

1 rentadora neteja rentar els plats regar

50-100 litres 15 litres 25 litres 5 litres

Pàg.   ‐               ‐ 

La vegetació del Vallès Oriental

La vegetació del Vallès Oriental és molt variada, d’acord amb la diversitat climàtica i amb el seu relleu.

A LA PLANA:

La vegetació característica és l’alzinar amb marfull; però l’acció de l’home l’ha reduït molt per tal d’aprofitar el terreny per a l’agricultura i la construcció urbana. El bosc ha quedat reduït a petits turons. ALZINA PLÀTAN MARFULL PI PINYER

ALS MARGES DELS RIUS: Podem trobar els arbres de ribera, com verns, freixes, pollancres i oms.

VERN FREIXE POLLANCRE OM

Pàg.   ‐               ‐