Ningú avui dia posa en dubte de la importància que té l’aigua. Cons-

tantment llegim en els diaris o veiem a les notícies, els greus proble-

mes que ens amenacen a causa de l’escassetat creixent d’aquest recurs

essencial per la nostra vida.

Al nostre planeta, la distribució de les precipitacions és molt diferent

entre països. Les condicions climàtiques o el relleu són factors clau en

la quantitat de precipitacions anuals d’una regió. Fet que explica el pai-

satge i la forma de vida en moltes cultures que s’han adaptat històrica-

ment a la quantitatd d’aigua dolça disponible en la seva regió. A mateix

temps que hi ha un patró desigual de precipitacions, ens trobem que

ciertes zones del planeta són més propenses a patir catàstrofes natu-

rals com inundacions, sequera o huracans, que afecta a la quantitat i

capacitat de distribució de l’aigua dolça disponible.

A Catalunya podem trovar-nos amb una situació climàtica privilegiada

amb un patró de precipitacions adequat i escassa frequència de desas-

tres naturals. Ara bé, no podem oblidar que Catalunya es troba en una

zona de clima mediterrani on en l’època d’estiu hi ha un període de

sequera. Aquests períodes de sequera naturalss s’han vist agreujats pel

augment de la demanda d’aigua pel consum domèstic, agricultura i

indústria. Amb una demanda d’aigua superior a l’oferta natural de la

regió. Un dels principals problemes als que ens enfrontem a Catalunya

per garantitzar l’accés a l’aigua és: la concentració de personas a les

ciutats i els efectes del canvi climàtic. Amdues factors s’han posat de

manifest amb la sequera del 2008, quan es van duur a terme impor-

tants restriccions d’aigua a Barcelona que va provoca una important

tensió social i política a les regions de Catalunya i al territori nacional.

L’AIGUA AL MÓN I A CATALUNYA

Punts d’interès

especial:

L’aigua i els usos

Cicle de l’aigua

Petjada hídrica

Estalvi

Índex:

L’aigua al món i a

Catalunya

1

Què és l’aigua? 2

El planeta Tirra o

el planeta Aigua?

2

El viatge d’una

molècula d’aigua

3

Usos de l’aigua al

món i a

Catalunya

4

Petjada hídrica

dels aliments

5

El futur de

l’aigua, què po-

dem ferr?

7

La nova cultura

de l’aigua

7

Per saber-ne més 8

L’aigua, un recurs imprescindible

Fundació OndaBlue

L’aigua és l’element químic H2O, compost per dos àtoms d’hidrogen i un

d’oxigen.

A la Terra en podem trobar amb els tres estat de la matèria de forma na-

tural: sòlid, líquid i gas. L’aigua en el seu estat sòlid, com el gel dels cas-

quets polars, es troba a una temperatura per sota dels 0ºC. Al gel, les

molècules de H2O estan molt juntes unes de les altres. L’aigua en estat

líquid, com la que surt de la nostra aixeta, es troba entre els 0ºC i els

100ºC. En l’aigua que bevem les molècules es separen i s’ajunten cons-

tantment. Ja a partir dels 100ºC, trobem aquest element en estat gasós.

Quant bullim aigua per cuinar, el vapor que es desprèn de l’olla són molè-

cules que es mouen molt ràpidament perquè tenen molta energia.

El nostre cos està compost en un 60% d’aigua en forma liquida. L’aigua

que tenim dins permet es desenvolupin reaccions químiques que fan pos-

sible el funcionamient de la vida. Un vegada que ha complert la seva fun-

ció, l’aigua surt del organisme en forma líquida per l’orina i el suor o en

forma de vapor per la respiració i traspiración de la pell.

L’aigua gràcies a la seva capacitat per retenir el calor actua com un amor-

tidor de la temperatura i és capaç de dissoldre altres substàncies com

nutrients o toxines.

3. EL PLANETA TERRA O EL PLANETA AIGUA?

Quant els humans van arribar a la Lluna i van veure la Terra des d’allà,

van descobrir que el 70,8% de la superfície del planeta està coberta per

mars i oceans. Llavors, podríem pensar que els humans no tenim proble-

mes per aconseguir aigua per beure, cuinar o per donar beure al bestia.

Però, de tota la quantitat d’aigua que hi ha al planeta, el 97% és aigua

salda. Aquesta aigua no la podem consumir ni utilitzar en agricultura o

altres activitats sense un tractament previ que elimini la sal.

El 3% restant és aigua dolça i tan sols el 0.03% és aigua dolça accessible

pel nostre ús. Per què el 2.97% de l’aigua dolça no es accessible? Doncs,

perquè aquesta aigua es troba als casquets polars o en glacials de les

muntanyes en forma de gel o sota el sòl sense tindre accés a ella.

Sabies que…

La contaminació

de les aigües

subterrànies i

superficials està

disminuïnt

alarmantment la

quantitat d’aigua

accessible per

l’ús humà al

planeta.

Pàgina 2

L’aigua, un recurs imprescindible

2. QUÈ ÉS L’AIGUA?

Molècula d’aigua

H2O

Fa molts anys, els nostres avantpassats van entendre que els pobles i ciu-

tats on vivim necessiten acumular aigua de pluja o del riu per a poder rea-

litzar totes les nostres activitats.

Actualment, l’aigua que utilitzem s’acumula en els embassaments des d’on

es canalitza i tracta per arribar en bones condicions a les cases, industries,

etc. Les clavegueres recol·lecten tota l’aigua que utilitzem per a un tracta-

ment previ en una depuradora per posteriorment poder-la retornar al me-

di amb les millor condicions possibles.

QUIN ÉS EL PAPER DE L’ÉSSER HUMÀ EN EL CICLE

NATURAL DE L’AIGUA?

Sabies que….

Una gota d’aigua

pot estar de 8 a

10 dies a

l’atmosfera, de 2

a 3 setmanes al

curs d’un riu,

unsos 100 anys

en un glaciar, de

100 a 1.000 anys

en un llac i de

100 a 40.000

anys en un

aquífer.

Pàgina 3

Fundació OndaBlue

Les molècules d’aigua es mouen pels components terrestres i atmosfèrics

gràcies a l’efecte del sol, que esclafa i refreda les molècules. El sol al es-

calfar l’aigua líquida dels mars i oceans s’evapora, ascendeix per l’atm-

osfera i quan es refreda es condensa en petites molècules líquides. Quan

aquestes molècules s’agrupen formen els núvols. En ocasions, la quantitat

d’aigua dels núvols precipita en forma de pluja que a parar als mars, rius,

muntanyes i boscos. L’aigua recorre la superfície de la terra a través dels

rius que neixen a les muntanyes i desemboquen en llacs, mars i oceans.

Una part de l’aigua que precipita, s’infiltra pel sòl i s’acumula als aqüífers.

L’aigua d’aquests desemboca en riu, llacs i oceans, de tal forma que el ci-

cle natural de l’aigua es tanca.

4. EL VIAJE DE UNA MOLÉCULA AGUA POR LA TIERRA

El cicle de l’aigua

Sabies que….

Tan sols en el

curs del riu Ebre

hi ha 149

embassaments

en funcionament

Pàgina 4

L’aigua, un recurs imprescindible

5. USOS DE L’AIGUA AL MÓN I A CATALUNYA

A l’actualitat el ésser humà utiliza l’aigua dolça disponible per usos industrials, agrícoles i

domèstics. A l’agricultura s’utilitza la major part de l’aigua del planeta. Les proporcions d’aigua

destinades a diferents usos depenen molt de cada país, ja que en regions subdesenvolupades el

percentatge que correspon a l’agricultura és molt major, mentre que a la indústria i el consum

domèstic són molt més reduïts. D’altra banda, en països més desenvolupats s’utilitza molta més

aigua en la indústria i en consum domèstic. A Catalunya l’agricultura representa el 50% dels con-

sum total. Per exemple, per elaborar un pa de pagès d’1Kg es necessiten 1.600 litres d’aigua. A

més, els usos recreatius i lúdics com piscines, parcs aquàtics, etc. utilitzen grans quantitats d’a-

igua.

També es pot obtenir energia a partir de l’aigua com es el cas de les presses hidroelèctriques.

Funcionen bàsicament amb el moviment de les turbines al passar l’aigua a través d’elles, aquest

moviment generat es transforma en electricitat. L’aigua també és un mitja de transport des de

temps memorials, tenint en compte rutes comercials, tant de rius com d’oceans, de nord a sud i

d’est a oest.

El 70 % d’ús agrícola en ter-

mes generals augmenta a un 82% als

països subdesenvolupats i disminueix

a un 30% als desenvolupats, indicant

així la gran dependència d’importació

de cereals d’altres països.

L’ús domèstic de l’aigua en termes

generals es manté en un 8%, excep-

tuant l’augment al 11% dels països

desenvolupats com el nostre.

Pel que fa a l’ús industrial, el percentat-

ge general s’apropa al 22%, mentre que

baixa al 10% subdesenvolupats i aug-

menta al 59% en països desenvolupats.

Els habitants utilitzen una gran quantitat d’aigua per beure, cuinar i ren-

tar. Però utilitzen encara més en la producció d’altres productes com ali-

ments, paper o roba. La petjada hídrica és un indicador d’ús d’aigua que

té en compte tant l’ús directe com indirecte d’aigua per part d’un consumi-

dor o productor. La petjada hídrica d’un individu, comunitat o comerç és el

volum total d’aigua dolça que s’utilitza per produir els bens i serveis con-

sumits o produïts per ells mateixos.

PETJADA HÍDRICA DELS ALIMENTS

Una vegada l’aigua ha estat utilitzada a les cases o en una indústria, surt

més o menys bruta degut a les substàncies que pot duu com ara sabons,

productes químics, restes de menjar, etc. aquesta aigua s’anomena aigua

residual. Al medi natural, els rius, llacs i sobretot els mars són capaços de

realitzar la tasca de depuració quan la quantitat d’aigua residual és petita,

però quan aquesta és molt elevada s’ha de crear instal·lacions que la trac-

tin, i això ho fan les depuradores. Hi ha diferents maneres de depurar

l’aigua. El mètode escollit dependrà del tipus i quantitat de contaminant, la

temperatura, el tiemps que necessiti per a depurar-la o el ús que se li do-

narà desprès.

Desigualtat:

Per produir un

ou en un granja

industrial es

necessiten 180

litres d’aigua.

Mentre que un

habitant dÀfrica

subsahariana

disposa de 20

litres d’aigua

per tot un dia

Pàgina 5

Fundació OndaBlue

POTABILITZADORA DEPURADORA

A la naturalesa existeixen recursos naturals com fonts o aigües subterrà-

nies, on la qualitat de l’aigua és suficient per a poder-la veure sense que

això representi un perill per la nostra salut. No obstant, aquestes fonts

d’aigua potable son cada vegada més escasses, mentre que la demanda

va en augment pel creixement de la població i del estil de vida. La conta-

minació i la sobreexplotació de l’aigua, en qualsevol de les formes, fa que

en l’actualitat sigui molt difícil beure d’aquesta aigua sense fer-hi un trac-

tament anterior, per això s’ha d’aplicar a l’aigua una sèrie de processos

per a convertir-la en apta pel consum humà, és a dir, aigua potable.

Aquest procediment en el seu conjunt s’anomena potabilització.

ES POSSIBLE NETEJAR L’AIGUA?

Model de depuradora

d’aigües residuals.

Model de potabilitza-

dora d’aigua.

Consum mig d’aigua per persona/dia

Activitat Consum d’aigua (L) Rentar la roba 60 - 100 Netejar la casa

15 - 40

Posar el rentavaixelles 18 - 50

Netejar els plats a mà 100

Cuinar 6 - 8

Dutxar-se 35 - 70

Banyar-se 200

Rentar-se les dents 30

Rentar-se les dents (tancant l’aixeta) 1,5

Rentar-se les mans 1,5

Tirar de la cadena 10 - 15

Tira de la cadena (cisterna doble des-

càrrega) 6

Pàgina 6

L’aigua, un recurs imprescindible

La producció d’1 quilo de carn de vedella requereix 16.000 litres d’aigua. Aquesta aigua s’empra en

el cultiu de cereals, que posteriorment serà el pinso de la vaca. La vaca consumirà aigua al beure i

al menjar el pinso i filament, la indústria de la càrnica necessitarà certa quantitat d’aigua per fer

l’hamburguesa que trobem a qualsevol carnisseria i que ens menjarem a casa nostra.

La petjada hídrica de la població espanyola és de 2.325 m3/any per persona, és a dir, cada perso-

na a Espanya consumeix de mitja la quantitat d’aigua d’una piscina olímpica estàndard. D’aquesta

aigua, al voltant del 36% de la petjada hídrica s’origina fora d’Espanya per la importació de pro-

ductes. Altres països més industrialitzats tenen una petjada hídrica major com ara Alemanya, on

cada habitant consumeix una mica més del doble de la petjada hídrica espanyola.

El consum mitjà d’aigua per dia

i activitat com:

Pos estalviar més de

100 L si et dutxes

enlloc de banyar-te.

I fins a 9 litres si

descarregues a la

meitat la cisterna del

lavabo.

Tingues en compte, que un

habitant mitjà a Espanya

consumeix 157 litres diaris de

forma directa.

Cada vegada som més conscients de la importància de l’aigua per la vida

dels éssers humans i la resta de éssers vius. La contaminació o ús exces-

siu de l’aigua pels éssers humans és un dels problemes principals per a

garantir un abastiment d’aigua en bona quantitat i qualitat. Per la qual co-

sa, si canviem els nostres hàbits i comportaments en el consum d’aigua,

possiblement puguem mantenir un abastiment d’aigua de qualitat a llarg

termini. Per això, aquí us explicarem petits trucs que poden fer-te reduir

la teva petjada hídrica:

S’anomena així a un moviment social que ha sorgit un any enrere i que

diverses institucions han adoptat també com a pròpia. L’objectiu fonamen-

tal és canviar la manera de pensar de les persones respecte a l’aigua i

considerar-la com un recurs essencial, no tan sols econòmic sinó social i

ecològic.

EL FUTUR DE L’AIGUA, QUÈ PODEM FER?

LA CULTURA DE L’AIGUA

No usar el vàter com a paperera. Cada vegada que tires de la cadena

perdem de 4 a 8 L d’aigua

Quan et rentes les dents o les mans, tanca l’aixeta estalviaràs fins 10

L d’aigua

Recull l’aigua freda de la dutxa mentre esperes que surti aigua calen-

ta. Aquesta aigua la pots usar per fregar per regar les plantes.

No et banyis, dutxa’t. quan et dutxes intenta tancar l’aixeta si t’ens-

abones els cabells o el cos, així podràs estalviar més de 100L d’aigua.

Assegura’t que tanques bé les aixetes.

A l’estiu, utilitza gel per refredar l’aigua, no la deixis córrer.

Espera a que la rentadora estigui plena per connectar-la.

Rega al vespre per evitar la pèrdua d’aigua per evaporació.

No abuses dels sabons, detergents, i altres productes químics, conta-

minen les aigües i repercuteix en el medi ambient i en el cost de de-

puració.

Inquietant!

alguns estudis

preveuen que si

la població

mundial segueix

creixent al ritme

actual, es

possible que en

poques dècadas

necessitarem

tota l’aigua dolça

disponible del

planeta, i que

amb prou feines

en quedi per la

resta dels éssers

vius.

Pàgina 7

Fundació OndaBlue

ÀNIMS! En les mans de tot nosaltres està la possibilitat de gaudir d’una

aigua bona i neta en un futur pròxim.

I recorda, una

aixeta que goteja

perd 30 litres

diaris.

Seu principal:

Carretera Reial, 141, 143

08960 Sant Just Desvern,

Barcelona.

Telèfon: 555-555-5555 Fax: 555-555-5555 Correo: xyz@microsoft.com

La Fundació OndaBlue és una iniciativa d’una petita empre-

sa líder en Self-storage: Bluespace, que té 20 centres a

Barcelona, Madrid i Valencia, comptant amb inversions in-

ternacionals.

Objetiu: Concienciar i educar a nens i nenes a cuidar el

medi ambient i invertir en projectes de construcció de pous

en països en vies de desenvolupament.

F U N D A C I Ó N

O N D A B L U E

Per obtenir més informació pot dirigir-se al Servei de Documentació d’Educació Ambiental de la

Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA), on facilitaran informació i recursos educatius de

forma gratuïta .

Servei de Documentació d'Educació Ambiental

Carrer Nil Fabra, 20 baixos. C.P. 08012, Barcelona. Página web: www.scea.cat/

Societat Catalana d'Educació Ambiental

Carrer Aragó 281, 1r 1a. C.P. 08009 Barcelona. Teléfono: 93 488 29 79

Correo electrónico: scea@pangea.org

Per saber més sobre els recursos educatius aquí descrits:

¡Estem a la Web!

Www.fundacionondablue.org

Fundació OndaBlue