guies d’educació ambiental 7 · mars i oceans, rius i llacs, i també és sota terra, a més o...

Guiesd’educacióambiental

7Amb la col·laboració de:

[1] Presentació .................................................................................................................................................................................................................... 3

[2] Aigua = vida ................................................................................................................................................................................................................. 4

[3] El cicle de l'aigua a la ciutat i a la natura ....................................................................................................................... 5

[4] L'aigua a Barcelona: una mica d'història ..................................................................................................................... 12

[5] L'aigua i el lleure ............................................................................................................................................................................................... 13

[6] Fem-ne un bon ús! .......................................................................................................................................................................................... 15

[7] Consells per estalviar aigua ............................................................................................................................................................. 16

[8] Protegim l'aigua! ............................................................................................................................................................................................... 21

[9] I tu, quant consumeixes? ...................................................................................................................................................................... 23

[10] Si en voleu saber més... .......................................................................................................................................................................... 26

Continguts

[3] Guia d'educació ambiental: l'aigua i la ciutat

[1] PresentacióL'aigua és un element bàsic per a la nostra vida....

I, alhora, és un recurs fràgil, que cal protegir. Avui

en dia, al món hi ha molts milers de persones que

no tenen encara accés a aigua potable de qualitat.

En països com el nostre, l'aigua és un bé escàs i

limitat.

Hem de construir una nova cultura de l'aigua, que

valoritzi aquest recurs en la seva justa mida. L'aigua

no prové de l'aixeta, sinó de conques de rius i pous

que estan sotmesos a règims de pluges que, com

ara en el nostre cas, no són tan generosos com

voldríem. Una nova cultura de l'aigua que, entre

d'altres coses, prioritzi l'estalvi i l'eficiència. Aquesta

nova Guia d'Educació Ambiental pretén contribuir-

hi amb dos objectius inseparables: subministrar

informació i estimular les bones pràctiques.

D'una banda, doncs, pretén ampliar el coneixement

ciutadà sobre el cicle de l'aigua a Barcelona -d'on

provè l'aigua, quina és la seva qualitat, les persones

Imma MayolPresidenta Comissió Sostenibilitat

i Ecologia Urbana

Josep CuervoPresident de la Comissió

de Serveis Urbans i Manteniment

i institucions que hi treballen, els seus sistemes de

subministrament, etc.- Informació i coneixement,

doncs, per estimar i valorar més aquest recurs,

perquè només estimem allò que coneixem.

Alhora, la Guia vol també incrementar bones pràc-

tiques i hàbits en el consum domèstic de l'aigua.

Es tracta d'oferir elements i criteris que ens ajudin

a prendre decisions coherents i responsables. Ra-

cionalitzar i estalviar són contribucions personals

i col.lectives que podem fer en la nostra vida

quotidiana.

Les ciutats tenim una responsabilitat especial a

l'hora de protegir l'aigua i racionalitzar-ne el consum.

Barcelona, d'acord amb els principis que orienten

l'Agenda 21, està realitzant millores significatives

per augmentar l'eficiència en l'ús de l'aigua. Ens

cal, però, augmentar encara més la nostra cons-

ciència ecològica per tal de fer, cadascú de nosaltres,

un millor i més racional ús d'aquest bé col.lectiu.

Tots els animals i totes les plantes tenen uns reque-riments més o menys elevats d'aigua, malgrat queen alguns casos puguin resistir fins a diversos mesos

o més d'absoluta se-quera. Les necessitatsd'aigua d'un nenúfari un cactus, o bé d'unabalena i un camell, sónmolt diferents.

Un cas excepcional ésl'espècie humana. Elshumans, en els seusorígens, utilitzaven

l'aigua per cobrir les seves necessitats bàsiques:aliment i beguda. A poc a poc, en evolucionar, vanfer servir l'aigua per a altres usos, com ara el reg ila higiene personal. Modernament els usos del'aigua s'han estès en un ventall molt ampli, queva des de l'obtenció d'energia (hidràulica) fins alfuncionament dels parcs aquàtics, passant per larefrigeració de circuits d'indústries, la neteja delscarrers i un llarguíssim etcètera.

El planeta Terra es va formar ara fa uns 4.500 milionsd'anys. D'aleshores ençà la seva aparença ha canviatmolt, sobretot per la presència de l'aigua i delséssers vius.

Els orígens de l'aigua i de la vida estan estretamentlligats i sembla que van ser el fruit de la col·lisió decometes sobre la Terra. La barreja d'hidrogen, oxigeni altres elements amb les descàrregues elèctriquesva originar l'aigua i també les primeres molèculesorgàniques.

L'aigua és clau per a la vida i també intervé en granmesura en el modelatge del relleu del nostre planeta(per exemple les valls, les platges o les geleres), ien la regulació de la temperatura i del clima mit-jançant els corrents marins i el vapor d'aigua.

La presència d'aigua semblaexclusiva de la Terra, que peraquest fet també és anomenadaplaneta blau; recordem queaquest element líquid cobreixtres quartes parts de la seva su-perfície. L'aigua es reparteix permars i oceans, rius i llacs, i tambéés sota terra, a més o menysprofunditat: l'aigua subterrània.

Però l'aigua no és només present en forma líquidasinó que també la podem trobar en forma gasosai en forma sòlida (gel), formant les glaceres i elscasquets polars.

Tanmateix, la disponibilitat d'aigua per al consumhumà directe és molt limitada: la major part del'aigua és salada, està en forma de gel o bé és agrans profunditats, inaccessible per als organismesterrestres.


[2] Aigua = vidaLa vida va originar-se en un medi aquós i la majoriad'organismes en segueix depenent: l'aigua nonomés és necessària per al funcionament de lesplantes i dels animals sinó que forma part de lamateixa estructura interna de tots els éssers vius.

Només el 3 % de l'aigua és dolçai únicament el 0,03 % del totalés disponible per a l'ús humà.

L'aigua és essencial per a la vidai fonamental per al desenvolupament

de les activitats humanes,a més d'ésser símbol i font de benestar

estètic, lúdic i emocional,agent terapèutic i símbol de confort,

imprescindible per a la societatdel benestar.

Enciam 95% Saliva 99.5%Patata 80% Pulmons 80%Cuc de terra 87% Pell 71%Home adult 65% Esquelet 33%

Contingut d'aiguaen plantes i animals:

Contingut d'aiguaen òrgans humans:

aigua dolçaaigua total

aiguadisponible


L'aigua, en conjunt i en els seus diferents estats (sòlid, líquid i gasós) forma un cicle, l'anomenat ciclehidrològic, que per funcionar necessita l'energia solar.

[3] El cicle de l’aiguaa la natura i a la ciutat

La radiació solar escalfa l'aigua -sobretot marina-i l'evapora. El vapor d'aigua puja i es condensa enel núvols que els vents mouen a distàncies conside-rables. El vapor condensat descarregarà l'aigua, jasigui en forma de rosada, pluja, neu o calamarsa.

Només una part de l'aigua que cau arriba al terra:una part queda interceptada per la vegetació i tornaa evaporar-se; una altra part cau al sòl, s'infiltra iva a formar part del reservori d'aigua subterrània(els aqüífers); i una altra part s'escola per la superfíciei forma rierols, que desemboquen en rius cadavegada més cabalosos, que acaben de nou al mar.

Com funciona el cicle de l'aigua a la natura?Tal com acabem de veure, l'aigua present al'atmosfera, als oceans o als casquets polars estàcanviant contínuament, malgrat que cada compar-timent té un temps de renovació diferent.

Oceans uns 3.000 anys

Aigua subterrània uns 300 anys

Aigua en llacs d’1 a 100 anys

Rius de 12 a 20 dies

Atmosfera de 9 a 10 dies

Compartiment:Temps mitjàde renovació:

precipitació

infiltraciói escolament

evaporació


Com funciona el cicle de l'aigua Barcelona?

A la ciutat el cicle hidrològic està molt allunyat del procés natural. A Barcelona plouen uns 600 l/m2 l'any.Els terrats, l'asfalt, les voreres, etc., que ocupen dos terços de l'espai urbà, són impermeables i no deixenque l'aigua de pluja segueixi el seu camí natural i se'n pugui treure profit. La baixa infiltració provoca quegran part de les aigües de pluja passin directament al clavegueram, d'aquí a la depuradora, i finalment almar.

Només una tercera part de la ciutat té superfícies permeables (Collserola, Montjuïc i altres espais verds),que permeten la infiltració i la recàrrega dels aqüífers.

Les aigües pluvials

evapotranspiració

riuspousembassaments

aigua subterrània

precipitació evaporació

pèrdues

mar

captació - potabilització - subministrament - consum - clavegueram - depuració - abocament


evaporació

escorriment

Superfíciepermeable

infiltració

evaporació

escorriment

Superfícieimpermeable

Què es pot fer per millorar el cicle hidrològic urbà?Per millorar el cicle hidrològic a les ciutats es pot fer el següent:• Augmentar la permeabilitat del sòl a través d'un increment de les superfícies vegetades i de l'ús

de paviments permeables.• Afavorir la infiltració de les aigües pluvials i la seva retenció en dipòsits subterranis d'emmagatzematge

per tal de reduïr el cabdal.

Aquestes mesures, integrades en el disseny de l'espai públic, comporten un augment de la sevaqualitat, del confort i el benestar de les persones, a més de millorar el clima urbà.

Pla dels espais verds de BarcelonaL'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona proposa una iniciativa per a la instal·lació depaviments permeables en els parcs i jardins de la ciutat. Sempre que sigui possible es prioritza lainstal·lació de paviments de sauló o llambordes, ja que:• Permeten la infiltració d'aigua cap a les capes freàtiques del subsòl, que podran aprofitar-se per regar.• Faciliten l'evaporació d'aigua, i així refresquen el paviment, incrementen la humitat ambiental i

milloren el clima urbà.• S'integren bé amb la vegetació, i així contribueixen a crear espais de caire seminatural.

L'entrada més important d'aigua a Barcelona és l'aigua potable, que ens arriba a casa a través de la xarxad'abastament, subministrada per Aigües de Barcelona (Grup AGBAR), i que prové de les aigües del riu Teren el 50% i del Llobregat en el 40%. Els aqüífers situats en els deltes dels rius Llobregat i Besòs i en el Plade Barcelona aporten el 10% restant.

El 64% de l'aigua subministrada s'utilitza per al consum domèstic, el 29% per al consum comercial iindustrial, i la resta, el 7%, per als consums dels serveis municipals.

L’aigua potable


L'aigua potable és un dels productes més vigilatsdel món. Quan arriba a casa és d'absoluta con-fiança perquè ha superat, amb escreix, tots elscontrols que marquen les autoritats sanitàriesdel nostre país, la Unió Europea i l'OrganitzacióMundial de la Salut.

Per assegurar la completa garantia sanitària calconèixer i controlar tot el procés que segueixl'aigua des dels seus orígens a la natura, finsque es lliura als clients.Podem beure i cuinar tranquils perquè l'aiguaque consumim a l'àrea de Barcelona passa moltscontrols diferents:

• Abans de ser recollida als rius, als embassa-ments o al subsòl.

• Quan arriba a les estacions de tractamenton serà potabilitzada.

• Durant totes les etapes del procés de pota-bilització.

• Durant la seva circulació per les canonades.• A les fonts públiques de tots els municipis.

El control de la qualitat de l’aigua

Practicament la meitat del consum dels serveis municipals es destina al reg dels arbres dels carrersi als parcs i jardins de la ciutat. Per reduir aquest consum d'aigua,l'Institut Municipal de Parcs i Jardins està introduint:• La selecció de les plantes adaptades al clima mediterrani, que

tenen poques necessitats d'aigua.• La instal·lació d' infraestructures de reg automatitzat, que

permeten controlar la durada i la freqüència del reg de cadaespai.

• La disminució dels consums d'aigua mitjançant el reg nocturn.• La utilització d'aigües freàtiques del subsòl per al reg, que permet

disminuir el consum d'aigua potable.

Estalvi d’aigua als parcs de la ciutat

Aigües de Barcelona disposa d'un Laboratori que:• Controla més de 1.400 paràmetres cada dia.• Analitza més de 200.000 mostres d'aigua

cada any.• Té un equip de tastadors que oloren i

tasten sistemàticament mostres d'aigua perprevenir qualsevol mena d'anomalia.

• Transmet puntualment els resultats analítics,així com de les eventuals anomalíes que espuguin presentar a l'Ajuntament de Barcelona.

L'aigua supera sempre, amb nota excel·lent,les normatives sanitàries més estrictes.

L'Ajuntament de Barcelona duu a terme unprograma de vigilància propi complementari al'efectuat per AGBAR que:• Realitza controls de les aigües de proveiment,

tant a l'entrada de la xarxa de distribució coma punts finals.

• Analitza la qualitat de l'aigua que arriba a lesvivendes a través de dipòsits domiciliaris.

• Vigila i analitza la qualitat sanitaria dels pousi deus que abasteixen les fonts naturals de laciutat.


Per fer un ús més racional dels recursos hídrics espot substituir l'aigua potable per aigua del subsòl(aigües freàtiques) en aplicacions com el reg deparcs i jardins, la neteja de carrers, fonts ornamentalsi altres usos que no requereixen una qualitat de

L’aigua freàtica

A través de la xarxa de clavegueram s'evacuen tantles aigües residuals com les pluvials: les aigües residualsdomèstiques es condueixen a través dels clavegueronsde cada finca fins a la xarxa de clavegueram; les aigüespluvials entren a la xarxa a través dels baixants delsterrats o bé a través dels embornals i reixes que hi haal carrer.

Les aigües residuals

El Pla per a l’aprofitament de l’aigua de subsòl de Barcelona

El tractament del 70 % de les aigües residuals deBarcelona es realitza a la depuradora del Besòs.Aquest procés consisteix en un tractament dedepuració biològic per tal de complir els límits fixatsen les directives europees. La resta d'aigües residualsde la ciutat seran tractades en la depuradora delPrat de Llobregat, actualment en construcció.

Des de 1998 l'Ajuntament de Barcelona està impulsant la utilització d'aigües subterrànies per ausos no destinats al consum humà, com són el reg dels parcs i jardins de la ciutat, la neteja decarrers, el clavegueram i els dipòsits de retenció d'aigües, l'abastament als bombers i la recàrregadel riu Besòs. Actualment s'aprofita, a través d'una xarxa secundària de distribució, el 10 % del'aigua freàtica disponible, i es preveu la utilització del 40 % abans del 2004.

l'aigua tan elevada com el consum humà. A més,l'aprofitament de l'aigua subterrània ajuda a con-trolar localment la pujada del nivell freàtic, aspectede gran utilitat per reduir les filtracions en soterranisi, especialment, en la xarxa del metro.


El Pla especial del clavegueram de Barce-lona (PECLAB-97) recull les grans actua-cions en infraestructures de col·lectors idipòsits de retenció de les aigües residualsi pluvials per al proper decenni, associadesals grans canvis urbanístics que s'estanproduint a la ciutat (Pla del Delta delLlobregat, Fòrum 2004, Tren d'Alta Velo-citat, etc.).

El Pla del clavegueramde Barcelona

La xarxa té una distribució en forma d'arbre que vaa parar a tres grans col·lectors, els quals portenl'aigua a una planta de tractament o a emissarissubmarins que la introdueixen al mar.

Si plou amb una intensitat superior a la capacitatde tractament en la planta depuradora, part de lesaigües pluvials i residuals s'aboquen als rius Besòsi Llobregat o al mar.

Per controlar les riuades en temps de pluja, i evitar abocaments d'aigües no tractades del clavegueramal mar, s'han construït tres dipòsits subterranis de retenció d'aigües pluvials (a la Zona Universitària,Bori i Fontestà, Viladomat), amb una capacitat de 273.000 m3.

En els propers anyss'inauguraran cincnous dipòsits ambuna capacitat addi-cional de 195.000m3 (Jardins delsDoctors Dolsa, parcde l 'Escorxador,a v i n g u d a d el'Estatut, Vilalba delsArcs i carrer Taulat).

Els dipòsits de retenció


Antigues rieres de Barcelona.


[4] L’aigua a Barcelona:una mica d’història

L'origen de la ciutat de Barcelona està estretamentlligat a l'aigua. La plana fèrtil del pla de Barcelona,situada entre la serra de Collserola, els rius Besòsi Llobregat i el mar Mediterrani, va possibilitar, ambl'excavació de pous, el primer assentament urbà.

La primera xarxa d'abastament d'aigua conduïal'aigua de les fonts de Collserola a Barcelona, i lafont de Canaletes era el primer lloc on es podiabeure aigua provinent d'aquesta xarxa.

Fa mil anys es va començar a portar aigua del riuBesòs, des de Montcada a Barcelona, a través delRec Comtal, que abastia sobretot molins, horts ipetites indústries. A finals del segle XIX es va crearl'actual Societat General d'Aigües de Barcelona,que des de llavors s'encarrega del subministramentd'aigua a la ciutat.

Amb la industrialització, a poc a poc vam anarperdent el vincle directe amb l'aigua: el pas delsantics torrents, rieres i rambles, que baixaven desde Collserola fins al mar provocava torrentades iinundacions, de manera que es van anar cobrinti a sobre s'hi van fer carrers, traslladant al subsòll'aigua pluvial, juntament amb la xarxa de clave-gueram.

Actualment, de les nombroses fonts i torrenteresque solcaven la ciutat ens resta el testimoni mut,però significatiu, del nomenclàtor: Torrent de l'Olla,Torrent d'en Vidalet, Torrent de la Font d'en Can-yelles, Riera d'Horta, Riera Blanca, etc.

Redescobrim les fonts!

TipusNombre total

de fonts

Consumd’aiguaper font

Fonts ambpolsador

Fonts de raigcontinu

1.518 18,23 m3/any

788,00 m3/any29

Barcelona sempre ha tingut molta relacióamb les fonts: recordem la tradició recentde passar els diumenges a les fonts de Mon-tjuïc, de Collserola o dels Tres Turons.Per què no redescobrim les antigues fontsnaturals de Barcelona? La font del Gat deMontjuïc, la font Groga a Collserola i moltesaltres...O potser una de les primeres fontspúbliques de Gràcia, la font de Travessera?O l'espectacle de la font Màgica de Montjuïc?Actualment existeixen a Barcelona 203 fontsornamentals i 1.547 fonts per beure.Per estalviar aigua s'han instal·lat reguladorsde cabal i polsadors en les fonts públiquesper beure, i el 72 % de les fonts ornamentalstenen recirculació d'aigua. Per a estalviartota l’aigua possible, les fonts i surtidors deconsum continuat que no tenen recirculaciós’estan dotant d’electrovàlvules reguladoresdel cabal i el temps. D’altra banda, les quetenen recirculació es doten de sistemes dedepuració. Algunes fonts ornamentalss'abasten d'aigua procedent del subsòl(freàtiques i mines), com per exemple laGran Cascada i el Gran Llac del Parc de laCiutadella (totes netegen amb depuradoresmòbils, o fins i tot ja n’hi ha algunes quetenen sistema de depuració propi), el dipòsitde l'edifici de les Aigües al carrer Wellingtoni les fonts del Palau de Pedralbes.


[5] Aigua i lleureDurant moltes dècades Barcelona ha viscut d'esquena al mar. Amb les obres olímpiques la ciutat va recuperarla seva façana marítima, de manera que avui dia les platges són un dels espais de lleure més grans quetenim, amb més de set milions de visitants l'any!

Les platges són l'espai públic més utilitzat per tothom: hi anem a passejar, prendre el sol, fer volarestels, patinar, anar en bici, fer vela, nedar, fer el vermut, recollir petxines o, senzillament, mirar elsmoviments de les ones.

Ens ha costat recuperar aquest espai, ocupat durant dècades per fàbriques i murs infranquejables...Ara cal fer un esforç entre tots per mantenir-ne la qualitat!

Els darrers anys les platges de la Mar Bella, Nova Mar Bella, Bogatell, Nova Icària i Sant Sebastià hanobtingut la Bandera Blava, un distintiu que garanteix una especial qualitat ambiental: aigua neta,neteja de la sorra i recollida de deixalles, vigilància, socorrisme, fonts d'aigua potable i lavabospúblics, prohibició d'accés lliure als gossos i realització d'activitats d'educació ambiental.

Les platges de Barcelona

Podem gaudir també de l'aigua dolça utilitzantalgun dels nombrosos equipaments esportius mu-nicipals que hi ha a la ciutat (piscines Picornell,piscines de Sant Andreu, piscines de La Clota, piscinade Sant Andreu, etc.).

Si preferim passejar o gaudir de la presència del'aigua en un espai obert tenim també força parcson anar (parc de l'Espanya Industrial, plaça Gaudí,parc del Laberint, plaça Sóller, parc del Palau dePedralbes, Turó Parc, parc del Guinardó, parc de laCiutadella, parc de la Creueta del Coll, parc de laPegaso, parc del Clot...).


L'atracció de l'aigua és la frescor que trans-met, l'olor i el soroll que desprèn, que favenir ganes de capbussar-s'hi. I podem fer-ho! No només a les platges o a les piscines,sinó també en alguns dels parcs urbans:quan anem al parc de la Creueta del Coll oal jardí de la Torre de les Aigües millor queportem el banyador!

Per als qui no es vulguin mullar d'entrada,queda l'opció de llogar una barqueta al'estany del parc de la Ciutadella...

Gaudir de l’aigua als parcsde la ciutat

Els projectes del Fòrum 2004 completaran la reno-vació urbanística del litoral Barceloní. Aquí s'incloula reforma i ampliació de la nova depuradorad'aigües i la segona fase de regeneració del riuBesòs, un dels rius més contaminats de Catalunya.

En el tram del Besòs de Montcada fins alPont del Molinet ja s'han millorat les condi-cions ambientals i hidràuliques del riu, accionspromogudes pel Consorci per a la Defensade la Conca del Besòs. Un sistema naturalde depuració -amb basses d'infiltració ambvegetació autòctona- millora el tractamentde les aigües de la depuradora de Montcada.S'ha creat un parc fluvial urbà, amb lateralsde gespa i vials per a vianants i bicicletes,que en una segona fase arribarà fins al mar.

La regeneració del Besòs

• Evitant l'abocament de deixalles a la sorra o a l'aigua.• No alliberant ni alimentant els ànecs i altres animals que viuen als parcs.• Abstenint-nos d'utilitzar sabons a les dutxes de la platja.• No embrutant l'aigua a casa nostra, per no trobar-nos «sorpreses desagradables» al mar!

Tots podem col·laborar per mantenir la qualitatde les platges i dels estanys:


[6] Fem-ne un bon ús!

Durant molt de temps la humanitat ha actuat comsi l'aigua fos un bé renovable i il·limitat, de maneraque els aprofitaments de tota mena que en depenenhan anat augmentant arreu del món sense descansper a tots els usos: agrícola, industrial i urbà.

Per tal de satisfer les nostres necessitats creixentsi incrementar les reserves hídriques disponibles hemexcavat pous, desviat rius i construït grans embas-saments, així com canalitzacions per transportarl'aigua fins als centres de consum.

Malgrat tot, amb el temps aquest ús excessiu haultrapassat la capacitat de renovació dels sistemesnaturals, ja que si bé el recurs és renovable a escalaglobal, a escala local això no és tan evident, aconseqüència de les condicions climàtiques, ladesigual concentració de població i d'activitats

• No malbaratem l'aigua! Apostem per un consum racional, estalviant i reutilitzant al màximpossible.

• No som els únics que necessitem aigua! Protegim i cuidem els rius, les platges i els espais verds.• No embrutem l'aigua! Evitem tirar-hi substàncies tòxiques.

Què hem de fer?

econòmiques i de les pautes de consum particularsde cada indret.

La disponibilitat d'aigua, però, no depèn només dela quantitat de recursos a l'abast sinó també de laseva qualitat. La pèrdua de qualitat de l'aigua queresulta de l'activitat humana (abocamentsd'indústries, productes fertilitzants i fitosanitarisdels conreus, usos indeguts de particulars, etc.)comporta una disminució de les disponibilitatsefectives d'aigua neta, de manera que, a la pràctica,es poden donar situacions d'escassetat per a usosde qualitat (abastament domèstic, activitats delleure, indústria alimentària, etc.). Això pot succeirfins i tot en zones riques en recursos hídrics.

Està clar que el que hem de fer és millorar l'ús quedonem a l'aigua!


[7] Consells per estalviar aigua

En què gastem l'aigua?Els habitants de Barcelona gastem de mitjana 122l d'aigua per persona i dia.Aproximadament, una tercera part d'aquesta aiguala utilitzem per al vàter, una altra tercera part pera la dutxa i el bany, al voltant del 20 % per a larentadora, i la resta per a altres usos, com la netejade la casa o el reg de plantes d'interior. Només unapetita part, entre 3 i 6 litres, la utilitzem per beurei cuinar!

Què podem fer per estalviaraigua?Amb canvis dels nostres hàbits i petits canvistècnics podem aconseguir una reducció de finsal 50 % del consum d'aigua! Abans de canviaruna instal·lació o un aparell val la pena infor-mar-se'n.

Segons una enquesta recent d'hàbits i valors, el 93,6 % dels barcelonins opta per la dutxa enfrontdel bany, el 86,6 % es renta les dents amb l'aixeta tancada, el 84,8 % tanca l'aixeta mentre rentaels plats, i el 82 % utilitza la rentadora amb plena càrrega.

Els hàbits dels barcelonins

Gairebé dues terceres parts de l'aigua d'abastamentque entra a la ciutat es consumeix a les llars parti-culars. La nostra aportació individual a l'estalvi i úsracional és, per tant, la més important!


El vàter• Cal evitar l'ús superflu del vàter, atès que cada

descàrrega suposa al voltant de 10 litres d'aigua.

• Alguns vàters ja permeten la interrupció voluntàriade la cisterna, pressionant el tirador cap avall.Podem estalviar el 50 % o més d'aigua.

• Hi ha diferents dispositiusd'estalvi per a la cisterna delvàter: sistemes de regulaciódel volum, contrapesos,sistemes de doble descà-rrega o d'interrupció vo-luntària.

• Per a vàters nous triem una cisterna amb unvolum màxim de 6 litres i doble descàrrega. Ja hiha molts models en el mercat.

La dutxa• És millor la dutxa que el bany; la banyera plena

gasta fins a 300 litres, mentre que una dutxaen gasta 50 litres, si estem cinc minuts sotal'aigua i tanquem les aixetes mentre ens ensa-bonem.

• Substituïm el capçal de la dutxa per un de baixconsum (airejador), que barreja aire amb l'aiguamantenint la pressió i el confort. Així podemestalviar fins al 50 % d'aigua!

• Amb un sistema monocomandament també po-dem disminuir el consum superflu derivat de larecerca de la temperatura ideal.

El rentamansi altres aixetes de la llar• Tanca l'aixeta sempre que no sigui imprescindible!

(Mentre ens ensabonem les mans, ens rentemles dents, ens afaitem o ens eixuguem la cara oles mans). Les aixetes obertes poden consumirmés de 12 litres per minut.

• Podem instal·lar airejadors. Aquests aparells es venenamb els noms següents: limitadors de cabal, reduc-tors de cabal, airejadors o economitzadors, quepoden baixar el cabal a 6 litres per minut o menys.

• Cal que fem atenció a les pèrdues! Una aixetaque perd una gota per segon comporta unapèrdua de 1.000 litres al mes!

• Si et vols canviar l'aixeta i posar-ne una de mono-comandament, demana-li al lampista que en laposició central surti aigua freda. Pregunta pelconsum d'aigua per minut! De 6 a 8 litres és ideal.

Hi ha una certificaciómediambiental per alsproductes que compleixenuns criteris suficientsd'estalvi d'aigua: el Dis-tintiu de garantia dequalitat ambiental, queatorga el Departament de

Medi Ambient de la Generalitat. Hi ha forçaproductes -airejadors, aixetes, dutxes, cister-nes de vàter- que disposen del Distintiu.Més informació a:http://www.gencat.es/mediamb/qamb

Una prova per saber si és necessari l'ús d'airejadors és agafar una galleda gran, obrirla dutxa fins a la pressió que emprem normalment i mantenir la galleda sota la dutxa.Ara podem calcular el temps que triga l'aigua en assolir la ratlla dels 5 litres. Si ésmenys de 30 segons, seria recomanable canviar el capçal per un de baix consum.


La bugada• Convé omplir bé la rentadora abans de fer

una bugada, i seleccionar el programa adequaten funció del tipus de roba i el seu estat debrutícia.

• Les rentadores modernes «intel·ligents» regulenel consum d'aigua en funció del pes de labugada a rentar i tenen altres sistemes d'estalvid'aigua de fins al 70 % més que els modelsclàssics.

• Rentadores de càrrega frontal de baix consumse situen entre 34 i 39 litres per rentat, renta-dores de càrrega superior entre 39 i 49 litresper rentat.

El rentaplats• Convé omplir bé el rentaplats abans d'encendre'l;

així podem estalviar més del 25 % d'aigua.

• Els rentaplats més moderns estalvien el 80 %d'aigua (de 60 l a 15 l o menys!) respecte delrentat a mà convencional.

• Si rentem a mà és molt millor omplir la picad'aigua (aprox. 20 l) que no pas tenir l'aixetaoberta tota l'estona (100 l o més).

• Rentaplats de baix consum se situen entre 11 i14 litres per rentat.

La neteja i la cura de la llar• Abans de fregar cal escombrar. Estalviarem aigua

i no l'embrutarem tant.

• L'aigua de netejar la fruita i les verdures podemaprofitar-la per regar.


Mira't l'etiqueta! A les botigues tots els electrodomèstics porten un identificatiu obligatori queinforma sobre el consum d'aigua i energia de cada model. I les despeses corrents? Pensa que elselectrodomèstics eficients a l'hora de la compra poden ser més cars, però no només estalvien aiguai energia, sinó que sobretot redueixen les despeses corrents fins al 70 %.

Què hem de fer a l’hora de triar un electrodomèstic?

El cotxe• Si rentem el cotxe amb una

esponja i una galleda (30-50 l)gastarem el 90% menysd'aigua que si ho fem amb unamànega a pressió.

• En un túnel de rentatge tambées gasta molta menys aiguaque si rentem el cotxe ambmànega.

Els edificis de les vores del Cinturó(Patronat Municipal de l’Habitatge)

L'edificació de sis blocs d'habitatges de lloguer per a joves en el tram del cinturó de Dalt entrel'Hospital Militar i el Nus de la Trinitat significa un avanç important cap a una edificació més sosteniblea la ciutat de Barcelona. La incorporació de criteris bioclimàtics i ambientals té en compte els aspectessegüents relacionats amb l'aigua:• La instal·lació d'aixetes amb regulació voluntària del cabal i amb airejadors.• Els vàters disposen d'un mecanisme d'interrupció voluntària de descàrrega i són de baix volum.• L'obertura central d'aixetes de monocomandament és en posició d'aigua freda.• Alguns edificis disposen de recollida d'aigües pluvials per al reg.

Què més podem fer per estalviar aigua?Per reduir el consum d'aigua potable es pot plantejar lautilització d'aigües amb una qualitat no apta per alconsum però sí per a altres usos, com és el cas dela reutilització de l'aigua depurada, que es potutilitzar per al reg, per a processos industrialsi per garantir un cabal ecològic al tram finaldels rius.

A casa nostra també podem posar en pràcticaalgunes mesures tècnicament factibles, comara l'aprofitament d'aigües pluvials o lareutilització d'aigües grises, que just aracomencen a introduir-se.

Aprofitarles aigües pluvialsLa reutilització d'aigües pluvials enhabitatges es basa a recollir les aigüespluvials dels terrats i guardar-les enuna cisterna. Aquesta aigua es potutilitzar per al reg d'espais exteriors,tal com es fa en algunes promocionsdel Patronat Municipal d'Habitatge.En països centreeuropeus aquesta ai-gua també s'utilitza per alimentar lescisternes dels vàters.

Reutilitzar les aigües grisesLes aigües grises són aquelles provinents de dutxes, rentadores o rentamans que, després d'un tractamentde depuració, es poden reutilitzar per a les cisternes dels vàters. La dificultat rau en el fet que cal preveureuna segona xarxa de canonades independents per a dutxes i/o rentadores, que es condueixen a unainstal·lació de tractament, s'emmagatzemen en un dipòsit d'aigües de servei i des d'aquí es bombegen através d'una xarxa pròpia als punts de consum, que solen ser els vàters.


L'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona dóna subvencions per a instal·lacionsde recollida i reaprofitament d'aigües pluvials i que fomentin l'ús eficaç de l'aigua.Més informació: www.bcn.es/paisatgeurba

cisterna d’aigües pluvials


[8] Protegim l’aigua!Fins ara hem parlat sobretot de l'estalvi i l'eficiència en el consum d'aigua, però encara podem fer mésper tal d'aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. Una prioritat tan important com l'estalviés millorar la qualitat de l'aigua que aboquem després d'utilitzar-la.

Què podem ferper no embrutar l'aigua?És molt senzill, només hem de ser conscients quel'aigua és un medi molt sensible i que convé noabocar-hi res que pugui malmetre-la. Moltes de lessubstàncies que utilitzem normalment poden sersubstituïdes per unes altres menys nocives o persis-tents en el medi, es a dir, més biodegradables.

El vàter i l'aigüerano són una paperera!Una de les males pràctiques que cal evitar és lautilització dels vàters i les aigüeres per llençar-hibrossa o deixalles diverses (olis, pols de l'escombrada,mocadors de paper, etc.). Per tant, cal disposar d'unpetit cubell al costat del vàter per llençar-hi com-preses, mocadors de paper, bastonets, burilles deles cigarretes, etc. A l'aigüera de la cuina convétenir-hi una reixeta i buidar-ne periòdicament elcontingut a les escombraries.

Els Punts VerdsA Barcelona n'hi ha set Punts Verds on po-dem aportar els residus domèstics especials:a Collserola, la Vila Olímpica, Montjuïc,Vallbona, les Corts-Pedralbes, Sant Andreui Vall d´Hebron. A més a més, l'Ajuntamentofereix un nou servei: els Punts Verds Mòbils,quatre camions que recorren els diferentsbarris de la ciutat. Els horaris i les ubicacionses poden consultar a: www.bcn.es/neta

Primer la física,després la química.Si, malgrat tot, se'ns embussen les canonades delvàter o l'aigüera cal evitar l'ús de productes químicsforts, a base de sosa càustica, àcids i altres substàn-cies tòxiques, i emprar el clàssic desembussador.Podem aplicar el mateix principi a l'hora de netejarel terra o les cassoles de la cuina.

Per a la rentadora podem utilitzar les perles ceràmiquesde zeolita que actuen per processos físics (ionització)i ens permeten estalviar fins al 80 % o més deldetergent, especialment si la roba no la tenim tacada.

Els olis i dissolvents,a la deixalleria corrent!Una altra pràctica força estesa és llençar a l'aigüerao al vàter l'oli usat per fregir o bé restes de productesde neteja, bricolatge o cosmètica com ara dissolvents,pintures, colorants i altres líquids amb un importantcomponent tòxic. El que cal fer és aprofitar al màximtots aquests productes i guardar-ne els residus perdur-los a la deixalleria. En el cas de petites quantitatsd'oli vegetal podem netejar-les amb paper de cuinai llençar-les amb la brossa orgànica.


El carrer, cal tractar-lo bé!Molts ciutadans, quan són a la via pública, baixenel llistó de les seves responsabilitats i llencen inade-quadament residus sòlids als embornals, o bé restesd'olis i lubricants de motor. El resultat, si no esnetegen sovint, és la contaminació de l'aigua i elcol·lapse de les clavegueres!

És més net qui menys embruta!I no qui més neteja, com algunes persones ensvolen demostrar amb un armari ple de productesde tota mena, molts dels quals, per cert, amb unatoxicitat elevada per a la salut humana i els sistemesnaturals.

Hi ha una àmplia gamma de productes de netejarespectuosos amb el medi ambient, que ultrapassenels mínims exigits per la legislació (80 % de biode-gradabilitat) fins atènyer nivells del 95 % o més,tant pel que fa al rentavaixelles, com per netejarel terra, els vidres o fer la bugada.

Molts detergents que utilitzem encara contenenfosfats, culpables de contaminar llacs i rius. Fixem-nos en les etiquetes i comprem un detergent baixen fosfats. En general, els detergents líquids noduen fosfats.

Amb independència del producte escollit, cal dosi-ficar amb prudència i no excedir mai les dosisrecomanades pel fabricant.

Un sol litre d'oli mineral pot contaminar unmilió de litres d'aigua potable o, el que ésel mateix, tota l'aigua que beuran quatrefamílies en el decurs de la seva vida.Cal que portem l'oli usat al taller o a ladeixalleria!

Com menys olor, millor!Molts productes, des de senzills sabons fins anetejaterres, contenen colorants i aromatitzantsque, a banda d'ésser derivats del petroli, contenenperborats, fenols i altres substàncies nocives pera la nostra salut i la dels organismes aquàtics. Elmillor són els productes de color blanquinós i pocolorosos.

Remeis casolans,senzills i brillants.Existeixen nombrosos remeis de neteja tradicionalsque poden evitar-nos l'ús de productes tòxics al'hora de polir metalls, netejar taques de roba onetejar vidres. Els més coneguts són el carbonatsòdic (sosa), el bicarbonat sòdic, el vinagre, el sucde llimona i el bòrax.

Utilitzem productesde paper reciclat!En el procés de producció de paper reciclat s'utilitzamolta menys aigua i la càrrega contaminant de lesaigües residuals és molt més baixa. No utilitzempaper higiènic de colors!

La ultraneteja no s'aconsegueix utilitzantmés quantitat de producte.

Procurem que per netejar casa nostra noestiguem embrutant el medi ambient detothom.


[9] I tu, quanta aigua consumeixes?El consum mitjà a Barcelona se situa en uns 122 litres per persona i dia, dels quals es considera que 100són suficients per atendre el conjunt de les nostres necessitats.

Saps si estàs per sobre o per sota de la mitjana? Fes aquest test per veure en quina posició estàs i per saberquantes pràctiques sostenibles realitzes a casa teva.

Per tal de conèixer el consum per persona i dia, ho pots fer de dues maneres diferents:

Si disposes d'un comptador d'aigua individual, fesun seguiment del consum cada catorze dies. Perfer-ho:1. Has de llegir i apuntar el número que surt alcomptador a una hora determinada i un dia concret.2. Després de catorze dies, has de repetir l'operacióa la mateixa hora.3. I seguidament, en funció del nombre de personesque visqueu a casa, pots trobar el consum perpersona i dia, seguint l'exemple següent.

Exemple:Llegeixo el comptador del meu habitatge el dia08/04/2002 i veig que marca 1560,0 m3. Catorzedies més tard, el 22/04/2002, torno a llegir elcomptador i ara marca 1568,0 m3. Al llarg d'aquestperíode hem consumit 8 m3, la diferència entre leslectures del meu comptador. Tenint en compte que1 m3 equival a 1.000 litres, haurem consumit untotal de 8.000 litres. Si a casa som quatre personesi vull saber quants litres per persona i dia hemconsumit, llavors hauré de fer el càlcul següent:8.000 litres/14 dies = 571 litres per dia571 litres per dia/4 persones = 143 litres perpersona i dia

Primer mètode

08/04/2002

Primera lectura

22/04/2002

Segona lectura

14 dies més tard


Exemple:Al meu rebut trimestral de l'aigua tinc un períodede lectura que va del 04/04/2004 al 04/07/2002;la lectura anterior marca 399 i la lectura actualmarca 434 m3. La diferència entre aquestes lecturesés de 35 m3, que és el total de consum d'aquellperíode. Si a casa som 4 persones i tenim en compteque 1 m3 equival a 1.000 litres, llavors el consumen litres per persona i dia el calcularé de la manerasegüent:

83 dies (que van del 04/04/2002 al 04/07/2002)35 m3 x 1.000 litres = 35.000 litres35.000 litres/83 dies = 422 litres per dia422 litres per dia /4 persones = 105 litres perpersona i dia

Si ho fas amb el rebut de la companyia d'aigua,pots obtenir les mateixes dades. T'has de fixar ondiu El vostre consum, al davant de la factura, perobtenir el consum d'aigua en m3. Al revers de lafactura, a la part superior, trobaràs el detall de leslectures del comptador amb la lectura anterior ila lectura actual. La diferència entre totes dues hade coincidir amb el consum en m3.

Segon mètode

Compara el teu consum d'aigua amb aquests rangs.Gastes:Més de 145 litres. Ets un malbaratador, has de procurar estalviar aigua!

Entre 130 i 145 litres. No llences indiscriminadament l'aigua però el teu consum és una mica elevat.Amb una mica més d'esforç ho pots aconseguir.

Entre 100 i 130 litres. Estàs en el camí de l'estalvi! Pensa com i en què pots estalviar una mica més d'aigua.

Entre 70 i 100 litres. Felicitats! Ets un estalviador. Explica als teus amics i coneguts com poden estalviaraigua també ells!

Ets un malbaratador de l’aigua?

Factura de l’aigua(davant).

Factura de l’aigua (revers).

Resum de conceptes

El vostre consum:

Total Aigua

TOTAL A PAGAR

FACTURA trimestral

Període de facturació04-abr-02 / 04-jul-02

Serveis cicle de l’AiguaIVA

42,632,68

45,31

7,29

8.584 PTA

35 m3

El pagament d’aquesta factura s’acredita mitjançant el corresponent càrrec al seucompte bancari o rebut de caixa, i no pressuposa la liquidació de les factures anteriors.

TAMGREM

Ús domèstic 3 tramsComptador individual sobre bateria

Habitatge tipus C

Total consum: 35 m3Codi

comptador

0073777NN

Posició del

comptador

0-08

Data lectura

anterior

04/04/02

Lecturaanterior

125

Data lecturaactual

04/07/02

Lecturaactual

160

Consum del

període (m3)

35

Base defacturació

Lectura


On estalvies aigua?Ets una família com a l'exemple 1? Ets un malbaratador encara que mai no ho hagis pensat?

Observa't a tu mateix i examina, en els teus comportaments domèstics, on pots estalviar (una mica més).La següent llista de reconeixement t'ajudarà. Com més preguntes puguis contestar amb SÍ, millor!!

Com et comportes a la cuina?Sí No

Com et comportes al bany?Sí No

Et dutxes en lloc de banyar-te?

Tanques l'aixeta mentre et rentes les dents?

Estan les aixetes i el vàter correctament tancats?

Tens airejadors a totes les aixetes i a la dutxa?

Tens instal·lat algun sistema d'estalvi al vàter?

Evites tirar substàncies tòxiques (salfumant, lleixiu) al vàter?

Evites utilitzar pastilles desodorants per al vàter?

Utilitzes aigües grises, pluvials o freàtiques al vàter?

Arregles de seguida les aixetes que degoten?

Què més fas?Sí No

Utilitzes el rentaplats/rentadora amb la càrrega plena?

Tens aquests aparells de baix consum?

Tanques l'aixeta mentre rentes els plats?

Fas servir un detergent net i biodegradable?

Reculls restes de menjar enlloc de tirar-les a la pica?

Reculls els olis i els portes a la deixalleria?

Reculls els materials tòxics i els dus a la deixalleria?

Perfumes la casa amb herbes, fruita, suc de llimona...?

Rentes el cotxe al túnel de rentatge enlloc d'utilitzar una galleda o una mànega?


[10] Si en voleu saber més...AdrecesAjuntament de BarcelonaTelèfon d'informació: 010www.bcn.es/agenda21www.mediambient.bcn.eswww.bcn.es/parcsijardins (parcs i jardins)www.bcn.es/fonts (fonts públiques)

Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 2008012 BarcelonaTel. 93 237 47 43 - 93 237 38 04

Clavegueram de Barcelona S.A.www.clabsa.es

Aigües de Barcelonawww.aiguesdebarcelona.es

Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunyawww.asac.es/aigua

Agència Catalana de l'Aiguawww.gencat.es/aca/cat/principal

Associació catalana d'amics de l'aiguaSecretari Coloma, 108, 5è 3ª08024 [email protected]

Projecte "RIUS"Carretera de Sants, 2808014 BarcelonaTel. 93 421 32 16http://personal5.iddeo.es/prius

BibliografiaL'aigua i Barcelona:

Barracó, H.; Parés, M.; Prat, A.; Terrades, J.:Barcelona 1985-1999. Ecologia d'una ciutat. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1999.Publicació de l'estudi de l'evolució del funcionament ecològicde la ciutat de Barcelona des dels anys vuitanta fins al'actualitat.

La planificació i la gestió avançada delClavegueram de BarcelonaBarcelona: Clabsa.Ajuntament de Barcelona, 1998.Publicació que situant-nos en els antecedents històrics delclavegueram de Barcelona, ens introdueix al Nou Pla Especialde Clavegueram de Barcelona (PECLAB) i les actuacions queproposa pel període 1997-2019, i les funcions i tecnologiesinformatizades per al seu suport.

El clavegueram de BarcelonaEdició: Editorial Mediterrània, juny 1998.Publicació adreçada als nens per a que coneguin com funcionael clavegueram, per difondre'n el seu bon ús i animar-los aque el visitin.

Hidrogeologia del pla de Barcelona.Edició: Ajuntament de Barcelona, 1998.Recull informació bàsicament hidrogeològica del pla deBarcelona recopilada en l'estudi sobre les aigües subterràniesde Barcelona i que serveix de base a l'estudi del nivell freàticdel subsòl de la ciutat.

Pla dels espais verds de Barcelona.Edició: Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, 1995.Publicació tècnica que recull la planificació de la gestió delsespais verds de Barcelona a deu anys vista, així com l' aplicacióde criteris ecològics en la mateixa.

Barcelona. Dona d'Aigua.Edició: FCC i Ajuntament de Barcelona, 1999.Aquest llibre recull l'extraordinària bellessa de les fonts deBarcelona, amb la visió particular d'una contrastada artistabarcelonina, Colita, que ofereix unes inimaginables vistes,completant l'obra amb un catàleg de totes les fonts que avuipodem gaudir.

Petita història de Carles Buigas.Edició: Editorial Mediterrànea, 1998.Publicació adreçada als nens que recorda la bellesa d'unagran obra d'enginyeria, símbol de la ciutat com és la FontMàgica de Montjuïc i relata la història del seu creador.

Cambra, J.; Rieradevall, M.Estudi dels ecosistemes aquàtics de la ciutat deBarcelona.Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994.Estudi divulgatiu interessant per descobrir els ecosistemesaquàtics més propers. Proporciona informació ecològicabàsica i exhaustiva de la flora i la fauna d'estanys i fonts dela ciutat.

Més informació:Centre de Recursos Barcelona Sostenible:Recull de Recursos 2: Aigua. 2002.Recull de recursos educatius: Lectures bàsiques, llibres pera infants i joves, lectures d'aprofundiment, materials didàctics,vídeos, jocs i material multimèdia, activitats i visites, webs iexemples.

Abril Janer, M.; Maluquer-Margalef, J.; Societat Catalanad'Educació Ambiental.L'aigua: informació bàsica i recursos educatius.Binissalem: Di7, 1999.Obra molt completa que inclou una introducció sintètica queanalitza l'aigua com a recurs i com a hàbitat i un ampliapartat de referències sobre recursos educatius de tota mena.

Edita:© Ajuntament de Barcelona

Sector de Manteniment i Serveis

Direcció d'Educació Ambiental i Participació

Continguts i redacció:Aurea Adell, Josep Esquerrà, Joan Maluquer, Bettina Schaefer (Ecoinstitut Barcelona)

Coordinació:Txema Castiella

Col.laboració:Anna Bolaños (Agbar), Josep Maria Verdejo (CLABSA), Maria Alba Fransi (Parcs i Jardins),

Antoni Rabascall, Pau Rodríguez, Ramón Arandes, Blanca Jiménez, Teresa Franquesa,

Lucas M. Martínez (Manteniment i Serveis)

Fotografies:Jaume Balanyà i Serveis Municipals

Disseny gràfic i il.lustracions:Clic Traç, sccl

Imprès en paper 100% reciclat

Per a qualsevol informació:

Centre de Recursos Barcelona Sostenible

Nil Fabra, 20

08012 Barcelona

Tel. 93 237 47 43

guies d’educació ambiental 7 · mars i oceans, rius i llacs, i també és sota terra, a més o...

Documents