1

2

CONTINGUTS

L’autogovern i la qualitat democràtica

��L’elaboració del nou Estatut .......................... 5 ��Relacions Institucionals ................................... 6

��Organització territorial ...................................... 6 ��La llei electoral ................................................. 7

��La llei del conseller primer ............................... 7

��El finançament autonòmic ................................. 7

��La millora de la qualitat democràtica ............... 8

L’impuls econòmic

��Pressupostos 2005 ........................................... 9 ��Economia i Finances ....................................... 10 ��L’Euroregió i la Bioregió ............................... 11 ��Treball i Indústria ............................................ 12

3

4

��Comerç, Turisme i Consum ............................. 13

��Agricultura, Ramaderia i Pesca ...................... 14 ��Universitats, Recerca i Societat de la Informació 15

Política social

��Educació ......................................................... 17 ��Salut ............................................................... 19 ��Benestar i Família .......................................... 20 ��Dones ............................................................. 21

��Immigració ...................................................... 22 ��Interior ............................................................ 23 ��Justícia ............................................................ 24 ��Cultura ............................................................ 26 ��Política Lingüística ......................................... 27 ��Política de mitjans de comunicació ................ 28 ��Joventut .......................................................... 29 ��Esports ............................................................ 31

��Afers Religiosos ............................................. 32

5

Política territorial i ambiental ��Governació ..................................................... 33 ��Energia ........................................................... 34 ��Obres Públiques i Planificació Territorial.............. 35 ��Medi Ambient i Habitatge ............................. 37

6

AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA

L’ELABORACIÓ DEL NOU ESTATUT • Segona fase de la campanya de participació sobre el nou Estatut

d’Autonomia i intensificació de les trobades informatives, tant a nivell institucional com social, a la resta de l’Estat

Actuacions en l’àmbit català:

��La Comissió Assessora del nou Estatut continuarà les seves reunions. ��L’Institut d’Estudis Autonòmics seguirà fent arribar les seves propostes a la

ponència parlamentària, durant el mes de gener. ��Segona fase de la campanya de participació sobre el nou Estatut d’Autonomia

per donar a conèixer a la societat civil els continguts del nou text. ��Buscar el recolzament de la societat civil catalana al nou text estatutari un cop

s’hagi aprovat al Parlament.

Actuacions en l’àmbit estatal:

��El Govern català informarà de forma periòdica al Govern central dels treballs

estatutaris. ��Continuïtat de les entrevistes amb la resta de governs autonòmics per informar

sobre el procés i continguts de l’Estatut i intercanviar opinions sobre com s’està realitzant aquest procés a d’altres CCAA. S’obrirà aquest procés d’explicació a l’Estat també a la societat civil espanyola.

7

RELACIONS INSTITUCIONALS

• Continuar amb el procés obert de transferència de serveis a la Generalitat, amb l’Estat, en especial els que ja tenen una sentència favorable del TC

Després de tres anys, per primer cop, la Comissió Mixta de Transferències va tornar a reunir-se el passat mes de setembre, acordant el traspàs immediat de 6 competències i la creació de ponències que estudiaran la transferència d’altres pendents, com les beques universitàries i la major part de les competències que compten amb sentències favorables del Tribunal Constitucional. Aquesta Comissió també va aprovar, el passat 13 de desembre, el traspàs de la línia de Renfe Lleida - Pobla de Segur.

• Continuar amb el procés obert amb l’Estat de desconflictivització dels recursos al Tribunal Constitucional

També, després de tres anys de paràlisi, la Comissió Bilateral Estat - Generalitat va acordar el passat mes de juliol, retirar 12 conflictes de competència i recursos que enfrontaven a les dues administracions, entre ells el recurs contra la Llei del Codi Civil Català. Durant el primer trimestre d’aquest any està prevista una nova reunió d’aquesta Comissió.

• Impuls per la presentació al Congrés de la Carta Municipal de Barcelona

Segons que ja ha fet saber el Govern central a la Generalitat, l’executiu espanyol té previst presentar al Congrés dels diputats, en les pròximes setmanes, el projecte de llei de la Carta Municipal de Barcelona. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

• Aprovació de la proposta d’Organització Territorial per a la seva

tramitació a la ponència parlamentària Aprovació de la proposta elaborada per la Comissió d’Organització Territorial, integrada pels consellers Joan Saura, Joaquim Nadal i Joan Carretero. El text proposa la divisió territorial de Catalunya en set vegueries. La proposta assenyala que els principis de la nova organització territorial hauran de ser recollits a l’Estatut i s’anuncia un procés de diàleg amb les entitats locals per determinar el mapa comarcal, partint de l’actual.

8

LA LLEI ELECTORAL

• Aprovació de la proposta de llei electoral per la seva tramitació a la ponència parlamentària

Continuïtat de les reunions de la Comissió formada pels consellers Joan Saura, Josep Maria Vallés i Joan Carretero, creada per l’elaboració d’una proposta de govern entorn la nova llei electoral. LA LLEI DEL CONSELLER PRIMER La Llei del conseller primer del Govern de la Generalitat és una norma de gran transcendència institucional. Fins ara, la figura del Conseller en cap, instituïda tant en la present com en l’anterior legislatura, ha tingut una base jurídica feble. Un cop entri en vigor la nova Llei, el conseller primer tindrà, a tots els efectes, un rang superior a la resta de consellers. Per tant, la Llei crea una nova figura en el Govern de la Generalitat, de la màxima importància institucional. El perfil d’aquesta nova figura l’estableix especialment l’article 4 de la Llei, que enumera les competències que seran pròpies del conseller primer, és a dir, les competències que aquest tindrà per mandat exprés de la Llei, no per delegació del president. El nucli d’aquestes competències pròpies és la facultat del conseller primer de desplegar les directrius polítiques generals que regeixen l’acció del Govern i de vetllar per la seva aplicació, impulsant i coordinant l’activitat dels diversos departaments. EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC • Cap a un nou model de finançament S’ha iniciat el procés de reforma de l’actual model de finançament autonòmic amb la constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, ja ha traslladat la petició formal al Govern central de començar les negociacions. La part catalana també ha acordat crear una comissió tècnica constituïda per experts independents per tal de posar al dia les diverses estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. D’aquesta manera es pretén disposar d’una xifra consensuada i incontrovertible que ajudi a objectivar el debat i a abordar-lo des de Catalunya amb una posició conjunta.

9

LA MILLORA DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA • Aprovació del projecte de llei de la iniciativa legislativa popular Està prevista l’aprovació d’aquest projecte de llei el pròxim mes de febrer. L’objectiu d’aquesta modificació és facilitar la participació dels ciutadans en la presentació d’iniciatives legislatives populars, recollint la voluntat de promoure la més àmplia participació ciutadana en els processos d’elaboració de les lleis i afavorint l’accés i l’ús d’aquesta institució. D’entre les novetats més destacades que presenta aquesta proposta, cal destacar que s’ha rebaixat a 50.000 el nombre de signatures exigides, la qual cosa significa aproximadament un 1% del cens electoral, i que s’amplia el termini de recollida de firmes a 120 dies, prorrogable per causes justificades. • Aprovació del projecte del Memorial Democràtic D’entre les activitats més destacades previstes per al 2005 hi ha:

��L’elaboració d’un banc audiovisual de dades autobiogràfiques de testimonis. ��La localització, registre i senyalització d’espais de la repressió franquista i de la

lluita antifranquista. ��La commemoració del 60è aniversari de l’alliberament dels camps de

concentració nazis (en col·laboració amb l’Amical Mauthausen), el pròxim mes de maig.

• Aprovació i creació de l’Institut Internacional per la Pau L’objectiu és crear un Institut impulsat per la Generalitat i que compti amb la societat civil. Els àmbits de treball previstos: l’estudi i la recerca en conflictes internacionals i resolució de conflictes; el foment de la prevenció de conflictes; la construcció de la pau a nivell internacional; l’educació per la pau, i el foment del teixit social de cultura per la pau.

10

L’IMPULS ECONÒMIC PRESSUPOSTOS 2005 Els nous pressupostos augmenten significativament les inversions i les despeses pel que fa a política social, seguretat, justícia, infraestructures i millora de la competitivitat. Gairebé el 60 per cent de la despesa total prevista per aquest any 2005 es destinarà a finalitats socials. • Prioritats en la despesa

��12.525 milions d’euros en polítiques socials: � 78 nous centres educatius. � 3.600 places de personal docent. � 19 Centres d’Atenció Primària Sanitària. � 598 milions per atendre persones en situació de dependència. � 36 milions per al transport adaptat i els serveis d’atenció domiciliària i

teleassistència. � 46% d’increment en polítiques socials d’habitatge.

��Infraestructures:

� 900 milions per a la Línia 9 del metro de Barcelona. � 148,7 milions pel transport metropolità, la qual cosa representa un

increment del 57,6% respecte l’any anterior. � 230 milions d’inversió per a l’Agència Catalana de l’Aigua, un 90%

d’increment respecte l’any anterior. � 25 milions per a la remodelació de barris. El projecte preveu destinar-hi

248 milions en total. ��Millora de la competitivitat:

� 900 milions per incrementar l’activitat en la concessió de crèdits. � 160 milions en polítiques d’ocupació. � 606,7 milions per al finançament de les universitats públiques. � 108 milions per a la recerca. Increment del 38% respecte a l’any anterior.

11

��Seguretat i Justícia:

� 1552 nous mossos d’esquadra. � 137 nous membres dels cos de bombers i convocatòria de 137 places

més. � 23 nous òrgans judicials. � 7 licitacions per a nous edificis judicials.

• Creixement de la inversió pública per habitant Any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Diners invertits per habitant, en euros

238 230 211 220 250 282 342 365 405 669

Variació respecte l’any anterior

-17,4 -2,9 -7,6 5,4 14,6 14,6 23,8 10,3 10,8 65,1

• Previsió de sanejament del dèficit L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177 milions d’euros (0,86% del PIB). S’ha previst que no superi els 650 milions al 2005 (0,41% del PIB), amb l’objectiu d’assolir l’equilibri pressupostari el 2008. Any 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Dèficit en milions d’euros

1.177 854 650 462 252 0

ECONOMIA I FINANCES • Acord estratègic En consens amb els sindicats i les patronals catalanes, el Govern ha impulsat l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Es tracta d’un document que es troba en la fase final de redacció i

12

que planteja un seguit de mesures per transformar el model econòmic de Catalunya perquè superi amb èxit els reptes de la globalització. Durant gairebé un any, el catedràtic Josep Oliver ha coordinat diverses comissions que han proposat actuacions al voltant de vuit àmbits:

��Infraestructures de transport, telecomunicacions i energètiques. ��Polítiques d’ocupació i formació. ��Recerca i innovació. ��Polítiques socials. ��Relacions laborals. ��Finançament de l’activitat econòmica. ��Entorn afavoridor de l’activitat empresarial. ��Internacionalització.

Un consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, s’ha encarregat d’assessorar i contrastar aquests treballs. • Programa legislatiu en l’àmbit financer: Per aquest any 2005 el Departament d’Economia i Finances té previst presentar al Parlament els següents projectes de llei per reformar:

��la Llei de l’impost sobre successions i donacions ��la Llei de l’Institut Català de Finances ��la Llei de la Sindicatura de Comptes ��la Llei de l’Empresa Pública i de Subvencions

L’EUROREGIÓ I LA BIOREGIÓ • L’Euroregió: Catalunya a Europa L’Euroregió Pirineus-Mediterrània neix amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-est de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. L’Euroregió pretén ser un espai flexible de cooperació entre els diferents actors polítics, econòmics i socials que desenvolupen la seva activitat en les regions de Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Catalunya, Aragó, Balears, Comunitat Valenciana i Andorra.

13

L’Euroregió té una població de 13 milions d’habitants i una producció del 3% del PIB de la Unió Europea. Són xifres que li proporcionen la dimensió i la capacitat econòmica necessària per competir al mateix nivell amb altres territoris en l’economia global. L’objectiu final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics de la zona euroregional. També aspira a la cohesió social i territorial i a una projecció màxima de la diversitat i la creativitat de les seves societats. La nova regió no suposarà la creació de cap govern ni de cap administració nova, sinó la coordinació dels diferents àmbits de govern impulsada des dels governs regionals. • La Bioregió: una aposta per la competitivitat El passat mes de novembre el Govern va celebrar la reunió de constitució de la Bioregió, un espai territorial on, en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, desenvoluparan la seva activitat diferents agents públics (administració pública, universitats, hospitals, parcs científics i tecnològics, centres de recerca) i privats (empreses de capital-risc, empreses generadores de productes i serveis, en particular la indústria farmacèutica i empreses biotecnològiques). El principal objectiu d’aquest projecte és facilitar la intermediació d’ambdós grups i, conseqüentment, afavorir la creació de nous productes i serveis altament competitius. El repte consisteix en implantar mesures de diferent índole per fer possible que els generadors de coneixement, els emprenedors i els empresaris treballin en projectes comuns que donin lloc a productes i serveis, adequadament coberts per patents. TREBALL I INDÚSTRIA Les prioritats del Departament de Treball i Indústria per al 2005 es concentren en l’atenció a les persones, a les empreses, i als sectors econòmics; i en les infraestructures necessàries per al seu desenvolupament.

• Els joves aturats menors de 25 anys tindran una oferta de treball o una acció ocupacional (formativa o d’orientació) en el termini de 6 mesos des de la seva inscripció al SOC

14

Aquest servei garantirà, a les persones que porten més d’un any a l’atur, una oferta de treball o acció ocupacional per afavorir la seva ocupabilitat.

��Les persones usuàries, tant les ocupades com les que són en situació d’atur, tindran dret a una atenció personalitzada que garanteixi el disseny i execució de l’itinerari més adequat per al seu cas. En concret, és especialment important que aquest servei es pugui desenvolupar de manera satisfactòria per a les persones amb majors dificultats d’inserció.

��Les empreses tindran dret a una atenció individualitzada que garanteixi una resposta adient a les seves demandes i necessitats ocupacionals. Aquest principi és especialment important i rellevant per a les petites i mitjanes empreses, que són una peça clau del teixit econòmic de Catalunya.

• 43,3 milions � per a la innovació i la competitivitat de les empreses Per al 2005 està previst que, en general, la despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana augmenti un 34% respecte l’any 2004. De tots els programes destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació industrial (28,9 milions d’euros), i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM (5,6 milions d’euros). COMERÇ, TURISME I CONSUM • Comerç:

Llei d’horaris comercials A partir de l’1 de gener de 2005 els establiments comercials hauran d’adaptar els seus horaris comercials a la nova ordenació del Govern de la Generalitat, que estableix un màxim de 12 hores diàries d’obertura i a un total setmanal, durant els dies feiners, de 72 hores.

Llei d’equipaments comercials i nou pla territorial sectorial d’equipaments comercials. La nova Llei d’equipaments comercials permetrà l’elaboració del nou Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), que haurà de regir en el període 2005-2008/10, i que es fonamentarà en criteris europeus de sostenibilitat i equilibri territorial, entre d’altres.

15

• Turisme:

Pla Estratègic de Turisme de Catalunya L'objectiu del Pla Estratègic és aconseguir un model per Catalunya que passi necessàriament per potenciar el turisme de qualitat a través de complementar l’oferta tradicional amb una altra de cultural i sostenible amb el medi ambient. Creació del nou Ens de Promoció Turística de Catalunya Aquesta és la primera vegada que el sector públic i el privat treballaran conjuntament en la promoció turística del país.

• Consum:

Constitució formal de l’Agència Catalana de Consum

Des del 31 de desembre ha entrat en funcionament l’Agència Catalana del Consum (ACC), aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de desembre. L’ACC respon a l’objectiu principal de garantir els drets de les persones, com a consumidores de béns i productes, i usuàries de serveis. El nou organisme passa a assumir les funcions de l’Institut Català del Consum i de la Subdirecció General de Consum, comptarà amb les funcions següents: la formació i l’educació; la potenciació de la mediació i l’arbitratge; la inspecció i procediment sancionador; les relacions institucionals, i la participació directa de les persones, representades mitjançant les associacions de consumidors i usuaris i els agents econòmics i socials.

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA • Primer Congrés del Món Rural

Catalunya celebrarà aquest Congrés per tal de definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels propers anys. El Congrés estarà presidit pel

16

president de la Generalitat de Catalunya, i comptarà amb la participació activa de tots els sectors socials dels quals depèn la continuïtat del món rural: sindicats, cooperatives, municipis, grups de defensa del territori, etc.

• Impuls dels Contractes Territorials d'Explotació

El DARP posarà en marxa l’any 2005 a quatre comarques catalanes (Alt Urgell, Berguedà, Pla de l’Estany i Conca de Barberà) l’anomenat Contracte Territorial d’Explotació, sobre el qual va arribar a un acord amb Unió de Pagesos (UP) l’any 2004. L’objectiu d’aquest acord és que durant aquesta legislatura es desplegui progressivament, fins assolir la totalitat de Catalunya, un sistema contractual integrat que afavoreixi el foment de la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves a aquest sector.

• Pacte Estratègic per al Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya

Es tracta d’un pacte per a la competitivitat i el creixement entre la indústria agroalimentària, la distribució i el sector agrari català, amb l’objectiu d’impulsar estratègies de desenvolupament rural, evitar l’abandonament de terres i assegurar la continuïtat de l’agricultura en el territori català.

UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ • Universitats:

Desenvolupament del Pla Serra i Húnter

L'agost de 2003, el DURSI, les universitats públiques catalanes i l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) van signar un conveni que garanteix la contractació de 1.200 professors durant els propers dotze anys, a raó d'uns 100 per any.

17

• Recerca:

Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRIC) El CIRIT coordinarà l'elaboració d'aquest Pla, que redacten fonamentalment i de manera conjunta el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) i el Departament de Treball i Indústria (TRI). L'objectiu quantitatiu que es fixa el PRIC és assolir una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB a finals de legislatura. Per assolir aquest objectiu cal que els propers anys hi hagi un increment de la despesa pública en recerca del 15% anual.

• Societat de la Informació:

Llei de la Societat del Coneixement La Llei de la Societat del Coneixement s'està elaborant en aquests moments i el seu principal objectiu és impulsar la construcció d'una Societat de la Informació centrada en la persona, integradora i orientada al desenvolupament de manera que tots els ciutadans puguin crear, consultar, utilitzar i compartir la informació i el coneixement. El Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions pretén, entre molts altres objectius, dotar Catalunya d'una xarxa de banda ampla que doni cobertura al 100% de la població i que, apart de garantir el reequilibri territorial, fomenti la competència entre operadors arreu del territori. Un dels projectes emblemàtics passa per la creació d'un ens gestor d'infraestructures que gestionarà les infraestructures de telecomunicacions de la Generalitat i dels ens locals que vulguin adherir-s'hi.

Pla “pl.ct” de promoció del programari lliure (PL) a Catalunya

Aquest pla passa per la coordinació amb els sectors implicats en el desenvolupament de programari lliure, l'impuls d'experiències pilot d'implantació del programari lliure tant amb altres administracions com dins la pròpia Generalitat, i les accions de promoció. La iniciativa a l'hora de promoure tant les participacions en línia com les trobades presencials anirà a càrrec de qui vulgui impulsar les propostes concretes.

18

POLÍTICA SOCIAL EDUCACIÓ

• Places de llars d’infants: nova normativa i mapa En compliment del que estableix la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de places de llars d’infants de qualitat, el Departament d’Educació està elaborant el mapa que ha d’orientar sobre la creació en el territori de 30.000 places de llars d’infants de titularitat pública. El Departament d’Educació s’ha compromès a assumir el 75% del cost de creació de cada plaça nova de llars d’infants (cosa que significa una aportació d’uns 5.000 euros per plaça nova) i incrementar les subvencions pel funcionament de les llars d’infants de 1.100 euros per plaça a 1.800 euros per plaça, cosa que suposarà assumir un terç real del cost total.

• Professorat El Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 pretén ser una guia per a l'organització d'activitats de formació del professorat per als propers anys. En síntesi, el Pla Marc fixa les prioritats formatives en cinc grans blocs: • Formació cap a l'escola inclusiva • Formació per millorar en àrees curriculars i introduir determinades innovacions en

el sistema educatiu • Formació per utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació a les

aules i centres educatius • Formació per a la millora personal i el desenvolupament professional dels docents • Formació per a la gestió dels centres educatius i els serveis educatius

19

Repartiment per especialitats de les 3.680 places convocades per al curs

2005-2006: • Pacte Nacional per l’Educació

Amb l’interès d’assolir aquest Pacte, el Departament d’Educació planteja crear un espai per a la reflexió i la participació que permeti proposar mesures concretes o formular iniciatives que obrin les portes a una reglamentació global del sistema a través d’una Llei Catalana d’Educació. Aquest debat es fa en paral·lel al debat que acabarà amb una nova llei d’educació d’àmbit estatal i amb la reforma de l’Estatut de Catalunya.

1000 Educació Infantil 100 Audició i Llenguatge 150 Educació especial 300 Anglès 300 Educació Física

1.950 places per educació infantil i primària

150 Música 200 Anglès

75 Biologia i Geologia 75 Física i Química 10 Llatí 10 Grec 50 Dibuix 50 Economia 50 Educació Física 20 Filosofia 40 Francès

200 Geografia i Història 200 Llengua catalana i Literatura 200 Llengua castellana i Literatura 100 Matemàtiques

50 Música 200 Psicologia i Pedagogia

1.730 places per educació secundària

200 Tecnologia

20

SALUT El pressupost de salut per a l’any 2005 és de 7.231,32 milions d’euros

��Aquest pressupost, que suposa més d’una tercera part del global de la Generalitat de

Catalunya per l’any 2005, augmenta un 9,26% respecte el de l’any anterior, 3 punts per sobre del creixement del PIB nominal previst per l’any 2005 (6,3%).

��D’aquest pressupost 2005, cal destacar l’esforç inversor de la sanitat catalana. El

pressupost d’inversions per al 2005 és de 146,07 milions d’euros, el que suposa un increment del 5,15% respecte l’any 2004. A més d’aquest pressupost propi de despeses de capital s’utilitzaran diverses fórmules de finançament d’inversions a llarg termini que permetran tirar endavant inversions per un import total de 283 milions d’euros.

• Estudi de les conclusions de la Comissió per la Sostenibilitat del

Sistema Sanitari Les conclusions tindran 3 blocs temàtics:

��El creixement necessari i d’on han de venir els recursos. ��L’eficiència del sistema i canvis en les prioritats. ��Recomanacions per fer un bon ús del sistema.

• Mesures per millorar l’accessibilitat al sistema

��Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques i establir un temps de garantia d’un mes per alguns diagnòstics de càncer, així com garantir l’atenció immediata davant la sospita d’infart de miocardi.

��Potenciar el Pla d’hospitals lleugers, amb l’objectiu de portar l’atenció especialitzada a la primària en algunes zones.

��Garantir durant l’any 2005 l’accessibilitat telefònica immediata a tota la xarxa sanitària.

��Continuar amb el programa de reforç dels centres de salut a Catalunya perquè puguin resoldre les demandes dels ciutadans. Per això s’està duent a terme un Pla Estratègic de millora de l’Atenció Primària. Aquest pla va començar amb un “Pla de xoc” que, a més de cobrir més de 260 places per jubilació, incrementarà, durant el 2005 la dotació de metges de família (129), pediatres (23) i auxiliars administratius (30). Dins d’aquest Pla Estratègic se’n troba un altre dirigit específicament a infermeria, Pla de Xoc de Professionals d’Infermeria, que representarà més de 100 noves incorporacions d’aquesta diplomatura.

21

• Mesures de promoció, prevenció i protecció de la salut

��Protocol de Salut i Dona, que inclourà temes com la teràpia a la menopausa, embarassos i tipus de part, cesàries i salut sexual i reproductiva.

��El programa interdepartamental “Salut a l’Escola”, amb el Departament d’Educació, per reforçar tres grans àmbits: salut alimentària i exercici físic; salut sexual i reproductiva, i salut mental i prevenció de les addiccions (drogues).

BENESTAR I FAMÍLIA • Presentació de l’avantprojecte de llei de Serveis Socials que ha de

posar les bases per a la seva universalització Amb la nova Llei de Serveis Socials el Govern de la Generalitat persegueix quatre objectius principals:

��Fer de Catalunya un país socialment avançat, on els drets socials són reconeguts i inherents a la condició de ciutadà i de ciutadana.

��Sustentar els drets socials en bases sòlides i sostenibles per tal d’arribar a la mitjana europea en despesa social.

��Definir de forma clara, mitjançant una Carta de Drets Socials, els drets i els deures de les persones destinatàries i usuàries, els serveis a les famílies, les responsabilitats públiques i de la societat en general.

��Concretar la responsabilitat pública i la implicació de les diferents administracions en la satisfacció d'aquests Drets, amb una aposta decidida per la descentralització i municipalització.

• Creació de l’Agència Catalana de la Dependència i Suport a la Vida Autònoma

El Govern té previst redactar un decret per crear l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili.

22

Actualment, un 1,5% de les persones majors de 65 anys amb dependència gaudeixen d’atenció domiciliaria a Catalunya. L’objectiu de la Generalitat és aconseguir arribar a un 4% al final de la legislatura i, d’aquesta manera, apropar-se més a la mitjana europea.

• Posada en marxa d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros

El programa el coordinarà l’Institut Català de la Dona i hi participaran tots els Departaments de la Generalitat.

DONES El Govern de la Generalitat aprovarà, properament, el V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007. L’aplicació d’aquest pla suposa la introducció de la perspectiva de gènere i el desenvolupament d’accions positives a totes les polítiques del Govern de la Generalitat. Es tracta que les actuacions de tots els departaments incorporin la realitat diversa de dones i homes de Catalunya.

El pressupost propi de l'Institut Català de la Dona per a l'any 2005 és de 7.910.924�. Aquesta xifra suposa un augment del 60% respecte el 2004.

• El Govern augmenta un 400% el pressupost per lluitar contra les violències sexistes

Sumant les partides assignades a cada departament, el pressupost 2005 destinat al Programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones és de 24M�. L’objectiu és desplegar una xarxa de serveis especialitzats per a tot el territori de Catalunya, liderada pel Departament de Benestar i Família, que inclogui la creació de centres integrals (3 centres l’any 2005 i 7 a final de la legislatura), així com de serveis d’emergència amb la coordinació municipal i/o supramunicipal. Els departaments que més pressupost destinen a aquestes actuacions contra les violències sexistes són Benestar i Família, Justícia i Interior.

23

IMMIGRACIÓ �

• Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 Les línies estratègiques i d’actuació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 s’han elaborat en base als objectius de l’Acord del Tinell. Aquestes línies estratègiques són les següents: 1. Primera acollida: • Promoure un programa d’acollida que gestioni de manera coordinada amb totes

les administracions i les entitats, la recepció i la informació. • 2. Accés: • Afavorir un tracte normalitzat a tots els ciutadans en detriment de l’articulació

de serveis exclusius dirigits únicament cap als nouvinguts i/o exclosos. 3. Cohesió: • Millora de la inserció social i laboral. • Establir i generar espais de relació i convivència intercultural en tots els àmbits

de la vida quotidiana com el lleure, l’associativa, l’esport, etc. 4. Convivència: • La Generalitat es proposa actuar amb programes específics quan calgui en tots

aquells sectors i/o col·lectius que presentin una problemàtica especial envers aquest marc de convivència (dones, menors, grups religiosos, minories, sectors professionals).

5. Percepció: • Millorar el coneixement de fet migratori i les seves conseqüències a Catalunya. • Incentivar una reflexió sobre l’Estat del Benestar i la immigració. • Informar els ciutadans de la realitat migratòria a Catalunya i al món. • Promoure una imatge normalitzada i una percepció realista de la immigració.

24

INTERIOR

• Desplegament dels mossos d’esquadra L’any 2005 és el del desplegament definitiu de la Policia de la Generalitat –Mossos d’Esquadra- a Barcelona. Durant aquest any es construiran o adequaran 10 comissaries, que seran les seus de les Àrees Bàsiques Policials en les que es divideix Barcelona. Paral·lelament continua la construcció del Complex Policial Egara, el gran centre policial de Catalunya que allotjarà els serveis centrals dels Mossos. Durant el 2005 es comencen els tràmits per a la construcció dels equipament necessaris pel desplegament a les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Aquest any també s’iniciarà l’execució del Pla per a la millora dels parcs de bombers, que significarà una inversió de gairebé 9 milions d’euros. El pla és de dos anys i preveu reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers i grups de salvament de tot el territori.

• Pla de seguretat Viària 2005-2007 Té per objectiu principal reduir en un 30% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2000. Les dues línies mestres d’aquest pla per disminuir la sinistralitat viària són la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada i la cooperació amb ajuntaments i entitats locals en matèria de seguretat viària. De manera més específica, el Pla contempla 58 mesures, cadascuna d’elles vinculada a un objectiu estratègic, atribuïda a un agent concret i relacionada amb un indicador perquè se’n pugui avaluar l’efectivitat. Acollint-se al nou pla, el Govern lluitarà contra la indisciplina al volant posant més controls de velocitat fins arribar a 125 radars fixos al 2007 i més controls d’alcoholèmia i de consum de drogues. Pel que fa a les infraestructures, pretén identificar i corregir els trams de concentració d’accidents, realitzar noves auditories de seguretat a les noves carreteres així com pacificar el trànsit i millorar la senyalització. El Pla de Seguretat també preveu un augment de l’oferta de transport públic a l’àrea de Barcelona, la possibilitat d’accedir en transport col·lectiu als polígons industrials i la creació de carrils bus als accessos de Barcelona. En la legislació, s’incorporaran alguns canvis com el carnet de conduir per punts -en tràmit al Congrés-, la realització d’auditories de seguretat al reglament de carreteres o el canvi del Codi Penal per castigar més durament la conducció sense carnet, begut o drogat.

25

Alhora, el Pla pretén minvar les conseqüències dels accidents a través de la reducció del temps d’assistència a les víctimes o les onades de denúncies per incrementar l’ús del cinturó i el casc.

• Renovació del contracte per a la gestió de les loteries de la Generalitat

L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) adjudicarà el 2005, en concurs obert, el contracte administratiu especial per al funcionament i desenvolupament de les loteries de la Generalitat. Tots els beneficis generats per aquestes loteries seguiran destinant-se al Departament de Benestar i Família.

El termini de durada del contracte està previst per 8 anys, prorrogable fins a 10, amb l’excepció de les prestacions especifiques de l’àmbit de comercialització que s’estimen inicialment per un període de 4 anys, també prorrogable fins al termini del contracte. JUSTÍCIA • Més recursos humans Continuar l’ordenació dels RRHH per facilitar l’aplicació d’una nova política de personal. En aquest sentit durant l’any 2005 es consolidaran pressupostàriament totes les dotacions de personal adscrites al Departament, s’incorporaran unes 350 noves dotacions a l’àmbit de l’Administració de Justícia per a millorar els serveis i per posar en marxa 23 nous òrgans judicials. • Més inversions en equipaments Executar el pla d’inversions del Departament a l’àmbit judicial i a l’àmbit penitenciari. Com a fets més destacats es remarca, a més de la construcció de la Ciutat de la Justícia, que es preveu inaugurar a finals del 2008, la construcció de 16 nous edificis judicials, de 3 nous centres penitenciaris i d’un nou centre de Justícia Juvenil.

Els 16 edificis de nova construcció són els següents:

Els concursos d’adjudicació de les obres de 9 d’aquests nous edificis judicials ja estan publicats i durant el mes de gener del 2005 s’adjudicaran:

26

Olot Vilanova i la Geltrú Vilafranca Cerdanyola Cornellà Sant Boi de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Igualada El Prat de Llobregat Els altres 7 es troben en fase de redacció de projecte i són els de:

Granollers Terrassa Manresa La Bisbal

Santa Coloma de Farners Balaguer Vendrell

A més, es faran obres de remodelació i ampliació a edificis judicials de: Falset, Mataró, Reus i Ripoll . Els 3 nous centres penitenciaris són:

- Brians II - CP Joves Quatre Camins - Lledoners (Bages)

El nou centre de Justícia Juvenil estarà situat a l’antiga seu de l’IMPU, al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona. • Més tecnologia aplicada a la gestió Continuar la renovació de recursos en TIC per a la modernització de la gestió i controls de les actuacions departamentals. El total del pressupost assignat a aquesta finalitat durant l’any 2005 serà de prop de 27.500.000 d’euros, que es destinaran a dotar d’equipaments informàtics a l’Administració de Justícia i renovar el parc informàtic existent.

27

CULTURA • La presentació del nou Institut Ramon Llull Serà un instrument propi del Govern, adscrit al Departament de Cultura. Aquesta refundació es planteja com a Consorci IRL impulsat pel Departament de Cultura amb entitats i institucions de la societat civil de l'àmbit cultural català. I s’inclourà en la creació de la xarxa de cooperació cultural de l'Euroregió. • Any del Llibre i la Lectura 2005 Es faran diverses activitats i actes ja programats entre els que destaquen els següents: Anatomia. Balanç i profecia de la literatura catalana 2004-2005. Sala Gimbernat, Reial Acadèmia de Medicina, c/ Hospital. 13 de gener. Anatomia és un acte de reflexió i una aproximació pública sobre les tendències i preocupacions literàries dels escriptors i cap a on va la literatura catalana d’avui en el que hi participen: Manel Ollé, crític; Miquel de Palol, escriptor; Marta Ramoneda, llibretera; Sergio Vila-Sanjuán, comissari de l’Any del Llibre i la Lectura; Vicent Alonso, poeta i director de la revista Caràcters i Joaquim Palau, director d’Edicions Destino.

Joan Alcover & Miquel Costa i Llobera: classicisme i modernitat. Sala d’Exposicions del Palau Moja, entrada per Portaferrissa. 14 de gener. Itineràncies posteriors a Tarragona i Lleida En l’acte inaugural hi haurà una lectura d’Alcover i Costa feta per Feliu Formosa i Cinta Massip, guitarra M. Mas.

Concert inaugural de l’Any del Llibre i la Lectura: “Visions d’El Quixot” Auditori Nacional. 26 de gener. Espectacle amb peces musicals i projecció d’ombres, i amb l’estrena d’una composició per a la ocasió. Direcció artística de Quim Lecina i direcció musical de Manel Valdivieso.

“El Quixot i el Tirant” Conferència de Joan Francesc Mira a la Capella de Santa Àgata. 10 de març. “El Quixot i Barcelona” Exposició al Saló del Tinell. Comissària: Carme Riera. 10 de març. Qui sóc i per què escric. Escriptors catalans Sala d’Exposicions del Palau Moja. La Rambla. Mes d’abril / maig. Una exposició de fotografies d’escriptors catalans actuals i de les seves definicions de les raons que els han mogut a escriure.

28

• Papers de Salamanca Inici del calendari i del procés per a la devolució del "papers de la Generalitat". Inici de les converses amb el Ministerio per a avançar en el procediments dels altres processos (privats i públics) que no són de la Generalitat, en el marc de la Comissió Ministerio-Departament. Preparació del material que digitalitzarem de l’ANC en el marc de l'acord de cooperació amb el Ministerio de cara a la construcció del Gran Centre de la memòria Compartida a Salamanca i preparació del conjunt de la programació de difusió dels papers (expo al MHC, llibre, cicle de conferències...)

POLÍTICA LINGÜÍSTICA • Campanya de foment de l‘ús del català, amb actuacions a nivell de

sensibilització, publicitat i mobilització social En concret, les actuacions previstes en el Pla d’Acció de Política Lingüística per a l’any 2005 són les següents:

��Campanya per fomentar l’ús social del català en el sector de la població que menys el fa servir.

��Creació de les Oficines de Garanties i Consultes Lingüístiques a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

��Plans pilot d’acollida lingüística de la immigració en 6 municipis catalans (Badalona, Banyoles, Lleida, Vic – Manlleu, Reus i Ulldecona)

��Més places en els cursos inicials de català a Barcelona.

��Extensió del programa Voluntaris per la llengua.

��Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme.

��Aplicació de disseny i promoció de webs d’empresa multilingües.

��Reforç del doblatge de cinema i DVD. Edició de vídeojocs en català.

��Normativa lingüística en la contractació de la Generalitat i acords amb els principals proveïdors actuals perquè ofereixin productes i serveis en català a tota la societat.

��Acords amb operadors de telefonia i fabricants de terminals per garantir l’atenció en català i la disponibilitat de productes i serveis.

��Eines informàtiques de traducció al català de les cartes de bars i restaurants.

29

��Programa per fomentar l’atenció al client en català dins els plans de comunicació de les empreses.

��Promoure l’aprovació d’una Llei de Llengües.

��Posada en marxa del Projecte de Casa de les Llengües.

El Pla d’Acció compta amb un pressupost de 3 milions d’euros i serà vigent fins el juny del 2005. Aquest Pla d’Acció inclou iniciatives relacionades amb els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ

• Les grans línies d’actuació són:

��Modificació de la política de subvencions. ��Planificació de l’espai radioelèctric. ��Impuls al trànsit de la tecnologia analògica a la digital. ��Redefinició del model de mitjans de comunicació públics. ��Enfortiment de la indústria local de mitjans de comunicació.

• Principis bàsics:

��Transparència i equilibri en l’assignació d’ajudes i subvencions. ��Respecte al lliure mercat i a la seva independència. Evitar

l’intervencionisme. Es reduirà progressivament el volum de recursos públics destinats a subvencionar els mitjans de comunicació.

Subvencions concedides i previstes de concessió per part del Departament de la Presidència als mitjans de comunicació:

ANY 2003 ANY 2004 ANY 2005

18 milions 12 milions (-6) 9 milions (-3)

30

��Priorització dels projectes i les iniciatives en llengua catalana i aranesa, com a peça clau de la política lingüística del Govern.

��Foment de la cohesió territorial i social, tant a Catalunya com en l’àmbit de l’antiga Corona d’Aragó o de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.

JOVENTUT El Pla compta amb un pressupost per a l’any 2005 de 290 milions d’euros, del qual la dotació més gran anirà destinada a facilitar l’accés de joves a l’habitatge. El total pressupostat representa un increment del 58% respecte a totes les polítiques adreçades als joves l’any 2004. • Objectius i programes en emancipació juvenil

Habitatge Els objectius són facilitar-ne l’accés, crear i ampliar espais d’intermediació social i fomentar experiències alternatives. Els programes específics són la xarxa social Borsa Jove d’Habitatge, que es desplegarà a 37 municipis catalans; ajuts per accedir a l’habitatge; creació d’habitatge per a joves; rehabilitació d’habitatges i crèdits per a l’emancipació.

Treball Es vol fomentar la creació d’ocupació estable i de qualitat, establir mecanismes per lluitar contra la precarietat laboral, potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral i facilitar els processos de transició de l’escola al treball. Educació La integració i la coordinació dels diferents agents educatius, així com el foment dels valors i de l’accés al sistema educatiu, són els principals objectius en aquesta matèria. Per fer-ho possible, es porten a terme 20 programes pilot que potencien l’educació integral i comunitària, així com la formació, i els ajuts i beques per garantir l’accés al sistema educatiu. Salut Les prioritats són la promoció d’estils de vida saludable, la potenciació de la formació en salut i l’apropament del sistema sanitari als joves. Els programes dissenyats en aquest sentit incideixen en la informació, orientació, assessorament, acompanyament, tractament i rehabilitació en drogues, sexualitat, alcohol i conducció i salut mental.

31

Cultura Els objectius són la promoció de la cultura i de les formes d’expressió juvenil, així com facilitar l’accés a la cultura amb actuacions com, per exemple, una política de descomptes significatius amb el Carnet Jove. Per aquest motiu, es dóna suport a projectes de creació cultural i a programes d’accés a la cultura. Cohesió social i equilibri territorial Es vol afavorir l’arrelament de la població jove al territori, desenvolupar i potenciar serveis per a joves, garantir la mobilitat, potenciar l’ús de les tecnologies de la informació, fomentar una imatge no estereotipada ni discriminatòria dels joves en els mitjans de comunicació i fomentar l’ús del català entre els joves.

• Objectius i programes en participació juvenil

Interlocució Amb l’objectiu de reconèixer, reforçar i establir espais de diàleg i gestió entre els joves, col·lectius de joves i l’Administració, es desenvolupen programes per fomentar la participació en les polítiques de joventut, coordinats amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Associacionisme L’objectiu és reconèixer, impulsar i donar suport a l’associacionisme juvenil. Per fer-ho possible, s’han dissenyat programes de promoció i suport a l’associacionisme juvenil. Foment de la participació Per tal d’educar en la participació, fomentar i reconèixer formes noves de participació i impulsar la participació juvenil local, s’han dissenyat programes de foment i formació en participació. Cohesió social i equilibri territorial Els objectius són fomentar la interculturalitat com a model de convivència, així com la cooperació internacional i la solidaritat. També es vol promoure l’ús del català en els espais de participació de les persones i grups de joves.

32

ESPORTS L’objectiu per aquest any 2005 és desenvolupar el Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, d’acord amb uns criteris objectius basats en la població, els usos esportius i els acords amb el Departament d’Educació. La Generalitat destinarà 161 M� entre el període 2005-2007 al Pla. • Noves propostes per potenciar la pràctica de l’esport ��El desenvolupament de l’esport escolar.

Actualment l’esport extraescolar al nostre país està al voltant del 15% , mentre que en països europeus amb una tradició esportiva similar a la nostra però que han potenciat l’esport escolar des de les primeries del segle passat a l’escola pública, es troben en quotes d’activitat al voltant del 90%. Per això es proposen mesures com obrir les instal·lacions esportives escolars en horari extraescolar.

��La territorialització de l’alt rendiment.

Es fa una proposta de crear 2 nous centres de tecnificiació esportiva a l’ eix Girona-Salt-Banyoles i un altre a Ripoll per esports de muntanya que vindran a complementar els 3 ja existents que han de rebre un nou impuls per incrementar el número de disciplines que ara s’hi poden practicar, que es troben a Lleida, Esplugues i el de recent creació durant el 2004, a Amposta.

��Implicació del món de l’esport dins l’àmbit de la salut.

Es busca que els metges especialistes en medicina esportiva es puguin incorporar en els centres de salut de tal manera que es pugui recomanar la realització d'exercici físic per prevenir certes dolències o recuperar-se’n de les ja existents.

��Equipaments esportius (PIEC).

Es busca que tots els municipis amb escola disposin d’una pista poliesportiva, que tots els pobles de més de 1.000 habitants disposin d’una sala poliesportiva o un camp poliesportiu. Que els pobles de més de 2.000 habitants disposin d’un pavelló poliesportiu i que el 99 % de la població disposi d’una piscina coberta en un radi inferior a 20 quilòmetres. Aquesta inversió en equipaments ens aproxima a uns 421 milions d’euros destinats a l’acompliment del PIEC, dels que aproximadament uns 161 milions correspondran a la inversió aportada per la Secretaria General de l’Esport.

��Projecció internacional.

En aquest àmbit hi ha un gran objectiu que és l’assoliment del màxim nombre de seleccions catalanes, amb el corresponent augment de partida pressupostària per les respectives federacions ja que hauran de competir internacionalment.

33

AFERS RELIGIOSOS • Objectius per al 2005:

��Elaboració d’un estudi, a través d’un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre la situació relativa als locals de culte o als oratoris (marc legal, experiències municipals, possibilitats d’actuació dels municipis, etc.).

��Presentació a les entitats municipalistes d’una proposta d’actuació davant la

demanda de locals de culte o d’oratoris, a partir de l’estudi esmentat en el punt anterior.

��Elaboració d’un estudi, a través d’un conveni amb la Universitat Autònoma de

Barcelona, sobre els diversos problemes que es generen en la societat catalana per raó de les creences religioses.

��Presentació al Departament de Salut d’una proposta d’actuació per tal de

respectar els drets de llibertat religiosa de les persones ingressades en centres hospitalaris, partint de les conclusions de l’estudi esmentat en el punt anterior.

��Convocatòria pública 2005 de subvencions per al foment de la relació entre

entitats i confessions religioses i la societat catalana, amb la inclusió, com a objecte de subvenció, d’activitats de normalització lingüística a la llengua catalana i de diàleg interreligiós.

��Convocatòria pública 2005 d’ajuts per a estudis fora de Catalunya, a Europa,

relacionats amb les religions.

��Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que les sol·licitin, en col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística.

34

POLÍTICA TERRITORIAL

I AMBIENTAL GOVERNACIÓ • Política de transparència La Generalitat revela per primera vegada els sous dels alts càrrecs i del personal eventual

En un exercici de transparència informativa en la gestió pública, el Govern català, a finals de març de 2004, va penjar a internet les retribucions que perceben els alts càrrecs i el personal eventual de la Generalitat, així com el nom i la ubicació laboral. Amb aquesta acció i la posterior publicació d’aquesta informació al DOGC per primera vegada a Catalunya l’accés a la informació sobre alts càrrecs i el personal eventual és a l’abast de qualsevol ciutadà.

Projecte de llei d’incompatibilitats per als alts càrrecs i els membres del govern

El Departament de Governació i Administracions Públiques està enllestint un projecte de llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs que els obligarà a fer una declaració pública de patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. Les declaracions se supervisaran abans d’abandonar el càrrec i es preveu un règim de sancions.

Convocatòria d’oposicions cada dos anys

Seguint en la línia de transparència, s’ha disposat que, a partir d’ara, es convoquin cada dos anys places de tots els cossos i especialitats de l’Administració. També es treballa perquè el principi de mèrits i capacitats sigui efectiu en aquests processos selectius. Amb aquestes mesures es vol d’una banda, eliminar l’interinatge i la precarietat laboral en l’Administració i d’altra banda, garantir l’accés a l’Administració mitjançant oposicions obertes a la ciutadania.

Elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública

La Secretaria d’Administració i Funció Pública està coordinant l’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública on es farà una diagnosi de la seva situació actual i es disposarà la seva regulació. El treball comptarà amb la participació d’experts, gestors públics, agents socials, els treballadors i treballadores de l’Administració catalana i altres administracions. Una part d’aquest Llibre es

35

destinarà a l’ètica de la Funció Pública com a part fonamental del servei a la ciutadania.

• PUOSC 2005 La Comissió de Cooperació Local ha aprovat per unanimitat el Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) corresponent a l’any 2005 per un import de 104 M�. La previsió del Govern de la Generalitat és destinar 315M� al Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007, que suposa un increment del 48% respecte de la seva aportació al Pla per al passat quadrienni 2000-2003. ENERGIA

El nou Pla de l’Energia ha de poder gestionar l’actual increment sostingut i continuat de la demanda de recursos energètics, garantint la quantitat i la qualitat del subministrament, però també aconseguint trobar alternatives viables i mediambientalment sostenibles.

El nou Pla es desenvoluparà al voltant dels següents eixos d’actuació: ��Donar suport a la millora de l'eficiència i el foment de l'estalvi energètic.

��Impulsar decididament l'aprofitament dels recursos energètics renovables.

��Augmentar la seguretat de l'abastament energètic de Catalunya.

��Millorar l'eficiència i la seguretat de les infraestructures energètiques i l’adequació d’aquestes a les necessitats del país.

��Incrementar la competitivitat i la transparència de l'oferta energètica.

��Contribuir a la transició cap a una economia de baixa intensitat en carboni.

��Reduir l’impacte ambiental associat a l’energia.

��Millorar la col·laboració internacional.

��Fomentar la R+D en tecnologies energètiques.

��Reduir l'impacte, per a la economia i els ciutadans de Catalunya, de les eventualitats, crisis i contingències fora del seu control.

36

OBRES PÚBLIQUES I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL • Construcció de nous eixos viaris Tant el Programa de Govern com l’Acord estratègic per la competitivitat de l’economia catalana subratllen la necessitat d’invertir en infraestructures i en serveis de mobilitat per facilitar d’aquesta manera el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

Per una altra banda, la lluita per reduir els sinistres a les carreteres, que és un dels grans eixos d’actuació de l’actual Govern, requereix també la disminució dels factors de risc en el traçat i en l’estat de manteniment de les infraestructures i la millora de la seva senyalització. Per això l’Executiu català d’una banda invertirà 57 M� en la millora de la senyalització viària, d’altra banda continuarà actuant de manera prioritària en el manteniment de la xarxa i eliminació dels trams de concentració d’accidents. Paral·lelament, i tal com va aprovar el Consell Executiu en la seva darrera sessió, el Govern ha encarregat a l’empresa pública GISA, iniciar els tràmits per la construcció de 4 nous grans eixos viaris a Catalunya. Es tracta dels eixos Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i la Geltrú - Manresa i Reus - Alcover. Així, s’incidirà en la millora de més de 133 km amb una inversió d’uns 515 MEUR. Alhora, com s’inclou en el PEF de GISA, també s’abordarà aquest 2005 el tram Palamós-Palafrugell i es negociarà amb el Govern central el finançament per desdoblar l’Eix Transversal. • Llei del paisatge La Llei que aprovarà el Govern té per objecte donar contingut a l’adhesió del Conveni Europeu del Paisatge. Per això es dotarà als paisatges catalans de l’oportuna protecció jurídica i establirà els corresponents instruments per la seva gestió i millora. Com a pas previ ja s’ha constituït l’Observatori Català del Paisatge que serà qui elaborarà els catàlegs del paisatge. Un cop elaborats, es trametran al Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal que les diverses unitats de paisatge catalogades, així com els objectius de qualitat associats, siguin incorporats en forma de directrius als plans territorials parcials que elabora la Secretaria per a la Planificació Territorial d’aquest departament. • Planificació territorial El Govern ha adquirit el compromís d’impulsar el planejament territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans territorials previstos des del 1994 i que

37

fins ara no havien estat redactats. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques. Per aquest any 2005 estarà enllestit un primer document per tal de fer-ne l’aprovació inicial dels següents plans territorials:

��Pla territorial (parcial) de l’Alt Pirineu i Aran ��Pla (director) territorial de l’Empordà ��Pla territorial (parcial) de les Comarques Centrals

Es disposarà del projecte del Pla i s’iniciarà la fase de participació dels següents:

��Pla territorial (parcial) de Ponent ��Pla (director) territorial de la Garrotxa ��Pla (director) territorial de l’Alt Penedès ��Pla territorial (parcial) metropolità de Barcelona (avanç del pla + debat en la

Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana). • Llei de barris

La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons a disposició dels ajuntaments, que servirà per finançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial.

Els projectes que no hagin estat escollits en la convocatòria del 2004, així com d’altres que no s’hagin presentat, podran acollir-se en les següents que es realitzaran fins a final de legislatura. Es preveu que la propera s’obri el mes de febrer del 2005. D’aquesta manera, quan es compleixin 15 mesos de la presa de possessió del Govern, s’haurà resolt ja el 50 per cent del programa de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

38

MEDI AMBIENT I HABITATGE • Desplegament del Pla pel Dret a l’Habitatge El Pla pel Dret a l'Habitatge inclou per aquest any la construcció de 9.200 nous habitatges protegits i concertats.

Habitatges de protecció oficial de lloguer 3.200 Habitatges de protecció oficial en règim de venda 4.500 Pisos a preu concertat 1.500

També iniciarà el Pla de Rehabilitació, amb especial incidència en habitatges buits, edificis amb patologies i instal·lació d'ascensors. Més facilitats per accedir a l’habitatge protegit Durant el 2005 augmentaran les facilitats per als ciutadans per accedir als habitatges protegits. Així es crearà un únic registre de sol·licitants d’habitatges protegits, que permetrà agilitar tots els tràmits en l’adjudicació dels habitatges socials. A més, es constituirà l’Agència Catalana de l’Habitatge a partir de l'actual ADIGSA, que unificarà diferents unitats de gestió de l’habitatge de la Generalitat de Catalunya i que inclourà la coordinació de la xarxa de Mediació Social per fer aflorar habitatge buit al mercat amb garanties pels propietaris i rendes assequibles pels llogaters. En el camp normatiu, el Govern presentarà al Parlament la nova llei d’Habitatge, que inclourà el Registre de sol·licitants i la llei de creació de l'Agència Catalana de l'Habitatge i elaborarà el Pla territorial sectorial de l’Habitatge i el Decret d’Ecoeficiència de l’Edificació. • Potenciar el reciclatge i la recollida selectiva de residus En el 2005 s’intensificarà, encara més, la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica, amb l’objectiu que el 50% dels municipis catalans ja facin aquesta separació i se’ls donarà el suport tècnic i econòmic. Així mateix, també es treballarà per a modificar algunes lleis com la mateixa de residus o la d’envasos amb la voluntat de reduir al màxim els residus.

39

• Cap a una nova cultura de l’aigua Cal protegir i recuperar l’estat ecològic de les masses d’aigua, incrementant la garantia quantitativa i qualitativa dels nostres recursos a través de la regeneració i reutilització de les aigües superficials per a usos industrials, urbans i agrícoles, i de l’òptima gestió dels aqüífers, fent servir la desalinització d’aigua de mar com a alternativa extra per a resoldre problemes concrets i estacionals d’abastament, sense deixar de banda la progressiva implantació del Pla Sectorial de cabals de manteniment. Aquesta nova política de l’aigua suposa un canvi de mentalitat en la gestió i la planificació dels seus usos. Es prima l’adopció de les solucions més properes als problemes existents, davant de solucions més llunyanes. Això implica la ferma resolució d’arribar a la meta de la satisfacció de les demandes mitjançant l’increment de la disponibilitat del recurs, armonitzant el desenvolupament regional i sectorial, garantint una estabilitat ecològica sense disminució del benestar. Així, a més d’aconseguir més finançament, executar les obres alternatives al derogat Pla Hidrològic Nacional i establir el contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua, es començaran a aplicar les noves mesures de fiscalitat de l'aigua, definint les actuacions per garantir la potabilitat dels aqüífers en les zones considerades vulnerables per la contaminació de nitrats. • Polítiques de respecte al medi natural La Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha d’enllestir pel 2005, el Pla sectorial territorial de la Política Forestal 2005-2014. La nova política forestal del Govern fomentarà la gestió sostenible dels sòls forestals i assegurarà la conservació dels ecosistemes i les seves funcions ambientals. Durant el 2005, la Direcció General de Medi Natural presentarà la nova llei de Pesca recreativa en aigües continentals aquest mateix mes de gener i properament la nova llei de Caça de Catalunya. A més, es presentarà l’Estratègia Catalana de Biodiversitat així com Llei de Biodiversitat de Catalunya i el pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. Així mateix, es treballarà per presentar una nova política de prevenció d’incendis en coordinació amb les diputacions de Catalunya. Una altra fita remarcable per al 2005 és la celebració del 50è aniversari del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Departament de Medi Ambient i Habitatge també té prevista la creació de dos nous parcs naturals, el de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i el de Prades.