polÍtica agrÍcola comuna 1 desenvolupament …ruralcat.gencat.cat › migracio_resources ›...

LA POLÍTICA AGRÍCOLA COMUNA.

La integració de les preocupacions mediambientals en el conjunt depolítiques comunitàries és una obligació jurídica de la Unió Europeades de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam l’1 de maig de 1999.El Tractat de la Unió Europea indica que les exigències mediambientals,un dels objectius de la Unió Europea, s’han d’integrar en la definició ien la realització de totes les polítiques comunitàries amb la finalitat depromoure el desenvolupament durable, que ha esdevingut un delsobjectius de la Unió Europea.

El medi ambient i el desenvolupament rural són reconeguts al’Agenda del 2000 com el segon pilar de la PAC, al costat de la políticatradicional de mercats, la qual constitueix el primer pilar. Es tracta depromoure una agricultura durable, que doni resposta als reptes econò-mics, socials i mediambientals.

Tenir en compte el medi ambient i el desenvolupament rural en laPolítica Agrícola Comuna és, doncs, un tema d’actualitat en el contextde la reforma recentment presentada per la Comissió Europea i deba-tuda en el si de la Unió.

Així, entre els grans principis d’aquesta reforma, proposada per laComissió europea el 22 de gener del 2003 i actualment en debat, hi haen particular :

Un pagament únic per explotació, independentment de la pro-ducció (desconnexió).

La subordinació d’aquest pagament únic al respecte de normes enmatèria de medi ambient, de seguretat dels aliments, de benestar delsanimals, de salut i seguretat al treball, així com també l’obligació demantenir adequadament les terres agrícoles (ecocondicionalitat).

Una política de desenvolupament rural més vigorosa, dotada demés mitjans financers i caracteritzada per noves mesures destinades apromoure la qualitat dels aliments i el benestar dels animals, així comtambé a ajudar els agricultors a aplicar les normes de la Unió Europeaen matèria de producció.

Per la Comissió, la realització d’aquesta reforma permetria eliminarde les polítiques actuals les mesures d’estímul perjudicials pel mediambient i fomentaria encara més les pràctiques agrícoles durables.

En el transcurs d’un seminari organitzat al setembre del 2002 sobreel tema « Desenvolupament rural i mediambiental : els reptes de laPolítica Agrícola Comuna pel medi rural europeu », el Carrefour RuralEuropeu Rhône-Alpes, en col.laboració amb l’ISARA-Lió i elsCarrefours de Catalunya, de Llombardia i de Baden-Wutemberg vanpresentar diverses « bones pràctiques » que tenen en compte el mediambient i el desenvolupament durable en l’agricultura. Aquestes bonespràctiques, desenvolupades en quatre regions que es troben en contex-tos diferents, són exemples que il·lustren la manera en què la PolíticaAgrícola Comuna intenta promoure una orientació de l’agricultura i deldesenvolupament rural que respecti el medi ambient.

Sense entrar en el debat sobre la PAC i el seu futur en la perspectivade l’ampliació de la UE, la difusió d’aquestes experiències ha esdevin-gut una via per promoure el desenvolupament de l’agricultura durable.

Contribuir a la informació i a la sensibilització dels ciutadans euro-peus sobre la presa en consideració del medi ambient en la política agrí-cola, és en efecte un objectiu important si hem de fer cas de lesenquestes realitzades per iniciativa de la Unió Europea(Eurobaròmetre). Els europeus creuen que estan poc informats sobreaquest tema (entre el 24 % i el 35 % de respostes són « no ho sé »).D’altra banda, el 88 % estima que el medi ambient ha de ser una preo-cupació prioritària de la Política Agrícola Comuna.

Introducció1POLÍTICA AGRÍCOLA COMUNADesenvolupament rural i mediambiental

a la Unió Europea : les noves pràctiques

El desenvolupament durable és una forma de desenvolupament queconcilia el progrés econòmic, l’equitat social, i el respecte del medi ambient.Pretén crear les condicions d’una solidaritat doble : solidaritat vertical entreles generacions quant a les generacions futures, i solidaritat horitzontaltenint en compte el benestar de cadascú i particularment el dels més desa-favorits.

2 És amb aquest objectiu que el projecte dirigit pel Carrefour ruraleuropeu de Rhône-Alpes ha rebut el suport de la Direcció Generald’Agricultura de la Comissió Europea en el marc de les seves accionsd’informació en l’àmbit de la Política Agrícola Comuna pel 2003.

Aquest dossier no té altra ambició que la d’il·lustrar, d’una maneraparcial però concreta, la política més important de la Unió Europea iaportar informació amb imatges sobre un dels aspectes de la PAC, demanera diferent de les representacions tecnocràtiques que els ciutadanseuropeus tenen normalment.

LA XARXA DE CARREFOUR RURALS

Carrefours Rurals Europeus foren impulsats per la ComissióEuropea arran de la seva Comunicació « El futur de la societat rural » el1988. Els Carrefours són intermediaris d’informació oficials de laComissió, que depenen directament de la seva Direcció General Premsai Comunicació, i tenen per missió la informació i l’animació del medirural regional sobre els diferents aspectes de la construcció europea. ElsCarrefours, que són actualment 135, repartits per tots els països de laUnió Europea, estan ubicats en organitzacions diverses, molt impli-cades en el desenvolupament rural de llurs regions.

Intr

oduc

ció

La Universitat Jean-Monnet de Saint-Etienne acull, des del1995, el Carrefour Rural Europeu Rhône-Alpes.

Des de fa set anys, el Carrefour rural europeu Rhône-Alpes desenvolupa mòduls de formació en el si del ServeiUniversitari de la Formació Contínua (SUFC), promou semi-naris, desenvolupats en diferents emplaçaments de la regió, aassociacions, establiments escolars i collectivitats locals. Amés, ajuda als creadors de projectes, i publica documents desíntesi sobre temes relatius a la construcció europea, així comun butlletí d’informació bimestral.

L’ISARA-Lió, escola d’Enginyers, va ser creat el 1968 ambla finalitat de contribuir a la formació de quadres per l’agri-cultura.

Des del principi, les preocupacions relacionades amb eldesenvolupament rural i el medi ambient han tingut un llocimportant en l’ensenyament i en la investigació, sobre la basede les ciències econòmiques i socials.

L’ISARA-Lió col.labora amb el Carrefour Rural EuropeuRhône-Alpes, sobretot en l’organització de seminaris temà-tics (Universitats europees d’estiu) i en la gestió de pro-grames d’estudis.

Introducció3

El Parc del Ticino és, des del 1995, el Carrefour Rural de la regió deLlombardia. El Parc té per objectiu protegir i valorar un extens territori for-mat per 3 províncies i 46 municipis. El Carrefour s’ha ubicat en el si del ser-vei d’agricultura i bosc del Parc i ha creat una xarxa de punts d’informacióen col·laboració amb els serveis agrícoles de les províncies. Publica un butl-letí d’informació mensual.

El Patronat Català Pro Europa és un consorci públic creat el 1982 per la Generalitat deCatalunya i un conjunt d’organismes representatius del món econòmic, de la universitat ide l’administració local amb l’objectiu de difondre el coneixement de les polítiques comu-nitàries i desenvolupar les relacions entre Catalunya i la Unió Europea. La Delegació delPatronat a Lleida, que acull el Carrefour Rural Europeu de Catalunya, s’ocupa de la polí-tica agrícola i rural de la UE i manté una col·laboració estreta amb el Departamentd’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que ha participat activa-ment en la present iniciativa.

Fòrum per l’espai rural de Baden-WurtembergEl treball del Fòrum consisteix en estructurar i en desenvolupar els espais rurals a Baden-Wutemberg.

La política del Land i la de la UE donen una gran importància als espais rurals. Alguns programes adap-tats creen les condicions de base oferint les possibilitats d’un futur desenvolupament. Per això, el Fòrumes concep com una plataforma giratòria i un multiplicador, sent la seva funció informar i assessorarsobre aquests programes.

El Fòrum està obert a totes les persones i institucions que es comprometen amb l’espai rural i ques’esforcen per estructurar-lo i desenvolupar-lo. En el cas ideal, es tracta de multiplicadors que, al seutorn, fan el necessari per transmetre les informacions.

Concretament, l’oferta del Fòrum es presenta de la següent manera : Organització de seminaris i conferències sobre els temes importants per l’espai rural Disposar de llibrets i de documentacions sobre els programes de promoció a l’espai rural. Ajudes als intercanvis d’experiències i a la col.laboració amb altres regions. Assistència i consells relacionats amb els projectes.

El Fòrum, creació del Land de Baden-Wutemberg, està recolzat per la Unió Europea. Té la seva seu al ‘Institut Regional del Desenvolupament de l’Agricultura i dels Espais Rurals a Shwabish Gmund.

Forum für den Ländlichen RaumBaden-Württemberg

Lom

bardia5

DESCRIPCIÓ

L’explotació es situa al poble de Besate (MI) i ocupa una super-fície d’aproximadament 36 hectàrees. Des del 1988, l’agriculturabiològica s’utilitza en els cultius, en la totalitat de la superfície de

l’explotació. Està certificada perl’Associazione Italiana per l’AgricolturaBiologica (AIAB). Els cultius són sotmesosa la rotació quinquennal : es cultiva l’ordi,el blat, l’arròs, els pèsols i, desprès de lacollita de l’ordi, el blat de moro (en gra,trossejat, o en polenta). Els cultius de mésd’un any són les prades permanents i elsfruits silvestres. De tant en tant, una part

de la superfície de l’explotació queda o bé en guaret segons el mèto-de set aside, o bé s’utilitza per les praderies permanents o artificialsamb la finalitat de millorar la fertilitat del sòl.

Paral. lelament amb els cultius d’herba-cis, existeix la gestió familiar d’una cria debovins (15), de porcs (20-30), senglars (20) id’aviram (oques, ànecs, gallina de Guinea,gallines ponedores i pollastres).

A més de l’activitat agrícola, l’explota-ció exerceix, des del 1993, el turisme agrari,i ofereix d’aquesta manera 30 llits en 14habitacions i 80 coberts, amb recepció dedijous a diumenge.

L’activitat pedagògica presentada perl’explotació és molt interessant pels nens i

adolescents, alumnes de guarderies i de col. legis. Durant l’any2002, per exemple, l’explotació ha acollit gairebé 4500 alumnes quehan pogut descobrir la transformació dels productes agrícoles iobservar els diferents medis (camps, rius, boscos, bardisses), etc.

TERRENY D’APLICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

País : Itàlia.Regió : LlombardiaTerritori :L’explotació es situa a la ciutat de Besate, al Parco del Ticino, de

la província de Milà. Besate és una petita localitat que s’ha desen-volupat a través de la carretera N.525,d’Abbiategrasso a Pavia. Es situa entre elsarrossars i els camps que s’estenen entre elNaviglio de Bereguardo i una de les partsmés atractives del Parco del Ticino. El pobleté 1700 habitants. Aquest paratge no estàmolt lluny de Milà (25 km aproximada-ment) i és molt accessible. Les explotacionsagrícoles de la província de Milà són 4691 ;la Superfície Agrícola Útil (SAU) és de80509 hectàrees.

CLASSIFICACIÓ DE LES EXPERIÈNCIES

Enfocament global Qualitat de vida, serveis Medi ambient Diversificació, pluriactivitat Turisme Valoració dels productes.

GÈNESI DE L’EXPERIÈNCIA

Data d’inici : 1993 (turisme agrari). Reforma de la PAC del 1992 (Reglament CEE 2078/92),norma del turisme agrari, valoració dels productes del Parcodel Ticino.

AGRICULTURA BIOLÒGICAi turisme durable

LA COL. LABORACIÓ

Estructura responsable de l’animació : Cascina CaremmaAltres col. laboradors : el Parco del Ticino, per la gestió de les

visites guiades, per la valoració dels productes.

ELS BENEFICIARIS

Famílies, escoles, consumidorsPrimers elements impactants : durant els últims anys, s’haassistit a un progressiu allunyament i a una incomprensió entreel món agrícola i una gran part de la societat, que ja no coneixels mecanismes de l’agricultura ni de la transformació dels pro-ductes. L’experiència d’aquest explotador demostra que a tra-vés d’una agricultura de qualitat, el manteniment del mediambient, el turisme agrari i a través de la pedagogia es potcombinar un paper productiu amb un paper de creador de lli-gams socials i d’explicació del món agrícola, molt útil pelsconsumidors de ciutat. És en aquesta línia que s’ha creat elmodel de multifuncionalitat que s’ha proposat a les orienta-cions recents de la Política Agrícola Comuna.

FINANÇAMENTS PAC :

Per l’agricultura biològica, el 20 % aproximadamentPer les despeses de funcionament del turisme agrari, el 35 %aproximadament.

EFECTES ESPERATS I OBTINGUTS

Econòmics

Un nombre més gran de treballadors en l’explotació, possibilitatd’augmentar les rendes agrícoles per altres activitats, venda directade productes i valoració d’aquests productes en la restauració delturisme agrari.

Socials

Reducció de l’aïllament de l’explotació agrícola, educació pel quefa el medi ambient i l’alimentació.

Mediambientals

Qualitat dels terrenys i de l’aigua salvaguardats gràcies a l’agri-cultura biològica, paisatge agrari diversificat per la rotació dels cul-tius i enriquit per la presència de bardisses ; i fileres d’arbres, cohabi-tació entre camps cultivats i paratges naturals.

EN QUINS PUNTS L’AJUDA DE LA PAC HA ESTATDETERMINANT?

Efectes multiplicadors, caràcter demostratiu, i transposableContribució al desenvolupament rural o a la millora del medi

ambientUna de les crítiques que es poden fer a la PAC és que les ajudes

que es donen als joves agricultors són bastant escasses, o fins i totinsuficients, especialment perquè no estan posades en relació ambprojectes específics. També és insuficient la contribució de la intro-ducció biològica, sobretot durant els tres primers anys de conversió.Però per una altra banda, l’impuls de la PAC ha estat molt positiu,tant per l’orientació general com pels efectes psicològics induïts. Apartir del 1992, l’augment de l’interès per tot el que és biològic hapermès a molts explotadors creure en aquesta forma de cultiu i alsconsumidors apreciar encara més les produccions de qualitat.

FONTS D’INFORMACIÓ

Entrevista de l’explotador : Gabriele Conti.

Lom

bard

ia6

DESCRIPCIÓ

El « Caseificio Gervasina » va ser fundat el 1937. Aquesta format-geria, associada al Consorzio Grana Padano, produeix de maneraartesanal formatge « grana padano » (Grana Padano BS 639) i té 22treballadors. El 1999, la producció de « grana padano », que s’eleva a570 quintars per dia, va obtenir la Denominació D’Origen Protegida(DOP). Gràcies a això, ha estat possible considerar un augment sub-stancial de la producció.

En el marc del projecte de reestructuració de la formatgeria, ladirecció de l’empresa ha realitzat un Sistema de GestióMediambiental segons les normes ISO 14001, amb la finalitat d’acon-seguir una qualitat òptima i una millora contínua de les seves estruc-tures i de les seves tecnologies. Aquest sistema permet analitzar,controlar i millorar les activitats de producció de la formatgeria, espe-cialment aquelles que tenen repercussions sobre el medi ambient il’ecosistema.

La realització d’aquest Sistema de Gestió Mediambiental ha estataconseguida en sis etapes. El punt d’inici ha estat una anàlisi delmedi, tenint en compte totes les activitats de la formatgeria : es trac-tava de determinar els efectes relatius produïts sobre el medi ambientrespectant les regles de producció que l’afecten. L’agrupamentd’aquests elements, relacionats amb les qualitats mínimes que esrequereixen per la norma EN ISO 14001, ha demostrat de manera evi-dent i objectiva el baix nivell d’impacte en alguns paràmetres (comper exemple la contaminació atmosfèrica i la del sòl, la producció i eli-minació de residus perillosos, el lliurament de productesquímics, etc.), destacant la importància d’altres elements, com l’estal-vi d’electricitat, d’aigua i la reutilització dels vapors produïts per lescalderes (utilitzades per les operacions de neteja i de rentat de les ins-tallacions mecàniques). El problema del vessament del lactosèrum jaestà resolt : lliurat als explotadors, s’utilitza com aliment pels porcs.

L’empresa ha realitzat la seva pròpia política mediambiental, cen-trant-la en els tres aspectes següents :

La reducció del consum d’electricitat ;La reducció del consum d’aigua ;La depuració i vessament de les aigües.

Diversos procediments relatius a cadascun d’aquests aspectes hanestat realitzats amb la finalitat de determinar els elements que s’hande controlar en relació amb el seu impacte mediambiental. Aquestsprocediments han servit per avaluar la influència real i potencial del’activitat durant algunes situacions previsibles o en el moment desituacions excepcionals. S’han definit un programa i objectius pelmedi ambient, coherents amb la política mediambiental.

Aquesta gestió ha permès a la direcció de l’empresa definir unSistema de Gestió Mediambiental. Determinal’organització de l’estructura, les responsabili-tats, les gestions i tràmits, els procediments i elsrecursos de l’empresa amb la finalitat de mate-rialitzar la política mediambiental escollida perla formatgeria.

Amb la finalitat de verificar la conformitat il’eficàcia del sistema, s’ha cregut necessari recór-rer a una auditoria. Aquesta ha permès obtenir,per l’intermediari d’un Organisme certificador,l’atestació del sistema d’organització que garan-teix el respecte del medi ambient segons lanorma EN ISO 14001.


El « Caeificio Gervasina » està situat sobre la plana baixa deBrescia (altitud 57 m) al petit municipi de San Gervasio Bresciano, dela província de Brescia, a la regió de Llombardia. Aquest municipiestà situat al centre de la plana de Brescia, a prop del riu Mella a unadistància de 29 km de la capital de la província. Al municipi hi ha1261 habitants.

Lom

bardia7

NORMALITZACIÓDEL SISTEMA DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

del « Caseificio Gervasina- Eredi Prestini AdelmoSnc di Mantelli Eugeni & C. »

CLASSIFICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

La intervenció ha estat finançada en el marc del Pla deDesenvolupament Rural de la regió de Llombardia, redactat aplicantel Reglament CE 1257/99. Aquest fa referència particularment a lamesura « m- valoració dels productes ».

El compromís del Caseificio per una producció d’una millor quali-tat s’ha materialitzat amb l’aplicació del Sistema de GestióMediambiental segons la norma ISO 14001, el resultat del qual haestat la disminució de l’impacte de l’activitat de l’empresa sobre elmedi ambient. Això representa el final de la gestió iniciada per l’apli-cació del decret legislatiu 626/94 i prosseguit per l’obtenció de l’ates-tació del Sistema de Gestió de Qualitat i conforme a les normes ISO9002.


El projecte va començar l’any 2000 i va finalitzar el 2001.La realització del projecte pot ser dividida en cinc fases.

Fase 1 : Anàlisi del medi ambient de l’empresa.Fase 2 : Declaració de la política de l’empresa.Fase 3 : Determinació de la política de l’empresa.Fase 4 : Implantar el Sistema de Gestió Mediambiental.Fase 5 : Activitat d’auditoriaFase 6 : Certificació mediambiental del paratge.

Els procediments següents han afectat tot els treballadors de l’em-presa : per un curs d’informació en la Formació Contínua realitzat perinterventors externs, per trobades periòdiques i qüestionaris d’ava-luació interna, per la implicació dels responsables en els procedimentsde millora i per trobades organitzades per la direcció de la formatge-ria amb organismes externs.

COL. LABORADORS

Cap

BENEFICIARIS

El « Caseificio Gervasina – Eredi Prestini Adelmo Snc di MantelliEugenia & C. »

FINANÇAMENT DE LA PAC (EN %)

El pressupost global s’eleva a 47243,50 euros, sent el 40 % finançatper la PAC, és a dir, 19308,42 euros.


Mitjançant el Sistema de Gestió Mediambiental ISO 14001, elCaseificio ha limitat el consum d’electricitat, ha reduït el consum d’ai-gua i ha tractat la depuració i el vessament d’aigües brutes.

La important automatització dels procediments de producció,prevista i realitzada conforme a la política mediambiental (queinclou un compromís continu per la millora de les tecnologies) hapermès estructurar un clima de treball ideal pel que fa a la seguretatdels treballadors i dels visitants.

PER QUÈ L’AJUDA DE LA PAC HA ESTATDETERMINANT

L’ajuda de la PAC ha estat conside-rable perquè ha condicionat el com-promís del Caseificio a realitzar unSistema de Gestió Mediambiental que hapermès la disminució de l’impacte del’activitat de la producció en el mediambient i en l’ecosistema. Aquest projec-te respon perfectament als objectius del’empresa pel que fa a la integració del’activitat industrial en el medi social. Laimportància donada als valors culturalsde la tradició pagesa, associada a una visió moderna de l’empresa haanimat a la formatgeria a desenvolupar relacions contínues, fundadesen l’intercanvi i la transparència, amb les institucions locals, el mediescolar i els habitants dels voltants. La formatgeria, per exemple, estàoberta a les visites de les escoles i dels ciutadans.


Norma EN ISO 14001 i un altre reglament aplicable.Enquesta interna per recopilar informacions.Qüestionaris dels treballadors.

Lom

bard

ia8

Lom

bardia9

REVISIÓ DEL PLAD’HABILITACIÓ FORESTAL

i conversió del bosc de Razzone en arbreda alta

DESCRIPCIÓ

Les intervencions han estat finançades en el marc del Pla deDesenvolupament Rural de la regió de Llombardia, redactat aplicantel Reglament CE 1257/99, que fa referència a la mesura « i – 2.9 » i ad’altres mesures forestals, « accions L2 i A2 ».

La primera acció ha consistit en revisar el Plad’habilitació forestal, instrument tècnic de progra-mació en l’espai i en el temps de les intervencions demillora i de gestió del bosc. L’espai considerat s’esténen una superfície d’aproximadament 408 hectàrees,de les quals 327 són hectàrees de bosc i 81, de pradesi de pastures. Aquesta primera intervenció es tra-dueix en un nou pla de tales, una millora d’estruc-tures utilitzades per la pastura, una millora de lessuperfícies de boscos, tot això aplicat a nous criterisespecífics aprovats per la regió de Llombardia.

La segona intervenció consisteix en convertir enarbreda alta les primeres parcel·les de bosc habili-

tades, particularment en una part situada en una altitud entre 850 i1050 m.

La intervenció consisteix en talar amb la finalitat d’aclarir i detransformar en arbreda alta un boscatge de castanyer, que contéigualment roures, faigs i en menor quantitat, bedolls, andanes, avella-ners, trèmols, erables campestres i avets rojos.

TERRENY DE L’APLICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

País : ItàliaRegió : LlombardiaTerritori : el poble de Gargnano (Brescia) a La Comunità Montana

dell’Alta Garda Bresciano forma part del paratge, i del territori delParc del mateix nom. Aquest parc ha estat regularitzat per la llei regio-nal núm. 58 del 15 de setembre del 1989 i engloba les poblacions de

Salò, Gardone, Riviera, Toscolano Moderno, Valvestino, Magasa,Gargnano, Limone sul Garda, Tignale i Tremosine. Ocupa una super-fície de 38000 hectàrees i té 27000 habitants. Els boscos són moltimportants perquè cobreixen gairebé la meitat de la seva superfície.

El Parc gardesano (del llac de Garde) ha motivat l’acció no sola-ment per la voluntat de preservar el ric patrimoni paisatgístic imediambiental del territori sinó també amb la finalitat de crear i coor-dinar els instruments operacionals necessaris per lagestió correcta i racional dels recursos mediambien-tals.

El territori del Parc gardesano es caracteritza perla presència d’un petit « sistema alpí » independent,situat a la part nord-occidental del llac. El territoriés ric en grans contrastos mediambientals per l’alti-tud (des de 65 metres de la vora del llac fins a 1976metres a Caplone), pel clima i la vegetació (de lamàquia mediterrània a un ecosistema subalpí).

L’economia es recolza principalment en el turis-me i compta amb 170 hotels, 8 residències i 12 càm-pings amb una capacitat de 10000 llits.

La indústria té la seva presència a ToscolanoModerno i l’agricultura, a Tremosine. Les granssuperfícies són actives en les poblacions més al sudperò també hi ha una xarxa de petits comerços bas-tant estesa.

La xarxa de carreteres es recolza principalment en la GardesanaOccidental i en algunes carreteres provincials. Hi ha una carreteraprincipal i una xarxa de carreteres secundàries molt important.


Medi ambient Diversificació, pluriactivitat

Turisme Bosc.


LA COL. LABORACIÓ

Principals beneficiaris de l’experiència : Comunità Montana iParco Alta Garda Bresciano.

ELS BENEFICIARIS

Explotació agrària « Parco di Razone » Primers elements d’impacte : rehabilitació i conservació delsboscos i de les pastures.

FINANÇAMENT, PAC INCLOSA (EN %)

70 %


Econòmics : augment del valor de lessuperfícies forestals.

Socials : conservació i valoració delsparatges.

Mediambientals : protecció de la biodiver-sitat a través del desenvolupament d’espè-cies de l’arbreda alta.

PER QUÈ L’AJUDA DE LA PAC ÉS DETERMINANT?

Sense la PAC, aquestes accions no haurien estat possibles perquèles intervencions no eren rendibles. Tot el que s’ha fet és fàcilment rea-litzable en altres zones de muntanya.

La rehabilitació dels boscos i de les pastures contribueix d’unamanera determinant a la conservació del medi en els paratges demuntanya i, atès que crea noves oportunitats de rendes, afavoreix eldesenvolupament rural.


Bibliografia Investigació : persones interrogades : Responsable per l’agricul-

tura Comunità Montana Parco Alto Garda Bresciano, gener de 2003.

Lom

bard

ia10

Per Michele BoveConsorzio Parco Lombardo della Valle del Ticino- Settore

Agricoltura (Lombardia- Itàlia).

DESCRIPCIÓ

Les fases de l’acció

Aprofitant l’oportunitat de les mesures ambientals i agràries pro-posades per la Unió Europea (CEE 2078/92 i CE 1257/99) el Parc delTicino ha realitzat un programa d’accions plurianual fundat en dospunts principals :

Els agricultors Les institucions públiques i organismes privats.

Pel que fa als agricultors, l’acció s’ha desenvolupat segons les fasessegüents :

una informació sobre les mesures agrícoles i mediambientalsdirigida directament als agricultors sobre llurs explotacions, mit-jançant formacions, seminaris i butlletins d’informació.

Una assistència tècnica per l’aplicació d’aquestes mesures. la realització dels « Progetti Compensoriali ». Integrats al PDR,

aquests projectes tenen com objectiu la federació dels agricultorsentorn d’una problemàtica comuna (per exemple un terrer, una pro-ducció, la proximitat d’un paratge turístic, etc.). En un principi hansortit d’un organisme públic o d’una estructura associativa. L’adhesióa aquests projectes permet als agricultors rebre una assistència tècnica,ajudes més importants, una coordinació en les intervencions a lesexplotacions, una ampliació d’ efectes sobre el territori gràcies a launió dels esforços.

Pel que fa a les institucions públiques i organismes privats, el parcha intervingut constantment en la Regió, en les Províncies, en els altresparcs, en les organitzacions agrícoles i en els professionals amb la fina-litat d’adherir el màxim d’agricultors a les mesures agràries i mediam-bientals.


ITÀLIALLOMBARDIAPARC DEL TICINO

Marc territorial

El parc del Ticino és un Parc Regional, regu-lat per la Regió de Llombardia el 1974. Elconjunt del territori de 47 municipis forma partdel parc : és a dir, els límits del parc coincideixenamb els límits dels municipis. El Parc del Ticinocompta amb uns 500.000 habitants.

El parc té una gran extensió, travessa tresprovíncies, Milà, Pavia, Varese , al llarg de 120Km i una àmplia banda que va més enllà de lazona fluvial.

La superfície del parc és de 90.000 hectàrees,el 30 % d’aquest territori està constituït perespais naturals (bosc, rius, zones humides…), el50% està afectat per l’activitat agrícola i el 20% està urbanitzat.

La complexitat d’aquest territori, on cohabiten components moltdiferents, és remarcable : paratges naturals, agricultura, eixos de circu-lació importants, grans ciutats i indústries.

L’activitat agrícola

L’agricultura del Parc del Ticino és essen-cialment intensiva. Aproximadament 1500explotacions agrícoles cultiven diversos tipusde cereals (65%), prades permanents (10%),plantacions d’arbres (20%). Els principalscereals produïts són el blat de moro, l’arròs, elblat, l’ordi i la soja.

La ramaderia està molt estesa, particular-ment la cria de bovins, d’orígens molt antics.

Lom

bardia11PARC DEL TICINO : ASSISTÈNCIA A LES

EXPLOTACIONS AGRÍCOLESpel manteniment i la nova qualificació del paisatge agrícola

Les explotacions ramaderes són més de 700 i produeixen 27.000vaques, 5.000 bous, 69.000 porcs. Les ramaderies avícola, de cabrum iovina no estan molt esteses.

El valor de la producció agrícola del parc s’eleva aproximadamenta 125 milions d’euros.

El paisatge agrícola

El paisatge agrícola i una gran part de la plana llombarda es carac-teritzen per la rotació de cultius, les prades, les marcite1, les bardisses,les rengleres d’arbres al llarg dels canals i camps, el sotabosc, les zoneshumides, els canals naturals d’irrigació i els « fontanili » (fonts típiquesde la plana llombarda).

Al llarg dels primers anys d’existència del parc, algunes explota-cions agrícoles han destruït molts d’aquests elements paisatgístics,

malgrat la realització de les activitats decontrol i de la vigilància del parc. Tanmateix,altres explotacions han intentat conservar,amb un treball aferrissat, el paisatge del parat-ge del Ticino i dels seus components.

Amb la finalitat de valorar aquest treball,els tècnics del parc s’han recolzat en lesmesures agrícoles i mediambientals per tald’animar els agricultors respectuosos del terri-tori i del paisatge amb l’atorgament d’unaprima.


Enfocament global Mediambiental i Agrícola Serveis i Assistència Tècnica

GÈNESI DE L’EXPERIÈNCIA :

Data de l’inici : 1996 (l’acció continua oberta)

Orientacions inicials del Parc :

L’orientació presa pel Parc de realitzar una acció d’informació id’assistència de les explotacions agrícoles sobre les mesures agrícoles imediambientals s’ha fundat, en un primer moment, en els objectiusestratègics quant al sector agrícola i a la reducció d’impacte de l’agri-cultura en el medi ambient ( tenint en compte les necessitats d’aquestúltim).

Aquestes exigències eren : Tornar a classificar el paisatge agrícola Reduir l’impacte mediambiental de l’agricultura Aplicar els reglaments de la Unió Europea Millorar les relacions amb els agricultors Valorar l’agricultura i les seves produccions Distribuir primes i ajudes als agricultors que s’ho mereixin.

La millor manera d’aconseguir aquests objectius era completar elpaper de la policia del Parc amb una assistència tècnica i amb els agri-cultors com a consellers.

Evolució de la relació entre el Parc i elsagricultors

El parc va ser regularitzat el 1974,però el Pla territorial de Coordinació nova entrar en vigor fins al 1980. És, doncs,a partir d’aquesta data que el parc vacomençar a treballar eficaçment per laconservació i la gestió del territori.

Per tal de comprendre millor l’elecciódel parc de treballar amb els agricultorsen la nova classificació del paisatge agrí-cola, és important conèixer l’evolució de les seves relacions ambaquests.

Els quinze primers anysd’existència del parc,aquestes relacions van serdifícils i conflictives :alguns agricultors van cau-sar nombrosos estralls alpaisatge natural i agrícola,transformant zones bos-coses i altres elementsconstitutius del paisatge.L

omba

rdia

12

1 – La marcita és un cultiu típic de la plana llombarda, d’origen molt antic. És una prada permanentque durant l’hivern, està inundada amb la finalitat d’impedir que la terra es geli. Produeix així herbasuficient pel bestiar boví. Avui el valor nutritiu de l’herba de « marcita » pel bestiar boví s’ha reduïtperquè els sistemes d’alimentació han evolucionat. Els agricultors no estan interessats doncs pel cul-tiu de « marcite » però aquestes guarden un caràcter essencial des del punt de vista de la història, dela tradició, del paisatge i de l’ecosistema. El Parc coordina ja, des de fa alguns anys, els agricultorsamb la finalitat de mantenir 300 hectàrees com a testimoni de l’antic cultiu llombard.

Certes activitats de control i de prohibició han estat sovint necessà-ries.

Al mateix temps, el parc no tenia encara la capacitat humana sufi-cient per actuar, ni la maduresa per gestionar un territori tan complex.

Cap el 1990, el parc havia adquirit una experiència suficient permodificar la seva estratègia i el seu paper respecte als agricultors, com-pletant la seva funció de control amb un servei d’assistència i de pro-postes, afavorint així la bona disposició de les explotacions agrícoles aldesenvolupament d’una agricultura durable.

D’altra banda, durant aquest temps, els agricultors van assumir laidea que l’agricultura, amb l’impuls de la Unió Europea, estava a puntde canviar radicalment d’orientació.

La reforma Mac Sharry del 1992, amb la introducció de les mesuresagràries i mediambientals, va animar aquestes noves relacions mésconstructives entre els agricultors i el parc.

Les mesures agràries i mediambientals : Reglaments CEE 2078/92 iCE 1257/99.

Les primeres mesures agràries i mediambien-tals estan inscrites en el Reglament CEE 2078/92.Les principals proposicions eren desenvolupar unaagricultura integrada, l’agricultura biològica,convertir camps de cereals en prades, mantenirprats i « marcite », conservar o crea bardissams ifiles d’arbres, les « fontanili », les zones humides iels paratges naturals.

A l’Agenda 2000, mitjançant el Reglament CE1257/99, aquestes mesures agràries i mediambien-tals van ser confirmades fins el 2006.

Les mesures agràries i mediambientals troben una aplicació concre-ta en aquests elements característics del paisatge agrari del Ticino des-crits anteriorment. Corresponen exactament als objectius del parcquant als agricultors respectuosos de llur terrer : informar-losd’aquests Reglaments i aplicar aquestes mesures amb la finalitat detornar a classificar el territori agrícola i de beneficiar-se d’ajudeseconòmiques.

ELS COL.LABORADORS I ELS BENEFICIARIS

L’acció es dirigeix a les explotacions agrícoles del Parc del Ticino iha estat realitzada en col.laboració amb la Regió de Llombardia, lesProvíncies i les organitzacions agrícoles.

L’estructura responsable i mestre de l’obra de l’experiència és elSector Agrícola del Parc del Ticino en col.laboració amb el Carrefour

Llombardia, instrument de diàleg amb les institucions i font d’infor-mació preciosa.

FINANÇAMENTS DE LA PAC (EN %)

L’acció ha estat realitzada pel Parc del Ticino que contribueixdoncs, econòmicament, a la iniciativa amb els seus propis fons.

Les explotacions agrícoles associades als diferents « ProgettiComprensoriali » realitzats s’han beneficiat dels fons de la UnióEuropea relacionats amb les mesures agràries i mediambientals(Feoga, Estat i Regió de Llombardia). Les primes econòmiques assi-gnades a les explotacions durant el transcurs dels dos períodes de cincanys d’aquestes mesures agràries i mediambientals estan valorades enuns 2.500.000 euros.


Els efectes

Els efectes principals d’aquesta experiència han estat : Quatre « Progetti Comprensoriali » que integren 150 explota-cions agrícoles, 176 km de bardissams, 950 hectàrees de prades i« marcite », 800 hectàrees d’agricultura integrada i biològica ;

Adhesions en cadena a les mesures agràries i mediambientalsper part de més de 400 explotacions agrícoles en tot el parc, ambuna ampliació dels efectes positius en el territori ;

El diàleg amb els agricultors ; Un nova classificació del territori després d’anys de degradaciómediambiental i paisatgística ;

Un millor ús dels recursos de la Unió Europea.

El paper d’un Parc Regional

En conclusió, es poden fer breus consideracions sobre quin podriaser el paper d’un parc, basant-nos en l’experiència a petita escala delTicino :

Donar informacions completes i en els moments oportuns Ajudar les explotacions agrícoles subjectes a obligacionsmediambientals.

Donar assistència i consells tècnics Ajudar les institucions a conèixer i comprendre les necessitatslocals : per una millor aplicació de les oportunitats de la UnióEuropea.

Un Parc Regional que coneix perfectament la realitat del seu terri-tori té un paper més actiu en el desenvolupament local, permet unes

Lom

bardia13

millors relacions amb les institucions del seu territori, amb les sevesorientacions i amb els seus empresaris agrícoles.

PER QUÈ L’AJUDA DE LA PAC HA ESTAT DETERMI-NANT ?

Les mesures agràries imediambientals han represen-tat un instrument determinantper recolzar el Parc del Ticino,en la realització dels seusobjectius : la reducció de l’im-pacte mediambiental i la novaclassificació del territori agrí-cola degradat.

Aquestes formes i oportu-nitats de desenvolupament rural constitueixen, doncs, una contribucióconsiderable per un territori com el del parc, on la superfície agrícolaocupa més de la meitat de l’espai. A més, permeten la millora del mediambient i el desenvolupament de lafunció pròpia als espais agrícoles quees troben entre les zones urbanit-zades i industrialitzades i elsparatges de qualitat naturals i flu-vials.

Lom

bard

ia14

Catalunya15

DESCRIPCIÓ

A partir d’una situació deproducció intensiva i quasicom a únic cultiu de l’arròs alDelta de l’Ebre, es detectavendiferents efectes negatius :perjudicis mediambientalsque incidien en la flora, lafauna, els recursos de la pescai l’aqüicultura, així com en elmanteniment de l’equilibri delParc Natural que limita oinclou zones de cultiu. Enconseqüència es va considerarla necessitat d’aplicar lesmesures agroambientals pre-

vistes en la PAC, de forma general i especialment dins del marc de laConvenció Ramsar.

ZONA D’APLICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

País : EspanyaRegió CatalunyaTerritori : Delta de l’EbreEl Delta de l’Ebre és una

zona situada al sud deCatalunya i dividida entre lescomarques del Baix Ebre iMontsià. El conjunt de les duescomarques té les següentscaracterístiques :

Superfície total : 1725,8 km2Població : 120600 habitants

Capitals de les comarques : Tortosa (Baix Ebre) i Amposta(Montsià)

Municipis : 26 (14 al Baix Ebre i 12 al Montsià)Població ocupada en l’agricultura : 7106 persones, bàsicament a

temps parcial.Superfície agrícola : 88,390 ha-SAUSuperfície agrícola de regadiu : 38,380 ha. (43,4 % de la SAU)Principals produccions agrícoles : Cereals : 21,371 ha., de les quals 19800 corresponen a l’arròs Hortalisses : 3,545 ha. Fruita dolça : 810 ha. Fruita seca : 2,494 ha. Fruits cítrics : 7,100 ha. Olivera : 46,661 ha.

La ramaderia té una importància mitjana i es basa en la produccióde porcí, avicultura i en menor volum en la producció de boví de carni en l’oví.

Les indústries agroalimentàries estan constituïdes principalmentper les cooperatives agrícoles. El principal sector és la transformació icomercialització de l’arròs i en segon lloc el de comercialització de

fruites, cítrics i hortalisses.El PIB de les dues

comarques és de 1734 milionsd’Euros. La participació delsector primari (agricultura ipesca) en les dues comarquesque es reparteixen la zona delDelta de l’Ebre, és :

Baix Ebre : 8,1 %Montsià : 12,3 %La zona natural del Delta

de l’Ebre és una part de lesdues comarques descrites i té

EQUILIBRI AGROAMBIENTALal Delta de l’Ebre : mesures en la producció de l’arròs

una superfície de 320 km2 ; és la segona zona humida del Mediterranioccidental, després de la Camarga francesa.

Existeixen 10 nuclis de població, 5 d’ells completament dintre del’àrea del Delta i els altres en la zona perifèrica. La població que viu oestà relacionada amb el Delta és aproximadament de 50000 persones.

Es tracta d’una zona al·luvial creada al llarg dels segles pels sedi-ments del riu Ebre. Totalment plana, el nivell de la capa freàtica ésmolt alt, trobant-se aun metre o menys deprofunditat.

E x i s t e i x e nmaresmes, llacunes,zones inundades,platges i zones dedunes que són elsprincipals elementscaracterístics del parcnatural.

També es trobenunes salines què s’ex-ploten industrialment.

La producció estàquasi exclusivament orientada a l’arròs (19600 ha.) i les hortalisses(2000 ha), amb algunes parcel·les d’altres conreus extensius o fruita.La ramaderia es limita a unes poques explotacions de porcí, oví ivaquí de carn, en ocasions en règim de pastura dels rostolls.

En total existeixen uns 3300 agricultors que tenen explotacions a lazona i que normalment també tenen altres explotacions en la zonanord de les dues comarques, amb orientació productiva de fruita i oli-vera.

El Parc Natural ocupa pràcticament tota la perifèria marítima delDelta, amb una extensió de 7,736 ha, i realitza actuacions a la resta dezones que es consideren àrea de protecció del parc natural.

La fauna i la flora són específiques d’aquest tipus d’hàbitat i ésmolt important el paper del Delta com a territori de pas i de nidifica-ció de les espècies d’aus migratòries.

El Parc Natural resulta una institució per fer compatible la tradi-cional explotació agrària amb la preservació d’aquest espai natural, altemps que es posa a l’abast de les persones la possibilitat de visitar iconèixer la zona i de valorar els molts atractius naturals. Amb aques-ta finalitat el Parc disposa de centres d’informació i d’àrees especial-ment preparades per a l’observació de la fauna i la flora ; igualment

existeixen empreses relacionadesamb el Parc per fer visites guiadesamb uns criteris de total respecte a lariquesa biològica de tot l’entorn.

CLASSIFICACIÓ DEL’EXPERIÈNCIA

L’aplicació de les mesuresagroambientals han de donar l’equi-libri entre :

Economia de les empresesagràries : el manteniment de l’activitat agrícola, com elementmolt important de renda econòmica de les famílies i aprofita-ment de les característiques productives del Delta.

Economia del sector de la pesca. La recuperació de la produc-ció de la pesca i de les empreses dedicades a l’aqüicultura.

Medi ambient : protegir la zona en tots els seus aspectes, i espe-cialment el Parc Natural, amb la seva biodiversitat en la flora ila fauna.

Valorització dels productes : amb la millora de la qualitat deri-vada de la disminució d’inputs químics, l’arròs pot assolir unamillor cotització als mercats i afavorir la producció integrada iecològica.

Turisme : en millorar el nivells de contaminació, l’habitat ésmés saludable per les persones que visiten el Parc natural i fanestades en els allotjaments del Delta.

GÈNESI DE L’EXPERIENCIA

S’emmarca dins del Programa deDesenvolupament Rural com una mesuraagroambiental destinada a protegir la florai la fauna de les zones humides, dins de laConvenció Ramsar i especialment aplica-da al conreu de l’arròs.

És un programa d’acompanyament dela PAC, amb participació i cofinançamentdel FEOGA Garantia, Ministerio deAgricultura, Pesca y Alimentación(MAPA) y del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya (DARP).

Cata

luny

a16

Els beneficiaris són els agricultors que produeixen arròs a la zonadelimitada pel Delta de l’Ebre i altres zones humides de Catalunya, sibé l’exemple que s’explica correspon a la primera zona, per ser ambmolta diferència la principal àrea de producció de Catalunya i perrepresentar aproximadament el 17,3 % de la superfície d’arròs del’Estat espanyol.

De les 19,600 ha. de superfície d’arròs del Delta de l’Ebre, la super-fície total del Parc natural està protegida per la Convenció Ramsar, ialtres 10,000 ha. estan a l’àrea d’influència de la zona protegida delParc.

Els compromisos d’execució de la mesura són : Creació d’un Comitè Tècnic en el què participen les regions

que despleguen el programa. Els agricultors han de portar un quadern d’explotació per

registrar totes les operacions que realitzen al conreu. Els agricultors s’han de responsabilitzar durant 5 anys a man-

tenir els compromisos. Controls per part de l’Administració per verificar el compli-

ment dels compromisos i de les normes tècniques.

PARTICIPANTS

Els beneficiaris productors són els 3300 agricultors productorsd’arròs.

Igualment les empreses de producció aqüícola i els pescadorsde riu i de litoral.

De forma indirecta es beneficien els habitants dels nuclis depoblació situats al delta de l’Ebre per quant disminueixen elsnivells de contaminació.

L’animació s’ha fet en una acció mixta entre els tècnics de lesOficines comarcals d’agricultura del DARP, l’Escola de formació agrà-ria d’Amposta, les cooperatives i els sindicats agrícoles. Igualment elstècnics del Parc Natural participen en els aspectes que incideixen enla seva missió.

BENEFICIARIS.

Ja s’ha descrit en els apartats anteriors. Els primers elements d’im-pacte han estat :

Supressió dels tractament aeris amb productes fitosanitaris.Reducció en l’ús d’herbicides.

Substitució dels insecticides no autoritzats per trampes de fero-mones.

Manteniment del rostoll de l’arròs, després de la collita.Mantenir un alt percentatge de parcel·les inundades durant l’hi-

vern.Recuperació de l’activitat de la pesca i l’aqüicultura, amb plenes

garanties de productivitat i de sanitat dels productes.Recuperació de la fauna i manteniment de les zones de nidificació

de les aus migratòries.Recuperació i regulació de la caça.I l’efecte de demostració per a tots els agricultors de la zona i per

altres agricultors d’altres zones que poden establir programesagroambientals similars.

FINANÇAMENTS

Es tracta d’un mesura inclosa al Programa de DesenvolupamentRural, previst a les mesures d’acompanyament de la PAC.

El finançament es distribueix : 50 % del FEOGA Garantia, 25 % del’Estat espanyol (MAPA) i 25 % de la Generalitat de Catalunya(DARP). Cobreix les següent actuacions, amb els ajuts que s’indiquen

Actuacions euros/ha -any 1. Substitució i reducció dels tracta-ments químics 180,30 2. Control mecànic de les males herbes 150,25 3.Manteniment i conservació dels elements de retenció d’aigua durantl’hivern. 60,1 4. Manteniment del cultiu de l’arròs en zones que limi-

17

Actuacions euros/ha -any1. Substitució i reducció dels tractaments químics 180,30

2. Control mecànic de les males herbes 150,253. Manteniment i conservació dels elements de retenciód’aigua durant l’hivern.

60,1

4. Manteniment del cultiu de l’arròs en zones quelimiten amb llacunes

120,20

5. Manteniment de pastures inundades 180,306. Transformació de cultius herbacis en pastures 210,357. Retirada de la producció de terres de conreu d’arròsdurant un mínim de 20 anys

601,01

Catalunya

ten amb llacunes 120,20 5. Manteniment de pastures inundades 180,306. Transformació de cultius herbacis en pastures 210,35 7. Retirada dela producció de terres de conreu d’arròs durant un mínim de 20 anys601,01 Les ajudes esmentades tenen un increment del 20 % quan estracta d’explotacions gestionades per « agricultors a títol principal ».

De les actuacions previstes, les que han estat adoptades per a laquasi totalitat dels agricultors són les 1, 2 i 3. Les altres actuacionstenen aplicacions concretes en determinades zones del Delta.


Ja s’han indicat en els apartats anteriors. Es considera una mesuraaltament positiva i cal mantenir-la en anys futurs.

Actualment els treballs de revisió a mig camí de l’Agenda 2000 iles propostes de modificació de la PAC i de l’OCM de l’arròs han creatuna situació d’inquietud sobre la continuïtat d’aquesta mesura.

EN QUIN SENTIT LES AJUDES DE LA PAC HAN ESTATDETERMINANTS ?

L’anàlisi es positiu, ja que ha tingut un efecte impulsor i ha permèsmobilitzar la part de cofinançament de l’Estat i de la Regió.Progressivament la sensibilització sobre la defensa mediambiental delDelta s’ha reforçat entre tota la població.

D’altra banda ha permès relligar accions de producció amb les depreservació del medi ambient, socials i econòmiques què influeixenen altres sectors d’activitat.


El sector agrari a Catalunya (1986-2000). DARP L’agricultura a les comarques de Catalunya. DARP Estadístiques agràries i pesqueres de Catalunya. DARP Anuari Econòmic i Comarcal. Caixa de Catalunya. Programa de Desarrollo Rural para las medidas de acompaña-

miento en España. MAPA. Memòria agrària 2001. COAG. Parque Natural del Delta de l’Ebre. Generalitat de Catalunya. Resum d’actuacions en el sector de l’arròs. Oficina Comarcal

del Montsià.

Interrogants sobre el futur del sector de l’arròs a Catalunya.Esther Agramunt – Serveis tècnics d’Unió de Pagesos.

Cata

luny

a18

ÂMBIT TERRITORIAL D’APLICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Comunitat virtual agroalimentària i del món rural de Catalunya

DESCRIPCIÓ

RuralCat és una eina de comunicació a través d’Internet. En ella escombinen figures diverses : un portal informatiu, una pàgina web ambserveis pensats per al món rural i agroalimentari i un sistema que per-met vehicular a través de la xarxa la formació, tant la reglada queimparteix el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP),com la continuada.

A més, RuralCat, gràcies a lavinculació del projecte amb elgrup UOC (Universitat Obertade Catalunya), permet que elsseus usuaris accedeixin apotents eines de comunicació :correu electrònic, xats,fòrums, etc.RuralCat pretén trencar ambl’aïllament que en moltes oca-sions afecta els agricultors,ramaders i al mateix temps elstècnics. De la mateixa manera,l’Administració també tindrà

una eina útil i eficaç per fer arribar les seves propostes i iniciatives a unmedi tan dispers com el rural. En definitiva, es tracta d’un projecte queaspira a crear un espai útil d’intercanvi de coneixements i d’experièn-cies, difusió de la informació i transacció de productes i, d’aquestamanera, intentar enfortir el col·lectiu rural.

CLASSIFICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Serveis general, de formació i informació per via telemàtica al sectoragrari i al món rural.

GÈNESI

RuralCat va néixer l’any 2002 fruit d’un acord de col·laboració entre elDARP (departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya), l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentària (IRTA) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Participen també els Col·legis professionals de Veterinaris,d’Enginyers Agrònoms i d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya.RuralCat està pensada com un conjunt de comunitats virtuals. Sotaaquesta denominació hi ha grups de persones amb interessos comuns(ramaders, agricultors, estudiants, professionals del’assessorament, etc.), que poden intercanviar informació, documenta-ció i fomentar la relació usant les eines de comunicació amb una totalautonomia dins del grup de treball.

EL PROMOTOR

El DARP ha estat el promotor de RuralCat.

LA COOPERACIÓ

La informació que consta a RuralCat està facilitada sobretot per lesentitats participants, però l’objec-tiu final de RuralCat és que lespersones que s’hi connectin, pas-sin de ser subjectes passius d’unainformació a ser subjectes actius,ja que les comunitats contri-bueixen també a crear informacióperquè aquells que més saben delmón agrari, ramader i alimentaride Catalunya són els que hi tre-ballen dia a dia.

Catalunya19

RURALCATRuralcat

BENEFICIARIS

Potencialment, són totes les persones vinculades al sector agrari iagroalimentari així com també el món rural de CatalunyaL’impacte de l’acció :Actualment a RuralCat hi han inscrites 600 persones i té una mitjanade 200 consultes diàries. Les àrees de informació són :

Previsió meteorològica.El sistema permet fer consultes sobre les previsions en una zonaconcreta.

Avisos fitosanitarisLes entitats participants faciliten, a traves d’aquesta pàgina, unaamplia informació sobre previsió de plagues i els tractaments recoma-nats.

Mercats.La gran agilitat de les noves tecnologies permet que els agricultors i elsagents econòmics rurals puguin tenir accés a una informació actualit-zada sobre els preus en el diversos mercats agraris.

FormacióEstà previst que properament s’imparteixin cursos de formació agràriades d’aquest web.

E-gestióDins del web hi ha un programa per calcular els costos horaris de lamaquinària que facilita als agricultors la pressa de decisions de caràc-ter econòmic.

FINANÇAMENT

Aquest projecte rep finançament comunitari a traves del Pla deDesenvolupament Rural de Catalunya, mesura N (serveis d’abasta-ment bàsic per la població rural), per un import equivalent al 60 % delseu cost. Donat l’elevat cost del projecte el finançament comunitari haestat indispensable per la seva execució.

EFECTES A LLARG TERMINI

L’objectiu de RuralCat és ser una eina de comunicació, formació iinformació als agricultors i als col·lectius relacionats amb el món rural,de forma que ajudin a la presa de decisions dels agricultors tant en lavessant econòmica com en la tècnica. També ha de permetre posar mésa l’abast del mon rural de forma més àgil les disposicions de la UE enmatèria de bones pràctiques agràries, ajuts, medi ambient benestar ani-mal…

FONTS

Departament d’agricultura Ramaderia i Pesca.Web : www.ruralcat.netFotosRuralcat 1 : presentació de RuralCat per part del Consellerd’Agricultura, Honorable Sr. Josep GrauRuralcat 2 : imatge de la pàgina web de RuralCat

Cata

luny

a20

DESCRIPCIÓ

L’activat té lloc a l’hora de l’esmorzar, quan es reparteix entre una clas-se d’alumnes de primària (aproximadament unes 30 persones) unapetita safata amb llet o batut de cereals, pa amb oli d’oliva verge, fruitssecs i una peça de fruita.Al mateix temps, un especialista en nutrició explica als alumnes parti-cipants les característiques dels productes de la safata i exposa elsprincipis bàsics de l’alimentació.L’objectiu final és doble, per una part divulgar i valoritzar els pro-ductes de la terra i per altra acostumar als nous consumidors a unesdietes més sanes.La periodicitat de la manifestació és anual i té lloc cap a finals del mesde març.

ÀMBIT TERRITORIAL D’APLI-CACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Les activitats s’ha desenvolupat a lescomarques de Tarragona i a les Terres del’Ebre (Catalunya)

CLASSIFICACIÓ DE L’EXPE-RIÈNCIA

Qualitat de vida i valorització de pro-ductes.

GÈNESI

Aquestes activitat es van iniciar l’any 2003, per difondre entre elsalumnes de les escoles de primària els diferents tipus d’aliments de lazona i exposar les alternatives als aliments que normalment prenen elsalumnes per esmorzar.

LA COOPERACIÓ

El projecte ha estat organitzat pel Dept. d’Agricultura Ramaderia iPesca de la Generalitat de Catalunya (DARP), i hi han participat tambéel Departament d’Ensenyament, el Col·legi de Farmacèutics, laDiputació de Tarragona, les Denominacions d’Origen Protegides :Avellana de Reus, Oli de Siurana, Oli del Baix Ebre Montsià, Oli de laTerra Alta, Clementines de les Terres de l’Ebre i Pomes de Girona aixícom la Fundació Puleva Food i Nucis.

EL BENEFICIARIS.

En la present campanya han participat 120 escoles i en total s’hanrepartit 3500 safates amb els ingredients per l’esmorzar. Han participatalumnes de cinquè de primària (10-11 anys) d’escoles públiques iconcertades de Tarragona.

FINANÇAMENT

El Pla de Desenvolupament Rural (PDR), dins de la seva mesura M.(Comercialització de Productes agraris de Qualitat), finança el 80 % delvalor del material que han aportat les diferents Denominacionsd’Origen que han participat en el programa.El finançament comunitariha estat important per al’execució d’aquests projec-te, però el que ha estat real-ment decisiu no és tant elvolum dels recursos aportatscom el nou enfocament quesuposa el PDR en el planteja-ment del desenvolupamentrural.

Catalunya21

ESMORZARS Saludables

L’IMPACTE DE L’ACCIÓ

L’operació té els objectius següents : La promoció dels productes de qualitat

Conèixer els productes de qualitat de la zona ; Aprendre a distingir els productes segons les seves caracterís-

tiques.Valorar els productes d’acord amb els seus efectes sobre la

salut. Conèixer els diferents distintius de qualitat del productes.

Etiquetes de qualitat i denominacions d’origen Explicar als alumnes els diferent principis nutritius i la seva rela-

ció amb la salut humana


Incrementar el consum de productes de qualitat, formar als futurconsumidors sobre les característiques bromatològiques de cada pro-ducte i millorar els seus hàbits alimentaris.

Cata

luny

a22

Rhône-A

lpes23

ÀMBIT TERRITORIAL D’APLICACIÓ DEL’EXPERIÈNCIA:

França.Rhône-Alpes.Territori : Parc Natural Regional del Pilat.

Fundat el 1974, el Parc NaturalRegional del Pilat voreja la part orientaldel Massís Central, entre Lyon, Saint-Etienne i Annonay. Es tracta d’un parcpetit (70000 hectàrees) que engloba 47municipis i 45600 habitants. És un terri-tori ple de contrastos, amb altituds de100 a 1432 m. El Parc és, sobretot, unazona de mitja muntanya humida. Situatentre Saint-Etienne, la vall del Gier i lavall del Roina, el Parc està sotmès a la

pressió urbana a la seva perifèria, la qual cosa crea una ocupació desi-gual del territori, amb llocs densament poblats (200 hab/km ?) i uncentre, per contra, poc poblat (12 hab/km ?). Els habitants de les ciu-tats també utilitzen molt el massís com a lloc d’oci i d’esbarjo.

Per la seva situació geogràfica i per la seva població, el Parc delPilat s’ha centrat més particularment en la relació entre el món rural ila ciutat (instal·lacions turístiques, cultura i vida social, mantenimentdels paisatges, protecció de la població agrícola, protecció dels arte-sans i comerciants, respecte dels paratges naturals mésimportants, etc.). Aquesta gestió es troba definida per un documentcontractual, la Carta, que ha estat revisada recentment.

El Parc Natural Regional del Pilat ha definit tres grans orientacionsprioritàries :

conservar l’atractiu natural del Parc en el marc de la protecciódel medi ambient : implementar el pla de gestió dels paratgesmés destacats, paisatges de qualitat, i valoració de la naturalesaordinària (sistema de protecció dels espais naturals- Carta 2001)

desenvolupar l’economia : enfatitzar el valor afegit a nivellforestal, agrícola, industrial i turístic.

intentar obrir el Parc, particularment en associació amb les ciu-tats que es troben a la seva perifèria.

TIPUS D’EXPERIÈNCIES

Protecció del medi ambient i gestió de l’espai per l’agricultura.Chaussitre forma part de la zona dels Crêts, serres amb els cims

coberts de landes. Les serres, riques en flora i fauna variada, consti-tueixen un medi natural excepcional amb paisatges i panoramesgrandiosos. Totes aquestes qualitats li han valgut a aquesta zona eltítol de « paratge ecològic prioritari » del Parc. Les dures condicionsclimàtiques, la vegetació d’aparença alpina i les vastes tarteresrocoses, anomenades « chirats », confereixen una identitat munta-nyenca a aquests paisatges.

Les serres de Chaussitre estan cobertes per un bruguerar bastantuniforme, on la pastura deixa aparèixer nards. Les torberes contenenuna vegetació rara i típica, especialment per la presència de plantescarnívores. Ultra el seu interès patrimonial, les torberes, gràcies a laseva important capacitat per a retenir l’aigua, contribueixen a la regu-lació dels cabals dels rius.

Es tracta d’una zona on s’alternen les pastures i els boscos. Laramaderia i les activitats forestals marquen molt aquest paisatge.


El paratge està format per landes, torberes i estanys tradicional-ment dedicats a les pastures bovines i ovines. Aquesta vocació es perdprogressivament a partir del 1960 per arribar a l’abandó total de lapastura el 1984. A partir d’aquesta data, la zona evolucionarà de lalanda a la landa amb ginestes i posteriorment es poblarà progressiva-ment d’arbres.

Per contrarestar aquesta evolució que conduiria a l’avetar, l’indretva ser qualifica com a paratge prioritari pel Parc i el 1993 es va esta-blir un pla gestió.

VALORACIÓ I APROFITAMENT AGRÍCOLAde les serres de Chaussitre (Parc Natural Regional del Pilat)

El paratge va ser declarat « reserva biològica dirigida » el 1999. Aixòpermet regular les diferents activitats de la zona : turisme i especial-ment l’agricultura. La seva gestió ha estat confiada a l’ONF (OficinaNacional de Boscos). L’ONF, en col·laboració amb el comitè científic idiferents actors de la zona, ha permès crear un pla de gestió fins al2006.

Avui, la zona comprèn 260 hectàrees de les quals 170 seguides quepertanyen als municipis.

En aquestes 170 ha, a partir del 1993, els agricultors han pogut obte-nir contractes d’arrendaments rústics (de 9 anys) per l’explotació de80 ha. El contracte incorpora un seguit d’obligacions definint les pràc-tiques agrícoles i abastant tres àmbits : la gestió dels adobs amb datesdefinides per a la seva aplicació, la gestió de la pastura amb una dura-da mínima i la gestió de la sega dels prats amb dates i tècniques obli-gatòries.

El retorn dels agricultors a la zona ha estat possible gràcies a duesaccions :

L’habilitació, pel Parc Natural Regional en cooperació amb elsagricultors, de camps tancats i la realització d’obres prèvies a lesprades.

Els agricultors han pogut disposar contractualment de dos tipusde mesures agroambientals : la « prima a l’herba » (Prima per laConservació dels Sistemes d’Explotació Extensius), a partir del1993, i una Operació Local Agroambiental del 1996 al 2001.Aquestes ajudes han permès als agricultors de compensar lesdificultats relacionades amb la difícil explotació del paratge deChaussitre.

EXEMPLE DE LA INTEGRACIÓ DE DUESEXPLOTACIONS AGRÍCOLES EN LA GESTIÓDE CHAUSSITRE:

Explotació bovina A :

Instal.lat el 1973 succeint els seus pares, l’agricultor Aarrenda en total 40 ha i l’edifici. Es casa el 1979 i el 1984compra els edificis, 20 ha i els estanys de la granja. Partintd’una quota de 96000 litres de llet, arriba, amb un pla dedesenvolupament durable, a una quota final de 145000litres.

El 1993, contracta la prima a l’herba (45 €/ ha) per 27hectàrees que explota a Chaussitre : 10 ha en camps per

segar, i 17 ha en cleda de vedelles que serà reconduïda el 1996 per lacontractació d’una Mesura Agroambiental (140 €/ ha).

L’ús agrícola d’un paratge com el de Chaussitre constreny l’agri-cultor a respectar algunes regles obligatòries : no segar abans de l’1 dejuliol, fer la sega centrífuga, i adobar els camps segons un calendaridefinit rigorosament.

A canvi, avui l’explotació està gestionada de manera més extensi-va : això ha permès reduir a la meitat les aportacions de nitrats a l’ex-plotació, assegurar la seva autonomia farratgera (abans comprava elsfarratges per 4500 €, avui la seva explotació de Chaussitre li ha per-mès de suprimir aquesta despesa).

Explotació ovina B

Amb un altre pastor d’ovelles, el pastor B intervé a les zones mésdifícils del paratge de Chaussitre. Puja el seu ramat per la zona durantel període estiuenc de l’1 de juny a l’1 d’octubre. L’explotació ovina enuna zona durant alguns any ha permès esbrossar-la i, conseqüentment,practicar-hi després una pastura bovina.

La superfície utilitzada a Chaussitre ha permès augmentar a aquestagricultor el nombre d’ovelles del seu ramat de 300 a 400. Com l’A, elramader B està obligat a respectar algunes regles, però Chaussitre desd’ara forma part de la seva explotació.

DATA D’INICI : 1993.

PROCEDIMENTS, PROGRAMES, CONTRACTES ENCURS QUE HAN INSPIRAT L’EXPÈRIENCIA:

Pla de gestió que integra les Mesures Agroambientals (2078/92),Natura 2000.

INSPIRADOR: Parc Natural Regional del Pilat.

LA COOPERACIÓ:

Estructura responsable de l’animació : Parc Natural Regional delPilat.

Altres cooperadors : Oficina Nacional dels Boscos, agricultors,administracions locals, l’associació de caça.

Els reptes per conservar aquest espai són d’ordre científic, turís-tic (mirador), cinegètic, agrícola i educatiu. També s’ha creat uncomitè científic i de pilotatge (ONF, agricultors, administracionslocals, associació de caça).R

hône

-Alp

es24

EFECTES ESPERATS

A l’inici del projecte, les importants obres de rehabilitació del parat-ge van provocar algunes reaccions a nivell local, especialment delsecologistes. S’ha creat una sistema per explicar clarament al públic elque està en joc si es realitza aquesta gestió i la necessitat de les dife-rents intervencions. Amb el temps, fins i tot els més reticents reco-neixen la utilitat i l’èxit del projecte.

Avui, a més a més de les millores a nivell biològic, mediambiental ipaisatgístic, aquest paratge dóna mitjans de vida a les persones : elmanteniment de l’activitat sòcio-econòmica al bell mig d’aquesta zonapermet de veure l’avenir amb un cert optimisme

EINES DE LA PAC MOBILITZADES

El finançament europeu correspon al cofinançament de les MesuresAgroambientals (Reglament 2078/92, que es concreta en la prima almanteniment de la ramaderia extensiva i en el finançament d’unaOperació Local Agroambiental).

Rhône-A

lpes25

FONTS D’INFORMACIÓ:

Bibliografia : documentacióAVEC, al web : www.avec-rhone-alpes.org

Investigació : Carine Graff,animadora de la xarxa AVEC,el 24/03/03.

ÀMBIT TERRITORIALD’APLICACIÓ DEL’EXPERIÈNCIA:

País : França.Regió : Rhône-Alpes.

CLASSIFICACIÓ DE LES EXPERIÈNCIES :

Diversificació, venda col·lec-tiva.

L’objectiu de l’experiència ésla constitució d’un lloc d’inter-canvi d’informacions entre elspunts de venda col·lectius, elreconeixement de la vendacol·lectiva com una pràctica devenda directa i l’elaboració depropostes adaptades al desen-volupament d’aquesta activitat,especialment en els aspectesjurídics, fiscals i sanitaris.

GÈNESIDE L’EXPERIÈNCIA:

Creada el 1999, l’AVCP va esdevenir l’AVEC el 1994 i actualmentcompta amb 20 punts de venda afiliats a Rhône-Alpes.

El 1978, vuit agricultors joves de l’oest de Lyon es van unir per crearUNIFERME, el primer punt de venda col·lectiu. La idea té èmuls i, el1990, vuit botigues decideixen unir-se en el si d’una estructura comu-na : l’ACVP (Agricultors en Venda Col·lectiva de Productes) que esde-vindrà l’AVEC a partir del 1994 (Agricultors en Venda Col·lectivaDirecta). Comencen les gestions al Ministeri d’Agricultura per enqua-drar legislativament aquest nou tipus de venda. El text de la llei apa-reix el 1997 i això condueix la xarxa a dotar-se d’una Carta.

El 2002, l’AVEC agrupa 20 punts de venda a la regió Rhône-Alpes i185 explotacions agrícoles. El concepte continua desenvolupant-se iinteressa cada vegada més persones (AVEC afecta aproximadament unde cada dos punts col·lectius a Rhône-Alpes).A partir d’aleshores l’ex-periència de la xarxa AVEC Rhône-Alpes sedueix diverses regions.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Organització de jornades de formació entre productors ; Accions de promoció col·lectiva ; publicació d’un butlletí infor-matiu i de documents sobre els punts de venda col·lectius ;

Organització de trobades entre productors i consumidors. Eltema de la darrera reunió : la venda directa i la confiança delconsumidor ; la propera tractarà de la utilització dels OGM en elsproductes de granja.

Reflexió sobre l’elaboració de normes sanitàries i dels plecs decondicions dels productes a la venda.

Agrupats gràcies a la xarxa AVEC (Agricultors en Venda Col·lec-tiva Directa), tots els punts de venda tenen una Carta comuna ;entre les regles que s’han de respectar hi figura la presènciacontínua al punt de venda d’un dels agricultors afiliats (propie-tari, associat o simplement afiliat amb drets d’entrada). Els pro-ductes posats a la venda han d’haver estat produïts i transfor-mats obligatòriament per l’agricultor afiliat, però aquest no estàobligat a comercialitzar tota la seva producció en el marc de labotiga col·lectiva. Les zones de producció i els noms dels agri-cultors són esmentats a cada producte i en un cartell que s’exhi-beix a la botiga.R

hône

-Alp

es26

AVEC – RHÔNE-ALPESAgricultors en venda a col.lectiva directa a Rhone-Alpes

A més de les obligacions de presència a labotiga i la inversió inicial efectuada pel grupd’associats (entre 7600 € i 152000 € perlocal), l’agricultor també ha de participar enun bon nombre de tasques col·lectives :comptabilitat, manteniment de la botiga,comunicació exterior, facturació, etc. I had’acceptar adaptar la seva producció al puntde venda. En efecte, el principi de la no-com-petència està ben vist.

El nombre de productors per punt de venda col·lectiu oscil·la entre4 i 15, amb un mínim de 4 participants. Es tracta de productors quetenien una producció principal i que posteriorment van afegir unanova producció, de la que fan la venda directa i que després esdevé laproducció principal, o bé de productors que sempre han venut direc-tament la seva producció principal.

La xifra de negoci de les botigues oscil·la entre 65000 € i 2 M€ perany, sense oblidar que els agricultors que tenen altres circuits decomercialització no viuen únicament dels punts de venda. Els pro-ductes posats a la venda són bastant variats, amb un predomini de laxarcuteria (23 % de la xifra de negoci), l’aviram 20 %, la verdura 15 %,la fruita 10 %, els formatges de vaca 10 %, els formatges de cabra,

conill, mel…Els punts de venda són variats. Així, en el si de

la xarxa Rhône-Alpes hi ha punts de venda turís-tics, punts de venda de proximitat (al centre de laciutat o al costat de grans superfícies), i punts devenda al medi rural.

AVEC Rhône-Alpes és una associació segons laLlei 1901. Cada punt de venda té veu al conselld’administració. Els productors es trobaran en el si

de diverses comissions segons les seves preferències (Comissió Futur,Comissió Saber fer, Comissió Comunicació, Comissió Control,Comissió Promoció Col·lectiva).

LA COOPERACIÓ

La cooperació amb els organismes de desenvolupament agrícoles(cambres agràries) varia segons les províncies ; el suport tècnic pot seraportat directament per l’AVEC (és el cas de l’aviram), però també pelsorganismes de desenvolupament i les empreses. AVEC és membre del’Associació Aliança Rhône-Alpes, que aplega diverses associacions

ecològiques (FRAPNA, CORABIO), pageses (Confederació Pagesa,ARDEAR) i de consumidors (Federació Léo Lagrange).

AVEC és cofundadora de la Federació Nacional de les Associacionsde Productors Grangers, que és especialment activa a Rhône-Alpes alsud-est de França.

BENEFICIARIS :

Aproximadament 200 productors en 20 botigues col·lectives.

EFECTES ESPERATS

Gràcies al treball de l’AVEC la venda directa col·lectiva ha estatreconeguda pel Ministeri d’Agricultura com una forma de vendadirecta. Un important treball ha permès realitzar una Carta.L’associació juga un paper important pel que fa a la formació i alsuport als seus membres, però també a l’ho-ra d’establir un diàleg amb els consumidors.

Gràcies a la Carta AVEC Rhône-Alpes, elspunts de venda ofereixen garanties alsconsumidors amb la presència d’un produc-tor a la botiga i amb la transparència pel quefa l’origen dels productes.

FINANÇAMENT

Quotes dels membres. Subvencions (Consell Regional, Fundacions…) Participació a la iniciativa comunitària EQUAL.

DOCUMENTACIÓ DISPONIBLE A L’ASSOCIACIÓ

Estudis : « Etat des lieux de la vente collective directe en Rhône-Alpes ».

« Vente collective directe : étude comparative des différentesstructures juridiques ».

Pàgina web : www.avec-rhone-alpes.org

Rhône-A

lpes27

ÀMBIT TERRITORIAL D’APLICACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

L’operació « De granja en granja » fou creada a la província deDrôme el 1993 pel CIVAM « Endavant Drôme dels Turons » ; s’ha estèsi el 2003 agrupa 10 comunitats i 22 províncies. Afecta aproximadament500 explotacions.

A Rhône-Alpes l’operació s’estén a 4 províncies : Archèche, Drôme,Loire i Rhône.

CLASSIFICACIÓ DEL’EXPERIÈNCIA

Visita d’explotacions, acollida,venda directa, intercanvisciutadans/agricultors.

GÈNESI

Aquesta operació, que va néixer el1993 a Drôme, permet als consumi-dors, habitants de zones rurals i agri-cultors, viatjar, aprendre i comunicar-se. En un principi, el CIVAM« Endavant Drôme dels Turons », queagrupava 30 agricultors, va definirquatre objectius :

Promoure els productes de lagranja i les activitats turístiques i agrí-

coles per tal de demostrar que poden donar vida a una explotació,explicant al públic el que són aquestes activitats.

Acostar el món urbà al món rural dient « nosaltres no ens mani-festem pels carrers sinó que obrim les nostres portes » i ensenyarallò que el públic no té costum de veure.

Crear i saber conservar una clientela susceptible de tornar per feruna part de les seves compres a les explotacions.

Afavorir el contacte i l’acollida proposant una visita guiada dels

tallers de transformació o de producció, ambaltres agricultors subministradors de serveisturístics.

Més enllà de les xifres, l’experiència de la Drôme haprovat que « França de Granja en Granja » participa enel desenvolupament durable del territori i en la valora-ció del patrimoni rural. Permet mostrar la multifuncio-nalitat de les explotacions agrícoles i de les activitatsrurals a partir de l’agricultura, i posar en evidència queser agricultor és una professió viva que requereixdiversos talents.

Les activitats proposades són : visita a l’explotació guiada perl’agricultor i la seva família ; degustació i venda de productes ; allotja-ment ; activitats diverses (passeigs a cavall, animacions pels nens…)

La periodicitat de la manifestació és anual, l’últim cap de setmanad’abril.

Els participants es refereixen a la Carta de l’operació, però també ala Carta de l’Agricultura Durable o a la Carta de Compromís delProductor Agrari.

EL PROMOTOR

La manifestació està organitzada per la FNCIVAM (FederacióNacional dels Centres d’Iniciativa per Valorar l’Agricultura i el MediRural). Els CIVAM són associacions « l’objectiu de les quals és el demantenir el camp viu i acollidor per un desenvolupament durable isolidari ». La xarxa CIVAM és un organisme de promoció i de desen-volupament agrícola reconegut pel Ministeri d’Agricultura. A Françaexisteixen 700 grups locals que agrupen aproximadament 40000 afi-liats.

LA COOPERACIÓ

La FNCIVAM forma part del pol nacional INPACT (Iniciatives Peruna Agricultura Ciutadana i Territorial) així com l’AFIP (Associació deFormació i d’Informació Pel desenvolupament d’iniciatives rurals),R

hône

-Alp

es28

FRANÇAde Granja en Granja (a Rhône-Alpes)

l’Inter Associacions de FormacióCol·lectiva per la Gestió, laFederació Nacional de lesAssociacions de ProductorsAgraris, la Federació Nacional del’Agricultura Biològica, laFederació Associativa pelDesenvolupament de l’OcupacióAgrícola i Rural i la Xarxad’Agricultura Durable.

L’IMPACTE DE L’ACCIÓ:

L’operació intervé en set punts principals :

La promoció dels productes de granja– Identificar la traçablitat dels productes ;– Crear un vincle directe productor-consumidor ;– Reconèixer les qualitats d’aquests productes per la salut.

La valoració del territori rural– Posar en relació els agricultors amb d’altres agricultors– Posar en relació els agricultors amb altres actors turístics ;– Descobrir la globalitat d’un territori a través dels productes

i serveis de la seva agricultura.– Crear un flux turístic mitjançant la relació producte de qua-

litat- territori L’ocupació

– Creació de riquesa i d’activitats en el territori pels efectes quecomporta l’operació ; desenvolupament d’activitats innovadores ; ins-tal·lació progressiva d’agricultors participants ; millora de la qualitatde vida dels agricultors ; noves vocacions agrícoles.

– El desenvolupament cultural– Creació de vincles entre pagesos, artistes i artesans ;– Preservació de les habilitats locals ;– Transferència de competències ;– Perspectiva multisensorial d’un patrimoni rural, « La

Granja ». Les relacions camp-ciutat

– Presentació d’altres referències socials als habitants de leszones urbanes ;

– Descobriment d’una activitat econòmica que permet viureuna família fora de l’esquema econòmic clàssic ;

– Creació de suports pedagògics pels nens i per les escoles

(creació d’estudis del medi en el ter-ritori).

El medi ambient i la preservació del patri-moni– Mantenir les explotacions permetent el

manteniment del paisatge i del patrimo-ni local ; reconèixer la multifuncionalitatde l’agricultor ;

– Promoure la Carta del productor de granja (Dijon, 1998) que esti-pula que els participants es comprometen a treballar des d’unaperspectiva d’agricultura durable que respecti el medi ambient.

La formació– Programa que permet als agricultors d’informar-se per instruir-se

i formar a la vegada, impuls pel desenvolupament de l’individuen el seu territori ; curs per practicar l’acollida a la granja.


Els animadors responsables de l’operació participen en un curs queels permet precisar els criteris de l’agricultura durable amb la finalitatd’elaborar diagnòstics sobre la durabilitat de les explotacions. Elsresultats d’aquests diagnòstics seran comunicats als visitants mitjan-çant cartells exhibits durant l’acte.

La transferència de coneixements i habilitats del patrimoni agríco-la i rural, destinat en un primer moment a les persones d’aquest àmbit,i després, durant l’operació, al públic en general, és un element centralde l’operació.

Aquesta transferència de coneixements i de « savoir-faire » cap alpúblic en general durant l’operació, té per objectiu sensibilitzar elconsumidor en temes com « menjar millor = viure millor » i a respon-sabilitzar-lo en les seves compres.

La cooperació amb altres associacions, però també amb cambresconsulars, ja existeixen en algunes províncies i haurien de ser multi-plicades amb la finalitat que el desenvolupament rural en els territorisfos més eficaç i inserit sempre en el marc d’una dinàmica home-territori-projecte.

FONTS:

Documentació de la FNCIVAM i de la FRCIVAM Rhône-Alpes.

Pàgines web : www.defermeenferme.com, www.civam.org

Rhône-A

lpes29

30

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Les vacances a la granja constitueixen des de fa temps una fontcomplementària de rendes per les explotacions agrícoles de la SelvaNegra. Són sobretot famílies amb nens les que aprecien aquests allot-jaments de vacances. La majoria dels estiuejants venen d’altres regionsd’Alemanya.

Per què aquesta oferta hauria de limitar-se únicament a l’espai ger-manoparlant, mentres que la Selva Negra disposa d’una gran reputa-ció a tot el món? És aquesta reflexió la que ha incitat 23 arrendatàriesd’aquests llocs del cantó de Schwarzwald-Baar a associar-se per ges-

tionar els seus allotjamentsde manera professional i aadreçar-se a una clientelainternacional. Internet ofe-reix en aquest aspecte la pos-sibilitat de adreçar-se encaramés a hostes estrangers i amillorar la rendibilitat delsallotjaments.

Per aconseguir aquestobjectiu, els propietaris delsallotjaments han participat auna formació que proposaels temes següents : l’ús del’ordinador, navegar perinternet, recordar i aprofun-dir els coneixements d’an-glès pel que fa al turisme, i

també la creació de pàgines web. Per completar la formació, s’hareflexionat per saber si les ofertes de vacances s’adapten als desitjos icostums dels hostes angloparlants.

Aquesta formació s’ha beneficiat d’un recolzament financer en elmarc del programa de promoció « Mesures innovadores per les donesa l’espai rural » amb els fons del 2n programa de recolzament de lapolítica agrícola comuna. L’objectiu d’aquest programa és incitar lesdones que treballen en l’agricultura o en el medi rural a elaborar novesidees i nous conceptes per tal de garantir o descobrir noves fonts d’in-gressos que permetin un desenvolupament que integri l’espai rural. Elque es pretén és fomentar mesures de qualificació amb l’objectiu decrear ingressos mixtos o alternatius, promoure ajudes per la creaciód’activitats independents i per l’exploració de noves possibilitats defeina així com promoure ajudes per les despeses de personal i d’equi-pament incloent-hi la qualificació i el desenvolupament d’organitza-cions que es comuniquen gràcies ales dones en l’espai rural.

TERRENY D’APLICACIÓDEL PROJECTE

País : Alemanya.Regió : Baden-Württemberg.

DESCRIPCIÓ DELTERRITORI :

Actualment a Baden-Württemberg hi ha uns 10,5milions d’habitants en una super-ficie de 35751 km2. Representenmés o menys el 13 % de la pobla-ció d’Alemanya. La densitat mitja-na és de 286 habitants/km2. Els espais rurals cobreixen gairebé els tresquarts de la superfície del Land. Aproximadament el 42 % de la pobla-ció viu en els espais rurals i el 37 % dels actius hi treballen.

Bad

e-W

ürte

nber

g

TOURISTS-ON-FARMSVacances a la granja de la Selva Negra internacional

Pel que fa a l’estructura dels espais rurals a Baden-Württemberg, laxarxa de ciutats petites i mitjanes, que garanteix un mínim de llocs detreball i d’infraestructures, és d’importància capital. En nombrosesregions del Land, aquestes ciutats constitueixen el centre econòmic ifuncional d’un espai que presenta un caràcter rural i agrícola, pobre enllocs de treball i infraestructures pròpies. Una gran part de la poblacióque viu a l’espai rural troba feina en aquestes ciutats. Es per això quehi ha un moviment quotidià cap a les nombroses empreses de les aglo-meracions. Això explica perquè avui en nombrosos cantons de caràcterrural, solament entre el 10 i el 17 % dels actius treballen en l’agricultu-ra (la mitjana nacional és de 6 %).

En el sector de l’agricultura, una gran part de les explotacions sónfamiliars i relativament petites, de tan sols 16 hectàrees de mitjana.Aproximadament un 60 % de les explotacions són les anomenadesannexes, és a dir, gran part de la seva renda familiar ve d’una activitatno agrícola. D’altra banda, gran part de l’agricultura del Land té difi-cultats degut a la naturalesa dels sòls i a un clima desfavorable. Mésdel 60 % de la superfície agrícola forma part de les zones desafavo-rides, el 44 % és zona verda.

Des del 1949, el nombre d’explotacions agrícoles ha disminuït, pas-sant de 324000 a menys de 100000. Malgrat les diferents mesuresd’ajuda, és difícil preveure la fi d’aquesta evolució negativa.Actualment, el 41 % dels propietaris d’explotacions superen els 55 anysi no tenen successor que pugui reprendre la granja. En els pròximsanys, s’espera que l’agricultura perdi més importància a Baden-Württemberg. El govern del Land fa tot el que està al seu abast per pre-servar els espais rurals com lloc de vida i economia i per a garantir« dans la mesure du possible » tant com sigui possible unes condicionsde vida equitatives a la població local. El Land és recolzat en les sevesgestions per la Unió Europea que participa directament a les diferentsmesures i programes en el marc de la seva estructura política. A més deles ajudes acordades en el marc del 2n programa de suport de la PAC,tres regions agrícoles han estat inscrites l’any 2000 al programa desuport per la iniciativa comunitària LEADER+.

CLASSIFICACIÓ DEL PROJECTE

Mesures de qualificació en els terrenys de la combinació de lesrendes i de les fonts de rendes alternatives.

Societat de la informació. Turisme.

ELABORACIÓ DEL PROJECTE

Inici del Projecte : 2001Fi del Projecte : 2002

Un cop reconegudes les seves activitats agrícoles, les 23 propietà-ries dels allotjaments han pogut beneficiar-se de les possibilitats queofereix o oferia el programa « Mesures innovadores per les dones al’espai rural » per realitzar els seus projectes. Amb aquesta finalitat, hacalgut fer una petició a les autoritats pertinents i a l’administració delLand. Aquesta petició conté, a més d’una descripció del projecte, unpla de costos i de finançament així com un concepte pedagògic amb elsobjectius, els continguts i els efectes esperats de la qualificació. En prin-cipi, les peticions són examinades i acceptades en un termini d’aproxi-madament 3 mesos.

COOPERADORS

No n’hi ha

UTILITAT DEL PROJECTE

L’organisme responsable del projecte és l’Associació « Gîtes ruralsa Forêt Noire » (« Allotjaments rurals a la Selva Negra ») creada espe-cialment amb aquesta finalitat. En el marc del Projecte, les 23 partici-pants han estat formades durant 40 sessions en els temes següents :

Curs de reforç d’anglès. Iniciació a les mentalitats angleses i americanes i al que s’esperapel que fa les vacances a la granja.

Administració professional (tractament de textos, correspondèn-cia en alemany i anglès)

Creació d’una plataforma d’internet comuna o d’una pròpiapàgina web pròpia.

31

Bade-W

ürtenberg

32FINANÇAMENT

Associació : 10 %Land: 45 %PAC: 45 %

OBJECTIUS FIXATS I ACONSEGUITS

El Projecte havia de permetre augmentar la utilització de les capa-citats dels allotjaments i millorar les rendes.

Una vegada vista l’evolució positiva de les reserves de« Rossnatur », es pot dir que s’han aconseguit els objectius fixats.

Objectius econòmics : Garantir l’ocupació a l’espai rural i aug-mentar la rendibilitat de les « Vacances a la granja ».

Objectius socials : afavorir una millor comprensió de les condi-cions de vida i de treball a l’espai rural.

Objectius ecològics : Turisme adaptat a les estructures rurals.

PAC – FACTOR DECISIU PER L’ACCIÓ

Gràcies a la quantia de 1,6 milions d’euros en total pels anys 2000-2006, el 2n programa de suport de la PAC aporta una contribuciónotable al suport de projectes innovadors de dones a l’espai rural i par-

ticipa així de manera significativa al desenvolupament integrat de l’es-pai rural a Baden-Wurttemberg.


Ministerium für Ernährung und ländlichen Raum Baden-Württemberg (Ministeri de l’Alimentació i de l’Espai RuralBaden-Württemberg)

Kernerplatz 1070182 StuttgartAlemanya

Cartells de l’exposició « Mesures innovadores per les dones » delMinisteri de l’Alimentació i de l’Espai Rural Baden-Württemberg

Pla de mesures i de desenvolupament Espai Rural del LandBaden-Württemberg.

Directiva del Ministeri de l’Alimentació i de l’Espai Rural per lapromoció de les mesures innovadores per les dones a l’espairural (IMF-RL).

Bad

e-W

ürte

nber

g

33

Bade-W

ürtenberg

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Els Alps Suabis, que són de mitjana muntanya, no és una regióturística de primera categoria com pot ser, per exemple, la SelvaNegra. Però es pot atreure els turistes amb idees innovadores.

« Rossantur » (naturalesa acavall) és el nom de la novaagència de viatges de ChristelErz, propietària d’una explota-ció agrícola. Passeja els seushostes per monts, per valls,amb quatre cavalls per la regióentre el riu Danubi, Fils iNeckar. La tartana amb totesles comoditats, fabricada amida, pot transportar fins a 12persones. És la propietària del’empresa, Christel Erz, qui téles regnes dels quatre cavallsrobustos de la Selva Negra.Proposa passeigs a peu d’undia o diversos dies per una

persona, per famílies o grups.

La senyora Erz no es contenta amb fer descobrir als clients la bel-lesa dels Alps Suabis que tenen cadenes de turons, valls seques i lesserres sembrades de ginesta. També proposa als seus hostes un nouritme imposat pels cavalls i la seva aparença mandrosa. El fet decavalcar lentament pels prats i els boscos fa oblidar als viatgers laprecipitació i l’estrès quotidià, els permet de retrobar-se i de tornara prendre consciència de les coses essencials de la vida.

Aquests circuits estan plens de sorpreses : des del concertd’orgue en una església de poble a la història i a les històries del

país i dels seus habitants, sense oblidar els albergs típics de la regió.Durant el trajecte, el cotxer explica moltes anècdotes i històries.Evidentment, els estiuejants també aprenen moltes coses sobrel’agricultura i la cria de cavalls. Passen la nit en hotels de bona cate-goria.

El projecte « Rossnatur » ha estat recolzat econòmicament en elmarc del programa de promoció « Mesures innovadores per lesdones a l’espai rural » amb el finançament del segon programa derecolzament de la política agrícola comuna. L’objectiu d’aquest pro-grama és incitar les dones que treballen enl’agricultura o en el medi rural a elaborarnoves idees i nous conceptes per tal de garan-tir o descobrir noves fonts de rendes que per-metin un desenvolupament que integri l’espairural. El que es busca és fomentar mesures dequalificació amb l’objectiu de :

crear rendes mixtes o alternatives. Promoure ajudes per la creació d’activi-tats independents i per l’exploració denoves possibilitats de feina.

Promoure ajudes per les despeses depersonal i d’equipament incloent la qua-lificació i el desenvolupament d’organit-zacions que estan comunicades per lesdones en l’espai rural.

TERRENY D’APLICACIÓ DEL PRO-JECTE

País : Alemanya.Regió : Baden-Württemberg.

DESCOBRIRla naturalesa dels Alps Suabis amb tartana

34

Bad

e-W

ürte

nber

gDESCRIPCIÓ DEL TERRITORI :

Actualment a Baden-Württemberg hi ha uns 10,5 milions d’habi-tants en una superficie de 35751 km2. Representen més o menys el13 % de la població d’Alemanya. La densitat mitjana és de 286 habi-tants/km2. Els espais rurals cobreixen gairebé els tres quarts de lasuperfície del Land. Aproximadament el 42 % de la població viu en elsespais rurals i el 37 % dels actius hi treballen.

Pel que fa a l’estructura dels espais rurals a Baden-Württemberg, laxarxa de ciutats petites i mitjanes, que garanteix un mínim de llocs detreball i d’infraestructures, és d’importància capital. En nombrosesregions del Land, aquestes ciutats constitueixen el centre econòmic ifuncional d’un espai que presenta un caràcter rural i agrícola, pobre enllocs de treball i infraestructures pròpies. Una gran part de la poblacióque viu a l’espai rural troba feina en aquestes ciutats. Es per això quehi ha un moviment quotidià cap a les nombroses empreses de les aglo-meracions. Això explica perquè avui en nombrosos cantons de caràc-ter rural, solament entre el 10 i el 17 % dels actius treballen en l’agri-cultura (la mitjana nacional és de 6 %).

En el sector del’agricultura, una granpart de les explota-cions són familiars irelativament petites,de tan sols 16 hectà-rees de mitjana.Aproximadament un60 % de les explota-cions són les anome-nades annexes, és adir, gran part de laseva renda familiar ved’una activitat noagrícola. D’altrabanda, gran part de

l’agricultura del Land té dificultats degut a la naturalesa dels sòls i aun clima desfavorable. Més del 60 % de la superfície agrícola formapart de les zones desafavorides, el 44 % és zona verda.

Des del 1949, el nombre d’explotacions agrícoles ha disminuït, pas-sant de 324000 a menys de 100000. Malgrat les diferents mesuresd’ajuda, és difícil preveure la fi d’aquesta evolució negativa.Actualment, el 41 % dels propietaris d’explotacions superen els 55anys i no tenen successor que pugui reprendre la granja. En elspròxims anys, s’espera que l’agricultura perdi més importància aBaden-Württemberg. El govern del Land fa tot el que està al seu abastper preservar els espais rurals com lloc de vida i economia i per agarantir « dans la mesure du possible » tant com sigui possible unescondicions de vida equitatives a la població local. El Land és recolzaten les seves gestions per la Unió Europea que participa directament ales diferents mesures i programes en el marc de la seva estructura polí-tica. A més de les ajudes acordades en el marc del 2n programa desuport de la PAC, tres regions agrícoles han estat inscrites l’any 2000 alprograma de suport per la iniciativa comunitària LEADER+.

CLASSIFICACIÓ DEL PROJECTE

Ajudes per la creació d’activitats independents i exploració denoves possibilitats d’ocupació.

Turisme.

ELABORACIÓ DEL PROJECTE

Inici del projecte : tardor del 2001.

Un cop l’activitat agrícola de la senyora Christel Erz ha estat reco-neguda, aquesta ha pogut beneficiar-se de les possibilitats que ofereixel programa « Mesures innovadores per les dones a l’espai rural » perrealitzar el seu projecte. Amb aquesta finalitat, ha calgut fer una peti-ció a les autoritats pertinents, a l’administració del Land, que té, a mésd’una descripció del projecte, un pla de costos i de finançament, aixícom els documents que atesten una qualificació professional i unconcepte d’empresa. Aquest concepte d’empresa inclou una anàlisi delmercat i dels contractes de lloguer de granges i d’usdefruit. En princi-pi, les peticions són examinades i acceptades en un termini d’aproxi-madament 3 mesos.

COLLABORADORS

No n’hi ha

35

Bade-W

ürtenbergUTILITAT DEL PROJECTE

La responsable del projecte és la senyora Christel Erz, diplomadaen economia familiar i tècnica en agricultura

FINANÇAMENT

Cost global del Projecte : 20000 € 100 %Participació del Land : 5000 € 25 %Participació PAC : 5000 € 25 %

OBJECTIUS FIXATS I ACONSEGUITS

El Projecte havia de garantir una feina, crear-ne 1’5 i millorar lesrendes de la família.

Donat que les reserves de « Rossnatur » han tingut una evoluciópositiva, es pot dir que s’han aconseguit els objectius fixats.

Objectius econòmics :Garantir i crear ocupa-ció a l’espai rural

Objectius socials : facili-tar una millor compren-sió de les condicions devida i de treball i delsproblemes a l’espai ruralals clients de la ciutat.

Objectius ecològics :Promoció del « Turismemoderat ».


Ministerium für Ernährung und ländlichen Raum Baden-Württemberg (Ministeri de l’Alimentació i de l’Espai RuralBade-Wurtemberg)

Kernerplatz 1070182 StuttgartAlemanya

Cartells de l’exposició « Mesures innovadores per les dones » delMinisteri de l’Alimentació i de l’Espai Rural Bade-Wurtemberg

Pla de mesures i de desenvolupament « Espai Rural del LandBade-Wurtemberg ».

Directiva del Ministeri de l’Alimentació i de l’Espai Rural per lapromoció de les mesures innovadores per les dones a l’espairural (IMF-RL).

35

Brochure composée par Fabien ForestaPublications de l’Université de Saint-Étienne

Achevé d’imprimersur les presses de l’Imprimerie Reboul

IMPRIMÉ EN FRANCE

polÍtica agrÍcola comuna 1 desenvolupament …ruralcat.gencat.cat › migracio_resources ›...

Documents