mesura de govern pla de construcciÓ de noves … · aquesta mesura de govern i el document que...

MESURA DE GOVERN

PLA DE CONSTRUCCIÓ DE NOVES ESCOLES BRESSOL DE BARCELONA

El context i la priorització dels nous centres

Plenari, 29 d’abril de 2016

PLA DE CONSTRUCCIÓ DE NOVES ESCOLES BRESSOL DE BARCELONA 1

PRESENTACIÓ

Les escoles bressol imparteixen el primer cicle d’educació infantil, de caràcter no obligatori,

adreçat a nens i nenes d’edats compreses entre els 4 mesos i els 3 anys. L'escolarització dels

infants d'aquestes edats compleix una funció educativa clau durant els primers anys de vida, ja

que aporta elements d'aprenentatge per al desenvolupament personal.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat en les darreres dècades la creació, amb la participació

també de la societat civil, i extensió d’una xarxa municipal d’escoles bressol que compleixen

amb una funció social, cultural i educadora de llarga tradició a la ciutat. Una xarxa que avui està

formada per 97 Escoles, presents a tots els Districtes de la ciutat, i amb un reconegut prestigi

per la seva qualitat educativa. Una oferta pública municipal que conviu amb la de centres

privats, que es complementen i donen servei a una part significativa de la població infantil de la

ciutat.

Tot i així, la forta demanda social d’aquests serveis educatius, fa que l’oferta sigui encara

insuficient, malgrat el progressiu creixement de la xarxa pública.

Per aquest motiu, l’actual equip de govern vol donar un nou impuls a la creació de noves

Escoles Bressol municipals. Aquesta Mesura de Govern i el document que l’acompanya

serveixen per contextualitzar el marc legal i el model educatiu municipal, així con els factors

demogràfics (població i projeccions) i socials (nivells de renda, bonificacions) d’aquest sector. A

la vegada, el document dóna informació sobre l’evolució i distribució actual de la xarxa i altres

indicadors.

Però l’apartat principal, com es deia, és la proposta de planificació de nous centres, amb la

decidida voluntat d’augmentar-los en aquest mandat. Aquesta planificació respon a un seguit

d’indicadors demogràfics, socials, i també d’ofert-demanda, combinats amb les possibilitats que

ofereix en el territori el planejament urbanístic.

Fruit d’aquests factors de priorització, la present Mesura de Govern planteja la creació de 10

noves Escoles Bressol municipals i l’ampliació d’una més, que suposaran la creació de

910 places, amb un increment net de 847 noves places, si es descompten trasllats o

ampliacions.

Aquesta planificació es complementarà, en breu, amb una proposta de creació de noves Espais

Familiars, un altre servei educatiu per a la franja 0-3 anys, que l’Ajuntament vol potenciar.


CONTINGUTS Presentació L’educació infantil a Barcelona 3

EL CONTEXT 1. Els aspectes demogràfics i socials 6

1.1 La població infantil de 0 a 2 anys 6 1.2 Les projeccions de població 9 1.3 La taxa d’escolarització 10 1.4 Els nivells de renda i les bonificacions 11

2. La xarxa d’escoles bressol municipals 15

2.1 Els equipaments i l’oferta de places 15 2.2 La distribució per districtes i barris 17 2.3 Els indicadors de qualitat i satisfacció ciutadana 18

LA PRIORITZACIÓ DELS NOUS CENTRES

4 . Les prioritats per barris 20

4.1 Els indicadors qualitatius aplicats 20 4.2 Els resultats de l’aplicació 22

5. Les prioritats per zones de nova planificació urbanística i barris d’atenció preferent 24 6. Proposta de planificació 25

6.1 Primera proposta i actuacions en curs 25 6.2 La inversió econòmica 26


L’EDUCACIÓ INFANTIL A BARCELONA

Un segle de compromís educatiu

A principis de segle XX, Barcelona assumeix la dignificació de l’escola pública suplint les mancances

de l’Estat i creant un model de sistema educatiu i pedagògic autònom. El compromís de l’Ajuntament

amb l’educació de la petita infància s’inicia més endavant, durant la segona República, quan es

creen els primers centres per atendre les necessitats socials i assistencials d’aleshores.

Les primeres “guarderies” precursores de les escoles bressol, apareixen a finals segle XIX als barris

de la ciutat on s’estableixen les primeres fàbriques –Sant Andreu, Sant Martí, Gràcia i Sants– , ja

que la incorporació de les dones al mercat de treball va crear la necessitat de deixar els fills i filles

en algun lloc durant les llargues jornades de feina.

És a l’any 1931 quan s’obre l’escola Mont Tàber, al districte de Ciutat Vella, la qual constitueix la

precursora de l’actual escola bressol. Durant la guerra i la postguerra, l’Ajuntament de Barcelona

continua la tasca de crear-ne de noves i millorar els centres de pàrvuls massificats, que aleshores

acollien infants de 2 a 6 anys amb una motivació social i sanitària.

Durant la dècada dels seixanta comencen a sorgir iniciatives sense afany de lucre promogudes per

parròquies, moviments veïnals i particulars per millorar la situació de l’escola per als infants a

Barcelona i plantejar un nou model educatiu. Les noves llars d’infants es constitueixen en

cooperatives que l’any 1973 s’apleguen en la Coordinadora d’Escoles Bressol, emmarcades en els

processos de renovació pedagògica que emergien.

A finals de la dècada dels setanta es crea el Patronat Municipal de Guarderies Infantils de

Barcelona, que aplega una quarantena d’escoles, i s’inicia un procés de reordenació dels criteris

educatius i de funcionament, alhora que s’apunta ja la necessitat de comptar amb una formació

universitària inicial i permanent per als i les educadores, que en molts casos eren puericultores,

ATS, jardineres d’infància, mestres, assistents socials, estudiants de magisteri o pedagogia...

Les iniciatives legislatives sorgides durant els anys següents a Espanya i Catalunya posen més en

valor l’etapa d’educació infantil, i des de l’Ajuntament de Barcelona s’aposta per incrementar

progressivament l’oferta pública en aquest cicle educatiu. És a partir de l’any 2002 que es produeix

el veritable creixement quantitatiu de la xarxa d’escoles bressol, quan l’Ajuntament i la Generalitat

signen un conveni de col·laboració que es tradueix en la creació de nous centres i l’ampliació del

nombre de places escolars.

EL CONTEXT LEGAL DE LES ESCOLES BRESSOL

L’any 1990 s’aprova a l’Estat espanyol la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu),

que reconeix per primer cop l’educació infantil de primer cicle (0 a 3 anys) com a etapa

plenament educativa.

L’any 2001, a Catalunya es promou una iniciativa legislativa popular perquè la Generalitat creï

una xarxa d’escoles bressol de titularitat pública i es disseny un mapa escolar per a tot el país.

Aquesta iniciativa (“Llars d’infants públiques per a tothom”) arriba al Parlament l’any 2002 i es

converteix en Llei l’any 2004, garantint la creació de 30.000 noves places d’escola bressol.


Una funció educativa i sociocultural

Les escoles bressol municipals assumeixen el caràcter plenament educatiu de l'etapa d'educació

infantil, oferint als infants un conjunt d'experiències educatives que promouen el seu

desenvolupament i aprenentatge.

Es defineixen com a escoles obertes a la participació de les famílies, i es constitueixen com a

context de convivència i de confiança mútua per a tota la comunitat educativa. Les famílies

participen tant en els aspectes de gestió com en les qüestions educatives, tot creant projectes de

centre amb uns trets d’identitat propis, i que relacionen el coneixement tècnic dels professionals amb

el saber de les famílies. Cada centre té previstos canals de relació per garantir aquest diàleg i la

col·laboració mútua.

Compleixen també una funció sociocultural, ja que contribueixen a conciliar la vida familiar i la vida

laboral, i tenen un caràcter inclusiu i integrador que fa de la diversitat i la convivència dels infants i

les famílies un factor que enriqueix l’escola i l’educació. A partir del contacte interpersonal, els nens i

nenes incorporen també els models i valors culturals, i adquireixen les habilitats socials i el

desenvolupament cognitiu que els cal per desenvolupar-se com a persones i ciutadans.

L’actuació dels educadors i educadores a l’escola es guia pel coneixement de l’etapa educativa i per

l’observació que forma part del procés d’avaluació dels infants, prenent com a referència les seves

capacitats i analitzant alhora les necessitats i interessos del grup. En aquest context, es treballa

també en l’organització dels espais perquè sigui a la mida de l’infant, afavoreixi l’autonomia, permeti

la descoberta de les pròpies capacitats i tingui en compte la diversitat de les necessitats.

Les escoles es relacionen amb els centres d'atenció primerenca, els serveis socials de zona, els

equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), els centres de recursos educatius per a

deficients auditius (CREDA) i altres serveis que atenen els infants amb necessitats educatives

significatives a fi de crear una xarxa de treball amb uns principis i estratègies d’actuació

compartides.

Cada escola bressol municipal elabora el seu Projecte educatiu, que valora les característiques del

context urbà on està situat el centre, i que es concreta en un conjunt de decisions relatives a

l’educació que es vol oferir als infants. El Projecte educatiu és, doncs, l’instrument que permet

ordenar i donar sentit a l’acció educativa, i les intervencions dels professionals del centre s’adeqüen

així a les possibilitats de cada infant.

ELS PRINCIPIS DEL MODEL EDUCATIU

Caràcter plenament educatiu de l’etapa d’educació infantil Espai obert a les famílies en un marc de confiança mútua Context d’experiències de creixement per als infants i els pares i mares Caràcter inclusiu i integrador que afavoreix la diversitat i la convivència


Espais pensats per a l’educació infantil

Els aspectes arquitectònics de les escoles bressol municipals fan part del model educatiu que s’hi

aplica. El programa municipal de construcció d’escoles bressol contempla, doncs, que els projectes

sorgeixin de la col·laboració entre els professionals del disseny i la construcció i els equips

pedagògics, potenciant el treball pedagògic aplicat a l’educació de la primera infància, i establint un

diàleg amb l’entorn immediat i amb el barri.

Actualment, la fórmula més habitual, que representa la meitat de les escoles bressol de

l'Ajuntament, és una escola construïda en planta baixa amb capacitat màxima per a uns noranta

infants distribuïts en sis aules. Aquestes aules estan orientades cap al sud o el sud-oest per aprofitar

al màxim la llum i la radiació solars, i en un terreny sense desnivells. L’escoles que no són de nova

construcció, sinó que estan situades en centres d’educació infantil i primària, en equipaments

públics o en edificis històrics, han exigit un esforç per trobar les solucions arquitectòniques més

idònies.

En general, però, la distribució de l'espai s'orienta cap a un entorn acollidor que satisfaci les

exigències de la legislació vigent i garanteixi l’aprofitament deficient e la superfície construïda,

d'acord amb els valors de la cultura de la sostenibilitat aplicats a la gestió eficient de l’energia i els

recursos naturals. L'organització i moblament dels espais interiors i del pati de jocs també segueixen

aquestes prescripcions i n'inclouen d'altres directament relacionades amb les necessitats educatives

dels infants, com la seguretat, l'accessibilitat, la visibilitat, la intercomunicació, la flexibilitat i

l'adaptació.


EL CONTEXT

1. ELS ASPECTES DEMOGRÀFICS I SOCIALS

1.1 La població infantil de 0 a 2 anys

La població de Barcelona de 0 a 3 anys era a 1 de gener de 2015 de 41.111 infants, xifra equivalent

a un 2,55% del total d’habitants de la ciutat (1.609.550).

Aquest percentatge no ha experimentat grans variacions en els darrers anys (entre 2,48% i 2,66%),

atès que la piràmide d’edats s’ha mantingut força estable en valors relatius, tot i que amb algunes

petites oscil·lacions. Els anys 2010 i 2011 van ser els que van tenir el percentatge més elevat,

2,66%, amb un valor absolut de poc més de 43.000 infants.

Per districtes, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí i Sant Andreu eren els que tenien més població de 0 a

3 anys, en termes relatius (2,86%, 2,74% i 2,72%, respectivament), mentre que Ciutat Vella,

l’Eixample i Horta-Guinardó els que menys (2,36%, 2,38% i 2,40%, respectivament. En valors

absoluts, Sant Martí i l’Eixample eren els que més població tenien (6.423 i 6.283, respectivament),

mentre que Les Corts i Ciutat Vella els que menys (2.003 i 2.370, respectivament).

Sobre el total de població de 0 a 3 anys, Sant Martí i l’Eixample eren els districtes amb més infants

en termes relatius (15,6% i 15,3%, respectivament), mentre que Les Corts i Ciutat Vella els que

menys (4,9% i 5,8%, respectivament). Figura 1. PIRÀMIDE D’EDATS DE BARCELONA (2015)

Font: Estadística. Ajuntament de Barcelona


Figura 2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA DE 0 A 3 ANYS (2003-2015)

2003 2005 2008 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0-1 anys 13.250 14.018 14.000 14.128 14.290 13.782 12.592 13.206 13.727 1-2 anys 12.961 13.715 14.249 14.900 14.257 14.444 14.224 14.026 13.723 2-3 anys 13.059 13.333 13.763 14.009 14.479 13.953 13.975 13.972 13.661 Total 39.270 41.066 42.012 43.037 43.026 42.179 40.791 41.204 41.111 % població BCN 2,48% 2,58% 2,60% 2,66% 2,66% 2,60% 2,53% 2,57% 2,55%


Figura 3. POBLACIÓ TOTAL DE BARCELONA I DE 0-3 ANYS, PER DISTRICTES (2015)

Població total Població 0-2 anys % sobre total ciutat % sobre total districte

1 - Ciutat Vella 100.227 2.370 5,76% 2,36% 2 - Eixample 263.991 6.283 15,28% 2,38%

3 - Sants-Montjuïc 181.307 4.450 10,82% 2,45% 4 - Les Corts 81.694 2.003 4,87% 2,45% 5 - Sarrià-St. Gervasi 147.502 4.219 10,26% 2,86% 6 - Gràcia 120.676 3.107 7,56% 2,57% 7 - Horta-Guinardó 167.318 4.022 9,78% 2,40% 8 - Nou Barris 165.404 4.220 10,26% 2,55% 9 - Sant Andreu 147.307 4.014 9,76% 2,72% 10 - Sant Martí 234.124 6.423 15,62% 2,74% Total 1.609.550 41.111 100% 2,55%


Figura 4. POBLACIÓ DE BARCELONA DE 0 A 3 ANYS, PER EDATS I PER DISTRICTES (2015)

0-1 any 1-2 anys 2-3 anys

1 - Ciutat Vella 793 (5,78%) 814 (5,93%) 763 (5,58%) 2 - Eixample 2.245 (16,35%) 2.032 (14,81%) 2.006 (14,68%) 3 - Sants-Montjuïc 1.516 (11,04%) 1.497 (10,91%) 1.437 (10,52%) 4 - Les Corts 669 (4,87%) 667 (4,86%) 667 (4,88%) 5 - Sarrià-St. Gervasi 1.329 (9,68%) 1.405 (10,24%) 1.485 (10,87%) 6 - Gràcia 1.062 (7,73%) 1.017 (7,80%) 1.028 (7,52%) 7 - Horta-Guinardó 1.275 (9,29%) 1.360 (9,91%) 1.387 (10,15%) 8 - Nou Barris 1.381 (10,06%) 1.396 (10,17%) 1.443 (10,56%) 9 - Sant Andreu 1.303 (9,49%) 1.387 (10,11%) 1.324 (9,69%) 10 - Sant Martí 2.154 (15,69%) 2.148 (15,65%) 2.121 (15,52%) Total 13.727 (100%) 13.723 (100%) 13.661 (100%) % sobre total 0-3 anys 33,39% 33,38% 33,23%


Figura 5. PERCENTATGE DE POBLACIÓ DE 0-3 ANYS SOBRE EL TOTAL DE BARCELONA, PER DISTRICTES (2015)



Figura 6. POBLACIÓ TOTAL, DE 0-3 ANYS, DE 25-34 ANYS I NAIXEMENTS, PER BARRIS (2014) Marcats els 15 barris amb més població 0-3 i naixements (en percentatge) Taula amb dades de 2014, ja que han estat les utilitzades per a calcular la priorització dels nous centres (capítols 4 i 5)

Població total (2014)

Població 0-2 (2014) % districte

Naixements (2014) % total

Població 25-34 * (2014) % districte

1 – Raval 47.489 1.341 (2,82%) 426 (3,18%) 10.417 (21,94%) 2 – Barri Gòtic 15.734 284 (1,81%) 97 (0,72%) 3.937 (25,02%) 3 – Barceloneta 15.104 299 (1,98%) 89 (0,66%) 3.142 (20,80%) 4 – Sant Pere… i la Ribera 22.358 505 (2,26%) 167 (1,25%) 5.374 (24,04%)

5 – Fort Pienc 31.494 738 (2,34%) 258 (1,93%) 5.008 (15,90%) 6 – Sagrada Família 51.299 1.118 (2,18%) 433 (3,23%) 8.248 16,08%) 7 – Dreta de l’Eixample 43.340 1.098 (2,53%) 352 (2,63%) 6.785 (15,65%) 8 – Antiga Esquerra Eixample 41.717 961 (2,30%) 330 (2,46%) 7.117 (17,06%) 9 – Nova Esquerra Eixample 57.619 1.276 (2,14%) 447 (3,33%) 9.403 (16,32%) 10 – Sant Antoni 38.096 882 (2,31%) 294 (2,19%) 6.288 (16,51%)

11 – Poble Sec 40.278 1.032 (2,56%) 358 (2,67%) 7.445 (18,48%) 12 – Marina Prat Vermell 1.144 31 (2,71%) 12 (0,09%) 172 (15,03%) 13 – Marina del Port 30.047 792 (2,64%) 232 (1,73%) 3.699 (12,31%) 14 – Font de la Guatlla 10.309 203 (1,97%) 73 (0,54%) 1.659 (16,09%) 15 – Hostafrancs 15.666 407 (2,60%) 156 (1,16%) 2.778 (17,73%) 16 – Bordeta 18.398 429 (2,33%) 147 (1,10%) 2.692 (14,63%) 17 – Sants-Badal 24.128 554 (2,29%) 181 (1,35%) 3.759 (15,58%) 18 – Sants 40.854 1.030 (2,52%) 355 (2,65%) 6.728 (16,47%)

19 – Les Corts 45.984 1.101 (2,39%) 339 (2,53%) 6.245 (13,58%) 20 – Maternitat i Sant Ramon 23.564 583 (2,47%) 184 (1,38%) 3.321 (14,09%) 21 – Pedralbes 11.652 255 (2,19%) 79 (0,59%) 1.298 (11,14%)

22 – Vallvidrera, Tibid., Planes 4.514 149 (3,30%) 40 (0,30%) 451 (10,00%) 23 – Sarrià 24.523 826 (3,39%) 258 (1,92%) 2.676 (10,91%) 24 – Les Tres Torres 16.161 503 (3,11%) 141 (1,05%) 1.650 (10,21%) 25 – Sant Gervasi – Bonanova 24.926 699 (2,80%) 220 (1,64%) 2.815 (11,29%) 26 – Sant Gervasi – Galvany 46.466 1.221 (2,63%) 386 (2,88%) 5.474 (11,78%) 27 – Putxet i El Farró 29.171 810 (2,78%) 227 (1,69%) 4.203 (14,41%)

28 – Vallcarca i Penitents 15.413 428 (2,78%) 13 (0,10%) 2.029 (13,16%) 29 – El Coll 7.203 192 (2,66%) 78 (0,58%) 976 (13,55%) 30 – La Salut 13.166 327 (2,48%) 98 (0,73%) 1.959 (14,88%) 31 – Vila de Gracìa 50.485 1.378 (2,73%) 453 (3,38%) 9.755 (19,32%) 32 – Grassot i Gràcia Nova 34.043 797 (2,34%) 276 (2,06%) 5.088 (14,94%)

33 – Baix Guinardó 25.527 567 (2,22%) 196 (1,46%) 3.599 (14,10%) 34 – Can Baró 8.859 208 (2,35%) 71 (0,53%) 1.168 (13,18%) 35 – Guinardó 35.534 938 (2,64%) 297 (2,22%) 4.871 (13,71%) 36 – Font d’en Fargues 9.440 209 (2,21%) 71 (0,53%) 968 (10,25%) 37 – Carmel 31.659 819 (2,59%) 271 (2,02%) 4.314 (13,62%) 38 – Teixonera 11.435 286 (2,50%) 84 (0,63%) 1.507 (13,18%) 39 – Sant Genís dels Agudells 6.884 149 (2,16%) 39 (0,29%) 805 (11,69%) 40 – Montbau 5.047 98 (1,94%) 21 (0,16%) 512 (10,14%) 41 – Vall d’Hebron 5.490 113 (2,06%) 35 (0,26%) 543 (9,89%) 42 – La Clota 521 17 (3,26%) 10 (0,07%) 108 (20,73%) 43 – Horta 26.554 632 (2,38%) 187 (1,39%) 3.235 (12,18%)

44 – Vilapicina i Torre Llobeta 25.336 604 (2,38%) 177 (1,32%) 3.051 (12,04%) 45 – Porta 24.224 620 (2,60%) 200 (1,49%) 3.045 (12,57%) 46 – Turó de la Peira 15.466 442 (2,86%) 144 (1,07%) 2.077 (13,43%) 47 – Can Peguera 2.262 59 (2,61%) 21 (0,16%) 269 (11,89%) 48 – Guineueta 15.056 353 (2,34%) 92 (0,69%) 1.519 (10,09%) 49 – Canyelles 6.981 143 (2,05%) 46 (0,34%) 795 (11,39%) 50 - Roquetes 15.564 498 (3,20%) 131 (0,98%) 2.384 (15,32%) 51 – Verdun 12.112 332 (2,74%) 107 (0,80%) 1.744 (14,40%) 52 – La Prosperitat 26.089 651 (2,49%) 219 (1,63%) 3.327 (12,75%) 53 – Trinitat Nova 7.388 213 (2,88%) 66 (0,49%) 993 (13,44%) 54 – Torre Baró 2.547 93 (3,65%) 22 (0,16%) 347 (13,62%) 55 – Ciutat Meridiana 10.171 325 (3,19%) 120 (0,89%) 1.543 (15,17%) 56 – Vallbona 1.310 43 (3,28%) 20 (0,15%) 163 (12,44%)

57 – Trinitat Vella 10.241 390 (3,81%) 127 (0,95%) 1.561 (15,24%) 58 – Baró de Viver 2.481 67 (2,70%) 20 (0,16%) 331 (13,34%) 59 – Bon Pastor 12.670 430 (3,39%) 139 (1,04%) 1.590 (12,55%) 60 – Sant Andreu 56.269 1.543 (2,74%) 496 (3,70%) 7.217 (12,82%) 61 – La Sagrera 28.660 730 (2,55%) 259 (1,93%) 4.025 (14,04%) 62 – Congrés i Indians 13.921 367 (2,64%) 119 (0,89%) 1.726 (12,40%) 63 – Navas 21.741 503 (2,31%) 172 (1,28%) 2.757 (12,68%)

* Sector de la població amb major potencial de tenir fills


Població total (2014)

Població 0-2 (2014) % districte

Naixements (2014) % total

Població 25-34 * (2014) % districte

64 – Camp de l’Arpa 37.795 891 (2,36%) 324 (2,42%) 5.685 (15,04%) 65 – Clot 27.035 629 (2,33%) 190 (1,42%) 3.803 (14,07%) 66 – Parc i Llacuna Poblenou 14.613 381 (2,61%) 135 (1,01%) 2.514 (17,20%) 67 – Vila Olímpica 9.364 293 (3,13%) 90 (0,67%) 1.034 (11,04%) 68 – Poblenou 33.011 1.099 (3,33%) 352 (2,63%) 4.581 (13,88%) 69 – Diagonal Mar 13.156 632 (4,80%) 174 (1,30%) 1.834 (13,94%) 70 – Besòs i Maresme 22.829 631 (2,76%) 223 (1,66%) 3.538 (14,50%) 71 – Provençals 20.096 649 (3,23%) 210 (1,57%) 2.836 (14,11%) 72 – Sant Martí de Provençals 25.917 636 (2,45%) 201 (1,50%) 3.106 (11,98%) 73 – Verneda i la Pau 28.813 672 (2,33%) 201 (1,50%) 3.382 (11,74%)

Total 41.204 (2,57%) 13.396 (100%) (2013: 13.277)

236.998 (14,79%) (2013: 248.893)

* Sector de la població amb major potencial de tenir fills

1.2 Les projeccions de població

Segons les projeccions realitzades per l’institut d’Estadística de Catalunya1, en la que es plantegen

tres escenaris de futur, la població de Barcelona fins l’any 2026 experimentarà un creixement que

estarà entre les 15.000 i les 85.000 persones (excepte en un dels escenaris, en el que es produeix

un descens).

El descens de la natalitat i, especialment, un saldo migratori que es preveu que continuï sent de

signe negatiu a curt termini, marcaran l’evolució de la població en tot Catalunya. A curt termini, fins i

tot -l’any 2018-, es preveu que la població s’hagi reduït arreu.

La realitat, no obstant, està contradient de moment aquestes previsions, ja que l’any 2015 la

població estava per damunt de les plantejades en l’escenari “alt”. Concretament, el nombre

d’habitants era de 1.609.550, mentre que la previsió teòrica el situava en 1.588.612 (+23.000).

Figura 7. ESCENARIS D’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ TOTAL DE BARCELONA (2015-2026)

Baix Mitjà Alt

2015 1.554.571 1.571.065 1.586.612 2016 1.533.484 1.563.139 1.589.296 2017 1.515.616 1.559.112 1.595.995 2018 1.500.983 1.559.269 1.606.310 2019 1.489.542 1.561.631 1.617.359 2020 1.480.676 1.566.017 1.628.412 2021 1.474.405 1.571.770 1.638.840 2022 1.469.701 1.578.431 1.648.495 2023 1.466.299 1.585.927 1.656.745 2024 1.463.435 1.594.095 1.664.507 2025 1.460.837 1.602.604 1.671.813 2026 1.458.551 1.611.214 1.678.363

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Projeccions de població 2013-2051 (base 2013)

Amb relació al nombre d’infants situats en la franja d’edat de 0-3 anys, el valor de 2015 (41.111)

estava situat entre les previsions de l’escenari mitjà (40.673) i l’escenari alt (41.657). En els tres

escenaris, la xifra de nens i nens tendeix a la baixa fins aproximadament l’any 2022, moment a partir

del qual torna a incrementar-se.

1 Projeccions de població 2013-2051. IDESCAT. (http://www.idescat.cat/tema/proje)


Pel que fa al grup d’edat de 25 a 34 anys, la franja amb un major potencial reproductor, l’any 2015

tenia una població de 228.992 individus, xifra per damunt de l’escenari més alt de les projeccions de

l’Idescat (gairebé 6.000 persones). Si bé la tendència prevista és a la baixa en els propers anys,

potser es continua mantenint per damunt d’aquestes projeccions i, com a conseqüència, també el

nombre d’infants.

Figura 8. ESCENARIS D’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE 0-3 ANYS i DE 25-34 ANYS DE BARCELONA (2014-2026)

Baix Mitjà Alt

0-2 25-34 0-2 25-34 0-2 25-34

2015 39.366 212.666 40.673 218.141 41.657 222.765 2016 36.252 199.588 38.806 209.099 40.664 217.186 2017 33.860 188.739 37.643 202.199 40.389 213.149 2018 32.126 180.540 36.754 198.004 40.381 211.418

2019 30.717 174.628 36.126 195.488 40.463 210.866 2020 29.648 169.911 35.747 193.691 40.597 210.357 2021 28.807 166.715 35.585 192.737 40.756 210.085 2022 28.289 164.803 35.615 192.594 40.947 210.203 2023 27.961 164.180 35.788 193.394 41.152 210.660 2024 27.764 163.843 36.041 194.333 41.396 211.007 2025 27.642 164.290 36.350 195.947 41.687 211.955 2026 27.624 165.344 36.730 197.986 42.209 213.235

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Projeccions de població 2013-2051 (base 20

1.3 La taxa d’escolarització

El nombre d’infants de 0 a 2 anys escolaritzats el curs 2015-16 a les escoles bressol de Barcelona

és de 17.513, xifra que representa el 42,6% del total de població d’aquest grup d’edat (41.111

infants): 8.100 en escoles municipals (46,26%), 9.1002 en centres privats (51,97%) i 313 a les 5

escoles del Consorci d’Educació de Barcelona (0,77%).

La taxa d’escolarització de Barcelona se situava l’any 2014 per damunt de la mitjana d’Espanya

(33,5%) i de Catalunya (36,0%), i era lleugerament inferior a la de la ciutat de Madrid.

Figura 9. REPARTIMENT DELS NENS ESCOLARITZATS PER ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES I PRIVADES (2015)

Font: Consorci d’Educació de Barcelona / Institut d’Educació de Barcelona

2 Nombre aproximat, ja que encara no es disposa de les dades definitives del curs 2015-16.


Figura 10. COMPARACIÓ DE LA TAXA D’ESCOLARITZACIÓ DE BARCELONA AMB ALTRES TERRITORIS (2014)

Font: Consorci d’Educació de Barcelona / Institut d’Educació de Barcelona

1.4 El nivell de renda i les bonificacions

En aquests darrers anys, la renda mitjana de llars i famílies barcelonines s’ha vist reduïda des de

l’inici de la crisi per la feblesa de l’economia, la destrucció d’ocupació i l’augment de la pressió fiscal.

S’estima que la renda per càpita de Barcelona es va situar el 2013 en 18.700 €, el que suposa un

alentiment del ritme de descens en relació amb el trienni anterior

A grans trets, la distribució territorial de la renda dels barris és força estable, amb un perfil pel 2013

similar al d’anys anteriors. Una gran majoria ha obtingut valors semblants als d’anys anteriors, però

també hi ha barris on es registren alguns avanços o retrocessos significatius. El grup de població

amb rendes baixes ha passat de tenir el 21,7% al 41,8% de la població entre 2007 i 2013, agafant

espai a les rendes mitjanes.

En aquest sentit, doncs, l’augment de les desigualtats a Barcelona es produeix en un entorn global

de creixement de les diferències en la distribució de la renda i la riquesa, cosa que explica també

l’increment del nombre de famílies amb situacions econòmiques difícils que recorren també als

serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir bonificacions del preu públic de les escoles

bressol municipals.

L’Ajuntament de Aquestes bonificacions tenen diferents graus que s’apliquen en funció de cada cas:

del 90%, del 70%, del 50% o del 30%. El curs 2014-15 es van concedir 2.643 bonificacions, per un

import superior als 4,8 milions d’euros, quantitat que duplica l’atorgada el curs 2010-11. El nombre

de famílies ateses a les escoles bressol municipals amb un informe de serveis socials va ser de 991,

nombre que suposava un 21% del total de famílies matriculades.

Per districtes, Nou Barris i Ciutat Vella van ser els districtes en els que es van concedir més

bonificacions (58,1% i 46,7% de les sol·licitades), mentre que Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, els

que menys (8,2% i 10,4%, respectivament). En valors absoluts, Nou Barris, Sant Martí i Horta-

Guinardó són els que van tenir un nombre més elevat de bonificacions concedides (613, 457 i 370,

respectivament).


Figura 11. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE BONIFICACIONS DEL PREU PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15

A – 90% 390 636 824 959 1.114 B – 70% 503 684 806 776 850 C – 50% 374 279 389 350 364 D – 30% 113 290 370 328 315 Total 1.380 1.889 2.389 2.413 2.643 Import (€) 2.475.485 3.086.546 3.882.963 4.380.074 4.880.000

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15

Bonificacions 1.380 1.889 2.389 2.413 2.643

Inversió 2.475.485 3.086.546 3.882.963 4.380.074 4.880.000

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

Inve

rsió

econò

mic

a

No

mb

re d

e b

on

ifica

cio

ns

Font: Institut d’Educació de Barcelona

Figura 14. BONIFICACIONS CONCEDIDES, PER DISTRICTES (2014-15)

30% 50% 70% 90% Total % concedides

Ciutat Vella 17 23 68 135 244 46,7 Eixample 28 22 51 34 244 33,2 Sants-Montjuïc 35 43 117 145 340 37,8 Les Corts 14 6 10 5 35 10,4 Sarrià-Sant Gervasi 6 7 19 11 43 8,2 Gràcia 14 7 35 47 103 16,3 Horta-Guinardó 48 58 114 150 370 34,1 Nou Barris 46 71 151 345 613 58,1 Sant Andreu 33 41 124 105 303 33,5 Sant Martí 74 85 161 137 457 27,0 Total 315 364 850 1.114 2.643 31,5



Figura 12. POBLACIÓ TOTAL I RENDA FAMILIAR DISPONIBLE, PER BARRIS Marcats els 20 barris amb renda familiar més baixa El conjunt de la ciutat es considera base 100 (18.761 €/any)

DISTRICTE VII 77,7 (86,5 – 2007)

33 – Baix Guinardó 25.527 86,6 34 – Can Baró 8.859 77,4 35 – Guinardó 35.534 82,0 36 – Font d’en Fargues 9.440 102,0 37 – Carmel 31.659 56,6 38 – Teixonera 11.435 69,6 39 – Sant Genís dels Agudells 6.884 80,0 40 – Montbau 5.047 70,0 41 – Vall d’Hebron 5.490 86,9 42 – La Clota 521 90,1 43 – Horta 26.554 82,2

DISTRICTE VIII 53,7 (70,8 – 2007)

44 – Vilapicina i Torre Llobeta 25.336 64,0 45 – Porta 24.224 58,3 46 – Turó de la Peira 15.466 50,6 47 – Can Peguera 2.262 51,0 48 – Guineueta 15.056 56,0 49 – Canyelles 6.981 61,0 50 - Roquetes 15.564 50,8 51 – Verdun 12.112 50,8 52 – La Prosperitat 26.089 53,7 53 – Trinitat Nova 7.388 34,7 54 – Torre Baró 2.547 45,6 55 – Ciutat Meridiana 10.171 39,2 56 – Vallbona 1.310 39,9

DISTRICTE IX 73,0 (84,3 – 2007)

57 – Trinitat Vella 10.241 45,9 58 – Baró de Viver 2.481 60,5 59 – Bon Pastor 12.670 59,6 60 – Sant Andreu 56.269 76,6 61 – La Sagrera 28.660 74,9 62 – Congrés i Indians 13.921 72,7 63 – Navas 21.741 83,3

Població total 2014

Renda familiar 2014 [comparació 2007]

DISTRICTE I 79,7 (73,5 – 2007)

1 – Raval 47.489 65,9 2 – Barri Gòtic 15.734 98,5 3 – Barceloneta 15.104 84,5 4 – Sant Pere, Sta. Caterina i la Ribera 22.358 92,5

DISTRICTE II 115,9 (115,8 – 2007)

5 – Fort Pienc 31.494 104,5 6 – Sagrada Família 51.299 92,4 7 – Dreta de l’Eixample 43.340 165,3 8 – Antiga Esquerra Eixample 41.717 127,8 9 – Nova Esquerra Eixample 57.619 109,1 10 – Sant Antoni 38.096 97,8

DISTRICTE III 75,8 (82,5 – 2007)

11 – Poble Sec 40.278 66,3 12 – Marina Prat Vermell 1.144 39,4 13 – Marina del Port 30.047 72,0 14 – Font de la Guatlla 10.309 77,6 15 – Hostafrancs 15.666 76,8 16 – Bordeta 18.398 76,0 17 – Sants-Badal 24.128 79,6 18 – Sants 40.854 85,8

DISTRICTE IV 139,7 (138,6 – 2007)

19 – Les Corts 45.984 125,4 20 – Maternitat i Sant Ramon 23.564 112,6 21 – Pedralbes 11.652 251,7

DISTRICTE V 184,3 (178,7 – 2007)

22 – Vallvidrera, Tibidabo, Planes 4.514 162,8 23 – Sarrià 24.523 195,2 24 – Les Tres Torres 16.161 217,8 25 – Sant Gervasi – Bonanova 24.926 191,8 26 – Sant Gervasi – Galvany 46.466 192,1 27 – Putxet i El Farró 29.171 140,2

DISTRICTE VI 108,5 (104,6 – 2007)

28 – Vallcarca i Penitents 15.413 101,6 29 – El Coll 7.203 81,6 30 – La Salut 13.166 107,3 31 – Vila de Gracìa 50.485 118,1 32 – Camp Grassot i Gràcia Nova 34.043 103,7


DISTRICTE X 85,6 (87,7 – 2007)

64 – Camp de l’Arpa 37.795 80,9 65 – Clot 27.035 81,0 66 – Parc i Llacuna Poblenou 14.613 86,6 67 – Vila Olímpica 9.364 150,8 68 – Poblenou 33.011 95,4 69 – Diagonal Mar 13.156 168,8 70 – Besòs i Maresme 22.829 58,9 71 – Provençals 20.096 91,7 72 – Sant Martí de Provençals 25.917 67,6 73 – Verneda i la Pau 28.813 57,2

Font: Ajuntament de Barcelona

Figura 13. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (2014) Gabinet Tècnic de Programació

Departament d’Estudis i Programació barcelonaeconomia.bcn.cat

20

Ciutat Vella Les Corts Horta-Guinardó Sant Andreu

01 el Raval 19 les Corts 33 el Baix Guinardó 57 la Trinitat Vella 02 el Barri Gòtic 20 la Maternitat i San Ramon 34 Can Baró 58 Baró de Viver

03 la Barceloneta 21 Pedralbes 35 el Guinardó 59 el Bon Pastor 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

36 la Font d'en Fargues 60 Sant Andreu

Sarrià-Sant Gervasi 37 el Carmel 61 la Sagrera l'Eixample 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 38 la Teixonera 62 el Congrés i els Indians

05 el Fort Pienc 23 Sarrià 39 Sant Genís dels Agudells 63 Navas 06 la Sagrada Família 24 les Tres Torres 40 Montbau

07 la Dreta de L'Eixample 25 Sant Gervasi - La Bonanova 41 la Vall d'Hebron Sant Martí

08 l'Antiga Esquerra de l'Eixample 26 Sant Gervasi - Galvany 42 la Clota 64 Camp de l'Arpa del Clot

09 la Nova Esquerra de l'Eixample 27 el Putxet i el Farró 43 Horta 65 el Clot 10 Sant Antoni

66 el Parc i la Llacuna del Poblenou

Gràcia Nou Barris 67 la Vila Olímpica del Poblenou Sants-Montjuïc 28 Vallcarca i Penitents 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 68 el Poblenou

11 el Poble Sec 29 el Coll 45 Porta 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 12 la Marina del Prat Vermell 30 la Salut 46 el Turó de la Peira 70 el Besòs i el Maresme 13 la Marina de Port 31 la Vila de Gràcia 47 Can Peguera 71 Provençals del Poblenou 14 la Font de la Guatlla 32 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 48 la Guineueta 72 Sant Martí de Provençals

15 Hostafrancs

49 Canyelles 73 la Verneda i la Pau 16 la Bordeta

50 les Roquetes

17 Sants - Badal

51 Verdun 18 Sants

52 la Prosperitat

53 la Trinitat Nova

54 Torre Baró

55 Ciutat Meridiana

56 Vallbona

Renda Familiar Disponible per càpita Any 2012 (números índex. Base Barcelona = 100)

Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt Baixa (menys de 63)

Renda Familiar Disponible per càpita - Any 2012 Barris de Barcelona

Renda Familiar Disponible per càpita Any 2014 (números índex. Base Barcelona = 100)

Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt Baixa (menys de 63)

Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita - Any 2014

Barris de Barcelona

Mapa 1

Font: Barcelona Economia. Ajuntament de Barcelona.

Població total 2014

Renda familiar 2014 [comparació 2007]


2. LA XARXA D’ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

2.1 Els equipaments i l’oferta de places

L’Institut d’Educació Municipal de Barcelona compta amb una xarxa de 97 escoles bressol (94 de

gestió directa i 3 de gestió indirecta), amb una capacitat de 8.100 places. Aquesta xifra equival al

19,70% de la població infantil de 0-3 anys (41.111).

L’evolució en el nombre de centres ha experimentat un salt significatiu des de l’any 2001. De les 39

escoles del curs 2001-02 s’ha passat a les 97 actuals, és a dir, un increment del 240%. Pel que fa al

nombre de places, entre el cursos 2009-10 i 2015-16, l’augment ha estat del 90%, de 4.260 places a

8.100. El nombre total d’aules és actualment de 565.

De les 8.100 places de capacitat total, l’ocupació final del curs 2015-16 ha estat del 97,8% (7.922),

atès que hi ha escoles amb places vacants i grups tancats. Figura 15. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS I PLACES (2009/10-2015/16)

Font: Institut d’Educació de Barcelona Figura 16. OFERTA DE PLACES I DEMANDA

Curs 2014-15 Curs 2015-15

Places totals 7.940 8.100 Matrícula de continuïtat 3.798 3.769 Oferta de places procés preinscripció 4.142 4.331 Demanda 6.998 7.315 Places assignades 3.927 4.153 Demanda no atesa 3.071 3.162


Durant cada curs es produeixen baixes per diferents motius. El canvi de domicili i els motius

econòmics són les causes principals. El curs 2014-15, hi va haver 734 baixes, i aquestes dues raons

van representar el 19% i el 24%, respectivament.


Figura 17. MOTIU DE LES BAIXES (Curs 2014-15)

Font: Institut d’Educació de Barcelona Figura 18. MAPA D’ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS (2015)

Hi inclou també les 5 escoles del Consorci d’Educació de Barcelona.



2.2 La distribució per districtes i barris De les 97 escoles bressol municipals i 8.100 places totals, el districte de Sant Martí és el que

compta amb un major nombre, tant d’escoles com de places (17; 1.589), xifra que representa quasi

la cinquena part del total de places de la ciutat (19,6%). Horta-Guinardó (13; 1.050) i Nou Barris (13;

1.017) són els següents. Les Corts, per contra, és el districte amb menys centres i places (4; 316),

seguit del de Sarrià-Sant Gervasi (6; 500).

Si s’observa la mitjana de places per escola, que al conjunt de la ciutat és de 83,6, és el districte de

Sant Andreu el que presenta un valor més elevat, amb 94,1, seguit de Sant Andreu, amb 93,5, i

l’Eixample, amb 87,0. El valor mínim el trobem a Ciutat Vella, amb 67,6.

Pel que fa al nombre de places respecte la població infantil total, Horta-Guinardó, Sant Martí i Nou

Barris són els que tenen menys població per plaça (3,54; 4,04; 4,15, respectivament). L’Eixample i

Sarrià-Sant Gervasi són els que presenten els valors més elevats (9,03 i 8,44, respectivament).

Figura 19. REPARTIMENT DE LES PLACES DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS, PER DISTRICTES (Curs 2015-16)

Font: Institut d’Educació de Barcelona Figura 20. NOMBRE DE CENTRES I PLACES DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS, PER DISTRICTES (Curs 2015-16)

Escoles Places Ocupació final

1 - Ciutat Vella 7 (7,2%) 473 (5,84%) 473 2 - Eixample 8 (8,2%) 696 (8,59%) 696 3 - Sants-Montjuïc 11 (11,4%) 849 (10,48%) 827 (-22) 4 - Les Corts 4 (4,1%) 316 (3,90%) 315 (-1) 5 - Sarrià-St. Gervasi 6 (6,2%) 500 (6,17%) 493 (-7) 6 - Gràcia 8 (8,2%) 676 (8,34%) 676 7 - Horta-Guinardó 14 (14,5%) 1.137 (14,04%) 1.067 (-70) 8 - Nou Barris 13 (13,4%) 1.017 (12,56%) 968 (-49) 9 - Sant Andreu 9 (9,3%) 847 (10,46%) 833 (-14) 10 - Sant Martí 17 (17,5%) 1.589 (19,62%) 1.574 (-15) Total 97 8.100 (100%) 97,80%



2.3 Els indicadors de seguiment i qualitat

L’Institut d’Educació de Barcelona disposa d’una bateria d’indicadors d’avaluació i seguiment de la

gestió del servei que permetin determinar el nivell de qualitat de la xarxa d’escoles i valorar-ne les

tendències. Una mostra d’alguns d’aquests indicadors és la següent (dades de març de 2015):

Sobre la demanda i l’oferta de places

Percentatge de demanda de places atesa: 58%

Percentatge de places ofertes sobre el total de població infantil: 19%

Percentatge de famílies acollides amb necessitats de serveis socials amb informe respecte al

total de places ofertes: 13%

Sobre la percepció dels usuaris

Valoració global: 8,56

Instal·lacions i equipaments: 8,60

Informació rebuda: 8,59

Relació qualitat/preu: 8,00

Atenció general a l’infant: 8,84

Sobre la relació amb l’entorn

Eines tecnològiques. Centres 2.0: 0,7 (sobre 1)

Treball en xarxa amb altres centres educatius: 95%

Assistència dels pares i mares a les reunions: 83,8%

Figura 19. VALORACIÓ DE L’OFERTA I LA DEMANDA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS (2015)

% de demanda atesa

% places ofertes sobre població

infantil

% famílies acollides amb necessitats de

serveis socials

1 - Ciutat Vella 73% 18% 26% 2 - Eixample 26% 12% 4% 3 - Sants-Montjuïc 61% 19% 16% 4 - Les Corts 41% 17% 3% 5 - Sarrià-St. Gervasi 53% 12% 2% 6 - Gràcia 49% 19% 6% 7 - Horta-Guinardó 70% 26% 10% 8 - Nou Barris 87% 23% 28% 9 - Sant Andreu 27% 20% 10% 10 - Sant Martí 32% 25% 7% Total 58% 19% 13%



Figura 20. VALORACIÓ DE LA RELACIÓ AMB L’ENTORN DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS (2015)

Eines tecnològiques

Centres 2.0

Treball en xarxa amb altres centres

educatius

Assistència pares/mares a les

reunions

1 - Ciutat Vella 0,71 86% 74% 2 - Eixample 0,63 88% 87% 3 - Sants-Montjuïc 0,45 100% 83% 4 - Les Corts 1,00 100% 89% 5 - Sarrià-St. Gervasi 0,83 100% 87% 6 - Gràcia 0,86 86% 94% 7 - Horta-Guinardó 0,77 100% 84% 8 - Nou Barris 0,54 100% 77% 9 - Sant Andreu 0,67 89% 79% 10 - Sant Martí 0,71 100% 86% Total 0,7 95% 83,8%

Font: Institut d’Educació de Barcelona Figura 21. VALORACIÓ DE LA PERCEPCIÓ DELS USUARIS DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS (2015)

Valoració global

Instal·lacions Equipaments

Informació rebuda

Relació qualitat/preu

Atenció general a l’infant

1 - Ciutat Vella 8,54 8,42 8,80 8,23 8,89 2 - Eixample 8,82 8,91 8,89 8,55 9,11 3 - Sants-Montjuïc 8,54 8,57 8,76 7,80 8,76 4 - Les Corts 8,38 8,37 8,49 7,96 8,74 5 - Sarrià-St. Gervasi 8,75 8,82 8,69 8,47 9,01 6 - Gràcia 8,51 8,64 8,29 8,37 8,81 7 - Horta-Guinardó 8,60 8,60 8,73 7,71 8,98 8 - Nou Barris 8,55 8,50 8,52 7,73 8,73 9 - Sant Andreu 8,63 8,61 8,45 8,02 8,86 10 - Sant Martí 8,39 8,58 8,36 7,88 8,86 Total 8,56 8,60 8,59 8,00 8,84



LA PRIORITZACIÓ DELS NOUS CENTRES

4. LES PRIORITATS PER BARRIS I DISTRICTES

4.1 Els indicadors quantitatius aplicats

A l’hora de definir quina serà l’evolució de la demanda de places a les escoles bressol públiques i

quines prioritats territorials cal plantejar des dels serveis municipals, s’han de tenir en compte

diverses variables l’anàlisi transversal de les quals dóna una orientació força aproximada d’aquestes

necessitats futures.

Les sis variables o indicadors contemplats són les següents:

Població de 0 a 2 anys: Franja d’edat diana i potencials usuaris de les escoles bressol. La font

utilitzada és la web d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2014)

Nombre de naixements: La font utilitzada és la web d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona

(2014).

Demanda no atesa a les escoles bressol públiques (%): Demanda no atesa en el procés de

preinscripció i matrícula. És un indicador molt rellevant de l’interès de les famílies per obtenir una

plaça pública en primera instància. Per la seva importància, aquest indicador del comportament

oferta/demanda se li aplica la màxima puntuació, ja que el valor obtingut es multiplica per dos. La

font utilitzada és l’informe de preinscripció i matrícula del curs 2015-2016.

Població de 25 a 34 anys: Indicador del potencial reproductor d’aquesta franja d’edat, fent una

estimació de la mitjana de la taxa de reproducció. La font utilitzada també és la web d’estadística

de l’Ajuntament de Barcelona (2014).

Renda familiar disponible: Indicador teòric del nivell mitjà de renda per càpita obtingut a partir

de la situació laboral, la titulació acadèmica, l’evolució potencial del parc de turismes i preus del

mercat immobiliari de segona mà. La font utilitzada també és l’Informe de la distribució territorial

de la renda familiar per càpita de l’Ajuntament de Barcelona (2014).

Nombre de places i escoles: Total de centres i places públiques i privades de les escoles

bressol de cada barri. Les fonts utilitzades són les següents: per a les escoles i places públiques

(escoles bressol municipals i llars d’infants), la capacitat per al curs 2015-2016 segons l’Acord de

la Comissió Permanent del Consell de Direcció d’abril de 2015, per a les escoles i places

públiques (escoles bressol municipals i llars d’infants), capacitat per al curs 2015-2016.

Aquests 6 indicadors han estat calculats per a cadascun dels 73 barris de la ciutat a fi d’obtenir

valors que permetin comparar-los. Per a cada indicador, els barris s’han ordenat d’1 a 73, sent 1 la

màxima prioritat i 73 la mínima. La taula i gràfic següents defineixen les prioritats per a cada

indicador, així com l’ordre de prioritats resultant.


Figura 22. APLICACIÓ DELS INDICADORS DE VALORACIÓ, PER BARRIS 1 = máxima prioritat / 73 = mínima prioritat

Marcats en color verd els 10 primers barris prioritaris de cada indicador

Població 0-2

Naixements Renda Familiar Disponible

Demanda no atesa

Escoles i places

Població 25-34

DISTRICTE I – CIUTAT VELLA

1 – Raval 3 5 21 41 10 1

2 – Barri Gòtic 56 52 53 65 30 22

3 – Barceloneta 53 55 42 32 22 31

4 – Sant Pere… i la Ribera 37 38 50 52 47 14

DISTRICTE II - EIXAMPLE

5 – Fort Pienc 21 19 57 1 34 16

6 – Sagrada Família 6 4 49 16 29 4

7 – Dreta de l’Eixample 9 9 67 10 46 8

8 – Antiga Esquerra Eixample 12 12 63 3 32 7

9 – Nova Esquerra Eixample 4 3 59 4 43 3

10 – Sant Antoni 15 15 52 2 23 10

DISTRICTE III – SANTS-MONTJUÏC

11 – Poble Sec – Parc Monjuïc 10 7 22 36 14 5

12 – Marina Prat Vermell 72 72 3 50 73 71

13 – Marina del Port 20 21 26 53 40 25

14 – Font de la Guatlla 61 59 33 61 60 50

15 – Hostafrancs 45 39 31 17 5 38

16 – Bordeta 43 40 29 5 27 40

17 – Sants-Badal 36 34 34 8 12 24

18 – Sants 11 8 43 20 52 9

DISTRICTE IV – LES CORTS

19 – Les Corts 7 11 62 18 57 11

20 – Maternitat i Sant Ramon 34 33 60 11 36 30

21 – Pedralbes 57 57 73 6 31 57

DISTRICTE V – SARRIÀ-SANT GERVASI

22 – Vallvidrera, Tibidabo, Planes 63 64 66 71 64 67

23 – Sarrià 16 20 71 14 61 41

24 – Les Tres Torres 38 42 72 29 6 51

25 – Sant Gervasi – Bonanova 23 24 69 35 66 37

26 – Sant Gervasi – Galvany 5 6 70 28 54 13

27 – Putxet i El Farró 18 22 64 7 18 20

DISTRICTE VI – GRÀCIA

28 – Vallcarca i Penitents 44 45 54 49 35 45

29 – El Coll 62 58 38 46 39 61

30 – La Salut 51 51 58 51 62 46

31 – Vila de Gracìa 2 2 61 24 41 2

32 – Camp Grassot i Gràcia Nova 19 16 56 44 15 15

DISTRICTE VII – HORTA-GUINARDÓ

33 – Baix Guinardó 35 30 44 12 53 26

34 – Can Baró 60 60 32 13 38 58

35 – Guinardó 13 14 39 43 17 17

36 – Font d’en Fargues 59 61 55 45 71 62

37 – Carmel 17 17 13 48 21 19

38 – Teixonera 55 56 24 55 9 56

39 – Sant Genís dels Agudells 64 65 35 69 63 63

40 – Montbau 67 68 25 72 72 66

41 – Vall d’Hebron 66 66 45 47 55 65

42 – La Clota 73 73 47 33 3 73

43 – Horta 28 32 40 57 44 31

DISTRICTE VIII – NOU BARRIS

44 – Vilapicina i Torre Llobeta 33 35 20 22 7 34

45 – Porta 32 29 15 23 48 35

46 – Turó de la Peira 41 41 7 15 20 44

47 – Can Peguera 70 69 10 40 1 70

48 – Guineueta 49 53 12 26 56 55

49 – Canyelles 65 63 19 73 68 64

50 - Roquetes 40 46 8 60 26 43

51 – Verdun 50 50 9 56 13 48

52 – La Prosperitat 25 25 11 37 16 29

53 – Trinitat Nova 58 62 1 68 59 60

54 – Torre Baró 68 67 5 62 67 68

55 – Ciutat Meridiana 52 48 2 63 19 54

56 – Vallbona 71 70 4 59 2 72

Població 0-2

Naixements Renda Familiar Demanda no atesa

Escoles i places

Població 25-34


Disponible

DISTRICTE IX – SANT ANDREU

57 – Trinitat Vella 46 47 6 66 28 53

58 – Baró de Viver 69 71 18 70 69 69

59 – Bon Pastor 42 43 17 64 11 52

60 – Sant Andreu 1 1 30 19 25 6

61 – La Sagrera 22 18 28 25 37 21

62 – Congrés i Indians 48 49 27 42 65 49

63 – Navas 39 37 41 30 24 39

DISTRICTE X – SANT MARTÍ

64 – Camp de l’Arpa 14 13 36 31 45 12

65 – Clot 31 31 37 34 49 23

66 – Parc i Llacuna Poblenou 47 44 46 9 4 42

67 – Vila Olímpica 54 54 65 21 70 59

68 – Poblenou 8 10 51 27 33 18

69 – Diagonal Mar 29 36 68 38 42 47

70 – Besòs i Maresme 30 23 16 67 8 27

71 – Provençals 26 26 48 39 50 36

72 – Sant Martí de Provençals 27 27 23 54 58 33

73 – Verneda i la Pau 24 28 14 58 51 28

Font: Ajuntament de Barcelona

4.2 Els resultats de l’aplicació dels indicadors Els 15 barris amb major puntuació i, per tant, en els que s’ha detectat que cal actuar de forma prioritària, són els següents:

1. Sant Andreu Sant Andreu 417 2. Sant Antoni Eixample 399 3. Nova Esquerra de l'Eixample Eixample 398 4. Raval Ciutat Vella 396 5. Sagrada Família Eixample 394 6. Poble Sec - Parc Montjuïc Sants-Montjuïc 388 7. Antiga Esquerra de l'Eixample Eixample 386 8. Fort Pienc Eixample 369 9. Sants - Badal Sants-Montjuïc 362 10. El Putxet i el Farró Sarrià-Sant Gervasi 362 11. Vila de Gràcia Gràcia 362 12. Dreta de l'Eixample Eixample 359 13. Sants Sants-Montjuïc 355 14. Vilapicina i la Torre Llobeta Nou Barris 345 15. Poblenou Sant Martí 344

Figura 24. RESULTAT DELS INDICADORS DE VALORACIÓ, PER ORDRE DE PUNTUACIÓ TOTAL (2014)

Barri Districte Naix. Pobl. 0-2

Demanda no atesa (x2)

Pobl. 25-34

RFD 2014

Escoles i places

TOTAL

1 Sant Andreu Sant Andreu 73 73 110 68 44 49 417

2 Sant Antoni Eixample 59 59 144 64 22 51 399

3 la Nova Esquerra de l'Eixample Eixample 71 70 140 71 15 31 398

4 el Raval Ciutat Vella 69 71 66 73 53 64 396

5 la Sagrada Família Eixample 70 68 116 70 25 45 394

6 el Poble Sec - Parc Montjuïc Sants-Montjuïc 67 64 76 69 52 60 388

7 l'Antiga Esquerra de l'Eixample Eixample 62 62 142 67 11 42 386

8 el Fort Pienc Eixample 55 53 146 58 17 40 369

9 Sants - Badal Sants-Montjuïc 40 38 132 50 40 62 362

10 el Putxet i el Farró Sarrià-Sant Gerv. 52 56 134 54 10 56 362

11 la Vila de Gràcia Gràcia 72 72 100 72 13 33 362

12 la Dreta de l'Eixample Eixample 65 65 128 66 7 28 359

13 Sants Sants-Montjuïc 66 63 108 65 31 22 355

14 Vilapicina i la Torre Llobeta Nou Barris 39 41 104 40 54 67 345

15 el Poblenou Sant Martí 64 66 94 56 23 41 344


Barri Districte Naix. Pobl.

0-2 Demanda no

atesa (x2) Pobl. 25-34

RFD 2014

Escoles i places

TOTAL

16 la Sagrera Sant Andreu 56 52 98 53 46 37 342

17 la Prosperitat Nou Barris 49 49 74 45 63 58 338

18 el Camp de l'Arpa del Clot Sant Martí 61 60 86 62 38 29 336

19 el Carmel Horta-Guinardó 57 57 52 55 61 53 335

20 el Turó de la Peira Nou Barris 33 33 118 30 67 54 335

21 les Corts Les Corts 63 67 112 63 12 17 334

22 el Guinardó Horta-Guinardó 60 61 62 57 35 57 332

23 la Bordeta Sants-Montjuïc 34 31 138 34 45 47 329

24 Hostafrancs Sants-Montjuïc 35 29 114 36 43 69 326

25 el Parc i la Llacuna del Poblenou Sant Martí 30 27 130 32 28 70 317

26 Sant Gervasi - Galvany Sarrià-Sant Gerv. 68 69 92 61 4 20 314

27 Porta Nou Barris 45 42 102 39 59 26 313

28 Camp Grassot i Gràcia Nova Gràcia 58 55 60 59 18 59 309

29 el Baix Guinardó Horta-Guinardó 44 39 124 48 30 21 306

30 la Maternitat i Sant Ramon Les Corts 41 40 126 44 14 38 303

31 Sarrià Sarrià-Sant Gerv. 54

120 33 3 13 223

32 la Marina de Port Sants-Montjuïc 53 54 42 49 48 34 280

33 el Besòs i el Maresme Sant Martí 51 44 14 47 58 66 280

34 el Clot Sant Martí 43

80 51 37 25 236

35 Navas Sant Andreu 37 35 88 35 33 50 278

36 la Verneda i la Pau Sant Martí 46 50 32 46 60 23 257

37 Provençals del Poblenou Sant Martí 48 48 70 38 26 24 254

38 les Tres Torres Sarrià-Sant Gerv. 32 36 90 23 2 68 251

39 la Barceloneta Ciutat Vella 19 21 84 42 32 52 250

40 Can Baró Horta-Guinardó 14 14 122 16 42 36 244

41 Sant Martí de Provençals Sant Martí 47 47 40 41 51 16 242

42 la Guineueta Nou Barris 21 25 96 19 62 18 241

43 Verdun Nou Barris 24 24 36 26 65 61 236

44 les Roquetes Nou Barris 28 34 28 31 66 48 235

45 Pedralbes Les Corts 17 17 136 17 1 43 231

46 Sant Gervasi - la Bonanova Sarrià-Sant Gerv. 50 51 78 37 5 8 229

47 Horta Horta-Guinardó 42 46 34 43 34 30 229

48 Sant Pere, Santa Caterina i Ribera Ciutat Vella 36 37 44 60 24 27 228

49 Bon Pastor Sant Andreu 31 32 20 22 57 63 225

50 Diagonal Mar i Front Marítim Pobl. Sant Martí 38 45 72 27 6 32 220

51 Can Peguera Nou Barris 5 4 68 4 64 73 218

52 Ciutat Meridiana Nou Barris 26 22 22 20 72 55 217

53 la Teixonera Horta-Guinardó 18 19 38 18 50 65 208

54 la Trinitat Vella Sant Andreu 27 28 16 21 68 46 206

55 Vallcarca i els Penitents Gràcia 29 30 50 29 20 39 197

56 el Congrés i els Indians Sant Andreu 25 26 64 25 47 9 196

57 la Clota Horta-Guinardó 1 1 82 1 27 71 183

58 Vallbona Nou Barris 4 3 30 2 70 72 181

59 el Barri Gòtic Ciutat Vella 22 18 18 52 21 44 175

60 la Vila Olímpica del Poblenou Sant Martí 20 20 106 15 9 4 174

61 el Coll Gràcia 16 12 56 13 36 35 168

62 la Salut Gràcia 23 23 46 28 16 12 148

63 la Trinitat Nova Nou Barris 12 16 12 14 73 15 142

64 la Font de la Guatlla Sants-Montjuïc 15 13 26 24 41 14 133

65 Marina del Prat Vermell-Zona Fr. Sants-Montjuïc 2 2 48 3 71 1 127

66 la Vall d'Hebron Horta-Guinardó 8 8 54 9 29 19 127

67 la Font d'en Fargues Horta-Guinardó 13 15 58 12 19 3 120

68 Torre Baró Nou Barris 7 6 24 6 69 7 119

69 Canyelles Nou Barris 11 9 2 10 55 6 93

70 Sant Genís dels Agudells Horta-Guinardó 9 10 10 11 39 11 90

71 Baró de Viver Sant Andreu 3 5 8 5 56 5 82

72 Montbau Horta-Guinardó 6 7 4 8 49 2 76

73 Vallvidrera, Tibidabo i les Planes Sarrià-Sant Gerv. 10 11 6 7 8 10 52



5. LES PRIORITATS PER ZONES DE NOVA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA I BARRIS D’ATENCIÓ PREFERENT

En una ciutat dinàmica com Barcelona, aquestes àrees estan en constant planificació i

desenvolupament. Pel que fa a la dotació d’equipaments (escoles bressol, en aquest cas), hauria

d’anar condicionat a la construcció d’habitatges que segueixen els seus propis ritmes.

En qualsevol cas, s’han identificat algunes àrees on la planificació urbanística ha de contemplar la

reserva de sòl i/o edificacions per a la construcció de noves escoles bressol a mig termini. Són les

següents:

Sagrera

Can Batlló

Marina del Prat Vermell

La Clota – Vall d’Hebron

Vila Olímpica del Poblenou

Diagonal i Front marítim

Eix Besòs

Per altra banda, caldrà contemplar també les necessitats dels barris d’atenció preferent (escoles

bressol, serveis per a la petita infància, espais familiars, etc.) i, molt especialment, els que

conformen l’eix Besòs.


6. PROPOSTA DE PLANIFICACIÓ

6.1 Primera proposta i actuacions en curs (2016-2020)

Figura 31. PRIMERA PROPOSTA DE PLANIFICACIÓ I ACTUACIONS EN CURS (2016-2020)

Pla mpal.

Barri / Escola Districte Adreça Places Increm. net

1 Vila Gràcia / Univers

Gràcia Quevedo, 14-26 87 87

2 Sant Antoni / Tres Tombs

Eixample Manso / Calàbria 40 40

3 Germanetes Eixample Comte Borrell, 159 87 87

4 Sagrada Família / Encants

Eixample Glòries / Cartagena 87 87

5 Raval Ciutat Vella Pendent localització 87 87

6 Sants / Badal Sants-Montjuïc Roger 48 / Joan Sada

87 87

7 Guineueta/Parc Central

Nou Barris Masia de Can Carreras

87 87

8 Trinitat Nova / Sant Jordi

Nou Barris Pedrosa, 16-18 87 87

9 Congrés-Indians Sant Andreu Cardenal Tedeschini, 9

87 87

10 Casernes Sant Andreu Coronel Monasterio 87 87

11 Sant Martí Provençats

Sant Martí C. Trento (trasllat EB Esquitx)

87 24

Total 910 847

Localitzacions en reserva

Sagrera Sant Andreu

La Bordeta

Sants-Montjuïc

Marina-Prat Vermell

Sants-Montjuïc

La Clota / Vall d’Hebron

Horta-Guinardó

Can Peguera / Guineueta

Nou Barris

Actuacions realitzades setembre 2015

EBM Escorial Gràcia Travessera de Dalt, 92

74 74 Inaugurada el setembre de 2015

EMB Guinardó Horta-Guinardó Teodor Llorente 87 87 Inaugurada el setembre de 2015

Total 161 161


6.2 La inversió econòmica El cost de les Escoles Bressol que es preveuen construir varia en funció de la seva mida, capacitat i projecte arquitectònic. Aquests costos es detallaran en el Programa d’Inversions Municipals (PIM), però una estimació fiable de la inversió econòmica necessària per a construir les onze noves escoles previstes és la següent:

INVERSIÓ PER NOVES CONSTRUCCIONS Cost nova escola x nombre d’escoles

1,8 milions € x 11 escoles = 19,8 milions d’€

DESPESES DE FUNCIONAMENT ORDINARI Cost plaça x nombre de noves places

6.400 € x 847 places = 5.420.800 € Barcelona, abril 2016.

mesura de govern pla de construcciÓ de noves … · aquesta mesura de govern i el document que...

Documents