2

MESURA DE GOVERN:

ARBRES PER VIURE PLA DIRECTOR DE LARBRAT DE BARCELONA 2017-2037

Gener 2017

3

MESURA DE GOVERN: ARBRES PER VIURE. PLA DIRECTOR DE LARBRAT DE BARCELONA 2017-2037 Continguts

1. ELS REFERENTS I LESCENARI DE PARTIDA .................................................................... 4

1.1. Introducci. Els nostres vens, els arbres ......................................................................... 4 1.2. Larbre s viu .................................................................................................................... 5

1.2.1 Com funciona larbre? ................................................................................................ 5 1.2.2. Larbre a la ciutat: els condicionants biogeogrfics i urbans .................................... 6

1.3. Els valors ecolgics i socials de larbrat urb ................................................................... 9 1.3.1. La canpia urbana ..................................................................................................... 9 1.3.2. Larbrat com a element fonamental de la infraestructura verda ............................. 9 1.3.3. Serveis i beneficis dels arbres ................................................................................... 9

1.3.3.1 Beneficis ambientals ......................................................................................... 10 1.3.3.2 Beneficis socials i de salut ................................................................................. 11 1.3.3.3 Beneficis sobre el paisatge urb ....................................................................... 11

1.3.4. I alguns inconvenients dels arbres .......................................................................... 11 1.4. El patrimoni arbori de Barcelona ................................................................................... 12

1.4.1. Una mica dhistria ................................................................................................. 12 1.4.2. Inventari del patrimoni arbori ................................................................................. 13 1.4.3. Els criteris de planificaci i gesti municipal dels arbres ....................................... 15 1.4.4. Larbrat de propietat pblica i privada ................................................................... 18

2 EL PLA DACCI: ESTRATGIA I PROPOSTES ................................................................ 20

2.1. Visi, objectius i reptes .................................................................................................. 20 2.2. Les lnies estratgiques i les accions .............................................................................. 22 2.3. Calendari dactuaci ....................................................................................................... 27 2.4. Pressupost i inversi ...................................................................................................... 31 2.5. Governana del Pla ........................................................................................................ 33

4

1. ELS REFERENTS I LESCENARI DE PARTIDA

1.1. Introducci. Els nostres vens, els arbres La ciutat de Barcelona afronta el segle XXI amb importants reptes vinculats a la millora de la salut i el confort de la poblaci, que exigeixen un desenvolupament urb sostenible, equitatiu i inclusiu amb millores en aspectes fonamentals com la qualitat ambiental, especialment en relaci amb la contaminaci generada pels vehicles de combusti, lequilibri territorial urb i dels serveis pblics a la totalitat dels barris del municipi, la dignificaci de lhabitatge, la lluita contra el canvi climtic o latenci als moviments migratoris. Segons les Nacions Unides, les ciutats concentren avui el 54,5% de la poblaci i al 2050 sestima que aquesta xifra pugui assolir el 70%, fet que situa a les ciutats com el principal actor per fer front als reptes globals de la poblaci mundial. La infraestructura verda de la ciutat, i el conjunt arbrat com un factor destacat, exerceix un paper fonamental en les poltiques locals encaminades a millorar el funcionament metablic dels sistemes urbans, lhabitabilitat de la ciutat i la salut de la poblaci. Una infraestructura verda correctament planificada, desenvolupada, gestionada i mantinguda contribueix al desenvolupament hum i ecolgic de la ciutat fins al punt desdevenir un sistema de suport de la vida. Larbre s un organisme viu que conviu en lespai urb amb les persones i les connecta fsicament i emocionalment amb la natura. El conjunt darbres permet interconnectar la xarxa despais verds de la ciutat, afavorint una infraestructura verda que articula la ciutat i contribuint a la salut, el confort i lhabitabilitat pels efectes que genera en la millora de la qualitat ambiental, lembelliment del paisatge o la creaci despais socialitzadors i de contacte amb la natura dins la trama urbana. Per a moltes persones, larbrat s el fragment de natura ms a labast dels seus espais vitals: un ve viu que lacompanya al llarg de la seva vida, contribuint a una ciutat ms saludable i habitable, i evidenciant, entre daltres, els espais de relaci i convivncia, els canvis destaci o el pas de lany.

5

Segons linforme Estadstica de la Poblaci de Barcelona 2016 Lectura del Padr Municipal dHabitants, a 1 de gener de 2016 hi ha 1.610.427 persones empadronades a Barcelona i 655.175 llars censades (Estadstica de la Poblaci de Barcelona, 2015). En els darrers cinc anys, la poblaci de ms de 65 anys creix paulatinament i se situa entorn al 21%, mentre que la poblaci infantil sestanca a lentorn del 12%. Lesperana de vida dels habitants de Barcelona s de 80,5 anys en els homes i de 86,7 anys en les dones (Dades 2014. Informe La salut a Barcelona 2015). Poc ms de la meitat de la poblaci s nascuda a la ciutat de Barcelona, mentre que quasi una quarta part s nascuda a lestranger. Aquestes dades de poblaci de Barcelona sn un reflex dels profunds canvis que viu la societat barcelonina els darrers anys. Actualment ms dun 80% de lmbit municipal de Barcelona est urbanitzat o s urbanitzable, mentre que el 20% restant est integrat per espai forestal (principalment al Parc Natural de la Serra de Collserola). Un 56% de lrea urbanitzada est ocupada per edificis. Dins del terme municipal de Barcelona sestima que hi ha ms d1,4 milions darbres, que configuren una gran massa arbrada que cobreix el 25,20% de tot el territori (segons lestudi Serveis ecolgics del verd urb a Barcelona, CREAF, 2009). Aquesta xifra inclou larbrat dels espais forestals de Collserola, Montjuc i Tres Turons, de carrer i de parcs, i de jardins pblics i privats. Els nous reptes de lagenda urbana i la creixent complexitat de la ciutat fan necessria la revisi i actualitzaci dels instruments de planificaci i gesti dels elements que configuren els sistemes que configuren la ciutat, com s el cas de larbrat i la infraestructura verda, per contribuir a un desenvolupament equitatiu i saludable en benefici de les persones. La planificaci i gesti adequada del patrimoni arbori pot contribuir tamb a millorar els serveis que com a ssers vius presten a la salut de la poblaci i a lhabitabilitat de Barcelona. Amb aquesta finalitat neix el Pla director de larbrat, el document estratgic municipal que defineix la visi, els objectius, les lnies estratgiques i les accions en relaci amb la planificaci, gesti i conservaci del patrimoni arbrat, tant pblic com privat, del terme municipal de Barcelona, dacord amb les seves especificitats biogeogrfiques i urbanes, per tal de garantir la contribuci de la massa arbrada a una ciutat ms saludable per al conjunt de la poblaci actual i per a les generacions futures, on la naturalitzaci i lextensi del verd s un factor clau per fer un espai pblic viu i habitable per a les persones.

1.2. Larbre s viu Per tenir cura i potenciar el valor dels arbres a la nostra ciutat cal conixer b la seva naturalesa com a ssers vius i les seves necessitats especfiques de recursos naturals (sl, aigua, temperatura i humitat, nutrients...) i despai vital, per al seu bon desenvolupament i cicle de vida.

1.2.1 Com funciona larbre? Larbre sestructura en tres grans parts:

6

La capada: part aria visible i integrada per les branques, les fulles i els fruits de larbre. Les fulles sn responsables de la fabricaci de la matria orgnica, on es produeix la transpiraci i levapotranspiraci (oxigen i aigua evaporada). Una part de lenergia solar sutilitza per a lassimilaci de la clorofilla (entre l1% i el 3%). s lindret on sallotja la major part de fauna que habita als arbres (petits rptils, aus, insectes...). Un conjunt darbres de qualitat agrupats genera una massa arbrada dalt valor ecolgic en el sistema del verd urb. El tronc: tija principal gruixuda i lignificada, que cont un sistema de vasos darquitectura complexa que serveix de transport de la saba. Larrel: s responsable de sustentar lestructura i de proveir larbre daigua i nutrients del sl, per aix la qualitat i la quantitat del sl sn fonamentals. Pot presentar una sola arrel descendent don creixen arrels secundries (sistema radical pivotant) o diverses arrels principals descendents (sistema radical ramificat). Acostuma a ocupar un espai equivalent o superior al de la part aria. Els pls absorbents sn responsables de labsorci de laigua i dels elements nutritius. Les micorizes sn els fongs que envolten les arrels i que permeten augmentar la superfcie dabsorci daigua i nutrients.

L'escora s la part externa de l'arrel, el tronc i les branques, que en un entorn urb dens i dintensitat dusos com a Barcelona permet protegir linterior de larbre de cops i malures.

1.2.2. Larbre a la ciutat: els condicionants biogeogrfics i urbans

Cada espcie arbria est adaptada a desenvolupar-se en unes condicions biogeogrfiques i ambientals determinades. Conv recordar-ho com a premissa inicial a lhora delaborar un pla que defineix les orientacions estratgiques i les actuacions a seguir en matria de planificaci i gesti de larbrat urb.

7

Com a sser viu, larbre t unes caracterstiques fsiques, un cicle de vida i unes exigncies fisiolgiques que condicionen el seu creixement i la seva capacitat de sobreviure en un hbitat (demanda daigua, rang de temperatura i humitat, disponibilitat de nutrients...). Aquestes caracterstiques shan de tenir en compte especialment quan simplanta en un entorn que no s el seu propi.

La trama urbana, en general, no sol oferir als arbres les millors condicions de vida, per la qual cosa el desenvolupament dun arbre plantat al carrer presenta diferncies notables respecte a un arbre de la mateixa espcie i edat en condicions naturals o, fins i tot, plantat en un parc o en indrets ms naturalitzats, sobretot en el cas de les espcies ms sensibles i frgils.

Factors com lamplada i orientaci del carrer, la disponibilitat de sl, el tipus de paviment, lalada dels edificis, el grau dinsolaci, les ombres projectades, els usos dels edificis i el nivell de trnsit... incideixen de forma notable en la capacitat de supervivncia de cada espcie. Els factors limitants no noms incideixen en el benestar de la part aria de larbre, visible per a tots els ciutadans, sin tamb en el del sistema radicular sobre el qual es fonamenta el seu desenvolupament, i que sol passar desapercebut. Tenir aix en consideraci quan es fan intervencions en la via pblica s clau per mantenir larbrat en bones condicions. FACTORS CONDICIONANTS DELS ARBRES (COMPARACI ENTRE EL MEDI NATURAL I EL MEDI URB)

Font: Gesti de larbrat viari de Barcelona. Ajuntament de Barcelona

8

Els nuclis urbans es desenvolupen en el territori pressionant i fragmentant els sistemes naturals on sinscriuen, transformant aquest paisatge i afectant la dinmica dels ecosistemes i la seva diversitat biolgica. El creixement extensiu de les ciutats, laugment de la seva complexitat, el consegent allunyament de la natura ms propera i la demanda duna millor qualitat urbana per part dels ciutadans comporta, doncs, la necessitat de renaturalitzar progressivament lespai urbanitzat mitjanant la creaci de noves zones verdes i la plantaci darbres al carrer.

Barcelona es caracteritza per la compacitat i densitat del seu teixit urb, tret que ha potenciat des dantic el seu carcter de ciutat mediterrnia mixta i diversa. La geografia ha potenciat tamb aquest desenvolupament urbanstic, ja que la serra de Collserola i el mar han actuat de lmits naturals, per b que la progressiva ocupaci del pla de Barcelona ha comportat la substituci del mosaic despais lliures configurat per conreus, bosquines i jardins. La densitat i lextensi han fet que, sovint, la presncia de la natura a la ciutat en forma de parcs i jardins i arbrat encaixi sovint amb dificultats per la manca despai, la configuraci dels carrers o la disposici dels edificis. Ara cal, per tant, fer un esfor proactiu per impulsar la naturalitzaci de la ciutat i lincrement de la biodiversitat. El municipi de Barcelona ocupa 102,2 km2 que sestenen entre la serralada de Collserola, el front litoral i els rius Bess i Llobregat. La ciutat es caracteritza per un teixit urb dens i compacte, amb una alta intensitat en la mobilitat de vehicles de motor especialment al centre i una xarxa de zones verdes atomitzada i discontnua, no sempre connectada amb els entorns naturals que circumden la ciutat, per amb una elevada presncia darbrat a la trama urbana.

Com sha esmentat, per determinar els arbres ms idonis s fonamental tenir en consideraci els condicionants biogeogrfics i climtics, ja que els trets diferencials del clima mediterrani, amb hiverns temperats per amb estius calorosos i secs, amb molta insolaci i una pluviometria irregular al llarg de lany, sotmeten la vegetaci a uns nivells destrs que algunes espcies no autctones no toleren o suporten amb dificultats. Certament, les tcniques de jardineria urbana actuals, les varietats seleccionades i els esforos de gesti i manteniment que sesmercen compensen sovint aquestes dificultats, per la lgica recomana tant des del punt de vista ecolgic com de rendibilitat econmica adaptar al mxim possible els criteris dactuaci als condicionants del clima, fent valer el patrimoni natural autcton en lloc de reproduir paisatges propis daltres latituds.

Aquest concepte s encara ms vigent atesos els efectes ja constatats del canvi climtic i de les projeccions que plantegen canvis importants en el rgim pluviomtric i de temperatures a la zona mediterrnia com la daltres zones del planeta els quals afectaran tamb el tipus de vegetaci que shi pugui desenvolupar de manera natural. Una infraestructura verda urbana adaptada a menys precipitaci i a una distribuci encara ms irregular de laigua de pluja, a lincrement i lextensi depisodis donades de calor i a uns nivells de radiaci solar ms elevats, tindr ms garanties dxit i uns menors costos econmics de manteniment que una de poc adaptada. Aquesta adaptaci al canvi climtic s especialment rellevant en larbrat dels carrers i places, ja que els factors destrs sn superiors als dels arbres ubicats en indrets ms favorables, com sn els parcs i jardins.

9

1.3. Els valors ecolgics i socials de larbrat urb

1.3.1. La canpia urbana Sense menystenir larbre com a individu, el Pla Director de lArbrat de Barcelona 2017-2037 es refereix al seu patrimoni arbrat no tant des duna visi individual sin com a conjunt darbres o canpia urbana, tenint en compte els serveis ecolgics, ambientals, socials i paisatgstics que aporten a la ciutat com a conjunt dorganismes vius. Aquesta aproximaci a larbrat urb es correspon amb la tendncia creixent en la gesti pblica del verd en tot el mn que entn larbrat com a conjunt, sintetitzat a travs de les expressions anglosaxones urban canopy o urban forest. El Pla dna valor tant a les agrupacions darbres ubicats en jardins, parcs o zones naturals configurant boscos, com a cadascun dels exemplars darbres alineats en carrers i avingudes i que configuren conjunts arbrats dins la trama urbana, per la importncia dels serveis i efectes beneficiosos que presten en tots els districtes de la ciutat en la vida de la poblaci.

1.3.2. Larbrat com a element fonamental de la infraestructura verda

Larbrat s part essencial de la infraestructura verda urbana. Estructura lespai pblic i presta uns serveis fonamentals per a la qualitat ambiental urbana i per a la salut i el benestar de les persones. Constitueix una xarxa que interconnecta tots els espais verds i hbitats de la ciutat i proporciona mltiples funcions i beneficis socioambientals i econmics, cosa que la fa tan necessria com qualsevol altre servei.

Una infraestructura verda correctament planificada, desenvolupada, gestionada i mantinguda esdev un sistema de suport de la vida que crea una forta uni entre els arbres i les persones. Per aquest motiu, ha destar subjecte a uns determinats criteris dintervenci funcionals, operatius i esttics, que ajudin al seu bon encaix en lespai pblic i a la seva convivncia equilibrada amb la resta dinfraestructures. La collaboraci entre els responsables de la planificaci i gesti de la via pblica, els propietaris privats i els experts en arbrat esdev, doncs, fonamental per aconseguir que els arbres simplantin en els indrets de la ciutat i dels carrers on poden desenvolupar-se de la forma ms saludable possible i, alhora, maximitzar les funcions que ofereix.

El concepte dinfraestructura verda no es limita, per, a lobservaci daquests serveis estrictament urbans, sin que preveu tamb aquells que tenen a veure amb la qualitat ecolgica del territori, ms enll de lespai construt. Un arbrat concebut com a xarxa funcional ajuda a connectar els espais verds de la ciutat amb els ecosistemes forestals i fluvials que envolten Barcelona, tot creant un paisatge verd ms integrat i uniforme, contribuint a augmentar la biodiversitat grcies a la seva funci de corredor i connectora despais lliures.

1.3.3. Serveis i beneficis dels arbres

Larbrat de les ciutats contribueix de manera decisiva en la millora de la qualitat de vida de les persones, pels seus beneficis ambientals i socials sobre la poblaci, i s considerat un element urbanstic fonamental en la definici de lestructura urbana de les ciutats i en la valoraci de la qualitat de lespai pblic.

10

El conjunt de beneficis, tant socials com ambientals, que aporten, impacta de manera favorable en la salut i el benestar de les persones, per aix els arbres sn un element imprescindible a la ciutat.

1.3.3.1 Beneficis ambientals

Millora de la qualitat de laire Larbrat influeix en la depuraci de laire mitjanant leliminaci de contaminants atmosfrics causats principalment pel trnsit rodat i la indstria, com ara loz, el dixid de sofre, el dixid de nitrogen, el monxid de carboni i les partcules en suspensi. Segons lestudi Serveis Ecolgics del Verd Urb a Barcelona (CREAF, 2009) els arbres i arbusts de la ciutat van eliminar l'any 2008 ms de 305 tones de compostos contaminants: 1.006 tones de partcules PM10, 72,6 tones d'O3, 54,6 tones d'NO2, 6,8 tones d'SO2 i 5,6 tones de CO. Aquest servei t un valor estimat d'1,1 milions d'euros. En el cas concret de l'arbrat, aquest ret sobretot PM10 i, en proporci decreixent, O3, NO2, SO2 i CO.

Reducci del soroll Larbrat afavoreix la minimitzaci de la contaminaci acstica que arriba a les llars, tant real com perceptiva, per lefecte de barrera que exerceix la capada dels arbres.

Regulaci microclimtica i estalvi energtic L'ombra que ofereix l'arbrat i la humitat que allibera la vegetaci refreda l'ambient i disminueix la temperatura als mesos calorosos. A l'hivern tamb ajuda a reduir la velocitat del vent, cosa que atenua la baixada de la temperatura i rebaixa notablement la necessitat de consum energtic en calefacci de les llars.

Retenci de laigua de pluja Larbrat afavoreix la retenci de laigua de pluja en el subsl i el seu aprovisionament com a recurs hdric subterrani, compensant els problemes de drenatge associats a lincrement de sls impermeables a lespai urb.

Increment de la biodiversitat animal Els arbres sn hbitats datracci per a la fauna, ja sigui com a refugi per viure-hi, com a lloc de pas cap a un altre territori (entre espais verds i forestals) o proporcionant aliment. Als carrers i a les vies urbanes, on larbrat es distribueix de manera majoritria en una o dues lnies, els ocells sn els principals animals vertebrats que en fan s. Els arbres de dimensions ms grans, amb capades ben desenvolupades i de ms edat, tenen espais i cavitats que tamb sn ocupades per petits rptils o ratpenats.

Corredors verds La trama arbrada urbana de qualitat, que constitueix una massa arbrada de dimensions destacades, actua de connector entre diferents zones verdes allades i afavoreix el flux dintercanvi de biodiversitat entre la trama urbana i els entorns naturals limtrofs.

11

1.3.3.2 Beneficis socials i de salut

Millores en la salut de les persones Segons les conclusions de linforme britnic Benefits of green infrastructure (2010, Forest Research) la infraestructura verda incideix en l'augment de l'esperana de vida i la reducci de les desigualtats en salut, pels beneficis psquics i motrius derivats de lactivitat fsica i relacional que estableix la poblaci en contacte amb la natura, reduint riscos en salut mental, afectacions circulatries, obesitat, etctera, amb el consegent estalvi en la despesa sanitria pblica. Establiment de vincles emocionals Seguir el cicle de vida floraci, creixement, prdua de fulles... de larbrat s tamb per a moltes persones la connexi ms propera amb la natura, fins al punt que sovint shi estableix un vincle emocional (bioflia). Generaci despais de trobada Lombra que ofereix larbrat propicia indrets confortables per a lactivitat humana, afavorint espais de socialitzaci i cohesi social de gran valor per a la poblaci, especialment els collectius que fan ms vida a lexterior, com ara els infants, els joves, la gent gran o les persones nouvingudes.

1.3.3.3 Beneficis sobre el paisatge urb

Larbre com a element estructural Larbrat s un element que ajuda a estructurar i urbanitzar la ciutat, creant diversitat dambients, establint relacions entre diferents mbits de ciutat o singularitzant determinats indrets urbans o viaris. Qualitat de lespai pblic Larbrat aporta variaci de colors i formes a lespai pblic, trencant la monotonia de lespai edificat millorant la percepci esttica de la ciutat i augmentant la seva habitabilitat.

1.3.4. I alguns inconvenients dels arbres Els beneficis de la presncia de larbre a la ciutat, doncs, sn altssims. Ara b, sn ssers vius i tamb cal tenir en consideraci alguns inconvenients que poden generar a lhora de conviure a la ciutat. Alguns daquests inconvenients, o dits altrament en el sector de larboricultura, desserveis, sn la generaci dallrgies, les emissions de COV (compostos orgnics voltils), la capacitat invasora, els efectes negatius sobre el paviment, la presncia de fulles, flors i fruits a les voreres... Cal tenir en compte aquests inconvenients que tenen les espcies arbries i fer una bona planificaci, diversificant les espcies i evitant aquelles ms problemtiques. Aquest Pla pretn maximitzar els beneficis minimitzant tant com es pugui els inconvenients.

12

1.4. El patrimoni arbori de Barcelona

1.4.1. Una mica dhistria

La natura originria que sassentava al territori que avui ocupa la ciutat de Barcelona ha estat molt modificada den els primers assentaments humans. Els ecosistemes preexistents han estat objecte dalteracions progressives fruit de lactivitat humana, que nha explotat els recursos naturals a mesura que la poblaci va consolidant-se al territori. Just abans de larribada dels primers poblats els boscos dalzinar cobrien el pla de Barcelona, els vessants de Collserola i dels turons. En indrets ombrvols predominava la roureda amb alzines, i en paratges esquers, rocosos i assolellats, el pi blanc. A les zones fluvials del Bess i el Llobregat abundaven els boscos de ribera (pollancres, lbers, oms, verns...). Lactivitat humana va anar substituint progressivament els boscos dalzines per terrenys agrcoles, on abundaven els arbres dhorta com ara tarongers, llimoners, cirerers, figueres, aix com oliveres, garrofers, ametllers, nogueres o moreres, entre daltres. En lmbit privat dins de la ciutat van estendres els vergers o enjardinaments particulars, que enllaaven amb la tradici dels jardins romans als interiors de les llars. Aquesta vegetaci va dominar el paisatge fins a mitjan segle XIX, amb lenderrocament de les muralles de la ciutat, el Pla Cerd i lannexi de les villes properes. Amb aquesta gran transformaci del territori va estendres la plantaci darbrat als carrers com a element destructuraci de la trama urbana i de creaci dombra per al confort de les persones. Tamb es preveia plantaci dalineacions dobles darbres en una de les voreres de cada illa de cases i lenjardinament als interiors dilla. Malauradament, per, el projecte inicial de Cerd es va anar desvirtuant en detriment del verd urb i noms es va plantar una filera darbres en el carrer, majoritriament pltans. Ja al segle XX es va planificar i executar la construcci de places i jardins a la ciutat, que al llarg dels anys va anar incorporant nous espais verds vinculats a masies o finques privades, que van passar a titularitat pblica. El patrimoni arbori de Barcelona tamb ha incorporat espcies com la tipuana o la xicranda, que shan incls a linventari despcies adaptades existent com a espcies introdudes. Avui larbre est present a tota la trama urbana, i s un dels elements ms identitaris i singulars de la ciutat de Barcelona.

13

1.4.2. Inventari del patrimoni arbori

Tots els arbres de Barcelona sn considerats part del patrimoni arbori de la ciutat, tant els que viuen en espais de propietat pblica com els que ho fan en espais de propietat privada. LAjuntament de Barcelona socupa de gestionar els arbres de propietat municipal, per alhora s responsable de preservar el conjunt del patrimoni. Pel que fa al nombre darbres, es treballa amb dades de dues fonts diferents: duna banda, les dades globals de ciutat, obtingudes pel Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF, 2009), i de laltra, les dades dels arbres que gestiona lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, obtingudes fent un inventari sobre el territori.

Es calcula que al terme municipal de Barcelona hi ha ms d1,4 milions darbres, segons lestudi Serveis ecolgics del verd urb a Barcelona, elaborat pel CREAF a travs de lUFORE*.

Aquesta xifra aproximada, fruit duna estimaci estadstica, inclou tots els arbres del terme municipal, inclosa la serra de Collserola. Aquesta massa arbrada cobreix el 25,20% del territori municipal de Barcelona. Aquesta gran biomassa arbria aporta serveis ambientals i socials de primer ordre i constitueix un patrimoni natural de gran valor.

* Laplicatiu UFORE s un programari dissenyat pel Servei Forestal del Departament dAgricultura dels EUA, que treballa a partir dun mostreig del territori i que permet conixer i avaluar el verd urb i els seus beneficis ambientals.

14

Gestionats per l'Institut Municipal

de Pars i Jardins 22%

Gestionats pel Consorci del Parc

Natural de Collserola

70%

Gestionats per Altres

8%

GESTI DELS ARBRES DE BARCELONA (Nota per a la maquetaci: en el grfic Altres ha d'anar en

minscula)

75% ciutat sense cobriment arbori

Cobriment arbori dins de la ciutat

15%

Cobriment arbori corresponent a

Collserola 10%

COBERTURA ARBRIA DE LA CIUTAT

Altres gestors: rea Metropolitana de Barcelona (parcs) Organismes pblics (Generalitat de Catalunya, Diputaci

de Barcelona...) Entitats i institucions (universitats, hospitals) Ajuntament (cementiris, escoles, equipaments esportius,

BSM) Privats

15

Segons aquest estudi, els arbres ms comuns al terme municipal de Barcelona (inclosa la serra de Collserola) sn lalzina (Quercus ilex) amb 313.372 exemplars (22,1% de la poblaci total), el pi blanc (Pinus halepensis) amb 290.525 exemplars (20,5% de la poblaci total), el pltan (Platanus acerifolia) amb 93.212 exemplars (6,6% de la poblaci total) i el pi pinyer (Pinus pinea) amb 69.749 (4,9% de la poblaci total).

Del mateix estudi es desprn que els arbres ms comuns dins lrea urbana de Barcelona sn el pltan (Platanus acerifolia), amb 18.744 exemplars (8,8% de la poblaci de verd urb), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa) amb 15.620 exemplars (7,4% de la poblaci de verd urb), la troana (Ligustrum lucidum), amb 13.668 peus (6,4% de la poblaci de verd urb) i el lledoner (Celtis australis), amb 11.715 exemplars (5,5% de la poblaci de verd urb).

1.4.3. Els criteris de planificaci i gesti municipal dels arbres

Larbrat viari de Barcelona t una presncia centenria, i ha anat guanyant protagonisme a la ciutat a mesura que ha augmentat el nombre dexemplars i la gesti sha fet ms complexa.

Lencaix de larbrat a la ciutat, com el de la resta dinfraestructures urbanes, est condicionat per les caracterstiques de la via pblica i per la necessria convivncia dusos, funcions i serveis en un espai urb limitat fsicament. Ara b, a diferncia de la resta de serveis lenllumenat, la xarxa de semfors, les marquesines o els contenidors de residus municipals, entre daltres, els arbres sn organismes vius i sovint acaben interactuant amb els altres elements esttics del seu voltant. Els diferents instruments de planificaci i de gesti, aix com les ordenances i recomanacions que desenvolupa lAjuntament de Barcelona a travs dels diferents departaments tcnics i de govern, defineixen els criteris que cada servei pblic ha de complir per encaixar-hi adequadament.

Amb lobjectiu de dotar la gesti pblica de larbrat dels instruments de planificaci i intervenci ms adequats en cada moment, lAjuntament ha elaborat diversos documents i normatives per concretar els procediments a seguir a lhora dadministrar lespai pblic i garantir un arbrat saludable i funcional des del punt de vista ambiental i social.

Lany 1995 lAjuntament va elaborar un Pla despais verds de Barcelona que incloa el Pla estratgic per a la transformaci de larbrat viari de Barcelona que proposava la introducci de ms diversitat vegetal, equilibrant la proporci de les espcies majoritries i substituint les que presentaven problemes dadaptaci.

Lany 1998 es va redactar el Pla de gesti de larbrat viari de lEixample, que cercava solucions concretes als problemes de larbrat en aquest districte, on aleshores hi havia la major proporci darbres de la ciutat i on el pltan, que nera lespcie dominant, presentava un major percentatge dexemplars malalts i amb signes evidents denvelliment. El document assenyalava aix en quins carrers es mantenia el pltan i quines espcies es plantarien en passejos, avingudes i passatges. Tamb es va iniciar el projecte de plantaci darbres de floraci vistosa en els xamfrans dels diferents barris del districte.

16

El Pla gesti de larbrat viari 2004 informat a la Comissi de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient del Consell Municipal, en la sessi de 16 de novembre de 2004 recollia els criteris tcnics que sapliquen per fer una gesti integral i sostenible de larbrat, tenint en compte tamb els diversos aspectes que intervenen en la gesti: linventari informatitzat, la selecci de les espcies, el manteniment, la protecci del verd, la seguretat i la salut, la formaci interna, les qestions ambientals, la logstica, i la comunicaci i divulgaci. Aquests criteris es concreten posteriorment en el document Gesti de larbrat viari de Barcelona, presentat lany 2011, en qu es destaquen els principis de crear un paisatge divers i identitari, dincrementar la biodiversitat i de realitzar una gesti segura i eficient. Les indicacions que es desprenen pel que fa a la gesti dels arbres, concretament la selecci despcies, la plantaci, la poda, el reg, lanlisi visual, els tractaments fitosanitaris, la protecci i linventari i control de dades, sn vigents actualment.

El 2013 lAjuntament de Barcelona presenta el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020. El Pla planteja les idees, reptes i lnies dactuaci que han de guiar lacci municipal a mitj i llarg termini, i els compromisos del govern municipal en relaci amb la conservaci i limpuls de la diversitat biolgica i dels hbitats de la ciutat. Per primera vegada Barcelona es dota dun instrument unificat de planificaci del patrimoni natural de la ciutat. El Pla fa referncia a larbrat com a element fonamental daquest patrimoni.

El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 planteja diverses lnies dactuaci dirigides a:

1. conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat 2. evitar la prdua despcies i hbitats 3. assolir la mxima dotaci de superfcie verda i la seva connectivitat 4. obtenir els mxims serveis ambientals i socials del verd i la biodiversitat 5. avanar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat 6. fer la ciutat ms resilient davant dels reptes emergents, com el canvi climtic

17

Aquest Pla es concreta a travs de 68 accions, moltes delles relacionades amb els arbres. En sn exemples: diversificar les espcies darbrat; millorar la gesti dels espais verds i de larbrat viari; augmentar la biomassa de la ciutat tot incrementant el nombre darbres i arbusts en parcs, jardins i espai pblic i privat; impulsar projectes de connexi del verd tant urb com metropolit (xarxa de corredors verds); incorporar criteris deficincia amb limitaci de recursos hdrics i manteniment; avanar en el coneixement aplicat sobre els efectes de la vegetaci en la salut; fomentar la recerca dels efectes del canvi climtic; i preservar les espcies identitries i donar a conixer els arbres dinters local de Barcelona. Els nous projectes urbans, la remodelaci dels carrers o la renovaci peridica daquests serveis i els seus elements incloent-hi larbrat sn oportunitats per treballar de manera coordinada entre tots els equips tcnics municipals i anar renovant i millorant, de manera consensuada, aquests criteris dintervenci.

Un dels reptes del present Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 s, precisament, potenciar aquest treball collectiu entre les diferents rees i departaments de lAjuntament de Barcelona en la gesti pblica de larbrat, per dotar la ciutat duna massa arbria de qualitat.

Actualment, els arbres gestionats per lAjuntament de Barcelona consten duns 310.800 exemplars, aproximadament: 201.600 corresponen a arbrat en trama urbana (inclosos els dalineaci i els de les places), al voltant duns 35.700 estan en parcs i jardins de titularitat pblica municipal, i uns 73.500 inventariats a les zones forestals. Cal dir que linventari no sha completat, i, per tant, quan s'acabi, la xifra podria variar.

MS ABRES I MILLORS

Cada arbre i, per extensi, cada espcie en concret s un element nic que no pot ser simplement plantat en un determinat indret de lespai pblic tot confiant que lesfor dels tcnics municipals aconseguir que shi acabi adaptant amb xit. Sovint no nhi ha prou amb aquest coneixement i esfor, ja que els requeriments dels arbres i els condicionants de cada indret posen lmits a la seva capacitat dadaptaci.

Cada arbre demana aix el seu lloc concret i una quantitat determinada de sl i despai per a desenvolupar-se, ra per la qual identificar adequadament aquestes exigncies permet optimitzar la dedicaci i els costos de manteniment tot maximitzant alhora els serveis socials i ambientals que ofereix. La qualitat de larbrat esdev aix un actiu valus tan important com la quantitat, com demostra el fet que en alguns indrets de la ciutat lelevat nombre darbres sacaba convertint en un problema per les dificultats dadaptaci i les deficincies que aix ocasiona en algunes espcies. Aix fa que sigui recomanable aplicar criteris diferents en cada indret de la ciutat o, fins i tot en alguns casos, renunciar a plantar-ne i aplicar altres frmules de naturalitzaci de lespai urb.

Un arbrat de qualitat i saludable sempre ofereix molts ms serveis i funcions per al benestar de la ciutadania.

18

MS DIVERSITAT DESPCIES Larbrat pblic de Barcelona disposa dunes 170 espcies. Si afegim cultivars, varietats o hbrids diferents, aquesta dada augmenta considerablement fins a ms de 300.

Si considerem el global pblic (trama urbana i parcs) lespcie ms representativa s el pltan dombra (Platanus acerifolia), element emblemtic de la ciutat, amb gaireb 49.300 individus, un 20,8% del total. Altres espcies amb una gran presncia sn el lledoner (Celtis australis), amb 21.870 individus, un 9,2%, que ha resultat ser un arbre molt ben adaptat a les condicions urbanes; la tipuana (Tipuana tipu), amb 11.500 exemplars, un 4,8%; i la sfora (Styphnolobium japonicum), amb 10.700 exemplars que representen un 4,5% del total.

Lany 2012 es va iniciar un projecte per equilibrar labundncia del conjunt darbres i palmeres del carrer, amb lobjectiu que en 50 anys cap espcie superi el 15% del total de la poblaci. Aix permetr evitar la situaci de risc que es produiria si una plaga o malura propaga una malaltia que afecti una part important dels arbres si aquests estan dominats per una sola espcie, o fins i tot far la poblaci arbria ms resilient davant els possibles efectes del canvi climtic.

1.4.4. Larbrat de propietat pblica i privada

No tot larbrat pblic de la ciutat est gestionat per lAjuntament. Altres entitats, com la Generalitat de Catalunya o la Diputaci de Barcelona, disposen de nombrs arbrat a les seves installacions dins la ciutat. Lobjectiu daquest Pla s incorporar aquest arbrat dins les lnies directrius de planificaci i gesti que sen deriven. A ms, Barcelona disposa darbrat privat, s a dir, exemplars que es troben ubicats en finques, parcelles o espais, ja siguin ds privat o pblic, de propietat privada.

Tant si sn de titularitat municipal com si pertanyen a daltres ens pblics o privats, s evident la importncia en el manteniment i la correcta conservaci de cada exemplar pel conjunt arbori de la ciutat i la connexi i continutat del patrimoni natural. Actualment es desconeix el nombre exacte darbres privats i pblics no municipals que hi ha a la ciutat, i es treballa amb una estimaci.

La collaboraci entre els responsables de la planificaci i gesti de la via pblica, els propietaris privats i els experts en arbrat s fonamental per aconseguir que els arbres simplantin en els indrets de la ciutat i dels carrers on poden desenvolupar-se de la forma ms saludable possible i, alhora, maximitzar les funcions i els serveis que ofereix.

El Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 destaca la necessria contribuci dels propietaris darbres i la collaboraci entre tcnics municipals, ens privats i ciutadania per a un conjunt arbori de qualitat per una ciutat ms saludable.

LOrdenana del medi ambient de Barcelona aprovada per lAjuntament de Barcelona el 2011 estableix que els propietaris despais verds i darbres privats, ja siguin ds pblic o privat, sn els responsables del manteniment i la conservaci correctes dels espais i de larbrat contingut en aquests espais (Art. 7.3-2).

Pel que fa a les actuacions de conservaci (art. 7.3-3), constata lobligaci dels propietaris de mantenir-los en correcte estat de conservaci i neteja, duent-hi a terme les actuacions necessries per evitar que es donin focus de propagaci de plantes invasores, malalties o nuclis propicis a incendis. Especialment pel que fa a la neteja i manteniment de les condicions higiniques, al control de lestat fitosanitari de les plantacions, a la poda i tractament de larbrat per garantir la seguretat ciutadana, i a evitar la introducci despcies catalogades com a invasores i de les que sn susceptibles de patir plagues o malures crniques.

19

Lordenana estipula que la reforma dun espai verd privat, que contempli remoure o suprimir elements vegetals i estrat arbori, ha de preveure en el projecte tcnic el manteniment del mateix nombre i tipus delements vegetals existent dins lmbit territorial de la reforma, sempre que sigui possible, i amb un informe previ dels serveis tcnics de Parcs i Jardins. Daquesta manera ha de quedar compensada la prdua de massa vegetal. Aix vol dir que, tant en les obres majors com en les menors, quan els arbres poden resultar afectats, el propietari ha de seguir un protocol dactuaci per obtenir la llicncia dobres. Si els arbres resulten finalment afectats i shan de retirar, es valoren a travs del mtode de la Norma Granada.

Els propietaris o titulars despais forestals estan obligats a mantenir els espais lliures de vegetaci baixa, amb la massa forestal aclarida, les branques baixes esporgades, netes de vegetaci seca i morta, aix com netes de qualsevol mena de residu que pugui propagar el foc i eliminar els arbres morts i inclinats amb perill. Tanmateix, els propietaris de les urbanitzacions situades a menys de 500 metres de terrenys forestals o que limitin amb altres terrenys han de portar a terme les tasques de conservaci previstes a la llei 5/2003, de 22 dabril. I els propietaris o titulars dels terrenys forestals i la franja de 500 metres que els envolten han de complir les mesures de conservaci i prevenci dincendis previstes al decret 64/1995, de 7 de mar.

El manteniment dels arbres privats catalogats dinters local, tant els pblics com els privats, s responsabilitat de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins, que tamb s responsable de lestat de la placa de senyalitzaci. LAjuntament en qualsevol moment pot efectuar una visita de seguiment per detectar possibles incidncies o actuacions que calgui realitzar.

Cocculus laurifolius, Casa Museu de Joan Maragall (Alfons XII, 79).

20

1.5. Innovaci tecnolgica al servei del verd urb

Les noves eines de la comunicaci i la informaci, aix com la innovaci tecnolgica associada a diferents mbits de lactivitat i el metabolisme urbans, aporten un valor afegit a lhora de potenciar els serveis i funcionalitats de les infraestructures inclosa tamb la infraestructura verda i de fer partcips els ciutadans dun model de ciutat ms saludable.

La incorporaci de la tecnologia com una eina de suport en la planificaci i gesti pblica de larbrat i de tota la infraestructura del verd esdev una estratgia municipal fonamental en lobjectiu de vertebrar una xarxa dinfraestructures urbanes ms funcional i intelligent.

Alguns exemples dactuacions relatives a la gesti de larbrat que es poden emmarcar en aquest context sn el reg intelligent, amb el qual es fa un consum ms eficient dels recursos hdrics destinats al manteniment de la vegetaci o els sls estructurals, i els escocells high-tech, que milloren les condicions de vida del sistema radicular.

Actualment, lAjuntament de Barcelona treballa tamb en projectes relacionats amb la gesti de les dades pbliques lOpen Data i el Contactless amb els quals es vol fer arribar a la ciutadania la informaci de qu disposa i que gestiona ladministraci pblica. Pel que fa a larbrat, shan publicat de moment els arbres presents en la trama urbana i els arbres d'inters local.

2 EL PLA DACCI: ESTRATGIA I PROPOSTES

2.1. Visi, objectius i reptes

Barcelona ha fet del seu patrimoni arbori un valor essencial de la qualitat de vida a la ciutat, tant des del punt de vista social com ambiental i paisatgstic. La seva planificaci i gesti per part dels serveis municipals t en compte aspectes com ladequada selecci despcies per crear un paisatge ms divers i amb ms identitat, lincrement de la biodiversitat, la planificaci de la plantaci i manteniment de larbrat viari per mitj de protocols estandarditzats, la introducci progressiva de la lluita biolgica per al control de plagues i malures, ls racional de laigua de reg, ls de noves tecnologies i la implantaci de sistemes de gesti ambiental o de gesti de la prevenci i de la salut dels treballadors.

El Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 posa lmfasi a repensar els criteris i els processos dintervenci, a fi daplicar una gesti i un manteniment ms sostenibles i eficients que millorin les condicions de vida de larbrat de Barcelona per maximitzar els serveis i funcions que els arbres saludables proporcionen a la ciutat i al benestar de les persones.

Aquesta manera i voluntat de fer, enriquida amb el coneixement i laprenentatge assolit, evoluciona en el nou pla cap a una visi estratgica ms avanada i adaptada als nous temps.

21

VISI

Un arbrat que viu amb la ciutadania i que ajuda a viure. Larbrat s una part fonamental de la infraestructura verda de Barcelona, un recurs natural que ajuda a una vida saludable a la ciutat i a conservar la biodiversitat, que connecta les persones amb la natura, aporta salut i habitabilitat grcies als seus serveis ambientals, socials i paisatgstics a la poblaci actual i a les generacions futures. La conservaci daquest patrimoni verd s impulsat des de lAjuntament amb la implicaci de tothom, tant dmbit pblic com privat, organitzacions o ciutadania.

El Pla identifica larbrat com un conjunt dorganismes dinmic, sa, biodivers, abundant, madur, segur, amb ms espcies autctones als parcs i jardins, identitari i sostenible, que ha de disposar de les millors condicions per al seu desenvolupament, adaptat a lecosistema urb i connectat amb la infraestructura verda de la ciutat, per tal que contribueixi a una ciutat ms saludable. Reconeix el valor del conjunt arbrat o massa arbria per lalt valor ecolgic. El Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 estableix cinc objectius que han de guiar la planificaci, gesti i conservaci futura de larbrat de Barcelona.

22

OBJECTIUS

1 Disposar dun arbrat que sigui una veritable infraestructura verda, assolint la mxima dotaci i la seva connectivitat amb lentorn (urb i natural).

2 Obtenir els mxims serveis ambientals, socials i econmics de larbrat.

3 Disposar dun arbrat biodivers, en bon estat, protegit, segur i identitari mitjanant una gesti com ms eficient i sostenible millor.

4 Disposar dun arbrat adaptat, resilient i com a eina dadaptaci al canvi global

5 Aconseguir una bona convivncia entre la ciutadania i els arbres, i avanar en el valor que la societat assignat a larbrat.

El Pla es fixa com a reptes per al 2037:

1. Augmentar un 5% la cobertura arbrada a la ciutat, assolint el 30% de la superfcie urbana coberta per arbrat.

2. Garantir que dins la trama urbana un 40% de les espcies darbres siguin adaptades al canvi global, en lloc del 30 % actual.

3. Assolir un patrimoni arbori biodivers en qu dins la trama urbana cap espcie darbrat representi ms del 15% del total.

4. Posar a disposici de la ciutadania tota la informaci sobre caracterstiques i serveis de cada un dels arbres de la trama urbana, a travs de tecnologies interactives que facilitin el coneixement i la collaboraci ciutadana.

5. Aconseguir que, a totes les escoles de primria de Barcelona, els nens i nenes identifiquin i aprecin els arbres del seu barri.

2.2. Les lnies estratgiques i les accions Les propostes del Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 sestructuren en deu lnies estratgiques que es porten a la prctica per mitj dun ventall daccions concretes. Cal dir que aquests mbits han estat concebuts com una classificaci que permeti la mirada transversal i la sinergia. Aquesta mirada samplia tamb a les mesures plantejades en el Pla del verd i de la biodiversitat, ats que ambds plans estan ntimament relacionats. Les lnies abasten tant larbrat pblic dels carrers i dels parcs i jardins com larbrat de propietat privada.

23

LES 10 LNIES ESTRATGIQUES

1 - EL PATRIMONI ARBORI I LA BIODIVERSITAT Conservar larbrat, fent-lo ms sostenible i que formi un hbitat per a la biodiversitat 2 - EL CONEIXEMENT Avanar en el coneixement de larbre i dels seus valors i serveis 3 - LA COMUNICACI I LA PARTICIPACI Difondre els serveis i desserveis dels arbres a la ciutadania, fent-la partcip en la seva conservaci 4 - LA PLANIFICACI I LA CONNECTIVITAT Planificar larbrat com una infraestructura verda ms potent, connectada i que doni ms serveis 5 - LA PRESERVACI I LA PROTECCI Preservar larbrat i el seu valor patrimonial i identitari i assegurar-ne la protecci 6 - LA SALUT DELS ARBRES Tenir cura de la salut dels arbres vetllant per la biodiversitat i per la ciutadania 7 - EL MATERIAL VEGETAL I LA PLANTACI Treballar per un bon subministrament i per una bona plantaci de larbrat 8 -LA PODA I LA SEGURETAT Podar el mnim necessari garantint la seguretat de les persones i el bon desenvolupament de larbre 9 - EL SL Proporcionar als arbres ms volum de sl i de ms qualitat, desenvolupant estratgies que facin ms permeable el sol urb 10 - LAIGUA Fer una gesti sostenible de laigua de reg i obtenir-ne els mxims serveis

24

Lnia estratgica 1 - EL PATRIMONI ARBORI I LA BIODIVERSITAT Conservar larbrat, fent-lo ms sostenible i que conformi un hbitat per a la biodiversitat Inventariar amb detall larbrat del municipi, i conixer la diversitat biolgica que lintegra i la fauna que hi viu, contribueix a donar valor a aquest patrimoni i potenciar els serveis i funcions que aporta a la ciutat i als ciutadans, a lhora que dna el coneixement necessari per a actuar amb el mxim rigor tcnic en matria de planificaci, gesti i manteniment de larbrat.

Acci 1.1 Conixer el patrimoni arbori de Barcelona i fer-ne un inventari complert Acci 1.2 Equilibrar labundncia del conjunt de les espcies darbres i palmeres de la

ciutat Acci 1.3 Potenciar larbrat com a part dun ecosistema amb flora i fauna autctona Acci 1.4 Planificar la renovaci de larbrat

Lnia estratgica 2 - EL CONEIXEMENT Avanar en el coneixement de larbre i dels seus valors i serveis El coneixement dna ms seguretat i rigor tcnic a lhora dactuar. Avanar en el coneixement dels arbres en el seu conjunt, i de cada espcie en particular, permet planificar, gestionar i mantenir amb ms garanties dxit el patrimoni arbori de la ciutat, aix com preparar larbrat i els procediments dactuaci per als possibles futurs canvis de les condicions climtiques.

Acci 2.1 Estudiar les funcions, valors, serveis i desserveis de larbrat Acci 2.2 Assignar un valor econmic als beneficis de larbrat Acci 2.3 Estudiar els efectes del canvi global sobre el microclima urb i el seu impacte

en larbrat Acci 2.4 Estudiar com afrontar lescassetat de recursos naturals en la gesti de larbrat Acci 2.5 Minimitzar limpacte ambiental en la gesti de larbrat Acci 2.6 Millorar la formaci del personal tcnic relacionat amb larbrat i fomentar els

mecanismes de collaboraci amb altres departaments municipals Acci 2.7 Crear xarxes de coneixement i intercanvi dexperincies amb altres ciutats

nacionals i internacionals Acci 2.8 - Estudiar la percepci social dels arbres Acci 2.9 - Cercar i aplicar nous mtodes per al control i seguiment de lestat fisiolgic dels

arbres (infrarojos, drons, sensors...) Acci 2.10.- Seleccionar les espcies arbries amb visi de futur (resistncia al medi urb,

port, floraci) Lnia estratgica 3 - LA COMUNICACI I LA PARTICIPACI Difondre els serveis i desserveis dels arbres a la ciutadania, fent-la partcip en la seva conservaci El Pla director de larbrat de Barcelona estableix la importncia duna poblaci apoderada, informada i implicada en la cura i millora del patrimoni arbori de la ciutat. Aix comporta compartir amb la comunitat els valors de larbre com a sser viu, els serveis beneficiosos que el conjunt de larbrat aporta a lhabitabilitat de la ciutat i la salut de les persones, i la contribuci de tothom per garantir una infraestructura verda de qualitat a les futures generacions. Les eines per assolir aquests reptes de cura comunitria i divulgaci dels valors de larbrat sn els espais de participaci, leducaci ambiental i les campanyes de comunicaci.

25

Acci 3.1 Elaborar i aplicar una estratgia de comunicaci sobre larbrat Acci 3.2 Impulsar projectes deducaci sobre larbrat a les als centres educatius i a la

ciutadania en general Acci 3.3 Impulsar i acompanyar projectes dimplicaci de la ciutadania Acci 3.4 Usar les noves tecnologies per a la divulgaci del patrimoni arbori

Lnia estratgica 4 - LA PLANIFICACI I LA CONNECTIVITAT Planificar larbrat com una infraestructura verda ms potent, connectada i que doni ms serveis Larbrat constitueix una infraestructura verda que sestn en forma de xarxa per tota la ciutat, de manera semblant a com ho fan la resta dinfraestructures i serveis urbans, per b que amb altres funcions. Planificar adequadament aquesta infraestructura, repensar la forma de construir els carrers arbrats i augmentar el nombre darbres i arbusts, contribueix a connectar el patrimoni arbori i ajuda a maximitzar els beneficis ambientals i socials.

Acci 4.1 Incrementar la biomassa arbria de la ciutat plantant ms arbres i arbustos i millorar la qualitat de larbrat existent

Acci 4.2 Incloure el valor de larbrat al planejament Acci 4.3 Connectar larbrat amb lentorn urb i natural Acci 4.4 Revisar els criteris de planificaci i disseny de la plantaci darbres en projectes Acci 4.5 Vetllar perqu cada espcie arbria disposi de les millors condicions

agronmiques en el medi urb

Lnia estratgica 5 - LA PRESERVACI I LA PROTECCI Preservar larbrat i el seu valor patrimonial i identitari i assegurar-ne la protecci El conjunt de larbrat urb constitueix un patrimoni cultural amb un gran valor social, ambiental, i tamb econmic, pels serveis i funcions que aporta com a infraestructura verda. Ms encara quan es tracta darbres histrics o identitaris amb un valor afegit a lhabitual.

Acci 5.1 Elaborar el Pla de preservaci despcies arbries i identitries de Barcelona Acci 5.2 Millorar i donar a conixer els arbres dinters local de Barcelona Acci 5.3 Aplicar sistemes de protecci fsica dels arbres ms eficients Acci 5.4 Assegurar la protecci dels arbres durant les obres Acci 5.5 Revisar els criteris de valoraci i compensaci econmica dels arbres i dels

transplantaments Acci 5.6 Organitzar i revisar la documentaci tcnica i normativa referent a larbrat i a

la seva protecci

26

Lnia estratgica 6 - LA SALUT DELS ARBRES Tenir cura de la salut dels arbres vetllant per la biodiversitat i per la ciutadania Els arbres sn ssers vius sensibles, com la resta dorganismes, a determinades malures i plagues, les quals poden arribar a ser greus o, fins i tot, causar la mort, si no es vetlla peridicament pel seu estat de salut. Els condicionants ambientals urbans i, mirant ms enll, els efectes futurs del canvi climtic, poden fer aparixer noves plagues que demanin introduir nous tractaments, sempre tenint en compte les restriccions legals quant a ls de determinats tipus de productes.

Acci 6.1 - Aplicar un control integrat de plagues i malures Acci 6.2 - Potenciar i difondre el valor de les plantes beneficioses, afavorint el

desenvolupament de la vegetaci espontnia Acci 6.3 - Cercar alternatives als herbicides per al control de les herbes espontnies Acci 6.4 - Aplicar lestratgia i control del morrut de les palmeres

Lnia estratgica 7 - EL MATERIAL VEGETAL I LA PLANTACI Treballar per un bon subministrament i per una bona plantaci de larbrat El bon estat dels arbres s un factor clau perqu aquests sintegrin adequadament a lentorn urb i siguin capaos de resistir i adaptar-se als condicionants daquest espai. Cal que els criteris i procediments tcnics municipals de seguiment i control siguin molt rigorosos, ja que uns arbres de qualitat, subministrats i plantats amb totes les garanties, sn capaos doferir el seu mxim potencial.

Acci 7.1 Proveir el subministrament de larbrat a llarg termini Acci 7.2 Comprar arbres de qualitat Acci 7.3 Millorar les plantacions darbres Acci 7.4 Repensar els vivers destacionament darbrat

Lnia estratgica 8 - LA PODA I LA SEGURETAT Podar el mnim necessari garantint la seguretat de les persones i el bon desenvolupament de larbre Cada espcie darbre t unes caracterstiques determinades. Deixar que els arbres creixin lliurement i desenvolupin el seu mxim port natural, reduint les accions de poda a les mnimes imprescindibles, dna lloc a un arbrat de qualitat i ptim des del punt de vista funcional, a lhora que han de tenir totes les garanties de seguretat per a la ciutadania.

Acci 8.1 Revisar i unificar els criteris de poda de larbrat Acci 8.2 Fer poda de formaci a larbrat jove Acci 8.3 Millorar lavaluaci de risc dels arbres i de les palmeres

Acci 8.4 Aplicar nous aprofitaments de les restes vegetals

27

Lnia estratgica 9 - EL SL Proporcionar als arbres ms volum de sl i de ms qualitat, desenvolupant estratgies que facin ms permeable el sol urb Les arrels dels arbres sn, a ms dun element de subjecci estructural, una part fonamental per a la supervivncia daquests ssers vius, ja que capten els nutrients i laigua del sl necessaris per a realitzar les seves funcions fisiolgiques i proporcionar el mxim de serveis ambientals. Proporcionar als arbres ms volum de sl i de ms qualitat en facilita larrelament i els proporciona ms qualitat de vida al llarg de tot el seu cicle de desenvolupament.

Acci 9.1 Experimentar i aplicar nous tipus de sl i paviment permeables Acci 9.2 Millorar la qualitat del sl de les noves plantacions Acci 9.3 Millorar la qualitat del sl de larbrat existent Acci 9.4 Resoldre la compatibilitat entre accessibilitat i escocells Acci 9.5 Fer nous dissenys descocells i paviments, racionalitzant els serveis

Lnia estratgica 10 - LAIGUA Fer una gesti sostenible de laigua de reg i obtenir-ne els mxims serveis Lestat de salut i la quantitat de biomassa dels arbres s proporcional a laigua que reben al llarg del seu cicle vital. Si b s fonamental fer un s eficient dels recursos hdrics a la ciutat, tamb ho s garantir la freqncia i volum de reg que cada espcie necessita, ja que aix li permetr maximitzar-ne el potencial de creixement i desenvolupament i, per tant, els serveis que aporta.

Acci 10.1 Ajustar la dosi i freqncia de reg per a cada espcie Acci 10.2 Aplicar les tecnologies de reg ms eficients Acci 10.3 - Prioritzar ls daiges alternatives a la potable Acci 10.4 - Aprofitar laigua descorrentia en parcs i zones forestals i tamb en larbrat

viari Acci 10.5 - Cercar recursos alternatius adequats a la futura disponibilitat daigua

2.3. Calendari dactuaci

El Pla director de larbrat de Barcelona preveu un horitz d'actuaci immediata a tres anys (2017, 2018 i 2019) coincidint amb el present mandat, un perode corresponent als propers cinc anys (2020-2025) i un tercer fins al final del Pla (2026-2037).

El Pla t una visi global i transversal amb altres poltiques, s dinmic i depn tamb de molts factors externs. Es preveu un seguiment anual del Pla i una revisi dels objectius, estratgies i accions cada cinc anys per anar ajustant el Pla als canvis que es vagin produint. Al cap de cinc anys, els resultats de l'impacte de l'estratgia marcaran lorientaci, les prioritats i les lnies dacci a dur terme en els plans dacci successius.

28

Llegenda calendari:

Inici de lacci Continuaci de lacci

N. ACCI

2017

2018

2019

2020

- 20

25

2026

- 20

37

1.11

Conixer el patrimoni arbori de Barcelona i fer-ne un inventari complert

1.2 Equilibrar labundncia del conjunt de les espcies darbres i palmeres de la ciutat

1.3 Potenciar larbrat com a part dun ecosistema amb flora i fauna autctona

1.4 Planificar la renovaci de larbrat

2.1 Estudiar les funcions, valors, serveis i desserveis de larbrat

2.2 Assignar un valor econmic als beneficis de larbrat

2.3 Estudiar els efectes del canvi global sobre el microclima urb i el seu impacte en larbrat

2.4 Estudiar com afrontar lescassetat de recursos naturals en la gesti de larbrat

2.5 Minimitzar limpacte ambiental de la gesti de larbrat a partir dels estudis pertinents

2.6

Millorar la formaci del personal tcnic relacionat amb larbrat i fomentar els mecanismes de collaboraci amb altres departaments municipals

2.7 Crear xarxes de coneixement i intercanvi dexperincies amb altres ciutats nacionals i internacionals

2.8 Estudiar la percepci social dels arbres

2.9 Cercar i aplicar noves tecnologies per al control i seguiment de lestat fisiolgic dels arbres (infrarojos, drons, sensors...)

2.10 Seleccionar les espcies arbries amb visi de futur (resistncia al medi urb, port, floraci)

3.1 Elaborar i aplicar una estratgia de comunicaci sobre larbrat

29

N. ACCI

2017

2018

2019

2020

- 20

25

2026

- 20

37

3.2 Impulsar projectes deducaci sobre larbrat als centres educatius i a la ciutadania en general

3.3 Impulsar i acompanyar projectes dimplicaci de la ciutadania

3.4 Usar les noves tecnologies per a la divulgaci del patrimoni arbori

4.1 Incrementar la biomassa arbria de la ciutat plantant ms arbres i arbustos i millorar la qualitat de larbrat existent

4.2 Incloure el valor de larbrat al planejament

4.3 Connectar larbrat amb lentorn urb i natural

4.4 Revisar els criteris de planificaci i disseny de la plantaci darbres en projectes

4.5 Vetllar perqu cada espcie arbria tingui les millors condicions agronmiques en el medi urb

5.1 Elaborar el Pla de preservaci despcies arbries identitries de Barcelona

5.2 Millorar i donar a conixer els arbres dinters local de Barcelona

5.3 Valorar i posar en prctica els sistemes de protecci fsica ms adequats en la via pblica

5.4 Assegurar la protecci dels arbres durant les obres

5.5 Revisar els criteris de valoraci i compensaci econmica dels arbres i dels transplantaments

5.6 Organitzar i revisar el conjunt de documentaci tcnica i normativa referent a larbrat i a la seva protecci

6.1 Aplicar el control integrat de plagues i malures

6.2 Potenciar i difondre el valor de les plantes beneficioses, afavorint el desenvolupament de la vegetaci espontnia

30

N. ACCI

2017

2018

2019

2020

- 20

25

2026

- 20

37

6.3 Cercar alternatives als herbicides per al control de les herbes espontnies

6.4 Aplicar lestratgia i control del morrut de les palmeres

7.1 Proveir el subministrament de larbrat a llarg termini

7.2 Assegurar la compra darbres de qualitat

7.3 Millorar les plantacions darbres

7.4 Repensar els vivers destacionament darbrat

8.1 Revisar i unificar els criteris de poda de larbrat

8.2 Fer poda de formaci a larbrat jove

8.3 Millorar lavaluaci de risc dels arbres i de les palmeres

8.4 Aplicar nous aprofitaments de les restes vegetals

9.1 Experimentar i aplicar nous tipus de sl i paviments permeables

9.2 Millorar la qualitat del sl de les noves plantacions

9.3 Millorar la qualitat del sl de larbrat existent

9.4 Resoldre la compatibilitat entre accessibilitat i escocells

9.5 Fer nous dissenys descocells i paviments, racionalitzant els serveis

10.1 Ajustar la dosi i freqncia de reg per a cada espcie

10.2 Aplicar les tecnologies de reg ms eficients

10.3 Prioritzar ls daiges alternatives a la potable

10.4 Aprofitar laigua descorrentia en parcs i zones forestals i tamb en larbrat viari

10.5 Cercar recursos alternatius adequats a la futura disponibilitat daigua

31

2.4. Pressupost i inversi

El pressupost estimat dexecuci de les propostes del Pla director de larbrat de Barcelona 2017-2037 s de 9,6 milions deuros anuals, dels quals ja es disposa de 8,3 milions. La diferncia, d1,3 milions, correspon majoritriament a inversions que cal realitzar en els mbits de la millora dels sls i de la gesti de laigua. ESTIMACI DEL PRESSUPOST ANUAL VINCULAT AL PLA DIRECTOR DE LARBRAT 2017-2037

ORIGEN PRESSUPOST IMPORT ANUAL

()

Captol 1 (dades 2016) 4.374.869

Captol 2 (dades 2016) 3.036.880

Inversi anual en arbrat (dades 2015)

900.000

Increment de pressupost anual per al Pla

1.310.000

Total 9.621.749

En lestimaci del pressupost, shan previst els aspectes segents:

Captol 1: els recursos personals destinats a les tasques de manteniment i gesti de larbrat. Inclou les brigades de poda i de plantaci, i els recursos administratius i jurdics associats.

Captol 2: les contractes externes que donen servei al manteniment de larbrat, com les aplicacions de tractaments fitosanitaris, les retirades de soques...

Inversions: correspon a projectes especfics per a la millora de larbrat que es van incloure dins el PIM 2011-2015, com la renovaci de larbrat exemplar en vies emblemtiques.

En la distribuci del pressupost per lnies estratgiques sobserva la diferncia en percentatge entre les tasques que requereixen ms recursos materials (sobretot m dobra), com la lnia 8 Poda i seguretat, de les que requereixen ms coneixement i treball en xarxa amb altres organismes, com les lnies 2 i 3 Coneixement i Comunicaci i participaci, respectivament. A grans trets, per, cal dir que el pressupost del Pla director de larbrat 2017-2037 no suposa un gran canvi respecte als costos associats a les tasques de gesti i planificaci actuals, ats que ja estan ben dimensionats, per s que marca aquells mbits en qu realment cal centrar les noves inversions. Aquestes lnies en qu es fa pals invertir de forma prioritria sn les de la millora del sl i la de la gesti de laigua, dos factors claus per maximitzar la qualitat i la salut dels arbres, aix com els beneficis ambientals i socials que sen deriven.

32

Una dada interessant s que, segons un estudi de lorganitzaci internacional The Nature Conservancy titulat Planting Healthy Air (2016), Barcelona s una ciutat amb un retorn de la inversi (ROI- return of investment) molt elevat, pel que fa a la plantaci darbrat. s a dir, considerant laugment de la temperatura i contaminaci en la zona mediterrnia i els relatius baixos costos de la plantaci, linforme dna unes dades en les quals el retorn de la inversi a Barcelona, respecte a la resta de ciutats europees, s molt alt.

DISTRIBUCI DEL PRESSUPOST PER LNIES DEL PLA DIRECTOR DE LARBRAT 2017-2037 (incls lincrement de pressupost sollicitat al Pla)

LNIA ESTRATGICA % SOBRE TOTAL

1 El patrimoni i la biodiversitat 4,26%.

2 El coneixement 1,28%.

3 La comunicaci i la participaci 1,10%.

4 La planificaci i la connectivitat 5,33%.

5 La protecci i la preservaci 1,01%.

6 La salut dels arbres 12,20%.

7 El material vegetal i la plantaci 11,48%.

8 La poda i la seguretat 36,70%.

9 El sl 5,86%.

10 Laigua 20,78%.

100%.

33

2.5. Governana del Pla El primer esborrany del Pla director de larbrat va ser redactat per un equip transversal, format per tcnics de la Direcci dEspais Verds i Biodiversitat (DEVB) conjuntament amb professionals dUrbanisme i Planejament. A partir daquest document es va iniciar un procs de participaci, dut a terme en diverses sessions i que han servit per compartir la diagnosi, consensuar reptes i objectius a llarg termini, i recollir aportacions i noves propostes per completar el pla dacci. Hi ha participat tot el personal de la mateixa DEVB, altres tcnics de lrea dEcologia Urbana i de la resta de lAjuntament, experts i professionals del sector i collectius i entitats. En total shan fet 54 sessions amb 715 participants. Daquestes sessions participatives en van sortir moltes propostes, algunes de les quals ja estaven incloses al Pla i daltres que es van incloure (algunes accions noves i algunes tasques noves dins de cada acci) i daltres van ser desestimades perqu entraven en contradicci entre elles o amb daltres mpliament consensuades. Tamb durant el procs participatiu han aflorat propostes de millores organitzatives, que tamb son considerades dins el procs de millora continua amb el que es treballa.

20 entitats del Consell de Sostenibilitat

(45 participants)

Associacions: APEVC, AEA, AEPJP, Fundaci de la Jardineria i el Paisatge

(20 participants)

Jardiners de PIJIM (546 participants)

Experts arboricultors i Gremi de viveristes

(5 participants)

Altres professionals municipals i dinstitucions pbliques: tcnics llicncies i espai pblic, i coordinaci dobres de Districtes, Agncia de Salut Pblica (ASPB), Parc Zoolgic (BSM), Institut Botnic (IBB), Agncia dEcologia Urbana (AEU), Barcelona Regional (BR), rea Metropolitana de Barcelona (AMB), Diputaci de Barcelona, Parc de Collserola

(15 participants)

Professionals de MASU (DEVB, Cicle de laigua, energia i qualitat ambiental, Neteja i gesti de residus), Ecologia urbana (Urbanisme, Model urb, Planejament, Projectes urbans, Prospectiva, Mobilitat i infraestructures, Comunicaci, Educaci ambiental, Of. sostenibilitat, Millora contnua, Resilincia urbana, Coordinaci dobres, BIMSA, BAGURSA)

(81 participants)

34

El Pla director de larbrat tindr un sistema de seguiment i un conjunt dindicadors per tal de vetllar pels objectius del Pla. El sistema de seguiment inclour lavaluaci peridica del grau de compliment en el temps de les tasques previstes en les accions del Pla, s a dir, un sistema que mesuri el volum dactivitat realitzada per acci. El grau de compliment de cada acci es quantificar amb un percentatge per determinar segons les fases establertes en la fitxa corresponent. Per a la seva governana es dna continutat a l'esperit de participaci que ha estat vigent durant tot el procs d'elaboraci de l'estratgia. Aix, un cop aprovat, la coordinaci del Pla director de larbrat recaur en la mateixa Direcci dEspais Verds i Biodiversitat de lAjuntament a travs dun grup promotor que haur de planificar el desplegament del Pla, coordinant els diferents actors implicats, entre daltres: jardiners, podadors, tcnics del verd, comunicaci, estratgia i cultura de la sostenibilitat, educaci ambiental, participaci, urbanisme, planejament, salut, Zoo, Institut Botnic, etctera).