Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir la irregularitat sobrevinguda

ndex1. PRESENTACI

2. ELABORACI DE LA MESURA DE GOVERN

3. EL DRET MIGRATORI EUROPEU I EL DRET INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

3.1. La Llei destrangeria i la institucionalitzaci de la irregularitat 3.2. El govern central i les poltiques de trasllat de persones en situaci irregular a Barcelona 3.3. La irregularitat sobrevinguda: la cara ms dura de la irregularitat 3.4. Conseqncies de la falta de vies de regularitzaci

4. EL PAPER DE LES CIUTATS EN EL RECONEIXEMENT I LA GARANTIA DE LA PLENA CIUTADANIA

4.1. Destrangers illegals a vens en situaci dirregularitat 4.2. Les ciutats i les obligacions en matria de drets humans 4.3. La realitat de la immigraci irregular a la ciutat de Barcelona 4.4. Les poltiques de plena ciutadania com a clau de la integraci

5. OBJECTIUS

6. LNIES DACTUACI 6.1. OBJECTIU 1: Garantir laccs universal als serveis pblics municipals i promoure laccs a la resta de serveis

6.1.A. Poltica dempadronament actiu: Facilitar lempadronament a totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situaci administrativa

6.1.B. Garantia de laccs de les persones en situaci irregular em-padronades a tots els serveis municipals

6.1.C. Garantir laccs de les persones en situaci irregular a laprenentatge de les llenges

6.2. OBJECTIU 2: Afavorir la regularitzaci de les persones en situaci irregular que viuen a la ciutat

6.2.A. Potenciar la informaci i lassessorament jurdic per evitar la irregularitat i afavorir lobtenci del perms de residencia

6.2.B. Fer accessible a les persones en situaci irregular loferta formativa prpia de Barcelona Activa

6.2.C. Fer accessible a persones en situaci irregular plans docu-paci de 12 mesos propis de Barcelona Activa per tal de facili-tar-ne la regularitzaci i inserci social

6.2.D. Campanya informativa per donar a conixer els serveis das-sessorament jurdic gratut per a persones en situaci irregular

6.2.E. Accions especfiques informatives en aquells sectors i m-bits econmics amb una elevada incidncia de la irregularitat, com ara el sector del treball domstic

6.3. OBJECTIU 3: Detectar i evitar possibles situacions dirregularitat sobrevinguda

6.3.A. Creaci dun protocol de derivaci de serveis socials i SAIER a Barcelona Activa

6.3.B. Promoure ls de lInforme desfor dintegraci de la Gene-ralitat de Catalunya

6.3.C. Abordatge de la situaci dirregularitat sobrevinguda per denegaci de sollicitud de refugi: Elaboraci de metodologia dabordatge parallela del rgim de refugi i destrangeria

6.4. OBJECTIU 4: Acreditar el venatge dels vens i de les venes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments dinternament en CIE i expulsi

6.4.A. Creaci del Document de venatge a la ciutat de Barcelona

6.5. OBJECTIU 5: Promoure modificacions legislatives que permetin ladopci de poltiques inclusives per a les persones en situaci irregular tant a lEstat espanyol com a la Uni Europea.

6.5.A. Seguiment de les 67 propostes del Consell Municipal dIm-migraci.

6.5.B. Accions dincidncia en lmbit europeu i internacional.

1.Presentaci

5

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaPresentaci

La present Mesura de Govern pretn afavorir i millorar els processos dacollida i inclusi de les persones en situaci irregular a la ciutat de Barcelona. Per aconseguir-ho, hem es-tablert cinc objectius: garantir laccs universal als serveis pblics municipals i promoure laccs a la resta de serveis, afavorir la regularitzaci de les persones en situaci irregular que viuen a la ciutat, detectar i evitar possibles situacions dirregularitat sobrevinguda, acreditar el venatge dels vens i venes a la ciutat de Barcelona en el marc dels proce-diments dexpulsi i/o internament, i promoure modificacions legislatives que permetin ladopci de poltiques inclusives per a les persones en situaci irregular, tant a lEstat espanyol com a la Uni Europea.

La prctica histrica a la ciutat de Barcelona ha estat facilitar al mxim els processos dempadronament i, per tant, daccs als serveis municipals, fins i tot abans de lexistn-cia de plans dimmigraci o dacollida (cal tenir en compte que, histricament, el padr ha significat laccs als serveis municipals). Aquesta prctica sha demostrat molt efica a lhora de prevenir la segregaci social i sha intentat vincular des del moment de larri-bada a la nostra ciutat, independentment de la situaci administrativa de les persones.

A Barcelona, des del primer fins al darrer dels plans Pla dinterculturalitat (1997), Pla municipal dimmigraci (2002), Pla dacollida (2006), Pla de treball dimmigraci (2008-2011) i Pla de treball (2011-2015) han incorporat implcitament la garantia de laccs als serveis pblics per part dels vens i venes en situaci irregular. La present mesura ve a seguir aquest mateix cam, de manera que explicita i regula el que ja s una prctica consolidada a la ciutat, aix com lenriqueix amb algunes actuacions addicionals.

Lestratgia de facilitar lacollida com ms aviat millor, des del primer moment, es de-mostra com una prctica molt ms efectiva, que contrasta amb la realitat daltres ciutats europees, on les persones en situaci irregular tenen veritable por datansar-se a qual-sevol servei municipal, fet que perpetua una situaci dallament i de risc dexplotaci i segregaci.

Si b les administracions locals no tenen competncies en el control de les arribades i les sortides, el cert s que les persones immigrades arriben a la nostra ciutat i volen installar-shi per viure-hi. Lestatut jurdic daquestes persones immigrades depassa les competncies municipals, ja que s la Llei destrangeria, com a marc regulador que defi-neix els drets i deures de les persones estrangeres, la que estableix els mecanismes de regularitzaci i genera situacions dirregularitat administrativa, que shi institucionalit-zen com un estadi ms del cicle migratori. Aquest cicle sinicia sovint amb larribada a la ciutat en situaci irregular, i un mnim tres anys, que sn imprescindibles per optar a la regularitzaci a travs del mecanisme de larrelament social, que representen un temps de supervivncia en situaci dexclusi administrativa i al marge de leconomia formal. La regularitzaci s la que permet accedir a un estatus de situaci administrativa regular; ara b, t una alta dosi de provisionalitat pel risc de caure en la irregularitat sobrevinguda i, per tant, de trencar el procediment natural dintegraci a la societat. Evidentment, les insuficincies daquest marc legal tenen impacte tant en els drets de les persones com en la ciutat i el funcionament dels serveis.

Les ciutats, com a espai natural dacollida, tenen el repte de garantir un accs normalit-zat als serveis, tot promovent lautonomia i laccs al mercat de treball de les persones immigrades perqu es puguin incorporar i integrar a la societat. En aquest sentit, la Carta

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaPresentaci

6

Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat reconeix, a larticle primer, el dret a la ciutat, s a dir, el dret a trobar-hi les condicions per la seva realitzaci poltica, social i ecolgica a tots els vens i venes. Per tant, les autoritats municipals estan obligades a fomentar, amb tots els mitjans de qu disposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida dels seus habitants.

Avui encara existeixen importants contradiccions que ens poden fer dubtar sobre la rea-litat dels drets humans a la ciutat o, al menys, de la seva efectivitat en laplicaci prctica. Per aix, parlar de drets humans avui suposa tamb referir-se expressament a lexclusi de qu sn objecte alguns subjectes. En aquest context, la figura de les persones en situ-aci irregular adquireix una rellevncia especial. En la pugna per aconseguir el reconei-xement i garantia dels drets humans, els migrants shan convertit en un dels subjectes exclosos per excellncia, ja que els seus drets es troben condicionats a la seva situaci administrativa. Lexigncia del requisit de regularitzaci que han de complir les perso-nes estrangeres per ser considerades subjecte de drets es converteix en el condicionant, moltes vegades insalvable, per accedir als drets humans.

Daquesta manera, el reconeixement i la garantia dels drets humans per a les persones immigrades s avui un dels grans reptes per a les ciutats dacollida com Barcelona. Un repte que ens ha dacostar cap a una ciutat ms cohesionada i ms justa socialment, on totes les persones que hi viuen siguin tractades com a vens i venes, amb els seus drets i els seus deures.

2.Elaboraci de la Mesura de Govern

9

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaElaboraci de la Mesura de Govern

Lactual Mesura de Govern sha impulsat des de la Quarta Tinncia dAlcaldia de Drets de Ciutadania, Participaci i Transparncia. Per a la seva elaboraci sha creat un grup de treball liderat per la Comissionada dImmigraci, Diversitat i Interculturalitat i la Direcci de Serveis dAtenci i Acollida a Immigrants, en el qual tamb han participat Barcelona Activa i lInstitut Municipal de Serveis Socials, entre daltres.

En el procs delaboraci de la Mesura ha estat imprescindible comptar amb les apor-tacions del Consell Municipal dImmigraci, de la Comissi dEstrangeria de lIllustre Collegi dAdvocats, aix com duna desena de diferents entitats que atenen persones en situaci irregular a la ciutat o que treballen per a la no discriminaci. Aquest contrast tcnic ha possibilitat la millora de les accions previstes, aix com la incorporaci de noves actuacions i propostes en el marc dels objectius i lnies dacci de la mesura.

3.El Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

11

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

El dret a migrar est reconegut a la Declaraci Universal dels Drets Humans, tot i que amb certes deficincies. Larticle 13 de la Resoluci 217 A (II), relativa a la Declaraci Uni-versal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per lAssemblea General de les Naci-ons Unides, en data 10 de desembre de 1948, estableix en el seu apartat primer que Tota persona t dret a circular lliurement i a triar la seva residncia dins les fronteres de cada estat, mentre que en el seu apartat segon estableix que Tota persona t dret a sortir de qualsevol pas, dhuc el propi, i a retornar-hi.

Per tant, dels dos vessants que podria tenir un ius migrandi internacionalment reconegut, es reconeix tan sols el dret a sortir del propi estat, i el dret a retornar-hi, per no un dret a entrar a un segon Estat com a tal. Aquest fet ha provocat que existeixi una important discussi doctrinal sobre la convenincia destablir aquest dret com a dret hum, i sobre la seva naturalesa jurdica i caracterstiques.

S que lha reconegut, per exemple, la Llei argentina 25.871 de migracions, que en el seu article 4 disposa que El dret a la migraci s essencial i inalienable de la persona i la Repblica Argentina el garanteix sobre la base dels principis digualtat i universalitat, sense que aix hagi implicat una renncia a lexercici de la seva sobirania des del punt de vista de les poltiques destrangeria.

Els estats estableixen els requisits daccs al seu territori, de permanncia o de treball en aquest com a manifestaci de la seva sobirania territorial, que troba lmits, encara que siguin parcials, en el bagatge del Dret Internacional Pblic, com ara pel que fa al tracta-ment de les persones sollicitants de protecci internacional, a lestatut dels aptrides, o a la prohibici dun tractament discriminatori que suposs, per exemple, negar laccs a tots els nacionals dun determinat estat si no es donen determinades circumstncies que ho justifiquin.

En lmbit europeu, el Pacte Europeu Sobre Immigraci i Asil, aprovat el 15 doctubre de 2008 pel Consell de la Uni Europea, va adoptar el comproms de combatre la immigra-ci irregular, garantint, entre altres coses, el retorn al seu pas dorigen o a un pas de trnsit dels estrangers en situaci irregular. Aquest comproms es vincula a principis tamb continguts a lesmentat pacte europeu sobre immigraci i asil, entre els quals el que postula que els estrangers en situaci irregular al territori dels estats membres han dabandonar el seu territori. Cada estat membre es comprometr a garantir laplicaci efectiva daquest principi, dins del respecte del dret i la dignitat de les persones implica-des, donant preferncia al retorn voluntari, i reconeixer les decisions de retorn adopta-des per un altre estat membre.

Per lelement ms determinant de lactual poltica europea en matria dimmigraci s la Directiva 2008/115/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, relativa a les normes i als procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de tercers pasos en situaci irregular, ja que persegueix lharmonitzaci de la legislaci dels estats membres en matria de control de la immigraci irregular. La Directiva recorda al seu prembul que En els casos en qu no hi hagi raons per creure que es dificulti lobjectiu del procediment de retorn, ha de preferir-se el retorn voluntari al fors i concedir-se un termini per a la sortida voluntria. Tamb exposa que sha de supeditar expressament ls de mesures coercitives als principis de proporcionalitat i deficcia pel que fa als mitjans utilitzats i als objectius perseguits.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

12

Els principis, les prioritats i les disposicions que shan destacat dels instruments anteri-ors, incloent-hi la Directiva, acrediten que la poltica europea de control de la immigraci irregular es basa, com a objectiu fonamental, en la repatriaci de les persones que roma-nen de forma irregular dins de les seves fronteres. Per tamb acrediten la preferncia per un sistema de retorn voluntari i una advertncia al necessari respecte als drets fo-namentals.

Les poltiques pbliques de control migratori desenvolupades a lEstat espanyol en rela-ci amb la immigraci irregular estan condicionades per la necessitat denquadrament dins daquest marc harmonitzador de la Uni Europea. Cal tenir en compte, per, que el marc europeu permet un marge de decisi als estats membres en el disseny dels ins-truments de control de la immigraci irregular. A travs de la prctica consolidada de laplicaci del marc legal vigent, el model espanyol estaria perseguint com a objectiu primordial la repatriaci forada, en contradicci amb lopci pel retorn voluntari que es desprn dels instruments europeus esmentats anteriorment.

Amb tot, sn molts els qui han qestionat crticament lexistncia de deficincies de plantejament, disseny o funcionament del Dret Migratori Europeu, des duna perspectiva de garantia dels drets fonamentals, especialment pel que fa al tractament de la immi-graci irregular. Aquest fet no ha de suposar posar en qesti la capacitat dels estats destablir una poltica de gesti dels fluxos migratoris, destabliment de requisits per a lentrada, la permanncia i el treball al propi territori, ni la seva potestat per a la legislaci destrangeria. Ben al contrari, esdev lnica opci coherent amb la defensa dels principis establerts en el marc constitucional i la Declaraci Universal dels Drets Humans que la prpia constituci declara com a text segons el qual se nha dinterpretar el contingut.

En aquest sentit, la Convenci internacional sobre la protecci dels drets de tots els tre-balladors migrants i les seves famlies, aprovada el 18 de desembre de 1990, ens ofereix algunes eines per a la garantia dels drets de les persones migrants. Malgrat que es trac-ta dun dels set tractats internacionals bsics de drets humans, s potser un dels ms desconeguts, ja que no ha estat ratificat per cap pas de la Uni Europea ni pels Estats Units. Lobjectiu de la Convenci s justament lluitar contra lexplotaci i les violacions dels drets humans de la poblaci migrant, en tant que grup especialment vulnerable. Una de les aportacions ms importants de la Convenci s larticle 69.1, que estableix: Els estats part, quan hi hagi treballadors migrants i membres de les seves famlies dins del seu territori que estiguin en situaci irregular, hauran de prendre les mesures apropiades per assegurar que aquesta situaci no persisteixi. Amb la Convenci, sobre, doncs, una via perqu els estats tinguin un paper ms actiu en el reconeixement i la garantia de drets dels treballadors migrants en situaci irregular, prioritzant les poltiques de regularitza-ci per sobre de les de deportaci.

13

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

3.1. La Llei destrangeria i la institucionalitzaci de la irregularitatA lEstat espanyol, en els darrers anys, els successius governs centrals han repetit insis-tentment un missatge en relaci amb la immigraci: Volem una immigraci ordenada i legal. Amb aquest missatge saprovava la Llei destrangeria de 1985, que planteja els fonaments del marc regulador contemporani de la immigraci a Espanya. Un marc legal que ms de trenta anys desprs segueix gaireb plenament vigent, tot i que shan anat matisant a travs de successives modificacions.

Malgrat les declaracions dintencions que han fonamentat la Llei destrangeria aix com cada una de les seves reformes i enduriments un dels elements ms caracterstic de la curta histria dEspanya com a pas dimmigraci ha estat la presncia constant dun ele-vat nombre de migrants en situaci irregular. En lnies generals, tots els estudis mostren que entre el 40 % i el 50 % dels migrants a Espanya han estat en algun moment en situa-ci irregular i que en la seva immensa majoria havien arribat a Espanya sense perms de treball (Gonzlez-Enrquez, 2009).

s cert que lelevat volum de migrants en situaci irregular residents a Espanya ha provo-cat regularitzacions extraordinries peridiques algunes de gran abast que han servit per alimentar de m dobra les necessitats dun mercat laboral en anys de creixement econmic, especialment en sectors com la construcci, lagricultura intensiva i el turis-me. No obstant aix, els efectes daquestes regularitzacions extraordinries han estat r-pidament compensats per enduriments successius de la Llei destrangeria, posant lmits al reagrupament familiar o a les renovacions de permisos de residncia i treball.

Daquesta manera, la poltica dimmigraci a Espanya ha generat irregularitat a travs de quatre instruments:

a) La restricci dels canals dimmigraci legal, limitant les vies dentrada en totes les seves opcions. A diferncia dpoques anteriors, o de regulacions a pasos de lentorn, sha reservat la possibilitat dobtenir visats temporals de recerca de feina als estran-gers que no es trobin al territori. A aix se suma la limitaci de la contractaci en origen a les ocupacions al Catleg docupacions de difcil cobertura, que actualment sn molt redudes. Per tant, avui dia s quasi impossible immigrar legalment a Espanya des del pas dorigen, encara que la persona estrangera tingui mitjans de vida o un contracte de treball. Aix provoca que la nica opci sigui lentrada irregular en territori espanyol (ja sigui a travs de mfies o per passos fronterers no habilitats), o b lentrada amb vi-sat de turista, restant un mnim de 3 anys en situaci irregular abans de poder obtenir la primera autoritzaci de residncia i treball.

b) La concessi de permisos de residncia i treball per temps molt curts. La Llei des-trangeria no permet accedir a un perms de llarga durada fins a un mnim de 5 anys desprs de lobtenci de lautoritzaci inicial de residncia i treball. Daquesta manera es preveu un circuit de renovacions successives del perms de treball per temps breus

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

14

i condicionades a un perode mnim de cotitzaci. Aquest sistema de concessi de per-misos de residncia i treball sotmet la persona estrangera a una situaci continuada de provisionalitat legal.

c) La complexitat i rigidesa del sistema de renovaci de residncia i treball. Les restric-cions a la renovaci dels permisos de residncia i treball, sumades al propi funciona-ment de lestructura administrativa sn dues de les principals causes dirregularitat. Ja sigui per retards en la tramitaci dexpedients o per la prctica impossibilitat de complir amb tots els requisits que sexigeixen, algunes vegades, fins i tot, ms enll de la prpia Llei destrangeria i del reglament que la desenvolupa. A aix se suma la dispa-ritat de criteris entre les diferents oficines destrangeria de lEstat, que pot generar una situaci dindefensi a les persones sollicitants dels permisos de residncia i treball. Un camp especialment preocupant s el dels menors extutelats que quan compleixen 18 anys troben dificultats per mantenir el perms de residncia i no estan autoritzats a treballar.

d) La falta dun mecanisme que permeti la regularitzaci de les persones estrangeres que no es poden deportar. Aquest s el cas de les persones que malgrat tenir una or-dre dexpulsi ferma, aquesta no sha pogut executar. Duna banda, per la insuficincia dacords de repatriaci amb el seu pas dorigen; de laltra, per la falta de documenta-ci. Aquestes persones en la majoria docasions sn retingudes al CIE i posteriorment alliberades per la impossibilitat dexecutar-ne lexpulsi o devoluci. Daquesta mane-ra, sels deixa en llibertat, per consolidant una situaci dirregularitat en saber que no podr derivar en una possibilitat real dexpulsar-les. El manteniment de lordre dex-pulsi vigent i la falta de previsi de vies de regularitzaci en aquests casos provoca que aquestes persones es vegin precipitades a una situaci de desprotecci jurdica absoluta.

Daquesta manera, la irregularitat sha institucionalitzat com un estadi ms del cicle mi-gratori. Un cicle migratori que sinicia amb larribada en situaci irregular (o amb un visat de turista amb una caducitat dun mxim de 90 dies), i tres anys de supervivncia en si-tuaci dexclusi administrativa i al marge de leconomia formal, havent de sobreviure en leconomia submergida en sectors com el treball domstic, el turisme o la construcci. Per a aquests casos, doncs, la nica via de regularitzaci s la de larrelament social. Un procediment previst com a excepcional a la Llei destrangeria que requereix haver estat 3 anys residint de forma irregular a lEstat espanyol i lobtenci, entre daltres, dun con-tracte de treball dun any de durada, la qual cosa s quelcom molt difcil en el context de mercat laboral actual.1

A aix cal afegir que la legislaci espanyola destrangeria est dominada per un enfocament eminentment relacionat amb els aspectes laborals. No s casualitat, doncs, que la Secre-taria dImmigraci depengui del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Daquesta manera, la llei i ladministraci de lEstat fa referncia constant al concepte treballadors estrangers. Tanmateix no sha doblidar que en realitat no es tracta tant de treballadors estrangers com de persones.

1. Levoluci del nombre darrelaments socials a la ciutat de Barcelona ha estat: 8.969 sollicituds el 2011, 5.942 (2012), 4.960 (2013), 4.349 (2014), 4.684 (2015) i 3.426 (2016).

15

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

3.2. El govern central i les poltiques de trasllat de persones en situaci irregular a BarcelonaLes contradiccions de la legislaci destrangeria espanyola i el control de fronteres ex-terior, com a generadors de persones en situaci administrativa irregular, es posen en evidncia tamb amb la poltica de trasllats de persones arribades a Canries, Ceuta i Melilla que sn desplaades per lEstat a Barcelona.

Des de lany 2005, milers de persones en situaci irregular que havien entrat en territori espanyol per les Illes Canries, Ceuta i Melilla han estat traslladades a Barcelona pel propi Estat a travs de vols interns gestionats per la policia. Un cop a Barcelona sn in-ternades al CIE de Zona Franca i un cop transcorregut el mxim de 60 dies de detenci en el CIE sn deixades en llibertat a la nostra ciutat, amb una ordre dexpulsi vigent i sense resoldre la seva situaci administrativa. En alguns casos, sn temporalment acollits per una ONG Creu Roja, ACCEM, CEPAIM i MPDL durant un mxim de 15 dies, i desprs han de marxar pels seus propis mitjans.

Cal posar de manifest, doncs, que es tracta de persones que han estat custodiades per lEstat, i que s el propi Estat qui les deixa als nostres carrers sabent que no sn expul-sables i sense cap mena de perms provisional de residncia i/o treball. Daquesta mane-ra, sels aboca a una difcil supervivncia en una situaci dirregularitat totalment injus-tificada ja que en molts daquests casos no es pot practicar lexpulsi. Sovint aquestes persones, desprs dels 15 dies allotjats per les ONG, acaben adreant-se a equipaments municipals com el CUESB, els SAIER o a la xarxa dequipaments de persones sense sostre.

Noms entre gener i abril de 2017, 298 persones en situaci irregular han estat traslla-dades a Barcelona per part de lEstat, dacord amb el Protocol dactuaci per a atenci humanitria i acollida dels immigrants desplaats a la Pennsula (Acord del Consell de Ministres del 28 de gener de 2005).

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

16

3.3. La irregularitat sobrevinguda: la cara ms dura de la irregularitatUna menci a part mereix el fenomen de la irregularitat sobrevinguda. Aquesta afecta majoritriament persones que gaudien de lestatus de residncia i, per tant, podien de-senvolupar activitat laboral i tenir un accs normalitzat a serveis. Davant la impossibi-litat de renovar el perms de residncia i treball, aquestes persones es troben de forma sobrevinguda sense treball ni ingressos i perden la seva situaci administrativa regular. Es troben sense possibilitats de cercar una nova feina, la qual cosa t un impacte no noms en elles, sin tamb en el seu entorn familiar i social. A aquesta problemtica cal afegir la de les persones amb visat destudiant que decideixen quedar-se a Barcelona i que podrien perdre el seu estatut de legalitat un cop finalitzen els seus estudis.

La irregularitat sobrevinguda trenca el procs natural dintegraci. Amb la prdua de la condici destranger regularitzat, la Llei destrangeria els expulsa de la societat i els converteix en residents irregulars, la qual cosa comporta, a ms, que en cas de ser iden-tificats puguin ser expulsats. Amb aix neix una nova bossa de treballadors privats de drets i al marge de la protecci social. Daltra banda, resulta illusori pensar que, en cas duna situaci dirregularitat sobrevinguda, la persona immigrada tornar de forma vo-luntria al pas dorigen, ja que es tracta de persones que porten anys residint a lEstat espanyol, que han hagut dacreditar un arrelament i que han constitut una famlia i un cercle social en la societat dacollida.

En definitiva, malgrat que lobjectiu de la legislaci destrangeria de lEstat espanyol s el de lluitar contra la irregularitat, veiem com s la mateixa Llei destrangeria la que ge-nera irregularitat. Duna banda, per la falta de vies legals dentrada, per tamb perqu converteix en irregulars persones immigrades que anteriorment gaudien dun perms de residncia i treball. Aquesta constant sha anomenat irregularitat institucionalitzada.2

2. La denominaci dirregularitat institucionalizada (Santos, 1993; Calavita, 2006) sost que la Llei destran-geria espanyola i italiana, basada en permisos de temporalitat i contingents, es basa de manera explcita en promoure la irregularitat.

17

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

3.4. Conseqncies de la falta de vies de regularitzaci Les conseqncies de no facilitar la migraci regular ms severes sn les que es produ-eixen en el procs de trnsit migratori. En aquest sentit, la limitaci del mecanisme de contractaci en origen daquelles professions de difcil cobertura ha suposat una reduc-ci drstica de larribada de treballadors migrants amb perms de residncia i treball. No obstant aix, la falta de vies darribada regularitzades no ha frenat larribada de persones immigrades. Cal tenir en compte que davant duna situaci de pobresa, o fins i tot de con-flicte armat, les persones busquen vies de sortida, siguin aquestes regulars o irregulars. Aix provoca que sincrementi la seva vulnerabilitat desencadenant, fins i tot, en morts3 en el procs de trnsit migratori i en greus vulneracions dels seus drets humans, podent ser vctimes de xarxes de trfic dssers humans.

Les conseqncies de la falta de vies de migraci regular, per, no es limiten noms a les situacions de risc vinculades al procs de trnsit migratori per vies que no siguin legals i segures. La falta de previsi dun mecanisme de regularitzaci ms gil en la legislaci destrangeria provoca que les persones que arriben a territori de lEstat espanyol en si-tuaci irregular ja sigui per lexpiraci dun visat de turista o per lentrada per passos no habilitats com a frontera hagin de romandre en situaci dirregularitat, com a mnim, fins desprs de complir tres anys de residncia a lEstat.

En aquest sentit, les conseqncies de la irregularitat a la nostra ciutat sn principal-ment econmiques, per tamb socials i de cohesi social.

a) Afavoriment del mercat submergit de treball. En primer terme, la migraci irregular t com a conseqncia lafavoriment dun mercat submergit de treball. Per tant, els treballadors migrants en situaci irregular esdevenen una fora de treball amb ca-racterstiques molt valuoses per a determinats sectors econmics que saprofiten de leconomia submergida. A lestructura econmica del nostre pas hi ha alguns sectors on existeixen elevats graus dinformalitat, com ara la cura de les persones, el treball domstic, el sector del turisme, lhostaleria, la construcci, etc.

b) Explotaci laboral i precaritzaci de les condicions laborals. Les crisis econmiques ccliques del sistema econmic deconomia de mercat exigeixen contnues devaluaci-ons de la fora de treball. En aquest sentit, els fluxos de treballadors migrants juguen un rol com a mxim exponent de la mobilitat laboral i la temporalitat. Les possibilitats de traslladar treballadors dun lloc a laltre del mercat de treball, adaptant-se a les necessitats immediates i canviants del mercat de treball, s una de les necessitats que expressa leconomia europea de mercat. La situaci dirregularitat provoca que estiguin disposats a treballar en les tasques ms precaritzades, i a ms, a moures de

3. Segons lOrganitzaci Internacional de Migracions (OIM), lany 2016 van morir un total de 5.079 persones mi-grants en el mar Mediterrani per la falta de vies dentrada legals i segures. Noms lany 2017, ja hi ha hagut 1.309 vctimes.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans

18

feina, de sector, de localitat, aix com cobrar per sota del sou mnim o dels convenis laborals. Aix genera tamb un efecte de precaritzaci de les condicions de treball del conjunt de treballadors.

c) Desconfiana en laccs a les administracions pbliques. Les dificultats no sacaben amb lobtenci de la primera autoritzaci de treball. El continu sistema de permisos temporals, vinculats al temps de cotitzaci mnim, aix com la por a caure en situaci irregular i a poder estar sotms a un internament en un CIE o a una deportaci sn circumstncies que multipliquen el desarrelament i la inseguretat de la poblaci mi-grant. Lgicament, aix provoca una desconfiana en les administracions pbliques, que dificulta laccs normalitzat als serveis bsics.

d) Dexclusi administrativa a exclusi social. La inseguretat jurdica, laboral i social, vinculada a la irregularitat provoca que aquest migrant es converteixi en una persona vulnerable amb dificultats per integrar-se i participar en la societat dacollida. Malgrat viure a la societat, pot ser expulsat en qualsevol moment, no pot treballar legalment, no pot accedir a un habitatge de protecci oficial i, en el cas de no estar empadro-nat, tampoc t accs als serveis bsics. Aquesta situaci dexclusi administrativa es tradueix, doncs, en la majoria dels casos, en una situaci dexclusi social i possibles vulneracions de drets humans.

e) Falta de cohesi social i risc de segregaci. La impossibilitat daccedir al mercat de treball per part de les persones en situaci irregular, aix com la falta de mitjans de vida alternatius a leconomia submergida sn factors que amenacen la cohesi social, especialment en aquelles societats dacollida on els drets socials no estan suficient-ment garantits. Daquesta manera, un volum significatiu de persones immigrades en situaci irregular en un determinat barri pot constituir tamb un factor de risc de se-gregaci social en la mesura que es poden donar problemes de convivncia derivats, per exemple, de situacions dinfrahabitatge.

Les conseqncies negatives per al conjunt de la societat de la irregularitat contrasten amb els beneficis que nobtenen alguns sectors econmics que saprofiten de la situaci de fragilitat vinculada a la seva condici administrativa. En aquest sentit, alguns autors asseguren que el i la immigrant irregular han estat i sn funcionals al sistema. Han es-tat imprescindibles o quasi imprescindibles en determinats sectors econmics, com ara lagricultura intensiva i el servei domstic, fins i tot la cura dels ancians. Han estat fun-cionals en sectors laborals amb una forta temporalitat, com en lhostaleria, en grau ms baix, per en quantitat rellevant, en la construcci.4

4 - Agustn Unzurrunzaga (2002). La construccin social del inmigrante irregular.

4. El paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

21

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

4.1. Destrangers illegals a vens en situaci dirregularitatEl fet de migrar s un dret contemplat a la Declaraci Universal dels Drets Humans5, sent una conseqncia de la llibertat de moviment de les persones, tot i que ja hem comentat algunes de les seves limitacions. Per tant, cal partir de la base que el procs migratori es realitza exercint un dret i no una activitat illegal.

Segons lOrganitzaci Internacional per a les Migracions (OIM), el migrant irregular s tota aquella persona que havent ingressat illegalment o desprs del venciment del seu visat, deixa de tenir lestatus al pas receptor o de trnsit. El terme saplica als migrants que infringeixen les normes dadmissi del pas o a qualsevol altra persona no autoritzada a romandre al pas receptor.6

No obstant aix, com veurem ms endavant, el migrant irregular s una persona que gau-deix de drets, com, per exemple, el dempadronar-se i aix accedir a una educaci i assis-tncia sanitria pbliques.

Daquesta manera, les persones en situaci irregular que viuen en un municipi a lEstat espanyol tenen el dret i lobligaci dempadronar-se. El padr s, doncs, un registre de tots els vens i les venes del municipi. En el moment dempadronar-se, una persona es-dev automticament un ve o vena, independentment del seu origen i del seu estatus legal. Per tant, el padr facilita un primer estatut de legalitat local que s el venatge.

Per aquest motiu, s important distingir la noci dirregular de la dillegal. En primer lloc, perqu no es pot considerar illegal una persona que est reconeguda i registrada com a vena per part dun govern local.

Daltra banda, considerar illegal una persona s totalment incompatible amb el sistema internacional dels drets humans, que reconeix una carta de drets com a inalienables a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condici administrativa. s necessari, doncs, distingir lestatus de la persona, de la situaci juridicoadministrativa concreta que t en cada moment. Una situaci administrativa irregular no confereix, per tant, a cap ser hum la condici dillegal, ja que la illegalitat est en lacte (falta de perms de residncia) i no en la persona. s important fer aquesta distinci ja que la migraci indegudament carac-teritzada com a illegal criminalitza amb connotacions delictives tot el collectiu (estiguin regularitzats o no).

5. Declaraci Universal dels Drets Humans (art. 13.2 i 14) i Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics (art 12).6. OIM. Glossari sobre migraci, Series de Dret Internacional sobre Migraci. Ed.: OIM, 2006, pg.43.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

22

4.2. Les ciutats i les obligacions en matria de drets humansLes ciutats i els municipis tenen un paper clau per a lacollida de persones immigrades, ja que sn el lloc darribada, la plataforma de trnsit o la destinaci. Si b la tasca dels estats s gestionar les poltiques de fronteres o destrangeria, s en lmbit local on es gestionen les necessitats ms immediates: allotjament, manutenci, roba, atenci mdi-ca, educaci, habilitats laborals, llenges, etc.

Per tant, les ciutats com a espai natural dacollida tenen el repte de garantir un accs normalitzat als serveis i promoure lautonomia i laccs al mercat de treball de les perso-nes immigrades perqu es puguin incorporar i integrar a la societat.

En aquest sentit, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat en el seu article primer reconeix el dret a la ciutat, s a dir, el dret a trobar-hi les condicions per a la seva realitzaci poltica, social i ecolgica a tots els vens i venes. Per tant, les autoritats municipals estan obligades a fomentar, amb tots els mitjans de qu disposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida dels seus habitants.

En larticle 2n sestableix que tots els drets que reconeix la Carta sn reconeguts a totes les persones que viuen a la ciutat (...) independentment de la seva nacionalitat. Tamb que aquests drets sn garantits per les autoritats municipals, sense cap discriminaci per color, edat, sexe o opci sexual, llengua, religi, opini poltica, origen nacional o soci-al o nivell dingressos.

La Carta estableix que els collectius en situaci de vulnerabilitat tenen el dret a gaudir de mesures especfiques de protecci (...) adoptant poltiques de suport a la poblaci vulnerable, garantint a cada persona el dret a la ciutadania.

Finalment, larticle 12 reconeix de forma expressa el dret dels ciutadans i de les ciutada-nes a accedir lliurement als serveis municipals.

23

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

4.3. La realitat de la immigraci irregular a la ciutat de Barcelona La realitat a la ciutat de Barcelona s que diriament i constantment va arribant-hi un degoteig de persones provinents daltres pasos majoritriament en situaci irregular. Duna banda, per la poltica de trasllats que realitza el Govern de lEstat. De laltra, per la referencialitat de Barcelona com una ciutat oberta i inclusiva, aix com per les seves oportunitats laborals. Un cop arriben a la nostra ciutat, sadrecen a lAjuntament com a administraci ms propera al ciutad, que s qui ha dentomar la provisi de serveis i solucionar les demandes expressades.

Cal tenir en compte que les persones en situaci irregular des del punt de vista de lad-ministraci local no sn un concepte abstracte. Com a administraci ms propera a la ciutadania, prenen forma dhomes i de dones amb noms i cognoms que viuen a la nostra ciutat i que es veuen abocats a una supervivncia molt precria.

A vegades, la situaci dirregularitat, en especial en el context de crisi econmica i de po-ltiques dausteritat, ha abocat moltes persones centenars a sobreviure en activitats informals com ara la recollida de ferralla o la venda ambulant. O a viure en condicions extremes i insalubres, com en el cas dels assentaments urbans en naus industrials ocu-pades a districtes com Sant Mart. Daquesta manera, la seva situaci dexclusi admi-nistrativa crea veritables situacions dexclusi social i de segregaci que poden posar en risc la convivncia ciutadana i on lAjuntament de Barcelona ha hagut de donar respostes amb nulla o ben poca collaboraci de lAdministraci estatal.

Finalment, recordar que per al repte de lacollida i la integraci de les persones immigra-des, en situaci regular o no, lAjuntament de Barcelona no accedeix a les fons de finan-ament ni de la Uni Europea (Fons AMIF) ni de lEstat i que compta amb el suport del Contracte programa de la Generalitat de Catalunya, annex 7 Immigraci per un import d1,1 milions deuros el 2016.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

24

4.4. Les poltiques de plena ciutadania com a clau de la integraciLa integraci s un dels puntals reconeguts de forma manifesta a la legislaci destran-geria de lEstat espanyol. Larticle 2.ter de la Llei destrangeria estableix que els poders pblics promouran la plena integraci dels estrangers a la societat espanyola () sense cap ms lmit que la Constituci i la Llei. I segueix, les administracions pbliques incor-poraran a lobjectiu de la integraci entre immigrants i societat receptora, amb carcter transversal, totes les poltiques i els serveis pblics, promovent la participaci econ-mica, social, cultural i poltica de les persones immigrades en els termes que preveu la Constituci, els estatuts dautonomia i altres lleis, en condiciones digualtat de tracte.

No obstant aix, a la prctica veiem com les condicions jurdiques que satribueixen als estrangers sotmesos a la Llei destrangeria suposen un important factor de desestabilit-zaci del procs dintegraci.

En aquest sentit, alguns autors suggereixen que la integraci tan sols s possible des de la igualtat de drets i llibertats i deures, ja que no hi pot haver integraci sense drets, i no a la inversa.7 Per aquest motiu, s important que les poltiques dimmigraci vinguin acompanyades de poltiques dintegraci com un tot, de manera que lestatut jurdic de les persones immigrades faciliti i potenci la seva integraci.

La integraci a les societats dacollida no ha de ser, doncs, estrictament en clau cultural, sin tamb des dun punt de vista social i, especialment, juridicopoltic en clau de perti-nena a la societat dacollida. La integraci ha de ser una qesti, no noms per tamb, de drets. Dels mateixos drets de qu gaudeix la resta de la societat en qu el migrant es troba. Exactament en la mateixa mesura que li sn daplicaci els deures i les obligacions jurdicament establerts a tots els ciutadans per igual.

Els governs locals ens trobem amb la dificultat i el repte de trobar la forma de compa-tibilitzar aquesta pretensi dintegraci amb una realitat en qu lestatus jurdic de les persones migrants s desigual i la immigraci irregular est creixent. En un context de crisi econmica, potenciar els processos dintegraci exigeix posar en prctica poltiques pbliques que interfereixin en les actuals formes legals generadores dexclusi estrati-ficada, que reconeix diversos nivells de drets als immigrats. En aquest sentit, les inici-atives adreades a reconixer un estatus de plena ciutadania per part dels estrangers no noms shan dentendre com a formes destendre el principi de no discriminaci, sin que tamb consoliden i reforcen lestat democrtic i de dret en la mesura que acosten la realitat social a la jurdica.

Ms enll de laccs als drets socials, trobem una altre lmit, moltes vegades infranqueja-ble per al bon funcionament de les poltiques dintegraci. Els drets poltics i democrtics de qu els subjectes poden valer-se per canviar la seva situaci, posici, o condici jurdica

7. Javier de Lucas; ngeles Solanes (2009). La igualdad en los derechos: claves de la integracin.

25

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaEl paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania

material. Sn molts els autors que han assenyalat que si a determinats individus sels nega aquests drets, es limita la seva capacitat dassegurar-se un tracte igual i dinfluir sobre la presa de decisions, tancant aix el cercle de lexclusi. Lestatut jurdic ple, s a dir, la plena ciutadania, ha de ser el punt de partida de la integraci jurdica, el que la fa possible.

En definitiva, per a una bona integraci de les persones immigrades, aquestes han de ser jurdicament concebudes com a membres de la comunitat i, per tant, subjectes de drets de ciutadania. Daquesta manera es podr afirmar que aquestes persones puguin estar dacord amb el contracte social. Noms aix pot garantir-se la cohesi, lautonomia i la pau social.

5. Objectius

27

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaObjectius

Com hem vist, lexperincia de la immigraci irregular reclama una major coordinaci en-tre lEstat, les comunitats autnomes, el mn local i el teixit social per afavorir la integra-ci de les persones en situaci irregular i el seu accs als drets de ciutadania.

Malgrat labsncia de competncies especfiques en immigraci, els governs locals com a administraci ms propera tenen certes obligacions en lacollida de les persones immi-grades i en la garantia dels drets humans dels vens de la ciutat. Per tant, s necessari desenvolupar actuacions concretes per mitigar els impactes de la immigraci irregular a la ciutat, aix com afavorir que els vens i les venes en situaci irregular puguin participar en els processos dintegraci.

Per aquest motiu, aquesta mesura de govern sarticula al voltant dels objectius segents:

1. Garantir laccs universal als serveis pblics municipals i promoure laccs a la resta de serveis.

2. Afavorir la regularitzaci de les persones en situaci irregular que viuen a la ciutat.

3. Detectar i evitar possibles situacions dirregularitat sobrevinguda.

4. Acreditar el venatge dels vens i de les venes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments dinternament i/o expulsi.

5. Promoure modificacions legislatives que permetin ladopci de poltiques inclusives per a les persones en situaci irregular tant a lEstat espanyol com a la Uni Europea.

6. Lnies dactuaci

29

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

6.1. OBJECTIU 1: Garantir laccs universal als serveis pblics municipals i promoure laccs a la resta de serveis6.1.A. Poltica dempadronament actiu: Facilitar lempadronament a totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situaci administrativa

Hem vist anteriorment la importncia del padr com a registre per atorgar un estatus le-gal en lmbit local venatge a totes les persones. Per aix, lAjuntament posa en marxa una poltica dempadronament actiu facilitant informaci a totes les persones acabades darribar sobre lobligaci dempadronar-se com ms aviat millor si es viu a la ciutat de Barcelona, dacord amb el marc normatiu de la Llei de bases de rgim local que regula el padr, tant en la figura dempadronament tradicional com empadronament sense domi-cili fix.

Aquesta poltica comportar el refor del circuit dempadronament sense domicili fix per a aquelles persones que viuen a la ciutat per no tenen un domicili de forma estable si-tuacions de sensellarisme, infrahabitatge, persones que viuen en cases damics i altres circumstncies.

A ms sha reforat el circuit dempadronament per a aquells casos de famlies en situa-ci de vulnerabilitat que viuen en precari o no poden acreditar un contracte de lloguer en vigor al seu domicili. Per a aquests casos, un equip dinspectors municipals realitza una comprovaci en el domicili per verificar que efectivament viuen al domicili que declaren i procedir a empadronar-los en el domicili on efectivament viuen.

Es refora la informaci sobre el procediment dempadronament, tant del general com de les situacions especials. Sha elaborat un fullet informatiu adreat als usuaris i a les entitats que est disponible en catal, castell, angls, francs, rab, urd i xins. Tamb sestan realitzant sessions informatives sobre padr per als tcnics de totes les rees implicades.

Finalment, sha creat una comissi de seguiment, amb la participaci dentitats i dels serveis municipals implicats que permeti assegurar el correcte funcionament del circuit i atendre aquelles situacions particulars que no puguin ser resoltes de forma ordinria.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

30

Daquesta manera, es garanteix lempadronament de totes les persones que realment viuen a Barcelona, un requisit bsic que s porta dentrada als serveis pblics. Aquests canvis han perms, a ms, agilitzar aquest trmit dempadronament i reduir considera-blement el temps de tramitaci.

6.1.B. Garantia de laccs de les persones en situaci irregular empadronades a tots els serveis municipals

Les persones en situaci irregular es troben en una situaci de risc dexclusi social per la impossibilitat de tenir un contracte de treball, cosa que dificulta lobtenci de mitjans de vida i, per tant, la garantia dels seus drets socials. A aquesta situaci cal sumar algu-nes dificultats en laccs als serveis pblics que encara precaritza ms la seva situaci.

Si b hem vist que la Llei destrangeria garanteix laccs als serveis bsics per a totes les persones estrangeres tinguin o no perms de residncia i treball, a la prctica alguns serveis shan trobat amb dificultats a lhora datendre les persones en situaci irregular. Ja sigui per la por dels propis usuaris davant lamenaa dun procediment dexpulsi, o pel desconeixement del marc legal per part dels professionals que garanteix laccs uni-versal als serveis.

En aquest sentit, cal recordar que el marc legal vigent requereix tan sols la necessitat de la identificaci i en alguns casos, empadronament dels ciutadans per tal daccedir als serveis i equipaments municipals, per aquesta es pot realitzar amb qualsevol document identificatiu, com ara el passaport. Daquesta manera, les persones en situaci irregu-lar tenen garantit laccs als equipaments esportius municipals, biblioteques, centres cvics, centres educatius, serveis datenci a joves, serveis datenci especialitzats a la dona (PIADs, SARA...) i collectiu LGTBI, serveis datenci a persones amb discapacitat dIMD, formaci, serveis i installacions culturals, aix com tamb als serveis socials i als serveis docupaci (Barcelona Activa) que es financen amb pressupost propi.

Per garantir aquest accs universal als serveis pblics municipals es duran a terme dife-rents actuacions. Duna banda, es dissenyaran unes cpsules de formaci sobre Estran-geria i discriminaci destinades als professionals de serveis socials, Barcelona Activa i altres rees municipals. Aquesta formaci ha de servir per conixer millor quins sn els drets de les persones en situaci irregular i evitar qualsevol situaci de discriminaci en laccs normalitzat als serveis municipals. En cas didentificar algun mbit municipal on existeixin dificultats daccs, es procedir a facilitar-hi laccs de les persones en situaci irregular empadronades a la ciutat dacord amb el marc normatiu i sempre que el marc normatiu del servei o programa permeti la participaci de persones en situaci irregular.

Daltra banda, es treballar una Campanya amb lrea de Salut per informar sobre les novetats en lobtenci de la targeta sanitria i garantir laccs universal a la sanitat p-blica.

31

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

6.1.C. Garantir laccs de les persones en situaci irregular a laprenentatge de les llenges

El coneixement de les llenges oficials de Barcelona s un element clau per tal que les persones immigrants puguin tenir millors oportunitats laborals, educatives, relacionals i socials. Sens dubte un bon coneixement de les llenges obre portes a les persones immi-grants i s un factor digualtat.

En aquest sentit, lAjuntament vol facilitar tant com pugui, i des del moment de larribada i independentment de la situaci jurdica, laccs al coneixement de les llenges.

Per aix, a travs del Consorci de Normalitzaci Lingstica de Barcelona es garantir laccs a cursos de matrcula gratuta de nivell Inicials i Bsics a totes les persones que vulguin iniciar un curs, incloent-hi les persones en situaci irregular.

Aix mateix, tamb es garantir laccs de les persones en situaci irregular als cursos de coneixement de competncies bsiques, alfabetitzaci i de coneixement del castell a la xarxa descoles dadults que es duen a terme a la ciutat de Barcelona.

Finalment, tamb senfortir el suport a les entitats que duen a terme cursos daprenen-tatge de les llenges que formen part de la Coordinadora de la Llengua de Barcelona.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

32

6.2. OBJECTIU 2: Afavorir la regularitzaci de les persones en situaci irregular que viuen a la ciutat6.2.A. Potenciar la informaci i lassessorament jurdic per evitar la irregularitat i afavorir lobtenci del perms de residencia

Es reforcen els serveis municipals dacollida que proveeixen informaci i assessorament jurdic per promoure la regularitzaci de les persones dins el marc actual de la Llei des-trangeria i laccs universal a drets.

Servei dAtenci a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Es preveu un refor de 59.296,09 euros del servei de recepci, dinformaci, dassessorament i dinterpreta-ci i de traducci, que respon a un creixement de la demanda. Aquest refor permetr agilitzar latenci i orientaci als usuaris i la seva derivaci per a lassessorament ju-rdic. Cal tenir en compte que un 53 % dels usuaris daquest servei el 2016 sn per-sones en situaci irregular. El nou contracte datenci al SAIER, que entrar en vigor a finals de 2017, incorpora un refor de personal en el Front office, aix com refor en els serveis de traducci i dinterpretaci.

Servei dOrientaci i Acompanyament a Persones Immigrants (SOAPI). Es realitza un refor del servei a travs de la incorporaci de 2 nous professionals (un tcnic de ciutadania i migracions i un tcnic auxiliar). Daquesta manera, es podr garantir una millor atenci i acompanyament individualitzat als usuaris. Cal tenir en compte que un 52 % dels usuaris daquest servei el 2016 sn persones en situaci irregular.

Refor a les entitats que fan assessorament jurdic gratut a travs de la convoca-tria de subvencions. A travs de les lnies de subvenci sha incrementat un 66 % el suport a les entitats que fan assessorament jurdic gratut en estrangeria lnia Ka Acollida. La convocatria ha passat de 210.000 euros el 2016 a 350.800 euros el 2017.

Promoure larrelament laboral. Es realitzaran accions especfiques per donar a co-nixer la via de larrelament laboral, s a dir, les possibilitats de regularitzaci daque-lles persones que estan en situaci irregular i denuncien lempresa. Sintensificar la collaboraci amb els actors implicats (UCRIF, sindicats, Inspecci de treball, ) per afavorir larrelament laboral.

33

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

Des dels diferents serveis dacollida municipals, es facilitar tamb laccs als mduls formatius de la Llei dacollida de Catalunya dacord amb la normativa vigent, en especial al mdul de coneixement de drets laborals B.

6.2.B. Fer accessible a les persones en situaci irregular loferta formativa prpia de Barcelona Activa

Les persones en situaci irregular, malgrat tenir garantit laccs als serveis dorientaci bsics de Barcelona Activa, troben dificultats a lhora daccedir als recursos formatius concrets per la seva situaci administrativa. Aquestes sn degudes a les limitacions que estableixen els organismes finanadors (lFSE o el Ministeri de Treball) condicionant lac-cs als cursos o a altres poltiques actives docupaci a la situaci dalta al Servei dOcu-paci de Catalunya.

Per aquest motiu, des de Barcelona Activa es facilitar laccs a les persones en situaci irregular a aquelles ofertes formatives prpies especfiques destinades a atendre les ne-cessitats, entre altres collectius vulnerables, de les persones en situaci irregular, tenint en compte tant les competncies i habilitats daquestes com les necessitats del mercat de treball. En alguns daquests casos, es promour que les ofertes formatives es puguin combinar amb actuacions dexperienciaci laboral en el marc de programes integrals amb contractaci laboral (plans docupaci) per tal de permetre laccs a un perms de residncia i treball a travs de larrelament social.

Aix mateix, es cercaran en els programes especialitzats que sescaiguin, com per exem-ple les formules experimentades per lOficina del Programa dAssentaments Irregulars (OPAI), aquelles frmules de collaboraci amb el tercer sector, en especial amb les em-preses dinserci social, per tal dafavorir la disponibilitat dofertes de treball de 12 me-sos que facilitin la regularitzaci via arrelament daquelles persones usuries dels ser-veis que complexin amb els requisits legals.

6.2.C. Fer accessible a persones en situaci irregular plans docupaci de 12 mesos propis de Barcelona Activa per tal de facilitar-ne la regularitzaci i inserci social

El 2017, ja sha experimentat aquesta opci en el cas dalguns dels usuaris del dispositiu especfic per abordar integralment la situaci de venda ambulant a la ciutat de Barcelo-na. Alguns dels usuaris del pla han pogut accedir a plans docupaci de 12 mesos, que els ha perms la seva regularitzaci dacord amb el procediment de sollicitud de perms de residncia per circumstncies excepcionals, amb oferta de treball. La valoraci ha estat molt positiva en poder donar un futur normalitzat a persones que fins fa poc estaven abocades a lexclusi social.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

34

Per aix, i dins de loferta de plans docupaci municipals, finanats amb fons propis, es faran possibles ofertes de plans docupaci de 12 mesos adreades a persones en situ-aci irregular i dalta vulnerabilitat per tal de poder regularitzar la seva situaci i poder iniciar un procs dinserci social normalitzat. Es far especial mfasi en aquells usuaris en situaci dalta vulnerabilitat, laccs al mercat laboral normalitzat de les quals sigui molt difcil. Per exemple, usuari de lagncia ABITs, entre daltres.

Aquesta possibilitat es treballar a partir de loferta de plans docupaci de lany 2018.

6.2.D. Campanya informativa per donar a conixer els serveis dassessorament jurdic gratut per a persones en situaci irregular

La gran preocupaci de les persones acabades darribar a la nostra ciutat s esbrinar la seva situaci jurdica i la possibilitat dacord amb la Llei daccedir a algun procs de regu-laritzaci. Per aix, s molt important que puguin accedir a serveis dinformaci jurdica fiables i contrastats i evitar la possibilitat de rebre informacions incorrectes que poden agreujar fins i tot la seva situaci.

En aquest sentit, selaboraran fulletons informatius en mltiples idiomes, especfica-ment dirigits al fet que les persones en situaci irregular puguin informar-se per abordar jurdicament la seva situaci. En la campanya tamb sinformar dels drets i deures que tenen com a ciutadans de Barcelona, aix com les condicions daccs als serveis pblics.

6.2.E. Accions especfiques informatives en aquells sectors i mbits econmics amb una elevada incidncia de la irregularitat, com ara el sector del treball domstic

El treball domstic s un dels mbits laborals on es produeix una major incidncia de la irregularitat. Per exemple, el 2016, el 40 % dels contractes de treball aportats per les persones que es regularitzaven a la ciutat de Barcelona a travs dun arrelament social amb oferta de treball aportaven un contracte de treball domstic.

LAjuntament impulsar accions informatives especfiques sobre els drets dels treballa-dors de la llar, aix com dels processos per accedir a la regularitzaci. Aquestes accions es faran en coordinaci amb les conclusions del grup de treball creat dins del Consell Municipal dImmigraci i en coordinaci amb la Comissi Interdepartamental de lEcono-mia de les Cures.

Daltra banda, es realitzaran accions per promoure que lEstat espanyol signi el Conveni 189 sobre els treballadores i les treballadors de la llar 2011 (nm. 189) de lOIT. La signa-tura daquest conveni per part de lEstat implicaria una equiparaci de les condicions de treball de les treballadores de la llar amb el rgim general. Cal tenir en compte que altres pasos de lentorn europeu com Alemanya, Blgica, Irlanda o Portugal ja lhan signat.

35

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

6.3. OBJECTIU 3: Detectar i evitar possibles situacions dirregularitat sobrevinguda6.3.A. Creaci dun protocol de derivaci de serveis socials i SAIER a Barcelona Activa

Com hem vist anteriorment, una de les causes de la irregularitat sobrevinguda s la man-ca dactivitat laboral en lany previ a la renovaci del perms de residncia. Si les persones que han de renovar els seus permisos accedeixen a un lloc de treball i cotitzen el mnim, tindran ms possibilitats devitar la situaci dirregularitat sobrevinguda.

Tanmateix, s important poder detectar aquestes situacions amb temps, abans que es produeixin.

Per aix, es crear un protocol de derivaci de serveis socials a Barcelona Activa per a aquelles persones en risc dirregularitat sobrevinguda. A travs daquest protocol, les persones derivades podran accedir a les ofertes de feina gestionades a travs de les di-ferents borses de treball de Barcelona Activa.

Aquest protocol anir acompanyat dunes formacions bsiques sobre estrangeria als centres de serveis socials i a Barcelona Activa per tal de detectar aquelles situacions de possible prdua del perms de residncia i treball i establir un pla dactivaci ocupacio-nal amb prou antelaci per poder tenir marge per renovar-les.

6.3.B. Promoure ls de lInforme desfor dintegraci de la Generalitat de Catalunya

LInforme desfor dintegraci serveix per acreditar lesfor dintegraci de la persona estrangera en el procs de renovaci de la seva autoritzaci de residncia temporal, i daquesta manera tenir ms opcions de no caure en irregularitat sobrevinguda.

Duna banda, augmentar el suport a les entitats que realitzen aquestes activitats forma-tives dins de la lnia de subvencions dacollida K. Tamb es far ms difusi de les activi-tats formatives que es valoren per a lInforme desfor dintegraci.

Daltra banda, es faran reunions informatives amb els serveis i les entitats de la xarxa dacollida per donar a conixer aquest Informe i/o promoure la seva sollicitud per part dels usuaris atesos.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

36

Cal tenir en compte que aquesta iniciativa s una de les propostes recollides en lInforme de les 67 propostes del Consell Municipal dimmigraci.

6.3.C. Abordatge de la situaci dirregularitat sobrevinguda per denegaci de sollicitud de refugi: Elaboraci de metodologia dabordatge parallela del rgim de refugi i destrangeria

En els darrers dos anys, Barcelona ha viscut un increment molt important del nombre de sollicitants dasil. Les xifres datenci al SAIER, equipament de referncia per a latenci a refugiats a la ciutat, aix ho demostren ats que sha passat de 811 sollicitants dasil el 2013 a 1.373 (2015) i 2.292 (2016). El 2016, les principals nacionalitats ateses foren Ucrana, Veneuela, el Pakistan, el Salvador i Hondures.

Tradicionalment, lEstat espanyol ha denegat la majoria de les sollicituds dasil. El r-gim dasil est regulat per la Llei 12/2009, de 30 doctubre, reguladora del dret dasil i de protecci subsidiria. Es tracta dun rgim jurdic diferent del destrangeria. Per exem-ple, segons les xifres del Ministeri de linterior, el 2015 lEstat espanyol va rebre 14.881 sollicituds dasil, va resoldre noms 3.200 expedients, dels quals 1.020 positius i 2.180 negatius, per tant, la xifra dacceptaci va ser del 31 %. Aquest any la xifra dacceptacions va ser excepcionalment alta ats lacceptaci de proteccions internacionals subsidiries dels sollicitants provinents de Sria.

Un cop passats 6 mesos des del moment de la petici formal dasil, els sollicitants poden iniciar la recerca de feina i poden ser contractats legalment. Un expedient de refugi pot trigar dos, tres o quatre anys fins que sigui resolt per lEstat.

Sovint, ens trobem en casos on el o la sollicitant dasil ha aconseguit un contracte de treball, per de cop i volta la seva situaci canvia en ser denegada la seva sollicitud. Aix implica que ha de deixar immediatament el treball en esdevenir persona en situaci irre-gular, i que, per tant, passa a ser subjecte del rgim jurdic ordinari destrangeria.

Tanmateix, quan aquesta persona vol iniciar un procs darrelament amb oferta de tre-ball, no es t en compte que ja ha estat treballant i cotitzant a la Seguretat Social i, per tant, ha de comenar de zero. Duna banda, selaborar una proposta a lEstat per tal que consideri aquestes especificitats de denegacions de persones que ja estan treballant i cotitzant i que les empreses on treballen volen seguir comptant amb ells i elles.

En aquest sentit, es crear una metodologia especfica de treball en parallel dels rgims jurdic de refugi i el destrangeria liderada pel Programa Ciutat Refugi amb la collaboraci de les entitats que gestionen el Programa estatal de refugi i el Programa complementari datenci a refugiats Nausica per abordar aquestes situacions de denegacions i facilitar larrelament social amb oferta de treball.

37

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

6.4. OBJECTIU 4: Acreditar el venatge dels vens i de les venes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments dinternament en CIE i expulsi6.4.A. Creaci del Document de venatge a la ciutat de Barcelona

Tant la Llei destrangeria com el reglament que la desenvolupa preveuen els informes que estrangeria tindr en compte per als processos de regularitzaci. No obstant aix, el marc legal actual no impedeix que les administracions locals emetin un informe comple-mentari que pugui incidir en els procediments judicials dexpulsi i/o internament. Aix mateix, La Llei 10/2010 dacollida (art. 21) atribueix als ens locals la competncia per prestar el servei de primera acollida a les persones empadronades, aix com fomentar les poltiques necessries i prestar els serveis necessaris per garantir la cohesi social de la poblaci i lacollida i la integraci dels estrangers immigrats.

Tot i que la tendncia s la imposici de la sanci dexpulsi als residents sense perms de residncia, els jutjats i tribunals segueixen apreciant lexistncia darrelament famili-ar, laboral i social com un element determinant a lhora dadoptar la proporcionalitat de la mesura. Per tant, la possibilitat dacreditar la integraci a la ciutat pot ser un element determinant des del punt de vista jurdic per resoldre el procediment dexpulsi amb una sanci econmica, en comptes duna sanci dexpulsi.

Duna banda, s fonamental acreditar lexistncia de familiars (vincles familiars), vida la-boral, possibilitats de treball, professi, estudis o cursos (vincles laborals), temps des-tada, coneixement de la llengua i lentorn, aix com vincles de caire social amb nacionals, residents i compatriotes per a la consideraci de la proporcionalitat de lexpulsi.

De laltra, per a lordre dentrada en un centre dinternament destrangers sha de tenir en compte si la persona estrangera t domicili conegut i, en aquest cas, si est integrada a la societat. Daquesta manera, lobtenci daquest informe pot ser un important instrument per evitar lingrs en un CIE.

A aquests elements, cal afegir que amb un informe daquestes caracterstiques s fac-tible denunciar les possibles vulneracions de drets fonamentals en cas de decretar-se

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

38

lexpulsi i/o internament duna persona arrelada a la ciutat, tant a travs de les instnci-es estatals com de les europees i/o organismes internacionals.

A banda dels elements que ja contemplen altres informes derivats de la Llei destrange-ria, a aquest Informe es podran fer constar elements acreditats com ara:

Vincles familiars de primer i segon grau, nacionals o no, residents regulars o no, a la ciutat o al conjunt de lEstat espanyol.

Coneixement de la llengua i lentorn a criteri de lentrevistador, derivat duna entre-vista, ms enll de certificats i/o cursos.

Vida laboral i documents que acreditin haver treballat a Espanya amb anterioritat a lentrevista. Professi i grau destudis. Possibilitats de feina futura.

Mitjans econmics i mitjans de vida.

Empadronament o prova de domicili determinat.

Si sescau, situacions socials susceptibles de fonamentar sollicituds per raons hu-manitries.

Possibilitats dobtenir permisos de residencia futurs i/o ofertes laborals, ja sigui a travs dun certificat de Barcelona Activa o a travs daltres serveis docupaci p-blics o privats.

Vincles amb lentorn. Participaci en cercles socials acreditats o no documental-ment. Recull de testimonis i documents que acreditin el seu vincle amb la ciutat i cercles socials.

Els requisits mnims per a lobtenci daquest informe sestabliran a travs duna propos-ta tcnica de la direcci datenci i acollida a immigrants basant-se en un informe jurdic elaborat pels serveis jurdics municipals.

Finalment, sanimar altres municipis a emetre documents de venatge similars.

39

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

6.5. OBJECTIU 5: Promoure modificacions legislatives que permetin ladopci de poltiques inclusives per a les persones en situaci irregular tant a lEstat espanyol com a la Uni Europea.6.5.A. Seguiment de les 67 propostes del Consell Municipal dImmigraci.

El document de Les 67 propostes del Consell Municipal dImmigraci per afavorir la in-clusi de les persones immigrades dins el marc de la Llei destrangeria, preveu millores dels mecanismes per a la tramitaci dels expedients destrangeria per evitar que moltes persones caiguin en situacions dirregularitat sobrevinguda o es vegin amb la impossibi-litat daccedir a la regularitzaci.

Ha estat elaborat per nou experts juristes especialistes en estrangeria (majoritriament dentitats membre del Consell Municipal dImmigraci) per analitzar quines sn les actu-als limitacions que comporta el marc jurdic vigent i elaborar un document amb propos-tes que podrien contribuir a millorar laplicaci de la Llei, amb lobjectiu de dignificar la situaci de les persones immigrades.

Dos anys desprs de la seva aprovaci, sha realitzat un informe de balan que recull lestat dacompliment de les 67 propostes. Per realitzar el balan, representants del Con-sell Municipal dImmigraci shan reunit amb les diferents administracions competents (estatal, autonmica i local) recollint les respostes favorables o no per a cada una de les propostes de millora.

Se seguir fent seguiment de lestat dimplementaci de les propostes, mantenint con-tactes i reunions amb les diferents administracions competents.

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

40

6.5.B. Accions dincidncia en lmbit europeu i internacional.

Lexistncia de persones en situaci irregular no s quelcom exclusiu de la ciutat de Bar-celona, ans al contrari, s una realitat compartida a moltes de les ciutats dEuropa. Bar-celona, a travs daquesta mesura de govern, entre altres objectius, vol cridar latenci sobre la realitat de les persones en situaci irregular que viuen a Europa.

En aquest sentit, Barcelona treballar per introduir les poltiques inclusives cap a les persones en situaci irregular en lmbit europeu, ja sigui a travs del treball de presidn-cia, que actualment exerceix al Social Affairs Frum dEurociutats, com en la participaci ordinria del Grup de Treball dImmigraci i Integraci dEurociutats.

A banda, Barcelona est en coordinaci amb altres ciutats europees que tamb estan molt interessades a fer emergir la realitat de la irregularitat a Europa i que treballaran plegades en el projecte City Initiative for Irregular Migrants in Europe (Iniciativa de les ciutats a favor de les persones irregulars a Europa) liderat per la ciutat holandesa dUtrecht, amb la participaci de les ciutats de Gant, Atenes, Barcelona, Lisboa, Oslo, Gteborg i Estocolm i que coordina en lmbit cientfic la Universitat dOxford.

Aquest projecte vol promoure que en lagenda europea es conegui la situaci real de les persones irregulars en lmbit local, a ms, vol plantejar que safronti aquesta realitat no noms des dun punt de vista policial i de seguretat, i ,finalment, tamb vol recollir evi-dncies cientfiques de la idonetat de proveir i donar accs als serveis a les persones en situaci irregular per tal devitar segregaci social i augmentar la cohesi social.

Finalment, tamb es realitzaran accions de difusi de les accions de la mesura per tal que altres municipis de lentorn metropolit i dEspanya adoptin mesures similars a les que es proposen.

41

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

Calendari dexecuci

OBJECTIUS/CALENDARI Inici

OBJECTIU 1: GARANTIR L'ACCS UNIVERSAL ALS SERVEIS P-BLICS MUNICIPALS I PROMOURE L'ACCS A LA RESTA DE SER-VEIS.

5.1.A Poltica d'empadronament actiu: Facilitar l'empadronament a totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situaci administrativa.

En vigor

5.1.B Garantia de l'accs de les persones en situaci irregular em-padronades a tots els serveis municipals.

En vigor

5.1.C Garantir l'accs de les persones en situaci irregular a l'aprenentatge de les llenges.

En vigor

OBJECTIU 2: AFAVORIR LA REGULARITZACI DE LES PERSONES EN SITUACI IRREGULAR QUE VIUEN A LA CIUTAT.

5.2.A Potenciar la informaci i assessorament jurdic per evitar la irregularitat i afavorir l'obtenci de perms de residncia.

En vigor

5.2.B. Fer accessible a les persones en situaci irregular la oferta formativa prpia de Barcelona Activa.

Tercer trimestre 2017

5.2.C. Fer accessible a persones en situaci irregular plans docupaci de 12 mesos propis de Barcelona - Activa per tal de facilitar la regularitzaci i inserci social.

Primer trimestre de 2018

5.2.C Campanya informativa per donar a conixer els serveis d'assessorament jurdic gratut per a persones en situaci irregular.

Tercer trimestre 2017

5.2.D Accions especfiques informatives en aquells sectors i mbits econmics amb una elevada incidncia de la irregularitat com el sector del treball domstic.

Quart trimestre 2017

OBJECTIU 3: DETECTAR I EVITAT POSSIBLES SITUACIONS D'IRREGULARITAT SOBREVINGUDA.

5.3.A Creaci d'un Protocol de derivaci de Serveis Socials i SAIER a Barcelona Activa

Quart trimestre 2017

5.3.B Promoure l's de l'informe d'integraci de la Generalitat de Catalunya.

Tercer trimestre 2017

5.3.C Abordatge de la situaci d'irregularitat sobrevinguda per denegaci de sollicitud de refugi.

Juny 2017

OBJECTIU 4: ACREDITAR L'ARRELAMENT DELS VENS I VEINES A LA CIUTAT DE BARCELONA, EVITANT EL SEU INGRS EN CIE I/O EXPULSI.

5.4.A Creaci del "Document de Venatge" a la ciutat de Barcelona. Setembre 2017

Mesura de govern per afavorir laccs a la regularitat i prevenir

la irregularitat sobrevingudaLnies dactuaci

42

Pressupost

2017 2018

Pressupost 240.376 340.876

No inclou el cost dels plans docupaci de 12 mesos a partir del 2018.

Presentaci Elaboraci de la Mesura de GovernEl Dret Migratori Europeu i el Dret Internacional dels Drets Humans 3.1. La Llei destrangeria i la institucionalitzaci de la irregularitat3.2. El govern central i les poltiques de trasllat de persones en situaci irregular a Barcelona3.3. La irregularitat sobrevinguda: la cara ms dura de la irregularitat3.5. Conseqncies de la falta de vies de regularitzaci

El paper de les ciutats en el reconeixement i la garantia de la plena ciutadania4.1. Destrangers illegals a vens en situaci dirregularitat4.2. Les ciutats i les obligacions en matria de drets humans4.3. La realitat de la immigraci irregular a la ciutat de Barcelona 4.4. Les poltiques de plena ciutadania com a clau de la integraci

ObjectiusLnies dactuaci6.1. OBJECTIU 1: Garantir laccs universal als serveis pblics municipals i promoure laccs a la resta de serveis6.1.A. Poltica dempadronament actiu: Facilitar lempadronament a totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situaci administrativa6.1.B. Garantia de laccs de les persones en situaci irregular empadronades a tots els serveis municipals6.1.C. Garantir laccs de les persones en situaci irregular a laprenentatge de les llenges

6.2. OBJECTIU 2: Afavorir la regularitzaci de les persones en situaci irregular que viuen a la ciutat6.2.A. Potenciar la informaci i lassessorament jurdic per evitar la irregularitat i afavorir lobtenci del perms de residencia6.2.B. Fer accessible a les persones en situaci irregular loferta formativa prpia de Barcelona Activa 6.2.C. Fer accessible a persones en situaci irregular plans docupaci de 12 mesos propis de Barcelona Activa per tal de facilitar-ne la regularitzaci i inserci social6.2.D. Campanya informativa per donar a conixer els serveis dassessorament jurdic gratut per a persones en situaci irregular6.2.E. Accions especfiques informatives en aquells sectors i mbits econmics amb una elevada incidncia de la irregularitat, com ara el sector del treball domstic

6.3. OBJECTIU 3: Detectar i evitar possibles situacions dirregularitat sobrevinguda6.3.A. Creaci dun protocol de derivaci de serveis socials i SAIER a Barcelona Activa6.3.B. Promoure ls de lInforme desfor dintegraci de la Generalitat de Catalunya6.3.C. Abordatge de la situaci dirregularitat sobrevinguda per denegaci de sollicitud de refugi: Elaboraci de metodologia dabordatge parallela del rgim de refugi i destrangeria

6.4. OBJECTIU 4: Acreditar el venatge dels vens i de les venes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments dinternament en CIE i expulsi6.4.A. Creaci del Document de venatge a la ciutat de Barcelona

6.5. OBJECTIU 5: Promoure modificacions legislatives que permetin ladopci de poltiques inclusives per a les persones en situaci irregular tant a lEstat espanyol com a la Uni Europea.6.5.A. Seguiment de les 67 propostes del Consell Municipal dImmigraci.6.5.B. Accions dincidncia en lmbit europeu i internacional.