1. Quarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022

2. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Index 01. Antecedents 02. Sistema Esportiu de Barcelona 03. Metodologia 03.1 Fases del Pla 03.2 Procs participatiu 04. Diagnosi 04.1 Balan de partida. Actius i Dficits del Sistema Esportiu de Barcelona 04.2 Principals Actius i Dficits per dimensi, segons consens dels principals participants en la elaboraci del Pla 05. Visi 2012 2022 05.1 Visions per dimensi 05.2 Viabilitat del Sistema Esportiu 05.3 Factors que afecten a la viabilitat i a la sostenibilitat del sistema esportiu 05.4 Anlisi dels factors per dimensi en funci de la Visi 2022 05.5 Pronstic evolutiu dactius i dficits per dimensi 05.6 Elements coincidents Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 06. Lnies Estratgiques 07. Consideracions prvies a la definici del Pla 07.1 Principis delaboraci de Plans Directors i Projectes Estratgics 07.2 Estructura de la proposta estratgica 07.3 mbits transversals 08. Plans Directors 2012-2022 08.1 Relaci de Plans Directors i els seus Projectes i Subprojectes Estratgics 08.2 TAC-TIC 08.3 Esport Educatiu 08.4 Esport i Salut 08.5 Finanament 08.6 Barcelona Internacional 08.7 Barcelona equipaments i espais de prctica esportiva 1www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

3. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 09. Pla dImplantaci 09.1 Seguiment i avaluaci 09.2 Calendari 09.3 Proposta de vies de finanament dels projectes 10. Barcelona Capital de lEsport 11. Conclusions 12. Agraments 13. Annex 1: Plans, programes o actuacions municipals ja en curs 2www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

4. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 01. Antecedents Barcelona es va dotar lany 2003 dun Pla Estratgic de lEsport, amb la voluntat de disposar dun instrument per definir un projecte global de desenvolupament del sistema esportiu de la ciutat de forma consensuada amb tots els agents barcelonins implicats en el mateix. Va ser un pas important en la configuraci de la concepci de lesport a la ciutat i va afavorir la consolidaci de la nostra citat com un referent esportiu. La posada en marxa del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona va significar la oportunitat per a tot el sector esportiu de participar en la definici dels propsits que haurien de permetre a la ciutat de Barcelona fer un salt de qualitat en la prctica esportiva i lactivitat fsica dels seus ciutadans i ciutadanes. En la planificaci de la poltica esportiva de la ciutat des del restabliment de la democrcia a Barcelona es poden distingir diferents etapes: 1979 1986: Arribada de la democrcia als ajuntaments, redacci de la primera ordenana esportiva de caire municipal i designaci de Barcelona com a seu dels Jocs Olmpics. 1986 1992: Celebraci dels Jocs Olmpics de Barcelona, construcci dinfraestructures i posicionament de la ciutat a nivell internacional. 1992 2003: Gesti i posada a disposici dels ciutadans del llegat dels Jocs Olmpics, redacci del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona lany 2003, establint lesport com a element indispensable per a la consecuci dels objectius generals de la ciutat i continuaci de la construcci de la xarxa dequipaments epsortius. 2003 2010: Impuls dels projectes del Pla Estartgic de lesport 2003, constituci de lInstitut Barcelona Esports, i aprovaci del Pla Director dEquipaments Esportius de Barcelona, amb la subrogaci a lIBE dels contractes de concessi dels Centres Esportius Municipals. Barcelona se situa com seu de grans esdevenimenst mundials. Amb linici duna nova legislatura lany 2011, el Govern de la ciutat va considerar que El Pla Estratgic de lEsport ha de tornar a ser la palanca associativa que permets incidir en la potenciaci daquelles iniciatives que el 2003 es van proposar, per al mateix temps ha de servir per a la generaci i impulsi de noves estratgies dactuaci dacord amb la realitat de les dinmiques socials, econmiques i esportives que existeixen en lactualitat a la nostra ciutat, tot realitzant un exercici ms complex, consistent a preveure quines daquestes dinmiques seran les que marcaran el futur 3www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

5. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 de Barcelona i, en concret, del mn de lesport i de les diferents expressions de lactivitat fsica a la nostra ciutat. Daquesta manera, lelaboraci del Pla Estratgic des del seu comenament es va proposar, novament, com leina participativa que hauria de permetre a collectius, entitats, clubs, federacions, organitzacions, ciutadans, esportistes, gestors dequipaments pblics i privats, associacions de mares i pares dalumnes, associacions de vens, empreses relacionades amb lesport, periodistes, empreses del mn de la comunicaci, centres educatius i universitats, centres de recerca esportiva i a totes les administracions, expressar les seves opinions i incidir en el full de ruta que, collectivament, sha proposat pel desenvolupament del sistema esportiu de la Barcelona dels propers anys. s voluntat del govern de la ciutat de Barcelona que aquests exercicis de validaci, correcci, pronstic i formulaci de noves estratgies es continun fonamentant en la participaci en la presa de les decisions de tots els agents esportius amb capacitat dincidncia en el territori, ja sigui a nivell de barri, o dmbit de districte o ciutat, com daquells amb capacitat de projecci exterior o internacional. Amb la voluntat dimpulsar una nova etapa del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona, mantenint i incrementant els marcs de relaci amb els agents esportius de la ciutat, proposem un projecte amb tres objectius finals: Validaci i correcci de propostes descrites en el Pla Estratgic de lEsport de Barcelona de 2003. Formulaci de noves estratgies i estructuraci del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012- 2022. Redacci del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012 - 2022 i definici dels seus projectes estratgics. 4www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

6. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 02. Sistema Esportiu de Barcelona Els sistemes esportius, en general, i el de la ciutat de Barcelona, en particular, presenten en lactualitat una gran complexitat. Quan parlem desport ens referim a un gran nombre dactivitats, i si utilitzem el terme duna forma colloquial, a les hores a ms a ms, cal incorporar totes les prctiques fisico-esportives del caire que sigui que duen a terme les persones de qualsevol franja dedat. Per tamb aquesta complexitat es veu incrementada en funci de la intencionalitat amb la que es duu a terme aquest esport, en funci del nivell dexigncia fsica amb que es desenvolupa, o b com sorganitza o es gestiona. Conscients daquesta complexitat i, amb la voluntat de trobar una adequada manera de classificar-la, aix com procurant agrupar els diferents actors del sistema esportiu en funci dels seus interessos o necessitats, el Pla Estratgic estableix una proposta organitzativa basada en sis dimensions. Aix doncs, pensant en aquesta complexitat, i tamb com es relacionen les persones amb lesport, i els actors que en ell hi prenen part, el Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 planteja sis maneres dinteractuar-hi. Les sis dimensions esportives que configuren el Sistema Esportiu de Barcelona sn: 1. Esport educatiu 2. Esport i clubs 3. Esport, ciutat i benestar 4. Cohesi social i esport 5. Esport, motor econmic de la ciutat 6. Projecci internacional de Barcelona 5www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

7. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Aquesta complexitat polidrica del sistema esportiu es pot visualitzar en la geometria dun cub. La figura del cub permet assignar a cada cara una dimensi i la seva disposici geomtrica tamb representa com poden interactuar les persones amb les diferents dimensions de lesport. Lesport no s un sistema esttic i composat per realitats allades, sense relaci entre elles, sin tot el contrari, lesport en lactualitat s un sistema dinmic en el qual les persones que el practiquen i els agents que el gestionen sovint desenvolupen la seva activitat esportiva o operativa en relaci amb ms duna de les dimensions definides. 6www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

8. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cada dimensi del Sistema Esportiu de Barcelona es concreta en: 1. Esport educatiu: Model educatiu en edat escolar que garanteixi laccs a la prctica de lesport i de lactivitat fsica de qualitat per a tots els nens i nenes de Barcelona. Aquesta dimensi comprn lactivitat esportiva en edat escolar, dins i fora de lhorari lectiu, amb el propsit de que lesport esdevingui educaci en valors i en la igualtat, tot promovent esdeveniments vinculats a lesport escolar. 2. Esport i clubs: Es refereix a la prctica esportiva organitzada des del teixit associatiu o federatiu, englobant tant els clubs amb major potencial i projecci esportiva, com les entitats i clubs ms modestos que tamb aglutinen ciutadans a lentorn dunes mateixes disciplines esportives, ja sigui per competir o per fer una prctica ms recreativa. En aquesta dimensi hi tenen cabuda els clubs i les entitats esportives, lesport federat no professional, lesport professional, lesport dalt nivell, tenint en compte lesport femen en tots ells. 3. Esport, ciutat i benestar: Tenir en compte la vinculaci de la salut amb la prctica de lesport i lactivitat fsica. Aquesta dimensi tamb es remet a lesport de lleure i recreatiu, al rol dels equipaments esportius vers aquesta prctica, a la utilitzaci dels espais i carrers de la ciutat com a escenari per desenvolupar-la, aix com al disseny de la ciutat. 4. Cohesi social i esport: Lesport ha de ser una eina de cohesi i inclusi social mitjanant programes transversals. Es refereix tamb, a la seva utilitzaci per afavorir especficament aquells segments o sectors de la poblaci que presenten alguna dificultat per accedir a la prpia prctica de lesport, aix com per desenvolupar accions directes cap els adolescents i fomentar programes solidaris. 5. Esport, motor econmic de la ciutat: La dimensi econmica que representa el sistema esportiu pel que fa a la comercialitzaci de lesport, la seva capacitat de creaci docupaci i limpacte que t en leconomia de la ciutat. A tot aix, cal afegir la implantaci de les noves tecnologies aplicades a lesport i les inversions en recerca, desenvolupament i innovaci dins la indstria daquest sector. 6. Projecci internacional de Barcelona: Lesport ha de posicionar Barcelona com una ciutat atractiva des del punt de vista esportiu. Aquesta atracci passa per establir un calendari de grans esdeveniments regulars a la ciutat, amb competicions esportives del calendari internacional de primer nivell, la gesti del llegat dels Jocs Olmpics i Paralmpics de lany 1992, els grans clubs de la ciutat i que facin de Barcelona un dest turstic esportiu. 7www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

9. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 03.Metodologia 03.1 Fases del Pla DEFINICI, REDACCI i LLANAMENT DIAGNOSI FORMULACI APROVACI GESTI DE LA i PROSPECCI DEL PLA DEL PLA IMPLEMENTACI LLANAMENT Estructuraci i planificaci del Pla (novembre 2011 gener 2012) Presentaci Mesura de Govern per a la impulsi del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022(novembre 2011) Acte Oficial dinici del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022(1 Sessi Plenria, 11 de febrer de 2012) DIAGNOSI i PROSPECCI Balan de partida Tallers de Treball 1 (28, 29 de febrer i 1 de mar de 2012) Actius i dficits Visi 2022 Validaci de la visi 2022 i presentaci de la proposta inicial de les lnies estratgiques per a cada dimensi del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 (2 Sessi Plenria, 9 de mar de 2012) 8www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

10. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 DEFINICI, FORMULACI DEL PLA Tallers de Treball 2 (17, 18 i 19 dabril de 2012) Definici i validaci de les lnies estratgiques Proposta dactuacions i de possibles projectes estratgics Realitzaci dentrevistes personals Definici de Plans Directors Definici de Projectes Estratgics REDACCIO I APROVACI DEL PLA Presentaci Oficial dels Plans Directors i Projectes Estratgics del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 (3 Sessi Plenria, 20 de juny de 2012) Principis i criteris per a la elaboraci de Projectes Estratgics Presentaci dmbits transversals per a Plans i Projectes Planificaci de projectes - cronograma Definici del posicionament internacional de la ciutat Redacci del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Aprovaci del Pla Consell Plenari de lAjuntament de Barcelona GESTI DE LA IMPLEMENTACI Gesti de la implantaci dels 21 projectes estratgics de que consta el Pla Estratgic. Aquesta implementaci es realitza en dues etapes: Pla dacci 2012-2015 Continutat visi2016-2022 Plantejament dexecuci Viabilitat Gesti de la implementaci Concreci de coresponsabilitats Determinaci de recursos Concreci Calendaritzaci Seguiment i Avaluaci 9www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

11. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Visi 2022 Pla dacci 2015 Revisi PEEB 2003 Actius i dficitsSITUACI FULL DE RUTA: FUTURACTUAL Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 ESCOLLIT 10www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

12. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 03.2 Procs participatiu El Pla ha estat un procs de reflexi obert i participatiu. Sha realitzat un important esfor per involucrar tots els collectius que tenen relaci amb lesport, contant amb representants del teixit esportiu de la ciutat,amb personalitats del mn acadmic i de la universitat, de leconomia i lempresa, gestors dinstallacions esportives, organitzadors desdeveniments i de lesport escolar, etc. Shan utilitzat dues estratgies per la participaci dels agents: 1. Participaci presencial 2. Participaci virtual En el segent esquema es mostren els instruments i mecanismes utilitzats: PARTICIPACI SESSIONS TALLERS DE IMPLICACI ENTREVISTES PRESENCIAL PLENRIES TREBALL MUNICIPAL PERSONALS PARTICIPACI CORREU FACEBOOK TWITTER CODI QR VIRTUAL ELECTRNIC Presencials 1a. Sessi Plenria inici del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012- 2022.Celebrada al Centre Esportiu Municipal de lEstaci del Nord de Barcelona el dia 11 de febrer de 2012, com a primer acte pblic del Pla Estratgic el qual marcar el tret de sortida per a lelaboraci del propi Pla. En aquest acte es va presentar lestructuraci del pla en sis dimensions, les visions de cadascuna de les dimensions, la vigncia, utilitat i vinculaci dels projectes de lanterior Pla del 2003 i les diferents fases ha assolir en aquest Pla 2012-2022, tenint en compte els objectius a mig termini que estableix el Pla dAcci 2015. Assistents totals: 212 persones. Tallers de treball. Realitzats a la sala polivalent del Museu Olmpic i de lEsport de Barcelona, i dividits en grups atenent a cadascuna de les dimensions del pla es van dur a terme dues convocatries de tallers de treball. Per tal dassolir els objectius plantejats es va utilitzar una metodologia adaptada a les necessitats mitjanant leina metaplan per afavorir la generaci didees. Les sessions van tenir una duraci aproximada de dues hores cadascuna. 11www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

13. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Total de participants: 232. La majoria ha participat a les dues convocatries i alguns en ms dun grup de treball. Taller de Treball 1. Els primers tallers de treball van servir per validar, completar i identificar els actius i dficits del sistema esportiu de la ciutat per tal daconseguir identificar la visi per a cada dimensi. Taller de Treball 2. Lobjectiu principal dels segons tallers de treball va ser la validaci de les lnies estratgiques presentades per lAjuntament de Barcelona i, a partir daquestes,formular propostes dactuacions i possibles projectes estratgics que les desenvolupin. 2a. Sessi Plenria de validaci dactius, dficits i visi 2022.Celebrada dins del marc del Global Sports Frum al Palau de Congressos de Barcelona.Es van presentar els resultats obtinguts als primers tallers de treball per part dun portantveu triat per a cada dimensi: Simultniament es van poder fer noves aportacions, completant aix el qu aquestes persones exposaven, informant del que els participants en els diferents grups de treball havien consensuat com a principals actius i dficits aix com el que collectivament shavia plantejat respecte a la seva evoluci futura cap a lany 2022. Les aportacions fetes pels assistents en aquesta segona sessi plenria van poder ser recollides de dues maneres: de forma virtual, a travs del perfil del Pla a twitter i les diferents etiquetes creades al efecte per cadascuna de les dimensions i mitjanant unes targetes de colors on els assistents hi anotaven les seves aportacions, que desprs eren introdudes a twitter. Assistents totals: 185 persones. Implicaci Municipal: Participaci dels tcnics de lInstitut Barcelona Esports en la fase de diagnosi. Seguiment del projecte per part de lEquip Directiu de lInstitut Barcelona Esports. Reuni de treball amb els representats dels Grups Municipals del consistori i participaci daquests en els actes presencials de participaci organitzats. Reunions de treball amb els Consellers dEsports dels diferents districtes de Barcelona. I assistncia en les reunions de treball realitzades. 12www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

14. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Presentaci prvia a tot el personal de lInstitut Barcelona Esports de la proposta de Plans Directors i Projectes Estratgics. Entrevistes personals. Conjunt dentrevistes amb agents del sistema esportiu o b provinents daltres mbits en contacte amb lesport de forma transversal. Les personalitats entrevistades han estat: Srs. Ivan Tibau, Secretari General de lEsport de la Generalitat de Catalunya; Albert Marco, Director Consell Catal de lEsport, Generalitat de Catalunya; Vicen Guallart, Gerent rea dHbitat Urb i Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona; Marc Puig, Director de Comunicaci i Atenci Ciutadana, Ajuntament de Barcelona;Albert Soler, Ex-Secretari dEstat per a lEsport, Consejo Superior de Deportes (2011); Josep Llus Vilaseca, Ex-Secretari General de lEsport, Generalitat de Catalunya (1980-1995); Jordi Gibert, Director General de la Fundaci Catalana per a lEsport; Emilio Fernndez, Director Centre dEstudis Olmpics CEO-UAB; Leandre Negre, President Federaci Internacional dHoquei; Jaume Mora, President Consell de lEsport Escolar de Barcelona; Sandro Rosell, President del Futbol Club Barcelona; Albert Agust, Director General Lliga ACB i President del Reial Club de Tenis de Barcelona; Jess Bueno, Vice President NBA Europa; Toni Codina, Director General Taula dEntitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Sres. Anna Tarrs, Seleccionadora Nataci Sincronitzada; Mireia Mir, Esportista, Campiona del Mn dEsqu de Muntanya 2011; Srs. Salvador Alemany, President Abertis; Jaume Roures, Soci Grup Mediapro; Ramn Agenjo, President CF DAMM; Mart Batalla, Conseller Delegat Grifone; Luis Alonso, Alonso&Balaguer y Arquitectos Asociados; Valent Fuster, Cardileg, D.M. Director General del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III, i Director de lInstitut Cardiovascular de lHospital Mount Sinai de Nova York i Ricardo Snchez, Professor Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i lEsport Blanquerna (Universitat Ramn Llull) Total de persones entrevistades: 23 persones. 3a. Sessi Plenria de Presentaci de Plans Directors i Projectes Estratgics del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022.Celebrada el dia 20 de juny de 2012 a lauditori del Centre de Recerca Biomdica de Barcelona. Va suposar la presentaci oficial dels Plans Directors i Projectes Estratgics del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022. Amb aquest acte es dna per acabada la fase de planificaci i elaboraci del pla, alhora que sinicia la fase dimplementaci de projectes. Assistents totals: 236 persones. 13www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

15. Pla Estrat gic de lEsp port de Barc celona 2012 2-2022 Sess sions virtua als Shan obe diferents vies de participaci virtual per tal de reco les dife ert s ollir erents opinions i aportacions dels agen del sistema durant tot el proc delabo s nts cs oraci del Pla: Correu electr rnic plae estrategices sport@bcn.c cat rxes social Xar ls Faceboo - https://w ok www.faceboook.com/PE EEB12 Twitter - https://twit tter.com/PE EEB_12 Codi QR del Pla R 14www.bcn.cat Quar Tinncia dAlcaldia, Qua de vida, IIgualtat i Espo rta alitat orts

16. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 04. Diagnosi 04.1 Balan de partida. Actius i Dficits del Sistema Esportiu de Barcelona Per tal de conixer la situaci actual de lesport a Barcelona, com a balan de partida i des dun punt de vista metodolgic sha optat per relacionar, per cada dimensi del Pla, la llista dels principals actius i dels dficits ms significatius que presenta el sistema esportiu de Barcelona. Aquesta tasca sha fonamentat en la documentaci de lInstitut Barcelona Esports, han participat els seus tcnics i ha estat completada i consensuada en els primers grups de treball realitzats. els actius determinen els elements del sistema esportiu amb els que compta la ciutat de Barcelona. Responen a les preguntes:qu tenim?, qu ens agrada?, qu ens identifica?, qu ens permet ser on som?, qu ens dna sentit?, qu ens enriqueix? els dficits reprodueixen les mancances que t el sistema esportiu, atenent especialment al model organitzatiu emprat i els agents que hi intervenen. Responen a les preguntes:qu no tenim?, qu no ens agrada?, qu no funciona?, qu no encaixa?, qu no t qualitat i s insuficient?, qu ens manca? Daltre banda, sha aprofundit en analitzar els actius i dficits del sistema esportiu atenent principalment als factors i elements que afecten a la seva viabilitat esportiva, social i econmica per cada dimensi. Aquesta tasca es va desenvolupar durant els primers tallers de treball i va ser validada en la segona sessi plenria amb el consens dels agents esportius de la ciutat participants. Com a resultat de les fases anteriors sha pogut concretar un pronstic evolutiu dels actius i dficits del sistema esportiu que ha servit principalment per: fonamentar el balan de partida del Pla consensuar i validar la visi 2022 definir i validar lnies estratgiques i projectes estratgics 15www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

17. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 04.2 Principals Actius i Dficits per dimensi, segons el consens dels participants en la elaboraci del Pla Com a resultat del procs participatiu endegat en la primera fase de balan de partida i prospecci han sorgit tota una srie daportacions que, un cop prioritzades per els agents de la ciutat participants en els primers tallers de treball, han esdevingut el segent recull dactius i dficits per dimensi i,en les segents fases, han servit per treballar sobre la visi 2022 i lelaboraci de Plans Directors i Projectes Estratgics: Aquests actius i dficits fan referncia a la situaci en la que es troba la ciutat en el moment de comenar a elaborar el Pla Estratgic (novembre de 2011) i son totes aportacions fetes per les persones que, representant entitats o, a ttol individual, han participat en el procs. Esport Educatiu Actius Elevat nivell de conscincia i reconeixement de les famlies sobre la necessitat que els infants i joves practiquin esport. Potent xarxa associativa a la ciutat. Clubs esportius amb escola diniciaci i amb llarga tradici i experincia. Associacions esportives escolars vinculades als centres educatius. Gran participaci a travs del CEEB amb increment anual del nombre de nens inscrits. Gran nmero dentitats especialitzades amb bons professionals en la gesti de lesport en edat escolar, amb bons tcnics i formadors. Dficits Shaur de posar lmfasi en leducaci en valors de lesport i la superaci. Sha daugmentar la implicaci de la societat. Poca coordinaci entre els centres educatius i les famlies per educar en valors. Model amb dificultats econmiques, directament relacionat amb la professionalitzaci.. Sha de potenciar la formaci dels tcnics i gestors de clubs i entitats. Shan de posar esforos en la qualificaci dels entrenadors. Insuficient aprofitament de les installacions esportives escolars pbliques com a espais de prctica. Manca dinformaci i convenis a les escoles per poder utilitzar les installacions esportives. 16www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

18. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Manca ditineraris de continutat entre lesport a lescola i lesport a secundria o als clubs. Falta ditineraris desport recreatiu. Manca manteniment de les installacions esportivesals centres educatius. Baixa inclusi de nois i noies amb discapacitat en les activitats esportives convencionalsi en les sessions deducaci fsica o activitats extraescolars. Poca inclusi en collectius nouvinguts amb bones prctiques. Sha daugmentar la implicaci del sistema esportiu en leducaci a travs de la prctica esportiva recreativa. Lesport com a eina per ajudar als joves a continuar amb lactivitat fsica per evitar comportaments no saludables (alcohol, drogues,). Menor prctica esportiva de les noies respecte als nois. Esport i Clubs Actius Clubs centenaris, entitats que combinen experincia i alta qualitat tant en els resultats com en els serveis esportius. Sn un model dxit a imitar. Diversitat de prctiques i esports. Teixit associatiu molt actiu, gran xarxa dentitats, amb professionals. Entitats i clubs representants dels valors de lesport. Lesport a Barcelona sentn com una forma de vida. Gran augment de practicants a Barcelona. Dficits Manca dinstallacions especfiques que obliga a compartir espais en installacions no adequades especficament per a alguns esports. Manca despais coberts per la prctica de diferents esports. Fonts de finanament esgotades. Dependncia del suport de ladministraci. Dificultat en assolir finanament via patrocini, model actual de competici no viable econmicament. Dficit en la formaci de tcnics en clubs modestos. Dficit en la formaci de directius del clubs, cal millorar el pla docent per la formaci de formadors. Inexistncia, en els clubs, de seccions desport adaptat. Inexistncia de competicions inclusives que puguin participar persones amb discapacitat. Necessitat de millor relaci entre entitats, clubs i club i escola. Abandonament de lesport federat en edats adolescents. 17www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

19. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport, ciutat i benestar Actius La ciutat com a escenari de prctica esportiva, aprofitar els espais singulars de la ciutat. Hi ha un clar increment de practicants esportius al carrer i shan de potenciar,igualment adaltres espais que ja tenim, com els parcs i les platges. Elevat grau de professionals i coneixement. Sha produt un procs de professionalitzaci del sector, en gran part donat per a la capacitat dorganitzar esdeveniments. Xarxa dequipaments municipals. Equipaments accessibles, universals i amplis. Marca BCN com a referent esportiu, per la seva situaci geogrfica i per ser una ciutat oberta, amb mar i muntanya. Increment de la prctica lliure a la ciutat, suposant una nova forma dassociacionisme esportiu urb. El municipi com a escenari de prctica esportiva i recreativa. Elevada conscincia social sobre la importncia de lactivitat fsica en la forma de vida de la poblaci Esport a la platja. Dficits Poca connexi entre el mn sanitari i el mn de lesport i de lactivitat fsica. Necessitat de millora dels espais pblics per a la prctica esportiva en espais oberts, connectant-los amb les installacions pbliques i incorporant la perspectiva de gnere. Potenciar els esports minoritaris per a garantir laccs a tota la poblaci. Repercussi del valor real i el cost en els serveis dels centres esportius. Desajust en la gesti dels equipaments esportius. Sha de millorar la coordinaci i transversalitat entre els diferents mbits: socials, esports, culturals, discapacitats, ... Manca despais per a la prctica esportiva als centres educatius (collegis oberts). Xarxa dequipaments heterogenis, cal una diagnosi de les necessitats del territori. 18www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

20. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cohesi social i esport Actius Programes esportius orientats a la cohesi que permeten laccs a lesport de collectius especfics amb risc dexclusi. Espai pblic preparat per a la prctica esportiva. Espais oberts, amb bones installacions accessibles per a la prctica esportiva, de lleure i per a totes les edats. Criteris municipals que garanteixen i afavoreixen la inclusi, programes i poltiques tarifries, mesures daccessibilitat i disponibilitat de recursos en els equipaments esportius pblics. Barcelona com a referent de ciutat en programes esportius dedicats a la gent gran. Lesport com a eina dinclusi en la diversitat poblacional. Potent Marca Barcelona Esports, amb tradici esportiva i alt nombre dactivitats. Dficits Sha de donar ms suport a projectes esportius que afavoreixen la inclusi social, focalitzat en leducaci fsica de nens i nenes amb discapacitat. Sha de fer un esfor per coordinar les accions. Pressupostos insuficients. Situacions de conflictivitat en la convivencia per manca de gesti en la mediaci. Falta dinformaci per a les persones nouvingudes per a la prctica esportiva. Dins de cada programa esportiu sha dincloure les categories de les persones amb discapacitat vetllant perqu hi hagi un nombre dhomes i dones equitatiu. Millorar laccessibilitat de les installacions pbliques. Millorar la coordinaci entre els diferents agents pblics municipals. Ms promoci i ajuts a lesport de barri. Manca dun marc integral dactuaci tant en loferta com amb les entitats que representen aquests collectius que generi una oferta de qualitat. Falta digualtat en la valoraci dels diferents esports i modalitats esportives. Dificultat daccs a recursos esportius municipals per adults amb pocs recursos. Esport en edat escolar. 19www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

21. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport, motor econmic de la ciutat Actius Marca BCN. Barcelona t una gran imatge com a gestors de lesport internacional i font de creaci desportistes delit. La idea de Barcelona t associada la dun model dxit esportiu i la de capacitat dorganitzar esdeveniments,aquest fet repercuteix econmicament, de manera positiva, sobre la nostra ciutat. Lesport serveix com a motor turstic de la ciutat, recolzant-se en grans esdeveniments que ens donen reconeixement internacional o b en altres marques com els grans equips de la ciutat. Elevat nombre de consumidors desport en equipaments, esdeveniments populars i compra darticles esportius. Know-how derivat de la capacitat organitzativa de la ciutat, especialment els JJOO del 92 i el llegat que aquests han deixat a la ciutat. Per tant, aquest coneixement es basa principalment en dos mbits, la gesti esportiva i lorganitzaci desdeveniments. Hi ha un gran nombre dempreses del sector esportiu a la ciutat amb experincia i reconeixement internacional. Lesport com a generador de llocs de treball. Cultura esportiva extensa i en creixement que garanteix el futur del sector. Elevada participaci popular en activitat fsico-esportiva. Comproms dels ciutadans en lorganitzaci desdeveniments a travs duna profunda xarxa dassociacions i del moviment voluntari. Les marques internacionals de productes esportius busquen associar els seus productes a la marca Barcelona. Dficits Dificultat per trobar formules per a una millor rendibilitat econmica, tant dequipaments com en la gesti dinstallacions esportives. Donar ms facilitats en forma de recursos, equilibri pressupostari i contractaci. Especial atenci als Centres Esportius Municipals. Desconeixement del potencial de lesport, tant en termes econmics com per abaratir la sanitat. Cal ms collaboraci de lAdministraci i major inversi en I+D+I. Sha daugmentar els professionals en el sector. Es reconeix el potencial de lesport per moltes installacions segueixen operant sota models no professionals. Aquest desconeixement professional provoca en part lenvelliment i la falta de previsi en el manteniment de moltes installacions. Manca duna Fira de lEsport per a la promoci dels productes i serveis esportius a la ciutat. 20www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

22. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Manca de seus dempreses multinacionals a Barcelona. Sha de millorar lorganitzaci per a la gesti dels recursos. Millorar la coordinaci entre agents pblics i privats. Millorar la comunicaci de les accions que semprenen. Projecci Internacional de lEsport Actius Marca BCN Esport i el seu reconeixement internacional com a element identificador de la ciutat. Gran posicionament al mn per la marca Bara i pels esdeveniments propis com la Barcelona WorldRace. Barcelona compta amb unes bones infraestructures i capacitat hotelera capa dacollir grans esdeveniments i turisme esportiu. Capacitat de crear grans esdeveniments esportius propis i internacionals (F1, Moto GP, WRC). Gran capacitat organitzativa i llarga tradici dassociacionisme a la ciutat. Capacitat organitzativa provinent del llegat dels JJOO 92. Coneixement avanat del sector esportiu, es reflecteix i alhora s conseqncia de lamplia oferta destudis de tercer grau especialitzats en el mn de lesport. Dficits Manca de finanament. s necessari un nou model econmic de gesti i viabilitat en el sector. Dificultat de trobar patrocinadors, model insuficient i inadequat. Falta dun calendari regular de competicions oficials internacionals. Pocs directius en organismes internacionals i federacions. Poca continutat en les estructures organitzatives de la ciutat, es perd el know how. Manca de suport a les federacions catalanes reconegudes internacionalment. Esport Universitari. Falta de visibilitat internacional de les competicions esportives per a collectius de persones amb discapacitats. 21www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

23. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 05. Visi 2012 2022 VIABILITAT VISIONS PER ANLISI FACTORS PRONSTIC ELEMENTS DEL SISTEMA DIMENSI MODEL DIANA EVOLUTIU COINCIDENTS ESPORTIU 05.1 Visions per dimensi del Sistema Esportiu de Barcelona La visi 2022 recull lessncia i la ideologia del model de ciutat que volem aconseguir. Lestructuraci del Pla en sis dimensions representa laposta estratgica per assolir la visi 2022. Aquesta es forma a partir de construir un propsit per a cada dimensi amb un missatge a transmetre. Esport educatiu: Que lesport continu sent una conducta i APRENENTAGE I HBIT un aprenentatge per a nois i noies, i que DE VIDA perduri com a hbit per tota la vida. Esport i clubs: CIUTAT La promoci dels clubs com a eix COMPETITIVA, CIUTAT vertebrador de la vida associativa de la ASSOCIATIVA ciutat i com a motor de lesport de competici. Esport, ciutat i benestar: CIUTADANIA Barcelona, una ciutat esportiva, tant pel SALUDABLE, CIUTAT que fa als espais com a les persones. Una ESPORTIVA ciutat que sempre est en moviment. 22www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

24. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Barcelona una ciutat on la cohesi I la Cohesi social i esport: convivncia social saconsegueixin CIUTAT INTEGRADORA Utilitzant lesport com a instrument integrador, sociabilitzador i promotor de la igualtat. Lesport a Barcelona com a sector Esport, motor econmic: Economic estable i rendible, amb capacitat BARCELONA ESPORT, empresarial de creaci de riquesa i MOTOR ECONMIC DE datracci de nous projectes i una indstria LA CIUTAT amb solvncia per a projectar-se internacionalment. Projecci internacional Ciutat amb un posicionament vinculat a de Barcelona: lesport, reconeguda arreu del mn, seu POSICIONAMENT dacollida desdeveniments esportius i dels BARCELONA ESPORT millors professionals i empreses del mn de lesport. 05.2 Viabilitat del sistema esportiu La reflexi estratgica sobre el sistema esportiu implica, de forma explcita, una reflexi sobre la seva sostenibilitat. Aquesta sostenibilitat es concreta en la capacitat de conjuntar la viabilitat econmica, lesportiva i la social del sistema esportiu. A hora de desenvolupar el Pla Estratgic de lEsport considerem adequat descriure les diferents formes de viabilitat que hem esmentat: Viabilitat Esportiva: entesa com la capacitat de promocionar lesport i lactivitat fsica entre la ciutadania de totes les edats, per generar alta participaci en els serveis, activitats i espais i aconseguir xits esportius. Sobre quins collectius sha dimpactar per augmentar o mantenir la prctica? Quin nivell de prctica esportiva es vol assolir? 23www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

25. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Viabilitat Social: es aquella que comporta la capacitat dutilitzaci de lesport com a eina dinclusi i cohesi social, aix com la capacitat de desenvolupar accions per contribuir en leducaci de les persones mitjanant actuacions solidries des de lesport. A quins collectius sha de prioritzar o b protegir?Quin posicionament ha de tenir Barcelona com a ciutat esportiva al mn? Viabilitat Econmica: es refereix a la dotaci de recursos per a fer front a les despeses. Quin model econmic es desitja per finanar les prctiques esportives, els agents, les installacions, etc.?Com ha de ser el model de gesti i de relaci entre els diferents agents? 05.3 Factors que afecten a la viabilitat i a la sostenibilitat del sistema esportiu La reflexi sobre la viabilitat i sostenibilitat del sistema esportiu implica una reflexi sobre els factors que afecten a aquesta sostenibilitat. La identificaci daquests factors permet realitzar una anlisi ms acurada i precisa del sistema i, alhora, reflexionar sobre la visi 2022 del sistema esportiu de Barcelona. Sha utilitzatuna metodologia basada en un model diana, per poder-lo descriure i mostrar el seu impacte, sent els factors ms propers al centre, els que tenen major impacte. ESPORT Model de gesti model de gesti EDUCATIU Equipaments i model organitzatiu installacions esportives equipaments i installacions esportives indstria Viabilitat esportiva, recursos social i agents econmica, de lesport a practicants Barcelona serveis i programes coneixement esdeveniments Model organitzatiu 24www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

26. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Per a cada factor sha utilitzat un conjunt de preguntes que ajudessin a la reflexi sobre actius i dficits del sistema esportiu de Barcelona. Model de gesti Quins seran els Models de Gesti viables per a les diverses prctiques esportives de la ciutat? Qui els liderar? Quin paper ha de tenir lAjuntament i lAdministraci Pblica, i quin paper han de tenir els altres agents implicats? Model organitzatiu Cal que millori la capacitat organitzativa dalguns agents? Quines estructures de gesti hi haur? Quines sn les necessitats de coordinaci que cal millorar? I com podrem millorar-les? Com es poden optimitzar determinats recursos actualment insuficientment utilitzats? Equipaments i installacions esportives Com hauran de ser els equipaments i installacions pensant en el client/ciutad individual o collectiu que en far s? Com hauran de ser els equipaments esportius el 2022? Com shauran dadaptar els actuals, i com haurem de dissenyar els nous, pensant en lesport del 2022? Com caldr pensar o adaptar els equipaments per afavorir o facilitar ls normalitzat de les persones o collectius de segments poblacionals amb alguna especfica dificultat daccedir-hi? Sutilitzar ms lespai urb? Indstria Com evolucionar la indstria esportiva? Hi haur nous productes que facilitin la prctica esportiva ms inclusiva per aquells segments de la poblaci amb dificultats per accedir a lesport? Quins mbits de la indstria de lesport seran els predominants o emergents el 2022? Recursos Lany 2022 disposarem dels mateixos recursos? Quines seran les fonts dingressos i finanament? Quin paper tindr la tecnologia, ser un recurs proper i til per canalitzar la oferta? 25www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

27. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Agents Hi haur ms agents?. Menys? Predominaran els agents pblics o privats? Desapareixer algun agent actual? Practicants Quines seran les necessitats dels practicants daquests collectius lany 2022? Tindran els mateixos hbits esportius? Nhi haur ms o menys? Hi haur ms igualtat entre nivells de prctica entre gneres? i entre diferents collectius? Serveis i Programes Com evolucionar la tendncia en loferta de programes i activitats per alguns segments de la poblaci amb dificultats daccs a la prctica esportiva? Es mantindran les mateixes ofertes esportives? Com shan de formular les ofertes esportives per assegurar la inclusi daquests segments de poblaci? Coneixement Cal enriquir el coneixement actual? Com senriquir el coneixement? On es podr trobar el coneixement, a Barcelona, fora? Quins agents esdevindran productors de coneixement per a aquestes activitats en el 2022? Esdeveniments El calendari desdeveniments popular, ldics,... es mantindr? Hi haur esdeveniments desports que actualment no sofereixen? Quin rol tindran els esdeveniments per afavorir la cohesi social de la ciutat? 26www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

28. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 05.4 Anlisi dels factors,per dimensi,en funci de la Visi 2022 Per tal de definir la visi 2022, sha proposat generar la reflexi sobre el sistema esportiu de Barcelona a partir dels factors que afecten a la seva viabilitat esportiva, econmica i social. Durant els primers tallers de treball, en collaboraci amb els participants i en grups reduts, sels va demanar a aquestos que formulessin la visi 2022 de dos factors del model diana atenent a la dimensi del taller de treball. Per ajudar-los en la reflexi, sels va facilitar un conjunt de preguntes orientatives similars a les exposades en lapartat anterior, per formulades des de les caracterstiques especfiques de cadascuna de les sis dimensions del sistema esportiu a Barcelona en lactualitat, pensant per, en la incidncia evolutiva de cada factor en els diferents mbits inclosos a cada dimensi. 05.5 Pronstic evolutiu per dimensi dactius i dficits Un cop detectats actius i dficits per cada dimensi, aquests shan prioritzat i classificat atenent a quins actius cal potenciar, mantenir o incorporar de nou, o b quins dficits cal canviar, millorar, prevenir o avanar-se als possibles canvis o tendncies.Aquest exercici ha servit principalment per detectar quins mbits requereixen actuacions ms immediates i on cal invertir-hi ms recursos. 27www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

29. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport Educatiu Potenciar Consolidar Incorporar Els valors que aporta Elsector de Una adequada cultura lesport professionals dentitats del manteniment dels i empreses dedicats a espais esportius Els beneficis de lesport lesport en edat com a element educatiu escolar Sistemes de patrocini a en la inclusi de les lesport escolar persones Actius El coneixement aplicat a Aplicaci dels beneficis lesport en edat escolar que es derivin desdeveniments a El reconeixement social lesport en edat escolar del paper de les entitats Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se Repensar el model de La regulaci dels A labandonament de la finanament per lesport espais escolars prctica esportiva per en edat escolar motius econmics o Dficits El grau de manca dinformaci Coordinaci sensibilitzaci dels institucional agents educatius Leficincia en la gesti de les activitats i projectes 28www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

30. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport i Clubs Potenciar Consolidar Incorporar La formaci dels agents La Xarxa Associativa Ms capacitat del sistema esportiu, de la ciutat dinnovaci potenciar la inculcaci dels valors de lesport, i La diversitat de Ms inversi en en especial en lesport prctiques i esports a R+D+I, tant pblica Actius femen la ciutat com privada Implantaci de les Incorporar camps noves tecnologies punters daltres (TICs) a les entitats mbits al mn de esportives lesport (nanotecnologia, disseny,etc) Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se Planificaci en base a La relaci amb els El descens de demandes de clubs agents socials voluntaris petits El coneixement de les Incorporar el concepte necessitats dels clubs de gesti externalitzada petits Dficits i professional de clubs petits Equiparar el valor de lesport femen al de lesport mascul 29www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

31. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport, ciutat i benestar Potenciar Consolidar Incorporar Laprofitament dels La xarxa Les xarxes de espais pblics i oberts dequipaments comunicaci a travs per a la prctica esportius municipals de les aplicacions esportiva virtuals i la publicitat La conscincia social Millores en el Actius de la importncia de la transport pblic cap a prctica esportiva per a diferents eixos la salut, adequant-se a esportius de la ciutat. cada collectiu i atenent a les edats dels Un millor lideratge de practicants lAdministraci Pblica Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se No es proposa cap La manca de Establir Plans per comunicaci entre el frenar i prevenir mn sanitari i el mn laugment de de lesport i lactivitat lobesitat infantil fsica Dficits Lordenaci dels espais naturals La formaci dels metges com a prescriptors dactivitat fsica 30www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

32. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cohesi social i esport Potenciar Consolidar Incorporar Loportunitat de No es proposa cap Ms mecanismes de fomentar la cohesi comunicaci per tal social mitjanant la dinformar de les collaboraci bones prctiques institucional Lesport com a Actius Ms implicaci de les plataforma installacions esportives integradora per a tots municipals com a els collectius acollidores dactivitats esportives Millorar la inclusi mitjanant la formaci tcnica dels nouvinguts per potenciar lexistncia de tcnics entre ells Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se No es proposa cap Cal treballar des de la Atendre les prevenci demandes dels diferents collectius Trobar la Dficits sociabilitzaci a travs Incorporaci de les de lesport i la seva bones prctiques prctica dels nouvinguts Els sistemes de comunicaci amb els diferents collectius 31www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

33. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport, motor econmic de la ciutat Potenciar Consolidar Incorporar Lemprenedoria en La marca Barcelona i Sistemes de control i lmbit de lesport el seu posicionament coneixement internacional econmic que ajudin Augmentar els nivells a quantificar-ne de prctica i el nombre El teixit associatiu de limpacte de lesport de practicants la ciutat a la ciutat Actius Transformar en Dissenyar resultats econmics els equipaments treballs de recerca i esportius per a investigaci tothom en espais pblics per fer de Gestionar i conixer Barcelona un limpacte econmic de escenari de prctica lesport en la ciutat Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se Canviar la percepci de Professionals de Limpacte negatiu de la societat vers el valor lesport les empreses i de lesport i els seus gimnasos de baix costos Coordinar la recerca cost en la xarxa de Dficits en esport centres esportius de la ciutat Les caracterstiques dels equipaments La reglamentaci ubicats en espais despais esportius en pblics de la ciutat previsi de les noves prctiques i tendncies 32www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports

34. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Projecci Internacional de BCN Potenciar Consolidar Incorporar Les sinrgies entre Els grans clubs de la Esdeveniments ms lesport i els altres ciutat participatius a la sectors ciutat El llegat dels Jocs Lesport base ha de ser Olmpics del 1992 i la Eines del mn digital alhora que educatiu capacitat organitzativa tamb de qualitat de la ciutat Criteris daccessibilitat i Les eines globals per a Establir complicitats mediambientals Actius comunicar i transferir el amb daltres ciutats coneixement Donar a conixer les La capitalitat esportiva bones prctiques que Ls de lespai urb i de Barcelona ja es realitzen aprofitar la bona climatologia de la ciutat Barcelona com a de Barcelona dest per realitzar-hi entrenaments per part desportistes darreu del mn Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se La legislaci per obtenir La comunicaci dels Evitar lincrement de recursos financers, amb esdeveniments lobesitat infantil el clar objectiu per esportius laprovaci duna llei de mecenatge Buscar major implicacions de les federacions Dficits La collaboraci de les institucions El nivell dangls dels