12 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

Tants tipusde lletres comsomnis

VICENÇ LLURBA

El llibre (en la foto) inclou dissenys de Guigui i poemes i contes de persones que el van conèixer

JORDI BARÓReus

Q uè té una pintura per-què es presenti en unrestaurant? I una am-polla de vi perquè esvengui en una galeria?

Compoden sumar art i gastrono-mia? El celler Domini de la Car-toixa de laDOPriorat i la sala An-quin’s de Reus han unit els dosmons en una col·lecció limitadade 120 caixes de vi. A l’interior,contenen dues o tres ampolles; al’exterior, la tapa de fusta és unoli original pintat per algun dels12 artistes escollits pel projecte,que es pot emmarcar i penjar a laparet.“Fa temps que volíem expor-

tar l’art a altres àmbits”, reconeixla directora de la galeria, PepaQuinteiro. “Volem fer coses dife-rents amb els vins del Priorat”,coincideix Merche Dalmau, co-propietària del celler.La col·lecció ha ajudat que, ca-

dascú en el seu mercat, trobi no-ves estratègies per promocionarel producte. La sala aspira aobrir-se a un nou públic i fer unpas més per apropar l’art a lagent. “Costa entrar-hi”, mantéQuinteiro, membre de la juntadel Gremi de Galeries d’Art deCatalunya, que treballa per des-fer l’etiqueta d’elitisme que s’as-socia a aquests espais i presen-tar-los com una forma gratuïtade gaudir de la cultura. Des delceller, volen que el nou projecteajudi a posicionar el vi al territorion s’elabora, ja que exporten al’estranger gran part de la pro-ducció. “Aquests dies estem fentla verema i ha vingut una visitad’Illinois”, reflexiona l’enòleg itambé propietari, Miguel Pérez,per justificar la necessitat de do-nar-lo a conèixer aquí.En comú entre gaudir d’un

quadre o d’una ampolla, els artí-fexs de la idea hi situen la sensibi-litat de qui els consumeix. “Usha-víeu fixat mai que per descriure

un bon vi s’utilitzen els mateixoselements que per descriure unaobra d’art? (...) Aspectes difícilsde quantificar però que són elsque li donen la seva autèntica và-lua”, reflexiona el text de presen-tació de la col·lecció, batejadacom aArt, vi i emocions. Per això,el client potencial s’espera que si-gui tant el col·leccionista particu-lar d’art com el de vi. “Són perso-nes que de seguida saben gaudirde molts mons diferents”, afe-geix Pérez. També s’ha concebutcom un objecte de regal, perexemple, per a empreses que hovulguin oferir a directius i clientsi el preu de cada caixa oscil·la en-tre els 300 i els 500 euros.“Amb el rerefons del vi, la te-

màtica era totalment lliure”, ex-plica Quinteiro, que ha encarre-gat 10 pintures diferents a cadas-cun dels 12 artistes. De l’expres-sió mediterrània dels germansRamon i JosepMoscardó al colla-ge de Joaquín Mateo, passantper les textures de Coia Ibáñez ol’art abstracte d’Isabel Saludes,les dues autores que són de la zo-

na. “No són una còpia”, defensala copropietària del celler per di-ferenciar-ho de l’experiència d’al-tres que han optat per encarre-gar el disseny de l’etiqueta d’unaampolla a un artista.El vi que conté les caixes és el

de gamma més alta de la marca,Clos Galena, del qual se’n fa unaproducció molt limitada de pocmés de 5.000 ampolles. Tant Do-mini de la Cartoixa com An-quin’s tenen previst crear cadaany una col·lecció nova. La direc-tora de la galeria ensenyarà lescaixes en dues fires d’art a l’es-tranger amb vistes a exportar laidea enun futur, aprofitant la tira-da del Priorat i els contactes d’al-guns artistes a fora.c

MARIA ROSA MARTÍTarragona

A rtesà, bohemi, filò-sof, anarquista, irre-verent, creatiu, som-niador. Això i moltmés era el grafista

tarragoní Vidal de Blas Palau,més conegut com a Guigui. Unany després de la seva mort, elsseus amics li van muntar una ex-posició on es recollia una selec-ció del millor de la seva obra.Anagrames de discoteques,

cartells publicitaris, targetes devisita i tot tipus de material pu-blicitari i corporatiu es van mos-trar de manera conjunta. Ara,aquesta petita història del grafis-me dels establiments i localsd’oci de Tarragona s’ha recolliten un llibre homenatge que por-ta el sobrenom del grafista. “Novol ser un estudi acadèmic sobreel Guigui”, explica el coordina-dor del llibre, Ferran Gerhard.Més aviat és una “pinzellada” ala seva obra gràfica d’estil pop,“sense oblidar la seva vida bohè-mia”. Per això, s’han complemen-tat els treballs publicitaris ambla publicació de poemes i contesescrits per gent que el van co-nèixer.

Els relats curts estan relacio-nats amb la vida nocturna tarra-gonina i estan farcits d’anècdo-tes filosòfiques entre copa i co-pa. Per això, Gerhard explicaque el llibre s’ha escrit “a quatremans”, entre el Guigui i els com-

panys “de tres generacions dife-rents” que hi han volgutcol·laborar. I és que, si una cosatenia Guigui eren amics. “Ellsmai han afluixat amb la idea defer una exposició i un llibre”, des-taca el seu germà bessó, Pier de

Blas. Solter i sense fills, les amis-tats sempre li van fer costat.Com l’advocat i amic d’infantesaJordi Salvà, que l’ajudà a cobrarun deute pendent amb l’ajunta-ment deDeltebre i a justificar da-vant d’Hisenda que no tenia lli-cència fiscal perquè era “un filò-sof”. Tampoc tenia DNI, “el vacremar un dia que es va empre-nyar”, recorda Pier. Tenia una fi-losofia de vida pròpia, que es re-sumeix en frases seves, les gui-

guiries. “Hi ha tants tipus de lle-tres com somnis”, n’és una. “Hiha dones que pixen colònia”,una altra.La presentació del llibre, que

ha rebut ajudes de la Diputació,l’Ajuntament de Tarragona il’Autoritat Portuària, es farà de-mà, a les 20.30 h, al pub La Va-queria, un dels locals preferitsde Guigui i la seva quadrilla.c

Una mostra de la colecció Art, vi i emocions a la galeria Anquins de ReusVICENÇ LLURBA

Unviperemmarcar

Un celler del Priorat i una galeria d’artde Reus s’uneixen per crear unacol·lecció de caixes de vi amb la tapaconvertida en una obra d’art

Va crear anagramesde discoteques,cartells, targetes devisita i tot tipus dematerial publicitari

La galeria s’obrea un nou públici el celler posicionael vi al territorion s’elabora

Un llibre rethomenatge aldesaparegutgrafista Guigui

GASTRONOMIA I ART

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 DESEMBRE 2010

JORDI BARÓFalset

Un concurs de foto-grafia de l’Oficinade Turisme ha pre-miat recentment aquimillorha captu-

rat els colors de la vinya del Prio-rat durant la tardor. Undiccionariliterari coordinat pel CentreQuim Soler del Molar s’ha publi-cat online plagat de vocabulari vi-tivinícola. De tant en tant, el vis’abraça a l’art. A vegades, fins al’extrem del projecte L’esperit delvi, en què nou artistes de dins i fo-ra de la comarca estan explorantles possibilitats expressives quepot tenir aquest líquid per pintarles seves obres. “Tant la produc-ció artística com la vinícola sónmolt creatives. Aquest valor es po-tencia posant-les en comú”, refle-xiona l’impulsor de la iniciativa,JosepBarjuan, queha buscat con-nectar dosmons i posar-los en va-lor. “Ajudar a promocionar alhoraels cellers i els artistes”, sintetitza.Al seu taller de gravat de Cap-

çanes,Miquel Lligadas ultima uncollage amb formes que recordenla vinya. Sobre la taula, hi ha l’am-polla buida del celler Ferrer Bo-bet que ha utilitzat pel quadre.“El projecte és interessant per di-namitzar l’ambient artístic de lazona”, comenta des de l’estudi si-tuat al carrer del Sol del munici-pi, amb una vista panoràmica a lamuntanya. A cadascun dels nouparticipants se li han assignatvins de la DOQ Priorat o la DOMontsant i se’ls ha reptat a creardues obres. L’encàrrec se’ls vafer a l’estiu i la previsió és que elstreballs s’exposin –i es venguin li-tografies– a la Fira del Vi de Fal-set del maig vinent. “Va bé quese’ns facin una mica de cas i algúes recordi de nosaltres, que repre-sentem altres maneres de viure a

la comarca”, explica la falsetanaNatàlia Sanahuges, a qui han de-manat que treballi ambun vi clàs-sic del Priorat, Mas Martinet.“Hemdonat unpasmés”, expli-

ca el coordinador Josep Barjuan,que fa dos anys ja va plantejaruna proposta de pintar amb vi. Elresultat va ser Terra i Vi, una edi-ció limitada de dibuixos de ceps isarments fets amb llapis, acompa-nyats de versos kaiku de JordiCarrió. ”Hi havia alguna petjadade vi”, comenta conscient queamb el temps el producte ha anatassolint més protagonisme en elsseus projectes. És el cas de la sè-rie de retrats dels pagesos, elsenòlegs i altres professionals queconfiguren el món del vi. L’obra

porta per títol Les cares del vi i esva presentar almaig passat junta-ment amb textos de deu escrip-tors. De la comarca, com ToniOrensanz, i de fora com MàriusSerra o Maria Mercè Roca.“No tinta gaire”, comentaNatà-

lia Sanahuges sobre les propie-tats del vi per pintar. “De seguidam’ha canviat d’aparença”, reco-neix una altra participant, NúriaEstapé. I és que el líquid se soloxidar amb el temps i tendeix aagafar tons marrons i liles. “Ésmés adequat utilitzar el pòsit delvi quan s’està elaborant”, apuntaIsabelle Meyer, també autorad’etiquetes del seu celler, ClosMogador. El tast vertaderd’aquesta mescla d’art i vi, almaig a Falset.c

Estudi del pintor Miquel Lligadas, de Capçanes, on prepara una creació artística relacionada amb el viVICENÇ LLURBA

AM P O L L E S P E R G U A R D A R

TRAÇOSDEVIEtiquetat ambart

Les sis ampolles que s'han etiquetat amb l'obra d'il·lustradors

]“El vi Galena sempre haagradat. Ara enlloc de llen-çar l’ampolla, la pots guar-dar”, suggereix el somme-lier de la vinoteca deTarragona Efluvi de Vinsdavant l'última proposta delceller Domini de la Cartoixad’etiquetar el producte ambuna reproducció d’una obrad’art. “Aportem valor afe-git”, comenta l’enòleg i pro-pietari, Miguel Pérez.S’han tret al mercat sis

ampolles diferents, a la ven-da per separat, i les il·lus-tracions s’han aprofitat d’unprojecte més ampli queaquest celler del Molar im-pulsa des de l’any passatamb la galeria d’art An-quin’s de Reus. Es tractad’una col·lecció de seixanta

caixes del vi Clos Galena –elde gamma més alta, puntuatamb un 9,5 pel crític RobertParker– pintades per setartistes com el litògraf Di-dier Lourenço i amb unatemàtica conjunta. Aquestavegada ha estat el Medi-terrani, mentre que en laprimera edició van ser lesemocions. “Ha estat un èxit,una simbiosi molt bona. Enspermet sortir de la galeria”,comenta la directora d’An-quin’s, Pepa Quinteiro. Peracabar d’unir mons dife-rents, aquest producte-regals’ha presentat en restau-rants, com Can Bosch deCambrils. “Art, gastronomiai vi. Una cosa crida a l’al-tra”, comenta el propietaridel celler.

Paraules queexpliquenelmón

vitivinícola

ENOLOGIA I ART

L'impulsor delprojecte ‘L'esperit delvi’ explica que es volpromocionar alhoracellers i artistes

VICENÇ LLURBA

]“El millor líquid perbeure, que sana malal-ties desconegudes, ager-mana o uneix les perso-nes, i fa llestos als mésmentalment endarre-rits”. Així defineix l’es-criptor valencià IgnasiMora la paraula vi aldiccionari literari delPriorat que ha impulsatel Centre Quim Soler,amb seu al Molar. En eltreball, abunden els ter-mes del món vitiviníco-la. Alcohol, celler, cupat-ge, enòleg, celler, licore-lla, fermentació alcohòli-ca o maceració, i com-parteixen protagonismeamb d’altres representa-tius de la comarca comfiguera, arbequina o mi-na. “És una obra oberta,individual i alhoracol·lectiva”, comenta ladirectora del centre,Roser Vernet. Les entra-des i els articles els hancreat lliurement ungrup d’escriptors que latardor de l’any passatvan participar en unatrobada batejada com aPriorat en Persona, quees repetirà cada dosanys. Venien de fora iels va acompanyar algúde la zona perquè els fesde guia. “El Priorat coma paisatge literari haestat invisible”, reflexio-na Vernet sobre la inten-ció de la iniciativa. Elcentre Quim Soler, quedirigeix, té com a undels objectius relacionarla literatura i el vi i s’haatrevit amb molts expe-riments. Valguin com aexemple les tertúliesvi-teràries.

Nou artisteshan rebutl'encàrrecd'inspirar-se enels vins ambDOQ Priorati DOMontsantper crearcadascundues obrespictòriques

DIVENDRES, 3 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 11

VinagredeNobel

XAVI JURIO

XAVI JURIO

Albert Roca, Joan Roca i Enric Roca al celler familiar Avgvstvs Forvm del Vendrell

Detalls d'alguns dels vinagres que elabora el celler Avgvstvs Forvm

JORDI BARÓEl Vendrell

E ls vinagres Forvmsón part de la histò-ria culinària delspremis Nobel. Elsha tastat l’avantguar-

da de la química, la física i la me-dicina. I gurús de l’economiacom Paul Krugman o escriptorsde renom mundial com OrhanPamuk o Günter Grass. Des de famés d’una dècada, els agredol-ços del celler Avgvstvs Forvmdel Vendrell s’utilitzen per cui-nar alguns plats que se servei-xen al sopar posterior al lliura-ment dels guardons de l’Acadè-mia Sueca. Una cita que presidei-xen els reis de Suècia i que reu-neix 1.300 convidats d’etiqueta al’Ajuntament d’Estocolm.“Estem encantadíssims”, co-

menta el responsable comercialdel celler, Albert Roca, per quiva ser una sorpresa saber que ha-vien conquistat la cuina dels No-bel. “Vam rebre una carta d’agra-ïment escrita en suec”, explica.La signava Stefan Johnson, elxef organitzador del banquet,que havia preparat una amanidade fruits del mar amb vinagreForvm. De la descoberta en fatretze anys, i malgrat que els cui-ners han anat canviant, nomésen dues ocasions no han confiaten el producte. En una, val a dirque el japonès encarregat del so-par va prescindir de qualsevol vi-nagre en elmenú. “Han anat arri-bant cartes”, es felicita Roca da-vant de la paret de la sala de taston estan emmarcades. Entre-mig, hi penja un original del me-nú de la cerimònia de 1997.L’anècdota dels Nobel s’ha es-

campat de boca en boca i ha es-

tat un ganxo per atreure a l’eno-turisme. També ha obert els vi-nagres Forvm almercat dels paï-sos escandinaus. “Els importa-dors ens van venir a buscar.

Aquí ningú parlava anglès”, rela-ta Albert Roca. Avgvstvs Forvmés un celler familiar que el seupare, Joan Roca, va engegar alsanys vuitanta en unes vinyes del

Vendrell, que encara s’encarre-ga de cultivar. Als inicis, la pro-ducció va ser molt reduïda; araexporten a 31 països. “Vam co-mençar amb el vinagre com uncomplement del vi, però vamveure que els restauradors hiapostaven”, comenta l’enòleg,Enric Roca. Això ha fet que laproporció d’ampolles anualsdels dos productes s’hagi inver-tit. Les 200.000 de vinagre supe-ren de lluny les 120.000 de vi.Els vinagres del Celler

Avgvstvs Forvm no només s’hancolat als fogons dels guardonssuecs, sinó que alguns dels mi-llors xefs els utilitzen en les se-ves receptes. Ferran Adrià, enels canelons d’angules i sèpiaamb amanida d’algues; CarmeRuscalleda, en les cues d’esca-marlà, en el llobarro al forn o enla sopa freda inspirada en un ver-mut. Les possibilitats van mésenllà de les amanides, fins alpunt que el xocolater Enric Rovi-ra l’ha utilitzat per a un dels seusbombons. “Vamolt bé per fer re-duccions”, afegeix Joan Roca,fundador de l’empresa. “Cuinersde tot el món en ressalten la sua-vitat, la poca agressivitat, que faque el puguin incorporar a moltsplats i sempre respecti els saborsinicials”, comenta l’enòleg.Se n’elaboren de de tres tipus:

el de varietat chardonnay, amb

solera de 3 anys, el de cabernetsauvignon, de 8 anys, i un altrede més gourmet, de la mateixavarietat però amb 18 anys de sole-ra. És el Flavivs, del qual nomésse’n comercialitzen 500 litresl’any, en ampolles de 25 centili-tres i a un preu d’uns 16 euros.“El gran secret d’un vinagre és

tenir primer un bon vi, que és lamatèria primera i temps”, co-menta Enric Rovira. “Molt detemps –insisteix–, per això calentantes bótes”, exclama davantles dues sales comunicades queguarden en la semi-foscor 1.200barriques de roure. A cadascuna,300 litres de vinagre jove enve-lleixen durant anys abans de sor-tir al mercat. “Els fills dels meusfills tindran un producte de mésde 150 anys”, comenta Albert Ro-ca. Qui sap si continuarà deixantregust al paladar de científics iintel·lectuals eminents.c

L ' O R I G E N D E L N OM

POLSECONÒMIC

Vinyaubicada enel terrenyocupatper la viaAugusta

El cellerAvgvstvs Forvmdel Vendrell esfa un lloc albanquet delspremis del’AcadèmiaSueca

El producte que es faal celler del Vendrellsurt citat en receptesde Ferran Adrià oCarme Ruscalleda

]La via Augusta, la mésextensa de l’imperi ro-mà, passava exactamentper on actualment hi hales vinyes del CellerAvgvstvs Forvm delVendrell. D’aquí el nom,i la imatge gràfica, queimita les lletres roma-nes. La ubicació en unindret amb gairebé2.000 anys d’històriatambé s’utilitza com unreclam per l’enoturisme.La coincidència té unlloc destacat en els fulle-tons en cinc idiomesque animen a visitar elceller i fer tastos guiatsde vins i de vinagres.

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 30 OCTUBRE 2009

JORDI BARÓReus / Prades

U lls i boques en-ganxats sobre cara-basses disfressenaquests dies deHa-lloween algunes

parades del Mercat Central deReus. Els venedors de fruita i ver-dura no han obviat una tradicióanglosaxona a l’alça, malgrat quecontinuen donant el protagonis-me als productes propis de TotsSants: safates de moniatos i, so-bretot, sacs enreixats de casta-nyes. “De la gallega, és de la quehi ha més quilos i la que té mésfama”, explica Pere Margalef,

president de la Unió de Boti-guers de Reus i propietari d’unaparada. “De Prades, ja no se’n co-mercialitza”, afegeix FerranBlan-co, que atén enuna altra. El culpa-ble és el xancre, un fong de granvirulència que fa gairebé trentaanys que minva la producciód’aquesta zona i que, malgrat elstractaments recents, l’ha deixatrelegada bàsicament al consumdomèstic.Galícia és ara la principal pro-

veïdora de castanyes, però nol’única. “Tambén’hi ha d’Andalu-sia, d’Itàlia i de la Xina, que fa unparell d’anys que arriben i emba-fen molt. Jo no me les puc men-jar, però són més barates”, conti-

nua en Ferran. En general, elpreu és similar al de l’any passat,a partir de dos euros el quilo.Com més grans més cares, i commés al principi de la tardor escomprin, també.Pel que fa als altres productes

propis d’aquestes dates, en moltscasos tampoc són cultivats aCata-lunya. El moniato vermell, el mésdemanat, prové del sud d’Espa-nya i costa al voltant d’un euro elquilo. El blanc, una mica més car,s’importa de València o Itàlia,malgrat que hi hagi alguna pro-

ducció local. I de les varietats decarabassa, que a banda de servircom a decoració per Halloweenes consumeixen cada vegadamés, unade lesmés preuades arri-ba de l’Argentina. “Estem seguintelmateix ritmede vendes de sem-pre”, apunta la presidenta dels pa-radistes, Rosa Costa. El mercatcontinua sense ressentir-se mas-sa de la crisi, però tampoc notaun augment de consum específicper Tots Sants, com sí que succe-eix per Nadal.Per comprar castanya de la se-

rra de Prades, gairebé l'única so-lució és desplaçar-s’hi. “Just enrecullo per vendre al poble i alsforasters”, diu el pagès AntonioAnselmo, que en plega cada anycom a molt 350 quilos i els ven ala Cooperativa Agrícola de Pra-des, de la qual n’és el secretari.D’una finca del seu pare, en sor-tien fa 30 anys uns 20.000 quilos,però el xancre ha anat matant elscastanyers i en el seu lloc hi hancrescut pins i alzines. “Això estàa les últimes. S’ha fet tard. Ha es-tat com posar una injecció a algúque està al cementiri”, diu amb

relació als tractaments per com-batre aquest fong maligne. ElCentre Tecnològic Forestal deCatalunya ha definit com actuarcontra la plaga els últims tresanys i ha utilitzat la tècnica delcontrol biològic, que consisteix aintroduir a l’arbre el mateix xan-cre debilitat amb un virus.“Les parts tractades s’estan re-

cuperant”, es felicita l’enginyertècnic forestal de la institució,Carles Castaño. Malgrat tot, su-bratlla que lamalaltia ataca serio-sament els castanyers des de1985, quan va arribar a Catalunyaprovinent de França i Itàlia.“S’ha d’insistir a recuperar-losperquè hi ha un abandonament iés una espècie que necessita la in-tervenció humana”, afegeix. ElDepartament d’Agricultura man-té que continuaran les actua-cions per eradicar-lo i ha anun-ciat darrerament que es farà unaprova pilot a Vilanova de Pradesde plantació d’un centenar denous arbres amb l’assessoramentdel centre de recerca en alimenta-ció IRTA i elDepartament deMe-di Ambient i Habitatge.Les perspectives del sector són

negatives. “La castanya s’està aca-bant”, creu Imma Sahún, presi-denta de la IGP Patata de Prades,segell de qualitat d’aquest pro-ducte. “Els castanyers estan enprocés de recuperació, no curats.La malaltia ha fet molts estralls”,sosté l’alcalde deVilanova de Pra-des, Josep Vilalta, que ara recullmil quilos, quan fa temps eren50.000, i els ven a alguns clientsfidels i en una botiga de la famí-lia. En hectàrees productives, elxancre ha fet que passés de gaire-bé deu a dues, com a molt.c

Als mercats es venen castanyes de Galícia, Andalusia, Itàlia i XinaVICENÇ LLURBA

Moniatos vermells i blancs en una parada de verdures del Mercat Central de Reus

Panellets i vi dolç, el maridatge de la castanyada

VICENÇ LLURBA

ARXIU

Lesúltimescastanyes

CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS

“De la gallega, és de laque hi ha més quilosi la que té més fama”,explica el propietarid’una parada

SARA SANSTarragona

Si hi ha uns vins genuïnament ta-rragonins i reconeguts arreu delmón son els dolços. I si alguna co-sa no falla aquests dies són els pa-nellets. Per això, la denominaciód'origen Tarragona proposamenys Halloween i més produc-tes de la terra maridant els seusmillors vins de missa, misteles,rancis i moscatells amb els pane-llets que elaboren el Gremi dePastissers Artesans.“Hi ha una cosa que cada vega-

damés fa tothom arreu del món ique és tan simple com aprendre avalorar i consumir els productesautòctons, els que s'elaborenmésa prop”, diu la secretaria de laDO Tarragona Àngels Collado.Per això aquesta DO ha posat so-bre la taula el Montebrione (elmoscatell de la cooperativa deMontbrió del Camp), el vi dolçde Mas Vicenç (de Cabra delCamp), el ranci i la mistela de laCooperativa de Vila-rodona il'Aureo semidolç de Müller.Aquesta setmana, en una ses-

sió de tast on els pastissers arte-

sans que treballen dins l'àmbitgeogràfic de laDO (73 termesmu-nicipals situats a l'Alt i BaixCamp, el Tarragonès i la Riberad'Ebre) van aportar els panelletsde pinyons, ametlla, coco, co-dony, castanya, vainilla, cafè o fi-ga seca, l'enòloga de la DOTarra-gona va associar un vi dolç per ca-da panellet. “Hem fet una cridaals cellers perquè venguinaquests dolços a les pastisseries”,afegeix Collado. De fet, els vinsclàssics (els dolços) son l'arrel dela DOTarragona i en els seus ini-cis el reglament només es referiaa aquests licors de graduació alta(més de 15 graus) i d'elaboracióúnica que ara es volen potenciaral territori.c

Els tractaments contra la plagadel xancre no tornen la castanyade la Serra de Prades als mercats

Una festadolça i ambdenominaciód'origen

DIVENDRES, 13 MAIG 2011

La M. Carme Ferrer i la Biuse Mansilla al celler Bàrbara Forés de Gandesa. La primera n’és la propietària i la segona ocupa el càrrec d’enòloga

JORDI BARÓTarragona

Ha estat forçadur”, reconeixl’enòloga Elisa-beth Anguera so-bre els esforços

per fer-se un lloc en una indús-tria tradicionalment reservadaals homes. “Costava molt donarordres al propietari del celler detota la vida, però per sort elstemps canvien”, afegeix. El pro-

tagonisme femení a les vinyes deles denominacions d’origen del’àrea de Tarragona s’ha assolitels últims vint anys i hi ha jugatun paper clau l’accés a la forma-ció, tant a través de l’Escolad’Enologia de Falset com de laUniversitat Rovira i Virgili.“Abans de la professionalitza-ció, el món del vi era masculí.S’associava a l’agricultura i elsenòlegs solien ser químics i far-macèutics”, explica la professo-ra de la URV Montserrat Nadal.

Per contra, aquest curs2010-2011 les noies són majoriaen algunes classes.“Al principi érem dues dones

d’una vintena d’alumnes i elscentres on aprendre gairebéeren inexistents”, relata Angue-ra, que treballa a la cooperativade Corbera d’Ebre i elabora el viNubac al seu celler de la DOMontsant. Falset va ser la prime-ra localitat catalana a oferir for-mació professional específica envitivinicultura i va posar enmar-

xa l’escola Jaume Ciurana.Tarragona va exercir també deprecursora en els estudis univer-sitaris d’enologia i el 1988 va co-mençar un títol propi vinculat ala Universitat de Barcelona, em-brió del que és actualment la fa-cultat de la URV amb llicenciatu-res i graus oficials.“A les estudiants de les prime-

res promocions que venien de laRioja, quan tornaven no les volien

Reuses

TARRAGONA

C U L T U R A

VICENÇ LLURBA

Vinsenfemení

P À G I N E S 6 i 7

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

converteix en lacapital del circambTrapezi

EnòloguesdelesDOde lademarcaciódeTarragonarelatencoms’haconquistat laigualtat al celler

al celler. Les col·locaven com acomercials i al laboratori”,comenta Nadal, que hi és des del’inici i pertany a la generació queencara es va haver de formar aBarcelona. “La igualtat va ser moltràpida en la formació. En tres oquatre anys les noies van passar deser molt poques a la meitat. Es vafer un salt de seguida, però en la fei-na ha costat una mica més, perexemple pels llocs de direcció”, se-

gueix. A la facultat d’Enologia un53,8 dels alumnes són donesaquest curs, malgrat que noméssón majoritàries als estudis de bio-tecnologia.La paritat no és habitual en els

ensenyaments tècnics. “La propor-ció ha anat en augment, però aquíencara hi hamenys presència feme-nina”, explica el professor de l’Esco-la d’Enologia de Falset, ToniAlcover. És d’entre un 20 i un 30%

en funció del curs, malgrat queaquest any la xifra és especialmentbaixa: hi ha 2 noies del total de 15alumnesdels dos cicles de graumit-jà i superior que s’imparteixen alcentre. “No és habitual. General-ment en sónmés”, insisteix conven-çut que les seves alumnes se solendedicar a la partmés analítica i sen-sorial i els nois a la feina més físicadel celler. “Personalment m’he tro-bat molt poques resistències, més

aviat algun comentari anecdòtic”,comentaMontserrat Nadal, a qui faanys en una presentació de vins aBarcelona van confondre amb unasecretària. “‘Tu ets l’enòloga?’, emva preguntar un senyor gran d’unaaltra generació”, explica.La botiga L’Orangette deReus va

donar visibilitat l’any passat a deupropietàries o productores de vinsde la DO de la zona, a qui va agru-par al seu estand de la Fira ReusViu el Vi sota el títol La terra i lavinya en femení. Projectes consoli-dats i altres de més recents com elde l’enòloga Elisa Ribé, que haviatot just engegat el seu cellerMasBe-lla a la pedania de Masmolets, al’Alt Camp. “Si hi ha molts vins fetsper dones!”, exclama el propietarideL’Orangette, XemiGené, per quiles diferències de gènere a la indús-tria del vi a Catalunya s’han supe-rat. “No se’n sorprèn ningú al sec-tor, però crec que és un fenomen lo-

Diferentscaràcters Lesdones

ocupenels cellers]“Se’m va qüestio-nar perquè tenia22 anys, mai perser dona”, explical’enòloga Sara Pé-rez sobre els inicisal món del vi de lamà del seu pare,un dels artífexs delrenaixement delsector al Priorat.“Vaig començar enun entorn d’homesgrans i sentia quem’havien d’agra-dar els vins blancsi els rosats, no fu-mar i preferir untallat enlloc d’uncafè sol. I allò emrepel·lia”, comen-ta. Amb formacióen biologia, filoso-fia i després enenologia i viticultu-ra, Pérez coinci-deix que els ense-nyaments especí-fics orientats al vihan fet augmentar“espectacular-ment” el percentat-ge de dones. “Altracosa és on aca-bem”, matisa. Alsector hi distingeixuna actitud femeni-na de més valentia.“Com que no te-nim res a perdre,ens atrevim moltmés. Ara bé, ésestúpid assegurarque hi ha vins dedones, perquè unaampolla la fa unequip”, conclouSara Pérez.

VINS EN FEMENÍ L 'AVANÇ DE LES DONES EN UNA ACTIVITAT TRADICIONALMENT DOMINADA PER HOMES

Sara Pérez:Venus La

Universal (DO

Montsant) i Mas

Martinet (DOQ

Priorat); Falset.LA VANGUARDIA

FACULTAT D’ENOLOGIA

Alumnes curs 2010-2011

2862

90

3935

74

8513

4922

71

304474

11314

Llicenciatura de Biotecnologia

Llicenciatura d’Enologia

Grau d’Enologia

Màster d’Enologia

TOTAL

Grau de Biotecnologia

Enginyeria Tècnica Agrícola

Homes Dones Total

155101

336

A la universitat.Montserrat Nadal, enuna cata en la facultatd’Enologia de la URV

DIVENDRES, 13 MAIG 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

JORDI BARÓValls

La reticència de gène-re hi és”, confessa lasommelier Anna Ca-sabona, propietàriade la vinateria La Vi-

noteca del Rebost de Valls i con-vençuda que els prejudicis ne-gatius encara existeixen. “Hi hahagut un canvi radical, però elpercentatge femení en el col·-lectiu no arriba encara a la mei-tat”, afegeix.Des de fa uns deu anys, les do-

nes estan guanyant terreny en laprofessió de tastar i assessorar so-bre vins en botigues, cellers i res-taurants. Continuen, però, sentminoria. “Hi ha hagut un certcreixement, però l’enologia vaunpas per davant”, sosté el presi-dent a Tarragona de l’Associació

Catalana de Sommeliers, ManelSubirà, convençut que en elcamp de l’elaboració vitivinícolas’ha avançat més per assolir laigualtat.“Sempre havia pensat que fer

de sommelier era cosa d’homesfins que vaig començar a estudi-ar per ser-ho”, explica Sílvia Hu-guet, que ha treballat sempre alrestaurant familiar La FondaEmilio, a les Borges del Camp,fundat pel seu besavi. Malgratque s’havia anat formant, no vaadquirir els coneixements especí-fics de sommelier fins fa sis anys,com a alumna de la primera edi-ció del curs de sommeliers de laUniversitat Rovira i Virgili.“M’hi he dedicat tard”, explicasatisfeta d’haver pres part enaquest programa intens de dosanys del qual se’n van fer algunesedicions. “Tenir la proximitat iel prestigi de la URV ha ajudat al

sector a agafar força”, explicaManel Subirà, des dels anys 90sommelier deCan Bosch, un delsdos establiments de Cambrilsamb estrella Michelin.“Ésmolt important que els pro-

fessionals del sector s’animin a es-tudiar per donar qualitat als nos-tres restaurants”, coincideix lasommelier Carme Garcia, copro-pietària de L’Arrosseria del’Andreu de Cunit i finalista alconcurs estatal Nas d’Or en l’edi-ció d’aquest any. “Dels 12 cata-lans seleccionats, només tres som

noies. Som molt poques encara,però ens estem fent un forat enun món del vi que sempre ha es-tat més masculí”, comenta.Formada a Barcelona i dedica-

da de sempre al restaurant,Garcia va sentir interès per sersommelier arran del seu emba-ràs. “L’olfacte se’m va despertar ivaig començar a olorar d’una for-ma espectacular”, explica. “Lesdones tenenuna gran sensibilitat,més percepció gustativa i olfacti-va. Vanper davant nostre”, consi-dera Subirà. “Som una mica méssensibles que els homes”, coinci-deix Sílvia Huguet. La finalistadel Nas d'Or d'enguany matisa:“A nivell sensorial som iguals,l’únic és que aquest és un mónmolt passional i per la nostraeducació estem més acostuma-des a mostrar les emocions mésfàcilment”.c

cal”, apunta amb la sensació que a laresta de DO espanyoles l’home en-cara domina.Les dones del vi de l’àrea de

Tarragona estan lluny de jeure ambuna copa a lamà, com les retrata l’ar-tista de Falset Natàlia Sanahuges.Pel vist fins ara, descansen poc.c

Dels 12 sommelierscatalans finalistesal concurs Nas d’Ornomés tres són noies

Unceller,duesdones

FOTOS: VICENÇ LLURBA

Carme Garcia, sommelier del restaurant l’Arrosseria de l’Andreu de Cunit

Ellesrecomanen

IGUALTAT A L’AULA

L’accés a la formació,clau perquè les doneshagin arribat alcontrol de les vinyes

VICENÇ LLURBA

]Hi ha igualtat entotes les facetes”,creu la propietàriadel Celler BàrbaraForés de Gandesa,M. Carmen Fer-rer. “S’ha produïtun canvi impor-tant i la clau haestat l’accés a laformació. Ara totflueix d’una formanatural”, opina.Des de finals delsanys vuitanta Fer-rer es dedica exlu-sivament a la di-recció del cellerfamiliar, situat enuna casa pairal delmunicipi i fundatel 1898. S’hi vadecidir perquè eraenginyera tècnicaagrònom i teniaformació específi-ca en enologia, itambé en adonar-se que el contextsòcio-econòmic ala comarca erafavorable. “La Ter-ra Alta havia estatadormida i aques-ta era una activi-tat emergent”,explica. El seu ce-ller és el millorexemple del prota-gonisme femení ala vinya. L’altrecàrrec de respon-sabilitat al celler,l’enòloga, tambéés actualment unadona, la BiuseMansilla.

A la salut deBacus

M.CarmenFerrer; CellerBàrbara Forés;

Gandesa; DO

Terra Alta.

Les dones sommeliers es van fent unlloc a la professió a Tarragona

VISIBIL ITAT A LA FIRA

A la Fira Reus Viuel Vi es van presentarl’any passat deuproductores de la zona

]L’Associació d’Empresàri-es i Emprenedores de lescomarques de Tarragonas’acomiada abans de les va-cances d’estiu encomanant-se al déu del vi. Des de faalguns anys, la trobada LesDones de Bacus reuneix elpenúltim dijous de juliol uncentenar de sòcies de l’enti-tat per participar en xerra-des i tastos al voltant del vi,el vinagre, l’oli o el vermut.Les ponents són també

totes dones i es pretén quetractin els productes des dediferents vessants: com s’ela-boren, quin és el protocol al’hora de servir-los o comse’n pot fer un consum salu-

dable. El lloc de la reuniócanvia cada any –per exem-ple, l’any passat va ser alceller Yzaguirre– i noméss’hi convida a un home, queen la darrera edició va serel president de la Diputacióde Tarragona, Josep Poblet.“Ho hem organitzat així

perquè estem en un territo-ri on es produeix vi, perquèmoltes sòcies es dediquen aaquest sector i perquè vo-lem promocionar els produc-tes d’aquí”, comenta la presi-denta de l’associació d’em-presàries, Laura Roigé. “Vabé per fer xarxa i hi hamolts homes que es matenper venir”, conclou.

DIVENDRES, 28 GENER 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

Tenda d'Ikea a Badalona

Ladoctrinadels punts

XAVIER CERVERA

L'expert en vins nord-americà Jay Miller, durant la seva visita a les caves Agustí Torelló Mata de Sant Sadurní d'Anoia

JORDI BARÓFalset

El gurú JayMiller ves-teix una jaqueta ver-da gastada, ullerespassades de moda i,de moment, sopa

amb aigua amb gas. Al responsa-ble de puntuar els vins catalans ala revista nord-americana TheWine Advocate, de l’influentRobert Parker, li fan tantes fotoscom a una super-estrella. “Gau-diu!”, exclama a peu dret l’amfi-trió de la vetllada, el flamenc afin-cat al Priorat Stefan Lismond,que ha convidat deu cellers d’ar-reu del país clients de la seva ofi-cina d’exportació de vins Winesfrom Catalonia. El fons d’slowjazz no atenua l’excitació col·-lectiva de compartir taula ambqui és capaç de revolucionar,amb unes notes de tast, les ven-des de qualsevol ampolla als Es-tats Units.El sopar maridatge arrenca

amb uns xips de peixet amb ro-

mesco i una mini-coca de poma ibotifarra negra acompanyats dequatre caves del Penedès, prelu-di d’unmenú encarregat al xef-fu-sió Ricardo Siginore i servit enun local privat de Falset.“Estemunamica nerviosos, pe-

rò sobretot contents”, confessa ladona de l’organitzador, KarinVinckevleugel, davant l’oportuni-tat d’establir contacte amb la màdreta de Parker. La cita és infor-mal i la vintena de vins que s’hitastaran no estan inclosos en elcentenar llarg que Jay Miller hade provar i puntuar cada dia enuna rutina a contra-rellotge.D’aquí que la llibreta d’anelles

blava on sol fer anotacions des-cansi tancada sobre la taula.“El Priorat té unes vinyes ve-

lles i un terroir únics al món. Hiha hagut gent amb talent que enpocs anys li ha brindat la fama”,confessa relaxat aquest ex doctoren Psicologia Clínica desprésd’una becaina a l’Hostal Sport,on s’allotja. Almigdia, l’enòlegÁl-varo Palacios l’ha rebut al seu ce-ller amb vistes panoràmiques deGratallops i li ha ofert un tast ver-tical de les últimes sis anyades del’Ermita. “Mai saps què passarà,té el do de contenir l’estatd’ànim.Ésmolt fred, però correc-tíssim i afable”, comenta Palacios

de Miller a l’espera del rànquingque The Wine Advocate publica-rà a l’abril.“Hi ha nervis i il·lusió, en al-

guns casos col·lapse”, descriu elprimer master of wine espanyol,Pancho Campo, que ha organit-zat la ruta inèdita fins ara de l’en-viat de Parker per la DOQ Prio-rat, la DO Montsant i la resta dezones vinícoles catalanes.Han re-corregut incansablement 31 ce-llers i tastat més de 1.500 vins.Matí, tarda i nit. A la seu de l’IN-CAVI, dels consells reguladors,amb els productors i fins i tot al’hotel. En sessions de treball me-tòdiques, com demostren els 18vins de l’arquitecte barceloní Al-fredo Arribas que Jay Miller vaavaluar en una hora i mitja. “Hetrigat tres mesos en preparar elviatge perquè s’endugui l’impres-sió més completa possible de ca-da regió”, comenta Campo, queha viscut experiències imprevis-tes com la de sobrevolar les vi-nyes de la comarca en helicòpterde la mà de l’enòleg René Barbi-er.A Falset, continua el sopar que

ofereix l’exportadora Winesfrom Catalonia fora del progra-ma rigorós de tastos. “M’agra-da!”, exclamaMiller davant d’undels negres de la DO Montsant,Mas de les Moreres del celler

Cingles Blaus deCornudella. “Di-fícilment es quedarà amb unaidea detallada del teu vi, però pelsector és molt positiu”, comental’enòleg, Eloi Milà. “Hi havia ex-pectació”, afegeix un dels socis,Magí Baiget.La següent ampolla que se ser-

veix ja ha aparegut a la guia Par-ker. Lo Givot, de la DOQ Priorat,ha estat puntuat amb 94 i 95punts en una escala de 100. “Sivolem vendre al mercat americà,la valoració ens ajuda perquè sal-va la falta d’infraestructura co-mercial”, explica l’enòleg PedroCabanillas.Amb els vins dolços, Miller

s’ofereix a contestar preguntesque no sigui comprometedores.“Quants punts em donareu, perexemple!”, fa broma PanchoCampo. A Marc Bournazeau, delceller Terra Remota de la DOEmpordà, li van valorar els vinsfa uns dies i sembla quel’intranquil·litza la incògnita.“La nit abans no vaig dormir,com en un examen”, i mira ambel cap amunt i se senya.c

COMERÇ COMERÇ

MANÉ ESPINOSA / ARXIU

MUNICIPALAEROPORT

]Les missions d’empresaris deles cambres de Tarragona, Reus,Tortosa i Valls visitaran aquestany 49 països, 14 més que el2010. El foment a la internacio-nalització és clau per enfortir lacompetitivitat, segons els orga-nitzadors. Aquesta setmana, uns30 empresaris visiten Ghana,Nigèria, Benín i Togo.

]Tot i que l’alcalde deTarragona va afirmar que haviaarribat a un acord amb la direc-ció d’Ikea, Reus encara tractade atreure l'empresa sueca:l’equip de govern va aprovar lasetmana passada el projected’urbanització dels terrenys(Camí de la Plana i Gaudí Mar)que li ofereix.

]Onze municipis tarragonins esrepartiran 34.509 euros de laDiputació destinades a actua-cions mediambientals. Entreaquestes hi ha la gestió d’espaisfluvials, condicionament de sen-ders i millores paisatgístiques.L’ens també destinarà 90.465euros a modernitzar els equipsinformàtics de 47 ajuntaments.

]La Costa Daurada és la princi-pal destinació d’Espanya en tu-risme rus, però la majoria d’ope-radors tenen com a referèncial’aeroport de Barcelona. El pa-tronat de turisme de la Diputa-ció va aprofitar Fitur per contac-tar amb ells i explicar-los l’estal-vi econòmic que suposa portarels xàrters a Reus.

Un instant de la visita de Jay Miller al Priorat, al celler de l'enòlegÁlvaro Palacios a Gratallops

Vi 100

POLSECONÒMIC

Agitació als cellers del Priorat perla primera visita de l’enviat del

crític nord-americà Robert Parker

VICENÇ LLURBA

]“Hi ha un vi de 100punts entre els tastats aCatalunya. Potser dos”,ha comentat misteriósl’organitzador de la visi-ta, Pancho Campo, “Lle-geix el número d’abril deThe Wine Advocate”, aca-ba sense més detalls so-bre qui s’ha endut la valo-ració màxima. La mà dre-ta de Parker resta impor-tància a la publicació.“Estic segur que no téimpacte en les vendes,però els cellers em co-menten que sí”, diu Mi-ller amb modèstia. “Noté un gust de sentènciaabsolulta, té el seu perso-nal. Això sí, l’efecte sobreels vins de preu mitjà ésd’espasme”, conclou l’enò-leg Álvaro Palacios.

“El Priorat té unesvinyes velles i un‘terroir’ únics al món”,es felicita la mà dretade Robert Parker

Foment als negocisa l’estranger

Reuspressiona encaraper atreure Ikea

Ladiputació impulsaaccionsmediambientals

Reus vol captarels xàrters russos

DIVENDRES, 30 ABRIL 2010 E S P E C I A L LAVANGUARDIA 7

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ/ ARXIU

El tast de carinyena va reunir restauradors, enòlegs i bloggers gastronòmics

JORDI BARÓPorrera

P orrera és la capitalmundial de la cari-nyena”, defensa elsommelier Josep Ro-ca. Un dels tres ger-

mans propietaris del Celler deCan Roca, acompanyat pel perio-dista divulgador del vi i l’òperaMarcel Gorgori, assisteix al tastque aquesta setmana ha donat aconèixer el potencial d’aquestavarietat de raïm al municipi. Dosrostres mediàtics entre un públicmajoritàriament especialitzat derestauradors, enòlegs o bloggersgastronòmics, per qui dinou ce-llers han posat a disposició unatrentena de vins elaborats nomésamb carinyena, ja siguimonovari-etals que es poden trobar al mer-cat o mostres extretes de les bar-riques, que després s’ensambla-ran amb altres tipus de raïm.“Amb la carinyena d’aquí s’ela-

boren vins excepcionals, com ensreconeixen des de tot arreu”, sos-

té Raimon Castellví, coordinadorde l’agrupació Cellers dePorrera, que impulsa la iniciativaper segon any consecutiu. “En zo-nes molt productives li costa ma-durar, produeix sabors herbacis iés sensible a l’atac dels fongs, pe-rò a Porrera prové de vinyes ve-lles amb poc rendiment”, compa-ra. Els cellers reivindiquen queaquesta varietat pot transmetrecom les altres el caràcter del ter-roir de llicorella –un sòl de pissar-ra– propi del Priorat. Uns esfor-ços per vincular vi i territori en lalínia que defensa la Denominaciód’Origen Priorat, que a la tardorva crear el distintiu Vins de Vilapels productors que apostin perpotenciar l’origen del raïm i hovulguin reflectir en l’etiqueta.“Ens adonem de la qualitat de

les carinyenes quan les deixemtastar als cellers, perquè els quiles han provat a diferents llocs nos’ho poden creure”, afegeixCastellví, propietari De l’Encas-tell, una producció familiar. Cimsde Porrera comercialitza un dels

pocs vins 100% carinyena, al cos-tat d’un de garnatxa i un altre quecombina aquestes dues varietatsautòctones amb tres d’internacio-nals. En la fundació del projecteel 1996, hi ha el cantant LluísLlach i un dels grans redescobri-dors del Priorat, Josep Lluís Pé-rez, que va decidir comprar elraïmals agricultors de la coopera-tiva de Porrera, després quemolts havien substituït la vinyaper avellana. Durant l’elaboració,vinificava el que li arribava de ca-da finca per separat, i per veurel’evolució en guardava mostres.L’actual enòleg, el seu fill Adrià

Pérez, ha volgut treure al mercataquesta experiència. Ha triat tresanyades antigues de carinyena devinyes velles i, de cada finca, n’em-botellarà 250 unitats. “Va dirigit aun públic especialitzat, cosa queno vol dir que valgui 200 euros”,

comenta. “És l’essència del con-cepte de vi de poble”, sosté JosepRoca, a qui li interessa pel seu res-taurant de Girona distingit ambtres estrelles Michelin. “És unproducte únic per mostrar als en-tesos de tot el món que les cari-nyenes del Priorat envelleixenbé”, afegeix. Aquest reconegutsommelier va aprendre durantuna època al costat de Josep LluisPérez, just en acabar els estudis.Al seu fill, fa temps que li intenta-va comprar aquestes ampolles iaquesta setmana ha marxat deltast de carinyenes de Porreraamb la certesa que serà així.c

CarinyenaDOPorrera

“Amb la carinyenad’aquí s’elaboren vinsexcepcionals”, afirmael coordinador del'agrupació de cellers

Els cellers de la població reivindiquen lapersonalitat de la varietat carinyena de lesseves finques en un tast amb convidats estrella

14 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 20 NOVEMBRE 2009

JORDI BARÓTarragona

F ixa’t si és intel·ligent,que la vinya ha pro-duït la meitat”, ironit-za l’enòleg Álvaro Pa-lacios. La fincadeGra-

tallops, d’on surt l’Ermita, el vimés car del Priorat, ha tingut unrendiment especialment baix lesdues últimes anyades, coincidintamb la crisi. 650 ampolles el 2008i a l’entorn de 900 aquest any,quan el més freqüent eren unes3.000. Una coincidència, perquèla poca quantitat de raïmno té resa veure amb la recessió, sinó ambfactors com la longevitat delsceps, alguns dels quals són cente-naris.L’anècdota diverteix un dels

descobridors del Priorat, a qui nohauria calgut reduir la producció.“Ho he venut tot. L’Ermita estàenunmomentmolt àlgid”, confes-

sa. L’èxit permet comercialitzar-lo per anticipat als distribuïdors,que accepten pagar-ne una partmentre encara s’està elaborant.Què més amaguen els vins méspreuats del Priorat?Què en deter-mina el preu, com els 675 eurosque costa una ampolla de l’últimacollita de l’Ermita? El client hosapvalorar obusca nomésexclusi-vitat? Productors i experts apor-ten algunes claus.“Són rareses”, manté el profes-

sor de l’Escola d’Enologia de Fal-set, Toni Alcover, sobre les fin-ques dels vins de gammamés alta.“Centenàries, amb un sistema decosters i amb poca rendibilitat”,descriu. La de l’Ermita són propdedueshectàrees devessants pro-nunciatsubicats a 420metres d’al-tura i orientats al nord-est. La vi-nya té en general uns setanta anysi produeix menys de 1.000 quilosde raïmper hectàrea, deu vegadesper sota de l’habitual. “És el saber

del temps”, manté Palacios, que abanda del clima i el sòl favorablesde l’emplaçament posa èmfasi enel passat vinícola de la zona. “Lacultura monàstica va imposar elsseus coneixements”, explicaen re-ferència a com des de la Cartoixad’Escaladei es va introduir el con-reu de la vinya al Priorat. A la sevafinca, el pendent del terreny fa im-possible la mecanització i obliga arecollir el raïm manualment. Elmateixpassa a la vinyade laFigue-ra d’on surt L’Espectacle. “Mante-nir-la és car, produir també. Tépersonalitat i un tracte de jardí”,manté Fernando Zamora, enòleg iun dels propietaris del vi, al costatdeRenéBarbier.L’ampollade l’úl-tima collita està a l’entorn dels 100euros.Una seixantena d’importadors

de tot el món, especialistes engrans vins clàssics, s’encarreguende fer arribar l’Ermita al consumi-dor. Són sobretot particulars amb

poder adquisitiu elevat, que en al-guns casos col·leccionen milersd’ampolles i arriben a recórrer aconsultors perquè els assessorinsobre què comprar. “Tot comen-ça pel plaer pel vi”, assegura Pala-cios, que assenyala com a altresmercats alguns restaurants i boti-gues especialitzades. “És gent aqui agrada el vi. Hi ha un vi percada dia, un pel diumenge i unper Nadal. No fa falta ser ric”,apuntaZamora, que confirmaquede les 5.000ampolles de l’Especta-cle se’n ven un terç a Espanya i laresta a l’estranger. Clos Dominic,

un celler de Porrera que enguanyha tret un monovarietal de carin-yena en format magnum que val400 euros i un altre de garnatxaque en costa 160, ven la majoriad’ampolles directament per encà-rrec. “Clients d’elit, que volen te-nir vins de col·lecció o gent que esreuneixper fer tastos en grup i en-tre tots paguen ampolles espe-cials”, manté el gerent Paco Cas-tillo.Pel propietari del restaurantCe-

ller de l’Àspic de Falset i presi-dent dels sommeliers de Tarrago-na, la crisi ha allunyat a clientsque podien pagar, però no apre-ciar el producte. “De vins, no entenien ni idea”, manifesta AntoniBru. “Aquestes coses s’hanposat alloc”, corrobora Manel Sánchez,del Celler del Port, un establi-ment especialitzat de Tarragonaque detecta que en molts casosaquestes ampolles són per regal.El copropietari de la vinateriaAguilódeFalset distingeixdos pú-blics. “L’aficionat al vi que fa unesforç per gastar-se els diners iqui ha de treure l’ampolla en unataula com un producte d’elit”, diuEnric Aguiló.“Que un vi valgui tant és per-

què hi ha algú que està disposat apagar”, apunta l’enòleg FernandoZamora, per qui la qualitat s’ha decorrespondre amb el valor. “Dinsd’una ampolla hi ha un producteque l’ha de valer”, corrobora Bru,que afegeix que qualsevol pot po-sar un preu elevat però acumularuna història i uns coneixementsque el justifiquin no. “Fan de ban-dera per poder vendre la resta dereferències del celler. Creen mar-ca i país”, reflexiona el professorde l’Escola d’Enologia.c

Vista general del Celler Port de TarragonaVICENC LLURBA

Obrir lamés cara

COM S’ELABOREN I QUI COMPRA ELS VINS MÉS PREUATS DEL PRIORAT

A la finca del’Ermita, el pendentdel terrenyfa impossible lamecanització

Finques singulars i consumidors exigents al voltant dels vins ambpreus més elevats del Priorat

L’Ermita

Celler ÁlvaroPalacios(Gratallops)Vi monovarietalde garnatxa

675 EUROS.Preu d’unaampolla del’última collita almercat, del2007. El de lesanyades ante-riors pot oscil·lar

CHARLIZE THERON. Unmonstruo de la interpretación.

Me interesa

MEEl próximo domingo

SU FÍSICO. SU TALENTO. SU TRABAJO.

DESLUMBRA

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 JUNY 2010

JORDI BARÓBarberà de la Conca

D e Suècia, Romaniao Colòmbia a Bar-berà de la Conca.El viver experi-mental per a em-

prenedors del vi, implantat almu-nicipi des de fa quatre anys, inte-ressa fora. “Vénen a veure unmo-del d’èxit, per si el poden expor-tar”, explica Jordi París, directorde l’organisme de promoció eco-nòmica del Consell Comarcal dela Conca de Barberà, satisfet tam-bé per la repercussió a Catalu-nya. “És més del que prevèiem”,

afegeix. Les visites són freqüentsi més d’un premi ha reconegut elvalor innovador de la iniciativa.Un ressò difícil d’imaginar

quan l’Ajuntament, laDenomina-ció d’Origen i el Consell Comar-cal van plantejar la idea, ambl’ànim de potenciar els vins d’au-tor en una zona on bona part delraïm es ven als productors de ca-va del Penedès. “Volíem un viverper cellers i no vam trobar cap ex-periència similar a Espanya,Portugal, França ni Itàlia”, expli-ca l’alcalde, RamonRibas, interes-sat també a reconvertir l’edificien desús de la Cooperativa Agrà-ria, fundada el 1894 i amb la pecu-liaritat de ser la primera deCatalunya i del conjunt de l’Es-tat. “Hi havia la idea romànticad’instal·lar-hi el primer viverd’aquest tipus”, afegeix. El projec-te, amb finançament de la Gene-ralitat i suport unànime d’institu-cions i del sector vitivinícola, fun-ciona des del 2007 i s’està desen-volupant en diverses fases. “ABarberà de la Conca, han tornat aser pioners”, apunta París.Gatzara és un dels cellers que

en forma part des de l’inici. “Te-níem neguit per elaborar vins dequalitat i de seguida ens vam

apuntar”, explica Anton Castellà,enòleg i un dels tres socis, tots deMontblanc. Paguen un lloguer i acanvi tenen dret a utilitzar lesinstal·lacions i a rebre formació,per exemple per elaborar el plad’empresa. Si en un viver conven-cional s’assignen despatxos, enaquest es reparteixen les tines onvinificar. I enlloc de compartir lafotocopiadora, aquí tothom fa ús

de la maquinària per embotellaro etiquetar els vins.Només les bó-tes són propietat de cadascú.“És un projecte que facilita

molt començar, perquè t’estal-vies la inversió inicial, que seriaaltíssima. Amés, al mercat vitivi-nícola hi hamoltes marques i po-sicionar el producte requereix elseu temps. Un altre agreujant ésque els vins de criança han d’es-

El viver de Barberà de la Conca està ubicat a l'antiga seu de la Cooperativa Agrícola del municipiVICENÇ LLURBA

VIVERDEVINATERS

CELLERISTES EMPRENEDORS

Els usuaris utilitzenles instal·lacions i esreparteixen les tinesi la maquinària perembotellar i etiquetar

Barberà de laConca despertal'interèsinternacionalamb l'innovadorprojecte delViver deCelleristes

DIVENDRES, 25 JUNY 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

tar dos anys guardats al cellerabans de poder-los vendre”, argu-menta. El viver permet als cellersestar-hi un màxim de cinc anys.“Llavors has de deixar el niu i vo-lar”, retrata Castellà. “La majoriadels interessats són joves, ambformació enològica, i també hi haalgun pagès que ha diversificatl’activitat”, explica l’alcalde.Gatzara produeix 5.000 ampo-

lles l’any i, com els altres quatrecellers del viver, aposten per la

qualitat, com demostra la recolli-da manual del raïm. Tots coinci-deixen també a potenciar la va-rietat trepat, autòctona de laCon-ca de Barberà i fa uns anys no-més utilitzada pels vins rosats.L’èxit del viver ha animat el

Consell Comarcal a projectaruna xarxa de vivers especialit-zats, que cooperarien entre ellsper facilitar el comerç. La iniciati-va és conjunta de laConca deBar-berà amb un grup d’Eivissa-For-mentera, un altre de l’Aragó i unde Solsona-Cervera, però si esde-vé realitat es podria obrir a la par-ticipació internacional. “No estracta de reproduir el model delvi de Barberà, sinó d’explorar al-tres sectors. Per què no un viverde formatgers del Pirineu”, posad’exemple Jordi París.c

MARIA ROSA MARTÍTarragona

C incpirotècnies (du-es d’elles estrange-res) participaranaquest any en la21a edició del Con-

curs Internacional de Focs Arti-ficials Ciutat de Tarragona, quese celebrarà del 6 al 10 de juliola la platja delMiracle. La vence-dora s’emportarà 9.000 euros is’encarregarà de disparar els es-pectacles públics defocs artificials de San-ta Tecla. El segonclassificat s’endurà6.000 euros. De fet,s’han mantingut totselspremis i les quanti-es econòmiques del’any passat. Com anovetat, la guanyado-ra de Tarragona tam-bé participarà l’anysegüent en el PremioInternacional Villade Bilbao de FuegosArtificiales, i viceversa. Hi hau-rà un intercanvi de guanyadorsal 2011.De les quinze companyies

que es van presentar, el jurat haescollit la gallega Penide, la va-

lencianaCarlosCaballer, la Piro-tècnia Vulcano de Madrid, LaFeux d’Artifices Apogée de Ca-nadà i la italiana MartarelloS.R.L Fuochi Artificiali. Nomésla pirotècnia italiana havia parti-cipat en el concurs tarragoní.Va ser l’any 1997 i va vèncer.Obrirà el concurs la pirotèc-

nia de La Corunya, seguida deMartarello,Vulcano i Feuxd’Ar-tificesApogée. Tancarà el certa-men l’actuació de la valencianaPirofantasia Carlos Caballer,

que té més de 100 anys d’histò-ria. El veredicte del jurat es do-narà a conèixer simultàniamenta tots els concursants a les 12del migdia del diumenge 11 dejuliol a l’Ajuntament. c

Exhibició d'una pirotècnia austríacaVICENÇ LLURBA / ARXIU

Laguanyadoras'endurà9.000euros

Vins emancipats

Elmicroceller Carlania, que va començar al Viver deCelleris-tes i actualment compta amb instal·lacions pròpies

VICENÇ LLURBA

La companyia guanyadora s’asseguraparticipar al certamen de Bilbao

]Del Viver de Celleristes aun microceller de menys decent metres quadrats. Carla-nia s’ha independitzat i fun-ciona des de fa dos anysamb instal·lacions pròpies,ubicades en una antiga pa-llissa. “Haguéssim estat es-tat més temps al viver, si nofos perquè fem vinya ecolò-gica i no podíem posar eldistintiu a l’ampolla, i tam-bé perquè se m’esgotava ellímit per acollir-me a lesajudes per a agricultors jo-ves”, explica Jordi Miró, undels pocs del municipi queha continuat a l’explotaciófamiliar.Fa un temps, amb la seva

dona van decidir destinaruna part de la producció aelaborar els seus vins. I ésella, la Sònia Gomà-Camps,qui s’encarrega del màrque-ting, la venda i la distribu-ció. Una enòloga completala miniplantilla. “El vi elfaig a la vinya”, reivindicael Jordi, per qui el raïm de-termina molt el productefinal. “El context és delicat,a Catalunya hi ha fixacióper la Rioja, i la DO Concade Barberà es comença aconèixer ara”, esgrimeix.Carlania produeix 10.000ampolles anuals i a tots elsvins incorpora la varietattrepat.

El viver permet alsempresaris estar-hiun màxim de cincanys i després handeixar pas a un altre

Aquatic Park

Toboganes y rápidos. Piscinas con olas. Tiendas y restaurantes.Y para los más pequeños, zonas infantiles increíbles. Así esPortAventura Aquatic Park. Un parque acuático único preparadopara hacerte vivir momentos tan intensos y emocionantes quenunca olvidarás. ¡Todo bajo el sol del mediterráneo y rodeado depiscinas refrescantes! A partir del 22 de mayo vivirás un baño deemociones ¿Preparado? ¿Listo?...

902 20 22 20www.portaventura.com

Adulto:24€19€Junior/senior:

CONCURS DE FOCS