12 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

Tants tipusde lletres comsomnis

VICENÇ LLURBA

El llibre (en la foto) inclou dissenys de Guigui i poemes i contes de persones que el van conèixer

JORDI BARÓReus

Q uè té una pintura per-què es presenti en unrestaurant? I una am-polla de vi perquè esvengui en una galeria?

Compoden sumar art i gastrono-mia? El celler Domini de la Car-toixa de laDOPriorat i la sala An-quin’s de Reus han unit els dosmons en una col·lecció limitadade 120 caixes de vi. A l’interior,contenen dues o tres ampolles; al’exterior, la tapa de fusta és unoli original pintat per algun dels12 artistes escollits pel projecte,que es pot emmarcar i penjar a laparet.“Fa temps que volíem expor-

tar l’art a altres àmbits”, reconeixla directora de la galeria, PepaQuinteiro. “Volem fer coses dife-rents amb els vins del Priorat”,coincideix Merche Dalmau, co-propietària del celler.La col·lecció ha ajudat que, ca-

dascú en el seu mercat, trobi no-ves estratègies per promocionarel producte. La sala aspira aobrir-se a un nou públic i fer unpas més per apropar l’art a lagent. “Costa entrar-hi”, mantéQuinteiro, membre de la juntadel Gremi de Galeries d’Art deCatalunya, que treballa per des-fer l’etiqueta d’elitisme que s’as-socia a aquests espais i presen-tar-los com una forma gratuïtade gaudir de la cultura. Des delceller, volen que el nou projecteajudi a posicionar el vi al territorion s’elabora, ja que exporten al’estranger gran part de la pro-ducció. “Aquests dies estem fentla verema i ha vingut una visitad’Illinois”, reflexiona l’enòleg itambé propietari, Miguel Pérez,per justificar la necessitat de do-nar-lo a conèixer aquí.En comú entre gaudir d’un

quadre o d’una ampolla, els artí-fexs de la idea hi situen la sensibi-litat de qui els consumeix. “Usha-víeu fixat mai que per descriure

un bon vi s’utilitzen els mateixoselements que per descriure unaobra d’art? (...) Aspectes difícilsde quantificar però que són elsque li donen la seva autèntica và-lua”, reflexiona el text de presen-tació de la col·lecció, batejadacom aArt, vi i emocions. Per això,el client potencial s’espera que si-gui tant el col·leccionista particu-lar d’art com el de vi. “Són perso-nes que de seguida saben gaudirde molts mons diferents”, afe-geix Pérez. També s’ha concebutcom un objecte de regal, perexemple, per a empreses que hovulguin oferir a directius i clientsi el preu de cada caixa oscil·la en-tre els 300 i els 500 euros.“Amb el rerefons del vi, la te-

màtica era totalment lliure”, ex-plica Quinteiro, que ha encarre-gat 10 pintures diferents a cadas-cun dels 12 artistes. De l’expres-sió mediterrània dels germansRamon i JosepMoscardó al colla-ge de Joaquín Mateo, passantper les textures de Coia Ibáñez ol’art abstracte d’Isabel Saludes,les dues autores que són de la zo-

na. “No són una còpia”, defensala copropietària del celler per di-ferenciar-ho de l’experiència d’al-tres que han optat per encarre-gar el disseny de l’etiqueta d’unaampolla a un artista.El vi que conté les caixes és el

de gamma més alta de la marca,Clos Galena, del qual se’n fa unaproducció molt limitada de pocmés de 5.000 ampolles. Tant Do-mini de la Cartoixa com An-quin’s tenen previst crear cadaany una col·lecció nova. La direc-tora de la galeria ensenyarà lescaixes en dues fires d’art a l’es-tranger amb vistes a exportar laidea enun futur, aprofitant la tira-da del Priorat i els contactes d’al-guns artistes a fora.c

MARIA ROSA MARTÍTarragona

A rtesà, bohemi, filò-sof, anarquista, irre-verent, creatiu, som-niador. Això i moltmés era el grafista

tarragoní Vidal de Blas Palau,més conegut com a Guigui. Unany després de la seva mort, elsseus amics li van muntar una ex-posició on es recollia una selec-ció del millor de la seva obra.Anagrames de discoteques,

cartells publicitaris, targetes devisita i tot tipus de material pu-blicitari i corporatiu es van mos-trar de manera conjunta. Ara,aquesta petita història del grafis-me dels establiments i localsd’oci de Tarragona s’ha recolliten un llibre homenatge que por-ta el sobrenom del grafista. “Novol ser un estudi acadèmic sobreel Guigui”, explica el coordina-dor del llibre, Ferran Gerhard.Més aviat és una “pinzellada” ala seva obra gràfica d’estil pop,“sense oblidar la seva vida bohè-mia”. Per això, s’han complemen-tat els treballs publicitaris ambla publicació de poemes i contesescrits per gent que el van co-nèixer.

Els relats curts estan relacio-nats amb la vida nocturna tarra-gonina i estan farcits d’anècdo-tes filosòfiques entre copa i co-pa. Per això, Gerhard explicaque el llibre s’ha escrit “a quatremans”, entre el Guigui i els com-

panys “de tres generacions dife-rents” que hi han volgutcol·laborar. I és que, si una cosatenia Guigui eren amics. “Ellsmai han afluixat amb la idea defer una exposició i un llibre”, des-taca el seu germà bessó, Pier de

Blas. Solter i sense fills, les amis-tats sempre li van fer costat.Com l’advocat i amic d’infantesaJordi Salvà, que l’ajudà a cobrarun deute pendent amb l’ajunta-ment deDeltebre i a justificar da-vant d’Hisenda que no tenia lli-cència fiscal perquè era “un filò-sof”. Tampoc tenia DNI, “el vacremar un dia que es va empre-nyar”, recorda Pier. Tenia una fi-losofia de vida pròpia, que es re-sumeix en frases seves, les gui-

guiries. “Hi ha tants tipus de lle-tres com somnis”, n’és una. “Hiha dones que pixen colònia”,una altra.La presentació del llibre, que

ha rebut ajudes de la Diputació,l’Ajuntament de Tarragona il’Autoritat Portuària, es farà de-mà, a les 20.30 h, al pub La Va-queria, un dels locals preferitsde Guigui i la seva quadrilla.c

Una mostra de la colecció Art, vi i emocions a la galeria Anquins de ReusVICENÇ LLURBA

Unviperemmarcar

Un celler del Priorat i una galeria d’artde Reus s’uneixen per crear unacol·lecció de caixes de vi amb la tapaconvertida en una obra d’art

Va crear anagramesde discoteques,cartells, targetes devisita i tot tipus dematerial publicitari

La galeria s’obrea un nou públici el celler posicionael vi al territorion s’elabora

Un llibre rethomenatge aldesaparegutgrafista Guigui

GASTRONOMIA I ART

DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009

Imatge de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, on els ordinadors conviuen amb les antigues prestatgeries de fusta plenes de llibres

JORDI BARÓTarragona

L a biblioteca és un ensviu. Vam incorporarl’audiovisual, des-prés internet i aral’e-book tornarà a ser

una revolució”. Qui ha estat du-rant 25 anys directora de la Bi-blioteca Pública de Tarragona esfixa el llibre electrònic com unameta de futur. “Passarà quan hi

hagi una bona oferta”, matisa Ro-ser Lozano, que després d’assu-mir fa unes setmanes noves res-ponsabilitats a la Universitat Ro-vira i Virgili ha donat prioritat aaquesta tecnologia emergent. Tél’encàrrec de posar en marxa elsCentres deRecursos per a l’Apre-nentatge i la Investigació(CRAI), nous espais als diferentscampus que han d’integrar la bi-blioteca i tots els serveis de su-port a la comunitat universitària,

com els idiomes, l’atenció als es-tudiants o els recursos informà-tics. El primer, el del Campus Ca-talunya, estarà operatiu a princi-pis de l’any que ve i s’hi comença-rà a introduir l’e-book. “Serà unade les innovacions que més im-pactarà”, manté.El projecte de laURV farà reali-

tat una aspiració que compar-teixen les diferents bibliotequesconsultades per La Vanguardia.“No pot ser que la nostra renun-

cïi a aquest llibre. És el mateix,però ambun suport diferent”, ex-plica el president del Centre deLectura de Reus, Jordi Agràs, re-sumint una reflexió col·lectiva.Malgrat tot, la majoria esperenque el producte s’acabi de defi-nir. “Està molt verd. En pocsanys evolucionaràmolt més”, ex-plica la regidora de Cultura del’Ajuntament de Reus, EmparPont, que dotarà amb 35.000 vo-lums en suport paper i audiovi-

sual el nou equipament que s’hade començar a construir l’anyque ve a la ciutat. “Quan estiguimés implementat, les bibliote-ques canviaran bastant. Obre unventall de possibilitats”, defensala directora de la deCambrils, Ro-saMaria Fusté. El vocal de tecno-logia i innovació del Col·legi deBibliotecaris-Documentalistesde Catalunya, Javier Leiva, situa

VICENÇ LLURBA

Capal’e-biblioteca

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

C O N S UM

El llibreelectrònic i els nous serveis virtuals, reptes tecnològicsde lesbiblioteques

Lacalefacciódegasoil, unservei quearriba arreuTARRAGONA P À G I N E S 7 A 1 0

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009

l’explosió de l’e-book al mercatdomèstic l’any que ve, però els dó-na la raó. “No estan fent més per-què no tenen clar quina ha de serl’aposta”, i argumenta que encaras’ha de concretar quin formatdels actuals tindrà més èxit i quetambé s’han d’abaratir els lectors.“No desapareixerà el paper, peròno hi ha cap dubte que l’electrò-nic entrarà amb força”, i recoma-na que es prestin continguts digi-tals, però també els aparells.Mentrestant, les biblioteques

treballen en altres reptes tecnolò-gics com l’ús de la web 2.0, blogs ixarxes socials virtuals que perme-ten l’intercanvi d’informació ambels usuaris. El grup al Facebookde la de Roda de Barà, on es pen-gen fotos de les activitats realitza-des o se n’avancen de noves, n’ésun exemple. Un altre de més en-vergadura és l’escriptori virtualde les biblioteques públiques dela demarcació impulsat l’anypass-at per laGeneralitat, on per exem-ple es recomanen recursos pelsusuaris. Formapart de la platafor-

Bilblioteques públiques alCamp de Tarragona. El Ma-pa de la Lectura Pública dela Generalitat preveu queper població n’hi hauriad’haver 38 i 3 bibliobusos.

Biblioteques públiques a lesTerres de l’Ebre. Els dosúltims anys s’han inauguratles de Gandesa, la Sénia iRoquetes i aquesta setmanapassada la d’Alcanar.

Paper i píxels. Els ordinadors estan cada dia més presents en les biblioteques

Biblioteques de la Universi-tat Rovira i Virgili a la de-marcació. Les dels quatrecampus, la de l’Escola deTurisme i Oci i la de la Fa-cultat de Medicina.

Llibresvirtuals

6

LES BIBLIOTEQUES I ELS REPTES DE POBLACIÓ

19

Vista virtual de la futura biblioteca de Mas Iglésias de Reus

22

Méscentres imésusuaris

AJUNTAMENT DE REUS

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

]“Els equipaments culturalsmés potents són les bibliote-ques. Són self-service de lacultura, espais d’integració id’auto aprenentatge”, mantéel director dels serveis territo-rials de cultura a Tarragona,Adam Manyé. Els rècordsanuals d’usuaris ho certifi-quen, com per exemple els344.366 que van passar per lade Tarragona l’any passat, al’entorn d’un 6 per cent mésque el 2007. O els 41.358 car-nets expedits per la públicade Reus a 31 de desembre,bastant a prop de la meitatdels ciutadans de la capitaldel Baix Camp. “Les bibliote-ques s’han convertit en més

coses que abans”, continua eldirector. Qualsevol presu-meix d’una àmplia agendad’activitats. Per exemple, ladel Centre de Lectura deReus ofereix contacontes pera infants, un club de lecturade novel·la negra, uncol·lectiu de lectures dramati-tzades, presentacions de lli-bres o exposicions de part delfons. A la Central XavierAmorós, el programa d’actesés també intens, i per exem-ple el seu club de lectura fade tant en tant alguna rutaliterària relacionada ambl’obra que tracta. “La bibliote-ca no és només un espai perbuscar un llibre, ens interessa

fomentar la lectura”, manifes-ta la regidora.El Mapa de la Lectura Pú-

blica de la Generalitat deter-mina el nombre de bibliote-ques en funció de la poblaciói quantifica les mancancesd’aquest tipus d’equipa-ments. En el cas del Camp deTarragona, n’hi ha 22 i se-gons el document haurien deser 38, a més de 3 bibliobu-sos per donar un servei mò-bil en zones rurals. Les quees construiran primer seranal Mas Iglesias de Reus, aValls, Montblanc, Riudoms,Vandellòs i l’Hospitalet del’Infant i l’ampliació de la deVila-seca.

DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

SARA SANSTarragona

L abibliotecamunici-pal Salvador Es-trem i Fa de Falsetté 2.400 socis. Unaxifra espectacular

tenint en compte que la capi-tal del Priorat té poc més de2.600 habitants. Hi hamestres-ses de casa que hi aprenen autilitzar l’ordinador. L’avi quehi va a llegir el diari. L’enòlegque hi busca la darrera nove-tat del sector. Els nens que hivan a escoltar contes. L’empre-sari que es connecta a internetamb el seu portàtil. L’universi-tari que hi fa un treball ambun dels dotze ordinadors pú-

blics. El cinèfil que s’emportaun DVD i, com no, els qui hivan a buscar la novela: aquestestiu les tres entregues deLarsson han passat de mà enmà sense pausa i ara hi ha llis-ta d’espera per La mano de Fá-tima i Olor de colònia.Només durant l’any passat

van visitar aquesta biblioteca36.581 persones. La SalvadorEstrem i Fa va obrir les portesel dia de Sant Blai (el 3 de fe-brer) del 2007. Des de llavorstots els indicadors –de visi-tants, prèstecs i activitats– nohan deixat d’incrementar-se.Cada dia, més de 120 personesentren a la biblioteca. El seuabast s’esténmolt més enllà delterme municipal de Falset iexerceix les funciones de biblio-

teca comarcal. Per això no és es-trany que amés de totes les tar-des de 15 a 20 hores, l’equipa-ment obri portes també els di-marts al matí, el dia de mercata Falset.“Molta gent aprofita els di-

marts per agafar llibres opel·lícules o tornar-les”, expli-ca la directora de la bilblioteca,Montse Bartolomé, que afegeixque “a hores d’ara, la bibliotecaés ja un punt de trobada de tottipus de gent, per exemple,com que en tota la comarca nohi ha locutoris, per aquí passamolta gent, veïns i gent de pas aconsultar el correu electrònic,per exemple”. Només durantl’any passat es van servir gaire-bé 5.000 hores d’internet a gai-

rebé un miler d’usuaris.Amb 680 metres quadrats i

360metres lineals de prestatge-ria, aquesta biblioteca desposad’un fons en constant creixe-ment que inclou 15.000 llibres,2.500DVD i 2.500CD, 90 subs-cripcions a revistes i vuit dia-ris, a banda d’altres documentscom partitures o mapes. I mésenllà del que ésmaterial, la Sal-vador Estrem i Fa (que ret ho-menatge al poeta, escriptor i pe-

riodista falsetà nascut el 1893 iassassinat el setembre de 1936)són les activitats les que han de-finit la dinàmica i social perso-nalitat de l’equipament. L’horadel conte, les visites escolars,els contes per adults, les xerra-des o les presentacions de lli-bres van propiciar, només du-rant l’any passat, gairebé 3.000visites a la biblioteca, en una co-marca onhi viuen 10.000perso-nes. El programa de novetatseditorials que la seva directorafa cada mes a la ràdio munici-pal contribueix a animar la lec-tura al poble i la recent entradaal Facebook del centre, l’han ce-lebrat ja mig centenar d’amicsinternautes.Entre les últimes activitats

impulsades hi figuren els cur-sos gratuïts d’informàtica bàsi-ca. “Vam veure que hi haviagent interessada a saber utilit-zar internet, però perque hantreballat desde joves a una fà-brica o per la raó que sigui, maihavien obert unordinador ni sa-bien el que era el ratolí”, expli-ca Bartolomé. Una de les duestècniques de la biblioteca s’en-carrega d’impartir les classesparticulars d’iniciació a la infor-màtica a les que s’hi han inscrit40 persones, la majoria dones.L’última novetat a la SalvadorEstrem i Fa (http://salvadores-tremifa.webnode.com) són lesquinze parelles lingüístiquesque s’hi han organitzat perpracticar l’anglès, l’alemany, elfrancès i l’àrab.c

ma Netvibes i els membres quel’integren poden emportar-se elsenllaços al seu compte particular.Al You Tube hi ha des de l’abrilun canal de vídeos sobre bibliote-ques i molt més estès està l’ús deblogs, vinculats en molts casos aclubs de lectura. “És una bona ei-nadevisualització i permet el con-tacte amb el segment de poblaciómés jove”, explica la directora dela biblioteca de Cambrils, que enmanté quatre enmarxa. “Les pos-sibilitats sónbestials”, apuntaLei-va, professor universitari i propie-tari de l’empresa Catorze.com,

que ofereix serveis relacionatsamb la web 2.0, també a bibliote-ques. Els avantatges els troba enla interacció amb l’usuari, que re-sumeix amb aquest exemple: algúescriu a la web d’una bibliotecauna ressenya d’una pel·lícula, unaaltre la llegeix i, com que li inte-ressa, la publica al seuperfil deFa-cebook o al Twitter.Els nous usos de la xarxa s’ex-

ploren en un moment que inter-net estàmolt present en les biblio-teques, completament informatit-zades. “N’ha incrementat el po-

tencial”, manté l’actual directorade ladeTarragona,Dolors Saume-ll. Des de la web d’aquest equipa-ment, es pot fer ús del préstec adomilici, obtenir pròrrogues osuggerir noves adquisicions. “Laxarxa ha estat un factor de canviradical. La biblioteca no està alservei del llibre sinóde la informa-ció. No s’ha de confondre l’einaamb la finalitat”, sosté Lozano. ElCentrede Lectura enviamensual-ment als socis la llista d’últimesadquisicions per correu electrò-nic; la Biblioteca Municipal deCambrils té en marxa una pàginaamb informació del fons local; i laCentral Xavier Amorós de Reusofereix entre d’altres un ordina-dor connectat a l’Anella Cultural,on visionar espectacles i conferèn-cies de la quinzena de ciutats queen formen part. Lluny d’allunyarusuaris, l’auge d’internet n’haapropat més, inclosos els que de-manen formació o assessoramentsobre com trobar informació per-tinent i veraç a la xarxa.

D’estrena a AlcanarDesprés de més de dos anys enuna ubicació provisional, Alca-nar va estrenar la setmana passa-da la nova biblioteca, més àmpliai sense barreres arquitectòni-ques. Des que el municipi es vadotar de l’equipament el 1995, elsusuaris s’han incrementat molt,en part per l’arribada d’immi-grants. “No tenen de tot i vénen abuscar la lectura obligatòria del’escola omiren als ordinadors lesofertes de treball”, diu la bibliote-cària, Pietat Subirats. La crisi tam-bé fa acostar més gent. “Unanovel·la d’actualitat rabiosa valmés de 30 euros i qui llegeix noen consumeix només una”, con-clou.c

La bibliotecadisposa de 15.000llibres, 2.500 DVDi 2.500 CD

VICENÇ LLURBA

QUIN FORMAT I A QUIN PREU?

Les bibliotequesesperen que el llibreelectrònic s’acabi dedefinir al mercat

L'energia i l'èxitd'unpetit centre

Activitat de contacontes a la biblioteca de FalsetALTRES REPTES TECNOLÒGICS

Es treballa en l’úsde la web 2.0, elsblogs i les xarxessocials virtuals

VICENÇ LLURBA

En menys de tres anys la Biblioteca SalvadorEstrem i Fa de Falset, on hi viuen 2.600persones, compta amb 2.400 socis

DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 9

JORDI BARÓTarragona

D e les vuit enciclo-pèdies en formatpaper que es con-sultaven fa pocsanys a la Bibliote-

ca de Cambrils, només en quedauna. La resta estan al magatzem.El mateix ha passat amb la mitjadotzena d’atles i les biografies.“La gent jove s’ha acostumat a

utilitzar internet. Les obres dereferència han anat morint”,manté la directora, Rosa MariaFusté, que ha vist com els pres-tatges que quedaven lliures

s’ocupaven amb material audio-visual, sobretot pel·lícules. Laxarxa també s’ha imposat a l’ex-tensa col·lecció de butlletins ofi-cials acumulats des de gener de1997, que ara guarda l’Ajunta-ment. S’ha passat a oferir nomésl’accés en línia a un tipus de pu-blicació que en realitat moltesvegades ja no té versió impresa.Com a Cambrils, les bibliote-

ques de la demarcació s’hananat adaptant als nous contin-

guts digitals. “No s’han fet com-pres d’enciclopèdies a no serque siguin especialitzades”, ex-plica el director de la BibliotecaCentral Xavier Amorós de Reus,Antoni Sáez.“No necessites més metres de

prestatgeria. Les tens a l’ordina-dor”, comentaMacarena Travie-sa, responsable en funcions de lade Torredembarra. En aquestsdos casos, com en totes les públi-ques, la Generalitat dóna accés aun conjunt de recursos electrò-nics que inclouen la versió en lí-nia de l’Enciclopèdia Catalana ila Britànica, les més de quarantarevistes en català de l’Associacióde Publicacions Periòdiques ouna base de dades amb 20.000

notícies noves cada dia, tambéde l’estranger.“Cada vegada es pot anar llen-

çant més”, reflexiona la directo-ra de la Biblioteca Pública de Ta-rragona, Dolors Saumell. Ambels nous serveis, com les hemero-teques de diaris i revistes acces-sibles íntegrament des de la xar-xa, en alguns casos s’ha afavoritl’esporga, que és com els profes-sionals del sector defineixen elquè no es guarda. Un exemple ésla biblioteca del Centre de Lectu-

ra de Reus, de titularitat priva-da, que ha deixat d’emmagatze-mar fa poc dos rotatius locals.“Si ets subscriptor, ho tens sem-pre”, comenta la capMontserratAnciola, que està convençudaque el material no deixarà d’es-tar mai a la web. Malgrat tot, re-lativitza l’efecte d’internet perla condició de biblioteca patri-monial, que té com a un delsprincipals valors el fons que acu-mula.Deixar d’arxivar algunes pu-

blicacions redueix costos. “Elsdiaris s’han de portar a enqua-dernar i és caríssim. Si no hoguardes adequadament, el paperreciclat de seguida es fa malbé”,explica Anciola. I, al final, ocu-parmetres lineals d’estants equi-val a fer obres. En els 18 anysque fa que treballa al Centre deLectura ha viscut tres amplia-cions.“Les prestatgeries no

creixen”, corrobora la directorade la Biblioteca de Cambrils peril·lustrar com pot ser de compli-cada la gestió de l’espai. Malgratque alguns diaris, revistes, i but-lletins oficials s’hagin deixat deconservar en format paper, lesnovel·les i altres tipus de llibrescontinuen ocupant quilòmetresde prestatgeries. Què passaràamb la irrupció de l’e-book?c

Número de documents quehi ha a les 22 bibliotequespúbliques del Camp de Tarra-gona, segons la Generalitat.El Mapa de la Lectura Públi-ca fixa que s’hauria d’arribara l’1.094.196

Metres quadrats de superfí-cie que ocupen el conjunt debiblioteques del Camp deTarragona, inclosos tots elsserveis. Atenent a la poblacióactual, la Generalitat fixa quehaurien de ser 57.975

Delpaper a la pantalla

Imatge del magatzem de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, una institució de titularitat privadaVICENÇ LLURBA

Laprestatgeria a la xarxa

914.944 15.474

L A D I G I T A L I T Z A C I Ó D E P U B L I C A C I O N S

]Desenquadernar, digitalit-zar i tornar-ho a arxivar ambles millors condicions. És latasca laboriosa que està fentdes de fa bastant temps laBiblioteca Central XavierAmorós per poder consultara través d’un ordinador elsdiaris locals de Reus, des demitjans de segle XIX fins alsanys 40 del XX. “Es fa perconservar-ho i perquè el pú-blic hi pugui tenir accés”,defineix com a doble objectiu

el seu director, Antoni Sáez.Queda un any de feina i unapart dels exemplars ja estandisponibles, de moment anivell local però amb la inten-ció que en el futur siguin visi-tables en línia. Qui sí que jaté documents amb interèshistòric digitalitzats i a laxarxa és la Biblioteca Públicade Tarragona. 67 capçaleresde diaris de la demarcació definals del segle XIX i prime-res dècades del XX i uns 200

exemplars de fons patrimo-nial, tot penjat en webs delMinisteri de Cultura. “Per-met incrementar l’accessibili-tat i posar materials a disposi-ció de tothom”, manté la di-rectora de l’equipament Do-lors Saumell, que remarcaque s’han de respectar sem-pre els drets d’autor.Les biblioteques públiques

de Gandesa, Tortosa i Cons-tantí han engegat processosde digitalització similars, tots

amb el suport de la Generali-tat, així com entitats coml’Institut d’Estudis Vallencs,que se centra en les sevesrevistes. Un altre exemple ésel Centre de Lectura, que hacomençat a transformar enformat electrònic la revistade la institució, consultable ala web RACO (Revistes Cata-lanes amb Accés Obert). Es-tan pendents d’una subvenciódel Ministeri de Cultura perdigitalitzar els incunables.

ELS RECURSOS ELECTRÒNICS EN AUGE A LES BIBLIOTEQUES

La Generalitatdóna accés a totesles bibliotequespúbliques a diversosrecursos electrònics

El Centre de Lecturade Reus ha deixatd’arxivar dos rotatiuslocals perquèestan a internet

Les edicions digitals de diaris, enciclopèdies i documents legislatius guanyen terrenya les biblioteques, que aconsegueixen així espai per a altres materials

4 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009

JORDI BARÓTarragona

M enteixo moltmalament i emcosta molt dirla veritat”, sos-té el jove es-

criptor Víctor Navarro, a quil’Associació Ariadna de Tarrago-na ha encarregat que condueixiuna edició del anomenat Cafè fi-losòfic sota el títol La mentida ola ficció. La seva presència in-quieta a més d’un dels assistents–una vintena– perquè en la con-vocatòria de l’activitat s’insinua-va que podria ser un actor. Ésrealment l’autor de la col·leccióde relats de ficció Oficina de re-cuerdos perdidos o és un suplan-tador? “És veritat que he escritun llibre”, esvaeix el dubte de se-guida. Al cafè Mvsevm, el públicl’escolta assegut en cercle, atretper un estil de tertúlia amb ori-gen a França a principis dels

anys noranta i que vol portar lafilosofia a la vida quotidiana.Una versió actualitzada de lesconverses de l’antiga Grècia,amb l’esperit dels primers pensa-dors comSòcrates, però sense tú-niques ni barbes espesses. Con-vocada en aquest cas per correuelectrònic i a laweb, popularitza-da per Facebook. Sense més de-corat que la llum tènue del local,un Nietzsche de peluix sobreuna taula i el fum transcendentdel tabac. Amb cafès, copes de vio infusions, segons el gust, i ba-rra lliure d’opinions.“La mentida és allò que expli-

quem com a verdader sent cons-cients que és fals”, defineix elconductor i, després de citar aDéscartes, Popper i UmbertoEco per situar el tema, deixa pasa les intervencions. Que si lamentida fixa els límits de la veri-tat, que si és una eina per quedarbé o agradar a algú, que si en unasocietat només hi ha veritats pac-

tades. Tothom està d’acord quepot estar en desacord, segonsdicta una de les regles bàsiquesd’aquest cafè. Una altra estipulaque l’entrada és lliure i la sortidatambé. La Sol modera, silenciaels murmuris, vetlla perquè nin-gú monopolitzi la paraula da-vant d’uns participants molt he-terogenis en edats i interessos.“La mentida és allò que generamala consciència”, afegeix l’En-ric, que segueix la conversa pre-nent notes i emplaça la resta allegirCrim i càstig, de Dostoievs-ki. El cambrer s’acosta per inte-rrompre la discussió. “Algú téun Golf negre mal aparcat?”, i lapregunta sorprèn els assistents,enlairats en el diàleg.Després de més de mitja hora,

el debat entra en el terreny de laconfessió. La Carol sent que nodiu la veritat quan tracta de prin-cesa a una alumna lletja; l’Annas’ajuda de les petites mentides

per viure. “Quan arribes a la fei-na, s’interessen per com estàs icontestes que bé”, s’explica. Perla Blanca, són una eina per pre-servar la intimitat. “La gent pre-gunta massa”, afegeix.El conductor resitua la conver-

sa. “Una cosa és enredar algú,l’altra acusar-lo i que vagi a lapresó”, diferencia el Víctor. Lesintervencions es van cenyint aun cercle cada vegada més re-duït d’assistents, com l’Antonio,per qui sovint no es valora proul’honestedat. “Una vegada emvaig oblidar d’anar a treballar ial meu cap l’explicació no li vaservir”, manté. “Voto per la veri-tat, perquè a la llarga et dónatranquil·litat”, apunta la Sol, idesprés d’algunes intervencionsdispars, dóna per tancat el Cafèfilosòfic. Com manen les nor-mes, s’acaba sense conclusions.L’enriquiment es busca en la prò-pia reflexió.En l’aire, queden molts inte-

rrogants, profunds i anecdòtics,com la professió del Ferran, undels participants que s’ha diver-tit amb la disjuntiva veritat-men-tida i s’ha declarat primer pagèsi, uns minuts més tard i per sor-presa de la resta, enginyer. L’apa-rença i el to amb què ho ha ditapunta a la segona, però pel de-bat filosòfic tant se val.c

Un moment del Cafè filòsofic del mes de novembre, que es reuneix al Cafè Mvsevm, a la part alta de TarragonaVICENÇ LLURBA

DeSòcrates al Facebook

CIUTADANS TERTÚLIES AMB FONS FILOSÒFIC A TARRAGONA

Tothom està d’acordque pot estaren desacord;l’entrada és lliure,la sortida també

El ‘Cafè filosòfic’ de l’Associació Ariadna de Tarragona reuneix cada mesa públic disposat a discutir sobre la política, l’educació o la mentida

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 20 MAIG 2011

JORDI BARÓTarragona

Exigeix temps, peròdes de fa trenta anysha convertit la Ram-bla de Tarragona enuna galeria d’art.

Alejandro Ayxendri necessitados dies sencers de feina a la Bri-gada Municipal per reproduir amà i a gran escala qualsevol car-tell promocional de l’Ajunta-ment, ja sigui de Tàrraco a Tau-la, del festival internacional decinema REC, del cicle musicalTarragona Clàssica o del Clubdels Tarraconins.El resultat fa justícia a la dedi-

cació. És idèntic a l’original,atreu mirades i va signat a màcom un quadre. “Exposo a laRambla”, declara satisfet Ayxen-dri davant de l’últim encàrrec amig fer, un rètol on es demanaals tarragonins que ajudin a re-construir la visita de Dalí a la ciu-tat. Sobre una bastida al taller,repassa amb pinzell i amb traçferm les lletres que prèviamentha dibuixat a llapis. “Si vàreu sertestimonis d’aquest gran esdeve-niment, expliqueu-nos-ho!”, sug-gereix el cartell, elaborat ambun mètode artesanal que a

Tarragona encara conviu ambles còpies en sèrie.“Tinc la sort de poder fer un

ofici que m’agrada. La meva fei-na no ha canviat molt als últims29 anys, però entenc que tot s’ha-gi modernitzat”, apunta Ayxen-dri. Al llarg de la Rambla, només12 punts estan reservats per a lesseves creacions.“Tinc molta demanda”, expli-

ca sobre les peticions que li fanles regidories (cultura, joventut,sports...). “Em fan arribar unamostra del que volen i la dibuixoen gran, preparo els colors i lapinto. En alguns casos puc feraportacions”, apunta amb la re-cança d’haver-se de limitar a co-piar l’original i no tenir gairemarge per a la creativitat.Els encàrrecs de l’Ajuntament

són molt diversos i n’hi ha unamostra en la cartellera immensaque ocupa una de les parets del’edifici de la Brigada Municipali d’on pengen desenes de fotogra-fies amb les seves obres. Anuncispromocionals, però també unmural de quan el Nàstic va pujara primera, un altre pel ClubNata-ció Tàrraco o decorats restau-rats pel pessebre municipal, laFeria d’Abril o la Cavalcada deReis, de la qual és un dels organit-zadors.Els treballs són incomptables i

se n’acumulen també còpies endos àlbums de fotografies sobreuna taula desordenada. “Els car-tells de Santa Tecla i Sant Magíla gent se’ls miramolt, sempre hi

ha algú al davant”, confessa satis-fet d’un dels productes de mésèxit. Un altre que el fa sentir or-gullós són les banderoles ambelements del seguici del carrer

Portalet, que va crear fa 10 anysper penjar durant les festes ma-jors.“Ja no pugen joves que pintin

amà”, apunta als 60 anys Alejan-

dro Ayxendri, que ha dedicat to-ta la vida a l’ofici i és conscientque quan es jubili la seva feina ala Brigada Municipal desaparei-xerà. Un superior que sent laconversa li dóna la raó.Amb 17 anys va començar a

treballar en un taller de publici-tat que hi havia al carrer For-tuny, després d’haver estudiat al’Escola d’Art de la Diputació deTaragona. Més endavant, va op-tar a una plaça que es va oferir al’Ajuntament.“Sóc retolista i també pintor

de quadres”, explica AlejandroAyxendri convençut que d’aquíuns anys es vol dedicar a això úl-tim. I al rem: és un veterà en ac-tiu del Reial Club Nàutic deTarragona.c

Alexandre Ayxendri treballant al taller de la Brigada Municipal de TarragonaVICENÇ LLURBA

ANUNCISAMBART

Un cartell a la Rambla de Tarragona pintat per Ayxendri

CIUTADANS

VICENÇ LLURBA

“Exposo a la Rambla”,declara satisfetAlejandro Ayxendridavant d’unencàrrec a mig fer

De notificació de l’acord adoptat en sessió de la Junta de Govern Local en sessió de 2 de maig del 2011 d’aquest Ajuntament deTortosa d’aprovació definitiva del projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, ubicada al carrerReplà núm. 17, i que literalment diu:

Vist l’acord adoptat en sessió ordinària de data 14 demarç del 2011 per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tortosa d’aprovacióinicial del projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, situada al carrer Replà núm. 17.

Vist que l’esmentat projecte, amb la relació de béns i drets afectats i full d’apreuament corresponent, i també als efectes denotificació a la part interessada, s’ha publicat pel termini d’un mes al DOGC núm. 5840 de 18 de març, BOPT núm. 63 de 17 demarç, BOPT núm. 69 de 24 de març, diari la Vanguardia de data 25 de març i taulell d’anuncis de la corporació, sense que s’haginpresentat al·legacions i/o reclamacions concernents a la titularitat o la valoració dels drets afectats.

Informada la present proposta en la Comissió Informativa d’Urbanisme i Obres Públiques de data 28 d’abril del 2011.

De conformitat amb els articles 109 i 113 del D.L 1/2010 de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, proposoa la Junta de Govern Local l’adopció del següent ACORD:

Primer.- Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació esmentada, i quina descripció i titularitatés la següent:

FINCA ,AVUI SOLAR

ADREÇA: C/ Replà num. 17

TITULAR REGISTRAL: no consta inscripció registral.

TITULARITAT CADASTRAL : CINTA AIXENDRI VALLS.

SUPERFICIE AFECTADA: La superfície del solar i que és l’afectada per l’expropiació és de 63,00 m2, segons dades cadastrals.

REFERENCIA CADASTRAL: 1411929BF9211A0001SS

Segon.- Aprovar definitivament el projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, situada al carrerReplà núm. 17.

Tercer.- Ratificar i fixar la valoració a efectes expropiatoris de la finca descrita i compresa en el projecte d’expropiació ques’aprova definitivament, i que ascendeix a la quantitat de 8.933,07 euros.

Quart.- Notificar el present acord d’aprovació definitiva del projecte d’expropiació als propietaris dels béns i drets afectatsals efectes de determinar definitivament l’import de la valoració dels béns, amb l’advertiment que el no pronunciament en eltermini de vint dies següents a la data de notificació del present acord, es considerarà com acceptació de la valoració fixada perl’administració i que l’apreuament ha estat definitivament determinat.

Cinquè.- En el cas de disconformitat amb la valoració per part de qualsevol dels propietaris, transferir l’expedient al Juratd’Expropiació de Catalunya per la fixació de l’apreuament.

Sisè.- Declarar la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats per l’expropiació, i determinar, que el pagament o dipòsit del’import de la valoració definitivament establerta, habilita per a procedir ocupar la finca objecte d’expropiació, sens perjudici de lavaloració pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, si s’escau, i de la tramitació dels recursos que escaiguin respecte al preu just.

Atès que es desconeix domicili conegut de la Sra. Cinta Aixendri Valls, i de conformitat amb l’article 59 de la llei 30/1992 de 26 denovembre de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, es publica el present edicte al BOP,DOGC, diari de premsa periòdica i taulell d’anuncis de la corporació, fent constar alhora i als efectes del que disposa el punt quartde l’esmentat acord, el no pronunciament en el termini de vint dies hàbils següents a la darrera data de publicació al BOP i/o DOGC,es considerarà com acceptació de la valoració fixada per l’administració i que l’apreuament ha estat definitivament determinat.L’expedient es troba a disposició per la seva consulta per part de l’interessat a les dependències de l’Ajuntament de Tortosa,departament d’urbanisme tercer planta, plaça d’Espanya núm 1.

URBANISME

EDICTE

EL SECRETARI GENERALJosé Luis Linage i DiezTortosa, 10 de maig del 2011

Un treballadorde la BrigadaMunicipalde Tarragonaencara pinta amà els cartellspromocionalsde l’Ajuntament

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 10 SETEMBRE 2010

JORDI BARÓReus

E s un parc”, sugge-reix Carme Mas-quef, gerent de l’em-presa pública quegestiona el cementi-

ri General de Reus, mentre unjardiner recull les fulles caigu-des davant el mausoleu del Ge-neral Prim. “Però no s’hi ve a do-nar un tomb amb els nens”, afe-geix. Ni a passejar, ni a contem-plar el seu patrimoni. Al cemen-tiri, s’hi sol vetllar els difunts.“Hi ha persones que les veiemcada dia i fan cua fins a una ho-ra abans d’obrir”, explica la ge-rent poc abans que entri una do-na carregada de flors pel pas-seig central.L’Ajuntament de Reus reivin-

dica també l’interès artístic i his-tòric de l’espai, inclòs en una Ru-ta Europea dels Cementiris quediscorre per 37 ciutats de 16 paï-sos i que el mes de juny va rebreun segell de qualitat. El Conselld’Europa va reconèixer la pro-posta amb la menció d’Itinerari

Cultural, que anteriorment havi-en obtingut el camí de SantJaume o el llegat andalusí.

Del ferro al marbreUna escultura del déu Cronos ala façana dóna la benvinguda alcementiri, construït a finals delsegle XIX gràcies al testamentd’un advocat i polític liberal deReus. Va ser el primer de tipus

no confessional a Espanya, mal-grat que durant el franquismees va transformar en catòlic. Ai-xò va obligar a retirar l’estàtuade l’entrada, que l’Ajuntamentva recol·locar fa uns anys –unarèplica, perquè l’original estàals porxos per evitar que es mal-meti. “Durant la dictadura, tam-bé hi havia un cementiri evan-

entre tombes

Bosc de creus. Una imatge general de les fosses històriques al cementiri General de Reus

Monumental. Àngel de l'Apocalipsi que corona el mausoleu-temple Yglésias-Òdena,construït per a un comerciant ric de Reus al segle XIX

Cementiris de la RutaEuropea reconeguda al junypel Consell d’Europa amb lamenció d’Itinerari Cultural.S’estèn per 16 països i Reusen forma part.

13.000

XAVI JURIO

Sepultures que hi haactualment al cementiriGeneral de Reus, que ocupauna superfície de 7,5hectàrees. Va ser el primerno confessional a Espanya.

El 2 de gener es va fer elprimer enterrament alcementiri General de Reus.L’equipament es vacomençar a construir dosanys abans.

Any en què es vantraslladar les restes del’antic cementiri del Roser al’actual, l’únic que hi ha aReus. Des del segle XIX,n’hi havia hagut dos més.

SEGELL DE QUALITAT

El cementiri de Reusestà inclòs en unaruta europea delConsell d’Europa

XAVI JURIO

49

RUTA CULTURAL PEL CEMENTIRI DE REUS

1919

AM B H I S T Ò R I A

Un recorregut per descobrir el patrimoni històric iartístic que amaga el cementiri General de Reus

1871

A laxarxaeuropeaART ]El cementiri General

de Reus forma part del’Associació de Cemen-tiris Significatius d’Euro-pa (ACSE), una orga-nització sense ànim delucre que vol preservarels espais d’aquest tipusamb més interès histò-ric i artístic. ACatalunya, en són tambémembres de l'ACSE elscementiris deBarcelona, Vilanova i laGeltrú, Mataró, Terras-sa, Sitges i Vilafrancadel Penedès.

DIVENDRES, 10 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

gèlic a fora, del qual després esvan exhumar les restes per in-cloure-les en l’actual”, explicaMasquef, mentre fa de guia i as-senyala els diferents rètols expli-catius repartits per les set hectà-rees i mitja del recinte.La passejada pot ser un recor-

regut per la història, començantper les fosses de principis de se-gle XX. Les sepultures més anti-gues les coronen creus de ferro,més endavant s’utilitza la fusta,la pedra i, finalment, el marbre.En breu, l’Ajuntament té pre-vist catalogar-les. A prop, hi hatambé una capella en honor a132 milicians de Reus morts enuna acció carlina entre

Vilallonga i el Morell el 1838. Almateix lloc, s’hi van col·locarplaques a terra per recordar sol-dats joves que van perdre la vi-da durant la guerra civil.

Una joia del modernisme“T’imagines el Palau de laMúsica”, confessa la gerent delcementiri quan entra a la CapellaMargenat, una obra de principisdel segle XX de l’arquitecte

Lluís Domènech i Muntaner. Ésprivada, però la família propietà-ria permet que s’obri per ense-nyar-la. Un altre punt d’interèsartístic és la tomba de l’escultorde Reus Joan Rebull, sobre laqual s’aixeca una obra seva–tres nens agafats per les espat-lles en què es representa ell ma-teix, al mig. No gaire lluny, hi hael mausoleu del General Prim,d’estil neoclàssic i de PlácidoZuloaga. Diversos conjunts fu-neraris més, sobretot de perso-nalitats amb poder adquisitiudel segle XIX, s’estenen pel re-cinte. El panteó de la famíliaBoule va ser un dels primers, iara se n’han acabat de restaurarels vitralls.

Amb espelmes i guiaPer difondre el patrimoni delcementiri, l’ajuntament de Reusté previst repetir per Tots Santsles visites nocturnes, que es fanseguint un itinerari dramatit-zat. Membres del col·lectiu deteatre La Gata Borda acompa-nyen els visitants pels diferentspunts d’interès i amb els seusdiàlegs repassen la història d’al-guns monuments funeraris. Lainiciativa es va estrenar l’anypassat i les prop de 200 placesdisponibles es van esgotar en no-més quatre dies. “És una propos-ta molt seriosa”, conclou la ge-rent de Serveis Funeraris Reus,conscient que no s’ha de ferir lasensibilitat de ningú.c

ESTEVE GIRALTReus

T ots els reusencs sa-ben que el generalPrim és un delsfills més il·lustresde la ciutat. La co-

sa canvia quan cal explicar a tu-ristes o visitants qui era el fa-mós militar o bé recordar ambquins mèrits van transportar elseu cos al cotxe fúnebre reialper enterrar-lo després de for-ma solemne a Madrid, fa 140

anys. Una part de la ciutat nosap tampoc que el cos embalsa-mat de Joan Prim i Prats des-cansa a l’interior d’un doble sar-còfag dipositat a l’impressio-nant mausoleu instal·lat al cen-tre del cementiri de Reus.Per fermemòria als veïns, re-

tre homenatge al general Primi enaltir la seva figura, l’Ajunta-ment impulsa un projecte peranalitzar l’estat de conservaciódel mausoleu i del cos momifi-cat de qui va ser cap del governespanyol. Els especialistes obri-ran la tomba del General Prim,si tècnicament és possible, percomprovar com han resistit alpas del temps les seves restes

mortals, embalsamades comera costum a l’època amb elspersonatges considerats im-mortals.Les feines d’anàlisi es faran

almateix cementiri, si la tecno-logia ho permet i els especialis-tes del Centre de Restauracióde Béns Immobles de SantCugat no ho desaconsellen. Elprocés s’obrirà als mitjans decomunicació, previsiblementdurant aquest mes de setem-bre, i també es vol fer accessi-ble als reusencs. L’Ajuntament

estudia la possibilitat de mos-trar el cos embalsamat del gene-ral Prim, de forma respectuosa,abans de tornar a tancar-lo al’interior del taüt on ha descan-sat durant gairebé un segle imig.L’exposició del cos del gene-

ral es faria al mateix mausoleu.Una forma única de donar a co-

nèixer el personatge i el valorpatrimonial del cementiri. S'en-tèn que no hi ha millor promo-ció possible per a un espai queprecisament vol convertir-seen reclam turístic.El projecte d’anàlisi i restau-

ració, en la seva primera fase,té un pressupost de 37.000 eu-ros, però caldran molts més di-ners per completar-lo. L’inte-rès per accedir a l’interior delmausoleu i analitzar la mòmiadel General Prim no és cientí-fic. Si bé els especialistes po-

dran prendre mostres dels tei-xits per identificar el seu estatde conservació, no s’espera fercap descoberta. La mort del excap d’Estat és coneguda, des-prés de ser tirotejat pels seusenemics polítics, pel que la uti-lització de les últimes tecnologi-es no aportarà en aquest cascap gran revelació, com si vapassar recentment amb l’anàli-si dels cossos també embalsa-mats dels monarques de la Co-rona d’Aragó, al monestir deSantes Creus. En tots dos ca-sos, això sí, el procés serveixper retre homenatge a perso-natges de forta càrrega simbòli-ca i d’identitat.c

Joia artística. Vista interior de la capella Margenat, d'estilmodernista i obra de Lluís Domènech i Muntaner

El mausoleu del General Prim, d'estil neoclàssic

La primera fasedel projecte d'anàlisii restauraciócostarà 37.000 euros

XAVI JURIO

XAVI JURIO

PER TOTS SANTS

Els serveris funerarisrepetiran les visitesguiades nocturnesper dins del cementiri

UNAMÒMIAAMBESTRELLA

El mausoleu i el cos embalsamat del general Prim,que serà analitzat i exposat en públic, volen convertir-se

en el gran reclam del cementiri

DIVENDRES, 10 JUNY 2011

Un moment del càsting a la Sala Trono de Tarragona pel llargmetratge ‘Fill de Caïm’, dirigit per Jesús Monllaó

JORDI BARÓTarragona

Tarragona està fentun salt a la gran pan-talla de la mà d’al-menys quatre cine-astes joves amb

llargmetratges que seran realitaten un futur no massa llunyà. Je-sús Monllaó, Anna M. Bofarull,Belén Macías i José LuisMontesinos tenen en comú sertarragonins i tenir entre mansprojectes cinematogràfics ambi-ciosos que es rodaran la majoria

l’any vinent i que aspiren a tenirreconeixement internacional.Per a alguns és la seva òpera pri-ma. La majoria treballen des deBarcelona o Madrid, però ambun ull posat on van néixer, on vo-len filmar algunes escenes. “Vi-vim un moment d’un cert flori-ment. L’aposta d’una generacióque fa anys era invisible, conjun-ta és molt excitant”, confessaMonllaó, animat per la con-fluència de produccionsd’aquests quatre artistes de laciutat. “No hi ha diners però sícreació”, afegeix. Coincideix

que tots han estat distingitsaquest any amb el mèrit al diplo-ma cultural de l’Ajuntament.La pel·lícula de Monllaó, Fill

de Caïm, és la que estàmés avan-çada. El cap de setmana passatse’n va fer el càsting i el rodatgeestà previst que comenci aTarragona després de la festamajor de santa Tecla. Basada enla novel·la d’èxit Querido Caín,d’Ignacio García Valiño i edita-da el 2007, ha aconseguit unapart de finançament públic.L’Ajuntament i la Diputació deTarragona hi aporten 300.000

euros dels dos milions totals, enuna aposta pels creadors locals ientenent que el film donarà pro-jecció a la ciutat. “S’ha formatuna sinergia de colors polítics di-ferents. Llançar a Tarragonacom a creadora de cultura és va-lent i m’agradaria que això espe-ronés altres projectes”, es felici-ta el cineasta, que s’estrena ambel seu primer llargmetratge des-prés de molts anys de dificultatsi de fins i tot haver-se de pagarels seus curts anteriors.

VICENÇ LLURBA

Tarragona,d’estrena

C I U T A D A N S

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Lanit enquèels Stoneshaviende tocaraCambrils

Quatredirectorsdecinemade laciutat preparenllargmetratge

TARRAGONA P À G I N A 6

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 10 JUNY 2011

Monllaó és l’únic dels quatre di-rectors queha apostat sempre pertreballar des de Tarragona. “Elcentre de producció és aquí. Es-tem intentant ser un pol d’atrac-ció, aixecar la llebre”, explica.Unamostra és que la selecció delsactors perFill deCaïm s’ha convo-cat a la Sala Trono, en contra delsqui li insistien perquè es fes aBarcelona. “No m’agrada que emdiguin que vaig cap al poble”,apunta.Encontrast ambMonllaó,Mací-

as viu a Madrid i Montesinos iAnnaM. Bofarull a la capital cata-lana, amb l’argument que hi hamés oportunitats. “Ens ha tocatun temps de crisi i de mancançade finançament i és trist que hagiamics que hi hagin demarxar forad’Espanya a treballar. ATarragona nohi hamolt volumdeproduccions”, explica Montesi-nos, queprepara la seva òpera pri-ma, un drama amb tints d’acció ti-tulat Caduco i de la qual se sabenencara pocs detalls. “Ha estatmolt llarg i molt intens”, confessaquan valora els esforços fets finsara com a guionista i director de

curtmetratges. Sobre els seus ini-cis, recorda amb humor un rodat-ge amb disset anys a la plaça de laFont. L’exalcalde Joan MiquelNadal li va cridar l’atenció pels fo-cus que estaven utilitzaven al cos-tat de l’Ajuntament.Per Anna M. Bofarull, immer-

sa en el seu tercer llargmetratgeSonata para violonchelo, tampocha estat fàcil. “És molt complicata tot arreu.Has d’anar picant por-tes”, diu al respecte a si hi hamésfacilitats per estudiar o treballarfora de Tarragona. En el seu cas,es va formar bàsicament aBarcelona, on resideix. “Has debuscar escoles específiques enfunció de si vols dirigir o ser tèc-nic, però el més important és po-der veure cinema i llegir molt.Quan jo vaig marxar era moltcomplicat. Ara internet et garan-teix l’accés”, afegeix Bofarull,que treballa en la primera pel·lí-cula que tractarà la fibromiàlgiaa la gran pantalla. És una històriade ficció, però partint de l’expe-riència personal –la sevamare pa-teix lamalaltia–, i força seqüènci-es es filmaran a partir de l’anyque ve a Tarragona.El mateix farà José Luis

Montesinos amb el seu projecte,i per cap dels dos no serà la pri-mera vegada que filmaran al mu-nicipi on van néixer.Malgrat resi-dir a fora mantenen els vincles

professionals amb la ciutat, refor-çats gràcies al Festival Internacio-nal de Cinema REC. El certamenha celebrat aquesta primaveral’onzena edició i s’ha consolidatcom l’únic d’Espanya on concur-sen les òperes primes d’autorsd’arreu del món. Anna M. Bo-farull hi va presentar l’any passatel seu primer llargmetratge No-tes al peu, un documental al vol-tant de l’univers complex de lamemòria històrica espanyola delsegle XX. El març passat es vaprojectar a l’Antiga Audiència elseu segon projecte, Hammada,on retrata la vida d’un nen sahra-uí al desert.“M’agradaria molt rodar a

Tarragona”, confessa per altrabanda Belén Macías, que delsquatre cineastes tarragonins ésqui té menys relació amb la ciu-tat i nohi ha filmatmai. Va estudi-ar aMadrid, on ha fet carrera, so-bretot dirigint multitud de sèriesde televisió. En paral·lel, treballaa Marsella una road movie agre-dolça relacionada amb l’adopció,que és el seu segon llargmetrat-ge, pel qual n’està buscant pro-ductor. “Estic sempre rodant. Ésun privilegi, tenint en comptecom està el cinema”, diu satisfe-ta. La feina li va impedir recollira l’abril el diploma almèrit cultu-ral de l’Ajuntament.c

VICENÇ LLURBA

VICENÇ LLURBA

SUMA DE PROJECTES

“Vivim un momentd’un cert floriment,d’una generació quefa anys era invisible”

TARRAGONA, D’ESTRENA QUATRE JOVES CINEASTES TARRAGONINS BUSQUEN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL AMB ELS LLARMETRATGES

Ambcompromís social

A DISTÀNCIA

Molts treballen desde Barcelona oMadrid, però amb unull posat a Tarragona

Excitacióper les càmeres

JESÚS MONLLAÓ

Fill de Caïm

ANNA M. BOFARULL

Sonata para violonchelo

Ambmésbutaques

GENERACIÓDECINE]Gairebé 300 candidats pera tres papers. Jesús Monllaóva revolucionar fa uns dies laciutat amb el càsting per bus-car un noi d’entre 12 i 18anys, una noia d’entre 11 i 15 iuna nena d’entre 4 i 6 per alrepartiment de Fill de Caïm,que es començarà a rodar

l’estiu proper. “M’ha encan-tat l’experiència”, li confessauna aspirant al Facebook.“Per a la meva nena gran haestat un regal d’aniversari”, lideixa anar la mare d’una al-tra. Monllaó va prometre fagairebé 10 anys que portariauna pel·lícula a Tarragona i

es felicita d’haver complert laseva paraula. Pel directortarragoní serà el primer llarg-metratge. De la seva experièn-cia anterior, en destaca elcurt La Mirada obliqua, ambuna vintena de premis a Euro-pa i Amèrica Llatina i nomi-nat als Goya el 2002.

]El darrer llargmetratged’Anna M. Bofarull, un dra-ma sobre la lluita d’una do-na contra la fibromiàlgia,s’ha convertit també en unprojecte social de difusió dela malaltia. En ell s’hi estanimplicant entitats públiques

i privades i varies personali-tats, i s’ha optat pel micro-mecenatge perquè tothomqui ho vulgui pugui fer dona-cions i sentir-se part delfilm. Sonata para violonche-lo serà una coproducció d’Es-panya, Alemanya i Suècia i

farà d’actriu protagonista lacatalana Carme Elías. Per ladirectora aquesta és la sevatercera pel·lícula i la prime-ra de ficció. L’anterior, Ham-mada, va ser seleccionadaen nombrosos festivals inter-nacionals.

]Tarragona recuperaràl’any que ve els cinemesal centre urbà. El grupYelmo obrirà sis novessales al Parc Central,amb 1.250 butaques, ons’hi podran veure pel·-lícules, concerts i òperaen directe. Se sumaran ales de l’Ocine de Les Ga-varres, que des de fa pocmés de dos anys progra-ma, entre altres, films en3D. Aquests multicine-mes també es diferencienper haver apostat peruna sala anomenada 8 imig, amb programacióestable en versió original.L’oferta cinematogràficade Tarragona la comple-ta l’Antiga Audiència, ontambé es projecten pel·-lícules regularment. Almarge de l’exhibició esta-ble, el festival internacio-nal de cinema REC hacelebrat aquest 2011 l’on-zena edició. L’actorJaume Queralt, que fapocs dies ha estat rodanta Tarragona un film so-bre Hemingway, té enment un possible noucertamen. És una ideamolt embrionària que habatejat com a TarracoFilm Festival i que con-cep com el gran esdeveni-ment del cinema aCatalunya, amb l’argu-ment que el que es fa aSitges està reservat alcinema de gènere fantàs-tic. Plantejarà la propos-ta a les administracions.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIVENDRES, 10 JUNY 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

JORDI BARÓTarragona

Tarragona noésnomésTar-raco”, apun-ta MeritxellRoig, coordi-

nadora de la TarragonaFilm Office, que és el puntd’atenció de l’Ajuntamentpels qui estan interessatsa rodar a la ciutat. “A partdel patrimoni romà, hi hael port, platges verges, ar-quitectura industrial i lamuntanya a prop”, conti-nua convençuda de la di-versitat que es concentraen un territori reduït.L’oficina de la qual és

responsable funciona desde principis del 2010 i volser una finestra única queajudi a les produccions au-diovisuals a trobar localit-zacions, tramitar permi-sos o coordinar serveismunicipals. “Quantes mésfacilitats, millor. Que nohagin de picar portes del’Ajuntament. S’intentaque tot sigui àgil”, afegeixRoig sobre l’organisme, ad-herit a la Barcelona/Cata-

lunya Film Comission ique indirectament ajuda apotenciar turísticament laciutat.L’última filmació desta-

cada a Tarragona ha estatla de la pel·lícula TheWorld of Hemingway, unfilmdocumental sobre l’es-criptor. El director, l’italiàGiuseppe Recchia, ha vol-gut rodar algunes escenes

a la ciutat, sobretot al ce-mentiri, davant de la Cate-dral i a l’amfiteatre. Li vainsistir perquè ho fes l’ac-tor d’Alforja Jaume Que-ralt, fill del reconegut pin-tor del mateix nom, que alllargmetratge interpreta eltorero Luis Miguel Do-minguín. “Vaig proposar al’Ajuntament de filmarunes escenes i van estarmolt predisposats”, expli-

ca Queralt, que relata quea Hemingway li agradavamolt Espanya i, en particu-lar, municipis de costacom Tarragona. La pel·lí-cula va simular, entre al-tres seqüències, l’enterra-ment de l’escriptor a la ciu-tat i va continuar desprésa Cambrils i Alforja.“Tarragonano està satu-

rada de rodatges”, comen-ta Roig per contrastar-hoamb Barcelona. Les pro-duccions que s’hi solen ro-dar són variades. Tresexemples: el videoclip delgrup de Tarragona BongoBotrako, el programa deTVEUnpaís para comérse-lo i el reportatge d’una te-levisió japonesa sobre Ju-jol i Gaudí. Entre lesprevisions més imme-diates hi ha acollir a la co-produccióChiapas, el cora-zón del café, que vol filmaral vaixell bergantíCyrano.També per a un futur nogaire llunyà s’està desen-volupant el projecte Lapromesa de Dalí, un docu-mental que rememoraràla visita de l’artista a la ciu-tat el 1973.c

Darreraments’han rodatescenes d’undocumental italià

CEDIDA

CEDIDA

Un moment del rodatge a Tarragona del film documental ‘The World ofHemmingway’ amb la participació de l’actor d’Alforja, Jaume Queralt

TARRAGONA FILM OFFICE

Unplatóversàtil

]Belén Macías encarano té qui li financïi elsegon llargmetratge,Marsella, però si es facas dels precedents no lihauria de resultar difícil.El seu primer film, Elpatio de mi cárcel, li vaproduir El Deseo, de

Pedro Almodóvar. Estracta d’una història dedones recluses amb unrepartiment de luxe–Candela Peña, VerónicaEchegui i Blanca Porti-llo–, seleccionada a con-curs al Festival de SantSebastià i nominada a

quatre premis Goya. Abanda del cinema, Mací-as fa més de 10 anys quedirigeix sèries de televi-sió. Una de les últimesha estat 14 de abril. LaRepública de TVE i araprepara Vidas robadasper a Antena 3.

LLARMETRATGES

Ambel curtméspremiat

L’aval d’Almodóvar

JOSÉ LUIS

MONTESINOS

Caduco

BELÉN MACÍAS

Marsella

]Encara no se sap gairesobre la història de l’òpe-ra prima de José LuisMontesinos, Caduco, almarge de que l’ha coescri-ta amb el guionista barce-loní Iakes Blesa. És unacoproducció deCatalunya i Argentina i

la protagonitzaranMiguel Ángel Jenner,Michelle Jenner, LuisZahera i Mario Casas. Elllargmetratge ve preceditper l’èxit del seu curt Lahistoria de siempre, exhi-bit en més de 250 festi-vals d’arreu del món i

amb un palmarès de 115premis, cosa que el vaconvertir en el més guar-donat l’any passat.L’obra va formar part deles seccions oficials delfestival internacional deHong Kong, del de Tries-te o de la Seminci deValladolid.

La diversitat d’espais de Tarragona fa la ciutatatractiva pel rodatge de produccions audiovisuals

12 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 19 JUNY 2009

MAS ANGLÈS. Associació de Veïnsdel Barri Immaculada]Situat al mig d’una plaça, esta-va deshabitat i té 184metres qua-drats, unes dimensions reduïdesen comparació amb la majoria.Amb la rehabilitació del mas escompleta l’urbanització d’una no-va àrea del barri Immaculada.L’actuació es fa aquest any i cos-ta 288.658 euros, la meitat finan-çada pel Pla Únic d’Obres i Ser-veis (PUOSC). Es buidarà l’inte-rior, però es mantindran les duesplantes

JORDI BARÓReus

Q uan l’arquitectemuni-cipal va rebre l’encà-rrec de transformar elmas Miarnau, es vatrobar un edifici molt

deteriorat per dins, d’on haviendesaparegut cornises i elementsornamentals. “Estava tot destros-sat”, reconeix Gabriel Bosques,que també va adonar-se que elsespais reduïts de l’antiga vivendano s’ajustaven a les necessitatsdel centre de formació que hi vo-lia ubicar la Fundació URV. “Esva enderrocar l’interior i mante-nir les façanes”, explica. Rehabili-tacions d’aquest tipus han estatuna constant a Reus els últimsanys. Sense anarmés lluny, l’ajun-tament té previstos tres projectessimilars per aquest 2009, que do-naran una nova vida a tres masosamb història. Es convertiran enun centre cívic, la seu del Centrede Normalització Lingüística i lad’una associació de veïns.

“Sempre que ha estat possible,sobretot amb peces d’interès pa-trimonial, s’han intentat recupe-rar com a espai públic”, comentael regidor d’Urbanisme, JordiBergadà. Quan el propietari d’unmas ha volgut urbanitzar l’en-torn, ha hagut de cedir l’edifici al

consistori perquè el destini ausos públics. L’arquitectemunici-pal ha supervisat aquests projec-tes i valora haver pogut integraraquestes cases a la ciutat: “Ambel creixement de Reus, s’han in-corporat a la trama urbana”.L’arquitecte Anton Pàmies,

que s’ha encarregat algunsd’aquestes restauracions, destacaque als anys setanta es van tirar aterra moltes edificacions simi-lars. “Va ser fruit de la piqueta es-peculativa. Després, amb la de-mocràcia, es va inventariar el pa-trimoni”. L’ajuntament té un PlaEspecial de Protecció del Patri-moni Arquitectònic, en què al-guns masos hi estan inclosos.Pàmies situa lamajoria al segle

XIX i destaca que hi ha algun casaïllat de restauració a nivell parti-cular. “Són eclèctics”, diu JaumeMassó, director del Museu d’Ar-queologia, que explica que s’hiobserven trets noucentistes, mo-dernistes o neoclàssics. “N’hi had’arquitectes de renom, altresque no”, diu. Per Massó, s’hauria

L’Ajuntament de Reus ha recuperat o cedit pera ús públic una desena de masos històrics dela ciutat, alguns d'ells cases senyorials que tenenestils noucentistes, modernistes i neoclàssics

Ciutatde

Sostre interior del mas Iglesias

MASOS

MAS IGLESIAS. Centre de la Imatge]La data de construcció del'edifici se situa a partir de 1870,tot i que al llarg del temps s’hihan fet diverses intervencions,com substituir (anys cinquanta)el terrat inclinat i amb rajolesper un terrat a la catalana. Va serpropietat de diverses famílies, en-tre les quals hi ha la que li dónanom. Concebut com a residènciapermanent, tenia espais reser-vats al personal de servei i estàubicada en un terreny de 4,5 hec-tàrees on s’hi conserva una bassa

MAS PINTAT. Llar d’infants iCentre d’Atenció a la Infànciai les Famílies]Datat al segle XVIII, és una deles poques cases de camp d’a-questa època. Estava estructura-da en dos horts contigus. Al se-gle XIX, fou l’amagatall del ge-neral Joan Prim i a principis delXX, s’hi van trobar enterramentsde l’època romana. En la rehabili-tació es va recuperar el sostre decairats i l'exterior es va decoraramb un dibuix infantil d’un se-guit d’esferes

VICENÇ LLURBA

MAS VILANOVA.Centre deNorma-lització Lingüística i Associacióde Veïns del Mas Vilanova]És de propietat municipal i es-tava en desús. Les obres tenenun cost de 511.133 euros, que vana càrrec del Fons Estatal d’Inver-sió Local. Es mantindrà intactel’aspecte exterior i s’adaptarà l’in-terior, per exemple ambuna esca-la nova i un ascensor que comuni-ca les plantes. Durant un temps,es va adjudicar a la patronal CEP-TA perquè hi instal·lés la seu aReus

MAS DELS CANONGES. Centrecívic Llevant]És de la primera meitat del se-gle XIX. Fins fa vint anys forma-va part de la partida Vilà, una zo-na amb tres grans horts. Und’ells, el dels Canonges, era on hihavia l’edifici. Està mal conser-vat i les reformes costaran 1,94milions d’euros, finançades pelFons Estatal d’Inversió Local. Éspreveu mantenir la silueta del’edifici històric, però s’ampliaràl’espai ambuna construcció novaal lateral

Deuprojectes quedonen caràcter a la ciutat

REUS TRONA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CIUTADÀ

DIVENDRES, 19 JUNY 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 13

MAS CARANDELL. InstitutMunicipal de Formaciói Empresa (IMFE)]Construït entre finals del segleXIX i principis del XX primerera propietat de la família Bové idesprés de la família Carandell.L’ajuntament el va adquirir mésendavant i l’octubre de 1988 ungrup de joves a l’atur de la prime-ra escola taller municipal el varestaurar. Aquest projecte va serl’embrió de l’actual centre de for-mació de l’ajuntament, que com-pleix vint anys

MAS ABELLÓ. Centre cívicmunicipal]Era un mas amb poc valor ar-quitectònic que l’ajuntament varestaurar mantenint tan l’exte-rior compart de l’estructura inte-rior. Per donar resposta a les ne-cessitats de l’equipamentmunici-pal, es va construir una amplia-ció al costat de l’edifici històric

de parlar de “xalets”, donat el ti-pus de construcció, les famíliespropietàries i que en molts casoseren segones residències.Quan l’ajuntament decideix re-

cuperar un mas, es busca que si-gui el màxim compatible ambl’ús que se li vol donar. Cada pro-jecte és diferent. Al mas Vilanovaes respectarà la façana però s’hau-rà d’adaptar l’interior amb unanova escala; al mas dels Canon-ges s’haurà de construir un nouespai al lateral perquè l’actual ésinsuficient. Sobre el cost, l’arqui-

tecte municipal el fixa entre un10 i un 20 % més car que unaobra de nova construcció. “Lescondicions de treball són méscomplicades”, argumenta.Art que suma. Amb la balcona-

da del despatx oberta, la directo-ra del Centre de la Imatge MasIglesias treballa en calma. “És unplaer”, confessa Coia Domingo.L’estança ocupa un dels anticsdormitoris del mas, vistes al parcde més de quatre hectàrees i ac-cés a una de les dues llotges late-

rals, una terras-sa tancada ambarcs on s’hi vandescobrir unespintures muralsamb valor artís-

tic. “Els primers mesos hi va ha-ver un allau de visites”, manté.L’equipament es va inaugurar

fa quasi dos anys i mig desprésd’una rehabilitació a fons i estàdedicat a preservar i donar a co-nèixer el patrimoni fotogràfic i ci-nematogràfic de la ciutat. Sónmésdemilmetres quadrats de su-

perfície on, a banda d’exposicio-ns temporals, s’hi poden consul-tar més de 35.000 imatges o2.500 materials audiovisuals.La restauració del mas Igle-

sias, un immoble datat a la sego-nameitat del segle XIX, va ser fi-nalista el 2007 a la Biennal delCol·legi d’Arquitectes a Tarrago-

na. “Vam intentar respectar almàxim la tipologia del mas”, diul’autor del projecte, Anton Pà-mies, que reconeix que és un delscasos on s’han pogut salvar méselements originals. A l’entrada,unes columnes de mabre blancmarquen l’inici de l’escala, on esconserva unapart de la barana au-tèntica. La llum entra des del sos-tre per una claraboia amb vidresde colors.“Pots venir per l’edifici i desco-

brir el Centre de la Imatge, o al’inrevés”, explica la directora del’equipament, per qui la reaccióde la gent ha estat de “sorpresatotal i absoluta” en veure un “pa-trimoni amagat enmans de parti-culars”.c

MAS SABATER. Cedit a laFundació Esclerosi Múltiple,que el transforma en un hospitalde dia per tractar la malaltia]Casa senyorial de planta baixai dos pisos destinada a residènciad’estiu. Els últims propietarisvan ser la família Sabater, que esdedicava a la comercialitzaciód’olis i fruits secs. L’ajuntamentva cedir l’edifici a la Fundació Es-clerosiMúltiple que, en part grà-cies al donatius, va dotar part del’interior amb tot el necessari perla rehabilitació dels malalts

VICENÇ LLURBA

MAS DELS CANONJES

L'arquitecte municipalcalcula un cost un 10%o un 20% més car quesi es construís de nou

MAS MIARNAU. Cedit a laFundació URV, que hi ubica elcentre de Formació Permanent]Edifici de 1901 reinaugurat eljuny de 2005 després d’una ac-tuació que va permetre conser-var la façana però va obligar aconstruir de nou tot l’interior. Almateix temps, es va aprofitar perobrir els jardins del voltant comun parc públic. L’ajuntament,amb el suport dels Fons Feder dela Unió Europea, hi va invertirprop de 2 milions d’euros i des-prés el va cedir a la universitat

MAS JUROCA. Llar d’infantsmunicipal]El nom prové de la unió de di-verses finques veïnes: Juncosa–una família de pintors deReus–, Roca, Canals i Casas. Fauns anys, s’hi va fer una primeraactuació per a ubicar-hi un casalde la gent gran, però quan aquestequipament es va traslladar a uncentre cívic de nova construcció,es va adaptar l’espai per les neces-sitats d’una escola bressol S’haconservat la façana original ipart de l’estructura interior

El mas Vilanova conserva la façana, però tindrà nova escala

Façana del mas Pintat

VICENÇ LLURBA

RECONEIXEMENT

La restauració del masIglesias fou finalistaa la Biennal delCol·legi d'Arquitectes

VICENÇ LLURBA

Centenari. MasCarandell, propie-tat de famíliesbenestants, és aracentre de formaciómunicipal

DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 LAVANGUARDIA 5

E1 Ball de Diables de Reus és una de les atraccions més esperades a les festes de Misericòrdia

ArribaMisericòrdi@

ArribaMisericòrdi@

NIEPCE / ARXIU IMAC

A R T S E S C È N I Q U E S

Fide festamusical iundissabtededicat al circ

Reus culmina les festesdeMisericòrdia amb la guanyadapopularitat dels vídeosd'animacióque lespromocionen i ambels actesdel focmés revifats quemai

Reus culmina les festesdeMisericòrdia amb la guanyadapopularitat dels vídeosd'animacióque lespromocionen i ambels actesdel focmés revifats quemai

FESTES DE REUS P À G I N A 7

ESPECIAL

6 LAVANGUARDIA E S P E C I A L DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

JORDI BARÓReus

T u sí que vius tran-quil!”, li diu una ani-mació del gegantVitxet a una altradel Carrasclet en

un dels quatre espots promocio-nals de la festa major de Miseri-còrdia. I l’anima a divertir-seperquè és l’únic dels de Reusque no té parella. “Solter, senselligams, tu surt de festa i xalatant com puguis, ara que pots. Aisi jo fos jove!”, exclama.Els vídeos, molt breus i creats

inicialment per la televisió local,han trobat l’èxit a la xarxa. AlYouTube, els quatre sumen mésde 2.500 visites i són molts elsque els recomanen en blogs i alFacebook, començant pel ma-teix alcalde, que ja fa dies que vasuggerir l’enllaç definint-los de“magnífics”. “Han funcionatmolt. És un canal més ràpid”,confessa Jesús Llungueras, deJuandesafinado Produccions,que els ha creat per encàrrec del’Ajuntament.L’animació juga amb una do-

ble interpretació: la dels infantsque es fixen en els dibuixos i ladels adults que entenen els dià-legs. Com aquest entre elementsdel bestiari: “Estem preocupats,de veritat. No vol estudiar, novol treballar. Res!”, li diu la Mu-lassa al Bou. I la Víbria, de quiparlen, passa corrents i cridantesverada que ja arriba la festamajor. “Si com amínim li interes-sés el futbol, però és que niaixò!”, remata la Mulassa.La productora va optar per

aquest format més creatiu i havist com guanyava en repercus-

sió. “Els vídeos es mouen depressa quan hi ha interès”, man-té Llungueras. La regidora deCultura, Empar Pont, també se’nfelicita: “N’havíem penjat l’anypassat, però realment no estavenresultant com aquests”.Als espots, hi apareixen al-

guns membres del seguici i laMare de Déu, a qui acompanyenuns acords religiosos. Tots elspersonatges s’han creat a partirdel cartell, on hi estan dibuixats.“Donava molt de joc”, mantéuna de les autores de la imatgede les festes, Núria Arbonès, del’estudi gràfic Debonatinta, queha utilitzat un fons rosa fluores-cent per col·locar-hi a sobre totsels elements festius. “Volíem re-flectir l’esclat de la celebració, laparticipació de la gent. El color

NIEPCE/ARXIU IMACC

Seguici. La baixada del seguici al Santuari de Misericòrdia L'àguila. La tradicional figura sobresurt enmig del seguici

El foc,més encès

LES FESTES DE MISERICÒRDIA TRADICIÓ, MÚSICA I FOC SENSE FRONTERES

Endibuixosi a la xarxa

]L’oposició a la directivaeuropea que regula l’ús dematerial pirotècnic està do-nant aires de reivindicació ales celebracions amb foc deMisericòrdia. Si per SantPere el protagonisme és perla Tronada, ara el pren elBall de Diables, amb carreti-llades com la que aquesta nitencendrà la façana del san-tuari. El col·lectiu exigeix enun manifest, fet públic dissa-bte passat just abans de l’ini-ci del correfoc, que el Minis-teri d’Indústria accepti lesal·legacions presentades per

la Generalitat i les tingui encompte quan adapti la nor-mativa comunitària, que en-trarà en vigor al gener.“Ara no podem fer res

més”, manté el president del’Associació de Recerca i Di-fusió del Patrimoni Etnolò-gic Carrutxa, Ferran Sugran-yes, que és qui va llegir eltext. “Hi ha esperança queles al·legacions presentadesles acceptin”, manté l’etnò-leg Salvador Palomar, mem-bre de la mateixa entitat, “Alfinal hi haurà hagut una mo-bilització i una pressió social

per quedar com estàvem”,pronostica.Des de l’ajuntament, es

dóna ple suport a les tradicio-ns amb foc de la ciutat. “En-tenem que formen part delpatrimoni”, manté la regido-ra de Cultura, Empar Pont.El consistori va canviar elrecorregut del correfoc per-què transités per carrersmés amples i guanyés en es-pectacularitat i durant lesfestes ha programat duesexposicions relacionades alPalau Bofarull i a la bibliote-ca Xavier Amorós.

Les animacions promocionals de Misericòrdiacirculen amb èxit per internet i es converteixen

en una de les anècdotes de la festa major

DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 E S P E C I A L LAVANGUARDIA 7

també és per la feminitat de la ce-lebració”, afegeix. En la paraulaMisericòrdia, la lletra O és uncor, i això s’ha utilitzat en altresproductes, com xapes i tatuat-ges, que es poden comprar a laBotiga de la Festa. “És un delselements de promoció més im-portant”, manté Pont sobre elcartell i tot el que se’n deriva.El ressò de la campanya per

donar a conèixer la festa estàacompanyant una edició amb unpressupost retallat en un 10 percent per la crisi, però amb 115 ac-tes programats, una mica mésque l’any passat. “Hem sumat elsesforços de tots els departa-ments de l’ajuntament i de les en-titats perquè sigui també la sevafesta major. S’han implicat mol-tíssim”, manté la regidora. Al-

guns exemples: els espectaclesde teatre organitzats pel Centred’Arts Escèniques de Reus o laparticipació en actes del cap desetmana passat com la Trobadade gegants o l’Aplec Baix Campde sardanes. El gruix de les acti-vitats acabaran diumenge, tot ique n’hi ha de previstes fins el 4d’octubre. Un dels epicentresclars de la celebració continuasent el Santuari deMisericòrdia,però aquest any també ha presmés força el nucli antic. El con-cert de Whiskyn’s a la plaça delMercadal ha servit com a pre-text perquè ahir es concentrésen aquest punt i en places adja-cents una part de la revetlla, en-lloc del Parc Sant Jordi com finsara. “Retornem al cor de la ciu-tat”, manté la regidora.c

Agendaper a la recta final

NIEPCE/ARXIU IMAC

DIVENDRES 25

FESTIVITAT DE MISERICÒRDIAEl Santuari de Misericòrdiaés avui el centre religiós ifestiu de la celebració. Elcambril de la Mare de Déurestarà obert tot el dia pervenerar la imatge de la Ver-ge, i hi solen acudir milersde reusencs. Al matí, hi hauna missa a l’exterior a les11 i la baixada del seguicifestiu a la mateixa hora,amb una vintena d’ele-ments. A la tarda, fa el ma-teix el ball de diables, quepermet que s’hi sumin parti-culars amb vestit propi. ElBall Solemne Curt de l’Àgui-la de Reus, a partir de dosquarts de vuit a l’interiordel Santuari, s’ha convertitels darrers anys en un mo-ment singular de la festa. Elsegueix el Ball de Sant Mi-quel, que per primera vega-da actua en aquest punt delprograma i, per posar puntfinal, la carretillada del Ballde Diables, que il·lumina lafaçana del Santuari.

DISSABTE 26

El concert gratuït de Whis-kyn’s a dos quarts de dotze ala plaça del Mercadal seràl’actuació estrella de la jorna-da, però no l’única. A les 10,al Keyboard Jazz Lounge hiha previst un concert amb eltrio Terol, Mezquida & Cam-pos, i a la mateixa hora a laPalma una festa DJ ambmúsica per celebrar els 15anys del bar Sarri. Al marge,

una de les novetats d’en-guany és que l’ajuntamentha programat espectacles decirc, concentrats dissabte. ADevoris Causa, els directorsartístics del Trapezi JordiAspa i Bet Miralta porten aReus una actuació pluridisci-plinar de petit format. Seràa dos quarts de vuit a la pla-ça del Baluard. A les deu, alTeatre Bartrina, la compan-yia O Ultimo Momento pre-senta un espectacle acrobà-tic titulat Vertigem.

DIUMENGE 27

La pirotècnia Tomàs de Be-nicarló tancarà a les 10 de lanit el gruix dels actes deMisericòrdia amb el castellde focs artificials, que dispa-rarà al Parc de la Festa. A latarda, a la plaça del Merca-dal hi haurà la Festa MajorSolidària, que organitza l’As-sociació Senegalesa de Llui-ta contra la pobresa encol·laboració amb l’ajunta-ment. També s’ofereix unanova ocasió al públic pertornar a veure els dos espec-tacles de circ programatsdissabte. Dels actes poste-riors a diumenge, en desta-ca la Diada Castellera delMercadal, prevista pel dissa-bte 3 d’octubre. És la nove-na edició d’aquesta cita bi-anual. A banda dels Xiquetsde Reus, hi participaran laColla Vella dels Xiquets deValls, la Colla Joves delsXiquets de Valls, els Caste-llers de Vilafranca i els Mi-nyons de Terrassa.

ESPOTS D’ÈXIT

“Han funcionatmolt”, diu laproductoraque els ha creat

E L M É S D E S T A C A T

Un moment del correfoc del l'any passat

L ’EFECTE DE LA CRISI

El pressupost s’haretallat un 10 percent, però s’hanprogramat 115 actes

NIEPCE/ARXIU IMAC

8 LAVANGUARDIA E S P E C I A L DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

JORDI BARÓReus

W hiskyn’s ha re-presentat justla meitat de lameva vida!”,exclama el lí-

der Joan Masdéu, l’únic que haviscut sencers els 17 anys de tra-jectòria del grup. “Vam comen-çar d’adolescents i hem pedalatmolt”, s’enorgulleix. Quan enca-ra ressona l’èxit de l’últim disc,Reus-París-Londres, i de la can-çó que porta el nom de la capi-tal del Baix Camp, la bandas’acomiada indefinidament delsescenaris.Una dissolució amistosa

anunciada al març per la volun-tat dels músics d’emprendrenous projectes per separat.Whiskyn’s diu adéu amb una da-rrera gira de concerts durant

els mesos d’estiu, que acaba de-mà a Reus. L’actuació, la mésdestacada de les festes de Mise-ricòrdia, repassarà els temesmés representatius i inclourà laparticipació de nou músics, lamajoria antics components deles bandes més populars delrock en català, molts d’ells araamb carrera en solitari.Lluis Gavaldà i Joan Reig,

dels Pets; l’exguitarrista i com-positor de Sopa de Cabra JosepThió; el cantant de Brams, Ti-tot; Jofre Bardagí i Àlex Re-xach, antics membres deGlaucs; o artistes com MiquelAbras, Cris Juanico i Cesc Solé,aquest últim un dels fundadorsde Whiskyn’s, pujaran a l’esce-nari de la plaça del Mercadal,on el grup hi tocarà per primeravegada. “Hem volgut convidaruns quants amics”, explicaMas-déu, cantant, guitarrista i autor

de la majoria de les cançons.“Tincmoltes ganes de tocar per-què l’espelma s’apaga”, afegeixel bateria Gerard Roca, que for-ma part de la banda des de l’any2000. El comiat del públic veprecedit del reconeixement del’Ajuntament de Reus, que lasetmana passada va lliurar unamenció honorífica munici-pal al grup, i en especial alseu líder.El guardó reconeix la

trajectòria, la consolida-ció com una de les bandesde l’escena poprock cata-lana i, en especial, el fetd’haver dedicat l’últimdisc a la ciutat i la reper-cussió de la cançó Reus.“Hem portat el nom mésenllà”, al·lega Masdéu,per qui la distinció és “afa-lagadora” com a músic itambé com a reusenc.Whiskyn’s acumula

mig miler de concerts ivuit discos, des que l’any1994 va enregistrar Whis-kyn’s Cullons, batejat ambl’antic nom del grup.“Érem molt jovenets. Totera il·lusió i ganes de des-cobrir”, explica Cesc So-lé, veus i guitarra enaquest treball i un delsfundadors de la banda.“El mèrit és la persistència.

L’ànima és en Joan Masdéu i,menys al principi que hi haviamés sensació de banda, els quehem anat entrant i sortint hemgirat al seu voltant”, afegeix. El

grup ha assolit l’èxit malgrat noformar part de la primera gene-ració del rock en català. “La si-tuació era més adversa, no esta-va tant al punt de caramel. Haestat difícil fer-nos un lloc. Som

conscients del que ens ha cos-tat”, reflexiona Masdéu, que esfelicita: “Avui en dia, anar coenta foc lent una proposta i expli-car el discurs és un privilegi”.“En la trajectòria hi ha hagut al-ts i baixos, però el grup sempreha estat allà”, apunta el bateria.Que Joan Masdéu hagi pre-

sentat un projecte en soli-tari en l’última etapa deWhiskyn’s, ha fet quemolta gent cregui queaquesta és la seva propos-ta de futur. “Ho vaig fersense pretensió i ha tin-gut més transcendènciade la que pensava!”, ex-clama en relació ambMi-niatures, on repassa te-mes del grup i també ver-sions dels artistes quemés l’han influït, acom-panyat únicament d’unaguitarra acústica. “Ara to-ca tenir un grapat de bo-nes cançons i fer un discamb una banda”, explica.El que sí que vol és

aprofitar l’experiènciaper poder oferir aquestfutur treball també en pe-tit format. Pel bateria Ge-rard Roca, quan passi elconcert de demà tambécomença una nova etapa.De moment se centrarà a

impartir classes, perquè l’altregrup on tocava, Espaldamaceta,explica que s’ha desfet i no técap altre projecte musical a lavista. “Deixar de tocar, segurque no”, diu ben clar.c

MÚSICA GLOBAL

Whyskin’s al complet

El grup Whiskyn’s en una de les seves darreres actuacionsNIEPCE, ARXIU IMAC

L’horadeWhiskyn’s

“Avui en dia, anarcoent a foc lent unaproposta és unprivilegi”, es felicita ellíder, Joan Masdéu

LA FESTES DE MISERICÒRDIA L 'ADÉU D 'UN GRUP CARISMÀTIC

El grup tanca la gira de comiatper Misericòrdia amb un concertamb nou artistes convidats

DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 E S P E C I A L LAVANGUARDIA 9

JORDI BARÓReus

E n posició!”, se sent aquarts de nou delvespre en una pistade bàsquet de Reusamb poca llum i sota

un cel inestable. En uns minuts,l’acordió que en l’assaig substi-tueix la cobla de ministrers mar-ca l’inici de la representació delBall de Sant Miquel. Hi partici-pen una vintena d’actors volunta-ris del col·lectiu de diables deReus i són les últimes oportuni-tats de perfeccionar l’actuaciódesprés de quatre setmanes d’as-sajos. “Veniu, forces de l’infern;veniu, fúries infernals”, hauriade començar proclamant Lluci-fer segons el guió, però no ha po-gut venir i s’ha donat l’ordre desaltar el paper dels personatgesque no hi són. “Llucifer, no t’em-boliquis”, contesta ara sí la Dia-blessa, que en la realitat resultaser un home. “Si el teu poder fostan gran (...) voldria veure els tra-bucaires aquí al davant, mentrela figa em van llepant”, continua.

El llenguatge irreverent dominal’obra. “Menys pelar-li la fava”,cridarà per exemple el mateixpersonatgemés endavant. “Mari-cons imalparits, fills de puta”, in-sultarà un altre.Llucifer i la Diablessa encar-

nen el bé; SantMiquel i l’àngel, elmal, i en aquest ball parlat s’esce-nifica la lluita entre uns i altres.Documentat a finals del segleXIX, s’interpreta des de fa untemps per Misericòrdia i aquestany es representa en dues ocasio-ns. El text és de 1981 i s’hi interca-len versots satírics que canviencada any perquè es refereixen afets d’actualitat. Els reciten elsdiables, com el que en l’assaig es-tà almig de la pista i, sense el ves-

tit amb les banyes, critica la incor-poració d’un nou grup al seguicifestiu: “Cremomés que els trabu-caires, que no fanmés que soroll,i només espanten les jaies, que esmiren la processó”. En un altremoment, un altre dimoni es refe-reix a una possible retallada del’estatut pel Tribunal Constitu-cional: “Catalans, prepareu-vosper a unes grans rebaixes, queaviat tindrem aquí, i que ens do-naran pel cul sense haver-nos debaixar les calces”.Altres fragments s’acarnissen

amb l’ajuntament pel projecte ur-banístic de la Sedera i per haverdesallotjat vuitmembres deMau-

lets d’un ple municipal on s’himanifestaven en contra, es des-marquen de la política exteriordels Estats Units o s’oposen a lanormativa de la Unió Europeaque creuen que posarà en risc al-gunes tradicions de foc. “Visca elfoc, visca la festa! (...) I si no po-dem cremar a la plaça, ho faremdes de la presó”, es reivindica.La pluja comença a caure i obli-

ga a traslladar l’assaig al local delBall de Diables. “L’escenari estàallí”, assenyala simbòlicamentcap a un extremqui coordina l’as-saig mentre compta passos permesurar l’espai. Un diable fa elseu parlament i surt disparat

mentre despenja el mòbil queguardava a la butxaca. A alguns,més joves, els esperen els pares.Avança la representació, amb elmal acompanyat pels tabals i elbé per l’acordió, i els diables aca-ben ballant i simulant amb la bo-ca el so d’una carretilla. El textde l’obra adverteix: “Ciutadans iciutadanes, no foteumassa el cap-sigrany, si l’any que ve no us vo-leu veure, ben retratats aquídalt”. I un crit de salut i Repúbli-ca marca el final. Després de laprimera representació dissabtepassat amb el vestuari i els actorsal complet, avui torna a estar pro-gramat.c

Un moment del ball de Sant Miquel dels Diables de ReusVICENÇ LLURBA / ARXIU

Versots endiablatsL'Estatut, la presènciade trabucaires alseguici, o el projectede la Sedera, entreels versots d'enguany

La representaciópermet utilitzar unllenguatge procaç,irreverent i carregatde paraulotes

Sàtira i voluntarisme en un assaig del Ball de Sant Miquel de Reus

LES FESTES DE MISERICÒRDIA LLETRA, QUE AMB FOC ENTRA

8 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 13 FEBRER 2009

JORDI BARÓTarragona

Q uan fa uns anys un ai-guat va caure sobre lateulada en obres del'església de Sant Jau-me d'Ulldemolins, es

vanmalmetre en pocsminuts elstreballs de restauració del'orgue que havien costat moltsmesos. Dels efectes de la tempes-ta no se'n va fer càrrec ningú, iaixò va obligar a començar de ze-ro les tasques, que finalmenthan durat 15 anys. Des de l'estiu,en aquest municipi del Priorathi ha un orgue que reprodueixexactament l'original del segleXVII. “És un dels més antics deCatalunya. Havia funcionat finsl'any 1936, però amb la GuerraCivil la part musical va quedardestrossada i només se'n va con-servar elmoble de fusta desmun-tat”, explica el capellà del'església, Joan Roig. El mossènva aprofitar que coneixia un or-guener i ebenista flamenc que es-tiuejava a Torroja del Prioratper encarregar-li la restauració.“Hi ha treballat a Bèlgica i micaen mica ha anat portant les pe-ces cap aquí”, explica. Tenir elsdocuments originals del'instrument ha facilitat la feina.Que l'orgue d'Ulldemolins pa-

tís desperfectes amb la guerra noés casualitat. Amb la cremad'esglésies, el 85 per centd'aquests instruments van des-aparèixer o quedar malmesos aCatalunya. Altres es van salvar, avegades amb solucions imaginati-ves com a Torroja del Priorat onl'orgue, enlloc de tocar-se a mis-sa, s'utilitzava per acompanyar elball. “La tendència que hi ha a re-

cuperar-los és en part una respos-ta a la destrucció d'aquest patri-moni”, explica Hèctor París, pre-sident de l'Associació Catalanade l'Orgue. L'entitat, amb 275 as-sociats, promou censar els or-gues existents i mantenir-los enbon estat. “Si viatges arreud'Europa, és un instrument comqualsevol altre”, afegeix.Tant restaurar com construir

unorguenoués sempre unprocésartesanal.Noéspossible la fabrica-ció en sèrie perquè cada instru-ment s'had'adaptar a lesdimensio-ns d'un lloc diferent i això disparael preu. Una empresa holandesatreballa en el projecte del nou or-gue per la Catedral de Tarragona.Preveuen 23.000 hores de feina ila factura, que pagaranl'administració i l'Arquebisbat, es-tarà al voltant del milió d'euros.En aquest cas, s'ha optat per un denovaconstrucció. L'actual, unado-nació d'un financer nord-americàals anys20, nocomplia amb laqua-litat desitjada i tampoc s'ha volgutrecuperar l'original del segle XVIperquè no hi havia ni documentsni música d'aquella època. El quesí que es conserva del Renaixe-ment és el moble de fusta del'instrument, una obrad'art espec-tacular de 23metres d'alçada i queestà pendent de ser restaurada.“Tindrem un orgue nou, amb

un so de gran qualitat”, diu satis-fet Jordi Vergés, organista de laCatedral, que preveu que es pu-gui estrenar elNadal de 2010. Aras'està acabant de desmuntarl'antic, després es prendran lesmesures exactes pel nou, es cons-truirà a Holanda, es desmuntarà itraslladarà a Tarragona i escol·locarà a la Catedral. “Tin-drem l'opció de difondre músicadesconeguda i ensenyar la rique-sa del nostre llegat. Donarà un jocnou a la ciutat”, diu Vergés.Mentrestant, el Monestir de

Poblet planeja canviar l'orgue ac-tual per un de més qualitat, peròes troba en una fase més inicialque el deTarragona, donat que es-tà pendent de l'aprovació del pro-jecte queha de fer laDirecció Ge-neral dePatrimoni de laGenerali-tat. “La substitució és necessària,perquèno està en bones condicio-ns i a més aquí l'instrument es fa

servir molt, cinc o sis vegades aldia”, reclama l'organista del mo-nestir Josep Antoni Peramos.La majoria dels orgues estan

ubicats en esglésies i són aques-

tes i l'administració les principalsimpulsores de la recuperació.Malgrat això, en alguns casosneixen moviments més amplis.L'Associació d'Amics de l'Orguedel Vendrell treballa des de fatemps per involucrar al municipi

en la restauració de l'instrument iper difondre el seu valor. L'orgueque hi ha a l'església de Sant Sal-vador és del segle XVIII, l'últimque queda de l'orguener suísinstal·lat a Valls Ludwing Sche-rrer. Tant Pau Casals com el seupare el tocaven. “Carles Casals vaguanyar la plaça d'organista i vavenir de Barcelona al Vendrellamb la família. Expliquen que lideia al seu fill: ‘Quan arribis al pe-dal, podràs tocar l'orgue’”, relataXavier Mercadé, president de lacomissió per la restauració del'orgue del Vendrell.Malgrat la seva importància,

l'instrumentno està enbones con-dicions: s'escapa aire dels tubs i lafusta està corcada, a més del'envelliment pel pas dels anys.Per això s'ha decidit encarregaruna restauració integral al taller

que els germans francesosDesmo-ttes tenen a Conca. “Al llarg delsanys s'han fetmoltes intervencio-ns sobre l'orgue, però tot i les mi-llores introduïdes, podrem tenirun orgue molt semblant al del se-gle XVIII”, creu Jonatan Garcia,organista del Vendrell. Un delsqui va recolzar l'orgue va ser elmateix Pau Casals, qui va impul-sar i pagar lesmillores realitzadesel 1929. Després amb la guerra,l'església va patirmolts desperfec-tes, però en canvi l'orgue va que-dar gairebé intacte. Per Mercadé,la raó no se sap del cert però re-marca que “Pau Casals tenia unprestigi” i que “l'ombra del músichi va ser present”. L'instrumentes va salvar del mal de la majoriaperò li ha calgut també una posa-da a punt que s'espera pugui seruna realitat d'aquí a dos anys.c

L'orgue de l'església del Vendrell va ser tocat pel mestre Pau Casals i també pel seu pareVICENÇ LLURBA

Orgues ambBASTIDA

PATRIMONI HISTÒRIC LA RECUPERACIÓ D 'UNS INSTRUMENTS IMPONENTS

L'orgue de l'esglésiade Sant Salvador delVendrell del XVIII ésl'últim de l'orguenersuís Ludwing Scherrer

Ulldemolins harestaurat el seuorgue. I altresllocs han fet elmateix per referel seu patrimoniartístic

8 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 FEBRER 2011

JORDI BARÓTarragona

Un any sense PereAnguera i Reuscontinua treba-llant en l’homenat-ge que li faci justí-

cia. “Res de pim-pam, s’ha volgutfer amb cara i ulls”, sosté la regi-dora de cultura, Empar Pont. LaURVhamuntat un congrés inter-nacional a l’altura del brillant his-toriador, que reunirà a l’abril laflor i nata dels catedràtics d’histò-ria de les universitats catalanes,espanyoles i alguna d’estrangera.La sessió inaugural anirà a càrrecde l’escriptor tarragoní MagíSunyer.“Tothom de primera línia; col-

legues i amics que han quadratl’agenda per venir”, defensaXavier Filella, membre del comi-tè organitzador. Des de l’inici,

intel·lectuals de la talla de JosepFontana o Borja de Riquer hancol·laborat amb la iniciativa i tam-bé s’hi han sumat institucionscom el Centre de Lectura, l’Ajun-tament de Reus i la Diputació deTarragona.“La resposta ha estat molt bo-

na”, es felicita la vídua, MercèCostafreda, de qui va ser la idea

d’aquest acte únic i de caire méscientífic. “I en quedarà un llibre,cosa que li hagués agradat”, afe-geix satisfeta.En paral·lel a la preparació del

congrés, aquests dies s’inventari-en, cataloguen i encapsen elsprop de 15.000 volums que PereAnguera va atresorar en la sevabiblioteca personal. “El llegat és

importantíssim.Hi hamoltes bio-grafies, obres d’història dels se-gles XIX i XX i de temàtica local,no només de Reus”, explica l’exregidor Xavier Filella. La víduaha cedit el fons a l’Ajuntament,que el situarà en un altell de lasegona biblioteca pública que es-tà construint. A més l’equipa-ment portarà el nomde l’historia-dor, tal com se li va comunicar envida. “Els llibres seran visibles enun espai reservat”, celebra la titu-lar de cultura, Empar Pont.“Vaig pensar que la seva biblio-

teca i la meva podrien estar moltbé en una sala i vaig tenir moltbona acollida de l’Ajuntament. Elmaterial és molt ampli i podràser consultat”, explica MercèCostafreda. “Amb els llibres quetenia a casa es coneixen els seusinteressos professionals”, afe-geix.Mentrestant, la responsablede posar ordre al llegat és la histo-riadora reusenca Carme Puyol.“S’ho guardava tot i no només hadeixat els llibres, també moltesnotes que segur que en el futurdonaran peu a altres iniciatives”,suggereix Xavier Filella.c

Volums aproximats delllegat de Pere Anguera,cedits a l’Ajuntament. Sen’està fent la catalogació ies podrà consultar a la novabiblioteca pública de Reus.L’equipament portarà elnom de l’historiador, mortfa poc més d'un any.

Comunicacions que espresentaran al CongrésInternacional Pere Anguera,que es farà del 13 al 15d’abril al Centre de Lecturade Reus i a la URV. Portaper títol Identitat, símbolsi mites de lacontemporaneïtat aCatalunya i a Espanya.

La historiadora Carme Puyol, a l'arxiu-biblioteca personal de Pere Anguera, de la catalogació del qual s'està ocupant

Entrevistats al documentalque s’està preparant sobrePere Anguera. Elcoprodueix Acid Factory ihi donen suport diferentsinstitucions. Se’n farà unapresentació l’últim dia delcongrés internacionaldedicat a l’historiador.

VICENÇ LLURBA

Unhomenatged'altura

15.000

70

CULTURA

El congrés reuniràcatedràtics d’històriade les universitatscatalanes, espanyolesi alguna d’estrangera

Unretrat polièdric

30

]Com a reusenc, com a his-toriador o en la seva condi-ció de lletraferit. Un docu-mental acostarà les diferentsfacetes de Pere Anguera(Reus, 1953-2010) a través deles opinions d’una trentenad’entrevistats amb qui hi vatenir relació, com amics, pro-

fessors o alumnes. En sónmostra l’ex vice-presidentdel govern de la GeneralitatJosep Lluís Carod-Rovira,l’arxiver Ezequiel Gort, l’ar-tista Salvador Juanpere o elshistoriadors Borja de Riqueri Montserrat Duch. “Vol serel recull definitiu de tota la

trajectòria de Pere Angue-ra”, apunta David Fernándezd’Acid Factory, que coprodu-eix el documental amb CanalReus Televisió i Reusdigital.L’audiovisual durarà a l'en-torn d’una hora i el guió va acàrrec de la periodista Natà-lia Borbonès.

XIFRES

Reus recorda l’historiador Pere Anguera amb un congrésinternacional, un documental i la catalogació del seu llegat

8 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 20 FEBRER 2009

JORDI BARÓTarragona

L a Patum de Berga haexercit de símbol delconjunt, però ni moltmenys ha estatl'única celebració

amb foc que s'ha sentit amenaça-da per les noves condicions apro-vades per la Unió Europea.Arreu del territori, s'han aixecatgairebé tantes veus en contracom entitats de diables i bestiariexisteixen. El redactat actual fasaltar espurnes però encara que-

den algunsmesos perquè es resol-gui el dubte de si algunes tradicio-ns es veuran obligades a canviar.

Encara es pot modificar el text?La directiva sobre la posada almercat d'articles pirotècnics estàaprovada des del 23 de maig de2007 però a Espanya el seu com-pliment està ajornat legalmentfins el 4 de gener de 2010. Abansque arribi aquesta data, el governespanyol ha d'haver redactatl'aplicació de la normativa al'estat. L'executiu haurà d'apro-var un reial decret i s'ha compro-

mès que en aquest text es preser-varà la cultura mediterrània delfoc.

Totes les tradicions amb foc se'nveuen afectades?Principalment són els balls dediables i el bestiari i, en canvi, hi

ha altres celebracions que en que-den excloses. Segons constata elgestor cultural Jordi Bertran enuna ponència recent encarrega-da per l'Associació Catalana deMunicipis i Comarques, la novanormativa no va dirigida ni alsbous embolats, ni als grups

d'armes com els balls de Serra-llonga, ni als trabucaires o elsmo-ros i cristians. Tampoc regula niles fogueres, com les de SantJoan o carnaval, ni les falles o tor-xes, com les que es fan en algunsmunicipis la nit de Reis. “Aques-ta és una de les errades que s'està

propagant des de diferents mit-jans de comunicació i col·lectiusassociatius, ja que es confonenles festes amb pirotècnia i les fes-tes amb foc no pirotècnic”, cons-tata Bertran.

Dos grans esculls: els menors i ladistància de seguretat.La normativa eleva de 8 a 12 anysl'edatmínimaperutilitzar els arti-cles pirotècnics més comuns enels grups de menors de diables ibèsties. “Aquest fet té una afecta-ció clara sobre els grups de foc pi-rotècnics infantils, integratsmajo-ritàriament per nenes i nensd'edats inferiors. També sobre

l'ús que es fa d'aquests productesla nit de Sant Joan per part de lacanalla”, recull Bertran. Pel que faa les distàncies, la directiva fixaqueel públic s'hade situar a 15me-tresper almaterial que solen utili-tzar els grups de diables adults.“Això deriva en una problemàticaevident cap als grups de foc, tantper als que mantenen els recorre-guts en els nuclis antics, com enels que realitzen correfocs en quèés inherent que els participantsballin sota les espurnes”, anota.

Quins arguments s'esgrimeixencontra la directiva?La tradició i la necessitat de do-nar-hi continuïtat han estat enbo-ca de molts col·lectius. “Els dia-bles existeixen des de fa segles, laPatum és més que centenària. Nosón festes que tinguin quatredies”, reivindica l'etnòleg Salva-dor Palomar. “Tenen valor histò-ric, però també depresent. La fes-ta serveix perquè una comunitatlocal es cohesioni. Els valors cul-turals actuen com a dinamitza-dors”, afegeix. Palomar, que ésmembre de l'associació de recer-ca i difusió del patrimoni etnolò-gic Carrutxa, també defensa lapresència del foc en les colles in-fantils. “Sempre s'han vist comun entorn d'aprenentatge i hi hahagut una autoregulació. No espot pensar que els nens agafarancoets i els tiraran sols”, explica.PerBertran, el redactat de la di-

rectiva “obre una escletxa per lavia de la formació” quan diu queels estats membres podran reduirl'edat dels qui manipulen mate-rial pirotècnic si segueixen unsensenyaments. I l'escull de la dis-tància mínima? Bertran fa notarla proposta d'un grup de treballde professionals pirotècnics re-units aquest mes aMilà. Apuntenla solució d'equiparar la categoriadelmaterial que fan servir els dia-bles a la mateixa del teatre i elsefectes especials, on no hi ha unadistància mínima obligatòria.c

Diables infantils durant les festes de Sant Pere de Reus

Segursdel risc

XAVI JURIO / ARXIU

Encesos contraEuropa

L ' E M O C I Ó D E L D R A C P E T I T

]El drac petit de Reus varobar una part del protago-nisme a la Patum quan fadues setmanes unes 10.000persones van omplir Bergaen senyal de protesta per lanova directiva europea. Labèstia va ser la primera aencendre's i els nens que laporten van voler demostrarque és segur. “Va ser emocio-nant”, comenta Jordi Torren-te, president del Ball de Dia-bles de Reus. “Si s'aplica ladirectiva com està, la nostrafunció serà nul·la i el drac iels diables infantils no po-dran sortir al carrer perl'edat”, es queixa. La colla vaactuar una cinquantena devegades l'any passat i no vatenir cap accident rellevant.“Procurem fer la feina benfeta i anar amb compte jaque juguem amb foc. Tenimformació, tot i que no és re-glada”, opina.

De les 62 colles de diablesque hi ha a la demarcació, lade l'Arboç representa undels correfocs més espectacu-lars. És durant la Festa Ma-jor i acaba en una plaça peti-ta on es llencen petards sen-se parar durant molta esto-na. Els 15 metres de distàn-cia amb el foc serien invia-

bles. “Fa més de 100 anysque es fa al mateix lloc i araper una directiva t'ho podentirar per terra”, comenta elsecretari Josep Maria Jané.“Mai hi ha cap accident i

el foc que es llança es molt.Els primers que volem segu-retat som les colles”, senten-cia en Jordi.

ALGUNES TRADICIONS AMB FOC, A LA CORDA FLUIXA LES CLAUS DE LA NOVA NORMATIVA

Diables infantils durant les festes de Sant Pere de ReusXAVI JURIO / ARXIU

Els balls de diablesi el bestiari es veuenafectats, però noels trabucaries ni elsmoros i cristians

La directiva europeapretén limitar l'ús dematerial pirotècnici no les festes quese celebren amb foc

Colles de diables i bestiari de foc de tot Catalunya s'alcen contra la directiva europeaque regula l'ús de material pirotècnic i pot modificar tradicions populars

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIJOUS, 21 ABRIL 2011

A l’hongaresa

Referent de l’activismecultural

Encatalà i a internet El templedels autors ebrencs]A la localitat de Valldereou-res, a la comarca aragonesadel Matarranya, es troba lallibreria Serret, un establi-ment capitanejat per OctaviSerret, premi Nacional de Cul-tura 2009, i que s’ha convertiten un lloc de visita obligada almunicipi. Quan el seu pare liva preguntar què volia ser degran, ell va respondre: “Vulltenir una llibreria”. I amb 15anys va començar la sevaaventura amb les lletres, finsfer-se un bon lloc en aquestmón. Fa una dècada, a partirde la seva participació a laFira del Llibre ebrenc, va co-mençar a interessar-se per laliteratura d’aquest territori i,ara, el seu establiment disposad’una àmplia col·lecció de lli-

bres sobre la llengua, la histò-ria, les tradicions i els cos-tums de les Terres de l’Ebre idel Matarranya. Va ser undels primers a vendre llibres através d’internet, fa 17 anys.El prestigiós premi que posse-eix, a part de ser “un orgull”,ha fet que molta gent vagiexpressament a conèixer lallibreria i a Serret. Per SantJordi té preparada una degrossa. “Obrim una nova lli-breria virtual molt potent de-dicada al territori i al llibre encatalà”, assegura. Destaca quefarà una promoció “bestial”d’aquesta iniciativa on acaba-ran havent-hi fins a 100.000llibres que es podran comprara www.serretllibres.com.

J. GIRIBETS

]L’any 1968 Tarragona queda-va molt lluny d’aquell maigrevolucionari a París. Els po-ders franquistes exercien unferri control polític, econòmici social de la ciutat i manteni-en la cultura en un profundestat de letargia. La llibreriade la Rambla, nascuda aquelldesembre, va ser un veritablerevulsiu en el pla cultural. Elseu activisme a favor de la

promoció del català i la conne-xió de Tarragona amb els cor-rents de pensament de l’èpo-ca, aviat la van situar com aun referent de llibertat. I tam-bé, malauradament, sota latisora de la censura. Més dequaranta anys després, l’em-blemàtica llibreria continuasent un far de cultura aTarragona. Ramon Marrugat,que va liderar el negoci, ha

cedit el testimoni al seu fillRamon, de 38 anys, que s’hacriat en aquest ambient imanté viu l’esperit inconfor-mista. “Aquest no és un es-pai només per vendre llibres,sinó per fer cultura. I aTarragona continua havent-hi moltes mancances enaquest sentit, començant peruna bona programació deteatre, música i cinema, nonomés de productes comer-cials”, assegura el Ramon.Entre llibres comercials i notant, la llibreria de la Ramblaté més de 40.000 referènciesdisponibles. El seu catàleg ésun dels més extensos de lademarcació.

O. MARGALEF

]Què fa un llibre sobre l’aerò-drom de la Sènia a Singapur?La resposta la té la llibreria La2 de Viladrich de Tortosa, unestabliment amb 250 anys d’his-tòria especialitzat en autors ien temàtica de les Terres del’Ebre, “tot i que també to-quem tots els llibres genèrics”,aclareix la llibretera, Rosa Cu-beles. Gràcies a la seva dedica-ció a recollir totes les publica-cions que treuen els escriptorslocals, aquesta llibreria s’haconvertit en tot un referent deles lletres ebrenques. Per aixòtenen clients d’Anglaterra,Toledo o Singapur, on recent-ment va anar a parar el llibrede l’aeròdrom. “Aquests elsvenem per internet, és clar!”,diu Cubeles. Es poden trobar

temàtiques ben diverses,relacionades amb la història, laflora i la fauna del territori,novel·les i contes, concentratsen un aparador i en una de lesparets; petites joies de temesmolt concrets que difícilmentes poden trobar en llibreriesconvencionals. “Vaig començara treballar a la llibreriaViladrich quan tenia 14 anys”,recorda la llibretera, i d’això jaen fa més de 30. És un establi-ment familiar, però malgratque ella no forma part de lafamília “és com si ho fos, per-què porto tota la vida aquí”. Facinc anys la llibreria va tancari els treballadors van decidirque no es podia deixar perdre ila van reobrir en un altre local.

J.GIRIBETS

]Una petita història de la de-pendència en les relacions hu-manes. És com defineix el pro-pietari de Galatea Llibres laseva recomanació per aquestSant Jordi, la novel·la Alondra,de l’escriptor hongarès d’inicisdel segle passat Dezsó Koszto-lány. “Una obra amable, senzi-lla i íntima. Una delícia”, se-gueix Joan Peñas sobre aques-ta història d’un matrimonid’edat avançada que redesco-breix el plaer d’estar junts,

quan una filla soltera marxade casa a contracor per visitarun familiar. “La noia viu ambl’excusa d’entregar la vida alspares, mentre ells necessitenque els deixin sols”, afegeix elllibreter, que va obrir l’establi-ment el desembre de 1987. Desd’aquesta data ha canviat tresvegades d’ubicació, però sem-pre al carrer Jesús. “És on hiva haver una llibreria-imprem-ta modernista a comença-ments del segle XX”, explica.

El 2002, Galatea llibres va inau-gurar una nova botiga a Cam-brils “Hem anat augmentantl’oferta i els volums. Som unallibreria de servei”, comentaPeñas. Fa més de vint anys vaabanderar una reivindicaciódel sector perquè les coman-des arribessin més ràpid. “Ladistribució no era tan àgil i enel seu moment vam posar al’abast de les llibreries un siste-ma informàtic pioner”, apunta.

J. BARÓ

LLIBRERIA DE LA RAMBLA c Tarragona c Ramon Marrugatc Recomació: Els castellans, de Jordi Puntí

Aparadorsdecultura

GALATEA LLIBRES c Reus i Cambrils c Joan Peñas c Recomanació: Alondra , Dezsó Kosztolányi.

LLIBRERIA SERRET c Vallderoures c Octavi Serretc Recomanació: Un riu de crims, compilació de Jordi Pijoan

LLIBRERIA LA 2 DE VILADRICH c Tortosa c Rosa Cubeles.c Biografia de Manuel Pérez Bonfill, de Xavier Garcia i Pujades

UN PONT PER SANT JORDI ELS PRINCIPALS LL IBRETERS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I LES SEVES RECOMANACIONS

Un tomb per algunes de les llibreries de referènciade les comarques de Tarragona pren el pols i

escalfa motors de cara a la festa del Dia del Llibre

DIJOUS, 21 ABRIL 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

Llibreria, impremta i editorial Estirphistòrica de llibreters]La llibreria Requesens ésara mateix la més antiga deMontblanc. Està al centre dela capital de la Conca de Bar-berà des del 1914 i el seu lle-gat s’ha anat transmetent degeneració en generació. Ara javan per la tercera. Una de lesseves característiques “és quesempre hem apostat per lalectura en català”, explica lallibretera, Emi Rodríguez. Iquan diu sempre, vol dir sem-pre, ja que recorda que “enl’època de la repressió fran-quista aquí es venien llibresde sota mà en català”. Fatemps, la Requesens tambéera una impremta, però es vaquedar petita i ara només faservei de llibreria, ja que lapart d’impremta es va traslla-

dar a un altre local. Però a lapart de baix encara conservamàquines antigues i llibres defa molts anys. A la Emi li preo-cupen els hàbits de lectura dela gent jove: “Llegeixen moltpoc i arribarà un moment queun grup d’edat determinat nollegirà gens”. A part d’impri-mir i vendre llibres, tambéediten publicacions locals.Tot i així, assegura que hi hapoc moviment en aquest sen-tit. “Tenim un poble molt ma-co, però gairebé no hi ha pu-blicacions”. El fet que SantJordi caigui en plena SetmanaSanta creu que serà profitós“perquè vindrà molta gent apassar uns dies aquí” i això estraduirà en bones vendes.

J. GIRIBETS

]“Fa pensar en el present”,comenta Montsant Fonts, dela llibreria Gaudí de Reus,sobre la novel·la Les veus delPamano, que recomana peraquest Sant Jordi. Publicadael 2004 i escrita per JaumeCabré, l’obra relata una histò-ria de postguerra en un pobledel Pirineu català i va gua-nyar popularitat fa dos anysamb l’adaptació televisiva.“Reflecteix aquella època icom hem arribat fins aquí”,

diu la llibretera, per qui estracta d’un llibre intens i ambuns personatges ben travats.“S’ha venut molt, però sem-pre el pots recomanar”, apun-ta. Montsant Fonts es fa càr-rec amb la seva germana de lallibreria degana de Reus, fun-dada el febrer de 1965 i enca-ra coneguda pels clients mésveterans com Ca l’Isidre, enal·lusió al seu pare, que hi vaser des de l’inici. El relleu ge-neracional es va completar fa

uns anys, però no s’ha perdutl’esperit inicial de l’establi-ment, que va néixer per ven-dre llibres en català. “Té untarannà de servei al país”, co-menta Fonts, de la llibreriaGaudí, on recentment s’hasubstituït el taulell antic perun de més modern. Durantanys va ser també un punt detrobada i conversa. “M’agrada-ria pensar que encara és quel-com més”, conclou.

J. BARÓ

Per fermemòria

]El món dels llibreters “hapassat per diverses fases”,assegura Gertri Adserà, de lallibreria Adserà de Valls. “Engeneracions anteriors era unacosa totalment vocacional,sense ànim de fer negoci”,parla recordant el seu pare.“Però va arribar un momenten què si no et sortien elscomptes, no podies tirar enda-vant”, afegeix. Ara “ens tro-bem en un terme mig”, on lavocació del venedor és impor-tant “per saber aconsellar unllibre”, però també és essenci-al saber portar un negoci. Id’això tenen un bon grapatd’experiència a la seva llibre-ria. L’Adserà porta gairebévint anys a la capital de l’AltCamp però és una sucursal de

la de Tarragona, que és lamés antiga de la ciutat, ja queva néixer casualment el SantJordi de 1966 i és una de lesmés emblemàtiques. “Els cli-ents que venen aquí –a Valls–demanen molts llibres en cata-là”, explica. Ell creu que a lacomarca “hi ha un bon nivellde lectura”. Amb les novestecnologies el món dels lli-bres s’ha hagut de renovar,però “de moment no està fentgaire mal al suport en paper”,ja que molts lectors trobenessencial tenir un llibre i to-car les seves pàgines a l’horade llegir. “Veig difícil que lanovel·la en format paper desa-paregui. El mateix penso delsllibres infantils”.

J. GIRIBETS

LacampanadeTarragona

LLIBRERIA REQUESENS c Montblanc c Emi Rodríguezc Recomanació: Montblanc subjectiu , de Maties Masalles

LLIBRERIA ADSERÀ c Valls c Gertri Adseràc Recomanació: El silencio de las palabras , de Jean Kwok

]No per casualitat la Capo-na pren el nom de la campa-na amb què la catedral deTarragona dóna les hores iels avisos; marca el pols dela ciutat. “Les llibreries somcomerç i alguna cosa més.Aquí la gent s’hi troba, i alsllibreters ens agrada ferd’agents culturals”, explicaPitu Rovira, que porta mésde 30 anys entre llibres. Elnegoci ha canviat totalmenten aquest temps. L’ofertas’ha multiplicat, les vendes

també. Però hi ha una cosaque, lamentablement, no havariat: l’hàbit de lectura con-tinua sent relativamentescàs entre la població cata-lana, el que porta Rovira areflexionar: “La cultura noes mesura en quantitat, sinóen qualitat”.La crisi ha perjudicat el

negoci. La facturació ha cai-gut un 15%. Però té un aspec-te positiu: molts clients sónara lectors reals, gent exi-gent amb el producte que

llegiran o que regalaran.Mentrestant, els suports digi-tals no han acabat d’arren-car i el llibre en paper –hoveu clar Rovira– “no moriràmai”. “La tecnologia no po-drà substituir l’experiènciade llegir un llibre”, assegurael llibreter que, a més, veules editorials massa recelo-ses amb el fenomen del pira-teig per bolcar-se en la deci-sió que s’havia anunciat a lesedicions digitals.

O. MARGALEF

LLIBRERIA GAUDÍ c Reus c Montsant Fonts c Recomanació: Les veus del Pamano, Jaume Cabré.

LLIBRERIA LA CAPONA c Tarragona c Pitu Rovira c Recomanació: Els castellans , de Jordi Puntí

FOTOS: VICENÇ LLURBA

DIVENDRES, 18 JUNY 2010

Imatge de la tronada amb la qual es va celebrar, el primer dissabte de juny, la proclamació com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional de la Festa de Sant Pere de Reus

JORDI BARÓReus

R eus ha començat aviure Sant Pereabans d’hora. I,quan falta quasiuna setmana pel

pregó, ja ha encès una trona-da. Un esdeveniment inauditdes que la ciutat va ser designa-da subseu olímpica i que aquestcop ha servit per celebrar la pro-clamació com a Festa Patrimoni-al d’Interès Nacional, el reconei-xementmés alt que atorga la Ge-

neralitat. “Sant Pere està prote-git al màxim”, es felicita la regi-dora de cultura de l’Ajuntamentde Reus, Empar Pont. “És un re-coneixement al model de la fes-

ta, que ha conservat l’estruc-tura al llarg de cinc segles.

Es reforça el valor patrimoni-al i pot ajudar en la difusió”,creu l’etnòleg local SalvadorPalomar. A l’hora de lliurar ladistinció s’han valorat ele-ments singulars com els ge-

gants o el fet que la gralla s’hagimantingut sempre com un ins-trument viu per acompanyar el

seguici. Però per sobre de tot elnomenament ha blindat la tro-nada, una tradició de finals delsegle XVII que finalment tambéha respectat la nova directivaeuropea del foc.“Tothom que és de Reus sap

que la vigília de Sant Pere,quan es fa fosc, esclata la trona-da. I això és exemple dels fetsque identifiquen la manera defer d’un poble”, reflexiona la re-gidora de Cultura, per qui la de-nominació de festa patrimonial

VICENÇ LLURBA

Esclatpatrimonial

C U L T U R A

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

ElFestivalReusBluesarriba al vintèaniversari

La festamajordeSantPeredeReusencaral’edició2010distingidacomaFestaPatrimo-nial d’InterèsNacional

TARRAGONA P À G I N A 1 4

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 JUNY 2010

reforça aquests vincles. “Hi haun sentiment de pertinença dela gent de Reus des de l’èpocamedieval”, afegeix. Sant Pere es-tava declarada com a celebraciótradicional des del 2001 peròara la Generalitat ha revisat lacategoria per adequar-la al noudecret sobre patrimoni festiude Catalunya. També han asso-lit el grau màxim de proteccióla de Santa Tecla i la processódel Sant Enterrament, aTarragona.

Recuperar jocs tradicionals.L’edició d’aquest any de SantPere presenta algunes novetatsen els actes tradicionals, comels Cossos, competicions lúdi-ques i festives, tant de velocitatcom d’habilitats. “S’havien per-dut totalment a Reus, al contra-ri d’altres pobles. Els trobes do-cumentats en el llenguatge mésantic, com una part més de la ce-lebració”, explica SalvadorPalomar, membre de l’associa-ció de recerca i difusió del patri-moni etnològic Carrutxa. Elsjocs s’han programat pel dia 26a la tarda a la plaça del Merca-

dal i enfrontaranmembres de di-ferents entitats que participen ala festa major. “S’ha engrescatla gent que està més implicada,cosa que no vol dir que en el fu-tur no s’amplïi la participació atothom”, afegeix. Hi haurà cur-ses de sacs, de cintes, bitlles o elpal ensabonat. Fórmules tradici-onals, però actualitzades.“Vo-lem llegir la cultura popularamb criteris de contemporaneï-tat. Les carrinclonades no agra-den a ningú”, manifesta la res-ponsable municipal de Cultura,que destaca com s’han triat elsmaterials amb criteris de soste-nibilitat. “També volem enviarun missatge a les noves genera-cions que passar-ho bé no sem-pre està associat als aparells tec-nològics”, apunta.

Ballde Pastorets i CabraMalgrat que l’Ajuntament no éspartidari d’ampliar els grupsfestius sense límit, el degoteigd’incorporacions dels últimsanys no s’atura. S’afegeix el Ballde Pastorets, que sortia des del2007 només al seguici petit. Ésuna de les danses més antigues,data de 1725, i va desaparèixerla dècada de 1860. El va recupe-rar la Coordinadora de Dansesde Reus. Un altre element de lafesta, la Cabra, compleix 30anys. L’efemèride d’aquest ani-mal provocador coincideix ambla primera cercavila de foc que

Actes de la festa major deSant Pere 2010, els méstradicionals concentrats apartir del pregó del dia 24 ifins al 29. S’han programat25 concerts, entre els que esfan a les Barraques, elfestival ReusBlues o el ReusSona de Música Jove.També hi haurà 4actuacions Vermut mésinformals al Jardí del’IMAC, 3 dies de teatre devarietats de Sant Pericoorganitzades pel BraviumTeatre i quatre revetlles.

Pressupost de la festa major,que l’Ajuntament ha hagutde tornar a reduir a causa dela crisi. L’any passat s’hi vandestinar 440.000 euros.Malgrat la retallada, s’hamatingut el mateix volumd’actes, estesos pel calendari.El primer dissabte de juny esva celebrar la designació deSant Pere com a festapatrimonial, amb unatronada que va regalar unaempresa pirotècnica i unaballada conjunta de tot elseguici.

VICENÇ LLURBA

El seguici, més viu. El seguici serà aquest any més viu i variat

Bestiari. Algunes de les criatures del bestiari del seguici festiu de la festa de Sant Pere

SANT PERE PATRIMONIAL

“La festa estàprotegida al màxim”,es felicita la regidorade Cultura

170

378.000

A l’estilantic

FES

LA TRADICIÓ, VIVA

Hi ha nous elementsque engreixen elseguici festiu i s’hanrecuperat antics jocs

SantPere, festade categoria

]La tronada, un dels ele-ments més característicsde la festa major deReus, data de 1677 i s’hamantingut fins a l’actuali-tat. Es continua prepa-rant amb morters, trons ipólvora, que es col·lo-quen sempre igual. Se-gueixen la forma quadra-da de la plaça del Merca-dal i, al final del recorre-gut, s’hi concentren méstrons, a vegades en for-ma d’algun dibuix, com laRosa de Reus o el cartellde Sant Pere. S’encarregad’encendre la tronadal’alcalde –o qui ell mateixdesigna–, i la tradiciómarca que abans ha defer un senyal des del bal-có de l’Ajuntament ambun mocador blanc.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIVENDRES, 18 JUNY 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

JORDI BARÓReus

L a tradició sosté quela Vitxeta marcavatendència”, explicaJosep Maria Casas,

de la botiga de teixits El Bara-to, sobre la influència dels ves-tits de la geganta segles enrereentre les noies de Reus. Esti-gui o no provada l’afirmació,el cert és que el ritme frenèticde la moda actual ja no permettenir el vestuari de la Vitxetaal dia. Malgrat tot, es continuarenovant cada cert temps,com aquest Sant Pere, que es-trena un conjunt malva llisamb decoració minimalista.“Ha estat bastant laboriós”,

reconeix Casas, que l’ha con-feccionat per encàrrec de laColla Gegantera de Reus i del’ajuntament. Amb el nou ves-tit, ha aprofitat per homenat-jar a Mariano Fortuny Madra-zo, un dissenyador de robaque va viure sobretot a Venè-cia i era fill del pintor il·lustre

de Reus. “Va idear un sistemade prisat revolucionari”, expli-ca. Aquesta tècnica consisteixa fer plecs permanents a unaroba i, en la nova indumentà-ria de la Vitxeta, s’ha intentatimitar al màxim l’estil de For-tuny. “El resultat dibuixa unaratlla molt fina al teixit que,en funció de la llum, fa variarel color. S’ha hagut de tenirmés cura a l’hora de cosir, pe-rò hi ha hagut avantatges, comque la faldilla guanyava ampli-tud de vol”, afegeix.JosepMaria Casas represen-

ta la cinquena generació delnegoci familiar del Barato,que des de fa més de 125 anys

vesteix als gegants i la restad’elements del seguici festiude Reus. En aquest cas, el nouconjunt per la Vitxeta és un re-gal de l’establiment a la ciutat.Casas ha tingut la feina extrade confeccionar-lo, a més del’habitual per tenir a punt laresta de gegants. “Els vestitsempre s’han de repassar. Pe-sen molt i, al ballar, les faldi-lles toquen a terra i s’han deretocar. Si tenen borles, sem-pre n’hi ha alguna de descosi-da”, posa d’exemple Casas, aqui l’Ajuntament va guardo-nar el 2007 amb el Tro de Fes-ta, un premi a la col·laboraciódesinteressada amb la festamajor.c

es va fer a la ciutat la nit de SantJoan i que s’ha repetit cada any.Per celebrar-ho, el Ball de Dia-bles ha creat una versió més re-duïda de la Cabra per al seguicipetit, al qual també s’incorpo-ren les reproduccions a petitaescala del gegant Vitxet. L’ajun-tament creu en aquests ele-ments per difondre la festa deSant Pere entre els infants i inte-grar-hi la immigració. “Allò queens identifica és de tots”, és lamàxima de la regidora EmparPont.Tant els elements que engrei-

xen el seguici festiu com la recu-peració dels jocs antics de la fes-ta donaran un aire nou a la partmés tradicional del programad’actes, on hi ha propostes per atots els públics. Un cop més, elpressupost s’ha hagut d’ajustarper la crisi. “Hem fet una anàli-si molt rigorosa de tota la festa.Hem hagut de treballar moltmés les actuacions, que no sem-pre han de ser dels grups mésconeguts, i hem augmentat elspatrocinadors”, enumera la capde l’àrea de cultura.c

El conjunt, de colormalva llis, recuperael sistema de prisatideat per Fortuny fill

VICENÇ LLURBA

Enun retallable

Alguns dels cap grossos companys de la geganta Vitxeta al seguici festiu de ReusVICENÇ LLURBA

LaVitxeta,a lamoda]Alguns dels models quela Vitxeta ha vestit al llargdels anys estan reproduïtsen un retallable que a par-tir d’aquest any es pot com-prar a la botiga de la festamajor, oberta al jardí de laCasa Rull. Altres novetatsdel marxandatge són lesxapes i els imants de neve-ra, amb unes imatges queper primer cop també espoden trobar damunt depiruletes de xocolata, periniciativa del Forn Huguet.

El producte més venut sónles samarretes. Enguanyn’hi ha tres models dife-rents. Una per commemo-rar la designació de SantPere com a Festa Patrimo-nial d’Interès Nacional.Una altra creada per lacolla castellera dels Xi-quets de Reus, i una terce-ra amb el Xiquet i la Xique-ta. La botiga de la festamajor obre matins i tardesfins al 30 de juny, l’endemàdel dia de Sant Pere.

La geganta més presumida estrena un vestit confeccionat enrecord del fill del pintor reusenc Mariano Fortuny

4 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 JUNY 2010

JORDI BARÓReus

P ersonatgesque desta-quen en la se-va discipli-na, però ali-

ens al grafisme. L’Ajun-tament de Reus segueixdes de fa tres anys aques-ta màxima a l’hora d’en-carregar el cartell de lafesta major de SantPere. Primer va ser eldissenyador de roba Cus-to Dalmau, l’any se-güent l’artista de teatre ifundador de la Fura delsBaus, Marcel·lí An-túnez, i enguany l’arqui-tecta italiana afincadades de fa molts anys aCatalunya Benedetta Ta-gliabue.“Va ser una invitació

simpàtica”, explica so-bre la proposta que li va fer unarepresentació de l’Ajuntamentde Reus al seu estudi a

Barcelona. Més enda-vant, Tagliabue va passarun dia a la capital delBaix Camp per impreg-nar-se dels elements dela celebració, com la tro-nada, que va poder veurea l’exposicióAra toca fes-ta, instal·lada des del’any passat al Museud’Art i Història i que re-cull el més destacat deSant Pere. L’estada tam-bé va servir per observarla ciutat. “A Reus, sobtauna arquitectura molt es-pecial, amb presènciad’animalots a dins de lesfaçanes”, comenta sobrealguns edificis modernis-tes. Tagliabue va relacio-nar aquests elementsamb el bestiari del segui-ci festiu, i va fer d’aquestmón oníric dels mons-tres motiu d’inspiraciódel cartell.

Igual com l’any passat vancol·laborar-hi alumnes de l’Es-cola de Disseny, enguany ho

La Reuxa. A la criaturaprotagonista del cartell l'hanbatejada com la Reuxa L’arquitecta Benedetta Tagliabue

VICENÇ GIMÉNEZ

Elcollage festiudeTagliabue

L’arquitecta Benedetta Tagliabue, la professional de prestigiescollida per signar el cartell de Sant Pere d’enguany

Avda. Ramon d’Olzina, 48 | 43480 Vila-seca, Tarragona | tel. 977 391 402 | fax: 977 390 614

Escola d’Arquitectura de la URV. Campus Bellissens. Reus

FESTES DE SANT PERE DE REUS

DIVENDRES, 18 JUNY 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5

han fet una desena d’estudiantsuniversitaris de l’Escola Superi-or Tècnica d’Arquitectura deReus. “Els vaig fer venir al des-patx i vaig organitzar un setmi-nari d’un dia”, explica. Al matí,van dedicar-lo a triar els materi-als. Al migdia, era obligatoriprendre una mica d’alcohol du-rant el dinar, per experimentaruna sensació semblant a la deviure la festa major. De nou al’estudi, es van organitzar pergrups, i seguint la tècnica del co-llage, cadascú va crear una partd’un monstre sense veure les al-tres. “Uns el cap, els altres el tò-rax, cadascú per separat fins al’últimmoment. És un joc diver-

tit”, explica l’arquitecta, per quiés molt especial el moment deposada en comú.El resultat és la criatura ima-

ginària que domina el cartelld’enguany, batejat pels matei-xos alumnes com la Reuxa, enunmot que barreja Reus i la rau-xa pròpia de la festa. Les lletressimula que han estat escritesutilitzant pólvora com la de latronada. “És aquest món de labogeria, de deixar aflorar a la su-perfície aquest univers que que-da subterrani”, conclou Taglia-bue.c

JORDI BARÓReus

E s reusenca, excel·-leix en la seva pro-fessió i, a més, to-cava una dona”,enumera la regi-

dora de cultura, Empar Pont,per justificar perquè l’Ajunta-ment ha escollit pel pregód’enguany a la cuinera Mario-na Quadrada. “Hi ha una tradi-ció històrica de pregoners,amb les úniques excepcionsels últims anys de Neus Boneti Misericòrdia Vallès”, afe-geix. Quadrada coincideix enel diagnòstic. “En qualsevolmanifestació pública semprehi ha més homes que dones.És una evidència i s’ha d’anarequilibrant una mica la balan-ça. Hem posat l’artilleria enmarxa i no acaba de disparar”,reflexiona. L’etnòleg SalvadorPalomar observa com, en can-vi, hi ha plena igualtat en al-tres aspectes de de la celebra-ció, com els grups del seguici.“Durant el franquisme, hi ha-via les reines de la festa. Es do-nava a la dona un paper de lluï-ment secundari. A partir delsanys 80, amb la recuperacióde les danses tradicionals, no

es qüestiona el rol de la dona, is’incorpora per la lògica domi-nant de la societat”, afegeix.Amés del fet que la pregone-

ra sigui una dona, Mariona

Quadrada també es felicitaque vingui del món de la cui-na. “Ja fa un temps que és unsector més reconegut, però fa25 anys ningú hi hauria pen-

sat”, sosté aquesta gastròno-ma que des de fa més de duesdècades es dedicada a la for-mació culinària des del seu ta-ller de Reus i a escriure llibresde receptes. “Ha col·laboraten la recuperació de plats tra-dicionals com el bou amb ar-ròs”, afegeix la responsablemunicipal de cultura. “Vaigquedar parada. No es pot refu-sar una proposta així i et po-ses les piles pensant que hohas de fer el millor possible,

explica Quadrada. La docentde la cuina, a qui l’encàrrec haagafat en una època de moltafeina, s’ha reservat uns quantsdies abans del pregó del 24 alvespre per posar en ordre lesnotes preses dels últims dies.“Espero que sigui un pregóamè, i tocar diferents temes,també com a ciutadana”, con-clou.cMariona Quadrada, al seu taller de cuina

VICENÇ LLURBA

PREGÓENIGUALTATLa docent de la cuina Mariona Quadrada, autora de diversos llibres de receptes, serà lapregonera de la Festa de Sant Pere després d’uns anys que han predominat els homes

Un grup d’alumnesuniversitarisd’arquitectura deReus han participaten el procés creatiu

“No es pot refusaruna proposta així ipenses que ho has defer el millor possible”,afirma Quadrada

4 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009

JORDI BARÓTarragona

A Carles Llorach,l’Ajuntament de Ta-rragona l’ha homena-tjat com un dels dosPerpetuadors de la

festamajor d’enguany; al seu nét,Jaume Guasch Llorach, com undels 13 Teclers d’Honor. Al pri-mer li reconeixen haver impuls-at des de l’Esbart Santa Tecla larecuperació del seguici en demo-cràcia; al segon, haver-hi partici-pat ininterrompudament durant25 anys. “Els acostumaves de pe-tits perquè trobessin a faltar lafesta”, explica enCarles. “Espera-ves setembre perquè arribés”, re-coneix en Jaume, que amb no-més un any imig va sortir per pri-mera vegada al Ball de Cercoletsi ara n’és el responsable.El contagi per la celebració s’es-

tén a la resta de la família. Senseanar més lluny, la seva mare vaser la primera dona premiadacom a perpetuadora l’any 1999 iara és presidenta de l’esbart. Elseu pare és el director artístic, itambé hi està implicats el germà,

a més dels tiets, els cosins i els fi-lls d’aquests últims, que encetenla quarta generació. “El seguicipopular no perilla”, argumentaconvençut que la tradició es trans-met de forma natural, com en elseu cas, i a través de les escoles.La de la família Llorach no ha

estat enguany l’única coincidèn-cia de més d’una generació pre-miada alhora. S’ha donat una si-tuació similar amb l’altre perpe-tuador, Salvador Fa, a qui s’haguardonat també per l’empentadonada a la festa acabada la dicta-dura, mentre va ser director del’EsbartDansaire. Fa ha estat pre-miat a títol pòstum al mateixtemps que dos dels seus fills, Jor-di i Salvador, han estat recone-guts com a Teclers d’Honor pelseu paper de grallers de l’entitat imembres de diferents formacio-ns. “A casa sempre s’ha viscut la

festa de forma conjunta”, reco-neix en Salvador, que lloa la feinafeta pel seu pare a mitjan delsanys vuitanta, per exemple, perrecuperar la música i el vestuaridel ball de gitanes.“Els dos esbarts van reincorpo-

rar les danses al seguici seguintla crida de l’ajuntament”, expli-ca. El Ball del Patatuf, el de Cer-colets, el de Turcs i Cavallets o elde Serrallonga són només unamostra de la feina feta per lesdues entitats per transformaruna festa poc participativa, on hiprenien part només algunsgrups, com el ball de bastons oels nanos. “Ara n’hi hamés de 20,està atapeïda de gent, que és elque volíem, que fos popular”, esfelicita Carles Llorach. El seu néttambé s’ha adonat del canvi. “Lagent abans no es quedava. Hanaconseguit que s’aboqui amb lacelebració. Ara la ciutat s’omplede cop i no dónes l’abast per anara tots els actes”. Participa de lafesta que el seu avi va forjar.c

Carles Llorach i el seu nét, Jaume Guasch, ambdós premiats

Salvador Fa, fill del Perpetua-dor homenatjat a títol pòstum

VICENÇ LLURBA

ARXIU

La festaALSGENS

Teclers iperpetuadors

“Els acostumavesperquè trobessina faltar la festa”,explica l'homenatjatCarles Llorach

FESTES DE SANTA TECLA NISSAGES DE COL·LABORADORS

]L’actor i humoristaOriol Grau per la sevaparticipació al ball deDames i Vells. O els barsTòful i La Queveda perservir el plat tradicionald’espineta amb cargolins.Des que l’any 1999 l’Ajun-tament de Tarragona vacrear la figura dels Te-clers d’Honor, han estatmolts els perfils pre-miats, sempre amb lacondició d’haver partici-pat en la festa major du-rant 25 anys. El Perpetua-dor es reconeix des de1990 i valora la trajectò-ria de persones que hancontribuït a millorar lacelebració. Quan la festava ser declarada d’interèsnacional per la Generali-tat, es va atorgar aquestpremi a tots els grups delseguici.

Guardonats membres de duesfamílies per la seva contribucióa la festa major tarragonina