Entrevista a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

Preacord per a un nou conveni col·lectiu d’Autobusos fins al 2012

Les fundacions d’ONCE i d’Ecom s’integren a la Fundació TMB

La L11, la segona línia automatitzada de metro de Barcelona

La línia 9 desperta admiració

Transports Metropolitansde Barcelona 98nú

mer

o

GENER 2010

EditorialE

l primer tram de la L9 de metro ja fa més d’un mes que està en funcionament. El balanç d’aquest període és absolutament satisfactori. Els treballadors de Transports

Metropolitans de Barcelona (TMB) hem assolit el repte de posar en marxa la primera línia automàtica de l’Estat espanyol amb un alt nivell de professionalitat i d’eficàcia, per oferir un servei de

transport de la màxima qualitat.

Així ho reconeixen els usuaris, que, en un estudi fet per TMB, puntuen amb una nota d’excel·lent la seva experiència de viatjar en el millor metro del país i un dels més avançats d’Europa, tant des del punt de vista tecnològic com

funcional. La conducció automàtica no suposa cap inquietud per als

ciutadans, que expressen la seva sensació de seguretat i valoren aspectes

innovadors d’aquesta nova línia, com ara les portes d’andana, els ascensors de gran capacitat i l’arquitectura de les estacions.

Des de TMB ens sentim molt orgullosos d’haver contribuït a l’èxit d’aquesta posada en marxa. Volem agrair a les administracions públiques la confiança

dipositada en nosaltres en encarregar-nos la responsabilitat d’operar aquesta línia automàtica. I volem felicitar la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona per aquesta nova infraestructura que contribuirà a millorar la mobilitat i la cohesió territorial; en definitiva, millorarà la seva qualitat de vida.

D’altra banda, la vigília de Reis ens avançava un regal llargament esperat: la direcció de TMB i tres dels cinc sindicats, que representen una majoria qualificada de dos terços del Comitè d’Empresa de Bus, signaven un preacord de conveni col·lectiu amb una vigència per a quatre anys.

Es tracta d’un preacord socialment responsable, adaptat a l’actual conjuntura econòmica i generador d’ocupació, que garantirà l’estabilitat laboral i organitzativa de Bus per als propers anys i la prestació d’un servei públic de transport de qualitat. A l’espera que el document sigui ratificat pels treballadors, ens congratulem de l’acord assolit, després d’un llarg procés de negociació, i desitgem que tots els sindicats s’incorporin a la signatura d’aquest preacord, que és beneficiós per als treballadors, per a l’empresa i també per als ciutadans.

98núm

ero

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | DIRECTOR: Santiago Torres | DIRECTOR EDITORIAl: Oriol

Pàmies | SubDIRECTORS: Lourdes Montero, Pere Paredes | CApS DE REDACCIó: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué | REDACCIó: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo | COl·lAbORADORS: Rosario Ibáñez, Jorge

Giménez, Emilio Villegas | CORRECCIó: Maria Rodríguez | DISSEny I MAquETACIó: Josep Lluís Lara | FOTOgRAFIA: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero,

Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB, PTOP | InFOgRAFIA: Noah Grañó | IMpRESSIó: Ingoprint | AMb El SupORT DE: Promedios Exclusivas de Publicidad TIRATgE: 14.450 exemplars | CORREu ElECTRÒnIC: horapunta@tmb.cat | D.l.: B-21926-2008

GENER 2010

Imprèsen paperecològic www.tmb.cat

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’HORA PUNTA DIGITAL: http://www.horapunta.tmb.cat

2 Editorial

3 La L9, tot un símbol

8 Entrevista a Núria Parlon

12 Preacord del conveni col·lectiu d’Autobusos

14 ‘Aquest Nadal tothom es mou amb TMB’

17 Breus

18 L’automatització arriba a la L11

21 Millores en el transport públic de superfície

22 Cultura

23 Les Escoles del Metro (1)

REpORTATgE

D’ara endavant, els metros miraran d’assemblar-se a la línia 9 de Barcelona: funcional, segura, eficaç, espaiosa, confortable, lluminosa, tan ben equipada que no necessita conductor. Així l’han vist els milers

de persones que l’han fet servir des que es va inaugurar a Santa Coloma de Gramenet, el 13 de desembre, en una jornada memorable per al transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Tant els observadors més experimentats com els ciutadans rasos coincideixen en l’entusiasme que genera la posada en funcionament comercial dels primers 3,9 quilòmetres de la que serà d’aquí uns anys la línia automàtica més llarga d’Europa i, ara mateix, la que marca el cim en termes de tecnologia i disseny aplicat al transport urbà ferroviari. Només calia sentir els comentaris dels primers viatgers que es van afanyar a estrenar-la, el mateix dia 13 a la tarda, en què la van visitar 28.000 persones, molts habitants de Santa Coloma però també famílies senceres arribades de fora del municipi a través de la línia 1 i la connexió de Fondo. Tots es declaraven bocabadats.

Abans, en l’acte institucional d’inauguració, al vestíbul de l’estació de Can Peixauet, el president de la Generalitat, José Montilla, va presentar la línia 9 com “un símbol” de l’obra del seu govern, un exemple de les decisions “que serveixen per resoldre problemes concrets, com el de la mobilitat i el transport, per a la immensa majoria de persones treballadores”. També l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, va subratllar en el seu discurs la transcendència de la jornada i la il·lusió per dotar la seva ciutat d’una poderosa eina de transformació com és el metro. Autoritats i ciutadania van celebrar-ho conjuntament tot seguit en una festa popular a la plaça de la Mediterrània.

La posada en servei del primer tram de la línia 9 de metro, el 13 de desembre, ha estat saludada amb mostres d’admiració unànimes per la conjunció de tecnologia i funcionalitat de la nova infraestructua. El millor metro del país, i un dels més avançats d’Europa, com l’ha definit el president Montilla, ha estat rebut com un regal pels ciutadans de l’àrea metropolitana que ja comencen a beneficiar-se’n.

La línia 9 entusiasma per la innovació tecnològica, la seguretat i la facilitat d’ús

El president Montilla destaca que el nou metro neix “per resoldre problemes concrets de la majoria de persones treballadores”

3Andana central de l’espaiosa estació de Can Zam el dia

de l’estrena.

Passats els primers dies de descobriment, els usuaris de la nova línia 9 confirmen l’enamorament inicial: n’estan molt satisfets i per això la puntuen amb una nota excel·lent de 8,6 punts sobre 10, segons es desprèn d’un estudi fet per TMB. Aquesta valoració se situa significativament per sobre de la mitjana de la xarxa de metro, de 7,1 segons l’estudi del novembre passat, que ja és molt elevada dins de l’àmbit dels serveis públics.

La gran majoria (el 92,5%) de les persones que estan fent servir el primer tram de la línia 9 consideren que aquesta infraestructura ha suposat una millora per a la seva ciutat i en valoren molt els aspectes innovadors com ara les portes d’andana (9,1), els ascensors de gran capacitat per comunicar el vestíbul i les andanes (8,5) i la conducció automàtica dels trens (8,0). La presència i la qualitat d’aquests elements expliquen que la sensació de seguretat sigui també molt alta, de 8,4, segons els usuaris.

REpORTATgE

El primer tram en servei de la L9 obté una nota excel·lent de 8,6 sobre 10, per davant de les línies convencionals

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

VAlORACIó DElS ElEMEnTS MÉS InnOVADORS DE lA lÍnIA 9

Font: Enquesta a usuaris del desembre del 2009 (L9)

El president Montilla, acompanyat de l’alcaldessa de

Santa Coloma de gramenet, núria parlon, i el conseller

Joaquim nadal, en el moment de creuar la barrera de peatge

de Can Zam el 13 de desembre.

l’arquitectura de les estacions ha despertat l’admiració dels primers usuaris de la línia 9.

portes automàtiques de

tancament d’andana

9,1

Conducció automàtica

8,0

Ascensors de gran capacitat

8,5

Una altra característica que sorprèn i fascina els viatgers de la línia 9 és l’arquitectura de les estacions, que mereix una nota de 9,1. El disseny dels espais i la senyalització fan que la facilitat de desplaçament per la línia 9 rebi una puntuació de 8,1, sempre en una escala de 10. Tots els grups d’edat valoren globalment la nova línia automàtica de metro amb notes per sobre de 8,4, però destaca l’opinió encara més favorable de les persones d’entre 60 i 75 anys, que no dubten a atorgar-li un 9,1 de mitjana. L’estudi s’ha fet a partir de 409 entrevistes personals a usuaris de més de 15 anys, el dia 22 de desembre, dins de les cinc estacions de la línia 9.

Aquestes cinc estacions registren els dies feiners una afluència mitjana de 10.200 viatgers, xifra que equival al 68% de la demanda estimada per als primers mesos de funcionament. Això vol dir que el primer tram de la línia

9 comença molt amunt la corba de creixement que solen experimentar les estacions de metro durant el primer any d’obertura al públic, amb clares possibilitats de captar més passatge en la mesura que s’ampliï l’horari de servei (ara restringit per facilitar les proves dels trams contigus) i millori la connectivitat amb la resta de la xarxa de metro.

En aquest sentit, continuen les proves als sectors de Badalona i Barcelona de la línia 9/10 amb vista a la posada en servei de les estacions de Gorg, La Salut, Llefià i Bon Pastor, la pròxima primavera. La posterior arribada a La Sagrera, on connectarà amb les línies 1 i 5, ha de suposar un salt endavant en la configuració de la xarxa de metro del segle XXI.

L’arquitectura, les portes d’andana, la sensació de seguretat i la comoditat del servei mereixen valoracions molt favorables

l’espai frontal del tren amb vista al túnel, on solia haver-hi la cabina de conducció, és el lloc preferit per molts viatgers.

5

REpORTATgE

Cinc estacions amb arquitectura singular

La línia 9 s’ha estrenat amb cinc estacions, totes dins del terme de Santa Coloma de Gramenet. L’arquitectura interior ha anat a càrrec dels arquitectes Manel Sánchez i Dolors Piulachs, que han tingut en compte les particularitats estructurals d’aquesta línia, que discorre a més profunditat que la resta de la xarxa. Així, la il·luminació és intensa, per aportar amplitud a les estances, sobretot al nivell d’andanes. Pel que fa als colors, s’ha apostat pel taronja i el gris clar per al revestiment de parets i el paviment, que aporten una estètica moderna i renovada a les noves instal·lacions.

A més, les estacions incorporen intervencions artístiques permanents, a càrrec de l’artista Montserrat Soto. Es tracta de fotografies de l’interior del suburbà que volen recordar al viatger que és sota terra, com si es tractés d’una finestra artificial.

Can Zam té l’accés a l’avinguda de Francesc Macià, amb escales mecàniques i ascensor per a persones amb mobilitat reduïda, i dóna servei a la part baixa del barri de Singuerlín, així com als barris de les Oliveres i Riu Nord, on hi ha la Biblioteca Singuerlín, l’escola Lluís Millet i l’institut Puig Castellar. És a 18 metres de profunditat. El vestíbul enllaça amb les andanes mitjançant escales mecàniques i un altre ascensor.

Singuerlín disposa d’un accés al passatge de Salvatella, i dóna servei al barri del mateix nom, on hi ha el mercat de Singuerlín, l’escola Sagrada Família, l’institut Les Vinyes i l’escola Jaume Salvatella. Es tracta d’una estació cilíndrica, de 26 metres de diàmetre i 62 metres de profunditat. El vestíbul connecta amb les andanes mitjançant sis ascensors de gran capacitat i dos més per a persones amb mobilitat reduïda.

Església Major disposa de dos accessos, un al carrer de Mossèn Camil Rosell i un altre a la plaça dels Enamorats, i acosta el metro al conservatori de música Can Roig i Torres, a les escoles Les Palmeres i Serra de Marina. Aquesta estació s’estructura també a partir d’un cilindre de 26 metres de diàmetre i 69 metres de profunditat. Per accedir al vestíbul i les andanes, s’hi han instal·lat quatre ascensors de gran capacitat i dos més per a persones amb mobilitat reduïda.

Fondo és per ara el nus de la línia 9 amb la resta de la xarxa de metro. L’accés a l’estació es fa justament a través del vestíbul comú amb la línia vermella o bé directament des de l’andana, per facilitar el transbordament. Serveix, a més, per comunicar el barri de Fondo, la Biblioteca Valls i Taberner, el CF Gramenet, el mercat de Fondo i les escoles Rosselló Pòrcel, Beethoven i Wagner. L’estació és com un gran cilindre de 26 metres de diàmetre i 52 metres de profunditat, amb sis ascensors de gran capacitat i dos per a persones amb mobilitat reduïda per comunicar el vestíbul i les andanes.

Can peixauet té dos accessos a l’avinguda de Santa Coloma i dóna servei als barris de Safareigs, Santa Rosa (mentre es construeix l’estació d’aquest barri) i Riu Sud, així com a l’institut Can Peixauet, a les escoles Fray Luis de León, Ferran de Segarra i Sant Just, a la Biblioteca Can Peixauet i al CAP Doctor Vilaseca. S’ha construït amb una gran estructura cilíndrica de 26 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat. Per enllaçar els diferents nivells de l’estació, s’hi han col·locat sis ascensors de gran capacitat i dos més per a persones amb mobilitat reduïda.

Centenars de colomencs van

celebrar l’arribada del metro automàtic en

una festa a la plaça de la Mediterrània.

Èxit tecnològic i organitzatiu

Josep Maria Rovira i RaguéVicedegà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya

Aquesta primera part de la línia 9 del metro de Barcelona al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, inaugurada el 13 de desembre, representa una fita en la història de TMB. Concebuda amb la idea inicial d’una línia de connexió entre les línies de la part alta de la ciutat de Barcelona, ràpidament quallà la idea que calia aprofitar l’avinentesa per incorporar l’última tecnologia disponible en l’explotació dels sistemes ferroviaris de transport públic en benefici de la regularitat, de la seguretat i de la qualitat del servei a prestar al ciutadà. Aquesta decisió ha fet possible la introducció dels sistemes automàtics de conducció dels trens, pioners a l’Estat i uns dels pocs que funcionen a Europa sobre sistemes convencionals, és a dir, sobre un sistema no VAL.

Aquest és un sistema integrat que permet la gestió des del Centre de Control del Metro de Barcelona de totes i cada una de les unitats de tren que formen part del carrusel, modificant a conveniència de la demanda el nombre de trens en funcionament, per tal de poder oferir en tot moment una regularitat i una oferta de places en consonància amb la demanda real registrada i amb total seguretat per als usuaris.

A aquest sistema de conducció centralitzada cal afegir-hi el control de tots els sistemes de desplaçament vertical, com són els ascensors i les escales automàtiques, així com tots els sistemes de control d’energia, de taquillatge, ventilació, control de presència i molts altres, que fan veritablement complexa la gestió d’una línia des d’un lloc centralitzat de comandament, tot complementat amb la presència d’agents polivalents d’atenció al públic. Tot, sens dubte, un èxit tecnològic i organitzatiu pioner que caldria explotar convenientment, per tal de potenciar la penetració del nostre coneixement a altres indrets i fer més evident encara la capacitat industrial d’aquest país.

El més important, les persones

Olga CerezoGerent de les línies 9, 10 i 11

El 2001 ja començàvem a parlar que la nova línia de metro de Barcelona seria automàtica. Sense conductor! Com la nova línia Meteor de París, que s’havia inaugurat recentment. Ens sonava una mica futurista.

Però ara ja està. El futur ja es aquí. I tots aquells que hem estat treballant, d’una manera més directa o indirecta, perquè aquest dia arribés, sabem l’esforç que tots plegats hem fet perquè un projecte que fa 8 anys no era més que una gran quantitat de papers sigui, ara, una realitat.

Ens enfrontàvem a un munt d’innovacions: conducció automàtica, estacions molt profundes i amb una infraestructura molt peculiar, andanes dins de la secció del túnel, circulació de trens en dos nivells diferents, rampes al mig del túnel per connectar tots dos sentits, ascensors de gran capacitat sincronitzats amb els trens, portes d’andana, línia amb branques als extrems, viaducte, manteniment d’estacions concessionat, entitat propietària de la línia... Massa canvis de cop, i no tan sols tecnològics. També de tipus operatiu i, fins i tot, de relació amb l’entorn.

Per tot això, a TMB vam començar a treballar amb el convenciment que estàvem davant un gran repte: definir una nova organització que fos capaç d’assolir tota l’evolució en els processos tecnològics, operatius i de gestió que implicava l’explotació de la nova línia. Flexibilitat, adaptació, evolució, canvis, mes canvis... Conceptes presents en aquests anys en què hem anant construint, entre tots, aquesta nova organització. I una constant: el més important han estat les persones! La tecnologia podem comprar-la, però les persones no.

Em sento molt satisfeta amb l’equip, tant a nivell de coordinació de projecte com de seguiment tècnic per part dels especialistes de tots el àmbits de TMB (no puc donar noms; no hi ha espai), i especialment del nou equip que hem començat a treballar per operar aquesta línia, tant al CCM com a la Gerència.

Tots ells han posat molt d’esforç, moltes ganes, molta implicació i professionalitat perquè aquest gran projecte de futur que són les línies automàtiques comenci a ser una realitat. I, per a mi, treballar amb tots ells ha estat el millor de tot.

7

NÚRIAPARLONAlcaldessa deSanta Coloma de Gramenet

Núria Parlon Gil (Santa Coloma de Gramenet, 1974) és llicenciada en ciències polítiques i va començar a treballar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet l’any 2002 com a funcionària. Com a regidora va portar la ponència de ciutadania i la coordinació de l’àrea d’atenció a les persones. Des del novembre del 2009 ocupa l’alcaldia de la ciutat.

Text: Gustau Lamadrid / Fotos: Miguel Á. Cuartero, Pep Herrero

no fa ni dos mesos que ha arribat a l’Ajuntament, en unes circumstàncies difícils i a més en una situació marcada per la crisi econòmica. Com afronta aquesta conjuntura vostè i la ciutat?

La situació és complexa arreu i es deriva del context econòmic que travessem. A Santa Coloma treballem amb ferma voluntat al costat de la gent, reforçant les polítiques de cohesió social i el seu impacte sobre les persones que tenen dificultats derivades d’aquesta crisi. Els ajuntaments, com a administracions de proximitat a la ciutadania, amb la col·laboració i el suport de la resta d’administracions públiques, hem de prioritzar en aquests moments les polítiques de benestar.

quines prioritats té Santa Coloma avui?

La consolidació dels serveis d’atenció a la ciutadania. Això passa per una política dirigida a reforçar tot el que són serveis de proximitat, garantint des de les escoles bressol a uns equipaments educatius de qualitat, millorant les comunicacions i les connexions amb la resta de l’àrea metropolitana, com recentment a través d’una infraestructura com és la de la línia 9. I, sobretot, el repte principal és que la ciutat pugui aprofitar el capital humà que té en benefici i com a riquesa de la pròpia ciutat, del seu futur i de la seva transformació. En aquest sentit, hem de procurar que la gent jove faci el seu projecte de vida a Santa Coloma de Gramenet, i això suposa respondre a reptes importants, com el de la promoció d’habitatge públic i assequible, posar en marxa polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer per facilitar l’accessibilitat a la joventut. També hem d’aconseguir una ciutat cohesionada i amable per a la gent gran i per a les persones amb mobilitat reduïda. Hem de procurar que totes les persones se sentin còmodes en les diferents etapes de la vida. En definitiva, hem de servir de la millor manera els interessos del conjunt dels ciutadans, que són l’ànima de Santa Coloma.

“Gràcies a la línia 9 de metro Santa Coloma de Gramenet serà per fi una ciutat ben comunicada”

9

I pel que fa als grans projectes, a les propostes emblemàtiques, quines són, en què consisteixen i què poden aportar als ciutadans de Santa Coloma?

La història urbanística de Santa Coloma té mancances importants, es construeix sense model i donant cabuda a l’augment de població derivat dels fluxos migratoris dels anys seixanta. Santa Coloma sovint ha estat exemple del que no s’ha de fer en la construcció d’una ciutat en els llibres de text de països com el Japó. És el nostre passat, i hem hagut de fer un gran salt per deixar de ser una ciutat dormitori i esdevenir una ciutat residencial. Per aquesta raó els projectes de futur de la ciutat han d’anar enfocats a reforçar els aspectes de ciutat residencial. Això vol dir bons serveis, bones comunicacions i cercar una transformació i una planificació urbanística amable amb la ciutadania i que permeti mantenir els equilibris clau garants de la cohesió social. D’altra banda, hem de ser una ciutat que se senti orgullosa de tenir recursos i serveis de qualitat com la resta de ciutats metropolitanes.

En la recent inauguració del primer tram de la nova l9 a Santa Coloma vostè parlava de fita històrica per a la ciutat. què representa aquesta nova infraestructura?

Per a la transformació de Santa Coloma en ciutat residencial, un dels aspectes clau era millorar les nostres comunicacions i la interconnexió entre els nostres barris tenint en compte les característiques orogràfiques del municipi. Disposar ara de cinc noves estacions –aviat en seran sis– que ens permeten connectar els nostres barris entre si és fonamental, des del punt de vista del servei i la comoditat que rep el ciutadà, que guanya temps i seguretat en els seus desplaçaments, i incorpora valors de cohesió territorial i d’igualtat, ja que facilita la vida a les persones amb mobilitat reduïda, que ara disposen d’unes instal·lacions com les que ofereix la línia 9. Això representa un canvi històric pel que fa a la relació d’aquest col·lectiu i de les seves famílies amb la trama urbana i amb la ciutat. Quan arribi la segona fase de la posada en servei de la línia 9 quedarem connectats amb el nostre entorn, amb Badalona, la Sagrera, l’Hospitalet, i també amb equipaments i infraestructures d’alt nivell, com és l’AVE o l’accés a l’aeroport. Serem una ciutat estratègicament molt ben comunicada.

Fins a quin punt la línia 9 pot arribar a marcar el futur de la ciutat?

Canvia el seu futur des del moment en què disposem d’una infraestructura que millora substancialment la mobilitat ciutadana i que contribueix a reforçar una qüestió tan important com és la cohesió territorial de la pròpia ciutat i també en relació amb la seva àrea metropolitana, ja que interconnecta Santa Coloma amb les infraestructures estratègiques del conjunt metropolità. Això significa que les persones de Santa Coloma viuen en una ciutat ben comunicada, que guanyen temps en els seus desplaçaments i que aquests desplaçaments són més sostenibles. Disposar d’una bona xarxa de transport públic no és només una millora de cara a la mobilitat, també suposa un benefici per a la sostenibilitat de les ciutats i de l’entorn metropolità.

Després de la línia 9, quin creu que és el següent repte que cal assolir en la millora del transport públic de Santa Coloma?

Quan es va constituir l’Oficina Tècnica del Besòs per definir un espai de planificació estratègica propi del Barcelonès Nord dins de l’àrea metropolitana, un dels aspectes que es va projectar, en el mitjà termini, és la implantació del tramvia al marge esquerre del Besòs. En el curt termini, crec que amb l’oportunitat que ens dóna la línia 9 de metro, les línies secundàries d’autobusos es podrien veure reforçades i així millorar la cobertura per barris d’aquest mitjà de transport públic.

quin paper creu que ha de tenir TMb en el transport públic de Santa Coloma?

TMB sempre ha jugat un paper clau a la nostra ciutat, amb la històrica arribada del metro i amb la xarxa d’autobusos que tenim i que depèn de l’EMT. Aquests són serveis de proximitat cabdals per a la ciutadania i per tant les administracions públiques hem de treballar coordinadament i amb complementarietat per millorar-los dia a dia.

“Els ajuntaments necessitem disposar d’un marc de finances locals que ens permeti desenvolupar les nostres polítiques socials des de la proximitat”

l’estrena de la l9 a Santa Coloma es va celebrar amb una gran festa popular que l’alcaldessa no es va voler perdre.

quan la l1 del metro va arribar a Santa Coloma fa 26 anys hi havia dubtes sobre si aquesta connexió no crearia una excessiva dependència amb barcelona incompatible amb la definició d’una identitat local. Creu que la realitat metropolitana actual és incompatible amb aquesta visió local?

És un error plantejar que pel fet que una ciutat estigui ben comunicada amb un entorn metropolità hagi de perdre la seva identitat. Aquests temors estan més que superats i avui el que la gent vol es poder-se desplaçar de manera segura i confortable i guanyar temps. I això només ho asseguren les infraesructures de primer nivell, com la línia 9 i la seva complementaritat amb la línia 1 i amb la resta de la xarxa de metro. A qualsevol persona de Santa Coloma que l’hi preguntin respondrà que està contenta de poder tenir la línia 9.

Tot i que acaba d’arribar a l’alcaldia, vostè ja té experiència en política local. Com creu que s’hauria d’afrontar la reforma del finançament local?

És un aspecte clau i un repte futur que tenim a l’àmbit local. Com a principal administració de proximitat és imprescindible que els ajuntaments, dins del seu àmbit de competències, puguin tenir els recursos suficients per desenvolupar les seves polítiques. Des del moment en què fem lleis que suposen incrementar el paper dels ajuntaments en les polítiques públiques i socials, hi ha d’haver un finançament que faci possible que un ajuntament pugui dur a terme aquesta tasca.

La Generalitat ha aprovat recentment 30 mesures per promoure la reactivació econòmica i social en un context de crisi com l’actual amb la finalitat d’introduir paràmetres que permetin canviar les nostres estructures de producció. Això reforça alguns àmbits de l’administració local, com els programes d’ocupació i de prestació de polítiques socials. També el pla E ha suposat una injecció de recursos per generar ocupació que s’ha gestionat directament des dels ajuntaments. Però més enllà d’aquestes mesures incisives durant una situació de crisi com la que afrontem, és obligat replantejar-se la necessitat que tenim els ajuntaments de disposar d’un marc de finances locals que ens permeti desenvolupar des de la proximitat un conjunt de polítiques socials necessàries per cohesionar els nostres territoris.

De la seva trajectòria en la política municipal, què li ha donat més satisfaccions?

El que més satisfacció et pot donar és veure com es posa en marxa un projecte en el qual treballes, i més quan es tracta d’un projecte compartit i que compta amb el suport de la gent. En aquest sentit, tinc molt bon record de quan treballava en l’àmbit de ciutadania, de molts dels projectes que vam treballar amb els veïns, com el de la convivència ciutadana als espais públics o d’altres de cooperació i joventut. La política local pot ser molt desagraïda, però també té la recompensa de veure engegar projectes que milloren la vida de la gent i de la ciutat.

Sap que tothom estarà mirant amb lupa les seves decisions. quin missatge li agradaria fer arribar a la ciutadania?

Que hem de confiar en les nostres potencialitats, que les tenim a Santa Coloma i que ens les hem de creure, malgrat l’existència de dificultats que també hi són. El repte és afrontar aquestes dificultats amb optimisme i treball tenaç, i pensar que tenim molt futur per endavant i molt camí per recòrrer.

quins atributs o actius destacaria de Santa Coloma i de la seva gent?

El compromís amb la ciutat i el caràcter actiu i propositiu. Una altra cosa és si és organitzat o no, tot i que a Santa Coloma tenim un alt nivell associatiu cultural, esportiu i juvenil. Aquesta voluntat de voler fer coses i d’implicar-se en la vida cívica és una potencialitat d’aquesta ciutat i de les seves persones.

Finalment, quin mitjà de transport públic prefereix?

El metro. Per la seva rapidesa.

“Una bona xarxa de transport públic no és només una millora per a la mobilitat, també suposa un benefici per a la sostenibilitat de les ciutats i de l’entorn metropolità”

“A qualsevol persona de Santa Coloma que l’hi preguntin respondrà que està contenta de poder tenir la línia 9”

11

ACTuAlITAT

J a hi ha un preacord del conveni col·lectiu d’Autobusos per als anys 2009-2012. Passades les 5 de la matinada del 5 de gener, vigília de Reis, la taula negociadora acabava signant un document que permet establir els

dos dies de descans per a tota la plantilla, implantar les pauses dins la jornada dels conductors i protegir el poder adquisitiu del personal, alhora que garanteix l’estabilitat laboral i organitzativa de Bus per als pròxims anys, així com la prestació d’un servei de transport de qualitat.

El preacord el firmaven els representants dels sindicats CGT, ACTUB i SIT, que suposen una majoria qualificada de dos terços del Comitè d’Empresa de Bus. En el moment de tancar aquest número d’Hora Punta, s’estava desenvolupant el procés de consulta i ratificació del preacord per part de les bases d’aquestes organitzacions i les d’UGT i CCOO, que van decidir portar-lo prèviament a la consideració de les seves assemblees. Just després de la firma, l’empresa va manifestar el seu desig que tots els sindicats s’adhereixin a un pacte que és beneficiós per a tots els col·lectius de treballadors de Bus, i també per a la ciutadania de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Culmina amb èxit la llarga negociació del nou conveni col·lectiu d’AutobusosTransports Metropolitans de Barcelona i els sindicats CGT, ACTUB i SIT, que representen una majoria qualificada de dos terços del Comitè d’Empresa de Bus, van assolir la matinada del 5 de gener un preacord que ha de ser el conveni col·lectiu d’una etapa d’estabilitat i avenç per a l’empresa.

S’estableixen els dos dies de descans per a tota la plantilla i es creen quatre grups de descansos per als conductors

El conveni acordat és socialment responsable, s’adapta a l’actual conjuntura econòmica, genera ocupació i es basa en les propostes que s’han anat formulant els últims mesos a la taula negociadora. Com a punts principals inclou els dos dies de descans setmanal per a tota la plantilla, l’aplicació del reial decret 902/2007, amb els descansos diaris previstos del personal de conducció, i la garantia de manteniment del poder adquisitiu dels treballadors. En l’apartat econòmic, s’ha previst l’augment de salaris segons l’IPC real del 2009, i per als tres anys següents l’aplicació de l’IPC previst més un 0,25%, amb revisió en cas que l’IPC real sigui superior.

El personal de conducció podrà optar voluntàriament entre quatre models de distribució dels descansos, tots amb dos dies de descans a la setmana, en còmput anual. Segons el nombre de descansos en dissabte i diumenge els models s’anomenen 65, 57, 72 i Bus Turístic.

El grup 65 és el bàsic i manté els 65 dies de descans en cap de setmana, als quals se sumen 39 dies més de dilluns a divendres. El grup 57, hereu del 40/12, suposa 57 dies de descans en cap de setmana i 47 més de dilluns a divendres, a més d’una prima específica. El grup 72 és una variant del 65 en què es treballen 7 festes oficials a canvi de 7 descansos addicionals en dissabte o diumenge, a més d’una prima. Finalment, es manté el grup específic per a conductors de Bus Turístic, planificat en cicles de sis setmanes, en què es fan fins a 17 dies de descans en cap de setmana i 87 dies de descans de dilluns a divendres, també dotat amb una prima econòmica.

Per a tots els col·lectius, la jornada anual es redueix vuit hores aquest any, és a dir, passa de 1.690 a 1.682. L’any 2011 es disminuirà la jornada anual en 8 hores més, i passarà a ser de 1.674 hores fins al final de la vigència del conveni, el 2012.

Igualment, s’estableix un important capítol de política social, en què es preveu la possibilitat de jubilació parcial, amb contractació indefinida dels treballadors de relleu que entrin en substitució, i s’arbitren facilitats per a la conciliació de la vida laboral i familiar i per a l’obtenció del certificat d’aptitud professional per a la conducció.

Aquest pacte obre una nova etapa d’estabilitat i de millores organitzatives a l’empresa Autobusos que ha de permetre una millor prestació del servei en un nou marc de les relacions laborals.

El preacord del 5 de gener és socialment responsable, s’adapta a l’actual conjuntura econòmica i genera ocupació

Es garanteix l’estabilitat laboral i organitzativa d’Autobusos per als pròxims anys

1313

Imatge de la pista de patinatge de 14 metres per 9 metres, feta d’un material sintètic que llisca com gel autèntic.

L a versió nadalenca de la campanya corporativa de Transports Metropolitans de Barcelona, Aquest Nadal tothom es mou amb TMB, ha felicitat i fet viure el Nadal als seus usuaris i a tots els ciutadans, promovent la

mobilitat sostenible en transport públic durant aquestes festes.

La campanya de Nadal 2009 s’ha basat en un seguit d’accions especials i innovadores per cridar l’atenció tant dels milers d’usuaris del metro i de l’autobús, com dels ciutadans en general. Una de les activitats més destacades, i novetat absoluta en una xarxa de metro, ha estat la instal·lació d’una pista de patinatge al vestíbul d’Universitat (L2).

Al costat d’aquesta pista feta d’un material sintètic els més petits han pogut pujar a un trineu il·luminat del Pare Noel per fer-se una foto. Aquestes instantànies es podien recuperar al web de TMB (http://nadal.tmb.cat), des d’on els usuaris han pogut enviar postals de Nadal per correu electrònic o a través de les xarxes socials. En total 4.170 persones es van posar els patins i no es van voler perdre l’experiència de lliscar per una pionera pista de patinatge subterrània.

Durant aquests dies també es van posar a disposició dels Reis i del Pare Noel uns seients reservats als busos i metro de la xarxa perquè poguessin dur a terme la seva tasca de manera més ràpida, alhora que 10 autobusos van circular decorats amb material reflector, i un patge reial va recollir les cartes adreçades als Reis d’Orient de la mainada al nou intercanviador de Diagonal (L3 i L5).

Com és habitual, TMB també ha estat present al Festival de la Infància, on ha tingut un espai propi dedicat a apropar la nova línia 9 de metro i l’automatització dels trens als nens que enguany han visitat l’estand. Aquestes activitats s’engloben dins el programa TMB Educa, un projecte que vincula TMB amb l’educació en valors.

Així mateix, un cop més, TMB va reforçar el servei de metro i bus per cobrir les necessitats específiques els dies de més activitat comercial i va tornar a posar a disposició de la ciutadania el metro durant tota la nit de Cap d’Any de manera ininterrompuda. Aquest servei va comptabilitzar 252.000 validacions en les deu hores que van de les 10 de la nit del 31 de desembre a les 8 del matí de l’1 de gener.

La campanya de Nadal atreu 4.000 patinadors a la pista de gel d’Universitat

El metro va registrar 252.000 viatgers la nit de Cap d’Any, entre les 10 de la nit i les 8 del matí

l’espai de TMb al Festival de la Infància amb jocs educatius sobre el metro del futur.

La supressió de barreres arquitectòniques a la xarxa de metro arriba al 75%

E ls treballs de remodelació de les estacions de Les Corts i Tarragona de L3 i de Santa Coloma de L1, duts a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, han consistit en la instal·lació de 9 ascensors en total, per

connectar l’exterior, el vestíbul i les andanes.

Amb aquestes actuacions, la xarxa de metro disposa de 96 estacions, de les actuals 128, accessibles a persones amb mobilitat reduïda. Això significa un 75% del total, amb la recent entrada en funcionament de l’intercanviador de Diagonal i de les 5 estacions del ramal de Santa Coloma de la línia 9.

Està previst que totes les estacions de metro estiguin adaptades a persones amb mobilitat reduïda el 2012, tret d’algunes que tindran correspondència amb la L9 i d’altres amb obres vinculades a intercanviadors que es podrien prolongar fins al 2014.

TMb rep el premi Accessibilitat de l’Associació Catalana de Cecs

L’Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals (ACCDV) va atorgar el 18 de novembre passat el premi Accessibilitat d’enguany a Transports Metropolitans de Barcelona pel seu esforç per garantir un transport per a tothom.

El Parc de Collserola, el Teatre Lliure, l’Editorial Planeta i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat van ser altres de les entitats i empreses que van recollir premis en diverses categories.

Durant l’acte, que va tenir lloc a l’edifici de la Casa del Mar, també es va presentar l’informe bianual sobre la discapacitat visual a Catalunya. A més, es van premiar les persones i entitats que més havien destacat durant el 2009 per la integració social de les persones amb discapacitat.

L’ACCDV va destacar el fet que TMB incorpori l’accessibilitat com un factor de la seva responsabilitat social corporativa i la seva presència destacada en diversos òrgans representatius dels col·lectius de discapacitats.

L’Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals presta serveis a les persones cegues i disminuïdes visuals per tal de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir una millor integració social d’aquest col·lectiu.

Actualment prop de 500 persones, entre voluntaris, col·laboradors i socis, participen en aquesta associació.

Entre els serveis que l’ACCDV ofereix, hi ha el d’acompanyament en l’àmbit cultural a exposicions i museus, i també en l’àmbit natural, fent excursions a zones protegides.

Un cop finalitzades les obres d’adaptació de les estacions de Les Corts i Tarragona de la L3 i de Santa Coloma de la L1 ja són 96, d’un total de 128, les estacions accessibles a persones amb mobilitat reduïda.

Maite peris, directora de promoció Corporativa, va recollir el premi atorgat per l’Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals.

15

ACTuAlITAT

L es fundacions d’ONCE i d’Ecom també formaran part del patronat de la Fundació de TMB, que s’ha començat a crear amb els objectius principals de preservar i

difondre el patrimoni històric, cultural i social del transport públic metropolità. Així, la fundació estarà constituïda per cinc empreses: Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, Transports de Barcelona SA, Projectes i Serveis de Mobilitat SA, Fundació ONCE i Federació Ecom.

Aquestes dues últimes entitats promouen la integració social de les persones amb discapacitat, motiu pel qual TMB va considerar oportú convidar-les a integrar-se en la seva fundació com a resposta a una de les seves principals missions. I és que juntament amb la tasca de recuperació, preservació i divulgació del patrimoni històric i documental, la Fundació TMB també tindrà un vessant de dinamitzador cultural i social, amb la missió de promoure el paper estructurador i cohesionador del transport públic i subratllar els valors i beneficis socials, ambientals i econòmics d’una mobilitat sostenible i totalment accessible per a tota la ciutadania.

Fruit d’aquestes dues incorporacions al patronat, es portaran a terme un seguit d’actuacions que persegueixen fomentar l’accés de persones amb discapacitat als transports públics, sensibilitzar el personal de TMB sobre les necessitats específiques de les persones amb mobilitat reduïda, mitjançant tallers i la publicació de materials sobre les pautes d’actuació en les relacions diàries amb persones discapacitades, i la investigació sobre el transport públic col·lectiu en l’entorn econòmic i social per incentivar l’accessibilitat universal.

Així mateix, tant la Federació Ecom com la Fundació ONCE es comprometen a compartir coneixements i experiències a fi d’implementar millores d’accessibilitat al transport públic i de sensibilitzar els treballadors de la companyia.

En aquest sentit, cal destacar que la promoció de l’accessibilitat és un factor clau de la responsabilitat social corporativa de TMB, que, entre altres mesures, té una flota d’autobusos 100% accessible i 96 estacions de la xarxa de metro completament adaptades d’un total de 128.

Federació Ecom i Fundació ONCE s’incorporen al patronat de la Fundació TMBLa presència de dues entitats significatives del món de la discapacitat a la Fundació TMB simbolitza la preocupació per universalitzar el dret a la mobilitat.

bREuS

TMB Educa ajuda més de 60 estudiants en els seus treballsDurant el curs passat, més de 60 alumnes van triar TMB com a objecte d’estudi per desenvolupar els seus treballs de recerca.

Els estudiants, que procedien de diferents nivells educatius (ESO i universitats), es van adreçar a TMB, a través del projecte TMB Educa, per obtenir informació sobre diferents aspectes del servei que l’empresa ofereix als ciutadans.

Un cop l’estudiant contacta amb la companyia, se li fa arribar un formulari que ha de complimentar degudament amb les seves dades personals, del centre educatiu i del seu tutor, amb el compromís final de lliurar un exemplar de la seva recerca a TMB un cop finalitzat l’estudi.

Des del projecte TMB Educa es tutoritza l’obtenció de la informació que es requereixi en cada cas i es manté un contacte periòdic amb l’estudiant fins a la finalització del treball.

Durant el curs passat, els estudiants van sol·licitar informació de tota mena, des deplànols d’estacions fins a l’aportació de dades relatives al material mòbil de metro i autobusos, dades organitzatives, de recursos humans... I entre les temàtiques d’estudi triades hi ha els nous combustibles ecològics dels autobusos, les campanyes de comunicació i els transports de l’oci.

Amb tots els treballs recollits, TMB Educa prepara la creació d’una biblioteca per arxivar i consultar els diferents estudis i plantejar en un futur la possible atorgació de premis als més destacats.

Campanya per la seguretat al metroEls monitors de Canal Metro estan difonent els espots d’una innovadora campanya de sensibilització sobre la seguretat de les persones a la xarxa de metro. En col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, la campanya convida els usuaris a estar pendents en tot moment de les seves pertinences i a vigilar especialment en les situacions d’aglomeració.

Els espots, de 35 segons, proposen mitjançant dibuixos animats reforçar la participació activa dels usuaris per evitar la pèrdua o sostracció d’objectes dins la xarxa de metro. Sense locució ni so, tret d’un toc musical a l’inici, en un dels espots es presenta la situació, força freqüent d’altra banda, de qui es distreu un moment i deixa abandonada una bossa a l’andana. El missatge final és: “Al metro, vigila les teves coses”. En un altre vídeo, s’adverteix sobre la possibilitat que els carteristes aprofitin l’intens trànsit de persones per cometre furts, per exemple simulant una topada. Al final s’aconsella: “Al metro, en les aglomeracions, tingues més cura de les teves coses”.

En la fase actual, aquesta campanya dóna continuïtat a les que periòdicament s’han dut a terme sobre comportaments cívics a la xarxa de metro, i complementa els missatges que es difonen regularment pel sistema de megafonia de les estacions. La novetat és l’estètica escollida, fresca i moderna, i la difusió exclusiva i regular per Canal Metro, que en facilita la comprensió.

S’estrena ‘Solidari tu? Solidaris tots!!!’TMB ha presentat una nova línia de col·laboració per ajudar les persones o entitats que més ho necessitin, que s’emmarca dins el Pla Director de Cooperació i Solidaritat. Solidari tu? Solidaris tots!!! ofereix la possibilitat als mateixos treballadors de la companyia de presentar iniciatives solidàries que els siguin properes, i demanar la implicació de la família TMB.

La crida a la col·laboració –que es dóna a conèixer a través dels mitjans de comunicació interna de la companyia– la fa directament el treballador que la proposa i va acompanyada d’una fotografia que apel·la al sentiment de coneixença entre companys de feina.

Des de la posada en marxa d’aquesta nova línia han arribat diverses propostes, que la Comissió de Difusió i Suport Solidari ha estudiat i valorat, i després se n’ha determinat la viabilitat i els termes del seu desenvolupament.

Solidari tu? Solidaris tots!!! s’estrena amb la petició formulada per un empleat el fillol del qual pateix una malaltia degenerativa minoritària que té un tractament impossible d’assumir per part dels seus pares, tots dos a l’atur. El tractament, que no està cobert pel nostre sistema sanitari, es fa en un hospital d’Alemanya i pot millorar la qualitat de vida i retardar els símptomes de la malaltia. Amb una petita aportació de cadascun dels treballadors de TMB es podria finançar aquest tractament i contribuir a la millora de la qualitat de vida d’aquest infant.

17

E l metro de Barcelona avança cap a l’automatització. Només uns dies després de la inauguració del primer tram de la línia 9, la primera de l’Estat espanyol que funciona sense conductor, l’automatització també

arribava a la línia 11. Un cop superades totes les proves de funcionament i de seguretat, la L11 s’ha convertit en la segona de la xarxa de TMB que opera en mode driverless (circulació sense conductor).

El tram de la línia 11 que des del 16 de desembre funciona amb el nou sistema de conducció és el que comprèn les estacions de Can Cuiàs, Ciutat Meridiana, Torre Baró - Vallbona i Casa de l’Aigua, totes equipades amb portes d’andana. Pel que fa a Trinitat Nova, s’hi està implantant un sistema de detecció d’intrusions a la via (que atura els trens si detecta algun obstacle), ja que no hi ha possibilitat d’instal·lar-hi portes d’andana automàtiques perquè és una estació compartida amb la línia 4. Per ara s’hi continua circulant en mode ATP-ATO. És a dir, el tècnic d’operació actua sobre els comandaments de conducció en uns 200 metres de trajecte, mentre que a la resta dels 2,1 quilòmetres de la línia el tren circula de manera automàtica, amb el tècnic a bord per assegurar un temps de resposta ràpid en cas d’incidència. La previsió és que els

pròxims mesos el sistema de detecció d’intrusions a la via de Trinitat Nova estigui operatiu, cosa que permetrà la circulació segura dels trens automàtics a tot el recorregut de la línia 11 i, alhora, la utilització de la mateixa via pels trens convencionals de la L4.

L’automatització es basa en la transmissió bidireccional de dades entre el tren i els equips de terra, que en el cas de la L11 es produeix a les andanes. Els combois es comuniquen amb el Centre de Control de Metro (CCM) de La Sagrera, que s’encarrega de centralitzar les dades i de donar ordres als trens. Prèviament aquests trens han estat programats amb els paràmetres de circulació (velocitat, frenada, arrencada, obertura i tancament de portes). El CCM, en concret el sector de línies automàtiques, monitoritza en tot moment l’estat de la línia i sap la ubicació exacta dels combois. Gràcies a aquesta supervisió a distància, el sistema permet que el tren pugui circular sense conductor amb total seguretat, i així aportar fiabilitat i puntualitat al servei.

Món METRO

La línia 11 es converteix en la segona que implanta la conducció automàtica a BarcelonaDesprés de tres mesos de proves, superades amb èxit, el 16 de desembre passat es va posar en servei la conducció automàtica als trens de la L11, entre les estacions de Can Cuiàs i Casa de l’Aigua.

Barcelona ja té 6 quilòmetres de metro automàtic, sumant L9 i L11

Detall del sistema de detecció d’intrusions a la via.

DE TOT ARREu

nova york tanca dues línies de metro

L’Autoritat del Transport Metropolità de Nova York, la MTA, responsable de la gestió del metro d’aquesta ciutat nord-americana, ha anunciat accions d’estalvi econòmic per afrontar la crisi, ja que la previsió del dèficit de la MTA és de 400 milions de dòlars el 2010. La mesura més severa és el tancament de dues línies de metro: la W i la Z. A aquesta supressió cal afegir-hi la d’una dotzena de línies d’autobús i el fet que està prevista una reducció dràstica de les circulacions de trens en hora punta i caps de setmana. Una altra via per a la disminució del dèficit ha estat la reducció de les facilitats econòmiques per obtenir el títol de transport més utilitzat pels estudiants, la MetroCard.

nou premi d’innovació al transport públic

El Fòrum Internacional del Transport i la Unió Internacional per al Transport Públic han acordat crear el Premi d’Excel·lència en Innovació en Transport Públic ITF-UITP 2010. Aquest guardó pretén reconèixer iniciatives i projectes innovadors que millorin la qualitat, sostenibilitat i intermodalitat dels serveis de transport públic. El premi serà presentat durant la reunió anual de la UITP el proper maig. El secretari general de la UITP ha recordat que un objectiu clar de l’última cimera ambiental de Copenhagen serà arribar a doblar la quota de mercat de transport públic l’any 2025. El premi tindrà quatre categories: operadors, autoritats locals i regionals de transport, consorcis d’administracions i iniciatives de proveïdors de transport públic.

Més experiències de pila de combustible

La ciutat alemanya d’Hamburg ha estat una de les escollides per dur a terme un projecte de proves d’un nou autobús que funciona amb pila de combustible: el Mercedes-Benz Citaro Hybrid. Aquest model incorpora importants millores d’optimització tecnològica en l’ús d’hidrogen com a combustible. La pila conté uns components que permeten una millor hibridació de les bateries d’ió-liti. Comparat amb l’anterior model d’autobús d’hidrogen, aquest consumeix gairebé un 50% menys. Segons el fabricant, l’autonomia d’aquest model arriba als 250 quilòmetres i el sistema de pila de combustible no necessita quasi manteniment. Es preveu l’establiment de quatre estacions públiques de subministrament d’hidrogen a Hamburg.

19

El projecte de conversió de la línia 11 en automàtica va començar amb la instal·lació de la tecnologia específica de transmissió de dades (a túnels, estacions i trens) i la col·locació de les portes d’andana automàtiques. Tot i la seva longitud de tan sols dos quilòmetres, automatitzar la línia 11 ha representat tot un repte, ja que s’havia d’adaptar una línia que ja funcionava de manera convencional des del 2003.

En aquest sentit, els veïns de Nou Barris i de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac, que han estat els primers de l’àrea metropolitana a beneficiar-se dels avantatges de les portes d’andana automàtiques –una separació física que aporta seguretat a les andanes i evita les caigudes accidentals de persones o objectes–, ara podran gaudir de la regularitat, l’eficiència i la fiabilitat en el servei que aporta l’automatització de la circulació de trens.

La línia 11, creada l’any 2003 i utilitzada diàriament per 3.600 usuaris, enllaça la zona de Nou Barris amb Can Cuiàs, al terme municipal de Montcada i Reixac. Es tracta d’una línia de metro lleuger per la longitud del seu traçat (2,1 quilòmetres) i perquè discorre en un traçat de via única.

la conducció automàtica, una opció de futur

En poques setmanes la xarxa de metro de Barcelona ha experimentat una sèrie de canvis i transformacions molt importants que són l’inici del camí que TMB vol seguir a partir d’ara, una tendència de futur. La inauguració del primer tram de la que serà la línia automàtica més llarga d’Europa (L9) i la posada en marxa de la segona experiència en la conducció automàtica a la L11 situen Barcelona com a punt de referència de la innovació en el transport. Així, i gràcies al treball i l’esforç d’empleats i tècnics, TMB se situa a l’avantguarda de les empreses de transport a Europa per la seva capacitat de modernització, la constant millora de la tecnologia posada al servei de la seguretat i per la contribució a la mobilitat sostenible.

Avui dia, ja hi ha 6 quilòmetres de metro automàtic a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El 2015, i seguint amb la tendència mundial dels metros de qualitat, es preveu tenir el 43% de la xarxa de metro funcionant en mode driverless, als futurs trams de la L9 i els seus ramals (L10) i a l’actual L2, que adoptarà el sistema automàtic quan es prolongui fins a Parc Logístic.

Entre Can Cuiàs i Casa de l’Aigua no és necessària la presència del tècnic d’operació a la cabina del tren.

bREuS

Col·laborem amb...Ens han visitat...

Sabíeu que... El primer quadrimestre del 2009, el 37,4% de ciutadans mencionaven TMb en primer lloc quan se’ls preguntava per operadors de transport públic.És a dir, TMB tenia un TOM (top of mind: la primera marca que ve al cap) del 37,4%. Per segments, els TOM de TMB més alts es donen entre: “usuaris mixtos i metro”, “homes”, “ciutadans de 18 a 34 anys” i “ciutadans de l’àrea de Barcelona”.

Estudi Tracking mensual (350 entrevistes a ciutadans de l’àmbit metro), amb dades acumulades de 4 mesos (1.400 entrevistes).

Avancar, el primer operador de ‘carsharing’ d’Espanya

CCM - 16 de desembreDelegació del Sector de Mobilitat i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona

CCM -16 de desembreConsell Assessor de Patrimoni Històric de TMB

CCM - 4 de generVisita de membres de la residència de dia Torrent Llops

Consell Assessor de patrimoni Històric.

Detall del Centre de Control de Metro de TMb.

Transports Metropolitans de Barcelona col·labora un any més en la promoció del carsharing, un nou model de transport públic molt més eficient en termes econòmics i energètics que el transport privat.

En aquesta ocasió, TMB fa difusió de la seva campanya de captació de nous socis a través de fullets que es repartiran tant a l’interior de les estacions de metro com als autobusos.

Des del 2005, més de 3.000 persones utilitzen aquest servei a Catalunya, i a tot el món ja són més de 330.000 usuaris repartits en més de 600 ciutats.

El carsharing és una modalitat de lloguer de cotxes que es paga per hores d’ús i quilòmetres recorreguts. Es tracta d’un sistema cada vegada més utilitzat en els models de mobilitat de les ciutats, ja que és molt més respectuós amb el medi ambient (cada cotxe del carsharing reemplaça cinc o vuit vehicles privats) i afavoreix la recuperació d’espais per a usos socials.

Per donar-se d’alta del servei només cal anar al web www.avancar.es o trucar al 902 55 00 50, triar la modalitat de contratació que més s’adeqüi a les necessitats i recollir el vehicle a l’aparcament seleccionat dels 37 que hi ha a Catalunya.

Avancar Carsharing és la marca comercial de Catalunya Carsharing SA, el primer operador de carsharing d’Espanya. Membre de la Internacional Association of Public Transport, ofereix serveis de carsharing des del 2005, i és present a Barcelona, Sant Cugat, Sabadell i Granollers.

Els seus accionistes són administracions públiques com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia del Ministeri d’Indústria.

També hi participen empreses privades compromeses amb aquesta nova opció de mobilitat com Transports Metropolitans de Barcelona.

Món buS

Les obres del pla d’ocupació faciliten millores en el transport públic de superfície

A mb la nova calçada al carrer Tarragona per a ús exclusiu del transport públic, que ha construït l’Ajuntament de Barcelona amb fons de l’anomenat pla Zapatero, ha millorat la connectivitat entre la plaça d’Espanya i la

plaça dels Països Catalans, principal accés a l’estació de Sants.

El lateral del carrer Tarragona té ara tres carrils de circulació en tots dos sentits, cosa que permet l’avançament si hi ha un bus aturat en un dels punts de parada. En sentit descendent (des de la plaça Països dels Catalans a plaça d’Espanya) es mantenen les parades ja existents, i en sentit ascendent se n’ha habilitat una de nova entre els carrers de València i Aragó.

Al tram del carrer Tarragona sense calçada lateral, entre Diputació i plaça d’Espanya, hi ha un nou carril bus-taxi de sentit ascendent pel costat Besòs per facilitar l’accés per la plaça d’Espanya.

Aquestes modificacions beneficien els autobusos de les línies 27, 30, 115 i 109 de TMB i la línia CJ (Sants - Ciutat de la Justícia) de l’EMT, que podran fer el seu recorregut habitual sense compartir calçada amb la resta del trànsit. Pel que fa a la línia 109 (Estació de Sants - Polígon Zona Franca), els autobusos poden utilitzar la calçada reservada en tots dos sentits, amb la qual cosa hi ha una disminució de 650 metres en el trajecte ascendent entre la plaça d’Espanya i la plaça dels Països Catalans i es retalla el temps de recorregut habitual uns cinc minuts en hora punta. La línia 27 manté el seu recorregut ascendent pel carrer Entença per poder fer després el gir cap a Josep Tarradellas.

parada doble a la Ciutat de la Justícia

Un cop finalitzades les obres d’adequació del lateral del costat muntanya de la Gran Via cantonada Ildefons Cerdà, pròximament s’instal·larà una nova parada doble d’autobús just davant de la Ciutat de la Justícia, al terme de l’Hospitalet de Llobregat, on s’aturaran els autobusos de les línies 46 i 65 de TMB i els de diverses línies de l’EMT que operen al Baix Llobregat.

Amb aquesta ja són 9 parades dobles, juntament amb les 8 actuals de la Diagonal, entre Francesc Macià i la plaça Joan Carles I, les existents a la xarxa d’autobusos de TMB.

La principal novetat que s’incorpora ara en l’operativa habitual de les parades dobles és que les persones invidents i les persones

amb cadira de rodes sempre es dirigiran al punt de parada 1. Si un autobús ja ha fet parada al punt 2, haurà de tornar a fer la parada corresponent al punt 1.

La parada doble no és més que una única parada formada per un cos central i dos punts de parada de manera que dos autobusos puguin fer la mateixa parada simultàniament. Així s’agilitzen les pujades i baixades dels usuaris al bus i es redueix el temps de parada en aquells punts en què coincideixen moltes línies.

Les obres finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local han fet possible la posada en marxa d’un nou carril bus-taxi al carrer Tarragona i una nova parada doble davant la Ciutat de la Justícia.

Carril bidireccional reservat per al transport públic al carrer Tarragona i, a sota, la Ciutat de la Justícia de barcelona i l’Hospitalet.

2121

CulTuRA

D el 17 de desembre al 21 de gener l’estació de metro de Passeig de Gràcia de la línia 2 va acollir una nova edició del projecte Suburbe Transformant amb l’exhibició de dues obres gràfiques murals.

Les imatges d’aquest projecte, que se celebra per tercer any al suburbà barceloní, han estat creades per joves artistes que reflexionen sobre l’univers que els evoca la revolució tecnològica, el ciberespai i els avenços científics, entre d’altres.

Art popular a l’espai públic

Suburbe Transformant pretén consolidar-se com a referent de l’art underground de Catalunya i té l’objectiu de promocionar i difondre els seus autors, així com reivindicar la capacitat comunicativa de la creació artística i la responsabilitat del creador davant la societat que motiva la seva obra.

L’art del Suburbe Transformant 09 al metroL’estació de metro de Passeig de Gràcia acull obres gràfiques en una tercera intervenció mural sota la ciutat

un dels murals que es mostraran al vestíbul

de l’estació de metro de passeig de gràcia (l2).

TMB ajuda a difondre la programació artística del Gran Teatre del LiceuTMB s’ha convertit en col·laborador i mecenes de la Fundació del Gran Teatre del Liceu mitjançant el conveni que van subscriure, el 21 de desembre passat, el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, i el director general del Liceu, Joan Francesc Marco (a la foto).

El conveni preveu la utilització de diversos suports i canals de difusió per donar a conèixer l’activitat de la Fundació Gran Teatre del Liceu, per exemple, els espais en finestres de trens i carrosseries d’autobusos, plafons lluminosos a l’estació de Liceu de la línia 3, els circuits de megafonia i videodifusió de les estacions, el web i la xarxa d’autobusos, en aquest cas mitjançant fullets. D’altra banda, TMB s’incorpora al Consell de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu i disposa de diversos avantatges en la utilització de les seves instal·lacions, , així com avantatges per als seus treballadors.

Dóna especial importància a la reflexió sobre la ciutat, al voltant dels eixos centre i perifèria, com els motors impulsors de la gran metròpolis.

Aquesta tercera edició de la intervenció mural és un projecte de Suburbe-Associació Cultural Octubre i Estenent el Desastre, i compta amb el suport de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

La principal activitat que du a terme aquest col·lectiu de creadors és la Mostra d’Art Sota la Ciutat, una exposició col·lectiva d’art gràfic que té lloc des del 2004 en espais públics de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta reivindicació de l’art popular, alternatiu, minoritari i aliè als cercles elitistes on habitualment es desenvolupa l’activitat cultural, se centra i especialitza en el mural, entès com la intervenció creativa en el mur, des d’una perspectiva oberta i que abraça diferents disciplines, com ara la il·lustració, el disseny gràfic i la fotografia.

E l 13 de novembre de 1943, i com a conseqüència de les inquietuds socials dels dirigents del Metro Transversal cap als seus empleats, es va crear un Departament Social (des del 1948 anomenat

Círculo Social Metropolitano). Aquest departament va entrar en funcionament el juny de 1944 i estava integrat per les següents seccions: cultural, teatral, coral, musical, social, esportiva i excursionista.

El 1945, i a proposta de la secció cultural, l’empresa crea la secció escolar. A través d’aquesta secció neixen unes escoles per a fills d’empleats, a la barriada de Sants, al número 42 del carrer Jocs Florals. L’impulsor d’aquest projecte va ser José M. Vicens Corominas, en aquell moment cap administratiu de l’empresa, creador i ànima del Círculo Social Metropolitano i de les Escoles Comercials Montserrat. Va continuar al capdavant de la direcció del Círculo i les Escoles fins a la seva mort el 16 de juny de 1970.

Seu provisional a Jocs Florals

El dilluns 15 d’octubre de 1945 comença el curs al carrer Jocs Florals, amb classes nocturnes de 18 a 20 hores, i les matèries que s’imparteixen són les assignatures de gramàtica, aritmètica i música. Era l’inici d’un projecte il·lusionador!

El segon curs ja comença amb horari escolar, i provisionalment al mateix edifici de Jocs Florals. El 2 d’octubre de 1946 entren oficialment en funcionament en tots els seus aspectes les Escoles Comercials Montserrat. Quaranta alumnes integren la matrícula del primer curs, a càrrec de cinc mestres, en torns, segons les seves respectives especialitats.

L’empresa emprèn immediatament la construcció de les escoles i, així, el diumenge 3 d’octubre de 1948 (curs escolar 1948/49) s’inaugura un nou i esplèndid edifici on s’instal·laran definitivament les Escoles Comercials Montserrat, al número 113-119 del carrer Badal. Segons

una ressenya de l’època, “el edificio es amplio y capaz, dotado de todos los servicios necesarios y rodeados de jardines y patios de juego. Ampliación de profesorado, docto y competente, Claustro de Dirección y Profesorado en número de catorce, con el fin de atender a las cada día más numerosas peticiones de ingreso, formuladas por los empleados de la Empresa a favor de sus hijos”.

A les escoles, a més dels ensenyaments reglats pels estudis primaris, s’impartien estudis comercials (comptabilitat, taquigrafia, mecanografia) i classes nocturnes per als empleats. La formació que es donava a l’escola permetia que els alumnes, en acabar els estudis, poguessin incorporar-se fàcilment al món laboral (administratiu-mercantil). Cal ressaltar que també s’impartien classes de música, dibuix i francès, i hi havia un cor escolar i un esbart dansaire. L’escola disposava de la capella del Círculo Social (a Jocs Florals) i d’un teatre al mateix edifici de l’escola.

El 1961, l’absorció per part de l’empresa del FC Metropolità de Barcelona SA del Gran Metropolità de Barcelona SA, repercuteix en el creixement de la plantilla i, per tant, es fa necessari ampliar l’escola. Per això, es decideix construir un nou cos d’edifici, de línies modernes, unit a l’existent. En el curs escolar 1963/64 s’inaugura aquest nou edifici amb sis noves i espaioses aules. Aquesta ampliació permetrà augmentar el cens escolar fins als 250 alumnes.

HISTÒRIA

Les Escoles Comercials Montserrat per a fills d’empleats del Metro Transversal (1)

les Escoles Comercials Montserrat al carrer badal en una imatge de l’any 1963.

Des del 1945 i durant més de 40 anys les anomenades Escoles del Metro van instruir generacions d’empleats i de fills d’empleats del suburbà.

23

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora_punta.pdf 1 23/12/09 16:08