La L3 ja funciona fins a Trinitat Nova

Comencen les obres d’ampliació del Centre de Control de Metro

Entrevista a Lluís Bassat, publicista

Acord sobre els dos dies de descans per als conductors

Transports Metropolitansde Barcelona 84nú

mer

o

OCTUBRE 2008

Bus i Metro superen el 7

EditorialA

quest mes d’octubre, Transports Metropolitans de Barcelona llança, a través dels principals mitjans de comunicació de Catalunya, la nova campanya corporativa: TMB és el que ens mou.

La publicitat és una tècnica de comunicació massiva destinada a difondre o informar sobre un bé o servei amb l’objectiu de motivar el públic cap a una acció. Efectivament, això és el que volem: motivar els ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè prefereixin el transport públic a l’ús del vehicle privat en els seus desplaçaments.

La campanya TMB és el que ens mou està impregnada de tots els valors que acompanyen la mobilitat sostenible: el respecte pel medi ambient, la responsabilitat social, l’accessibilitat, la comoditat, la seguretat, el servei, el preu... Fent ús del transport públic contribuïm a millorar la qualitat de vida de les nostres ciutats i a enfortir els vincles de convivència entre les persones.

La publicitat és un instrument d’estimulació de la demanda. A l’actual conjuntura econòmica, la campanya que impulsa TMB ha de ser una inversió eficaç per incrementar el número d’usuaris del

metro i del bus. Per això volem continuar oferint un servei de qualitat que satisfaci les necessitats i expectatives ciutadans.

A les dades de l’últim Estudi de satisfacció del client, el bus i el metro obtenen una qualificació de notable (un 7,15 el bus i un 7,09 el metro) en la valoració que atorguen els propis usuaris. L’eficàcia del servei i la seguretat del bus i del metro són els aspectes més ben valorats, amb una nota que supera el 8. Aquestes dades ens omplen de satisfacció i ens encoratgen per continuar treballant amb l’objectiu d’oferir cada dia un servei de més qualitat que potenciï l’ús del transport públic i identifiqui la nostra empresa com el gran motor de la mobilitat sostenible a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Aquest és el compromís de tots els treballadors i les treballadores de TMB.

84núm

ero

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | DIRECTOR: Santiago Torres | DIRECTOR EDITORIAl: Oriol

Pàmies SubDIRECTORA: Lourdes Montero | CApS DE REDACCIó: Maite Peris, Gustau Lamadrid | REDACCIó: Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo, Pere

Paredes, Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez | DISSEny ORIgInAl: ESSA Estructura de Comunicació | MAquETACIó: Josep Lluís Lara | FOTOgRAFIA: Pep

Herrero, Miguel Ángel Cuartero | IMpRESSIó: INGOPRINT | TIRATgE: 14.900 exemplars | CORREu ElECTRÒnIC: horapunta@tmb.net | D.l.: B-21926-2008

OCTUBRE 2008

2 Editorial

3 Els usuaris de bus i metro, satisfets

8 Nova campanya de comunicació

10 Entrevista a Lluís Bassat

14 Presentat el nou projecte TMB Educa

15 En funcionament la prolongació de la L3

16 Breus

17 Adequació del servei a la temporada de tardor-hivern

18 Obres d’ampliació del CCM

20 Acord a Autobusos sobre els dos dies de descans

21 Bona valoració de Músics al Metro

23 80è aniversari de la inauguració del funicular de Montjuïc

Imprèsen paperecològic

Els usuaris de bus i metro els atorguen la millor nota des que es mesura la satisfacció del servei

REpORTATgE

Els resultats del darrer estudi de satisfacció del client indiquen que tant el servei de metro com de bus superen, per primera vegada, els 7 punts (en una escala de 0 a 10 punts). Més concretament, atorguen un 7,15 a Bus i un 7,09 a Metro.

L’eficàcia del servei i la seguretat de bus i metro són els aspectes que es consideren més importants, amb una nota que supera el 8

A Transports Metropolitans de Barcelona l’Estudi de satisfacció del client es realitza des de l’any 1991. Aquest ha passat per diferents etapes, la darrera de les quals es va encetar el 2005 i des d’aleshores

s’està emprant la mateixa metodologia. Dues vegades l’any –febrer i novembre- es mesura el servei de Metro (4.000 entrevistes) i el servei d’Autobús (6.000 entrevistes).

El servei es descompon en el que s’anomenen dimensions o àmbits, que representen els elements que el client té en compte a l’hora d’avaluar-lo. En el cas de TMB, els serveis de Metro i Autobús estan formats per vuit dimensions. Cadascuna es va dividir, després d’un procés intern d’anàlisi, en atributs, que constitueixen les característiques bàsiques del servei. En el cas d’Autobús parlem de 19 atributs i en el de Metro, de 21. D’aquesta manera, els atributs de Metro que es consideren més importants són la l’eficàcia del servei (8’1), la seguretat (8’1), la informació (7’8), les millores a la xarxa (7’6), el confort (7’5), la neteja (7’4) i l’atenció al client (7’2). En el cas d’Autobús, els atributs que més puntuen són, per aquest ordre, l’eficàcia, la seguretat, les millores, el confort, la neteja, la informació i l’atenció al client.

EVOluCIó DE lA VAlORACIó glObAl DEl SERVEI7,2

7,1

7,0

6,9

6,8

6,7

6,6

6,5 Febrer ‘06 Novembre ‘06 Febrer ‘07 Novembre ‘07 Maig ‘08

METRO AUTOBÚS

3

Eficàcia(8,4)

Seguretat(8,4)

Millores Esforços

(7,7)

Confort(7,6)

Higieneneteja

(7,6)

Informació(7,1)

Atencióal client

(7,0)

Actituds(5,4)

Bus

Eficàcia(8,1)

Seguretat(8,1)

Informació(7,8)

MilloresEsforços

(7,6)

Confort(7,5)

Higieneneteja

(7,4)

Atencióal client

(7,2)

Actituds(5,5)

Metro

Univers 1.238.391 validacions (dia feiner promig)

Mostra S’han realitzat 4.008 entrevistes

Sistema de selecció Aleatòria: 2n client que entra a l’andana després d’anar-se’n el tren

Recollida d’informació Entrevista personal a l’andana: 21 d’abril a l’11 de juny de 2008 de 6 a 22 h

Error màxim ± 1,5% (p=q i una confiança del 95,5%)

Univers 735.153 validacions (dia feiner promig)

Mostra S’han realitzat 6.075 entrevistes

Sistema de selecció Aleatòria: 1r client que arriba a la parada

Recollida d’informació Entrevista personal a la parada: 6 de maig a 19 de juny de 2008 de 6 a 22 h

Error màxim ± 1,3% (p=q i una confiança del 95,5%)

A més de la valoració global del servei, que tan bon resultat ha obtingut a la darrera onada, també s’elabora l’Índex de satisfacció del client (ISC), producte de la puntuació de cada atribut de servei –grau de satisfacció– i de la importància que cada client els atorga. Per al vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, “en un servei tan madur com el del transport públic i en un entorn competitiu propi d’una societat desenvolupada, la valoració obtinguda resulta particularment valuosa”.

Dídac Pestaña: “En un servei tan madur com el del transport públic i en un entorn tan competitiu, les puntuacions obtingudes resulten particularment valuoses”

Enquesta valoració bus

Enquesta valoració Metro

Importància que atorgan els usuaris als diferents aspectes del servei

Els estudis, una eina fonamental per facilitar la presa de decisions

Conèixer el client és l’objectiu principal de tota empresa. En el cas de TMB, la seva vocació de servei públic fa encara més palesa aquesta necessitat

C om a empresa de serveis de transport públic de viatgers TMB precisa la informació obtinguda a través dels estudis de mercat per tal de millorar la seva oferta i apropar-la el màxim possible a les

demandes dels clients. Des d’aquest punt de vista té els mateixos objectius que qualsevol altra empresa de serveis.

Malgrat tot, la dimensió i la complexitat dels serveis de transport públic fan que la tasca d’investigació i anàlisi adquireixi una gran envergadura. El Gabinet d’Estudis s’encarrega, des de perspectives diverses, de l’estudi dels principals públics objectius –tant reals com potencials– de Metro i Autobús, és a dir, dels clients i ciutadans en general.

Els estudis periòdics dirigits a millorar el nostre coneixement del client són, entre d’altres, l’Enquesta de mobilitat i transport (EMIT ’07), que analitza els hàbits i actituds d’usuaris i ciutadans vers la mobilitat; l’Estudi de mesura de la qualitat objectiva de servei (MpS), que avalua el compliment de la qualitat de servei ofertat tant a Metro com a Autobús; l’Estudi de frau, que és fonamental per ajudar a fer front a aquest fenomen; l’Estudi de queixes i reclamacions, l’Estudi de seguiment de la imatge i el posicionament, i els estudis específics de satisfacció al client de Bus Turístic i dels Centres d’Informacio i Atenció al Client (CIAC).

Si bé en alguns dels estudis esmentats anteriorment també es recull la valoració dels ciutadans no clients, l’anàlisi de les opinions del ciutadans queda reflectida, entre d’altres, en els següents estudis: l’Òmnibus municipal, enquesta que realitza trimestralment l’Ajuntament de Barcelona sobre una mostra de 1.000 ciutadans i que inclou mitja dotzena de preguntes sobre els serveis de metro i bus, i el balanç social del metro, estudi que es porta a terme conjuntament amb la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona i que pretén calcular el benefici marginal, en termes de menys costos socials (contaminació, accidents, aglomeracions...), que suposa el pas d’un usuari de transport privat mecanitzat (cotxe, moto) al transport públic.

barcelona, a una dècima de la millor nota de la història del metro de Madrid en satisfacció del servei

Els resultats de les enquestes de satisfacció, realitzades el primer semestre de 2008, entre els clients del metro de Madrid i de Barcelona, situen la valoració del metro de Barcelona a una dècima del de Madrid. La distància entre un i altre serveis de metro havien estat de fins a tres dècimes a favor del de Madrid els darrers anys.

Els clients del metro de Madrid destaquen com a aspectes més valorats: la il·luminació dels trens, la il·luminació de les estacions i la senyalització. En canvi, els clients del metro de Barcelona valoren més els aspectes següents: que trigui poc a portar-te al destí, que sigui ràpid; que sigui còmode en la connexió amb d’altres línies o mitjans de transport i amb un bon funcionament de les validadores i màquines de venda automàtica.

Madrid barcelona

Valoració global 7,2 7,1

5

Estudiar per gestionar

Àngels pont i DomènechDirectora del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, SL (GESOP)

Conèixer, estudiar i analitzar la realitat social és una obligació apassionant dels que tenen responsabilitats públiques. No es poden prendre decisions sense una anàlisi prèvia d’allò sobre el que s’ha de decidir: des de la cosa més petita fins a aquella que sembla més complexa. Preguntar directament als ciutadans és una bona manera d’aproximar-nos a aquesta realitat i l’eina que tenim per fer-ho és l’enquesta. Les enquestes poden ser de molts tipus, en funció dels objectius i de les persones de les quals requerim informació.

Cada vegada està més integrat dins de les organitzacions la necessitat dels estudis i es fa evident amb la presència d’aquests en els organigrames. Aquesta funció es converteix en una peça transversal per oferir informació als diferents àmbits del conjunt de l’organització. Un bon exemple d’això és TMB, que amb el seu Gabinet d’Estudis i el seu programa d’investigació assumeix la importància que té aquesta eina per oferir un servei eficient i de qualitat.

Preguntes tan senzilles com: qui utilitza el transport públic, quines diferències hi ha entre l’usuari de metro i el de bus, per quin motiu els utilitzen, què els agrada o desagrada, què s’hauria de fer per ser més atractius.... són informacions bàsiques per fer una bona implementació dels nous projectes que ajuden a millorar la mobilitat urbana, adaptar-se a les noves necessitats de mobilitat o garantir la millora contínua de la qualitat dels transports públics (metro i autobús) que operen a l’entorn metropolità de Barcelona.

El grau de satisfacció dels usuaris de bus i metro de TMB és un primer indicador de la capacitat que aquesta organització té d’escoltar els seus usuaris. És, també, l’expressió de la voluntat de treballar amb l’objectiu d’aconseguir un servei més proper i atractiu per als ciutadans que contribueixi a una millora general de la mobilitat metropolitana. En definitiva, un bon exemple de la importància que té la investigació per a una bona i millor gestió en l’àmbit de la gestió pública.

Metro i bus estan entre els serveis més valorats pels ciutadans de barcelona

Segons la darrera Enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament de barcelona, el servei del metro de Barcelona se situa com el segon més ben valorat, amb 6,7 punts, just darrere de les biblioteques públiques. El servei de bus obté una puntuació de 6,2 punts (setè lloc), malgrat les aturades de servei registrades a finals d’any.

El servei de bus frena la tendència a la baixa dels darrers anys i el servei de metro comença a pujar, després de les baixades dels quatre últims anys.

L’Enquesta de serveis municipals es realitza un cop a l’any sobre una mostra de 6.000 ciutadans escollits segons quotes de sexe, edat i llocs de residència. No es té en compte si els individus consultats són usuaris o no de metro i bus, mentre que l’Estudi de satisfacció al client ressenyat a la pàgina 3 es realitza exclusivament sobre mostra d’usuaris.

Cal destacar que, segons els enquestats, el metro és el servei públic que més ha millorat el darrer any. En concret, el 53,8% considera que ha millorat i només un 10,1% creu que ha empitjorat. Quant al servei de bus, el 43% dels ciutadans enquestats considera que el servei ha millorat i el 14,7% que està pitjor.

El metro és el servei públic que més ha millorat a Barcelona el darrer any

baixem a la ciutat?

José Miguel Sanz MartínezSecretari general d’Unió de Consumidors de Catalunya. www.consumidors.org Aquesta frase era normal fa alguns anys i recollia la sensació que tenien molts barris de ser lluny del centre de Barcelona. Però quina visió tenim en l’actualitat?

Sens dubte els usuaris de l’àrea metropolitana tenim sort, gaudim d’un transport públic de molta qualitat, amb temps de pas més que acceptables i una xarxa de parades que apropen els barris al centre, però també entre sí. I ho diem sense triomfalismes, conscients de les deficiències existents i de les necessitats no resoltes, sabent que molts veïns i veïnes no estan satisfets amb la centralitat de Barcelona i reclamen una xarxa pròpia que connecti les ciutats de la seva comarca, perquè hi ha altres centralitats relacionades amb les necessitats de la gent i el transport públic hi ha de donar respostes.

No obstant això, hem de dir que comptem amb un transport públic amb vehicles cada vegada més amables amb la població, facilitant-ne llur accessibilitat, i que alhora són cada cop més curosos amb la salvaguarda del medi ambient, així com amb estacions més modernes, que ajuden a fer més agradable l’espera.

De cara al futur, i per seguir millorant, nosaltres destacaríem tres grans reptes: - D’una banda, hem de millorar la cultura d’allò públic. El transport públic és de tots, tots contribuïm en la seva millora i per això hem de ser més cívics i preservar-lo, i alhora, cal millorar-ne la vigilància. - De l’altra, cal tenir en compte que l’augment del nombre d’usuaris, propiciat pels canvis demogràfics de les nostres ciutats, que han fet créixer més llurs perifèries, ha d’anar acompanyat, necessàriament, per un nou disseny dels horaris de pas i per un augment del nombre de combois per no saturar-los. - I, finalment, s’han de continuar millorant els horaris a les noves necessitats i usos de la població, sent conscients i no perdent de vista que l’àrea és molt més que la ciutat de Barcelona.

Contribuir a la gestió i a la presa de decisionsEnric Vilar CollCap del Gabinet d’Estudis de TMB L’antic terme demoscòpia, del grec clàssic démos (poble) i skopeín (espiar), ha servit tradicionalment per definir l’estudi dels punts de vista, pensaments, opinions i desitjos d’un conjunt d’individus.

Els primers estudis demoscòpics van realitzar-se a principis del segle XIX als Estats Units per analitzar les intencions de vot en les eleccions presidencials. Els mancava encara molt del rigor científic que el seu desenvolupament posterior ha incorporat i varen romandre durant un període llarg de temps com un fenomen local. Però els estudis d’opinió, tal com els coneixem en l’actualitat, no van començar a desenvolupar-se fins a principis del segle XX, també en el camp polític. Al llarg del segle XX els avenços matemàtics i d’enginyeria informàtica han permès el desenvolupament d’instruments, tècniques i programaris precisos que s’han aplicat a camps tan diversos com la salut pública o l’economia.

Com ha succeït en moltes ocasions la seva aplicació va passar dels àmbits originaris a d’altres activitats que necessitaven respostes per explicar o predir determinats comportaments, opinions o hàbits. Un d’aquests camps és, sens dubte, el de l’empresa.

Una gran empresa com TMB necessita disposar d’informació sobre els aspectes clau per dissenyar i oferir el millor servei possible amb els recursos existents. És imprescindible que conegui, entre d’altres aspectes, les necessitats, hàbits i comportaments dels seus clients actuals i potencials, el seu grau de satisfacció, el grau de concordança entre la qualitat ofertada i la fixada com a objectiu, les tendències del mercat...

La missió del Gabinet d’Estudis és ajudar les àrees de l’organització a identificar les necessitats d’informació i dissenyar els instruments per obtenir-la. Aquesta tasca es du a terme des del rigor científic, cercant la metodologia que millor s’adapti a cada cas i garantint una gestió eficient dels recursos. En definitiva, el nostre repte diari és el de contribuir a la gestió i la presa de decisions aportant el màxim valor possible.

7

E ls ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana rebran aquest octubre els missatges de la nova campanya de comunicació corporativa de TMB. Una campanya que parteix

del nou lema de la companyia, TMB és el que ens mou, eslògan que vol transmetre l’actitud de compromís que TMB i els ciutadans comparteixen en favor d’una millora en la qualitat de vida.

La campanya forma part de tota una estratègia de comunicació amb inici el 6 d’octubre i que durarà fins a mitjans del 2010, amb diferents onades que buscaran l’assoliment dels següents objectius:

• Potenciar i incrementar l’ús del transport públic.

• Ser el gran motor de la mobilitat sostenible a Barcelona i tot l’àmbit metropolità.

• Potenciar els valors del transport públic que van més enllà del propi servei i que suposen el compromís de TMB amb la societat, la sostenibilitat i el medi ambient.

• Millorar la imatge i reputació de TMB.

TMB vol ser entesa com una empresa de transport públic que, a més de millorar la mobilitat sostenible, potencia els vincles de convivència a la ciutat

Aquest mes es presenta la nova campanya corporativa ‘TMB és el que ens mou’

TMB llança una nova campanya de publicitat corporativa que representa el tret de sortida per a la nova estratègia de comunicació de l’empresa.

Els missatges de la campanya

A Barcelona, TMB és el que ens mou.

Ens mou un planeta més verd i una ciutat més sostenible.

Ens mou estar més a prop i estar més junts.

Ens mou canviar les coses que realment importen.

Ens mou la ciutat que volem.

Emocional, directa i fresca

Per aconseguir els objectius esmentats, la nova estratègia de comunicació, creada per l’agència Bassat Ogilvy, busca que el client vegi TMB com una empresa de transport públic que, a més de millorar la mobilitat sostenible de Barcelona i la seva àrea metropolitana, potencia els vincles de convivència a la ciutat. Per aconseguir-ho TMB vol apropar-se al ciutadà d’una manera emocional, directa, fresca i amb valors cosmopolites que transmetin el compromís de TMB amb la societat i el medi ambient.

Aquesta primera onada de la campanya TMB és el que ens mou s’allargarà fins al 30 de novembre i utilitzarà, entre d’altres mitjans, comunicacions a la pròpia xarxa de TMB, televisió, premsa gratuïta, premsa local, benzineres de Barcelona i internet. Els ciutadans que ho vulguin poden veure la versió més llarga del nou espot a www.tmb.cat.

La primera part de la campanya durarà fins al 30 de novembre i podrà veure’s als mitjans de comunicació i a internet

L’agència Bassat Ogilvy ha estat l’encarregada de crear la nova estratègia publicitària de TMB

9

LLUÍS BASSATPublicista

Lluís Bassat Coen (Barcelona, 1941) és considerat un referent de la comunicació publicitària a nivell internacional. Les seves creacions, com les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, la campanya Som 6 milions per a la Generalitat de Catalunya i tantes altres, han deixat empremta. Ara, la seva agència Bassat Ogilvy portarà la nova estratègia publicitària de TMB.

“Jo aspiro que TMB sigui una marca de confiança, de proximitat”

Vostè ha publicat llibres de referència per als publicitaris, com El libro rojo de la publicidad i El libro rojo de las marcas. El seu darrer llibre, Confessions personals d’un publicista, és una obra per a professionals o s’adreça a un públic més ampli?

Són les confessions d’una persona que ha dedicat la seva vida a la publicitat, on explico moltes coses personals que no havia dit mai i crec que havia arribat el moment de fer-ho. Es tracta d’experiències que poden ser d’utilitat per a tothom, per no cometre els mateixos errors i també per tenir alguns encerts com els que jo he tingut en la meva vida i que m’han ajudat a crear una agència de publicitat que avui té un bon nom a casa nostra i arreu del món.

què li ha donat la publicitat i què creu que li ha aportat vostè?

La publicitat m’ha donat moltíssim. M’ha permés dedicar-me a una feina creativa, la qual cosa volia fer des de sempre. D’altra banda, crec que jo, modestament, he aportat una gran serietat a la professió. Quan vaig començar en la publicitat, fa 40 anys, els clients es guanyaven convidant-los a passar caps de setmana en llocs divertits, suggerents i coses d’aquestes, i jo vaig intentar que els publicistes fóssim considerats persones amb una feina tan seriosa com la d’un enginyer o un advocat, una feina atractiva i divertida però que requereix un rigor professional molt gran. Una segona cosa que he aportat és el fet de dedicar tota la meva vida a vendre els productes i serveis dels meus clients. Hem guanyat molts premis, més de 400 en la meva trajectòria, però el que em satisfà és l’augment i la millora dels nostres clients, que el valor de la seva marca s’hagi incrementat, així com la percepció que tenen els consumidors dels serveis que reben dels nostres clients, entre altres de TMB. Això no vol dir que nosaltres puguem canviar el sistema de transport públic o millorar el trànsit dels autobusos per la ciutat, però sí podem fer que tot allò que fa bé TMB es conegui.

De la seva trajectòria professional, què en destacaria?

Segurament les campanyes de servei públic, com les de TMB. Estic orgullós dels milions de sabates, texans i tantes coses que hem venut, però les campanyes de servei públic, les que ajuden les persones a no conduir si han begut, evitar incendis, protegir la natura o animar la gent a utilitzar el transport públic són les que m’han donat més satisfacció personal.

“El transport públic de Barcelona ha millorat de forma brutal en els darrers anys”

11

quina diferència hi ha entre vendre o publicitar un producte i publicitar un servei públic?

Hi ha moltes diferències, sens dubte, però no tantes. El producte es toca, es veu. Un servei és diferent, normalment l’utilitzes. Quan es tracta d’un servei la gent té més tendència natural a queixar-se, més que no pas d’un producte. Si un producte no t’agrada el deixes de comprar o canvies de marca, però en els serveis la gent és més exigent i reclama el que considera més idoni, en el cas de metro i bus més freqüències de pas, més fluidesa, etc., i sovint si ho analitzem bé fins a límits impossibles d’assolir.

I pel que fa al transport públic de barcelona?

Jo, com a usuari i un assidu caminant de la ciutat, només agafo el cotxe quan és necessari, per desplaçar-me fora o si resulta imprescindible, i he de dir que el transport públic de Barcelona ha millorat de forma brutal en els darrers anys. L’autobús i el metro estan avui a l’alçada dels de qualsevol ciutat del món. Això no vol dir que no pugui continuar millorant i aquí volem col·laborar, aportant idees. Per exemple, la construcció de la línia 9 és una bona notícia per a Barcelona, però també és cert que un eix tant important i cèntric com la plaça Francesc Macià fa temps que hauria de tenir metro. Sempre s’ha de millorar i TMB ha de tenir aquesta aspiració. El consumidor sempre vol productes i serveis millors i que no siguin més cars.

TMb confia en el seu equip professional per desenvolupar la seva nova estratègia publicitària de marca. Com veu aquest repte?

Estic molt orgullós, perquè fa molts anys que lluitem per fer la campanya de TMB. Finalment, la perseverança ha donat resultat. És important estar sempre preparat i amb ganes de treballar per a algú. El client al final sempre valora aquelles agències que han demostrat interès a treballar amb ell, i en el nostre cas fa molt de temps que teníem ganes de col·laborar amb TMB a millorar la percepció que d’ell tenen els ciutadans.

Sobre quins eixos gravita la proposta per a la campanya de TMb?

Quan es publiqui aquesta entrevista la campanya ja haurà començat i es podrà comprovar que es tracta d’una proposta simpàtica, molt atractiva, on s’intenta demostrar que els transports públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana formen part de la vida dels ciutadans, i que cada vegada els hem de veure més amb un esperit constructiu, en positiu. La campanya va dirigida a les persones, no parlem de la qualitat dels autobusos sinó de l’actitud dels ciutadans cap als transports públics. Crec que agradarà molt, tot i que no és fàcil tampoc explicar-ho, però aquí està la força de la creativitat. Parlem del transport de moltes persones alhora, d’una situació real, però amb analogies.

Resulta més fàcil mesurar els resultats d’una campanya en un producte?

Sí, sens dubte. Si fem la campanya d’un gelat al mes de juny podem comprovar que les vendes pugen tot seguit. Tota campanya té com a objectiu augmentar les vendes, però a vegades per apujar les vendes s’ha d’augmentar la percepció de qualitat que té un servei. Hi ha molta gent que ni es planteja agafar un autobús, desconeix què li pot oferir, on el pot portar, i en aquest sentit tota campanya de publicitat s’ha de complementar amb la informació pertinent. Una de les coses que haurem de fer en un futur immediat és reforçar la informació als ciutadans.

bassat ha rebut més de 400 premis en els seus 40 anys de trajectòria professional.

quins valors de marca creu que transmet TMb?

Les sigles sempre són més difícils d’introduir que els noms. Chupa Chups és un nom que no necessita explicació, tothom sap què és. International Bussines Machines també ho era abans de convertir-se en IBM i ara aquestes sigles són famoses, més que el nom. Amb TMB comença a passar una cosa semblant, ja comença a ser tant o més famosa que el nom de Transports Metropolitans de Barcelona, però s’ha de continuar insistint. Encara no està al nivell competitiu de marques molt conegudes i assumides per la gent, com Coca-Cola o altres. La marca TMB acabarà sent més potent que el seu propi nom a mesura que es vagin fent coses i campanyes de publicitat que arribin a la gent signades per TMB, que la facin més propera. No oblidem que les marques tenen valor i TMB comença a tenir-ne. Jo el que espero és que d’aquí a tres anys la marca TMB tingui un valor enorme, de forma que si demà qualsevol operador s’interessés per TMB aquest apreciés no només el valor del negoci sinó també el valor de la marca i que la suma de tots dos fos el valor total de l’entitat. Hi ha marques que valen més que totes les seves fàbriques juntes, com és el cas de Levis. Jo aspiro que TMB sigui una marca de confiança, de proximitat.

Marques i productes volen diferenciar-se de la competència. quins serien en el cas dels transports públics, de TMb, els atributs que destacaria com a elements diferenciadors?

Crec que anem a favor del corrent. Cada cop més la gent es planteja que s’ha de contaminar menys, que s’han d’utilitzar els transports públics, especialment a la ciutat. Jo viatjo molt, i quan ho faig a qualsevol ciutat sempre utilitzo els seus transports públics, el metro i el bus sobretot, perquè és la forma de conèixer la ciutat. Anar a favor del corrent implica que la gent que va en bus és generalment més conscient. Que no s’entengui ara que els que van en cotxe són inconscients, però és necesssari reequilibrar el pes que té el cotxe i el que té el transport públic en la mobilitat. Com a vianant estic encantat amb el projecte de la Diagonal anunciat per l’alcalde de Barcelona.

Com creu que ha de ser la relació d’un publicista amb el seu client?

Com és ara amb TMB. Una relació que ja ve d’anys, basada en la confiança. TMB sap que farem tot el que sigui bo per a ells, i nosaltres hem d’entendre quines són les seves necessitats i estar al servei d’aquestes necessitats. TMB és una empresa de serveis, nosaltres també. TMB està al servei del ciutadà i nosaltres al servei de TMB, amb la filosofia de millorar tot el que puguem en matèria de comunicació, fins i tot fent recomanacions més enllà d’aquest ámbit.

Sabem el seu amor per l’art, que és un bon col·leccionista, i que impulsa la creació d’un museu d’art contemporani a Mataró. Com ho té?

Doncs força bé. Hem signat un preacord per fer-lo a Mataró, que a través del seu alcalde i de totes les forces polítiques han mostrat un gran interès. Es podia fer també a Barcelona, però l’interès ha estat decisiu per escollir la capital del Maresme. Han proposat d’ubicar-lo en una antiga fàbrica, La Farinera, i he tingut ocasió de veure el projecte de reforma de l’edifici, que és una meravella arquitectònica i un dels més intel·ligents que s’hagin pogut fer a Espanya. Parlar de terminis es fa difícil, però espero arribar a veure-ho per reivindicar i promocionar l’art contemporani del nostre país, amb artistes boníssims i de primer ordre que no s’han donat a conèixer com ho han fet amb els d’altres països del món. L’art contemporani m’agrada molt i amb el museu vull promocionar l’art contemporani de Catalunya arreu del món, que sigui un gran aparador d’obres d’aquí.

Algun altre projecte?

El museu és el segon objectiu de la Fundació Carmen i Lluís Bassat. El primer, el més important, i en el qual estem treballant des de fa més de 20 anys, és intentar ajudar les persones més necessitades. Hem ajudat en terratrèmols i situacions crítiques, però des que el nostre fill petit, que és metge, va decidir dedicar-se a lluitar contra la malària i va marxar tres anys a Moçambic, l’ajut de la fundació es vincula a través d’ell als hospitals on ha treballat. Hem estat ja tres cops a Moçambic i és molt dur veure la realitat del drama d’un país, sobretot dels nens. La vida ens ha donat molt, a mi i a la meva família, i ara tenim l’oportunitat de tornar part del que hem rebut.

“Les campanyes de servei públic són les que m’han donat més satisfacció personal”

“Anem a favor del corrent. Cada cop la gent es planteja que s’ha de contaminar menys i que ha d’utilitzar el transport públic”

13

ACTuAlITAT

L’acte de presentació se celebrarà al Castell de Montjuïc de Barcelona i serà presidit per Assumpta Escarp, presidenta de TMB. També comptarà

amb la participació de la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, del vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, i del director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Miquel Martínez.

El projecte TMB Educa neix com a expressió de la voluntat educativa de TMB i de la seva implicació amb la resta d’entitats que formen la xarxa educativa de Barcelona. TMB Educa esdevé un marc guia per a la relació entre TMB i la comunitat educativa, que referma l’aposta que fa Transports Metropolitans de Barcelona per l’educació i per la formació de la ciutadania. D’aquesta manera, TMB es converteix en la primera entitat de l’àmbit metropolità a disposar d’un projecte educatiu propi, que ha comportat la creació de la Unitat Didàctica de TMB, dins del Departament de Comunicació, que lidera les activitats formatives i coordina l’equip de monitors.

procés de reflexió

La vessant educativa com a part de la política de responsabilitat social corporativa és una de les línies estratègiques que, des de l’any 1984, s’està desenvolupant amb un programa de visites a les instal·lacions de TMB amb la participació de milers d’estudiants. A començaments d’aquest any, TMB va iniciar una reflexió estratègica sobre l’oferta educativa que fins al moment estava portant a terme, amb el doble objectiu de revisar que aquesta estigui aliniada amb els nous

currículums escolars de primària i secundària i per tal d’avaluar l’impacte que genera en termes de reputació corporativa.

TMB Educa ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, amb qui TMB ha signat un conveni de dos anys per a l’avaluació continuada del projecte i la formació de l’equip de monitors.

TMB Educa, una aposta per la formació en valorsEl 8 d’octubre es presenta el projecte TMB Educa, un programa educatiu que converteix TMB en la primera entitat de l’àmbit metropolità a disposar d’un projecte educatiu propi.

un grup d’alumnes durant una visita a la cotxera d’autobusos d’Horta.

TMB Educa és un marc guia per a la relació entre TMB i la comunitat educativa, que referma l’aposta de l’empresa per l’educació i la formació de la ciutadania

Els estudiants d’ESO són els més nombrosos, amb prop de 3.000 participants el curs passat.

ACTuAlITAT

A quest mes d’octubre s’estrena la prolongació de la línia 3 de metro en sentit nord, des de Canyelles a Trinitat Nova. La xarxa ha crescut en gairebé dos quilòmetres més de

metro i dues estacions, Roquetes i Trinitat Nova, on la L3 enllaça amb la L4 i la L11.

Les obres, que ha executat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, van començar el 2003, amb un pressupost global de 142,8 milions d’euros. La major part dels 1.800 metres de túnel s’han fet amb el mètode de perforació en mina, mitjançant maquinària especialitzada i voladures controlades. El diàmetre del túnel és de 8,60 metres i transcorre a una profunditat d’entre 16 i 74 metres, segons el punt.

La prolongació de la L3 des de Canyelles ha comportat la construcció de les estacions de Roquetes, situada a 60 metres de fondària, i Trinitat Nova, que s’integra a l’actual intercanviador del mateix nom on conflueixen la L4 i la L11 i que es converteix en un important nucli de comunicacions de la zona nord metropolitana.

Totes dues estacions compleixen les normes més exigents en matèria de seguretat i protecció civil, a més d’estar adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Es preveu que tindran conjuntament uns 14.000 usuaris diaris, que suposaran uns 4 milions de viatgers l’any per a la xarxa. A l’exterior, s’han aprofitat les obres per construir els nous parcs de Roquetes i Trinitat Nova.

Amb l’obra civil finalitzada i mentre s’enllestien els detalls de les instal·lacions, durant el passat mes de setembre es van dur a terme les proves d’integració de sistemes i la marxa en blanc, en què els trens van circular normalment pel nou tram de la línia 3 simulant el funcionament comercial però sense transportar passatge.

En el proper número informarem àmpliament dels actes d’inauguració de la prolongació de la línia 3.

La xarxa de metro creix pel nord des de Canyelles, amb 1,8 quilòmetres més de túnel de la línia 3 i un nou intrercanviador triple a Trinitat Nova.

Entra en servei la prolongació de la línia 3 a Roquetes i Trinitat Nova

Les dues noves estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda

A les imatges, tres moments del període de proves anterior a l’entrada en servei.

1515

TMB col·laborarà amb el 9è Congrés Internacional del Caminar (Barcelona Walk 21), que tindrà lloc entre el 8 i el 10 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Aquest congrés, organitzat per Catalunya Camina (associació pels drets del vianant) i l’Ajuntament de Barcelona, intenta promoure l’activitat de caminar, augmentant el

nombre de gent que es desplaça d’aquesta manera, millorar-ne les condicions de mobilitat i reforçant la seva seguretat tant en zones urbanes com interurbanes.

El Barcelona Walk 21 va dirigit a experts en planificació urbana i transport, protecció mediambiental, seguretat, salut, educació, turisme i les àrees de negoci.

bREuS

TMB i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona van signar el juliol passat un conveni, amb una vigència de cinc anys, per reforçar la coordinació i col·laboració de totes dues institucions en la millora permanent de la seguretat a la xarxa de transport públic a la ciutat.

El conveni vol reforçar el sistema de seguretat integral d’emergències, a través de l’impuls de la formació específica dels Bombers en l’àmbit de Metro i la millora de la comunicació cap als usuaris i entre els cossos d’emergència dins de les instal·lacions ferroviàries.

TMB, en el marc del conveni de col·laboració signat amb Creu Roja, s’ha implicat en la difusió del Dia Internacional de la Gent Gran i el Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals, els dies 1 i 8 d’octubre, respectivament, mitjançant l’emissió de diferents espots al Canal Metro.

Altres col·laboracions de TMB al mes d’octubre són: del 10 al 17, amb la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), per promocionar la Setmana Europea contra el Càncer; el dia 4, amb l’Agència Catalana de la Cooperació al Desenvolupament, per promocionar la Festa de la Cooperació Catalana; del 5 al 14 recolzarà el Congrés Mundial de la Natura,

que organitza la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i, el 19, el Dia Internacional contra el Càncer de Mama,

que està organitzat per l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona.

TMB també col·labora en la promoció de la 14a Gran festa en suport als

infants i joves amb problemes de cor, que tindrà lloc el proper 18 d’octubre,

al Parc d’Atraccions Tibidabo, i està organitzada per l’Associació d’Ajuda als

Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC).

Conveni de seguretat i protecció civil amb Barcelona

TMB,una empresa solidària

Aposta per la promoció de l’activitat de caminar

La memòria anual del 2007 obté el nivell A PlusLa memòria anual de TMB ha aconseguit aquest any 2008 el nivell d’aplicació de Global Reporting Initiative (GRI) A Plus (A+), el màxim possible dintre d’aquest estàndard internacional per a la publicació d’informes i memòries de responsabilitat social i sostenibilitat.

TMB ha publicat el seu informe anual, anomenat Una aposta per la mobilitat sostenible, on recull les principals actuacions realitzades durant el passat exercici per les empreses Transports de Barcelona, SA, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, als 11 municipis en què opera.

La verificació externa, necessària per obtenir el nivell +, va ser realitzada per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), el juny passat.

Amb aquesta certificació, i d’acord amb la informació del registre de memòries de sostenibilitat del GRI, TMB aconsegueix el màxim d’aplicació per a la publicació d’aquest tipus de documents.

D es del 15 de setembre les xarxes de metro i bus de Barcelona i la seva àrea metropolitana despleguen la

seva capacitat màxima per satisfer la demanda, que se situa a la ratlla d’1,9 milions viatges cada dia feiner.

El metro disposa a l’hora punta del matí de la seva oferta habitual d’hivern, vigent des de l’1 de setembre, amb 121 trens circulant simultàniament i freqüències d’entre 2,5 i 4 minuts. Per als usuaris, la principal novetat ha estat veure acabades les reformes de les estacions de Liceu, Drassanes (L3), Alfons X i Llucmajor (L4). També han finalitzat les obres d’adaptació i instal·lació d’ascensors que realitzava el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a les estacions de Navas (L1) i Horta (L5), amb la qual cosa ja són 79 les estacions accessibles a persones amb mobilitat reduïda. Pel que fa als autobusos, el 15 de setembre ha entrat en vigor l’oferta de tardor-hivern, molt semblant a la de l’hivern passat. Com un any enrere, prop de 900 vehicles circulen a l’hora punta per les 109 línies de la xarxa bàsica i de Bus del Barri. Els canvis més importants, que queden consolidats en el pla de serveis 2008-2009, són la prolongació de la línia 44 (Estació de Sants-Olímpic Badalona), la variació de recorregut de la 68 (Cornellà-Pl. Catalunya) i la prolongació de la 125 (Bus del Barri de la Marina).

Tret d’ajustos puntuals, l’oferta de bus es manté estable, amb freqüències de pas inferiors als 10 minuts en les 33 línies principals, que transporten el 66% del passatge. En un context de descens de la demanda, a causa dels transvasaments modals i l’alentiment econòmic, l’aposta de TMB pel que fa a la xarxa de bus és la millora de la qualitat. En aquest sentit s’inscriu la incorporació de 47 vehicles estàndard de propulsió dièsel d’última generació, part d’una operació de renovació de flota que consta de 206 unitats per al bienni 2008-2009.

ACTuAlITAT

Les xarxes de metro i autobusos de TMB han posat les seves ofertes al dia arran del començament del curs escolar 2008-2009 i la represa de l’activitat laboral.

L’oferta de metro i bus s’adapta a l’inici del curs escolar

un dels ascensors estrenats a l’estació d’Horta de la l5.

El passat setembre es van presentar els 47 nous autobusos incorporats a la flota.

17

Món METRO

El cervell del metro creix en resposta a l’ampliació de la xarxa

Amb la construcció d’un nou Centre de Control de Metro, Transports Metropolitans de Barcelona vol afrontar millor els nous reptes de creixement i modernització de la xarxa suburbana. La inversió és, doncs, una garantia de futur.

El nou centre comptarà amb un àrea de comunicacions més àmplia i moderna.

Imatge virtual de la nova sala de control, que ocuparà una superfície de 800 m2.

CCMEl Centre de Control de Metro

El CCM té com a missió gestionar tots els recursos que intervenen en l’explotació de la xarxa de metro, amb la finalitat de garantir el compliment del servei programat i actuar amb la màxima eficàcia i eficiència en cas d’incidència. Actualment té cura de les línies 1, 2, 3, 4, 5 i 11 de metro, i en un futur també s’ocuparà de la línia 9/10, un dels motius principals que han impulsat l’ampliació d’un centre que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

A nivell operatiu, el CCM supervisa que es porti a bon terme el servei que s’ha programat amb la màxima qualitat. Això vol dir controlar la regulació d’intervals dels trens, ajustar en temps real l’oferta a la demanda, gestionar els canals d’informació interna i externa i els treballs nocturns, així com elaborar estudis sobre el servei.

D’altra banda, el CCM resol tots els imprevistos, coordinant les incidències i les emergències que puguin donar-se, gestionant els recursos interns i col·laborant amb els externs.

Totes les operacions són regulades pel supervisor del CCM, que té sota el seu control els diferents operadors del centre: els de línia –tant els de circulació com els d’estacions, que gestionen la circulació i les instal·lacions fixes, respectivament–, els d’energia, els de seguretat i els operadors del CDIU o Ràdio Metro.

El CCM està dotat d’un potent suport tecnològic, amb mitjans de telecomandament per a totes les funcions que es desenvolupen, un sistema de videovigilància centralitzat, etc. En aquest sentit, la futura automatització de metro, amb el control total en remot de les línies, i el creixement de la xarxa són els reptes més importants als quals haurà de fer front.

A finals de setembre s’han iniciat les obres d’ampliació i reestructuració del Centre de Control de Metro (CCM), que es faran en diferents fases per no afectar les seves

tasques quotidianes, donat que el centre continuarà operatiu mentre es porten a terme els treballs per dotar-lo d’un nou espai. Amb un pressupost d’uns 4 milions d’euros, que inclou 3 milions per a les obres d’adaptació i 1 milió més per a l‘equipament, la nova sala del CCM s’ubicarà al mateix lloc on és ara, a les dependències de Sagrera, però passarà a ocupar una superfície de 800 m2 (ara té uns 360 m2).

La instal·lació, que es preveu que estigui enllestida l’estiu del 2009, s’ha dissenyat tenint en compte les diverses funcions que es desenvolupen des d’aquest equipament així com la circulació de persones que es produeix, de manera que es diferenciaran els entorns de treball i les zones visitables, per evitar possibles interferències. L’operació de les línies automàtiques (L9/10, L11 i més endavant L2) disposarà d’un àmbit específic.

Els diferents espais de treball ocuparan els voltants de l’estructura de la sala, amb un cor o nucli tecnològic central, on s’ubicaran tots els racks i connexions, de fàcil accés i manteniment. La il·luminació de cada espai estarà en funció de les tasques que es facin, adaptant-se a les exigències de confort ambiental i d’estalvi energètic. Igualment, els espais s’han ideat amb les mínimes barreres arquitectòniques.Funcionalitat, seguretat i ergonomia són aspectes molt considerats en la configuració de la nova sala, on s’ha tingut en compte des del control i aprofitament de la llum natural fins al paviment i els revestiments absorbents de sorolls.

El nou CCM s’ha dissenyat per acollir fins a una seixantena de llocs de treball, amb àrees de descans i magatzem, i disposarà de tres videowalls amb pantalles digitals per rebre informació en directe a través de les més de 2.500 càmeres de seguretat que hi ha instal·lades en accessos, ascensors, escales, vestíbuls i andanes de les estacions. Igualment, les pantalles podran rebre informació en directe des de les càmeres que hi ha a l’interior dels trens nous i remodelats.

la sala actual del Centre de Control de Metro duplicarà la superfície pot donar resposta a les futures necessitats de la xarxa.

El disseny del nou espai s’adapta a les exigències de confort ambiental i estalvi energètic

19

Acord sobre l’aplicació immediata dels dos dies de descans setmanal per als conductors

D ins de la taula negociadora del nou conveni col·lectiu d’Autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, la representació dels treballadors i la de l’empresa han subscrit un acord sobre el punt

clau de l’increment dels descansos dels conductors, segons el qual poden convertir els 25 minuts que estan computant per cada dia efectivament treballat en dies sencers de descans.

Els dies de descans els poden gaudir els conductors de dilluns a divendres, en el període que va del 15 de setembre al 15 de desembre vinent. Es preveu que es puguin distribuir de manera consecutiva, ajuntant-los amb els descansos programats, per formar miniperíodes de descans. També hi ha la possibilitat de convertir-los en part en una compensació econòmica. Els conductors disposen d’un formulari per efectuar la sol·licitud de compensació segons l’opció escollida.

punt clau de la sortida del conflicte

La generació del còmput de 25 minuts per dia efectivament treballat va ser el punt central dels acords assolits l’abril passat entre TMB i la majoria dels sindicats que formen el comitè d’empresa com a sortida del conflicte. Es va pactar igualment que l’aplicació d’aquest còmput l’havia d’establir el nou conveni col·lectiu, que es va començar a negociar de manera anticipada.

La conversió dels 25 minuts en dies de descans suposa per als conductors la garantia de disposar d’una mitjana de dos dies de descans setmanal, tal com havia proposat la direcció de l’empresa durant el passat conflicte.

L’acord, que té validesa fins a la firma del pròxim conveni col·lectiu, preveu igualment que el personal a temps parcial gaudeixi de l’increment de descansos de manera proporcional a la durada de la seva jornada.

Món buS

El 15 de setembre va quedar segellat l’acord per a l’increment de descansos dels conductors d’autobusos, aplicable fins a la firma del pròxim conveni col·lectiu.

La varietat i qualitat de les actuacions és ben valorada, i gairebé tres quartes parts dels usuaris reconeixen els punts habilitats per als músics.

ACTuAlITAT

T ransports Metropolitans de Barcelona ha realitzat una enquesta entre els usuaris de la xarxa de metro de l’àrea metropolitana de Barcelona per conèixer el grau d’acceptació del projecte Músics al Metro. De l’estudi

es desprèn que el 95% dels enquestats estan d’acord amb la iniciativa de regular els músics que actuen en la xarxa de metro en punts establerts i identificats visualment.

Unes altres dades significatives d’aquesta enquesta han estat que el 70% dels enquestats identifica els punts establerts on actuen habitualment els músics. Tant la valoració global dels músics com la varietat i la qualitat d’aquests reben notes molt destacades (6,6% i 6,5% respectivament), superiors a les recollides en la darrera enquesta de 2005. El nivell de clients de Metro que mai ha escoltat els músics ha anat baixant des de l’11,6% de la primera enquesta, feta el 2003, fins a situar-se enguany en un 2,7%.

TMB, juntament amb l’Associació de Músics del Carrer (AMUC), i amb la mediació del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupen des del 2001 aquest projecte de regulació i, a la vegada, de promoció de la cultura al metro.

El 95% dels usuaris valoren favorablement el projecte Músics al Metro

El 6è Festival, del 23 al 25 a UniversitatL’estació Universitat (L2) acollirà el 23 d’octubre la presentació de la 6a edició del Festival Músics al Metro, projecte que TMB desenvolupa juntament amb l’Associació de Músics del Carrer (AMUC) i el Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona.

La present edició, que es realitzarà els dies 23, 24 i 25 d’octubre entre les 17.30 a les 21.30h, tornarà a omplir el vestíbul d’Universitat de música de diferents estils musicals.

L’edició 2008 d’aquest festival coincidirà amb la signatura del conveni entre TMB, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), mitjançant el qual TMB difondrà la programació de les sales en els punts de música amb més afluència de passatge. En contrapartida, l’ASACC oferirà als músics actuacions en diferents sales de Barcelona i àrea metropolitana, tot donant difusió al projecte Músics al Metro, i fomentarà l’ús del transport públic per assistir als concerts.

una imatge de l’anterior edició del festival.

21

llEuRE

Barcelona Extreme Sports Festival arriba a BarcelonaTMB col·labora amb el Barcelona Extreme Sports Festival, que es realitzarà l’11 i 12 d’octubre. El parc del Fòrum de Barcelona acull el més gran esdeveniment de l’esport extrem, on tots els aficionats trobaran les grans figures del skateboard, del BMX, de l’inline, del FMX, del wakeboard i de l’ski-snow.

Al recinte del Fòrum es trobaran els exercicis més arriscats en esports extrems tan diferents com monopatins, patins, bicicletes i motos. Tots ells repartits en diferents zones adequades als esports: ciment, sorra, neu i aigua. Els assistents trobaran també competicions internacionals i amateurs, exhibicions, música de discjòqueis, cultura urbana, les últimes novetats del sector i nombrosos clínics.

TMB ha repartit 50.000 flyers de l’acte en les xarxes d’autobús, de metro i a les Oficines d’Atenció al Client de TMB durant els dies anteriors a l’acte.

TMB torna a col·laborar, distribuint fullets informatius entre els usuaris de les seves xarxes de metro i autobús, en el marc de les celebracions del 25è aniversari del Casal dels Infants del Raval de Barcelona.

TMB informarà que el pròxim 12 d’octubre, amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu –que cedeix les seves instal·lacions–, s’organitzarà un concert solidari amb actuacions tan diverses com les de Martirio, Lluís Gavaldà (Els

Pets), Facto de la Fe i Las Flores Azules.

La recaptació d’aquest concert anirà destinada a projectes desenvolupats pel casal com són el servei de transició a l’autonomia i contra l’exclusió social.

El passat mes de juny TMB ja va recolzar les accions realitzades pel casal, difonent els diferents actes de la festa Units contra l’exclusió social, que es va celebrar al Moll de la Fusta.

El telefèric de Montjuïc va ser protagonista aquest estiu d’una original iniciativa, Pícnic al cel, que es va dur a terme cada dimarts entre el 22 de juliol i el 23 de setembre, de 21 a 23 hores.

D’aquesta manera, TMB, dins la línia d’implicació en elsesdeveniments que succeeixen a la ciutat de Barcelona, va col·laborar amb Marc Ros i les empreses Cerveses Moritz i Time Out en una proposta que permetia als passatgers de les cabines del telefèric gaudir de lesimmillorables vistes de Barcelona alhora que es degustava un petit menú gastronòmic.

Les vetllades nocturnes van consistir en un viatge circular de 750 metres, que cobreix un desnivell ascendent de 85 metres, i que amb la disminució de la velocitat del telefèric permetia adequar la duració de la vetllada, aproximadament d’una hora i quart, a les necessitats d’aquesta peculiar proposta.

Suport al Casal dels Infants del Raval

El telefèric va oferir ‘pícnics al cel’

El funicular de Montjuïc, construït per a l’Exposició de 1929, compleix 80 anys

HISTÒRIA

F ruit de la iniciativa de l’advocat Elies Rogent per potenciar l’accés a la muntanya durant l’exposició, el funicular de Montjuïc va ser inaugurat el 24 d’octubre de 1928 pel llavors

alcalde de la ciutat Darius Romeu, baró de Viver, i presentat com “el funicular més ràpid del món”.

El segon funicular de Barcelona –el primer va ser construït al Tibidabo– sortia originàriament del Paral·lel i, mitjançant dos trams enllaçats, permetia l’accés fins al mateix cim de la muntanya de Montjuïc. Els dos trams –el primer trajecte anava de Paral·lel a l’estació de Miramar i l’altre de Miramar al Castell– estaven units per unes escales mecàniques que van ser les primeres que es van instal·lar a la ciutat. Cal

dir que la seva construcció va ser considerada com un exponent de la modernitat, en què destacava el tapís rodant de l’estació inferior i l’obertura automàtica de les portes dels trens.

Passada l’exposició, el funicular va continuar acostant la muntanya als ciutadans i la seva societat gestora va apostar per fer-la més atractiva amb la creació d’un restaurant i del parc d’atraccions Maricel. Després d’anys de vicissituds i inactivitat, el 1985 TMB va recuperar el servei del primer dels dos trams del recorregut dins de la secció de transports singulars, adreçats bàsicament al segment de l’oci i el turisme.

Amb motiu dels Jocs Olímpics, l’any 1992, es va fer una renovació total de l’equipament, de resultes de la qual es va construir una de les línies de funicular més avançades d’Europa, amb dos trens de tres cotxes, capacitat per a 400 persones i una velocitat màxima de circulació de 10 m/s (36 km/h), una velocitat molt alta per a aquests tipus d’instal·lacions que permet fer el recorregut en només dos minuts i transportar fins a 8.000 passatgers per hora en cada sentit de la marxa..

L’any 2002 el funicular de Montjuïc es va integrar a la xarxa de metro i actualment enllaça l’estació de metro de Paral·lel, de les línies 2 i 3, amb l’avinguda Miramar.

El funicular de Montjuïc és una de les herències que Barcelona va rebre de l’Exposició Internacional de 1929. Fins a la seva construcció, ara fa 80 anys, les comunicacions entre la ciutat i la seva muntanya més propera eren escasses i difícils.

les obres de construcció del

funicular van durar 18 mesos. A la

imatge, muntatge d’un dels vagons a

la via.

23