hora punta tmb número 101
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Hora Punta:101
El transport s'omple d'activitatsEntrevista a Joan Francesc Marco, director del Gran Teatre del Liceu / Entrada en servei de la línia 10 de
metro entre Gorg i Bon Pastor / En proves el primer bus dièsel reconvertit en vehicle híbrid
Transports Metropolitans
de Barcelona
Abril de 2010
2Hora Punta
Ha arribat la primavera! I a TMB ha florit un
projecte que omple la xarxa de metro i bus
d’activitats culturals i lúdiques durant els
propers mesos. La Primavera Cultural TMB
és una proposta innovadora que neix amb l’esperit
de consolidar-se en el temps i de proporcionar a
les entitats culturals de Barcelona i la seva àrea
metropolitana un marc diferent on difondre el talent
dels artistes emergents.
TMB vol potenciar el sentiment de proximitat
amb la ciutadania i amb el seu entorn social, i
democratitzar uns espais –els del metro i els dels
autobusos– que poden esdevenir uns potents
aparadors per a la cultura. Volem que aquesta saba
primaveral recorri tota la nostra xarxa de transports,
per omplir-la de vida, de color, de creativitat, d’art,
de cultura i de diversió.
L’agenda d’activitats de la Primavera Cultural
aplega disciplines tan dispars com les arts
escèniques i audiovisuals, la moda, la música,
el teatre i la literatura. Es tracta d’una àmplia
programació que ha estat fruit del treball de
moltes persones, entitats, institucions públiques i
patrocinadors. Tots ells han fet viable aquest projecte
i els ho volem agrair.
El principal objectiu de Transports Metropolitans
de Barcelona és potenciar l’ús del transport públic.
Amb el projecte Primavera Cultural volem donar un
valor afegit al viatge, de manera que utilitzar el metro
o el bus per desplaçar-se d’un lloc a l’altre incorpori
un estímul gratificant de sensacions i d’emocions.
Volem, així, que les artèries per on circulen els
nostres trens i autobusos bateguin al ritme de la
ciutat i dels seus ciutadans.
D’altra banda, en matèria de mobilitat, aquest
mes d’abril tenim un gran motiu per a la celebració:
la posada en servei del primer tram de la línia 10,
a Badalona. Es tracta d’una fita important en el
procés de desplegament del metro automàtic a
Barcelona. A l’estiu, el tram de la línia 9 de Santa
Coloma s’enllaçarà amb aquest ramal de la línia 10
que ara s’inaugura a Badalona i arribarà fins a La
Sagrera, amb la qual cosa els ciutadans de l’àrea
metropolitana veuran millorada substancialment
l’oferta de transport públic en aquest sector.
Felicitats a tothom, i d’una manera especial als veïns
i veïnes de Badalona. •
Sumari2
Editorial
3
Primavera Cultural, la proposta cultural
de TMB per a la primavera
8
Entrevista a Joan Francesc Marco,
director del Gran Teatre del Liceu
12
La L10, 3,3 km més de metro automàtic
entre Gorg i Bon Pastor
14
Estudi comparatiu del finançament
del transport públic
15
Barcelona avança Londres, París i Madrid
en qualitat de transport públic
16
Breus
18
Iniciades les obres de la nova estació de
Rodalies de Sagrera-Meridiana
20
Primer prototip d'autobús híbrid
del programa Retrofit
22
Cultura
23
La llegenda de l'estació Banc (I)
Transports Metropolitans de Barcelona.
Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals
Director: Santiago Torres
Director editorial: Oriol Pàmies
Coordinadora editorial: Lourdes Montero
Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro,
Maite Peris, Albert Piqué
Redacció: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Espinosa,
Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez,
Àngels Vidondo
Col·laboradors: Manel Barriga, Albert Gonzàlez, Josep Mensión,
Miquel Mira, Glòria Miró
Correcció: Maria Rodríguez
Direcció creativa: Mario Eskenazi
Direcció d'art: Josep Lluís Lara
Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel
Cuartero, Arxiu TMB
Versió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Israel Zurdo,
Grupo Zeta
Infografia: Noah Grañó
Impressió: Ingoprint
Amb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad
Tiratge: 14.200 exemplars
Imprés en paper ECF
www.tmb.cat
DL B-21926-2008
Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital:
www.horapunta.tmb.cat
Editorial
3
Les instal·lacions del metro i dels autobusos
s’estan omplint de la Primavera Cultural, una
multitud de propostes musicals, teatrals, de
videocreació, de moda, literàries, etc., amb
l’objectiu de fomentar els valors socials i culturals de
la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, dins el
marc del transport públic i la mobilitat sostenible.
Aquesta iniciativa és el punt de partida del
nou projecte TMB Cultura, un pla que expressa
el compromís de TMB amb la promoció i la
democratització de la cultura i que pretén aproximar-
la als usuaris per enriquir l’experiència del viatge i
donar un valor afegit al transport públic.
El ventall de disciplines culturals que es porten
a terme es poden dividir en sis grans àmbits:
música, exposicions, moda, arts escèniques i
audiovisuals, literatura i història. Entre les activitats
que s’emmarquen dins el programa de la Primavera
Cultural del 2010, hi ha propostes convencionals
però també destaquen moltes propostes culturals
noves i pioneres que s’inicien aquest any.
Tota la programació detallada es pot consultar
a la pàgina web www.primaveracultural.tmb.cat, on
es pot participar en diferents concursos per obtenir
entrades per a alguns dels actes que l’integren. La
gran majoria de les activitats són gratuïtes (prèvia
validació del bitllet) i prioritzen el treball d’artistes i
intèrprets emergents.
Per estrenar aquesta primera edició de la
Primavera Cultural, Philip Stanton ha dissenyat el
cartell oficial identificador de tot el programa.
El conjunt de tota la programació cultural
està organitzat per TMB, amb la col·laboració
del CCCB (Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona), l’Ajuntament de Barcelona, la
Generalitat, la Fundació Urbs i Territori Ildefons
Cerdà, la Diputació de Barcelona, la Societat Estatal
de Commemoracions Culturals, el Brossa Espai
Escènic, la Fundació Joan Brossa, el San Miguel
Primavera Sound, l’Institut del Teatre, el >
Esclata la primaveraTMB ha encetat la Prima-vera Cultural, un seguit d’accions de diferents disciplines (arts escèni-ques, música, art gràfic, videocreacions, literatu-ra, moda, etc.) que fins a finals de juny es portaran a terme a la xarxa de me-tro i d’autobusos.
Reportatge
El vestíbul d'Universitat va
acollir alguns concerts del
Concurs Internacional de
Música Maria Canals.
La Primavera Cultural inclou un
viatge nocturn en un metro de
l’any 1924.
4Hora Punta
Una exhibició de ball en grup
va sorprendre els usuaris del
metro a l'estació de Trinitat
Nova (L3).
L’autobús Dodge 240, de la
col·lecció de vehicles històrics
de TMB, formarà part del ral·li
programat entre Barcelona i
Caldes de Montbui.
FAD (Foment de les Arts i del Disseny), les editorials
Booket i La Butxaca, l’associació ARCA (Associació
per a la Recuperació i Conservació d'Autobusos),
l’empresa d’autobusos Sagalés i el Gran Teatre del
Liceu. El mitjà de comunicació oficial és TVE.
La primavera la cultura altera
L’activitat que a principis de març va suposar el
tret de sortida del programa va ser la 56a edició
del Concurs Internacional de Música Maria Canals,
organitzat pel Palau de la Música Catalana. Un any
més, el vestíbul de l’estació d’Universitat de la línia
2 de metro va acollir una marató d’interpretacions
d’alguns dels seus participants.
A finals de març el metro de Barcelona també
va servir de pista de ball per a més de 150 persones,
bona part treballadors de la companyia, que van fer
una espectacular exhibició de ball en tres estacions,
una iniciativa multitudinària que va sorprendre i
divertir els usuaris del metro, que s’hi van poder
afegir.
L’abril comença carregat de propostes
culturals. Entre les activitats que s’emmarquen dins
l’àmbit musical, s’ha celebrat la sisena edició de les
proves d’idoneïtat dels músics al metro. Amb motiu
d’aquestes proves, també s’ha presentat el segon
cicle d’Amb la música a una altra banda, un projecte
que consisteix en la creació d’una agenda de
concerts per presentar la iniciativa Músics al Metro.
A més, el metro també ha acollit diferents
activitats amb motiu de l’Any Cerdà, en col·laboració
amb l’Icub (Instut de Cultura de Barcelona) i el
CCCB. A l’estació d’Universitat s’hi ha instal·lat
un videoràpid on els usuaris poden explicar com
s’imaginen la Barcelona del 2159.
Per als apassionats del transport públic, també
s’ha organitzat una visita nocturna i un viatge amb el
primer comboi de metro de la sèrie 300. Un viatge
a través del temps que no s’atura aquí, perquè el
proper 30 de maig TMB, juntament amb Sagalés
i l’associació ARCA, celebrarà un ral·li de vehicles
clàssics que faran un recorregut entre Barcelona
i Caldes de Motbui. Dos itineraris carregats
d’enyorança per rememorar vivències passades dalt
de vehicles històrics. Un altre activitat rememorarà la
passejada poética que l'any 1979 va fer Joan Brossa
dins del festival BarriBrossa, però aquest cop amb
autobús.
I ja de ple en la diada de Sant Jordi, el 4t
Concurs de Relats Curts de TMB promet altes
dosis de creativitat amb el rerefons del transport
públic com a musa inspiradora. Tots els usuaris que
s’animin a participar-hi poden penjar els seus relats
curts a www.relatscurts.tmb.cat. Com és habitual,
L'objectiu del programa és fomentar valors socials i culturals en el marc del transport públic
5
Tota la programació es pot consultar al microlloc primaveracultural.tmb.cat
TMB també portarà a terme un seguit d’activitats
i instal·larà un estand al passeig de Gràcia amb
la Gran Via de les Corts Catalanes, on autors
reconeguts firmaran les seves obres per afegir-se a
la festa del llibre.
Al maig cada dia un raig
El ritme primaveral continua. Pel que fa a la dansa,
el 5 de maig un grup de ballarins i percussionistes
del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del
Teatre actuaran al vestíbul d’Universitat (L1-L2) entre
dos quarts d’onze i les onze del matí.
L’estrena del mes també donarà pas a la 22a
Gimcana TMB de Barcelona, que aquest any tindrà
lloc el dia 8 de maig i no durant les Festes de la
Mercè com en anteriors edicions.
Canviant de registre i per donar el do de
pit, el metro també tindrà espai per a l’òpera. En
coordinació amb el Liceu, se celebraran diferents
concerts amb motiu del Dia de l'Òpera, el 9 de maig,
a les estacion de Verdaguer (L4-L5), Tetuan (L2),
Lesseps (L3), Fontana (L3) i Ciutadella - Vila Olímpica
(L4). Les millors veus ressonaran als túnels del metro,
un escenari únic i amb una acústica molt especial.
Així mateix, un any més, TMB farà possible l’entrada
de la poesia en la vida quotidiana dels usuaris del
transport públic, mitjançant la col·laboració amb
l’Icub en la difusió de la Setmana de la Poesia,
organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. El 15 de
maig s’organitzarà una ruta literària seguint la visió
poètica de la ciutat descrita en obres d’escriptors
com Verdaguer i Joan Maragall, fins a arribar a
l’actual Última oda a Barcelona de Lluís Calvo i Jordi
Valls i la Barcelona de David Caño. Aquests tres
autors, juntament amb la també poeta Laia Noguera,
acompanyaran els viatgers en aquest trajecte.
D’altra banda, el San Miguel Primavera Sound
2010, el festival de música independent més
important del sud d’Europa –que se celebrarà a
Barcelona els dies 27, 28 i 29 de maig al Parc del
Fòrum–, tindrà un pròleg singular: una vetllada
d’actuacions musicals en viu dins del metro. Gràcies
a l’acord entre TMB i el San Miguel Primavera
Sound, el 22 de maig, entre les deu del vespre i la
una de la matinada, tindran lloc quatre concerts a les
estacions de metro d’Universitat, Passeig de Gràcia i
Sagrada Família de la línia 2. >
Imatge virtual de l’Espai Mercè
Sala, que acollirà exposicions a
l’estació de Diagonal (L5).
6Hora Punta
Deu autobusos urbans
anuncien la Primavera Cultural
pels carrers de Barcelona.
Ja gairebé a les portes de l’estiu, TMB obrirà un
nou espai permanent a la creativitat a l’estació de
Diagonal (L5) que es dirà Espai Mercè Sala i que
acollirà diverses exposicions. S’ha escollit aquest
nom en homenatge a Mercè Sala Schnorkowski,
que va presidir la companyia entre els anys 1980
i 1991 i va donar un fort impuls al transport públic
metropolità en el període posterior al restabliment
de la democràcia. L’espai s’inaugurarà el proper mes
juny amb una exposició d’imatges del metro extretes
de les galeries fotogràfiques d’usuaris de Flickr.
El metro es vesteix de moda
Milà, París, Nova York i, per què no, el metro de
Barcelona. Sota el nom de Sub ModaFAD, el proper
17 de juny, a les nou del vespre, l’intercanviador de
Diagonal (L3-L5) acollirà una passarel·la de moda
amb la col·laboració del FAD. L’exhibició tindrà lloc a
les cintes transportadores del pas de connexió entre
les línies 3 i 5 i s’hi podran veure les col·leccions
dels dissenyadors guanyadors d’anteriors edicions
del certamen ModaFAD Barcelona, creacions
innovadores pel que fa a teixits, tendències i
dissenys en un insòlit i original escenari.
Com a punt final de la programació de la
primera edició de la Primavera Cultural, el 22 de
juny, al passadís del funicular de Montjuïc, TMB
presentarà el llibre Barcelona metro a metro, de la
mà de la seva autora, Marta Torres, presidenta de
l’Associació Barcelona Metro a Metro. L'obra mostra
singualritats històriques, arquitectòniques i lúdiques
de les estacions de metro, acompanyades d'una
proposta d'indrets destactas del seu entorn. •
SubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
DS
ubM
od
aFA
D
7
El pintor renacentista italiano Sandro
Botticelli lo hizo en un cuadro célebre
–colgado ahora en el Uffizi– donde la
protagonista es la diosa Venus. Las
tres Gracias bailan un rondó a su lado,
Cupido lanza flechas desde el cielo, el
dios Mercurio protege la fiesta y el dios del
viento Céfiro intenta enamorar a la ninfa
Cloris. Un cuadro precioso encargado
en 1482 por Lorenzo di Pierfrancesco,
primo de Lorenzo el Magnífico, quien
curiosamente solo tenía 14 años cuando
encargó el cuadro. ¿Puedes imaginar este
enorme cuadro (mide más de 2x3 metros)
en el cuarto de tu hijo adolescente en lugar
de los carteles de Messi?
Ahora, ¿qué pasaría si complicamos
un poco más el encargo? Por ejemplo, que
la imagen tiene que ser un cartel, vistoso,
colorido y alegre (hasta aquí fácil). A la vez,
el cartel debería comunicar con un público
urbano de todas las edades: desde niños
muy pequeños hasta sus bisabuelos.
El cartel tiene que hablar de transporte
público (autobuses y metros) en una ciudad
tan especial como Barcelona: tiene que ser
una celebración y un motivo para que los
barceloneses sintamos aún más ganas de
utilizar y gozar de una de las mejores redes
de transporte público de Europa.
También el cartel tiene que adaptarse
a tamaños y formatos tan diferentes como
un folleto tamaño postal, una pieza de
obra gráfica de tamaño mediano, un cartel
opi (estos carteles grandes que están
iluminados por dentro en las paradas de
autobús), funcionar en internet en una
página web, poder llevarse puesto en
una camiseta y… hasta cubrir casi toda
la superficie exterior de 10 autobuses
urbanos decoradas con ello a propósito,
que viajarán por la ciudad sin cesar durante
tres meses.
Y si todo esto fuera poco, el cartel
debe informar al público de casi 20
actividades culturales y lúdicas que se
van a realizar durante la primavera del
2010 en muchas zonas de Barcelona.
Sub ModaFADMiquel Espinet Mestre
President del FAD
El metro és un lloc de pas i de trobada per
als ciutadans que cada dia el fan servir. Ha
de ser, en definitiva, una extensió natural i
confortable de l’espai públic. D’altra banda,
qualsevol iniciativa de tipus cultural que
serveixi per crear un nou espai d’intercanvi
entre els creadors i el públic és motiu de
celebració, tant si té lloc a dalt, al carrer,
com a les galeries subterrànies del metro.
És per això que des del FAD ens il·lusiona
poder organitzar el Sub ModaFAD, una
desfilada organitzada en el marc de les
instal·lacions del metro de Barcelona.
La música i les arts escèniques en
general o, en aquest cas, la moda són
àrees que en el context de l’espai públic
generen un interès especial i adquireixen
un valor afegit. Desplaçades del seu marc
original, aquestes propostes s’apropen
als ciutadans d’una manera particular,
interpel·lant-los de tu a tu en la seva
vida quotidiana. L’oferta cultural de la
ciutat incorpora així noves ofertes que
es caracteritzen per la seva gratuïtat,
immediatesa i proximitat amb el públic.
Dos cops a l’any des del 1992,
ModaFAD, l’associació d’imatge i moda
del FAD, organitza el PasaFAD, la seva
passarel·la de dissenyadors emergents.
Els mateixos dissenys que han desfilat i
molts altres es posen a la venda l’endemà
al mercat i showroom MerkaFAD, un punt
de trobada obligat per a totes aquelles
persones interessades en l’autèntica
avantguarda de la moda. Aquest any, la
cita s’inaugura amb el Sub ModaFAD,
un esdeveniment previ al ModaFAD
organitzat al metro de Barcelona. Pensem
que aquesta és una oportunitat única
per acostar les creacions de l’última
generació de dissenyadors a les persones
interessades en el món de la moda i també
al públic general. I és que la moda, igual
que el disseny, l’arquitectura, l’artesania i
la resta de disciplines que s’apleguen dins
de les diverses associacions del FAD, té
sempre més sentit quan surt al carrer i se
situa a prop de les persones a les quals va
adreçada. •
¿La primavera en una sola imagen?
Philip Stanton
Ilustrador
Opinions
Actividades tan diferentes entre sí como
una soprano de ópera cantando en un
autobús, un desfile de moda en medio del
metro, una gincana, conciertos de rock
indie, un concurso de relatos, exposiciones,
espectáculos de danza… hasta un rally de
autobuses clásicos.
Bueno, ya no es tan fácil, ¿verdad?
Pero ésta es justo una de las razones por
las que disfruto tanto con mi trabajo, el
reto de aceptar un encargo de un cliente
de tanta envergadura como TMB e intentar
resolverlo de manera óptima, en el tiempo
justo y con los resultados deseados.
Imagino que si estás leyendo este
artículo ya has visto la solución que
desarrollé junto a la agencia de publicidad
Bassat Ogilvy y el equipo de TMB: una
margarita, simpática y un poco traviesa,
cuyos pétalos están llenos del interesante
abanico de posibilidades culturales que
TMB nos ofrecerá durante los próximos
meses. Una vez más TMB ha conseguido
que ir de un sitio a otro en Barcelona
utilizando transporte público sea algo más
que un simple viaje, dándonos este toque
de valor añadido; un regalo emocional y
estimulante para el camino.
No podría acabar este breve escrito
sin comentar que ha sido un gran placer
trabajar con mis amigos de TMB y volver
a colaborar con la buena gente de Bassat.
Mil gracias a todos. •
8Hora Punta
Joan Francesc Marco Director del Gran Teatre del Liceu
“El Liceu és un projecte de tothom”
Entrevista
Text Jordi Navarro Fotos Miguel Ángel Cuartero
9
Joan Francesc Marco (l’Hospitalet de
Llobregat, 1951) és un gestor cultural amb
una extensíssima experiència, tant en
organismes i entitats de Catalunya com de la
resta d’Espanya. Des de fa gairebé dos anys
dirigeix el Gran Teatre del Liceu, però amb
anterioritat ha dirigit el Teatre Nacional de
Catalunya (TNC), i ha estat director general de
l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y
de la Música (INAEM). En el món local, Marco
també ha estat regidor de l’Hospitalet de
Llobregat i diputat de Cultura de la Diputació
de Barcelona, a més de director de l’Àrea de
Cultura de l’Ajuntament de Granada.
—Quins projectes han desenvolupat en els
darrers anys per portar el Liceu fora del teatre?
—Són diversos. D’una banda, hi ha un programa
festiu, El Liceu a la platja, que aquest any arriba
a la quarta edició. Consisteix a emetre en directe
òpera a través de grans pantalles instal·lades a la
platja de Sant Sebastià de Barcelona i també als
jardins del Palau Robert, al passeig de Gràcia. Altres
programes són Òpera oberta, en què s’emeten sis
espectacles d’òpera als estudiants d’universitats
catalanes, espanyoles i estrangeres; Anella cultural, en què s’emet òpera en directe a través d’internet
en teatres i auditoris municipals de diverses ciutats
de Catalunya, i Òpera al cinema, en cinemes no
solament de Catalunya i Espanya, sinó també
d’altres països.
—I ara també al metro.
—Sí, TMB ens ha convidat a participar en la
programació Privamera Cultural i per això el 9 de
maig, Dia Internacional de l’Òpera, oferirem algunes
peces d'òpera en diverses estacions de metro.
Per a nosaltres és una oportunitat d'arribar a tots
els públics i ens omple de satisfacció participar en
aquesta programació cultural.
—Utilitzen les noves tecnologies per
incrementar el públic potencial?
—Sí, intentem utilitzar les tecnologies per arribar
a segments de públic molt més amplis que el que
dóna la capacitat de la sala. Jo crec que internet és
un mitjà de comunicació que ens permetrà fer moltes
coses, algunes de les quals encara no podem ni
imaginar, com treballar en tres dimensions. De totes
maneres, hem de tenir sempre en compte una
premissa bàsica, i és que si el que passa a la sala, el
que passa a l’escenari, no té un nivell de qualitat alt o
molt alt, no servirà de res arribar a molta més gent.
—Recentment, el Liceu i TMB han establert un
acord de col·laboració. Què creu que pot >
E n temps de crisi sempre es pensa que
la cultura és de les primeres activitats
que en pateixen les conseqüències.
Com ha afectat, si és que l’ha afectat,
el Liceu l’actual crisi econòmica?
—Sí, l’estem patint en alguns aspectes. Però en
altres no tant. Per exemple, no estem patint crisi
pel que fa al nombre d’espectadors. Tenim vendes
molt grans i els espectacles tenen unes ocupacions
entorn del 90%. Sí que l’estem notant, en canvi,
pel que fa a les aportacions de les administracions
públiques i en el patrocini de les empreses, encara
que les xifres continuen sent importants, ja que
tenim més de sis milions d’euros per temporada
d’aportacions d’empreses.
—I les administracions públiques quant hi
aporten?
—Les administracions posen al teatre més de 25
milions d’euros anuals.
—Per cert, quin és el pressupost anual del
Liceu?
—Més de 50 milions d’euros.
—Per què creu que, tot i la crisi, no ha baixat el
nombre d’espectadors del Liceu?
—No ho sé ben bé, però suposo que es deu al
fet que tenim un públic molt fidel, que repeteix
temporada rere temporada, i que tenim més de
20.000 abonats. El nostre públic té una relació
cultural i afectiva molt arrelada amb aquest teatre.
—I quantes localitats es posen a la venda
anualment?
—En números rodons, mig milió, de les quals se’n
venen un 85%. Això demostra que el Liceu avui no
és un teatre elitista per a gent exquisida.
—Certament, però sí que és cert que una de
les crítiques recurrents que es fa al Liceu és
aquesta de ser elitista...
—Segur, però des de la reconstrucció del teatre
hem fet una aposta per popularitzar-lo, aposta que
s’ha plasmat en l’eslògan El Liceu de tots. L’òpera
és un espectacle on totes les arts hi són presents
(música, dansa, teatre, pintura, arquitectura), que
habitualment es representa en altres idiomes i que
generalment és molt llarg. Des de la reconstrucció
del teatre hem fomentat que tota persona a qui
agradi l’òpera pugui venir al teatre independentment
de la seva economia familiar.
"Per al Liceu és una satisfacció participar en la programació de la Primavera Cultural i fer arribar l'òpera al metro"
10Hora Punta
aportar una empresa de transport públic com
TMB al coneixement i popularització de l’òpera
a casa nostra?
—TMB està molt present en la vida del ciutadà i, per
tant, que el Liceu estigui present en els transports
públics de Barcelona suposa una bona cosa per a
nosaltres. Estem satisfets que el Liceu es mostri en
els canals d’informació de TMB, ja que això ens farà
arribar a molta més gent.
—Quin creu que és el principal mitjà de
transport que utilitzen les persones que
assisteixen a les representacions del Liceu?
—Segurament el cotxe privat, tot i que cada cop hi
ha més gent que usa el transport públic. S’ha trencat
aquella imatge dels anys 50 i 60 en la qual la gent
venia al Liceu en cotxassos, amb molta parafernàlia
i protocol. Ara hi ha moltes persones que vénen
amb autobús o metro, aprofitant la parada de Liceu
que tenim al costat. Ara bé, les òperes són llargues
i el metro, els dies de cada dia, tanca abans que
s’acabin. Molta més gent es plantejaria venir amb
metro si sabés que al sortir podria agafar-lo de nou.
En la mesura que l’oferta de transport públic sigui
més àmplia pel que fa a l’horari hi haurà més gent
que es plantejarà deixar el cotxe a casa i agafar el
transport públic.
—L’incendi del Liceu va ser un cop molt dur. Ja
està tancada definitivament aquesta ferida?
—És molt difícil tancar una ferida tan forta, però
hem de positivar-lo, ja que l’incendi va permetre tirar
endavant projectes que s’havien de fer però que
sense l’incendi haurien trigat més. Refer el teatre ens
va permetre modernitzar-lo i millorar-lo.
—Es pot dir, doncs, que hi ha un abans i un
després de l’incendi?
—Sí, sí... evidentment, sobretot pel que fa al Liceu
obert a tothom. Penseu que abans de l’incendi
els espectadors que anaven als pisos més
elevats entraven per una porta diferent de la resta
d’espectadors, i era impossible que es trobessin. Ha
estat un canvi total. Abans de l’incendi hi havia 4.000
abonats i ara n’hi ha més de 20.000.
—Vostè no solament té experiència en la gestió
de grans equipaments culturals, sinó que
també ha treballat en la política local, sobretot
a la seva ciutat, l’Hospitalet, i a la Diputació de
Barcelona. Quines diferències hi ha entre la
gestió cultural i la local?
—És cert que la política forma part del meu passat.
Un passat que m’estimo molt, però que és el meu
passat. Jo aquí faig de director general i el director
“Des de la reconstrucció del teatre hem fomentat que tota persona a qui agradi l’òpera pugui venir, independentment de la seva economia familiar”
11
general del Liceu ha de tenir molt clar que les seves
idees polítiques, que la seva militància, s’han de
quedar a la porta. El Liceu és un projecte de tothom,
de totes les opcions polítiques, perquè és de tots
els ciutadans. La política local a mi m’ha ensenyat
moltes coses, i sobretot una, que és oferir resposta
immediata. I aquesta necessitat l’he incorporat a la
meva manera de treballar.
—A part del Liceu també ha dirigit l’altra
gran institució de l’escena catalana, el Teatre
Nacional de Catalunya (TNC). Hi ha diferències
en la gestió dels dos teatres?
—Sí que n’hi ha. Al Liceu tot és molt més gran,
i a més hi ha plantilla d’artistes, una orquestra i
un cor. L’altra gran diferència és que el TNC és
el teatre nacional de Catalunya i el seu abast és
fonamentalment català, i nosaltres estem en una
xarxa internacional amb altres teatres d’Europa,
i fins i tot els artistes que actuen aquí són de
procedències més variades i de països diferents.
—Tal com diu, el Liceu és una de les
institucions operístiques de referència al
món. En quin lloc el situaria actualment en el
rànquing internacional?
—Jo crec que està en el grup dels millors teatres
“Que el Liceu estigui present en els transports públics de Barcelona és molt positiu”
d’Europa. És un teatre molt estimat, respectat i
valorat. Si mirem les nostres propostes escèniques
de la temporada veurem que la majoria són
coproduccions amb altres teatres d’alt nivell, cosa
que vol dir que els teatres que estan disposats a
coproduir amb tu és que et valoren, si no, no ho
farien. A més, estem presents en les principals
revistes especialitzades a nivell internacional.
—Tenint en compte l’excel·lent valoració que té
avui el Liceu, quins són els principals projectes
de futur?
—Fonamentalment, treballem perquè aquesta
valoració positiva, tant per a la gent de Barcelona i
Catalunya, com a nivell internacional, es mantingui.
Aquest és el nostre principal repte. Uns altres són
incrementar la qualitat de l’orquestra i estar atents
pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies. De
totes maneres, jo crec que el teatre està avui molt
ben orientat, i donar grans cops de timó seria un
error. A mi em sembla que si les coses funcionen bé
no cal canviar-les. •
12Hora Punta
Després de la inauguració del tram de
Santa Coloma de Gramenet de la línia 9,
el desembre passat, el metro automàtic
continua avançant: aquesta primavera creix
3,3 quilòmetres i arribarà als municipis de Badalona
i Barcelona. S’obren al públic les noves estacions
de la línia 10 de Gorg, La Salut i Llefià, i la de Bon
Pastor, al districte de Sant Andreu de Barcelona, que
pertany al tronc comú de les línies 9 i 10. Milers de
ciutadans passen a tenir accés al transport públic
més eficient, avançat i segur que es pot trobar avui
al món.
El tram de metro que s’estrena, anomenat
tècnicament 4b, comença a l’intercanviador de
Gorg, on connecta amb la línia 2, i s’endinsa tot
seguit en els barris densament poblats de La Salut
i Llefià. Mentre que l’estació de Gorg s’ha construït
pel mètode clàssic entre pantalles, les d’aquests
dos altres barris són del tipus pou, de 22 i 37 metres
de fondària respectivament, i estan equipades amb
bateries d’ascensors d’alta capacitat per comunicar
El metro d’avantguarda s’estén a Badalona i Barcelona
Actualitat
el vestíbul i les andanes, superposades i encaixades
dins el cilindre del túnel. L’arquitectura interior de
totes tres, en què dominen els tons metàl·lics, es deu
a Alfons Soldevila.
Tot seguit el túnel creua per sota el riu Besòs i
entra al terme municipal de Barcelona, on la primera
–i de moment única– estació oberta és la de Bon
Pastor, també de tipus pou, però menys profunda,
raó per la qual l’accés es fa a través d’escales
mecàniques. Aquí el disseny és de Tomàs Morató.
Bon Pastor passa a ser d’aquesta manera
terminal comuna de les línies 9 i 10, els trens de
les quals s’alternen amb intervals de tres minuts,
un en direcció a Gorg i l’altre cap a Can Zam. Una
situació temporal, fins que d’aquí uns mesos es
posi en servei la resta del tram 4 de la línia, amb
les estacions d’Onze de Setembre i La Sagrera,
que serà la terminal fins al 2014, quan està previst
que s’enllesteixi el tram central de la línia i quedin
connectats els sectors Llobregat i Besòs.
Des del gener s’han estat fent proves de sistemes
i de circulació de trens al tram Gorg - Bon Pastor,
per assegurar l’encaix de les tecnologies aplicades
en el funcionament de les estacions i la circulació
A punt per a la posada en servei comercial del tram de la línia 10 de metro entre Gorg i Bon Pastor.
Guinardó/Hospital deSant Pau
Maragall
La Sagrera/Sagrera/
TAV
BonPastor
CanPeixauet
SantaRosa(2011)
Fondo
EsglésiaMajor
Singuerlín
La Salut
Onze deSetembre
Cart
ag
ena
Av.M
erid
iana
BADALONA
SANTA
COLOMA DE
GRAMENET
Gorg
Can Zam
2010
2010
Riu
Bes
òs
13
L’estrena del tram de la L10 entre Gorg i Bon Pastor afegeix quatre estacions i 3,3 km a la xarxa
L'automatització de Barcelona desperta interès arreu del món
Amb les jornades Presentació internacional de la línia 9. L’automatització del metro de Barcelona, organitzades per TMB i Ifercat, amb la col·laboració
de Railgrup i Siemens, Barcelona va ser els dies
11 i 12 de març la capital mundial dels metros
automàtics. Hi van participar uns 90 directius i
responsables d’institucions i operadors d’una
dotzena de països d’Europa, Amèrica i Àsia. Entre
d’altres, hi havia representacions de Moscou, Hong
Kong, Buenos Aires, Bogotà, Berlín, París, Lió,
Roma, Milà, Copenhaguen, Londres, Brussel·les,
Praga i Lisboa, a més de Madrid, Bilbao, València,
Sevilla i Barcelona.
Durant les jornades, els participants van fer
visites al subtram de Santa Coloma de Gramenet
de la línia 9 –foto–, a la línia 11, que funciona gairebé
completament sense conductor, i al Centre de
Control de Metro, on se centralitza la supervisió de
les línies automàtiques i també de les convencionals.
Per decisió de la Unió Internacional de
Transport Públic (UITP), TMB dirigeix el seu
Observatori de Metros Automàtics, creat el 2005,
que es va reunir a Barcelona el mateix 11 de març.
En són membres els principals operadors de metros
automàtics del món: París, Hong Kong, Nuremberg,
Copenhaguen, Singapur, Lausana, Lilla, Lió, Rennes,
Vancouver, Roma i Dubai, a més de Barcelona, que
el presideix.
L’Observatori de Metros Automàtics té l’objectiu
de satisfer les necessitats d’informació dels seus
membres sobre l’explotació de metros automàtics.
Aprofitant els coneixements dels integrants, elabora
documentació que periòdicament es posa a
disposició dins la UITP.
dels trens sense conductor. Aquestes proves s’han
fet de nit, entre les 10 i les 6 de la matinada, raó
per la qual el tram de la línia 9 de Santa Coloma té
inicialment un horari reduït. També s’ha dut a terme
un programa intensiu de visites a l’estació de La
Salut, perquè els veïns es familiaritzin amb el nou
metro automàtic. •
Al vestíbul principal de l'estació
de La Salut, obra d'Alfons
Soldevila, hi predominen la
brillantor de les estructures
metàl·liques i les corbes.
14Hora Punta
Les tarifes de Barcelona són de les més baixes d'Europa
Un estudi promogut per l’ATM constata que el transport públic de Barcelona es finança de manera semblant al de les altres metròpolis europees.
Actualitat
L a regió de Barcelona té un transport públic
eficient, finançat de manera equilibrada i
a un preu final inferior al que paguen els
usuaris de Madrid, Brussel·les, Amsterdam,
París i Berlín. És el que es dedueix de l’estudi
comparatiu del finançament del transport públic i de
la política tarifària a diferents àrees metropolitanes
d’Europa realitzat per Deloitte per encàrrec de
l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Amb dades de l’any 2007, l’estudi destaca
que en totes les àrees metropolitanes hi ha un fort
component de finançament públic del sistema de
transport, amb un índex de cobertura (proporció
del cost que cobreixen les tarifes) inferior al 50%.
A Barcelona el 2007 era del 44%, i aquest any se
situa ja en el 40%, al mateix nivell que Madrid i per
sota de Berlín. Això vol dir que són majoritàries
les aportacions dels pressupostos públics,
principalment de les administracions locals i
regionals, i en menor mesura dels Estats.
Pel que fa a les tarifes, la comparació s’ha fet
amb el títol de deu viatges, el més utilitzat. Amb
els preus del 2007, Barcelona tenia la segona tarifa
més econòmica de les sis àrees metropolitanes
estudiades (0,69 cèntims per viatge), darrere de
Madrid (0,64 cèntims en títol no integrat). Però el
2010 la diferència s’ha capgirat, com mostra el gràfic
adjunt, i la T-10 ja és clarament el títol més econòmic.
Tarifes i finançament estan relacionats amb els
costos, que creixen per força en una xarxa en ple
procés de millora i expansió com la barcelonina. Tot
i això, els costos d’explotació de Barcelona se situen
en 1,27 euros per viatge, igual que els de Madrid,
força per sota de la mitjana de ciutats europees, que
s’eleva a 1,5 euros per viatge.
A més, Barcelona està ben situada en termes
de quota de mercat de la mobilitat sostenible, ja que
el transport públic i els desplaçaments a peu i en
bicicleta sumen més del 60% en l’àmbit metropolità.
•
+ www.atm.cat
La T-10 és el títol de deu viatges més econòmic de les sis àrees metropolitanes estudiades
Ciutat Preu del viatge
de la targeta
multiviatge
% de descompte
sobre el bitllet
senzill
Barcelona 0,69 € 45%
Madrid 0,64 € 36%
Brussel·les 1,10 € 45%
Amsterdam 0,91 € 43%
París 1,11 € 26%
Berlín n.d. n.d.
Preu d'un viatge el 2007
Ciutat Tarifes
any 2010
Característiques
del títol
Barcelona 7,85 € Targeta 10 viatges integrada
Madrid 9,00 € Targeta 10 viatges no integrada
Brussel·les 11,20 € Targeta 10 viatges integrada
Amsterdam 12,75 € Abonament setmanal integrat
París 11,60 € Targeta 10 viatges integrada
Berlín 26,20 € Abonament setmanal integrat
Preu actual del títol de 10 viatges
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Bar
celona
Mad
rid
Amst
erdam
París
Ber
lín
Bru
ssel·le
s
44% 40% 32% 39% 39% 49%
56%
60%
48%
20%
61%
36%
6%
19%
51%
Com es finança el transport públic
Vendes
Subvencions públiques
Impostos públics
Altres ingressos
Font: Estudi comparatiu del finançament del transport públic i de la
política tarifària a diferents àrees metropolitanes d'Europa.
Deloitte, 2009.
15
L’estudi Eurotest de la Federació Internacional de l’Automòbil considera globalment “satisfactòria” l’oferta de transport públic de l’àrea metropo-litana de Barcelona.
Sempre cal anar amb compte amb les
comparacions, però si es fan a partir
d’informació recollida sobre el terreny i amb
criteris transparents, convé atendre’n els
resultats. I els de l’Eurotest que impulsen 15 clubs
automobilístics europeus pertanyents a la Federació
Internacional de l’Automòbil (FIA) diuen que el
transport públic metropolità de Barcelona és dels
millors del continent.
Els inspectors de la FIA van visitar Barcelona
i rodalia amb metro, bus, tren de rodalia i tramvia,
del 24 d’octubre a l’11 de desembre del 2009, per
valorar quatre grans blocs de qüestions: la durada
dels trajectes (35% de la puntuació), la facilitat dels
transbordaments (15%), la informació disponible
(25%) i l’estructura tarifària (25%).
El que van trobar és que les connexions amb
el centre urbà són un 10% més ràpides que la
mitjana europea, que existeix intermodalitat amb
la bicicleta, que hi ha una gran varietat de títols de
viatge i moltes màquines on comprar-los, que a més
ofereixen informació en diversos idiomes, que la T-10
té un preu molt ajustat, que l’atenció del personal és
bona, que la disposició de les parades és clara i la
majoria són accessibles, els mapes són entenedors i
abundants, i que en moltes parades hi ha informació
dinàmica sobre el servei. També van apreciar que
en els vehicles de transport públic hi ha seients
reservats per a persones amb necessitats especials.
Pel que fa a la informació al client, l’Eurotest destaca
la utilitat Vull Anar i el portal especial per a dispositius
mòbils, tots dos de la web de TMB. Com a punts
desfavorables, hi ha les connexions “més lentes” a la
perifèria i aspectes de l’accessibilitat i la informació
que estan en desenvolupament.
Amb aquests resultats, Barcelona se situa
en una molt bona posició, la vuitena, de les 23
àrees metropolitanes analitzades, al davant de
Roma, París, Amsterdam, Madrid (19a), Londres i
Budapest, entre d’altres. Al capdavant hi ha Munic,
Hèlsinki i Viena, però de moment cap aconsegueix la
perfecció. •
+ www.race.es
Els autors de l’estudi van
valorar positivament el nombre
de màquines expenedores a
l’abast del públic.
L’Eurotest conclou que a la
ciutat de Barcelona les parades
de metro i bus són localitzables
i accessibles.
Connexions i preus, punts forts de la xarxa integrada de transport metropolità
16Hora Punta
Voluntaris de TMB, en la Festa de la Solidaritat d'IntermónPer segon any consecutiu, TMB dóna
suport a la Festa de la Solidaritat
d’Intermón Oxfam, que tindrà lloc el 18
d’abril al Parc de la Ciutadella.
L’edició d’enguany porta per títol
Cada minut 100 persones s’enfronten a la pobresa i inclou diferents activitats lúdiques
dirigides als visitants, des de jocs, tallers
infantils i actuacions musicals fins a la
venda de productes de comerç just.
La Festa de la Solidaritat 2010 estarà
dedicada a les comunitats camperoles de
Cayambe, a l’Equador, que pateixen grans
desigualtats en la distribució de la terra, fet
que els dificulta l’accés a l’aigua de reg i
l’obtenció d’ingressos en la comercialització
dels seus productes.
Aquesta celebració és un acte de
participació ciutadana que es fa alhora a
46 ciutats espanyoles i té com a objectiu
sensibilitzar la població sobre la realitat que
afronten les poblacions de països en vies
de desenvolupament.
La col·laboració de TMB en l’edició
d’enguany consisteix en l’emissió d’un
espot pel Canal Metro durant els dies
previs a l’esdeveniment. Així mateix, un cop
més, voluntaris de TMB participaran en el
desenvolupament de la festa, ajudant a les
botigues de comerç just, atenent els clients
a la cafeteria o engrescant els visitants a
participar en la tómbola solidària.
Aquesta és només una de les
possibilitats de participar en accions
de voluntariat promogudes per TMB.
La programació 2010 inclou crides
de voluntariat per a la festa Mulla’t
per l’Esclerosi Múltiple l’11 de juliol, la
Trobada Internacional de Persones amb
Discapacitat (Congrés ISAAC) del 26 a
29 de juliol i la Marató de TV3 el 19 de
desembre, entre d’altres.
Per a més informació sobre el
programa de cooperació i solidaritat,
cal escriure un correu electrònic a
[email protected] o bé trucar al telèfon
93 318 60 33. •
Ens han visitat—8 de març: L9
Subcomissió Sistemes i Vies
d’Evacuació de la Fundación de
Empresas por la Sostenibilidad
—10 de març: L9
Institut Químic de Sarrià
—11 de març: L9
Assistents a les jornades Presentació internacional de la L9
—12 de març: CCM i L11
Assistents a les jornades Presentació internacional de la L9
—17 de març: L9
Trobada anual de regidors d’Esports
de la província de Barcelona
—18 de març: L9
Autoritat del Transport de Califòrnia
—24 de març: L9
Delegació de Renfe Rodalies
—30 de març: CRT i Triangle
RATP, empresa de transport públic de
París
Breus
Directius i tècnics de metros
d'arreu del món van protagonit-
zar una visita al subtram de la
línia 9 inaugurat al desembre.
Sabíeu queEn una enquesta a prop d’un miler de
participants del Concurs de Relats
Curts Online de l’anterior edició,
l’aspecte més ben valorat és que “TMB
faci aquest tipus d’accions”, amb una
nota mitjana de 9,0.
El concurs en general va ser puntuat amb
un 7,3, i el web del concurs amb un 7,5.
Va agradar especialment la possibilitat de
comentar els relats a través del lloc web,
que va obtenir una puntuació d’un 8,0.
Font: 818 entrevistes a participants del Concurs de
Relats Curts Online de TMB del 2009.
9,0
17
La coherència, tema central del 2n Premi Factor Humà Mercè Sala
L'11 de maig se celebrarà el 2n Premi
Factor Humà Mercè Sala, impulsat per
la Fundació Factor Humà, comunitat de
coneixement que ofereix espais d'intercanvi
i relació en matèria de gestió de persones.
Com a entitat col·laboradora, TMB forma
part de la comissió tècnica que avaluarà les
candidatures. La coherència en el respecte
a les persones és la temàtica principal
d'aquesta segona edició del premi, que
analitzarà qüestions com el lideratge.
El guardó és un reconeixement a
les organitzacions capaces de portar a la
pràctica els principis i valors promoguts
per Mercè Sala (pragmatisme, visió global,
innovació i humanitat). En la primera edició,
La Fageda va ser la iniciativa guardonada
per la seva capacitat per combinar de
manera exemplar la dimensió humana i el
benefici empresarial.
El premi ret homenatge a Mercè
Sala Schnorkowski, impulsora de la
fundació, per la seva contribució en l’àmbit
empresarial i el vessant humà de les
organitzacions. També TMB, que va estar
presidida per Sala entre 1980 i 1991, s’ha
sumat al reconeixement a la seva figura
amb la creació d’un nou espai a l’estació
de Diagonal (L5) sota el nom d’Espai
Mercè Sala, que acollirà exposicions
de la companyia i les que resultin de
col·laboracions. •
+ www.factorhuma.org
Reestructuració del servei de bus a MontcadaAquest mes d’abril s’ha fet una
reestructuració del servei d’autobusos de
TMB a Montcada i Reixac. Les línies 155
i 156 s’han fusionat en una de sola i s’ha
prolongat la 96.
El canvi més substancial és la
unificació de les dues línies urbanes de
Montcada, la 155 (Can Cuiàs - Santa
Maria de Montcada) i la 156 (Carrerada -
Pla d’en Coll). Ara és la 155, que s’allarga
2,5 quilòmetres, la que cobreix tots els
barris del municipi sense necessitat de
transbordament, inclòs el polígon de Pla
d’en Coll i el centre d’assistència primària
Les Indianes. La línia 156, creada el
2006 per donar servei a aquest sector,
desapareix com a tal i el vehicle que tenia
adscrit passa a integrar-se al servei de
midibusos de la 155, que d’aquesta manera
compta amb quatre vehicles els dies feiners
i millora els intervals de pas tots els dies de
la setmana.
Pel que fa a la 96 (Metro Sagrera
- Montcada i Reixac), ha canviat la part
final del recorregut, que ara transcorre pel
sector de Can Duran, en desenvolupament,
i l’escola Mas Rampinyo. Aquesta
prolongació de trajecte ha suposat un
allargament d’uns dos quilòmetres i
l’establiment de cinc parades noves.
Tant la 155 com la 96 són línies que
s’exploten per horari, cosa que permet
saber les hores de pas consultant la
informació de les parades o el web
tmb.cat. •
Jornades europees d’accessibilitat en el transport públicEls dies 2 i 3 de març va tenir lloc a
Barcelona la tercera reunió del projecte
europeu Mediate de la xarxa de ciutats
Polis. La reunió, patrocinada per TMB com
a participant actiu en el projecte, es va
celebrar a la seu de l’ONCE a Catalunya,
el centre més gran d’Europa dedicat a
l’atenció de persones cegues i deficients
visuals.
Els assistents (operadors,
administracions i membres d’associacions
d’usuaris amb discapacitat de més de
20 països diferents de la Unió Europea)
van debatre sobre les barreres que es
troben alguns col·lectius a l’hora d’utilitzar
el transport públic i garantir-ne la plena
autonomia.
La trobada va estar presidida pel
director general de Transport Terrestre
de la Generalitat, Manel Villalante, i hi va
haver intervencions per part de la Fundació
ONCE, TMB i la Fundació Design for All,
amb seu a Barcelona.
Durant la visita tècnica, els assistents
van conèixer de primera mà les mesures
d’accessibilitat del telefèric de Montjuïc,
la flota d’autobusos de TMB i la xarxa de
metro. En concret, es van presentar els
últims avenços instal·lats a les andanes, les
màquines expenedores de títols, les línies
de peatge i els sistemes d’informació a
l’usuari.
El projecte europeu Mediate
treballa per establir indicadors concrets i
mesurables que permetin comparar el grau
d’accessibilitat dels diferents sistemes de
transport que hi ha a més de 20 ciutats
europees. •
Moments previs a la intervenció
de José Luis Pinto, subdele-
gat territorial de l'ONCE, amb
traducció simultània per a
persones sordes.
18Hora PuntaMón Metro
L’estació de La Sagrera fa un pas
més per convertir-se en un dels
intercanviadors per on passarà
més passatge de tota la xarxa
de transport públic de Barcelona. Per això
són necessàries una sèrie d’actuacions
que comporten la interrupció del trànsit
ferroviari entre Sant Andreu Arenal i Arc de
Triomf.
Per facilitar la mobilitat dels usuaris
afectats durant els cinc mesos de
durada del tall, Transports Metropolitans
de Barcelona (TMB), com a operador
complementari en aquest intercanviador,
fa un gran esforç de servei i es converteix
en una de les alternatives de transport més
adequada, amb el reforç de la línia 1 de
metro i un servei de bus llançadora.
Igualment, al marge d’haver reforçat
les alternatives de transport a l’arribada
a Sant Andreu Arenal, s’ha establert
una campanya d’informació dirigida als
usuaris afectats pel tall amb les opcions
de transport més convenients des de
les poblacions d’origen, així com d’altres
serveis de línies de Rodalies de Catalunya i
Ferrocarrils de la Generalitat.
130.000 viatgers al dia
En la nova estació de La Sagrera, sota
l’avinguda Meridiana, hi confluiran les
línies R3 (Puigcerdà - Vic - Barcelona
- Hospitalet), R4 (Sabadell - Terrassa -
Manresa - Barcelona - Vilafranca - Sant
Vicenç de Calders) i R7 (Martorell - UAB
- Barcelona - Hospitalet) de Rodalies i
Creix l’intercanviador de La Sagrera
Ja s’han iniciat les obres de construcció de l’estructura de la nova estació de Rodalies de Sagrera-Meridiana, una peça fonamental del que serà un dels princi-pals intercanviadors de transport públic que tindrà la ciutat de Barcelona.
Imatge virtual de les
andanes del futur
intercanviador. Imatge
cedida per Adif.
Un servei complementari
d’autobusos i el reforç
de la línia 1 de metro
faciliten la mobilitat dels
usuaris afectats pel tall de
Rodalies.
19
Representació de com
serà el futur vestíbul de
l’intercanviador. Imatge
cedida per Adif.
Oliveras, Sants Estació, Passeig de Gràcia,
Catalunya, Arc de Triomf, Clot, Fabra i Puig,
Sant Andreu i Torre Baró - Vallbona.
Obres al vestíbul Metro/Rodalies
Els treballs que s’estan portant a terme
consisteixen en la modificació de la
rasant de les vies i en la prolongació de
l’estructura en calaix, de 370 metres de
longitud. Una part important d’aquesta
obra ja es va executar durant la reforma
del vestíbul d’intercanvi entre les línies
1 i 5 de metro, on es va ubicar un nou
Centre d’Informació i Atenció al Ciutadà
precisament per atendre els usuaris en un
lloc on s’espera que hi conflueixi el flux de
passatge més alt de tota la xarxa de metro.
El projecte de Rodalies consisteix en
la creació d’una andana central de 200
metres de longitud, el descens del rasant
ferroviari del túnel actual i la construcció de
dos vestíbuls, situats a dos extrems de les
andanes, un exclusiu de Rodalies i l’altre
integrat en l’intercanviador amb el metro.
Es tracta de rebaixar en tres metres la
cota de les vies de Rodalies per situar-se
al mateix nivell que les línies de metro, de
manera que es permeti donar continuïtat
al vestíbul, que actualment està distribuït
les línies 1 i de 5 metro, la línia 9 aquest
any i, en un futur, també la línia 4. Està
previst que per aquest intercanviador hi
passin 130.000 viatgers al dia quan estigui
plenament operatiu.
Durant un període aproximat de cinc
mesos s’interromp la circulació de trens
entre les estacions d’Arc de Triomf i Sant
Andreu Arenal. Això implica la modificació
de les línies R3, R4 Nord i R7 de Rodalies,
que inicien i finalitzen el seu recorregut a
Sant Andreu Arenal.
Per això, una de les principals
alternatives de transport per als usuaris del
tram afectat per les obres és la línia 1 de
metro, que es reforça fins a tenir 29 trens
els dies laborables durant tota la jornada.
Igualment, i per reforçar l’oferta durant
el matí, es dóna un servei complementari
d’autobusos de TMB entre les sis i les deu
del matí entre Sant Andreu Arenal i El Clot -
Aragó, on conflueixen les línies R1, R2 i R4
Sud de Rodalies i les línies 1 i 2 del metro,
amb una aturada intermèdia a La Sagrera
(línies 1 i 5 de metro).
També s’ha establert un acord entre
TMB i Renfe pel qual els títols de transport
de Rodalies de Catalunya, no integrats,
són vàlids per accedir a les estacions de
metro de Cornellà Centre, Rambla Just
TMB reforça amb més trens la línia 1 de metro i habilita un servei de bus llançadora
Millores a la xarxa de metroRecentment s’han portat a terme dues
accions de millora a les línies 2 i 5 de
metro que han comportat afectacions
programades en el servei, però amb
alternatives de transport per reduir al
màxim les molèsties als viatgers i garantir la
seva mobilitat.
Així, a la línia 2 la interrupció entre
les estacions de La Pau i Pep Ventura
durant deu dies ha permès executar obres
de manteniment d’infraestructura com a
complement de les obres que ja es van dur
a terme l’estiu passat.
Pel que fa la línia 5, durant 72 hores
es va suprimir el servei de trens entre les
estacions de La Sagrera i Horta per millorar
els sistemes de senyalització i localització
de trens, amb la incorporació de nous
enclavaments de configuració doble.
en dues alçades, i que es convertirà en un
espai més diàfan, integrat i funcional. Les
obres permetran donar més amplitud a
l’actual vestíbul de l’intercanviador, per on
passaran, quan funcioni a ple rendiment,
usuaris de les línies 1 i 5 de metro, de la
línia 9 aquest mateix any i de la línia 4 de
metro en un futur, a més de les línies de
Rodalies R3, R4 i R7.
Un cop rebaixada l‘altura de vies
de Rodalies, també es reconfigurarà
l’actual vestíbul de l’intercanviador, amb
una reforma integral de l’espai de TMB,
sense que aquesta actuació interfereixi en
el transbordament de viatgers entre les
línies 1 i 5 de metro, que es podrà fer per
l’interior sense cap afectació. •
20Hora Punta
Des de fa temps TMB aposta per les
energies verdes i treballa per contribuir a la
millora de la qualitat de l’aire. La protecció
del medi ambient és un dels eixos
vertebradors de les seves polítiques estratègiques
i, donada la condició de companyia de transport
col·lectiu, la seva activitat és essencial per al foment
de la mobilitat sostenible. En la línia d’estímul i suport
a les tecnologies netes aplicades al transport públic,
TMB ha construït, al costat d’altres empreses, un
prototip d’autobús híbrid a partir de la conversió d’un
vehicle dièsel que incorpora un motor dièsel i elèctric
combinat, una idea innovadora i pionera a Europa.
Retrofit és el nom d’aquest projecte per
dotar de propulsió híbrida els autobusos dièsel
que té com a objectiu actualitzar tecnològicament
i ambientalment la flota de vehicles, a més de
dinamitzar el sector industrial català en una línia
interessant de recerca, desenvolupament i innovació.
S’estima que els autobusos dièsel reconvertits en
híbrids generaran beneficis directes a la salut dels
ciutadans, per la disminució d’emissions i sorolls, a
banda de reduir també el consum de combustible.
Per tirar endavant aquest desafiament
tecnològic, TMB ha comptat amb la participació
de les empreses Siemens, subministradora dels
equips; Edag, que aporta l’enginyeria de disseny;
la carrossera Noge, i també d’Acció10, agència de
El primer prototip d’ecobús híbrid construït a TMB, una iniciativa pio-nera a Europa que parteix de la reconversió d’un au-tobús dièsel ja existent, ha començat el període de proves.
Retrofit, una nova generació d’autobusos més verds
Món Bus
suport a la competitivitat de l’empresa catalana.
La construcció d’aquest prototip s’ha fet als
tallers del Triangle Ferroviari a partir d’una unitat
estàndard, de 12 metres de longitud, pertanyent
a la flota de TMB. El projecte Retrofit planteja la
hibridació amb la configuració anomenada en sèrie,
en què el motor dièsel, connectat a un alternador,
produeix electricitat quan és necessari, sense
actuar sobre la tracció, i aquesta energia generada
s’emmagatzema en condensadors. La propulsió
està encomanada a dos motors elèctrics que,
connectats al sistema de tracció, impulsen el bus en
les acceleracions i pujades i en les frenades generen
electricitat per recarregar les bateries.
L’ambiciosa iniciativa ha cobert la primera
fase amb la construcció d’un prototip d’ecobús
que aquest mes d’abril ja ha iniciat el període de
proves de funcionament, per tal de comprovar-ne el
rendiment i poder posar-lo al servei dels ciutadans
amb totes les garanties i fiabilitat. Previsiblement
abans de l’estiu, TMB incorporarà al servei ordinari
amb passatgers les quatre primeres unitats
d’autobusos híbrids (tres de Castrosua i un de MAN)
i emprendrà al llarg d’aquest any la hibridació en
sèrie de 40 autobusos dièsel.
El motor dièsel, connectat a un
alternador, produeix electricitat
quan és necessari, que queda
acumulada en condensadors.
A banda, dos motors elèctrics
s'encarreguen de propulsar el
vehicle.
2121
Aquest 2010 TMB preveu incorporar al servei ordinari d’autobús quatre models híbrids i reconvertir en sèrie 40 busos dièsel més
El procés de creació del bus híbridEl projecte Retrofit és una iniciativa pionera al
continent europeu pel fet que no s’adquireix un
vehicle híbrid, sinó que s’aprofita un autobús propi
de la flota i se’n fa la reconversió. D’aquesta manera
es recicla el material i s’eliminen costos econòmics.
El projecte s’ha desenvolupat en sis fases:
—1. Anàlisi prèvia del sistema per determinar les
ubicacions dels equips embarcats i els elements
de la carrosseria a reforçar; també es dissenya
l’electrònica de control i gestió de l’autobús.
—2. Desmuntatge dels elements originals del vehicle,
com el motor i la caixa de canvis.
—3. Optimització del règim de gir del motor
d’explosió per reduir consums i emissions
contaminants.
—4. Acoblament dels nous equips a la carrosseria
i al motor. Prèviament s’han dissenyat suports,
bancades i circuits que permeten la comunicació
entre els motors elèctrics i d’explosió.
—5. Configuració del programari dels equips
embarcats a l’autobús per definir els seus períodes
d’acceleració, frenada i fases de recuperació
d’energia, entre d’altres.
—6. Disseny identificador de la imatge de l’interior i
l’exterior del bus.
Tot el procés de construcció del prototip és el
protagonista d’un vídeo elaborat pel Departament de
Comunicació Digital i Audiovisual de TMB. El DVD
es titula Projecte Retrofit-Bus Híbrid TMB i explica
de manera molt didàctica i en tres idiomes diferents
(català, castellà i anglès) en què consisteix el projecte
Retrofit, les diferents fases de construcció i com
funciona el vehicle híbrid.
Fotogrames del vídeo realitzat
per TMB sobre les diferents
fases de construcció del bus
híbrid.
El projecte Retrofit preveu que, amb la
implantació de la tecnologia híbrida als autobusos
de TMB, es podria reduir fins a un 30% el consum
de combustible i també disminuirien les emissions
de gasos contaminants, cosa que representa un
benefici directe per millorar la qualitat de l’aire.
Tot són beneficis
Als avantatges mediambientals que aporta l’ús
dels vehicles híbrids, també hi hem de sumar
altres beneficis. Un és la disminució del soroll,
tant a l’exterior com a l’interior del vehicle, ja que
els motors elèctrics que utilitza el bus híbrid són
molt més silenciosos que els d’explosió. Per als
passatgers, a més, la tracció elèctrica suposa una
millora del confort, per la gran suavitat de marxa. Les
acceleracions són progressives, el conductor actua
menys sobre el pedal del fre i no hi ha estrebades
perquè no hi ha canvi de velocitats. Tot plegat, fa
que tant la conducció com el viatge en un vehicle
híbrid siguin una experiència diferent i millorada, que,
a més, té cura del medi ambient.
La preocupació de la companyia per reduir
l’impacte ambiental que provoca la seva activitat
s’expressa en una recerca constant de les opcions
més netes i eficients per a la propulsió de la flota
d’autobusos, avui dia integrada per 1.080 unitats.
L’aposta pels híbrids no és la primera ni l’única en
aquest sentit. Fins ara, TMB ha experimentat amb
energies alternatives que donen un resultat similar
als combustibles clàssics, però amb un benefici
associat. A banda de la hibridació, TMB també ha
provat els autobusos amb pila d’hidrogen, el gas
natural comprimit (actualment un 28% de la flota) i
el biodièsel 30 (una barreja de gasoil i olis vegetals
adoptat per 120 unitats de la flota). Recentment
també s’han incorporat autobusos dièsel d’última
generació amb la qualificació Euro 4 i Euro 5, que
s’avancen als requeriments ambientals futurs. •
22Hora PuntaCultura
'TMB 2008. Projectes, mirades i somnis' ha estat guardonat com a millor publicació en la categoria de llibres institucionals, promocionals i d’empresa.
El llibre que conté la memòria
d’activitats de l’empresa de
TMB de l’any 2008, juntament
amb altres continguts gràfics i
literaris, ha estat guardonat amb un Bronze
CUBE de disseny dels ADC Awards (Arts
Directors Club). Els premis reconeixen els
millors treballs dins els diferents àmbits
de la creació visual en les categories de
Publicitat, Disseny i Interactius.
Alhora també ha obtingut el premi
Visual de disseny de llibres en la categoria
de llibres institucionals, promocionals i
d’empresa. Els premis Visual, creats per la
revista del mateix nom i que enguany han
arribat a la seva setena edició, distingeixen
cada any les millors creacions en el disseny
de llibres de l’àmbit iberoamericà.
Amb el llibre Projectes, mirades i somnis, TMB va innovar en el gènere de
les publicacions institucionals. En comptes
de la clàssica memòria anual d’activitats,
es va optar per fer un recull molt gràfic
de les principals novetats en els serveis
de transport de la companyia durant
l’any 2008 i acompanyar-lo d’una segona
part on el protagonisme recau en la visió
de les persones que utilitzen el metro i
el bus, amb una selecció de fotografies
fetes per usuaris, informació sobre les
dades bàsiques de TMB que el lector ha
d’anar descobrint, i una mostra dels textos
presentats al concurs de relats TMB ple d’històries.
Precisament, amb aquesta dualitat,
en què es combina la mirada institucional
i la mirada de les persones que utilitzen
els serveis de transport públic que ofereix
l’empresa, s’ha volgut potenciar un toc més
interactiu i participatiu a la proposta. Les
dades de l’informe anual hi són presents
igualment, en format electrònic, dins d’una
La memòria 2008 de TMB, reconeguda internacionalment
pràctica clau de memòria USB extraplana.
Per a la confecció del llibre, TMB
ha comptat amb Bis Dixit, a qui es deu
el concepte gràfic i la realització del
disseny, mentre que la impressió va anar
a càrrec de Gràfiques Trema. Els autors
de les fotografies principals són Pep
Herrero, Miguel Ángel Cuartero, Silvia T.
Colmenero i Mario Scattolini, als quals cal
afegir l’aportació esmentada dels fotògrafs
usuaris del transports públics. La selecció
d’aquestes imatges es va fer a través
de Flickr, la xarxa social on es poden
compartir fotos i vídeos.
D’altra banda, el mateix llibre de
TMB ha estat seleccionat com a finalista
dels premis Laus 2010 de disseny gràfic
i comunicació visual, que atorga el
Foment de les Arts i el Disseny (FAD). Els
guanyadors de la 40a edició d’aquests
prestigiosos guardons es donaran a
conèixer al maig. •
El document premiat recull
de manera combinada la
mirada institucional i la visió de
persones anònimes usuàries
del transport públic.
092 093
EL MÀXIM RESPECTEPER L’ENTORN,
ALHORA QUEIBUEIX AATRE DE
PROACTIVAOBLEMESEIX EL MEDI
NT I QUEESTAN VINCULATS
PRINCIPALMENT ALCANVI CLIMÀTIC
LA MISSIÓ I VISIÓDE TMB EL DERIVEN
A LLUITAR PER TT LASOSTENIB
LA PROTECMEDI AMLA COMPAPOSTA TT
INNOVACIÓCOM A EINA PER A
ASSOLIR UN SERVEIQUE GARANTEIXI
050 051 050 051074 075
555 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>LA>>>>O>>LEST>>>>RA>>DE T>>>>>>>>>> DE>>25 OPERADORS I SUPERVISORS,>>QUE>>>>>>>>>>MS>>>>>AVEN>>>>>>>N E>>L
SEG>>>>>>>>IES>>DE L QUE>>TMB>>>>>>>>>>NA I>>LA S>>>>ANA>>55555555555555555555555555555555555555555555555555© MARIO SCATTOLONI
HTTP://WWW.FLICKR.COM/PHOTOS/IAMPOLYESTER© MARIO SCATTOLONI
HTTP://WWW.FLICKR.COM/PHOTOS/IAMPOLYESTER
DOCUMENTS DE VIATGE [TMB]
01.01.2009
2 zones
1 zona
27,00
31,00
32,95
21,00
15,40
7,70
92,25
74,15
52,80
69,10
93,35
11,55
2,85
31,50
47,90
5,80
3,20
1,35 2,05
9,15
109,00
121,50
111,00
127,50
136,00
16,50
13,00
14,75
3,80 4,85 5,70
3 zones
4 zones
5 zones
6 zones
preus en euros
T10
integrada
T50/30
TDia
T4
Billetsenzill
TMes
23
Una de les llegendes més emocionants és la de les estacions fantasmes del metro, com la de Banc. L’imaginari popular va in-ventar que l’estació esta-va vinculada a l’edifici del Banc d’Espanya.
El metro de Barcelona no dóna tant de si
com ho puguin fer els de Londres, Nova
York o París, posem per cas, xarxes
molt més extenses, plenes de túnels
d’interconnexió i d’antigues estacions abandonades.
Però alguna cosa tenim que ha permès muntar una
bonica llegenda. Als historiadors, però, els pertoca la
ingrata tasca de desmuntar algun d’aquests contes.
Corria el 1911 quan l’Ajuntament de la ciutat,
en una complicada i poc clara tramitació, inicià la
construcció d’uns túnels al carrer A de la Reforma, la
futura Via Laietana, llavors en plena fase d’obertura
i urbanització. Les obres no semblaven respondre a
cap acord municipal ni quedava clar, per a gairebé
ningú, amb quina finalitat es duien a terme. Davant la
pressió de l’opinió pública i de la minoria republicana
a l’Ajuntament, aquest ordenà la paralització dels
treballs. Però, a fi d’evitar deixar el carrer de nou
empantanegat i per mantenir llocs de treball (segons
es deia a la sessió del 7 de desembre d’aquell
mateix any), es decidí tirar endavant l’obra des de
l’inici del carrer fins a la plaça de l’Àngel.
Simultàniament s’aprovà el projecte constructiu,
que dividia les obres en tres trams: del port a la
plaça de l’Àngel, des d’aquest punt fins al carrer
de Sant Pere Més Baix, i la resta fins a arribar a la
plaça d’Urquinaona. El febrer del 1912 el consistori
es replantejà de nou el tema, atès que no quedava
clar quin aprofitament es faria dels túnels. En una
reunió de la Comissió de Reforma, l’Ajuntament i el
Banco Hispano Colonial, que finançava les obres,
acordaren el 5 de maig següent acabar el primer
tram i estudiar a fons l’aprofitament de la resta de
túnels a mig fer.
A mitjan 1913 la primera secció era acabada
i urbanitzat el carrer, on ja s’havien edificat les
primeres cases. L’abril del 1914 es reprengueren
els treballs a les seccions segona i tercera. Una
estació s’acabà de construir sota la plaça de l’Àngel
i s’iniciaren els treballs d’una altra, que es preveia en
un punt neuràlgic de la Reforma: la cruïlla de la Via
Laietana amb la Gran Via C, l’actual avinguda de la
Una llegenda urbana: l’estació Banc (I)
Obres de construcció del túnel
al subsòl de la Via Laietana el
1914. Fotografia de Frederic
Ballell (Fons de l’Icub, Arxiu
Fotogràfic de Barcelona).
Catedral. Problemes de diversa índole provocaren
que l’Ajuntament acordés limitar les obres a l’altura
del carrer del Pont de la Parra, poc després de la
segona estació, uns treballs que quedaren acabats
a mitjan 1917. A la resta del traçat previst, el forat
de les obres fou terraplenat i es pogué obrir el
carrer en tota la seva longitud. Sota un tram de la
Via Laietana, doncs, quedaven dos túnels i dues
estacions, ambdues sense acabar. La segona, l’avui
coneguda com a Banc, s’havia construït molt curta,
amb poc més de 20 metres de longitud, i es veu
clarament sense enllestir: ocupa només la meitat
de la cruïlla, quan sembla lògic que ho fes en tota
la seva extensió, i el costat muntanya, sense cap
accés exterior, arriba aproximadament al punt on
l’Ajuntament decidí aturar les obres. •
(continuarà)
Història
Albert Gonzàlez
