Transports Metropolitansde Barcelona

Març de 2011

Hora Punta:111

Floreix la Primavera CulturalEntrevista a Javier Mariscal, il·lustrador / Totes les sèries actuals del material mòbil de Metro / Nous autobusos estàndard de GNC

2Hora Punta

Viatjar en transport públic, una experiència atractiva

Tornen les aromes de primavera al bus i el metro en forma de múltiples activitats de disciplines tan diverses com la música, la literatura, la dansa, les arts escèniques,

la moda, la creació, la història… La segona edició de la Primavera Cultural

consolida una aposta ferma de TMB per convertir el viatge en transport públic en una experiència interessant, creativa, divertida i atractiva. Perquè volem que cada vegada més ciutadans optin per desplaçar-se en metro i bus com una alternativa més intel·ligent i sostenible a utilitzar el vehicle particular.

La Primavera Cultural de TMB reivindica els espais del transport públic com un àmbit de socialització on la cultura s’expressa lliurement i s’ofereix a tota la ciutadania per donar un valor afegit a la mobilitat metropolitana.

Tots els estudis de percepció ens indiquen que iniciatives com la Primavera Cultural, i d’altres que conformen el programa TMB Cultura, no només prestigien l’ús del transport públic, sinó que projecten entre la ciutadania una imatge més amable, innovadora i atraient que es tradueix en l’alta valoració que els mateixos clients atorguen a la qualitat del servei que prestem, i en la preferència de cada cop més persones per utilitzar aquests mitjans de transport, cosa que, en definitiva, és el nostre objectiu principal.

La suma de sinergies amb institucions, entitats, promotors i patrocinadors fa possible l’organització d’aquest ampli programa que ha passat de les 19 activitats de la primera edició de l’any passat a les 33 d’enguany. N’hi ha per a tots els públics i per a tots els gustos. Us animem a gaudir-ne i a viatjar amb nosaltres en transport públic. •

Sumari2 Editorial

3Els metros i els autobusos s’omplen de primavera cultural

8Javier Mariscal, il·lustrador

12Els objectes perduts es tornen a trobar

14'Chico & Rita' es promocionen a metro i bus

16Breus

18El parc real de trens de Metro

20La flota d’autobusos més verda

22Nova edició del Concurs de Relats Curts Online

Editorial

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinació editorial: Pere Paredes, Ángeles RodríguezCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria MiróCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Silvia Gibert, Jorge Giménez, Emilio Villegas, Moisés Ojeda, Víctor Torres, Utopia GlobalInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars

Imprés en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

3

La primavera torna a agitar la cultura al bus i al metro

Reportatge

Imatge de la desfilada de moda i dels concerts de piano amb motiu del Concurs Maria Canals, l'any passat al metro.

Arrenca la segona edició de la Primavera Cultural de TMB, un seguit d’accions de diferents disciplines (arts escèniques i audiovisuals, música, circ, màgia, dansa, literatura, moda, cocreació 2.0, etc.) que fins al juny es porten a terme a la xarxa de metro i d’autobusos.

A les instal·lacions del metro i dels autobusos es respira l’arribada de la primavera, i un any més aquest canvi d’estació arriba carregat d’una multitud de creatives

propostes culturals. Enguany el cicle vital de la Primavera Cultural

2011 de TMB s’estén fins a finals de juny i es divideix en set grans àmbits: música, exposicions, moda, art i escena (teatre, dansa, màgia, circ), literatura, història i cocreació 2.0. Hi ha algunes activitats que, per la notable expectació que van generar l’any passat, tornen a ser protagonistes en aquesta nova edició, però també destaquen moltes propostes noves i pioneres, en què les xarxes socials i les noves tecnologies juguen un paper important.

Tota la programació detallada es pot consultar a la web www.primaveracultural.tmb.cat, on es pot participar en diferents concursos per obtenir premis engrescadors i entrades per a alguns dels actes que la integren. La gran majoria d’activitats són gratuïtes (prèvia validació del bitllet) i prioritzen el treball d’artistes i intèrprets emergents. Tant al microsite com als busos i al metro també es pot veure el cartell oficial identificador de tot el

programa, encarregat al guanyador del Premi Nacional de disseny, l’il·lustrador Javier Mariscal.

El conjunt de tota la programació cultural d’aquest any és possible gràcies a la col·laboració del Festival de Guitarra de Barcelona, Sagalés, Arca, Maria Canals Barcelona, Badalona Cultura, Institut de Cultura, Amuc, Booket, Butxaca, Afrocat, Silo, Club Masala, Club Casa Asia, The Loop Festival, Media Façades Festival Europe, ModaFAD, La Central del Circ, Fundació Gran Teatre del Liceu, Swab, Kognitif, San Miguel Primavera Sound, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Wallpeople, Sónar, Museu d’Història de Barcelona i Sones. Els mitjans oficials són El Periódico i l’iCat fm.

Musicoteràpia en viu al metro

Entre les novetats que s’emmarquen dins l’àmbit musical de la Primavera Cultural 2011 destaca l’actuació al metro de la banda Folkincats, una nova proposta musical nascuda a la ciutat, en el marc de la 22a edició del Festival de Guitarra de Barcelona. També, per primera vegada, el 10 de juny l’estació d’Universitat acull un tast del Sónar 2011 amb un espectacle de beatbox, la tècnica de crear sons amb la boca i la pròpia veu.

Així mateix, a l’estació de Badalona/Pompeu Fabra (L2) s’ofereix un concert de blues i rockabilly. >

4Hora Punta

Tota la programació detallada es pot consultar a la web primaveracultural.tmb.cat

El ral·li d'autobusos i el viatge en el primer comboi de metro van tenir un notable èxit en la primera edició de la Primavera Cultural. A sota, la dansa de Bollywood aproparà la cultura hindú al usuaris del metro de Barcelona.

Mario Cobo & His Swingin Stringers interpreten temes propis i versions de clàssics americans del country, rythm&blues, western swing i rockabilly dels anys quaranta i cinquanta.

El primer dia d’estiu també hi ha una actuació musical dirigida al món infantil i familiar per presentar el disc Els Transports dintre d’un cicle de cançons anomenat Minimúsica i amb motiu del Dia Internacional de la Música. Els grups que actuen són Me & The Bees, Viva Ben-Hur, Evripidis & his Tragedies, Mujeres i Za!.

El San Miguel Primavera Sound 2011, el festival de música independent més important del sud d’Europa, per sisè any consecutiu, té una vetllada d’actuacions musicals en viu dins del metro, així com també es pot tornar a viure una marató d’interpretacions d’alguns dels participants en la 57a edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals, organitzat pel Palau de la Música Catalana.

Una altra flor característica d’aquesta festa primaveral és la celebració de la setena edició de les proves d’idoneïtat dels músics al metro, que aquest any tenen lloc el 8 d’abril a l’estació d’Arc de Triomf. A més, amb motiu del Dia de l’Òpera, l’estació de Diagonal de la línia 5 de metro repeteix com a escenari d’alguns recitals d’aquest gènere, en coordinació amb el Liceu.

Propostes històriques i de cocreació 2.0

La música, però, comparteix espais i calendari amb altres disciplines i propostes per a tots els gustos, com ara les activitats històriques i les accions culturals relacionades amb el món digital.

En aquest sentit, cal ressaltar la celebració d’un segon ral·li de vehicles històrics entre Barcelona i Caldes de Montbui, en què participa per primera vegada el bus Aclo 410 acabat de restaurar. A més, el 14 d’abril i el 12 de maig també s’organitzen dues visites nocturnes a dalt del primer comboi de metro, en un recorregut entre l’estació de metro de La Pau i Maragall, per arribar finalment a l’estació fantasma de Gaudí.

El 14 de maig, la Primavera Cultural de TMB se suma a la nit dels museus i obre la sala d’exposicions Mercè Sala (Diagonal, L5) fins a la 1 de la matinada, un espai on a partir del 20 de juny i fins al 7 d’octubre s’exposen algunes fotografies històriques de vehicles antics amb la publicitat que lluïen en aquella època. Prèviament, des de principis del mes d’abril, els visitants podran veure l’exposició Barcelona, Pell i ombra.

Barcelona en Diagonal. La història de Barcelona en un sol carrer és el títol d’una altra activitat

5

Els usuaris poden aprendre tècniques de pintura i música digital amb l’iPad com a dispositiu de creació

Passarel·la del Sub ModaFAD 2010, a l'intercanviador de Diagonal (L3-L5), que va acollir una desfilada d’algunes de les creacions de dissenyadors guanyadors d’edicions anteriors del ModaFAD.

històrica, el 19 de juny. Consisteix en un itinerari en bus per la Diagonal, des del Palau de Pedralbes fins al Fòrum, per aproximar-se a la trajectòria històrica de Barcelona. El recorregut és en bus, però es combina amb petits trams a peu per visitar edificis patrimonials i paisatges urbans de l’avinguda Diagonal.

D’altra banda, per als enamorats de la pintura i de les noves tecnologies, el 31 de març, l’estació de Maria Cristina (L3) es converteix en una classe de belles arts on petits i grans poden aprendre tècniques de pintura digital amb aplicacions per a l’iPad. S’organitzen dues sessions diferents anomenades iPaint, on es fan servir les aplicacions amb cinc iPads sobre cavallets de pintura.

I sense deixar de mirar cap als nous dispositius mòbils, el 17 de maig, l’estació de metro de La Sagrera i un autobús de la línia 7 es transformen en escenaris de música, on diversos artistes interpreten les seves cançons amb iPads, mitjançant aplicacions com Jampa, Pianist Pro i Guitar Pro. Un cop acabats els concerts d’iMusic, els usuaris poden aprendre a fer música amb aquestes tauletes.

A més de pintar i fer música digital, aquest any els usuaris del metro també tenen l’oportunitat de convertir l’enllaç de l’estació de Passeig de Gràcia en un passadís de somriures. Del 30 de maig al 4 de juny, s’instal·la un fotoràpid en aquesta estació des d’on els participants poden captar instantànies dels

seus somriures que passen a formar part d’una exposició en cadena.

En ple equinocci primaveral, del 26 de maig al 15 de juliol, a les estacions de Diagonal (L5), Espanya (L1) i Passeig de Gràcia (L4) es fa una exposició de reproduccions digitals de les principals obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Literatura, arts escèniques i audiovisuals

Per promocionar el Món Llibre, la festa de literatura infantil i juvenil que té lloc al CCCB i al Macba durant el cap de setmana del 8 i 9 d’abril també baixa al vestíbul de l’estació d’Universitat.

Enguany, entre les propostes literàries, també se celebra la 5a edició del Concurs de Relats Curts de TMB, amb motiu de la diada de Sant Jordi. Tots els usuaris que s’animin a participar en aquesta nova edició han de penjar els seus relats curts al microsite de TMB www.relatscurts.tmb.cat fins al 14 d’abril.

I canviant de registre, les arts escèniques i audiovisuals tenen un paper rellevant dins la programació de la Primavera Cultural. A tall d’exemple i com a novetat, la màgia s’endinsa al metro gràcies als jocs de mans d’Enric Magoo, director artístic del Festival Internacional de Màgia - XI Memorial Li-Chang, que prepara una actuació plena d’il·lusió a l’estació de Badalona/Pompeu Fabra (L2). >

6Hora Punta

L’estació de Fondo de la L9 acull el circ més ‘underground’ amb impressionants acrobàcies d’altura

El San Miguel Primavera Sound tornarà a fer-nos gaudir amb alguna de les joves promeses musicals espanyoles. Al costat, primer pla del mag Enric Magoo, que actuarà al metro.

Seguint amb l’enumeració d’accions innovadores, el 7 de maig l’estació de Fondo de la línia 9 de metro es converteix en un circ en tota regla. Artistes professionals vinculats a La Central del Circ ofereixen un impactant espectacle mitjançant acrobàcies aèries i un músic en directe.

Per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, TMB ofereix dos tallers de demostracions i classes obertes: la dansa Bollywood, amb una coreografia senzilla perquè tothom hi pugui participar, de la mà del club Masala, i un taller de dansa tradicional africana de Nalle Club, amb professors i ballarins de diferents nacionalitats com Costa d’Ivori, el Camerun i el Benín, que transmeten les danses rituals i festives de cadascun dels països que representen.

L’abril s’acomiada amb la vitalitat pròpia de la primavera gràcies a la 23a edició de la Gimcana TMB de Barcelona, mentre que el mes de maig s’omple d’energia per donar pas a la novena edició del Festival Loop, un esdeveniment dedicat al videoart en què artistes locals i internacionals del món audiovisual presenten els seus treballs en més de 100 espais de Barcelona i que aquest any presenta una selecció de peces audiovisuals al metro.

D’altra banda, en el marc de la 2a edició de la Fira d’Art Contemporani de Barcelona Swab, que té lloc del 26 al 29 de maig a la Fira de Barcelona, TMB

i Swab també volen convidar algunes de les escoles d’art més prestigioses de la Ciutat Comtal a presentar del 19 al 30 de maig una obra artística en algunes estacions del metro.

A més, TMB torna a acostar la moda a la vida quotidiana dels usuaris del transport públic. Sota el nom de SUB ModaFAD 2011, el 6 de maig, l’intercanviador de Diagonal (L3-L5) acull una passarel·la de moda amb la desfilada d’algunes de les creacions de dissenyadors guanyadors d’edicions anteriors del ModaFAD.

I ja a les acaballes de la primavera però conservant encara el seu vigor, els treballadors de TMB es converteixen en estrelles de cine, ja que al cinema Girona es presentarà un documental sobre TMB, del director Albert Solé, que mostra la cara més humana del transport públic i dóna a conèixer què i qui hi ha al darrere de la xarxa de metro i d’autobusos de la ciutat. •

7

Volem oferir la millor experiència al nostre públicAlberto Guijarro ReyCodirector del festival San Miguel Primavera Sound (foto: Eric Pàmies)

La relació entre el Primavera Sound i TMB es va iniciar l’any 2006. El primer contacte entre les dues entitats es va produir amb la intenció d’oferir un millor servei de transport públic als assistents durant les jornades del festival. Complíem el nostre segon aniversari al Parc del Fòrum (la nostra nova llar després d’abandonar la seu del Poble Espanyol) i encara ens estàvem acostumant a la localització, dimensions i característiques del nou espai. Una de les intencions més clares que hem tingut mai ha estat la d’oferir la millor experiència possible al nostre públic i això inclou com arribar fins al festival.

Paral·lelament a aquestes converses, va sorgir la possibilitat de realitzar algun tipus d’activitat conjunta amb TMB amb el propòsit de contribuir a augmentar l’ús del transport públic per part dels barcelonins. Aquesta idea es va materialitzar en el primer Primavera Sound baixa al metro, que s’ha revelat com una decisió molt afortunada, ja que aquesta iniciativa ha esdevingut una de les activitats complementàries més exitoses (i la més duradora) que s’organitzen anualment amb motiu de la celebració del festival.

En cap moment es considera una activitat menor, i una prova d’això és que dins de les diferents edicions de Primavera Sound baixa al metro hi hem pogut trobar des de grups consolidats com 12Twelve, The Nu Niles i Fernando Alfaro fins a grups que començaven la seva carrera i que després han esclatat i s’han fet molt populars com Triángulo De Amor Bizarro o Manel.

Barcelona i el San Miguel Primavera Sound, igual que el metro i la música, van indissolublement units. Des de l’organització del festival sempre hem tingut la intenció d’apropar la música als ciutadans de Barcelona i aquesta col·laboració amb TMB ens dóna una oportunitat perfecta per fer-ho de forma coherent.

Enguany, el San Miguel Primavera Sound baixa al metro tindrà lloc el divendres 20 de maig a les estacions d’Universitat, Diagonal i Sagrada Família. •

19 i 20 de març del 2011 Segon ral·li d’autobusos clàssics Barcelona - Caldes de Montbui

Francesc Sagalés i SalaPresident del consell d'administració de Sagalés

Per segon any consecutiu els aficionats i el públic en general podran gaudir d’una passejada que ens farà reviure la història del transport públic dels darrers cent anys, en uns autobusos restaurats i conservats, per part dels participants i dels mateixos organitzadors de l’acte: TMB, la Fundació TMB, ARCA (Associació per a la Recuperació i la Conservació d’Autobusos) i l’empresa Sagalés SA. Aquest any, a més, comptem entre els assistents amb visitants provinents de França i Bèlgica que ens porten un material mòbil i històric molt interessant.

El dia 19 de març es podrà visitar l’exposició dels vehicles que participaran en el ral·li (av. Maria Cristina de Barcelona des de les 15.30 hores fins a les 20 hores) i, l’endemà, a partir de les 9.30 del matí i fins a les 10.30 hores, moment en què s’iniciarà el recorregut des de Barcelona passant per Montcada, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans fins a arribar a Caldes de Montbui, on, a més, coincidirem amb el seu popular Mercat de l’Olla.

Quan ens vam plantejar aquest projecte, la fita a assolir, a més de la pròpiament lúdica, era el foment del transport públic, la difusió del nostre patrimoni històric, fins llavors una mica oblidat, i la seva recuperació. És per a les empreses organitzadores un orgull poder mostrar aquests autobusos de museu encara en circulació perquè les noves generacions vegin com es viatjava fa un segle i, alhora, un modest homenatge i reconeixement a les persones i a les empreses que han fet i fan possible que els nostres mitjans de transport evolucionin i s’adaptin, en cada moment, a les noves tecnologies.

És obvi que veient l‘evolució dels nostres tipus de transport podem arribar a valorar també els canvis a les nostres ciutats i pobles i de la societat, i reviure una memòria dels records que cal preservar.

Aquesta proposta del 2n Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui compta amb la il·lusió i la dedicació dels organitzadors i els seus respectius equips i, també, amb el suport dels diferents ens oficials i turístics de Barcelona i el Vallès Oriental, així com amb la col·laboració dels nostres diferents patrocinadors; però també ens cal comptar amb l’assistència del públic, el valor afegit del nostre projecte. •

Opinions

8Hora Punta

“Pertanyo a Barcelona, però no en vull ser una icona”Javier Mariscal, dissenyador, dibuixant i artista

Entrevista

Text Jordi Navarro Fotos Pep Herrero

9

Javier Mariscal (1950) és reconegut a tot el món per ser el pare del gos Cobi, la mascota olímpica de Barcelona 92. Però realment Mariscal és molt més que això, és un artista que ha cobert una amplíssima gamma d'especialitats, des del dibuix, la pintura i l'escultura, passant per la literatura, i arribant ara al cinema, amb la guardonada pel·lícula d'animació Chico & Rita, realitzada amb el director Fernando Trueba. Mariscal, que va néixer a València, viu des del 1970 a Barcelona, ciutat que sent com a pròpia però de la qual no en vol ser una icona, malgrat que algunes de les seves obres sí que ho són.

De vostè diuen que és un artista polifacètic: dissenyador, escultor, dibuixant, escriptor... Com es definiria?

—Sóc una persona que dibuixa en tots els suports possibles. Mai em definiria com un escriptor. Això no. Diguem que sóc un especialista del dibuix.

—A les mil i una coses que fa, ara hi hem d’afegir una pel·lícula, Chico & Rita, que ha fet amb el director de cinema Fernando Trueba. Li ha agradat l’experiència de fer una pel·lícula? —M’ha meravellat. Estic encantat d’haver pogut fer aquesta pel·lícula, pel resultat i per tot el que he après de Fernando Trueba i de l’equip que hi ha participat. Ha estat un luxe i un plaer.

—Ha estat fàcil treballar amb un director de la talla de Fernando Trueba?—El Fernando ho sap tot sobre cinema i música. És una enciclopèdia vivent, i amb ell aprens moltíssimes coses. És, a més, una gran persona. Hem estat sis anys fent Chico & Rita i no hem discutit ni una sola vegada, i seguim sent amics. Això diu molt d’ell... no pas de mi.

—Com va sorgir la idea de la pel·lícula?—Al meu estudi havíem fet els títols de crèdit de Calle 54 i li vam ensenyar al Fernando un vídeo que havíem fet per a Compay Segundo. Al Fernando li va agradar molt i va pensar que podríem fer alguna cosa localitzada a Cuba, i que tingués a veure amb la música que es feia allà. Després de moltes idees i converses va sorgir Chico & Rita, aquest bolero estripat, ple de música, color i amor.

“El Cobi va ser un gran gos. Es va portar bé i va ser molt generós amb mi”

—Què ha suposat per a la seva carrera aquesta pel·lícula, que abans de ser estrenada oficialment ja va guanyar un premi Goya al millor film d’animació?—No ens enganyem, guanyar un Goya és fantàstic. Estic supercontent perquè fer una pel·lícula suposa un esforç impressionant, amb molta gent treballant i molts diners en joc. Rebre un Goya fa que et sentis més segur, et fa creure que ha valgut la pena tot l’esforç. És una recompensa, no només per a mi sinó per a totes les persones que ens hem esforçat per fer-la de la millor manera que hem sabut.

—Vostè prové d’una família molt nombrosa, d’onze germans, i està acostumat a treballar envoltat de moltes persones i amb professionals externs de diferents disciplines. Creu que el treball en equip millora la seva feina?—Crec que el treball en equip millora la feina de qualsevol persona. Els meus treballs no els faig jo, els fem en equip. Per exemple, la pel·lícula Chico & Rita s’ha fet amb 500 mans, que són les de totes les persones que hi han participat. Avui en dia hi ha especialistes per a cada cosa, i jo no puc ser especialista en tot. Ells saben molt més que jo de cada aspecte del treball, i la suma de tots fa que sigui bo. >

10Hora Punta

Un cartell de Mariscal il·lustra la Primavera Cultural 2011 de TMB

—Al llarg de la seva carrera ha guanyat molts premis, entre els quals el Premio Nacional de disseny, atorgat pel Ministeri de Cultura, i recentment el Premi Nacional de Cultura en disseny de la Generalitat de Catalunya. Què afegeix a la seva trajectòria professional aquest últim premi?—Ser reconegut a la teva terra, perquè Catalunya ja és també la meva terra, sempre és important i et fa pensar que la gent que tens més a prop reconeix la teva trajectòria. Tots diem que els premis no importen, però sí que importen, tot ajuda a tirar endavant, a seguir treballant amb il·lusió. Estic molt agraït.

—A la pel·lícula Chico & Rita es parla de dues ciutats, l’Havana i Nova York. Es podria fer una pel·lícula similar amb Barcelona i Madrid?—Segurament, amb una altra música i una altra història. Barcelona i Madrid són dues ciutats amb prou encant i força per protagonitzar una pel·lícula d’animació. A més, estan molt entrellaçades i s’estimen més del que algunes persones ens volen fer creure.

—...i tenint com a motiu principal el transport públic?—Bé, la història podria passar al metro, per què no? És un lloc en què passen moltes coses, on hi ha un gran potencial dramàtic. O en una parada de bus, esperant el Nit Bus... amb molt fred i cansament, i una noia al costat que pugui consolar-te si li fas prou pena... I aquestes arrambades al metro quan frena... buf!

A mi dibuixar trens i autobusos m’encanta. M’ho passaria molt bé. Potser el tema de les persecucions ens l’hauríem de pensar... però imagina’t un autobús pel carrer Balmes a tota hòstia perseguint un cotxe i saltant-se els semàfors. Segur que ens multaven.

—Tot i ser valencià vostè ha esdevingut una icona de Barcelona. Com valora aquest fet?—Jo em sento també d’aquí. Aquesta és la meva ciutat, on han nascut els meus fills i on naixerà el meu nét, on visc i treballo. Pertanyo a aquesta ciutat, la utilitzo en la meva obra i estic content que als barcelonins els hi agradi el que faig, i si alguns dels meus treballs s’han convertit en icones... doncs bé! Però no en vull ser una icona.

Fernando Trueba i Javier Mariscal en la presentació de la pel·lícula Chico & Rita el 17 de febrer al vestíbul principal de l’estació de metro d’Universitat.

11

“Barcelona i Madrid són dues ciutats amb prou encant i força per protagonitzar una pel·lícula d’animació. A més, estan molt entrellaçades i s’estimen més del que algunes persones ens volen fer creure”

—Prop de 20 anys després dels Jocs Olímpics de Barcelona, i amb totes les coses que ha fet des de llavors, encara se’l vincula amb el Cobi, la mascota olímpica més rendible de la història. No n’està una mica cansat?—Et canses que et preguntin sempre el mateix, però no em canso del Cobi. Va ser un gran gos. Es va portar bé i va ser molt generós amb mi. El Cobi és entranyable per a mi.

—Entre les seves activitats hi ha la de cartellista, amb molts i espectaculars cartells. Recentment ha fet el cartell de la segona edició de la Primavera Cultural de TMB. Què ha volgut plasmar-hi? —Frescor, primavera, alegria, festa, cultura, diversitat, comunicar als barcelonins que és una oportunitat per divertir-se, per fer coses, per omplir el temps d’oci amb cultura... cultura popular, que és la millor cultura. I unificar la imatge de la Primavera Cultural en una de sola perquè el públic la reconegui i s’hi identifiqui. He volgut fer una cosa que connecti al moment amb la gent.

—Però no ha estat el cartell l’única col·laboració recent amb TMB. La pel·lícula Chico & Rita es va presentar a Barcelona al metro Universitat, un comboi del metro i diversos busos duen imatges del film, i a les xarxes socials de TMB han organitzat un concurs de fotografies romàntiques anomenat Chico & Rita al metro i bus. Què pot afegir la col·laboració amb TMB a l’èxit de la pel·lícula? —Puc semblar un pilota, però TMB ha fet un gran esforç. No només ha promogut la pel·lícula sinó que ha fet possible que la gent es reuneixi espontàniament al metro per assistir a la presentació de la pel·lícula i escoltar bona música. I ha donat un motiu perquè la gent es faci petons! Iniciatives com aquesta fan que els ciutadans se sentin més ciutadans, i més a prop de qui gestiona la ciutat. Chico & Rita li deu molt als metros i autobusos de Barcelona.

—Segurament té en cartera múltiples projectes. Ens en pot avançar algun?—M’agradaria poder fer una pel·lícula sobre Los Garriris, els personatges que m’han acompanyat durant tota la meva trajectòria. L’acció se situaria als anys 70, durant el període de la psicodèlia, quan el nostre somni era viure a Eivissa, quan alguns volíem ser hippies... Només em falta el que ens falta a tots, els diners per fer-la. Però quan els aconsegueixi ja la veureu als cinemes. •

12Hora Punta

Les xarxes de metro i autobusos de TMB mobilitzen diàriament gairebé dos milions d’usuaris. Aquesta xifra ens pot donar una lleugera idea de com és d’habitual que els passatgers perdin o es descuidin alguna cosa a les nostres instal·lacions.

Segurament tothom ha pensat en aquesta dita alguna vegada, sobretot quan en un moment de descuit perdem de vista objectes tan quotidians i necessaris com

claus, ulleres o carteres. TMB recupera cada any una mitjana de 25.000 objectes, dels quals 10.000 són carteres, targetes de crèdit i carnets d’identitat.

Què es fa amb els objectes trobats?

Transports Metropolitans de Barcelona disposa d’un servei d’objectes perduts per poder recuperar tot allò que els clients es deixen als seus mitjans de transport i a les seves instal·lacions. D’objectes recollits n’hi ha de tota mena i fins i tot es pot establir una temporalitat. Durant l’estiu augmenten els objectes de platja com tovalloles i para-sols, al setembre i en èpoques d’exàmens, les carpetes i les bosses escolars, i durant els dies de pluja es dispara el nombre de paraigües perduts.

Tots els objectes trobats o entregats per altres usuaris s’han de codificar i entren a formar part d’una base de dades en què consten el dia, l’hora i el tipus. Posteriorment són emmagatzemats durant un màxim de 7 dies al Punt TMB d’Atenció a l’Usuari de Diagonal, on se centralitza l’operació de localitzar

Qui no té cap ha de tenir bones cames

Actualitat

La gestió dels objectes perduts es fa al Punt TMB d'atenció al ciutadà de Diagonal.

i recuperar els objectes perduts a les xarxes de metro i bus, a banda d’oferir tots els serveis d’informació i atenció al ciutadà que ofereixen els altres centres d’atenció i informació al client de TMB.

Passat aquest temps, i en cas de no haver estat reclamats, s’entreguen a l’Ajuntament totes les troballes que contenen documentació oficial (DNI, passaport o targetes bancàries) o número de sèrie, com telèfons mòbils o càmeres. La resta d’objectes es guarden durant un mes en un magatzem més gran de TMB situat a les cotxeres de Vilapicina. Una vegada passat aquest temps els objectes com roba, paraigües, ulleres o motxilles, s’entreguen a una ONG.

Al Punt TMB de Diagonal també arriben els objectes trobats a la xarxa d’autobusos, on destaca amb diferència la recollida de paraigües els dies de pluja. Cada dia s’entreguen les troballes inicialment classificades per bosses en funció del CON de procedència. A partir d’aquí, el procediment de codificació és el mateix que per a la resta.

Coses curioses que es perden

Encara que sembli difícil de creure, a l’oficina d’objectes perduts s’han recollit objectes tan peculiars com cadires de rodes, crosses, bastons, xecs, televisors, joguines, insulina, dentadures, carros de la compra (plens i buits), canyes de

13

Cada any es recuperen 25.000 objectes perduts a les xarxes de Bus i Metro

pescar, impressores, ordinadors o televisors. Fins i tot, en una ocasió es va perdre el guió sencer de la sèrie de TV3 Porca Misèria quan encara no havia començat a emetre’s per televisió. De fet, des de començaments d’any ja s’han entregat 5 ordinadors portàtils.

Això sí, s’ha de tenir en compte que el servei d’objectes perduts depèn de la bona predisposició de la gent a entregar als nostres agents d’atenció al client les troballes. En aquest sentit, en alguna ocasió han estat entregats sobres amb diners que, en cas de no ser reclamats, passen a formar part del Fons d’Ajut Social (FAS) de TMB.

Com es pot recuperar un objecte perdut?

Si l’usuari és conscient d’haver-se deixat alguna pertinença a les xarxes de metro o bus, primer de tot ha de tramitar a través de la web www.tmb.cat la petició pertinent, que consisteix en un formulari, o bé trucar al telèfon d’informació 902 075 027 a partir de l’endemà de la pèrdua i on se li demanarà una descripció de l’objecte. Si posteriorment l’objecte és localitzat, s’haurà de dirigir al Punt TMB de Diagonal. Per poder recollir les seves pertinences, l’usuari haurà de presentar el seu DNI i signar un imprès com a justificant d’entrega de l’objecte. •

Punts d’informació i atenció al client

Vestíbul estació Diagonal—Feiners de dilluns a divendres de 8 a 20 h

Vestíbul estació Sagrada Família—Feiners de dilluns a divendres de 7 a 21 h

Vestíbul estació Sagrera —Feiners de dilluns a divendres de 8 a 20 h

Vestíbul de Sants Estació —Feiners de dilluns a divendres de 7 a 21 h—Dissabtes de 9 a 19 h—Diumenges i festius de 9 a 14 h

Vestíbul estació Universitat—Feiners de dilluns a divendres de 8 a 20 h

Què s'hi pot fer?

Sol·licitar informació sobre TMB

Reclamar objectes perduts

Comprar targetes i abonaments

Fer suggeriments o presentar reclamacions

Tramitar targetes d’identificació

Pagar multes de transport

Telèfon d’informació i atenció al client: 902 075 027

E-mail: ciac@tmb.cat

14Hora Punta

'Chico & Rita', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, agafen el metro i el bus

Actualitat

El vestíbul principal de l’estació de metro d’Universitat es va omplir de cinema i de ritme cubà per promocionar la pel·lícula Chico & Rita, la flamant guanyadora del Goya a la millor pel·lícula d’animació.

La tarda del 17 de febrer el director Fernando Trueba i el dissenyador Javier Mariscal van arribar a aquesta estació amb un autobús vestit amb el cartell de la seva pel·lícula i

van explicar com la van crear amb la projecció del seu making off de 25 minuts. A continuació, la banda de músics Carlos Sarduy Quartet van interpretar algunes cançons de la banda sonora, en la qual tenen un gran protagonisme Bebo Valdés i Estrella Morente, així com altres peces de jazz llatí. Després de l’acte, van agafar un comboi de metro completament decorat exteriorment amb els personatges i ambients del llargmetratge i van fer un petit trajecte per la línia 1.

A Chico & Rita la realitat es transforma en dibuix a través de la mirada de Fernando Trueba

Cinc autobusos i un tren de la línia 5 van ser objecte de la intervenció artística de Javier Mariscal.

i del traç de Javier Mariscal, amb Tono Errando com a codirector. El film explica una apassionada història d’amor a la Cuba de finals dels anys quaranta. Produïda per Fernando Trueba PC, Estudio Mariscal i Magic Light Pictures, i distribuïda per Buena Vista Internacional, Chico & Rita es pot trobar a les cartelleres espanyoles des del 25 de febrer. •

15

Aquest nou element fa accessible la informació als usuaris amb discapacitat visual i s’emmarca en l’estratègia de la companyia per millorar la integració de la diversitat en el transport públic.

Una acció aparentment tan senzilla i habitual com consultar el plànol del suburbà de la nostra ciutat pot ser un gran obstacle per a una persona cega o amb

una deficiència visual. En aquest sentit, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en col·laboració amb ONCE Catalunya, ha desenvolupat la guia de metro en braille, una adaptació d’un element tradicional d’informació per als usuaris que pretén millorar la integració de la diversitat en el transport públic. L’acord institucional és un pas més en el compromís de TMB per aconseguir l’accessibilitat universal en tots els vessants dels serveis que ofereix a la ciutadania.

Un cop superada la fase de disseny i desenvolupament de la guia braille i després de ser presentada en societat, en un acte que va tenir lloc al Punt TMB de l’estació de Diagonal al febrer, se n’editaran 2.000 exemplars. En aquesta versió de la guia, els usuaris cecs i deficients visuals ho tindran més fàcil per consultar els horaris de funcionament de la xarxa de metro els diferents dies de la setmana. A més, es facilita la informació de les estacions que té cada una de les vuit línies del suburbà i les estacions amb correspondència.

No és el primer cop que s’edita una guia en braille d’aquestes característiques, però aquesta nova versió conté informació pràctica, ampliada i actualitzada sobre l’estat actual de la xarxa, perquè els usuaris que la facin servir puguin moure’s en metro amb la màxima autonomia possible. També

La guia de metro en braille, ampliada i actualitzada

Els primers exemplars de la nova guia. A sota, compra de títols amb el navegador per a invidents.

s’ha aprofitat per incorporar-hi l’important creixement que ha viscut el suburbà, com les ampliacions de les línies 2 i 5 de metro i l’arribada de les primeres estacions de la línia automàtica 9/10.

Una part dels exemplars els distribueix ONCE Catalunya i la resta de guies en braille es poden trobar als Punts TMB d’atenció al ciutadà de la xarxa de metro ubicats a les estacions d’Universitat (L1 i L2), La Sagrera (L1 i L5), Diagonal (L3 i L5), Sants Estació (L5) i Sagrada Família (L5).

Compromesos amb l'accessibilitat

Amb aquest nou model de guia, TMB vol contribuir a mantenir el tradicional sistema braille per informar els usuaris amb discapacitat visual. I alhora refermar la seva voluntat de treballar en matèria del que coneixem com a infoaccessibiliat, tant al metro com a l’autobús. En aquest cas, s’aprofita el gran potencial que ofereixen les noves tecnologies actuals per desenvolupar sistemes electrònics que permetin comunicar la informació del servei en temps real a l’usuari amb alguna discapacitat visual o auditiva.

El disseny d’aquesta guia braille s’emmarca en el Pla Director d’Accessibilitat Universal de TMB, on es defineixen els projectes en què treballa la companyia per garantir la igualtat d’oportunitats en la mobilitat i en què també es referma el compromís de l’empresa amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent.

En aquest sentit, TMB continua treballant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i avançar així cap a una societat més justa i integrada, una tasca en què espera seguir comptant amb la complicitat dels sectors més inquiets i compromesos, i especialment dels col·lectius i les associacions de discapacitats. •

16Hora Punta

'Barcelona posa’t guapa' compleix 25 anysAmb motiu del 25è aniversari de la campanya municipal Barcelona, posa’t guapa, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà ha llançat el documental Entre la guapa i la bèstia. Les cares de la ciutat, un audiovisual que plasma la vida a les escales de veïns, als patis interiors i als terrats, per explicar petites històries sobre tots els districtes de Barcelona.

El documental dóna protagonisme als veïns, que expliquen en primera persona els canvis viscuts amb l’endreçament d’una ciutat que camina pel difícil equilibri entre els diferents usos dels espais públics i el dret col·lectiu de les persones.

TMB col·labora en la difusió d’aquesta data tan assenyalada mitjançant la difusió

Ens han visitat—25 de febrer - L9 i CCMDelegació d’Alstom Argentina

—2 de març - L9 i CCMDelegacions de les empreses Bombardier i Teltronic

—4 de març - L9 i CCMDelegació de la SNCF (França)

—29 de març - CRTDelegació d’Òmnium Cultural

—Durant el 2010 el CCM de la Sagrera ha estat un dels centres de TMB més visitats (foto)

Breus

Sabíeu queGairebé un 42% dels títols integrats que es compren a les màquines distribuïdores del metro de Barcelona es paguen amb targeta bancària (de crèdit o dèbit).

El creixement d’aquesta manera de pagar a les màquines distribuïdores del metro és molt notable: fa quatre anys els clients compraven 5,5 milions de títols integrats amb targeta bancària i, el 2010, aquesta xifra s’ha doblat, ja que s’han superat els 11 milions de títols comprats amb targeta bancària a les màquines distribuïdores del metro.

Font: Base de dades de Logística i Recaptació de TMBElaboració: Gabinet d’Estudis de TMB

d’un espot a través del Canal Metro.La campanya Barcelona, posa’t guapa

es va iniciar el 1985, i des de llavors s’ha materialitzat en més de 42.000 actuacions de rehabilitació i millora i, el que és més important, en la consolidació d’una nova cultura ciutadana de valoració, protecció i millora del paisatge urbà.

Té per objectiu oferir subvencions a tots els ciutadans que fan obres de restauració i millora de béns particulars, i que per tant contribueixen a protegir i a conservar el patrimoni residencial de la ciutat.

La campanya Barcelona posa’t guapa compta amb sis programes diferents d’ajuts, que configuren més d’una trentena de tipus d’actuacions subvencionables. El programa més sol·licitat al llarg d’aquests 25 anys ha estat el d’obres, que atorga subvencions per millorar les façanes, les mitgeres, els terrats, els celoberts, les escales, els vestíbuls, etc. •

TMB col·labora en la difusió d’un espot a través del Canal Metro.

17

La línia 113 de bus amplia el seu recorregutDes del 17 de febrer, la línia de Bus de Barri 113 de Transports Metropolitans de Barcelona (la Mercè) amplia el recorregut, per donar servei a una part del barri de Pedralbes de Barcelona. La prolongació suposa la implantació de quatre noves parades en la ruta d’aquesta línia de Bus de Barri del districte de les Corts.

El nou recorregut de pujada es farà a l’altura del carrer de Joan d’Alòs. L’autobús, en comptes de circular per l’avinguda Pearson, continuarà pel carrer de l’Abadessa Olzet i girarà pel carrer de Panamà, on hi haurà dues noves parades, fins a reprendre el trajecte original al carrer del Torrent de les Roses. Queden anul·lades les dues parades que la línia tenia al carrer

Horta acull la segona trobada del grup de RSC de la Fundació Factor Humà

El 2 de març va tenir lloc a les cotxeres d’Horta la segona trobada del grup de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Fundació Factor Humà.

TMB, empresa associada a la Fundació, es va convertir en l’amfitriona de la trobada d’aquest grup estable de RSC creat amb l’objectiu d’enfortir la responsabilitat social com a atribut diferencial de les organitzacions que en són sòcies i de portar a terme, de manera coordinada i participativa, accions per promoure l’aplicació dels criteris de la sostenibilitat en la gestió de les organitzacions.

En aquesta trobada es va debatre sobre el futur de la compra responsable i,

L'aula polivalent del CON d'Horta va ser la seu de la trobada del grup RSC de la Fundació Factor Humà.

Els minibusos arriben ara al carrer Panamà.

Vista general dels vehicles de Conductors Solidaris de Catalunya al CON del Triangle.

en concret, es va projectar el documental Comprar, tirar, comprar amb la presència de part de l'equip de producció de Media 3.14 - Catalunya.

El director corporatiu de l’Àrea de Persones, Jaume Tintoré, va intervenir durant la sessió inaugural i va presentar els principals pilars que sustenten la política de responsabilitat social de TMB: el medi ambient, la cultura, l’accessibilitat, la cooperació i l’educació.

La Fundació Factor Humà, creada i promoguda per l’expresidenta de TMB Mercè Sala l’any 1997, és una organització que té l’objectiu de millorar la gestió de les persones a les organitzacions.

Va néixer amb el nom de Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, però per reflectir millor la realitat del seu àmbit, al cap de poc es va passar a denominar Fundació Factor Humà. •

+ www.factorhuma.org

3r Comboi Solidari de CSC a Guinea Bissau, Mali i el SenegalA mitjans de març, set companys d’autobusos i membres de Conductors Solidaris de Catalunya (CSC) –un tècnic sanitari, quatre mecànics i dos conductors– més tres membres d’aquesta ONG, que no pertanyen a TMB, sortiran cap a Dakar en el 3r Comboi Solidari a Guinea Bissau, Mali i el Senegal.

Aquest comboi traslladarà, entre altres materials, un Nissan Patrol 4x4 curt, un camió Renault 4x4 R 230, un camió Nissan L 35 ambulatori i un autocar Pegaso ambulatori. Els dos primers vehicles, que van carregats amb llits i equips hospitalaris donats per l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Dos de Maig, estan destinats a la població de Gambasse, a Guinea Bissau, on

de Miret i Sans i a l’avinguda Pearson.La línia 113 es va crear el 1999,

funciona els set dies de la setmana, de les 7.35 h a les 21 h els dies feiners i a partir de les 9.35 h els festius, amb horaris fixos que es poden consultar a les parades i a www.tmb.cat. Com que està incorporada al sistema TMB iBus, és possible conèixer en temps real el temps d’arribada dels busos d’aquesta línia a cada parada, via web o via dispositiu mòbil. •

+ www.tmb.cat

prestaran servei a la cooperativa agrícola, així com a la resta de la comunitat. Els altres dos vehicles estan destinats a la comunitat de Hombori, a Mali, i es faran servir com a ambulatoris mòbils, igual que el vehicle que van transportar en el 2n comboi i que, actualment, està fent operacions de cataractes per tot el país.

A més, es transportaran llits i part del material sanitari donat per l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Dos de Maig a Ndiawene, al nord del Senegal, on l’ONG està construint un centre sanitari que prestarà servei ambulatori a unes 10.000 persones. •

18Hora PuntaMón Metro

165 trens conformen el parc mòbil de la xarxa de metro, una flota moderna que no supera els nou anys d’edat mitjana.

El material mòbil que s’ha utilitzat a Metro de Barcelona des dels seus inicis fins ara permet veure l’evolució històrica.

Es tracta d’una flota moderna i que amb les últimes sèries adquirides (5000, 6000 i 9000) ha iniciat una nova etapa cap a l’alta tecnologia, cap a la conducció automàtica. Cal destacar els criteris d’estalvi d’energia i la reducció de pes, així com la incorporació de nous sistemes d’informació als usuaris, acústics i en pantalles visibles des de tots els punts, amb sistemes de videovigilància i prioritzant la seguretat i el confort dels passatgers. També s’ha procedit a la renovació dels trens de les sèries 3000 i 4000.

Les vuit sèries del material mòbil de la xarxa actual de metro

Sèrie 2000 (línia 3)

Amb motiu dels Jocs Olímpics, es va encarregar la construcció de sis unitats triples de la sèrie 2000 destinades a la L2, amb una composició inicial de dos cotxes motors i un remolc intermedi.

El més destacable és el passadís d’articulació Faiveley entre els cotxes, que permet anar de punta a punta del tren travessant els vagons i que millora la distribució del passatge.

El 1997 es completen els 12 cotxes motors d’aquesta sèrie, i es converteixen en unitats quíntuples (quatre motors i un remolc intermedi). Actualment aquests trens circulen a la L3.

Sèrie 2100 (línia 4)

La sèrie manté el mateix projecte mecànic definit ja en les sèries 2000, 3000 i 4000, però amb equips d’última generació. Amb la inauguració del segon tram de la L2 de Sagrada Família a La Pau el setembre del 1997 comencen a circular 12 cotxes

motors. Estèticament, la diferència exterior més significativa respecte a la sèrie 2000 és que ja no disposa de porta frontal.

L’any 2001 s’incorporen al servei 10 trens que possibiliten la conversió del tram La Pau - Pep Ventura de la L4 a la L2. Avui disposa de 15 combois i dóna servei a la L4, juntament amb 10 trens de la sèrie 9000.

Sèrie 3000 (línia 3)

Formada per 18 trens quíntuples va entrar en funcionament entre els anys 1986 i 1988 per substituir tota la flota de la sèrie 300 que circulava a la L3.

El primer tren va circular el 29 de setembre del 1986. La seva implantació es va completar el 8 de febrer del 1988. L’any 2007 es van començar a reformar els equipaments i l’interiorisme, amb una estètica similar als trens de la sèrie 5000.

Sèrie 4000 (línia 1)

Unitats 24 en composició quíntuple, circulen per la L1, l’única de la xarxa de

19

Des del 2005 tots els trens nous estan preparats per a la conducció automàtica

metro amb ample de via ibèric (1.674 mm). De fet, comparteix les mateixes prestacions originals que els trens de la sèrie 3000, amb les úniques diferències de l’ample de via i la tensió a què són alimentats.

Van començar a donar servei entre el 21 d’abril del 1987, amb les 17 primeres unitats, i el 15 de febrer del 1990, amb les 7 restants. Ara s’està procedint a la seva renovació, amb la incorporació de novetats com el passadís intercomunicador entre vagons.

Sèrie 5000 (línies 3 i 5)

L’11 de juliol del 2005 circula la primera unitat de la sèrie 5000. D’un total de 39 combois, 33 van rellevar les unitats de la sèrie 1000 de la L5, procés que es va completar el març del 2007. Les línies 2 i 3 van rebre respectivament tres unitats per cobrir les prolongacions a Badalona i Nou Barris.

Els trens disposen d’aire condicionat, màxima insonorització interior i espais

reservats per a persones amb mobilitat reduïda. També estan preparats per a la conducció automàtica. Actualment, la totalitat de la L5 dóna servei amb 33 combois d’aquesta sèrie (33 unitats) i la resta (6 unitats) circulen a la L3.

Sèrie 6000 (línia 1)

El juny del 2007 entra en servei el primer tren d’aquesta sèrie, d’un total de 10 unitats, que havia d'augmentar la capacitat de la línia. L’arribada de l’últim tren a finals del mateix any va completar el pla de reforç augmentant la capacitat de transport i la freqüència de pas. També va facilitar la retirada de trens de la sèrie 4000 per poder reformar-los.

També estan preparades per a la conducció automàtica.

Sèrie 9000 (línies 2,4, 9 i 10)

La primera unitat va funcionar amb passatge el 28 de setembre del 2006 a la L2, i el 7 de gener del 2008 a la L4. Aquest canvi venia

determinat per la supressió de les unitats de la sèrie 1100 i la seva substitució per trens de les sèries 9000 i 2100.

Com a característica diferencial d’aquesta sèrie segons si circulen en línies convencionals o automàtiques, en mode conducció automàtica (L9 i L10) s’ha eliminat la cabina de conducció i el pupitre dels comandaments està amagat, de manera que permet observar el recorregut del tren a través del vidre frontal. En cas de necessitat, el tren pot ser operat manualment.

També, en els trens que operen de manera totalment automàtica, els dos cotxes dels extrems disposen d’una rampa d’evacuació frontal.

Sèrie 500 (línia 11)

Té tres unitats dobles, en funcionament des del 2003, i té la particularitat que els dos cotxes de la unitat són motors. Donen servei a la L11 i des de finals del 2009 també estan habilitats per a la conducció automàtica. •

20Hora PuntaMón Bus

El gas natural, una aposta a favor del medi ambient

La flota d’autobusos de TMB és avui més verda gràcies a la incorporació de 31 vehicles propulsats amb aquest combustible, que redueixen considerablement les emissions contaminants.

El 14 de febrer va tenir lloc a la cotxera de Zona Franca la presentació de 31 nous autobusos propulsats amb motor de gas natural comprimit (GNC), amb els quals

comença la renovació de la flota de la companyia prevista per a l’any 2011, en què s’arribarà al 35% en la proporció de vehicles que utilitzen aquest combustible, menys contaminant que el gasoil. L’adquisició d’aquests vehicles de gas natural s’emmarca en el conveni firmat l’any 2010 per TMB i Gas Natural Fenosa per reduir les emissions dels autobusos de l’àrea metropolitana substituint una part de la flota i modernitzant la resta.

Amb la incorporació dels 31 cotxes, del tipus estàndard, TMB referma la seva aposta pel gas natural comprimit (GNC) com a combustible alternatiu i més respectuós amb el medi ambient pel seu baix nivell d’emissions, per sota del que marca la norma Euro 6, que entrarà en vigor el 2015. Per aquest motiu, els vehicles de GNC són considerats vehicles ambientalment millorats, EEV en la terminologia europea.

Els 31 cotxes són part de la renovació de flota prevista per al 2011, 80 vehicles en total, tots de gas natural comprimit, en part estàndards i en part articulats. Al mateix temps, es retiraran 80 autobusos

dièsel de 14 anys d’antiguitat, amb la qual cosa s’aconseguirà una reducció d’emissions de 346 tones de diòxid de nitrogen anuals. Aquest és un dels objectius immediats del conveni subscrit l’abril del 2010 per TMB i Gas Natural, per a la millora de la qualitat de l’aire a Barcelona i l’entorn metropolità. El conveni preveu un creixement en l’horitzó del 2015 de la flota de gas natural comprimit en 204 unitats, fins a les 500, gairebé la meitat del total, que és de 1.080.

Entre els principals avantatges dels motors de GNC hi ha la reducció en un 90% de les emissions d’òxids de nitrogen, gairebé el 100% de les de partícules i un 20% de les de monòxid de carboni; el baix nivell d’emissió de soroll, els gasos d’escapament pràcticament inodors i que no generen ni cendres ni residus sòlids.

Com totes les unitats que s’incorporen a TMB, els nous Iveco GNC són de plataforma baixa i compten amb facilitats per a persones amb mobilitat reduïda, a més de terra antilliscant per facilitar l’accés i el desplaçament per l’interior. Disposen de rampa retràctil a la porta central per a l’entrada i sortida de cadires de rodes, i d’elements de confort com ara la climatització i renovació d’aire, els seients ergonòmics i la suspensió pneumàtica integral. A més, s’hi han habilitat dues places específiques per a cadires de rodes i tenen seients reservats per a persones grans i dones embarassades.

Els nous vehicles, del model Citelis, han estat fabricats en la part mecànica per la firma Irisbus Iveco i carrossats per Castrosua i Tata Hispano. Tots dos models comparteixen algunes característiques com el motor de 213 kW de potència, els 12 metres de longitud, les tres portes i les dues places per a PMR. La diferència és la quantitat de cotxes: Castrosua n’ha aportat 21 (amb 92 places cada

Detall de l'interior d'un dels nous busos i, a sota, imatge de la presentació oficial de la trentena de vehicles de gas natural.

2121

unitat) i Tata Hispano n’ha construït 10 (amb un total de 89 places cada vehicle).

Els pròxims dies seran equipats amb els dispositius que porten tots els autobusos que ingressen a la flota de TMB: validadores, ràdio digital per a les comunicacions entre el conductor i el centre de regulació, i el Sistema d’Informació Embarcat, que millora les funcions de localització, seguiment i regulació de les línies des del Centre de Regulació de Trànsit, a través del Sistema d’Ajuda a l’Explotació, així com la informació i el servei al client. Seguidament s’incorporaran al servei comercial a les línies 50 (Parc Montjuïc - Trinitat Nova) i 55 (Plaça Catalana - Parc Montjuïc).

Una cotxera especialitzada

Amb aquests 31 busos nous, ja seran 327 els vehicles de TMB que utilitzen GNC, tots els de la cotxera de la Zona Franca, que des del 2001 –quan van arribar les primeres 35 unitats– s’ha anat especialitzant en aquest combustible. Dins del recinte de la cotxera hi ha l’estació de compressió propietat de Gas Natural Fenosa, que rep el gas directament de la xarxa i el comprimeix perquè sigui carregat als dipòsits dels autobusos.

Els punts de recàrrega s’estan ampliant per atendre l’increment de flota i també s’amplia l’espai d’estacionament, a les instal·lacions annexes de Zona Franca - Port. Es tracta d’una primera porció d’un terreny de 50.000 metres quadrats situat al carrer 3, entre els carrers A i Z, al costat de la cotxera de la Zona Franca, que ocupava la indústria Foret i que un cop buit assegura la disponibilitat d’espai per continuar l’aposta pels combustibles nets en el transport de superfície. •

Aquest any el 35% de la flota de bus funcionarà amb gas natural comprimit, que ajuda a reduir els òxids de nitrogen i les partícules a l’aire

Prototip d’híbrid en construcció

En el marc del mateix conveni, Gas Natural Fenosa i TMB estan desenvolupant un projecte pioner de recerca per hibridar autobusos de gas natural, amb la incorporació de motors de tracció elèctrics. Actualment s’està construint el prototip, sobre la base d’un bus existent, per contrastar les solucions tècniques adoptades, la reducció d’emissions i, sobretot, l’estalvi en el consum de combustible que suposaria el nou model, i així identificar la viabilitat de promoure’n l’ús en el futur. La presumpció és que la combinació d’un motor de baixes emissions, com és el de GNC, amb els motors elèctrics, eficients i sense emissions directes, ha de donar com a resultat un vehicle de la màxima qualitat ambiental.

D’altra banda, també s’està executant l’acord per introduir filtres d’alta eficiència de retenció de contaminants als tubs d’escapament d’uns 500 autobusos dièsel de la flota per reduir-ne les emissions. Fins ara els filtres s’han instal·lat en 130 unitats. Amb aquesta mesura, es reduiran prop de 200 tones d’emissions anuals de Nox. •

De tot arreu

Brussel·les decideix automatitzar les línies 1 i 5 de metroL’operador públic del transport de Brussel·les, STIB, ha decidit que automatitzarà el metro de la capital belga, dins d’un pla d’inversions per millorar les seves xarxes i augmentar-ne la capacitat. El projecte de reconversió de les línies 1 i 5 de metro, valorat en 629 milions d’euros, començarà el 2015 i inclou l’adquisició de 43 trens, la construcció d’una nova cotxera i la renovació total dels sistemes de senyalització. Paral·lelament, l’STIB vol ampliar un 20% la capacitat d’aquestes dues línies amb la incorporació de sis trens contractats a CAF. També es milloraran diverses línies de tramvia.

Els trens de rodalia ja paren a La Sagrera - MeridianaL’intercanviador de La Sagrera s’ha convertit en un nou punt de transferència modal des del 20 de febrer, quan van començar a aturar-s’hi els trens de les línies de Rodalies de Catalunya R3, R4 i R7, a més dels regionals de la R12. Així es facilita el transbordament amb les línies de metro, ja que el punt de correspondència existent a Sant Andreu Arenal era només amb la L1, mentre que a La Sagrera hi entronquen també la L5 i la L9/10. Ara només falta que hi arribi la L4, a través del túnel i l’estació que hi ha sota el carrer Felip II, que inicialment fa servir la L9/10.

França invertirà 590 milions d’euros en el transport públic de 54 ciutats

El govern francès ha anunciat un gran pla d’inversions en transport públic que es concreta en 78 projectes en 54 conurbacions diferents, totes de fora de la regió parisenca. El pla, valorat en 590 milions d’euros, inclou 29 xarxes de tramvia que sumen 152 quilòmetres, 14 quilòmetres de metro a les ciutats de Lilla i Rennes i 45 corredors d’autobús que totalitzen 456 quilòmetres de longitud. Els projectes han estat escollits per la seva contribució a la millora del medi ambient, com a conseqüència dels debats i estudis coneguts com a iniciativa Grenelle, engegada el 2007. •

22Hora PuntaCultura

El 21 de març es dóna el tret de sortida de la cinquena edició del Concurs de Relats Curts Online que anualment convoca Transports Metropolitans de Barcelona i que aquest any tindrà algunes sorpreses.

Els participants hauran d’enginyar-se-les en una nova categoria, el Relat Dadaista, en què es parteix d’una sèrie de paraules per elaborar una història. També, com a cada

edició, cal destacar la secció oficial –Relat Lliure–, que premia la millor història escrita en castellà o català relacionada amb el metro o l’autobús; i el Relat en Cadena, en què un escriptor reconegut escriu un inici d’història que és continuada pels usuaris a través del Facebook.

A més, enguany s’hi afegeix també la categoria Relat Sostenible, que premiarà els millors escrits ambientats en la temàtica de la sostenibilitat, en línia amb la lluita de TMB per millorar el medi ambient.

El Concurs de Relats Curts Online és un esdeveniment lúdic ja consolidat dins de l’oferta cultural que ofereix TMB i que enguany tornarà a comptar amb escriptors de renom que participaran durant el desenvolupament de la campanya.

Relatscurts.tmb.cat

Com ja és habitual, el certamen té la seva base d’operacions a la web www.relatscurts.tmb.cat, una pàgina molt interactiva que promou la participació i

El relat dadaista, novetat del 5è Concurs de Relats Curts Online

El lliurament de premis de l'any 2010 va estar presidit per l'escriptor Emili Teixidor.

la viralitat (la gent pot llegir les obres d’amics seus i d’altres participants, compartir-les, valorar-les i comentar-les). A més, tots els relats es poden compartir via Facebook i altres xarxes socials com Twitter.

En l’última edició es van penjar 2.500 textos, amb un total de 127.000 lectures; i escriptors com Màrius Serra, Carlos González, Juan Eslava Galán, Emili Teixidor, Ferran Torrent, Matilde Asensi, Maria de la Pau Janer i Pilar Jericó hi van col·laborar.

Per tercer any consecutiu, TMB col·labora en aquest certamen amb el grup Planeta a través de les editorials Booket i La Butxaca. •

23

Ara fa 40 anys, el 18 de març del 1971, desapareixien els tramvies de Barcelona just quan estaven a punt de celebrar el seu centenari, ja que la primera línia va ser inaugurada l’any 1872. Tres anys abans, el 1968, havien desaparegut també de la circulació els troleibusos, substituïts per la ràpida expansió de la xarxa d’autobusos.

El creixent protagonisme dels autobusos i les ampliacions del metro van ser alguns dels elements utilitzats en contra del tramvia. De fet, la seva desaparició es preveia en el Pla

d’Urgència del Transport del 1966 que havia elaborat l’Ajuntament de Barcelona, una planificació que no coincidia amb les previsions de la companyia de Transports de Barcelona, que veia la permanència de la xarxa tramviaire i els autobusos com a complement del transport de superfície a l’expansió del metro.

En el llibre La ciutat transportada, s’argumenta que la mort del tramvia va ser el resultat d’una conjunció de tres factors. En primer lloc, la pressió exercida per l’empresa Pegaso per vendre els seus autobusos i la que van fer les multinacionals del petroli. Després, l’explotació intoxicadora dels mitjans de comunicació d’un fals concepte de modernitat, segons el qual el tramvia era un transport antiquat en uns temps en què la motorització i el cotxe privat eren l’estrella. I, especialment, una decisió política de l’alcalde Porcioles, que va fer servir com a falsa coartada el dèficit dels transports públics i com a substitut el metro sense concretar-ne els plans d’expansió.

Barcelona lliure de tramvies

Finalment els designis de l’Ajuntament van imposar-se i sota l’eslògan Barcelona libre de tranvías es va engegar una campanya per convèncer els barcelonins dels beneficis que comportaria la desaparició dels tramvies. Per això es van buscar una sèrie de raons més o menys elaborades de tipus econòmic, tècnic i de modernitat que anaven

L’últim viatge dels tramvies de Barcelona

Història

des del cost que representava per a la ciutat el manteniment i renovació de la seva estructura, instal·lacions i material mòbil, fins a qüestions com el soroll i l’estètica dels vehicles i de les línies aèries que enlletgien la ciutat. Així, cada desaparició d’una línia de tramvia se celebrava com un alliberament i, entre una cosa i l’altra, ningú va sortir en defensa d’aquest mitjà.

D’aquesta manera es va arribar a la nit del 18 de març del 1971, quan les dues últimes línies de tramvia de Barcelona –la 49, de Drassanes a Horta, i la 51, de Drassanes a Via Júlia– feien el seu últim recorregut. Diuen les cròniques que centenars de persones es van aplegar al passeig de Colom per assistir al seu comiat, en el que havia de ser una festa preparada per les autoritats i va acabar amb l’assalt de la comitiva i la destrossa dels tramvies, que van arribar completament desballestats a les cotxeres. Quedaria, com un record del passat, el Tramvia Blau del Tibidabo. •

* Informació extreta dels llibres La ciutat transportada, de Marc Andreu, Guillem Huertas, Josep M. Huertas i Jaume Fabre, i Els transports a l’àrea de Barcelona, de Joan Alemany i Jesús Mestre, i de la revista Transportes municipales, número 3 (1981).

La nit del 18 de març del 1971 les dues últimes línies de tramvia –la 49 i la 51– van fer el seu últim recorregut.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora punta.pdf 1 24/02/11 10:13