Transports Metropolitansde Barcelona

Desembre de 2010

Hora Punta:108

Cita mundial de metrosEntrevista a Hans Rat, Secretari general de la UITP / La renovada estació de Sant Andreu / Millorem la qualitat de l'aire amb filtres d'alt rendiment per als autobusos dièsel

2Hora Punta 3

Barcelona, capital internacional del metro

Reportatge

Barcelona ha acollit durant els primers dies de desembre l’Assemblea de Metros de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP). Hi han assistit directius dels metros

d’una vintena de països d’Europa, Amèrica i Àsia (inclòs el Pròxim Orient). L’organització de l’esdeveniment a Barcelona és un reconeixement als projectes d’innovació, d’avantguarda tecnològica i d’organització que està significant el desenvolupament de les noves línies de metro automàtiques a la nostra àrea metropolitana.

La UITP esdevé una plataforma privilegiada per al diàleg intersectorial i per a l’intercanvi entre autoritats, operadors, sector industrial, investigadors, acadèmics, consultors. En aquest sentit, trobades com la de Barcelona són el marc adequat per al benchmarking; és a dir, per posar en comú millores sobre determinades àrees d’interès compartit amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació. L’experiència de Barcelona desperta, sense dubte, un gran interès entre els socis de la UITP, la qual cosa ens situa en una posició de lideratge com a referents mundials en la gestió del transport públic.

Un dels aspectes que més preocupa, ara per ara, els responsables del transport públic és el finançament, cosa que també es va discutir a Barcelona. Es tracta de fer compatible el constant increment de la demanda amb un servei de qualitat i un sistema de finançament sostenible econòmicament. El transport públic necessita un nou paradigma amb l’objectiu de suportar el seu creixement sense sobrecarregar els pressupostos públics. Per això caldrà aplicar estratègies innovadores que afavoreixin la combinació de noves fonts d’ingressos i finançament. La Conferència Internacional sobre Finançament del Transport Públic, celebrada recentment a Hong Kong, aporta algunes fonts d’inspiració que valdrà la pena tenir en compte. •

Sumari2 Editorial

3La Unió Internacional del Transport Públic es reuneix a Barcelona

8 Hans Rat, Secretari general de la UITP

12 TMB gestiona el projecte del metro de Panamà

14 Nova campanya de Nadal

16 Breus

18 L'estació de Sant Andreu, reformada

20 Reconversió ambiental dels autobusos dièsel

22 Suburbe i Bartcelona, al metro

23 L'Aclo 410, un autobús de dos pisos

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinació editorial: Lourdes Montero, Pere Paredes, Àngeles RodríguezCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró, Ismael UruénCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Moisés Ojeda, Víctor Torres, Grupo ZetaInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars

Imprès en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Editorial

Les línies automàtiques sense conductor donen aquesta visió del recorregut del suburbà.

Barcelona va acollir els dies 1 i 3 de desembre la 87a Assemblea de Metros de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP), que reuneix una vuitantena de directius de suburbans i responsables institucionals d’arreu del món. Ifercat, l’ens públic de la Generalitat titular de la línia 9/10, i els operadors Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han estat els amfitrions d’aquesta trobada.

L’Assemblea de Metros de la UITP és el fòrum de la divisió dels suburbans d’aquesta organització mundial i s’hi tracten tots els temes relacionats amb la

planificació, el finançament, la construcció, l’operació i la gestió dels sistemes ferroviaris metropolitans. Concretament, durant les sessions de treball de l’assemblea de Barcelona, en la qual hi ha participants procedents d’una vintena de països d’Europa, Àsia i Amèrica, s’aborden les últimes novetats en la construcció i operació de xarxes de metro, així com aspectes relacionats amb l’accessibilitat. Algunes d’aquestes sessions són més específiques i tenen lloc en format taller, amb una sessió dedicada a l’impacte socioeconòmic dels projectes de metro i una altra per debatre sobre les modalitats d’associació públic-privat.

Durant l’assemblea també es va fer el seguiment del treball desenvolupat per aquesta divisió de metro de la UITP, amb presentacions detallades dels estudis finalitzats pels cinc subcomitès tècnics que la integren, i els participants reben informació actualitzada sobre l’evolució del metro a tot el món. Igualment, la trobada serveix per intercanviar experiències i innovacions que els permetin millorar els seus respectius serveis.

Coincidint amb aquesta trobada també es va reunir a Barcelona el Comitè de Metros de la UITP, òrgan executiu de l'Assemblea Internacional de Metros, que va escollir Pere Calvet com a nou

president. Calvet és actualment director tècnic d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) i pertany al comitè executiu de l'assemblea on presidieix el grup d'inatal·lacions fixes.

Finalment, es va organitzar una visita tècnica a la línia 9/10 de metro, la primera línia automàtica sense conductor que es va posar en servei al nostre país, ara fa prop d’un any. En aquest sentit, cal destacar que com a pròleg de l’assemblea, el dia 1, va tenir lloc el Segon Seminari sobre Metro Automàtic de la UITP.

Una xarxa internacional de 125 anys

La UITP, que enguany compleix el seu 125è aniversari, és la xarxa internacional d’autoritats de mobilitat, operadors, dirigents polítics, institucions universitàries i fabricants de subministraments per al transport públic. Constitueix una plataforma de cooperació mundial, de desenvolupament empresarial i d’intercanvi de coneixements entre els seus 3.400 membres de 92 països. La UITP actua com a impulsor global del transport públic i la mobilitat sostenible i com a promotor d’innovacions per al sector, cobrint i representant tots els sistemes de transport col·lectiu. La xarxa d’aquesta organització té la seva seu principal i oficina >

4Hora Punta 5

El 59è Congres Mundial de la UITP es celebrarà l'any que ve a Dubai

La línia 9/10 s'ha consolidat com a exemple de tecnologia eficient aplicada al metro

Les noves tecnologies garanteixen seguretat i confort pels usuaris.

La UITP va organitzar visites tècniques a la línia 9/10, a l'Ajuntament, com de jornades de reunions i seminaris.

europea a Brussel·les, i disposa de 10 oficines regionals i d’enllaç per tot el món (Abidjan, Bangalore, Canberra, Dubai, Hong Kong, Istanbul, Moscou, Roma, São Paulo i Teheran).

Precisament, un dels temes tractats a la reunió de Barcelona és la celebració del 59è Congrés Mundial de la UITP, que tindrà lloc del 10 al 14 d’abril de l’any que ve a Dubai, una ciutat que ofereix una interessant oferta de transport públic multimodal i és reconeguda per la seva ambiciosa política de mobilitat cap al futur.

Originàriament Dubai va ser concebuda com una ciutat de l’automòbil, però d’uns anys ençà ha reconegut la necessitat crítica de desenvolupar una mobilitat més sostenible que tingui el transport públic com la seva columna vertebral. El ràpid desenvolupament econòmic i demogràfic que ha experimentat durant els darrers deu anys –la seva població es calcula que passarà dels 1,2 milions d’habitants que tenia el 2005 als 5,15 milions el 2020– fa preveure que el trànsit també es multipliqui per cinc. Per poder fer front a aquest repte, les autoritats han desenvolupat un pla estratègic integral per a l’any 2020 que, entre d’altres, preveu la construcció d’una xarxa de metro de 318 km, la construcció d’una xarxa de tramvies, amb una

extensió total de 270 km, l’ampliació i modernització de la xarxa d’autobusos i serveis (90 noves rutes que cobreixen 2.500 quilòmetres), la definició de noves rutes de transport d’aigua amb més capacitat (5 noves rutes equipades amb 57 autobusos i taxis d’aigua), així com el desenvolupament i la modernització de la flota de taxis. Aquest pla estratègic suposa una inversió de més de 1.000 milions de dòlars, dels quals gairebé la meitat es destinaran al transport públic.

Amb aquests objectius de canvi modal en el transport públic, Dubai és la seu ideal per al 59è Congrés Mundial, ja que probablement serà una de les primeres ciutats que arribarà a la meta marcada per la UITP de duplicar les quotes de mercat del transport col·lectiu. •

+ www.uitp.org

La referència internacional en línies automàtiquesAra fa un any que es posava en servei a Barcelona el primer metro automàtic sense conductor, la línia 9/10. Eren cinc estacions amb connectivitat reduïda, però representaven una fita tecnològica de primer ordre, a més d’un benefici substancial per als residents d’uns barris de Santa Coloma de Gramenet fins aleshores poc servits. L’èxit es confirmava dies després amb la implantació de la circulació driverless a la línia 11, entre Casa de l’Aigua i Can Cuiàs.

Seguint el pla establert, en fases successives s’han obert al públic el ramal de Badalona (línia 10) fins al Bon Pastor, el 18 d’abril, i, al juny, la prolongació fins a l’intercanviador de La Sagrera, amb què quedava completat el tram 4 d’una línia que arribarà als 48 quilòmetres. L’expansió territorial ha comportat un augment de la demanda, fins a les 26.000 validacions o entrades (dades de l’octubre), equivalents a uns 46.000 usuaris totals els dies feiners. L’estació amb més afluència és la de La Salut, amb prop de 5.000 entrades diàries de dilluns a divendres.

En aquest temps Barcelona s’ha consolidat com a referent internacional en tecnologia eficient aplicada al metro. Sumant els 11 quilòmetres de la línia 9/10 i els 2 de la línia 11, són 13 quilòmetres de metro automàtic sense conductor, i 15 estacions equipades amb portes d’andana, la màxima garantia de seguretat i confort per als clients.

També hi ha hagut moments delicats en aquest primer any, quan al mes d’agost es va produir una incidència amb interrupció parcial del servei. Per aquest motiu Ifercat, com a titular de la infraestructura, va instar Siemens a millorar la supervisió del sistema de conducció automàtica i indemnitzar TMB pels perjudicis causats.

Control de trens per ràdio

Actualment la línia 9/10 continua sent l’única del món sense conductor que funciona amb un sistema CBTC (control de trens mitjançant comunicació permanent per ràdio). Aquesta característica, que aporta una precisió màxima en la localització dels trens i la regulació del trànsit, és un dels motius del notable interès que

desperta l’experiència entre els operadors i responsables institucionals d’arreu del món, molts dels quals han visitat les instal·lacions del metro automàtic i del centre de control. En concret s’han organitzat i acollit 50 visites, de les quals la meitat corresponen a delegacions procedents de l’estranger.

Per respondre a l’interès que desperta la línia 9/10 s’han organitzat dues jornades monogràfiques amb important participació internacional, als mesos de març i juny. Barcelona ha estat, a més, la seu del segon seminari sobre metros automàtics de la UITP, l’1 de desembre passat, en què Ramon Malla, director de Línies Automàtiques de TMB i coordinador executiu de l’Observatori de Metros Automàtics de la UITP, va exposar les claus de l’èxit de la posada en servei de la línia 9. Al seminari hi van participar una seixantena de representants de 35 operadors i empreses subministradores de 15 països diferents, entre els quals hi havia els responsables dels altres tres metros automàtics inaugurats recentment: Dubai, Singapur i São Paulo. •

6Hora Punta 7

Impuls als sistemes de ferrocarril metropolitans

Pere CalvetDirector general tècnic d’Ifercat i president del Comitè de la Divisió de Metros de la UITP

La Unió Internacional del Transport Públic (UITP) és l’organisme internacional que agrupa les principals empreses i entitats vinculades al transport públic urbà d’arreu del món. Aquesta funció de xarxa internacional i catalitzador de l’activitat i la innovació en l’àmbit del transport públic forma part de les missions de la UITP des del seu establiment l’any 1885. Des d’aleshores l’organització s’ha consolidat assolint més de 3.200 membres de 90 països.

L’ampli abast de la UITP l’ha portat a organitzar-se des d’un doble vessant: d’una banda el territorial, amb sis divisions regionals i 11 oficines d’enllaç repartides pels cinc continents; i, de l'altra, el tècnic, a través de diferents divisions i comissions temàtiques. D'aquestes divisions destaca, tant per la seva representativitat com per la seva intensa activitat, la de Metros, que celebra la seva 87a assemblea aquest desembre a Barcelona. Cal destacar que s’ha organitzat un grup de treball específicament dedicat a la conducció automàtica (UTO-Observatory). Coincidint amb l’assemblea de la divisió s’ha celebrat a Barcelona el segon seminari sobre metros automàtics organitzat per aquest grup de treball.

Els agents responsables del transport públic a Barcelona mantenen una llarga tradició de col·laboració i intercanvi d’experiències dins de la UITP. Concretament, dins de la Divisió de Metros es compta amb la participació activa de TMB, FGC i Ifercat, especialment al Subcomitè d’Instal·lacions Fixes.

El meu nomenament com a president del Comitè de la Divisió de Metros constitueix un reconeixement tant de la tasca realitzada pels representants de les esmentades entitats dins de la pròpia UITP com, especialment, de l’esforç realitzat en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona en el desenvolupament d’un sistema de transport públic ferroviari eficient i innovador que és en molts aspectes capdavanter a nivell mundial.

Des de la presidència del comitè serà possible contribuir de manera més intensa a l’impuls de bones pràctiques dins dels sistemes de ferrocarril metropolitans i, amb l’esforç conjunt de les diferents organitzacions representades dins de la UITP, consolidar Barcelona com un referent internacional del transport públic ferroviari innovador i de qualitat. •

Un recorregut de 125 anys

Michael Pellot GarcíaDirector del Servei d’Investigació i Desenvolupament de TMB

La visió de TMB explicita clarament que la companyia vol “ser empresa de transport i mobilitat ciutadana referent a Europa”. Aquesta frase no només implica un compromís ferm davant la ciutat de Barcelona i els seus veïns, sinó que, a més a més, reflecteix la nostra voluntat de contribuir positivament al món del transport públic. En el marc actual d’un món globalitzat la nostra contribució al transport públic va més enllà dels nostres límits geogràfics, i ajudem a construir un món més sostenible i més confortable.

Això ho fem directament o indirectament, mitjançant les diverses activitats en què participem. No només es contribueix amb el desenvolupament de projectes de consultoria i enginyeria, sinó també participant activament en associacions internacionals, formant part de l’equip d’investigació europeu en projectes del nostre àmbit, cedint material relacionat amb el nostre món, com, per exemple, autobusos a ciutats menys afavorides que la nostra, o rebent visites tècniques de responsables d’altres operadors que ens consideren referent internacional.

Una de les col·laboracions més estretes, amb una participació molt activa per part nostra i que ens permet gaudir de la possibilitat d’explicar a empreses similars les nostres excel·lències a la vegada que aprenem de les seves, és la UITP.

A la Unió Internacional del Transport Públic hi estan representats més de 2.700 actors de la mobilitat urbana, local, regional i nacional procedents de més de 90 països del món. Reuneix operadors, autoritats administratives, indústria de serveis i proveïdors, consultores i instituts d’investigació.

El 19 de setembre d’aquest any, i coincidint amb el Dia de la Sostenibilitat Europea, la UITP va celebrar el seu 125è aniversari. Des del 1885 les empreses i entitats relacionades amb el transport públic comparteixen informació i experiències i persegueixen un objectiu comú: oferir la millor solució de mobilitat a les zones urbanes.

Enrere queden l’aparició de l’electricitat i els combustibles fòssils, i amb això l’aparició de nous mitjans de transport com el bus, el tramvia, el troleibús i, finalment, el metro. També van passar guerres i esperances, crisis i bonança, reducció i expansió. L’impuls d’innovació, l’adequació a nous temps, la sostenibilitat, l’ecologia, són paraules que sempre van formar part del vocabulari de la UITP. •

Opinions

A Hong Kong l’èxit del transport públic està relacionat amb l’abundància d’ingressos no tarifaris que obtenen directament els operadors (foto: MTR).

Les decisions sobre com se satisfan les necessitats de transport haurien de tenir el màxim de consens possible

Costos creixents, recursos limitats

L’increment constant de la demanda de transport públic i les elevades expectatives en termes de qualitat del servei per part de la ciutadania estan obligant a mobilitzar una quantitat ingent de recursos econòmics per ampliar i mantenir les xarxes, en una cursa que no es pot allargar indefinidament. Als dirigents d’arreu del món els preocupa com finançar les noves infraestructures. Però els operadors del transport públic també estan preocupats per saber d’on surten els diners cada any per operar-les i mantenir-les, si amb les tarifes polítiques no en tenen prou. Aquest és un punt de reflexió molt actual per als gestors i responsables del transport públic d’arreu del món, i el punt de partida de la tercera conferència internacional de la UITP sobre finances, que va tenir lloc a Hong Kong del 15 al 19 de novembre.

La realitat del sistema de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona és un bon exemple d’aquesta paradoxa. La integració tarifària, el creixement de l’oferta i l’elevació dels estàndards de qualitat estan disparant els costos del conjunt del sistema molt per sobre dels ingressos, que ja només cobreixen el 40% del pressupost de necessitats. La resta, per tant la majoria del finançament, prové de les aportacions –via impostos i taxes– de les administracions (51%), i de l’endeutament a què han de recórrer els operadors (9%) davant els problemes de recaptació de les administracions per la crisi.

El cas del metro de TMB és també molt aclaridor. En set anys, la xarxa ha passat de 86 a 102 quilòmetres, mentre que els costos d’explotació s’han gairebé duplicat i d’aquesta manera el coeficient de cobertura (la part que sufraguen les tarifes i altres ingressos propis) ha passat del 100% al 60%. L’extensió de la xarxa amb la posada en servei de la totalitat de la línia 9/10 encara accentuarà aquesta tendència.

Més que mai, el metro, els autobusos, els tramvies i els ferrocarrils de viatgers estan jugant un paper fonamental en el desenvolupament social i econòmic arreu del món. El transport públic millora la qualitat de vida de milions de persones, i literalment dóna forma als paisatges físics i econòmics de les ciutats. Les decisions sobre com se satisfan les necessitats de transport haurien de tenir el màxim de consens possible, ja que sovint impliquen inversions multimilionàries i compromisos de despesa que s’allarguen en el temps.

La posada en comú de les experiències de la indústria de transport, com es va fer a Hong Kong, suposa una contribució per al desenvolupament d’un

transport públic sostenible en una línia cada vegada més enfocada al servei del ciutadà. Va quedar clar que aquestes decisions són políticament sensibles, a banda que les expectatives dels grups d’interès són sempre complexes i diverses. La conclusió és que cal buscar una estabilitat del sistema de finançament del transport públic que impliqui que els usuaris paguin una tarifa justa d’acord amb el servei que reben, així com que els ciutadans i les empreses paguin impostos i taxes que permetin tenir disponibles unes infraestructures i uns serveis de transport de qualitat i sostenibles en el temps.

La via de Hong Kong

Una via innovadora és la de Hong Kong, on els ingressos accessoris sobre el total de tarifes no són d’un 5% com passa a Europa, sinó que poden arribar al 30% i això pot suposar o menys increments de tarifes o menys impostos per als ciutadans.

Aquesta ciutat asiàtica és un exemple original per l’efecte palanca per al desenvolupament que provoca el transport públic. Amb 7 milions d’habitants, en un àrea metropolitana semblant a la de Barcelona i una economia de serveis com la nostra, té moltes similituds, salvant les distàncies. El desafiament de gestionar la mobilitat en un territori densament poblat, amb una xarxa de carreteres sota una pressió intensa, s’ha enfocat combinant diferents modes de transport públic i encarint l’ús del vehicle privat.

El transport públic a Hong Kong es caracteritza per uns alts nivells de fiabilitat, comoditat, higiene i seguretat. El principal mode és el metro, que és propietat en un 76% del govern de la ciutat i la resta cotitza a la borsa. Els altres serveis són operats per companyies privades que resulten rendibles amb molt poques subvencions governamentals. Entre les claus de l’èxit de Hong Kong hi ha: la vinculació entre el ferrocarril i el desenvolupament immobiliari, l’abundància d’ingressos no tarifaris que obtenen directament els operadors i una fórmula d’ajust de les tarifes en què es té en compte la inflació i els salaris. •

8Hora Punta 9

“El transport públic serà el motor de l’economia”

Hans Rat (Holanda, 1945) és el secretari general de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP) des del 19 de juny de 1998. Director executiu i membre del consell administratiu de NV Verenigd Streekvervoer Nederland, una societat holandesa formada per empreses del transport públic, taxis i autobusos, és llicenciat en economia internacional per la Universitat de Tilburg i s’ha passat la vida defensant el rol decisiu del transport públic en el desenvolupament de les polítiques ciutadanes.

Hans Rat Secretari general de la UITP

Malgrat la crisi econòmica, aquest any ha estat molt important per al desenvolupament dels projectes de transport públic a escala mundial.

Creu que el transport públic s’està convertint en un dels motors de l’economia actual?—Un dels reptes de la UITP és explicar als responsables polítics que el transport públic, més que els automòbils, serà el motor de l’economia actual. Sí, defenso fermament l’impuls que les polítiques de mobilitat poden atorgar a la consolidació d’un nou model econòmic basat en la sostenibilitat de les ciutats.

—El 19 de setembre, 350 persones es van reunir a Bèlgica per celebrar el 125è aniversari de la UITP. Quins creu que són els principals reptes als quals ha de fer front la UITP?—Vivim en un món on Europa i els Estats Units ja no són els líders econòmics i financers. Però el problema és que encara no en són conscients. Europa i els Estats Units han perdut la seva posició de poder perquè, en l’esfera de la mobilitat, han malgastat els seus recursos econòmics i humans afavorint el transport amb cotxe, que ha demostrat que és una mala opció que ha creat un mal hàbit. Ara mateix, els reptes de la UITP consisteixen, en primer lloc, a canviar aquest mal hàbit; després, a demostrar com, a diferents parts del món, aquest missatge es pot transmetre d’una manera creïble, i, en darrer lloc, a fer de guia per encaminar-nos cap a una solució més sostenible.

—La UITP és l’organització referent en la defensa mundial del transport públic. Creu que fins ara el sector ha pogut convèncer els polítics i els ciutadans dels avantatges que comporta el transport públic?—Hem de ser conscients que els polítics canvien constantment les seves funcions i, per tant, necessiten constantment que se’ls eduqui en matèria de transport públic. D’aquí que la UITP, amb la seva constància i perdurabilitat durant els anys, sigui un organisme importantíssim perquè la qüestió i el debat sobre el transport públic es traslladin a les diferents agendes dels programes polítics any rere any i a escala planetària.

—Avui dia, la UITP té presència internacional a 92 països. Pensa que Europa encara és el punt de referència quan es parla de polítiques de transport públic? O ara ens toca aprendre del Sud? —Penso que Europa encara és una referència per a tot el món en alguns aspectes, com la gestió de la

Entrevista

Text Maite Peris Fotos UITP

“L’innovador model de finançament i d’organització del personal de la L9/10 de Barcelona s’analitzarà detalladament durant els propers anys”

demanda. Tanmateix, Europa ja no és una referència per al transport públic com a sistema, atès que, en altres parts del món com l’Àsia, podem observar que l’aplicació de sistemes de les tecnologies de la informació està molt més integrada al seu estil de vida, amb la qual cosa els serveis –inclòs el transport públic– són més fàcils de fer servir. Jo diria que la reflexió és no només aprendre del Sud, sinó de tots els països en desenvolupament.

—Abans, la UITP estava formada principalment per operadors de transport públic i, amb els anys, ha adaptat la seva estructura per convertir-se en una associació més inclusiva, aprofundint el diàleg amb el sector industrial. Fins a quin punt la indústria és un soci clau per al futur desenvolupament de les polítiques de transport públic?—L’experiència de la UITP demostra que per al sector dels autobusos ha estat més senzill integrar-se amb els operadors creant sinergies que han donat molt bons resultats, com SORT, Tender Structure i EBSF. En aquests moments, no podem dir el mateix del sector ferroviari, que s’ha mantingut en un nivell tècnic, sense integrar-se gaire en les >

10Hora Punta 11

“El 75% de les noves línies de metro del món seran automàtiques i el 40% de les existents s’actualitzaran com a sistemes automàtics”

“La UITP és un organisme importantíssim perquè la qüestió del transport públic es traslladi als programes polítics any rere any i a escala planetària”

polítiques de transport públic. Tanmateix, amb l’experiència de la UITP, puc afirmar que quan hi ha una bona integració entre les indústries, els operadors i les autoritats, totes tres parts se’n poden beneficiar.

—TMB ha tingut un paper molt actiu a la UITP des del començament. Considera que hem estat un actor important en el desenvolupament de la seva associació?—TMB ha estat un actor important per a la UITP en diversos aspectes: des de la tècnica fins a la governança i el comportament del client. Entre els millors exemples, destaquen el diàleg que TMB manté amb la UITP sobre l’estratègia de màrqueting i els serveis al client. Des del punt de vista de l’operació, el sistema de metro de Barcelona converteix TMB en una referència per a la totalitat de membres de la UITP.

—Com a amfitrions de la 87a Assemblea Internacional de Metros, que va tenir lloc a Barcelona a principis de desembre del 2010, els participants han pogut visitar la nova línia de metro automàtica. Quina opinió té la UITP

d’aquest progressiu avenç cap a l’automatització dels sistemes?—L’automatització en el transport públic ja és una realitat, tant als aeroports, com als parcs, als campus o a les zones residencials. A tot el món hi ha gairebé 50 línies automàtiques en funcionament, a més de 15 sistemes més en construcció i dotzenes en una fase avançada de planificació. La UITP preveu que el 75% de totes les noves línies seran automàtiques i que el 40% de les línies existents es revisaran i s’actualitzaran com a sistemes automàtics.

—I, en concret, què opina la UITP de la nova línia automàtica a Barcelona?—Barcelona s’adapta molt bé a les tendències mundials i la decisió de fer servir aquest sistema no ha estat cap sorpresa per als membres de la UITP. Però, a més, la línia 9/10 del metro de Barcelona representa, sens dubte, una pedra angular per diversos motius: la profunditat de la línia, el nou enfocament de disseny de les estacions, l’estructura del projecte entre Ifercat, TMB i els concessionaris de les estacions, etc. Però m’agradaria insistir en dos punts dels quals la UITP analitzarà detalladament els resultats durant els propers anys: l’innovador model de finançament i el model d’organització del personal.

—La ciutat de Barcelona està dedicant grans esforços a aconseguir l’accessibilitat universal del transport públic. Fins a quin punt ha contribuït la UITP a millorar l’accessibilitat dels sistemes de transport públic europeus?—La UITP sempre ha fomentat l’ús de vehicles de pis baix entre els seus membres, a més de les noves tecnologies i la integració de les tarifes per millorar la informació dels passatgers i l’experiència dels usuaris. Molts grups de treball de la UITP concentren els seus esforços a millorar l’accessibilitat del transport públic, tot i que les millors solucions s’han observat només en els casos en què l’autoritat organitzadora contribueix a l’aplicació de les mesures.

— Estan sorgint altres entitats privades que organitzen cursos de formació específics, conferències i seminaris relacionats amb el sector del transport públic. Què n’opina, d’aquest fenomen?—Hi ha algunes institucions comercials que conceben el sector del transport públic com un lloc per vendre conferències i seminaris, però al nostre sector l’intercanvi de coneixements depèn més aviat dels interessos econòmics. Per això, els que

organitzen aquest tipus d’iniciatives sense ànim de lucre —com és el cas de la UITP— obtenen uns resultats més satisfactoris. Si realment volem estimular l’esperit del sector, cal que ens desempalleguem dels exercicis econòmics que semblen crear urgències de participació, però que no estan vinculats amb la tradició d’identificar competències, com fa la UITP. •

La UITP treballa pel reconeixement i consideració del transport públic a nivell mundial.

12Hora Punta 13

L’obtenció del contracte de project management del nou metro de Panamà és una altra fita destacada de l’Àrea de Desenvolupament de Negoci i Internacional de TMB.

El consorci format per TMB, l’empresa espanyola d’enginyeria Ayesa i la filial panamenya d’Inelectra s’encarregarà de la gestió del projecte i l’assistència tècnica a

l’explotació de la primera línia de metro de la ciutat de Panamà. Culmina així, mitjançant la resolució emesa el 24 de novembre pel Ministeri de la Presidència de la República de Panamà, el procés de selecció –per concurs internacional– de la consultoria tècnica de suport al seu projecte de la línia 1 de metro a la capital del país centreamericà.

El contracte, per un import de 28 milions de dòlars (uns 21 milions d’euros), inclou els serveis de suport, coordinació i assistència tècnica per assegurar l'efectiva i eficient construcció del metro de Panamà i la correcta explotació durant el primer any de posada en servei. El consorci seleccionat comptarà amb l'assessoria tècnica i de gestió de Ferrocarriles de la Junta de Andalucía, gestor i operador públic de les infraestructures ferroviàries d'Andalusia, que ha donat suport a la proposta en qualitat de col·laborador nominat.

Coincidint amb la inauguració de la desena edició del Congrés Nacional del Medi Ambient (Conama10) a Madrid al novembre, va tenir lloc a les instal·lacions del congrés l’assemblea general del Fòrum d’Empreses Ferroviàries per la Sostenibilitat (FEFS).

Durant l’assemblea es va procedir a la renovació dels càrrecs de secretari general i vicesecretari del FEFS, per als quals van ser escollits Ildefonso de Matías, director

gerent de Metro de Madrid, i Celso González, director economicofinancer de Renfe Operadora, respectivament, i es va presentar un balanç de les activitats fetes pels diferents grups de treball que el conformen. Finalment, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va presentar als assistents el seu Pla Director de Sostenibiltat Ambiental, que s’ha aprovat recentment, com a mostra de la feina realitzada des de la companyia per refermar l’aposta per la sostenibilitat i fomentar aquesta cultura dins i fora de l’organització.

El FEFS és una agrupació d’empreses i entitats públiques i privades que desenvolupen la seva activitat en el sector ferroviari, i que tenen la voluntat de treballar per promoure la mobilitat sostenible i desenvolupar els continguts que es recullen en la Declaració de les Empreses Ferroviàries per la Sostenibilitat, firmada a Madrid el novembre del 2006 en el marc del Congrés Nacional del Medi Ambient i de la Cimera del Desenvolupament Sostenible, que va tenir lloc en aquesta ciutat.

Anàlisi del transport ferroviari en termes de sostenibilitat

Entre les empreses i organismes que pertanyen al FEFS hi ha Renfe Operadora, Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE), EuskoTren, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Metro Bilbao, Metro de Madrid, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Euskal Trenbide Sarea (ETS), la Junta d’Andalusia, Ifercat, Mintra, Metros Ligeros de Madrid (Melima), TFM, GTP i la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE).

La gestió del projecte del metro de Panamà, un nou repte internacional

El Fòrum d’Empreses Ferroviàries per la Sostenibilitat celebra la seva assemblea general

Actualitat

El metro és el projecte bandera de la presidència de la República per modernitzar la capital de Panamà (foto: Wikimedia).

Les línies 9/10 seran un referent de la mobilitat sostenible.

Amb anterioritat ja es va adjudicar l’obra civil i el subministrament del material mòbil a un consorci en què hi ha el grup constructor espanyol FCC i l’empresa ferroviària Alstom, per la qual cosa les obres podran començar segurament l’any que ve. El paper de TMB, centrat en la supervisió de les instal·lacions, el disseny d’estacions i trens i la preparació del personal per a l’operació, es desenvoluparà en termes pràctics més endavant.

Transport per a 1,2 milions d'habitants

El metro de Panamà, promogut per la presidència de la República, és el projecte clau de la reordenació del transport a la ciutat i la seva àrea metropolitana, on viuen 1,2 milions d’habitants. A més, també comportarà la reestructuració del servei d’autobusos.

La primera línia de metro del país centreamericà s’estendrà en l'eix nord-sud de la capital, tindrà una longitud aproximada de 14 quilòmetres i unes 16 estacions, una instal·lació de cotxeres i tallers, i un centre de control i comandament per a l'operació del sistema. Comptarà amb trams en túnel, en viaducte i en trinxera, i estarà equipada amb tots els sistemes auxiliars i diversos automatismes. Inclourà trens de fins a sis cotxes i cent metres de llarg, amb capacitat per servir una demanda estimada de 40.000 passatgers per hora i sentit l’any 2025. •

Pel que fa a la seva activitat, el ForoFòrum ha creat diferents grups de treball entre els seus membres amb l’objectiu d’analitzar diverses qüestions relatives al transport ferroviari i la sostenibilitat, entre les quals destaquen les relacionades amb l’accessibilitat, les actuacions ambientals, l’eficiència energètica, la comunicació de la sostenibilitat, el soroll i les vibracions i la responsabilitat social corporativa. Els grups es reuneixen periòdicament per compartir i posar en comú experiències i també per desenvolupar documents i declaracions sobre les qüestions que es treballen conjuntament. •

+ www.ferrocarrilsostenible.es

Asamblea General

Foro de las Empresas Ferroviarias por la Sostenibilidad

Madrid, 22 de noviembre de 2010

Foro de las Empresas Ferroviarias por la Sostenibilidad

ww

w.ferrocarrilsostenible.es

secretariatecnica@ferrocarrilsostenible.es

14Hora Punta 15

Per Nadal, tothom es mou amb transport públic

Actualitat

La Caixa Music Box on els usuaris poden deixar gravada la seva nadala.

Amb l’arribada de les festes nadalenques el transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana es prepara per assumir amb eficàcia el gran volum de desplaçaments que hi ha en aquestes dates, per això reforça la xarxa i ofereix un servei ininterromput de metro la nit de Cap d’Any.

Però, a més d’adaptar la seva oferta a les característiques especials de l’activitat d’aquests dies, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) posa en marxa la versió

nadalenca de la seva campanya corporativa, titulada Per Nadal tothom es mou amb TMB. La campanya, que va del 13 de desembre al 6 de gener, té com a finalitat promoure l’ús del transport públic durant les festes de Nadal i també felicitar-les i fer-les viure a tota la ciutadania de Barcelona i l’àrea metropolitana des de l’autobús i el metro. D’aquesta manera, es promouen i es reforcen els vincles amb les persones que opten per la mobilitat sostenible en els seus desplaçaments.

Una caixa musical al metro

La campanya de Nadal 2010 de TMB es basa en un seguit d’accions especials, lúdiques i innovadores,

La principal novetat de la campanya de Nadal és la instal·lació d’una caixa musical al vestíbul d’Universitat (L2) on es pot cantar una nadala

que pretenen cridar l’atenció dels milers d’usuaris del metro i l’autobús i dels ciutadans en general.

L’activitat més destacada és al vestíbul de l’estació d’Universitat (L2), on els usuaris poden gaudir d’una music box, una cabina insonoritzada per poder cantar la nadala de TMB, creada especialment per a aquest esdeveniment. Aquesta caixa musical està decorada interiorment amb motius nadalencs i els participants es poden disfressar de Reis, de Pare Noel o d’elfs. La felicitació s’enregistra al moment i les persones que ho vulguin la poden enviar als amics i familiars des d’allà mateix i en temps real. La felicitació cantada més vista als perfils que TMB té al Facebook, al canal del YouTube i al lloc web http://nadal.tmb.cat guanyarà una videoconsola Xbox.

D’altra banda, aquest any les xarxes socials agafen protagonisme durant les festes. Així, a través del Twitter s’anima els seguidors de TMB a comentar els seus propòsits sostenibles per al 2011 i a l’Spotify s’ha creat una llista col·laborativa en la qual els usuaris poden afegir les cançons de Nadal que els agrada escoltar durant aquest dies per compartir-les. •

16Hora Punta 17

Festa solidària Barcelona - Guinea BissauPer primera vegada, i fruit d’un conveni de col·laboració, TMB ha donat suport a l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya en la difusió de la festa solidària Barcelona-Guinea Bissau per 12 euros.

Es tracta d’un concert solidari que l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya i l’associació Silo van organitzar el 26 de novembre a The Sutton Club amb l’objectiu de recollir diners per construir i posar en marxa un centre nutricional per als infants de la població de Gambasse, a Guinea Bissau. El preu de l’entrada, 12 euros, s’ha destinat íntegrament a aquesta finalitat.

La festa va comptar amb actuacions musicals en directe, sessions de DJ i sortejos de regals donats per algunes

Ens han visitat—11 de novembre - CCM i L9/10Visita tècnica de l'European Metropolitan Transport Authorities (EMTA)

—15 de novembre - CCMDelegació de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona

—24 de novembre - L9/10Delegació del metro de Mèxic

—24 de novembre - Cotxera de TriangleCasal Municipal de Gent Gran de Ciutat Vella

—25 de novembre - CCMCasal de Gent Gran de Sant Martí

Breus

Sabíeu queLa línia de peatge, un element de control del frau al metro

Un dels elements que incideixen en el grau de control del frau al metro és el tipus de línia de peatge. La porta lliscant (també coneguda com a porta PAR) resulta més eficaç que el torniquet. Actualment hi ha 133* vestíbuls equipats amb aquest tipus de portes. Totes les ampliacions de la xarxa (L2, L5, L9/10) s’estan duent a terme amb portes lliscants. En paral·lel, s’està fent un esforç per migrar de torniquet a porta PAR en aquelles estacions que més ho requereixen. Durant l’any 2010 s’ha actuat sobre 26 vestíbuls de 13 estacions.

* Inclou dos vestíbuls mixtos (meitat torniquet i meitat porta lliscant) a les estacions de Tarragona i Les Corts (L3).

Font: Gabinet d’Estratègia i Anàlisi Comercial de TMB

Presentació del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental

TMB va presentar el 4 de novembre, en un acte a l’Hivernacle de la Ciutadella, el seu Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, que engloba i cohesiona les nombroses actuacions i projectes que porta a terme per buscar la màxima eficiència energètica, reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la qualitat de l’aire i contribuir al desenvolupament d’una cultura cada vegada més sensible a les qüestions ambientals. •

Foment de la cultura ferroviària entre la ciutadania La Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE) ha signat un conveni de col·laboració amb TMB amb l’objectiu de fomentar la cultura ferroviària entre els ciutadans a través de la difusió del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Alhora també es vol promoure la utilització del transport públic per anar al museu des de Barcelona amb el servei de Rodalies de Catalunya a través del Bitllet Combinat Tren + Museu del Ferrocarril.

La FFE és l’entitat gestora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (MFVG) i té entre les seves finalitats fomentar el coneixement i la utilització del transport per ferrocarril, difondre els beneficis socioeconòmics i mediambientals d’aquest mitjà de transport i vetllar per la conservació

de les empreses col·laboradores. Transports Metropolitans de

Barcelona va contribuir a la difusió de la festa a través de l’emissió d’un espot a Canal Metro, la producció de 20.000 fullets promocionals distribuïts al metro i als autobusos i la donació de 40 entrades per al Barcelona Bus Turístic.

L’associació Silo ja fa anys que treballa a Guinea Bissau, on ara vol construir un centre nutricional a la zona de Gambasse per reduir la mortalitat i evitar moltes malalties associades a la desnutrició, especialment entre la població infantil.

Aquesta és una de les raons per la qual l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya, formada en un 90% per treballadors de TMB, ha volgut donar suport logístic a la iniciativa dins de la seva labor d’ajuda humanitària a zones de crisi o conflicte. •

+ www.conductorssolidaris.org / www.silogb.com

Exposició sobre la fam al Níger

Sota el nom Níger, la fam silenciada, del 2 al 16 d’aquest mes s’ha pogut visitar a les instal·lacions de l’estació de metro de Mundet (L3) una exposició de la fotògrafa Susana Vera, on es fa palesa la realitat del problema de la fam als països africans del Níger i Mali.

Amb aquesta exposició de Vera, guanyadora de diversos premis Picture of the Year International i el premi Godó de Fotoperiodisme 2005, es pretén plasmar amb imatges els esforços que fan els habitants d’aquests dos països per reduir la fam i la pobresa en què viuen. Una situació que es vol eradicar abans del 2015 per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

En aquest marc expositiu, organitzat

Les fotografies de l'exposició estan fetes per Susana Vera, premi Godó de Fotoperiodisme 2005.

per la fundació Acció contra la Fam, el dia 20 es va celebrar una taula rodona al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu de generar una primera presa de contacte entre actors provinents de diferents sectors, per identificar les fortaleses i mancances de cadascun per contribuir en la lluita contra la desnutrició infantil.

Tant el Níger com Mali tenen uns índexs de desenvolupament humà que els situen entre els més baixos del món. El Níger és un país amb gairebé mig milió de nens menors de cinc anys que pateixen desnutrició aguda i s’enfronten a mals irreversibles en el seu desenvolupament o, fins i tot a la mort, si no reben un tractament a temps. •

+ www.accioncontraelhambre.org

dels fons materials i documentals històrics o artístics relacionats amb els transports.

Enguany, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú celebra els seus 20 anys i vol donar a conèixer el seu valor patrimonial, a més de les activitats que desenvolupa.

L’acte de signatura del conveni es va fer el 14 de setembre amb el Sr. Jaime Barreiro, director gerent de la FFE, i Santiago Torres, director de Comunicació i Relacions Institucionals de TMB. •

—26 de novembre - Cotxera de Triangle i CRTDelegació de la RATP

—26 de novembre - Cotxera de TriangleCasal de Gent Gran de Ciutat Vella (foto)

—29 de novembre - CCMÒmnium Cultural

—2 de desembre - L9/10Associació de Jubilats de la RATP

Foto: Andrés Aguirre.

18Hora Punta 19Món Metro

S’han completat les obres de reforma i accessibilitat de l’estació de metro de Sant Andreu (L1) incloses en el programa per actualitzar estacions antigues o d’elevada utilització. Per aquesta estació hi passen 28.000 usuaris els dies feiners.

Les rehabilitacions integrals persegueixen deixar les estacions com noves, tant en les parts visibles com en les invisibles. En tots els casos la intervenció es fa després de

l’obra d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda que du a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i que inclou la instal·lació d’ascensors.

La reforma a Sant Andreu, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros (400.000 dels quals s’han destinat a la renovació de les línies de peatge) i realitzada per Ferrovial Agroman, ha consistit a reconfigurar el vestíbul per aprofitar millor l’espai, substituir paviments, graons, sostres i revestiments de parets, millorar la il·luminació, renovar la senyalització informativa i el mobiliari, i instal·lar barreres de control del tipus més efectiu. En el disseny arquitectònic, a càrrec de l’estudi ON-A, s’ha procurat distribuir els espais per facilitar els fluxos de persones, augmentar la sensació de lluminositat amb acabats de tonalitats clares i facilitar el manteniment posterior amb l’elecció de materials d’elevada resistència.

La reforma de Sant Andreu innova amb projectors d’imatges

Un disseny més sobri i eficaç de les instal·lacions ressalta la intervenció en la volta

La nau d’andanes de Sant Andreu (L1) remodelada, amb imatges projectades a la volta (fotos: On-a).

Nou aspecte de la línia de peatge i de l’accés de la plaça Orfila.

A la remodelació s'han fet servir materials com el granit, la pedra artificial, materials porcellànics i terratzo (fotos: On-a).

Els treballs d’adaptació de l’estació per a persones amb mobilitat reduïda han consistit a disminuir els gaps o separacions verticals i horitzontals entre trens i andanes. L’actuació principal ha estat el recreixement de les tres andanes en uns 15 centímetres per situar-les al mateix nivell dels estreps dels trens.

Disseny interior i reparació de la volta

La composició i geometria dels vestíbuls de l’estació de Sant Andreu ha permès dur a terme una intervenció global i canviar la distribució de les línies de peatge i del centre de control de l’estació (vestíbul de la plaça Orfila), juntament amb la substitució dels revestiments i les parets auxiliars.

A la volta de l’estació, a més de fer-hi les actuacions necessàries per reparar fissures i conduir

filtracions, s’hi ha habilitat un espai apte per a la projecció de vídeos i jocs de llums. Per crear aquestes imatges s’han instal·lat projectors de dos tipus sobre l’estructura de l’andana central. D’un total de 28 projectors, 10 produeixen els logos o missatges que es volen transmetre i els altres 18 uniformitzen l’espai dotant-lo de color.

Pel que fa als materials, els accessos s’han revestit de granit, i els paviments dels vestíbuls, els passadissos i les andanes de pedra artificial, mentre que per als revestiments verticals s’ha utilitzat material porcellànic compartit amb terratzo. Per als graons de les escales també s’ha triat el terratzo, amb franges de carborúndum. •

La línia 3, cada cop més a prop de Sant Feliu

El Consell d’Administració de GISA ha adjudicat per 11,2 milions d’euros la redacció del projecte de prolongació de la línia 3 de Zona Universitària a Sant Feliu de Llobregat, un nou tram de 8,6 quilòmetres i nou estacions. La redacció d’aquest projecte té un termini d’execució de 30 mesos i començarà l’any vinent.

Aquesta prolongació permetrà millorar l’oferta de transport públic en poblacions de l’entorn de Barcelona, ja que la línia arribarà a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, i facilitarà l’accés a diferents punts d’interès com l’Hospital de Sant Joan de Déu, l’Hospital Moisès Broggi i els estudis de TV3 a Sant Joan Despí.

També es potenciarà la intermodalitat amb altres mitjans de transport públic, amb dos nous punts de correspondència amb el Trambaix i un amb Rodalies Renfe. La previsió és que aquesta ampliació de la línia 3 pugui donar servei a uns 57.300 viatgers més al dia. Les obres tindran un cost aproximat de 1.274 milions d’euros.

Avança el projecte de reforma de Virrei Amat

GISA també ha adjudicat per 8,1 milions d’euros les obres d’ampliació, adaptació, remodelació i millora de l’estació de la línia 5 de Virrei Amat. (vegeu l’Hora Punta 106).

Està previst que la reforma comenci l’any vinent, amb un termini d’execució d’uns 20 mesos. L’actuació permetrà incrementar la qualitat del servei i millorar l’accessibilitat i la comoditat dels viatgers en una estació que concentra habitualment unes 9.500 entrades al dia. •

ZonaUniversitària

Sant Feliude Llobregat

Finestrelles /Sant Joande Déu

Esplugues

Sant Just

Torreblanca

Sant Joan DespíSant Joan Despí /Renfe

Sant FeliuCentre

Sant Feliu /ConsellComarcal

HospitalComarcal

SANTJOANDESPÍ

HOSPITALET

SANT JUSTDESVERN

SANTFELIU DE

LLOBREGAT

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

L3

20Hora Punta 2121Món Bus

La flota de superfície més neta d'Europa

S'estan instal·lant en més de 500 busos dièsel filtres anticontaminació que eliminen que eliminen gairebé del tot les emissions de partícules sòlides i redueixen un 60% les d’òxids de nitrogen. Aquest projecte se suma a la incorporació de més cotxes de gas natural i híbrids a la flota.

TMB està incorporant filtres d’alt rendiment per reduir les emissions d’òxids de nitrogen i partícules de 522 autobusos propulsats amb motor dièsel. Aquesta mesura,

juntament amb l’adquisició de més autobusos de gas natural comprimit i híbrids, convertirà a curt termini la flota de transport de superfície de TMB en la més neta d’Europa.

Concretament, aquests filtres eliminen al voltant del 90% de les partícules sòlides i més del 60% dels òxids de nitrogen, els dos contaminants procedents dels vehicles pesants que afecten més la salut de les persones.

Els 522 autobusos als quals s’estan aplicant els filtres són els que tenen la qualificació Euro II i Euro III (anteriors, per tant, al 2005), i representen aproximadament la meitat de la flota de TMB. Amb l’accessori incorporat, passen a tenir un nivell d’emissions entre l’Euro V i la norma europea més exigent, l’EEV (vehicle net o ambientalment millorat,

1

2

3

4

Sortidacap al tubd’escapament

4

El sistema de �ltrat

Cambra de combustibleon a través de la reaccióquímica es transformenels òxids de nitrogenen emissions innòcuesi en aigua

3

Entrada dels gasosprovinents del motor1

Catalitzador ones tracten els gasosi es redueix el nombrede partícules

2

Entradade gasos

-60%

NOx

-90%

PM

Font: Pirelli i Eminox

S’injecta la urea(compost químiccristal·lí i innocu)

tub d’escapament

motor�ltres

en anglès), segons les proves fetes al laboratori de l’IDIADA.

Els filtres de partícules funcionen atrapant les partícules contingudes als gasos d’escapament del motor i cremant-les a l’interior d’un catalitzador. Al costat s’hi situa un segon catalitzador que neutralitza els òxids de nitrogen dels gasos, barrejant-los amb una solució a base d’urea. Les característiques concretes, el funcionament i la col·locació dels dispositius de filtratge varien segons el fabricant.

Filtres instal·lats en 200 busos a finals d’any

TMB ha contractat fins ara 460 filtres combinats, als fabricants Eminox i Pirelli, amb la voluntat d’encarregar els 62 restants a principis de l’any vinent. La previsió és que a finals del 2010 ja hi haurà 200 autobusos actualitzats ambientalment amb la incorporació dels filtres. L’abril del 2011 tots

els 522 autobusos hauran de tenir els filtres instal·lats. El conjunt de l’actuació té un cost total de 7,83 milions d’euros i compta amb el suport de Gas Natural Fenosa.

El projecte d’actualització ambiental de la flota dièsel de bus té l’origen en el decret 152/2007 del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que conté el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis metropolitans, declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric. Entre altres mesures, s’hi estableix la necessitat de reduir les emissions dels autobusos i camions que circulen per l’àrea metropolitana, perquè compleixin com a mínim la norma Euro IV.

Juntament amb la instal·lació de filtres, TMB ha emprès altres accions per modernitzar ambientalment la flota d’autobusos, que van més enllà del que marca la normativa. Una de les més significatives és la

La incorporació de filtres és una de les 110 línies de treball del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental

A la primavera del 2011, 522 autobusos hauran de tenir els filtres instal·lats.

La presentació dels nous filtres de reducció d'emissions es va realitzar el passat 10 de desembre al Jardí Botànic de Barcelona.

substitució de 80 vehicles dièsel per un nombre idèntic de vehicles de gas natural comprimit, que arribaran a Barcelona els primers mesos del 2011. S’arribarà així a la xifra de 376 cotxes de gas natural comprimit, és a dir, el 35% de la flota.

D’altra banda, dins del projecte Refrofit, continua la conversió de la part més moderna de la flota dièsel en autobusos híbrids, mitjançant la incorporació de motors elèctrics, una operació que permet reduir al voltant del 20% les emissions i els consums de carburant. En total, es pretén reconvertir 80 cotxes en híbrids, que també podran ser reconeguts com a EEV, igual que els híbrids adquirits com a vehicles nous. •

22Hora Punta 23

L’Aclo 410 es va construir el 1948 i va transportar viatgers en trajectes urbans fins al 1965. Durant els vuitanta va ser l’entranyable Zoobus de Barcelona. Retirat i restaurat, aviat tornarà a formar part de la col·lecció de vehicles històrics de TMB.

L’autobús històric de dos pisos número 410 va ser construït el 1948 per la firma anglesa AEC: els xassissos Aclo es van importar de la Gran Bretanya i van ser

carrossats a Saragossa als tallers de Carde i Escoriaza. L’Aclo 410 pertany al primer lot de 50 unitats, numerades en la sèrie 400 (401-445), amb una única porta central (aclos tancats); del 495 al 499 se’n va dir aclos oberts, ja que tenien una plataforma d’accés a la part de darrere, on hi havia l’escala d’accés a l’imperial. L’any 1953 van arribar 20 vehicles més d’aquest tipus, que es van numerar del 475 al 494.

Els autobusos Aclo tenien una capacitat de 33 seients al pis superior i de 27 a l’inferior. Originalment es van pintar de vermell, encara que els que es van destinar a serveis suburbans es van pintar de verd i més tard, als anys seixanta, abans de la seva retirada definitiva el 1967, van passar a ser blaus.

Del servei ordinari als serveis especials

El 410 va ser matriculat el 23 d’abril de 1949 (B-78528) i va donar servei a la majoria de línies urbanes i, ocasionalment, a les interurbanes. Va ser retirat de la circulació el 1965 sense cap destí previst, fins que l’any 1978 es va restaurar a les cotxeres de Vilapicina amb un resultat excel·lent tant estètic com mecànic i es va presentar al saló Expomòbil 78.

Després es va decidir dedicar-lo a prestar serveis especials. Així, entre el 1979 i el 1988, amb una decoració exterior molt simpàtica, va circular en una línia turística –l’anomenat Zoobus–, entre la plaça de Catalunya i el parc zoològic. De manera puntual, l’any 1981 va participar en l’exposició Trens i estacions fent un servei de llançadora entre el Born, l’Estació de França i la plaça Catalunya. Finalment, el 1989 la necessitat d’una nova restauració va obligar a retirar-lo.

Aquell autobús de dos pisos que anava al zoo

Imatge actual del vehicle en el procés de restauració a Masquefa.

L’Aclo circulant en la línia turística Zoobus el 1986.

Cultura Història

Suburbe i Bartcelona concentren expressions artístiques adequades per ser exposades en espais públics d’ús quotidià com són el metro i els autobusos. La ciutadania i l’art emergent tenen un punt de trobada en el transport públic amb el suport de TMB.

L’Espai Mercè Sala, ubicat a l’intercanviador de Diagonal de les línies 3 i 5, acull fins al 21 de gener les obres guanyadores de la mostra Bartcelona, un nou certamen

internacional d’arts plàstiques per a joves creadors convocat pel Centre Comercial La Maquinista i que neix amb l’objectiu de promoure l’art contemporani entre els barcelonins.

La nova sala d’exposicions de TMB acull una vintena d’obres finalistes, escollides per un selecte jurat, format, entre d’altres, pel dissenyador català Xavier Mariscal i el conegut humorista i presentador de televisió Andreu Buenafuente, a més de galeries referents com la d’Iguapop.

Amb l’arribada d’aquesta mostra a l’Espai Mercè Sala, Transports Metropolitans de Barcelona vol obrir nous canals de comunicació amb esdeveniments culturals i artístics i afavorir la creació entre els més joves oferint-los un espai per exposar les seves obres.

Algunes de les peces que mostra l’exposició han estat concebudes a partir d’un procés creatiu anomenat art battles, competicions d’art en què artistes emergents elaboren la seva obra en directe

Quarta mostra d'art underground al transport públic

El 15 d’abril de 1996 l’Aclo 410 va fer l’últim viatge des de les cotxeres de Ponent de TMB fins a Castellar de n’Hug, al Museu del Transport de Catalunya: va tardar vuit hores a completar el recorregut pels seus propis mitjans.

El 2006, TMB va tornar a recuperar-lo amb la intenció de restaurar-lo i incorporar-lo a la seva col·lecció històrica de vehicles. El 2009 TMB n’adjudica la restauració a l’empresa Sesrovirenca de Reparacions i Recuperacions (Sant Esteve Sesrovires). Pròximament està previst baixar l’autobús des de Masquefa a les cotxeres de TMB. •

Una de les peces de Bartcelona que es poden visitar a l'Espai Mercè Sala.

mostrant el seu talent d’una manera amena i divertida.Des de la seva inauguració a finals de juny,

l’Espai Mercè Sala ha acollit dues exposicions: El pols de la ciutat, una mostra fotogràfica dedicada al suburbà barceloní i formada per instantànies enviades pels usuaris de TMB a través de la xarxa social Flickr; i la dedicada a la mostra cinematogràfica Subtravelling, que constava de diferents moments expositius segons anava avançant la celebració d’aquest festival internacional de curtmetratges.

4t ‘underground’ al metro

Diverses estacions del metro de Barcelona acullen per quart any consecutiu la mostra Suburbe Transformant, una cita artística amb obres gràfiques de gran format que omplen d’art vestíbuls, passadissos i andanes de diverses estacions de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Suburbe Transformant és un projecte d’intervenció artística en l’espai públic nascut l’any 2004 i centrat en l’ocupació temporal dels espais comunitaris amb obres d’art que conviden a la reflexió sobre el nostre món contemporani.

TMB ha acollit des de la primera edició aquest certamen, que es concep com una exposició antològica d’art gràfic underground i que es porta a terme en vestíbuls i andanes de les estacions de metro. Aquest cop la temàtica és continuista i fa un homenatge al ciberpunk i el futurisme distòpic, un subgènere literari elevat a corrent artístic en els darrers temps.

Les obres gràfiques que es mostraran a les estacions de metro de Cornellà, Guinardó, Artigues - Sant Adrià, Badalona Pompeu Fabra, Torrassa i Fondo han estat obtingudes arran d’una convocatòria oberta, i són reproduïdes en grans dimensions i adaptades a les diferents ubicacions de la xarxa de metro.

Suburbe vol promoure les aportacions culturals dels suburbis en la construcció de la Barcelona metropolitana i, per això, la mostra té lloc de manera simultània en diversos municipis metropolitans com Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Sabadell, Rubí i diversos barris de Barcelona.

Per primera vegada des dels seus inicis, estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Cataluya, Renfe Rodalies i Tram s’uneixen a TMB en la difusió d’aquest projecte artístic underground, que combina les manifestacions artístiques i la reflexió creativa. Les estacions de Rubí, Terrassa i Sabadell (FGC), El Clot i Sant Andreu Arenal (Renfe Rodalies), i Besòs (Tram) també acolliran obres en el marc d'aquesta iniciativa. •

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora punta.pdf 1 02/12/10 16:49