Transports Metropolitansde Barcelona

Setembre de 2010

Hora Punta:105

Referent en mobilitat sostenibleEntrevista a Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona / Autobusos incorpora el primer vehicle híbrid de nova construcció / Entren en servei les prolongacions de L5 i L2

2Hora Punta 3

Amb la intenció de fer compatible la seva activitat amb la preservació de l’entorn i dels recursos naturals i convertir-se en un referent pel que fa a la mobilitat sostenible, TMB ha elaborat el seu Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, un projecte emmarcat en la política de responsabilitat social corporativa de la companyia.

El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de Transports Metropolitans de Barcelona neix amb la voluntat d’aconseguir que l’organització sigui un referent en matèria de

mobilitat sostenible. L’ús del transport públic és un dels pilars de la sostenibilitat de les ciutats, pel que fa a la cohesió del territori i al respecte pel medi ambient. La mateixa activitat de TMB és, per tant, una contribució inestimable a la preservació de l’entorn.

Amb aquesta idea, el pla planteja com a línies de treball la recerca de la màxima eficiència energètica, la mitigació de l’impacte en el canvi climàtic de les seves activitats, la millora de la qualitat de l’aire i la contribució al desenvolupament d’una cultura cada vegada més sostenible. En definitiva, aquest pla director s’inspira en l’esperit de la raó de ser de TMB, en la seva visió i valors corporatius, que no són altres que els de continuar treballant per millorar la qualitat de vida de les persones i avançar cap a una societat més sostenible i més respectuosa amb l’entorn natural i social.

En el camí de la sostenibilitat

En línia amb la seva estratègia, TMB ha de tenir cura del medi ambient i actuar de manera proactiva per fomentar les energies menys contaminants i el desenvolupament de noves tecnologies més ecològiques, així com gestionar de manera adequada tots els aspectes ambientals que són resultat de la seva activitat. Així, en els darrers anys, TMB ja ha portat a terme moltes accions i iniciatives en aquesta línia de compromís, com la incorporació a la seva flota d’autobusos de vehicles propulsats per combustibles alternatius més ecològics com el gas natural i el biodièsel. Igualment, ha participat en el desenvolupament d’autobusos propulsats amb

Full de ruta cap a la cultura de la sostenibilitat

Reportatge

El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de TMB, aprovat recentment, engloba i cohesiona les nombroses actuacions i projectes que l’organització porta a terme

per buscar la màxima eficiència energètica, reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la qualitat de l’aire i contribuir al desenvolupament d’una cultura cada vegada més sostenible.

Aquest pla estratègic referma l’aposta de la nostra companyia per la sostenibilitat, d’altra banda inherent a la nostra pròpia activitat. Perquè l’ús del transport públic és un dels pilars de la sostenibilitat de les ciutats. Fomentar la cultura de la mobilitat contribuirà també a millorar la nostra qualitat de vida. La reducció de l’ús del vehicle privat genera importants beneficis socials i un important estalvi econòmic en temps de desplaçament, contaminació atmosfèrica i racionalització de l’espai urbà.

TMB gestiona els seus serveis protegint el medi ambient i actuant de manera activa per incorporar energies menys contaminants i desenvolupar tecnologies més ecològiques. En aquest sentit, el pla dóna continuïtat a una línia de treball com a empresa socialment responsable. Ja fa temps que les cotxeres i els tallers han adoptat sistemes de reutilització de l’aigua, punts verds de recollida de residus i altres mesures d’optimització de l’energia. Tots els trens de la xarxa de metro recuperen electricitat de la frenada i la flota de bus està acreditada amb la ISO 14001 de gestió ambiental eficaç. L’aposta per potenciar combustibles menys contaminants i respectuosos amb el nostre entorn (gas natural, biodièsel...) i el procés iniciat d’hibridació de la flota d’autobusos converteixen TMB en un referent com a empresa sostenible i pionera en projectes d’investigació.

D’altra banda, TMB està compromesa amb la Declaració per un desenvolupament sostenible de la UITP (Unió Internacional de Transport Públic) i forma part d’un exclusiu grup de 13 empreses, entre les quals hi ha operadors com TFL (Londres), RATP (París) o MTR (Hong Kong), que treballen per oferir un transport públic de màxima qualitat i benestar per a les persones, amb accions de responsabilitat social, ambiental i econòmica. •

Sumari2 Editorial

3El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental

8Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

12Es constitueix la Fundació TMB

13L’Àrea Metropolitana de Barcelona tindrà el seu òrgan de govern

14TMB Educa guanya un 40% en participació

16Breus

17La campanya de la Mercè

18S’inauguren els nous trams de la L2 i la L5

21La flota de bus rep el primer híbrid nou

22Nova categoria de curts gravats amb el mòbil al Subtravelling

23El metro de la sèrie 400

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinadora editorial: Lourdes MonteroCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Raquel Díaz, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria MiróCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Gerard G. de Pando, Moisés Ojeda, Grupo ZetaInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars

Imprès en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Editorial

La gestió de l’aigua és un dels pilars de la sostenibilitat a TMB. A la foto, túnel de rentat de metros.

pila d’hidrogen i està treballant en prototips d’autobusos híbrids.

L’ús eficient de la tecnologia ha estat el que ha permès a TMB fer en els darrers anys un salt qualitatiu en la millora del servei i l’eficiència, i això continuarà sent així en el futur. TMB ha escollit el camí de la sostenibilitat i de la proximitat amb els ciutadans i vol que la societat conegui les actuacions que du a terme.

Un altre apartat important en aquest sentit és, per exemple, el de la gestió sostenible de l’aigua, en què s’ha estat treballant des de fa temps. La xarxa de metro de TMB proveeix l’equivalent a 1,3 milions de metres cúbics d’aigua anuals per a diferents usos (regatge de carrers, parcs i jardins, i recuperació de cabals ecològics). Aquesta gestió també es potencia amb un consum acurat i augmentant la quantitat d’aigua tractada (les aigües residuals que provenen del rentat reben un tractament fisicoquímic que >

4Hora Punta 5

Reduir la contaminació atmosfèrica i acústica: emis-sions, sorolls i vibracions

Planificar i gestionar la xarxa de transport públic amb criteris de sostenibilitat

Incrementar l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables

Optimitzar la gestió de l’aigua

Prevenir i reduir la generació de residus

Impulsar el disseny, l’ús i el manteniment de tecnologies sostenibles (flota)

Dissenyar, gestionar i mantenir les infraestructu-res de manera sostenible

Incloure els criteris de la sostenibilitat en la compra de productes i serveis

Impulsar internament la cultura de sostenibilitat

Dissenyar i implantar un sistema de gestió ambiental

Fomentar la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans

Potenciar el transport públic a través del diàleg amb els grups d’interès

Per

spec

tiva

op

erat

iva

Per

spec

tiva

inte

rna

Per

spec

tiva

exte

rna

Ecoeficiència Qualitat de l’aire i lluita contra el canvi climàtic

Cultura de la sostenibilitat

El compromís de TMB amb la sostenibilitat és inherent a la seva activitat com a empresa de transport públic

El pla director estructura els projectes en marxa i impulsa la implantació de noves mesures

La tecnologia híbrida forma part dels plans d’ambientalització de la flota de busos. A sota, un exemple de gestió de residus.

Objectius estratègics del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental

Cronograma del pla director

en permet la reutilització).El pla director recull la continuació d’aquests

projectes i la implantació d’altres que impulsin la cultura de la sostenibilitat d’una manera estructurada i planificada, intentant potenciar la participació de tota l’organització, fomentant entre els seus treballadors l’orgull de pertinença a una empresa responsable, buscant la complicitat de la societat civil, amb unes finalitats fonamentals.

Compromís mediambiental de tota l’organització

Amb aquestes fites, el pla director defineix una estratègia assolible que impulsi la integració de la sostenibilitat ambiental en les activitats de TMB, concretant la política, el mapa i els objectius estratègics i elaborant un marc d’actuació i un pla d’acció fins a l’any 2014 que posicioni TMB com a referent de la sostenibilitat ambiental en el seu àmbit d’actuació, l’àrea metropolitana de Barcelona.

El pla dibuixa tres línies de treball, l’ecoeficiència, la qualitat de l’aire i la lluita contra el canvi climàtic, i la cultura de la sostenibilitat, com a eixos per articular les diferents propostes que completen fins a un total de dotze objectius estratègics. Cadascun té diversos projectes associats per desenvolupar, en funció de si la seva perspectiva és operativa (afecta operacions de metro i autobusos), interna (processos, persones o recursos) o externa (ciutadana).

Per al correcte desenvolupament de cada objectiu, el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental detalla les accions que s’han de portar a terme en cada cas i els indicadors que permetran fer el seguiment de la seva evolució.

En aquest sentit, el pla estableix que la gestió de la sostenibilitat passa a integrar-se en els òrgans de gestió existents a TMB i els projectes recollits en el pla director són considerats com a objectius operatius de les àrees de l’empresa i, per tant, se sotmetran als processos ordinaris de seguiment i control ja establerts.

Finalment, és el departament de Medi Ambient de TMB el responsable de supervisar l’estat del pla director, estant present a les reunions, validant els projectes desenvolupats i fent el seguiment i donant suport en els diferents àmbits de gestió. •

Fites del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental

Potenciar el paper de TMB com a actor principal del transport metropolità mitjançant nous models de transport basats en l’aplicació de noves tecnologies més eficients i menys contaminants.

Reforçar la relació amb la ciutadania i els usuaris i facilitar l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat.

Desenvolupar i implantar plans i mesures per reduir l’impacte ambiental i ajudar a frenar el canvi climàtic i les emissions contaminants a l’atmosfera.

Involucrar el conjunt de l’organització per integrar la sostenibilitat ambiental en l’activitat quotidiana de TMB.

2009 2011-2012Implantació de la sostenibilitat en les operacions (Metro i Bus), en els processos interns i en les relacions externes

2013Consolidació de la sostenibilitat en l’estratègia i la gestió

2010—Aprovació del pla director—Aplicació del marc de gestió—Dotació de recursos

2014 TMB referent en sostenibilitat

Anys

Diferencial

6Hora Punta 7

Fent camíMarta CuixartCoordinadora de l’Agenda 21 de Barcelona

Miquel ReñéSecretari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona

Barcelona s’ha compromès en la transició cap a un model de societat ambientalment sostenible. Les ciutats concentren més de la meitat de la població del planeta i són les principals generadores dels gasos causants del canvi climàtic, és per això que han de jugar un paper clau en la sostenibilitat global.

El camí no és fàcil. Podem aproximar-nos-hi per diferents vies però no hi ha marxa enrere. Tot i així, de vegades convé que ens aturem i mirem enrere. És l’ocasió per reflexionar, valorar l’esforç, el recorregut fet i sorprendre’ns d’haver estat capaços d’arribar fins on ens trobem. Potser podríem haver agafat una altra ruta, però el que importa és fins on hem arribat i que ara podem aprendre dels encerts i dels errors comesos i planificar la resta de l’ascensió.

Fa 13 anys, el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat va començar a treballar en el disseny del full de ruta que havia d’orientar el camí cap a la sostenibilitat. Aquell treball va cristal·litzar en el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat (Agenda 21), que han signat més de 700 organitzacions. Aquest compromís estableix els 10 objectius que Barcelona vol assolir l’any 2012.

L’Agenda 21 de Barcelona és compartida per una xarxa d’organitzacions públiques i privades, que són les protagonistes d’un treball col·lectiu de corresponsabilitat per ambientalitzar les seves organitzacions, i que a la vegada actuen com a prescriptors dins del seu propi àmbit i amb els ciutadans. Un important instrument de participació que té la ciutat per impulsar un canvi de valors i actituds.

TMB ha participat activament en el procés, primer com a membre del consell i després com a signant del compromís. Des del 1995 TMB du a terme un desplegament de mesures per ambientalitzar el parc de vehicles, les infraestructures i la gestió. El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental que actualment està desenvolupant serà un salt endavant en les polítiques d’ambientalització del transport públic de Barcelona.

Hauríeu imaginat fa 20 anys que viatjar en transport públic tindria el valor i prestigi que està adquirint? Els darrers anys moltes coses han canviat en matèria ambiental a la nostra ciutat, cal que continuem fent camí junts. Ja falta menys. •

Crisi i sostenibilitatSònia CentellesResponsable del Departament de Gestió Mediambiental de TMB

La protecció del medi ambient no és nova a TMB. El servei de transport de metro i autobús contribueix de forma molt important a la disminució del trànsit de vehicles i a la reducció de la contaminació de la ciutat. TMB, a més, és pionera en l’aposta per nous combustibles i noves tecnologies menys contaminants, pels sistemes de gestió (ISO 14001).

Amb la recent aprovació del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, TMB fa una aposta decidida. El pla director és l’instrument que l'ajudarà a orientar les seves polítiques i a planificar les seves actuacions amb una visió global, integradora i sostenible i que, per tant, permetrà afrontar els reptes mediambientals que s’ha fixat ens els propers anys.

Però com es pot pensar en la protecció del medi ambient en una situació de crisi econòmica com la que estem vivint? En temps de crisi més encara, perquè l’aplicació de polítiques de protecció ambiental generen estalvi.

Promoure polítiques de consum responsable i introduir la compra de productes i serveis amb criteris ambientals genera estalvi en el consum i promou la prevenció de residus. Dissenyar, construir i mantenir les infraestructures amb criteris de sostenibilitat permet disposar d’instal·lacions més eficients i reduir el consum d’energia, aigua i les emissions.

Ambientalitzar la flota i planificar la xarxa amb criteris de sostenibilitat permet consumir menys combustible i generar menys contaminació a la ciutat. Implantar sistemes de recollida selectiva permet reduir despesa en gestió de residus.

Les empreses amb un pla director de sostenibilitat en marxa estan més ben preparades per resistir la crisi i per afrontar amb èxit els reptes del futur. Perquè millora la relació amb l’entorn i la imatge davant la societat, i així se n’obté la complicitat en favor de l’ús del transport públic. Perquè les estratègies mediambientals proactives milloren la posició competitiva, redueixen costos i generen noves fonts d’ingressos. Perquè davant una eventual caiguda de l’ús del transport públic, oferir als nostres clients un servei de més qualitat i menys contaminant ens situa en una posició més competitiva.

Us imagineu una ciutat on el sistema de transport majoritari sigui l’autobús, el metro, anar en bici o a peu? Ben segur que aquesta seria una ciutat molt més eficient, sense col·lapses, excés de soroll i contaminació. Aquest és el gran repte del futur i TMB està preparada per assumir-lo. •

Opinions

Punts de reciclatge a l’estació Universitat (L1-L2).

Des del 22 de juliol algunes estacions de metro disposen de recipients per separar el paper i el cartró, els envasos de plàstic, les llaunes i els brics i la resta de fraccions, així

com safates per a la premsa. Es tracta d’una prova pilot de recollida selectiva de residus en nou estacions cèntriques i d’elevada utilització: Universitat (L1 i L2), Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), Catalunya (L1 i L3) i Paral·lel (L2 i L3).

Amb la recollida selectiva de residus al metro s’aplica una de les mesures previstes al Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de TMB –la prevenció i reducció de la generació de residus–, de manera que es gestionaran 3.328.070 litres d’escombraries, que representen un 13,77% del total de les deixalles que es generen anualment a les instal·lacions del suburbà. Després de sis mesos de funcionament, cap al febrer, s’avaluarà el resultat de la prova i s’estudiarà si s’hi han d’introduir millores abans d’estendre la mesura a la resta de la xarxa.

Inicialment s’han instal·lat 49 papereres triples, cadascuna amb tres bosses de plàstic per al paper (al centre), els envasos i la resta de fraccions (a banda i banda). Per als diaris i revistes s’han previst 38 recipients en forma de safata en què es poden deixar les publicacions un cop llegides perquè les agafi una altra persona.

Hi ha papereres i safates de reutilització als vestíbuls de les nou estacions seleccionades –a Catalunya i Paral·lel també s’han posat a les andanes–, i amb una senyalització ben clara i visible, ja que la col·laboració dels usuaris és essencial per al bon funcionament del sistema. Per als plafons s’han fet servir els colors habituals en els contenidors del carrer: groc per als envasos i blau per al paper.

Per a la resta de fraccions s’ha optat pel color negre per diferenciar-lo del gris del rebuig del carrer, ja que en aquest cas es recullen també els pocs residus orgànics i de vidre que es generen. •

Prova pilot de recollida selectiva de residus en nou estacions del metro

8Hora Punta 9

“La mobilitat és el principal factor de canvi per transformar la ciutat”

Salvador Rueda (Lleida, 1953) és llicenciat en biologia i en psicologia, i diplomat en enginyeria ambiental i energètica. Dirigeix l’Agència d’Ecologia Urbana (BCN Ecologia) de Barcelona des del juny del 2000. Abans havia dirigit la Junta de Sanejament i la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, així com el servei de medi ambient dels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Salvador Rueda Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

Quina és l’activitat i les funcions que desenvolupa BCN Ecologia?—L’agència és un consorci en què participen Ajuntament, Diputació i Àrea

Metropolitana de Barcelona, i el seu objectiu és repensar les ciutats en clau de sostenibilitat amb una visió que prové de l’ecologia acadèmica. Tractem tots els àmbits de la ciutat que són estratègics per a la seva transformació amb l’objectiu d’assegurar el futur i incorporar les visions, conceptes, instruments i mètodes que permeten adequar les ciutats cap a un futur més sostenible.

—Ecologia i ciutat han estat tradicionalment conceptes oposats?—Ho semblava, però l’objecte d’estudi de l’ecologia són els ecosistemes i la ciutat és un ecosistema especial en què l’organisme que predomina és l’espècie humana. La ciutat té els mateixos o similars elements d’anàlisi que qualsevol ecosistema, amb les seves peculiaritats, que són moltes.

—Com definiria vostè una ciutat sostenible?—Uf! Una ciutat més sostenible és la que incorpora el desenvolupament d’una organització humana permetent la competència amb altres organitzacions humanes o ciutats, però aconseguint que el consum de recursos i l’impacte contaminant es redueixi significativament, possibilitant alhora que la seva organització continuï creixent en el temps. L’equació no és senzilla, ja que la posició de la ciutat per mantenir-se en el temps ha estat sempre a còpia d’una estratègia basada en el consum de recursos, de més sòl, de més energia i materials, per atreure més inversions i més capacitat de control de territoris més amplis. Hem d’aconseguir el mateix sense que això suposi una desfeta dels sistemes que suporten les nostres organitzacions.

Entrevista

Text Gustau Lamadrid Fotos Pep Herrero

“La sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats, en funció de com siguem capaços d’organitzar-les”

—Ara fa just 10 anys que va arribar a l’Agència. Quins reptes es va marcar llavors?—Diversos. Primer, havíem d’iniciar un procés de coneixement i de desenvolupament d’instruments i metodologies per donar cos a l’ecologia urbana com a disciplina. En segon lloc, havíem d’incorporar aquests instruments i mètodes per produir canvis al màxim nombre de ciutats i adreçar les seves passes cap a la sostenibilitat, assegurant el seu futur i també el de l’espècie, ja que la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats, en funció de com siguem capaços d’organitzar-les. I això s’ha fet a través d’una organització de 50 persones, amb un pressupost que depèn en una cinquena part dels seus consorciats i la resta dels projectes que fem, i que s’han concretat en el desenvolupament d’alguns elements conceptuals que han començat a fer fortuna per transformar les ciutats cap allà on volem.

—Quins avenços assolits destacaria més d’aquests anys? —Un fet important i innovador és la creació d’un nou concepte d’urbanisme, l’urbanisme ecològic, publicitat per nosaltres en totes les escoles d’arquitectura i d’enginyers de camins d’Espanya. Plantegem una nova manera de planificar les ciutats i estem a punt de crear una certificació d’urbanisme amb criteris de sostenibilitat que va més enllà de les certificacions internacionals existents. Hem fet projectes per a cada un dels vectors ambientals al màxim nivell, com la redacció del pla de residus urbans de Catalunya i de Galícia, el desenvolupament del pla hidrològic de la regió metropolitana o el projecte de creació d’una nova cèl·lula urbana a Madrid, al voltant de la M-30, que permetrà alliberar un 60% de l’espai que avui ocupa el cotxe i canviar el model de mobilitat en una zona habitada per més de dos milions de persones. La mobilitat és el que més disfuncions genera del conjunt de factors d’una ciutat (soroll, contaminació atmosfèrica, congestió, accidents, hores laborals perdudes...) i el principal factor de canvi per transformar-la cap on volem.

—La seva empremta és a tot arreu?—Treballem conceptes, instruments i metodologies al més alt nivell per projectar-los a totes les ciutats. Som els creadors i mantenidors del portal de coneixement del Ministeri de Medi Ambient, on recollim la nostra tasca i la d’altres per crear ciutats més sostenibles amb l’objectiu de difondre-les i que puguin ser copiades per tothom.

—També a Barcelona?—Hem fet un munt de projectes per a Barcelona. >

10Hora Punta 11

Ara amb TMB hem dissenyat una nova xarxa d’autobusos, la xarxa ortogonal [Retbus], de la qual a principis d’any es posaran en marxa les primeres línies pilot. Estem entestats no només a diagnosticar problemes, també a buscar solucions. A Barcelona i la seva àrea metropolitana hem treballat en qüestions relacionades amb transport, mobilitat, contaminació, urbanisme, aigües, residus, biodiversitat...

—Quin ha de ser l’escenari de Barcelona i la seva àrea metropolitana en un futur?—Hauria d’aconseguir limitar els processos d’urbanització expansius per dedicar-se a la rehabilitació del que tenim, introduint un nou model de mobilitat en què el percentatge més important de desplaçaments es faci en mitjans alternatius al cotxe. A l’àrea metropolitana s’ha de plantejar l’autosuficiència en l’abastament d’aigües locals, cosa que ja s’està fent, i concentrar el màxim nombre d’activitats denses en coneixement, un dels reptes d’aquest segle. Informació i coneixement han d’articular la competitivitat i no el consum de recursos com fins ara.

—Quin creu que és el principal escull per a aquest escenari? —L’organització. Els problemes de la sostenibilitat estan íntimament relacionats amb la manera de gestionar el futur. Les estructures, institucionals i

“No s’ha de restringir el cotxe per restringir-lo, sinó per regular les disfuncions que provoca. L’espai públic ha de tornar a ser del ciutadà”

“La nova xarxa ortogonal de bus tindrà una demanda potencial similar a la que hi haurà amb totes les ampliacions del metro”

econòmiques, fins i tot la mateixa cultura de les persones, no estan acomodades per afrontar els reptes de la sostenibilitat i del coneixement.

—Com es pot resoldre la mobilitat ciutadana d’un espai com el de Barcelona i la seva àrea metropolitana d’una manera sostenible?—El repartiment modal de la mobilitat de Barcelona és d’un terç de viatges en vehicle privat, un terç en transport públic i la resta en altres mitjans, a peu sobretot. En el futur, el nombre de viatges en cotxe no hauria de ser superior al 10%. La nostra proposta de superilles per a la ciutat, de la qual són exemples el Born o algunes zones de Gràcia, ha significat la reducció d’un 25% de cotxes i ha funcionat bé. Això vol dir que si expandim el model aquest percentatge s’hauria d’acomodar al transport públic, però ara l’organització no està preparada.

—Però el cotxe té defensors i les mesures restrictives tenen un cost polític important.—No s’ha de restringir el cotxe per restringir-lo, sinó per regular les disfuncions que provoca. L’espai públic ha de tornar a ser del ciutadà. Som ciutadans en tant que ocupem espai públic, que és la casa de tots i el que fa ciutat, i vam deixar de ser-ho, d’utilitzar l’espai públic en totes les seves funcions, per convertir-nos en vianants, que és un mode de transport, quan vam deixar que el cotxe passés per tots els carrers. Hem de recuperar la ciutat per tornar a ser ciutadans, i això només ho podem fer alliberant una part substanciosa de l’espai públic que avui ocupa el cotxe. L’agència ha desenvolupat un pla de mobilitat i d’espai públic per a Vitòria amb aquests criteris, i s’ha fet el pas per a una millor qualitat urbana i de vida.

—Quin paper ha de tenir el transport públic en el model urbà actual i de futur?—Principal, i TMB ha d’anar al capdavant, organitzant noves xarxes, apostant per les noves tecnologies i combustibles... A Barcelona, un 65% dels nostres carrers l’ocupa el cotxe. Una barbaritat. Hem d’assegurar la funcionalitat del sistema, que l’espai públic recuperi les funcions potencials que té, i no majoritàriament la de moure’ns, que la ciutat sigui un lloc per viure apostant per un transport públic adaptat a aquestes condicions. Posar en marxa la nova xarxa ortogonal de bus tal com s’ha dissenyat permetria que la seva demanda potencial d’usuaris fos similar a la que hi haurà amb totes les ampliacions del metro, línia 9/10 inclosa. En el primer cas, pot representar un centenar de milers d’euros, mentre que en el de metro parlem d’una inversió de 8.500 milions d’euros.

—Vostè sempre ha defensat el traçat de l’AVE pel centre de la ciutat. —Les estacions de l’AVE i del tren han d’estar a prop d’on viu i treballa la gent, on són els usuaris potencials. Si posem les estacions de tren als afores augmentem els desplaçaments i el fem menys accessible. Jo crec que ha estat un error que l’estació del passeig de Gràcia no sigui també una estació de l’AVE, per accedir-hi fàcilment a peu, i si algú vol córrer ja anirà a agafar-lo a Sants o a la Sagrera.

—Un consell per al ciutadà?—És difícil. En tot cas que pensi en com amb el seu comportament pot aconseguir avançar la capacitat per reduir les incerteses que avui planen damunt nostre, i que poden ser un daltabaix per a nosaltres i els nostres fills. Hem de repensar tot el que fem per prendre decisions conscientment i de manera anticipada o el mateix desastre, la realitat, ens obligarà a canviar.

—Finalment, quin mitjà de transport públic prefereix?—Depèn de les distàncies. A mi, si puc, m’agrada anar a peu. No obstant això, la nova xarxa de bus em facilitarà molt el fet d’agafar-lo, ja que és molt fàcil de llegir i de fer combinacions útils per anar a qualsevol lloc de la ciutat. •

+ www.bcnecologia.net

12Hora Punta 13

La Fundació TMB, que va ser constituïda formalment al juliol, ha nascut per tenir cura del patrimoni històric i cultural de la companyia, fomentar accions de caràcter social i potenciar la mobilitat sostenible.

El 22 de juliol va constituir-se formalment la Fundació TMB, una entitat que queda emmarcada en la llei catalana 4/2008 de 24 d’abril de la Generalitat de Catalunya.

La fundació, que vetllarà per la conservació i la difusió del patrimoni històric i cultural de TMB, i que fomentarà accions de caràcter social que facilitin la integració de certs col·lectius socialment menys afavorits, vol també treballar en matèria de drets civils per evitar discriminacions i potenciar les relacions interculturals.

Com que és una fundació que s’integra dins de l’àmbit de la mobilitat pública, el seu objectiu principal és el foment i la promoció del transport públic per contribuir a la mobilitat sostenible i al desenvolupament social i econòmic de Barcelona i la seva àrea d’influència, des d’una perspectiva d’empresa socialment responsable, a més de difondre valors i aspectes culturals relacionats amb el transport públic.

Per poder-la constituir, s’ha hagut de dotar

L’Àrea Metropolitana ressorgeix com la institució que potenciarà el desenvolupament de polítiques comunes en diversos àmbits, entre els quals hi ha el transport públic, en els 36 municipis de la conurbació de Barcelona.

La nova Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja és una realitat després del vot favorable dels parlamentaris catalans a la llei de

creació, el 27 de juliol. D’aquesta manera es recupera i s’actualitza l’estructura supramunicipal abolida el 1987 amb la creació d’un organisme més gran, que queda integrat per 36 municipis de la conurbació de Barcelona que mantenen fortes vinculacions econòmiques i socials. Tots els grups polítics estan d’acord que aquest nou ens ha de permetre simplificar les instàncies administratives i millorar la prestació de serveis als ciutadans.

L’AMB agruparà les actuals entitats metropolitanes (l’Entitat del Transport –propietària de les accions de TMB–, l’Entitat del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis) en un sol organisme per poder planificar polítiques públiques comunes en matèries com urbanisme, transport i mobilitat, aigües, residus, infraestructures, desenvolupament econòmic i social o cohesió social i territorial. El govern d’aquest nou ens estarà format per un consell metropolità integrat pels alcaldes dels 36 municipis i per regidors, de manera proporcional a la població. Serà el consell metropolità el que elegeixi el president i el vicepresident executiu.

En l’àmbit de la mobilitat, l’AMB tindrà competències sobre el transport públic urbà col·lectiu de viatgers en superfície –tret dels tramvies– i el transport subterrani que no pertanyi a la Generalitat, a més de gestionar el transport turístic i ocupar-se de l’ordenació i intervenció administrativa del

La Fundació TMB difondrà els valors del transport públic

Llum verda a la recuperació institucional de l’Àrea Metropolitana

Actualitat

d’un capital fundacional de 60.000 euros, que ha estat aportat pels patrons que la integren i que són les tres empreses englobades dins la marca TMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona –que opera el metro–, Transports de Barcelona –que opera els autobusos– i Projectes i Serveis de Mobilitat –que opera el telefèric de Montjuïc i el Bus Turístic–), juntament amb la Fundació Ecom i la Fundación ONCE, dues entitats representatives del món de la discapacitat, que en reforcen el perfil social.

Protecció i difusió del patrimoni col·lectiu

La fundació també aplega un patrimoni cultural format pels 69 vehicles històrics de TMB, que han prestat servei a Barcelona des de finals del segle xix fins a principis del xxi, i que ara passen a ser propietat de la nova entitat. Aquest patrimoni està integrat per autobusos, tramvies, metros, vehicles auxiliars i vehicles de bombers, entre els quals destaquen per la seva antiguitat l’autobús Dodge del 1935 i el tramvia de cavalls del 1872.

L’objecte de la fundació es desenvoluparà a través de les 17 activitats que queden regulades en els seus estatuts i que passen per accions com ara protegir tots el béns que formen el patrimoni històric i cultural de TMB, crear l’exposició permanent del transport i organitzar activitats culturals i formatives relacionades, fomentar la investigació sobre el transport públic i la seva contribució a la millora ambiental o gestionar els béns objecte de donació a través de convenis.

Ara s’inicia un camí de llarg recorregut en què, d’una manera transversal, es desenvoluparan totes aquelles accions que, sense ànim de lucre, tinguin a veure d’una manera directa o indirecta amb la mobilitat. Accions que facin augmentar la qualitat de vida dels ciutadans mitjançant un impuls, a través de la Fundació TMB, de l’educació de les noves generacions en una veritable cultura de la mobilitat, passant per l’accessibilitat i la sostenibilitat dels mitjans de transport. •

La Fundació TMB gestionarà el patrimoni històric de l'empresa.

A sota, els membres del patronat de la Fundació TMB, després de firmar l’acta de constitució.

sector del taxi. També s’encarregarà d’aprovar el pla metropolità de mobilitat urbana i en general de promocionar el transport sostenible.

La creació de l’AMB suposa l’inici d’una nova etapa per a TMB, que com a empresa metropolitana passarà a formar-ne part i en serà un dels principals instruments d’actuació. •

Alcaldes, exalcaldes i diputats a les escales del Parlament moments després de l'aprovació de la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Foto: ACN.

14Hora Punta 15

TMB Educa esdevé un dels pilars socials de la companyia

Actualitat

TMB va rebre la visita de 8.121 escolars durant el curs passat, uns 1.500 més que el període anterior, i la de 1.600 veïns d’associacions i col·lectius.

El projecte educatiu de Transports Metropolitans de Barcelona assoleix xifres rècord quant a participació en les seves activitats. Pel que fa al programa de visites

escolars, durant el curs 2009-2010 es van acollir un total de 299 grups, cosa que representa un increment del 38,89% respecte al període anterior. Aquestes visites van suposar la presència de 8.121 estudiants a les instal·lacions, més d’un miler i mig d’escolars més que els registrats durant la darrera temporada (6.447).

Les visites educatives que ofereix TMB estan dissenyades per assolir els objectius curriculars i són diferents segons el nivell al qual pertanyen els grups de visitants. Així, les més demanades han estat les de Què hi ha a l’estació? (26,00%), El Centre de Control de Metro (19,05%), Els més petits van a l’estació (15,75%), Coneixem el Centre de Regulació del Trànsit (14,29%) i 24 hores en bus (9,89%). Els nivells educatius que han participat en aquestes accions escolars són primària (44,82%), educació secundària obligatòria (ESO) (24,75%), educació especial (11,37%) i educació infantil (8,70%).

També altres col·lectius del teixit veïnal, associatiu i de la gent gran han participat en aquest programa de visites. En total, gairebé 1.600 assistents, la qual cosa representa un increment del 30,36% respecte al període anterior.

Molt més que visites escolars

A més del programa de visites, el projecte TMB Educa ofereix un programa d’activitats de suport als centres escolars per treballar tots els aspectes relacionats amb els transports públics de Barcelona, dins el currículum escolar.

Un exemple en són les que es van portar a terme amb motiu de la inauguració de la línia 9/10 del metro: estudiants dels municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet van aportar-hi més de 500 treballs de recerca sobre l’evolució en els hàbits de mobilitat de les diferents generacions de badalonins i colomencs.

Durant el curs passat, el projecte TMB Educa també va ser present al Festival de la Infància, a la diada de Sant Jordi i a l'Exporecerca Jove, alhora

Els escolars de Badalona i Santa Coloma van presentar treballs sobre la nova línia 9/10 del metro.

que es va estendre als municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Boi de Llobregat amb la signatura de convenis de col·laboració i la participació en els seus projectes educatius de ciutat.

Totes les activitats educatives són possibles gràcies a un equip de 36 monitors voluntaris distribuïts en 12 punts operatius de l’empresa: cotxeres (Ponent, Zona Franca, Horta i Triangle), Centre de Control de Metro, Centre de Regulació del Trànsit, Transports de l’Oci i les cotxeres de metro de Sant Genís i del Triangle. •

Els alumnes de primària són els que més participen en les activitats del projecte, amb un 44,82%

Les activitats educatives a disposició de les escoles s'han ampliat a les noves estacions de la xarxa.

Nova activitat per a aules d’acollidaA partir d'aquest setembre, TMB ofereix l’activitat TMB es mou per l’educació, una nova acció educativa elaborada amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona, pensada per al segon cicle de l’ESO i, concretament, per als centres que disposen d’aules d’acollida.

Dirigida específicament als nois i noies que per diverses raons educatives no poden seguir el nivell del curs en què es troben, aquesta nova activitat es porta a terme fora de l’aula, en el marc d’una empresa. Així, els alumnes adquireixen coneixements matemàtics, estadístics, de llengua i d’història, entre d’altres, d’una manera especial.

En les deu sessions programades a TMB, els estudiants aprenen les assignatures del curs d’una manera pràctica en entorns i amb professionals de les estacions de metro, tallers d’autobusos, centres de control i oficines corporatives de l’empresa.

Durant el curs 2009-2010 TMB va fer dues proves pilot amb els instituts Joan d’Àustria i Salvador Espriu en què van participar departaments tan diversos com el Gabinet d’Estudis, la Gerència de la línia 2, Material Mòbil de Sant Genís, els centres de control de Metro i de Bus i les àrees de Comunicació i Màrqueting.

9.000

7.500

6.000

4.500

3.000

1.500

0

Evolució de participants

2009

-201

0

2008

-200

9

2007

-200

8

2006

-200

7

8.121

5.3125.328

3.177

16Hora Punta 17

SE SABRÀ TOTde Xavier Bosch

TASTA’M: opuscle de novetat editorial en llengua catalana que pots trobar en el teu transport públic habitual

TASTA MEl Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació t'ofereix un TAST de lectura.

TMB promou la lectura amb la campanya ‘Tasta’m’La segona edició del programa Tasta’m, orientat a fomentar la lectura entre els ciutadans i promoure la producció editorial en llengua catalana, torna a comptar amb la col·laboració de TMB i de la resta d’operadors del transport públic. En aquesta segona edició s’editaran les primeres pàgines de 24 obres seleccionades d’autors com Xavier Bosch, Arcadi Oliveres, Salvador Balcells, Maria Teresa Vernet i Jordi Puntí.

Ja s’estan repartint, de manera programada, els 200.000 exemplars previstos de cada opuscle mitjançant dispensadors ubicats en estacions de metro, trens de rodalia, ferrocarrils, vaixells i autobusos urbans.

La campanya inclou novetats editorials de diferents gèneres: narrativa, no ficció, divulgació, poesia i teatre, entre d’altres. Els títols escollits per formar part de la campanya són proposats pels editors d’acord amb les seves prioritats, i escollits per una comissió de selecció formada per representants de l’administració, institucions i associacions d’editors i llibreters.

Es tracta d’una iniciativa conjunta entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears per atreure l’atenció del gran públic sobre els llibres promocionats i convidar-lo a trobar-ne l’edició original i completa a les llibreries i a les biblioteques. L’objectiu final és incrementar l’hàbit de la lectura entre la població i millorar al mateix temps els índexs de vendes de títols.

La campanya Tasta’m, que s’allargarà fins al mes de novembre, s’emmarca en els plans de foment de la lectura que impulsen tots dos Governs, i compta amb la col·laboració de l’ATM, TMB, Renfe, FGC, Adif, TUSGSAL, SFM, Baleària, AVE, L’Auditori, Teatre Lliure, TNC, Mercat de les Flors, Associació d’Editors en Llengua Catalana, Gremi d’Editors de Balears, Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, i Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya. •

+ www.quellegeixes.cat

Ens han visitat—16 de juliol: CCM i L9/10Delegació del metro de Praga

—20 de juliol: CCM i L9/10Delegació de la consultora Tea Cegos

—21 de juliol: CCM i L9/10Delegació de l’empresa Dragados

—26 de juliol: CCM i L9/10Delegació de l’empresa Beagle/Abantia

—4 d’agost: CCM i L9/10Màster en mobilitat de la Universitat de Seül

Breus

Professionals del metro de Praga van interessar-se pel funcionament del CCM.

Sabíeu queL’edat mitjana de la plantilla de TMB és de 43 anys

Segons dades de 2009, TMB compta amb una plantilla activa de 7.891 persones (sense incloure el personal del telefèric de Montjuïc). D’aquest total, 3.703 persones presten servei a Metro i 4.197 a Autobusos. A totes dues empreses la mitjana d’edat del personal és de 43 anys (43,29 a Metro i 43,53 a Bus). Per grups d’edat, el més nombrós al metro és el que va dels 31 als 40 anys (37,43%), mentre que als autobusos la majoria dels empleats (38,81%) tenen entre 41 i 50 anys. Els treballadors que superen la cinquantena representen un 28,73% de la plantilla de Metro i un 19,42% de la d’Autobusos, mentre que els més joves de 30 anys són un 13,26% i 6,34%, respectivament.

Font: Dades bàsiques 2010.

Actualitat

TMB celebra les Festes de la Mercè amb les Mercès

Troba com pots anar a les activitats a merce.tmb.cat

del 23 al 26 de setembre

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

merce_horapunta.pdf 1 25/08/10 11:29

Com cada any, Barcelona organitza al setembre les Festes de la Mercè, veritable festa major de la ciutat. I també com cada any, TMB s’hi implica perquè les prop de dos milions de persones que es mouen durant aquests dies per la ciutat puguin gaudir més i millor dels actes programats tot utilitzant el transport públic.

Durant els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre Barcelona es transforma en un fantàstic escenari, ple d’il·lusió i imaginació,

damunt del qual tenen lloc més de 600 activitats, i on hi cap de tot: música, ball, teatre, cinema, castells, jocs, cultura, foc... Unes festes que compten en la seva organització amb la col·laboració de nombroses associacions, col·lectius i empreses de la ciutat.

TMB és una de les empreses que sempre hi col·labora garantint als ciutadans una ràpida, còmoda i àmplia mobilitat, tant entre els diversos espais ciutadans on se celebren els actes, com en els horaris, oferint un servei de metro continu durant totes les nits dels dies 23, 24 i 25.

Per promoure l’ús del transport públic i informar dels actes previstos, TMB difon cada any una campanya de comunicació, que enguany es vol personificar en les Mercès a través del missatge TMB et porta a la festa de la: Mercè Camps, Mercè Font, Mercè Puig..., i les convida a participar a través del web www.merce.tmb.cat, dissenyat per a la campanya en el concurs Jo també sóc la Mercè, en què les Mercès que vulguin poden penjar una foto seva amb una samarreta on aparegui el seu nom i cognom, seguint l’estil dels cartells de la campanya. La millor d’aquestes fotografies,

que es projectaran a les pantalles de les estacions de metro, guanyarà un iPhone.

A més del concurs, a través d’aquest web interactiu, els ciutadans podran informar-se de l’ampli ventall d’oferta cultural i d’oci que ofereix la Mercè, crear un calendari personalitzat amb les seves preferències d’actes i conèixer immediatament quins serveis de TMB són els més ràpids i eficaços a l’hora d'anar-hi i de moure’s entre els espais on se celebren les activitats.

Paral·lelament, i des del mateix web, tothom qui vulgui podrà felicitar les Mercès que conegui per mitjà d’un vídeo d’elaboració pròpia o d’una fotografia amb text que s’emetrà a les andanes del metro. A part del web, també es podrà seguir tota la informació de la campanya i dels serveis de transport a través dels canals digitals que TMB té a Facebook i Twitter. •

+ www.merce.tmb.cat

Setmana de difusió de la mobilitat sostenible

Per novè any consecutiu, aquest setembre a partir del dia 22 se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, per difondre un model urbà respectuós amb el medi, amb més i millor transport públic, amb més desplaçaments a peu o en bicicleta, amb menys ocupació de l’espai públic, menys contaminació atmosfèrica i un estil de vida més saludable.

En el marc d’una iniciativa europea, i coordinats per una comissió institucional, desenes de municipis catalans, entre els quals hi ha Barcelona i els de l’àrea metropolitana, faran activitats de promoció dels transports alternatius al vehicle privat i respectuosos amb el medi ambient i l’accessibilitat.

Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura es presentaran, entre altres novetats, les últimes millores en les xarxes que opera TMB, en el marc de les polítiques de captació de demanda cap als modes de transport més eficients i nets. L’objectiu és afavorir hàbits socials que es basen en el conjunt de decisions individuals –“petits gestos”, com recorda la campanya– preses quotidianament.

18Hora Punta 19Món Metro

La xarxa de metro de TMB ha superat els 100 quilòmetres de longitud, gràcies a la posada en servei de les prolongacions de la línia 2 a Badalona Pompeu Fabra i de la línia 5 a Vall d’Hebron.

La forta expansió de la xarxa de metro ha culminat aquest estiu amb la inauguració dels 2,3 quilòmetres de la prolongació de la línia 5 entre Horta i Vall d’Hebron i els 0,6

quilòmetres que separen Pep Ventura de Badalona Pompeu Fabra, a la línia 2.

El creixement de la xarxa de metro ha estat molt destacable els últims dos anys, en què s’han posat en servei comercial el primer tram de la línia 9/10 i la prolongació de la línia 3 (Canyelles - Trinitat Nova), a més de les esmentades de les línies 2 i 5. Així, s’ha passat de 86,6 a 102,6 quilòmetres de xarxa, cosa que suposa un augment de 18 quilòmetres (un 20% més). Pel que fa a estacions, el guany és de 17, en passar de 123 a 140. D’aquestes 17 estacions noves, 8 són al terme de Barcelona, 5 a Santa Coloma de Gramenet i les altres 4 a Badalona.

L’última inauguració tenia lloc el 30 de juliol a l’estació d’El Carmel, de la línia 5, una de les tres que s’obrien al públic aquell dia, juntament amb les d’El Coll / La Teixonera i Vall d’Hebron. La societat civil i el món polític es feien ressò de la forta càrrega emotiva del moment, en què quedava superat el brot de desconfiança sorgit el 2005 arran de l’accident en la construcció d’un túnel auxiliar, molt a prop del lloc escollit per a l’acte institucional. Després de prestar el màxim suport als afectats, l’obra ha tirat endavant amb un nou projecte revisat, que al capdavall fa possible la vella reivindicació de portar el transport públic massiu, eficient i accessible fins al cor d’un barri immers en un procés de regeneració global.

La xarxa de metro supera els 100 quilòmetres

S’han afegit 17 estacions, que beneficien barris del Barcelonès i el nord de Barcelona

Abans, l’11 de juliol, es va estrenar l’estació de Badalona Pompeu Fabra de la línia 2, al cor de la que serà l’illa central de la tercera ciutat de Catalunya. En el seu discurs, el president de la Generalitat, José Montilla, va destacar la importància d’haver assolit els 100 quilòmetres de metro, “una dada simbòlica, però que com tots els símbols representa una realitat ben palpable, que respon a les necessitats dels ciutadans”.

L’expansió de la xarxa de metro ha permès revolucionar la mobilitat en barris fins ara poc accessibles del nord de Barcelona i del Barcelonès, com ara el Bon Pastor, Roquetes, Singuerlín, Llefià i la Salut. Al mateix temps, ha creat noves i potents connexions fora del centre, amb els intercanviadors de Trinitat Nova, La Sagrera, Vall d’Hebron, Fondo i Gorg. També s’ha demostrat la capacitat de TMB com a organització per gestionar el propi creixement, i sobretot la viabilitat de l’operació d’un metro d’avançada tecnologia i sense conductor, com la línia 9/10.

La xarxa de metro de TMB avança en paral·lel amb la valoració que en fan els usuaris i els ciutadans en general, que perceben la millora constant del servei. Les dades globals de l’Índex de

Expectació per l’arribada de personalitats a El Carmel (a dalt) i els tres ascensors de gran capacitat per accedir a les andanes d’El Coll / La Teixonera, l’estació més profunda de tota la xarxa (a sota).

La nova estació de la línia 5 Vall d’Hebron, inaugurada al juliol.

El nou tram disposa de cintes transportadores a El Coll / La Teixonera i El Carmel.

Satisfacció del Client –estudi elaborat per TMB en què es mesuren 21 aspectes– corresponents al febrer passat suposen la nota més alta atorgada al metro des del 2006: un 7,24 sobre 10, és a dir, 15 centèsimes més que en l’onada anterior.

L’estació més profunda

En el tram afegit de la línia 5 hi ha tres estacions construïdes amb els criteris més moderns d’accessibilitat i funcionalitat, enriquides amb intervencions de l’artista Antoni Abad. Entre aquestes estacions hi ha la més profunda de la xarxa, la d’El Coll / La Teixonera, situada a 74 metres de profunditat. Disposa de dos vestíbuls, un amb accessos pel carrer Batet i pel carrer Beat Almató, equipat amb escales fixes i mecàniques, i un altre amb entrada des del carrer Sant Crispí. Aquest té ascensors de gran capacitat i cintes transportadores per connectar amb l’andana.

L’estació d’El Carmel també té dos vestíbuls independents, un sota la plaça Pastrana i l’altre al carrer Llobregós, al costat del mercat. A causa del fort pendent, s’han hagut d’instal·lar 10 ascensors >

La xarxa de metro en xifres

Longitud (km)

Estacions

L1 (Hospital de Bellvitge - Fondo) 20,7 30

L2 (Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra) 13,1 18

L3 (Zona Universitària - Trinitat Nova) 18,4 26

L4 (Trinitat Nova - La Pau) 17,3 22

L5 (Cornellà Centre - Vall d’Hebron) 18,9 26

L9/L10 (La Sagrera - Can Zam - Gorg) 11,1 11

L11 (Trinitat Nova - Can Cuiàs) 2,3 5

Funicular de Montjuïc 0,8 2

Total 102,6 140

20Hora Punta 2121

L’estació Badalona Pompeu Fabra de la línia 2 connecta el centre de Badalona amb la xarxa de metro.

Detall de l’estació al voltant de la tradició del Dimoni (dreta superior) i moment de l’estrena per part dels usuaris (inferior).

L’híbrid Tempus a la seva arribada a la cotxera del Triangle.

Món Bus

Amb l’arribada del metro al Carmel es referma la capacitat integradora de les infraestructures

El Tempus, primer híbrid nou de trinca incorporat a la flota

Es diu Tempus, és l’orgull de l’empresa gallega Castrosua i porta la placa 1101. Des d’aquest estiu és el primer autobús híbrid de nova construcció incorporat a la flota regular de TMB.

Com a conseqüència de les proves i estudis fets els últims anys amb la tecnologia híbrida (combinació de motors elèctrics i tèrmics), TMB ha formalitzat la

comanda de quatre autobusos híbrids a les empreses Castrosua i MAN. El primer, el Tempus de Castrosua, va arribar a les instal·lacions del Triangle a mitjans de juliol per començar les proves i adaptacions prèvies a la posada en servei comercial.

Es tracta d’un cotxe de mida gairebé estàndard (11,3 metres de longitud), capaç de transportar 90 persones amb un 20% menys de consum i d’emissions contaminants que l’equivalent en dièsel. Equipat amb dos motors elèctrics, pot circular silenciosament i sense fer fums en els espais sensibles de les ciutats, gràcies a les bateries situades al sostre, que s’alimenten amb l’energia de les frenades i, quan és necessari, amb la que produeix el motor dièsel auxiliar a través d’un generador. A més, s’ha construït amb materials reciclables i és equiparable a la resta de la flota en accessibilitat i confort.

Aquest model és fruit del desenvolupament del prototip que va estar en proves a Barcelona la primavera del 2009. Es va demostrar que la tecnologia híbrida pot oferir reduccions significatives de consum de combustible –de més del 20%–, de soroll i d’emissions, en condicions d’explotació comparables als vehicles convencionals. Per això TMB ha fet l’aposta pels autobusos híbrids, juntament amb els de gas natural comprimit, en les pròximes adquisicions de vehicles per renovar la flota. A més, continua avançant el projecte de reconvertir part de la flota dièsel actual a híbrida acoblant-hi motors elèctrics i bateries (vegeu l’Hora Punta 101). •

Ampliació de les línies 130 i 196La línia 130 de Bus de Barri (Can Caralleu) s’ha ampliat aquest estiu, amb més recorregut i un segon cotxe. Des del 13 de juliol, baixa per l’avinguda J.V. Foix, fins al carrer de Santa Amèlia, la plaça Artós i els carrers de Bonaplata i Fontcoberta, i també recorre la part alta de Major de Sarrià i el passeig de Santa Eulàlia, mentre que la baixada des de Can Caralleu és per la plaça Borràs, Via Augusta, passeig de la Bonanova i carrer Clos de Sant Francesc. En total, s’hi han afegit 18 parades.

Una altra línia de bus de proximitat, la 196 (Pl. Kennedy - Bellesguard), ha crescut significativament des del 21 de juliol per donar servei a tota l’avinguda del Tibidabo, fins a la plaça del Doctor Andreu, on acaba el Tramvia. D’aquesta manera, la línia 196 afegeix vuit noves parades i millora la disponibilitat de transport públic en aquesta part del barri de Sant Gervasi - la Bonanova, a més de facilitar l’accés al funicular que puja al cim del Tibidabo. Simultàniament, ha deixat de circular la línia de reforç del Tramvia Blau, amb l’indicatiu 195.

El 80% de les estacions, sense barreres

El metro continua avançant cap a la plena accessibilitat. El 20 de juliol es donaven per acabades les obres d’adaptació a l’estació de Lesseps de la línia 3, en què s’han instal·lat dos ascensors per comunicar el vestíbul amb les dues andanes. Anteriorment, el març del 2009, ja s’havia posat en servei l’ascensor que supera el desnivell entre el carrer i el vestíbul, com a part de la construcció de la línia 9. Més recentment, s’ha completat una obra semblant a Palau Reial, també de la línia 3. Amb les últimes inauguracions de les línies 2, 5 i 9/10, ja són 111 les estacions preparades per a les persones amb mobilitat reduïda, el 80% del total de la xarxa. Barcelona es consolida així com a capdavantera entre les aglomeracions metropolitanes europees pel grau d’adaptació del transport públic en superfície i ferroviari, en què s’ha erigit en una referència en polítiques d’accessibilitat universal.

i cintes transportadores per connectar els diferents nivells de l’estació sense barreres arquitectòniques.

La tercera i última estació del tram, la de Vall d’Hebron, té dos vestíbuls, un a cada banda de la ronda de Dalt, des dels quals unes galeries connecten amb l’estació de la línia 3, situada en un eix perpendicular. Els itineraris d’entrada i sortida es fan per escales fixes i mecàniques, i quatre ascensors per a persones amb mobilitat reduïda. Abans de l’estació surt el túnel auxiliar que porta al nou dipòsit de trens, adjacent a les cotxeres i tallers de Sant Genís, de la línia 3.

La nova estació de Badalona Pompeu Fabra, de la línia 2, és sota la plaça del mateix nom, entre els carrers de Santa Bàrbara, de la Creu, d’Anselm Clavé i l’avinguda Martí Pujol. Té dos vestíbuls, cadascun amb un accés equipat amb escales fixes i mecàniques i ascensor. Els vestíbuls estan decorats amb referències al passat romà de Badalona –durant l’obra es van descobrir diverses restes arqueològiques– i a la tradició local de la crema del dimoni, per Sant Anastasi, obra de Jordi Pablo. A més de les vies de servei, a banda i banda de l’andana central, hi ha una tercera via d’apartador. •

22Hora Punta 23

El primer tren de la sèrie 400 es va presentar en societat el 1958 per reforçar, juntament amb nou trens més, el servei de metro a Barcelona. L’arribada de la sèrie 4000 el 1987 els va fer desaparèixer progressivament. Només un cotxe es va salvar de ser desballestat, l’M-425.

L’origen dels cotxes de la sèrie 400 es remunta a mitjans dels anys cinquanta, quan el progressiu increment del trànsit de viatgers,

unit al que generaria la nova línia en construcció de la Sagrera a Horta, va fer del tot necessari l’augment del parc de material mòbil del Metropolità Transversal.

Els trens eren triples (dos motors i un remolc central). Els cotxes motor van rebre originàriament la numeració 401-410 i 451-460 (aquests 10 últims serien renumerats 411-420 el 1964), mentre que els remolcs van rebre la numeració R1-10 (i també a partir del 1964 van ser renumerats R401-410).

Eren uns cotxes molt similars a les sèries ja existents però amb equips més moderns; van ser fabricats per La Maquinista Terrestre y Marítima SA (MTM), empresa fundada a Barcelona el 14 de setembre del 1855, mentre que l’equip elèctric pertanyia a la companyia suïssa Brown-Boveri.

80 cotxes de la sèrie 400

En total, Ferrocarril Metropolità Transversal arribaria a tenir 80 cotxes d’aquesta sèrie (60 motors i 20 remolcs); l’últim tren va entrar en circulació el 1968. El fet que els cotxes d’aquesta sèrie fossin adquirits al llarg d’una dècada va motivar que hi hagués tres tipologies de cotxes motors i dos de remolcs. Es formaven trens de tres cotxes (dos motors i un remolc), però es podien arribar a formar trens de quatre i

La sèrie 400, testimoni de tres dècades de metro

El tren número 425 a l’estació Espanya (L1) el 1981.

L’interior dels cotxes de la sèrie 400 als anys seixanta.

cinc cotxes. Els cotxes remolc eren pràcticament idèntics als cotxes motor, ja que les úniques diferències eren no disposar ni de cabina de conducció ni d’equips de tracció.

Exteriorment totes les unitats anaven pintades amb els colors unificats del Metro de Barcelona (blau i crema). La longitud del vehicle entre les testeres era de 17,230 metres, la presa de corrent era per tercer carril i la captació per sobre d’aquest. La capacitat era de 33-36 viatgers asseguts i 160 de drets.

Amb el pas del temps, els cotxes van anar canviant, per exemple es van modificar les testeres amb la incorporació de llums de situació dobles, es va ampliar la cabina i es van substituir les portes originals de planxa per unes de noves d’acer inoxidable en algunes unitats.

Durant els primers anys tots els trens d’aquesta sèrie van circular amb composicions de tres cotxes, però a partir del 1965, amb la prolongació de les estacions exteriors i la introducció dels cotxes bicabina, es van començar a fer serveis amb trens de quatre cotxes. A partir del setembre de 1981 els cotxes de la sèrie 400 van començar a circular en trens de cinc cotxes, amb remolcs de les sèries 200A i 200B.

Cultura Història

La 2a Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro tindrà lloc enguany del 15 al 24 d’octubre. L’estació Universitat i l’Espai Mercè Sala seran les dues seus del festival.

El festival Subtravelling escalfa motors amb el llançament d’una nova secció, Roda a TMB, per enregistrar curtmetratges amb el mòbil. En aquesta secció hi poden

participar tots els usuaris de transport que presentin un curtmetratge rodat amb un terminal mòbil a les instal·lacions del metro i dels autobusos TMB de tres minuts com a màxim.

Els interessats es poden inscriure i presentar les seves obres a partir del 6 de setembre a www.subtravellingfestival.tmb.cat i tenen de termini fins al 6 d’octubre. A més, des del 13 de setembre, a l’Espai Mercè Sala, hi haurà un ordinador per fer la inscripció i penjar el curtmetratge.

Les obres finalistes es presentaran el dia 15 d’octubre en l’acte d’inauguració del Subtravelling, que tindrà lloc a l’estació Universitat (L1-L2), i els guardonats es donaran a conèixer el 23 octubre a la cerimònia d’entrega de premis.

Representants del sector de la telefonia mòbil, de TMB i del món del cinema formaran part del jurat

Curts gravats amb el mòbil podran competir al Subtravelling

d’uns guardons que inclouran un primer i segon premi, en la categoria general, i un primer premi en la categoria Treballadors TMB.

Vuit dies de cinema al suburbà

Després de l’èxit de l’any passat, TMB posa en marxa una nova edició del Subtravelling, la Segona Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro. A partir del 15 d’octubre, l’estació Universitat es transformarà en un gran escenari de projecció de les millors creacions audiovisuals de totes les categories del festival, amb la instal·lació d’una enorme pantalla de cinema, a la vegada que acollirà un debat sobre la distribució del curtmetratge i les noves plataformes, entre altres activitats.

A més, com a novetat, els interessats en aquesta segona edició del Subtravelling també comptaran amb un altre punt de trobada i de participació dins el metro: l’Espai Mercè Sala, la nova sala d’exposicions de TMB, situada al passadís de connexió entre els dos vestíbuls de la línia 5 de l’estació de Diagonal. Els visitants podran aprendre a gravar un curtmetratge, votar pel seu microcurt preferit i veure una mostra de fotografies i vídeos sobre el festival.

Com en l’edició anterior, el programa del Subtravelling es dividirà en les seccions de Microcurts, Campus i Palmarès, però aquest any se n’hi afegirà una de nova, la convocatòria pública per rodar un microcurt amb el mòbil a les instal·lacions del metro i dels autobusos de TMB.

A més, TMB té previst firmar un acord amb l’Acadèmia del Cinema Català que inclourà l’exhibició a Universitat dels curtmetratges guanyadors de la segona edició dels Premis Gaudí. •

+ www.subtravellingfestival.tmb.cat

L’entrada en servei el 1987 dels nous trens de la sèrie 4000 va determinar la progressiva retirada dels trens de la sèrie. L’últim comboi de la sèrie 400 va circular regularment l’octubre del 1989.

Entre el 1988 i el 1991, 70 cotxes de la sèrie van ser desballestats. Els altres deu (dos combois de cinc unitats), retirats a l’apartador de Torras i Bages, es van fer servir com a trens de reserva de la línia 1 i hi van circular ocasionalment, però al final també van ser desballestats. Actualment només es conserva als tallers de la Sagrera un vehicle d’aquesta sèrie, el cotxe motor M-425, tot i que té els rètols de l’M-433 perquè els seus originals es van perdre. Una particularitat del cotxe 425 és que està equipat amb dues cabines de conducció. •

Imatge dels guanyadors de l’edició anterior durant la festa de cloenda del festival.

Del 15 al 24 d’octubre.Participa i vota a subtravellingfestival.tmb.cat

SubtravellingII Mostra Internacionalde Curtmetratges al Metro

El curt és millor.

Anar a casade la teva mare

Fer-te el menjar

Troba com pots anar a les activitats a merce.tmb.cat

del 23 al 26 de setembre

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

merce_horapunta.pdf 2 25/08/10 11:29