cronica 55

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.55. Setembre de 2012

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Línea Hogar Decor inicia la seva aventura russa en solitari des de l’Arboç

P10

Després de tenir contactes amb diferents distribuïdors russos, ha apostat per anar-hi en solitari.

Pick a Pizza obrirà el seu primer establiment de pizzes al tall de qualitat a Tarragona

P13

Ferros Poch compleix 90 anys abastint el sector industrial i de la construcció

P12-13

L’empresa es dedica a la distribució de productes siderúrgics i està ubicada al polígon de Constantí.

Repsol, líder mundial en el seu sector dels Índexs Dow Jones de Sostenibilitat

P11

És l’única empresa del sector de petroli i gas que aconsegueix ser líder dos anys consecutius.

P6-7

Gil CristiàPresident del Col·legi d’APIs de Tarragona.

«El que marca la direcció que pot prendre el mercat immobiliari és el preu»

P2-3

Barcelona World dóna una treva a la situació econòmica de Tarragona

L’esperat miracle per salvar l’economia del territori s’ha escenificat aquest mes de la mà de Veremonte amb el suport del Govern i La Caixa

La majoria de les vendes al mercat exterior surten de Vallmoll

Topox escull l’opció de l’exportació per al seu creixement internacional

Bulevard Bus opta per la venda com a opció per donar sortida a l’emplaçamentActualment dels 45 locals que constitueixen el centre comercial només en queden 8 d’oberts

P4-5 P8-9

2 REPORTATGE

Tarragona, con-cretament, els terrenys adja-cents a PortA-ventura, serà

l’escenari del projec-te Barcelona World, el complex d’oci més gran d’Europa, que l’empresa promotora Veremonte va presentar a la Generali-tat, encara no fa un any a l’ombra de l’Eurovegas de Sheldon Adelson, i que finalment ha estat l’esco-llit per desenvolupar-se al territori, després que l’op-ció americana es decantés per Madrid i finalitzés el termini el 31 d’agost que li va donar l’Executiu ca-talà per decidir-se. L’altre protagonista a tenir en compte d’aquesta juga-da magistral és La Caixa, propietària, a través de la seva filial Mediterranean Beach Golf, de les 427ha on es posarà en marxa. Tot i que se’n desvincularà tan aviat com es materialitzi la

venda dels terrenys, per una quantitat que no s’ha fet pública.

En aquest sentit, les xifres, senzillament, ma-regen. La inversió total supera els 4.700 milions d’euros, i representarà la construcció de sis grans complexos que recrearan les àrees geogràfiques d’Europa, Estats Units, Xina, Brasil, Rússia i Índia. Comptarà amb 12.000 places hoteleres i gene-rarà al voltant de 20.000 llocs de treballs directes, d’aquesta s’ha arribat a parlar de 40.000 si su-men els indirectes. La data d’inauguració: 2016.

El gran avantatge de l’àrea on s’ubicarà és que està completament urba-nitzada i disposa de tots els serveis. S’espera que, una vegada en marxa, hi hagi uns 10 milions de visitants anuals i es con-verteixi en el centre d’oci més gran d‘Europa.

El calendariDavant d’aquests tipus de inversions els dubtes de si realment es duran a terme és el primer que es pensa, però en aquest cas sembla que potser no patirem. Durant l’anunci ja van incloure el calen-dari del que serà el seu desenvolupament. La seva inauguració està prevista per a finals de l’any 2016, després d’un període d’entre 12 i 18 mesos per al disseny i l’obtenció de les llicències i els permi-sos necessaris i després els 36 mesos previstos per la seva construcció. A dia d’avui encara no tenen el despatx tècnic que farà el projecte ni l’empresa en-carregada de la seva cons-trucció, que sortirà del concurs que convocaran per aquest fi.

El capitalAquest és el factor més important i el que real-

Núria Arlandes

Barcelona World dibuixa el futur econòmic del territori

GRANS PROJECTES

4.775milions d’eurosd’inversió

825hectàrees

40.000llocs de treball

2016data previstad’inauguració

20%capital propi

6parcs

temàtics

12.000places hoteleres

1.000hectàrees

25%capital propi



12complexoshotelers



Els protagonistesEN CONTEXT

EnriquE BañuElos.President de Veremonte, s.l.

FrancEsc X. MEnaconseller d’Empresa i ocupació

EUROVEGAS MADRID

ment decidirà si es portarà a terme el projecte o no. En principi, Veremonte, el principal promotor, apor-tarà el 20% de la inversió, uns 850 milions d’euros i es compromet a buscar capital inversor privat a través d’operadors inter-

VS.

Tarragona ha estat l’enclavament triat per desenvolupar un projecte econòmic que en un moment com aquest sona a música celestial. Les xifres no deixen indiferent ningú, de la mateixa manera que als seus promotors.

EL DETALL

Inversors Veremonte aportarà el 20% del total de la

inversió a través de capital privat procedent dels operadors internacionals

És el president de Veremonte, empresa impulsora de Barcelona World. Aquest inversor i empresari valencià ve precedit per un passat financer una mica dubtós i amb aquesta iniciativa econòmica torna per la porta gran per demos-trar la seva capacitat i treure’n pro-fit. Bañuelos va amassar una gran

fortuna gràcies al negoci immobi-liari a València. Aquesta és la gran prova de foc per netejar la seva imat-ge com a empresari i l’entrada per la porta gran a Espanya. L’objectiu principal és aconseguir operadors internacionals com a inversors, ja que la seva companyia s’ha compro-mès a aportar el 20% del total.

La Generalitat de Cata-lunya ja fa temps que busca un pro-jecte engrescador per a donar-li un respir i juga un paper important per-què aquest projecte es posi en marxa i no sigui un bluf com altres. En aquest està buscant que països que estaran representats a les àrees temàtiques del Barcelona World estiguin «inte-

ressats» a invertir recursos públics «sense retorn» per promocionar la seva imatge turística a través del com-plex d’oci i utilitzar el projecte «com un aparador al món» La Generalitat ja està treballant per promocionar el complex en fires internacionals de tu-risme com el World Travel Market de Londres.

3Setembre de 2012

LES REACCIONS

Albert AbellóPresident de la Cambra de Comerç de Tarragona

“Suposarà una inimaginable promoció de la Costa Daurada i, per extensió, de Catalunya. Estem parlant de multiplicar gairebé per sis tota la inversió acumu-lada fins ara a Port Aventura. Això ens ha de donar idea de la magnitud del projecte que s’ha presentat”.

Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona

“Una inversió d’aquest tipus és una notícia positiva ja que aporta llocs de treball i consolida altres inver-sions. Tot i això, la precipitació de l’anunci fa difícil valorar en profunditat el model i característiques de la inversió i la seva afectació real al territori”.

Josep A. BelmontePresident de CEPTA

“La nostra província té experiència suficient i llar-gament contrastada en el turisme, i un equipament d’aquest tipus podria arrodonir les opcions que ofereix el territori al visitant, sense prendre quota de negoci als parcs temàtics i complexos que actualment estan en funcionament”.

Josep AndreuPresident del Port de Tarragona

“Aquest projecte permetrà posicionar-nos com uns dels principals referents lúdic-turístics d’Europa. La privilegiada situació geogràfica, amb unes bones con-nexions terrestres, aèries i marítimes així com les im-millorables condicions climatològiques, de ben segur, han permès al Camp de Tarragona ser l’emplaçament clau en el desenvolupament d’aquesta inversió”.

nacionals, fet en què ja està treballant, ja que va anunciar que ja han tan-cat els primers preacords sense donar més detalls. En aquest sentit, el Go-vern català també està fent diferents accions en-tre els països representats

per tal que inverteixin recursos públics sense retorn i presentaran el projecte a fires internaci-onals de turisme.

El nom A tot això, a banda de les felicitacions i les alegries

per acollir aquest projecte que es van sentir el dia de la seva presentació públi-ca, la polèmica ha vingut pel nom. Des de Barcelo-na defensen que la tria ha estat perquè és una marca internacional i de gran re-coneixement turístic, però

aquí això no cola, i ja des de tots els estaments s’ha demanat que es replan-tegi la seva denominació, pel que han posat damunt la taula altres opcions que inclouen Tarragona, Cos-ta Daurada o Salou, noms amb pes propi.


825hectàrees



20%capital propi

6parcs

temàtics


1.000hectàrees

25%capital propi



12complexoshotelers



IsIdre FaInéPresident de La Caixa

BARCELONA WORLD TARRAGONA

El que mai va arribar a serProjectes sonats a Tarragona que no s’han acabat materialitzant

1999 - Parc Temàtic de Natura i Aus a Montblanc Inversióanunciada:14.000milionsdepessetes

1999 - Bulevard Rosa a Tarragona Inversióanunciada:70milionsdepessetes

2003 - La Façana Maritima de Ricard Bofill Inversióprevista:115milionsd’euros

2008 - Centre comercial de la Llar a Reus Inversióanunciada:100milionsd’euros

VS.

La Caixa hi juga un paper important i, com sempre, la banca guanya. És la propietària dels terrenys, a través de la seva filial Me-diterranean Beach Golf, on està pre-vist instal·lar-se aquest gran complex d’oci, les 427 hectàrees adjacents a PortAventura i que constarà com a propietari fins que conclogui tot el

procés, moment en què sortirà de l’ac-cionariat i del projecte, a un preu que no s’ha volgut revelar, però segura-ment no serà petit. Està clar que amb un sector immobiliari crític, l’entitat dóna sortida a uns terrenys que se-gurament no esperava treure’s de da-munt a curt termini i menys a un preu mínimament atractiu.

4 ACTUALITATCOMERÇ

La història d’aquestes gale-ries pot ser per-fectament el re-trat del mal que

ha fet la crisi als diferents sectors econòmics, tot i que el seu declive va co-mençar amb la inaugura-ció d’un altre centre co-mercial, el Parc Central, però sigui qui sigui el cul-pable, només cal passejar per dins i veure un paisat-ge ple de cartells de «es lloga», locals tancats, car-tes sense obrir que dóna una idea del que va ser i

en el que s’ha transformat. Així, finalment tots els propietaris, 40 en to-tal, dels 45 locals que hi ha, dels quals vuit enca-ra exerceixen l’activitat comercial, han arribat a un consens per penjar el cartell de «es ven» defini-tiu, tot i que va haver un moment fa sis o set anys que hi havia compradors interessats però la falta d’acord entre els pro-pietaris no va fer possi-ble completar l’operació. “Vam tenir ofertes de grans empreses per ad-

quirir-lo, però discrepàn-cies entre els venedors so-bre el que havia de cobrar cada un pel seu local va ser un punt en el qual no es va poder arribar a un acord i vam perdre aques-ta oportunitat. Ara que hi ha un consens entre tota la comunitat de propieta-ris per vendre el bulevard ens trobem que no hi ha compradors. Per les seves característiques creiem que la millor oferta seria de grans superfícies com Mercadona, o grans em-preses com l’FNAC, però

en aquest moment no te-nim cap oferta damunt la taula. No obstant, ara, això ha canviat, hi ha la inten-ció i, segons l’oferta que ens arribi, la valorarem i si és suficientment atractiva per tothom tirarem enda-vant”, ens explica Josep M. Gallart, president de la comunitat de propieta-ris del Bulevard Bus, que també és propietari d’un local i ha vist com any rere any l’emplaçament perdia pistonada fins arribar al punt on es troba ara. En aquest moments, s’ha

constituït una comissió que es fa càrrec de la ven-da i que és l’encarregada de buscar i establir con-tactes amb els possibles compradors. I és que, a més de tenir un local buit del qual no es pot treure cap tipus de benefici, hi

ha també un altre punt que empeny cap aquesta sortida, “com a propietari hi ha unes costos i unes quotes de comunitat que s’han de cobrir, i que hem intentat que cada vega-da siguin més baixes re-duint les despeses. A més,

La comunitat de propietaris del Bulevard Bus ha dit fins aquí, i ha fet un pas endavant per tal de poder donar un final feliç a les que van ser les galeries comercials més importants de Tarragona: la seva venda. Després de quasi dues dècades de la seva inauguració, aquesta és l’opció més viable i unànime. Malgrat tot, encara hi podem trobar alguns locals oberts que desenvolupen la seva activitat.

Núria Arlandes

Bulevard Bus penja definitivament el cartell de “en venda”

EL DETALL

ConsensUn punt a tenir en compte és que actualment

hi ha un acord unànime per posar tot l’emplaçament a la venda

BREUS ACTUALITAT

La IX Jornada Gresol anirà al voltant de les eines per decidir en temps difícils

Les empreses hauran d’assumir l’eliminació de les bonificacions

El Govern impulsa la regulació per llei de les CPIE

La Fundació Gresol celebrarà el proper dijous 18d’octubre al Tecnoparc FiraReus la XI Jornada Gre-sol, una trobada que reuneix el col·lectiu d’empre-saris, directius i a la societat civil de les comarques de Tarragona amb l’objectiu d’oferir un espai per la reflexió i el debat, amb la intenció de posar a disposició dels assistents un programa que un any més compta amb la presència de destacades per-sonalitats que ajudaran a fixar un rumb per a la presa de decisions en un context econòmic incert. Aquest any la jornada té el títol ‘Decidir en temps difícils’, amb l’objectiu d’extreure conclusions que ens serveixin per a dinamitzar les nostres empre-ses, el nostre país i la nostra Europa.

CEPTA ha enviat un avís que a partir del setem-bre les empreses hauran de fer front a l’increment de 17.377 milions d’euros de costos salarials per l’eliminació de les bonificacions existents a causa d’aplicar-se la nova reforma laboral. La patronal tarragonina demana que la mesura s’apliqui úni-cament a noves contractacions i respecti els com-promisos adquirits entre empreses i treballadors abans del mes de juliol. La mesura es va aprovar just abans de vacances amb tanta discreció que moltes empreses no han estat conscients de les conseqüències fins a la tornada de les vacances, i que suposen increments dels costos salarials de fins un 14% i que moltes no podran suportar.

La Generalitat impulsa la regulació per llei de les Comunitats de Promoció d’Iniciatives Empresa-rials (CPIE). Es tracta d’associacions privades no lucratives tutelades pels municipis per posar en pràctica iniciatives de millora i revitalització de l’entorn, complementàries als serveis que presten el conjunt de les administracions públiques per això el Consell Executiu va aprovar la memòria prè-via a la tramitació de l’avantprojecte de llei. Amb aquest l’impuls, es vol incentivar un model de col-laboració público-privada, amb un pes més fort del sector privat, que permeti dinamitzar i revitalitzar els espais on es concentren activitats empresarials de caire industrial, turístic, comercial o de serveis.

5Setembre de 2012

L’augment del nombre de veïns que han deixat de contribuir a les despeses ge-nerals de les finques que-da palès en el moment de fer la junta de propietaris. Quan el cinturó estreny, les despeses menys vitals són les que s’acaben endarre-rint.

L’increment de l’atur i la preocupació per pa-gar la hipoteca d’alguns membres de la comunitat són algunes de les raons d’aquesta situació.

El problema en què es troben moltes

comunitats és que les despeses s’han de pagar igualment: neteja, llum, as-

censor,... Si alguns propie-taris deixen de contribuir a les despeses de la comu-nitat, qui ho ha d’assumir? Doncs, la resta de propie-taris.

Aquesta situació és molt difícil donat que qui paga la quota corresponent no entén per què ha de pagar més, per què ha d’eixugar el deute del veí morós. Però

si no es fan càrrec d’aquesta contribu-ció, la comunitat pot arribar a quedar-se

sense serveis. La factura del llum arriba cada mes, la neteja i el manteniment de l’ascensor tenen un cost, i si no s’abo-na, es talla el subministrament i el veï-nat es queda sense el servei.

Algunes vegades s’inicien processos judicials per la reclamació de quantitats. En aquests moments és un tràmit lent i que tampoc assegura que es puguin cobrar els diners pendents; la situació econòmica del denunciat ho impedeix.

Aquesta crua realitat fa que el veí que paga la seva quota hagi d’assu-mir una part proporcional de la despe-sa, creant-se una doble despesa a la comunitat perquè ha pagar-se el que

falta. Arribats en aquest punt es dema-na a l’Administrador de la finca que si-gui qui ho assumeixi, quan la seva fei-na és la d’efectuar els pagaments fins al límit dels fons de què disposa, i que si hi ha reparacions urgents per fer, la seva competència només arriba fins a la notificació i posada en coneixement del president i, si s’escau, de la junta, de la necessitat de dur a terme repara-cions, però mai fins a haver d’assumir l’obligació de finançar, ja que, en aquest supòsit, no es pot atribuir cap mena de responsabilitat a l’Administrador.

CC.AA. de Finques de Tarragona

Veïns morosos

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

Actualment, dels 45 locals que hi ha al Bulevard Bus 8 continuen oberts, però en passejar per l’interior es pot veure un espai pràcticament desert.

se’ls hi ha de sumar que ens trobem davant d’un emplaçament que ocupa dues plantes dels baixos d’un edifici de pisos que ens obliga a pagar el 20% del total de les seves quo-tes”, puntualitza Gallart. Abans d’arribar fins aquí,

però, s’han estudiat altres sortides, com ara canviar l’orientació comercial del centre cap a l’empresarial, apostant per donar un aprofitament i una rendi-bilitat als locals que es-taven i estan buits, amb despatxos, que podien

resultar atractius pels preus tan competitius que tenien els seus lloguers. En aquest sentit, es van trobar que els estatuts no permetien el desenvolu-pament d’algunes activi-tats econòmiques com ara aquesta, per això si es vo-lia anar cap aquesta opció s’havia de passar per un canvi en els estatuts, fet que encara no ha succeit. “El problema és que els estatus ens lliguen molt i estem molt limitats, però si per la via de la venda no ens en sortim ho tor-

narem a intentar i si s’han de canviar els estatuts ho farem. El que està clar que reactivar un espai tant gran amb tants propieta-ris és molt complicat i més en els moments que estem vivim. Podríem dir que no és l’ideal”, continua Ga-llart. Cal dir, que actualment l’Associació de Botiguers del Bulevard Bus, que es va constituir en un inici per aglutinar tots els co-merços del Bulevard resta sense activitat i sense pre-sident.

Des d’un punt de vista econòmic, les previsions pel proper exercici no entren dintre de l’apartat op-

timista que a tots ens agradaria; és més, les dades de les quals es disposa pel que fa al comportament de la nostra economia al llarg del primer semestre no compleixen les expectatives previstes des de tots els punts de vista, espe-cialment pel que fa al compliment de l’objectiu de dèficit marcat, per no esmentar el tema de l’atur i el seu creixe-ment malgrat tot.

Davant el panorama exposat, independentment de l’efervescent situació de caire polític, exigeix la necessitat urgent que, per part dels governs, es sigui capaç d’explicar la problemàtica amb la màxima transparència, i en tot cas, buscar mesures que permetin tornar a un creixement im-prescindible.

El que queda clar, cada cop més, és que exclusivament amb les retallades no ens en sortirem, ja que el que és evident és que aquesta mesura l’únic que fa és frenar la despesa, però a costa d’una caiguda del consum, que inci-deix clarament sobre qualsevol referència en positiu a curt termini. Tampoc no podem oblidar la ingent càrrega fiscal que es farà caure sobre la classe mitjana, que és qui supor-ta, d’una manera molt directa, la crisi i que, segurament, està “al final” del que pot ser suportable.

Què s’espera per buscar vies de gestió que beneficien els únics que són capaços de reconduir la situació: la peti-ta empresa i els autònoms, massa castigats per una fórmula d’acció política, on la seva capacitat de pressió és poc sig-nificativa i, consegüentment, incapacitada per fer valer el seu pes en tots els sentits; de poc serviran els discursos i les bones intencions si no s’endeguen polítiques transpa-rents de suport a aquests col·lectius.

Tornant a la futurologia de les previsions, no tinc cap vocació d’endeví, però la situació és la que és i, per tant, seria bo que es pogués dissenyar un nou marc que no pu-gui comportar la consolidació de les males astrugances esmentades, encara que conceptes com el rescat, poden agreujar un marc general “infumable”.

En definitiva, la situació que ens envolta no té aires de canviar, però el que és evident és que si seguim per la lí-nia emprada fins ara, ens podem trobar, molt aviat, amb la pràctica inviabilitat d’un model de convivència que no es pot mantenir per falta de liquiditat; segurament tot això té lectures de caire ideològic, però el que no es pot obli-dar és la nostra pertinença a un món global i, per tant, malgrat les reclamacions justes d’una part majoritària de la societat, el que hem de ser conscients és de la nostra situació objectiva i les conseqüències que tot això ens pot comportar, optar per fer autisme de la realitat només ens col·locarà en una frustració general d’impotència i desa-vinença galopant amb un final molt negatiu per a tothom.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Previsions per al 2013LLUÍS BADIA.Advocat

EL DETALL

Altres opcionsL’altra possibilitat que no han deixat de banda és canviar l’orientació dels locals de comercials

a empresarials

LA XIFRA

8d’un total de 45 locals

del recinte estan ocupats i en plena

activitat

6 PROTAGONISTES

–Des del punt vista del Col·legi d’APIs, quina és la radiografia que ens pot fer de l’estat actual de la compravenda d’im-mobles?Pel que fa a vendes, està molt complicat, perquè els productes que es ve-nen tenen el preu marcat pels bancs, són els qui donen les hipoteques i de retruc són els que tenen més actius immobiliaris i per tant els han de donar sortida. Aquest producte no és fàcil, ja que els que donen als API’s és de di-fícil sortida, perquè els bons els donen als seus clients preferents.Per una altra banda, a les promocions els preus bai-xen i continuaran baixant. Situació, estem en crisi i aquesta ha fet que els preus baixin més, podrí-

em dir que aquesta és la part bona. Si parlem de la negativa, ens trobem amb una taxa d’atur que creix, i uns sous més baixos; a més, el no saber què et pot passar en la teva feina fa alentir l’esperit inver-sor i finalment una quota de mercat com és el jovent preparat està desaparei-xent ja que marxen fora a treballar. Això fa que ens troben amb un mercat més reduït. Així que no podem dir que estiguem en un moment fàcil ni que sigui encoratjador. –A causa d’aquest fet, des del Col·legi estan notant moviments dins del mercat de lloguer?El que sí que hem notat és que la gent no té por de demanar la rebaixa del seu preu d’arrendament perquè al costat hi ha un

pis buit. Però, sí. D’alguna manera es veu una mica de moviment però gens destacable, el propietari segueix tenint por de llo-gar per les conseqüències que pot tenir, tant sigui per arrendadors morosos com per la pèrdua de va-lor de l’immoble.–Els bancs estan mar-cant les directrius del sector immobiliari?El que marca realment la direcció que pot prendre el mercat és el preu.–I en aquest sentit hi ha una baixada real del que és el valor dels im-mobles?Sí, però hi ha una altra cosa: si penses que l’ac-tiu immobiliari és gran amb un preu de mercat alt, et trobes que la gent et fa una contraoferta a la baixa, de tal manera que

se n’arriben a fer d’im-possibles d’assumir pel venedor. També he de dir que una altra cosa és que s’acceptin. Hem arribat a una situació en què la saturació d’oferta pro-voca aquestes reaccions. De totes maneres, aquest sistema abans s’acceptava molt més però ara cada vegada són menys els ve-nedors que fan l’operació en aquestes condicions perquè han baixat tant els preus que no es poden ac-ceptar ofertes que siguin més baixes que les que marca el mercat.–Però no hi va haver un augment exagerat del preu abans de la crisi, i ara el que passa és que s’està tornant al que re-alment val?Sí, estem totalment d’acord que aquesta és la

situació real, i ara tornem al preu que hauríem ha-gut de tenir sempre. –A Tarragona, una de les zones amb més estoc immobiliari a Espanya, el lloguer podria ser una sortida?Podria ser-ho, però ens trobem amb tres punts forts que no ajuden: pri-mer, que l’espanyol no té mentalitat de lloguer; segon, la gent no està dis-posada a fer cap inversió en un pis pel qual cobra un lloguer perquè el seu valor l’hi està baixant; i tercer, la falta de segu-retat a l’hora de treure l’inquilí problemàtic, tot i que ara la justícia és més ràpida, no dóna seguretat i a més quan deixin el pis el propietari no sap com el trobarà. –Quina opinió en tenen

del nou marc legislatiu que el Govern ha posat per incentivar el llo-guer?

Núria Arlandes

SECTOR IMMOBILIARI

Gil CristiàPresident del Col·legi d’APIs de Tarragona.

«Per incentivar el lloguer, primer s’hauria de canviar la mentalitat de l’espanyol» El sector immobiliari està patint amb més força que d’altres les conseqüències de la crisi. La compravenda d’habitatges està estancada i amb perspectives a curt termini que no són gens encoratjadores. El mercat del lloguer sembla que no acabi d’arrencar, tot i les mesures previstes pel Govern central per incentivar-lo. Amb aquest panorama, hem volgut saber com ho veuen tot plegat els APIs a Tarragona.

PROTAGONISTES

Miguel Ángel urbano, nou director de lafarge a Sagunt

Miguel Ángel Urbano ha estat nomenat director de la fàbrica de Sagunt (València). Fins ara, Miguel Ángel Urbano exercia com a director de Fiabilitat de Lafarge al Regne Unit.Urbano és enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials (ETSEI) de la Universitat Politècnica de Madrid, en la especialització de mecànica de màquines. Ha

exercit diferents càrrecs a Lafarge Cementos des de l’inici de la seva trajectòria, l’any 2005.

Jean-Marc dragolí agafa leS regneS de neSpreSSo a eSpanya

Michel held, nou director de poliuretanS de bMS a ibèria

Dragolí, fins ara director gene-ral de Nespresso a Dubai per Orient Mitjà, Àfrica i el Carib des de 2011, ha passat a ocu-par el lloc de director general a Espanya des de l’1 de setem-bre de 2012. Amb anterioritat, Jean-Marc va exercir de direc-tor general a Mèxic. Entre les seves últimes missions, Jean-Marc ha desenvolupat amb èxit el negoci de la marca a la

regió de l’Orient Mitjà, Àfrica i el Carib. Actualment Nespresso té dos punts de venda a Tarragona.

Michael Held (Barcelona, 1963) ha estat nomenat nou director de l’àrea de Poliure-tans de Bayer MaterialScience (BMS) a Ibèria. Aquesta divisió, líder al sector, ofereix un ampli ventall de materials i solucions per al sector de l’automòbil, la construcció, el mobiliari, l’esport i el lleure. Held, que liderarà un equip de 48 perso-nes, compta amb una expe-

riència de més de 29 anys a Bayer. L’inici de la seva carrera professional va ser com a tècnic comercial.

7Setembre de 2012Setembre de 2012

Que em sembla molt bé pels bancs. Tenen molt estoc immobiliari, i lla-vors per donar-hi sortida

aquestes mesures els van bé.–Així, podríem dir que la banca sempre gua-

nya?Crec que no és així, per-què si ha donat un prés-tec hipotecari, i no te’l

tornen i l’has de mal ven-dre, perds. La banca està patint igual que tothom les conseqüències d’una política creditícia molt benevolent. Abans tot els bancs miraven molt bé a qui deixaven els diners, amb la bombolla no es mirava res. A més, si vas deixar uns diners per més valor del que valia el pis, et trobes que ara no els pots recuperar.–Amb un lloguer alen-tit i la venda a ‘trompi-cons’, què s’ha de fer?Estem davant d’una crisi molt forta, amb una eco-nomia estancada que re-percuteix en tots els sec-tors, potser alguns més que d’altres, i sobretot en certs productes on es tro-ben els immobiliaris. L’única sortida que es veu és incentivar el consum i tornar la confiança a la gent perquè hi hagi més alegria. No pot ser que cada matí t’aixequis amb un panorama tan poc en-grescador. S’ha d’incen-tivar el consum d’alguna manera o altra i tal com ho estan fent, no crec que sigui correcte. Personal-ment crec que s’han de retallar despeses per part de l’Administració públi-ca. No pot ser que amb aquesta situació vegis augmentar el nombre de treballadors al sector pú-blic. S’ha de racionalitza la despesa.–Així, la propera pujada de l’IVA que es preveu

per al sector a partir de l’any vinent, què pot su-posar? No puc dir exactament el que pot passar. Apujar un impost per pujar la recap-tació perquè sigui igual que la que tenies abans no l’apugis. El que s’han de fer són polítiques que incentivin el consum, i així no es farà; per això, a curt termini no puc dir que el futur sigui gaire encoratjador.–S’està parlant de l’aug-ment de venda de pisos a estrangers com a sego-na residència, realment s’està notant aquesta activitat?A veure, et diria que hi ha hagut inversors, sobre-tot del mercat rus. No et dic que no comprin però no és cap panacea. N’hi ha que han venut pisos i n’hi ha que no. A més, el turista rus que ve aquí no és un turista amb un po-der adquisitiu molt alt. En aquest sentit, també diré que hi ha col·legiats que han visitat Itàlia i s’han trobat amb cartells a im-mobiliàries en rus, i això significa competència. Però no puc donar unes xifres clares perquè crec que no n’hi ha de fiables, el que em fa veure aquesta sortida com a incerta.–Projectes com Barcelo-na World poden ser una empenta per reactivar el sector en la seva àrea d’influència?A veure, aquest tipus de

projectes vulguis o no són importants i s’han de tenir en compte. Aquest any, la Costa Daurada ha tingut una part po-sitiva, PortAventura; se-gons sembla, aquest mes d’agost passat s’ha batut el rècord des que es va inaugurar i això és un al-licient, per l’activitat eco-nòmica del voltant. Ara, Barcelona World s’ha de saber quin tipus de pro-jecte serà però en principi crec que serà bo per tots. L’emplaçament on està situat té molt bones co-municacions, i a més s’hi suma que aquí som una zona turística de reco-neixement internacional i que funciona molt bé, i un parc d’atraccions que s’ha convertit en un pol d’atracció turística. Crec que serà un gran incen-tiu per tots. L’únic que no m’agrada és el nom.–Així, amb aquest pano-rama com preveu el fu-tur a mitjà termini?Positiu. Primer perquè quan les coses tornin to-tes al seu lloc vindrà l’es-tabilitat i això comportarà que tot funcioni i que la gent torni a agafar con-fiança en el sistema, i se-gurament hi haurà canvis i hi hauran activitats eco-nòmiques diferents a les d’ara que seran el motor de l’economia, i si es con-soliden tornarà tot a la normalitat. No hi ha cap crisi igual i sempre ens n’hem sortit.

Gil Cristià és el president del Col·legi d’Apis de Tarragona des de fa temps.

FOTO: CEDIDA LES FRASES

Situació actualEns trobem davant d’un moment molt

complicat i gens fàcil per la compravenda d’immobles

LloguerNo s’està notant un augment considerable del mercat, sí que comencen a veure moviments

però no són gens destacables

8 EMPRESA

Topox prem l’accelerador per seguir creixent al mercat exterior

EXPORTACIÓ

L’activitat prin-cipal d’aquesta empresa és la producció de po-liestirè extrudit

per a la fabricació d’aïlla-ment tèrmic per al sector de la construcció princi-palment i l’industrial. Des del seu centre productiu de l’Alt Camp distribueix aquest material a tot el mercat europeu, i des de la seva fàbrica de Toledo, es distribueix a Espanya i Portugal. Actualment es centren sobretot en el sector immobiliari: “El nostre producte es desti-na sobretot a aïllar com-pletament tota una casa, tant per dins com per fora, fins i tot, la piscina, tot i

que al nostre país aques-ta utilitat és residual, a Europa està molt estesa”, comenta Jesús Ladera, di-rector general de Topox, i amb gran experiència en el sector. I és que ara amb la nova normativa euro-pea, que obliga el 2020 a reduir fins un 20% la des-pesa energètica dels pa-ïsos membres, productes com els d’aquesta empre-sa prenen gran protago-nisme. Tot i això, i malgrat que la construcció d’obra nova s’ha alentit, la reha-bilitació d’habitatges no ha crescut com s’esperava al nostre país: “Aquí està molt estancada; en canvi, hem vist un augment de comandes dels nostres cli-ents a petits nuclis urbans a causa de l’increment de la construcció privada,

com xalets o segones resi-dències. Podríem dir que ara funciona l’economia dels prudents. Però també s’ha de dir que no ha arri-bat als nivells d’abans de la crisi”, puntualitza Lade-ra, que segueix, “en canvi, a països com França, on absorbeixen el 36% del que produïm a tot Espa-nya, que és el 70% del que surt de Vallmoll, és on més creix, són més conscients de la importància de ser eficients energèticament. i això que només estan a un terç del que demana la Unió Europea en aquesta matèria”.

Mercat exteriorI és que aquest país és un dels seus principals mercats, juntament amb el Regne Unit i Itàlia. Pel

que fa a mercats com l’ale-many, “estem començant a entrar-hi ara. El pro-blema és que ens queda molt lluny, ens movem en un radi d’uns 1.000 km. Per això, mercats com el rus queden fora del nos-tre abast. Un altre mer-cat seria el nord d’Àfrica on també tenim una gran presència toti que també hem arribat a clients aus-tralians i polonesos, però no són el nostre objectiu. El 94% de la facturació prové d’Europa i la Pe-nínsula Ibèrica”, explica Ladera

Els seus clients potenci-als són els magatzems de construcció, no serveixen directament a les obres. “En canvi, a França, és di-ferent, es ven a les grans superfícies de bricolatge

Aquesta empresa, que es dedica a la fabricació de materials d’aïllament tèrmic per al sector de la construcció i industrial, des de la seva planta tarragonina exporta el 70% de la seva producció al mercat europeu.

Núria Arlandes

BREUS

Borges llança al mercat les primeres crispetes sense greix afegit

Mundopán obre una nova delegació a la comarca del Baix Penedès

L’ERO presentat per Panrico també afectarà la delegació de Tarragona

Borges llança al mercat aquest mes les noves Po-pitas Zero: les primeres crispetes per microones amb 0% de matèria grassa afegida. Amb l’eslògan “Popitas Zero, les crispetes més sexis”, remarquen que són les úniques crispetes amb 0% de matèria grassa afegida, al mateix temps que mantenen tot el sabor de les crispetes tradicionals. S’elaboren únicament a base de blat de moro i sal, mitjançant un procés totalment natural amb el qual es respec-ten totes les qualitats dels ingredients; per això, són igual que les Popitas tradicionals. D’aquesta manera, Borges Mediterrean Group continua amb la difusió de l’estil de vida mediterrani./Redacció

Mundopán a domicili, firma especialitzada en el re-partiment de pa i altres productes d’alimentació de gran qualitat a domicili, aconsegueix la seva prime-ra delegació tarragonina a la comarca del Baix Pe-nedès, i desenvoluparà la seva activitat en els mu-nicipis d’Albinyana, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Gornal, l’Arboç, Santa Oliva, Cunit, el Vendrell i Calafell. La nova incorporació constitueix l’onze-na franquícia de la marca a Catalunya. El procés és molt senzill: el client es dóna d’alta i la marca instal·la gratuïtament una bústia-panera tèrmica a la façana del seu edifici i, així, poder rebre cada dia la seva comanda de pa./Redacció

Panrico ha proposat als sindicats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a 197 treballadors de tot Espanya, dels quals 46 pertanyen a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), afectada ja per un expedient anterior que es va concretar en 35 prejubilacions. A més de Barce-lona, el nou ERO que planteja l’empresa tindrà es-pecial incidència a les fàbriques de Saragossa (45 persones) i Puente Genil (Còrdova, 44), segons va informar CCOO en un comunicat. El nou ERO plantejat per l’empresa afectaria, a més dels citats centres, la delegació de Tarragona (una persona), i altres centres d’Espanya./EFE

9Setembre de 2012

com Leroy Merlin, que és un dels nostres millors clients; en canvi, al d’Es-panya el que li venem és residual. Quant a Itàlia, és molt difícil d’entrar-hi, hi ha molta competència, a més a nivell empresari-al fa una mica de respecte i l’has de conèixer, i amb això tenim un avantatge perquè un dels nostres so-cis ja tenia un fàbrica en aquest país i ens ha estat molt més fàcil”, continua

Ladera. Pel que fa al sector industrial, la companyia es centra en el sector dels camions frigorífics i auto-caravanes, i serveixen als fabricants directament, ja que és un producte més especialitzat i es produeix segons les necessitats de cada client.

Aquesta companyia és l’única que elabora un producte que es pot uti-litzar en contacte amb la terra: “És molt resistent,

evita l’entrada d’aigua i humitat. Aquest fet ens distingeix dels nostres competidors”. Actual-ment, a tot Espanya no-més hi ha vuit fabricants d’aquest material i 40 a tot Europa.

PerspectivesMalgrat el context eco-nòmic actual, aquesta empresa amb el 100% de capital català segueix fent-se un lloc al mercat,

sobretot fora d’Espanya on està més paralitzat. Tot i això, assenyala Ladera, “aquest any és el pitjor de la crisi que patim; a Itàlia és el primer any que no-tem la crisi, a França se-gueix creixent però estem una mica alerta pel que pugui passar. Però, tot i això, estem convençuts que el nostre futur està a Europa, i és el nostre ob-jectiu seguir creixent en aquest sentit”.

FOTOS: CEDIDES

La producció de poliestirè extrudit per a la fabricació d’aïllament tèrmic destinat al sector de la construcció i industrial per al mercat exterior es realitza a la planta de Topox a Vallmoll. Jesús Ladera n’és el director general des de l’inici de la seva activitat, l’any 2006. Actualment donen feina a una setantena de persones, que treballen en 5 torns els 365 dies de l’any, 24 hores al dia.

LA XIFRA

70per cent del que es produeix a Vallmoll es destina al mercat

francès

Matèries primeres verdesLa producció de poliestirè té una particularitat a Topox, i és que part de la matèria primera pro-vé del reciclatge dels embalatges sobrants de les empreses fabricants de tecnologia europees. El procés el realitza l’empresa Traxpo, propietat de la mateixa societat. “La majoria acaben a la bros-sa o a l’abocador. Els aprofitem, i així estalviem en la compra de materials per l’elaboració del poliestirè, fent que els nostres productes siguin més competitius quant a preus de mercat i més ecològics”, explica Ladera.

EN CONTEXT

10 EMPRESANOUS MERCATS

L’empresa d’articles de decoració, amb seu al municipi tarragoní, ha decidit fer un pas endavant en la seva política comercial i entrarà en el mercat rus a partir de l’any vinent, amb una delegació en aquest país.

Línea Hogar es prepara per la seva expansió a Rússia des de l’Arboç

Línea Hogar Deco, que es dedica al disseny, fabrica-ció i comercia-lització d’articles

tèxtils i plàstics per a la llar i l’hostaleria, ha fet una aposta clara per en-trar en el mercat rus, i després de diferents con-tactes amb diversos dis-tribuïdors especialitzats en el sector d’aquest país ha donat un gir inesperat i ha decidit crear una em-presa pròpia que s’ocupa-rà de la distribució dels articles als seus clients, principalment grans ma-gatzems com El Corte Inglés i grans superfícies de bricolatge com Leroy Merlin o Bauhaus.

La idea és que des de les seves instal·lacions a l’Ar-boç, a través d’una empre-sa logística és distribueixi i s’emmagatzemi la mer-caderia, i es realitzin els serveis administratius a través de terceres empre-ses; així, l’empresa tindrà el control total del procés i millorarà la seva compe-titivitat. “La primera idea

va ser posar-nos en mans de grans distribuïdors, però finalment ho hem descartat perquè ens hem adonat que encareix el producte excessivament i això provocaria baixar el rendiment de vendes de la companyia”, explica el seu propietari i gerent, Eliseo Aulló.

Línea Hogar veu en aquest país una gran oportunitat de negoci, “ja fa temps que buscà-vem entrar a Rússia, és una país amb grans crei-xements de consum i en ple desenvolupament econòmic i on els grans grups de bricolatge te-nen molta presència, tot i que només arriben els 400 o 500 punts de ven-da, quan en altres països més petits els doblen. Això vol dir que hi ha un gran potencial de creixe-ment i qualsevol produc-te que exposis té moltes possibilitats”, assegura Aulló, que hi veu una gran oportunitat de negoci; “si es fan bé les coses, amb una bona planificació da-

vant un mercat tan gran com aquest, es pot créixer substancialment”.

Actualment, exporten el 50% del que produeixen principalment a Europa, on Alemanya és el mer-cat més important, però tenen presència a més de

30 països del món. Mal-grat la situació econò-mica, estan creixent en-tre un 20% i un 30% les vendes: “Tenim tan bons resultats perquè donem valor afegit al nostre pro-ducte, amb un seguiment total de la seva traçabili-

tat, col·laborem contínua-ment amb els nostres cli-ents i tenim una política comercial molt professi-onal”. Aquest any preveu unes vendes superiors als 10 milions.

Línea Hogar Deco té la seva seu a l’Arboç on va

Núria Arlandes

FOTOS: CEDIDES

Actualment les instal·lacions d’aquesta companyia es troben a L’Arboç des de fa més d’un any. Des d’aquí exporten tota la seva produccció.

LES XIFRES

10

40

milions d’euros és la previsió de la

facturació per aquest any 2012

persones són les que componen el total de la plantilla de

l’empresa

EL DETALL

Creixement continuat Malgrat la crisi, Línea Hogar Deco ha aconseguit augmentar les seves vendes entre un 20% i un

30% més que l’any anterior

EL DETALL

Mercat rus Tot i els diferents contactes amb distribuïdors

d’aquest país han decidit comercialitzar els seus productes en solitari i tenir el control del procés

inaugurar l’any passat no-ves instal·lacions: “Tenim grans perspectives i volem créixer aquí. A més, logís-ticament ho tenim per la mà i això és important per poder vendre fora”, acaba Aulló. La seva plantilla ar-riba als 40 treballadors.

Sembla que per fi es-tem veient com els polítics estan treba-

llant i prenent decisions de forma coordina-

da per abordar amb més èxit els problemes de fons. Malgrat tot van amb peus de plom i cap d’ells vol renunciar a res.

D’altra banda la situació macroeconòmica mundial no acompanya i segueix empitjorant, fins i tot ara veiem flaquejar al gegant xinès. Lamentablement la recuperació econòmi-ca avui depèn més que mai de les decisions polítiques que s’adoptin. Les alternatives són complexes i arriben lentament però almenys sembla que hi ha bones intencions i una de-

cisió global de continuar endavant.Cada cim, cada decisió, cada declaració,

cada resolució sembla l’última. Potser ho si-gui ja que és molt difícil saber què passarà i com es resoldran tants i tan complexos pro-blemes. Dóna la sensació que estem davant un moment històric on, o bé salvem Europa, o tot es pot desintegrar.

Recordo com fa tan sols cinc anys l’economia mundial era robusta i tots vivíem sota una bombolla d’exuberància irracional

on tot valia. Avui, sembla que res val i que hem de destruir-ho tot per seguir endavant.

Estic convençut que a pesar que anem a seguir patint per superar aquest camí llarg i complex, abans que ens adonem, les coses tornaran a la normalitat.

No érem tan rics, ni ara som tan pobres. No em refereixo solament en el plànol econò-mic, sinó també a nivell humà, ideològic, religiós, solidari… un bon moment per a l’autoreflexió.

TRIBUNA

Ni tan rics, ni tan pobresDANIEL LEVYFundador i president de Diverinvest

11Setembre de 2012 REPSOLRESPONSABILITAT CORPORATIVA

Repsol lidera per segon any consecutiu la classi-ficació del sector Oil & Gas, tant en l’índex mun-dial Dow Jones Sustaina-bility Index World (DJSI World) com en l’europeu, Dow Jones Sustainability Index Europe (DJSI Euro-pe).

De les 125 companyies internacionals de petroli i gas analitzades, només 15 han entrat a formar part de l’índex global (Dow Jo-nes Sustainability Index World), del qual la petro-química és líder amb la màxima puntuació pel seu acompliment econòmic,

social i ambiental durant 2012.

Només cinc companyi-es europees de petroli i gas, de les 18 analitzades, han superat l’avaluació i han entrat a formar part de l’índex europeu (Dow Jones Sustainability Index Europe). D’aquestes, Rep-sol ha obtingut la màxima nou punts més que ‘any 2006, el primer any que va entrar a aquests índexs.

Els prestigiosos índexs Dow Jones de sostenibili-tat es formen anualment després d’un rigorós pro-cés d’anàlisi i avaluació dels comportaments i

exercicis de les empreses segons diferents criteris de caràcter econòmic, so-cial i ambiental.

En l’edició 2012, Rep-sol ha obtingut la màxima puntuació del Dow Jones en els criteris de trans-parència, gestió de ris-cos i crisis, combustibles nets; estratègia davant el canvi climàtic, sistema de gestió mediambiental, de-senvolupament del capi-tal humà i impacte social en la comunitat.

Des de la seva entra-da el 2006 al Dow Jones Sustainability Index, Rep-sol ha figurat sempre com

una de les millors compa-nyies del seu sector. Les puntuacions obtingudes reflecteixen l’esforç de la companyia per millorar en el seu compliment i demostren el compromís dels seus gestors i emple-ats de situar com a em-presa líder i referent en transparència i responsa-bilitat corporativa.

Índex Dow JonesEs tracta d’una família d’índexs borsaris on els integrants han d’acredi-tar pràctiques avançades en els diferents aspectes que constitueixen la res-

ponsabilitat corporativa, com el govern corporatiu, la gestió de riscos, o l’es-tratègia davant el canvi climàtic. Només un 10% dels 2.500 valors que for-men part del Dow Jones Global Index, constituït per companyies cotitza-des dels principals mer-cats del món, en formen part, després de ser sot-meses a un rigorós procés d’anàlisi i selecció. Des de la seva creació el 1999, DJSI s’ha convertit en un dels més prestigiosos ex-ponents del que s’ha ano-menat inversió sostenible o socialment responsable.

Repsol és lider per segon any consecutiu a nivell mundial i europeu.

Repsol, líder mundial del seu sector en els índexs Dow Jones

Repsol, fidel al compromís amb el territori, patrocinador de Santa Tecla

El conveni de col·laboració entre l’àrea de cultura, pa-trimoni i festes de l’Ajun-tament de Tarragona i Repsol, contempla el pa-trocini de les programa-cions municipals d’espec-tacles i activitats musicals organitzades per l’Àrea de Cultura del consistori, amb una aportació econò-mica global de 125.000 euros.

Així, pel que fa a la festi-vitat de Santa Tecla, Rep-sol ha estat un dels patro-cinadors principals.

Des de fa més de 10 anys Repsol està vinculat a la festa, i particularment a la Festa de Santa Tecla, col·laborant sobretot amb el seguici, començant amb la recuperació del Ball de Diables Infantil i conti-nuant amb iniciatives i

CEDIDA

• La casa de la Festa, el projecte T-6000, el programa “Santa Tecla a les Escoles”, o “El Puzle de Les Festes”, han estat expressions del compromís amb Tarragona i la seva festa major.

Moment de la presentació del Puzle de les Festes a la Casa de la Festa.

•És l’única empresa del sector de petroli i gas que aconsegueix, en la història dels índexs Dow Jones de Sostenibilitat, ser líder dos anys consecutius. •A més, ha obtingut la màxima puntuació entre les 15 companyies de petroli i gas del món seleccionades en l’Índex Global d’entre les 125 avaluades. Així, la companyia lidera els índexs mundial i europeu.

Repsol assumirà el 50% de la pujada de l’IVA a les seves estacions de serveiL’empresa petroquími-ca ha decidit rebaixar el preu de venda de les gasolines i gasoils en les seves estacions de servei per tal d’esmorteir l’efec-te que la pujada de l’IVA tindria entre els seus cli-ents. Així, des del dia 1 de setembre fins al 31 de desembre de 2012, els usuaris que facin ben-zina en qualsevol de les seves estacions gaudiran d’una rebaixa del 50% en la seva factura. Aques-ta rebaixa es trobarà en les estacions de servei de Repsol, Campsa i Petro-nor, i va entrar en vigor a les zero hores de la nit del 31 d’agost, moment en què s’hauria d’haver aplicat automàticament la pujada de l’IVA, i su-posa que l’increment de-rivat de la major càrrega impositiva es reduirà a la meitat i passarà, de mit-jana, dels 3,80 cèntims d’euro a 1,90 cèntims d’euro per litre. Amb aquesta mesura Repsol beneficia els seus clients i comparteix amb ells els esforços necessaris per a la superació de l’actual crisi econòmica. A Tar-ragona s’hi troba un dels complexos més impor-tants a Espanya d’aques-ta companyia, i amb la qual està molt lligada.

CEDIDA

col·laboracions amb quasi totes les entitats del Segui.

Aquest any, la Comis-sió Tècnica del “Projecte T-6000” ha decidit con-

cedir 7.000 euros a la proposta “Projecte de Re-novació de les màscares del Ball dels Set Pecats Capitals”, presentada per

l’Esbart Dansaire de Tar-ragona. A més, Repsol s’ha compromès amb la difusió de la festa i els seus ele-ments, amb el programa

“Santa Tecla a les Escoles”, “El Puzle de Les Festes”, i el finançament de les obres de millora i modernització de la Casa de la Festa.

12 EMPRESA

EL DETALL

InicisLa primera activitat de l’empresa va ser la recuperació de metalls per vendre’ls com a

xatarra

Ferros Poch, 90 anys treballant per la indústria i la construcció

EMPRESA AMB HISTÒRIA

El sector dels sub-ministraments meta l · lúrg ics , tot i que és pro-veïdor, entre

d’altres, d’un dels sectors en el que ha tingut més incidència la crisi, té en aquesta empresa amb 90 anys de vida, un exemple. Els seus inicis es remun-ten a l’any 1922 quan Sal-vador Poch va començar el seu camí empresarial dedicant-se a la recupe-ració de metalls per ven-dre’ls com a xatarra. El negoci anava a bon ritme però amb la incorporació del seu nebot, Elies Poch, la companyia va fer un canvi de rumb i es va con-

vertir en un magatzem de productes siderúrgics per distribuir als sectors in-dustrial i de serveis auxi-liars de la construcció, tal com el coneixem ara.

Inicialment es van es-tablir en un local que es trobava en el que és ara el casc antic de Reus, i no va ser fins els anys 50 que es van traslladar a una nau de més de 1.000 metres quadrats als afo-

res de la ciutat, en el que havia estat una sedera. Amb una construcció en ple boom dels anys 60 i 70, que va comportar una gran demanda de mate-rial de construcció, i el desenvolupament de l’ac-tivitat industrial al nostre territori amb l’arribada de les grans químiques, l’empresa va créixer de tal manera que es van ampli-ar les instal·lacions i van

apostar per maquinària i eines pioneres. Així, l’any 1970 instal·len el primer pont grua de 2,5 tones i l’any 1972 amplien les se-ves instal·lacions amb una nova nau adossada d’uns 3.000 metres quadrats, que van dotar amb dos ponts grua de 5 tones ca-dascun.

El desenvolupament urbanístic de la zona i el propi de la seva activitat van portar a l’empresa a canviar la seva ubicació a l’actual, al polígon indus-trial de Constantí amb més de 6.000 metres quadrats de magatzem on comerci-alitzen una gran gamma de productes de metall i de serveis de gran utilitat

Aquesta empresa ubicada a Constantí es dedica a la distribució de tota mena de productes siderúrgics per al sector industrial i immobiliari. Fundada l’any 1922, i d’àmbit familiar, actualment al capdavant s’hi troba la tercera generació.

Núria Arlandes

INNOVACIÓ

La Caixa potencia la relació banca-client a través de les xarxes L’entitat ha decidit fer una aposta clara per re-forçar el seu creixement en els segments de banca privada i banca personal mitjançant la posada en marxa d’un nou model de relació amb els clients en el qual aglutinarà desen-volupaments d’innova-ció pioners en el sector, utilitzant les noves tec-nologies. Així, integrarà a través d’un model mul-

ticanal serveis fins ara inèdits en el sector, com els propis de les xarxes socials, la videotrucada, la contractació íntegra de productes i serveis i la realització en línia del test d’Idoneïtat MiFID i del contracte d’assesso-rament, entre d’altres.

Aquest nou model de relació per a gestors i cli-ents permet completar el servei de l’entitat, poten-

ciant la personalització, l’assessorament a mida sense desplaçaments, l’eficiència i la transpa-rència.

Per als clients, la prin-cipal novetat és la creació d’un nou espai accessible a través del canal en línia de La Caixa, Línia Ober-ta, on podran configurar les seves preferències per a rebre informació, a més d’accedir a serveis

exclusius, com eines de planificació financera o la consulta dels informes de seguiment i propostes financeres.

Un dels desenvolupa-ments més innovadors és el Mur, el primer servei per als clients del sector de banca privada i ban-ca personal basat en els conceptes de les xarxes socials. El Mur és un espai des d’on el client i gestor

podran mantenir una re-lació de tu a tu, pel que fa a productes, inversions, etc. Aquesta comunicació serà totalment confiden-cial.

A més, La Caixa tam-bé ha desenvolupat un programa de formació específic per als clients a través de continguts eco-nòmics d’alt valor i jocs interactius, així com una eina d’autoplanificació fi-

nancera en la qual podrà definir els seus objectius i compartir-los amb el ges-tor a través del Mur per poder definir un pla d’in-versió personalitzat.

Aquests serveis van di-rigits als clients de banca privada banca personal de l’entitat. El volum de recursos gestionats es de 67.509 milions en banca personal i 39.483 mili-ons en banca privada.

13Setembre de 2012

LA XIFRA

30persones són les que formen la plantilla

actualment a les seves instal·lacions

FRANQUÍCIES

Pick a Pizza comença la seva expansió i obre a TarragonaAquesta franquícia, crea-da l’any 2011, i que es dedica a l’elaboració i venda de pizzes artesanes al tall de qualitat a preus populars, obrirà el seu primer local a la provín-cia al carrer Merceria de la ciutat, el proper 5 d’oc-tubre. La inversió inicial per poder desenvolupar

aquesta activitat supera els 25.000 euros, però pot arribar a superar els 160.000 euros anuals de vendes. Els preus dels productes oscil·len entre un 1,50 i un 1,95 euros. Aquest nou punt de ven-da a Tarragona es suma als que estant duent-se a terme arreu de l’Estat

espanyol, on se n’han inaugurat dos a Sevilla i un a Huelva. A més, estan en fase d’execució diver-sos establiments altres estant en fase d’estudi de la franquícia, com el disseny dels locals, situa-ció en què es troben cinc projectes, la producció de mobiliaris i imatge.

FOTO

: CED

IDA

El local tarragoní està ubicat al carrer Merceria i s’inaugurarà el 5 d’octubre

per als clients de la seva zona d’influència, com ara els constructors agremiats del Gremi de la Construc-ció del Baix Camp. Productes i clientsTot i que inicialment es van dedicar a la venda de xatarra, actualment Ferros Poch abasteix al sector tota mena d’articles ne-cessaris per al que seria l’estructura bàsica d’una casa, com bigues, tubs planxes, malles electro-soldades, filferro, tanques, etc. També disposa de ser-veis per als seus clients com oxitall, serres, cisa-lla, guillotines, amb tall a mida i adequat a les seves necessitats. A més, de for-

ja decorativa per baranes, balcons, reixes, etc. o ma-colles, puntes llaça, bar-rots,... Pel que fa al servei de transport, tenen una flota de quatre camions equipats amb grua.

Els seus principals cli-ents serien els professio-nals de totes les branques industrials i consumidors de qualsevol tipus d’acer.

Amb una situació com la que s’està vivint ara, on

el sector de la construcció i els sectors auxiliars han estat i estan sent els més castigats, Ferros Poch, s’està mantenint pel tre-ball que fa al sector in-dustrial, que l’està patint amb menys mesura. De totes maneres, continua dins del sector immobili-ari conservant els petits constructors de xalets i unifamiliars que no su-posen gran volum de

comandes ni risc a l’hora dels pagaments.

Pel que fa a la facturació de l’empresa durant el pe-ríode de recessió, la com-panyia segueix mantenint els mateixos nivells de cli-ents, tot i que han canviat les maneres de fer, abans tenien una previsió de co-mandes de mig any d’an-telació i ara es realitza més al dia, l’avantatge és que tenen un producte sense data de caducitat i poden tenir un gran estoc sense perdre valor. Cal assenya-lar, però, que han notat una baixada en el volum de vendes en general.

Aquesta situació ha minvat els seus projec-tes d’expansió al deixar

a l’aire l’ampliació de les seves instal·lacions al po-lígon de Constantí, ja que disposa a més dels 6.000 m2 que ocupa el seu ma-gatzem també té en propi-etat 14.000 metres qua-drats més en un terreny adjacent a 500 metres de la nau actual, on esperen que passats aquests mo-ments econòmics crítics la tercera generació de la família puguin desenvo-lupar l’expansió ajornada. Tot i això, donen feina a més de 30 persones, i des de 2003 al capdavant del negoci hi trobem la ter-cera generació, amb la filla del fundador, Salomé Poch, i el seu marit, Ignasi Salvador, com a gerent.

Ferros Poch, S.A. es dedica a la distribució de material

siderúrgic per als sectors industrial i constructor tant

per professionals de totes les branques industrials com pels

consumidors de tot tipus d’acer.

FOTOS: CEDIDES - ARXIU FERROS POCH

EL DETALL

Instal·lacionsActualment el seu negoci es concentra a

Constantí on tenen un magatzem de més de 6.000 metres quadrats

14 TENDÈNCIES

MOTOR

Preu 41.700 euros

Cilindres4

Consum total (l/100 km)7,1

Cilindrada1600 cc

FrensABS

Potència218CVUnitats 2000

Pneumàtics225/50 R17

Acceleració 0/1006,3 segons

Velocitat Màx.242Km/hNeumàtics

215/40 R17Acceleració1750 rpm

FITXA TÈCNICA

Arriba el model més esportiu i ràpid de sèrie

MINI John Cooper Works GP

Desenvolupat en circuit, homologat per al trànsit viari i d’edició estrictament limitada. Aquest és el MINI John Cooper Works GP. El model més esportiu i veloç mai fabricat en sèrie de MINI i que s’estrena mun-dialment al Saló Mundial de l’Automòbil de París. La producció que encara s’inicia aquest any estarà limitada a una petita sèrie de 2.000 unitats. El biplaça adquireix un caràcter únic i extraordinàries prestacions gràcies als ingredients especials de la tecnologia de competició del motor de John Cooper Works i al seu cridaner disseny. El seu motor turbo de quatre cilindres, modifi-cat en diversos detalls, té una potència màxima de 160 kW/218 CV. La seva suspensió regulable, el sis-tema de frens especialment eficient, les llantes d’aliatge lleuger específiques del model i els pneumàtics esportius garanteixen una maniobrabilitat fascinant i màxima diversió al volant. Els pneumàtics esportius de sèrie tenen una major capa-citat d’adherència a l’asfalt, de manera que el compor-tament del cotxe en corbes

és espectacular, la capacitat de frenada és impecable i les prestacions són impres-sionants. El pes en ordre de marxa segons norma DIN és de 1.160 quilograms, de manera que és un dels co-txes esportius més lleugers del seu segment. La capacitat d’acceleració és impressionant. Concre-tament, aquest model és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 6,3 segons. També la capacitat de recuperació impressiona: en accelerar des de 80 km/ha 120 km/h estant posada la cinquena marxa del MINI John Cooper Works GP, tot just transcorren 5,9 segons. La velocitat màxima és de 242 km/h. Però el motor turbo també brilla per la seva grau d’eficiència. Les solucions de la tecnologia minimalism contribueixen addicionalment que el consum mitjà d’aquest nou model sigui de només 7,1 litres als 100 quilòmetres segons cicle de proves UE. El corresponent valor d’emissions de CO2 és de 165 grams per quilòmetre.La fascinant sensació d’estar als comandaments d’un cotxe de competició es reflecteix en l’ambient que

impera a l’habitacle, ja que la seva configuració es con-centra de manera purista en el pilot i el seu copilot, i es prescindeix, per exem-ple, dels seients posteriors. Els dos poden gaudir de les seves altes prestacions asseguts en els seients es-portius de la marca Recaro, proveïts de costures de disseny especial. Una barra protectora separa la part davantera de l’habitacle del compartiment de càrrega, té volant esportiu de cuir o el pom de la palanca de canvis vermell donant es-portivitat a la conducció.

Una nova experiència al volant, un coupé amb motor híbrid i tracció al darrere

Nou Lexus LF-CC

Després de la sensacional acollida del LF-LC al Saló de Detroit, Lexus presu-meix de la seva capacitat per transme-tre els seus conceptes a nous desen-volupaments mantenint sempre la seva excepcional atractiu. Tot aquest desplegament tecnològic es materia-litza ara en el LF-CC, un coupé, amb tracció posterior i motor híbrid que fa el seu debut al Saló Internacional de l’Automòbil de París.

Amb certes reminiscències del LF-LC, el nou coupé il·lustra a la perfecció com aquests treballs solen condicio-nar el desenvolupament dels futurs models de Lexus i el camí pel qual es creu que derivarà el nou segment de la marca, D. No cal dir que la seva font d’inspiració i el seu èxit segueix sent el gust pel disseny, una experiència de conducció superior i la introducció de les tecnologies més avançades.

NOVETATS

Funcionalitat, disseny i tecnologia de la mà de Piquadro

La marca especialitzada en bosses i accessoris inno-vadors per al centre,que concentra tota la origina-litat i l’elegància de l’estil italià. La funcionalitat té un nou sentit en accessoris high-tech, tocant tots els aspectes del producte, per això la marca italiana ens té preparades diverses novetats per anar a l’última.

Nous altaveus portàtils sense fils de Philips

Potents i portàtils, el ShoqBox de Philips és el company musical perfecte. Aquesta nova gamma de productes permet a l’usuari compartir la seva música amb la gent que estigui al voltant i a més seleccionar el mode de so que més s’adapti a la música que vol escoltar. Aquests altaveus són vàlids per escoltar música procedent de qualse-vol dispositiu bluetooth, proporcionant estil a la música instantàniament i en qualsevol lloc.

Nous reproductors de continguts web i suport per 3D

Toshiba disposa de dos nous reproduc-tors Blue-Ray: BDX1300KE, BDX4350KE. Tots dos amb reproducció nativa 1080p i l’últim d’ells amb reproducció de contin-guts 3D. Des de la seva màxima senzillesa, el BDX1300KE, a més de reproducció de discos Blu-Ray en Full HD, és capaç de reproduir tot tipus de formats i continguts (MKV, Divx, JPGE, MP3, etc.) des de qualse-vol suport òptic, o via USB amb dispositius d’emmagatzematge.

15Setembre de 2012

El popular actor serà la nova imatge de SEAT durant el proper any, unint-se als també actors Maxi Iglesias i María Castro com a ambaixadors de la marca espanyola. D’aquesta manera, Millán inicia el seu camí amb SEAT en un dels moments més importants per a la companyia, immersa en una ofensiva de producte sense precedents.Sens dubte, Millán s’identifica a la perfecció amb els valors de la companyia, tant pel seu

caràcter com pel seu propi estil personal. “Em fa molta il·lusió representar una marca tan icònica i im-portant per a tots com SEAT”, comenta Santi Millán sobre la seva participació i el perquè ha triat aquesta marca. A més, l’actor català es troba en un dels mo-ments professionals més intensos de la seva carrera, amb nous projectes a la televisió i al cinema.

Toyota Espanya i AECA-ITV (Associació Espanyola d’Entitats Col·laboradores de l’Administració en matèria d’ITV) han organitzat una Jornada de Forma-ció conjunta amb l’objectiu d’actualitzar i compartir coneixements sobre el vehicle híbrid i reforçar els coneixements dels tècnics de les estacions d’ITV per a la millor aplicació dels protocols a seguir en les inspeccions tècniques en ITV. Les Jornades de formació han comptat amb més de 150 tècnics de les estacions d’ITV de tot el país i han tingut lloc el aquest setembre a les oficines centrals de Toyota Es-

panya. Amb aquestes mesures, pretenen avançar en la moder-nització dels proce-diments de vehicles i estacions d’ITV, ja que s’encarreguen de vetllar perquè les condicions tècniques de tots els vehicles.

http://exportar.pimec.org/

LLIBRES

LA XARXA

El portal per les empreses que es vulguin obrir a l’exteriorPimec considera que en l’entorn actual, és priori-tari donar suport a les empreses perquè augmentin les seves exportacions i adquireixin una dimensió internacional i per això una de les seves principals línies de treball és donar suport a les empreses en el disseny d´estratègies d´entrada a nous mercats, així com detectar les oportunitats i els mercats clau per a cada empresa.

http://instagram.com/

La xarxa social per compartir les teves imatges de forma gratuïta

Des d’aquesta xarxa social, d’una manera ràpida, bella i divertida es pot compartir la vida amb els amics a través de les imatges que dia adia vas guardant. S’utilitza amb una aplicació des de l‘iPhone, es tria un filtre per donar-li un toc diferent i original i s’envia a Facebook, Twitter o Tumblr. És més que fàcil, una forma totalment nova de compartir les teves fotos. A més, totalment gratis.

Santi Millan serà el nou ambaixador de SEAT per aquesta temporada

Toyota Espanya i AECA-ITV col·laboren per la millora de les inspeccions en híbrids

Radiografia del sector financer

Títol: Las finanzas en una sociedad justa Autor: Robert J. ShillerEdita: DeustoTemàtica: Economia

La imatge que tenim de la indús-tria financera difícilment pot ser pitjor del que ho és avui en dia després de la crisi del 2008. En aquest llibre l’autor fa un retrat precís del sector i sosté que, en lloc de condemnar als bancs i a les finances en si, ja que és una de les eines més poderoses que tenim per solucionar tots els problemes.

Eines pel canvi personal a qui ho vulgui

Títol: El pequeño libro de los gran-des cambiosAutor: Mikael Krogerus i Roman Tschäpeler Edita: Alienta

Després de l’èxit del seu primer llibre, els autors suïssos tornen a la càrrega amb una segona versió del que va ser el primer, per centrar-se en l’art del canvi personal. El llibre pretén ser una eina visual per en-tendre els motius i les vies de can-vi que ens transformen.

Els secrets d’Ikea al descobert

Títol: Cómo hacemos las cosas en IkeaAutor: Anders DahlvigEdita: Gestión 2000Temàtica: Gestió empresarial

Anders Dahlvig, conseller delegat d’IKEA entre 1999 i 2009, recorre la història d’aquesta multinacional des dels seus inicis com una petita empresa de mobles fins a la seva consolidació com a líder absolut en el seu sector, explicant quina ha estat la visió de la companyia al llarg de tots aquests anys.

Errors i solucions en el món del màrqueting

Títol: Los 10 pecados capitales del marketingAutor: Philip KotlerEdita: Gestión 2000 Temàtica: Màrqueting

Aquesta nova edició, de tapa dura i amb un disseny molt cuidat, és per actualitzar la seva bibliote-ca d’imprescindibles del MK. En aquest llibre, Kotler analitza els errors en què normalment incor-ren les companyies en termes de màrqueting i ofereix els senyals per detectar errors i un conjunt de consells per solucionar-los.

Nova càmera compacta amb fotograma complet de SonyAra els entusiastes de la fotografia poden explorar les possibilitats creatives de les imatges a fotograma complet amb una càmera digital compacta. La nova Cyber -shotTM DSC-RX1 de Sony amb només 482g (inclosa bateria i targeta de memòria) incorpora un sensor de 35 mm de fotograma complet i objectiu fix F2 de gran obertura en el cos d’una càmera de pro-porcions perfectes per als teus viatges i fotografies.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi [email protected]ó: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olívia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos

43005 TarragonaTel. 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Des del mes de març El Corte Inglés de Tarrago-na i Natur-

wash han posat a l’abast dels seus clients un nou servei: la neteja del seu vehicle mentre està es-tacionat, al mateix temps que realitzen les seves compres o surten a pas-sejar. Aquest servei consis-teix a rentar el vehicle a mà, és a dir, manual-ment sense utilitzar resi-dus contaminants i amb una despesa d’aigua de només 4 litres per ren-tada. A més, hi ha la pos-sibilitat de fer-se en el mateix lloc on s’ha estacionat dins del pàrquing, tot depenent de l’estructura de la instal·lació. Als grans magatzems tarragonins, però, s’ha habilitat un espai en el mateix pàr-quing per poder deixar el cotxe i o b -tenir e l s millors r e s u l -tats. La du-ració depèn de la classe del vehicle i sol ser d’una

hora. Tota la feina de neteja combina el treball manu-al amb equips portàtils, pràctics i amb gran au-tonomia, que projecten l’aigua al mateix temps que l’aspiren, i per l’ús eficient de l’aigua, el que fan és barrejar productes biodegradables destinats a desfer la pols, o la ter-ra, que hi ha al vehicle; per tant, costa menys de sortir. Actualment a El Corte Inglés de Tarragona des de la seva instal-lació ha estat

tot un èxit, i de l’únic treballador amb què es va inaugurar ac-

tualment, ja són tres per-sones que realitzen entre 20 i 24 rentades al dia, cosa que suposa tres al mateix temps. A més, es bonifica el temps de pàr-quing que dura el servei. Els clients poden triar entre tres tipus de ser-vei, l’exterior, l’interior o el complet, que engloba tots dos en un. Aquest servei s’englo-ba dins de la filosofia

del centre comercial, d’oferir serveis di-

ferents als clients en tots els àm-bits, posant com a condició la cura del medi ambient i de l’entorn. Natur-wash es dedica a la neteja de vehi-cles to-talment ecològi-ca, que va néixer a Ma-

drid fa 4 anys i des

de llavors no ha dei-

xat de créixer, de la mà d’El

Corte Inglés. Ac-tualment, a més del

centre comercial de Tar-ragona, també els podem trobar al centre de Can Dragó a Barcelona.

El Corte Inglés ofereix aquest servei de la mà de Naturwash

Rentat ecològic del vehicle al pàrquing

Beca l’Oréal-UNESCO a una investigadora catalana

Gemma Vilahur, de menys de 40 anys i mare, ha estat una de les cinc investigadores premiades amb les beques d’investigació que atorga L’Oréal-UNESCO, de 15000 euros cadascuna, i que es destinaran a donar suport al seus projectes a Espanya, tant per la compra de material d’investigació i formació, com per accions que facilitin conciliar la seva vida familiar i professional. Pel president de L’Oréal Espanya, François-Xavier Fenart, «les Beques L’Oréal-UNESCO són avui més que mai molt necessàries i oportunes, ja que precisament van destinades a donar suport als projectes de recerca de científiques brillants que han tornat a Espanya i necessiten finançament». Les cinc guanyadores tenen en comú que són dones, menors de 40 anys, mares i investigadores en Ciències de la Vida i a més han estudiat o treballat a l’estranger abans de tornar a Espanya per continuar la seva tasca científica. Aquesta edició han rebut més de 200 sol·licituds.

XIFRES I LLETRES 36.900.000euros, són els pagaments d’expropiacions pendents de pagar des de fa set anys a Tarragona

20.000.000d’euros serà la inversió per l’ampliació i millora de les instal·lacions del Parc Central

R epsolRepsol i Ajuda en Acció ven-dran productes de comerç just en estacions de servei, en virtut d’un acord signat per l’empresa petroliera i l’ONG amb l’objectiu de dissen-yar i implementar projectes en l’àmbit de l’acció social. Inicialment, la venda es durà a terme en catorze gasoline-res, situades entre elles les de Tarragona. Així, s’habilitaran mòduls específics on es podran trobar productes procedents del Comerç Just, com xocolata, cafè, te o infusions.

Després de tres anys escrivint cada mes sobre la crisi, les seves conseqüències, les seves possibles sortides, les ganes de les empreses per sobreviure, inten-tant donar un toc positiu on potser no

n’hi havia, ara aquesta publicació i el seu equip s’acomiaden. Hi ha hagut de tot, bons i mals moments; si s’ha de dir la veritat, més de bons que de dolents, sobretot perquè, encara que sembli mentida, hi he trobat bons companys i, el més important, bons amics. També he tingut l’oportunitat de conèixer les interioritats de moltes empreses que m’han ensenyat que el món de l’economia no són només números i que hi ha gent que batalla per treure el cap de l’aigua, empreses que porten al darrere molts anys i molta història i que segurament, tot i aquesta malaltia recessiva, continuaran molts anys més. He entrevistat grans i petits empresaris, economistes que, malgrat la negror de tot plegat, intenten veure la llum encara que sigui petita; he escrit sobre infraestructures, dones empresàries, possibles inversions, de tot una mica, i avui escric per dir «fins un altre».

No penso dir que aquesta és la millor professió del món, però no és ni millor ni pitjor que altres, té les seves mancances i les seves oportunitats, a vegades s’embruta -i molt- però hi ha gent que intenta donar-hi una cara neta tant com pot, per-què, si no fos per això, no valdria la exercir-la. Així, vull donar les gràcies als que m’han ajudat a poder fer la meva feina el millor que he pogut i que per sort es queden per continuar posant el seu gra de sorra a l’actualitat de la zona com l’Alba, la Carme, el Vicente, la Cristina i altra gent que també hi penca i dir-los que els canaris i altres espècimens no sempre canten bé, i sempre hi haurà una gàbia on poder-los tancar.

Dit això, suposo que aquest no seria el prototip d’editorial d’un diari econòmic, però és el que he volgut escriure. Crec que seguirem en contacte i que ens anirem trobant per arreglar el món, entre copes.

I ara sí, com deia ara fa més de 50 anys el pe-riodista americà, Edward R. Murrow, després de la seva crònica: Bona nit i bona sort a tothom!!!

Bona nit i bona sort!

EDITORIAL

cronica 55

Documents