TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Núm.53. Juny de 2012

Enginyeria industrial, concentra la demanda de les empreses

P4-5

Segons un estudi elaborat per Adecco, és la titulació que més busquen les empreses. L’ADE es situa en segon lloc.

Tejero Materials per la construcció, mig segle servint el sector al Camp de Tarragona

P14

Actualment, la tercera generació està al capdavant d’aquesta empresa familiar de Miami Platja.

Bayer celebra el 75è aniversari de la invenció del poliuretà pel Dr. Otto Bayer

P11

Aquest material segueix tenint aplicacions, de tal manera que cada any s’introdueixen 25 productes nous.

Aragonès Transports signa un acord amb DSV per la millora del servei a Tarragona

P12

Les empreses de la província es podran beneficiar de tots els serveis que ofereixen les companyies.

Repsol amb l’hort i la biblioteca de l’IES Pont del Diable de Tarragona

P15

P6

Lluís Maestre. President del Grup AC Hotels by Marriott

«Espanya no necessita més places hoteleres perquè ja les té»

P2-3

Les noves mesures als menjadors escolars fan perillar la viabilitat de

les empreses de càtering

La jornada intensiva, l’entrada de la carmanyola i la reducció d’alumnes que mengen als centres educatius fan preveure baixades de la facturació de més del 10%.

P12-13

Concentra la producció de materials per aïllament del grup.

URSA centra la seva aposta per la i+D+R a la seva planta del Pla de Santa Maria

La carta econòmica analitza les qüestions pendents a la xarxa ferroviària P7-10

2 REPORTATGECOL·LECTIVITATS

Aquest mes de juny s’acaba el curs esco-lar, marcat tant per les retalla-

des com per les mesures per pal·liar la baixada d’alumnes als menjadors escolars, fet que perjudi-ca les empreses auxiliars com les de càtering. Tot i això el passat mes de maig la consultora DBK va pu-blicar el seu estudi sobre la situació de les empre-ses de càtering a Espanya 2011 dividida en sectors. Segons l’estudi, les empre-ses de la restauració per col·lectivitats van facturar l’any passat 3240 milions d’euros, un 0,6% més que l’any 2010, a causa prin-cipalment que el negoci en els segments de sanitat i educació no han reflec-tit les mesures que hi ha previstes que s’apliquin de cara a l’any vinent so-bretot en educació, però que tot i no augmentar sí que s’està notant un alen-timent. Aquesta situació pot em-pitjorar si mirem les me-sures que es preveu per al curs que ve, entre elles la possibilitat que els insti-tuts facin jornada intensi-va, amb la qual cosa no hi

haurà necessitat del ser-vei de menjador, tot i que la decisió queda en mans del centre. L’altra mesura prevista però que també està a l’aire és l’entrada de la carmanyola als menja-dors perquè els nens pu-guin menjar a l’escola, ja que la crisi ha provocat una disminució dels nens als menjadors de vora un 30% a Tarragona, segons va publicar el DiariMés al novembre passat, sobre-tot donat per la desapa-rició de les beques per als menjadors de la Generali-tat.Segons Víctor Rafecas, di-rector general de Cuina Gestió, empresa que es dedica a donar a servei d’àpats per a col·lectivitats i grups i amb un centre a Reus, “el gran problema que tenim és la incerte-sa de saber què passarà finalment. La incògnita sobre les beques, si els instituts amb la jorna-da intensiva tancaran els menjadors i el saber què passarà amb el tema de les carmanyoles decidirà les nostres previsions de cara a l’any vinent”. En aquest mateix sentit s’expressa la Rosa Alzina, gerent de l’empresa Catering Grup

Constantí de Reus, “els col·legis són els que hem previst que tingui més baixada, tot i que per ara hem anat aguantant però amb tot el que es preveu que s’implanti el curs vi-nent creiem que baixarà molt més la facturació i ens en ressentirem”. I és que les conseqüèn-cies són clares, “si aquesta situació no s’estabilitza, l’única sortida que ens queda és la reducció de costos, i una manera de fer-ho es restringint la plantilla, perquè a aques-ta incertesa s’ha de sumar que estem trigant molt a cobrar d’alguns col·legis, n‘hi ha que han tardat fins a 8 mesos”, explica Alzina. En la mateixa lí-nia s’expressa Rafecas, “amb nosaltres hi ha 350 treballadors treballant en els diferents centres que tenim a Catalunya, si les previsions es compleixen, haurien de reduir la plan-tilla en 60 persones a tot el territori.”Pel que fa a la mesura de la carmanyola, Rafecas ho té clar, “no és tan barat com la gent es pensa ja que hem de comptar que el 50% del cost d’un menú a l’escola se l’emporta el

monitoratge, cosa que significaria que en to-tal l’estalvi seria d’uns 2 euros. Aquest servei s’ha de tenir en compte perquè en principi algú ha d’estar controlant els nens. Tam-bé entenc que això es farà per als nens de secun-dària, no crec que arribi a primària”. Alzina està d’acord en aquest sen-tit, “per nosaltres, el nen haurà de pagar igualment el monitoratge, així que no hi haurà tant d’estalvi com la gent es pensa”.Per Rafecas, “la situació que tenim és bastant di-fícil però les escoles han de tenir un bon servei; per això estem enfocant les nostres forces a consoli-dar-nos en aquest sector

i millorar cada dia més, volem créixer en aquest sentit”. Segons Alzina, “per fer front a aquesta situa-ció estem apostant per combinar les empreses privades i les públiques i consolidar-nos”

Hospitals i geriàtricsEl segment de la sani-tat i la tercera edat, se-gons l’informe de DBK va créixer un 2% més que l’any 2010. “La gran baixada que s’ha notat en les escoles no s’ha notat tant en el segment dels geriàtrics”, ens comen-ta Alzina. Rafecas també indica que “sense tenir molta presència en el sec-tor hospitalari, hi estem començant a entrar i com

en el sector de la 3a edat estem creixent. Tenim un pla estratègic a 3 anys que ara com ara estem retardant per la situació actual, les perspectives que tenim són molt bo-nes, però s’ha de treballar molt”.

EsdevenimentsAquesta línia de negoci tampoc està passant pel millor dels seus moments, “si fa 2 anys es gastaven 60 euros ara se’n gasten 20, segueix havent-hi moviment però ara s’ho miren més. Hem reduït els marges, i a més els preus han baixat, si abans un cambrer cobrava 150 euros per servei ara en cobra 60”, explica Alzina. Pel Grup Cuina Gestió aquesta línia representa entre el 5% i el 7% , “s’han reduït els marges i les es-tructures, hem canviat per adaptar-nos a les noves circumstàncies, el tiquet mitjà ha baixat dels 50 euros als 35, tot i això la gent es continua casant, i fent celebracions”, co-menta Rafecas. Els serveis a les empreses també han baixat, bé perquè la plan-tilla s’ha reduït bé pels tu-pper per dinar.

Les retallades en salut i educació no només han afectat els que són uns dels pilars de la nostra societat, sinó que les empreses auxiliars també se n’han ressentit, amb més o menys mesura. Així, un dels sectors que ho està patint és el de les empreses de restauració per a col·lectivitats, que estan veient com les noves mesures econòmiques poden fer baixar la seva facturació en més d’un 10%.

Núria Arlandes

Preocupació a les empreses de càtering pel futur dels serveis escolars

ELS DETALLS

IncertesaEl no saber com s’aplicaran mesures com l’entrada de la carmanyola o la jornada

intensiva als IES preocupa el sector

ConseqüènciesLa reducció del volum de negoci per la baixada

de les vendes a les escoles podria provocar reducció de plantilles

3Juny de 2012

FOTO: CEDIDES

El sector de la restauració per col·lectivitats preveu una bai-xada de la facturació de cara a l’any vinent per les noves mesures que el Govern està preparant per pal·liar els efec-tes de la crisi en els menjadors escolars que estan reduint el nombre d’alumnes que es queden a l’hora de dinar.

El ‘tupper’ treu el cap a les escoles

Catalunya ha estat la primera auto-nomia que s’ha plantejat la introduc-ció de la carmanyola als menjadors de l’escola. Aquesta iniciativa està sent estudiada per tots els agents im-plicats, AMPA, Govern, escola i diver-ses entitats. La polèmica està oberta i segurament fins que no es trobin en l’inici del curs escolar 2012/2013 podria ser que no es concreti, ja que el Govern català està estudiant la mesura i encara no hi ha cap docu-ment sobre la taula en ferm. El que contempla és que els nens pu-guin dur a l’escola el seu tupper de casa, com fa molta gent a la feina, molt normalitzat actualment, prin-cipalment per la crisi. Les pregun-tes que es fan tots són des de quines garanties de seguretat alimentària hi ha, com es pot reorganitzar els centres de serveis de menjador, qui-na seria la taxa que han de pagar els pares pel servei de monitoratge, ja que tot i que no menjarien del càte-ring del col·legi sí que és necessari el control als menjadors que super-visin el bon funcionament i el que els nens mengen i si s’ho mengen,

què passarà en les cuines escolars i com actuaran les empreses del sec-tor del càtering per col·lectivitats. A més, altres dels factors que estan sent estudiats és com es pagaran les instal·lacions que haurien d’haver-hi si es dur a terme, com habilitar o construir unes sales per escalfar el menjar i conservar-lo fins a l’hora del dinar, i que actualment no està clar qui realitzarà aquesta despesa, amb les AMPA bastant endeutades pagant cuines que ja es van cons-truir. També s’ha de tenir en compte que també es coneixen casos de ins-tituts o escoles on s’han vist nens i joves que dinen fora de l’àmbit de l’escola, sense anar a casa seva, sinó en parcs o bancs.El debat està servit, ja que hi ha tants detractors com els que hi estan a favor, i realment és un tema polè-mic, però la situació econòmica que s’està vivint no fa cap parèntesi i pro-voca que tothom s’hagi d’adaptar a la nova situació, ja que el que era vàlid fa cinc anys ara ja no es pot seguir duent a terme, i les retallades tam-poc han ajudat gens.

EN CONTEXT

El càtering aeri i gamma alta, a la baixa

El segment de les col·lectivitats és molt ampli i entra en sectors molt diferenciats. Tot i que el global del sector manté les vendes com ja hem reflectit, en el document presen-tat per DBK es veu com la caiguda més gran se l’emporta el negoci en el transport aeri i gamma alta, tot i baixar menys que l’any 2010, el pri-mer obté uns ingressos de 190 mi-lions d’euros, cosa que significa un 2,6% menys, i el del luxe va tenir una caiguda més accentuada, amb un 3,2%, i una facturació de 287 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en aquests sectors ve a causa principalment per la baixada de viatgers, amb grans connexions ferroviàries a les principals ciutats espanyoles, i les polítiques d’algunes empreses aeronàutiques de fer pagar aquest servei per reduir el seu cost.Pel que fa a les empreses que ser-veixen esdeveniments de luxe, han vist com la seva facturació ha baixat dins del context de crisi, on a l’ho-

ra de realitzar aquests tipus d’actes, tot i que es segueixen realitzant, hi ha menys despesa, i les empreses d’aquest segment han notat la baixa-da del tiquet, on abans per exemple es gastaven 100 euros per comensal ara es veu reduït en algunes empre-ses fins al 50%.Però, en aquest sentit, si mirem en el sector ferroviari veiem un tendèn-cia a l’alça. L’any 2011 va arribar als 63 milions d’euros, cosa que signi-fica un 1,6% més que el 2010, i que reflecteixen l’increment continuat dels usuaris que utilitzen aquest transport i els seus serveis, sobretot en trens de llarg recorregut i línies d’alta velocitat, que és on els oferei-xen. El 2011 el sector estava integrat per unes 970 empreses que generen un volum d’ocupació pròxim als 57000 treballadors. Aquesta xifra s’ha re-duït com a conseqüència dels pro-cessos de fusió i compres entre com-panyies o el tancament d’algunes.

EN CONTEXT

2,7per cent més que l’any

2010 és el que ha facturat el global del sector del càtering

LES XIFRES

30euros és la mitjana que s’han reduït els tiquets per a

esdeveniments socials

2euros es preveu que s’estalviïn les famílies amb els ‘tuppers’ a

l’escola

30per cent és la baixada

d’alumnes en els menjadors escolars de

Tarragona

LES XIFRES

50per cent del cost total

del menú escolar se l’emporta el

monitoratge

150euros és el que costa un menú escolar de mitjana al territori

català

4 ACTUALITAT

La facilitat financera atorgada al sec-tor bancari espanyol és un ajut d’Estat, ja que anirà a càrrec del Fons Europeu

d’Estabilitat Financera (FEEF) o, més proba-blement, del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera (MEEF), concebut com una eina d’ajut i suport als estats membres de la UEM, a llarg termini, i a favor del Fondo de Reestruc-turación Ordenada Bancaria (FROB), com a agència o institució que depèn del Tresor (Es-tat espanyol)

Tot i que les condicions específiques es desconeixen a hores d’ara, es facilitarà un préstec amb unes condicions privilegiades

que no es poden aconseguir al mercat que el FROB emprarà per injectar recursos propis a les entitats financeres amb problemes de sol-vència: Bankia, Catalunya Banc, Banc de Va-lència, Novagaliciabanco, etc., i en menor me-sura, la resta del sector, d’acord amb els tests d’estrès que estan realitzant les consultores independents contractades pel Ministerio de Economía y Competitividad. Amb tota proba-bilitat, la injecció de recursos es farà per la via del bons convertibles contingents, anomenats Co – Co’s, que suposen que l’entitat beneficia-da ha de satisfer un elevat tipus d’interès en favor del FROB.

El finançament de referència, com és pri-vilegiat, també és condicionat, i obligarà les entitats financeres que en gaudeixin a adop-

tar tot un reguitzell de mesures. Si es prenen com a referència les que s’han exigit als bancs irlandesos, amb tota probabilitat es dema-narà que les entitats que demandin recursos al FROB hauran de reduir el palanquejament i disminuir la dimensió del seu balanç, la qual cosa implica adoptar una política encara més restrictiva en la concessió de crèdits. Dit d’una altra manera, el finançament del FROB servirà per reforçar la solvència patrimonial, però no per dinamitzar la concessió de crèdits a famí-lies, empreses i administracions territorials. A hores d’ara, l’única forma de dinamitzar la concessió de crèdits és:

Accelerar el màxim el sanejament del sector financer, a fi i efecte d’esvair qualsevol ombra, de tal forma que les entitats que restin opera-

tives tinguin oberta la via de finançament or-dinari als mercats internacionals. Això implica que cal reestructurar el sector I eliminar les entitats més febles i que no disposin de viabi-litat empresarial, com és el cas d’alguns bancs resultants de SIP’s o fusions de caixes d’estalvi.

Obrir el mercat financer espanyol a la banca estrangera, per la via de l’adquisició, per part d’aquest, d’actius sans provinents d’entitats en procés de reestructuració.

Professionalitzar al màxim la gestió de les entitats financeres.

Reforçar els mecanisme de supervisió: Banc d’Espanya i Banc Central Europeu. avançar decididament en la reestructuració del sec-tor per poder tornar a donar finançament a l’economia real.

TRIBUNA. LA CEPTA OPINA.

Servirà el rescat bancari?

L’enginyeria industrial es posiciona com la carrera més demandada per les empreses

MERCAT LABORAL

El mes de juny és un mes decisiu per als estudi-ants que volen enfocar el seu

futur cap a la universitat, ja que es du a terme la prova estudiantil més im-portant en la vida formati-va de les persones, la PAU (antiga selectivitat), i amb els temps que corren, l’es-pecialització és una peça decisiva per tenir una oportunitat en el món la-boral. Així, l’estudi realit-zat per Adecco deixa clara una dada molt significa-tiva: que els titulats uni-versitaris lideren l’oferta

d’ocupació qualificada a Espanya i en l’últim any milloren la seva presèn-cia en aquest camp ja que representen el 49,01% del total, cosa que es tra-dueix en un creixement de 2,88% respecte a l’any 2010.

El rànquingPerò saber quines són les titulacions amb sortides professionals més impor-tants és un punt bàsic. Així, segons les dades que es desprenen de l’infor-me es pot dir, per primera vegada, que l’enginyeria industrial encapçala el rànquing de titulacions que més sol·liciten les em-preses en les seves ofertes d’ocupació qualificada, amb un 3,3%. Aquesta xi-

fra es duplica si només es té en compte l’oferta de titulats, i a més significa arrabassar el primer lloc, mantingut des de fa temps, a Administració i Direcció d’Empresa (ADE), que es queda en el 2,67% de les ofertes, un punt menys que l’any passat. Després d’aquest parèn-tesi, les enginyeries tor-nen a posicionar-se com a capdavanteres i ocupen el tercer lloc la informà-tica i l’enginyeria tècnica industrial en quart lloc. A aquestes les segueixen Economia, Dret o Medi-cina, abans de les més sol·licitades per al mercat de treball i que ara veuen com es disminueixen les ofertes del seu àmbit amb més de mig punt. Aquest

canvi d’orientació podria ser a causa principalment del canvi en les empreses més cap a les noves tecno-logies, eficiència energèti-ca o renovables. Evolució de l’ofertaSi s’analitzen les ofer-tes de treball dirigides a titulats trobem quatre tipus de titulacions, les jurídico-socials, tècni-ques, científico-sanitari, i humanitats. I d’aquestes trobem que totes perden

volum d’ofertes, menys les tècniques, que global-ment creixen canviant la tendència dels últims dos anys, en un any han passat de representar el 42,4% al 46,7% del total de l’ofer-ta. Podríem dir que això ve donat per l’increment de les titulacions afins als sectors de la informàtica i les telecomunicacions, i les enginyeries genera-listes. Tot i això, les titu-lacions relacionades amb l’àrea de la construcció

tornen a baixar i es situen en un 5,8% de les ofertes. Es pot ressaltar l’augment en els enginyers vinculats a l’àmbit de les TIC, amb 9 punts més que l’any pas-sat.La caiguda de l’àrea cien-tífico-sanitària es deu a la reducció de l’oferta de les seves carreres referents com poden ser la medi-cina (2,68%), la farmàcia (1,24%) o la infermeria. En qualsevol cas, la pèr-dua d’impacte en el mer-cat laboral ha vingut tant per les carreres de l’àrea sanitària com experimen-tal. En humanitats les ofertes que requereixen candidats amb aquest ti-pus de formació han bai-xat del 4,78% al 4,19%. De les més demandades

Aquests estudis desbanquen per primera vegada Administració i Direcció d’Empresa, que liderava el rànquing en els últims anys, segons les dades de l’anàlisi realitzada per Adecco de les titulacions amb més sortides professionals.

N.A./Redacció EL DETALL

OcupacionalitatLes titulacions que tenen més oferta i poca

demanda són la d’enginyer informàtic i la de telecomunicacions

5Juny de 2012

trobem filologia anglesa (0,41%), traducció i inter-pretació (0,33%) i belles arts (0,31%).

Índex d’ocupacionalitatRelaciona el nombre d’ofertes amb el nom de titulacions que demanden les empreses. Així, entre els que tenen l’ocupaci-onalitat més alta trobem enginyer informàtic i de telecomunicacions, és a

dir, hi ha moltes ofertes pels titulats que hi ha. Al mig trobem medicina, far-màcia, i enginyeries, com química, naval o aero-nàutica. Les que tenen un percentatge de titulats su-perior a l’oferta, és a dir, a les que hi ha més deman-da que oferta trobem les titulacions de humanitats i algunes com empresari-als, periodisme, biologia i psicologia.

Així, per Adecco la impor-tància radica que quan es decideixi la carrera que es vulgui fer, si no està inclo-sa entre les més demanda-des que intenti especialit-zar-se amb alguna de les tendències laborals que marca el marc empresarial i econòmic, que permeti satisfer les aspiracions, al mateix temps que es pot accedir al mercat de tre-ball.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

El mes de juny és un dels mes importants per un

estudiant, marcarà el seu futur professional i la seva futura entrada al mercat laboral,

actualment bàsic per trobar feina.

LA XIFRA

5,8per cent es queden

les titulacions relacionades amb la

construcció

BREUS ACTUALITAT

El potencial d’estalvi energètic de les pimes catalanes és de 588 milions

Les petites i mitjanes empreses catalanes tenen un potencial d’estalvi del 16,7% a la seva factura energètica, és a dir, de 5.154 GWh, xifra equiva-lent a l’energia necessària per abastir totes les llars a Girona i Tarragona durant quasi 11 mesos. Si es tradueix a termes econòmics, el potencial d’estalvi de les pimes catalanes és encara de 588 milions d’euros, segons la sisena edició de l’Estudi d’Efi-ciència Energètica a les Pimes, fet públic per Gas Natural Fenosa. Aquest estalvi evitaria l’emissió a l’atmosfera de 3,65 milions de tones de CO2, que equival a transportar en avió 52,8 milions de pas-satgers entre Madrid i Barcelona./Redacció

El Govern augmenta la protecció per contractar crèdits i hipoteques

El Govern ha aprovat una modificació del Codi de consum per incrementar la informació i les garan-ties de les persones que contractin crèdits o prés-tecs hipotecaris. L’objectiu de la reforma és millo-rar i ampliar la informació prèvia que s’ha de lliurar al consumidors. Així, s’adverteix de la possibilitat d’increment els tipus d’interès, el risc de perdre l’habitatge en cas d’incompliment dels compro-misos derivats del contracte, els serveis accessoris que estan obligats a contractar i les clàusules con-tractuals que generin més risc. A més, es reforcen les obligacions dels notaris d’informar les persones consumidores dels drets i obligacions que compor-ta la subscripció del contracte./Redacció

Millora la competitivitat catalana en un 0,7 % respecte a la resta de països

L’índex de competitivitat en preus de la indústria catalana en relació amb els països industrialit-zats registra un guany de 0,7 punts percentuals al quart trimestre del 2011 respecte al mateix perío-de de l’any anterior, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament d’Econo-mia i Coneixement. La millora de la competitivitat dels preus industrials es produeix des de finals del 2009.

L’evolució favorable registrada al quart trimestre és conseqüència de la tendència a la depreciació de l’euro (0,6 punts) respecte al conjunt dels paï-sos industrialitzats del món, ja que les manufactu-res exportades per les empreses catalanes han man-tingut constants els seus preus relatius en relació amb els preus de la resta de països industrialitzats del món./Redacció

Lloc Ofertes de feina

Oferta de titulats

No s’especifica titulació 30,46%

Batxillerat, FP o equivalent 20,53%

Especifiquen titulació o nivell 49,01%

Qualsevol diplomat o enginyer tècnic 4,32% 8,81%

Qualsevol llicenciat o enginyer 5,40% 11,03%

Qualsevol enginyer tècnic 1,06% 2,16%

Qualsevol enginyeria 4,06% 8,28%

Enginyeria Industrial 1 3,30% 6,73%

Administració i Direcció d’Empreses 2 2,67% 5,44%

Enginyeria Informàtica 3 2,52% 5,13%

I.T. Industrial 4 1,86% 3,79%

Economia 5 1,52% 3,09%

Dret 6 1,51% 3,08%

Medicina 7 1,32% 2,68%

Eng. de Telecomunicacions 8 1,14% 2,32%

Ciències Empresarials 9 0,92% 1,88%

Enginyeria de Camins 10 0,80% 1,64%

I.T. Informàtica 11 0,78% 1,60%

I. en Automàtica i Electr. Ind. 12 0,68% 1,39%

Enginyeria Electrònica 13 0,66% 1,35%

Química 14 0,61% 1,25%

Farmàcia 15 0,61% 1,24%

I.T. de Telecomunicacions 16 0,60% 1,23%

Enginyer Químic 17 0,60% 1,23%

Biologia 18 0,51% 1,05%

Arquitectura Tècnica 19 0,51% 1,03%

Infermeria 20 0,49% 1,00%

Altres titulacions 10,58% 21,59%

TITULACIONS MÉS DEMANDADES 2010-2011

La crisi mundial i els moviments mi-gratoris incideixen de manera molt directa en els Admi-nistradors de Finques. Quan els qui han com-prat un habitatge són estrangers, i molt es-pecialment si provenen de països amb cultu-ra i costums molt dife-rents, els administradors es veuen obligats, a les comunitats que admi-nistren, a mitjançar entre els pro-pietaris d’un origen o altre, per tal

d’aconseguit una convivència pací-fica entre tothom. I normalment són

requerits per amonestar i recriminar conductes i acte improcedents, amb la qual cosa es guanyen l’antipatia de molts.

D’altra banda, en aug-mentar els impagaments de quotes, en molts ca-sos, a més de les fun-cions de mediadors i d’educadors culturals

dels nouvinguts, els hi cal conver-tir-se en financers dels deutes co-

munitaris dels morosos, però sense cobrament d’interessos, tant per a cobrir les despeses ordinàries com les extraordinàries, davant la gene-ralitzada opinió dels qui paguen les seves quotes, segons la qual, no els afecten els deutes dels altres copropietaris, ja que això és pro-blema de l’administrador, que és qui s’ha d’encarregar de cobrar-los.

Davant l’existència d’aquestes errònies però molt generalitzades opinions es té d’aclarir que la res-ponsabilitat de l’administrador per a efectuar els pagaments només

arribar fins al límit dels fons de què disposa, i que si hi ha reparacions urgents per fer, la seva responsa-bilitat només arriba fins a la notifi-cació i posada en coneixement del president i, si escau, de la junta, de la necessitat de dur a terme repa-racions, però mai fins a haver d’as-sumir l’obligació de finançar, ja que, en aquest supòsit, no es pot atribuir cap mena de responsabilitat a l’ad-ministrador.

CC.AAA. de Finques de Tarragona

La crisi i els administradors

6 PROTAGONISTES

–AC Hotels by Marriott preveu per aquest 2012 un creixement en rela-ció a l’any passat, estem davant d’un oasi empre-sarial?Bé, potser ho hauríem de matisar; el que estem ve-ient és que hi ha ciutats que estan tirant del carro com Madrid, Barcelona, Sevilla, Granada, Màlaga i una mica Còrdova amb creixements, a Tarragona s’està aguantant molt bé. Però hi ha llocs que s’han convertit en un low cost absolut i no sabem com acabaran l’any. Tenim zones que estan creixent molt bé i altres on és in-negable que la situació que hi ha és límit, no no-més en hotels sinó en al-tres sectors i amb la que està caient la gent no vi-atja. I aquestes places ens preocupen. La incertesa del no saber què passarà, perjudica i molt. –A partir de novembre s’aplicarà la taxa turís-tica a Catalunya, pot

perjudicar els hotelers?Aquesta taxa turística em sembla un absolut disba-rat, i més en aquest mo-ment, perquè no està ben plantejada. No és el ma-teix 1 o 3 euros sobre una tarifa de 50 euros que en una de 200 o 400 euros. Crec que havia altres fór-mules abans que aquesta i això influirà en tot. Se-gons la meva experiència a Itàlia, arribes a l’hotel, i ja està tot inclòs, doncs pagues i ja està però en certs llocs has de tenir cura perquè en un paquet turístic la taxa pot signifi-car entre el 5% i 10%. En un país totalment turístic que posem una taxa em sembla tercermundista.–En què es recolza per afirmar que si la clas-se empresarial fos com l’hotelera no hi hauria un sol aturat?El panorama dels grups hotelers d’aquest país, qualsevol em refereixo, estan invertint de debò i estan creant llocs de

treball. Tothom està amb molts projectes fora. És el sector més dinàmic que hi ha en aquest moment, imaginatiu, amb costos molt ajustats, a Espanya els hotels no urbans són els millors low cost, són els que l’han inventat i han fet possible que molta gent que no havia sortit mai ho faci, a uns costos absolutament espectacu-lars. Sóc molt defensor del meu gremi, tenim un desenvolupament d’inver-sions importantíssim. Da-vant la crisi, els hotels se-guim lluitant com lleons–Hi ha manca de com-petitivitat a Espanya per a la inversió hote-lera?No, el nostre sector és dels més competitius, el problema és un mercat absolutament d’oferta i que hi ha moltes places que les noves infraestruc-tures els ha canviat el pa-norama. Lleida per exem-ple no té solució, perquè hi ha 40 minuts en AVE

de Madrid o Barcelona i molt sovint i gairebé nin-gú hi dorm, l’ocupació ha baixat un 25% a la ciutat. –En un mercat interior minvat per la crisi, el sector mira cap a altres costats, és una necessi-tat la internacionalitza-ció?No és que sigui una ne-cessitat, és que a Espanya ja no cap ni un hotel més, hi ha un excés d’oferta, i falta de demanda. No pots posar-n’hi cap més,

és impossible. Aquí s’in-verteix en manteniment i millores. Espanya ja no és un país que necessiti places hoteleres, ja les té.–Llavors, quins països estan focalitzant la ca-pacitat inversora hote-lera?Per a nosaltres, Llatinoa-mèrica i Europa. El nos-tre model és molt flexible i podem estar en molts llocs. Mirem cap a Xile, Colòmbia, Brasil entre d’altres.

Antonio Catalán és un empresari hoteler de llarga trajectòria al sector. Actualment està al capdavant d’AC Hotels by Marriott.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Núria Arlandes

SECTOR HOTELER

Antonio CatalánPresident d’AC Hotels by Marriott Espanya i vicepresident per Europa. Aquest empresari navarrès va crear la cadena hotelera de NH Hotels i l’AC Hotels.

«Amb el panorama, actual, els hotelers seguim lluitant com lleons»

PROTAGONISTES

MiquEL CaMPS, PrESidEnt dE PiMEC jovES EMPrESariS

L’empresari Miquel Camps ha estat nomenat president de PIMEC Joves empresaris, rellevant Eduard Royo, que des del 2011 és responsable de les relacions euromediterrànies de la patronal europea de les pimes, la UEAPME. El nou president, Miquel Camps, va assenyalar que des de PIMEC Joves empresaris es comprome-ten “a ser l’altaveu de la realitat

dels joves empresaris i a vehicular les seves inquie-tuds i propostes”.

anton vaLEro, PrESidEnt dEL ConSELL SoCiaL dE La urv

rik Sint, nou dirECtor CoMErCiaL d’autoSCout 24

El Govern ha nomenat Anton Valero president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en substitu-ció d’Àngel Cunillera. Valero (Riudecols, 1955) és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i màs-ter en Gestió d’Empreses per EADA. Actualment és president i director general de Dow Che-mical per a Espanya i Portugal

i director del Complex Industrial de Tarragona. I associacions relacionades amb el sector químic.

Rik Sint ha estat nomenat nou director comercial de la pla-taforma de vehicles a la xarxa AutoScout24, que mou el 40% dels usats que es venen a Es-panya, amb l’objectiu d’abocar la seva àmplia experiència en vendes i màrqueting B2B en el desenvolupament de la companyia. Sint és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Màrqueting

per les universitats holandeses Fontys Hogescholen i NIMA i un Màster en Direcció de Turisme Europeu.

Juny de 2012 7Juny de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

En massa ocasions es van produint declaracions dels exresponsables de moltes institucions financeres al·legant moltes excuses davant la seva fallida manifesta, provocades, suposadament, per la manca de capacitat de molts dels seus gestors o la nul·la existència de formació dels quadres directius.

Certament, tot sona a “treure’s el problema de damunt” i no saber afrontar una realitat molt negativa en la seva feina, que ara, un cop ens trobem en la greu situació, es busquen “les raons” de per què ha passat.

No és de rebut buscar justificacions a una manera de fer, més propera a la incompetència, pels que fins fa poc eren considerats com genis de les finances, i ara resulta

que s’han convertit en uns evidents mal gestors, amb una tasca executiva criticable des de tots els punts de vista.

Segurament el discurs que vol donar explicacions d’uns “forats econòmics devastadors” pot ser comprensible per alguns, però per la gran majoria, constitueix una absoluta falta de responsabilitat d’aquells que “manaven” en uns moments on sembla que el control dels organismes obligats a fer-ho no existia o com a mínim tenien una “butlla”, avui vist en perspectiva, massa lleugera i que ens ha portat a la situació actual.

Seria lògic demanar responsabilitats i veure on es van cometre els errors, però, sobretot, seria aconsellable no

“passar pàgina” a un model que ha portat posar en risc molta de la nostra viabilitat futura, per uns fets als quals s’hauria d’haver controlat per no arribar al moment de poder posar en perill un model financer massa lligat a la pura especulació per molt que ara es busquin excuses.

Quina poca excusa té aquell que no pot pagar la hipoteca, per les raons que siguin, majoritàriament per inviabilitat del seu propi projecte de vida, a l’hora de fer front a una situació crítica com la que suposa l’acció judicial; per tant, si tots som iguals, el seguiment d’uns i altres, també hauria de ser-ho, si no volem caure en una “exigència de responsabilitats” de diferent aplicació segons els imputats.

De què estem parlant? Autonomia, sobirania, pacte fiscal, etc.

Excuses financeres

Quan els recursos són minsos, el dè-ficit s’ha de reduir i la despesa pública s’ha de mesurar, urgeix revisar el fi-nançament de to-tes les administra-cions públiques, entenem per tal, no només l’auto-

nòmica, sinó també la local i l’estatal.L’inadequat finançament autonòmic

comporta perverses conseqüències econòmiques que poden agreujar la crisi en uns territoris respecte d’altres, incrementat desigualtat en la presta-ció dels serveis i les infraestructures, en proporció a les necessitats reals i l’esforç fiscal dels ciutadans. Per tant, si el tema sempre ha estat present en les inquietuds dels poble català, ara més que mai cal abordar-lo amb se-rietat i seny.

Aquests dies sentim parlar de pacte fiscal, hisenda pròpia, LOFCA, regim comú tributari, règim especial dintre del règim comú, sobirania... Què vol dir tot això? quines diferències hi han? falta alguna parauleta més? Doncs sí, el concert econòmic.

CiU-UDC, IC i ERC defensen la clau de la caixa, que consisteix que la Generalitat recapti els tributs dels catalans i aboni a l’Estat el cost dels serveis que aquest presta al territori, així com la quota solidària. En defini-tiva, s’aposta pel model del concert econòmic del País Basc i Navarra, si bé per a desmarcar-se de la fórmula històrica que reconeix la Constitució a aquestes comunitats històriques es reformula l’expressió.

Per una altra banda, el PSC es de-canta per un règim especial dintre del regim comú que regula la LOFCA i parla de “consens” econòmic, no pas de “concert”. El plantejament sona a

partit centralista, més proper al PSOE que a un partit socialista català, que aspira a governar a Madrid, que veu com el discurs nacionalista podria hi-potecar el seu futur polític, o, si més no, posar en perill “tornar a tocar po-der”.

L’altra força política, el PPC, man-té una postura clara i coherent amb la línia de partit d’estat, centralista, unificador i controlador de les forces centrífugues que generen les regions.

El que està clar és que Catalunya no pot realitzar-se com a nació sen-se un sistema propi que li permeti el retorn de l’esforç fiscal que genera. L’autonomia política sense autono-mia financera és una fal·làcia. Però la “clau de la caixa” s’aconsegueix no-més amb la unitat de totes les forces polítiques i amb el consens social. Pel que fa el primer, està clar que els par-tits de Catalunya no aposten per fer un front comú i, per tant, en aquest sentit, no fan país i per això, difícil-ment s’arribarà a bon port. I pel que fa al segon, què pensa el ciutadà?

El ciutadà observa i la seva butxaca pateix com sempre, i veu com sobre una mateixa rajola exerceixen compe-tències les diferents administracions: la UE, l’Estat central, la Generalitat; el consell comarcal; la diputació; l’ajun-tament i potser algun consorci, àrea metropolitana, etc. Els administrats es fan creus de la duplicitat de serveis, edificis públics, funcionaris, recursos, càrrecs públics, etc., que origina l’es-tat de les autonomies. No s’entén la creació dels consells comarcals sen-se la supressió de les diputacions o l’efectivitat de la província única que ja porta 23 anys de retard. O la justi-ficació dels consells comarcals sense la simplificació i la descentralització de l’administració de la Generalitat a favor d’aquests. El catalanet de a peu veu amb estupor com el Govern ca-

talà va crear una nova administració, mogut més per raons polítiques, com a contrapoder a l’anterior govern de la Diputació de Barcelona, que per a sa-tisfer les necessitats del ciutadà i que ara li toca pagar.

Potser el primer que cal fer és re-visar el propi mapa territorial de Ca-talunya i, per què no, també l’estatal. Cal reflexionar cap on anem!. Si do-nem un pas més cap l’estat federal, que inclouria una hisenda pròpia. O si anem cap a un estat centralista amb el respecte de les autonomies histò-riques. L’elecció d’un model o altre és una tema estrictament polític ja que ambdós són igualment bons o dolents, depenent dels gestors que els liderin. Descentralització no vol dir millor prestació de serveis, i com a exemple França, l’estat centralista per antonomàsia. Si parlem de finan-çament, el ciutadà tampoc entén que l’administració de l’estat mantingui ministeris com el d’educació, cultura, habitatge, agricultura, etc., donat que aquestes competències estan trans-ferides a les comunitats autònomes i podrien reconduir-se en direccions generals. També fóra convenient uni-ficar les responsabilitats dels serveis d’ocupació, ara disgregats entre l’es-

tat i les comunitats autònomes. I així podrien seguir...

I parlant del finançament de l’ad-ministració, no hem d’oblidar-nos de la més propera i oblidada, els ajun-taments. Cal definir les seves obliga-cions o competències. I un cop fet, aplicar el finançament adient. S’han de suprimir serveis complementaris d’altres administracions que són les responsables i titulars de la compe-tència. És necessari lleialtat instituci-onal i que la Generalitat compleixi els acords i convenis subscrits. Cal que les lleis sectorials que aprova la Ge-neralitat delegant serveis als ajunta-ments acompanyin els recursos eco-nòmics adients. Cal que els equips municipals no siguin imprudents i ambiciosos a l’hora d’acceptar dele-gacions sabent que no van acompa-nyades de diners.

I, per últim, els governs locals no han d’embarcar-se en obres faraòni-ques que no entren dintre dels deus deures i que hipotequen el futur dels veïns i que després “bon vent i bar-ca nova”. I, per acabar, tot i que sigui políticament incorrecte, s’han de su-primir municipis perquè sobrevisquin la resta, sobre això ja en parlarem un altre dia...

L’elecció d’un model o altre és una tema estrictament polític, ja que ambdós són igualment bons o dolents, depenent dels gestors que els liderin.

Conxa Manrique Carrasco. Advocada. Vocal de la Societat d’Estudis Econòmics

8

El passat mes de maig, la Societat d’Es-tudis Econòmics (SEE) va celebrar una conferència-sopar sobre internacionalit-zació al sector hoteler, a l’hotel AC Hotel Tarragona, a càrrec d’Antonio Catalán, president d’AC Hotels by Marriott a Es-panya i vicepresident d’Europa.

Durant l’acte, Catalán va deixar clar que el sector hoteler és un dels més di-nàmics actualment, basant-se en la seva experiència, tant com a fundador de NH Hotels com anys més tard d’AC Hotels. La seva exposició, però, va anar al vol-tant de la nova trajectòria que ha pres aquesta cadena hotelera de la mà de Marriott, quan l’any 2010, ja immersos en la crisi, els van adquirir.

Partint de la base que s’està en un món global, i que Espanya té massa oferta per la demanda que hi ha, s’ha de mirar cap a fora. “A més, la falta de crèdit impedeix que es pugui créixer aquí”, va afegir Catalán. Marriott gestiona més de 4.000 hotels a tot el món, “aquest model

de gestió suposa ser més competitius i una oportunitat per poder sortir fora, sen-se realitzar un gran procés de desinver-sió, ja que el risc és 0. Es pot ser més efi-cient i dirigir-se a mercats més atractius. En aquests moments, la nostra empresa veu Llatinoamèrica com una gran oportu-nitat de créixer”, va explicar Catalán.

Una vegada finalitzada la seva inter-venció, els més de 50 empresaris que van assistir al sopar van tenir l’oportuni-tat d’exposar les seves qüestions i pre-ocupacions que van anar al voltant del que serien les línies a seguir per poder tenir una oportunitat a l’exterior, o els nous canals de distribució a través de les xarxes. En aquest sentit, s’ha de te-nir en compte que Marriott és la primera companyia de venda per internet, amb 10000 milions l’any. Per acabar, Catalán va donar la seva recepta contra la crisi, “imaginació i reestructurar tot el model per operar, cap al ‘low cost’. El món ha canviat i ens hem d’adaptar a les noves

circumstàncies si volem sortir-nos-en. El que teníem abans no tornarà i hem de tenir-ho present”, va acabar. A l’acte van

assistir-hi el president de la SEE, Lluís Badia, i la regidora de Comerç i Turisme, Patrícia Antón, entre d’altres autoritats.

Conferència sobre internacionalització hostalera

Rescate a España: ¿Problema nacional o cuestión europea?

Ante todo, cabe ex-poner que la situaci-ón de la economía española es suma-mente compleja, y que la necesidad de adoptar medi-das excepcionales también deviene en insoslayable.

Los crecientes problemas de financiación del sector pú-blico y de las entidades financieras, con unos mercados reluctantes a otorgar crédito a precios asumibles, hecho que se materializa con el constante aumen-to de la prima de riesgo (diferencial de la rentabilidad del bono español a 10 años frente al alemán): 221 puntos básico en un año, no son más que una prueba pal-pable de esta compleja tesitura.

Los acreedores de España demandan reformas estructurales de grueso calado, que afecten tanto a la economía como al diseño territorial e institucional, amén de subidas de impuestos indirectos: IVA, especiales, etc., rebajas en los costes salariales de la función pública y con-tención efectiva de las pensiones, entre otras.

Las autoridades españolas, por el contrario, pretenden actuar de forma más pausada, intentando minimizar las exigencias de recortes y ajustes, por el tremendo coste político que su realizaci-ón comporta.

La contraposición de ambas posturas, notablemente enquistadas y creciente-mente alejadas en estos últimos meses, ha propiciado en España la divulgación de opiniones muy próximas al naciona-lismo económico, y al planteamiento de exigencias que se concretan en dos con-ceptos básicos: España no puede asu-mir más sacrificios y Europa nos ha de ayudar.

Estos planteamientos, junto a una parcial e interesada contraposición de

los conceptos de reformas y crecimiento económico, han llevado al exacerbami-ento de posturas, y en medios guberna-mentales, se ha llegado a exigir que el BCE adquiera deuda pública española, cuando estatutariamente ello no está permitido, o que se vehiculen ayudas al sector financiero español, sin que tales facilidades sean consideradas ayudas de estado, afectando por tanto a la deu-da soberana.

Y es que cabe tener en cuenta que los socios de la Unión Europea no par-ticiparán en operaciones de ayuda o de soporte a la economía española, sin que ésta adopte las medidas exigidas y ya expuestas, y que cualquier facilidad otorgada tendrá condicionalidad, tano sectorial como general.

En este sentido, cabe tener en cuenta que a las economías centrales de la Uni-ón Europea les está yendo bastante bien, tanto en términos de crecimiento agre-gado del PIB, desempleo, coste de finan-ciación o evolución del tipo de cambio.

Así, Alemania ha crecido en términos de PIB, y entre 2006 y 2011, el doble o el triple que las economías periféricas, manteniendo un nivel de desempleo his-

tóricamente bajo y un coste de financi-ación casi nulo: tipos de interés reales: nominales menos inflación, negativos.

Así mismo, las turbulencias provoca-das por la crisis de la deuda soberana en los países periféricos de la Unión Euro-pea, ha posibilitado una histórica depre-ciación del euro frente al dólar o el yen, facilitando una sustancial mejora de la posición competitiva de Alemania, con el consiguiente crecimiento de las ex-portaciones a economías emergentes o Norteamérica.

Por todo ello, el interés en resolver los problemas de las economías periféricas, en general, y de la española, en particu-lar, son relativos, y solo adquieren pree-minencia ante eventuales situaciones de impago de la deuda (default) o de puesta en peligro de la moneda única.

Alemania y las economías centrales: Holanda, Austria, Finlandia, etc. siguen apostando, y la posición no va a cambiar, por enfatizar en la adopción de reformas estructurales y en la disciplina fiscal, y no se van a plantear políticas de creci-miento fundamentadas en estímulos a la demanda que supongan más déficit o deuda pública.

En todo caso, Alemania y las econo-mías centrales estarán dispuestas a no dejar caer a las economías periféricas, pero solo mediante la adopción de ins-trumentos condicionados, como la faci-lidad financiera que próximamente se va a otorgar al FROB (Fondo de Reestruc-turación Ordenada Bancaria) a través del Mecanismo Europeo de Estabilidad (MEDE), para auxiliar a una parte del sec-tor financiero español, en lo que también se ha venido conociendo como rescate parcial.

Por tanto, la economía española debe proseguir con las reformas ya iniciadas, pues a los socios de la Unión Europea como Alemania, la situación actual solo les puede perjudicar si se produce un colapso, hecho por otra parte que no es-tán dispuestos a permitir.

En definitiva, o por las buenas o por las malas: ahogando pero no matando, a la economía española la van a seguir llevando por la senda de las reformas, pues está claro que los únicos perjudi-cados en términos de desempleo, caída de la actividad y aumento del coste de financiación son, actualmente, los países periféricos.

Juan Gallardo. Membre de la SEE

Al col·loqui-sopar van assistir-hi més de 50 empresaris de tot el territori.

Paro Déficit público

Incremento PIB

Prima de riesgo

Endeudamiento Público

Endeudamiento Sector financiero

Endeudamiento total

Alemania 5,4 -1,0 4,3 - 83 87 278

Francia 10,2 -5,2 2,2 102 90 97 346

España 24,3 -8,5 1,2 476 71 76 363

Grecia 21,9 -9,1 - 2,563 132 7 267

Irlanda 14,2 -13,1 - 663 85 259 663

Italia 10,2 -3,9 -3,0 421 111 76 314

Portugal 15,2 -4,2 - 795 132 55 356

Fuente: paro y déficit público: EUROSTAT - Endeudamiento: Debt and deleveraging Uneven progress on the path to growth. McKinsey Global Institute, enero de 2012.Datos: Paro: porcentaje; abril de 2012 - Déficit público: porcentaje sobre el PIB; datos 2011 - Incremento PIB: 2006-2011, a precios constantes, 2005=100 -Prima de riesgo: diferencial de la rentabilidad del bono a 10 años entre cada país y el de Alemania: 22 de junio de 2012 - Endeudamiento; porcentaje sobre el PIB; datos 2011.

Juny de 2012 9Juny de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

La connexió del Port de Ta-rragona a l’ample europeu i configuració d’una nova línia ferroviària entre el nucli cen-tral del Camp de Tarrago-na i Martorell-Castellbisbal és una necessitat per donar solució definitiva al tràfic de mercaderies al seu pas pel Camp. Segons l’estudi de la SEE, tres són les alternati-ves que poden donar solució no només al problema de la connectivitat del Port sinó a d’altres plataformes, que im-pliquen assumir criteris de polivalència, que permetin tant el tràfic de mercaderies com de passatgers per ga-rantir un mínim retorn econò-mic i social sobre aquest pro-jecte. La primera d’aquestes és la de procedir a l’ampliació de la plataforma de l’enllaç del corredor amb la LAV Madrid-Barcelona-Frontera per localitzar dues vies addicionals d’ample mixt. Aquestes tenen l’objectiu de possibilitar la segregació de tràfics.

El cost d’aquesta seria de 1.800 mi-lions d’euros.

La segona via seria la rehabilitació

de la línia Reus-Roda amb el inconvenients que supo-sa, com la seva configu-ració d’una via única, atès l’espai disponible, el rebuig de la indústria química afectada a admetre circu-lacions mixtes de trens, o l’impacte de la normativa sobre seguretat industrial. Per això, es planteja una alternativa viable a aques-ta. El cost total oscil·laria entre els 700 i els 1.200 milions. L’última seria se-ria l’anomenada tercer fil, l’aprofitament de la xar-xa d’ample ibèric a ample mixt. Aquesta és òbviament provisional, fins que alguna de les altres estigués en marxa. El cost rondaria els 180 milions. Ateses les cir-cumstàncies, caldria donar suport a qualsevol alter-nativa que es pugui dur a

terme a mitjà termini; si no, el territori seguirà perdent en competitivitat per captar noves inversions.

La demarcació de Tarragona pateix unes mancances considerables en ma-tèria d’infraestructures de transports, co-municacions i hidràuliques que condici-onen el seu desenvolupament i afecten la capacitat d’atreure noves inversions, moltes reiteradament reivindicades que fins i tot s’han arribat a pressupostar o iniciar però que encara no han estat exe-cutades. Actualment la situació econò-mica no ha ajudat gens i ha estat un fac-tor determinant a l’hora de desenvolupar els projectes pendents perjudicant al ter-ritori. Segons l’informe realitzat per Juan Gallardo, gerent del gabinet tècnic de la SEE, es troben mancances en la xarxa ferroviària, viària, mobilitat, en l’aero-port, connectivitat del port i infraestruc-tures hidràuliques. En aquest número de la Carta Econòmica farem un resum del que són les ferroviàries.

Corredor del MediterraniHi ha dos eixos principals en el desen-volupament d’aquesta infraestructura al territori. L’enllaç entre el corredor i la lí-nia d’alta velocitat (LAV) Madrid-Barce-lona-França, executada l’any 1990 i on només consta l’endegament de la nova plataforma però que ha d’anar acom-panyada per la localització de l’estació central i de l’intercanviador d’amples per garantir la polivalència de la nova xar-xa. L’altre eix de gran importància és la connexió del Port de Tarragona a l’am-ple europeu i la configuració d’una nova línia ferroviària entre el nucli central del Camp de Tarragona i Martorell, una ne-cessitat per donar solució definitiva al tràfic de mercaderies.

Nous traçats a Reus i TarragonaLes propostes contemplades pel Pla Ter-ritorial Parcial del Camp de Tarragona pel que fa a xarxa ferroviària a Reus i Tarra-gona cerquen la màxima funcionalitat de la xarxa existent amb l’endegament de nous traçats, que inclou el disseny d’una estació intermodal i la recuperació de la línia Reus-Roda, tant per mercaderies com per viatgers. L’acció més ambicio-sa és la proposta de soterrament del tren pel nucli de Tarragona i el pas pels barris de Ponent, amb estacions per acollir les rodalies del Camp i Reus amb un by-pass per mercaderies. Amb una inversió apro-ximada de 800 milions sense el by-pass. Aquest projecte està ple d’objeccions, com el cost, la complexitat tècnica de les obres i la localització d’estacions, algunes amb una distància molt curta i sobretot la no necessitat d’un nombre elevat d’esta-cions, ja que la majoria ja estan ben con-nectades per la xarxa viària.

Rodalies del Camp de Tarragona La creació d’una nova àrea de rodalies al territori ha de tenir l’objectiu de cobrir eficientment el corredor Reus-Tarragona-Sant Vicenç de Calders per fer-la poliva-lent i accessible. Una vegada implantada cal mirar altres connexions com la vari-ant ferroviària de Plana de Picamoixons, connectant la línia Valls-Sant Vicenç, per-meten encaminaments cap a Reus, que a més farien possible altres línies com Tarragona-Sant Vicenç-Valls-Plan-Reus-Vila-seca. Amb el temps caldria convertir

Temes pendents: Xarxa ferroviària La SEE ha realitzat un estudi on detalla la necessitat amb infraestructures a Tarragona

Connexió d’ample europeu

l’estació intermodal en la veritable clau de volta del sistema de rodalies.

Millora de la xarxa convencionalEl tràfic de mercaderies al Camp de Tar-ragona ve suportat pel Corredor i per les linies Tarragona-Reus-Móra-Saragossa i per la línia Tarragona-Reus-Plana- Llei-da-Saragossa, i per això esdevé prioritari incrementar els punts de creuament, am-pliar la capacitat i el nombre de subestaci-ons elèctriques, a fi de i efecte de propor-cionar als combois ferroviaris la potència necessària, millorant senyalització, segu-retat i elements de la via. Fóra necessari disposar d’una variant ferroviària al nord de Reus, perquè els encaminaments cap a Móra siguin fora del nucli urbà.

La mancança que es pateix en infraestructures condiciona el seu desenvolupament i afecta l’atracció d’inversions.

10

La falta de confiança de los agentes económicos es lo peor que le puede ocurrir a una economía. Con la prima de riesgo de los bonos desbocada, una tasa de paro en máximos históricos y una gran dificultad para cumplir con los compromisos adquiridos ante Bruselas, el panorama no puede ser más negro

–Quines són les infraestructures imprescindibles i urgents per les nostres contrades?

El corredor de la Mediterrània (en el seu defecte implantar el “Tercer fil”), la N-240, acabar la T-11, desdoblar la N-340 fins a Vilafranca del Penedès.

–Per què segueixen pendents obres de viabilitat fonamentals pel futur com a referència logística de primer nivell a Catalunya?

Perquè durant molts anys, des dels anys 80, no s’ha pensat mai en les in-fraestructures. A més, ara hi ha proble-mes de finançament.

–És possible arribar a un consens polític/econòmic/social a casa nos-tra en temes fonamentals?

Hauria de ser possible sempre. On és el lobby del Camp de Tarragona? Totes les institucions polítiques, eco-nòmiques i socials haurien de fer pinya

i els nostres parlamentaris defensar el territori junts.

–Quina valoració fa de les mesures dels diferents governs per fer front a la crisi econòmica?

Tot plegat és molt complex i estem en mans d’aquest món globalitzat. És una cursa d’obstacles i les solucions són parcials i temporals.

–Creu que s’han de demanar res-ponsabilitats als directius de bancs i caixes davant la desfeta finance-ra?

Sí. Tenen responsabilitats adminis-tratives i/o penals. A més, han de re-nunciar a les pensions i a les indemnit-zacions milionàries.

–Quines són les seves alternatives mínimes i de futur per intentar sortir de l’actual crisi de valors?

S’han de regenerar i tornar als prin-

cipis ètics per damunt del materialisme imperant en la nostra societat. Des de l’escola, la família, les institucions s’ha de predicar i donar exemple dels va-lors morals i fonamentals.

– Com valora la candidatura de Tar-ragona 2017 als Jocs del Mediterra-ni, dintre del moment de crisi que ens envolta?

És una oportunitat que ens ha d’aju-dar a sortir de la crisi. Està en procés d’organització i tal com s’ha manifestat ha de comptar amb el suport dels go-verns central i català.

–Veu factible una actuació de la classe política sense el consens de la societat en els temes importants?

La classe política hauria d’actuar sempre d’acord amb el consens de la societat civil. Aquest és el problema i per això hi ha tanta desafecció política en la societat.

«Tarragona 2017 és una oportunitat que ens ha d’ajudar a sortir de la crisi»

«Ante la crisis tardamos mucho en ponernos las pilas”

ENTREVISTAJosep Maria Buqueras. Membre fundador de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE)

ENTREVISTAManuel R. Rozado. Advocat. Membre de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE)

–¿Qué opinión le merece la actual situación económica?.

La falta de confianza de los agentes económicos es lo peor que le puede ocurrir a una economía. Y esto es, pre-cisamente, el telón de fondo en que se encuentra nuestra coyuntura económi-ca. Con la prima de riesgo desbocada, una tasa de paro en máximos históri-cos y una gran dificultad para cumplir con los compromisos adquiridos ante Bruselas, el panorama no puede ser más negro.

–¿Cómo incide dicha situación en su ejercicio profesional como abo-gado?.

La verdad es que no puedo decir en ningún caso que la incidencia sea posi-tiva. La abogacía como profesión liberal percibe de forma directa el empobreci-miento social y empresarial que des-graciadamente estamos padeciendo, lo que supone una incidencia muy negati-va en el desarrollo de la profesión.

–Valoración del mundo de la Justi-cia en las Comarcas de Tarragona.

Bien, en mi opinión estas son plazas judiciales con unas particularidades que condicionan el funcionamiento real de los órganos que las integran. Me re-fiero a la muy reducida temporalidad en la prestación del servicio, sobre todo en la titularidad de los órganos. Las razo-nes son de diversa índole, pero el he-cho es el que es. Sin embargo están accediendo titulares de órganos Judi-ciales con una gran formación y con un concepto muy cercano al profesional de la abogacía, lo cual resulta muy positi-vo, espero que nos duren.

–¿Cómo se entiende que nuestras comarcas tengan un déficit de in-fraestructuras tan importante?.

Entiendo que se trata de un proble-ma inicialmente de dimensión política que luego adquiere dimensión econó-mica. Y digo esto, porque cuando aún quedaba algo en las arcas públicas, po-líticamente no se consideró oportuno la inversión en infraestructuras priorizan-do otras. El problema actual es econó-mico: no hay dinero para inversión en infraestructuras.

–¿Cuáles son las prioridades que entiende deberían fijar los gobier-nos central y autonómico para el futuro?.

Bien, la respuesta no es fácil, pero las medidas ante una crisis de las di-mensiones de la que estamos pade-ciendo prioriza totalmente las de carác-ter económico. El objetivo marcado por la Comisión Europea resulta utópico al obligar a España a rebajar su déficit del 8,5% al 4,4%. El nuevo cuadro ma-croeconómico no es alentador con un retroceso del PIB del 1,7% este año, por lo que las medidas deben ir hacia la su-peración de estos parámetros.

–¿Qué valoración hace de las me-didas económicas llevadas a cabo?

El carácter de las medidas en sí mis-mas no puede ser de otro tipo ante esta situación. El problema no son las medi-das si no que hemos tardado mucho en ponernos las pilas y hacer los deberes. Lo más difícil es avanzar con éxito en la delgada línea que separa a la austeri-dad de la depresión económica.

En temes fonamentals hauria de ser possible un consens sempre a nivell politic, econòmic i social a les nostres terres del Camp de Tarragona. Totes les institucions polítiques, econòmiques i socials haurien de fer pinya i els nostres parlamentaris defendre el territori tots junts sempre.

11Juny de 2012 EMPRESA

FISCALITAT

què hem de fer quan es cessa l’activitat d’una empresa amb l’impost de societats?El 25 de juliol finalitza el termini per presentar l’impost de societats de les empreses, n’hi ha mol-tes que tenen cessada la seva activitat i tot i això tenen l’obligació tribu-tària de presentar aquest tribut, a més dels comptes anuals. Si no, te repercus-sió sobre l’administrador per vexació de la seva funció i els creditors po-den demanar el seu deu-te. A més, hisenda cada dos anys ho revisa i envia sancions de 200 euros per cada impost que no s’ha presentat.

Per evitar-ho, Asfilatec us pot ajudar i assessorar en aquest tràmit.

Esquema de liquidació d’una Societat

amb bénsno Si

té deutes? té deutes?

noSi

Liquidador

venda o realització dels béns

Pagament dels deutes als

creditors

Concursde creditors

no

Liquidador

Si

Concurs exprés al

jutjatmercantil

no

Liquidador

venda o realització dels béns

repartiment del sobrant entre els

socis

Si

Les vendes cobreixen els

deutes?Escriptura

de liquidació registre

Mercantil

Escriptura de liquidació

registre Mercantil

jutjat mercantiladministrador

concursalrealització de béns

repartiment als creditors

Liquidació del concurs

75 anys després de la invenció del poliuretà, Bayer continua trobant aplicacions

INDÚSTRIA

Coixins, mata-lassos, sabates de seguretat, cobertes d’apa-rells sanitaris

o més d’una quinzena de peces a l’interior d’un ve-hicle, el poliuretà forma part de la vida quotidia-na i té tantes aplicacions que Jesús Loma-Ossorio, director General de Bayer MaterialScience a Espa-nya i Portugal, no s’atrevia ahir a aventurar cap xifra dels milers de productes

que, des de fa 75 anys, s’han fabricat amb aquest polímer sintètic. Preci-sament, enguany, Bayer Material Science celebrà el 75è aniversari d’aquest material. Va ser Otto Bayer, un operari de la compa-nyia, qui va presentar la patent de la química del polieuretà el 1937. La tra-jectòria del producte con-tinua avui en ascens. La versatilitat del poliuretà, 75 anys després de la seva invenció, continua sorpre-

nent. Els responsables de Bayer mostraven ahir una nova aplicació: un terra tou de poliuretà per a dut-xes, resistent a la humitat. És només un exemple més de l’ampli ventall de possi-bilitats d’aquest material.

La fàbrica més gran«Cada any s’hi desenvolu-pa una mitjana de 25 pro-ductes amb aquest pro-ducte», diu Loma-Ossorio, mentre un operari de la planta pilot que Bayer té

a Tarragona mostra com de la barreja del poliol i l’isocianat –els dos com-ponents del polieuretà– se’n crea un coixí, dels de-nominats de Viscoelàstica, en només cinc minuts. La planta de Tarragona és, de fet, la més gran de les cinc de què disposa la companyia al sud d’Euro-pa i l’única al Mediterra-ni. Hi treballen unes 200 persones i està distribuï-da en una planta de MDI dedicada a la producció

d’isocianats. amb una ca-pacitat de 150.000 tones l’any i, per l’altra, Polyu-rethane Systems, especi-alitzada en la fabricació i comercialització de siste-mes de poliuretà. Va ser inaugurada l’any 1971 i s’ubica al polígon indus-trial de la Canonja.Bayer Material Science (BMS) va obtenir un vo-lum de vendes a tot el món de 10.8000 milions d’eu-ros durant el 2011. BMS Iberia va assolir els 221

milions d’euros durant l’any 2011; l’any anterior, la xifra havia estat de 190 milions d’euros. El creixe-ment és evident.Tot i que el poliuretà té una forta presència en la construcció, els principals clients, actualment pro-cedeixen de la indústria de l’automòbil, el sector elèctric i electrònic, a més de ser fabricants d’articles esportius, d’oci, d’emba-latge i de productes tèc-nics mèdics.

Cada any la companyia desenvolupa 25 nous productes fabricats amb aquest polímer sintètic que es troba en qualsevol objecte de la vida quotidiana; bona part de la producció es realitza des de Tarragona on Bayer té la fàbrica més gran d’Espanya

Sílvia Jiménez

OLÍVIA MOLET

LA XIFRA

221milions d’euros és el volum de vendes que va obtenir BMS Iberia

l’any 2011

La barreja dels dos components del poliuretà reacciona ràpidament. A la planta pilot ahir es demostrava el procés de fabricació d’un coixí.

12 EMPRESA

urSa aposta per la i+d+r al seu centre al Pla de Santa Maria

INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT

En un entorn econòmic com l’actual amb una conjuntura econòmica, que

està sent especialment complicada al sector de la construcció, l’aposta de-cidida d’URSA per la qua-litat i sostenibilitat dels seus productes li ha per-mès no perdre quota de mercat i fins i tot guanyar-la en alguna de les seves aplicacions. Aquesta com-panyia creu fermament que el futur del sector de l’edificació passa per la rehabilitació del parc d’habitatges existents, no només perquè no es tor-narà a construir al ritme dels darrers anys, sinó

també perquè la majoria dels habitatges existents a Espanya s’han quedat ob-solets i necessiten impor-tants reformes per frenar el consum d’energia. Cal no oblidar que els edificis són responsables de prop del 40% del consum total d’energia. A més, Espanya, com la resta de països de la Unió, ha de complir els compromisos medi-ambientals adquirits, que l’obligaran que el 2020 els edificis que es cons-trueixin o rehabilitin tin-gui un consum energètic gairebé nul.

Recerca i innovacióPer això, s’han preparat per donar resposta als grans requeriments del gruix dels productes aï-llants, així com per oferir

els més adequats per a l’aïllament tant de faça-nes com de l’interior dels habitatges. Destina gran part dels seus pressupos-tos a la inversió tecnolò-gica i renovació constant de les seves fàbriques i centres de producció. La fàbrica del Pla de Santa Maria és un exemple de recerca, innovació i de-senvolupament per a la creació de productes que puguin satisfer les de-mandes d’un mercat cada vegada més competitiu. La divisió d’aïllants del Grup Uralita a l’estat es-panyol té dos centres pro-ductius a la comarca de Valls a Tarragona. Un es centra en la producció de llana mineral i l’altra en la fabricació de poliestirè extruït.

Aquesta fórmula de di-versificació geogràfica li permet satisfer les neces-sitats dels diferents mer-cats europeus, amb les seves demandes i peculi-aritats diferents d’acord a la seva climatologia i tipo-logia edificatòria, així com donar suport als professi-onals i tècnics en tots els

URSA Ibérica és la divisió d’aïllament del Grup a Espanya. Des d’aquesta fàbrica es subministren materials per aquest sector pel mercat espanyol, portuguès i el nord d’Àfrica.

Núria Arlandes LA XIFRA

7euros són els que

s’obtenen per cada euro invertit en

aïllament

LOGÍSTICA

aragonès transports s’obre a l’exterior de la mà de dSv Aragonès Transports ini-cia una nova etapa a Ta-rragona col·laborant amb la multinacional DSV. L’acord entre aquestes dues companyies perme-trà a DSV prestar millors serveis, amb més cober-tura i atenció persona-litzada als seus clients de la zona de Tarragona

i a la transportista donar sortida al seu negoci al mercat exterior a través de la seva nova divisió Aragonès Internacional. Així, posarà a disposi-ció dels seus clients un camió llançadora que diàriament enllaçarà amb la seu de DSV a Rubí per arribar al mercat euro-

peu.A més a més, les empreses de la zona de Tarragona es beneficiaran de la pos-sibilitat d’utilitzar tots els serveis necessaris per realitzar la logística de les mercaderies que arriben a les seves instal·lacions, a més de seguir amb el servei nacional.

FOTO

: CED

IDA

AragonèsTransports realitza la logística exterior a través de la seva divisió Aragonès Internacional.

13Juny de 2012

projectes d’aïllament que executen. En total aques-ta divisió disposa d’una plantilla aproximada de 2.000 treballadors a tot Europa, Rússia i Àsia Oc-cidental i disposa d’una àmplia cobertura geogrà-fica a tot Europa amb un total de 14 centres de pro-ducció al continent.

ProductesLa seva principal basa és la seva àmplia cartera de productes d’altes prestaci-ons, creats després d’una notable tasca d’innovació, en la qual es potencia la seva sostenibilitat i el res-pecte al medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida. Al Pla de Santa Ma-ria es fabriquen dos tipus de materials destinats al sector de l’edificació: el

poliestirè extruït, utilitzat com a aïllament tèrmic, i la llana mineral per un correcte aïllament, tant tèrmic com acústic. A més, la llana mineral també té aplicacions específiques per a l’aïllament de con-ductes d’aire condicionat.S’ha de tenir en comp-te que un bon aïllament de les edificacions és la millor forma d’evitar una excessiva despesa en ca-lefacció i aire condicio-nat de casa nostra. S’ha

demostrat que per cada euro invertit en aïllament s’obtenen 7 euros d’estal-vi amb un període de re-torn de la inversió d’entre quatre i vuit anys.

En aquest sentit, es busca sempre la inno-vació, adaptant-se a les necessitats del mercat i a la normativa. Aquest any s’han llançat al mercat nous productes per a l’aï-llament de façanes venti-lades, i per aire condicio-nat.

L’empresaURSA té una experièn-cia de més de 50 anys en el sector de l’aïllament i posseeix centres de pro-ducció i oficines comer-cials a tot Europa. Va ser creada el 2002, després de la fusió de Pfleiderer i Poliglas, i la seva vocació de creixement i expansió internacional l’han por-tada a ser una de les em-preses líders a Europa de materials d’aïllament. Col-labora amb associacions i entitats que treballen per la sostenibilitat de l’edifi-cació.

FOTOS: CEDIDES

La planta d’Ursa és un exemple de recerca, innovació i

desenvolupament per la creació de productes que satisfan les

demandes de tots els mercats.

EL DETALL

ProduccióA la fàbrica del Pla de Santa Maria es produeix

llana mineral i poliestirè extruït, destinats al sector de l’aïllament per edificació

BREUS EMPRESARIALS

Endesa acaba els treballs de millora a la subestació de tarragona

Els treballs de reforma i millora tecnològica de la subestació de Tarragona s’han realitzat amb l’ob-jectiu d’incrementar la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric a més de 25.000 clients de Reus, Tarragona i Vila-seca, entre els quals hi fi-guren diverses petroquímiques situades al polígon sud de Tarragona. Els treballs, amb una inversió de 450.000 euros, aportats per l’elèctrica, han con-sistit en la construcció d’un nou edifici per allotjar les cel·les de transformació de mitjana tensió a 25 kV, que abans es trobaven en una instal·lació dels anys 70. L’objectiu és desplaçar totes les línies que es trobaven a les cabines de l’altre edifici durant l’últim trimestre de l’any./Redacció

dow inicia la seva parada del cracker d’etilè al seu centre de la Pobla

La química ha aturat la seva producció, cosa que representa un parèntesi en l’activitat que estava programada dins el pla de manteniment i renova-ció de les instal·lacions de la companyia a la Po-bla de Mafumet/Perafort. Així, durant les properes setmanes es treballarà el procés de manteniment, inspecció, neteja i comprovació reglamentària dels equips de la planta que se sotmetran a aquesta atu-rada programada. Una tasca que realitzaran més de 800 persones, amb puntes de fins a 1.500 pro-fessionals experts. Per aquest motiu s’utilitzarà la torxa per a cremar els gasos sobrants del procés, i serà visible des dels voltants de la planta. Aquesta operació no representa cap risc./Redacció

Prologis adquireix tres naus a la zona logística de la Granada

L’empresa, que es dedica a la gestió d’àrees logís-tiques, va adquirir tres naus a Catalunya, amb el fons d’inversió P2 Value de Morgan Stanley, asses-sorat per Jones Lang LaSalle. el total de l’operació és de 60.035 m2 a la zona de la Granada a l’Alt Penedès, que es dirà Prologis Park La Granada i que està ocupat al 100% per grans empreses, com Camper, Frigicoll, FCC Logística i Coral Trans-ports &Stocks. Aquest centre logístic té un ubicació logística de gran interès per la companyia, pròxima a Barcelo-na i molt a prop tant del seu port com el de Tar-ragona. Amb aquesta operació de compra, el Grup Prologis, amb presència a Espanya a través de la seva filial Prologis Spain Manegement, arriba a un total de 661.633 m2 de superfície construïda a tot l’Estat./Redacció

Segurament, en la con-flictivitat del model que ens envolta, el

fàcil sigui optar, des de les diferents esferes de poder, per imputar “als al-tres” tots els mals que ens toca viure, pensant que segurament, si no fos per “aquests altres”, les coses anirien millor, des de tots els punts de vista. Deu ser un exercici de irresponsabilitat, sota el meu entendre, vist des d’una visió objecti-

va, pensar que, depenent de l’entorn, es pugui criminalitzar els immigrants, els mercats ente-sos con un ens supranacional, sense concre-ció, a Europa per la seva voracitat de control econòmic, fins i tot Alemanya o la seva Can-cellera, com responsables directes de tots els nostres mals; malauradament, la realitat, un cop superada la imputació dels causants de les nostres negativitats, tot es concreta en una desorientació i desconfiança mútua entre ciu-tadans i governs, que es veuen superats per un dia a dia imprevisible.

És davant del panorama exposat que crec és necessari, més que mai, recuperar una via que suposi sumar a tots, o almenys a la ma-joria, per una opció que representi “més Eu-ropa” des d’una visió institucional i, per tant,

amb un Parlament Europeu decisiu, un Presi-dent amb totes les competències que calguin i un Consell de Ministres amb pes absolut en la nostra Comunitat de Nacions. Però també des d’una visió econòmica on la via dels euro-bons o l’establiment de mesures per tornar a créixer sigui l’objectiu fonamental pels pro-pers mesos.

Segurament quelcom pot pensar que exis-teixen alternatives a la meva reflexió, i que l’opció de la ruptura podria ser un camí a explorar, però del que estic segur és que això ens podria portar a una Europa a la deriva, on l’atur creixés encara més, la cobertura social caigués a punts inimaginables, o la seguretat es convertís en un bé a precari. Per tant, què esperem per “passar” de buscar culpables a la

nostra situació i endegar les vies d’acord que calguin per “reconstruir una Europa” que ens permeti tornar a creure i retrobar una con-fiança avui sota mínims.

Això sí, també em sembla imprescindible censurar fins on calgui els grans responsables de la nostra situació, però sense exclusions, i sabent sacrificar l’interès partidista que en cap cas pot protegir aquells que per la seva incapacitat, incompetència, passivitat, mala fe o irresponsabilitat, no varen posar fre a una manca de sentit comú, cada cop més evident, una vegada podem fer un cop d’ull al que han estat uns anys de manca de rigor per una part, massa important, dels que ens havien de diri-gir i no ho van fer.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

La culpa dels altresLLUÍS BADIA.Advocat

14 EMPRESA

tejero Materials per a la Construcció, mig segle al servei del sector

EMPRESA AMB HISTÒRIA

Als anys seixan-ta i cinquanta Catalunya es va convertir en una terra

d’oportunitats per a mol-tes famílies espanyoles que van voler tenir un futur millor per elles i per als seus descendents, l’anomenat “somni català”, i això ha estat una realitat per la família Tejero, que l’any 1963 es va establir a Miami Platja l’origen del que seria Alfonso Tejero e Hijos, S.L, amb un primer magatzem de materials de construcció per subminis-trar l’incipient sector im-mobiliari d’aquella època. Així, els germans Alfonso i Eugenio Tejero van arri-bar procedents d’Almadén (Ciudad Real) per ser par-

tícips de les oportunitats que se’ls oferien a casa nostra. En un principi van anar a parar a Barcelona on treballaven de paletes, que els va portar a una obra a Miami Platja que es va anar allargant en el temps i que va fer decidir-los a establir-se en aquest municipi tarragoní. En un moment que Espa-nya havia obert les seves portes a Europa i arriba-ven els primers turistes estrangers amb ganes de tenir una segona residèn-cia al nostre país, els ger-mans Tejedor van veure en aquest fet l’oportunitat de crear una empresa que subministrés els materials per la seva construcció i satisfer les necessitats d’un sector que comença-va a créixer, convertint-se en pioners a Tarragona. El volum de negoci va fer

que l’any 1972 es traslla-dessin al carrer Barcelona 178, cosa que va suposar un salt qualitatiu, tant en espai com en maquinària. A més, va ser on van tenir la primera exposició de ra-joles. L’any 1982, en ple-na activitat empresarial, els germans Tejero deci-deixen separar-se. Llavors és quan Alfonso Tejero continua la seva activitat a la que és la seva ubica-ció actual, Barcelona 203, amb les primeres grues i ordinadors, es va ampli-ar l’exposició, la plantilla i els productes. Tots els canvis que han anat pa-tint es van anar gestant i consolidant amb el treball del dia a dia, fins arribar al que són ara un empresa familiar amb gran experi-ència en el sector, i la ter-cera generació de Tejero, l’Ester i l’Alfons, al capda-vant.

ProductesDes de la primera tarifa fins l’actual hi ha un uni-vers al mig, però tots els productes i serveis s’han anat estudiant, analitzant i incorporant per a cobrir les necessitats dels clients

i el sector de la construc-ció tant a particulars com a professionals. On l’any 1963 hi tro-bàvem productes tan bà-sics com ciments, teules, arena, maons o biguetes, ara s’hi troba una gran exposició d’articles que compren des de les rajo-les, els mobles de bany i cuina fins a mampares, ai-xetes i una gran secció de ferreteria professional. A més de tot el que està re-lacionat amb el que seria la construcció de tota la vida, també s’hi pot trobar materials per al món de la piscina, pedres naturals, la tabiqueria en sec amb pladur, jardineria i pedres per decoració, aques-tes últimes de gran èxit aquesta temporada. Pel que fa a serveis, s’encarre-guen del transport, la re-collida de runa, el lloguer de maquinària elevadora i de construcció convenci-onal. A tot això s’ha de su-mar un dels grans puntals de l’empresa, a més de la qualitat, l’assessorament de tot el grup de professi-onals que treballa aques-ta companyia, i sobretot un fet molt important i el

secret de la seva continu-ïtat, la seva experiència. Les instal·lacions actuals ocupen un espai de 5.500 metres quadrats i dispo-sen de 12.000 articles en estoc relacionats amb el món de la construcció d’habitatges i la rehabili-tació que es poden entre-gar fins a destí amb camió grua o es poden recollir a magatzem.

ActualitatLa crisi ha estat més dura amb el sector de la cons-trucció i les seves empre-ses auxiliars, però Tejero Materials de Construcció ha sabut adaptar-se a les noves circumstàncies del mercat. Tot i centrar la seva activitat en el con-sum intern, el seu alenti-ment ha fet que miressin cap a fora i aquest any han començat a exportar materials a obres en terri-tori francès. I els està fun-cionant bé, ja que a curt termini tenen projectat un altre magatzem molt més gran que l’actual per mi-llorar el servei i la gamma de productes. Actualment, és la tercera empresa del territori amb solvència.

Aquesta empresa, ubicada a Miami Platja, es dedica al subministrament de materials per la construcció des de l’any 1963. Actualment la tercera generació de la família segueix fent realitat el somni dels seus antecessors: tenir un futur millor.

FOTOS: CEDIDES

Núria Arlandes

Tejedor Materials per a la Construcció continua la seva

activitat a Miami Platja, dirigida per l’Alfons i l’Ester Tejedor, la

tercera generació. L’activitat principal és abastir els materials per les empreses de construcció.

LA XIFRA

3generacions han estat al capdavant d’aquesta

empresa des de la seva fundació

15Juny de 2012 REPSOL

La directora de l’Institut Pont del Diable, Roser Fernández, i el coordi-nador de Comunicació de Repsol, Josep Bertran, van signar recentment un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’ajudar en la realització i desenvolu-pament de dos projectes educatius del Centre, l’hort ecològic i la biblio-teca oberta.

L’acte el va presidir l’al-calde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que ha felicitat l’equip docent de l’Institut per la inici-ativa pedagògica i a Rep-sol pel compromís amb la ciutat, que es manifesta novament en la signatura

d’aquest conveni.L’Institut d’ESO Pont

del Diable és un centre de secundària públic ubicat a Sant Salvador, i el seu alumnat és bàsicament re-sident al mateix barri. Al-guns alumnes de l’Institut són membres de famílies amb un nivell econòmic i sociocultural molt baix amb risc de margina-ció social i, per tant, són alumnes amb necessitats educatives i d’assistència social importants.

La comunitat educativa de l’Institut, en un intent de neutralitzar els condi-cionants que influeixen negativament en el resul-tats del l’alumnat, va ini-

ciar fa temps alguns pro-jectes específics, centrant es seu esforç en dos en concret: l’hort ecològic i la biblioteca oberta.

El projecte d’hort eco-lògic, dirigit a alumnes dels grups d’atenció a la diversitat (alumnes amb baixes capacitats o alum-nes conductuals) pretén crear i mantenir una sèrie d’espais de conreu dintre del centre, on desenvo-lupar un treball de tipus transversal que es realit-za amb la participació de continguts curriculars de totes les matèries.

La biblioteca oberta té com a objectiu estratègic la millora de l’èxit escolar

de tot l’alumnat, potenci-ant la lectura sistemàtica a totes les matèries del currículum.

L’actual context de crisi econòmica posava en perill la continuïtat d’aquests dos projectes, que ara podran desenvo-lupar-se amb l’ajut econò-mic que el centre rebrà de Repsol.

En definitiva, el con-veni signat recentment contempla una aporta-ció econòmica de Repsol que es xifra en un total de 16.000 euros, per als anys 2012 i 2013.

Repsol i Sant SalvadorAquest acte i, en defini-

tiva, aquest compromís, encaixen en el marc de les especials relacions que Repsol manté amb el Barri de Sant Salvador i s’afe-geix a les col·laboracions que es duen a terme amb l’associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ra-mon (Projecte “Coneix i participa”), amb l’associ-ació de veïns de la Ciutat de Tarragona des dels bar-ris de Sant Ramon i Sant Salvador (campanyes anu-als de convivència, de mo-bilitat i de medi ambient) i, d’una manera especial, amb el Col·legi Sant Sal-vador, amb la instal·lació d’un parc infantil al pati del col·legi.

La signatura es va dur a terme al centre educatiu tarragoní.

TERRITORI

Repsol, amb l’hort i la biblioteca de l’IES Pont del Diable

Col·laboració en l’abalisament ecològic amb biòtops a les platges de Torredembarra

L’Ajuntament de Tor-redembarra és pioner a implantar un sistema in-novador i ecològic per fer l’abalisament de les seves platges. El Port va ser el lloc escollit per fer la pre-sentació del projecte, que es caracteritza per ser res-pectuós i sostenible amb el medi ambient marí. Les tasques d’instal·lació, ja s’han dut a terme aquest mes.

El projecte consisteix a situar 19 boies de senya-lització amb dos sistemes d’ancoratge diferent al fons del mar, per marcar la zona dels banyistes i garantir-ne la seva segu-

retat durant la temporada d’estiu (entre mitjans de juny i finals de setembre). El primer sistema s’instal·-larà davant les platges de la Paella, Barri Marítim i Canyadell. Totes les boies que delimiten el períme-tre de seguretat per a l’ús dels banyistes tindran una boia petita intermèdia i dos morts. Aquest siste-ma evitarà que la cadena entre els dos morts de formigó que la subjecten i la superfície s’arrossegui pel fons marí i faci malbé la seva flora. La ubicació és la mateixa que en anys anteriors però en lloc d’un mort de formigó se’n

col·locaran 2 per aug-mentar el pes de 75-80kg a 150-160kg. Aquest in-crement és important per evitar que tot el conjunt es desplaci amb l’onatge del temporal degradant el fons marí.

D’altra banda, davant la platja els Muntanyans i dins la xarxa Natura 2000, s’instal·larà un sis-tema similar amb la dife-rència que en lloc de dos morts es col·loca un petit biòtop, d’1,30m d’alçada i uns 800kg de pes. Aquest biòtop serveix de refugi per als alevins de peixos, facilita la seva alimenta-ció, protecció i serveix

com a zona de recolonit-zació marina. El biòtop està fet amb formigó però està recobert amb carbo-nat de calç. Es tracta d’un tipus de material ideal per aquest sistema. Així ho ha explicat Miquel Rota, el responsable del projecte, encarregat a l’Associació Antines. Segons ha dit Rota, “és un filtre natural. Es considera el millor ma-terial perquè colonitzi la vida marina”.

El projecte compta amb un pressupost de 12.500 euros. Repsol s’ha fet càr-rec del cost dels biòtops, que ascendeix als 6.000 euros.

CRISTINA AGUILAR

• Torredembarra implanta un sistema innovador i ecològic per fer l’abalisament de les seves platges, que substitueix els morts de formigó per biòtops. Repsol se n’ha fet càrrec del cost

Repsol s’ha fet càrrec del cost dels biòtops.

• l’Institut va iniciar fa temps l’hort ecològic i la biblioteca oberta, que ara podran continuar amb l’ajut econòmic de Repsol.• El conveni el van signar la directora de l’Institut, Roser Fernández, i el coordinador de Comunicació de Repsol, Josep Bertran.

Repsol dota els Premis Tarragonès

Repsol ha signat un con-veni amb el Consell Co-marcal del Tarragonès per a la convocatòria dels Premis Tarragonès, que garanteix la convo-catòria dels Premis els anys 2012, 2013 i 2014.La signatura respon a un dels objectius prioritaris de Repsol, establir com-promisos amb els entorns en els quals desenvolupa les seves activitats indus-trials. Repsol col·laborarà econòmicament amb el Consell Comarcal durant els propers tres anys per tal de garantir que es pu-guin convocar aquests premis.

Hi ha tres Premis Tar-ragonès: la Beca d’Inves-tigació Lucius Licinius Sura (millor treball de re-cerca d’algun aspecte de la comarca), que està do-tat amb 2.450 euros i la publicació del treball; el Premi de Creació Lucius Anneus Florus (trajectò-ria artística d’una perso-na o un grup de persones vinculats al Tarragonès); i el Premi Tarragonès de Difusió Eutyches, que premia una personalitat, entitat o associació reco-neguda en el seu sector professional que hagi di-fós o incentivat aspectes culturals, mediambiental o patrimonials del Tarra-gonès. El reconeixement dels dos darrers premis és un guardó de l’artista Bartolozzi.

CEDIDA

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olívia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos

43005 TarragonaTel. 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Pr o p e r a m e n t , l’artista reusenc Jordi Abelló presentarà el seu últim treball

que porta per nom Bank. Es tracta d’una sèrie de pintures de retrats de banquers amb la inter-venció de voltors que se-ran exposades de forma totalment innovadora, fent ús de les noves tec-nologies, a diferents en-titats bancàries.

El projecte, que es tro-ba a la recta final d’elabo-ració, cerca finançament a través del crowfunding, concretament mitjan-çant la plataforma de Verkami. L’artista Jordi Abelló en-tén que l’art també té pa-raula en l’ac-tual escenari de crisi eco-nòmica.

Si fins ara els bancs i les caixes eren els me-cenes de l’art, l’obra d’Abelló planteja ara un canvi, un me-cenatge obert a tothom, amb la idea de de-mocratitzar l’art i fer partícips els ciutadans de la creació artística.

El projecte és donarà

a conèixer en breu però alguna de les claus ja es poden intuir a través del projecte publicat a Verkami per la recerca de finançament a l’adre-ça www.verkami.com/projects/1945-bank-jor-di-abello.

Jordi Abelló: Després de pintar més de 80 pin-tures de petit format al voltant de la banca, 40 retrats de banquers i molts dibuixos, vol pas-sar a la següent fase del seu projecte, que con-sisteix a filmar un vídeo amb voltors salvatges de Nonasp. Durant tres dies enregistraran la

interacció d’aquests voltors salvat-ges amb els seus retrats

de banquers; els animals baixaran a menjar i volen filmar com interactuen aquest amb les pintures.

De l’experiència en quedarà un vídeo que s’exposarà als bancs de la plaça de Catalunya i que es podrà visualitzar amb smartphones durant dos mesos. L’exposició només es podrà veure en unes coordenades con-cretes, que coincidiran amb les seus centrals bancàries de la plaça de Catalunya de Barcelona. Posteriorment, aquest vídeo es podrà veure en obert a la seva

web personal, des d’on es podrà saber el resultat final de tot el projecte.

Jordi Abelló presentarà el seu últim treball artístic “BanK”

Els banquers, pastura dels voltors

6Q&Angels Associats obre el blog “Una de barcos”

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES 22.000.000d’euros són el valor de les inversions de BASF al seu ‘site’ de Tarragona per aquest any.

1.200.000d’euros és la indemnització a què ha renunciat Rato, a canvi de poder treballar en algun banc.

La necessitat de saber quina forma de fer per arribar a donar a conèi-xer el sector logístic i marítim dels ports en general ha donat pas a la creació del blog Una de barcos, un espai creat per a parlar i debatre sobre el màrqueting i la comunicació en aquest sector.La iniciativa ha estat de l’empresa 6Q & Àngels Associats i centra la seva activitat en l’àmbit de la comunicació empresarial. L’ambici-ós objectiu que s’han fixat és disposar d’un espai des d’on poder analitzar, diagnosticar i suggerir solucions, des d’una òptica de màrqueting, a pro-blemes que dia a dia afecten la dinàmica de les empreses d’aquest sector nostre, motor essencial de l’economia mundial.Així, des d’aquest blog es vol contar de manera fresca, nova, i amb cri-teri i actualitat, el dia a dia dels professionals del màrqueting i la co-municació que creixen, pensen i treballen en, i pel sector marítim, logístic, naval i portua-ri.

Que estem malament és una obvietat en tota regla, només cal veure les últimes notícies econòmiques amb les quals ens estan bombardejant aquests dies. Però el més interessant de tot plegat

és la manera de comunicar-ho, és a dir, davant d’un rescat a les entitats financeres de 100.000 milions d’euros que Europa els ha d’injectar per no esfonsar-se més del que ja ho estan, se’n diu línia de crèdit, i que com que els espanyols tenen un no sé què que els fa ser més superiors als altres, no són els europeus els que hi insisteixen sinó Mariano Rajoy, el president. Suposo que el costum de pensar-se que tots som una mica tontos i que no se sap de què es parla, ens ho creiem.

L’intent de netejar la imatge del senyor Rato, ve-nent que renuncia a la seva indemnització de més d’un milió d’euros quan l’entitat financera que ell dirigia està tocada i enfonsada és ridícul, perquè a més no és un acte desinteressat i d’acceptació d’una responsabilitat directa sinó que la deixa perdre a canvi que li anul·lin les obligacions que li imposava la clàusula octava del seu contracte i que li impedia treballar en un altra entitat en un termini de com a mínim dos anys. I mentre els ciu-tadans de carrer segueixen posant cara de xinos. No res que no puguem superar.

A Tarragona, en canvi, aquest mes hem rebut grans notícies; la primera, que el tercer fil serà una realitat, finalment, el 2016 amb compromís de la ministra de Foment, Ana Pastor, inclòs. Una solució que posarà el sector empresarial en el mapa d’Europa i el farà més competitiu. Empre-ses com BASF, a més, d’anunciar la construcció d’una estació intermodal lligada a l’arribada d’aquesta infraestructura, deixarà en inversions al seu centre productiu de la ciutat més de vint milions d’euros abans que acabi l’any. Ticnova va inaugurar la primera fàbrica de bateries de ió per a cotxes elèctrics del territori, un sector a l’alça, arreu del món. Mentre Rajoy demana a La Roja que guanyi per poder donar alguna alegria als ciu-tadans, des d’aquí s’està lluitant perquè el creixe-ment econòmic sigui una realitat, ja que tant si guanya La Roja com si no, algú ha de pagar-ho tot això, i com no, són els de sempre.

notícies,...

B orgesha rebut de mans de la ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, el distintiu ‘Igualdad en la empresa’, en reconeixement al seu compro-mís amb la política de igualtat, tracte i oportunitats amb els seus treballadors i treballa-dores En representació de la companyia ha rebut el segell el director d’estrategia coor-porativa, Joan Ribé, en un acte celebrat a la seu del ministeri on ha participat el secretario d’Estado de Servicios Sociales e Igualdad, Juan Manuel Moreno.