L’optimisme presideix la nit de l’empresariat

tarragoní

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Núm.52. Maig de 2012TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

2 NIT EMPRESARIALL’ESDEVENIMENT

El divendres va tenir lloc un dels actes més impor-tants de l’any per a l’empresariat

tarragoní, la Nit Empre-sarial de la Confederació Empresarial de la Provín-cia de Tarragona (CEPTA). Aquest any seguint amb la línia del dos anteriors, portava el titol de “La fo-rça de l’optimisme” per tal de transmetre, malgrat el context econòmic advers, entusiasme als empresaris de les comarques de Ta-rragona.I ho van aconseguir, so-bretot gràcies a les inter-vencions de Joan Balles-ter, director general de TICNOVA, Raimon Samsó, coach i economista Xesco Espar, coach i entrenador que van ser els encarregats de donar el tret de sortida a la Nit, i responsables de que tot l’auditori malgrat que només sigui per una

estona es poguessin obli-dar de paraules com crisi, adversitat o recessió.

Les ponènciesL’encarregat de començar aquest primer bloc, va ser Joan Ballester, no com empresari si no executiu d’una gran companyia, va anar desgranant com s’ha arribat a TICNOVA, co-mençant per la seva trajec-tòria i acabant amb el que realment ha estat la seva clau de l’èxit i resumin-t’ho amb “valen més 300 grams d’emprenedoria i innovació que 1 quilo de control. L’optimisme ens ha fet que els mals temps ens canviïn a millor sen-se oblidar la realitat dels mercats”.Tot seguit es va donar pas a la resta de ponents de la nit. Raimon Samsó va fer una exaltació de la importància de l’actitud de les persones davant els

esdeveniments que els hi van succeint. “La llei de l’èxit és resumeix en un 15% d’aptitud i un 85% d’actitud. L’èxit és inevi-table, si insistim, per això s’ha de tenir una actitud mental positiva (AMP)”. Xesco Espar va posar en pràctica la seves re-flexions partint de que les emocions ho són tot. “les emocions no es transme-ten d’uns als altres, si no que s’han de generar i crear des de cero. L’estat emocional es divideix en tres parts; postura, mo-viment i enfoc”. Moment en que Espar va fer posar dret a tot l’auditori per escenificar aquesta teoria i fer sentir que realment és així. Amb un exercici d’optimisme es van empa-rellar i dividir en A i B tots els assistents explicant un fet positiu i un de nega-tiu de diferents maneres. Aquest va ser el moment

La XII Nit Empresarial de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), va reunir a més de 600 persones del món polític i empresarial de la demarcació, amb el lema “La força de l’optimisme” al Palau de Fires i Congressos de Reus. Durant l’acte va tenir lloc un dels moments més esperats, l’entrega a les empreses que aquest any han estat elegides, del Guardó de CEPTA.

Núria Arlandes

La crisi dóna pas a l’entusiasme en la Nit més important del teixit empresarial

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olívia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos

43005 TarragonaTel. 977 211 154

més entusiasta de la nit i el que va aconseguir fer oblidar a tots que fora d’aquell auditori hi ha una realitat que no agrada a ningú.Al finalitzar les seves ponències es va donar pas a una tertúlia entre els po-nents, i Oriol Amat, eco-nomista, que a través d’un vídeo va acompanyar-los. Amat amb xifres i dades va donar-li la volta al pa-norama econòmic, “hi ha empreses que estant fun-cionant en aquest context econòmic doncs inten-tem veure quines mesures apliquen i ho apliquem a la nostra empresa per a

que vagi pel mateix camí”.

Els guardonsDurant la segona part de la gala, i seguint amb la línia d’altres anys, es va arribar al moment més esperat per tots els assis-tents, el de descobrir qui-nes empreses són les me-reixedores dels guardons de CEPTA. De les més de dues-centes empreses que es van presentar, van ser només vuit, una per cada categories de guardons. Enguany, el Guardó d’Honor de CEPTA va recaure en una persona no en una empresa. Jor-di Miarnau Banús presi-

dent d’Honor de COMSA EMTE, i net del fundador de l’empresa va recollir el premi. Seguint, el guar-dó a la Millor Empresa 2011 va ser per Labora-torios Maverick, Millor Trajectòria (2001-2011), Bayer Material Science, Millor Projecció Interna-cional, Laboratorios Serra Pàmies, a la Innovació, Proacit Soluciones y Sis-temas, a l’Emprenedoria, Centre Mèdic Rambla Nova, a l’Empresa Fami-liar, Mercauto Vendrell, i a la Inserció/Inclusió So-cial, APRODISCA.La novetat aquest any, va estar la creació per part de CEPTA dels Premis a l’Excel·lència Enoturísti-ca amb l’objectiu de re-conèixer tots els agents relacionats amb el món del vi i el turisme de les comarques de Tarrago-na que han contribuït a millorar-ne l’excel·lència

EL DETALL

NovetatsA diferència de les altres edicions, es van

atorgar els Premis a l’Excel·lència Enoturística i es va poder seguir tota al Nit online

321 de maig de 2012

Primera fàbrica de bateries per cotxes elèctrics a Reus Per finalitzar la seva intervenció, Joan Ballester, director general de TICNOVA, i potser encomanat d’op-timisme, va donar una bona noticia a l’auditori pel que fa a innovació, creació d’ocupació, sostenibilitat i creixement econòmic. TICNOVA, grup especialitzat en tendes de in-formàtica i electrònica de consum d’Espanya, inaugurarà el proper sis de juny a Reus la primera fàbrica de bateries d’ions per automòbils elèc-trics. Amb aquest anunci, Ballester va de-

mostrar tot el que abans havia expli-cat sobre com l’empresa ha aconse-guit l’èxit empresarial, amb sis punts claus, conscienciació de que s’ha de canviar, de forma ràpida i encerta-da; reestructuració adaptada a les necessitats del mercat; optimització de recursos; reforçar el compromís de servei amb els franquiciats, po-tenciar i cuidar l’equip humà, com-promís amb el país i solidari amb la societat, i el més important de tots innovar, innovar i buscar nous pro-jectes per millorar

EN CONTEXT

FOTOS: MATEU SALVAT

i a crear empresa. Així, aquest any en la categoria d’Hostalatge-Allotjament, a l’Hostal Sport de Falset, Cellers a Celler Augustos Forum, i accèssit a la Baro-nia de Montsant, i Cellers-Cooperatives a la Vinicola de Nulles, i accèssit a la Cooperativa Falset Ma-rçà. Durant l’entrega es va fer un petit homenatge a Antoni Salas, promotor d’aquests premis, que va morir recentment.Desprès van tenir lloc els parlaments de les auto-ritats, destacant que, per

un dia es van oblidar de parlar de retallades per parlar d’impuls i aposta pel creixement de les em-preses tarragonines .

L’espaiEls escenaris que són tes-timoni d’aquesta festa em-presarial varien. Aquest any l’emplaçament elegit va ser el Palau de Fires i Congressos de Reus, un magnífic espai amb tots els serveis necessaris a l’altura de les caracte-rístiques que es dema-nen per dur a terme amb

èxit un acte com aquest. En l’actualitat té unes noves instal·lacions de 24.000 m2 amb sales amb excel·lents característi-ques tècniques, modernes, funcionals i adaptables a tot tipus d’esdeveniments i que poden allotjar fins a 1.500 persones en un ma-teix espai. A més de per-fectes connexions.

L’auditori es va posar dret durant la intervenció de Xesco Espar, realitzant un exercici per entendre la importància de les emocions en el nostre dia a dia .

4 PROTAGONISTESELS PONENTS

Injecció de grans dosis d’optimisme P

oder tenir en un sol escenari per-sonalitats de la talla de Xesco Espar coaching i

entrenador de persones, Raimón Samsó, coaching i economista, i empresaris de l’altura de Joan Balles-ter, director general de TICNOVA, no passa cada dia, i això ho va aconse-

guir la CEPTA en una sola nit. Així, per començar, els més de 600 assistents que van acompanyar la patronal tarragonina en aquesta nit tan important van poder gaudir en la primera part de “La força de l’optimisme”, on Joan Ballester primer explicant com a directiu la trajec-tòria empresarial de TIC-NOVA Raimon Samsó el va seguir posant l’accent en la importància de l’ac-titud a l’hora d’aconseguir l’excel·lència, amb grans

exemples de com fer-ho. Xesco Espar, com a entre-nador va ser el que va po-sar l’anècdota de la nit, va fer aixecar a tot l’auditori, per realitzar un exercici de com la postura, l’enfoc i el moviment són impor-tants a l’hora de transme-tre les emocions que sen-tim quan ens enfrontem a les coses de cada dia. Tot seguit, van seure per continuar el diàleg sobre com veure-ho tot molt més positiu, al que se’ls hi va afegir Oriol Amat, eco-nomista, a través d’un ví-

deo. Tot i que sembla difí-cil van aconseguir injectar optmisme a l’auditori.

Xesco Espar, Raimon Samsó, Joan Ballester i Oriol Amat a través de vídeo, van aconseguir que el públic acabés la nit amb un ànim molt més entusiasta.

Núria Arlandes LA XIFRA

6centes persones, van seguir amb atenció

les intervencions dels ponents

OrIOl AmAt, lA creençA de que pOdem ser OptImIstes mAlgrAt lA crIsI

Oriol Amat té un llarg i prestigiós recorregut professional. Actualment és conse-ller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), alhora que economista i vicepresident de l’ACCID. És catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i també professor visitant en diferents universi-tats i escoles de negocis europees, americanes i asiàtiques. Va participar en els grups de treball que van elaborar el Pla General de Comptabilitat

Ha assistit com ponent a congressos nacionals i internacionals. Ha dirigit vuit tesi doctorals. Director de la Revista de Comptabilitat i Direcció i sots-director de la Revista Iberoamericana de Contabilidad de Gestión. Membre del consell editorial de diverses revistes acadèmiques.

En relació a la seva faceta d’escriptor, a més de ser l’autor de nombrosos treballs en revistes acadèmiques i professionals en el camp de la comptabilitat i l’anàlisi financera, també és autor de diversos llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals han estat publicats en diferents idiomes i han esdevingut obres de referència per a molts especialistes. En aquest sentit la seva darrera obra li-terària Eufòria i pànic, amb una visió optimista sobre com sortir de la crisi, ha estat tot un èxit i ja va per la tercera edició. La seva intervenció durant l’acte empresa-rial de CEPTA s’ha pogut seguir a Twitter com a @oriolamat.

rAImOn sAmsó, lA FOrçA de l’ActItud vers l’AptItudRaimon Samsó, nascut a Barcelona, és coach, economista, conferenciant profes-sional i escriptor especialitzat en creixement personal. Reuneix els conceptes de Consciència i Diners, per això se l’esmenta en fòrums d’Internet com “El Buda dels Diners”. Va deixar enrere la seva activitat professional a la banca i a empreses multinacionals per dedicar-se en exclusiva al coaching, la motivació grupal i a con-duir seminaris per millorar el creixement personal i professional de les persones. Escriu llibres i dirigeix seminaris de motivació i desenvolupament personal per a totes aquelles persones que desitgen aprofundir en els conceptes dels seus llibres. També imparteix conferències i seminaris in-company de motivació i habilitats per-sonals en empreses i institucions per al desenvolupament del potencial dels seus equips humans. Com a escriptor inicia la seva trajectòria en l’àmbit del creixe-ment personal el 1995. És col·laborador a Catalunya Ràdio al programa L’ofici de viure, de Gaspar Hernández. I col·laborador al programa de TV3 Bricolatge emocio-nal. I també escriu en les revistes De Dona, Essencial.

Actualment dirigeix l’escola d’experts Àrea Interior, on imparteix els seus cursos de formació motivacional, creixement personal i comunicació per a totes aque-lles persones que volen aprofundir en els conceptes que desenvolupa en els seus llibres. A Twitter el trobareu com a @raimonsamso.

5

FOTOS: CEDIDES

XESCO ESPAR, LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS FUSIONATS AMB L’EXCEL·LÈNCIA, LA CLAU DE L’ÈXIT

Xesco Espar és, sens dubte, un dels entrenadors esportius més exitosos d’Europa, a més d’un reconegut coach i conferenciant. En la seva etapa esportiva ha estat vinculat al FC Barcelona durant més de 30 anys i va dirigir la secció d’handbol des del 2004 fins al 2007, on va aconseguir grans èxits i prestigi com la Copa d’Europa, la Lliga Asobal, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya. És molt reco-negut també per ser un conferenciant profund, impactant i entretingut.“Molta gent sap el que ha de fer, però poca gent fa el que sap”. Xesco Espar defensa que la implicació dels treballadors passa per desenvolupar bones polítiques de forma consistent en l’àmbit de la visió, la motivació, els sistemes d’organització i el tre-ball en equip. La seva il·lusió per proporcionar coaching del més alt nivell l’ha por-tat a formar-se com a personal coach, executiu i directiu amb Coachville i Anthony Robbins, possiblement el coach personal més famós dels EUA. És autor del llibre Jugar con el corazón, on recull algunes de les claus per aconseguir equips guanya-dors. Com a gran coneixedor de la gestió de grups exitosos sap que l’excel·lència no és suficient. Cal fer cas a les nostres emocions i sentiments. Una gran frase seva és “Només es pot créixer si planteges els objectius amb el cor i no amb el cap perquè et limita.” A Twitter el podem seguir com a @xescoespar.

JOAN BALLESTER, EL CAS PRàCTIC AMB ‘COM APROFITAR LES OPORTUNITATS’Joan Ballester és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en Direcció i Gestió d’Empreses. Compta amb una llarga experiència en el sector de la informàtica i l’electrònica de consum, ja que des la seva incorpo-ració a Data Logic el 1992, ha exercit diversos càrrecs: director de Màrqueting i Expansió de Ticnova, director comercial, de Màrqueting i Expansió de Data Logic i director de la Divisió de Consum de Data Logic.

Ticnova neix després de culminar el procés de fusió de les companyies Data Logic i Sistac, i emprèn una nova etapa de consolidació de la seva posició de lideratge en el mercat espanyol del retail informàtic, nomenant Joan Ballester, fins ara director de Màrqueting i Expansió de Ticnova, com a nou director general de la companyia. Actualment, està al capdavant d’un renovat equip directiu, integrat per professionals amb àmplia experiència dins de les companyies del grup. El principal objectiu del nou equip directiu va ser el de seguir aprofitant al màxim les sinergies que la fusió ha generat dins de la companyia, i reorientar-ne l’enfocament amb la finalitat d’adequar-lo a la situació actual i futura del mer-cat, per seguir situant Ticnova, amb totes les seves cadenes de franquícies, com l’empresa líder en el canal de distribució del sector tecnològic a Espanya.

21 de maig de 2012

8 PROTAGONISTES

–El lema de la Nit Em-presarial és “La força de l’optimisme”. Creu que ho poden ser, d’optimis-tes, les empreses actual-ment?L’eslògan que hem escollit per a l’edició d’enguany de la Nit Empresarial se-gueix la línia d’impulsar optimisme que ja vam encetar en les dues edici-ons passades. Si el 2010 parlàvem de la necessi-tat de configurar un nou capitalisme i, durant el 2011, d’anar a la recerca dels brots verds, enguany hem optat per un eslògan que és entusiasta però que no amaga una rea-litat evident: que estem immersos en un panora-ma difícil que cal superar. Volem aprofitar la nostra trobada empresarial per reclamar la sensibilitat de tots els sectors i engegar mesures que ens permetin ser més emprenedors, més dinàmics i generar opci-ons de futur. En definitiva, una mica més optimistes en temps complicats com els actuals.–Quin és el motiu que la Nit Empresarial tingui tant poder de convoca-tòria any rere any?Intentem organitzar una trobada que sigui plural i on es vegi reconegut el treball de sectors molt diversos de l’activitat em-presarial de les nostres comarques. Volem que la Nit Empresarial sigui un acte útil, motiu pel qual disposem d’un bloc on

donem espai a experts econòmics que tracten temes reals. D’altra banda, també volem reconèixer la tasca de tots aquells/-es emprenedors/-es i empresaris/-es que dia a dia treballen per estar a primera línia del teixit productiu. Aquesta és la nostra voluntat i ens om-ple d’orgull que la propos-ta sigui ben rebuda. –Aquest any, com a no-vetat, hi ha els Premis a l’Excel·lència Enoturís-tica, quin és l’objectiu d’aquests guardons? Aquests premis han estat proposats perquè encar-nen l’objectiu de la vet-llada, que no és altre que buscar noves solucions a la duríssima realitat. En aquest sentit, des de CEP-TA hem considerat que a les nostres comarques les activitats lligades al món del vi tenen una excel-lent projecció que no po-dem ni volem oblidar; per aquest motiu, hem decidit donar un reconeixement explícit al valor d’aquest sector tan present a les nostres comarques, ja que Tarragona és la província del territori que compta amb més Denominacions d’Origen (DO. –Com creu que s’ha de potenciar el triangle econòmic vitivinicul-tura-turisme-gastrono-mia?Des de CEPTA creiem que s’ha de seguir el camí que ja està marcat, ja que és molt positiu i ens demos-

tra que el mercat local i l’exportació han de ser una de les claus que han de permetre el sector em-presarial tirar endavant. El mercat de l’enologia té un fort potencial d’inter-nacionalització. Cada dia creixen nous focus de ne-goci lligats a aquest sec-tor, com són propostes de restauració, hoteleria, ce-llers, cooperatives… inici-atives que es retroalimen-ten entre elles, creen valor de negoci i obren les nos-tres fronteres a l’exterior, alhora que permeten en-grandir les nostres fronte-res de negoci gràcies a la qualitat del producte. –Quin creu que ha de ser el full de ruta de les empreses tarragonines?La demarcació de Tar-ragona ha de continuar aprofundint en aquells factors que fan atractiu el territori a nivell empresa-rial. Cal lluitar per millo-rar els instruments que tenim a l’abast per aug-mentar la nostra activitat i el nostre potencial, així com la nostra capacitat exportadora. És indub-table que una de les vies més fermes de sortida a la crisi que tenim és el sec-tor exterior. Per aquesta raó, cal que l’empresa rebi molts més suports.–Les infraestructures són de vital importància per al creixement eco-nòmic, quines prioritats hem de posar damunt la taula?El paper de les infraes-

Núria Arlandes

ENTREVISTA

Antoni Belmonte. President de la CEPTA.

Enguany la XII Nit Empresarial ha volgut donar un impuls optimista seguint la línia encetada en les dues edicions anteriors, i ho ha aconseguit.

«Hem de donar suport a les empreses, que són la força de l’optimisme de la nostra societat»

tructures és vital per po-der plantar cara a la crisi i tenir un bon posiciona-ment en el futur. Les co-marques de Tarragona pateixen un problema endèmic pel que fa a les infraestructures de comu-nicació viària, ferroviària, aèria i portuària. L’execu-ció de l’A-27 ha de ser una prioritat estratègica, com també ho són el Corredor Mediterrani i la conversió en autovia de la N-340. També cal assegurar el tercer fil per l’entrada i sortida de mercaderies en ample internacional, tant del Port de Tarragona i a les empreses petroqu-ímiques. A més a més, les autopistes de la zona de Tarragona tenen el 70% de vies d’alta de capaci-tat que són de pagament, cosa que és incomprensi-ble en el context català i espanyol, com ho és que una zona destacada per la seva producció energèti-

ca. –Segons l’últim Obser-vatori Empresarial de CEPTA, el final del pro-cés de destrucció de llocs de treball podria arribar durant el se-gon semestre del 2012, Quines reformes estruc-turals s’haurien d’im-plementar perquè es res-tableixi el crèdit ?El final del procés de des-trucció de llocs de treball podria arribar durant el segon semestre del 2012, si s’implementen reformes estructurals que servei-xin realment per restablir el crèdit a les empreses. Aquesta és l’opció que es

defensava en aquest Ob-servatori Empresarial ava-lat per CEPTA en què es diu que la reforma finan-cera podria començar a donar fruits a partir de la segona part de l’any, uns resultats que es podrien traduir en la fi de la des-trucció de llocs de treball si, finalment, s’apliquen mesures reals que ser-veixin per restablir línies de crèdit a les empreses. Som moderadament op-timistes, però tot depèn que s’orquestri una rà-pida reforma financera i que s’eliminin les entitats financeres que no sobre-visquin.

LES FRASES

OptimismeVolem aprofitar la vetllada per engegar mesures que ens permetin ser més emprenedors, més

dinàmics i generar opcions de futur

9

Antoni Belmonte va ser reelegit president de CEPTA l’any 2010.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

–Creu que la reforma fi-nancera aconseguirà els seus objectius?La reforma financera és essencial per recuperar la flexibilitat empresari-al real, una condició que, alhora, és bàsica per ge-nerar nous llocs de tre-ball. L’exercici de 2012 serà complicat, però cal aplicar una combinació de mesures d’ajust en la despesa, d’increment de la inversió pública, de puja-da selectiva de la pressió fiscal i, en definitiva, apli-car reformes estructurals que tinguin realment un gran abast per començar a veure diferències palpa-bles en l’evolució de l’eco-nomia. Les solucions que plantegem són d’aplicació lenta, però cal que s’apli-quin per poder solucionar un dels problemes de base de la nostra economia que l’entrada a l’euro ha po-sat totalment de manifest com és la falta de compe-

titivitat de la nostra eco-nomia, a causa de la influ-ència negativa de l’entorn legal i financer cap al tei-xit empresarial. –Amb tot això, què ens fa falta per ser realment optimistes?En primer lloc, i impor-tantíssim, seguir lluitant tots per conservar l’acti-vitat empresarial, que és primordial per mantenir viu el teixit productiu, una activitat que es consoli-darà quan tots plegats –empresaris, administració pública i treballadors– treballem conjuntament per canviar el model de negoci per millorar la nos-tra economia. En segon terme, cal seguir apostant pel nostre sector empresarial i donar tot el suport que calgui, i més, a totes aquelles empre-ses actuals i futures que representen la força de l’optimisme de la nostra societat.

LES FRASES

Excel·lència EnoturísticaHem decidit donar un reconeixement explícit al valor del sector vinícola, tan present a les

nostres comarques

Empresariat tarragoníUna de les sortides a la crisi que tenim és el

sector exterior; per això, cal que l’empresa rebi molts més suports

21 de maig de 2012

10 ELS GUARDONS

EMPRESES PREMIADESGUARDÓ EMPRESA

GUARDÓ D’HONOR CEPTA JORDI MIARNAU BANÚS

GUARDÓ A LA MILLOR EMPRESA 2011 LABORATORIOS MAVERICK, S.L.

GUARDÓ A LA MILLOR TRAJECTÒRIA (2001-2011) BAYER MATERIAL SCIENCE, S.L.

GUARDÓ A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL LABORATORIOS SERRA PÀMIES, S.A.

GUARDÓ A LA INNOVACIÓ PROACIT SOLUCIONES Y SISTEMAS, S.L.

GUARDÓ A L’EMPRENEDORIA CENTRE MÈDIC RAMBLA NOVA

GUARDÓ A L’EMPRESA FAMILIAR MERCAUTO VENDRELL, S.A.

GUARDÓ A LA INSERCIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL APRODISCA

GUARDONS A L’EXCEL·LÈNCIA ENOTURÍSTICA

Jaume Jordà CapdevilaHOSTALATGE - ALLOTJAMENT HOTEL PRIORAT, S.L. / HOTEL-HOSTAL SPORT

Ramon Vidal i BarraquerCELLERS CELLER AUGUSTUS FORUM, S.A.

Cèsar Martinell i BrunetCELLERS - COOPERATIVES VINÍCOLA DE NULLES SCCL

PREMIS

Els guardons de CEPTA, premis a l’esforç empresarial

El tret de sortida per arribar a la Nit Empresarial comença amb l’obertura de la

presentació de les candi-datures de les empreses interessades a participar i tenir possibilitats d’acon-seguir un dels prestigio-sos guardons que estan en joc i que fins la mateixa gala no es coneix qui són els guanyadors.

Guardons CEPTA En aquests premis, hi po-den participar totes les empreses radicades soci-alment o productivament, a la província de Tarra-gona, sigui quina sigui la seva forma jurídica, dimensió de la plantilla, producció, facturació o resultats econòmics, que durant l’any 2011 hagin destacat en la seva activi-tat dins les categories dels Guardons CEPTA 2011, encara que hagin estat

premiades en anteriors edicions en categories diferents a les que es pre-sentaven enguany. Totes les candidatures són presentades a la CEP-TA, a qualsevol de les ca-tegories, amb un màxim de dues per empresa, des-prés es fa arribar al jurat format a l’efecte que són els encarregats de decidir quines són mereixedores d’aquests guardons Les candidatures es van presentar segons el docu-ment disponible a la web de CEPTA abans del 7 de març de 2012, juntament amb la documentació jus-tificativa. El Jurat dels GUARDONS CEPTA esta format per un màxim de 15 persones de reconegut prestigi profes-sional, amb coneixement del teixit empresarial del territori, i capacitat tècni-ca per valorar cadascuna de les categories establer-tes, sense vinculació algu-na amb les candidatures presentades.Aquesta és la part més im-portant i més difícil per-què decideix qui serà el

premiat i qui es quedarà fora, de les més de 200 candidatures que s’han presentat. El Jurat, des-prés d’un seguit de sessi-ons de treball i anàlisi per part de la comissió tècni-ca nomenada per avaluar les candidatures, es reu-neix per sotmetre a una nova anàlisi i votació to-tes les candidatures en les seves diferents categories i el seu veredicte es farà públic en el transcurs de la cita empresarial. El Jurat dels guardons està capacitat per resoldre tot tipus de qüestions que puguin sorgir en el procés d’avaluació i decisió, i que no estiguin contemplades en aquestes bases, i que puguin afectar la nomina-ció de una candidatura i en conseqüència al lliura-ment del Guardó.

Excel·lència EnoturísticaAmb la finalitat d’incenti-var la qualitat empresarial envers l’oferta d’enoturis-me a les comarques tarra-gonines, la Confederació Empresarial de la Provín-cia de Tarragona ha cre-

at aquest premis que han buscat reconèixer els mà-xims exponents del sector vitivinícola i la seva tasca. Tenen caràcter anual i premien els grups d’ac-tivitat econòmica amb el nom de prohoms que en el segle passat van dedicar esforços des de diferents vessants en el món del vi.En aquesta primera edició s’han atorgat els premis a les empreses amb la millor puntuació obtinguda dins de cada tipus d’activitat econòmica: Jaume Jordà Capdevila (Hostalatge-Allotjament), Ramon Vi-dal i Barraquer (Cellers) i Cèsar Martinell i Brunet (Cellers-Cooperatives), que el jurat ha avaluat després de l’autoavalua-ció feta per cadascuna de les empreses que optaven els premis. Després de ser validades per represen-tants de cadascun dels diferents grups d’activi-tats econòmiques, passen a mans dels 31 membres del jurat que finalment van decidir els guardo-nats en cada categoría per la Nit.

Els premis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona tenen una implantació en tot el territori de la demarcació, que inclou tant Terres de l’Ebre com el Camp, i volen reconèixer l’esforç realitzat pels empresaris del territori. Aquest any, amb l’objectiu de incentivar la qualitat empresarial envers l’oferta enoturísitca han creat els Premis a l’Excel·lència Enoturística per les empreses del mon del vi.

Redacció

11

FIDELITAT I ASSOCIACIONS

Guardons a la fidelitat i el reconeixement associacionalEn el marc de la Nit Em-presarial es van entregar diferents guardons i re-coneixements a altres em-preses, com a prova de la importància que tenen tant per a CEPTA com per les diferents associacions empresarials del territori. Amb l’objectiu de premiar la lleialtat de les associades que fa més de 15 anys que donen suport a la tasca que es realitza des de la confe-deració, pel que fa a serveis, assessorament, formació i la defensa dels interessos empresarials en tots els àm-bits. El nom d’aquests guar-dons és Reconeixement a la Fidelitat.

Així, es va veure passar els representants de les desta-cades organitzacions que són associades a CEPTA i que compleixen aquest any aquest requisit, i són Adec-co, empresa líder en ges-tió de Recursos Humans, Gomà-Camps, empresa fa-miliar del sector paperer reconeguda internacional-

ment per la seva qualitat i respecte amb el medi am-bient, Grupo Eulen, líder en la prestació de serveis generals a empreses en el nostre país, Grup Sagessa, entitat de titularitat públi-ca dedicada a la promoció de serveis de salut, socials i educatius, Jané Ventura, celler familiar amb llarga tradició en el món del vi; Plàstics Espelt, dedicada a la fabricació de peces de plàstic per diversos sectors i Tecafric, que dóna servei al sector industrial espan-yol, amb important presèn-cia en el sector químic de Tarragona.

Després d’aquests, es va donar pas als reconeixe-ments a empreses a propos-ta d’altres associacions em-presarials. Així, les empreses que van estar reconegudes aquest any són: Malapeira Finques, empresa adminis-tradora de finques, Centre d’Ambulàncies Baix Ebre SL. empresa que es dedica al transport en ambulàn-

cies per tota la zona de les comarques de les Terres de l’Ebre, Segells de Cautxú Saperas, empresa de re-ferència nacional en l’àmbit de la fabricació de segells de goma i els sistemes de marcatge, Motorrens SL. fabricant de bombes de pis-tons d’alta pressió, equips i accessoris per al bombeig d’altra pressió, la neteja de canonades i de clavegue-ram, Taller Denis SA, el seu negoci està orientat princi-palment a oferir solucions en intralogística en tots els àmbits, Grup de treball AEST-AEQT, per la realit-zació de projectes conjunts de les dues associacions, G. Vilarasau SA. empre-sa de muntatges i serveis industrials, ACORDWIN SL. projecte empresarial motivat per la irrupció de noves modalitats de joc a través de mitjans telemàtics i informàtics i Carbonell Fi-gueras SA. que realitza tot tipus de construcció per diversos sectors.

RECONEIXEMENTSRECONEIXEMENTS A LA FIDELITAT

ADECCO

GOMÀ - CAMPS

GRUPO EULEN

GRUP SAGESSA

JANÉ VENTURA

PLÀSTICS ESPELT

TECAFRIC

RECONEIXEMENTS DE LES ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LES EMPRESES DEL TERRITORI

MALAPEIRA FINQUES - Proposa el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona

CENTRE D’AMBULÀNCIES BAIX EBRE - Proposa l’Ass. d’Emp. de les Com. de l’Ebre

SEGELLS DE CAUTXÚ SAPERAS - proposa l’Ass. d’Arts Gràfiques de la Prov. de Tarragona

MOTORRENS S.L. - proposa Associació Provincial del Metall de Tarragona

TALLER DENIS S.A. - proposa Astave

GRUP DE TREBALL AEST - AEQT - proposa Ass. Empresarial Química de Tarragona

G. VILARASAU S.A. - proposa l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona

ACORDWIN S.L. - proposa Acordjoc

CARBONELL FIGUERAS S.A. - proposa Gremi de la Construcció del Tarragonès

21 de maig de 2012

12 ELS PREMIATS

GUARDÓ A LA MILLOR EMPRESA 2011

L’aposta per la competitivitat i la qualitat dels seus productes Laboratorios Maverick es dedica a la fabricació i envasament de productes per la higiene i cura per-sonal. Entre els productes que fabriquen hi ha: xam-pús, condicionadors, gels, desodorants, espumes d’afaitar. En una situació econòmica i social com

l’actual, el fet que Labo-ratorios Maverick al llarg dels darrers anys hagi complert la seva planifi-cació, tant en inversions com en creació de llocs de treball, demostra l’haver apostat per la I+D+I per aconseguir productes de qualitat i preu competi-

tiu que satisfacin les ne-cessitats dels clients en el camp de la higiene per-sonal, ha estat correcta. Laboratorios Maverick és interproveïdor de Mer-cadona, amb el que això representa: de compromís amb el distribuïdor i satis-facció per part del client. Laboratorios Maverick té la seva planta productiva a Ulldecona.

FOTO

: CED

IDA

LABORATORIOS MAVERICK, S.L.

GUARDÓ A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

La internacionalitat com a eina de creixement empresarialLaboratoris Serra Pàmies és una petita i mitjana empresa originària de Reus, que investiga, des-envolupa, fabrica i distri-bueix productes de gran qualitat per la millora de la salut, bellesa, nutrició i cura corporal, amb àmplia projecció internacional.

Els últims anys ha ex-portat més del 20% de les seves vendes; tot i ser una pime, és capaç d’exportar a països llun-yans com Azerbaidjan o Illes Maurici, amb totes les dificultats, la logística, la idiomàtica, la financera que això comporta.

El darrer any, ha apostat per obrir mercat en països de gran complexitat com Mongòlia, Abu Dhabi i Qatar.

Laboratoris Serra Pà-mies és la cap matriu d’un grup d’empreses que està present a més de 60 paï-sos a tot el món. Laboratorios Serra Pamies és la cap matriu d’un empresarial amb presència a més de 60 països.

LABORATORIOS SERRA PÀMIES, S.A.

GUARDÓ D’HONOR CEPTA

Jordi Miarnau, president d’Honor de COMSA EMTE guardonat per la CEPTA

Aquest any el Guardó d’Honor ha recaigut en la persona de Jordi Miarnau i Banús. Enginyer indus-trial, és president d’Honor de COMSA EMTE, el grup empresarial que es distin-geix pel seu lideratge de referència en l’àmbit de les infraestructures, en-ginyeria, medi ambient i tecnologia. És nét del fun-dador de la companyia, José Miarnau Navás, que el 1891 va iniciar l’actual empresa, una petita socie-tat especialitzada en obres ferroviàries, molt arrelada al camp Tarragoní. Jordi Miarnau Banús es va in-corporar a l’empresa l’any 1958 amb el seu germà Josep Miarnau i durant més de quatre dècades va

estar al capdavant de la corporació, liderant la seva professionalització i expan-sió territorial per Espanya. En la seva darrera etapa (anys 90), també va iniciar la internacionalització de la companyia, accedint a nous mercats com Portu-gal, Xile o Argentina, l’any 1993 va cedir la presidèn-cia al seu fill Jordi Miarnau, que juntament amb els seus altres germans, Josep i Joan continuen al capdavant del grup empresarial.

COMSA EMTEGrup empresarial de re-ferència en infraestructu-res, enginyeria, medi am-bient i tecnologia. La seva trajectòria de més de 100 anys en el món empresa-

rial va començar a Reus de la mà de José Miarnau Navás, l’any 1891. L’any 2009 es produeix la fu-sió amb l’empresa elèctri-ca EMTE creant el Grup COMSA-EMTE. Actual-ment, constitueix el segon grup espanyol no cotitzat en infraestructures i tec-nologia, té presència a més de 18 països de tot el món, una facturació de 2.158 MEUR en 2011, i un volum de negoci in-ternacional de més de 850 MEUR, és disposa d’una plantilla de més de 12.000 empleats i pro-mou el desenvolupament de les persones, amb noves iniciatives i des-envolupa les seves àrees d’activitat amb criteris de

Jordi Miarnau Banús és el net del fundador de l’empresa.FO

TO: C

EDID

A

JORDI MIARNAU BANÚS

sostenibles. Està organit-zada en quatre àrees de negoci Infraestructures; Enginyeria i Sistemes; Medi Ambient, Transport i Logística; i Concessions i Energies Renovables.

Els inicis de la companyia van ser a Reus, fa més de 100 anys

DETALL

El llegatL’any 1993 va cedir la presidència als seus dos fills, Josep i Joan, que continuen al capdavant

del grup empresarial

13

GUARDÓ A LA MILLOR TRAJECTÒRIA 2001-2011

Jesús Loma-Ossorio.

BAYER MATERIAL SCIENCE, S.L.

–Què representa per l’empresa obtenir aquest premi?És un gran honor per a mi rebre’l en nom de Bayer. L’any passat vam celebrar el 40è aniversari de la nostra companyia a Tar-ragona i, gràcies a l’esforç de tots, hem aconseguit posicionar-nos com un referent en la indústria química local i espanyola. Aquesta fàbrica és la més gran de les cinc que Bayer té a Espanya. Els nostres principals clients proce-deixen de la indústria de l’automòbil, la construc-ció, el sector elèctric i electrònic, a més de ser fabricants d’articles es-portius, de lleure, d’envàs i embalatge i de produc-tes tècnics mèdics.–Quin és el balanç que pot fer de la seva trajec-tòria empresarial a Tar-ragona?Per la meva part porto gai-rebé una dècada al cap-davant d’aquesta fàbrica. Des que es va inaugurar, el 1971, ens dediquem bàsicament a la produc-ció d’isocianats, un dels dos components necessa-ris per a la fabricació del poliuretà.

Algunes de les fites més importants d’aquests 40 anys han estat l’augment de capacitat de produc-ció d’isocianats, que s’ha multiplicat per 10 fins aconseguir avui 150.000 tones/any, els 1.400 col-laboradors que han de-senvolupat tota o part de la seva vida laboral amb nosaltres, les tres noves plantes de producció que s’han instal·lat i els 78 MEUR d’inversió en els

últims 10 anys.A nivell personal m’ha

permès establir-me amb la meva família a Tarrago-na, on ens sentim molt a gust.–Per quines mesures han apostat per obtenir bons resultats?Operar de forma sosteni-ble és un dels objectius fonamentals de la nostra política empresarial, que ha demostrat la seva vali-desa en la crisi econòmica i financera internacional, i ens permet triomfar en un entorn econòmic di-fícil. Mitjançant la nostra estratègia ens orientem a les grans tendències actu-als per poder afrontar els reptes que se’ns deriven, com l’atenció sanitària, el proveïment d’aliments, l’eficiència energètica i la protecció del clima. La nostra cartera de produc-tes està orientada cap a aquests desafiaments que s’acosten. Així es reflec-teix en les estratègies, les solucions i els productes innovadors que oferim en els àmbits de la salut, la nutrició i els materials d’altes prestacions, amb l’objectiu prioritari de conciliar el creixement econòmic amb la respon-sabilitat ecològica i soci-al.

A Tarragona hem de-senvolupat des de fa molts anys programes d’aug-ment de l’eficiència, que han conduït a un alt nivell en la gestió de les plan-tes, tant a nivell de costos com de seguretat. Per a això ha estat i és decisi-va l’aportació de tots els professionals que durant aquests anys han donat el

millor de si. Aquesta tra-jectòria ens permet estar actualment ben posicio-nats tot i la crisi.–La innovació i l’R+D són característiques que descriuen el bon fer de Bayer, quins són els úl-tims projectes que han realitzat?Abans que res Bayer és una empresa d’inventors, qualitat per la qual la companyia segueix apos-tant de cara al futur, ba-sant-se en la innovació en els nostres productes. Ens caracteritzem per nom-brosos descobriments i avenços, i la nostra inver-sió en recerca i desenvo-lupament figura entre les més elevades del sector. A Tarragona, Bayer desen-volupa projectes d’àmbit internacional amb cen-tres de recerca locals. A més dels projectes amb la URV, també col·laborem amb l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Bayer Material Science també forma part dels Patronats de l’ICIQ i del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC).

Oficialment som set mil milions de persones al planeta. I això té com a conseqüències l’augment de la necessitat de mèto-des diagnòstics, medica-ments, teràpies innovado-res i necessitat d’aliments. A més de cobrir aquestes demandes, cal garantir el subministrament d’ener-gia i de matèries primeres reduint alhora l’impacte del canvi climàtic de la millor manera possible.Estem orgullosos dels re-sultats del nostre treball

«La nostra inversió en R+D és de les més importants del sector»

Redacció

Bayer ha complert 40 anys al nostre territori, i és una de les empreses químiques més importants del sector.

de gran valor per a la gent, contribuint a la millora de la qualitat de vida, garan-tint una alimentació mi-llor, proporcionant més seguretat als automòbils o contribuint a la protecció del clima. Tots els nostres investigadors treballen

perquè seguim recollint èxits futurs, d’acord amb la nostra declaració de principis “Bayer: Scien-ce For A Better Life”. Des de Tarragona contribuïm amb el desenvolupament de nous productes per a aïllament, automòbil i confort en contacte estret amb els nostres clients.–Què pot representar per la indústria de Tar-ragona la terminal fer-roviària que Bayer inau-gurarà aquest estiu?La terminal, les obres de la qual finalitzaran pre-visiblement al juny, té l’objectiu de donar servei logístic i de transport a totes les empreses quí-miques del polígon, que podran començar a en-viar els seus contenidors per via fèrria. La termi-nal està sent construïda per l’empresa Bertschi, que en serà l’operador.Així, les mercaderies es poden transportar fins a

la frontera francesa, on s’efectuarà el canvi a l’am-ple europeu. Tan aviat es disposi de connexió amb ample europeu, el temps de transport es reduirà en un dia. La instal·lació de l’esmentada terminal al parc industrial de Bayer a Tarragona suposa un aug-ment de la competitivitat dels estàndards de la fà-brica, especialment quan tinguem accés a l’ample europeu.–Amb tot això, ¿es pot ser optimista?Podem ser optimistes sempre que no abaixem la guàrdia i seguim tre-ballant dur en millorar els costos i mantenir els elevats estàndards de se-guretat. La implantació de la terminal ferroviària de Bertschi i de la nova planta de Kemira són dues fites que ens perme-tran créixer i compartir els serveis de la nostra fàbrica.

LA FRASEPolítica empresarial

Operar de forma sostenible, objectiu principal de la nostra política empresarial, ens ha

permès triomfar en un entorn econòmic difícil

21 de maig de 2012

14 ELS PREMIATS

Centre Mèdic Rambla Nova és el resultat d’un procés de definició de l’es-pai comú entre les neces-sitats dels metges i les dels seus pacients. És el punt de trobada on hi confluei-xen els requeriments dels professionals de la medi-cina per desenvolupar la seva activitat i aquells dels

que han de rebre els seus serveis. El projecte del centre es va gestar fa tres anys quan en un procés d’anàlisi en el qual parti-cipaven metges i pacients es van definir les necessi-tats d’uns i altres per tal de donar i rebre una aten-ció mèdica de qualitat. En aquest procés, es van te-

nir en compte les visions d’ambdues parts d’allò que havia de ser aquest espai de relació on l’activitat mèdica assolís les màximes quotes de satisfacció.

Amb la filosofia que tots són importants, els resul-tats d’aquest estudi han donat lloc a un centre de prestigi i qualitat.

El Centre Mèdic Rambla Nova és un consultori mèdic situat al centre de Tarragona.

CENTRE MÈDIC RAMBLA NOVAGUARDÓ A L’EMPRENEDORIA

L’espai on es té cura de les necessitats de metges i pacients

Empresa dedicada a la ven-da i reparació de vehicles amb una trajectòria em-presarial que data de l’any 1930. En el món empre-sarial és un referent en el sector de l’automoció a la comarcal del Baix Penedès, havent estat representant, al llarg del temps, de mar-ques de vehicles turismes, motocicletes, industrials i

agraris (Ford, Ebro, Mas-sey-Ferguson, Opel-Gm, Vespa, Nissan i VW, entre altres). Exemple de la pime catalana amb arrelament a la comarca del Baix Pene-dès, que des de 1930 fins a l’actualitat ha complert les característiques de pime (per volum de treballadors i volum de negoci). La dig-nificació de l’ofici de repa-

rador de vehicles, l’acre-dita la seva continuada formació de professionals d’ofici, destacant el mante-niment de llocs de treball de manera continuada al llarg del temps. L’esforç empresarial ha donat com a resultat més tangible la generació de riquesa soci-al en la seva àrea d’influ-ència.

Mercauto Vendrell, S.A. té una gran trajectòria empresarial a la comarca del Baix Penedès.

MERCAUTO VENDRELL, S.A.GUARDÓ A L’EMPRESA FAMILIAR

Més de 80 anys sent un referent en el sector de l’automoció

L’Associació Pro-persones amb Disminució Psíqui-ca de la Conca de Barbe-rà (APRODISCA), compta amb 30 anys d’experiència impulsant mesures i pro-grames innovadors adre-çats a la integració social i laboral plena de les per-sones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental. La seva seu cen-

tral està ubicada a Mont-blanc (Conca de Barberà) i compten amb un altre centre de treball en el mu-nicipi de la Selva del Camp (Baix Camp). Promouen la inserció laboral i la igualtat d’oportunitats mitjançant l’accés a un lloc de treball en l’empresa ordinària.

APRODISCA, com totes les entitats i empreses, s’ha

hagut d’adaptar al panora-ma actual; per això, per tal de garantir la sostenibilitat dels seus serveis, han reo-rientat les seves activitats cap a la creació d’Hortus APRODISCAE: un projec-te agroalimentari ecològic integral amb l’ objectiu el conreu, l’elaboració i la co-mercialització de produc-tes i menjars ecològics.

Des de l’associació es promou la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual

APRODISCAGUARDÓ A LA INSERCIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL

30 anys fent costat a les persones amb discapacitat intel·lectual

Proacit és una empresa d’enginyeria industrial es-pecialitzada en disseny, au-tomatització i instal·lació de processos per a la in-dústria. La majoria de la seva plantilla compta amb una experiència superior als 10 anys en el sector. L’empresa té una filoso-fia basada en la seva ca-

pacitat d’adaptació a les tendències del mercat, a la problemàtica específi-ca de cada client i als re-quisits d’excel·lència en el servei. La flexibilitat en l’estructura de la compan-yia permet una ràpida pre-sa de decisions i la notable agilitat en els processos empresarials.

És membre patrocinador de la ISA amb la finalitat de donar suport a les iniciati-ves empresarials. Treballa principalment per empre-ses del Camp de Tarrago-na, i amb la seva aposta per la innovació han creat un programari de control d’emissions de gasos a l’atmosfera.

Han creat un programari de control d’emissions de gasos a l’atmosfera.

PROACIT SOLUCIONES Y SISTEMAS, S.L.GUARDÓ A LA INNOVACIÓ

La capacitat d’adaptació a les noves necessitats del mercat

15

«El secret dels nostres vins és una aposta clara per la qualitat i la identitat»

–Què suposa per la Vi-nícola de Nulles obtenir aquest guardó?Suposa un reconeixement a l’esforç i el treball que ha realitzat el celler en aquests darrers anys per potenciar el seu patrimo-ni, i alhora crear un pro-ducte turístic competitiu. És, sense cap mena de dubte, un reconeixement a la nostra gent, per la bona feina que estem fent; i, en especial, als que for-men l’equip d’enoturisme del nostre celler. Després de molts anys d’esforços hem sabut trobar una línia de treball que ens permet estar assolint grans èxits i reconeixements, sens dubte aquest premi refer-ma que estem treballant el la bona direcció.

–Quina oferta turística podem trobar-hi?Varia molt, en funció del tipus de patrimoni de què cadascú disposi. Cal pensar que el manteni-ment d’aquest patrimoni és molt costós per als ce-llers. No obstant, tenim clar que hem d’apostar per aquest patrimoni, te-nim les instal·lacions ade-quades i preparades per a poder realitzar aquests tipus d’activitats. En el nostre cas, podem fer des de una visita al celler, fins a diferents propostes amb maridatges, jornades de calçotades, visites teatra-litzades,... i actes perso-nalitzats per a empreses i grups de persones.

–Els vins de la coopera-tiva han obtingut premis arreu del món, quin és el seu secret?El secret bàsic és la feina fen feta. Una clara aposta per la qualitat i la diferen-ciació, fem que allò que ens fa diferents sigui la nostra identitat. El nostre equip de professionals és

l’element clau que fa que assolim els reptes que ens proposem. També vull agrair, als socis i en es-pecial al Consell Rector, la confiança atorgada en les noves línies de tre-ball i negoci, que ens han permès recollir molt bons fruits. Estem posicionant a la Vinícola de Nulles i els seus vins i caves Adernats com un referent sectorial, i territorial.

–Quins són els produc-tes pels quals la coope-rativa ha fet la seva gran aposta?Bàsicament hem apostat pels nostres vins rosats i negres, ja que els nos-tres vins blancs sempre han estat un factor d’èxit. Aquest esforç s’està veient recompensat amb nom-brosos premis arreu del món. Estem apostant for-tament pels nostres caves, els quals s’han consolidat com a referent imprescin-dible per la seva qualitat.

–Quins projectes tenen a curt termini?Estem treballant en l’ampliació de les instal·lacions pel fort in-crement de demanda que han tingut els nostres vins i caves Adernats. Actual-ment estem finalitzant les obres d’ampliació de la nostra cava, i en uns mesos iniciem l’ampliació del celler per establir els fonaments de la Vinícola de Nulles del futur. Per altra banda, estem fent una intensa activitat a nivell internacional, per expandir-nos en mercats en què fins ara no hi érem presents. També estem potenciant l’enoturisme, amb diferents iniciatives que aviat veuran la llum. El nostre projecte actual i de futur és reinventar-nos cada dia, pensant sempre en els nostres clients.

La Vinícola de Nulles és una de les Catedrals del Vi del nostre territori que ha fet una aposta clara per la qualitat i la identitat en els seus productes i que s’està convertint en un dels motors econòmics més importants de la zona.

Joan Castellví és director general de la Vinícola de Nulles

excel·lÈNcIA eNOTURÍSTIcA. PReMI JAUMe JORDÀ cAPDeVIlA

excel·lÈNcIA eNOTURÍSTIcA.PReMI RAMON VIDAl I BARRAQUeR

L’allotjament amb més història de la comarca del PrioratAquest establiment és l’allotjament amb més història de tota la comarca del Priorat, fundat l’any 1923. De generació en generació el negoci ha estat dirigit amb un objectiu irrenunciable: donar el millor servei a tot aquell visitant que entri a casa nostra. Actualment està regentat per la quarta generació familiar, amb el gran repte de mantenir el que és, seguint treballant de valent perquè els viatgers sentin aquella “parada i fonda” que sempre ha estat casa nostra. Consta de 28 habitacions, magnífics espais comuns, plens de racons on perdre’t amb una bona copa de vi. Les sa-les estan liderades pel Saló de les Voltes (un antic molí d’oli) datat del segle XVIII, on es pot disfrutar com a sala de reunions o per a una celebració. El Saló Montsant i el Saló Prior tenen sortida a Jardí privat. Gaudeix del restaurant amb més renom de la co-marca, amb una carta de vins extensíssima, una carta de temporada plena de plats tradicionals, on pots fer un maridatge de gastronomia i vi. L’objectiu és fer que el client obtingui experiències enoturístiques a la nostra comarca.

Un celler familiar al mig de la Via Augusta romanaÉs un petit celler familiar amb molta història, situat a la comarca del Baix Penedès. El 1983, es van plantar les primeres vinyes, que es troben al que un dia va ser la històrica via romana que unia Roma amb Cadis: la Via Augusta, que dóna nom al celler.Ofereix la possibilitat de fer una visita guiada, d’una hora i mitja, amb degustació de vins i vinagres gour-met. També és pot trobar una innovadora proposta per realitzar sessions de tast allà on ens digui el client.Aquest servei va dirigit principalment al món dels ne-gocis, on espot sorprendre els seus clients fent un tast al recés de les reunions. Com també tenir un detall amb els seus familiars i començar el cap de setmana realitzant un tast el divendres tarda.Amb l’objectiu de donar un millor servei i una oferta més àmplia, han creat una secció dirigida exclusiva-ment al turisme de negocis; estan preparats per orga-nitzar petits esdeveniments d’empresa com reunions d’empresa, presentacions de producte, team working a la vinya (poda, verema ...), sessions de tast de vins i vinagres, viatges d’incentiu, etc.

HOTEL PRIORAT, S.L.-HOSTAL SPORT

CELLER AUGUSTUS FORUM, S.A.

VINÍCOLA DE NULLESexcel·lÈNcIA eNOTURÍSTIcA. PReMI cÈSAR MARTINell i BRUNeT

21 de maig de 2012