TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Núm.49. Febrer de 2012

P6

Xavier FagedaEspecialista en gestió aeroportuària.

«Ryanair es quedarà i Reus mantindrà el nivell de trànsit els propers anys»

BASF presenta resultats amb un augment de les vendes del 15% respecte al 2010

P13

La facturació supera els 73.000 milions d’euros i l’EBIT va arribar als 8.600 milions, amb un augment d’un 11%.

Comsa Emte desenvolupa la seva activitat des de fa més de cent anys

P14

Té els seus inicis a la ciutat de Reus, i és la segona companyia més important del sector d’infraestructures.

L’empresa de neteges a domicili en sec Ecowash obre nova delegació

P12

La companyia està especialitzada en el rentat en sec als sectors de l’automoció, nàutica i entapissats.

Prenatal inicia un pla de reestructuració i tancarà 40 tendes a tot l’Estat

P11

Una de les botigues afectades serà la que l’empresa té a Tarragona i es tancarà al mes de maig.

El Centre de la Reempresa aconsegueix un 2% de reemprenedors al Camp en dos mesos

P4

La Carta Econòmica, l’actualitat de la Societat d’Estudis Econòmics

P7-10

P12-13

P4-5

A més, es preveu que es crearan al voltant de 1.000 llocs de treball si es compleixen les previsions.

Les empreses invertiran 500 milions d’euros aquest 2012 a la demarcació

La supressió de primes al sector eòlic fa perillar les noves instal·lacionsA Tarragona es poden veure afectats més de 20 nous parcs eòlics.

Llaza, S.A. comença l’any amb nova imatge, nous productes i oberta a l’exterior

P2-3

2 REPORTATGE

PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES

PER AL 2012

En un context de crisi com l’actual, on les bones notícies econòmiques brillen per la seva absència, que les empreses privades segueixin invertint en nous projectes representa una injecció d’optimisme tant pel creixement econòmic com per la societat. Així, hem fet un recull del que pot ser aquest any quant a inversió i creació d’ocupació.

El sector privat invertirà 500 MEUR a Tarragona aquest any

Des de l’inici de la crisi l’any 2008, diària-ment arriben notícies gens

positives pel que fa tant a les xifres de l’atur, que no ha parat de créixer i que ha superat el llindar de les 70.000 persones a Tarragona, els tancaments d’empreses i els ERO es-tan sent el pa de cada dia, només a la demarca-ció s’han produït més de 400 expedients de regu-lació que afectaven més de 3.000 persones l’any 2011, i de cara a aquest any no es preveu una pa-rada generalitzada, però sí un alentiment i el comen-çament del repuntament verd.

Davant d’aquest esce-nari, gens encoratjador, hi ha encara lloc per l’opti-misme, només l’any passat es van anunciar inversi-ons privades per valor de més 500 milions d’euros per aquest any a la demar-cació de Tarragona, amb una creació d’ocupació que pot rondar els més de 1.000 llocs de treball, i pot ser més gran si es té en compte que no tots els projectes són anunciats, sobretot els de les pimes. Pel que fa a sectors, on més inversió hi ha previs-

ta és en el químic i l’ener-gètic, però també trobem la distribució, el turístic o el de serveis.

Sector energèticAquest pot ser és el que s’emporti el gruix més gran d’inversions. Endesa va anunciar el setembre passat projectes per valor de 2.263 milions d’euros a Catalunya en tres anys, que es dedicaran princi-palment a la millora de la xarxa de subministra-ment, manteniment i co-mercialització. Del total Tarragona s’emportarà un tant per cent, la quantitat no la sabem ja que l’elèc-trica no ha fet un desglos-sament per demarcacions.

Gas natural invertirà fins al 2014, 1.088 mili-ons d’euros a Catalunya per construir i millorar les seves infraestructures, pel que fa a la seva distri-bució de gas i electricitat, serveis energètics, co-mercialització minorista i projectes d’I+D, i preveu generar un negoci induït d’uns 440 milions d’euros. Per partides, 338 milions seran per arribar a 31 municipis que no dispo-sen d’accés al gas natural canalitzat, dels quals vuit són a Tarragona, entre ells l’Aldea i l’Ametlla de Mar,

en aquest últim es realit-zarà en dues fases i esta-rà enllestit aquest any. A més a més, ha comprat el parc eòlic de Les Forques II a Tarragona per uns 15 milions d’euros i es posarà en marxa en el segon se-mestre de l’any.

En aquest sentit, la multinacional alemanya Seeger Engineering AG construirà a Flix, junta-ment amb Ercros, una central de cogeneració de biomassa i una planta de pèl·lets, amb una inversió de 52,7 milions d’euros, i 170 nous llocs de treball aproximadament.D’altra banda, la posada en mar-xa de la I fase del projecte Zèfir, suposarà una inver-sió privada de 80 milions d’euros, tot i que les xifres d’ocupació no han trans-cendit. Es preveu que es-tigui enllestida a finals d’any.

Sector químicJuntament amb l’ener-gètic el químic és l’altre sector que més inversió prevista té damunt de la taula per aquest any, a més de ser un dels més importants de l’entramat empresarial de Tarrago-na. Dow Chemical, té una inversió de més de 70 mi-lions per l’aturada tècnica

del cracker d’hidrocarburs del polígon Nord. Pel que fa a projectes de segure-tat i medi ambient, tenen previst 10,5 milions, pro-jectes d’especialització i valor afegit, 15 milions fins al 2014, i en i+D 3,5 milions. Aquestes últimes són una previsió que se-gons marquin els mercats seran amb més o menys mesura.

BASF també té prevista una ampliació de la seva capacitat productiva de 12 milions d’euros al seu centre de Tarragona. A més, mitjançant una joint venture amb tres socis amb dilatada experiència en el sector logístic, vol cons-truir una terminal ferrovi-ària de mercaderies dintre dels seus terrenys en el Polígon Petroquímic de Tarragona, condicionada a la connexió a l’ample de via europeu a curt termi-ni, i suposarà 10 milions d’euros, crearà 25 llocs de treball directes, i perme-

trà la connexió directa del polígon petroquímic més important del sud d’Euro-pa amb els principals mer-cats europeus.

Repsol tampoc no es queda enrere, fins al 2014 té previstos projectes amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència energètica de le seves plantes, uns 100 milions, per productes amb valor afegit 8 mili-ons, en aquests moments estan invertint 5 milions per millorar la xarxa de canonades de distribució. Ara fa pocs dies va signar amb Endesa un acord de col·laboració per a la mi-llora de les infraestructu-res elèctriques que suposa una inversió de 7 milions. Per acabar, segueix el pla de protecció del Lito-ral amb una inversió de 130 milions d’euros per la millora de la qualitat i la seguretat operativa. La petroquímica espera co-brir 450 llocs de treball en cinc anys.

Kemira reforçarà la seva xarxa de fabricació europea mitjançant la construcció de dues plan-tes noves de coagulant, una d’elles a Tarragona, amb una inversió de 20 milions aproximadament, que es situarà al parc in-dustrial de Bayer. CLH in-vertira en millora i ampli-ació de les totes les seves instal·lacions a lEstat uns 43 milions.

Hostaleria i turismeEl sector turístic té un gran pes dins de l’econo-mia tarragonina; per això, és important destacar les inversions en aquest sec-tor. Les cadenes de men-jar ràpid, McDonalds i Burger King han apostat pel Camp de Tarragona dins dels seus plans d’ex-pansió. Així, McDonalds té previst un nou local al polígon Francolí, de 400 metres quadrats amb una inversió aproximada de dos milions que obrirà a

Núria Arlandes

EL DETALL

SectorsEls sectors on es concentren la major capacitat inversora serien l’energètic i el químic, seguits

de la indústria i l’hostalería

CREIXEMENT ECONÒMIC

3Febrer de 2012

Empresa Actuació M€ Llocs Treball

Pierre & Vacances Adequació nou establiment a Salou 1 11

Projecte Zèfir Posada en marxa de la I Fase 80

Hotel Breas (Reus) Nou establiment hoteler 7 12-15 persones

CLH Ampliació i millora de totes les seves instal·lacions a l’Estat 43

Kemira Planta nova de coagulant 10 25

Burger King Nou restaurant a Salou 0,6-1 11

McDonalds Nou restaurant a Tarragona Aprox. 2 Aprox. 50

Caprabo 9 establiments franquicitats 0,27 45

Basf Terminal ferroviària 10 25

Basf Ampliació i millora de totes les instal·lacions 12

Repsol Pla d’actuació del litoral 130 450 (5 anys)

Repsol Acord Endesa, i altres projectes 20

Dow Chemical Aturada ‘cracker’ hidrocarbur, i altres projectes 70,21

Dow Chemical Diversos projectes 25

Mercadona 4 establiments 8 120

Ubesol Maverick Nova planta de bufat d'ampolles 5 7

Gas Natural Millores i nous punts d'atenció a Catalunya 1088

Seeger Engineering AG Central de biomassa a Flix 52,7 Aprox. 170

Endesa Millores de la xarxa i nous punts a Catalunya 2263

El Corte Inglés Centre logístic a la Bisbal del Penedès 500-700

Granic Planta de reciclatge de plàstic a la Bisbal del Penedès 25 75-100

Empresa turística Establiment d'enoturisme i restauració a la Bisbal del Penedès 1 12

PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES

PER AL 2012

EL DETALL

OcupacióLa majoria d’aquestes inversions comporta

la creació de nous llocs de treball, i estariem parlant de més de 1000 persones

finals d’any, amb 50 per-sones. Burger King obrirà un nou restaurant a Salou, amb una ocupació d’11 persones, una inversió d’1 milió i està estudiant obrir-ne al centre de Tar-ragona i altres municipis costaners.

A la Bisbal del Penedès hi ha prevista l’obertura d’un establiment d’eno-turisme amb una inversió d’1 milió i un altre en pro-jecte una mica més petit.

L’hostaleria també in-verteix, a Salou Pierre & Vacances gestionarà un nou establiment d’apar-taments turístics on ha invertit 1 milió i donarà ocupació a 12 persones. A Reus, es posarà en mar-xa aquest mes de maig, l’hotel de quatre estre-lles Brea’s Hotel, amb 50 habitacions, dues suites, àmplia cafeteria i saló de banquets, la inversió total és de 7 milions d’euros i una ocupació aproximada d’entre 12 i 15 persones.

Sector industrialA la Bisbal del Penedès, aquest any acabarà la se-gona fase de la planta de reciclatge de plàstics, Gra-nic amb una inversió de 25 milions i una ocupació d’entre 75 i 100 perso-nes. En aquesta localitat també s’ha posat en marxa una bugaderia industrial amb 25 persones. A més de mantenir contactes per la instal·lació d’una mul-tinacional alemanya de material quirúrgic.

Ubesol-Maverick, se-guint amb la seva política d’optimitzar costos, ha de-cidit instal·lar una planta de bufat d’ampolles de més de 2.000 metres qua-drats a Ulldecona, amb l’objectiu de reduir despe-ses de transports, el nivell d’estoc i rebaixar l’emissió de CO2. La inversió serà de 5 milions, amb 7 nous llocs de treball, i fins a 13 persones en èpoques de més producció es preveu que estigui en ple rendi-

ment a la tardor.

Sector de la distribucióCaprabo va presentar un pla d’expansió a cinc anys vista amb una previsió d’obrir 18 franquícies a Tarragona, actualment en tenen damunt la taula 9, amb una inversió per local de fins a 30.000 euros. Mercadona obrirà tres nous locals, al Vendrell, Montblanc i a Tarragona a la Via Augusta, amb una mitjana de inversió cadas-cun de 2 milions i més de 30 llocs nous de treball. Lidl va anunciar inversi-ons de 100 milions d’eu-ros a Catalunya, però no ha especificat la partida per Tarragona.

Sector logísticUn projecte que s’estima que s’acabi aquest any és el centre logístic d’El Cor-te Inglés a la Bisbal, una gran inversió amb la cre-ació d’ocupació d’entre 500 a 700 persones.

El que ens queda a la cartera...

A tot això, encara ens queden inver-sions previstes per als propers anys, com l’arribada d’Ikea a la ciutat de Tarragona, inclos dins del seu pla d’expansió 2011-2015. Actualment, el projecte està en tràmits pendent de posar-se en acord els propietaris dels terrenys on finalment s’ubicarà la tenda de la multinacional sueca de mobles ‘low cost’. La inversió previs-ta és de 60 milions d’euros i es crea-ran uns 400 llocs de treball. Aquest no és un projecte com els altres, ha estat una insígnia de la gestió de Josep Fèlix Ballesteros, i ha posat a flor de pell la rivalitat de Tarragona i Reus, que s’han estat disputant la ubicació d’aquest centre des de l’ini-ci. Finalment ha guanyat la capital del Camp i s’espera l’arribada d’Ikea per abans del 2015. L’altra de les arribades, no per no-ser una gran inversió és menys desit-jada, és FNAC. Després de l’obertura d’El Corte Inglés, a la qual sempre va lligada una d’aquestes botigues, no es fa res més que parlar de la seva instal·lació, però ara com ara està en estat embrionari i la companyia en-cara no ha confirmat la seva botiga a la ciutat de Tarragona. En aquest sentit, un altra inversió que es va anunciar és la de l’empresa francesa de bricolatge Brico Depot, que se-gons va confirmar a aquest diari no es preveu que sigui fins l’any vinent. Es tractaria d’una botiga de brico-

latge, al costat del que seria la nova tenda d’Ikea, i la inversió estaria en-tre els 12 i 15 milions d’euros i do-naria feina a unes 70 persones. L’Àrea de Guissona també té previst instal·lar un bufet i supermercat, als terrenys que va comprar l’any 2006, de més de 22.000 metres quadrats, a l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura a la carretera de Reus a Riudoms. Tot això, s’espera que sigui una realitat l’any vinent, ja que ac-tualment ja té demanada la llicència municipal d’activitat a l’Ajuntament de Reus. A la Bisbal del Penedès, com ja hem explicat, hi ha pendents inversions tan disperses com la possible instal-lació d’una multinacional alemanya de material quirúrgic amb una plan-ta de més de 50.000 m2 que està en tràmit i que fonts municipals encara no han dit el nom, perquè ara com ara estan en converses per la seva possible vinguda al municipi tarra-goní. L’AEQT va anunciar inversions de més de 500 milions d’euros per als propers anys, amb la creació d’entre 400 i 500 llocs de treball . A més, Tarragona també té pendent tot el que pot porta la celebració del Jocs Mediterranis 2017, pel que fa a instal·lacions, projectes i ocupació, amb inversions de més de 200 mili-ons d’euros i una ocupació de 1.000 persones.

EN CONTEXT

4 ACTUALITAT

La supressió de primes fa perillar la viabilitat del sector eòlic

ENERGIES RENOvablES

El sector de les renovables està en peu de guer-ra després que el Govern va

aprovar el decret llei RDL 1-2012 de 27 de gener que procedeix a la suspen-sió dels procediments de pre-assignació de retri-bució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d’energia elèc-trica a partir de cogenera-ció, fonts d’energia reno-vable i residus. Aquest fet significa que els parcs eò-lics que no estan inscrits al registre de pre-assignació, malgrat que estiguin en tramitació, es regularan segons aquest decret i es

quedaran sense primes. Aquesta és la situació en la qual es troben a Cata-lunya 129 instal·lacions, d’aquestes 64 estan en tràmit, pendents d’infor-mació pública, 22 adjudi-cades en concurs, 27 en tràmit, informació publi-cada al DOGC o al BOE, i 16 amb autorització admi-nistrativa no inscrits al re-gistre de pre-assignacions, amb un valor inversor de 2.472 MEUR, i una crea-ció de 828 llocs nous de treball directes previstos,

segons dades de l’Informe sobre l’impacte del reial decret realitzat per Deloit-te per a l’Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat). D’aquests a Tarragona en trobem 17, a què s’han de sumar els 12 adjudicats en concurs de les Zones de Desenvolupament Pri-oritàries (ZPD), i sense comptar que dels 64 en tràmit n’hi ha de la de-marcació, i que significa la possibilitat de perdre més de 1.309 MEUR de inver-sió en 1.007 MW i una

ocupació de més de 300 persones. Segons Jaume Morron, gerent d’Eoliccat, “totes aquestes inversions peri-llen; si la suspensió de les primes s’allarga més enllà de l’estiu, això provocarà que es paralitzin projec-tes. En aquest moment no ens ho podem permetre, per nosaltres el Govern ha comès un error amb efec-te multiplicador perquè els fabricants han de re-bre ara les comandes pels parcs que es vulguin tenir

El decret llei aprovat pel Govern central per al sector de les energies renovables ha pot provocar que les instal·lacions eòliques es facin enrera. A Tarragona podria significar la desinversió de més de 1000 MEUR en els propers anys.

Núria Arlandes

REEMPRESa

El centre de Tarragona tanca l’any amb un 2% de reemprenedorsEl centre de la Reem-presa de Catalunya es consolida com una eina efectiva per evitar el tancament d’empreses durant el 2011 i espera que el 2012 sigui l’any de màxima expansió amb l’objectiu d’evitar el 15% de finalització d’activitats que entrin en un procés

de reempresa. El centre ha aconseguit

atendre 315 empreses cedents i 253 reempre-nedors per començar el procés. A Tarragona les empreses cedents han estat el 5% del total i un 2% de reemprenedors. Cal afegir que la delega-ció de Tarragona es va

obrir al mes de novembre passat, per la qual cosa el resultat de la gestió no-més és de dos mesos de treball.

Pel que fa a la tipologia d’empreses cedents, el 34% pertanyen al sector serveis, el 29% al come-rç, el 26,6% a l’hostaleria i el 10,2% a la indústria.

La pèrdua de competi-tivitat de la indústria de Catalunya el tercer tri-mestre del 2011 és molt menor que la registrada al conjunt de l’Estat, on ha estat de 4,2 punts percentuals en relació al mateix trimestre de l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Cata-lunya (Idescat) i el De-

partament d’Economia i Coneixement, aquesta pèrdua és conseqüència de l’apreciació de l’euro, ja que els preus relatius dels productes exportats per les empreses catala-nes mostren una lleugera millora.

L’anàlisi dels compo-nents de l’indicador as-senyala una tendència a

l’apreciació de l’euro (0,8 punts percentuals) res-pecte dels seus principals socis comercials fora de la zona euro. Són exem-ples d’aquesta aprecia-ció, la lliura esterlina, el dòlar EUA, el pes mexicà i la lira turca, amb excep-ció del franc suís. El preu interior dels productes exportats milloren.

ESTaDÍSTIQUES

La indústria catalana perd un 0,6 % de la seva competitivitat

FOTO: JORDI PRADES

EL DETALL

Mercat laboralPel que fa a la creació d’ocupació, si finalment no es realitzen els projectes eòlics previstos, es

perdran més de 300 llocs nous de treball

5Febrer de 2012

llestos pel 2013 i 2014, i amb aquesta situació d’inseguretat ningú vol arriscar-se, així que si no hi ha comandes es baixa l’activitat de l’empresa i es redueix en mà d’obra, és un peix que es mossega la cua”. Per Morron, si aques-ta situació perdura en el temps, “ens podem tro-bar davant d’una cascada de desinversió, marxant cap altres països, perquè les grans empreses tenen gran capacitat per expor-tar però el problema el podem veure en les peti-tes perquè dins del mercat exterior es poden trobar amb la competència de les grans”. Per no arribar a aquesta situació s’està mantenint reunions amb el Govern perquè les pre-

visions més pessimistes en el sector no siguin una realitat. De totes maneres, per Morron,” tot això serà bo si hi ha una nova regu-lació i aconseguir segure-tat jurídica perquè les in-versions privades apostin pel nostre país”. En la mateixa línia tro-bem Joan Manuel Saban-za, director de la Mesa d’Alcaldes d’Energia de Catalunya (MADE), que aglutina set municipis de la Terra Alta, Baix Camp, i Ribera d’Ebre que con-centren el 70% de la pro-ducció d’energia de Ca-talunya. Segons Sabanza, és un pas enrere, “creiem que és un error improvisat del Govern i que incidirà molt negativament en el territori sobretot pel que fa a les instal·lacions eòli-

ques, que aporten creixe-ment econòmic i creació d’ocupació”. Pel que fa a l’impacte de la mesura a llarg termini, Sabanza ho té clar, “la gran majoria de projectes seran invia-bles sense primes o serà molt difícil que es duguin a terme, perquè depèn de molts de factors com ara, el finançament ja que si no hi possibilitat de ser ren-dibles, els bancs no vol-dran comprometre’s, en definitiva, crec que serà molt complicat”. ZPD i l’eòlica marinaEls altres projectes que hi ha a Catalunya pendents i de gran importància pel que fa a desenvolupament i recerca són per una ban-da la posada en marxa del projecte Zèfir, el centre

tecnològic de desenvolu-pament per l’eòlica ma-rina davant de les costes tarragonines i que preveu una inversió privada de 80 milions en la primera fase, que segons Morron, no creu que perilli, malgrat que es preveu que es posi en marxa a partir de 2013, “suposem que tot aquest enrenou estarà solucio-nat i finalment no es veurà afectat”. Per altra banda, els parcs adjudicats en concurs de les ZPD, dels 22 parcs adjudicats 12 es-tan a Tarragona, tot i que les empreses han de seguir amb la tramitació i que la Generalitat encara no ha aportat la documentació per tirar endavant el pro-jecte, queden fora de la pre-assignació i per tant sense primes.

Impacte econòmic del RD L 1/2012Les conclusions a què arriben en l’informe realitzat per Deloitte per Eolicat sobre l’impacte econòmic que pot tenir a Catalunya l’aplicació de la nova regulació són ben clares, ja que planteja dificultats per acon-seguir els objectius de penetració d’energia eòlica establerts al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 per a 2015: 3.500 MW de capacitat instal·lada. En la suposició que dels 129 projectes afectats per la suspen-sió de les primes, el 25% es dugués a terme, la contribució directa al PIB català del sector eòlic es veuria reduïda en un 43,5%, 135,8 MEUR en aquest exercici, i que suposaria la no creació de 828 llocs de treball directes, un 37,4% menys dels pre-vistos. Pel que fa als llocs de treball

indirectes, estaríem parlant de 370 llocs de treball respecte dels previs-tos.

La reducció que podria generar-se en la contribució del PIB que el sec-tor eòlic genera per l’efecte arrosse-gament en altres activitats econò-miques (impacte indirecte) respecte al previst es situaria en 33,9 MEUR l’any 2015. Les inversions comple-mentàries associades a la instal·lació dels parcs adjudicats en concurs eò-lic al 2010, concretament els de la Zones de Desenvolupament Priorita-ri, que podrien no desenvolupar-se serien al voltant dels 205 MEUR en els propers anys, amb una ocupació derivada d’aquestes i que finalment no es produiria, de 3.582 llocs de treball.

EN CONTEXT

LA XIFRA

29parcs eòlics previstos

a la provincia de Tarragona es quedaran

sense primes

bREUS EMPRESaRIalS

L’economia tarragonina pateix un empitjorament a finals de 2011

Aquest és el que deixen entreveure els resultats que dóna l’enquesta d’activitat econòmica de BBVA per l’últim trimestre de l’any passat, a la què s’ha de sumar les xifres negatives de l’atur, fet que envolta de la societat de pessimisme, malgrat els petits avenços mostrats per alguns indicadors. La nota més negativa se la segueix emportant el sector de la construcció, tant en inversió com en ocupació. Pel que fa altres sectors, cal destacar el turisme, que malgrat l’alentiment típic del tri-mestre, és la variable més ben valorada per tots els enquestats. L’exportació continua destacant com a impulsora de creixement tot i el menor pes del sector a l’economia. Pel futur les perspectives es mantenen en nivells baixos i estan marcades per una gran incertesa./Redacció

El nombre d’habitatges iniciats a Tarragona cau un 50,9%

El nombre d’habitatges iniciats en el transcurs de l’any 2011 va sumar un total de 7.898 pisos i els acabats, 18.704 unitats, unes xifres que suposen només un 6% dels habitatges que van iniciar i aca-bar la seva construcció el 2007, quan es va regis-trar la que fins ara és la xifra màxima d’obra nova, segons l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE). La patronal del sector ha afirmat que una xifra tant baixa no s’havia registrat mai des de que es tenen sèries històriques d’habitatges construits El nombre de visats concedits pel Col·legi d’Apare-lladors quant a la construcció de nous habitatges va caure un 41,6% en relació amb l’any anterior. Les demarcacions de Girona i de Tarragona són les que registren una caiguda més acusada, fins as-solir disminucions per sobre del 50%. Així, a Tar-ragona la caiguda del nombre d’habitatges iniciats va ser d’un 50,9%./ACN

6 PROTAGONISTES

–Quin ha estat exac-tament el problema de l’aventura de Spanair?El problema principal ha estat la manca de ges-tió, es volia fer al Prat un hub, que implica tenir una unió de xarxa amb una quota de mercat dins de l’aeroport de més del 50%. Spanair ha obtingut un 12% de quota de mer-cat amb una competència molt forta de companyies de low cost, i els millors es-pais de la terminal a mans d’Iberia, era un projecte que només podia tenir èxit si aeroport i aerolínia anaven de bracet. L’ele-ment clau és que el gestor de l’aeroport ha de donar preferència a l’aerolínia de xarxa que vol desenvo-lupar un hub, i si no és així és molt complicat.–Cap on ha d’anar la gestió aeroportuària?No és tant qui gestiona els aeroports, si públic o privat, sinó que hi hagi competència. I en el món

dels aeroports això passa per una gestió individua-litzada; de fet, a la majoria de països d’Europa, amb un sector aeroportuari complex, hi ha una gestió individualitzada, i com-peteixen entre ells per atreure aerolínies. –Pel que fa a la gestió, amb la marxa de Rya-nair és viable l’aeroport de Reus?Els aeroports petits per on poden competir amb aeroports grans, com el Prat, és en el sistema de preus, el que cobres per les terminals o les pistes, i Ryanair demana preus molt baixos. L’aeroport de Reus no hi pot competir i amb la desaparició de Spanair el seu espai l’aga-farà Ryanair, i tots els avi-ons que destini a BCN no aniran a Reus ni a Girona. Tot i això, l’acord a què es va arribar Ryanair el com-plirà, que al final suposa-rà en ajuts uns 3 euros/passatgers, que és una

xifra modesta. Penso que a Reus el nivell de trànsit es mantindrà els propers anys, Ryanair es queda-rà, ja que ha aconseguit el que volia i això ho ha garantit.–Així, l’Aeroport de Reus serà de Ryanair o no serà?A l’escala que t’ofereix Ryanair segur que no. Però es pot apostar per les aerolínies angleses, ja que part dels viatgers que aterren aquí provenen del mercat anglès. S’augmen-taria el volum de trànsit, i és un mercat molt impor-tant. Tot i això, el proble-ma és que no et garantei-xen vols tot l’any com si ho fa Ryanair, però crec que és una opció a tenir en compte. –No hi ha massa aero-ports a Espanya?El problema no són el nombre d’aeroports com el que s’han fet instal-lacions sobredimensiona-des, no cal fer aeroports

per 2 milions de viatgers quan nomes en tindràs 100.000. A més, s’ha creat una competència excessiva d’ajuts entre ae-roports per atreure a Rya-nair o Marenostrum. –Pels aeroports petits podrien ser una aposta

els vols regionals?És una mica complicat, perquè és un model de negoci de molta freqüèn-cia de vols, preus alts, i dirigit als negocis, hi ha d’haver una demanda po-tencial. Ara, si és per tu-risme aquesta aposta, no

té sentit, per tot el que he comentat abans, pensa que el rang de vol és d’uns 3000 km com a màxim. De totes maneres, s’hau-ria d’analitzar molt bé.–Té futur una aerolínia regional d’aquí?Per invertir-hi és difícil, aquí no ha hi tradició, hi ha d’haver gran activitat empresarial per absorbir el trànsit d’aquest tipus de vols. Tot i això, l’opció seria anar de la mà d’una aerolínia en xarxa, buscar un soci gran que comple-mentes la seva activitat amb aquest tipus de vols.

FOTO: OLIVIA MOLET

Núria Arlandes

GESTIÓ AEROPORTUÀRIA

Xavier FagedaProfessor titular de Política Econòmica de la UB. Master of Science in Economics per la University of Warwick (Regne Unit). Especialista en matèria de gestió aeroportuària i coautor del llibre ‘Aeroports i poder’.

«L’element clau per la bona gestió aeroportuària és la competència»

PROTaGONISTES

FLoREncI nIETo, noU pREsIDEnT DE pIMEc coMERç TaRRagona

Nieto ha estat nomenat presi-dent del Consell de Tarragona de PIMEC Comerç, a proposta del president de PIMEC Come-rç, Alejandro Goñi i del pre-sident de PIMEC Tarragona, Josep-Joaquim Sendra i amb la ratificació del Comitè Executiu de PIMEC. Nieto compta amb una llarga experiència cen-trada en el món de l’empresa i el comerç. És diplomat en

Comerç Exterior i màster en Direcció d’Empreses, Màrqueting i Vendes.

Joan pEDRERoL assUMEIx La pREsIDèncIa DE L’aEqT

JoRgE Lanza, noU consELLER DE cLH Espanya

L’Assemblea General Extraor-dinària de l’Associació Empre-sarial Química de Tarragona (AEQT) ha proclamat per unanimitat Joan Pedrerol com a nou president de l’entitat, en ser la candidatura única de consens presentada per substi-tuir Anton Valero. Pedrerol és membre de la Junta de l’AEQT des de la seva arribada a la direcció del complex de Repsol

el 2008, i ocupava una de les vicepresidències. Com a vicepresidents, estaran els caps de Bayer i BASF.

El consell d’administració de CLH ha acordat per coopta-ció a l’accionista Jorge Lanza Perea, per ocupar el lloc de conseller deixat vacant per la renúncia presentada per Alfre-do Barrios Prieto. A més, també es va acordar el nomenament de Lanza com a membre del comitè d’auditoria i va desig-nar com a president Mathias Burghardt. Lanza és enginyer

industrial per l’ETSII de la Politècnica de Madrid i actualment és president de BP Espanya.

LA FRASE

RyanairEs quedarà amb l’espai que ha deixat Spanair a Barcelona, perjudicant Reus i Girona. Tot i això,

es quedarà i mantindrà el nivell de trànsit

Febrer de 2012 7Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

El proper mes de març, la Societat d’Estudis Econòmics endegarà una Taula Rodona de debat públic per parlar d’un dels temes de més actualitat en l’entorn econòmic i polític que vivim: parlar en profunditat de les possibles responsabilitats que afecten els càrrecs públics en les seves decisions executives, que puguin comportar greus perjudicis de tot ordre, per la societat a la qual han de servir amb la màxima transparència, rigor i eficàcia.

És indubtable que el tema suposa un repte valent, ja que comporta analitzar, des de diferents punts de vista, jurídic, polític i administratiu, un problema que malauradament ens condiciona el futur com a societat, davant de tasques fora de la lògica i, possiblement, de la bona fe, que hauria de ser garantia de qualsevol gestió pública.

Veure els límits que haurien de ser infranquejables, fins i tot, valorar com han de ser les decisions a prendre i la responsabilitat de tots els que hi intervenen, pot ser una tasca de gran valor en els propers mesos; per tant, crec que el debat que portarem a terme pot ser un punt de partida per aclarir una situació que no pot continuar per la línia de permanent irresponsabilitat a què s’han sotmès determinades actuacions de caire polític els darrers anys, a tots els nivells.

Creiem, fermament, que la ciutadania té tot el dret a exigir determinades virtuts als seus representants, però també, de manera fonamental, la seva eficàcia i bona gestió en allò que és de tots.

Estalvi arriscatJoan Basora. Vicepresident de la Societat d’Estudis Econòmics

L’aparició als mit-jans de comunica-ció de les notícies sobre les queixes de molts petits es-talviadors que ha-vien invertit en de-terminades apostes financeres, part del seu esforç de molts

anys, ha posat en discussió, l’ètica, d’unes entitats d’estalvi a l’hora de ven-dre alguns dels seus productes, de ma-nera poc clara.

Certament, la discussió de fons sobre si els clients d’aquestes caixes d’estal-vi eren informats amb transparència del que suposaven determinades opcions com les “participacions preferents” posa en evidència una manera de fer, almenys amb poca cura, per uns estalviadors de bona fe que fonamentaven la seva con-fiança en l’entitat de torn, en funció dels suggeriments dels representants a les oficines, de les mateixes.

El posicionament en tota aquesta di-nàmica no ha tingut la mateixa respos-ta per part de les empreses d’estalvi, abans caixes, ja que és cert que moltes han optat per solucionar el tema oferint alternatives, més o menys acceptables, però malauradament encara queda una part que no ha donar resposta a un re-queriment unànime dels que es veuen “atrapats” per una conjuntura inaccepta-ble a la qual han estats induïts per les pròpies entitats.

La possibilitat d’anar per la via con-tenciosa, és d’entrada molt complicat, especialment per als que es veuen afec-tats per un problema que no han creat, i el que és més greu, no existeix tampoc el suport oficial d’aquells que haurien de cuidar que situacions com aquestes no s’haguessin produït; d’aquesta mane-ra, ni el Banc d’Espanya, ni fins i tot la CNMV (Comisión Nacional del Merca-do de Valores), s’han implicat de mane-ra decidida per donar suport als perju-dicats, davant d’una absoluta manca de

tacte dels que ocupen una posició de força, aconsellant apostes massa arris-cades, aprofitant-se d’un desconeixe-ment manifest del client.

És evident que l’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb

totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situa-ció que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania que s’ha vist “traïda” en un tema tan emblemàtic com la prevenció, via estalvi, de molta gent.

L’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situació que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania

Responsabilitat

8

Vols aconseguir papers? Fes-te parella de fet!

El tempestuós futur de la classe mitjana

Conxa Manrique Carrasco. Advocada

Rafael Maria Muñoz Bertomeu. Membre de l’executiva de la SEE

Què passa quan la teva parella de fet és estrangera i vols que es quedi a viure al país? La solució passa per tenir papers, és a dir comptar amb una autorització de residència i de treball.

Què cal fer? Fins ara la normativa vigent no con-templava aquesta possibilitat i l’única solució era passar per la vicaria o pel jutjat, és a dir, contraure matrimoni.

No obstant, ara s’ha obert una es-cletxa en el sistema legal. Arran del recurs interposat per una associació llatinoamericana, el Tribunal Suprem ha resolt conforme la norma de trans-posició de l’estat espanyol no s’ajusta a la Directiva Europea 2004/38/CE.

Pel que fa al reagrupament familiar dels ciutadans de la Unió Europea, la Directiva equipara la parella de fet al cònjuge i, per tant, li dóna dret a la re-

sidència i al treball. Què passa en l’àmbit local? La ma-

joria d’ajuntaments tenen Registres d’unió estable de parelles. La inscrip-ció en aquests Registres atorga la condició legal de parella de fet.

La normativa de Règim local no atorga competències als ajuntaments sobre l’estat civil de les persones, les autoritzacions de residència o de tre-ball, i són aquestes competència de l’Estat.

El Codi Civil Català contempla al-tres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un registre municipal. Per tant, la supressió d’aquests registres no su-posaria cap limitació o perjudici als drets dels veïns del municipi.

Sovint, llegim a la premsa la de-sarticulació de bandes que organit-zen parelles de tot tipus: civils, ecle-siàstiques i parelles de fet, i són en aquestes les més fàcils d’aconseguir papers. Com? Mitjançant la inscripció de la parella en un registre municipal, és a dir, instrumentalitzant els ajunta-

ments amb finalitats fraudulentes.Com s’arregla això?El legislador no té previst modificar

la norma, ja que s’ajusta a la Directiva Europea.

Els ajuntaments i les associacions de municipis estan estudiant com portar a la pràctica la frase feta: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, que passa per suprimir els registres mu-nicipals i així evitar un ús fraudulent. Ajuntaments, com el de Barcelona, Banyoles i Salt. entre altres, han optat

per aquesta via.No obstant, no hem d’oblidar que la

competència sobre l’estat civil de les persones, i l’autorització de residèn-cia i de treball correspon a l’Estat i a la Generalitat. Per tant, crec que són aquestes administracions les qui hau-rien d’afrontar el problema i donar la solució.

Solució que potser passa per crear un registre únic de parelles de fet a nivell de l’Estat o en cada Comunitat Autònoma.

El Codi Civil Català preveu altres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un Registre Municipal

No solament es tracta que moltes famílies estan pas-sant dificultats per arribar a final de mes, bé perquè els pares s’han que-dat sense treball, bé perquè estan perdent poder ad-quisitiu via retalls p ressuposta r i s ,

reforma fiscal i reforma financera. Es tracta que l’esforç realitzat per acon-seguir una formació i obtenir un es-tatus professional no té recompensa perquè ja no serveix per aconseguir una ocupació adequada i que la ma-joria dels salaris són i seran menors i la inestabilitat laboral una constant.

En això consisteix la crisi de la clas-se mitjana. En això i en què estan de-sapareixent els valors d’honestedat, racionalitat i recompensa diferida que li eren propis, així com la continuïtat i la seguretat que aportaven al conjunt social. Per això, parlar de crisi de les classes mitjanes és també fer-ho d’un futur que s’albira tempestuós per al conjunt social.

Des del punt de vista econòmic, la crisi de la classe mitjana prové del ci-cle alcista, en el qual els models an-tidistributius van anar fragilitzant els ressorts de seguretat de les empre-ses i de les famílies. El que ha fet la crisi ha estat afeblir el que ja estava afeblit. I per més que hi hagi esperan-ces en què aquesta situació s’invertei-xi, en què les mesures econòmiques

engegades per governs i institucions aconsegueixin detenir aquest deteri-orament, la veritat és que res apunta al fet que aquest sigui l’objectiu prio-ritari. Fins i tot quan actualment s’al·-ludeix a Keynes i al New Deal, com a exemples de polítiques estatals que van aconseguir treure de la depressió a grans estats, es fa en un altre sen-tit. Aquell Keynes és diferent del pre-sent, el model keynesià se centrava en l’economia real i era redistributiu a llarg termini. El que estem veient és un model de defensa dels interessos financers, a primera vista aquest in-tervencionisme sembla que només

pretén rescatar els marges de negoci de les entitats financeres.

El problema va més enllà de la pèr-dua d’una posició estructural i d’uns comportaments econòmics. La crisi no és només econòmica, també, i so-bretot, és social i cultural. La classe mitjana havia de proporcionar esta-bilitat al conjunt social, la qual cosa l’obligava a posseir valors adequats a aquest propòsit, com la integritat, el gust pel treball ben fet, el progrés personal a causa del mèrit, la solida-ritat amb els propers, la cerca del be comú, el respecte per la tradició o el reconeixement de l’autoritat.

És molt difícil que tornin aquests comportaments de classe mitjana, que van ser els valors promoguts pel capitalisme del benestar de la post-guerra, sense les institucions en què es van recolzar, inclòs l’estat nació. Ara mateix no hi ha palanques institu-cionals des de les quals es pugui arti-cular una classe mitjana racional, tre-balladora, no especuladora i solidària, per sobre d’interessos individuals.

A més de sobreviure (i mentrestant), estem obligats a repensar una nova estructura social. No és fàcil, però si no ho fem nosaltres ens ho acabaran imposant des de lluny. Cal triar.

Febrer de 2012 9Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

El ciutadà Baltasar Garzón Real, de professió jutge me-diàtic, ha estat con-demnat per la sala segona del Tribu-nal Suprem a onze anys d’inhabilitació per escoltar de for-ma il·legal els ad-vocats de la trama Gürtel. Una con-

demna per prevaricació que posa fi a la seva trajectòria professional com a jutge. Els fets, molt resumits, suposen que el Sr. Garzón va ordenar a la policia amb el consentiment del Ministeri Fiscal, que es punxessin de forma indiscriminada les converses dels advocats i els seus clients i, a més a més que, emparat pel

secret del sumari, es poguessin utilitzar aquestes gravacions en un futur judici com a prova incriminatòria.

Aquestes pràctiques d’interceptació de comunicacions entre advocat i client són el nostre pa de cada dia a països sense garanties constitucionals com po-den ser Cuba o l’antiga Unió Soviètica. Fins i tot van ser també pràctica habitual a països on el propi Garzón va intentar exercir el seu magisteri d’aplicació del seu principi de justícia universal com po-den ser l’Argentina o Xile.

Al nostre país des de 1978 tenim una Constitució que considera que el dret de defensa dels ciutadans és un dret fona-mental i les comunicacions privades en-tre advocat i client són inherents i formen part d’aquest dret i només són autoritza-des per l’ordenament jurídic en casos de

terrorisme. Deia l’antic jurista romà Ulpià que la

Justícia és la constant i perpètua volun-tat de donar a cadascú el que és seu. Més enllà de les filies i fòbies i de to-tes les històries que tenen com a objec-tiu convertir qualsevol procés a Baltasar Garzón en una discussió ideològica, és una bona notícia per a tots els ciutadans que una resolució judicial hagi posat de manifest que per sobre de la llei no hi poden haver no ja jutges estrella, sinó tampoc ideologies de cap tipus. Perquè entenc que la correcta aplicació de la Justícia consisteix precisament en això, és a dir, a no jutjar els homes per les se-ves idees, sinó tan sols pels seus actes. I precisament per aquests, i no per la seva ideologia, a Baltasar Garzón se li ha fet Justícia.

Segons diuen els experts, l’actual crisi va comen-çar als voltants de l’estiu del 2008; actualment por-tem una crisi se-vera de més de 3 anys, i una previ-sió de continuar almenys 2 anys més. En primera

instància era una crisi financera i ara és una crisi de sobreendeutament públic i privat. No puc acabar d’entendre que tots aquests gurus, acadèmics i espe-cialistes en macroeconomia no siguin capaços de trobar una solució al tema; en les nostres acadèmies i escoles uni-versitàries ens ensenyen els manuals i protocols de gestió econòmica; més us vull dir, els empresaris de les PIMES tenim molt més clar com gestionar una empresa i el seu dia a dia. Però since-rament crec que el problema que tenim es de fàcil solució tècnica i política; ha d’haver un compromís i una voluntat de solució. No es pot entendre que aquells gestors que estaven en el moment de la crisi n’han sortit indemnes i sense cap responsabilitat i estan “gestionant” al-

tres entitats públiques, financeres o pri-vades sense cap responsabilitat; en les empreses privades, principalment en la PIME, el gestor que ho fa malament, deliberadament o no, va directament a la “cua del servei d’ocupació”, i si es de-mostra “dolo” s’actua contra ell.

Però sincerament crec que el pro-blema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals. Sota aquesta premissa cal analitzar la crisi des de un punt de vista sociològic. La crisi de va-lors comença en l’ànsia desmesurada dels grans gestors de macroempreses, d’entitats financeres i de càrrecs pú-blics que s’autoimposen elevats sous i remuneracions que no es poden justi-ficar sota cap concepte des d’un codi ètic, des de la bona gestió i des de la transparència, independentment dels resultats de les seves empreses. Tam-bé s’ha de considerar la crisi de valors en la societat espanyola, en particular, i l’europea en general, n la cultura dels valors del treball i l’esforç han quedat desplaçats pels valors com, per exem-ple, el mínim esforç, baixa productivitat, poca mobilitat geogràfica, la mal ente-sa sobre l’estat del benestar i ajudes, la poca implicació en l’empresa, del so-

breendeutament descontrolat, i alguns empresaris massa egoistes; en el fons tots som culpables; també he de dir jus-tos per pecadors.

Amb aquesta anàlisi sociològica, sobretot cal analitzar la crisi de valors i capacitació professional en els ges-tors i càrrecs públics de grans entitats públiques i privades. Aquests respon-sables són els miralls on es reflecteix i es reflectirà tota la societat i cal actu-ar en conseqüència. En aquest sentit, existeix en la classe dirigent espanyola i europea la sensació de falta de capa-citació professional pels càrrecs a què estan designats, afegits a una aprecia-ble pèrdua de valors morals on impera el benefici a curt termini, i el que vingui darrere ja s’ho trobarà.

El canvi en l’orientació dels valors ètics i morals passa per: la capacita-ció professional acreditada de la clas-se dirigent, el canvi de legislació amb la inclusió de la responsabilitat civil i pe-nal ben definida, establir entre els po-ders fàctics unes línies vermelles que no es poden traspassar. Ningú discu-tirà les remuneracions dels gestors per fer-ho bé; però tothom discutirà qualse-vol remuneració per fer-ho malament. Cal començar per regenerar els valors

ètics, morals i la professionalitat dels gestors públics, dels càrrecs públics i dels grans gestors de macroempreses i entitats financeres com el primer camí per canviar la tendència.

La capacitació professional dels càrrecs públics i gestors de grans entitats públiques i privadesCarles Hellin. Secretari de la SEE. Geòleg i empresari

El problema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals

Deia l’antic jurista romà Ulpià que la Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que és seu

Segons la informació publicada per l’en-titat “Ahorro Corporación”, respecte de l’endeutament de Catalunya, es fa es-ment a dades molt concretes; així, pel que es refereix a venciments del deute, deixa exposat que el 61% té una exigèn-cia a un termini entre 3 i 20 anys, i és el 50% entre 3 i 5, si bé la resta, el 39%

serà obligatòriament tornada en menys de tres anys.

La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat, si per part de l’Estat no es compleix amb les obligaci-ons de pagament compromeses, i torna a la primera línia de debat la necessi-tat que el país disposi d’una estructura

fiscal ben diferent a la que ha tingut els darrers anys.

Segurament el debat polític, legítim de tots els actors, por comportar aporta-cions en positiu, però el que és evident, des d’un punt de vista econòmic pressu-postari, és que el tema exigeix respostes ràpides i contundents.

Dret de defensa

L’endeutament de Catalunya

Manuel Fernández Rozado. Advocat. Vocal Comissió Jurídica SEE

Societat d’Estudis Econòmics

La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat

10

–Què pensa del debat de les infraestructures pendents a les nostres comarques?

Crec que aquest és un tema massa parlat i amb pocs resul-tats efectius, que col·loquen el Camp de Tarragona en una situació molt complicada a l’hora de mantenir la seva competitivitat econòmica com a segona referència industrial de Catalunya, i cap davantera a l’Estat.

–Creu que els projectes s’eternitzen i posen en perill la nostra viabilitat de futur?

Per descomptat. Les pro-postes primen el debat polí-tic per damunt de la discussió socioeconòmica, i això com-porta que estem sempre pen-dents del que interessa, en cada moment, als grans par-tits de l’Estat i als seus inte-ressos electorals a l’hora de decidir la despesa per infraes-tructures.

–Com creu que patirà el Port la manca d’una sortida ferroviària amb ample euro-peu, amb la seva competèn-cia amb altres ports del Me-diterrani?

El nostre Port ha fet els da-rrers anys una aposta per la multimodalitat, fent compati-ble el seu lideratge en granels sòlids i líquids amb el conte-nidor, la importació de vehi-cles, la càrrega general, i bus-cant també ser referència en creuers; per mantenir aques-ta línia és necessari disposar d’una logística que el permeti competir amb altres ports me-diterranis; per tant, la man-cança de la connexió esmen-tada no està al seu balanç positiu.

–És compatible l’interès del Port amb l’interès de la ciu-tat pel que fa a la Façana Marítima de Tarragona?

Durant el mandat al Port de CiU, es va conquerir l’execució del pont mòbil del Serrallo, al qual repetidament s’hi van oposar els socialistes quan te-nien la gestió portuària, això ha suposat que el barri marí-tim hagi reviscolat a tots els nivells; per tant, estic plena-ment convençut que els inte-

ressos portuaris són compati-bles amb una ciutat que també aposta pel turisme a tots els nivells. Tampoc podem oblidar la clara aposta per la Marina Tarraco, a l’hora de captar els gran creuers de luxe del Medi-terrani, que és una realitat.

–Com valora el posiciona-ment de les opcions políti-ques i econòmiques pel que fa a les infraestructures?

Crec que no és de rebut la politització d’aquest tema, quan la societat civil i econò-mica té claríssim quines són les necessitats irrenunciables; per tant, seria bo que tots po-guéssim fer pinya, demanant les responsabilitats que cal-guin a aquells que permanen-tment estan en un “discurs” de paraules però de cap fet.

–Creu que veurem fet reali-

tat el desig d’una connexió ferroviària del Port amb l’Ample Europeu?

Estic convençut que el de-bat que avui existeix només s’acabarà quan existeixi un compromís clar, concretat en un projecte específic, un pres-supost tangible i un termini d’execució amb dades concre-tes; tota la resta crec que que-da en un voluntarisme que no ens podem permetre.

«El debat de les infraestructures no hauria de ser polític»

ENTREVISTA | Lluis Badia. President de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE)

El debat polític està primant per davant de la discussió socioeconòmica eternitzant els projectes i posant en perill la seva viabilitat. Els grans partits de l’Estat anteposen els seus interessos electorals a l’hora de decidir la despesa per infraestructures.

El debat sobre la connexió del Port amb l’Ample Europeu només s’acabarà quan existeixi un compromís clar, concretat en un projecte específic, un pressupost tangible i un termini d’execució amb dades concretes;, tota la resta no ens ho podem permetre.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

11Febrer de 2012 EMPRESA

MERCaT DE TREball

La nova reforma laboral no estimula la creació d’ocupació

El nou context laboral que ha començat aquest mes ha provocat rebuig entre els sindicats i l’aprovació en l’em-presariat. Antoni Alar-cón, gerent d’Asfilatec, detalla les principals novetats d’aquest nou escenari en el mercat de treball, començant per un dels seus punts bàsics: l’abaratiment de l’acomiadament. En la pràctica es quedaven en 20 dies per any treballat amb els ERE’s que es feien, però a partir d’ara tant sols serà necessari que s’al·legui pèrdues continuades com a mínim durant els últims 3 trimestres, sense necessitat d’obtenir el vistiplau de l’Autoritat Laboral (AL), l’acomiadament improcedent es queda en 33 dies i un màxim de 24 mesos, sense el salari de tramitació, llevat del que es declari nul. Per Alarcón, en temps de crisi com el que estem tenim, pot provocar un efecte dominó i perjudicar molt el mercat de treball.

Amb la nova legislació, els canvis substancials de les condicions de treball ja no seran objecte de reclama-ció amb l’AL, desapareixen les categories professio-nals i donen pas als grups, “això pot provocar que en una mateixa empresa, tots hagin de fer de tot, mi-llorant la competitivitat i optimitzant els RRHH”. Quant a promoure la feina entre el jovent i els majors de 45 anys, s’han establert

deduccions fiscals de fins a 4.500 euros, durant 3 anys, “això, s’ha de matisar, si el treballador és acomiadat o se’n va abans d’acabar el contracte, l’empresa només té un mes per substituir-lo; si no, ha de tornar els diners, i a més, què passa amb el col·lectiu d’entre 30 i 45 anys?”, es pregunta Alarcón. S’elimina l’encadenació de la contractació temporal i la priorització dels con-venis nacionals sobre els convenis d’empresa, “l’únic avantatge pel treballador és l’obligació de l’empresa per facilitar-li dur a terme formació”, acaba Alarcón.

prenatal inicia el procés de reestructuració i tancarà al maig a Tarragona

COMERÇ

El proper mes de maig la tenda de Prenatal a Tar-ragona tancarà portes. El tan-

cament s’inclou dins del procés de reestructuració que ha iniciat l’empresa aquest mes de febrer. A l’establiment hi treballen quatre persones, que en un principi no es reubi-caran. Tot i això, la marca seguirà tenint presència a la demarcació amb la botiga que tenen a Reus.

Segons fonts de l’empre-sa, els motius que els han portat a tancar la tenda de la ciutat han estat una qüestió econòmica on s’han posat damunt de la taula els balanços econò-mics de totes dues i que han mostrat que la de Tar-ragona era menys viable i rendible. En total seran 40 tendes repartides a tot el territori espanyol que aniran tancant durant tot aquest any i que suposarà una reducció de llocs de

treball de 285 persones. En aquest sentit, la com-panyia ha iniciat con-verses amb els òrgans de representació dels treba-lladors amb el fi d’arribar a un acord el més favora-ble possible per tots els afectats. L’empresa ha arribat a aquesta situació després de la davallada del con-sum dels darrers anys, a causa principalment del context econòmic que s’està vivint i que ha por-

tat a una clara necessitat d’adaptar-se a la nova rea-litat sectorial. Així, aquest anunci està en la línia de l’estratègia del grup ini-ciada a nivell global l’any 2009 amb l’objectiu de recuperar la viabilitat i millorar la competitivitat de la companyia durant un període de cinc anys, i que contemplava com a objectiu principal la subs-titució de les petites ten-des ubicades als centres comercials de les grans i

mitjanes ciutats per una cadena de grans tendes als afores, amb una gran gamma de productes tèx-tils i de puericultura.

Levi’s i U d’AD tambéEl cas de Prenatal a Tar-ragona no és un cas aïllat, les franquícies de la mar-ca Levi’s situada a Comte de Rius fa un mes que està tancada, igual que la de Reus, en aquests moments només queda la ubicada al Parc Central. La reu-

senca encara surt a la web; en canvi, l’altra ja ha desaparegut. L’altre cas és l’establiment U d’Adol-fo Domínguez situat a la Rambla Nova i que també ha abaixat la persiana a la ciutat en l’últim més, mal-grat començar la tempo-rada de rebaixes. El que està clar és que som en un entorn en què la baixada de poder adqui-sitiu dels consumidors ha provocat un efecte domi-nó en les grans marques.

La baixada del consum registrada en els últims anys ha dut l’empresa a prendre la decisió de tancar 40 tendes i reduir 285 llocs de treball, inclosos els 4 de Tarragona a partir del mes de maig. En canvi, mantindran oberta la botiga ubicada a Reus.

Núria Arlandes

FOTO: OLIVIA MOLET

LA XIFRA

40botigues de la marca tancaran a tot l’Estat aquest any amb 285 persones afectades

La tenda de Prenatal a Tarragona esta ubicada a la plaça Jacint Verdaguer, amb una plantilla de quatre treballadors. A partir del maig es tancarà.

12 EMPRESA

Llaza estrena any amb nous productes, nova imatge i l’aposta per l’expansió internacional

NOUS PROJECTES EMPRESaRIalS

Llaza, S.A. es dedi-ca a la fabricació de sistemes per la protecció so-lar des de fa més

de 45 anys, i ha decidit apostar per la innovació i la tecnologia per tirar endavant. Així, fa vuit me-sos van decidir donar una volta de rosca a la seva trajectòria i de la mà de Francesc X. Gómez, actu-alment director general, es va posar damunt de la taula un pla estratègic que s’ha transformat en el seu full de ruta empresarial amb una data clau, la fira de Sttutgart, on mostraran

al seus clients, proveïdors i al món; nous productes, nova imatge corporativa i nova política d’expansió. Productes i colorsLlaza ha estat sempre capdavantera en aquest sector. Això es deu a una aposta clara per aplicar l’I+D en el desenvolupa-ment dels seus productes, com els mecanismes dels braços i cofres per auto-matitzar-ho tot i, el que és més important, amb tec-nologia pròpia; “en aquest sentit, hem registrat 9 pa-tents noves per protegir el que anomenem el know how, que ens ha permés presentar a Sttutgart vuit models nous. A més a més, la tasca realitzada pel nos-tre equip d’investigadors

ha estat increïble. Xavier Ibars, cap del departament d’I+D, ha estat la persona clau que ha desenvolupat tota la nova gamma”, ens explica Gómez.

Això ha suposat un can-vi en la producció, de tal manera que s’ha integrat la foneria, i s’han realit-zat 48 nous motllos tots diferents; a més, s’han incorporat als mateixos sistemes de tendals, cale-facció, llums i fins i tot la possibilitat de tenir ana-bolitzadors d’aigua per reduir la sensació de calor a l’estiu. “Hem introduït una nova línia d’aplicació de colors, amb la que po-dem presentar les peces en tota la gamma de co-lors, dels 96 que teníem el 2011 hem passat als 100

actuals. Tot amb un gran objectiu, generar deman-da”, continua Gómez. Per poder realitzar tota aques-ta activitat, Gómez ens ex-plica que han dut a terme col·laboracions estratègi-ques per poder desenvo-lupar-los, amb clients, dis-tribuïdors tant nacionals com europeus, “Llaza ha tingut la idea i l’equip i els col·laboradors han estat els encarregats d’aportar el material i coneixement. Ha estat una etapa molt

dura perquè ho havíem de tenir llest per aques-ta fira, i el nostre equip humà ha respost sempre amb el que ha fet falta. A més, s’ha tingut que fer un esforç inversor de més de 3 MEUR en nova maqui-nària, noves línies de pin-tura, nova enginyeria i el sistema de informació SAP acabat d’instal·lar.”

InternacionalitzacióUn altra de les línies d’ac-tuació que s’han proposat

des de la direcció de l’em-presa ha estat l’aposta per consolidar-se a l’exterior i introduir-se en nous mer-cats. “En aquest moment ens trobem que el mercat interior està molt alentit, pel que fa a demanda i hem de mirar cap a altres horitzons, ja que ara el 50% del compte de resul-tats l’aporta la demanda nacional, i volem canviar aquesta tendència poten-ciant el mercat exterior. Així, hem contractat qua-tre persones per l’àrea d’exportació, dues poten-ciaran l’obertura a altres països europeus i l’Orient Mitjà i dues més pel mer-cat llatinoamericà. Actu-alment tenim presència a més de 70 països, amb gran presència a Alema-

L’empresa, amb seu a Alcover, ha començat una nova etapa amb un canvi d’imatge corporativa, el llançament al mercat de nous articles i posant en el punt de mira empresarial la internacionalització per adaptar-se a les exigències del mercat i dels clients.

Núria Arlandes EL DETALL

ExportacióActualment tenen presència a més de 70

països, sobretot a Alemanya, Itàlia i França, on van créixer un 30% l’any passat

NOvES EMPRESES

L’empresa EcoWash obre una delegació a Tarragona La companyia dedicada a la neteja sense aigua a domicili, per automoció, nàutica i tapisseries ha anunciat l’obertura d’una delegació a Tarragona.

El sistema consisteix en un equip de neteja d’una o dues persones que es desplacen al domicili i usen productes amb la

certificació ISO 9001 i no requereixen utilitzar aigua, segons informa la companyia.

Aquest sistema per-met estalviar entre 150 i 250 litres d’aigua per rentat i, amb aquesta de-legació, ja seran 41 els punts de servei a Espan-ya i vuit a Catalunya des

que es va posar en marxa l’empresa, l’any 2006, i que, segons la revista Em-prendedores, és una de les sis franquícies més rendi-bles en l’apartat de vehi-cles, ressenya el web de l’empresa. Actualment, s’encarrega de la nete-ja dels vehicles Toyota a Calafell.

FOTO

: CRI

STIN

A AG

UIL

AR

Ecowash es dedica a la neteja en sec en el sector de l’automoció, nàutica i tapisseries a domicili.

13Febrer de 2012

FOTOS: CEDIDES

nya, Itàlia, França, on te-nim una delegació, i on aquest any vam créixer un 30%, o també al Japó”, as-segura Gómez

Imatge corporativaL’altra novetat que reflec-teix la nova direcció que ha pres la companyia ha estat el canvi del seu lo-gotip on fins ara podíem veure una gavina volant sota el sol, ara trobem una gavina volant amb un sol transformat amb la base del perfil, element clau de l’empresa. La nova ti-pografia del nom de l’em-presa, “l’hem modernitzat per aconseguir transmetre tecnologia i innovació”, puntualitza Gómez. També presenten una nova website, amb més

informació i links. L’es-ponsorització de l’equip internacional de ciclisme Garmin Barracuda, equi-pant els seus vehicles amb el nou model de tendal Maticbox i la col·laboració amb el Col·legi d’Engi-nyers de Catalunya, són altres novetats.

ERO TemporalEn relació a l’expedient de regulació temporal que van presentar a l’octubre i que va afectar 40 per-sones, Gómez ens expli-ca clarament que “va ser una decisió difícil però si volíem tirar endavant en aquest projecte, era ne-cessari reduir costos. Però les persones afectades van ser d’estructura, en cap moment de l’equip tècnic,

és més, hem donat feina a vuit persones més i tenim intenció de fitxar-ne més en temporada alta”. Actu-alment hi treballen 150 persones.

PrevisionsUna vegada al mercat, que serà de cara a la pri-mavera, preveuen que les noves referències siguin entre un 10% i un 25% del total, i de cara al 2013 reduir el nombre d’arti-cles sent el nou producte el 40% del total. A més, tenen nou projectes nous en marxa aquest any i tres més per al 2013. “Ara vo-lem diversificar-nos tant geogràficament com la nostra activitat en el sec-tor de la protecció solar”, acaba Gómez.

Llaza, S.A. és dedica al disseny, fabricació i comercialització de sistemes y accessoris per

la protecció solar de qualitat, des de fa 45 anys i es lider en el

sector a Espanya.

LA XIFRA

3milions d’euros és el total de les inversions realitzades per Llaza

S.A. fins ara

Un dels debats més repetits en el moment crític que ens envolta, és el que fa refe-rència al model impositiu que ens haurien d’imposar per fer front a l’autèntic dèficit pressupostari de les Administracions Pú-bliques. El tema per sí mateix, es presta a tot tipus d’interpretacions de caire ideolò-gic i partidista, malauradament la realitat

posa ben clar que els que realment paguen son els treballadors, els petits emprene-dors i, en definitiva, el que es coneix com classe mitja.

De la reflexió anterior haurien de pro-duir-se una sèrie de conclusions de cara al futur, doncs el que és evident, és que no podem ofegar, encara més, a aquells que són els únics que poden tirar el país endavant; dades com l’existència de només 2.000 empreses amb més de 50 treballado-res arreu de tot l’Estat, és una clara mostra de qui són els que fan possible sustentar uns pressupostos de tots, amb un esforç indubtable. Així mateix, quantificar fins a on podem liquidar els impostos, és un altre

debat, també necessari, si realment es fa des de la transparència i la bona fe apar-cant maniqueismes malintencionats, i tam-bé aquí ens trobem amb altres dades esfe-reïdores, com pot ser que la pressió fiscal, entesa com part de la nostra renda que pa-guem via impostos, pel que fa a Catalunya, se’n porta la “medalla de bronze” , doncs només es veu superada en aquest esforç per Suècia i la Illa d’Antigua.

En definitiva, el debat proposat és com-plicat i ple de tot tipus de matisos, ara bé, crec que tots hem de ser conscients que el cost fiscal ha de ser proporcionat si real-ment no volem posar en perill la pròpia vi-abilitat d’una classe mitja, permanentment

castigada per una situació, que a ben segur ella no ha provocat. Esperem que els diri-gents de torn no caiguin en l’error “d’ex-primir” a una ciutadania, massa acostuma-da al sacrifici, però amb unes limitacions que no haurien de traspassar-se si realment volem recuperar la viabilitat com país que tots desitgem.

La necessitat de passar de debat de les idees a la realitat de la normativa, hauria de fer-se des de la pròpia conscienciació per part de tots, que no poden sempre exi-gir als mateixos, si realment hem de trobar sortides viables, per tant, la situació greu que avui tenim, no pot consolidar una si-tuació que hauria de ser només transitòria.

TRIbUNa

pressió fiscal

LLUÍS BADIA.Advocat

RESUlTaTS FINaNCERS

BasF tanca l’any amb unes vendes superiors als 73.000 MEUR

La multinacional alemanya ha presentat els re-sultats econòmics de l’any 2011, superant de for-ma significativa els nivells assolits l’any 2010 tant en vendes com en beneficis i per tant ha tornat a obtenir una elevada prima en el seu cost de capital. Així, en comparació amb el 2010, les vendes han augmentat un 15 % fins a situar-se en els 73.500 milions d’euros, on tots els seus centres han rea-litzat la seva aportació perquè aquesta xifra sigui una realitat. Els ingressos procedents d’operacions (EBIT) abans d’efectes especials han millorat un 4% fins arribar als 8.400 milions d’euros, i l’EBIT ha arribat fins als 8.600 milions d’euros, és a dir, un creixement de quasi l’11%. Amb una xifra de prop de 18.100 milions, les vendes del quart tri-mestre del 2011 van ser majors que en el quart trimestre del 2010 i també que en el tercer tri-mestre del 2011. No obstant això, l’alentiment de l’economia en el transcurs de l’any es va reflectir a l’EBIT abans d’efectes especials que, en situar-se en 1.500 milions d’euros, va quedar un 14% per sota del quart trimestre del 2010. La tendència observada per l’empresa a principis del segon se-mestre de l’any ha continuat. Els clients han estat més previnguts a l’hora de realitzar comandes, han reduït els seus inventaris i han ajornat comandes davant l’expectativa que l’economia decreixés i els preus poguessin suavitzar-se.

En la conferència de premsa anual, Kurt Bock, president de la Junta Directiva de BASF, va afirmar: “L’any 2011 ha estat un altre any d’èxits per BASF i per això podrem continuar la nostra ambiciosa po-lítica de dividends i, així, en la reunió anual propo-sarem de nou un dividend més alt, de 2,50 euros. Es tracta d’un augment de 0,30 euros, o del 13,6%, en comparació amb l’any anterior”.

Els pagaments relacionats amb propietats, plan-tes i equips i actius intangibles (capex o actius fi-xos), per valor de 3.400 milions d’euros, estaven en 862 milions d’euros per sobre del nivell de l’any anterior. Entre els actius fixos que van iniciar ope-racions el 2011, s’inclou l’expansió del centre que l’empresa té a Nanjing, Xina, la construcció d’una planta de metilamines a Geismar, Louisiana, EUA, la construcció d’una planta d’òleum a Anvers, Bèl-gica, així com l’ampliació del sistema europeu de gasoductes de gas natural

Les previsions per l’any 2012 són augmentar les vendes i els beneficis en un entorn desafiant. Així, excloent la repercussió de les adquisicions i desin-versions, BASF compta amb un creixement de les vendes i superar els nivells rècord de 2011, igual que l’EBIT abans d’efectes especials. Pel que fa a la seva despesa global en recerca i desenvolupament, preveu situar-la en 1.700 milions d’euros per a l’any 2012 (el 2011 van ser 1.600 milions).

14 EMPRESA

coMsa, una gran empresa nascuda a Reus fa més de 100 anys

EMPRESa aMb HISTÒRIa

En temps de crisi trobar compa-nyies amb una trajectòria de més de 100 anys

en el món empresarial es va fent cada vegada més estrany, però aquest és el cas del grup COMSA, que va néixer l’any 1891, quan José Miarnau Navás, tre-ballador d’una companyia ferroviària a Reus (Tarra-gona), va decidir engegar la seva pròpia empresa dedicada a obres d’infra-estructures per a ferrocar-rils –obres en vies i reno-vació d’estacions–, amb la qual cosa es va guanyar el reconeixement de les principals companyies ferroviàries de l’època. Ja als anys trenta, con-cretament entre els anys

1930 i 1934, l’empresa va traslladar la seva seu a Barcelona i es va transfor-mar en societat anònima amb el nom de Hijos de José Miarnau Navás, S. A. Durant aquesta llarga tra-jectòria, COMSA ha estat testimoni i protagonista de l’evolució de l’eco-nomia espanyola. Com a empresa col·lectivitzada durant la Guerra Civil, va construir els tallers i di-pòsit de locomotores de Vilanova i la Geltrú (Bar-celona) i l’estació de clas-sificació de mercaderies de la Sagrera. I després de la guerra, va participar en la reconstrucció del país amb obres com el pont suspès sobre l’Ebre a Am-posta; i va ser en els anys quaranta quan va iniciar la diversificació de les se-ves activitats cap a altres àmbits de l’enginyeria ci-

vil amb la construcció de ponts, carreteres i edificis. La seva activitat va créi-xer en sintonia amb la industrialització i el de-senvolupament econòmic dels anys 50 i 60, i va ser precisament en la dècada dels 60 quan l’empresa va obrir delegacions a Va-lència i Madrid. També és quan la seva denominació social, i coincidint amb el següent relleu generacio-nal, l’any 1964, va passar a denominar-se Construc-ciones Miarnau, S. A., l’ac-tual COMSA. Durant els anys vuitanta, COMSA consolida la seva presència en tot el país, als 90 posa en marxa el procés d’internacionalit-zació, i amplia la seva pre-sència a l’exterior al canvi de segle, operant en més d’una desena de països en quatre continents.

ActualitatEn els últims anys i fins al 2009, COMSA opera so-bre la base de quatre grans línies de negoci: infraes-tructures –que agrupava el negoci ferroviari i el de construcció d’obra civil i edificació–, gestió de con-

cessions administratives, d’infraestructures ferro-viàries, carreteres, immo-biliàries i aparcaments, medi ambient; construc-ció i serveis en l’àmbit de l’aigua, residus industri-als, serveis urbans i ener-gies renovables, i trans-port i logística, transport de mercaderies per fer-rocarril i serveis integrals logístics ferroviaris. Al juny de 2009, el grup COMSA s’integra amb grup EMTE i es transfor-men en COMSA EMTE, el segon grup espanyol no cotitzat dins el sector de les infraestructures i la tecnologia, que ofereix serveis integrals d’infra-estructures, enginyeria, medi ambient i tecnolo-gia, amb presència estable en 15 països, com Portu-gal, Polònia, Xile, l’Argen-

tina, el Brasil i Austràlia. En aquest sentit, aca-ba d’adjudicar-se dos contractes per ampliar el metro d’Ankara (Tur-quia), cosa que suposa els seus primers projectes en aquest país, i que s’ha ini-ciat aquest mes de febrer amb un pressupost global de 100 MEUR amb un ter-mini de dos anys. COMSA EMTE actual-ment se situa com a vuite-na empresa espanyola del sector, suma en totes les seves diferents activitats una facturació de més de 2.000 MEUR, d’aquests un 15% de les seves ven-des provenen del mercat internacional, amb un vo-lum de negoci de més de 300 MEUR. Gestiona una plantilla superior a les 10000 persones, entre to-tes les seves delegacions.

Aquest grup empresarial va néixer l’any 1891 a Reus. Des de llavors ha anat creixent i evolucionant fins que l’any 2009 s’integra al Grup Emte per donar lloc a COMSA EMTE, la segona companyia més important del sector de les infraestructures i la tecnologia, amb presència a nivell mundial.

FOTOS: ARXIU COMSA

Núria Arlandes

Els inicis d’aquest grup empresarial es remunten a l’any 1891 a Reus, dedicada a la realització d’obres en

vies i renovació d’estacions. Actualment, té presencia arreu

del món.

EL DETALL

COMSA EMTEActualment suma una facturació de més de

2.000 milions d’euros i gestiona una plantilla de més de 10.000 persones

LA XIFRA

3cents milions d’euros és el volum de negoci de la seva expansió

internacional

15Febrer de 2012 REPSOL

L’àmbit del conveni és l’entorn fluvial del curs baix del riu Gaià. Aquest riu, típicament mediter-rani, s’embassa al pantà del Gaià, que és propie-tat de Repsol. Actualment mitjançant un conveni entre Repsol i l’Agència Catalana de l’Aigua, es treballa per recuperar un cabal ambiental.

La nova ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha inclòs tot el curs baix del riu Gaià, conjuntament amb l’entorn natural de l’embassament del Gaià i part del curs mitjà del riu, fins a l’albareda de Santes Creus. Aquest nou espai consta de 2.998 hectàrees de superfície, s’anomena “Riu Gaià

(ES5140019)” i la seva catalogació com a Zones declarades de protecció especial per ocells (ZEPA) i d’acord amb l’article 20 de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de les ZEPA implica la inclusió auto-màtica en el Pla d’espais d’interès natural.

Un tram important del torrent de Salomó tam-bé ha estat inclòs dins d’aquest espai, concreta-ment el tram entre Salomó i Sant Miquel de Vespella de Gaià, i és precisament aquí on s’ha detectat la presència d’una població de tortuga de rierol.

Per altra banda, l’any 1992, la desembocadu-ra del Gaià va ser inclosa dins del Pla d’Espais d’In-

terès Natural considerada dins de la xarxa relicte de zones humides de la Ca-talunya meridional. Pos-teriorment, el 1995, per la seva riquesa faunística va ser declarada Reserva Natural de fauna salvatge.

Repsol i l’Associació Mediambiental La Sínia estan d’acord en la ne-cessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus ele-ments naturals, paisatgís-tics i patrimonials. Des-prés del que ha suposat

la recuperació del cabal ecològic del Gaià, a través de la signatura del conve-ni entre Repsol i l’ACA, les actuacions contemplades en el conveni que s’ha sig-nat són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu. A tot això, es consoli-da les diverses actuacions dutes a terme l’any 2011.

Els objectius específics que es pretenen assolir són els següents:

a) Impulsar programes

de conservació de biodi-versitat.

b) Promoure el volun-tariat ambiental entre els veïns i veïnes del munici-pi i de la comarca.

c) Custòdia de terrenys privats dins de l’àmbit flu-vial.

d) Promoure projectes de millora d’usos públics.

e) Promoure un acord entre els diversos muni-cipis del curs baix del riu Gaià per tal d’impulsar-ne la recuperació i conserva-ció dels valors naturals.

Joan Pedrerol i representants de l’Associació Mediambiental la Sínia, en el moment de la signatura.

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Conveni entre Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia per a la conservació dels valors del riu Gaià

Presentat el programa Micro-cicle

Micro-cicle és un progra-ma d’exposicions organit-zat per La Baridana amb la col·laboració de l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona), els ajunta-ments de Tarragona i de la Canonja i el patrocini de Repsol.

És una iniciativa que forma part de les actuaci-ons que Repsol i l’Escola d’Art i Disseny de Tarra-gona duran a terme en aquest 2012, i que inclo-uen activitats en les àrees de pintura mural i foto-grafia, entre d’altres.

Aquest Micro-cicle par-teix d’una convocatòria

pública, en la qual van ser seleccionades 6 propos-tes; tres per a la sala Kesse de Tarragona i tres per a la sala del Castell de Mas-ricart de la Canonja. Es va decidir apostar per l’hete-rogeneïtat de les propos-tes, així com per aquelles que aporten visions més experimentals.

La seva prioritat és la d’apostar per l’heteroge-neïtat dels projectes al-hora que vol aconseguir que la proposta creativa transcendeixi i interac-tuï amb tot tipus de pú-blic. Així, cada proposta es complementarà amb

un workshop, conferèn-cia o performance per tal de generar implicacions i sinergies. Tots els pro-jectes seleccionats aniran acompanyats d’un procés de tutorització i formació, apostant d’aquesta mane-ra per un procés de pro-

ducció compartit.Micro-cicles i, en gene-

ral, la col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona no és la prime-ra experiència de Repsol amb el món de l’art, els Premis Repsol d’art efí-mer van ser una iniciativa

pionera, en la qual l’es-cola i els seus alumnes hi tenen un paper rellevat i, fins i tot, uns premis espe-cials. Es tracta d’una mos-tra més del compromís de Repsol amb l’entorn en què treballa, enfocat en la cultura i en la gent jove.

FOTO: CEDIDA

•Micro-cicle és un programa d’exposicions, que vol consolidar-se com una plataforma adreçada a aquells que comencen el seu recorregut artístic.

Amb aquesta iniciativa Repsol referma el seu compromís amb la cultura i el jovent.

• Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia estan d’acord en la necessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials.• Després del que ha suposat la recuperació del cabal ecològic del Gaià, les actuacions contemplades en el conveni són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu.

Finalitza el curs de formació ocupacional de química industrialAquest mes passat Repsol ha realitzat la cloenda del curs de Formació Ocupa-cional de Química Indus-trial, amb el lliurament dels diplomes i les notes als alumnes, i on Joan Pe-drerol, director del Com-plex Industrial de Repsol a Tarragona, va encorat-jar els alumnes, que han estat contractats en la seva totalitat en pràcti-ques a Repsol, a seguir esforçant-se i treballant amb responsabilitat i ri-gor. Pedrerol va recordar-los les vacants existents actualment, i l’oportuni-tat que significava per a ells aquesta porta oberta. En aquests cursos ocupa-cionals hi han participat 34 persones, totes elles en possessió de la titula-ció de CFGS o Enginye-ria Tècnica. La durada del curs ha estat de 800 h, uns set mesos. A tot això, es mantenen dues línies anuals de CSFP de Química Industrial, que es reforcen amb d’altres com la que ara ha finalit-zat.

Pel que fa a l’ocupa-ció, en els darrers anys, Repsol ha contractat 280 operadors proce-dents d’aquests cursos, i es preveuen 250 noves incorporacions, mostra del ferm compromís de contractació de la petro-química amb l’entorn on opera. De cara als pro-pers cinc anys hi haurà necessitat de cobrir 450 vacants en les propers 5 anys. Per tot això, Repsol manté un conveni amb la Generalitat per tal de cobrir la necessitat d’in-corporar personal format a les vacants de llocs de treball a causa de les ju-bilacions de personal.

Repsol realitza els cur-sos d’operador, que amb una durada de 2 anys, és un CFGS en combinació amb l’IES Comte de Rius. Malgrat les incorporaci-ons provinents d’aquesta formació reglada, no es cobrien totes les neces-sitats a causa del nombre de jubilacions que s’es-tan produint. Aquest és l’origen de les converses endegades amb el SOC i que s’han cristal·litzat en un acord per 2 cursos ocupacionals en paral·lel de Forma & Contracta.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olivia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

L’any 2009 Nes-presso va implan-tar a Espanya el seu sistema de reciclatge de càp-

sules usades i després de dos anys ha tancat el cer-cle traduint el reciclatge del cafè en un benefici tangible per la societat al donar 50 tones d’arròs a la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FES-BAL) aquest Nadal passat i que van repartir-se entre els 52 centres que aques-ta entitat té a l’Estat. Així, a través de la utilització del pòsit del cafè com a adob, l’empresa va im-pulsar la fertilització de més de 13 hectàre-es d’arròs del Delta de l’Ebre i va comprar la collita completa per donar-la a FESBAL, que va repartir a mitjans de desembre perquè abans de Nadal els be-neficiaris poguessin disfrutar-ho. La fertilització s’ha dut a terme a par-tir de les càpsules que han reciclat els socis del Club Nes-presso, des dels 600 punts de recollida a tot Espanya. El procés comença amb la coordi-nació de la recollida per part de la cafetera que trasllada a una planta de compostatge on experts en gestió de residus de Traebe separen l’alumi-

ni del cafè. El compost enriquit amb les restes de cafè es converteix en un excel·lent fertilitzant i regenerador de les ter-res. L’alumini, material infinitament reciclable i element present a la na-tura es trasllada a un altra planta de tractament per la seva posterior refundi-ció i reutilització en altres

aplicacions.

A m b aquest adob, agricultors de la Cambra Arrosse-ra del Montsià han po-gut fertilitzar més de 13 hectàrees d’arròs el mes

d’abril passat i sis mesos més tard han obtingut 50 tones d’un producte amb un rendiment de grans sencers superior a l’habi-tual. La Cambra Arrossera del Montsià és una coo-perativa agrària de gran qualitat que compatibi-litza la seva activitat amb la preservació del Parc Natural del Delta i que

reuneix en un únic partner arrossaires que produeixen l’arròs amb aquest compost enriquit i la indústria que ho transforma i ho envasa asse-gurant la seva tra-çabilitat. A més, amb aquesta col-laboració s’han incorporat valors com la vinculació

amb el territori i la generació de rique-sa a zones rurals ja que el valor afegit de la seva producció re-verteix directament als agricultors.El Programa de Reci-clatge de Nespresso a l’Estat compta amb més de 600 punts de

recollida de càpsules entre els corners de les

36 Boutiques Nespresso, punts de venda de mà-quines com Mediamarkt, Worten i Saturn i altres punts municipals de Bar-celona.

El FESBAL va rebre una collita de 50 tones donada per Nespresso

adob de cafè per arròs solidari

Nou web de comerç electrònic per renovablesAvellanadigital, l’em-presa reusenca especi-alitzada en el desenvo-lupament de solucions web i multimèdia a mida, ha posat en mar-xa el portal de venda on line, www.renovas-tore.com, on s’ofereix entre d’altres pro-ductes kits autoinstal-lables d’energia solar tèrmica, fotovoltaica o eòlica per a particulars, complements destinats al públic professio-nal, i una selecció de jocs i experiments per potenciar la vessant didàctica d’aquest tipus d’energies netes entre els més petits. L’objectiu és posar a l’abast de tothom a partir d’una selecció de kits amb configuracions tancades, que el client pot triar, comprar i instal·lar-se ell mateix de forma fàcil i econò-mica. En funció d’allò que l’usuari necessiti, de la potència neces-sària i de les propietats energètiques de l’espai, el sistema recomana uns o altres productes. A més, també es poden realitzar consultes tècniques.

XIFRES I llETRES 180.000.000d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa el Tercer Fil

700.000.000d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa la linia Reus-Roda

B ayerha presentat els seus resultats del 2011 on ha aconseguit una facturació i un resultat d’explotació rècord. La factu-ració va augmentar un 4,1% i va arribar als 36.528 milions. El resultat d’explotació (EBIT) millora en un 52% i arriba als 4,149 milions. El resultat consolidat puja un 89,9%, fins al 2.470 milions i conti-núara l’expansió als països de creixement, les perpectives per aquest 2012 són d’un lleuger augment del resultat depurat. BMS té dinamica recessiva.

Aquest mes de febrer ens han bombar-dejat des de l’Executiu central amb noves mesures per reduir el dèficit i noves reformes. Van començar amb la reforma del sector financer per al seu

sanejament, van continuar amb la nova reforma laboral i hem acabat amb la dació per al préstec hipotecari per evitar els desnonaments a famílies més necessitades. Potser destacaríem el nou marc del mercat de treball, on es respira més la facilitat per l’acomiadament que la creació d’ocupació i on surt més perjudicat sempre el mateix, el ciuta-dà del carrer. Però entre totes elles no podríem ressaltar cap mesura que es dirigeixi al creixement econòmic, tan necessari per a crear ocupació i per començar a sortir del forat de la crisi. Així, els projectes inversors que s’esperen a Ta-rragona i altres territoris per aquest any són molt benvinguts, perquè en un context econòmic com el que s’està vivint, amb les mesures de contenció i amb un sistema financer que no obre l’aixeta creditícia, és una gran notícia. Grans empreses com Dow Chemical, BASF, Repsol o Gas Natural i de no tan grans com poden ser establiments eno-turístics o restaurants han decidit seguir invertint tant sigui en actuacions de millora o d’augment de capacitat productiva com de noves plantes, que a més portaran lligats nous llocs de treball. Potser s’hauria de fer una reflexió i abans de començar a fer retallades a tort i a dret s’hauria de poder donar una aposta perquè l’entramat empresa-rial del país continuï creixent. Per això, s’han de potenciar davant de l’opinió pública tots aquests projectes, com l’altra cara de la moneda, mostrar tant el bo com el dolent. Potser és més llaminer fer saber que una empresa o una altra tanca, que a més hi ha ics persones al carrer, però també s’ha de donar cobertura a les altres que aposten en moments difícils per seguir creixent, ser més competitives, i creant ocupació, i n’hi ha. En definitiva, l’ampolla és mig buida o mig ple-na, tot depèn del costat des d’on es vulgui mirar i del color amb què ho vulguem veure.

L’ampolla és mig plena o mig buida, tot depèn...

EDITORIal