TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Núm.47. Desembre de 2011

TDE invertirà 11,8 Meur en la millora de l’eficiència energètica a la seva planta de Tarragona

P18-19

P8-9

Josep OliverCatedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona

«La crisi ens ha donat una lliçó de maneres a tots»

Les retallalles, el rècord d’aturats i el context

econòmic marquen el 2011

P2-3

L’any que acaba ha estat especialment dolent per la nostra societat pel que fa a drets socials, econòmics i

laborals

L’objectiu és atendre l’alça de la demanda externa

Transpaís inverteix 1,5 milions d’euros en la seva flota

Kellogg’s augmenta les exportacions a Europa des de la seva planta de VallsHa tancat l’any amb una producció d’un 2,3% més que l’any anterior i més de 300 persones en plantilla

P16-17 P10

Quasi la meitat dels arquitectes tarragonins no han signat cap projecte

P4

S’han visat un total de 292.000m2 en tot l’any, cosa que significa un 92% menys del que es va signar el 2006

Maletas Queralt, setanta anys d’història

P18-19

Fabrica i distribueix articles de viatge per tot el món des del 1939

Inbisa ocupa el 100% de les seves instal·lacions a Bràfim amb un nou operador

P15

Ha signat un contracte de lloguer per 5 anys amb l’empresa logística Norbert Dentressangle

Hormigones Arga presenta un ERO al seu centre de producció a Tarragona

P10

La baixada de la producció en aquest centre ha dut la cimentera a reduir la seva plantilla

2 REPORTATGERESUM DE L’ANY

L’any 2011 s’aca-ba i deixa enrere tota una sèrie d’entrebancs i de grans esdeve-

niments econòmics pels quals serà recordat. Tar-ragona ha viscut, igual que la resta del país i del món, els sotracs econò-mics que han succeït du-rant tot aquest període i que fa preveure que pot-ser aquest any vinent no sigui tan dolent.

Socialment podríem dir que és l’any de la conscienciació que sí que estem en crisi, s’han posat el mirall i l’han vist reflectida. Pot ser tot l’envoltori al final ha fet l’efecte desitjat i s’ha fet pal·lès que les notícies sobre una crisi global són reals, no es sap si és bo o dolent però ara, està clar que hi ha un problema, i potser sí que es trobarà la solució. Mentrestant, el resum de l’any intenta recordar els fets que han marcat la societat i l’en-torn.

L’aturAquest ha estat el gran llast que hi ha, la destruc-ció d’ocupació que mes rere mes no ha deixat de donar males notícies, tancarà l’any amb un aug-ment de l’atur de 70000 treballadors i es situa en un total de 213.000 persones. Malgrat les xi-fres, el gruix d’atur ja ha passat i ara es pot dir que cada vegada el nombre de persones sense ocu-pació començarà a dismi-nuir sense evitar el dego-teig. S’ha d’esperar que la

reforma laboral comenci a donar fruits i s’iniciï la gran reestructuració per poder adaptar el mercat laboral als nous temps i crear ocupació més que destruir-ne.

RetalladesAquest any ha estat un punt d’inflexió en tot el sector públic, per pri-mera vegada s’han pa-tit retallades tant en els sous dels treballadors públics com en els ser-veis. La falta de liquidi-tat governamental ha portat a una disminució constant de la injecció de capital als diferents departaments de l’Admi-nistració pública. Salut i educació van ser els pri-mers a patir-la i ha pro-vocat plantes d’hospitals tancades, disminució de llits hospitalaris, i alguns caps d’atenció primària s’han vist obligats a re-duir el seu horari i tancar el servei nocturn d’ur-gències. Els treballadors públics han tancat l’any quedant-se sense paga extra i cobrant el 80% de la nòmina. Aquest fet ha provocat que durant tot l’any es succeeixin manifestacions arreu del territori, l’ última va reu-nir més de 300 persones a Tarragona convocades pels sindicats.

Aeroport de ReusNo ha estat una bona època per aquesta infraestructura. Ryanair, la companyia de low cost, que assumia el 80% dels vols que hi aterraven, decideix marxar a

l’aeroport del Prat, i anuncia que se’n va i que també tanca la seva base operativa Reus.

A partir de novembre passat l’aerolínia ja no opera pel que es van mantenri una sèrie de reunions entre els agents implicats i el Govern per tal de trobar una sortida i evitar la seva marxa, que ha suposat un descens del nombre d’arribades i deixa l’aeroport sota mínims tant pel que fa en treballadors com en vols. El resultat, tornarà a volar des de Reus a l’estiu

seguint l’acord signat a canvi de 8 milions d’euros cada cinc anys, cosa que suposarà per al Govern una despesa de 40 milions.

Sistema financerL’any 2010 Caixa Tarra-gona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa és fusio-nen, per convertir-se en una nova entitat, Cata-lunyaCaixa. Al març de 2011 el Banc d’Espanya posa com a límit el 30 de setembre perquè totes les entitats financeres es recapitalitzin a través de la injecció de diners pri-vats. El tancament dels mercats a l’estiu provoca que no es pugui complir i

entra en joc el FROB, que injecta capital públic a les entitats que no complei-xin a la data límit. Aquest fet ha provocat que Cata-lunyaCaixa tingui el 90% de capital públic i que es nacionalitzi; per tant, la caixa ha quedat en mans del Govern. Ara, busca un comprador per complir la segona onada de fusions abans de sis mesos, im-posada pel nou executiu. La guinda final l’ha posat l’Aldea on per falta de li-quiditat la Cooperativa va deixar els seus clients sense diners d’avui per demà.

Turisme rusEl sector turístic al ter-

ritori és un dels més im-portants, i representa el 18% del PIB, amb gran incidència en la tempo-rada estival. A diferència d’altres anys, el 2011 ha marcat un abans i un després per l’entrada del turisme rus, d’alt nivell adquisitiu, a la Costa Daurada que ha provocat un parèntesi pel que fa a les xifres d’ocupació i de consum.

Corredor del MediterraniSi l’any es recorda per grans fets aquest és un, finalment Europa ha donat el Corredor del Mediterrani com a infra-estructura prioritària i en subvencionarà part.

Aquesta era una reivindi-cació històrica del teixit empresarial de Tarrago-na i d’altres territoris. Es preveu que suposarà una inversió de 51.300 milions dels quals 8.400 ja s’han invertit i que es-tarà finalitzat el 2020. Unirà Almeria en França i a la resta d’Europa amb trens de via doble d’am-ple internacional, pas-sant entre d’altres per la ciutat. Infraestructures com el port, un del grans beneficiats, ja ha dema-nat posar en marxa el tercer fil, unint Tarrago-na i Castellbisbal, com a pont transitori fins que el Corredor no estigui llest que s’espera que funcio-

Tarragona, igual que la resta del país, ha patit les conseqüències de la recessió, ha estat un any de bones i males notícies per les quals segurament passarà a la història. La nacionalització de les caixes, el degoteig continu de l’atur, les retallades en el sector públic, la concessió dels Jocs Mediterranis del 2017 o l’impuls a l’ample ferroviari europeu com a infraestructura prioritària són fets destacables.

EL DETALL

Bones notíciesUn dels esdeveniments més importants

pel teixit econòmic de la ciutat ha estat el Corredor del Mediterrani

EL DETALL

Punts negresDe les notícies negatives d’aquest any

podríem destacar les retallades, l’atur o la marxa de Ryanair

Núria Arlandes

Atur, retallades o crisi, paraules clau el 2011

3Desembre de 2011

I el 2012, què passarà?

Després de fer un petit resum del que ha estat l’any 2011, ara que s’acaba ens dóna una idea d’on s’ha de iniciar el camí del 2012. A diferència dels seus predecessors, no serà l’any de l’inici de la sortida de la crisi sinó que es preveu que la recessió continuï durant tot l’any, el creixement previst no serà tant com es preveia, i quedarà en un 0,7%, la destrucció de l’ocupació encara per-sistirà amb menys mesura, i a més no es creu que es creïn llocs de treball fins al 2013, ja que es considera que fins que no hi ha un creixement econòmic de l’1,7%-1,8% no s’en fan de nous.

El sistema financer es prepara per una nova reestructuració amb la compra d’entitats que necessiten capital privat per continuar la seva activitat i que ara com ara estan nacionalitzades a l’injectar l’Estat a través del FROB capital per seguir actuant, el nou executiu ha posat data lí-mit per aquest sector i els ha donat sis mesos per posar-se al dia. CatalunyaCaixa és una de les que està en venda i es parla que el BBVA podria ser el seu millor postor.

L’exportació i la internacionalització empresa-rial tornaran a tenir un paper destacat en el de-senvolupament econòmic del país i del territori ja que si no canvia el mercat interior i segueix sense moviments que facin preveure una millo-

ra a curt termini, serà l’única sortida. Tot i això, s’està a l’espera de com aniran els mercats.

Les mesures fiscals de cara a fomentar la cre-ació d’empreses, com compensar impagaments, i el règim de l’IVA, la reactivació del sector de la construcció a través d’una reforma de l’IRPF per recuperar la seva deducció per inversió en habi-tatge habitual i una aposta clara per la rehabi-litació com una sortida per un sector que l’està demanant a crits i que necessita per fer un canvi a fons de la seva idiosincràsia, seran claus.

Les retallades al sector públic s’espera que es mantingui, i no s’hi crearan nous llocs de treball per tal d’evitar un forat molt més gros que fins ara i poder contenir el deute.

Aquestes són algunes de les bones noves que ens esperen per al proper any. Tot són mesures i previsions que no tindrem clares fins que arribi el 31 de desembre de l’any vinent per fer un altre resum i balanç que desmentirà o afirmarà cadas-cuna d’aquestes mesures i mostrarà el que s’ha fet bé, el que es queda per fer i el que realment s’ha dut a terme. El que corre més pressa és solucio-nar el llastre del mercat de treball, i començar a crear ocupació que al mateix temps revitalitzarà el mercat interior que actualment no està pas-sant un dels seus millor moments.

EN CONTEXTEL DETALL

Altres destacablesLa nacionalització de CatalunyaCaixa, la

proclamació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 o el moviment del 15M

ni a partir de 2015. Així, l’autoritat portuària de la ciutat estarà connectada amb Barcelona i València i la resta del món.

Jocs Mediterranis del 2017El passat mes d’octubre Tarragona va ser elegida la ciutat amfitriona dels Jocs Mediterranis del 2017. Durant els propers sis anys s’haurà de prepa-rar per la transformació més important de la seva història recent gràcies a l’impuls d’aquests Jocs, que en l’aspecte espor-tiu tenen un nivell mitjà però que comporten una recompensa notablement

en infraestructures, turis-me i ocupació per a una localitat de mida petita com Tarragona. A més a més, tot el Camp se’n be-neficiarà, ja que de les 12 subseus previstes 11 són al territori. Es preveu que s’inverteixin més de 200 milions i creïn al voltant de 1.000 llocs de treball, tot un esdeveniment que en moments de crisi ha estat una alenada d’ai-re fresc. Per altra banda, també hem de tenir en compte la reelecció de Josep Fèlix Ballesteros, el naixement del moviment 15M, o la victòria del PP amb un full de ruta per pal·liar la crisi.

4 ACTUALITAT

El 43% dels arquitectes de Tarragona no han signat cap visat en tot l’any

EFECTES DE LA CRISI

Els col·legis pro-fessionals re-lacionats amb el sector im-mobiliari han

acusat la crisi, molt més que altres, com és el cas del Col·legi d’Arquitec-tes de Tarragona. Així, segons dades facilitades pel Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya (Coac) a data de 31 d’octubre de 2011, el 43% dels ar-quitectes tarragonins no ha signat cap projecte en el que va d’any, per sota del 58% total al territori català i tancarà l’any amb una superfície visada de 291000 m2, cosa que suposa una caiguda del 92% respecte als projec-tes realitzats l’any 2006. Enrealció al previst de

cara a l’any vinent a la demarcació, no es te en-cara cap tipus de dades però s’espera que aniran en relació a les de Catalu-nya, amb una previsió de 3,2 milions de m2 de sòl residencial per tot l’any, uns 100.000m2 menys que la previsió de tanca-ment d’aquest any. Pel que fa als projectes de gran format, com els que inclouen una superfície superior als 4.000m2, només ho han fet a Tar-ragona un 0,8% i els do-cuments que no tenen cap superfície, és a dir,

informes o plantejaments urbanístics entre d’altres, han arribat a un 10% ad-dicional.

Aquestes dades són un reflex de les conseqüèn-cies de la davallada que ha patit i segueix patint el sector de la construc-ció i que han obligat a adaptar la seva estructu-ra a la nova situació.

Mesures El descens de la feina, juntament amb els im-pagaments, amb una bai-xada dels ingressos, ha portat l’entitat a estudiar

mesures dràstiques per poder continuar la seva activitat. Així, per exem-ple, han decidit posar a la venda immobles de la seva propietat, concre-tament a Tarragona es busca comprador per un local propietat del col-legi. En aquest sentit, no tenen cap pressa, ja que actualment el mercat im-mobiliari està molt alen-tit.

Tot i això, l’esperada renovació per reactivar aquest sector cap al fo-ment de la rehabilitació, l’obertura del crèdit i l’agilitat en la tramitació pot ser un baló d’oxigen per la professió, però ara com ara estan aprofitant per modernitzar-se i ade-quar-se el més aviat pos-sible a una situació per la qual a curt termini no es veu el final.

Un dels principals efectes de la davallada del sector de la construcció és que s’ha vist reduït el nombre d’habitatges nous, fet que ha provocat que els professionals lligats a aquest sector redueixin la seva activitat

Núria Arlandes

El Col·legi d’Arquitectes de Tarragona té la seva seu al carrer Sant Llorenç, al casc antic, on desenvolupa la seva tasca professional.

FOTO:CRISTINA AGUILAR

LA XIFRA

0,8per cent és el total

d’arquitectes que han signat projectes de més de 4.000m2

EL DETALL

DavalladaFins al 31 d’octubre d’aquest any, la superfície visada a Tarragona ha estat de 292.000 m2, cosa que suposa un 92% menys que el 2006

5Desembre de 2011

El 71% dels catalans aposta per l’emprenedoria

INICI D’ACTIVITAT EMPRESARIAL

Aquest informe també mostra que el 41% dels enques-tats s’imagina

iniciant un negoci propi, quan la mitjana espanyo-la es sitúa en el 36%. Pel que fa a l’actitud positi-va dels catalans davant l’emprenedoria es similar a l’europea, un 72% de favorables, i supera am-pliament la xifra dels que s’imaginen emprenent, un 38% dels europeus.Segons Gerard Vallejo, director general d’Anway Espanya, «Catalunya té un alt potencial d’auto-ocupació a Espanya per damunt de la mitjana es-panyola que es sitúa en el 36% i l’europea amb un 38%. Per Vallejo, aquest fet ve donat per que a Ca-talunya, «amb una millor oferta formativa i infor-mativa sobre com iniciar un negoci propi, i suport en altres àmbits, el nom-bre de persones que ge-neren la seva pròpia em-presa podría augmentar exponentcialment».

Pel que fa altres dades que ens mostra el docu-ment podem veure que els motius pels quals els catalans emprenen, en primer lloc es posa el no dependre del teu cap, amb un 33,4%, el que significa un de cada tres catalans, en segon lloc amb un 28,7% l’autore-alització, com a possibi-litat de dur a terme les teves pròpies idees em-presarials, seguida de molt a prop per la con-ciliació familiar, 26,7% i les perspectives d’ingres-sos extres, 24%.

Un altra de les dades que ens dona l’estudi és que el 77% dels catalans considera la conciliació familiar important o molt important i que pel 59% es sinònim de horaris compatibles, sense reu-nions per la tarda o els caps de setmana. El 76% considera imprescindible l’educació i la informació i es situen a dos punts per sobre de la resta d’Es-panya. A més, el 42% no tenen por d’iniciar un negoci per no tenir sufi-cient capital.

Això és el que es desprèn de l’estudi realitzat per Anway European Entrepreneurship per primera vegada a Espanya, i que mostra com els catalans són els més favorables a l’autoocupació per sobre de la mitjana espanyola i europea.

Redacció

BREUS

Fundació Cecot Innovació promou la figura del Design ManagerEl SOC i BCD Barcelona Centre de Disseny, amb la col·laboració de Fundació Cecot Innovació, i2Cat i la UPC, han impulsat el projecte “Inno-vant a través de la gestió del disseny”, una inicia-tiva per a promoure el perfil professional del De-sign Manager (o gestor de disseny) i millorar la competitivitat i la innovació del teixit empresa-rial català mitjançant l’ús i la correcta gestió del disseny. El projecte s’ha destinat a dur a terme accions de formació, capacitació i accions d’as-sessorament a les empreses. Els resultats assolits han superat àmpliament les expectatives inicials que el projecte es marcava amb més 200 empre-ses./Redacció

L’Obra Social de La Caixa facilita 47 pisos de lloguer a Tarragona

Un total de 4.317 persones han presentat una sol·licitud per accedir a un dels 47 habitatges del programa “Lloguer Solidari” que l’Obra Social «la Caixa» facilita a la província de Tarragona. El sor-teig davant de notari va tenir lloc a les oficines del programa d’Habitatge Assequible de l’enti-tat. Els pisos, amb un lloguer d’entre 170 i 300 euros, la meitat del qual estarà subvencionat per l’Obra Social ”la Caixa”, s’ubiquen a cinc munici-pis de Tarragona (Bonavista, Constantí, Deltebre, L’Arboç i Montbrió del Camp). Aquest programa es dirigeix a famílies que han vist reduïts els seus ingressos i tenen dificultats per accedir a un ha-bitatge./Redacció

L’impuls del vehicle elèctric, l’aposta d’Applus+IIiada a Santa Oliva

Aquesta empresa catalana ha presentat el seu Centre d’Excel·lència del Vehicle Elèctric, ubicat a les instal·lacions que la companyia té a Santa Oliva. Allà ha donat a conèixer quatre dels seus projectes: eScooter, la primera moto elèctrica desenvolupada a Catalunya; i-Born3, un turisme centrat en la funcionalitat, iTorq, un laboratori rodant per dissenyar sistemes de seguretat que controlin la tracció de cada roda, i ECabstar, un sistema d’electrificació integral d’un vehicle comercial lleuger. L’impuls del vehicle elèctric és una de les prioritats del Pla Industrial 2012-2014, per fer de la comunitat un referent mundi-al en el sector./Redacció

Con los estados endeudados de media un 100% del PIB, más la deuda de las empresas y las familias y con una

crisis de confianza descomunal, nadie sabe dónde estamos, ni hacia dónde vamos. Nun-ca estuvimos en este terreno y eso es lo que le da miedo al mercado, ya que no se sabe lo que puede llegar a ocurrir.Estoy convencido de que en unos meses saldremos de la crisis financiera, pero ya es-tamos entrando en una crisis económica y ahora todas las entidades van a revisar sus previsiones de crecimiento para el 2012, ¡a la baja!

Los que me conocéis sabéis que mi in-tención no es alamar ni ser pesimista, solo realista. Después de hablar con personas

con años de experiencia, todos coincidimos en que es la época financiera más compleja jamás vivida. Principalmente porque nunca se habían cuestionado las instituciones, los estados o incluso el propio sistema. Es una pena que tengamos que pasar por esta cri-sis para que las cosas se arreglen y, por fin, veamos cambios fundamentales en el sector financiero y en la economía. Destacar que la lamentable especulación en el mundo de las materias primas acentúa cada día más las diferencias sociales (mue-ren de hambre más de 25.000 niños al día). Pero al menos la crisis también nos permite ser conscientes aún más de otras realidades y actuar.

Por este motivo, como asesor financiero

independiente quiero introducir el concepto del Inversor Responsable. Hoy más que nun-ca el ser humano debe sobresalir por encima de todo ya que todos tenemos una respon-sabilidad. En DiverInvest apoyamos y fomen-tamos entre nuestros clientes y amigos que sigan las sencillas pautas de cómo ser un In-versor Responsable y ser conscientes de ello cuando tomemos una decisión de inversión. Que nadie dude que tenemos a nuestro al-cance sobrados mecanismos para solucionar los problemas globales. Yo lo tengo claro, sé lo que hay que hacer y hacia donde vamos. Durante este periodo de ajuste, aparecerán oportunidades de inversión que podremos aprovechar.

www.diverinvest.blogspot.com

Inversor Responsable

DAviD Levy.Fundador i president de Diveringest

6 ACTUALITAT

El sector químic és un dels més importants del teixit econòmic de Tarragona.

RESPONSABILITAT SOCIAL

La indústria química té el 91% dels contractes indefinits

L’Associació d’Empre-ses Químiques de Tarra-gona (AEQT) ha informat que, segons el primer informe de responsabili-tat social de la Federació Empresarial de la Indus-tria Química Espanyola (FEIQUE), el 91% dels contractes laborals del sector químic són inde-

finits. A més, el 69% de les empreses disposen de plans d’igualtat estruc-turats, que superen les obligacions establertes per llei.

Pel que fa a la fre-qüència d’accidents, s’ha reduït un 53% des del 1999 i l’índex de si-nistralitat el 2010 és 7

vegades menor que l’ob-tingut en l’Administració pública, serveis i perso-nal domèstic. El 80% de les companyies disposen de certificació mediam-biental, majoritàriament ISO 14001 i EMAS i des del 1999 s’han reduït un 33% les emissions de ga-sos d’efecte hivernacle.

FOTO

: CRI

STIN

A AG

UIL

AR

MERCAT EXTERIOR

Sortir a fora o mo-rir sembla que és el lema a seguir, actualment pel teixit empresa-

rial tant a nivell nacional com local per poder con-tinuar en la seva activitat empresarial. La forta crisi econòmica, l’alentiment del mercat interior i la necessitat de trobar mer-cats alternatius on poder desenvolupar l’activitat empresarial són els mo-tius principals que por-ten les empreses a mirar cap fora i donar viabilitat al seu negoci.

Tot i això, l’aventura no és fàcil si no ets una gran empresa; segons alguns estudis, la major part de l’activitat econòmica de l’empresariat espanyol a l’exterior està en mans de l’1% de les companyies, majoritàriament multi-nacionals, i el 67% de les vendes als mercats exte-riors l’acaparen només 1.000 empreses. Aques-tes xifres indiquen que el gruix del teixit econòmic català, amb gran majoria de pimes i autònoms, no pot desenvolupar la seva activitat fora, a causa de

la falta d’estructura, de recursos i de mitjans.

Missions empresarialsEn aquest sentit, quan la internacionalització és situa com un fet impres-cindible per aconseguir un creixement econòmic i assentar-lo en estruc-tures comercials més di-versificades i sòlides, el paper d’entitats i associa-cions empresarials, com les cambres de comerç, patronals o Govern és torna decisiu perquè les pimes i autònoms puguin desenvolupar aquest ti-

pus d’activitat, a més de rebre suport i assessora-ment.

Una d’aquestes ini-ciatives és dur a terme missions empresarials dirigides a aquest tipus d’estructures econòmi-ques. I aquesta és una de les tasques prioritàries en el dia a dia de la Cambra de Comerç de Tarragona, fet que l’ha convertit en un referent nacional en aquest tipus d’activitats. Així, aquest any ha tancat amb la realització de vuit missions empresarials amb més de 150 empre-

ses, tant locals com na-cionals, majoritàriament a l’Àfrica subsahariana, on la Cambra va ser pio-

nera i amb el qual s’ha especialitzat.

Roberto Barros, res-ponsable del departa-

La forta crisi econòmica ha accentuat l’aposta de les empreses per la inversió i l’exportació a l’estranger, tant a nivell nacional com local. Mercats com el xinès o el brasiler s’estan situant al capdavant com els més atractius per externalitzar l’activitat del negoci i poder donar-hi viabilitat econòmica, davant d’un mercat interior alentit a causa del context econòmic que s’està vivint. Així, es presenta com una oportunitat econòmica per les empreses, tot i que no és un procés fàcil ni està a l’abast de tothom, per això entitats com les cambres de comerç hi juguen un paper important.

Núria Arlandes

El teixit empresarial de Tarragona aposta per la internacionalització

EL DETALL

InternacionalitzacióLa majoria de l’activitat econòmica espanyola

a l’exterior està en mans de l’1% de multinacionals

7Desembre de 2011

ment de Comerç Exte-rior de l’ens cameral, ens explica que la finalitat d’aquestes missions és “ajudar les empreses a sortir a fora, ja que soles no ho farien. Ens ocu-pem de l’organització del viatge, de facilitar la seva logística i de preparar les visites de forma indivi-dual, adaptant-nos a ca-dascuna de les empreses

que participen, sigui del sector que sigui”.

La importància d’aquest tipus de propostes radica en el fet que per algunes empreses aquesta és una oportunitat única de po-der realitzar contactes fora del territori espan-yol, “l’objectiu no és ven-dre, sinó estudiar el mer-cat i veure com treballen, donar a conèixer els teus productes, relacionar-te, veure les possibilitats del país. Perquè per expor-tar s’ha d’invertir i has d’invertir per guanyar exportant”, continua Ba-rros. El balanç que es fa des de l’entitat és molt positiu, “hi ha moltes empreses que repeteixen i acaben aconseguint els seus objectius. Per això de cara a l’any vinent te-

nim previst augmentar les activitats en aquest sentit. Aquest any hem notat un augment de les pimes i empresaris in-teressats a formar part d’una d’aquestes mis-sions. Hem de tenir clar que les empreses que s’internacionalitzen di-versifiquen els riscos i els mercats aprofiten els ingressos que obtenen del mercat interior per obrir portes a l’exterior”, matisa Barros.

Pel que fa als principals mercats on hi ha més in-terès, Barros declara que, “cada empresa és un món, n’hi ha que busquen un país que el sentin pro-per, com pot ser el sud-americà on la barrera de l’idioma fa que moltes el prefereixin o n’hi ha que

s’interessen pels mercats no saturats com l’asiàtic on el producte europeu està considerat de gran qualitat, tot depèn de les necessitats de cadascu-na. En relació al mercat brasiler, que actualment està creixent molt, és difícil d’entrar-hi pels entrebancs a la importa-ció”. Aquest és el cas del Grup Balfegó, que des-prés d’establir contactes amb grans restauradors ha desembarcat al Brasil, diversificant els mercats exportadors.

En definitiva, tot indi-ca que la viabilitat de les pimes i autònoms depèn d’obrir-se i invertir a al-tres mercats; per això, necessiten el suport i iniciatives com les de la Cambra.

LA XIFRA

150empreses entre locals i nacionals han pres part en les missions empresarials de la

Cambra de Tarragona

La internacionalització s’ha convertit més en una necessitat que en una opció per poder assegurar la viabilitat de la teva empresa.

El negoci exterior català creix un 9%

Les inversions a l’estranger i les ex-portacions han augmentat a Catalu-nya un 9,4% durant la primera mei-tat de l’any, fins arribar als 27.797 milions d’euros, segons l’informe internacional d’assessorament de negoci Russell Bedford a Espanya; tot i això, s’està per sota del crei-xement mitjà espanyol, que arriba a un 20%. D’aquest document es desprèn que la internacionalització té un lloc molt rellevant en l’actual situació econòmica, tal com indica el nombre d’empreses del territori que s’han llançat a buscar nego-ci exterior, que han augmentat un 7,8% durant aquest període, fins arribar a les 36.410 societats. En el conjunt de l’Estat espanyol, aquest increment s’ha situat en el 10%. No obstant, i malgrat aquestes dades, encara són una minoria les compa-nyies que a Espanya i a Catalunya aposten pel mercat exterior com a destí dels seus productes i serveis, ja que només suposen el 3,4% de tot l’entramat empresarial.

Segons aquest estudi, pel que fa, als sectors econòmics amb més di-namisme exportador trobem tots els relacionats amb la indústria automobilística i auxiliar, que se-gueixen estant entre els deu més actius, fins abraçar el 20% del total del mercat exportador. Els combus-tibles i lubricants, per primera ve-gada, es troben entre les posicions més altes, seguits dels productes si-derúrgics i farmacèutics, que es si-tuen a la quarta i cinquena posició.Si s’analitza per comunitats, les empreses més predisposades a em-prendre la seva activitat fora de les seves fronteres es troben a Cantà-bria, on al primer semestre de l’any van augmentar el seu volum de negoci en un 200%. Les Canàries, l’han incrementat en un 111,5%. Només les Balears han patit un des-cens en transaccions amb tercers països d’un 38%. Entre els princi-pals destins, trobem que Europa concentra el 72% de les vendes, se-guida d’Àsia.

EN CONTEXT

8 PROTAGONISTES

–Amb l’escenari econò-mic que tenim, podem considerar el 2011 com un “annus horribilis”?No, el pitjor any va ser el 2009, quan el PIB a Ca-talunya es va contraure un 4,2%, la inversió pro-ductiva va caure un 25%, el consum, un 3%, es van destruir més d’un milió de llocs de treball. Amb l’entrada del 2010, ja es va començar a remuntar, el creixement negatiu va ser d’un -0,3%, la inver-sió productiva es va situar en un 7%, i aquest 2011, malgrat tot, acabarà amb un creixement del 0,8%, el millor des de l’inici de la crisi, amb una inver-sió productiva que torna donar dades positives a l’igual que l’exportació, que creix molt, és a dir, des d’un punt de vista de l’activitat i de la po-blació no és un mal any. Un altra cosa és que efectivament la impres-

sió d’angúnia respecte al futur s’ha accentuat. Tot i això pel 2012, s’han baixat molt les previsions de creixement, es parla-va d’1,7%-1,8% i ara es-tem en un 0,2-0,3% és un descens substancial, a nivell global durant el transcurs de l’any no tin-drem recessió, però no hi haurà creació d’ocupació neta i tindrem pèrdua de llocs de treball i per tant el que farem el 2012 és tornar cap al 2010, i deixar pel 2013 la sorti-da efectiva de la crisi. Per tot això l’any 2011 no ha estat un any pèssim.–Però el que es respira al carrer no és gens po-sitiu, amb una clara po-lítica d’ajustos en tots els sectors...Ara hem pres conscièn-cia que estem en crisi, al principi el país tendeix a negar la realitat, però aquest any crec que hi ha hagut una consciència

més clara de la duresa de la crisi, en especial per l’efecte demostració en el sector públic quant a les retallades. Aquest ti-pus d’actuacions tenen la virtut de posar davant un mirall els ciutadans, i mostrar-los la situació tal com és, i no és que ara hagi empitjorat però la societat n’és conscient. Això és bo, perquè un país se’n surti de qual-sevol situació dura com la que estem vivint el primer que ha de fer és reconèixer-la.–Pel que fa a l’ocupació, amb un creixement del 0,2-0,3% i que no es co-mença a crear ocupació fins a l’1,7%, què hem d’esperar?L’ocupació encara es contraurà una mica, no gaire, perquè el gruix de la destrucció d’ocupació ja ha passat. Pel que fa a sectors, l’obra pública en-cara restarà una mica, tot

i que si el Govern va de la mà del sector privat pot ser que es mantingui, fins i tot augmenti respecte a aquest any. La indús-tria està exportant bé, no es preveuen reduccions en aquest sentit i el ser-vei públic perdrà alguna ocupació. En definitiva, globalment estem molt al final del que seria l’ajust del mercat de treball. Pel que fa a la creació de tre-ball, amb un creixement tan baix no serà una rea-litat fins al 2013, tot i que a l’estiu tornarem a tenir un punt diferencia-dor del canvi de compor-tament d’aquest sector com ha estat aquest any. –Així, el canvi produc-tiu cap a nous sectors com l’energia o les no-ves tecnologies és una bona fórmula?Quan es parla de nous sectors, sincerament no hi crec. L’economia sempre està canviant, si

ens fixem en el Camp de Tarragona, en el Priorat, en concret, de fa vint anys a ara, no hi ha co-lor; malgrat seguir sent agricultura, han apos-tat per fer productes de qualitat i afegir-los valor i han guanyat, la trans-formació productiva hi

és contínuament. El que no crec és que des d’un de vista ocupacional tro-bem una mina d’or que no haguem descobert. El que hem de fer és en els sectors en els quals siguem bons històrica-ment especiallitzar-nos, com l’industrial, el sector

Núria Arlandes

SITUACIÓ ECONÒMICA

Josep OliverJosep Oliver és Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb el títol «La crisi de l’euro i el futur de l’economia catalana» ha pres part en el nou cicle de jornades «Bon dia Tarragona», que organitza la Cambra de Tarragona amb el suport d’Abertis Autopistas.

«Globalment estem al final de l’ajust del mercat laboral, però no crearem ocupació fins el 2013»

PROTAGONISTES

GLòRIA BARBERà, DEGAnA DE LA FACuLTAT DE CIènCIES ECOnòMIquES

La professora Glòria Barberà, que ha estat degana de la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials de la URV els últims quatre anys, ha estat reelegida per un nou mandat de quatre anys en les eleccions a la Facultat que es van fer el passat 24 de nov-embre. Barberà és professora del departament de Gestió

d’Empreses i imparteix docència en Matemàtiques Financeres. Exerceix la docència a la URV des de l’any 1992.

FERnAnDO TORRES, nOu DIRECTOR GEnERAL DEL CTqC

JOSu JOn IMAz, nOu pRESIDEnT DE LA pATROnAL AOp

El Patronat de la Fundació Privada Centre Tecnològic de la Química de Catalun-ya, amb seu a Tarragona, ha nomenat com a director general del CTQC Fernando Torres. El nou director és doctor enginyer industrial per la UPC, MBA per EADA i PDD per l’IESE i substitueix en el càrrec Miquel Àngel

Borrajo. Torres ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector químic i petroquímic a Espanya i Amèrica.

Josu Jon Imaz ha esta nomenat nou president de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP), en substi-tució d’Alfredo Barros, que ha exercit aquesta tasca fins al 2009. Imaz es va in-corporar a l’estiu al Grup Repsol on ostenta el càrrec de director executiu de Refí

Espanya i noves estratègies, a més de president de Petronor. Doctor en ciències químiques, té trajec-tòria en l’àmbit públic i l’empresa privada.

9Desembre de 2011

de la construcció en el sentit de la rehabilitació del parc immobiliari, en el sector dels serveis tu-rístics, turisme de quali-tat o el de sol i platja de menys qualitat. Aquí a Tarragona, hi ha molt de potencial a tot el territori i n’hi ha de molt poc ex-

plotat, canvi productiu vol dir que has d’anar cap a l’especialització en pro-ductes de molta qualitat en allò que sabem fer, no vol dir entrar en sectors que no coneixem, el gruix de l’ocupació sempre es-tarà vinculat als sectors que són més nostres i ets

bo perquè ho has demos-trat. En definitiva, estic menys preocupat respec-te al sector on creixerà l’ocupació que la trans-formació de cada sec-tor, que pot comportar millorar la productivitat, inversió, capital físic i competitivitat. L’èmfasi l’hem de posar més en la transformació dins del sector quant a innova-ció, gestió empresarial, internacionalització que no a buscar sectors nous. Hem d’anar per aquí.–Amb les retallades que hi ha hagut i que hi ha previstes, perilla l’estat del benestar?A Espanya és moderada-ment modest, el màxim que hem gastat en temps normals en tot és el 40%, però ara gastem més perquè tenim el subsi-di d’atur, però històri-cament ens hem mogut entre el 30-40%. França està al voltant del 50%, Alemanya, al 48%. Així, la capacitat per ampliar l’estat amb el model europeu amb el qual vol-dríem convergir hi és, el nostre problema és que és un país que li costa pa-gar impostos, no podem tenir un estat del benes-tar com la resta si no ho fem. El que hi ha sobre la taula no és l’estat del benestar, sinó què estem disposats a pagar i quin volem, aquest és el de-bat. La regla d’or que es va aprovar, ara fa poc, no

diu que no puguis tenir un estat de benestar, diu que estructuralment el dèficit ha de ser 0, aquest acord posa damunt la taula quina disposició té el país pels pròxims anys, i quin estat del benestar volem, no podem tenir un estat del benestar fi-nançat amb dèficit.–Per aquest 2012 quins ensurts poden te-nir més a espanya?No éstem en la mateixa situació d’Itàlia o Grè-cia. Si Espanya segueix fent la feina com fins ara, no en tindrem cap. Els mercats han mostrat la seva confiança en el país, la prima de risc es va reduir, el deute a un any va baixar d’un 5,2 al 4%, una descens im-portantíssim. Tot això és perquè el que s’havia de fer ja s’ha començat a dur a terme. Portem un any i mig fent-ho. Per tant, si-gui quin sigui el dèficit al final d’aquest any, que sabem que serà del 6% o el 7%, l’any que ve estarà en el 4,4% que es el que s’ha pactat a la Unió Eu-ropea i l’any 2013 estarà per sota del 3% complint amb els acords europeus, en quatre anys haurem passat d’un dèficit de l’11% al 2009 al 2-1% al 2013. A més, el nos-tre nivell de deute no és molt elevat, en el moment que el dèficit comenci a baixar de manera per-ceptiva els mercats ens

deixaran més tranquils.–Que significa per al sector financer la na-cionalització de les caixes, com es el cas de CatalunyaCaixa?La participació del sector públic a les caixes cata-lanes i gallegues en part reflecteix la inestabilitat dels mercats financers, ningú s’esperava el que va passar aquest estiu, el tancament dels mercats i per tant el que eren plans raonables de recapita-lització privada no s’han pogut dur a terme i el sector públic ha hagut de sortir per ajudar-los. És una situació transitòria, que no vol el FROB i quan els mercats es normali-tzin segur que buscaran que entri el sector privat, perquè no és la seva fun-ció, i el que ha fet és ser-vir de pont en una situa-ció que s’ha canviat. Més enllà el que hi ha sota no només d’aquestes inter-vencions sinó respecte a tot, fusions, etc, és la re-ducció de capacitat del sector financer. S’havia sobredimensionat; per tant, s’ha hagut de fer una concentració impor-tant accentuada pels ba-lanços de bancs i caixes, amb importants paquets d’actius immobiliaris, que avui per avui no són realitzables. El sector fi-nancer espanyol està en procés de reducció de capacitat i de recapita-lització, treure-li aquest

excés vinculat al sector de la construcció que llastra els seus balanços i que dificulta la concessió de crèdit, sembla que és la direcció que ha pres el nou govern. Un sec-tor financer més sanejat, més reduït i que el crèdit torni a circular és el que realment necessitem, tot i que no tornarà mai més als ritmes de creixement anteriors.–Amb tot això, quin po-dria ser el missatge po-sitiu?Hem tingut dos xocs de confiança seriosos que han afectat tant empre-ses com famílies; un, el sector públic, que ha fet retallades quan sembla-va impensable i l’altre, si l’euro aguantarà o no; per tant, en el moment que es reabsorbeixin tots dos, em sembla que la confiança tornarà. No es-tem en una situació crí-tica, hem d’absorbir els excessos anteriors i això ens portarà molt temps. Però pensar que ens es-tabilitzarem en aquesta crisi és tan absurd com pensar que sortirem de l’euro. La crisi ha estat una lliçó de maneres per tots, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, però tam-bé és una oportunitat de creixement, d’aquesta crisi o sortim alemanys o sortim malament, hem de canviar el xip perquè els temps han canviat.

Josep Oliver és catedràtic d’Economia aplicada de la UAB.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Sector financer «El que realment necessitem és un sector més

sanejat, més reduït i que torni a circular el crèdit»

Canvi productiu «Realment no hi crec, el que hem de fer es especialitzar-nos en els sectors en els que

històricament som bons»

El canvi polític dimanat de les elec-cions decisions generals, esperem que suposi una modificació impor-

tant a l’hora d’engegar mesures realistes

per fer front al model on som instal·lats des de fa mesos; és evident que el nou Executiu haurà de primar la transparèn-cia i fer possible la recuperació de la cre-dibilitat política cap a uns representants “posats massa en dubte” per una ciuta-dania molt castigada per una crisi que, en tot cas, no és responsabilitat seva.

A part de l’objectiu emblemàtic es-mentat, la crua realitat posa de mani-fest que totes les bones intencions no es podran concretar si d’alguna manera no es fa front directe al que suposa la lacra més complicada que tenim plante-jada: l’atur, i és aquí on el nou executiu central hauria de basar la seva estratègia de gestió a curt termini, donant les res-postes que calguin per tornar a “animar”

aquells que són els únics que ens poden treure de la situació actual: la petita em-presa i els autònoms.

Realment és molt important el man-teniment de les pensions, l’optimització dels recursos públics, l’aposta per una educació de futur, o el manteniment, al preu que sigui, del nostre marc d’estat de benestar, però el que hauria de ser vi-tal és saber donar una resposta positiva als milers d’emprenedors que s’han vist castigats per una situació que se’ls pot emportar per davant.

Esperem que les mesures anunciades de suport no siguin novament un pur maquillatge i que tot això es concreti en una aposta clara, a curt termini, per un teixit empresarial, avui “molt tocat”; el

pagament als proveïdors del deute pú-blic que acrediten, la reducció dels en-trebancs administratius, la tornada del petit crèdit, o la configuració d’un marc laboral viable, haurien de ser fets reals al llarg dels propers 90 dies, qualsevol altra alternativa, el que pot comportar és as-sistir a un “malalt terminal” que ja no veu sortida a una situació massa negativa.

La urgència de la situació suposa plantejar prioritats i crec que les expo-sades són vitals si realment s’està en dis-posició de buscar una opció possible per tornar al camí del creixement, vital per la nostra pròpia viabilitat com a societat equilibrada.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Mesures urgentsLLuís BADiA.Advocat

10 EMPRESA

Transpaís millora la seva flota i aposta per l’exportació

INVERSIONS

L ‘empresa de ser-veis de trans-ports de tot tipus de productes des d’industrials fins

a alimentaris ha invertit 1,5 milions d’euros en 14 nous camions per reno-var i modernitzar la seva flota, a més d’adaptar-la a les noves necessitats mediambientals. L’objec-tiu principal d’aquesta adquisició ha estat po-der cobrir l’increment de la demanda internaci-onal que esta tenint. Se-gons explica Juan Carlos Pardo, responsable del departament comerci-al, «hem tingut un gran creixement de la deman-

da exterior i hem decidit apostar per aquest mer-cat, ja que l’interior ha patit una gran davallada, a causa principalment de la baixada del sector de la construcció, ja que era un dels principals cli-ents». Actualment, des de la seva delegació a Col-mar (França), donen co-bertura a tot Europa, els països on tenen més vo-lum de negoci són França i Itàlia però també tenen entrada als Països Nòr-dics i el Benelux. Pel que fa, a realitzar més inversions de cara a l’any vinent, no ho descarten però en principi no te-nen previst res, «portem invertits en renovació i millora dels nostres ve-hicles més de 2,5 milions d’euros, per això d’entra-

da no tenim res en ment. Tot i això, amb l’apos-ta que Tarragona ha fet pels serveis multimodals a curt termini tot podria ser. A més, també volem millorar i ampliar les instal·lacions del nostre centre de França. Però tot dependrà de com evo-lucionaran els mercats i la seva resposta», explica Pardo. La seva gamma de serveis és bastant àmplia, rea-litzen transports nacio-nals i internacionals de tot tipus, com diu Pardo, «des d’una caixa fins a un camió complet». Tota aquesta activitat la de-senvolupen des de la seva delegació a França, on concentren la seva flota i donen servei als seus cli-ents. Per altra banda, a la

seva base operacional a la Selva del Camp, ofereixen serveis com l’emmagatze-matge de càrregues, on hi tenen destinats 40000 metres quadrats, amb els més moderns sistemes de control i de gestió d’es-tocs, codi de barres, tac, a més de tots els siste-mes d’higiene i seguretat, amb opció de terminal informàtica «SAP», ren-tat i assecament en línia continua de pàlets, entre d’altres.Transpaís opera des de 1975, tenen la seva seu central a la Selva del Camp i una delegació a Colmar (França). Actu-alment tenen una flota d’entre 100 i 120 vehi-cles entre propis i de col-laboradors i hi treballen més de 120 persones.

Aquesta empresa, amb seu al polígon industrial de la Selva del Camp i una delegació a França, ha augmentat la seva flota de camions amb nous vehicles per tal de renovar-la i fer front a un increment de la demanda internacional dels seus serveis.

FOTO: OLIVIA MOLET

Núria Arlandes

L’empresa de serveis de transport de tot tipus de productes té la seu central a la Selva del Camp i una delegació a Colmar (França).

LA XIFRA

1,5milions d’euros és la inversió realitzada

per Transpaís aquest any 2011

CONSTRUCCIÓ

Hormigones Arga presenta un ERO per a 17 treballadors a TarragonaL’empresa de formigó, Hormigones Arga ha pre-sentat un ERO que afecta 56 dels 105 treballadors que té repartits en les di-ferents plantes del terri-tori espanyol. D’aquests 17 pertanyen a la seva delegació a Bellvei a Tar-ragona, on hi treballen 23 persones actualment. Des del sindicat CCOO, al qual pertanyen els delegats sindicals, s’està

negociant els termes en què es realitzarà aquest expedient. La causa principal que ha portat aquesta companyia a presentar-lo és la baixa-da de les vendes a causa de la davallada econòmi-ca que està patint el sec-tor de la construcció.A banda de la plantilla de Tarragona, la més afecta-da ha estat la planta de Saragossa on 25 dels 52

treballadors que tenen es veuran al carrer, cosa que significa que afecta quasi el 50% dels llocs de treball. A la seva seu central ubicada a Navar-ra, en un principi s’ha-via previst que dels 29 treballadors vuit es veu-rien afectats per l’ERO. Finalment s’ha retirat després de les negocia-cions amb la direcció de l’empresa, ja que, segons

UGT, sindicat majorita-ri al comitè d’empresa, a diferència dels altres centres, no han acusat tant la disminució del volum de vendes, i l’ac-tivitat es realitzava amb gran acumulació d’hores extres, fet que no justifi-cava l’extinció dels vuit contractes.A falta dels resultats fi-nals de la negociació al centre productiu de

Tarragona, s’esperen que siguin els més beneficio-sos per als treballadors.El que està clar és que el cas d’Hormigones Arga no és un cas aïllat, ja que Catalunya fins a finals d’octubre ha autoritzat un total de 2.583 expe-dients de regulació, que supera la xifra del mateix període de 2010, i que han afectat 40.450 tre-balladors, mentre que

l’Administració n’ha re-butjat 35, que afectaven 377 empleats. Tot i això, el nombre de persones afectades per un ERO han disminuït en relació a l’any passat, ja que fins octubre de 2010 es van veure afectats 51.056 treballadors. Això de-mostra que s’han fet més ERO de suspensió tem-poral i reducció de jor-nada.

11Desembre de 2011 PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

La celebració de la Jornada de debat ha compor-tat aprofundir sobre un dels temes referencials del moment actual “la Protecció Social” i la seva implementació futura davant una situació de crisi general, amb sortides molt complicades, si real-ment no es fa el que toca.

Avui es parla massa de “caiguda”, “amenaça”, “reducció” o “bordatge” del que suposa un model de convivència fonamental, i la seva sostenibilitat hauria de ser un repte pels representants polítics econòmics i socials com a garantia de entesa so-cial.

És evident, a més que el que és clar és la ne-cessitat de la seva “redefinició”, qüestió que no podem allargar massa en el temps i que necessi-tem que es faci el més aviat possible, aprofundint en les variables que calguin, però amb l’objectiu de veure l’alternativa real a tota la situació em-marcada.

La temàtica de conflicte d’interessos en el seu anàlisi en haver de valorar la seva despesa, la pròpia viabilitat econòmica general, i l’entrada en un moment de recessió econòmica, més o menys tangible, fan de la seva adequació real que el tema estigui ple de controvèrsies que, malaura-dament, haurem de saber superar. Així mateix, la situació de prefallida de les Administracions Públiques, obligades a fer autèntics exercicis de prioritzacions en la seva tasca de govern, també suposa una qüestió a la qual s’ha de fer front.

Tampoc es pot oblidar els costos polítics de la seva rediscussió amb greus problemes pels diri-

gents que fins i tot es poden veure superats per una situació en la qual, malauradament, tenen poc a dir.

En definitiva, és evident que el tema necessita reubicar-se en el marc global, on “els que tenen poc volen més”, i “els que tenen el suficient volen mantenir el seu nivell assolit”; per tant, aquí tam-bé es produiran contradiccions de tot ordre que s’hauran de saber superar, si realment es desitja el manteniment d’un model, d’entrada irrenunci-able.

Al llarg de la Jornada es van poder sentir les opinions del món sindical, de la classe política, de les entitats socials i, en definitiva, de la pròpia so-cietat, que ve a posar de manifest la reivindicació

irrenunciable d’una conquesta social indiscutible.Una vegada més i, per molt que algú no ho pu-

gui entendre així, la política haurà de fer el seu paper des del seny, així com el món empresarial, malgrat la seva situació precària, també haurà de saber fer els esforços que calguin; sense oblidar els sindicats, autèntics interlocutors, malgrat les seves mancances, d’un món que ha de gaudir d’un protagonisme indiscutible.

El model tecnocràtic de Grècia i Itàlia, amb diri-gents “suposadament apolítics”, crec que no són una solució, ja que no es pot marginar el debat polític per molt que el seu descrèdit també sigui un fet evident, fer-ho seria el primer pas d’una deslegitimació democràtica inacceptable.

L’habitatge, funció socialJosep Maria Buqueras Bach. Arquitecte tècnic i executiu de la SEE.

Recentment l’Ins-titut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya/ITEC ha emès un informe sobre el sector de la construcció eu-ropeu manifestant que no ha estat ca-paç de mantenir el

bon ritme amb el qual va transcórrer el primer trimestre del 2011 i l’any acaba fi-nalment amb un saldo negatiu (-0,6%). El nou refredament de l’economia del conti-nent es farà sentir també sobre el mercat de la construcció al llarg del 2012, amb la producció fluctuant entre l’estancament i una lleugera recessió (-0,3%). S’espera que la tendència negativa s’interrompi en el 2013 (+1,9%) i en el 2014 (+2%). Hau-ran estat cinc anys recessius consecutius (2008-2012) en els quals s’ha acumulat un descens d’aproximadament un 17%, que sens dubte deixa una profunda petjada en el sector. Si el mercat reacciona d’acord amb les previsions, el nivell de producció del 2014 tot just arribarà al registrat a prin-cipis de la dècada del 2000.

Tots sabem que la situació de l’econo-mia espanyola és delicada, la del sector construcció en particular només pot qua-lificar-se de crítica. L’ITEC manifesta que en tan sols tres anys (2008-2010), el sec-tor s’ha reduït a la meitat, tant en termes de producció com d’ocupació. Però inclús després d’haver experimentat una contra-

cció d’aquesta magnitud, encara no apa-reixen indicis de canvi de tendència: per al 2011 s’espera una baixada del -19% i per al 2012, un altre .9% més. L’estabilit-zació que podria arribar en el 2013 seria encara molt fràgil, ja que estaria susten-tada per un mercat en el qual coexistirien alguns segments d’edificació on ja s’hau-ria sofert la fase més extrema del reajus-tament, amb uns altres d’enginyeria civil en els quals la crisi tendeix a allargar-se. En edificació residencial l’any 2011 acaba sense donar mostres de recuperació de les vendes ni d’estabilització dels preus, de manera que el gran estoc d’habitatge no experimenta massa descens i segueix obstaculitzant la promoció de més habi-tatge de nova planta a curt termini i, indi-rectament, obstaculitzant també la rehabi-litació. El panorama immobiliari del 2012 podria millorar una mica amb la previsible clarificació de la situació fiscal de l’habi-tatge, però en termes d’activitat construc-tora la perspectiva és només d’estanca-ment (-0,1%). Caldrà esperar al 2013-14 per a presentar avenços mínims (sobre el + 2,5%), en un escenari en el qual tan sols resta actiu el sector privat i en el qual no hi ha motius per a esperar volums superiors als 100.000 habitatges a l’any.

Segons el COAATEE (1), les dades del primer i segon trimestre de 2011 a Tarra-gona ja havien deixat clar que els incre-ments apreciats en l’obra nova residencial amb els quals es tancava 2010 eren pura-ment circumstancials. El tercer trimestre,

i en especial agost i setembre, es tanca en valors residuals i no s’endevina un punt d’inflexió a curt termini. Aquest col·legi professional informa que la construcció d’habitatge cau a mínims històrics i con-firma les pitjors previsions amb caigudes de fins al 97% respecte al mes d’agost de 2010. Hem de saber que municipis de la costa com Salou, Vila-seca o Calafell no inicien cap obra nova residencial durant tot el tercer trimestre de 2011. Des de fi-nals de 2006, el punt que marcava l’entra-da a la recessió, el nombre d’habitatges acabats supera al d’iniciats. El pes de la rehabilitació cau un 12,85% respecte del mateix període de l’any 2010, tercer tri-mestre. Tot i així, la rehabilitació dobla els resultats de l’obra nova, es manté molt es-table i ocupa més del 25% del total, sis punts més que el tercer trimestre de 2010. Les principals intervencions estan relacio-

nades amb la rehabilitació de façanes, la substitució o reparació de cobertes o ele-ments puntuals de l’estructura i la instal-lació d’ascensors i millores en l’accessibi-litat als edificis.

Malgrat aquest panorama, vull acabar amb optimisme, ja que al nostre territo-ri s’han produït recentment tres notícies positives que també afecten directament o indirectament el sector de l’edificació, l’obra civil i l’obra pública, que són els au-tèntics motors per liderar la recuperació del mercat laboral i per sortir de la crisi. Les notícies són: l’elecció de Tarragona, subseus incloses, com a seu dels Jocs Mediterranis 2017, el traçat aprovat del Corredor del Mediterrani i el turisme que sempre és la nostra gran amiga. Hem de combatre sempre l’expressió pejorativa i injusta del “totxo”, ja que no podem oblidar mai que l’habitatge té una funció social.

S’han produït recentment tres notícies positives que afecten el sector de l’edificació, l’obra civil i l’obra pública, que són els autèntics motors per liderar la recuperació del mercat laboral i per sortir de la crisi.

12 EMPRESA

La SEE posa sobre la taula la situació actual i futura de l’estat del benestarEl context de crisi que s’està vivint ha portat entre d’altres conseqüències un terratrèmol en un dels pilars de la soci-etat, l’estat del benestar. Des de la soci-etat d’Estudis Econòmics (SEE) s’ha fet una anàlisi global de la situació en que es troba actualment l’estat i quin pot ser el seu futur, en la jornada «L’estat de benes-tar situació actual i futur» que va tenir lloc aquest mes de desembre a la sala d’ac-tes de la Cambra de Tarragona. L’acte es va dividir en dues taules, la primera amb el nom «Economia, benestar i seguretat», moderada per Josep M. Buqueras i els ponents Lluís Badia president de la SEE, la secretària socioeconòmica de CCOO,

Cristina Faciaben, i Xavier Villamayor, ti-nent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarra-gona. La segona taula “Estratègies soci-als i estratègies econòmiques”, moderada per Rafa Muñoz, membre SEE, i formada per la presidenta de Càritas de Catalunya, Carmen Borbones, i Salvador Guillermo, secretari general de FEPIME.

L’acte inaugurat per Josep Andreu, pre-sident del Port de Tarragona, va ser clau-surat pel conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Josep Cleries i el president de la SEE, Llu-ís Badia, que van exposar les conclusions del que pot ser i és la situació de l’estat del benestar.

La jornada va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç, aquest mes de desembre

CARMEN BORBONÉS

«L’entorn social és dramàtic: atur, pèrdua de prestacions o endeutament familiar»

- Marc dramàtic, endeutament familiar, atur, pèrdua de prestacions, serveis públics sota mínims.- Fragilitat del sistema. Perill de fallida.- Necessitat de “Pla de escat per les perso-nes”, a més del rescat pels Bancs. Garantir uns recursos mínims.- Reformulació del Pla de cobertura renda mínima. Mesures per després de la formació.

Presidenta de Càritas Catalunya

CRISTINA FACIABEN

«Tenim una clara necessitat de millorar la gestió, la política fiscal i la lluita antifrau»

De la seva intervenció es conclou que:- S’ha de mantenir el model d’estat del be-nestar que tenim com a garantia de cohe-sió social. - Garantir els serveis bàsics, evitant les retallades.- Apostar pel Servei Públic com a genera-dor d’ocupació.

Secretària de Socio-economia de CCOO Catalunya

SALVADOR GUILLERMO

«S’ha d’adequar el model de l’estat del benestar al moment que vivim»

- Necessitat de superar la no responsabilitat de la pròpia societat a més de la classe política.- El “papa” estat no ho pot arreglar tot. El model d’estat del benestar s’ha d’adequar al moment en què es troba. - La família ha de ser novament la referència vital. - Reflexió sobre la nova societat i consciencia-ció sobre la nova situació.

Secretari general de FEPIME

XAVIER VILLAMAYOR

«L’actual estat del benestar s’ha de preservar i cuidar»

Principals punts de la seva ponència:- Necessitat de preservar el model d’estat.- La redistribució de renda és desigual. Diferències salarials. Repartiment solidari.- S’han de buscar estratègies clares de contenció de despesa.- S’ha de fer un bon us recursos públics amb una millora de la gestió.

Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona

13PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONADesembre de 2011

Un dels factors que fan minvar l’activitat econòmica d’un país és la corrupció. Una economia que es desenvolupa en un entorn estatal amb alts índexs de corrupció assig-na incorrectament els recursos i fa que els inversors internacionals no mostrin el seu interès. Recentment s’ha fet públic un informe de Trans-parència Internacional que analitza la situació al món d’aquest aspecte tan important de l’economia espanyola a través de l’ano-menat Índice de Percepción de la Corrupción.

Fa pocs dies s’han fet públics els resultats i hem pas-sat d’ocupar el 2004 el lloc número 22 a la classificació mundial, amb la mateixa puntuació que França, i el 13 eu-ropeu, a 2011 passar al lloc 31 a la classificació. El 2004 ocupàvem un lloc per damunt del Japó i actualment ocu-pem un lloc per damunt de Botswana.

Tot i això, encara ens podem consolar donat que els altres tres països mediterranis, els anomenats PIGS, és a dir Portugal, Itàlia i Grècia, ocupen posicions pitjors que les nostres. Portugal ocupa ara el lloc mundial 32, amb 6,1 punts; Itàlia es troba al lloc 60 amb 3,9 i Grècia al 80 amb 3,4. Liderant la classificació tenim el quintet format per Nova Zelanda, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Singapur.

Amb aquesta penosa situació, la meva pregunta al nou president del Govern seria la següent: «¿Sr. Presidente, qué medidas va a tomar para poner freno a esta corrup-ción generalizada?». La factura més gravosa que estem pagant no és la prima de risc, sinó la desbocada immora-litat que cada dia veiem als mitjans de comunicació. Els nivells de renda han baixat a percentatges de 2002. Hem de posar fi definitiu a l’esperit emprenedor entès com la «España de los pelotazos» i de la corrupció moral d’una economia basada en la fal·làcia de l’eterna revalorització del totxo. Final definitiu a l’Espanya del Bigotes, d’Urdan-garín, de Del Nido, dels falsos prejubilats i dels diners ne-gres.

La immoralitat no forma part del nostre patrimoni. Fran-ça acaba de condemnar per corrupte un excap d’estat, Jacques Chirac. «Señor Presidente», tots i totes li dema-nem tolerància zero vers aquest desmadre generalitzat.

«SeñorPresidente»Manuel Fernández Rozado.

Advocat i membre de la SEE.

Una economia que es desenvolupa en un entorn estatal amb alts índexs de corrupció assigna incorrectament els recursos econòmics i fa que els inversors internacionals no mostrin cap interès.

JOSEP LLUÍS CLERIES

«Hem de fer lleis socials que no generin frustració social»

- Incompliments estatuts i compromisos Estat respecte a Catalunya.- El crèdit no és accessible i, per tant, endeuta-ment i dèficit. Pressupost sota mínims.- El pressupost de la Conselleria és el pa-gament de l’import interessos del deute de la Generalitat pel 2012.- Pilar de l’Estat de Benestar: Salut, Educació, Pensions i la dependència. Prioritat pensions.

Conseller de Benestar Social i Família

LLUÍS BADIA

«El futur de l’estat del benestar depèn d’un consens de tota la societat »

Principals conclusions:- Redefinició urgent i no es pot allargar. Nou concepte estat del benestar.- Implicació de tots a l’hora de debatre.- Impossibilitat per fer front a la despesa per les Administracions. S’ha de prioritzar.- La política ha de controlar l’economia, no al inrevés. Evitar els paradisos fiscals.

President de la SEELES

CONCLUSIONSDE LA

JORNADA

14

Què opina de la Jornada de la SEE so-bre l’estat del benestar?

Crec que ha estat la primera vegada que un tema que marcarà les formes de viure de la nostra societat és sotmès a un debat obert i amb representació social diversa a la nostra ciutat.

Alternatives de futur a l’actual model.Crec que el model social de consens, dit

estat del benestar, iniciat a Europa després de la Guerra 1939-1945 per una conjun-ció de factors diversos va representar un període positiu per les forces socials i als fets històrics ens podem remetre. No sóc economista i seria pedant llegir la cartilla als experts, però si veiem els resultats de les mesures emprades pel Gobierno Zapa-tero i els seus companys Merkel i Sarkozy fins al moment, no sembla que ens portin a bon lloc. Fins el Nobel d’Economia, Sr. Krugman crec que es diu, no està d’acord. I el Sr. Obama no ho diu clarament però no està massa content.

Quina hauria de ser l’actuació dels governs al respecte?

Els governs no sembla que tinguin un

full de ruta precís. Una sortida de la situa-ció actual sense consens social, que és el que sembla que s’ha imposat, ens pot por-tar a situacions socials explosives. El deute privat-públic és tan immens que les mesu-res d’austeritat seran inútils per eixugar-lo i veig difícil sortir de la recessió sense mesu-res més expansives.

Quina hauria de ser l’actuació de la ciutadania al respecte?

Els ciutadans tenen poca capacitat d’in-fluir activament en aquesta situació, donat que en gran part han de dedicar temps a adaptar-se a una situació nova i dura.

Creu que és possible mantenir l’actu-al model vigent?

Amb la situació pressupostària actual, és evident que no. Només un canvi en les partides d’ingressos fiscals i d’altres faria possible una recuperació de l’estat del be-nestar social. La pregunta del bilió és si la situació que tindrem en els pròxims anys permetrà un desenvolupament econòmic, social i en d’altres àmbits, cultural, etc., que s’assembli a la idea que teníem al cap quan pensàvem en l’Europa dels 80.

«Amb la situació pressupostària actual no es pot mantenir l’estat del benestar»

J. Àngel Oliver. Doctor

Els governs no sembla que tinguin un full de ruta precís. El deute privat-públic és tan immens que les mesures d’austeritat seran inútils per eixugar-lo i veig difícil sortir de la recessió.

Què opina de la Jornada de la SEE so-bre l’estat del benestar?

Cal felicitar la iniciativa de la SEE per la Jornada sobre l’estat del benestar, i l’opor-tunitat que m’han donat de poder intervenir en el debat.

Alternatives de futur a l’actual model.El futur pinta negre, molt negre. Privatit-

zar alguns sectors provocaria que la dife-rència entre rics i pobres fos molt més gran, amb la possibilitat de fer saltar la pau soci-al, un fet a tenir molt en compte...

Quina hauria de ser l’actuació dels governs al respecte?

Els governs fins ara han actuat sovint sense rumb definit, s’han de reestructurar els recursos i tenir les prioritats molt cla-res i tot això en aquest moment no es veu. Es retalla, d’una banda, i s’augmenten sous faraònics, de l’altra, així que la sensació és de total incongruència.

Quina hauria de ser l’actuació de la ciutadania al respecte?

La ciutadania s’ha de conscienciar. Te-

nim tots un deute, fins i tot si tenim el pis pagat i no devem res a ningú... és difícil d’acceptar però la realitat és així, que els recursos són minsos i que cadascú hi ha de posar seny, per exemple, no acudint al met-ge al primer esternut... som el país d’Euro-pa on es va més al metge! I hem d’exigir al mateix temps que els responsables de la situació siguin castigats; si no, la gent no correspondrà. Finalment, també hem de ser solidaris... solidaris en no defraudar, perquè el nivell de diner negre que pot cir-cular actualment és inadmissible en un es-tat d’Europa.

Creu que és possible mantenir l’actu-al model vigent?

El model actual s’ha de defensar. És un bon model, són drets obtinguts amb difi-cultats i per això el repte dels polítics és extrem. Però dubto que siguin capaços d’aconseguir-ho amb els mínims canvis; tampoc disposem de polítics massa bri-llants; si no, no ens trobaríem en la situa-ció actual.

«Els governs han actuat sovint sense rumb definit, s’han de reestructurar recursos i prioritzar »

María José Loos. Presidenta de l’ACVOP de Tarragona

Privatitzar alguns sectors provocaria que la diferència entre rics i pobres fos més del que és ara, amb la possibilitat de fer saltar la pau social, un fet que s’ha de tenir molt en compte.

EMPRESA 15Desembre de 2011

15

FOTO: CEDIDA

norbert Dentressangle operarà des de la plataforma d’Inbisa a Bràfim

L’operador logís-tic Norbert Den-tressangle ha llo-gat 5.692m2 a la plataforma logís-

tica d’Inbisa-Bràfim, cosa que representa aproxi-madament el 25% de la superfície total construï-da de la instal·lació, i que compartirà amb un altre operador, Künhe&Negel, el qual ha renovat el seu contracte amb la immo-biliària per seguir en aquesta instal·lació, en la qual opera des de fa set anys.

Amb la signatura de

l’acord entre l’operador logístic i el grup Inbisa-Bràfim, les seves instal-lacions tornen a situar-se de nou al 100% d’ocupa-ció.

A més, totes dues em-preses amplien, així, una relació comercial que es va iniciar fa anys, concre-tament el 2004, amb una altra operació logística a Inbisa Sant Roman, a la província d’Àlaba.

Bràfim I a Tarragona va ser el primer projecte que Inbisa va posar en marxa a nivell logístic a Catalu-nya. Després el van seguir altres projectes entre els quals destaquen les pla-taformes del Pla de Santa

Maria (Tarragona), Mont-meló (Barcelona) i Sant Sadurní (Barcelona). En l’actualitat, Inbisa Logís-tica comercialitza altres projectes a la zona sota la modalitat de Clau en mà.

Amb 22.000m2 de superfície construïda, la plataforma Bràfim I compta amb excel·lents vies i infraestructures de transport, posicionant-se com punt d’unió de carreteres, vies fèrries de mercaderies i persones, dos dels ports marítims més importants d’Espa-nya (Barcelona i Tarrago-na) i els aeroports de Bar-celona i Reus. El Camp de Tarragona destaca per la

concentració d’empreses logístiques de referència com Norbert Destres-sangle, Montserrat, Euro-fred, Katoen Natie, Azkar, o la pròpia Kühn & Na-gel, entre d’altres.

Inbisa és un grup em-presarial referent a nivell nacional en promoció i construcció de centres empresarials, platafor-mes logístiques, edificis

d’oficines i residencials. La seva activitat empre-sarial es porta a terme als seus centres del País Basc, Madrid, Catalunya, on n’hi té quatre, dos d’ells a Tarragona, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria i Andalusia. El Grup està integrat per un equip de més de 600 professionals amb destacada experièn-cia en les diferents àrees

d’activitat de la compa-nyia.

Actualment, el grup té la seva activitat dividida en set àrees de negoci: Immobiliària, Construc-ció, Energia, Logística, Financera, Serveis i Medi Ambient i Diversificació.Norbert Dentressangle és un operador logístic especialitzat en serveis de transport i distribució a nivell nacional i inter-nacional.

Segons dades publi-cades per aquesta com-panyia, la seva activitat logística es va veure in-crementada en un 25% durant els primers nou mesos de 2011.

Aquest operador logístic ha signat un contracte d’arrendament pel 25% de la superfície construïda en la instal·lació; arriba, així, al 100 per cent ocupat a Tarragona

Redacció EL DETALL

Instal·lacionsDels 22.000 m2 del total de la plataforma

logística, 5.692m2 estan ocupats per Norbert i la resta per l’operador Künhe&Negel

LOGÍSTICA

Bràfim I va ser el primer projecte d’Inbisa a Catalunya. Actualment a Tarragona té una altra plataforma al Pla de Santa Maria.

Tarragona té un nou centre pAIT per assessorar i facilitar la creació de nous negocis

Emprendre una nova activitat em-presarial, a banda de ser un rep-te, necessita una sèrie de tràmits que a vegades es desconeixen o bé són molt farragosos. Asfilatec, assessoria fiscal, comptable i tèc-nica, ubicada a la Rambla Nova de Tarragona, conscient d’aquesta problemàtica, ha signat un con-veni amb el Ministeri de Comerç, Turisme i Indústria per ser centre PAIT, Punt d’Accés i Inici de Tra-mitació, i poder tramitar els ajuts que aquest ministeri atorga a em-prenedors per facilitar l’obertura de negocis. L’objectiu és guiar el futur empresari en l’inici de la seva idea de negoci i facilitar els tràmits a través de les noves tecnologies, el document únic electrònic (DUE), com el certificat digital o el DNI

electrònic, de forma gratuïta. Fa quatre anys el Ministeri de Co-

merç, Turisme i Indústria va obrir una línia d’ajuts per facilitar l’ober-tura d’empreses a través de les no-ves tecnologies dirigida únicament a la figura fiscal de les societats li-mitades de nova creació (SLNE). La poca repercussió d’aquesta entre l’emprenedoria va portar el minis-teri a ampliar horitzons i va obrir-se cap a altres persones jurídiques i físiques, les societats limitades (SL) i els autònoms. A més, les assessori-es que compleixin una sèrie de re-quisits podran realitzar la tramita-ció, a partir d’ara ja que fins aquest moment només es realitzava a tra-vés d’organismes oficials. El pro-cediment és molt senzill. Asfilatec assessora l’emprenedor en tots els

tràmits necessaris per començar l’activitat i dur a terme una idea de negoci. El primer de tot és veure si s’està preparat, per això analitzen la formació empresarial de l’em-prenedor i, en el cas de no tenir-ne t’ajuden assolir-la o bé a com-plementar-la. Aquest pas és molt important, ja que la majoria d’em-preses que tanquen el primer any d’activitat ho fan per falta de pre-paració de l’empresari. Et donen les eines i la capacitat per fer els plantejaments inicials i conèixer a fons la viabilitat de la teva empresa, quina és la figura fiscal que millor s’adapta a les teves necessitats, els tràmits a fer, etc. Asfilatec acompa-nya i assessora l’emprenedor en tot el procés de creació, a més de fer-li un seriós seguiment de l’expedient.

• Asfilatec ha signat un conveni amb el Ministeri de Comerç, Turisme i Indústria per poder tramitar els ajuts destinats a facilitar l’obertura d’empreses. Aquest servei és totalment gratuït

16 EMPRESA

MEDIAMBIENT

Cemex Alcanar reduirà emissions per sota dels límitsLa cimentera propietària de la planta d’Alcanar s’ha compromès a reduir al màxim que permetin les noves tecnologies l’impacte ambiental que produeix la seva acti-vitat en adherir-se a la signatura de l’Acord Vo-luntari per la prevenció i control de la contamina-

ció, recentment rubricat entre la Conselleria de Territori i Sostenibili-tat de la Generalitat i l’Agrupació de fabricants de ciment de Catalunya, Ciment Català. Entre els principals eixos que en-globa el document sig-nat es troba la reducció dels límits d’emissió de

partícules, NOx, SO2, així com altres derivats de l’activitat industrial, a través de l’ús de com-bustibles alternatius i es preveu, d’aquesta mane-ra, que s’arribi al 20% el 2012 i el 40% el 2015, ja que el seu ús dismi-nueix les emissions glo-bals de CO2.

FOTO

: CED

IDA

La planta Cemex a Alcanar és una de les més importants del grup a Espanya.

Kellogg’s exporta a Europa el 70% de la producció de Valls

EXPORTACIÓ

Potser no en som conscients però els cereals de la marca Ke-llogg’s amb què

s’esmorza cada dia estan produïts a casa nostra, concretament a la planta que Kellogg’s té a Valls on es produeixen per tot estat espanyol i per 23 països europeus, en total 73.000 tones produïdes, xifra que significa un 2,3% més que l’any pas-sat. D’aquestes el 70%, exactament 56.631, s’han distribuït per al mercat exterior. Les xi-fres actuals suposen que en quatre anys s’han in-crementat les vendes al mercat exterior un 76% i són França i Itàlia els

països que més deman-da absorbeixen. Aquest centre juntament amb el del Regne Unit i d’Ale-manya és el responsable de cobrir tota la deman-da de cereals del grup a Europa. Davant aquestes dades, Mauricio García, president i conseller de-legat de Kellogg’s Espa-nya, ha explicat que, «el pes que té Espanya en la producció i distribució dels productes de la com-panyia subratlla la impor-tant aposta que hem fet

en el nostre país».Per poder dur a terme

tota aquesta activitat in-dustrial, aquest centre disposa de la tecnologia més avançada en el con-trol automàtic de les líni-es de transformació de les matèries primeres i amb els equips més moderns en l’envasat de producte. A més a més, es realitza un control exhaustiu del disseny, emmagatzemat-ge, manipulació i distri-bució per assegurar que es compleixin tots els

requisits de qualitat. En aquest sentit, i amb un compromís clar amb el territori, quasi el 40% de la matèria primera que s’utilitza per l’elaboració dels cereals és d’origen espanyol o català.

Pel que fa a la creació d’ocupació, la multina-cional ha fet una gran aposta per aquesta plan-ta, així ho demostren les dades d’ocupació, ja que des de l’any 2006 no s’ha parat d’augmentar en relació directa a l’incre-ment de la producció. En els últims tres anys s’ha incrementat la plantilla un 30%, i s’ha passat dels 176 treballadors de l’any 2006 als 303 actuals a tota la instal·lació. En to-tal el grup Kellogg a Es-panya compta amb un ca-

L’empresa americana d’elaboració de cereals té a Valls la seva planta de producció a Espanya, des d’on es distribueix a Europa. Aquest any les exportacions han incrementat un 2,3%.

Núria ArlandesEL DETALL

ProduccióAquest any a la planta de Valls s’han produït 73.000 tones, un 2,3% més que l’any passat,

de les quals 56.631 s’han exportat

17Desembre de 2011

NOVES INVERSIONS

Mallafré inverteix vora 100.000 euros per millorar la produccióL’almassera acaba d’es-trenar maquinària pi-onera a tot l’Estat per millorar el procés d’ela-boració d’olis d’oliva ecològics i potenciar aquesta línia de nego-ci. La inversió realitzada ja s’ha posat en marxa per aquesta campanya i permetrà incrementar la producció i millorar la qualitat d’aquests olis. Davant la creixent de-

manda de productes procedents de l’agricul-tura ecològica, Mallafré ha apostat per adaptar la capacitat tècnica instal-lant un innovador sis-tema per elaborar l’oli d’oliva verge extra eco-lògic, que ofereix avan-tatges importants en re-lació al tradicional molí de martells. A diferència de la manera fins ara utilitzada, és un sistema

tancat i per tant treballa sense oxigen, fet que per-met obtenir un producte més aromàtic i de major qualitat, preservant les propietats naturals de la matèria primera.

Tot això ve donat perquè la producció d’aquest tipus d’oli es re-alitzava una vegada per setmana, ja que la línia s’havia de dotar de les condicions òptimes per

evitar la contaminació creuada entre els pro-ductes procedents de la collita tradicional. A partir d’ara, la produc-ció habitual no es veurà interrompuda perquè la maquinària adquirida permetrà que no s’em-magatzemi en cambres específiques a l’espera d’entrar en el procés d’elaboració i es realit-zarà el mateix dia que es

recol·lecti, evitant algun tipus de deteriorament.

Així, la nova instal·lació compta amb una zona de recepció diferenciada amb una ventadora i una rentadora, un nou molí amb una capacitat ho-rària de 2000 kg/hora i tres batedores horitzon-tals de 800 kg de capaci-tat, que poden funcionar de manera independent, permeten treballar amb

partides petites con-trolant paràmetres com el temps de batuda i la temperatura. Incorpo-ra un sistema de rentat automàtic que facilita el procés.

Amb aquesta inversió l’almassera elaborarà la majoria dels olis eco-lògics del territori per posicionar-se com a pro-ductora de referència al mercat d’olis ecològics.

pital humà de més de 400 professionals dedicats a oferir productes d’alta qualitat compatibles amb un estil de vida sa.

Compromís socialUn fet important de les empreses avui en dia és el seva col·laboració amb associacions de persones amb alguna discapacitat amb una clara aposta pel compromís amb la socie-tat del teixit empresarial global. Des de la fàbrica de Valls, es coopera amb la Fundació Ginac, per normalitzar les relacions laborals entre aquest col-lectiu i l’empresa. Des que fa més de 10 anys que es va iniciar aquesta col·laboració, s’ha passat de tres persones a les 75 d’aquest any 2011, de les

quals 18 que treballaven per Kellogg’s al centre es-pecial de treball d’aques-ta fundació han passat a incorporar-se a les instal-lacions vallenques amb la resta de treballadors, aportant un valor afegit a la societat i consolidant el seu compromís amb la comunitat.

SostenibilitatPer la companyia la cura del medi ambient tam-bé és un dels seus valors més importants, i Valls n’és un exemple, l’any 2006 va rebre el Premi a la Sostenibilitat de la conselleria de Medi Am-bient de l’Ajuntament de Tarragona, en reconeix-ment al continu desen-volupament i esforç que està realitzant en progra-

mes dirigits a la correcta gestió dels recursos natu-rals durant els processos de producció. En aquest sentit, l’any 2010 s’han implantat una sèrie de sistemes avantatjosos per la sostenibilitat i l’opti-mització dels processos a la línia productiva.

Així, per l’estalvi d’aigua s’han modificat els cicles de neteja, per l’eficiència energètica s’han instal-lat mesures com l’apagat automàtic de part de la cadena de fabricació a través de temporitzadors.

Kellogg’s és líder mundial en producció de cereals i un dels més importants fabricants de productes de consum, com ara bar-retes de cereals, waffles, galetes i crackers. Durant el 2010 les seves vendes globals van ser de prop de 12.000 milions.

Fundada el 1906 i pro-ductora d’aliments amb gran aportació nutricio-nal i excel·lent sabor, Ke-llogg té plantes de pro-ducció a 19 països i els seus productes es distri-bueixen en més de 180.

Les marques Kellogg‘s inclouen, entre d’al-tres, Special K, All-Bran, Smacks, Choco Krispies, Frosties, Chocos, Corn Flakes, Optivita, etc.

L’any 1977 s’estableix a Espanya amb les seves oficines centrals i l’any 1980 s’instal·la a Valls per la producció de ce-reals, introduint al mer-cat interior un producte alimentari de gran apor-tació energètica per l’es-morzar que fins aquell moment era desconegut al país. Des de la seva ar-ribada a l’estat espanyol, concretament a Valls, el mercat de cereals ha es-tat el que ha crescut i ha evolucionat d’una ma-nera més important i és un clar dinamitzador d’el sector.

FOTO: CEDIDES

Kellogg’s es va instal·lar a Valls, ara fa més 30 anys, i juntament amb les plantes del grup a Gran Bretanya i Alemanya cobreix tota la

demanda europea.

LA XIFRA

303persones treballen al centre productiu que el grup Kellog’s té a

Valls

EL DETALL

Creació d’ocupacióEn els últims tres anys la plantilla que hi ha a Valls ha augmentat un 30%, amb 75 persones

que tenen alguna discapacitat

18 EMPRESA

Maletas queralt, fàbrica d’equipatges des de fa 70 anys

EMPRESA AMB HISTÒRIA

El que sembla-va una cosa tan simple com una maleta de col·legial, una

corretja de rellotge o una motxilla, s’ha transformat en una de les empreses d’articles de viatge més importants en aquest sec-tor. Lluís Queralt va cre-ar l’any 1939 una petita empresa on es produïen aquest tipus productes instal·lant-se a un local de 150 metres quadrats, amb tres treballadors. L’objectiu principal era donar resposta a la de-manda que existia en aquell moment, optimit-zant els factors preu, ter-mini i servei al client. Dos anys més tard, a

causa principalment de l’onada de migracions, es comencen a fabricar les primeres maletes, realit-zades amb cartró. Aquest pas definiria per sempre el que seria l’activitat principal de l’empresa.

ProductesEn aquests moments l’empresa té al seu catà-leg de productes més de 500 referències, que van des de la maleta clàssi-ca fins a una funda per ordinador, passant per

models en roba, rígids o accessoris de viatge. Actualment tenen al mercat tres marques, la primera, Gladiator cre-ada als anys 80, i que va marcar el camí definitiu a seguir pel que fa al tipus de productes que volien tenir al mercat. Aques-ta marca va substituir Malquer, que era amb la que fins aquell moment es distribuïen. La nove-tat radicava en el fet que reunia tres punts claus per ser un èxit: categoria,

qualitat i utilitat sense deixar de ser tradicional. Seguidament va veure la llum la marca John Travel, articles de viatge més po-pulars, atrevits i pràctics i que es distribueix al sec-tor de les grans superfíci-es. Amb la consolidació al mercat dels seus produc-tes, i amb l’objectiu d’ofe-rir un catàleg més ampli i complet incorpora a l’oferta els accessoris de viatge, i s’inicia la comer-cialització de la marca Gloster-Gladiator. L’any 2010 fan una aposta cla-ra pel disseny i treuen

Aquesta empresa ubicada a Montblanc es dedica a la fabricació i distribució d’articles de viatge de gran qualitat, des de l’any 1939. Actualment té més de 500 referències al mercat dividides en diferents línies de productes que exporta arreu del món

Núria Arlandes

ESDEVENIMENTS EMPRESARIALS

Tepsa celebra el seu 25è aniversari a TarragonaA principis d’aquest mes va tenir lloc l’acte de celebració del 25è aniversari de la termi-nal de Tepsa a Tarra-gona, amb la presència d’importants autoritats locals com la de Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat; el president del Port, Josep Andreu, i el cap de Duanes i Im-postos Especials, Jordi Solé, a més dels clients

i col·laboradors de l’em-presa, així com membres destacats de l’AEQT i de la URV. Durant l’acte es va fe-licitar la companyia per la seva trajectòria dins del port de Tarragona, la bona pràctica laboral que l’ha portat a tenir índexs d’accidentalitat molt baixos, així com també la seva contribu-ció al desenvolupament

econòmic en un entorn de crisi com l’actual. Per altra banda, també es va remarcar la impor-tància de les exporta-cions com a factor de sostenibilitat pel sector químic en moments d’in-certesa, com els que s’es-tan vivint i es va desta-car la importància de la connexió ferroviària en ample de via internacio-nal pel desenvolupament

de l’autoritat portuària de la ciutat i en general per al teixit industrial de la zona. A més, alguns del invitats i autoritats van tenir l’oportunitat de poder visitar les instal-lacions que Tepsa té al port. Aquest esdeveniment ha coincidit amb la cul-minació de les obres del cubet 4 on s’ubiquen els dos nous tancs d’acer

inoxidable que es situen actualment a la termi-nal amb una capacitat de 56.000 m. En aquest sentit, l’empresa acabarà l’any amb un 21% més de capacitat a l’Estat, mentre projecta altres inversions tant a Barce-lona com a València. Tepsa Tarragona va néi-xer el 1986 amb 25.000 m3 dedicats a l’emma-gatzemament de produc-

tes químics líquids. Pel seu grau d’especialitza-ció, aquesta terminal és un referent tant en el

FOTO

: CED

IDES

EL DETALL

PrevisonsDe cara a l’any vinent l’empresa té com a

objectiu augmentar un 5% la seva facturació i consolidar-se en l’exportació

19Desembre de 2011

una nova marca, Vogart, un referent de l’alta fun-cionalitat i qualitat que combina disseny i estil a bon preu i va dirigida a un consumidor de gam-ma alta. Per tal de seguir dins d’un mercat exigent i compe-titiu com aquest, Lluís Queralt fill, al capdavant

de l’empresa des dels anys 90, decideix traslla-dar progressivament la producció a Xina, per tal de reduir costos i poder adaptar-se tant als nous temps com a les necessi-tats del client pel que fa a preu i qualitat. Tot i això, la mentalitat de fabricant que li va inculcar el seu pare no la deixa perdre i tots els productes estan dissenyats a la seva seu de Montblanc, on compta amb un departament des-tinat a aquest fi. A tot això, l’empresa ha anat assolint reptes com

l’any 2008 quan aconse-gueix la certificació ISO 9001:2000 que va con-firmar les bones pràcti-ques, la maduresa i l’efi-càcia dels seus sistemes de gestió de qualitat.

ActualitatPel que fa al resultat d’aquesta trajectòria em-presarial, podem dir que Maletas Queralt ha asso-lit els seus objectius tant en fabricació com en dis-tribució. Així, podem trobar les maletes montblanquines a quasi tot el mon, ja que

exporta a Europa, Sud-amèrica, Estats Units o nord d’Àfrica, i suposa un 20% del total de la seva facturació. Però el gruix del seu volum de vendes se l’emporta el sector de la distribució de grans superfícies amb clients com Carrefour, Alcampo, Eroski on tots els seus productes es comercia-litzen sota la marca John Travel, que aquest any han vist augmentar les vendes un 4% malgrat l’alentiment del mercat interior a causa del con-text econòmic. Aquesta

fita s’ha aconseguit grà-cies a l’especialització i valor afegit d’un produc-te amb disseny propi. Pel que fa a l’any 2012 tenen en previsió un augment de la facturació del vol-tant d’un 5% i consoli-dar-se als països en els quals han estat venent aquest any.En aquest sentit, Maletes Queralt, S.L., no ha parat de créixer i a principis d’aquest any van inau-gurar un nou magatzem de 2000 m2, per emma-gatzematge a causa d’un augment de la producció

destinada a l’exportació i d’una necessitat clara d’espai destinat a estocat-ge, que juntament amb la nau que van construir fa deu anys de 2.000 me-tres quadrats per assumir la gran demanda interna-cional sumen un total de 8.500 m2 a Montblanc entre instal·lacions i ofi-cines, i on hi treballen 21 persones.Durant els més de 70 anys de història, la il·lusió i l’afany de superar-se cada dia, han fet de Male-tas Queralt, S.L. un refe-rent en aquest sector.

FOTOS: ARXIU QUERALT / OLÍVIA MOLET

L’empresa d’emmagatzematge de productes químics Tepsa té les seves instal·lacions al Port de Tarragona.

Maletes Queralt va començar la seva activitat fabricant

corretges de rellotge i maletes escolars l’any 1939. Des de fa més de 65 anys es dedica a la fabricació i distribució de tots

tipus d’articles de viatge.

LA XIFRA

20per cent del total de la seva facturació prové del mercat

exportador

si de la companyia com entre totes les terminals que té arreu del territori espanyol. A més, disposa

de serveis especials, com la connexió a la xarxa de canonades de la indús-tria química (Rack dix-

quimics) o la gestió de dipòsit duaner i dipòsit distint del duaner per aquest tipus de produc-

tes químics. Tepsa està participa-da en el 100% pel grup francès, PetroFrance,

l’any 1964 tenia 7200 m3 a Barcelona i 50 anys més tard té presència als ports més importants.

20

CEPTA 21Desembre de 2011

GUARDONS

FORMACIÓ

Amb la finalitat d’incenti-var la qualitat empresarial envers l’oferta d’enoturis-me a les comarques tarra-gonines, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) crea els Premis a l’Excel·lència Enoturística. Els guardons busquen reconèixer els mà-xims exponents del sector vitivinícola i la seva tasca. Es preveu tinguin caràcter anual, premiïn cinc grups d’activitat econòmica i que duguin el nom de prohoms que en el segle passat van dedicar esforços i il·lusions des de diferents vessants envers a la vitivinicultura, el turisme i la gastronomia:

Els premis que s’entrega-ran en el mar de la Nit Em-presarial de Cepta aquesta primavera són els següents:

-Guardó Joan Amaré Za-ragoza (Premi a l’Excel·-lència Enoturística per Res-tauració-Restaurant)

-Guardó Jaume Jordà Capdevila (Premi a l’Excel·-lència Enoturística per Hos-talatge-Allotjament)

-Guardó Cèsar Martinell

i Brunet (Premi a l’Excel·-lència Enoturística per Ce-llers-Cooperativa)

-Guardó Ramon Vidal i Barraquer (Premi a l’Excel·-lència Enoturística per Ce-llers)

-Guardó Jaume Ciurana i Galceran (Excel·lència Eno-turística per Enoteca)

els premisSeran de caràcter anual i s’atorgaran a la millor pun-tuació obtinguda per cada tipus d’activitat econòmi-ca: Hostalatge-Allotjament, Restauració-Restaurant, Cellers, Cellers-Cooperati-ves i Enoteques, que el jurat avaluarà després de l’autoa-valuació feta per cadascuna de les empreses que optin els premis. Els guardons du-ran el nom de prohoms que, durant el segle passat, van dedicar els seus esforços i il·lusions des de diferents vessants envers la vitivini-cultura, el turisme i la gas-tronomia.

S’atorgarà un trofeu i un accèssit a cadascun dels cinc grups d’activitats eco-

nòmiques que optin al pre-mi a «l’Excel·lència Enoturís-tica”, en base a la puntuació de la seva autoavaluació i l’avaluació final dels mem-bres del jurat. S’estableix també un premi nomenat TarracoBaco a l’Excel·lència Enoturística, que s’atorgarà automàticament a l’empresa que aconsegueixi el premi a l’Excel·lència Enoturística, durant dos anys seguits, o tres anys alterns.

A més, totes les empreses participants als premis po-

dran gaudir d’una inscrip-ció al curs Qualitat total de 60h de durada organitzat pel Centre de Formació Em-presarial de la CEPTA, i sub-vencionat pel Consorci de Formació Contínua de Ca-talunya, amb l’objectiu de dotar de la formació neces-sària per aconseguir l’excel·-lència en qualitat.

els candidatsPodran optar als premis to-tes les empreses vinculades a l’enoturisme i el sector vi-

tivinícola que desenvolupin la seva activitat en qualsevol dels grups esmentats en el marc de les comarques de Tarragona. Per poder optar als premis, hauran de pre-sentar el qüestionari d’au-toavaluació abans del 31 de gener de 2012. El qüestio-nari es basa en una aplicació a l’activitat enoturística del model «European Foundati-on for Quality Management (EFQM)”, així com una me-mòria de bones pràctiques, amb les dades més desta-

cades de la seva empresa per completar la visió del jurat. Els qüestionaris amb més puntuació passaran a la final per ser avaluats pel jurat, prèvia validació ator-gada per set membres (cinc representants de cadascun dels diferents grups d’acti-vitats econòmiques: Hosta-latge-Allotjament, Restau-ració-Restaurant, Cellers, Cellers-Cooperatives, Eno-teques, un representant de l’Escola Universitari de Tu-risme i Oci de la URV, i un representant de la CEPTA)

el juratEls membres del jurat pun-tuaran en base a la puntu-ació obtinguda en el qües-tionari d’autoavaluació i la memòria de bones pràcti-ques de l’empresa candidata als Premis, així com per la seva percepció segons pro-pis criteris personals envers l’activitat dels candidats fi-nalistes.

Podeu trobar més infor-mació dels premis a la pà-gina web: http://www.pre-miscepta.cat/

Presenten els premis a l’Excel·lència Enoturística, que s’entregaran en el marc de la propera Nit Empresarial

La Confederació Empre-sarial de la Província de Tarragona (CEPTA) pro-posa als ciutadans que hi estiguin interessats una idea interessant i útil per aquestes festes de Nadal, que és la de regalar un curs de formació adaptat a les necessitats dels nos-tres familiars i amics. La confederació ofereix la possibilitat de contractar un curs concret o inver-tir en un bo-regal per la quantitat escollida, per tal que la persona que rebi l’obsequi pugui bes-canviar-la a les oficines de CEPTA pel curs o se-minari que sigui del seu interès.

Triar el regal de Nadal més encertat, que sigui útil i eficaç, pot ser una tasca molt més difícil del que sembla a simple vista. Les exigències de la soci-etat actual –que reclama cada cop més prepara-ció per encarar el món professional amb totes les seves dificultats– fan que invertir en formació sigui una aposta de futur totalment enriquidora i una gran idea per obse-quiar els nostres amics i familiars durant aquestes festes nadalenques.

I per què no escollir un curs de formació com a obsequi de Nadal? Des de CEPTA oferim la pos-

sibilitat d’obsequiar els nostres amb un curs que s’adapti a les seves neces-sitats o bé decidir quina quantitat es vol gastar en els programes de forma-ció de CEPTA, de manera que la persona que rebi el regal pugui escollir la modalitat que més s’ajus-ti a les seves demandes i necessitats. A més, en temps de crisi i de ne-cessitat de reajustar el nostre perfil professio-nal, obsequiar amb un curs de formació pot ser, més que mai, una apos-ta de futur decidida per aquelles persones que desitgin apostar per mi-llorar-lo.

L’oferta de cursos per escollir és molt extensa i està formada per cursos presencials i on line, que cadascú pot escollir lliu-rement. El ventall és molt ampli, des de cursos amb certificació oficial Ora-cle (Java, SQL, Database), xarxes socials (Twitter, Facebook, estratègia en socialmedia màrqueting), Anglès on line interac-tiu, Habilitats personals i directives, Desenvolu-pament personal (PNL, Màster en PNL) i apre-nentatge d’oficis (ope-rari pont-grua, gestió de magatzem, carnet de carretoner, plataformes elevadores).

L’import del regal tampoc és un problema, perquè tant es pot rega-lar el curs sencer com la possibilitat de regalar una quantitat concreta a partir de 30 euros, la qual cosa permet que la inversió sigui exactament la que hem planificat.

Per tal d’informar-vos

de tota l’oferta formativa de CEPTA podeu con-sultar la pàgina web de CEPTA www.cepta.cat o bé per mail a regalafor-macio@cepta.es o al te-lèfon 977 211 966.

La promoció serà và-lida fins a Reis i al llarg de tot el mes de gener de 2012.

Aquestes festes de Nadal, CEPTA proposa regalar cursos de formació

El Castell de Falset ha acollit la presentació dels Premis a l’Excel·lència Enoturística que convoca CEPTA i que premiaran els cellers, varietats, restaurants i els agents relacionats amb el món del vi de les comarques de Tarragona que hagin contribuït a crear empresa

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu Per determinar

Cilindres4

Consum mitjà (l/100 km)7,1

Cilindrada1998ccFrensABS

Potència200CV

Par motor màxim 7000 rpm

Pneumàtics225/50R17V

Acceleració 0/1007 segons

velocitat Màx.225Km/h

Rati compressió12,5:1

CombustibleSense plom 95

FITXA TèCnICA

El compacte pensat per disfrutar de la conducció esportiva

TOYOTA GT86

Després d’un període de gestació cuidat al de-tall, Toyota ha presentat l’esperat vehicle esportiu compacte 2+2, GT 86 i que sortirà a la venda a tot Europa l’estiu de l’any vinent. Aquest vehicle està concebut per potenciar els atributs essencials dels vehicles esportius clàssics, donar forma a l’autèntic plaer d’anar al volant, a través de respostes precises i instantànies a la més mínima insinuació de l’accelerador o movi-ment del volant, per a qui conduir és més una passió que una necessitat. La seva carrosseria baixa i molt aerodinàmica, perfecta-ment adaptada als avenços d’enginyeria que incorpora aquest model, està basada en una plataforma comple-tament nova que, en lloc de recórrer a un motor pesat i de gran cilindrada per aconseguir més pres-tacions, recupera les arrels esportives amb l’única combinació del món d’un motor de gasolina “bòxer” compacte, horitzontalment oposat i elevat règim de gir, muntat a la part da-vantera juntament amb la

tracció del darrere. Aquest format de motorització es combina amb el disseny del quatre places més compacte del món, amb un pes lleuger, una inèrcia reduïda i un baix centre de gravetat, per aconseguir la millor relació entre potèn-cia i pes. A més, tant el motor com la posició del conductor s’han col·locat el més sota i darrere possible per optimitzar l’equilibri i fer una distribució del pes quasi perfecta. Així, treu el seu màxim partit de la seva mínima massa, la falta d’inèrcia, comparable amb la d’un supercotxe, el baix centre de gravetat amb una suspensió davantera Mcpherson i posterior de doble triangle, i uns frens de grans discs ventilats a les llantes tant posteriors com davanteres de 17”, donen com a resultat que els conductors d’aquest nou automòbil de la marca japonesa tinguin un ma-neig excepcionalment lleu-ger, una agilitat dinàmica i aplom als revolts.A la base del motor bòxer de quatre cilindres 1998cc, horitzontalment oposats de Subaru s’hi ha

incorporat la tecnologia D-4S, amb dos injectors independents, per injecció directa i de port amb una elevada relació de com-pressió que incrementa la potència i el par. Tot això es pot combinar amb una transmissió manual o au-tomàtica de sis velocitats.El disseny exterior està inspirat en la tecnolo-gia de F1, amb un estil fluid que retorna al llegat d’anteriors vehicles esportius de Toyota i que aquesta marca japonesa ja porta apostant des del model Sports 800 que va desenvolupar als anys 60.

La marca italiana reinventa un dels seus clàssics amb més espai i més modern

Nuevo Fiat Panda

Aquesta és la tercera generació de Panda que ressalta pel seu patrimoni tècnic i humà. Es tracta del model que ofereix més qualitat en termes d’espai, confort, funcionalitat, tecnologia i seguretat. Combina les millors ca-racterístiques dels cotxes de primera i segona generació. Aquest vehicle intel·ligent és ideal per a aquells que desitgin combinar el maneig pràctic d’un cotxe de la ciutat amb l’espai i el confort d’un cotxe compacte de cinc

portes. Tot això es veu reforçat per un disseny modern i harmoniós que exal-ta l’aspecte agradable d’aquest nou model que ara s’ha convertit en una part de la nostra memòria col·lectiva com altres de creativitat italiana, des del Fiat 500 a la Piaggio Vespa, Moka Bialetti i Cub de Bruno Munari. Pro-ductes únics que no poden ser jutjats per la seva aparença sinó com un exercici d’enginyeria. Tot un luxe amb més espai i mes modernitat.

NOVETATS

Montblanc ens dona noves idees per fer un bon regal

Una de les novetats per la temporada de Nadal de la marca Montblanc és aquesta funda per a Iphone. La funda per a prote-gir el dispositiu mòbil està comfecciona-da en pell de vedell, i es troba disponible en color blau marí o mitjanit. També podem trobar la versió femenina, també en pell, de color rosa pàl·lid.

Taula d’exercicis de la Wii Fit plus en nou disseny

La marca de noves tecnologies ha tret un pack de Wii per posar-se en forma, el Wii Fit Plus, que com a novetat es presen-ta la taula d’equilibri en color negre. Aquest joc es comporta com un entre-nador personal del qual podràs disposar les 24 hores del dia i a qualsevol lloc de casa teva. A partir d’ara no tindràs cap excusa per no fer exercici, tonificar-te els músculs, fer ioga i altres activitats segons les teves necessitats.

nova tableta Sony que combina dues pantalles en una

Aquest nou aparell de Sony permet combinar les dues pantalles com una de sola i més gran, com també utilitzar-se per separat. A més, el seu disseny plegable garanteix un format amb dimensions reduïdes que permet poder-lo transportar a qualsevol lloc, com pot ser en bosses de mà, cartera o fins i tot a la butxaca. Aquest model es presenta en un sol color i amb una imatge moderna i urbana.

23Desembre de 2011

El model exclusiu de Lexus, LFA ha arribat a Espan-ya, aquest mes desembre. Així, la unitat 213 de la sèrie limitada a 500 unitats ha tingut com a destí el mercat espanyol,

i ha estat fabricada en color exterior Vermell Perla (3S4), amb l’interior de cuir negre i fabricada l’1 de novembre d’aquest any a la fàbrica de Motoma-chi (Japó). Aquesta unitat fou la primera produïda dins les 20 unitats màximes establertes al planning de producció de novembre passat. A més, el cor d’aquest model de la marca, el motor V10 de 4,8 li-tres dissenyat especialment per a ell, fou ensamblat per un sol enginyer, que signa la culata esquerra. El transport fins al seu destí es va realitzar dins d’un contenidor dissenyat específicament per això a bord del buc Bremen Bridge.

La marca automobilística ha detallat els seus plans d’expansió a Xina en el marc del Saló de l’automòbil de Guangzhou. Des que el passat mes d’abril va anunciar la seva entrada a aquest país asiàtic, ha signat diferents acords comercials per obrir una xarxa de 12 concessionaris i abans de finals d’any esperen que se’n tanquin de nous amb l’objectiu que l’empresa iniciï les vendes a Xina amb un total de 15 distribuïdors. Aquesta xarxa comercial s’estendrà a través de les principals ciutats del país, com Pequín, Xangai, Chongquing, Wuhan, entre d’altres. En el futur, el nombre de concessionaris podria créixer amb noves obertures.

Els models que la marca espanyola comercialitzarà a a partir del 2012 en el mercat asiàtic seran l’Ibiza en el segon semestre de l’any i el Leon a la primavera.

http://www.doiser.com/home/

LLIBRES

LA XARXA

El portal d’ofertes per a professionals i empresesAquesta és una plana web que està dirigida a professionals i empreses que busquen serveis a bons preus i amb descomptes, on es poden trobar preus més baixos a tots el sectors i tota la demografia catalana. Des de viatges, passant per lloguer de vehicles, serveis de neteja, comuni-cació fins a l’estalvi fiscal, tot pensat perquè els interessats puguin gaudir de bones ofertes.

http://www.projectlinkr.com/

nou punt de trobada comercial entre ‘freelancers’ i empresesAquest portal és una plataforma que posa en contacte una enorme varietat de professionals autònoms amb empreses que demanen projectes específics de professionals freelance. Neix amb la vocació de ser un marketplace que ajudi profes-sionals independents a trobar projectes i les em-preses que necessiten solucions, a disposar d’un espai on observar, seleccionar i contractar.

El número 213 del Lexus LFA, el primer que arriba a Espanya

Seat preveu obrir 15 concessionaris a la Xina durant el 2012

La trajectòria d’un directiu de prestigi

Títol: Cosas que me enseñó la vida gracias a la empresaAutor: Carlos Espinosa Edita: DeustoTemàtica: Biografia

Aquest és un llibre que ens porta de passeig per la trajectòria pro-fessional i personal d’un dels di-rectius espanyols de més presti-gi. Així, ens descriu les trobades amb Thatcher o Gandhi, viatges amb el rei, etc. En definitiva, un compendi d’aprenentatges claus i consells ineludibles per grans directius.

El poder de la seducció dels polítics

Títol: Storytelling en una set-manaAutor: Antonio NúñezEdita: Gestion 2000Temàtica: Parlar en públic

En aquest llibre s’explica per què uns polítics enamoren i altres no i de quina manera es pot fer. Els relats i la forma de narrar les coses poden transformar una presentació tediosa en un conte fascinant que enganxa des del primer minut i ho fa d’un forma senzilla i directa com mitjançant la narració es pot fer.

La negociació a l’abast de tothom

Títol: Negociar es fácil, si se sabe cómoAutor: Alejandro HernándezEdita: AlientaTemàtica: Empresa

Qui digui que negociar amb efi-càcia està reservat només pels grans empresaris i alts direc-tius, és que no ha llegit aquest llibre. Aquest pretén apropar les habilitats de la negociació que utilitzen els experts i posar-les a l’abast de tothom, sense impor-tar si és un acord internacional o un pacte amb un veí.

Història del periodisme espanyol

Títol: Los señores de la prensaAutor: Sonia Franco Edita: Alienta NovelaTemàtica: Periodisme

Els senyors de la premsa és la primera novel·la de la periodis-ta Sonia Franco i relata a través dels ulls d’aquests joves la histò-ria de la premsa espanyola de la transició als nostres idees: des dels enfrontaments empresarials fins al poder dels periodistes en plena transició espanyola, pas-sant per diferents moments.

philips treu al mercat la glaçonera refredadora amb tecnologia LEDLa marca d’electrodomèstics llança al mercat una glaçonera que refreda les ampolles perquè durant els àpats d’aquestes festes no perdin l’essència ni vins ni caves. Funciona amb bateria, sense necessitat de connectar-la a una font d’alimentació mentre la utilit-zem i consta de tecnologia Led freda al tacte. També proporciona un ambient agradable amb colors que canvien com l’arc de Sant Martí o altres colors.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olivia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TsH COMuNiCACiÓ 2008, s.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Una nova em-presa ubi-cada a Valls, Kidcrab, ha decidit fer

una aposta clara per la pedagogia infantil a tra-vés dels nous mitjans tecnològics que hi ha al mercat. Així, veient la ne-cessitat de material per a nens i joves en aquests mitjans digitals, van de-cidir crear una sèrie de projectes

pe- dagògics in-fantils com contes, jocs i altres aplicacions per a sistema iOs (iPad i iP-hone) i Android perquè aquest col·lectiu pugui llegir i jugar, al mateix temps que es diverteix.Un dels objectius prin-cipals que vol aconse-guir amb aquest tipus de productes és intro-duir els nens i les nenes en el món de la lectura; per això, tots els contes tenen moviment, per la possibilitat d’interactuar

amb els seus personatges aconsegueixint que els joves lectors formin part de la història i llegeixin detingudament el relat. Tots els contes estan en diferents idiomes, com el xinès o l’anglès, àudios, i tenen diferents tipogra-fies de lletra segons la llengua i l’edat del nen. Pel que fa als productes que ara mateix tenen al

mercat , e s t a n t o t s r e -laci-onats a m b l’èpo-ca na-dalenca, per això trobem el joc del Tió de Nadal per An-droid i iPhone, que con-sisteix a donar menjar al tronc perquè pugui donar molts de regals i llaminadures, evitant de tocar el carbó perquè

resta punts, i que una ve-gada tingui la panxa ple-na s’ha de picar ben fort amb el bastó, i com més ràpidament es faci, més punts aconsegueixes. Pel que fa als contes, trobem el Conte del Tió per iPad en set idiomes que intenta buscar po-tenciar la imaginació dels petits lectors. La història es centra en un món màgic d’on vénen els tions de Nadal i a par-tir d’aquí es desenvolupa la història del Barretina, un tió que ha d’arribar a la casa del nen, i amb la qual s’introduiran dins l’entorn màgic de Nadal. L’altre és el Tifó, un ni-not de neu, que explica d’una manera divertida la història d’aquest ni-

not alegre i tafaner que viu amb

els follets que fabri-quen les

volves de neu i li agra-

da veure quan fa fred com hi ju-guen els nens; així, d’una forma diver-tida, aprenen a veure l’hivern d’un

altra manera.El que està clar és que arribar als més petits a través de les noves tecno-logies és una aposta de futur.

Kidcrab ha creat contes, jocs i altres aplicacions per a nens

Llegir i jugar amb iOs i Android

Tarragona ja té un espai ‘cowork’ en marxaAquesta filosofia de treball autònom nas-cuda a San Francisco l’any 1999 ha comen-çat a prendre forma al nostre territori i a curt termini podrem comptar-hi. Està des-tinada a professionals independents i pimes de diferents sectors i consisteix a compar-tir un mateix entorn laboral, fomentant la relació professional i personal. Actualment està en construcció i a la seva plana web han posat en marxa un iniciativa per a triar la millor ubicació a través de les opini-ons dels interessats. Entre els serveis que s’oferiran hi ha l’espai de treball, la possibili-tat de tenir un lloc fix o intercanviable per abaratir els costos i compartir espai amb altres emprenedors. A més de tots els serveis que són necessaris pel dia a dia professional, com wifi, impressió, secretariat, assesso-rament legal i fiscal, electricitat, telèfon fix, entre d’altres. El cowork s’ha estès per

tot arreu com un opció que facilita

el desen-volupa-ment d’ac-tivitats empresa-rials.

Quan l’any passat tothom preveia que aquest any sí, que seria l’any de la recuperació, ningú no podia imagi-nar-se que acabaria sent potser un dels anys més pesats i durs, malgrat

que alguns diguin que no és així. Potser la cons-cienciació social que realment el context econò-mic és de crisi ens ha fet pensar que és així. Però el que és cert és que passarà a la història per les retallades del sector públic, un estament fins ara intocable, i que ha fet trontollar l’impensable, l’estat de benestar. La sanitat i educació, pilars de qualsevol societat moderna, han estat reduïts i retallats, perquè estem en crisi; els eraris go-vernamentals han quedat secs i, com si es trac-tés d’una empresa privada, s’han aplicat mesures dràstiques per no tancar la paradeta. Ningú no vol arribar a aquest extrem, però hem d’absorbir els excessos realitzats fins ara, obres faraòniques que no han portat a enlloc, infraestructures que s’han quedat soles, buides i sense saber com donar-los sortida, obres paralitzades per falta de recursos, el consum desorbitat d’habitatges que no es podran pagar, etc. Sense previsió del que podia passar, ara ens toca estrènyer-nos el cinturó fins a límits insospitats perquè, si no, no ens en sortirem. Finalment s’ha acabat aquest i iniciarem un altre any que vist el que ha passat fins ara no podem pensar que sigui pitjor. Els experts van amb peus de plom i ja preveuen un any que encara serà recessiu, perquè fins ara cada any era l’any del final d’aquesta situació i no s’ha complert; potser si es pinta pitjor que altres anys i al final és mínimament bo, s’hauran complert les previsions, però ja es veurà. El que tenim davant és un any igual que altres que anirem sorte-jant amb l’esperança que no sigui pitjor que l’anterior i que finalment comencéssim a sortir d’aquest clot que arrossega tot un sistema fins ara indestructible i que ara com ara es veu feble i indefens. Potser no serà ni millor ni pitjor, serà diferent, que ja seria prou bo.Malgrat l’escenari econòmic que estem vivim, la incertesa del que ens pot venir i en definitiva esperar que tot sigui molt millor que l’anterior, només desitjar bon any a tots.

ni millor ni pitjor, diferent EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

46.785.967d’euros és la partida pressupostària que ha aprovat el Govern per al Camp de Tarragona

10.441.974d’euros és la partida destinada a la millora de la carretera de la Raval a Vila-seca

L afargeÉs la primera empresa a incor-porar a la seva flota de camions el sistema de tapa automàtica desenvolupat per l’empresa tarragonina IRS-AS, una nova tapa automàtica per a camions cisterna que permet contro-lar amb un comandament a distància la seva obertura i tan-cament, cosa que contribueix a reforçar la seguretat dels treballadors que operen en els processos de càrrega. El sis-tema anomenat BCR 520 s’ha incorporat a la flota de Lafarge i es troba en fase de proves.