cooperacio catalana 385

385Mar 2015 revista mensualAny 35 PVP 3,00 edita Fundaci Roca i Gals

Les nostres cooperatives: Drac Mgic Sccl.

Entrevista: Xavier Palos, President de la Fundaci Roca Gals.

Imatge cooperativa

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

e s p e c i a l i s t e s e n c o o p e r a t i v e s

LLuitem pLegats!!

Planificaci i Gesti Comptable Declaraci Impost de Societats Estudis Econmics de Viabilitat i Plantejament

de futur Control Pressupostari Diagnstic econmics, financers i de sistemes

de control de la Cooperativa Assistncia de Membres de les Comissions

de Vigilncia i Juntes Rectores Consultes sobre problemtica econmica,

comptable i fiscal

G O N Z A L E Z & C I A A U D I T O R S

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisi dels Comptes Proyectes de Fusi i Escissi Auditoria de Gesti Informes especials

A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N T A S

GIRONA 38 1 1 08010 BARCELONA Telfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: [email protected]

... In ce r t e s e s , d u bt e s , p ro b l e m e s ...?

nm. 385 - mar 2015 n 3 ncooperaci catalana n

385Mar 2015 revista mensual Any 35 edita Fundaci Roca i Gals

sumari

crdits

4 / TORNAVEURamon Mir i Pipi, industrial jubilat i pintor.

5 / EDITORIALImatge cooperativa

6 / EL NOSTRE MNagns giner

9 / COOPERATIVES DE CATALUNyALes cooperatives de casa nostra: les xifres del 2014Confederaci de Cooperatives de Catalunya

10 / LES NOSTRES COOPERATIVESDrac mgic SCCL: creaci, cultura i treball de les dones a travs del cinemapep ValenzuelaFa 45 anys que aquesta cooperativa estudia la divulgaci del cinema i audiovisuals, i utilitza aquests mit-jans en activitats educatives, socials i culturals, principalment per a nens i joves. Amb una dedicaci especial a la promoci de la cultura cinema-togrfica de les dones i les cineas-tes, organitza des de lany 1993 la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.

13 / ENTREVISTAXavier Palos, nou President de la Fundaci Roca i Galsmontse pallarsCal tornar a tenir una funci clau i fonamental dentitat transversal, aglutinadora i global del moviment cooperatiu a casa nostra.

16 / LEGISLACI COOPERATIVALa llei de Cooperatives del Principat dAndorraCristina R. grauUna de les redactores de lesborrany de Proposici de Llei de Cooperati-ves dAndorra, que desprs del tr-mit parlamentari va ser aprovada el passat 15 de gener i entrar en vigor el proper 13 de mar, ens explica els objectius del Consell general per crear una llei de cooperatives i ens avana el seu contingut, aix com els canvis que ha sofert el seu redactat durant el trmit parlamentari.

19 / LEGISLACI COOPERATIVAEntrevista a David Rios, ponent de la nova Llei de Cooperatives andorranamontse pallars

Editora Fundaci Roca i Gals redacci i administraci Arag, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - [email protected] - www.rocagales.cat - Twitter: @rocagales coordinaciAgns Giner. consell de redacci Margarida Colomer, Miquel Corna, Enric Dalmau, Raimon Gassiot, Agns Giner, Joan Josep Gonzlez, Ma. Llusa Navarro, Jordi Pars, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat, Olga Ruiz i Quim Siclia. els autors sn responsables dels articles signats. Ni la direcci de la revista ni els editors comparteixen per fora les opinions que puguin reflectir els textos aqu inscrits. Foto portada: Gravant. Zootrop-Flikr. disseny, maquetaci i impressi ElTinter, SAL (empresa certificada EMAS) dipsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat Fsc i amb tintes provinents dolis vegetals

20 / FORMACI COOPERATIVAItinerari pels consells rectors: Respostes vitals a un mn canviantmerc pascual

25 / TAST DE VICrianaJordi paris

24 / OPINIEsblada. Una cooperativa pot ser la seva repoblaci i salvaciesteve puigferrat

25 / RESSENyAEmili Molas i Bergs, 1870-1918elisenda Duny

26 / BIBLIOTECADonaci de llibresRetallselisenda Duny

amb el suport de:

10

13

19

nm. 385 - mar 2015 nn 4 cooperaci catalana n

TORNAVEU

un parell de preguntes (que en sn tres) a ramon mir i Pipi (Barcelona, 1944), industrial jubilat i pintor

1 2Qu et sembla atractiu del cooperativisme?La diluci del risc i la suma de les responsabilitats, quan sassoleix. El considero molt positiu en una societat responsable.

Qu no et conven del cooperativisme?La possible prdua de responsabili-tat i/o iniciativa, que es pot relativit-zar positivament.

3Consideres que hi ha una altra economia possible?No s qui va dir: Hi han altres mons, per sn dins daquest. Hi ha una altra economia possible, s. Per, en no ser una cincia, leconomia s subjecta a la condici humana i, per tant, crec que no es pot sostreure daquest condicio-nament. s un avantatge o un desavantatge per al cooperativisme? s fora relatiu.


EDITORIAL

imatge cooperativa

En ple mes de mar, destaquem la imatge cooperativa en femen.

Foto: Gravant Zootrop - Flikr

LA COBERTA/

Aquest mes de mar, visitem la cooperativa de treball associat Drac Mgic, dedicada a lestudi i la divulgaci del cinema i laudi-ovisual, i molt especialment a la creaci, la cultura i el treball de les dones en el cinema. Una imatge cooperativa en un sector sovint mercantilitzat i majoritriament mascul.A la secci de lentrevista trobareu una con-versa amb en Xavier Palos, el nou president de la Fundaci Roca i Gals leditora de la revista, al llarg de la qual ens parla de les seves motivacions i dels reptes de futur que creu que t lentitat i de la manera com proposa afrontar-los; en definitiva, de les necessitats de la Fundaci i, alhora, de la seva imatge cooperativa, que s avalada per una dilatada vinculaci al cooperativisme i a

leconomia social i solidria de casa nostra.Finalment, tenim el plaer de presentar-vos la flamant Proposici de llei de cooperatives dAndorra per boca de ladvocada Cristina R. Grau Lpez, una de les seves coredactores. Aprovada al gener, entra en vigor aquest 13 de mar. I s que, malgrat la forta tradici i presncia dels drets comunals, el Principat dAndorra fins ara no tenia regulaci en matria de cooperatives. Laprovaci de la Llei es fa amb la voluntat de contribuir a obrir noves possibilitats als ciutadans andorrans a les frmules empresarials de leconomia cooperativa. Incloem, tamb, una entrevista a David Rios Rius, el conseller que va ser ponent de la Llei. En definitiva, una bona imatge cooperativa del nostre pas ve. n


EL NOSTRE MN

catalunya lidera locupaci cooperativa

El 2014, locupaci a les cooperatives ha crescut a Catalunya en ms de dos mil llocs de treball, la xifra ms alta del conjunt de lEstat espanyol.Durant lany 2014, locupaci a les cooperatives catalanes ha augmentat en termes absoluts respecte a lany anterior. El 2014, shan detectat 2.174 nous llocs de treball a les cooperatives. La xifra de Catalu-nya s la ms alta de tot lEstat espanyol, seguida pel Pas Valenci (1.577 nous llocs de treball), segons les dades que publica trimestralment el Ministeri dOcupaci i Seguretat Social, sobre la base de les xifres dafiliacions a la Seguretat Social.Locupaci a Catalunya el 2014 va ser un 5,6% ms elevada que lany anterior, mentre que al conjunt dEspanya lincrement va ser del 2%.Lany 2014 es va acabar amb 41.323 persones que tre-ballaven en cooperatives a Catalunya, i amb 292.394 a lEstat espanyol.Les dades de la Direcci General de Treball Aut-nom, Economia Social i RSE del Govern espanyol asseguren que la xifra total de cooperatives a Espa-nya s de 20.258, de les quals la majoria es troben a Andalusia (6.366), desprs a Catalunya (4.981), i en tercer lloc al Pas Valenci (3.415).Ms informaci: www.cooperativestreball.coop. n

deu anys de botigues cooperativa Plana de Vic

El passat 23 de febrer, la cooperativa Plana de Vic va ce-lebrar el des aniversari de la inauguraci de la primera de les seves botigues a la Rambla Hospital de Vic. Sn deu anys en que la Cooperativa ha estat treballant dia a dia per poder oferir al consumidor els millors produc-tes dels seus socis.LaCooperativa Plana de Vicva nixer lany 1966, quan una colla de pagesos i ramaders all que avui en diem emprenedors van tenir clar unir esforos per aconseguir millores en les seves explotacions i en el sector. Amb els anys, lempresa ha anat creixent i consolidant-se, ha arribat a tots els serveis que el soci necessita, i lany 2005 ha culminat la part final de la cadena de valor amb el projecte de les botigues Plana de Vic.Al llarg daquests anys, la marca Cooperativa Plana de Vic ha anat guanyant espai, i avui s una de les pione-res en la venda del porc Duroc i de la vedella femella a les seves botigues. Uns productes, daltra banda, que sn molt ben valorats pels clients: per la seva qualitat, diferenciaci i gust exquisit.La cooperativa garanteix que tota la vedella i tot el porc que comercialitza a les seves botigues provenen de les explotacions dels seus socis i que nha controlat tota lalimentaci i creixement amb garanties de benestar animal, fins al punt que a letiqueta es consigna la granja on sha criat lanimal en qesti.La resta de productes dels socis estan sempre seleccio-nats perqu puguin aportar al consumidor un producte de proximitat, natural, artes i, sempre que sigui possi-ble, amb valor social afegit.Actualment, la Cooperativa Plana de Vic t, a ms de labotiga de la rambla Hospital de Vic, una al centre comercial Sant Jordi de lAmetlla del Valls, i dues a Barcelona: luna a la travessera de Grcia i laltra al carrer Crsega.Ms informaci: www.planadevic.cat. n


Premi al millor treball de final de grau sobre cooperativisme

La Fundaci Roca i Gals i la Facultat de Dret i Eco-nomia de la Universitat de Lleida impulsen la realitza-ci de treballs de final de grau (TFG) sobre aspectes relacionats amb el cooperativisme. La idea s aprofitar els treballs de bona qualitat realitzats pels alumnes daquesta Facultat.Poden ser candidats als premis els estudiants de la Universitat de Lleida que hagin fet un TFG, preferent-ment basat en un cas real, i que per la seva importncia, originalitat, implicacions o aportacions mereixin ser reconeguts especialment. Els TFGs han dhaver estat supervisats per un professor de la Facultat.Trobareu les caracterstiques tcniques que han de tenir els treballs, aix com la formaci del jurat, al web de la Fundaci Roca i Gals www.rocagales.cat, apartat Pre-mis. El treball ha destar redactat en una nica llengua (catal, castell o angls), i el perode de presentaci de candidatures s fins al 15 de setembre del 2015.Els autors del treball premiat rebran una dotaci econmica de 500 euros, una invitaci per a assistir a la Jornada sobre Cooperativisme de la Universitat Cata-lana dEstiu, una subscripci anual gratuta a la revista Cooperaci Catalana i un exemplar de les dues ltimes biografies de la collecci Cooperativistes Catalans editades per la Fundaci Roca i Gals.Pel que fa a la difusi del treballs guanyadors, sen publicar un resum a la revista Cooperaci Catalana, i el treball sencer, al Repositori Obert de la UdL, al Dipsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i a la web de la Fundaci Roca i Gals.La informaci corresponent sha denviar per correu electrnic a [email protected] tot indicant a las-sumpte Premi millor TFG; tamb pot consignar-shi qualsevol dubte o petici daclariment.. n

Oikocredit, quinze anys de presncia a catalunya

Lany 2015 s un any molt especial per a la cooperativa OikoCredit Internacional. Enguany es compleixen quaranta anys des del seu naixement als Pasos Bai-xos, que signifiquen quatre dcades dedicades a oferir crdits convencionals i microcrdits per al desenvolu-pament diniciatives productives al Tercer Mn.Laniversari dOikocredita escala mundial coinci-deix, tamb, amb els quinze anys del naixement de la seva filial a Catalunya.Oikocredit Catalunyas una de les trenta associacions de suport, repartides en tretze pasos, amb les quals compta la Societat Cooperativa Oikocredit Internacional. La seu cata-lana treballa perqu persones i organitzacions del territori puguin invertir ticament els seus estalvis en projectes que fomentin la justcia social i la igualtat.Segons dades dOikocredit Internacional, en lactu-alitat 52.000 persones de tot el mn aporten els seus estalvis per permetre el finanament de vuit-centes empreses socials de seixanta-tres pasos de lAmrica Llatina, lfrica, lsia i lEuropa de lEst. Lentitat porta a terme, a ms, activitats de sensibilitzaci so-bre inversions socialment responsables i fan difusi de la banca tica.El passat 17 de febrer, va tenir lloc el primer dels actes de commemoraci daquest aniversari. Lesde-veniment, celebrat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va comptar amb la participaci de Xavier Fernndez-Daz Mascort, president de lAssociaci Oikocredit Catalunya, i Carina Torres, responsable de la Unitat dAgricultura dOikocredit Internacional.Durant tot el 2015, la cooperativa anir celebrant aquest doble aniversari amb esdeveniments a tot el mn.Oikocredit Catalunya forma part de la Xarxa dEcono-mia Solidria i tamb es troba adscrita a lAssociaci Fiare Catalunya i a Finanament tic i Solidari (FETS).Ms informaci: www.oikocredit.es/ca.. n


EL NOSTRE MN

minera Olesana i Eticom - som conexi, noves cooperatives de la FccucDues cooperatives de consumidors safilien a la Federaci de Coope-ratives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC). En concret, ens referim a una cooperativa que acaba de celebrar els 147 anys de la seva fundaci com a Sociedad Mi-nera Olesanesa i que, en assemblea general de socis del 8 de desembre del 1992, va aprovar constituir-se com a cooperativa.La cooperativa, amb ms de deu mil socis, t com a tasca principal el provement daigua potable, un ser-vei que presta al municipi dOlesa de Montserrat.Daltra banda, tenim la nova coope-rativa Eticom - Som connexi, que va celebrar la seva assemblea cons-tituent el passat 24 de gener i que t per objecte social la prestaci de serveis de telefonia i dinternet.

Ms informaci: www.fccuc.coop, www.cmineraolesana.es i www.eticom.coop. n

tEB solucions neteja les installacions de la FilmotecaLequip de TEB Solucions es fa crrec,des daquest febrer, de la prestaci de servei de manteniment i neteja de les instal-lacions que la Filmoteca de la Generalitat t a Barcelona i a Terrassa. Aquesta nova activitat sorgeixgrcies a un acord marc de collaboraci amb elCentre dIniciati-ves per a la Reinserci (CIRE), que dna lloc a la possibilitat de concrrer a licita-cions daquesta empresa pblica.TEB Solucions avana aix en la generaci docupaci per a persones amb disca-pacitat intellectual, i ho fa de manera complementria amb altres collectius que pateixen risc dexclusi social.Ms informaci: www.teb.org. n

Ens estrenem a twitter! Amb el nom dusuari @rocagales, la Fundaci Roca i Gals, editora de la revista Cooperaci Catalana, amplia la seva presncia a les xarxes socials. Amb el compte de Twitter, la Fundaci pretn expressar la immediatesa daquesta xarxa piulant i repiulant lactualitat coo-perativa, prpia i del sector, aix com la de leconomia social i solidria. Aquest compte complementa la presncia que t la Fundaci a Facebook amb un perfil propi i una pgina de la seva Biblioteca. Guanyar presncia a les xarxes socials for-ma part dels objectius fixats per la nova pre-sidncia de la Fundaci Roca i Gals, dins del marc general dun Pla de comunicaci que inclou la dinamitzaci del web existent a www.rocagales.cat, la creaci dun butllet digital i la versi digital daquesta revista Cooperaci Catalana.Us convidem a seguir-nos i compartir-nos! n


COOPERATIVES DE CATALUNyA

Les cooperatives de casa nostra: les xifres del 2014Confederaci de Cooperatives de Catalunya

Un any ms, ha arribat el moment de fer una anlisi de levoluci de les dades del cooperativisme. Hem de dir que el 2014 ha sigut un any contradictori: duna banda, estem contents perqu ha crescut el nom-bre de persones que treballen a les nostres cooperatives; per, de lal-tra, ens sap greu que hagi baixat el ritme en la creaci de cooperatives. En la mateixa lnia del que hem co-mentat en altres ocasions respecte danys anteriors, les dades estads-tiques encara no reflecteixen amb profunditat la realitat cooperativa. Tanmateix, com que la qualitat de les dades s constant, estem en condicions de comparar levoluci daquests darrers anys.A hores dara, noms podem analit-zar les dades de creaci dempreses i les de creaci de llocs de treball: perqu encara presenten man-cances importants les de carcter qualitatiu, com ara les referents als resultats econmics; a la qualitat de locupaci; al percentatge de sexes entre els treballadors, siguin socis o no; a les eines de gesti; o a la qua-litat de la posici financera de les cooperatives. Per tant, constatem una vegada ms que ens cal fer un esfor ms gran per generar un sis-tema dinformaci que ens permeti tenir un coneixement ms profund de la realitat cooperativa.Sobre la base de les dades de qu disposem, observem que el 2014 ha tingut un comportament molt dife-rent del que espervem amb relaci a la creaci de cooperatives: se nhan creades 119, una xifra que est bastant per sota de les 146 tant del 2012 com del 2013. La davallada ha sigut gene-ralitzada en les cooperatives de totes les classes, per especialment lhan patida les de treball associat, ja que, per b que representen el 83% de les creades, cal recordar que el 2013 sen van crear 121, i el 2014 noms 98, s a dir, que hi ha hagut una disminuci

de prop del 20%. I encara ha minvat ms laparici de noves cooperatives de serveis, ja que, malgrat que el 2014 suposen el 10% del total de les crea-des, en xifres absolutes han experi-mentat una davallada del 30%, ja que tan sols se nhan creat 11 davant les 16 dels dos anys anteriors. A banda de les de serveis, cal destacar que no ha sigut significativa la creaci daltres cooperatives com a conseqncia de la cooperaci de diferents collectius i empreses, com sn tamb les coope-ratives mixtes, les de segon grau i els grups cooperatius; aquest 2014, shan creat tres cooperatives, enfront de les deu que es van crear lany 2012.Les dades positives han sigut les relatives a locupaci. El 2014, sha assolit la xifra docupaci de 41.323 persones. Sha superat, per tant, la xifra del 2008: 41.200. Tot i que ens falten mil llocs de treball per a arri-bar als nivells docupaci dabans de la crisi (el 2007 nhi havien 42.359), hem superat clarament la xifra de 37.752 de lany 2012, que va marcar el mnim docupaci a qu vam arri-bar en el perode 2007-2014.Aquesta tendncia en les dades, en cas que es consolidi, ens permet fer una reflexi que podria ser impor-tant per al futur. Les dades indiquen que sest produint un canvi en la dimensi de les empreses cooperati-ves, ja que laugment docupaci ha anat acompanyat duna disminuci en el nombre de les creades, per la qual cosa lincrement docupaci prov de les cooperatives que es mantenen. Aix doncs, sembla lgic deduir que, en lmbit de locupaci, les cooperatives estan augmentant en dimensi: en llocs de treball. Tot i aix, considerem que la creaci realment significativa docupaci arribar en la mesura que siguem capaos dincrementar el nombre de cooperatives, ja que laugment de la dimensi de les empreses considerada en nombre

de llocs de treball t, habitualment, un ritme ms lent que la resta de variables empresarials. Mantenim, doncs, que la creaci de coope-ratives s un puntal bsic per a la creaci docupaci i, per tant, per al desenvolupament del model co-operatiu en la societat; ja que amb el creixement de les cooperatives existents no nhi ha prou: si volem escampar la idea que a la humanitat li conv resoldre cada dia ms les seves necessitats duna manera col-lectiva, ens caldr donar un ritme ms accelerat a la creaci de noves societats que estenguin aquest model de fer empresa. s evident, doncs, que hem de fer un esfor ms gran per afavorir la creaci de cooperatives. I hem de continuar insistint que aquests nous projectes, per a tirar-los endavant, cal que treba-llin en la planificaci i en la generaci dequips de treball dinmics i mul-tidisciplinaris; i, tamb, que valorin constantment i acuradament les seves possibilitats dxit, especialment pel que fa al possible posicionament en el mercat i les vendes potencials. Tot projecte cooperatiu, cal dotar-lo de grans dosis de realisme, de manera que, un cop iniciat el procs, posem tots els esforos en lassoliment dels objectius que ens en assegurin la via-bilitat. Lxit de la cooperativa depn clarament de les accions que facin els seus socis en lmbit comercial i pro-ductiu, per tamb en el financer i en el de control de la gesti. Finalment, cal que siguem conscients que en el nostre entorn proper la demanda encara s feble i que, alhora, tampoc no podrem comptar amb la deman-da de ladministraci pblica duna manera gaire normalitzada. Per tant, no hem desestimar les possibilitats de lexportaci, sin al contrari.En definitiva, ens conv molt seguir el cam desfor collectiu i illusi realista que hem mantingut aquests ltims anys.n


LES NOSTRES COOPERATIVES

drac mgic sccL: creaci, cultura i treball de les dones a travs del cinemaPep Valenzuela@pepvalenzuela

Drac Mgic, o com viure el cinema com a eina per a entendre la realitat amb informaci, denncia, pedagogia i aix transformar-la, de manera molt encisadora i entenedora, a labast de la majoria. A partir del cinema i els audiovisuals, Drac Mgic elabora un seguit de propostes i programes des dels quals es treballen diferents aspectes, com ara la formaci en llenguatges audiovisuals, lanlisi de la representaci de les dones en els mitjans de comunicaci i la de la seva presncia com a autores en el camp del cinema, o la dinamitzaci de debats a partir duna pellcula per treballar diversos temes socials.La cooperativa es va fundar, lany 1970, amb dos objectius principals: estudiar la divulgaci del cinema i dels audiovisuals, i utilitzar aquests mitjans en activitatseducatives, so-cials i culturals, principalment per a nens i joves. Impulsant el projecte, com a mare i nima de la coope-rativa, hi va ser la Dolors Mant, fins a mitjan any 1986, i hi ha deixat petja i una feina feta molt important en la normalitzaci del catal en el cinema infantil.Aix, amb la complicitat de platafor-mes deducaci artstica, com ara el moviment Rialles i el seu programa Pedagogia de lespectacle, i Cavall Fort. Al darrere tamb hi havia en Miquel Porter, que era historiador i crtic cinematogrfic, a ms de membre dels Setze Jutges. Avui, dels fundadors no en queda cap, per el projecte mant objectius i nivell, i va innovant constantment i creant xarxes de collaboraci. En aquest moment, tots els socis de la cooperativa sn dones, per no pas per una opci ni per una qesti programtica, adverteix lAnna Sol,

membre dhonor de lAcadmia del Ci-nema Catal. El cinema fet per dones i sobre dones s actualment un dels camps de treball marca de la casa, per no s pas una cooperativa de dones. De fet, aquest tema i objectiu de treball va ser incorporat quan Drac Mgic ja feia uns quants anys que corria.La cooperativa es fund grcies a la iniciativa de persones vinculades a lactivisme poltic i social, a la defensa de la llengua i a la de la pro-moci duns espectacles de qualitat per a pblics infantils. Aquests van els objectius fundacionals. I els agents, com ara la Dolors i el mateix Porter, persones vinculades a lmbit de lesquerra catalana, aix com alguna gent relacionada amb el monestir de Montserrat, formaven part daquelles iniciatives sorgides a finals del franquisme, assenyala lAn-na, que durant els anys 1970 va partici-par en la Federaci de Cineclubs.

Fase de gran creixement i crisiVan viure una primera fase caracte-ritzada per una dinmica dexpansi

molt forta, a travs del suport de La Caixa (primerament la Caixa de Barcelona i desprs La Caixa). Len-titat financera patrocinava lactivitat principal, que es va estendre per tot Catalunya: Cinema a lescola. Eren cicles de cinema per a cen-tres educatius, a moltes ciutats de Catalunya. Aix va representar un impuls molt gran per a leconomia i el desenvolupament de la cooperati-va. Van arribar a atendre uns cent mil alumnes durant cada curs. A les sessions especfiques de cinema hi havia un acompanyament pedaggic per a aprofitar els motius i relacionar-los amb lexperincia, no noms per a conixer el mn del cinema, sin tamb per a relacionar el coneixement que aporten les pel-lcules als currculums escolars, que s una de les parts ms importants de la feina.El 1979, ja nhi havia deu socis, els treballadors fixos, i un ampli equip de collaboradors arreu del pas que feien les feines puntuals. Fins al punt dinflexi, lany 1986, en qu es va produir una crisi, principalment perqu el suport de La Caixa es va retallar de manera bastant drstica. Amb lencariment de lactivitat, la demanda va caure molt.En aquesta crisi, la meitat dels socis, cinc, van marxar. Els altres es van quedar, per fent un replantejament de tot, imaginant un altre model de treball i dempresa. Van eixugar deutes i van buscar noves vies per a dinamitzar la feina, ampliant-la amb altres serveis i amb altres lnies i ofertes. Comenaren a anar, tamb, fora de Catalunya: a Madrid i el Pas Valenci.Els dos grans programes, el de cinema per a letapa de primria i el

anna sol, direcci de continguts.

P.V.


de cicles per a secundria i batxi-llerat es mantingueren, i encara avui tenen molta importncia; per relativa, ja que es fan moltes altres activitats, com ara, de manera molt destacada, les relacionades amb les dones, especialment la mostra internacional de films de dones, que ja t ms de vint anys.Va ser en aquell moment que aparegu com a rea de dedicaci especial el tema de les dones, i en concret la promoci de la cultura cinematogrfica de les dones i de les cineastes, com tamb de les dones i els mitjans de comunicaci. Aix va sorgir del propi nucli, aclareix, tot ampliant, lgicament, amb nous collaboradors, per amb lalerta de no fer crixer la plantilla fixa. Van consolidar aquestes no-ves vies de treball i aix arriben fins al moment actual.El treball sobre les dones no va sorgir per casualitat, bviament. Hi han vincles amb el moviment feminista, a escala nacional i inter-nacional, amb grups que organit-zen festivals de cinema de dones a Pars, a Mont-real, a Florncia; tamb en contacte amb gent que est programant seminaris i estudis especfics en universitats estrangeres.Durant tot aquell perode, tot i un parntesi danys durant el qual lAnna i una altra scia, la Marta Selva tamb membre dhonor de lAcadmia de Cinema, van fer un salt a la poltica van estar en el Govern del Tripartit treballant a lInstitut Catal de la Dona, la cooperativa va mantenir continutat amb els projectes. Sis anys i mig en el govern, all s molt dur i molt absorbent i no s tan creatiu, assegura, per va ser una opci personal. Ho van resol-dre mitjanant un acord, una exce-dncia temporal per servei pblic, durant la qual van ser substitudes per altres persones de lequip, i no hi va haver cap problema. Actualment, la cooperativa est formada per quatre scies, lngels Seix, gerent; la Montse Pellicer, cap de lrea administrativa, i lAnna i la Marta. Hi ha, tamb, un equip de cinc persones contractades, algunes a temps parcial i daltres a temps complet. I un equip ms gran de collaboradors.

cinema de dones i observatori de mitjansLa part de la pedagogia i la forma-ci cinematogrfica de nous pblics t un nom: Construir mirades. Formaci en llenguatges audiovi-suals, que s el gran programa de formaci adreat a criatures des de tres anys fins a la universitat. Ara b, el treball que ha crescut ms i ha guanyat ms rellevncia ha estat el relacionat amb les dones. Fan progra-mes a la Filmoteca de Catalunya i amb associacions en diversos cinemes de Barcelona i de les comarques venes. s un programa que sestn al llarg de lany, una activitat de divulgaci de les cineastes i el treball en relaci amb la creaci femenina en lmbit del cine. Lactivitat amb ms ress s la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que es va iniciar lany 1993. Desprs, de cada un daquests pro-grames en surten subprogrames, com ara El vdeo del minut: un espai propi, una invitaci a totes les dones perqu filmin els aspectes de la seva realitat que les signifiquin com a subjectes. O el programa Vistes i no vistes, per a facilitar la programaci dactivitats a totes les persones responsables de lorganit-zaci dactes al voltant de les dones.Tamb constitueix una experincia important lObservatori de les Do-nes en els Mitjans de Comunicaci, una entitat que ofereix eines de visi crtica, anlisi i sensibilitza-ci als ciutadans per fomentar una reflexi crtica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mit-jans de comunicaci.

mercat diversificat i nous perfils professionalsDesprs de la crisi, Drac Mgic intent establir un equilibri entre les seves diverses lnies de treball. Duna banda, amb les institucions, intentant treure el mxim profit de totes les convocatries, sobretot de subvenci-ons, tant les que es convoquen aqu, a Catalunya, com les del Ministeri de Cultura o altres instncies. De laltra, amb els ingressos propis de les activitats, mirant que la cosa no es decanti cap a la dependn-cia de la subvenci pblica, que creiem no s ni ticament respon-sable ni convenient per a mantenir una estructura econmica. Per tant, intenten posar lmfasi a

P.V.

P.V.

P.V.

anna sol amb marta Prieto.

Oficina de drac mgic al carrer sant Pere mitj de Barcelona.


obrir sempre nous mercats, noves oportunitats de negoci a travs de contractes puntuals que ens puguin venir dajuntaments, dorganitzaci-ons, de museus o daltres clients.Amb aix han repensat tamb els perfils del personal, buscant que les persones siguin ms polivalents, per a poder seguir donant impor-tncia ho consideren bsic a la innovaci i el desenvolupament de nous projectes. En el mn de la cul-tura aix s bsic, sentencia lAnna.I ms encara si tenim en compte la importncia especial de les tecnolo-gies amb les quals treballen: Hi han hagut canvis absoluts. Ara mateix han reobert una distribudora que havia comenat amb cinema infantil, distribuint un total de quaranta-una pellcules doblades al catal. Tanca-da el 2005, ara han tornat a obrir-la amb un impuls diferent.Duna banda, noves pellcules, i de laltra, la recuperaci de films clssics, entre els quals uns quants que la cooperativa ja havia difs. No t res que veure la tecnologia que vam deixar amb aquesta amb la qual hem de treballar ara, i que ens demana un reciclatge tecnolgic i professional: totes dues coses, ja que tots els processos han canviat.

La cooperativa era el ms naturalQuan lAnna entr a Drac Mgic, feia vuit anys que lexperincia cooperativa funcionava. Aquell era un moment en qu les soluci-ons cooperatives formaven part de projectes diniciatives progressistes i desquerres del pas. Es creaven cooperatives en molts mbits, era una revifada del cooperativisme a Catalunya, que fins llavors havia estat ms vinculat al mn agrari i poca cosa ms.Amb lexperincia viscuda, creu que s molt millor la pauta, lestructu-ra i el funcionament duna empresa

LES NOSTRES COOPERATIVES

cooperativa; que pot tenir ms de cooperativista o menys, per dentrada tobliga a tenir en compte unes formes de gesti molt ms horitzontals. La cooperativa s molt ms participativa, molt ms oberta a les funcions socials del treball que es desenvolupa, que s una cosa que en una empresa mercantil tamb pots introduir, per que no apareix duna forma tan natural; ni s obligatria, com s que ho s a les cooperatives.

Amb lexperincia viscuda, s molt millor la pauta, lestructura i el funcionament duna empresa cooperativa.

I, pel que fa a la diversificaci de projectes, lAnna explica que des de lany passat participen en el programa AraCoop, amb Tndem Social, desenvolupant la part de pedagogia de les cooperatives adreada als centres educatius, en concret organitzant el conei-xement de les cooperatives in situ a travs de visites que fan els alumnes a les cooperatives del seu territori. n

drac mGic

drac mGic

drac mGic

L'animaci

experimental.

imatges per pensar:

els insectes.

L'animaci

experimental.


ENTREVISTA

Xavier Palos, nou President de la Fundaci Roca i Gals:

cal tornar a tenir una funci clau i fonamental dentitat transversal, aglutinadora i global del moviment cooperatiu a casa nostraMontse Pallars@montpallares

La Fundaci Roca i Gals, leditora daquesta revista, s una entitat cultural que es va constituir lany 1976 amb lobjectiu de promoure i divulgar els principis i valors del cooperativisme a casa nostra, estudiar i defensar el medi ambient i fer estudis per contribuir al benestar social. En Xavier Palos, nou president de la Fundaci, es proposa fer conixer aquesta a les entitats i persones del mn cooperatiu que encara no saben que existeix. El nou president va nixer el 27 de gener del 1962 i forma part del mn del cooperativisme i de leconomia social des de la seva vinculaci a la cooperativa Trvol (en la qual va co-menar fent de comercial) fins a lactual Quviure. Tamb s el secretari tcnic de la Xarxa dEconomia Solidria i una de les figures clau en lorganitzaci i lxit de la Fira dEconomia Solidria de Catalunya.

Per qu et vas presentar a la presidncia de la Fundaci roca i Gals?Per dos motius. Duna banda, perqu penso que cal un canvi en la Fundaci, i de laltra, perqu em veig capacitat per a portar la pre-sidncia de la Fundaci en aquest moment concret. Pel que fa a la necessitat de canvi en la Fundaci, des del meu punt de vista calia fer-hi una transformaci generacional, dotar-la de gent ms jove, rejove-nir-la; per no noms des del punt de vista de ledat de les persones que formen part del Patronat, sin tamb en el sentit de fer-la ms di-nmica i activa. Pel que fa a la meva

idonetat com a president de la Fundaci, em trobo en un moment professional i vital en el qual crec que estic capacitat per a tirar enda-vant el projecte. Vaig pensar que la meva experincia en altres entitats de les quals he format i formo part, com ara Trvol, Quviure i la matei-xa XES, podia ser profitosa per a la Fundaci i em veia amb cor i amb ganes dafrontar aquest repte.

i per qu creus que calia aquest canvi?Segons el meu parer, la situaci de la Fundaci es trobava en un punt destancament que no era beneficis per al desenvolupament de la seva activitat. Havia esdevingut una eina una mica desfasada. Duna banda,

vivia un moment de mirar-se molt cap endins, per no pas un procs de reflexi interna que li permets mirar enfora, sin que el feia deixar de ser una eina til per al sector i per al mo-viment cooperatiu. Des del meu punt de vista, calia una sacsejada, i la meva idea va ser apuntar-mhi per prendre part en la renovaci de la Fundaci.

aquesta situaci destancament ja feia temps que durava?S: hi ha hagut un perode duns quants anys en el qual ha entrat ben poca gent nova, i en el qual la Fundaci no es renovava ni es rejo-venia... I es creaven unes inrcies concretes que, tot i ser positives en algun cas, tamb es podien conso-lidar com a tradicions que no calia

m.P.

Xavi Palos s el

President de la

Fundaci roca i Gals

des de finals de gener

de 2015.


ENTREVISTA

que perduressin per se, perqu al final es poden establir dinmiques no enriquidores.

des daquest punt de partida, quins sn els reptes que afrontes com a president de la Fundaci?Els reptes, bsicament, sn cana-litzar totes les necessitats que pot tenir el sector o moviment coopera-tiu i aconseguir que la Fundaci li sigui til. Dins de les finalitats de la Fundaci, hi ha la defensa del coo-perativisme i del medi ambient, i cal millorar leficincia de la Fundaci i dels seus recursos.Quan ens posem a treballar en mbits concrets dels sectors de leconomia social i solidria, hem de tenir clar que no noms cal que hi treballin els representants de les federacions (tot i que tamb han de ser-hi), sin tamb que participin en aquest debat les co-operatives, les entitats, les empreses que desenvolupen la seva activitat al voltant de leconomia social i solid-ria. La idea s fer una Fundaci molt inclusiva i participativa.Per exemple, la revista Cooperaci Catalana s un rgan de la Fundaci Roca i Gals. Ha de ser representativa de la Fundaci, s clar; per tamb portaveu de tot el ventall de sensi-bilitats i realitats que hi ha entorn de leconomia social i solidria i del cooperativisme. Perqu aquesta s una de les funcions que ha de tenir la Fundaci. Ser transversal i global.

i aix com es fa?Potser fins ara hi havien unes neces-sitats en el sector que la Fundaci no veia, o veia poc. Ara s important comenar a relacionar-se ms amb lentorn i amb el mn cooperatiu. Per exemple, la Fundaci participava poqussim en lentramat de xarxes que estan sortint actualment. A partir dara, crec que s bsic establir ms interlocucions amb la gent, crear convenis, no repetir o no duplicar esforos. Cal, tamb, establir una descripci ms clara de les funcions de la Fundaci i marcar responsabi-litats o tasques concretes. Aix fins ara estava molt en mans de lequip directiu, per no sampliava a la resta del Patronat. Caldria que aquest fos ms ric, ms collaboratiu (que es facin feines concretes i que no es vin-

gui noms a escalfar cadira). Cal ms participaci. Si la gent agafa les feines amb criteris clars, anirem a ms.La idea s fer una Fundaci ms participativa en el sentit de no quedar-se noms en el que s el Patronat, sin anar ms enll i obrir la Fundaci a persones i entitats, i crear un cercle proper per treba-llar-hi conjuntament.

Podrem dir que el que esteu intentant fer s tornar, dalguna manera, als orgens, que havien quedat una mica pervertits?S, podrem dir que volem tornar als orgens, per en el moment histric i en les circumstncies concretes actuals. Quan va nixer la Fundaci, lany 1976, a casa nostra no estava consolidat el cooperativisme i no existien les federacions de coopera-tives. Aleshores, un dels propsits de la Fundaci va ser suplir aquesta funci. Aix, nosaltres ara ja no ho podem fer: no s feina que ens toqui fer. El que s que podem fer s tenir una visi transversal del moviment cooperatiu. Podem mirar una mique-ta ms enll. I, com que no es preo-cupa el dia a dia de la supervivncia econmica i no depenem de subven-cions, podem tenir una funci abso-

lutament neutral, i podem posar les nostres eines i els nostres recursos al servei del cooperativisme.La realitat actual s que la Fundaci sha anat allunyant (en general, i pels motius que siguin) de la realitat cooperativa. Sha notat molt el fet que alguns dels patrons no si-guin persones actives dins del mn del cooperativisme... En aquest sentit, cal restablir els vincles que shan trencat amb el pas del temps, i tornar a tenir una funci clau i fonamental dentitat transversal, aglutinadora i global del moviment cooperatiu a casa nostra. En dife-rents mbits, en el paper destudi i dinvestigaci de leconomia social. Cal un equilibri. La histria ha des-tar al servei del present. El passat ha de servir per a aprendre, per a no cometre els mateixos errors.

cal fer proselitisme?Cal obrir-se ms al sector. La Fun-daci sha de mostrar al sector. Les cooperatives ms antigues s que saben que la Fundaci existeix, per nhi han moltes altres que ni tan sols coneixen la nostra existncia. Cal generar reflexi i convertir la Fundaci, encara ms, en la genera-dora despais de trobada i de creaci de pensament i de discurs crtic per al present i el futur.

Quin s el teu model de cooperativisme?Jo, de tarann, sc una persona conciliadora. Cal respectar totes les sensibilitats que hi han en el coope-rativisme, totes; i no promocionar noms un model en concret (com fan, per exemple, les institucions). A ms, des de la Fundaci s impor-tant, de cara al nostre funcionament i a la necessitat de ser una eina til i al dia, no limitar-nos noms al cooperativisme. Hem de mirar el que passa al nostre voltant, tenir els ulls ms oberts, i tenir en compte i valorar les experincies diverses que es fan a casa nostra sobre econo-mies collaboratives, economia so-cial, emprenedoria... I tenir-les en compte; no pas de manera priorit-ria, ja que la prioritat de la Fundaci Roca i Gals s el moviment coope-ratiu, per s comptar-hi. I el que tinc molt clar i sempre he tingut

Xavi Palos est vincu-

lat al cooperativisme i

a l'economia solidria

des de fa molts anys.

XEs


Cal generar reflexi i convertir la Fundaci, encara ms, en la generadora despais de trobada i de creaci de pensament i de discurs crtic per al present i el futur.

clar s que els valors cooperatius han destar per sobre de tot.El que s que est clar s que tinc una sensibilitat i una ideologia concretes i que la meva experincia en el mn cooperatiu tamb s molt concreta. I aquesta experincia em diu que la mi-llor manera de funcionar cooperativa-ment s lautogestionria i assemble-ria. Fa vint-i-cinc anys que participo daquests principis, i en les entitats en les quals he estat hem funcionat i funcionem daquesta manera; i he comprovat que s un model dxit i satisfactori. Lautogesti funciona. I el model de cooperativisme ms partici-patiu s, tamb, el model cooperatiu ms eficient i, per descomptat, lidoni i el que funciona per a mi.Per, evidentment, des del meu crrec de president de la Fundaci Roca i Gals la meva prioritat s promocionar el cooperativisme en general, la cura del medi ambient i el benestar social. No imposar la meva opini, perqu no cal imposar res, perqu hem de conviure junts tots els tipus de cooperativisme.

En aquest sentit, qu en penses, de les poltiques de la direcci General?Des del meu punt de vista i des del model de cooperativisme que he repre-sentat fins ara, les poltiques de la DG deixen molt a desitjar, tenen mancan-

ces molt importants. De la mateixa manera que la meva sensibilitat no shauria dinterposar en la manera com gestiono la presidncia de la Fun-daci i he de procurar ser conciliador i encabir totes les ideologies del mn cooperatiu, la Direcci General hauria de procurar fer el mateix, perqu representa tot el sector i no noms les grans cooperatives. Suposo que la DG tamb ha experimentat un model de cooperativisme concret, diferent, un cooperativisme que potser valora ms la mida de les cooperatives o la grandria de la producci i bandeja altres qestions que per a mi sn fonamentals. I aix significa que altres sensibilitats que han optat ms pel treball en xarxa i la intercooperaci no queden tan reflectides dins de la DG pel que fa al tema de la promoci, etctera.Qu demanaria jo a la Direcci Ge-neral? Doncs, evidentment i tenint en compte que la sensibilitat de ca-dasc s la que s, que, tot i aix, es fes una promoci i difusi dels valors del cooperativisme i que dins de la promoci es tingus en compte tot el que representa la consolidaci deines que ja existeixen, per po-sar-les al servei del cooperativisme, ms que dedicar-se a reglamentar i a posar traves i restriccions al movi-ment cooperatiu per equiparar-lo a leconomia mercantil. n

XEs

Xavi Palos tamb s el

coordinador de la Fira

d'Economia solidaria

de catalunya.


LEGISLACI COOPERATIVA

La Llei de cooperatives del Principat andorraCristina R. Grau LpezAdvocada i coredactora de la Proposici de lleiFGC ADVOCATS, SCCL

El 13 de mar, entrar en vigor la Llei 5/2015, de 15 de gener, de societats cooperatives, del Principat dAndor-ra. El text, impulsat pel Partit Soci-aldemcrata dAndorra (PSA), s la primera norma legal del Principat que regula les cooperatives, una fr-mula social que, malgrat labsncia de regulaci, no era desconeguda a Andorra, un pas amb una forta presncia dels drets comunals.Amb la voluntat dincorporar a lor-denament jurdic andorr el model cooperatiu per contribuir a obrir noves possibilitats a la iniciativa dels ciutadans a travs de frmules empresarials deconomia social, el PSA ens va encarregar a mi mateixa i a lIgnasi Faura la redacci dun esborrany de la Proposici de llei que va comenar el seu recorregut parlamentari el juny del 2014.El text finalment aprovat saparta en determinats punts del contingut de la Proposici de llei, per en conjunt hom pot dir que compleix els objectius cercats i que permetr als ciutadans del Principat engegar projectes empresarials cooperatius amb finalitats i instruments dife-rents dels de les societats de capital.Per quins eren aquests objectius? Un dels primers punts que vam considerar que havia de presidir la redacci del text legal era, en la mesura del que fos possible, la senzillesa. La llei havia de ser com ms breu i clara millor, per a poder convertir-se en un veritable estri de foment de les cooperatives.Aix, vam considerar que els aspec-tes el funcionament dels quals s essencialment el mateix que el que tenen les diferents persones jurdi-ques, no requerien una regulaci especfica a la norma cooperativa, sin que podia ser ms adient fer-ne la remissi a altres normes ja vigents a Andorra i conegudes

pels ciutadans, en concret, la Llei de societats annimes i de respon-sabilitat limitada. Aix doncs, es remeten a aquesta norma legal els aspectes registrals de la cooperati-va; les normes sobre la cooperativa en constituci, la publicitat de certs actes com ara el dipsit de comptes; el termini per a celebrar assemblea ordinria; les normes dimpugnaci dacords socials; etc.; s a dir, tots els aspectes que no sn especfics o diferencials de la cooperativa, sin que estan vinculats a la publicitat i la garantia dels socis, de tercers i de qualsevol societat.Per altra banda, la manca duna tra-dici legislativa prvia requeria que la norma legal contingus algunes definicions de conceptes coopera-tius que ajudessin a fer pedagogia sobre el model empresarial en qes-ti. Daquesta manera, el concepte de cooperativa es recull a larticle 1.1 de la Llei; els principis coopera-tius declarats per lACI senumeren a larticle 1.3; les cooperatives, a ms de classificar-se entre les de primer grau i les de segon (arti-cle 2), segons la seva estructura socioeconmica es diferencien per ser de treball associat, de serveis i

de consum. Amb aquesta finalitat pedaggica i com a criteri interpre-tatiu de la norma, larticle 3 cont la definici legal de conceptes com ara lactivitat cooperativitzada, diferenciada de lobjecte social, bestreta laboral, excedent i resultats extracooperatius, retorn cooperatiu, reglament de rgim intern, Fons de reserva obligatori i Fons deducaci i promoci cooperatiu. Igualment es defineixen les diferents classes de socis que poden formar part de la societat (art. 14).A propsit de lactivitat cooperati-va, durant el procs de tramitaci es va incorporar una esmena que proposava considerar les aporta-cions dels socis que es destinen a la gesti cooperativa com a part integrant del patrimoni coopera-tiu, desconeixent, amb aquesta redacci, la veritable naturalesa de la relaci societria, un incident que exemplifica les dificultats amb qu a voltes ens trobem per a fer comprendre el model cooperatiu en un mn on les relacions imperants sn les mercantils. Aix no ha suc-cet, en canvi, en la regulaci dels aspectes econmics, ja que, desprs danunciar que el valor de referncia

cOnsELL andOrra

dipositari de la sobirania del poble, el consell General s un dels parlaments ms antics d'Europa. creat el 1419 com el consell de

la terra, quan els senyors d'andorra, el bisbe d'urgell i el comte de Foix atorguen als andorrans el dret d'elegir els seus represen-

tants per cada parrquia.


s el de mercat, la Llei estableix la pertinent excepci per a les coope-ratives que persegueixen lestalvi de les rendes del seu soci, en les quals el valor de referncia s el de cost dadquisici, entenent com a com-presos tamb els costos generals de funcionament de la societat.Una vegada referides, a grans trets, les premisses emprades per a iniciar la redacci del text legal, passo a fer una breu exposici del contingut de la Llei, que opta per un model dem-presa cooperativa de tall clssic en la regulaci de les institucions tpicament cooperatives. Seguint la majoria de lleis del nostre entorn, la Llei exigeix un mnim de tres persones scies per a poder constituir la cooperativa, excepte les de segon grau, que es poden consti-tuir per noms dues cooperatives.Quant a la relaci del soci amb la cooperativa, sexplicita que aquesta s de naturalesa societria i, en el cas dels socis de treball, sesmenta expressament que no constitueix relaci laboral, i, per tant, han de ser els estatuts socials i els regla-ments de lentitat els que regulin els termes en qu sha desenvolupar la relaci de treball. No obstant aix,

el legislador andorr ha optat per establir uns mnims que, com a protecci de la persona, les normes internes de la cooperativa hauran de respectar en tot cas, mnims que fan referncia al temps de descans, la durada mxima de la jornada, les normes de seguretat i salut a la feina, els permisos legals retributs i, en general, el que podem quali-ficar com a normes dordre pblic laboral (art. 12).La Llei regula amb detall els requi-sits que han de complir els socis, el procs dadmissi i de baixa i les conseqncies daquesta, el rgim disciplinari i els drets i deures dels socis.Respecte als rgans socials, sopta per un model en qu, tot i que es confereixen a lrgan dadministraci mplies facultats per a fer els actes compresos en lobjecte social, reserva a la com-petncia de lassemblea totes les decisions de transcendncia per a la societat i els socis, aix com el fet de poder debatre i decidir sobre qualsevol matria de la cooperativa que shagi atribut expressament a un altre rgan social (art. 23). Igualment estableix que a les

cooperatives de primer grau cada soci t un vot a lassemblea, mentre que a les de segon grau els estatuts poden preveure el vot proporcional de les cooperatives associades, amb un mxim de cinc vots socials per a cadascuna (art. 27). Larticle 28 instaura el principi de majoria simple per a ladopci dacords, excepte els acords de fusi, escissi, transformaci, dissoluci, emissi dobligacions i ttols participatius, exigncia de noves aportacions obligatries al capital social, mo-dificaci del rgim de reembors del capital social i, en general, els que impliquin una modificaci estatut-ria, que requereixen el vot favorable almenys de les dues terceres parts del nombre de vots socials presents i representats. Durant el procs de tramitaci, es va acordar reforar aquesta majoria, exigint que el vot favorable representi almenys la meitat dels vots socials totals de la cooperativa; un refor que tam-b sexigeix per a la revocaci de crrecs socials o lexercici de lacci de responsabilitat si no constava a lordre del dia.Els socis sn les niques persones que poden formar part dels rgans

La casa de la Vall va

acollir entre el 1702 i

el 2011 tota l'activitat

del consell General

d'andorra. actualment

s la seu protocolria.

cOnsELL andOrra


socials, i desenvolupen aquests crrecs gratutament. Els rgans socials obligatoris previstos a la Llei sn el consell rector, format almenys per tres socis, i la comissi dauditoria interna, equivalent a la intervenci de comptes, formada per un nombre senar de socis. No obstant aix, les cooperatives for-mades per sis o menys socis poden optar per elegir entre aquests un administrador nic. Igualment, no s preceptiu nomenar la comissi dauditoria interna si la cooperativa est obligada a sotmetre els seus comptes a auditoria externa.Per promoure i facilitar la parti-cipaci del soci en la gesti de la cooperativa, la Llei incorpora la possibilitat demprar mitjans tele-mtics, sempre que es garanteixi prou la identitat del soci i lexercici dels seus drets (arts. 26 i 34), aix com la possibilitat que el consell rector adopti acords sense sessi (art. 26).Quant al rgim econmic, la Llei opta perqu a les societats coo-peratives els socis no responguin pels deutes socials, s a dir, per la responsabilitat limitada (art. 8).Es declara expressament que les cooperatives sn societats de capital variable, adoptant alhora mesures suficients en garantia de tercers quant a la publicitat de la xifra de capital de la cooperativa (art. 39), exigint el desembors ntegre del capital mnim i protegint la integritat del capital; per exemple, es podr denegar el reembors en cas de baixa del soci si sen deriva la reducci del capital per sota del mnim legal (art. 17).Per altra banda, la norma obliga a separar els resultats cooperatius dels no cooperatius tant extra-cooperatius com extraordinaris, considerant, per, resultat coope-ratiu el derivat de les plusvlues obtingudes per alienaci dactius si aquestes plusvlues es reinver-teixen en actius afectes a lactivitat cooperativa (art. 42). Altrament, els resultats no cooperatius shan de destinar ntegrament al FRO, fons configurat legalment com a irrepartible fins i tot en cas de dissoluci de lentitat (art. 43). Quant als resultats cooperatius, cal destinar almenys el 10% al FEPC


i el 20% al FRO, fins que aquest assoleixi la xifra de capital soci-al, moment a partir del qual ser suficient dotar-lo amb el 10% dels resultats (art. 42).En cas de dissoluci i liquidaci de la cooperativa, el FEPC sha de posar a disposici de la cooperativa o coo-peratives, associaci o associacions, que figurin als estatuts; lhaver lquid sobrant, si existeix, sha de posar a disposici de les entitats, pbliques o privades sense nim de lucre que prevegin els estatuts (art. 47).La norma legal considera expressa-ment la intercooperaci, a larticle 48, convertint en norma positiva el comproms dintercooperaci.A ms de la regulaci cooperativa fins ara exposada, la Llei destina el seu captol VIII al rgim discipli-nari, aplicable quan la cooperativa o els seus rgans socials incom-pleixin els deures que imposa la Llei. Val a dir a aquest respecte que la Proposici de llei no contenia aquest captol, que s que hi s a la

Llei de societats de capital andorra-na; i, per tant, no semblava justi-ficable excloure les cooperatives daquests deures, ni de les conse-qncies del seu incompliment, motiu pel qual sha regulat un r-gim disciplinari especfic que pren en consideraci les caracterstiques daquest tipus de societats.Quant al rgim fiscal, tot i que la Proposici de llei del PSA va incloure tant normes tcniques dajust, per tenir en compte el particular funcionament de la coo-perativa, com veritables normes de foment daquesta, noms algunes de les primeres shan mantingut a la disposici final segona de la Llei, ja que un dels cavalls de batalla del procs legal ha estat no conferir a les cooperatives cap be-nefici fiscal, atesa la baixa fiscalitat empresarial que hi ha al Principat dAndorra.Esperem que la Llei sigui un instru-ment til per al desenvolupament de leconomia social del Principat. n

cOnsELL andOrra

nova seu del consell

General d'andorra

que acull l'activitat

parlamentria des

del 2011.


Quins sn els motius que van portar a fer la Proposici de llei de societats cooperatives dandorra?El primer motiu va ser la inexistncia fins aquell moment duna regulaci daquesta frmula societria a Andor-ra. Tot i que des de molt temps abans a Andorra igual que a moltes altres zones dels Pirineus shavien organit-zat alguns rgims cooperatius com per exemple en els mbits ramader o agrcola, o en el de gesti daiges, mai shavien regulat. s per aix que durant el 2014 el nostre partit, el Partit Socialdemcrata dAndorra, va pre-sentar una Proposici de llei al Consell General sobre aquestes societats, que va prosperar en el trmit parlamentari i es va aprovar a inicis del 2015.

Quins sn els objectius daquesta Llei? Qu persegueix? Quina filosofia t?Des del Partit Socialdemcrata dAn-dorra, vam voler introduir i fomentar nous valors a la nostra economia, com ara els de la solidaritat i lesfor com. Creiem que les cooperatives, sense lobjectiu de lafany de lucre de les societats mercantils, fan aportaci-ons positives a la societat en general, inclosa la mateixa societat cooperativa. Des del PSA creiem, a ms, que s una frmula que ens ajudar a combatre la crisi que estem vivint al nostre pas i crear llocs de treball. En proposar la Llei, vam tenir molt clar que shavia de regir pels valors establerts per lAliana Cooperativa Internacional i que fos homologable a escala internacional. Andorra est en un procs dobertura econmica, i creiem interessant que les cooperatives estrangeres tamb es puguin establir a Andorra.

Per qu classificar les cooperatives en funci de la seva estructura socioeconmica, s a

Entrevista a david rios, ponent de la nova Llei de cooperatives andorranaDavid Rios Rius ha estat conseller del Govern dAndorra en la darrera legislatura actualment dissolt per la convocatria d'eleccions i el principal valedor de la nova Llei de cooperatives que ha vist la llum al pas.Montse Pallars@montpallares

dir, les de treball associat, les de serveis i les de consum?Vam creure que, per ajudar els nos-tres empresaris a conixer les possi-bilitats i el potencial de les societats cooperatives, seria bo detallar els principals tipus de cooperatives se-gons la seva estructura socioecon-mica, per tamb els seus objectius. Daquesta manera creiem que la Llei s molt ms clarificadora.

Quina previsi es t de la influncia, de limpacte daquesta Llei sobre les empreses andorranes? Hi ha alguna previsi?De moment, molts empresaris a ttol individual o associacions dempre-saris, com ara la Confederaci Em-presarial dAndorra, han manifestat satisfacci per laprovaci de la Llei. Pensem que caldr un cert temps perqu es difongui aquesta nova frmula societria, per tamb que acabar sent un instrument dxit.

Les bonificacions fiscals a les cooperatives eren una qesti en la qual el partit demcrates per andorra (da) no estava dacord. com sha resolt al final?El Grup Parlamentari Demcrata, que estava en majoria al nostre parlament, el Consell General, tenia molta por que laprovaci de la Llei no provo-qus que moltes societats mercantils es transformessin en cooperatives aprofitant lefecte compensatori que proposvem en el terreny fiscal causat per lobligaci de les cooperatives de traslladar excedents al fons de reserva i al fons de promoci de lactivitat cooperativa. Per aix vam mantenir reunions amb tots els grups parla-mentaris i vam dialogar per apropar posicions. Vam arribar a acords en la majoria dels temes, per en aquest no vam poder assolir un consens. Cre-

iem que les cooperatives, en mantenir el mateix rgim fiscal que les societats mercantils, es podran veure pena-litzades pel que fa a competitivitat. Veurem si amb laplicaci de la Llei aix es produeix, i llavors proposarem que es modifiqui aquest aspecte.

Es pot dir que, malgrat les reticncies de da, la Llei ha estat un xit. com sha arribat al consens? Per qu shavia percebut per totes bandes que la Llei de cooperatives era necessria? com pot beneficiar aix leconomia andorrana?Efectivament, la Llei ha estat un xit perqu no pot haver-hi ning que estigui en contra de les cooperatives; noms amb certs punts de vista dife-rents, per mnims. El que aporten les cooperatives a la societat en gene-ral s positiu, i per aix el consens va ser molt ampli. El nostre grup parla-mentari sempre va tenir la voluntat de fer el mxim de pedagogia i facilitar tota la informaci necessria a la res-ta de consellers generals. Tamb ens van ajudar molt a fer aquesta tasca de pedagogia els nostres assessors, lIgnasi Faura i la Cristina Grau. Avui podem celebrar que Andorra disposa duna Llei de cooperatives, i estem segurs que a poc a poc, emprenedors, empresaris o joves veuran en aquesta frmula societria una bona oportu-nitat per a crear nous negocis i llocs de treball, amb la voluntat daportar beneficis a la societat. n

cOnsELL andOrra



FORMACI COOPERATIVA

itinerari per als consells rectors: respostes vitals a un mn canviantMerc Pascual LlopFederaci de Cooperatives Agrries de Catalunya

Les cooperatives som la fora del canvi... i estem de moda, per s una moda nascuda fa cent vint anys. El panorama de present i de futur exigeix optimitzar la professionalit-zaci dels agents clau per a garantir la presncia estratgica i competitiva del sector productiu i de transformaci agroalimentria dins del panorama de Catalunya (3,61% del PIB, primer clster agroalimentari dEuropa).Per enfortir les empreses i minimit-zar els impactes negatius, apostem per incrementar el coneixement i la preparaci dels membres de juntes rectores. Convidem a la participaci, volen redescobrir i actualitzar els valors del cooperativisme, cooperant, collaborant, cocreant, codissenyant i coresponsabilitzant-se. Les coopera-tives hem escollit un model associatiu obert, participatiu i democrtic.

una colla castelleraPodrem equiparar una cooperativa amb una colla castellera? Els caste-llers sn el smbol de la cultura ca-talana i de tot un pas, i les coopera-tives ho sn dun model dempresa i duna manera de treballar. Apostem per la lliure pertinena, per la reno-vaci de crrecs dels dirigents, per la implicaci de tots els agents i per lassoliment dels objectius marcats amb la voluntat dobertura a noves formes de ser i de fer. Tenim una identitat collectiva, uns valors i una estructura organitzativa semblants als dels castellers. Lesfor coordinat dun conjunt de persones organitzades en una colla ano-menada cooperativa. Castellers i co-operatives som tradici i modernitat; i ens defineixen uns valors comuns, com ara lesfor, el comproms, la democrcia participativa, el treball en equip, lesperit de superaci, la tolerncia, etc. Individus i collectiu sumen i es fusionen en un sentiment

dunitat: la uni fa la fora.Les persones som al centre del pro-jecte dempresa cooperativa; dins dels consells rectors es treballa, de manera natural, amb valors i com-petncies clau, dun elevat significat social, empresarial i personal, com ara els segents: Assumir la responsabilitat collectiva Conixer i comprendre la gesti

de la cooperativa Actuar amb comproms i visi

integrada Contribuir a lestratgia i els

resultats, en collaboraci amb la gerncia

Compartir la presa de decisions Orientar equips i treballar amb ells Representar la cooperativa i nego-

ciar en nom seu Generar, comunicar i compartir

directrius assertivament.

castell despais formatiusDes de la FCAC, per contribuir a lassoliment de les competncies enco-

manades per a lexercici del crrec de membres del consell rector, proposem un castell despais formatius dirigits a: Els socis, la pinya castellera: lassemblea, base i ra de ser de la cooperativa.El consell rector, el folre: la part dirigent i visible que representa tots els socis.

Els cursos presencialsUns cursos que giren al voltant de tres eixos clau:1. El marc cooperatiu, amb un co-neixement ms ampli del marc te-ric de les cooperatives agrries, per mitj de les actuacions segents: Dotar els membres del consell

rector dun coneixement apro-fundit del marc jurdic i societari en qu es basen les cooperatives agrries i la seva aplicaci prctica en la gesti i el govern.

Preparar els participants per a dur a terme una bona gesti de govern de les cooperatives agrries.

Xifres destacades: Ostenten el crrec de membres dels consells rectors 2.300 persones, en una mitjana de deu per cooperativa; un 27% tenen menys de quaranta-cinc anys; i, segons dades de lobservatori del Pla Marc de Cooperatives, hi ha un discret increment (6,8%) de dones en els crrecs directius.

La distribuci per provncies situa la de Lleida com a capdavantera en nombre de representants, amb el 31,5%; seguida per la de Tarragona amb el 30,4%; les Terres de lEbre amb el 20,4%; la de Barcelona amb l11%, i la de Girona amb el 6,7%.

Les cooperatives classificades amb ms valor afegit tenen una mitjana de membres superior a la que tenen les de matria primera, i tamb un ms elevat percentatge de dones en el consell rector.

Lany 2014, les 227 cooperatives agrries, amb els 35.800 productors associats, van facturar prop de 1.520 milions deuros i van donar ocupaci a 4.800 persones.


Potenciar el lideratge compartit i democrtic en la gesti de lem-presa cooperativa.

Promoure la participaci activa i responsable dels membres del consell rector en el projecte social i empresarial cooperatiu.

2. Les competncies empresarials per a establir els coneixements de direcci i gesti dempresa que afa-voreixin una comprensi global del negoci de la cooperativa, s a dir: Proporcionar eines, coneixements

i habilitats per a garantir la pro-fessionalitzaci del consell rector.

Establir un llenguatge com sobre la base dels coneixements de gesti que afavoreixi la comprensi glo-bal del negoci de la cooperativa.

Sensibilitzar els consells rectors de la necessitat de prendre decisions estratgiques que donin resposta als reptes i tendncies del sector i de la cooperativa (competitivitat).

Millorar les habilitats dels par-ticipants en les seves funcions i tasques diries.

3. Les habilitats directives i recur-sos per a desenvolupar i millorar conductes, actituds i aptituds que ajudin a crixer i avanar en els resultats i lestratgia de lempresa cooperativa, s a dir: Capacitar el participant en ladquisi-

ci dhabilitats directives i interper-sonals per a lexercici del seu crrec.

Aconseguir conductes, actituds i aptituds que ajudin a crixer i a avanar en els lestratgia i la con-secuci de resultats que necessita lempresa cooperativa.

Incorporem, tamb, recursos per al consell rector, que comprenen els mduls segents:Mdul 1. Llenges estrangeres: angls, francs, alemany i daltresMdul 2. Utilitat de la tecnologia i xarxes socials a lempresa.Cada un daquests eixos cont diferents mduls formatius que la cooperativa podr escollir, segons les seves necessitats, i aix dissenyar una formaci a mida.

Els tallersFormaci prctica que es concentra en un sol dia i agrupa membres de consells rectors de diferents coopera-tives, i en la qual sestableix un vincle estret entre concepte i implementa-ci. Oferim els tallers segents:

Tallers de competncies i habilitats empresarials, per a lexercitaci dhabilitats directives i ladquisici deines de gesti empresarial. El lideratge compartit: com-

promisos i responsabilitats del consell rector i del gerent en el marc cooperatiu.

Lestratgia de la cooperativa, la innovaci i la creativitat com a factors de competitivitat.

La interpretaci i lanlisi de les-tat econmic de la cooperativa i la presa de decisions.

El pla de mrqueting i el pla de comunicaci a la cooperativa.

El pla dacci de la cooperativa i el treball en equip.

Tallers de promoci de la parti-cipaci i implicaci del soci en el projecte cooperatiu:

La fora del soci. Consells rectors que aprenen:

resposta vital a un mn canviant. Nova generaci de consells rec-

tors: el relleu des del comproms.

Les jornadesEs realitzaran pel territori, agrupant membres del consell rectors de di-ferents cooperatives per a lacollida i lacompanyament dels nous mem-bres de consell rector al projecte cooperatiu. I tamb per a promocio-nar el relleu a les cooperatives: pren el relleu de la cooperativa.

La metodologiaLa proposta formativa s flexible, personalitzada i de curta durada, a partir de la qual la cooperativa podr dissenyar el seu propi itine-rari segons les seves necessitats. El mtode daprenentatge s intutiu i prctic, i es basa en lacompanya-ment de caps de colla especialitzats en les diferents matries i vincu-lats al mn cooperatiu. Lobjectiu s aconseguir un aprenentatge orientat als resultats i centrat en el desaprenentatge per aprendre a aprendre i viure aprenent.

Els expertsEls nostres caps de colla especi-alitzats sn: tcnics experts de la Federaci de Cooperatives Agrries de Catalunya; consultors organitza-cionals i de recursos humans amb una mplia experincia professio-nal en el mn de la cooperativa; i antics membres de consell rector de cooperatives com a testimonis dex-perincies de lideratge de projectes cooperatius.

Els beneficis de la formaci Potenciar el relleu generacional i la implicaci activa dels consells rectors i dels socis per garantir la pervivncia de la cooperativa. Afavorir la comprensi de la gesti empresarial per prendre de-cisions estratgiques i millorar les habilitats directives per enfortir els resultats de la cooperativa.Des de la Federaci de Cooperati-ves Agrries de Catalunya volem engrescar la gent dels equips dels consells rectors a crixer en el des-envolupament de la seva tasca; el que tenim entre mans sho val. n

ajuntamEnt ViLanOVa i La GELtr

COLLABORA!www.bancdelsaliments.org

FA MS DE 25 ANYS QUE LLUITEM CONTRA EL MALBARATAMENT APROFITANT ELS EXCEDENTS ALIMENTARIS PER DISTRIBUIR-LOS ENTRE LES PERSONES DEL NOSTRE ENTORN QUE MS HO NECESSITEN.

OLIOLI

LLET

Preu desubscripci anual

(11 nms.)

30 Preu dun nmero: 3

!

FUNDACI ROCA I GALSArag, 281, 1r- 1a. 08009 BarcelonaTel. 932 154 [email protected]@rocagales

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Entitat

Nom Cognoms

Adrea

Codi postal Poblaci

Telfon

Correu electrnic

NIF

o desitjo subscriurem fins nou avs a la revista cooperaci catalana Preu subscripci anual (11 nms.) 30

Forma de pagament

o Transferncia IBAN ES37 2100 3014 7625 0001 8353o Xec bancari adjunt a nom de: FUNDACI ROCA I GALS o Domiciliaci bancria: Nom titular: Entitat bancria:

Codi BIC:

Codi IBAN:


COLLABORA!www.bancdelsaliments.org

FA MS DE 25 ANYS QUE LLUITEM CONTRA EL MALBARATAMENT APROFITANT ELS EXCEDENTS ALIMENTARIS PER DISTRIBUIR-LOS ENTRE LES PERSONES DEL NOSTRE ENTORN QUE MS HO NECESSITEN.

OLIOLI

LLET

TAST DE VI

crianaJordi ParsEnleg

Tot perode de criana o envelli-ment serveix per a acabar de fer el vi. Generalment, aquest procs es fa servir en vins negres. Tamb en blancs i en rosats, per en una proporci ms reduda, ja que la criana canvia les caracterstiques del vi diluint-li o eliminant-li les caracterstiques sensorials que pre-senta quan s jove, que sn bsica-ment les aromes fruitades, florals: les que solem buscar en els blancs i els rosats.En el cas dels negres, en funci de la varietat, de la maduraci dels ra-ms i daltres factors, s bo sotme-trels a processos de criana per a minimitzar lastringncia i provocar laparici de les aromes terciries o de buquet.Hi han dues classes de criana: Loxidativa, en btes de fusta. La reductora, en ampolla.La criana oxidativa consisteix a deixar el vi en btes de fusta, un material pors que, per tant, permet lentrada doxigen, el qual afecta

sobretot els tanins del vi fent que es tornin ms suaus: arrodonint-los. Aix fa que els vins que shan enve-llit en bta normalment siguin ms equilibrats, ms elegants, que hagin perdut astringncia. El color tamb evoluciona: adquireix tonalitats menys blavoses, tendeix a agafar rivets ms groguencs, en funci del temps denvelliment.A ms, la fusta tamb aporta al vi una part dels seus components aromtics i spids, que normalment complementen i milloren les carac-terstiques organolptiques del vi.Quant a la fusta de la bta, sen fa servir bsicament de dues menes de roure: lameric i el francs (de les varietats Allier, Limousin o Nevers), i tamb daltres zones: de lEuropa oriental, o incls dels Pirineus. Lameric aporta de manera molt rpida components aromtics, de tipus vainilla. En canvi, els altres ti-pus de roure, en tenir els porus ms fins, aporten menys components daquesta classe, i respecten ms

les caracterstiques organolptiques originals del vi.La criana reductora, en absncia doxigen, t lloc a linterior de lampolla. Aqu el vi evoluciona per les reaccions que tenen lloc entre els diferents components del vi, les quals originen noves estructures moleculars, i daquesta manera acaben de polir gustos i aromes. Si deixem que aquest procs arribi al final, ens trobarem amb la circum-stncia que el vi ha perdut les qua-litats que el feien atractiu; per tant, s evident que els vins de criana els hem de consumir mentre encara tingui lloc el procs.En funci del temps que dura el procs denvelliment, podem tenir vins de criana, de reserva o de gran reserva. Per cal tenir molt clar que ms temps de criana no equival a ms qualitat; en molts casos s ben al contrari. Cada vi t un moment ptim de consum, per aix no ho sabrem fins que no obrirem lampo-lla en qesti. n

arXiu arXiu


OPINI

Esbladauna cooperativa pot ser la seva repoblaci i salvaciEsteve Puigferrat i Aguilar

Una cooperativa pot ser la salvaci i la repoblaci del poble dEsbla-da (Alt Camp) perqu t la sort que lAjuntament de Querol no posa pals a les rodes al seu pro-jecte, ans al contrari.

somniem (que de moment encara s gratut)Desprs dhaver adquirit les cases per part de famlies de la cooperativa cadasc va restaurant al seu ritme la que li pertoca. I tamb comena a treure profit de la terra del seu entorn, calculem de mitjana unes 7 Ha. per famlia (que a la meva poca serien 21 quarteres*).

continuem somniant Mentre duren les obres el po-ble pren vida infantil i juvenil. Perqu aquestes famlies - hem de suposar- majoritriament tin-dran mainada. Aquesta mainada necessitar anar a lescola que podria ser en el mateix poble si s que dels seus nous habitants alg shi veu en cor. De no ser aix, com passa sovint a munta-nya, hauran danar a escola al seu municipi, Querol.

un altre somni: la campanaEl matrimoni que actualment viu a la sagrera dEsblada, te el som-ni daconseguir-la i fer-la sonar, per a qu el seu so arribi a tots els habitants dEsblada. n

* Una quartera s la mesura de superfcie on se sembraven 55 quilos de blat, a ra de 25 grans per pam.

arXiu

arXiu


RESSENyA

molas, joaquim. Emili molas i Bergs, 1870-1918Elisenda Duny

Lautor de lobra, que s alhora nt del seu protagonista, ens ha fet a mans, per a la biblioteca, aquesta interessant biografia.Encara que els apunts biogrfics siguin pocs, ens introdueixen a la coneixena duna persona inquieta, emprenedora i culta que es va fer a si mateixa i va viure intensament tot el que feia. Ho demostren les variades activitats i diferents feines que va portar a terme. La seva mare, ja de ben jovenet, el va collocar dapre-nent en un taller on feien estoigs de joies. Ms tard va ser mestre vitraller, una circumstncia laboral que el va fer tenir molt de contacte amb arqui-tectes i amb el modernisme, i tamb a conixer molts llocs de Catalunya.De la lectura del llibre dedum que durant la seva curta vida (va viure noms quaranta-vuit anys) va posar el cor en tot el que feia i en les seves cre-ences i idees. Era un gran afeccionat a la msica i la literatura. I cal subratllar que, a ms de ser un gran lector, va ser un escriptor prolfic. Als vint anys ja li van publicar els primers versos i acudits en un parell de publicacions. Anys ms tard, va estrenar-la seva primera pea teatral: Cada cosa, al seu temps. Va ser un dels fundadors de la revista Laplech, va collaborar a lanuari Catal i, durant els anys posteriors, continu escrivint i publicant en dife-rents revistes de lpoca, la majoria de vegades fent servir els ms diversos pseudnims. Va escriure poemes, narracions, monlegs, canons, etctera de carcter costumista, satric i festiu, que ens ajuden a conixer el moment poltic, social i econmic que es vivia en aquells anys.La lectura de la biografia es fa curta, ja que, com hem dit, s mot breu. Per el to de familiaritat i la manera de narrar-la ens fan venir ganes de saber ms coses del personatge. Dell, de la cooperativa que va fundar, de lofici de vitraller i la importncia que va tenir

en aquella poca, de les seves moltes iniciatives, i de la seva poesia i les seves obres de teatre i la seva msica. Per endinsar-nos una mica ms en el seu mn, lautor reprodueix imatges familiars i escrits del seu avi. I tamb portades de publicacions en qu va collaborar, fulls dun dietari indit, fulls dobres de teatre, fragments de dues proses indites, un fragment duna elegia escrita arran de la mort dun amic, monlegs, un progra-ma de lestrena de muntanyes del Canig, en qu ell va posar msica, i moltes ms reproduccions descrits daquest artista inquiet i complet. Tal com ens diu el seu nt, era un home de fortes conviccions. El defineix de manera molt clara: De fet, el meu avi era un modest artes amb conscincia dobrer i fortes conviccions catalanistes, republi-

canes i cooperativistes. Remarca, tamb, que la seva activitat pblica la va canalitzar mitjanant el cooperativisme. Va ser secretari de la cooperativa La Economa Obre-ra, que va fundar juntament amb altres socis. Pel relat del nt, podem saber que feia la seva feina amb una entrega total, que organitzava actes musicals, teatrals i culturals, i que era un apassionat de les tasques que portava a terme i de les seves idees. Va tenir un paper important i va collaborar amb el primer Congreso Nacional de Cooperativas. Desprs de la guerra civil i malgrat els esfor-os dalguns familiars del fundador de recuperar la cooperativa, aquesta, dissortadament, va desaparixer.Lautor ens fa una presentaci i un homenatge a aquest home fins ara desconegut per mi, lluitador i immers en la cultura, que en la seva poca va tenir un paper rellevant en una societat molt caracterstica. Va crixer des de baix i, grcies a la seva constant inquietud, va acabant sent un gran artista en molts mbits. Estic convenuda que la seva tasca, si no li hagus arribat la mort de manera prematura, hauria arribat a tenir molt ms ress i ms reconeixement. n

Molas, joaquim.emili molas i Bergs, 1870-1918. [Girona]: Om, 2014.ISBN: 978-84-937179-7-180 pg.14 x 21 cm

Els seus fills joaquima,

Llus i isidre.


BIBLIOTECA/LLIBRES

donaci de llibres

n La Biblioteca de la Fundaci Roca Gals est al servei de totes aque-lles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

n Agram la collaboraci de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han con-tribut a assolir els 5.000 exem-plars que actualment la nostra bi-blioteca pot oferir als seus lectors.

n Segueixen arribant nous llibres, i a fi dobtenir lespai necessari, hem cregut oport fer una reestructu-raci de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem ms dun exemplar, i daquelles que no tracten especficament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

n Cada mes, la biblioteca de la Funda-ci Roca i Gals publicar a Coope-raci Catalana un llistat de quinze ttols daquest tipus de material.

n Aquests llibres podran ser obtin-guts de forma gratuta per qualse-vol persona o entitat que hi estigui interessada.

n Com obtenir aquests llibres: Cal demanar-los per telfon o per

fax a la bibliotecria en horari de la biblio teca.

Durant un perode de trenta dies posteriors a la seva publicaci.

Els llibres shauran de recollir a la Fundaci Roca i Gals i prviament shaur domplir una fitxa amb les dades personals.

En cap cas no es podr fer un s co-mercial del material obtingut.

Les peticions seran ateses per rigors ordre de comanda.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: de dilluns a dijous de 9:30 a 13 h.dimarts i dijous de 16 a 19 h.Telfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83a.e.: [email protected]

www.rocagales.cat

La Biblioteca de la Fundaci roca i Gals ha rebut de nou una extensa donaci de llibres de temtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. tot i aix, t un considerable romanent que posa a disposici de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. cal convenir dia i hora amb la bibliotecria per venir a triar-los.

1.Alonso Rodrigo, Eva. Fiscalitat de cooperatives i societats laborals. Barcelona: IPFC. Generalitat de Catalunya, 2001.

2.Buenda Martnez, Inmaculada. La integracin comercial de las sociedades cooperativas. Madrid: CES, 1999.

3.Desarrollo local y emprendimiento de la economa social. Revista de la economa pblica, social y Cooperativa, 64 (abril). Valncia: CIRIEC-Espaa, 2009.

4.economa social e iberoamrica: La construccin de un espacio en comn. Valncia: CIRIEC-Espaa, 2001.

5.Empresas de insercin: puentes de inclusin en el mercado laboral. Revista de la economa pblica, social y Cooperativa, 59 (octubre). Valncia: CIRIEC-Espaa, 2007.

6.Greenacre, Michael. Biplots in practice. Bilbao: Fundacin BBVA, 2010.

7.informe sobre el desenvolupament hum 2006. Barcelona: Unescocat, 2006.

8.immigraci i emprenedoria: De lexclusi financera a la creaci dactivitats generadores de riquesa. Barcelona: Fundaci Un Sol Mn, 2007.

9.innovacions que alimenten el planeta. Lestat del mn. Barcelona: Unescocat, 2011.

10.Lusa Garca, Amaia. planificaci del temps de treball amb jornada anualitzada. Barcelona: CTESC, 2003.

11.mujeres y mercado laboral en espaa. Cuatro estudios sobre la discriminacin salarial y la segregacin laboral. Bilbao: Fundacin BBVA, 2010.

12.patrones de capitalizacin y crecimiento (1985-2008). Bilbao: Funadcin BBVA, 2011.

13.Pitarch, Vicent. La influncia de pompeu Fabra en el valencianisme. Barcelona: Fundaci UCE, 2010.

14.Repensar lempresa des dels valors. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010.

15.Sajardo Moreno, Antonia. el sector no lucrativo en el mbito de servicios sociales. Valncia: CIRIEC-Espaa, 1998.


BIBLIOTECA/REVISTES

retallsElisenda Duny

COMPARTIR

Nm. 97. Gener-mar del 2015. Barcelona

[email protected]

Revista trimestral de la Fundaci Espriu que nosaltres rebem en llengua catalana. En el sumari, hi han les seccions fixes segents: Salut; Cooperativisme sanitari, que inclou les ltimes notcies sobre aquest tema; i Cultura. Destaquem especialment leditorial i la secci El da-vantal, en qu es narra el multitudinari acte que es va fer a lAuditori de Barcelona amb motiu de la celebraci del naixement, ara fa cent anys, del doctor Espriu, que dna nom a la Funda-ci. Tamb es comenta la intenci de dedicar especialment el contingut de la revista a tractar tota mena daspectes relacionats amb el cooperativisme sanitari. Es posa mfasi en el propsit de no oblidar els valors i principis inicials daquest, de retornar-hi, de defensar els seus inte-ressos davant el que ells anomenen la societat de mercat, la qual, segons assenyalen, sempre est a laguait. Afirmen que la Fundaci Espriu s una organitzaci sanitria que intenta adap-tar-se sempre a les noves formules de gesti, per sense sacrificar els principis fonamentals daquest moviment. Per aix el monogrfic de la revista el dediquen al cooperativisme sanitari, amb els articles segents: El repte del cooperativisme sanitari, Estmuls i obstacles per al model de cooperativisme de salut, Debilitats i reptes del model cooperatiu de salut, Taula rodona: El cooperativisme sanitari a Espanya, tan important com desconegut, Amenaces sobre el model cooperatiu de salut, Fortaleses del model cooperatiu de salut, i Oportunitats per al model cooperatiu de salut. n

DEUSTO ESTUDIOS COOPERATIVOS

Nm. 5 (2014). Universidad de Deusto. Bilbao

[email protected]

Revista, escrita en llengua castellana, el darrer nmero de la qual ens ha arribat aquest inici de lany 2015. Hi trobem sis extensos articles: Eines de leconomia del b com per a la trans-formaci econmica, social i poltica, en qu els autors mostren les aportacions teriques i prctiques de leconomia del b com per mitj de la incorporaci dels valors inclosos a leconomia social i al sistema econmic, i consideren indispensable aprofundir en la demo-crcia i utilitzar aquests valors com a eines per a obtenir un nou model econmic. La funci inspectora en matria de les societats cooperatives, en el qual sanalitza, a partir de les lleis, la funci inspectora i totes les atribucions que sen deriven, com ara quines han de ser les per-sones responsables, les sancions o les normes. La cooperativa en el nou constitucionalisme llatinoameric, lautor del qual parla del perfeccionament i la regulaci constitucional a Cuba pel que fa a les cooperatives. La paradoxa del sentit del vot ems pels fons de pensions dels sindicats en les juntes generals daccionistes de les societats cotitzades als Estats Units, un text que analitza, als Estats Units, el conflicte dinteressos que a vegades pot generar la dualitat que tenen els representants dels treballadors que alhora tenen condici daccionistes en els fons de pensions dels sindicats. Ls fraudulent de les cooperatives de treball del Brasil, que s un estudi que mostra com es creen en molts casos cooperatives de treball sota frau, mitjan-ant un contracte de serveis amb la cooperativa, en contra de totes les bases de la cooperaci. Llei 6/2013, de cooperatives, de Cantbria: Contingut i oportunitat per al desenvolupament de leconomia social, que es basa en una ponncia, presentada en un congrs del CIRIEC, que parla de la Llei de Cantbria i dels beneficis que duna bona regularitzaci poden obtenir les cooperatives cntabres. n

Altres ttols de la collecci1. GAVALD, Antoni Josep M. Rend i Ventosa

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Llad i Quintana

4. JIMNEZ NAVARRO, ngel Sants Boada i Calsada

5. FERRER I GIRONS, Francesc Joan Tutau i Vergs

6. VICEDO RIUS, Enric Enric dHostalric i Colomer

7. GAVALD, Antoni Benet Vigo i Trulls

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Gals

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

10. POMS, Jordi Salvador Pags Inglada

11. AUD, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abell

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Daus i Arxer

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

14. SU MORALES, Jordi Miquel Mestre i Aviny

15. VALLS I MART, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Antn

17. GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peir i Belis

18. BOSCH I CUENCA, Pere Jaume Rossich i Bassa

19. PIANA EDO, Marcelli Joan Mestre i Mestre

20. HERNANDEZ BENAVENTE, SantosJosep Espriu i Castell

21. ROTGER I DUNY, AgnsJoan Ventosa i Roig

22. PONS I ALTS, Josep M.Pere Bold i Till

23. VALLS I MART, Josep MariaAlbert Talavera i Sabater

24. MIR, Ivan i DALMAU, MarcJoan Rovira Marqus

25iBars cHimEnO, teresamrius Pons sumallaCol. Cooperativistes Catalans, 25 Ed. Fundaci Roca i Gals amb Cossetnia Edicions

CollecciCooperativistes Catalans

Arag, 281, 1r 1a - 08009 BarcelonaTel. 932 154 870 - www.rocagales.cat

facebook.com/fundacio.rocagales.5

@rocagales

cooperacio catalana 385

Documents