cartes creuades
TRANSCRIPT
En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2C
AR
TES
CR
EUA
DES
2
TEMPS DE FRANJA digital 6
Sumari2 Cartes dels lectors3 Editorial4 Matarranya7 Baix Cinca
10 Entrevista: Teresa Cabanes,Centre de la CulturaCatalana a Andorra
12 Llitera14 Cultura15 Tema del mes16 Aragó17 Galeria de personatges18 Opinió
Edita:
C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)
Coordinació: Carles Terès i Isa [email protected]
Gestió i administració: Cèlia Badet
Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • [email protected]
Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, José MiguelGràcia, M. D. Gimeno, Carles Sancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.
Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.
Revisió i confecció titulars de portada:Màrio Sasot.
Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.
Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21
Producció: Terès & Antolín [email protected]
Disseny: Carles Terès Bellès
Dipòsit legal: TE-88/2000
ISSN: 1695-7709
Un “convençut” de la Independència
Senyora Josefina Motis,Abans que res, gràcies per llegir-me. A la
vostra carta del núm. 115 de TdeF feu qua-tre preguntes a “convençuts de l’indepen-dentisme”. I com que m’hi anomeneu,m’ha paregut que us havia de respondre.
Com quedaria la parla i el territori de laFranja que pertany a Aragó si fos estranger?Era la primera pregunta.
Desitjo que la parla, és a dir, la llengua ca-talana a la Franja, no hi recule més i en aixòtindran molt a veure, com sempre, les acti-tuds i comportaments dels parlants; pel quefa al territori i una Catalunya independent,espero que el nou Estat busque fórmulesper potenciar el català a tot l’àmbit lin-güístic, començant pel Principat, és clar: siel català “creix” a Catalunya, tothom se n’hade beneficiar. Val a dir que serà bo que lesassociacions i les entitats vegen en Cata-lunya la locomotora lingüística i cultural ique hi vulguen pujar.
Quant a les relacions econòmiques, co-mercials, sanitàries, universitàries..., amb elnou estat, estic convençut que serien comara i amb possibilitats de millorar molt desde les competències de Catalunya que,aleshores sí, serien plenes.
Fa gràcia que digueu si “Aragó fos es-tranger”. Estranger de Catalunya? A mi, em
preocupa Catalunya i la Franja i sóc un con-vençut que el futur, si més no el lingüístici cultural de les nostres comarques, passaper viure en plena convergència (amb per-dó) amb Catalunya. I, és clar, Aragó és Es-panya...
Les altres preguntes són per a especia-listes. Un servidor només sóc “un conven-çut” de la necessitat de la Independènciaper a superar les crisis de Catalunya, peròno em veig capaç de respondre la resta delqüestionari; amb tot, i com deia en el meuarticle de l’últim número digital de TdeF,fareu bé de buscar informació referent alsapartats econòmics i de la dependència ambla UE que demaneu. Jo us proposo refe-rències com: el Centre Català de Negocis, laFundació Catalunya Estat, l’AssembleaNacional Catalana, Vilaweb. Ah, i si pot ser,com també deia en aquell meu escrit, pro-cureu no intoxicar-vos gaire amb les mà-quines de fer por de molts mitjans espa-nyols.
Francesc Ricart
Fe d’errates: Per error d’edició en el número115 aparegué el títol Fins quan abusareu dela nostra paciència? a la secció Vanitas va-nitatis (V. de Melchor), quan havia de ser:La segona llei de llengües i la legalitat in-ternacional.
Cartes dels lectors
A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: [email protected]
Recordem a tots elssubscriptors de Temps de Franja
que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic [email protected]
per a rebre els pdf delsnúmeros digitals
SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 [email protected]
Imatge coberta: Àngel Villalba en el recitalde Favara. Manipulat d’una foto d’en CarlesSancho
3
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2ED
ITO
RIA
L
Com no podia ser d’una altramanera, la tardor arribà a les nostrescomarques i els arbres, com cada any,van soltar les fulles adornant elscamps amb una meravellosa catifamulticolor: tons marrons, grocs, ata-ronjats... I és que fins i tot, la mortté la seua estètica. Tot com s’espe-rava. Com cada any, la natura ha in-terpretat impecablement el seu guió.Ara, a les portes de l’hivern, ens ado-nem que encara hi ha fulles que,malgrat que alguns es van afanyar enposar data de caducitat, segueixendèbilment enganxades a les bran-ques: les disset pàgines de la Llei10/2009 de 22 de desembre; la lleid’ús, protecció i promoció de les llen-gües pròpies d’Aragó. Potser en uninstant, demà o avui mateix, siguinprecipitades a terra per un fort copde cerç. I tampoc, malgrat la inten-sitat de les pluges d’aquesta tardor,no han eixit encara a les nostres ter-res, tal com s’havia augurat, novesllengües com bolets: aragonès orien-tal, aragonès occidental, orientara-gonès, etc.
No podem enganyar ningú, aques-ta llei, no és la llei que nosaltres vo-líem. No esperàvem la grossa aquelldia tant “loterísticament” assenyalat,però sí un premi important. Entre al-tres coses, el desencís venia bàsica-ment perquè no contenia la paraula“cooficialitat”. Ara bé, hem de re-conèixer, sobretot ara que estem apunt de perdre-la, que posava negresobre blanc tots els petits avençosque s’havien aconseguit al llarg d’a-quest periple –autèntica odissea– ique reconeixia el nostre dret naturala la nostra llengua i cultura. I no ob-lidem, que era valenta en anomenarles coses pel seu nom, que parlava“clar i català” en aquests temps on lescoses no es diuen pel seu nom ni alfutbol –creixement negatiu en lloc decrisi, interrupció temporal de la con-vivència en lloc de divorci, terceraedat en lloc de vellesa, col·legiat enlloc d’àrbitre, etc.– i que, a més, tam-bé presentava una sèrie d’innova-cions, com és la formació del Consellde Llengües d’Aragó.
Ha passat un any des de la tardordel 2011, des d’aquell 20N i del
posterior canvi de govern a Espanya.I en aquest període, hem assistit auna sèrie de canvis vertiginosos pelque fa a la situació econòmica i so-cial de tothom. Un munt de parau-les amb connotacions negatives,abans adormides, bullen diàriamentpel nostre cervell: acomiadaments,desnonaments, retallades, etc.; tan-tes que han aconseguit canviar-nosla perspectiva del món, ja que sem-bla que ara l’aspiració general de lamajoria dels que encara conservenun lloc de treball i poden amb lesfactures i la hipoteca, és quedar-semitjanament fotut i pregar per a queencara no vinguin coses pitjors. Deuser per a això que la nostra prudent,semiconsensuada i descafeïnada lleide llengües, ens sembla ara “dinar dediumenge” i que ens dolgui veure-la desaparèixer; a més, davant de laperspectiva que ofereixen les mi-llores anunciades pel PP en matèrialingüística. Ara, la nostra llei, “lagrossa del 22 de desembre de 2011”o amb ironia, “la flaca”, la tenim alcorredor de la mort esperant la fidels seus dies, condemnada ambfalses acusacions, amb una granotade color taronja com els fulls dels ar-
EDITORIAL
Paisatge de tardor
MARINA BARRAFÓN
bres d’aquesta tardor. I és que finsi tot la mort té la seua estètica.
I el pitjor de tot no és la malaltia,insistim, sinó el remei, la fórmulamagistral que els nostres dirigentsvolen administrar-nos. El nou textconté una sèrie de propostes que vanencaminades a acabar amb el pro-blema per la via ràpida, mesures ma-quiavèl·licament dissenyades peraquells que suposadament tenen lamissió de salvaguardar les nostresllengües. I és que aquest estiu hemtingut una mostra, a nivell global, decom salvaguardaran el patrimonicultural a la nostra comunitat autò-noma. L’Ecce Homo de Borja és elclar exemple de com els nostres di-rigents volen veure la nostra llengua:feta un esperpent, que, perdoneul’expressió, no la reconegui ni lamare que la va parir.
I nosaltres seguirem el nostrecamí, endins del bosc, amb esperançarenovada, esperant que passi aquestfred hivern i que aviat Ceres rebi del’inframón Proserpina amb una pri-mavera plena flors de colors i de fu-lles fermes als nostres arbres; iaquesta vegada, si pot ser i no ésmolt demanar, fortes i perennes.
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2M
ATA
RR
AN
YA
4
III Mostra de Teatre al Matarranya// JAIME CROS GIL
Novembre i desembre porten, unany més, variada i atractiva activitatteatral al Matarranya amb les IX Jor-nades Culturals i la III Mostra de Tea-tre “Aficiona’t”.
El 17 de novembre, l’autora Mar-ta Momblant portava els seus Apuntsper resposta a cartes impertinents a laTorre del Comte, i el 25 del mateixmes, el Grup Tramoiants, de la Por-tellada, es va presentar a Ràfels ambuna de les obres més conegudes deMiura: Maribel y la extraña familia.
Desembre arriba amb altres qua-tre regals per als aficionats de la co-marca. El dissabte dia 1, a les 19:00hores, a Fórnols, cita amb DolorsMontagut i L’aventura de Doris, unmonòleg amb una bona càrrega d’hu-mor i sensibilitat.
Un dia mes tard, a la Freixneda,també a les 19:00 h, la cita és ambl’humorista Boto i els alumnes del‘Taller de monòlegs i improvisacióteatral’ que garanteixen el riure i elsomriure. El grup de teatre de Mas-salió estarà a la Freixneda el dissab-te 8 de desembre, a les 7 de la tarda,amb un divertidíssim embull d’H. D.Marcos: Un mal dia. Res a veure el tí-tol amb el que es van a trobar els es-pectadors.
I finalment, el diumenge dia 9, a les18:30 a la Portellada, el grup “La Qui-quereta”, de Pena-roja de Tastavins,ofereix l’obra de P.M. Herrero No libusquis tres peus a l’alcalde, una obra
que únicament s’haurien de perdreaquells que no sàpiguen riure.
El fruit d’un esforç
En els darrers anys, dia a dia, haanat creixent l’interès pel teatreentre la gent del Matarranya. Avuila comarca compta amb grups a laPortellada, Vall-de-roures, Massaliói Pena-roja, grups consolidats en elsquals podem trobar actors i actriusamb una forta vocació i, en força cas-
Llibertat absoluta // Carles Terès
He trobat, en un dels molts quaderns que vaig omplint, unadefinició de la llibertat absoluta. La vaig sentir a la pel·lícula Elaura, pronunciada pel protagonista afectat d’epilèpsia. De la ma-teixa manera que les migranyes, alguns atacs d’epilèpsia venenanunciats per l’aura, un conjunt de trastorns de durada molt cur-ta. Ricardo Darín —l’actor principal— afirmava que, en aquestsinstants previs a la crisi, quan saps que no hi pots fer res, és quanes pot sentir la llibertat en el seu estat més pur. No cal decidirres, perquè res no s’hi pot fer. Tota acció és inútil. És com l’en-granatge inexorable i perfecte: una volta s’ha posat en marxa,no hi ha cap possibilitat d’aturar-lo, de torçar la seva comesa. Ésla llibertat total, només cal deixar-se endur pels esdeveniments.
En aquell moment el raonament em va xocar. La nostra edu-cació judeocristiana sempre havia parlat del lliure albir com l’ex-pressió màxima de la llibertat humana. Amb el temps, però, el
sentit d’aquelles paraules se m’ha anat desvetllant. Potser per-què estem gran part del dia prenent decisions, i la resta lamen-tant-nos de no poder intervenir en el curs desastrós de les co-ses. De fet, qui no ha enyorat aquells dies d’infantesa, quan aba-tuts per la febre la mare ens acotxava i ens posava la mà al front?Era un deixar-se anar, esperar mig abaltits l’hora del xarop o delcanvi de llençols, el cap ple de somnis estranys i torbadors.
Passen els anys tan de pressa que, quan em sacsegen aquestsrecords tan llunyans, em fa l’efecte que tot plegat ha estat unamena de somni enfebrat. Tornen les olors, la fressa del subur-bi, les converses apagades dels pares a l’altra banda de la por-ta. Un pis minúscul, moltes il·lusions, tota una vida pel davant.
Ara queden les filles —“Elles”, com escrivia en Desideri— ila seva llibertat de tenir-ho tot per fer. I l’esperança del dia enque nosaltres ens podrem deixar endur pel corrent.
L’ESMOLET
sos, amb qualitat suficient per a nodesentonar en el teatre professional.No podem ni hem d’ignorar el pa-per que juga en el creixement degrups i actors, el Departament deCultura de la Comarca del Matar-ranya, el qual, amb David Arrufat alcapdavant, ofereix cursos d’inter-pretació i direcció a tots els grups delMatarranya, que ha donat com a re-sultat aquesta Mostra de Teatre enla que, any rere any, grups i actorsens sorprenen, i sempre, molt gra-tament.
Fullet de les jornades
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2M
ATA
RR
AN
YA
5
La col·lecció “Lo Trinquet” va seruna iniciativa del Consejo Científi-co del Instituto de Estudios Turo-lenses que dirigia Montserrat Mar-tínez i que va ser molt ben acollidaper tots els membres del consell el2008, per a donar veu a una part delsterolencs que tenen com a llenguapròpia el català. L’actual director del’entitat, Gaudioso Sánchez, volcontinuar promocionant el projec-te. La col·lecció està destinada a pu-blicar textos d’autors de la provín-cia o que hi estiguen vinculats, aixícom també a temàtica terolenca dequalsevol autor. Podran publicar-sediferents gèneres literaris: narrati-va, poesia, teatre i assaig. La fre-qüència en l’edició era, en un prin-cipi, dos volums a l’any, però la cri-si ha fet reduir la proposta a nomésun títol. El consell editorial estàconstituït per Artur Quintana coma director, José Miguel Gràcia iqui subscriu el text. Recordem queesta és la segona col·lecció publicadaen català promoguda de les insti-tucions autonòmiques aragoneses.La primera va ser “Pa de Casa” ini-ciada pel Govern d’Aragó el 1987que més tard ha passat a anomenar-se “Literaturas de Aragón. Serie enLengua Catalana” i que ha publicatun total de 22 volums. Amb el nomde “Lo Trinquet” que hem donat a
La col·lecció “Lo Trinquet” continuarà// CARLES SANCHO
tols. Roda la mola. Poesia del BaixAragó de llengua catalana dels orí-gens als nostres dies –2009– a càrrecd’Artur Quintana, Fora de temps,fora de lloc –2009– un text teatral deMarta Momblant, Pasqual Andreu,lo Florit. Lo Floro en vers –2010–poemari sobre el mític bandoler ma-tarranyenc de José Miguel Gràcia iLes aventures del sastre Roc d’Ar-ça –2011– novel·la històrica am-bientada en la Pena-roja del segleXVII de Desideri Lombarte. Enprocés d’edició el següent volum deFrancesc Gil, un poemari que titu-la Menú: la cuina del cor.
No hi ha cap dubte en afirmar que un dels millors escriptorsen llengua catalana és el senyor Albert Sánchez Piñol i dintrede poc també ho serà en llengua castellana. Victus és el títolde la darrera novel·la escrita per aquest escriptor i aquesta ve-gada ho ha fet en castellà. Com ell mateix afirma no és una qües-tió per entrar en el mercat castellà i vendre més llibres, sinó quehi ha altres raons, perquè la novel·la serà ràpidament traduïdaal català. Es podrà estar d’acord o no en aquesta decisió, peròés la voluntat de l’autor. Com ell mateix afirma: “és una his-tòria que està escrita en castellà, però el punt de vista és el ca-talà”. El senyor Lara, propietari de l’editorial Planeta, ha de-clarat que si Catalunya és independent traslladarà la seu de l’e-ditorial fora de Catalunya. Sánchez Piñol és un independen-tista declarat que no té cap problema en escriure una novel·laen castellà. Ell mateix afirma que no es pot odiar una llenguaque per les vicissituds històriques avui és parlada pel 100% delscatalans.
No vull entrar en més disquisicions, que cadascú tragui lesseves conclusions.
Com ja s’ha dit en altres articles publicats en aquesta revis-ta, l’escriptor, per línia paterna, és originari de la comarca delMatarranya, en concret de la població de la Torre del Comtei això ho deixa reflectit en moltes de les seves obres. La gentdel bosc va ser un dels primers contes que va escriure i d’aquíen va sortir un guió per a la pel·lícula El Bosc rodada a Arnesi a la comarca del Matarranya i que s’estrenarà dintre de pocsdies. En la novel·la Victus una sèrie de fets passen a la vila deBeseit i la novel·la que està escrivint en aquests moments, elsfets passen també a la comarca del Matarranya. No cal dir quecom a periodista, sovint, en els seus articles parla de la Fran-ja i del Matarranya.
Benvingut al club dels escriptors de la Franja i del Matarranya.Aprofito per suggerir que la llibreria Serret de Vall-de-roures faci una presentació de la novel·la.
Sánchez Piñol del Matarranya // Joaquim Montclús
DESPERTA FERRO
la col·lecció, hem volgut recuperarun mot quasi oblidat que antiga-ment representava un lloc de tro-bada i joc dels veïns, algunes vega-des situat en les llonges dels ajun-taments, en els municipis baixara-gonesos. La col·lecció pretén seraixò mateix, un punt de trobada, deconfluència, de debat i creació lite-rària de tots els terolencs i terolen-ques que s’expressen lliurement enllengua catalana, la llengua pròpiadel seu territori que es vol promo-cionar des de l’IET a través d’estai altres iniciatives. Fins ara dins lacol·lecció s’han publicat quatre tí-
Acte depresentació de “Lo Trinquet”
a l’Ajuntamentde Calaceit
JOSÉ MIGUEL GRÀCIA
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2M
ATA
RR
AN
YA
6
Comiat del cantautor Àngel Villalba a Favara// CARLES SANCHO
nous del cantautor. El nonaspí Flo-rencio Roc, guitarra, llaüt i veu, Jean-Pierre Guitard, tècnic de so, EugenioArnao, percussió, i Alberto Navas,violí, de seguida van agafar el com-promís de fer un recital molt especialdedicat al favarol. Precisament en estemateix marc l’Àngel va fer la seuaprimera actuació en directe fa qua-ranta anys acompanyant al cantant Pide la Serra. El recital va ser altamentemotiu i l’intèrpret va connectaramb l’auditori amb les cançons i elsocurrents comentaris. En la part finalde l’acte, el públic, que va participarmolt activament en el concert, va can-tar a cor L’havanera de l’Algars, in-terpretada en esta ocasió per Flo-rencio Roc, un dels primers temesmés celebrats del músic favarol. Uncomiat molt merescut per a l’entra-nyable cantautor matarranyenc.
Arcadi Oliveres proposa a Favara eixides alternatives a la crisi // NATXO SOROLLA
Concert de comiatd’ÀngelVilalbaCARLES SANCHO
Del Matarranya a Portugal // Juli Micolau
L’ARGADELL
Fa uns anys vaig assistir al Recercat de Badalona amb un amicd’Almenasp i des d’allà va vindre a tomb d’anar a Sant Jeroni dela Murtra: el principal motiu pel qual m’ha portat a fer un viatgea Portugal en quan he tingut ocasió.
Després d’haver creuat tot l’Aragó, Castella i part d’Extrema-dura arribàvem exhaustos a Fàtima, ciutat que viu exclusivamentdel turisme religiós. D’allà vam anar cap a Porto –diuen que és laciutat amb més pastisseries i esglésies per metre quadrat d’Occi-dent. Visitàrem també el famós celler Porto Calem i la LivrariaLello, una de les llibreries més boniques del món, on vaig apro-fitar per adquirir l’obra essencial del poeta Fernando Pessoa. Una
bella ciutat que val la pena d’anar-hi. I de Lisboa guardo el record de la Torre de Belém, però sobretot,
del Mosteiro dos Jerónimos s. XVI –el seu claustre és impressio-nant– és la visita turística més important de la capital. Es va cons-truir per celebrar el retorn de l’Índia de Vasco de Gama. L’any 1983va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Recordem que Sant Jeroni, proclamat Doctor de l’Església el1295, és considerat Pare de l’Església, un dels quatre grans ParesLlatins. Va traduir la Bíblia del grec i de l’hebreu al llatí. És ve-nerat a l’Església Catòlica, Ortodoxa i Anglicana. I és també el pa-tró dels bibliotecaris, arxivers, arqueòlegs i traductors.
El passat dissabte 17 de novembrel’Àngel Villalba va dir adéu definiti-vament a les actuacions en directe, en-cara que no renuncia a entrar nova-ment a un estudi de gravació per en-registrar vells i nous temes. El concertde comiat i de presentació del seu úl-tim treball Olivera d’Aragó va tindre
lloc al Teatre Municipal de Favara quees va omplir de veïns, coneguts iamics del cantautor que era acom-panyat dels músics que van enregis-trar el seu últim CD i dels companysdel Duo Recapte, Antoni Bengochea,veu, i Màrio Sasot bandúrria, que vaninterpretar, entre altres, dos poemes
Arcadi Oliveres va exposar a Favara la seua visió sobre lacrisi econòmica, en el Segon Fòrum “Segur que hi ha una al-tra eixida” organitzat per l’Associació Wilberto Delso. L’e-conomista de la Universitat Autònoma de Barcelona, imembre actiu de moviments cristians i de justícia social, vaemmarcar la nostra crisi econòmica en un context molt méssubstancial: la crisi alimentària, en què una part importan-tíssima de la població mundial no té accés als aliments bà-sics. Ho va explicar a un nivell molt clar, fins i tot per als nointroduïts en macroeconomia. Va realçar el fet que les de-mandes econòmiques que l’ONU fa per a resoldre la crisi ali-mentària són insignificants posades de costat amb les mag-nituds dels rescats a la banca o la despesa militar. Va defen-sar que l’especulació en les transferències internacionals de
capital havien de ser gravades econòmicament, de forma quemoderaria l’especulació, i produiria suficients fons per apal·liar la crisi alimentària.
Arcadi Oliveres també va defensar vies a nivell individu-al com la banca ètica, i va defensar que és irremeiable quedecresquem en el nostre consum material. A instàncies d’unpúblic entregat, Arcadi Oliveres va defensar la participacióen moviments pel dret a l’autodeterminació i el movimentdels indignats. A pesar de tot, la conferència es va fer nomésen castellà, situació que reitera que encara tenim dificultatsper normalitzar el català en actes a on hi ha públic de diversaprocedència. En un marc ple d’ètica social caldria gestionarel multilingüisme de manera més ètica, i sobretot, protegintla llengua més dèbil.
7
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2BA
IX C
INC
AXVI edició dels Premis Josep Galan// ROSA ARQUÉ
El dissabte 24 de novembre es vacelebrar a Mequinensa la XVI ediciódels Premis Josep Galan a la nor-malització lingüística i cultural delBaix Cinca. L’acte, organitzat perl’IEBC-IEA amb la col·laboració del’Ajuntament de Mequinensa, va re-sultar molt entretingut.
El President de l’IEBC, Josep La-bat, va obrir la cerimònia amb un dis-curs on va repassar els objectius del’Institut d’Estudis del Baix Cinca i lesvessants que el composen: reivindicar,potenciar i difondre la nostra llenguai la nostra cultura. Seguidament vapassar a explicar la raó per la qual esvan crear els premis Josep Galan a lanormalització lingüística i cultural:són uns premis a l’esforç d’aquellespersones que utilitzen la nostra llen-gua materna en els seus negocis o elseus projectes, malgrat la lluita con-tracorrent que suposa avui en dia. Elspremiats van ser: el grup de teatreGarbinada, la filòloga Maite Moret il’historiador Jacinto Bonales.
A continuació, Julio Moreno, Se-
cretari de l’IEBC-IEA va llegirl’acta del jurat de les Beques d’in-vestigació “Amanda Llebot” i aixíes va saber que el guanyador de laconvocatòria general d’enguany ésJosep Martínez amb el projecte “At-les històric del Baix Cinca” i la gua-nyadora de la convocatòria escolarés Agnès Florensa amb el treball“Presència dels Monfort a Massalco-reig, Torrent i Fraga (XVIII-XX)”.
Al llarg de l’acte es va fer públic elPremi Franja “Cultura i Territori”
2012, que s’atorgarà a la FundacióJordi Cases i Llebot. Eix premi va sercreat l’any 2007 per Iniciativa Cul-tural de la Franja, per homenatjaraquelles persones, entitats, institu-cions, organismes que s’hagin distin-git per potenciar la llengua i culturacatalana a l’Aragó.
Finalment, els alumnes de l’Esco-la Musical de Mequinensa van tancarl’acte amb un petit concert que va sermolt aplaudit pel nombrós públicassistent.
Premi d’actuació cívica 2012 a la Mary Zapater// EULÀLIA CASALS
El vespre de dilluns 12 de novem-bre, al Saló de Cent de l’Ajuntamentde Barcelona, va tenir lloc el lliura-ment de Premis d’actuació cívica i delPremi d’honor que la Fundació Ca-rulla atorga anualment a personesdestacades per la seua tasca en di-versos àmbits de la vida i les relacionshumanes des del compromís amb laidentitat cultural catalana.
Entre els premiats peractuació cívica d’enguanyhi havia la fragatina MariaZapater, que acompanya-ven persones vinculades al’Institut d’Estudis del BaixCinca –entitat que haviaimpulsat la candidatura deZapater al premi– i a laCasa de Fraga a Barcelona.
De formació autodidac-ta, Maria Zapater Labra-dor (Mary Zapater com anom de ploma), va treba-
llar les dècades dels 70 i 80 en l’e-missora local Ràdio Fraga al capda-vant de diversos programes de difu-sió dels valors locals i la història hu-mana dels dos darrers segles. L’any1988 Zapater va ser Premio Pignatellide Periodismo de la DGA pels pro-grames radiofònics dedicats a la his-tòria de la implantació del rec a lazona. En premsa escrita –en estreta
col·laboració amb el seu home, JosepMasagué (†2008)–, va estar al cap-davant de diverses publicacions d’ac-tualitat i edita, des de 1996, la revis-ta trimestral Fogaril i Calaixera. Qua-derns de memòria, d’investigació detemes d’abast comarcal, com la vidai l’obra del pintor Miquel Viladrich,establert a Fraga als anys 20, un tríp-tic mural del qual –Barcelona, cap icasal de Catalunya– decora precisa-ment l’escala d’accés al Saló de Cent.La revista s’edita majoritàriament encatalà –català de la zona quan dónaveu als protagonistes de les històriesque s’hi expliquen–, fet que va me-rèixer un premi a la normalització lin-güística de l’IEBC. Zapater també tépublicat el recull de relats breus Lesvint i una falòries, amb vocables i ma-neres de vida tradicionals.
El també fragatí Josep Galan, his-tòric president de l’IEBC, va obtenirel mateix guardó l’any 2003.
Entrega delspremis JosepGalanMARINA BARRAFON.
Moment del’entrega delpremi a laMary ZapaterFUNDACIÓ CARULLA
8
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2BA
IX C
INC
A La moguda fragatina al Fogaril i Calaixera// MÀRIO SASOT
La revista fragatina Fogaril i ca-laixera, dirigida per Mary Zapater,dedica el seu monogràfic semestralpublicat el mes d’octubre a la músicapop, rock i popular que s’ha fet a lacapital i altres pobles del Baix Cin-ca, durant les darreres dècades, desde la segona, meitat del segle XX.
En aquest interessantíssim “Qua-dern de la memòria” es fa una ex-haustiva i acurada recopilació delsdiferents grups musicals de “músi-ca moderna” i música popular on hiva participar una bona part de la jo-
Los GranujasFOGARIL I CALAIXERA
sen les biografies de músics profes-sionals consagrats com el mequi-nensà Antonio Vallés Perdrix, autor,entre moltes altres peces, d’un co-negut pas doble dedicat a Jaen.
La publicació també inclou un ex-tens capítol dedicat als cantautorsaragonesos, entre els que desta-quen José Antonio Labordeta, Joa-quín Carbonell, Àngel Villalba, An-ton Abad, i un duo local (de Fraga)“amb molta desinhibició i molt pocavergonya” que toca temes locals tra-dicionals amb música actual, formatper Conrado Portolés i Juanito Sur-roca.
La part central de número està de-dicada al que els seus autors (auto-res) anomenen “La moguda fraga-tina”, rescatant de l’oblit músics quevan ser l’ànima de molts grups delsanys 60, 70 0 80 a la zona, com Ós-car Corbalan, o Antonio Galicia;Francisco Tejera, Batiste Estruga, ide grups com “Furgón de reparto”,“Los granujas”, “Lapsus”, “L’an-gustia de Arthur”, etc.
De tots aquests grups i músics in-dividuals, la revista aporta una do-cumentada visió biogràfica, recullsde premsa, entrevistes i les lletres demoltes de les seues creacions.
ventut més inquieta i sensible de totala comarca, persones que despréshan destacat en les seues diversesprofessions una vegada arribats a l’è-poca adulta. Aquest número de Fo-garil i calaixera esdevé així un im-prescindible document cultural iun material històric molt útil on elslectors interessats i investigadors po-den endinsar-se en un capítol poc es-tudiat i valorat de la vida col·lecti-va de la comarca.
Al llarg de les més de 60 pàginesde que consta l’exemplar, es repas-
L’oli d’oliva verge que es fabrica alMolí de Mequinensa propietat d’An-toni Rey, ha sigut guardonat amb lamedalla d’or a la qualitat corresponenta l’any 2012 en el “The guild of finefood retailers”, un reconegut certamenque organitza anualment un prestigiósgrup de minoristes de productes gour-met coneguts com a “Guild FineFood Retailers”, i que atorga unspremis (or, plata i bronze) molt valo-rats en l’àmbit gastronòmic anglès.
El propi Antoni Rey ens explicavaen una entrevista a Temps de Franja,al núm. 105 d’abril 2011, les caracte-rístiques d’aquest producte: “Aquestoli és el suc obtingut d’olives fresques
de bona qualitat elaborat a través d’unprocés artesà sense utilitzar calor. Ésel suc de l’oliva recol·lectada en el seumillor moment i processada adequa-dament, ja que s’extreu directament deles olives per procediments físics encondicions que no impliquen l’alte-ració de l’oli. A més, és un oli que nopresenta cap defecte ni analític nisensorial i que té tots els elements d’in-terès nutricional perquè no s’ha sotmèsa cap procés de refinat. Aquest oli ésconsidera el millor, el de més catego-ria. El millor que podem trobar almercat. L’oli verge extra és suc d’oli-va tal qual, sense additius ni conser-vants”.
L’oli de la marca “Mequinensa” guanya la medalla d’or “The guild Fine Food”// ANDREU COSO
9
L’art aragonès arriba a les aules// ROSA ARQUÉ
L’alumnat de 4t de l’ESOde l’IES Bajo Cinca de Fragaparticipa en el projecte edu-catiu de difusió de l’art con-temporani aragonès “CAAVa les aules”.
El Col·lectiu d’Artistes Ara-gonesos Visuals ha elaboratun innovador projecte edu-catiu en el qual l’obra de 20 ar-tistes aragonesos serà analit-zada i interpretada per alum-nes de secundària i batxillerat,en diferents centres educatiusd’Aragó. L’IES Bajo Cinca deFraga participa, amb 9 centresmés de la Comunitat, enaquest projecte que preténportar l’art contemporani a lesaules.
L’alumnat de 4t de l’ESO ila seva professora, Tere Ibars,faran un treball d’ anàlisi i in-terpretació d’obres d’artistes ara-gonesos contemporanis dins delscontinguts de la matèria Educació
visual i plàstica. Eixa iniciativa per-metrà que l’alumnat aprengui i co-negui d’una manera divertida l’obra
Aquests del PP cada dia ens venen amb una “dada científi-ca” nova; després de fer-nos saber que a la Franja es parla “orie-naragonés” ara ens anuncien, en boca de l’Esperanza Aguirre,que “España tiene una existencia de 3000 años”. Òndia, tu, i nos-altres sense saber-ho! És clar, com que estem tan obnubilats mi-rant-nos el melic no tenim temps per a res més. Sort que la in-signe donya Espe ens ha tret de les tenebres de la ignorància,igual que quan els il·lustres “conquistadores” van inculcar alspobres indis la fe vertadera i la “lengua española” –tot empor-tant-se, de passada, unes quantes tones d’or–.
És una data rodona, tal com ha de ser, per a això ha de ser-vir la història, per a commemorar gestes sublims i glorificar fetsd’importància universal. I què més important que l’aparició d’Espanya tot just fa 3000 anys?!, no tres-cents, no, que total sónquatre dies, sinó tres mil·lennis! El temps just que fa que els nos-tres avantpassats porten “ofrendando nuevas glorias a España”,malgrat la maldat de fenicis i britànics que sempre que han po-gut ens han arrabassat porcions territorials -des de Gades a Gi-braltar-. Tan sols cal pensar en herois com Viriat; tot i que eralusità i, convencionalment, se sol suposar que els tals lusitans erenportuguesos, una fotesa si tenim en compte l’eternitat d’Espa-nya i que Portugal no deixa de ser un gra inflamat al flanc es-querre.
I si, a més, el món existeix des de fa 6037 anys -segons una fontde tanta solvència com els testimonis de Jehovà-, podem deduirperfectament que Espanya porta existint des de fa mitja eter-
nitat, cosa en la qual no hi havíem reparat fins ara, tot i que JoséAntonio ja ens havia avisat quan deia “España estaba en la men-te de Dios desde toda la eternidad”. Mai no li agrairem prou ala senyora Esperanza la seva objectiva i desinteressada erudi-ció, que contribueix tant a il·lustrar-nos. I és que aquesta gene-rositat i aquestes ganes de dir les coses pel seu nom són de lloar,lluny de les elucubracions i manipulacions de quatre intel·lec-tuals ressentits i frustrats –com la Sara Mago–, que l’únic quevolen és intoxicar la bona gent. Sort que encara hi ha personescom donya Espe!
Des d’aquí suggereixco que un altre pensador patriota i de-sinteressat com és el ministre “de Educación”, José Ignacio Wert,li proporcione un lloc d’acord amb la seua valua intel·lectual. Unlloc no directament polític, atenent la seua pròpia voluntat. Pro-poso que faça tot el possible per aconseguir-li un seient a la “RealAcademia de la Historia”. Al capdavall no li costaria gaire, no-més cal recordar com el propi Wert quan era ministre “de Cul-tura” va subvencionar l’esmentada acadèmia perquè pogués edi-tar el seu “Diccionario Biográfico Español”, on es parla de ma-nera objectiva del General Franco i de les coses positives queva fer el seu règim; tal com ha de ser, sense ressentiments ni adoc-trinaments. Segurament des de tan alta i apolítica institució po-dria continuar donya Espe fent la seua magnífica tasca, i fins itot organitzar congressos o intercanvis amb institucions semblantsd’arreu del món i amb el mateix afany “instructiu”, com l’A-cadèmia de la Història de Corea del Nord o la de Sèrbia...
I nosaltres sense saber-ho! // Joaquim Torrent
ESTAMPES RIBERENQUES
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2BA
IX C
INC
A
d’artistes veterans com Paco Ralloo Paco Simon i d’artistes joves comSarah Shackleton o Javi Joven.
IES Baix CincaROSA ARQUÉ
10
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2EN
TR
EVIS
TA
Aquesta passada primavera, vaigveure anunciada una pel·lícula gra-tuïta en català. La feien als cinemesIlla d’Escaldes-Engordany, a An-dorra, i ho organitzava el Centre dela Cultura Catalana.
El film era “14 d’abril, Maciàcontra Companys”, amb guió delToni Soler i direcció d’en Manel Hu-erga. Durant els últims anys, a mi sem’ha despertat un enorme interèspel tema de la Guerra Civil i el pe-ríode històric anterior i posterior aaquesta. Així que a veure la pel·lique vaig anar. I no en vaig sortir de-cebuda si no sorpresa. La pel·lículaté la seva gràcia, us la recomano, i lasorpresa va venir al constatar un copmés lo poc que coneixem en gene-ral la nostra història recent, el fet queallò que explicaven —que entre el14 i el 17 d’abril del 1931 Catalunyava ser la República Catalana—, si-gui un episodi gairebé desconegut,com tants altres episodis gairebédesconeguts d’aquells poc conegutsanys 30.
Deixant de banda la inculturaque arrosseguem en història con-temporània de la primera meitat delsegle XX, així va ser com vaig entraren contacte per primer cop des quevisc a Andorra (ja fa una pila d’anys)amb el Centre. Vaig entrar a la sevapàgina web i a partir d’aquí vaig pen-sar que fer-la petar amb la presi-denta, la Teresa Cabanes, podria serinteressant.
Al començar a escriure aquest ar-ticle-entrevista, he visitat la viqui-pèdia per poder arrodonir tot el quevam parlar amb la Sra. Cabanes i nopuc estar-me de donar-vos infor-mació històrica que allí hi he trobat(com podeu notar la història emperd, espero que la trobeu tant in-teressant com jo):
Els Casals catalans o Comunitatscatalanes de l’exterior són associa-cions de catalans residents fora de
Catalunya. Durant anys, han tingutun paper clau en la difusió de la cul-tura catalana i, en especial, de la llen-gua catalana. En l’actualitat, escompten més d’un centenar de ca-sals establerts en uns quarantapaïsos.
El primer casal català va ser fun-dat l’any 1840 a l’Havana, Cuba,amb el nom de Sociedad de Bene-ficiencia de Naturales de Cataluña.El Cercle Català de Marsella és elcasal català més antic d’Europa, i foufundat l’any 1918 per voluntaris ca-talans que havien lluitat a la PrimeraGuerra Mundial.
El casal més antic dels que fun-cionen dins l’estat espanyol és la Casade València, a Madrid. Es va originaren el segle XVIII, quan es va fundarla Confraria de la Mare de Déu delsDesemparats, secció de l’Hospital dela Corona d’Aragó de la que forma-ven part aragonesos, valencians icatalans. El 1918, els nombrosos va-lencians que vivien a Madrid, moltsd’ells tarongers, orxaters i seders,van fundar la Casa de València.
Existeixen Casals o Centres arreudel món, els més llunyans a Austrà-
Flama delCanigóMARIA NICOLÁS
lia, la Xina i el Japó. A l’Àfrica no-més n’hi ha un, al Marroc. En can-vi el continent americà n’és ple,n’hi ha a tots els països. També n’hiha a pràcticament arreu d’Europa iels països europeus que en tenen enmajor nombre són França i Suïssa.
Dintre de l’Estat espanyol n’hi haa Madrid, Andalusia, el País Basc,Saragossa... Al Centre de la Cultu-ra Catalana a Andorra l’han posata l’apartat Països Catalans, al costatde Mallorca i Menorca.
Quan entres a la pàgina web delCentre (www.ccandorra.cat) t’ex-pliquen molt bé quan va ser fundat,per qui, i sobretot quines són les ac-tivitats que duen a terme. Aquestessón les preguntes que jo li volia fera la Teresa Cabanes, una barceloni-na del barri de Sant Andreu que jafa molts i molts anys que viu a An-dorra, i que actualment n’és la sevapresidenta. L’associació comptaamb un ampli i acollidor local al cord’Andorra la Vella, amb una gransala de reunions i una biblioteca. Allíens trobem i entre el que ella m’ex-plica i el que hi trobo a la web, cons-trueixo aquestes línies.
TERESA CABANES, CENTRE DE LA CULTURA CATALANA A ANDORRA
«La flama expressa la il·lusió delpoble català per la seua llengua»// MARIA J. NICOLÁS ROYES
11
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2EN
TR
EVIS
TA
En aquest punt la Teresa i jo ens po-sem a parlar amb més profunditatsobre aquest tema, la forta em-branzida popular que estan agafant
moltes tradicions ca-talanes.Teresa Cabanes: Laflama cada vegada témés importància, lamajoria de pobles iciutats de Catalunyas’organitzen per re-bre-la o anar a buscar-la. Ha passat a ser unareivindicació de la uni-tat del poble català.
Les tradicions cada vegada tenen mésforça. En el decurs dels anys anteriorssemblava que moltes d’aquestes co-ses quedaven obsoletes però ara hi haun fenomen totalment al inrevés, lestradicions cada vegada tenen més for-ça i si afegeix més gent.Per donar-te un parell de exemples amés del de la flama, per Nadal tam-bé organitzem un concurs de pesse-bres i cada any ens trobem amb més
Primer de tot li demano si em potdefinir què és el Centre, i si tots elsCentres i Casals similars a aquest es-tan connectats, si formen part d’unaxarxa.
Teresa Cabanes: Som una associaciócatalana equivalent als casals catalansque funcionen arreu del món, amb laparticularitat única entre tots, quenosaltres ens movem en un país onel català és idioma oficial, cosa queals altres no els hi passa. La tasca bà-sica, per definir-ho d’una maneracurta és la promoció i el suport a lallengua i la cultura catalana. Con-nectats tots els casals d’alguna ma-nera? No, a partir que tots depenemde la Generalitat de Catalunya i queens podem conèixer en alguna tro-bada que propicia la mateixa Gene-ralitat, cada Centre funciona de for-ma independent.
Ara toca preguntar-li què fan, qui-nes activitats duen a terme aquí An-dorra.Teresa Cabanes: Fem presentacions li-teràries, convidem a autors de relle-vància que treuen al mercat obra encatalà. L’any passat van venir MariusSerra i Jaume Cabré. Aquest any havingut Pau Vidal, a presentar el seunou llibre Fronts Oberts.Per Sant Jordi editem un llibre, sem-pre de temàtica que tingui a veureamb la cultura o la llengua. Aquestany hem fet De Soca-rel, recull de lesfestivitats i les tradicions més po-pulars dels territoris de parla cata-lana, de l’autora Maria Cucurull (laTeresa em regala un exemplar d’a-quest llibret encantador i molt bentreballat, gràcies!).Promocionem el premi Carles Sabatéde música, que enguany ha guanyatla cantant Nuna. Muntem la Mostrade Cinema en català, cosa que no ésfàcil per les poques còpies de pel·lí-cules catalanes que ens arriben. Per Sant Joan anem a recollir la fla-ma del Canigó. Organitzem el grupde persones que van fins dalt lamuntanya, recullen la flama i la por-ten per entregar-la al Síndic (el Sín-dic és una figura de la vida políticaandorrana) i a les hores es reparteixper totes les parròquies del país.Aquest any dalt del cim del Canigóhi havia més de 500 persones reco-llint la flama!
Els Casals catalanso Comunitatscatalanes del’exterior sónassociacions decatalans residentsfora de Catalunya
establiments que hi participen, i qua-si no ens ho podem creure. Despréstambé està el sopar de cuina catala-na, que organitzem un cop l’any ambel protagonisme d’un plat típic d’ar-reu dels Països Catalans, doncsaquests any s’hi va apuntar tanta gentque quasi no hi cabíem!
Va passant l’estona i hem d’anaracabant. Li tinc una pregunteta re-servada per el final però abans vullesmentar més activitats del Centre,dos concursos que fan a través delstelèfons mòbils i oberts a tothom.Un és el “Concurs de Cinema deButxaca”, i va de curts de màxim 90segons enregistrats amb el mòbil.L’altre és el “Concurs de micro-poesia” , poemes de temàtica lliurede màxim 140 caràcters enviats pelmòbil.El Centre també col·labora amb elServei de Política Lingüística delGovern d’Andorra en la campanya“Voluntaris per la llengua”. Es trac-te d’establir parelles de, per unabanda, un voluntari de parla cata-lana, i per l’altra, una persona ambinterès en aprendre. Cada setmana,al llarg de tot l’any, queden una es-tona per parlar i practicar el català.El que vull preguntar-li al final ésquè li sembla això que s’han tret dela màniga els del Govern de la Co-munitat d’Aragó respecte a la de-nominació del català de la Franja.Teresa Cabanes: Ho veig molt poc se-riós. Jo crec que el millor que es potfer és tractar-ho com una altra anèc-dota, una poca-soltada sense im-portància, no donar-li cap resso-nància. El català és català a l’Alguer, a Va-lència, a Mallorca, a la Franja... onsigui que la llengua catalana es par-li, allò és català.
Amb aquesta contundència ho dei-xem. I amb el desig d’estar més vin-culada a les activitats del Centre apartir d’ara. Li agraeixo molt a la Te-resa Cabanes que ens hagi dedicatel seu temps.Abans de marxar, em convida a ferun tomb per la biblioteca i a agafaralgun llibre en préstec. No em faigpregar i elegeixo 1936, els catalansa l’exili. En aquest llibre segur quehi trobo noticies dels Casals a Mè-xic, Argentina, Veneçuela...
Berenarsliteraris
MARIA NICOLÁS
12
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2LL
ITER
A
Rafael Casas és un cantautor d’Al-campell que durant els darrers dotzeanys ha anat bastint una obra inquietai personal, principalment en català,però també en anglès i en castellà,amb unes lletres que tracten de l’amori l’amistat, de la natura i la societat, dellegendes històriques i populars. Elpassat 13 d’octubre va fer un concerta l’església de Tamarit de Llitera, unlloc amb una sonoritat idònia per altipus de música de l’autor, on vacomptar amb un notable èxit de pú-blic. La vuitantena d’assistents van po-der gaudir d’una sèrie de cançons far-cides de sensibilitat, algunes d’elles denova producció, així com d’algunesnadales programades per a encaixaramb el to del local que acollia el con-cert.
El concert forma part d’una mena
L’aragonès mésantic era de lazona de la Llitera// J.E.
La professora de la Universitat deSaragossa Lourdes Montes, convoca-da pel Centre d’Estudis Lliterans, vaimpartir el passat 18 d’agost a Gava-sa una conferència sobre l’anomena-da Cova dels Moros, un jaciment ar-queològic situat en aquesta població lli-terana. La professora Montes va ser co-directora de les set campanyes d’ex-cavació que es van fer entre els anys1984 i 1994, que van situar la Cova enun lloc preponderant en els estudis in-ternacionals sobre prehistòria. Montesva explicar que a la Cova dels Moross’hi van trobar restes de Neandertalsd’entre quaranta i cinquanta mil anysd’antiguitat, cosa que els convertiria enles restes humanes més antigues maitrobades a Aragó. A més, al jaciments’hi van catalogar milers de restesd’animals, com ara cavalls, cérvols, ca-bres, óssos, hienes de les cavernes,llops, guineus, teixons, i fins i tot lleonsi rinoceronts (!) que formaven part dela dieta d’aquells Neandertals.
Malgrat que les excavacions van co-mençar ja fa quasi tres dècades, el des-coneixement per part de la població lo-cal va donar peu a moltes llegendes alvoltant de la Cova, cosa que es va tra-duir en nombrosos robatoris i des-trosses. Montes va reconèixer que sis’hagués fet una millor difusió, potsertots aquells actes vandàlics no s’ha-guessen produït. La conferència va ser-vir per a pal·liar el distanciament en-tre les institucions científiques arago-neses i la població lliterana.
Concert del cantautor Rafael Casas// J. ESPLUGA TRENC
de gira informal (‘on the road’) pelsllocs més espirituals de la Llitera. Enaquest sentit, amb anterioritat RafaelCasas havia fet recitals a l’església ro-mànica de Natjà, a la de Baells i a lad’Alcampell. Es tracta d’edificacionscentenàries on la reverberació del sodóna una especial calidesa a les seuestonades. Fa un parell d’anys, RafaelCasas també va interpretar algunscants en l’acte de presentació delnúmero 100 de TdF a Alcampell.L’autor compta amb més d’una dot-zena de CD’s autoeditats, el darrer ti-tulat La Morada del Trueno en ho-menatge al famós personatge de Víc-tor Mora, el Capitán Trueno. El pas-sat mes d’abril de 2012 va editar un lli-bre amb les lletres d’un centenardels seus temes sota el títol de Les me-ues cançons (Pagès Editors).
Anakaona/Anacaona (1464-1504) // M. Llop
DONES
Una de les principals figures de la societat taina per la seuavalentia i coratge i gran cor. La primera dona cacic de Jaragua.Anacaona, en la seua llengua, significa Flor d’or. Es va distin-gir per la seua bellesa, intel·ligència i talent per recitar poesiesque sabia de memòria. Quan van arribar a l’illa l’expedició deCristòfol Colon, al 1492, ella sentia curiositat i admiració pelsconeixements que tenien aquells homes. Però els abusos con-tra les dones i d’altres actuacions la van convèncer que repre-sentaven una amenaça a combatre. Al cap d’un any, el governadorde l’illa Nicolàs de Ovando va sol·licitar una visita amistosa aJaragua. Van rebre els 350 homes amb festa i ball i els espany-
ols van atacar quan estaven reunits i els van cremar. Anacao-na i la seua filla Higüemota van fugir però als tres mesos, Ovan-do, la va localitzar i condemnar públicament a la forca. Im-mortalitzada en la història nacional per defensar els dretes dela seua gent.
Anacaona també és el nom del grup de música que fundà Con-cepción Castro i les seues germanes el 17 de febrer de 1932b al’Habana. Actualment, la directora de l’orquestra, Georgia Agu-irre constata que el grup ha sabut consolidar un estil que com-bina la tradició i la modernitat. ¡Escolteu aquestes cubanes i bensegur que gaudireu!
Rafael Casasdurant elconcertJ. ESPLUGA TRENC
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2LL
ITER
A
13
Com és sabut, la Llitera es una co-marca d’Osca, situada al NE d’Aragóque limita amb Catalunya a l’est, alsud amb la comarca del Baix Cinca ial nord amb la Ribagorça. A l’oest en-tre el Cinca i el Somontano de Bar-bastre.
És una comarca amb contrast, d’àm-bit rural. El nord és agrest, blanquinós,de terres dures, amb oliveres, alzines,i herbes aromàtiques. Per perdre’s idisfrutar del silenci i solitud a llocs queno han estat explorats. El sud mésverd, productiu, amb importants em-preses ramaderes, Carn Nature, i ex-plotació agrària.
Com a zona turística té llocs d’in-terès per a visitar que ofereix la natura,els costums del pobles i la pròpia his-tòria. Prop de Surita passant cap alBarranc de Getsemaní, hi ha abun-dants pous de gel, per aquesta zona deBaells i Camporrells. L’embassamentde Santa Anna, i més amunt el Bar-ranc de Gavasa. I la salina de Peraltade la Sal.
Als voltants també hi ha llocs a l’a-bast, com el Santuari de Torreciutat,el Castell de Montsó, el MonestirRomànic de Villanueva de Sixena, en-tre d’altres.
Es fan diverses activitats que podenser propícies per al turisme rural. Al-
gunes rutes, com la del Vi,per les bodegues d’origenal Somontano de Barbas-tre, esports d’aventuracom vols amb avioneta isenderismes molt estimu-lants pels habitants de lazona o pobles i encaramés pels visitants
Interès especial té l’ar-tesania, sent l’evolució del’antiga cantereria com aceràmica utilitària que espracticava en aquests po-bles. Un important repre-sentant de la ceràmica artística és M.Molet, a Albelda, que fa ensenyamenti exposicions molt més enllà dels po-bles i la zona.
Són tradicionals algunes festes comel Corpus a Tamarit amb les ‘alfom-bres’ de flors, la festa del Tocino a Al-belda i les de la Trilla i la Sembra. Al-guns carnavals amb gegants, o festesde Nadal amb rutes de Pessebre es-pecials, com la de Sanui. A més delsprogrames d’associacions, bibliote-ques i ajuntaments de cada poble, ambles seves festes i particularitats, de lesque hi ha informació en el seu mo-ment, com conferències sobre naturao història a Binèfar, o totes les activi-tats del Cellit a Tamarit, les tertúlies
a la fresca a Alcampell, entre d’altres.Com allotjaments es practica molt
l’habilitació de cases rurals de lesque n’hi ha entre vuit i deu de cone-gudes, alguns hostals i albergs. També,per descomptat, es compta amb res-taurants oportuns a cada poble .
De totes les activitats, llocs d’ interèsi allotjaments hi ha informació i faci-litats de contactar a l’Associació Lli-tera Turística que es va constituirl’any 2006 a Osca per representar a lescases rurals i altres serveis turístics iva ser declarada d’interès públic perl’Ajuntament de Tamarit el 2009. Amés de coordinar les activitats delsmembres, recolza les iniciatives i ga-ranteix la qualitat dels serveis.
Castell deMontsóWEB COMARCA
CINCA MEDIO
Un dels pocs plaers que encara em puc permetre, tot i queno tinc gaire clar per quant de temps, és el de beure xampany.Un plaer físic, d’acord; però amb importants derivades espi-rituals: no és debades que l’inventés un monjo benedictí allàpel segle XVIII (“el segle de les llums”), el famós Dom Péri-gnon. Jo en dic xampany com ho he dit tota la vida, però noen faig casus belli, i entenc el motius comercials i legals per adir-ne cava, com de fet ja fa gairebé tothom excepte els lin-güísticament repatanis com jo. De fet, m’agrada molt el cham-pagne, i encara m’agradaria més si no fos pel seu preu abusiu,sovent fora de l’abast del meu sou de professor. El cava, pelcontrari, li cau més simpàtic a la meua butxaca, el pots com-prar si vols directament al productor i n’hi ha d’excel·lents apreus molt raonables. També he tastat algun camí la blan-quette llenguadociana i el prosecco del Vènet i del Friül, i so-len ser prou bons. De la mateixa família, però, no li puc a l’Astispumante del Piemont, al meu modest parer una autènticaporqueria dolça que et deixa el bigot mostós.
Tota excusa és bona per a prendre xampany. El vi pareix
que té llicència per a ser consumit sense cap més motiu queacompanyar les menjades, però el cava ens exigeix una justi-ficació, ha de “fer festa”. Confesso que en tinc apuntades al’agenda un tarter, d’excuses, no fos cas que no en trobés enel moment que em ve de gust. Una que no falla mai, i per a miés fixa, és la de la nit electoral. Sempre que hi ha eleccionsprenc xampany. Si guanyen els meus (encara que sovent no séqui són), l’obro per celebrar-ho. Si guanyen els altres, fins i totsi són d’aquells que no hauria volgut de cap manera que gua-nyessen, l’obro igualment, i aleshores bec per oblidar. La nitdel 25 de novembre de 2012, quan es va començar a aclarir elcomplicat panorama de les eleccions catalanes, vaig obrir unaampolla de Ràfols Surià Blanc de Blancs, d’un petit produc-tor de Sant Sadurní. Ara no em vaga de dir-vos si ho vaig ferper celebrar o per oblidar. Si us pica la curiositat, aneu aramateix a la nevera i agafeu aquella ampolla de cava que gu-ardeu per si es presenta l’ocasió. Beveu-vos-la (feu-ho acom-panyats, i si no també, què caram!) i deixeu volar la imagina-ció.
Bombolles democràtiques // Ramon Sistac
TOT ENSENYANT LES DENTS
Turisme rural a la comarca// JOSEFINA MOTIS
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2C
ULT
UR
A
14
El passat 14 de setembre es va ce-lebrar al Pati de les Magnòlies de l’E-difici de la Generalitat a Girona la19a edició de Nit de Poetes, orga-nitzada pels Amics de la UNESCOde Girona amb el suport de l’Ajun-
tament gironí, el Consell Comarcaldel Gironès, la Diputació gironina, elDepartament de Cultura de la Ge-neralitat de Catalunya i la col·labo-ració de la Delegació Territorial delGovern de la Generalitat a Girona.
Nit de Poetes a Girona// JULI MICOLAU
Donaren la benvinguda la presi-denta de la coordinadora Nit dePoetes, Roser Balló i Dolors Reig,presidenta de l’associació Amics dela UNESCO de Girona.
A la primera part participarenles guanyadores dels XXXII JocsFlorals de l’Ajuntament de Girona,categoria post-obligatòria (AnnaFelip, Clàudia Tallero i Eva Vayreda),i els poetes d’avui (i de sempre),coordinat per Lluís Lucero. El poe-ta de sempre va ser Georg Trakl(1887-1914), traduït per Feliu For-mosa i llegit de l’original per JörgZimmer i en català per Lluís Luce-ro. Els poetes d’avui foren Rosa M.Nogués, el matarranyenc Juli Mico-lau, Vinyet Panyella i Marcel Riera.
La segona part va ser un home-natge a Josep M. de Sagarra (1894-1961) amb un guió de Narcís-JordiAragó i l’adaptació i dramatúrgia acàrrec de Martí Peraferrer.
Juli Micolau ala 19a edicióde Nit dePoetesMÒNICA AMORÒS
15
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2T
EMA
DEL
MES
El director, el guionista i la pro-tagonista de la pel·lícula El Bosc,ambientada al Matarranya, van as-sistir a la presentació del film a Ar-nes (Terra Alta) el passat 1 de de-sembre. Els actors reprodueixen enels diàlegs la variant dialectal del ca-talà matarranyenc.
La pel·lícula El Bosc, dirigida perÓscar Aibar i basada en un relatd’Albert Sánchez Piñol, es va es-trenar, en primícia, al poble on es varodar parcialment. El film, que es vapresentar al Festival de CinemaFantàstic de Sitges el passat 12 d’oc-tubre amb bona acollida del públici la crítica, també inclou una escenafilmada a la capella del Pilar de laFreixneda (el Matarranya) el passatmes de maig.
La presentació a Arnes va comptaramb la presència del l’actriu prota-gonista, Maria Molins, del director,Óscar Aibar, i del coguionista, AlbertSánchez Piñol, bon coneixedor delMatarranya. Des de menudet, Sánc-hez Piñol estiueja a la Torre delCompte, el poble d’on és nadiua saiaia materna, on hi té casa i on s’hidesplaça per a descansar i escriure.
A l’acte de presentació van assis-tir els veïns d’Arnes i d’altres poblesdel voltant, com Vall-de-roures,Queretes, Beseit, Calaceit o Arenysde Lledó. Alguns d’ells van partici-par com a figurants en la filmació. Elproductor, Ramon Vidal, de FaustoProducciones, va explicar que ElBosc es projectarà al cine d’Arnesdes del 30 de novembre fins al 9 dedesembre.
Els interessats en veure el resultatd’esta adaptació per al cinema d’unconte d’ambientació matarranyencahauran d’aprofitar la presentacióanticipada a la veïna població d’Ar-nes perquè la pel·lícula no s’estrenaràa les sales comercials fins al 14 de de-sembre, i ho farà en dues versions, lacatalana i la castellana.
Encara que Fausto Produccionesva demanar finançament d’institu-cions aragoneses, finalment el pro-jecte va eixir endavant amb la col·la-
boració del canal autonòmic de te-levisió de Catalunya, TV3, i de Ra-diotelevisión Española.
El rodatge es va distribuir entreVila-rodona (Tarragona), per alsinteriors, i Arnes i el Matarranya perals exteriors i el poble. La darrera es-trena del director Óscar Aibar és ElGran Vázquez, de 2010 i protago-nitzada per Santiago Segura. L’equipd’actors està encapçalat per ÀlexBrendemülh, Maria Molins, PerePonce i Tom Sizemore. Este darreractor, que interpreta a un membrede les brigades internacionals i apor-ta un toc internacional al projecte, haparticipat en produccions com Sal-vad al soldado Ryan, Pearl Harboro Black Hawk derribado.
El Bosc es basa en un relat d’Al-bert Sánchez Piñol inclòs en el seullibre Les edats d’or, editat per LaCampana l’any 2001. La història, quecombina elements històrics amb al-tres fantàstics, destaca per la seuaambientació rural, constituint unformat singular que Vidal batejacom “agrofantàstic”. El productorressalta el paisatge “dur i molt pe-culiar” del Matarranya, una comar-ca que defineix com un territori “deroques sinuoses i estranyes, oliveresretorçades i feristeles sotjadores”.
L’argument del film gira al voltantd’unes misterioses llums que elshabitants d’un mas veuen entre un
El Bosc, la pel·lícula ambientada alMatarranya, del Festival de Sitges a Arnes// LLUÍS RAJADELL
El directorÓscar Aibar -segon perl’esquerra- ambels actors de ElBosc a lapresentació alFestival deSitges.FESTIVAL DE CINEMA
FANTÀSTIC DE SITGES
flocall de pins i que es repeteixendos dies a l’any. Durant la GuerraCivil, dintre del període de repres-sió anarquista a la rereguarda re-publicana, l’amo del mas, persegu-it pels llibertaris, decideix introdu-ir-se entre els pins i penetrar en lamisteriosa llum, que el portarà a unaltra dimensió en la que troba unmon paral·lel. Així escaparà delsseus perseguidors i podrà retornarquan passi la tronada.
Ramón Vidal explica l’idea deposar en marxa el projecte de ElBosc per la seua admiració, i la deldirector Óscar Aibar, vers l’obrad’Albert Sánchez Piñol, un autormolt singular dins de la literaturafantàstica catalana. Sánchez Piñol vaaconseguir l’any 2002 amb La pellfreda un aclaparador èxit editorialque ha estat traduït a 37 llengües.
Però l’aspecte cultural del Ma-tarranya que més ressalta la pel·lí-cula es l’idioma, “un català antic ambinfluències aragoneses i valencianesque atorga a la història un tret depersonalitat molt especial”, segonsRamon Vidal. De fet, un dels ele-ments que més crida l’atenció al vi-sualitzar el tràiler de El Bosc és laparla dels actors, adaptada com unguant al parlar propi dels pobles delMatarranya. Qui vulgue confirmar-ho no te més que veure el tràiler awww.faustoproducciones.com/cat.
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2A
RA
GÓ
16
El passat 20 de novembre va tindrelloc, a una sala del restaurant Siendra,de Saragossa, la presentació públicadel Mapa lingüístic d’Aragó, un pe-tit llibre, que recull el llistat dels to-pònims, en la seua llengua autòctona,de les localitats incloses en les “zonesd’ús predominant de l’aragonès i el ca-talà” segons la distribució territorialque figurava a l’avantprojecte de Lleide Llengües de 2001.
Nacho López Susín, president del“Rolde de Estudios Aragoneses”, en-titat que organitzava l’acte i coordi-nador de l’elaboració del mapa, indi-cà que “aquest mapa ve a cobrir unbuit vergonyós i a denunciar la passi-vitat del govern aragonès per no com-plir els compromisos de delimitació deles zones bilingües que prescriu la Lleide Llengües actualment vigent. Susíntambé assenyalà que Javier Callizo, “lamateixa persona que com a membredel PAR i responsable de Cultura dela DGA recolzà l’avantprojecte de2001, que fins i tot contemplava la co-oficialitat de l’aragonès i el català alsterritoris on es parlen, és la que de-fensa i promou el text que es debatràprompte a les Corts on parla de l’a-ragonès oriental”.
Màrio Sasot, participant en la revi-sió de la toponímia dels pobles i mu-nicipis de l’àmbit lingüístic del català,
al·ludí al pròleg elaborat per al mapalingüístic a càrrec del Natxo Sorollaper a explicar que “de les 6.000 llen-gües que es parlen avui al món, cadaany en desapareixen 25” i afegí que, toti la importància i la gravetat de la cri-si econòmica, és important lluitarperquè els drets humans conculcatsamb total impunitat amb l’excusa dela crisi, com és el cas dels drets lingü-ístics dels parlants de les llengües mi-noritzades a l’Aragó.
Per altra banda, el professor uni-versitari i escriptor en aragonès Fran-cho Nagore, encarregat de la revisiódel llistat de pobles de l’àmbit geo-
PresentacióMapalingüísticd’AragóCARLOS SERRANO
gràfic de l’aragonès, parlà de la difi-cultat d’establir la denominació tra-dicional de determinats topònims, es-pecialment de les àrees de transició ode contacte entre l’aragonès i el català,com és el cas de determinats llocs dela conca del riu Isàvena. També par-là d’alguns curiosos equívocs que,com a vegades passa amb alguns to-pònims catalans, han sofert moltsnom de pobles en aragonès a l’hora detraduir-los en castellà degut a la igno-rància que tenien els “traductors”(secretaris d’Ajuntaments, mapes del’exèrcit, etc.) de la llengua autòctonaque havia creat els topònims originals.
Presentació a Saragossa del Mapa lingüístic d’Aragó// MARIÀ ÀLVAREZ
Esquerra Unida presenta un text alternatiu a la Llei de Llengües del Govern aragonès// MÀRIO SASOT
llengües pròpies d’Aragó com esmena a la totalitat al presentatpel Govern del PP-PAR.
L’escriptor aragonès, Ánchel Conte, i el portaveu d’EU Ara-gó a les Corts, Adolfo Barrena, explicaren que el seu text trac-ta d’evitar la “mort” de l’aragonès i va en contra de l’antica-talanisme que promou la DGA.
IU Aragó aposta per la cooficialitat de les tres llengües a leszones d’Aragó on es parlen i la possibilitat de dirigir-se a lesinstitucions públiques en qualsevol d’elles: aragonès, català icastellà.
Segons els portaveus d’aquest grup el text presentat per l’ac-tual govern “s’ha quedat encara més curt que la llei aprova-da pels Corts el 2009” i aposten perquè l’ensenyament de lesllengües aragoneses sigue obligatòria “per garantir la seua su-pervivència”.
El grup parlamentari d’Esquerra Unida a l’Aragó presen-tà el passat 26 de novembre a les Corts regionals un projec-te alternatiu de llei de defensa, foment i ensenyament de les
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2G
ALE
RIA
DE
PER
SO
NA
TG
ES
17
Hi vaig coincidir en la marxa sen-derista del Poble, que té lloc anual-ment per l’abril. I és que l’Andresset(Mequinensa, 1949) és d’aquells me-quinensans que mai han acabat demarxar del Poble i que hi tornensempre que se’ls presenta l’ocasió.
Fill de miners i pagesos, als 19 anysva marxar a Barcelona, on es va aca-bar establint i formant una família.Des dels 15 treballava a l’empresa EN-HER, on ha desenvolupat tota laseua carrera professional fins a la ju-bilació. Els seus estudis en Psicologiaclínica, que va cursar com a formaciópersonal mentre treballava, ampliatsamb els de màrqueting, estadística i re-cursos humans, li van permetre exer-cir més tard de cap d’estudis al De-partament d’estudi i estratègies demàrqueting i com a responsable dequalitat de servei al Departament dedefensa del client, sempre dins de l’e-lèctrica ENHER.
Subscriptor de Temps de Franja desdel primer número a instàncies del seucosí Hèctor, l’Andresset n’ha acabat
sent col·laborador com a entrevistadoro com a “galerista” de personatges delPoble (pintors, futbolistes, músics, ...),ja que, segons confessa, li agradacol·leccionar històries de vida. Enaquesta mateixa línia darreramentha col·laborat també en la revistafragatina Fogaril i Calaixera recupe-rant biografies per a la lletra impresa,com la del músic Antonio Vallés, i tre-balla encara en la de la pianista Ma-ria Vallés, que va arribar a oferir unconcert al Palau de la Música. Tambés’interessa pel futbol i té en cartera ferla història del C.D. Mequinenza, equipen què va militar, en col·laboració ambaltres mequinensans.
L’altra gran afició seua ha estatsempre la música: va aprendre a tocarla guitarra amb l’oncle FernandoRiau i va estudiar solfa amb l’oncleSantiaguet. Admirador dels Beatles, vaser integrant, com a guitarra solista,harmònica i veu, del conjunt de pop-rock Hobby’s, que, amb repertoripropi i versions, va tenir certa popu-laritat a finals dels anys 60 i va arribar
Andreu Coso Catalán// CARME MESSEGUER
Els darrers cinc anys, el meu periple laboral com a funcionariinterí del Departament d’Educació/Ensenyament de la Gene-ralitat de Catalunya m’ha portat a treballar en centres d’ense-nyament secundari del nord-est de Barcelona o bé en pobla-cions del Barcelonès Nord –lato sensu–: Badalona, Santa Per-pètua de Mogoda i Santa Coloma de Gramenet. Enguany, m’hadut a un centre de secundària del barri barceloní de la TrinitatVella, un centre que compta amb un alumnat d’origen molt di-vers: pakistanesos, marroquins, sikhs, sud-americans,... així comun reduït 20% d’alumnat de nacionalitat espanyola amb un es-càs coneixement actiu de la llengua catalana; o dit d’una altramanera: que tenen com a llengua familiar i de carrer el castellàde Barcelona. Les anècdotes de tot tipus en aquest centre sóngairebé diàries, però ara només voldria comentar-ne una de ca-ràcter lingüístic que he trobat especialment divertida –si mésno per a mi– i, alhora, prou significativa.
La segona setmana de novembre intentava explicar als alum-nes de 4t de l’ESO en què consisteix l’atribut en els verbs co-pulatius (ésser/ser, estar i semblar/parèixer). Entre els tipus d’a-tributs dels verbs copulatius trobem els que estan constituïts perun sintagma preposicional com ara ‘de fusta’ en l’oració ‘Les ca-dires són de fusta’. Doncs bé, l’exemple que apareix en el nos-tre manual escolar que descriu aquest tipus d’oracions és ‘Lapaella és d’alumini’, i per tant, s’entén que l’atribut és el sin-tagma preposicional ‘d’alumini’. Però així que escric a la pis-
sarra aquesta oració atributiva sento una alumna que exclama:Profe, ¿como va a ser de aluminio una paella? “Coral, una pae-lla pot ser de ferro, d’alumini o d’algun altre metall o materialresistent al foc”, li responc de manera improvisada. Tanmateix,en veure la cara d’estranyesa i incredulitat de l’alumna m’adono–ai las!– que per a ella una paella només pot ser d’arròs; això sí,arròs acompanyat de marisc, pollastre, conill o qualsevol altrealiment gastronòmicament adient, mai d’un material tan dur –igens mengívol– com l’alumini.
Llavors veig clar que per a la Coral una paella és el contingutmengívol d’un determinat recipient, és a dir que només coneixel significat castellà de la paraula ‘paella’, mot de clar origen ca-talà –valencià, si voleu. Per a mi, en canvi, una paella és un con-tinent, és a dir el ‘recipient de ferro, de base circular i de voresinclinades i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues an-ses petites, que serveix per a fregir ous, patates o altres aliments’;però mai, entenc, per a fer un arròs, perquè per a fer un arròs joempro sempre una cassola de fang.
I ja que hi som, només us vull recordar que al Poble una ‘pae-llada’ –en principi, el contingut d’una paella– és la paraula quemos serveix per designar el ‘guisat fet de trossos de primentóverd, tomata, ceba i albergínia, i a vegades també carabassó o al-tre vegetal, i que sol menjar-se com a salsa combinat amb carn,abadejo, etc.’, un guisat designat, en general més enllà del Poble,amb la paraula ‘samfaina’.
Continent i contingut // Esteve Betrià
a compartir escenari amb Los Diablos. Per la seua perspectiva privilegiada,
va col·laborar en el llibre Mequinen-za a través de la historia (Ajuntamentde Mequinensa, 2010) amb un extenscapítol sobre el trànsit del poble vellal poble nou amb motiu de la cons-trucció de la presa de Riba-roja, tre-ball que va servir com a documenta-ció per a l’obra teatral Mequinensa(2012) produïda pel Teatre Nacionalde Catalunya.
Andreu CosoCatalán
U2
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2PA
ÏSO
S C
ATA
LAN
S
18
Doncs jo li demanaria al senyor Marcelino Iglesias repara-cions per a la Franja. Com diria aquell, qui s’ha cregut que és!La participació de l’expresident del Govern d’Aragó a Lleida,en la campanya del PSC de les eleccions del 25N a Catalunya,ha esfereït i escandalitzat tothom. L’home de Bonansa, sensedespentinar-se, va relacionar l’independentisme català ambels “hipernacionalismes”, recordant les més de cent milionsde víctimes del nazisme. Tot això en un discurs en què aprofi-tava per posar la por al cos davant una possible Independèn-cia de Catalunya i davant la por a la frontera i a la distànciainsalvables (!) per als de Fraga, deia, que comportarà la terri-ble separació. Encara sort que l’expresident prové de la tra-dició socialista, que fa poques dècades brandava la banderaper l’autodeterminació dels pobles.
Vull recordar un altre camí que, en ple auge del conflictepels béns religiosos del bisbat de Lleida, M. Iglesias va dir irepetir allò que l’actuació de Catalunya, en relació a les obresd’art del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, equivalia a lad’Espanya amb els Papers de Salamanca. És a dir, posava elconflicte de les obres del bisbat de Lleida, procedents d’un es-
pai històric lligat al llarg de més d’un mil·lenni, en el mateix ni-vell del botí de guerra dels nefastos guanyadors de la GuerraCivil Espanyola, el botí de guerra del general Franco, i per-doneu per fer-lo eixir en aquest paper.
Abans d’aquests dos episodis que algú pot considerar anec-dòtics, l’avui senador del Senat espanyol ja ens va tenir en-tretinguts tres legislatures -aviat és dit!- per arribar a una lleide llengües exigua que ja s’ha vist que no ens ha portat en-lloc. Tothom esperava que la seua presència condicionés demanera determinant el respecte pel català a l’Aragó i va re-sultar un fiasco o gairebé, amb la seua por i mala consciènciade catalanoparlant a l’Aragó, ...
I ara ens regala la perla de la comparació del nacionalismesi els problemes de la frontera per “anar de Fraga a Lleida”.No sé què en penseu, però el senyor Marcelino Iglesias hau-ria de presentar excuses i oferir reparacions pels greuges en-cadenats que ha provocat a la Franja des de la seua condicióde persona pública que, amb actuacions com les que hem res-senyat, ajuda encara més a afonar la nostra autoestima en unsmoments tan delicats.
Reparacions // Francesc Ricart
NO SOM D’EIXE MÓN
Al Palau de la Generalitat de Ca-talunya, el passat 16 d’octubre va te-nir lloc l’acte de commemoració delcentenari de la publicació de la pri-mera Gramàtica de la Llengua Cata-lana i la presentació del 8è volum deles Obres completes de Pompeu Fabra.
A la taula, presidida pel Sr. FerranMascarell, conseller de Cultura, hieren el Sr. Salvador Giner, presidentde l’IEC, el Sr. Isidor Marí, presidentde la Secció filològica de l’IEC, laSra. Yvonne Griley, directora Ge-neral de Política Lingüística i el Sr.Jordi Mir, director de les Obrescompletes de Pompeu Fabra.
Obert l’acte pel Sr. Conseller, elpresident de l’IEC parlà de la tascade la institució i de la seua fidelitata la llengua catalana tal com iniciàel mestre Pompeu Fabra. El Sr. Isi-dor Marí intervingué glosant la fi-gura de Pompeu Fabra i de l’ex-traordinària obra Gramática de laLengua Catalana, destacant el seucontorn quan es va publicar, la seuacompleta estructura, així com elseu potencial de futur. El Sr. JordiMir, com a codirector amb el Sr.
Celebració del Centenari de la primeraGramàtica de la Llengua Catalana// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA
Commemoraciódel centenaride la primeraGramàtica dela LlenguaCatalanaJOSÉ MIGUEL GRÀCIA
Joan Solà –mort ja fa uns anys–, deles Obres completes del mestre, varepassar els treballs i col·labora-cions amb relació al 8è volum que espresentava i que tracta de l’Episto-lari, i va agrair la tasca dels vint-i-dosespecialistes i de tots els col·labo-radors. Va afirmar, entre moltes co-ses més, sobre el mestre: “va dedicar
la vida a salvar i dignificar la llen-gua”, “Pompeu Fabra i la seua obrasón uns bastions sòlids de la identi-tat nacional”.
Clogué l’acte el Sr. Ferran Masca-rell fent esment del procés i dificul-tats de la cultura i la llengua catala-nes dels passats cent anys, de la seuavitalitat i de l’ocasió històrica actual.
19
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 6
/ d
esem
bre
201
2O
PIN
IÓSobiranistes versus unionistes// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA
L’afirmació que la demoscòpiano és una ciència exacta ha quedatben palesa en els recents comiciselectorals de Catalunya. Cap en-questa donava menys de 60 diputatsal Sr. Mas i en va obtenir només 50.Es van equivocar les enquestes i esva equivocar també el Sr Mas en con-vocar unes eleccions, interpretantque el milió i mig de manifestants del25S eren gairebé tots votants po-tencials de CiU i que les retalladesdel seu govern tindrien poc efecte enel moment d’introduir les paperetesa l’urna. Deixem per als estudiososdels resultats electorals les compli-cades i de vegades imaginatives ex-plicacions dels errors demoscòpics.Em temo que les empreses que vandur a terme les enquestes recorreran,com sempre, al comportament finaldels indecisos i a l’amplària de les for-quilles previstes.
La distribució d’escons entre les di-ferents forces polítiques ha canviatsensiblement respecte als que esvan produir a les eleccions del 2010,però, què ha succeït amb el vot so-biranista i unionista? Al meu enten-dre són “sobiranistes” les forces po-lítiques i els seus votants, partidarisd’un estat propi per a Catalunya, o al-menys defensores del dret a decidirdels seus ciutadans. Òbviament qua-lifico de “unionistes” als no partidariso als que no expliciten clarament laseua posició.
Sumant el nombre de diputats so-biranistes dels comicis del 2010
–CiU, ER, ICV i SI– obtenim una xi-fra de 86, o sigui el 63,7% del total.Si en comptes d’escons comptemels vots, eliminant l’efecte de la lleid’Hondt, el percentatge és del 62,2%.Com ha quedat el Parlament catalàdesprés de les eleccions del passat 25de novembre?: els diputats sobira-nistes –CiU, ER, ICV i CUP– arribena la xifra de 87, el 64,4% del total, ien percentatge de vots hi represen-ten el 62,3%, eliminat l’efecte de lallei d’Hondt. Convindrà amb mi ellector que el sobiranisme s’ha man-tingut amb tota la seua força, si mésno, ha augmentat una mica.
Si parem esment al lliscament devots entre partits, no hi ha cap dub-te que les posicions sobiranistess’han radicalitzat, bona prova d’ai-xò és l’augment d’11 escons d’Es-querra Republicana i la pèrdua de12 de Convergència i Unió, menyssobiranista. Pel mateix motiu s’haproduït també un “esquerrament”del Parlament Català. I encara més,cal afegir que la desaparició de So-lidaritat per la Independència –par-tit de centre dreta– i l’entrada de lesCUP –partit radical d’esquerres,cosins germans del moviment 15M–és una altra demostració de l’“es-querrament” i radicalització delParlament Català.
Per tant, s’equivoquen tots els quevolen veure en la pèrdua de dotze es-cons de CiU, una reducció del sobi-ranisme endins de l’electorat català.Tanmateix, sóc conscient que la des-
autorització del Sr. Mas com a líderabsolut del camí cap a la convoca-tòria del referèndum o consulta so-bre l’Estat propi o la independència,pot fer allargar els terminis de la con-sulta, però no rebaixar el que des defora de Catalunya es va denominarcom a “suflé” independentista. Éscert també que el Sr Mas té força di-fícil la formació d’un govern estable,encara que tot això no pot implicarque als gairebé dos terços de catalansque, per les raons que siguin, reivin-diquen el seu dret a decidir, se’ls pu-gui esventar brandant únicament laConstitució. El problema s’incardinaen l’essència de la democràcia. Hade/pot la Constitució fer emmudir lavoluntat sobirana de la majoria delsciutadans catalans? De totes mane-res fins ara totes les demandes es cen-tren en la possibilitat de celebrar unaconsulta. Qui sap quin podrà ser elresultat d’aquesta consulta.
Per acabar vull subratllar que dinsdels partits unionistes he inclòs elPartit dels Socialistes de Catalunya,però tinc els meus dubtes que lameua decisió hagi estat totalmentcorrecta, tot i que en el seu progra-ma electoral figura la demanda de laconsulta o referèndum, això sí, dinsde la legalitat. La negació de la con-sulta per part del Partit Popular, se-ria causa suficient per frenar la con-sulta al parer del PSC o al de una partdels seus membres?
Hi ha un problema a Catalunya,emperò també hi és a Espanya.
Artur Mas enun míting decampanyaelectoralEFE