cartes creuades - ascuma · nyora anna pointer, una antifeixista austríaca que va col·laborar...
TRANSCRIPT
En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14C
AR
TES
CR
EUA
DES
2
TEMPS DE FRANJA digital 16
Sumari2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista
12 Llitera
14 Ribagorça
15 Tema del mes
16 Aragó
17 Galeria de personatges
18 PP.CC.
19 Opinió
Edita:
C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)
Coordinació: Carles Terès i Isabel [email protected]
Gestió i administració: Cèlia Badet
Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • [email protected]
Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.
Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.
Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.
Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21
Producció: Terès & Antolín [email protected]
Disseny: Carles Terès Bellès
Dipòsit legal: TE-88/2000
ISSN: 1695-7709
La col·lectivitat de Queretes
Unes paraules a l’entrevista al meu esti-mat Renato. Jo treballo la història local deQueretes, soc lo que se’n diu un historiadorlocalista, és a dir intento aprofundir en lahistòria local dins els marcs generals co-marcals, regionals o nacionals. Per aquestmotiu he de discrepar del sentit que se lidóna a “localisme”. El mateix podríem dirde la imparcialitat que ha de tenir un his-toriador, tot i les simpaties que es poden te-nir envers una concreta concepció política,quan s’estudia un determinat tema. L’im-portant és el rigor i la voluntat de trans-metre la realitat del que va passar en un pe-ríode i en un espai concret.
En aquesta línia he arribat a la conclusióque molt sovint la manca de documentaciólocal ens porta a suplir-la per la història ge-neral i per la memòria popular que ens ésafí.
El problema és que en algun moment lahistòria general d’un període no encaixaamb la història local d’un altre període su-ficientment documentat per a l’objectiu queperseguim. Això exactament crec que és el
Cartes dels lectors
A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:[email protected]
Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja
que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic [email protected]
per a rebre els pdf dels números digitals
SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 [email protected]
Imatge coberta: Sant Climent de Taüll(Ribagorça). Foto: wsrmatre, WikimediaCommons cc-by-sa-2.0
que passa entre el període republicà i lacol·lectivitat de Queretes.
L’extraordinari treball de Renato i En-carnita m’ha ajudat, entre altres beneficis,a avançar en aquest raonament, i per aixòrecomano la seva lectura independent-ment del color polític dels interessats en eltema de la guerra civil a nivell local.
Respecte al tractament de la memòria po-pular crec que en el cas de no tenir docu-mentació és totalment adequada l’entre-vista, tot i que sigui dirigida. Aquest fet noes pot confondre amb localisme, que per ami, com he dit, és senzillament aprofundiren la història local. Tampoc com històriaanecdòtica, si es tracta amb les reserves ade-quades i si fos possible, sabent de “quin peucalça” l’autor i els entrevistats.
Gran part de la memòria històrica localque queda en els pobles com Queretes ésanecdòtica. Reconduir-la, treballar-la i evi-tar contradiccions representa una grantasca. Crec que Encarnita i Renato ho hanaconseguit i per tant novament moltes fe-licitats.
Juan Luís CampsQueretes - Matarranya
3
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14ED
ITO
RIA
L
El Govern d’Aragó no sap quèfer amb l’ensenyament del català ales escoles i instituts de la Franja.Amb la nova llei de llengües hancreat un problema que no els caliai ara mateix de bon grat voldrienamagar el cap sota terra, però ja nopoden i han de continuar amb la si-tuació surrealista que van crear faun any.
Si el nostre Govern fos responsa-ble, sensible i tingués una mica d’a-mor pel territori aragonès, enten-dria que el fet de parlar diversesllengües no és un problema sinóuna sort, entendria també que ésuna particularitat que s’ha de pro-tegir, mimar i defensar i es posariaa treballar per custodiar aquesta ri-quesa.
Aleshores, si tot fos així, l’ense-nyament de la nostra llengua no su-posaria cap problema i no genera-ria cap conflicte perquè seria unacosa natural. Els mestres i el pro-fessorat tindrien un currículum ara-gonès publicat, materials apropiatsi fins i tot oposicions per poder ob-tenir una plaça d’una manera justa.Els nens i nenes aprendrien a es-criure la seua llengua materna perpoder enviar whatsapps als amicssense faltes o per dir-li a l’alcaldedel seu poble que volen més espaisde joc. Així, ja ningú no els hi hau-ria d’obrir els ulls respecte a la seua
llengua, ells ja sabrien el que par-len i per què ho fan, sense comple-xos ni embolics.
Però com tots sabem, la sensibili-tat del Govern d’Aragó cap a lesllengües és més aviat escassa, perdir alguna cosa fina. Ara mateix,han decidit que a les escoles es po-drà ensenyar “Aragonés oriental”,de manera voluntària i paral·lela al’ensenyament del català, que pas-sarà a ser considerada com unallengua estrangera. Si això ho con-tem fora d’Aragó, ens miraran moltestranyats o ens tractaran de bojos,però sembla que els polítics arago-nesos no tenen cap tipus de sentitdel ridícul, ni cap formació lingüís-tica ni, i això és el pitjor, cap interèsper la realitat del territori que go-vernen i on viu la gent que els havotat.
Ensenyar “Aragonés oriental” ésel mateix que dir a la cara dels ha-bitants de la Franja que som uns in-cultes, rucs i, per deducció, idiotes.Però també implica la confirmaciód’un total desconeixement d’allò
EDITORIAL
Jo no parlo aragonès oriental
que actualment s’està fent a moltscentres escolars aragonesos on lesfamoses varietats locals es respecteni es valoren com a part de la llenguaque s’estudia a l’aula. És evident quel’ensenyament del català a les aulespot millorar, però el Govern d’A-ragó en lloc de crear un espai de de-bat on poder parlar d’una manerapausada sobre aquest tema, ambprofessors, tècnics, lingüistes i fins itot algun polític, el que ha fet és dei-xar-se emportar per teories absurdessense cap base científica i imposaruna llei totalment apartada de la rea-litat aragonesa. Aquesta situació, vis-ta des de fora, pot parèixer surrea-lista o absurda però desgraciada-ment és real i, si no canvien les co-ses, ens tocarà viure-la i sofrir-la di-rectament. El poquet que havíemavançat des de fa uns anys desapa-reixerà i potser hauríem de pensarsi no és una mica culpa de tots per-què molts havíem deixat de pedalari pensàvem que teníem uns drets ad-quirits que en realitat no teníem tantconsolidats.
“Escriu-me, però en la nostra llengua, i no te preocupos
gens de l’ortografia. De l’ortografia ja n’anirem
parlant”
Epistolari (1981-1989) p. 139
ARXIU IEBC
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14M
ATA
RR
AN
YA
4
L’exposició itinerant ‘Imatges imemòria de Mauthausen’, que s’hapogut visitar al Centre Social de Te-rol durant tot el mes d’abril, posa derelleu el destacat paper jugat per uncalaceità, Jesús Grau, en la preser-vació de les fotos que van permetrecondemnar a destacats dirigents na-zis al famós judici de Nuremberg. Lesimatges van ser captades pel fotògrafFrancesc Boix, que va comptar ambun grup d’amics republicans –exiliatscom ell mateix– per traure els com-prometedors negatius del camp deconcentració i conservar-los fins al fi-nal de la II Guerra Mundial com aprova de càrrec.
Un dels principals col·laboradorsde Boix va estar Grau, que havie in-gressat al camp nazi l’any 1940 ambson pare, Ricardo, qui no va sobre-viure al captiveri.
La mostra Imatges i memòria deMauthausen, organitzada pel Go-vern austríac amb la col·laboraciód’associacions d’antics presos delscamps de concentració nazis, recopi-la fotos disperses per diferents fonsi arxius. Una de les persones que apa-reixen a més fotografies –per des-comptat, molt per radera del cap deles SS, Heinrich Himmler– és, preci-sament, Jesús Grau, present en qua-tre imatges, en dos casos en solitari ien altres dos en companyia d’altrespresos espanyols. El catàleg de l’ex-posició, titulat La part visible delscamps. Imatges i memòria de Maut-hausen, justifica esta excepcionalpresència recordant que “quan lescondicions de vida van empitjorar alcamp, els caps de l’acció –l’extracciói ocultació dels negatius de Boix- vanbuscar possibilitats d’aconseguir elsnegatius del camp. Els esmentats jó-vens havien de treballar a les pedre-res de l’empresa Anton Poschachercom aprenents de picapedrers i gua-dien de certes llibertats. Alguns delsaprenents de Poschacher, entre ellsJesús Grau i Jacinto Cortés, van rebrenegatius a la cuina, que a vegades vantraure del camp dins de pots de ca-ramels”.
Grau apareix en una foto de 1944
identificat coma membre del“kommandoPoschacher” ia les altres tres,captades jadesprés de l’a-lliberament,amb altres re-publicans es-panyols quecelebren ambmirada relaxa-da i aspecte fe-liç la recupe-rada llibertat.La plana 172està protago-nitzada pel ca-laceità, que esmostra orgu-llós amb unametralleta alcostat d’unatorre de vigi-lancia deMauthausen.Més avall, unasegona fotomostra el ma-teix escenariperò aquíGrau està alcostat d’altres expresos armats. Enuna altra instantània, Grau i altresmembres del grup ‘Poschacher’ mirenfeliços a la càmera al costat de la se-
nyora Anna Pointer, una antifeixistaaustríaca que va col·laborar decisi-vament en guardar i preservar els va-luosos negatius que van mostrar almon l’horror nazi.
Un calaceità, protagonista d’una mostra sobre Mauthausen// LLUÍS RAJADELL
Història de quatre fotos Jesús Grau apareix a les dues fotos de la pàgina 172 del catàleg de l’exposició ‘Imat-
ges i memòria de Mauthausen’. A la imatge de baix, Grau, segon per la dreta, posaal camp de concentració amb altres presos republicans espanyols. Les dues fotografiesvan estar preses per Francesc Boix el dia 5 o 6 de maig de 1945, després que les tro-pes americanes alliberaren el camp de Mauthausen.
A la foto de la pàgina 32, Grau apareix amb el cabell rapat com a membre del “co-mando Poschacher”, nom adoptat per una colla de presos que treballaven a la pe-drera de l’empresari Anton Poschacher. El calaceità encara apareix en una altra imat-ge captada per Francisco Boix el 5 de maig de 1945 amb companyia de l’antifeixis-ta austríaca Anna Pointner, les seues filles i un grapat de republicans espanyols.
Ll. R.
Pàgina 172del catàleg del’exposició
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14M
ATA
RR
AN
YA
5
Com tots els dissabtes de Setmana Santa, ala Freixneda té lloc la Fira d’Antiguitats. Artsi Oficis, Monedes i Bitllets. Aquest any ha es-tat la XV fira, la qual cosa vol dir que ja estàben consolidada. Atès l’èxit dels anys prece-dents, la d’enguany s’ha perllongat un dia més.Dissabte va estar ben ras i lluminós, però diu-menge faria figa: aparegué el vent i la pluja. Caldir que la varietat de productes de tot tipus lidóna un caire força popular. En general els pre-us són moderats, tot i que el regateig està sem-pre present. No ens cansarem de recomanaruna visita per al pròxim any.
Com altres anys l’Associació Cultural delMatarranya va plantar també la seua parade-ta de llibres ben atesa per la Cèlia Badet i elseu marit A. Rallo. Uns quants socis ens tro-bàrem una estona petant la xerradeta.
Fira d’Antiguitats a la Freixneda// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA
2014, l’Any Desideri Lombarte// CARLES SANCHO
Enguany amb la celebració del’Any Desideri Lombarte 2014, lesiniciatives i actes al voltant del per-sonatge pena-rogí estan sent nom-broses i ben diverses. Són moltes lesentitats que s’han volgut adherir ala commemoració dels vint-i-cincanys del seu traspàs.
El 15 de febrer es va donar per ini-ciat l’Any Desideri Lombarte alSantuari de la Mare de Déu de laFont de Pena-roja, amb uns actes or-ganitzats per l’Associació de Jó-vens, l’Ajuntament i l’AssociacióCultural del Matarranya. Parla-ments, exposició Quan érem emi-grants de fotografia de Tomàs Ribai textos de Lombarte i concert deTemps al temps interpretant poemesdel matarranyenc. El 6 de març aBarcelona, el grup Túrnez&Sesé, enla programació musical de Barna-sants, oferí un emotiu concert alCentre Cultural Albareda ple de pú-blic assistent amb una primera partdedicada al poeta pena-rogí. El Ca-sal Jaume I de Fraga, dos dies des-prés, en el marc de la Jornada per ladignificació lingüística 2014, es va ferla presentació al Baix Cinca del’Any Desideri Lombarte. El 23d’abril la Comarca del Matarranya,com cada any, organitzà a Pena-roja
la lectura continuada ‘Quedarà laparaula’ de la novel·la Les aventu-res del sastre Roc d’Arça. L’actecomptà amb l’acompanyament mu-sical de la Banda de Música Peñar-bés. Als assistents se’ls va regalar unartístic punt de llibre com a recordde la convocatòria. L’Escola Oficiald’Idiomes d’Alcanyís va interpretaren anglès l’obra teatral Pena-roja iVallibona, pobles germans per afe-gir-se a la commemoració de l’AnyLombarte. La revista Temps deFranja durant tot l’any inclou encada número un petit text de l’es-criptor amb el logotip creat perCarles Terès amb motiu de l’ani-versari. Del 5 al 31 de maig a Tortosaes va poder visitar l’exposició Ata-üllar el món des del Molinar, con-cretament al vestíbul del Campus deles Terres de l’Ebre de la Universi-tat Rovira i Virgili - URV. El DuoRecapte, format per Antoni Ben-gochea i Màrio Sasot, presentà l’es-pectacle Ataüllar el món des del Mo-linar el 5 d’abril a Saidí, al CinemaParcerisa, acte organitzat per l’a-juntament de la vila, l’11 a Torrentde Cinca a la Sala d’Actes de la CasaFerrabràs i el 7 de maig a Saragos-sa al Teatre del Mercat de la capitalaragonesa. I, recentment, durant el
lliurament dels premis Recercat2014, el 9 de maig a Barcelona, al Pa-lau de la Generalitat, José MiguelGràcia va presentar l’Any Lom-barte amb una biografia i uns poe-mes seus dedicats a l’homenatjat i lalectura d’uns textos del pena-rogíque van ser molt ben rebuts pel pú-blic que omplia el recinte. Pocs diesdesprés a Tortosa la universitat Ro-vira i Virgili i Omnium Cultural dela capital de l’Ebre van oferir “Ho-menatge a Desideri Lombarte, unaveu del Matarranya”. On intervin-gueren Artur Quintana que parlà delpersonatge i amic a partir de l’E-pistolari de l’escriptor, José MiguelGràcia va fer una completa relaciód’actes programats per a celebrarl’Any Desideri, Emigdi Subiratsamb l’acompanyament de FerranBenaiges al violoncel recità poemesdel matarranyenc i Mònica Sales, re-presentant de la Universitat dirigíl’acte d’homenatge. Alguns dels ac-tes ja s’han esmentat més àmplia-ment a Temps de Franja.
Quatre mesos intensos d’activitatsculturals dedicats a commemorar eltraspàs del nostre escriptor més re-conegut i valorat del Matarranya. Laprogramació lògicament continua-rà durant tot l’any.
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14M
ATA
RR
AN
YA
6
Les fires // Juli Micolau
L’ARGADELL
Pel Matarranya sempre hem tingut una fira històrica, la Firade Vall-de-roures, una fira que celebrem tots, tant la del mes demaig com la de setembre; enguany s’ha commemorat els seus700 anys. Però a partir de la comarcalització d’Aragó el nostreConsell Comarcal –juntament amb els Ajuntaments, entitatsculturals diverses i organismes privats– han impulsat una sèriede fires per altres pobles amb prou encert. El dinamisme queaixò crea, encara que només sigue un dia o un parell de dies al’any, a molt estirar, dóna una visualització i un impuls conside-rable a les viles més menudes. Vull recordar la Fira del Vi i Mer-cat Medieval, de Queretes; la Fira de l’Oli i de l’Oliver, de Ca-laceit; la Fira de Recursos Naturals, de Ràfels; la Fira Cerç de laMúsica i la Cultura Aragonesa, de Massalió; la Fira de l’Ener-gia en el Medi Rural, de Fondespatla; la Fira d’Antiguitats (mo-nedes, bitllets i col·leccionisme), arts i oficis, de La Freixneda; iara –crec que no me’n deixo cap– s’afegirà la Fira de Ramade-ria Extensiva els pròxims dies 7 i 8 de juny a la Vall del Tormo.
Això vol dir que hem tingut, que tenim un salt firal prou enco-ratjador, tant a nivell qualitatiu com de quantitat. Ara bé, veigque la cartellística anunciadora de les fires –en alguns casos ésbilingüe castellà-català, per exemple a Calaceit, Massalió o Que-retes– però continua sent exclusivament en castellà em moltesviles. Com és evident, a l’hora d’imprimir un cartell, això nocomporta un encariment del pressupost. Seríem una mica mésraonables intentant confeccionar els cartells respectant al mà-xim la llengua de casa, sobretot de cara a fer normal el que par-lem amb naturalitat pels nostres carrers. Així ho entendrien mi-llor els forasters, sensibles per al que és propi. I podrem estarmés orgullosos ensenyant els treballs de ceràmiques, vímet,fusta, vidre, palma, plantes tintòries, com fer un tapís o sabómoll, quin tràfec du el guarnicioner o l’esquilador, el ferrador decavalls o el cardador de la llana, el canyissaire o l’artesà de laforja, l’escultor de pedra o el treball de cera a partir del món deles abelles, bijuteria, llibres, etc.
El passat mes de maig, aprofitantel bon temps de la primavera, és unaèpoca en què la gent de les nostresviles es troben al voltant de lesmoltes ermites i capelles que s’es-campen per tot el Matarranya, con-tinuant la tradició religiosa i festivadels avantpassats. Els actes que s’hicelebren solen ser molt pareguts atotes les poblacions: la missa, laprocessó, el cant dels gojos dedicatals sants, les xarangues que animenla festa, els menjars de germanor i elsjocs tradicionals per a grans i menuts.Al Santuari de Nostra Senyora deMontserrate van els de Fórnols i lesviles del voltant, els de Fondespat-la a Sant Pere Màrtir al riu Tastavins,a Sant Pol els d’Arenys de Lledó, ala Mare de Déu de la Misericòrdiaels de Queretes, a Santa Anna els deCalaceit i a l’altar de Sant PereMàrtir els de la Portellada. És es-pecialment espectacular el Santua-ri de Nostra Senyora de Gràcia,també dit lo Convent, al terme de laFreixneda. Aquí els veïns porten laimatge en peanya a peu des de laCapella de la Mare de Déu del Pi-lar a la vila, a uns cinc quilòmetresaproximadament. Dins de l’antigaesglésia es fa un altar amb la imat-ge adornada amb gran quantitatde flors i vestida per l’ocasió. L’e-difici religiós construït a partir de la
balma on diu la tradició que és el llocon es va aparèixer la Mare de Déude Gràcia a una pastoreta de la po-blació veïna de Valljunquera. Les pa-rets del convent i de l’església encararesisteixen el pas del temps, nomésha caigut el sostre, així que s’obser-va la espectacularitat de l’edificidels Mínims de Sant Francesc dePaula aixecat el 1795. Al costat elspous i cisternes que abastien la co-munitat religiosa i les antigues edi-ficacions anteriors al segle XVIII.
Aquestes trobades són molt im-
portants perquè posen valor a unapart del patrimoni històric de lesnostres viles que cal protegir per noperdre’l definitivament. El cas delConvent de la Freixneda és evidenti, és especialment greu, en el San-tuari de Nostra Senyora de Mont-serrate, una construcció gòtica ambmodificacions al segle XVII, quemalgrat la denúncia d’abandó quecada maig fan els veïns de Fórnols,des de l’administració aragonesano hi ha cap resposta i això que ésBé d’Interès Cultural des del 1983.
Lo Convent oNostra Senyorade Gràcia a laFreixnedaCARLES SANCHO
Maig de tradicions religioses i festives// CARLES SANCHO
7
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14BA
IX C
INC
AMercè Ibarz, guardonada amb el premi crítica Serra d’Or 2013// BERENGUER DE MUSSOTS
L’obra de l’escriptora saidinesaMercè Ibarz Vine com estàs ha estatguardonada amb el Premi de laCrítica Serra d’Or 2013 en la cate-goria Narració. En el mateix acte delliurament dels guardons d’enguanyvan rebre la famosa Serreta d’Or –la insígnia amb què són distingits elsescriptors guardonats– el novel·lis-ta Josep Maria Fonalleras per Cli-ment i el poeta Carles Camps pel re-cull L’oració total. El poeta lamen-tà la banalització de la llengua, en unmoment en què ningú no assumeixresponsabilitats sobre allò que diu,mentre que Fonolleras recordà el fi-lòleg recentment traspassat Mo-dest Prats i l’escriptora denuncià, enaquests temps de penúria que vivim,
Aquests prestigiosospremis promoguts per larevista Serra d’Or i l’edi-torial Publicacions de l’A-badia de Montserrat aobra publicada i sensedotació econòmica ques’atorguen des de fa 48anys també distingirenen el seu moment les no-vel·les Camí de Sirga(1989) i Estremida me-mòria (1998) del mequi-nensà Jesús Moncada, lanarració La força de lagravetat (2007) del saidi-
nès Francesc Serés i la biografia San-tiago Rusiñol, el pintor, l’home (1996)del lliterà Josep de C. Laplana.
L’escriptora de Saidí al laberint de la memòria// CARME MESSEGUER
Manllevant una expressió de Nir-vana com a títol, Mercè Ibarz publi-cava mesos enrere Vine com estàs(Proa, 2013), una «suite» –en parau-la de l’autora– recentment recone-guda amb el premi Crítica Serrad’Or que té la memòria com a pro-tagonista principal.
La suite s’estructura en dos movi-ments: el primer, «La guerra vista desdel mas», rememora el temps de laguerra i la postguerra a Saidí, mentreque el segon, «Repertori de pas-sions», més introspectiu i sobre es-cenaris diversos, ofereix una galeriade persones i situacions –la seuaamiga Sofi, el professor de matemà-tiques dels anys juvenils, els viatges,l’estada a les monges, el taller de con-fecció de la mare, la mort del pare...–que configuren la memòria vital del’autora.
El relat centrat en la guerra, en ter-cera persona i amb pinzellades de re-alisme màgic, retorna als paisatges deLa terra retirada i es remunta a laconstrucció del Canal de Saidí fins ar-ribar als temps «de por i gana» de lapostguerra, passant per les col·lecti-
breus relats que originen les anadesi vingudes dels personatges en el re-cord de la narradora. Com a vincleexplícit entre un i altre moviments, lafigura del cosí/oncle Gumer, anar-quista refugiat a Barcelona.
Tot plegat conforma un díptic, arafiguratiu, ara impressionista, que escomplementa malgrat la diversitat, jaque l’autora convida a integrar me-mòria viscuda i memòria explicadacom a components indestriables de lanostra biografia personal. A Vinecom estàs s’entrellacen record i vida,en un convit a deixar-se endur per lamemòria com un acte que, de vega-des dolorós, de vegades plaent, in-dubtablement ens fa créixer com apersones.
La fluïdesa narrativa, amanidaamb les referències musicals i cine-matogràfiques a què ens té acostu-mats l’autora, i les situacions, presentso passades en què ens podem veurereconeguts, fan molt recomanablela lectura de Vine com estàs, i espe-cialment per als lectors d’un territo-ri on la memòria és el punt de trobadaentre el passat i el futur.
Mercè IbarzNÚVOL.COM
vitzacions i per l’arribada de les tro-pes franquistes a la comarca. La se-gona part, més extensa i en primerapersona, es configura a partir de
l’especial dificultat que tenen les ge-neracions més jóvens: “Nosaltres hovam tenir difícil, però ells més”.
Coberta de la novel·la
8
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14BA
IX C
INC
A La cirera de Mequinensa s’obre camí a la Xina// JAVIER ORTEGA
a la Xina, on el fruit és molt apreciatpels consumidors. En campanyesanteriors s’han dut a terme tests decomercialització a Hong Kong, coma porta d’entrada al mercat xinès,amb bons resultats.
Aquests mercats es proveeixen, enbona mida, de la cirera que es pro-dueix a Xile –un 75 % de les ex-portacions xilenes del fruit es des-tinen a Àsia– pel que resulta un in-teressant nínxol de mercat per a laproducció de Mequinensa. Cal teniren compte que les dates de recol·lec-ció de les dues zones són oposades,en trobar-se en hemisferis diferents;per tant, no competeixen a l’hora dedur a terme la seva comercialització.
Les exigències dels mercats obli-ga els productors a invertir en tec-nologia d’última generació, espe-cialment pel que fa a maquinària pera la classificació per visió. Això per-met a algunes empreses, com FruitsVall, amb seu a Mequinensa, adap-tar-se a les exigències d’un mercatconcret per a la comercialització dela seva producció de cirera, tenint encompte variables com el calibre,color del fruit o defectes per a cadacas, realitzant un “envasat a mida”.
Els productors de cirera prime-renca de Mequinensa (pertanyents ala zona del Baix Aragó - Casp) estanen plena campanya de recol·lecció,que es prolongarà fins a finals de juny.
La collita es presenta bona i elsproductors de la localitat estimenque es colliran més d’un milió dequilos. Mequinensa compta amb350 hectàrees de cirera, a les qualscal sumar un centenar més de novaplantació en l’anomenada partida‘Auts’, gràcies als nous regadius perbombament des de l’embassamentde Mequinensa, impulsats per laComunitat de Regants APAC. Aixòha permès incorporar 1.700 hectà-rees més a la superfície destinada a
la producció de fruita a la localitat.Aragó és, amb 7.000 hectàrees, la
primera comunitat productora de ci-rera, amb una collita mitjana de30.000 tones a l’any. La zona de Caspcompta amb gairebé mil hectàreesde cirerers i, enguany, es necessita-ran per a la recol·lecció uns dos miltemporers.
Segons UAGA, la collita de frui-ta dolça a Aragó serà la millor encinc anys, amb una producció supe-rior a les 570.000 tones. Es necessi-taran més de 15.000 temporers du-rant tota la campanya. Les principalszones fruiteres són la Llitera, elBaix Cinca - Fraga, Calataiud, Val-dejalón, Matarranya, comarca del’Aranda i el Baix Aragó - Casp, sen-se oblidar la denominació d’origenPréssec de Calanda.
Les varietats més primerenques decireres de Mequinensa es destinen almercat nacional, ja que el seu trans-port resulta complex perquè el fruités molt delicat; mentre que les tar-danes, més resistents, s’exporten amercats del centre i nord d’Europa.
L’objectiu que s’han fixat els pro-ductors, a curt i mig termini, és ar-ribar als mercats asiàtics i en concret
Cireres aMequinensaMEQUINENSA.COM
Els nous projectes de la Comarca del Baix Cinca// ROSA ARQUÉ
Al Baix Cinca hi ha uns paisatgesfluvials molt interessants i des de laComarca volen convertir-los en un re-clam turístic, natural i esportiu. Per eixmotiu, la institució ha sol·licitat lacreació d’onze molls que donin accésals rius de cada municipi.
En total, el projecte, que encara hade ser aprovat pel Govern d’Aragó,planteja una inversió de gairebé400.000 euros. Tres empreses han es-tat convidades a redactar el projectei “a partir d’allí confiem a obtenir elsfons i executar les obres abans queconclogui l’any”, va explicar la Con-sellera Comarcal de Turisme, BelénIbarz. En la seva opinió, “es tractad’un projecte important i anhelatper la població, ja que la gent enyo-ra tenir accés al riu, i en general se-
per a la sostenibilitat al Baix Cinca’,que inclou una sèrie d’actuacionscom l’adquisició de 20 iglús metàl·licsper al reciclatge de cartró i paper ola compra d’un camió per al servei derecollida de residus sòlids. Final-ment, es pretén condicionar una partde la segona planta de la seu comar-cal com a centre de dia per als usua-ris de l’Associació de Familiars deMalalts d’Alzheimer de Fraga.
ria una forma de potenciar el turismeals nostres pobles”.
A més d’aquesta iniciativa, la Co-marca del Baix Cinca ha presentat al-tres tres projectes amb la finalitatd’obtenir el finançament necessari através del Fons de Desenvolupa-ment Territorial i Rural. En total, esrepartiran 20 milions d’euros cofi-nançats pel Govern d’Aragó i elFEADER i a ells han pogut optartant els ajuntaments com les comar-ques. Així, a més del projecte ‘BaixCinca entre rius’, la Comarca hasol·licitat finançament per a l’adqui-sició d’una bomba destinada a l’ex-tinció d’incendis, així com la comprad’una ambulància.
D’igual manera, ha presentat untercer projecte denominat ‘Millora
Paratge al riu Cinca
ROSA ARQUÉ
9
A cavall del segle XV i XVI, període en el qual es produei-xen les grans descobertes i expedicions transoceàniques, bonapart dels navegants solcaven els mars convençuts de l’existèn-cia de feres descomunals, que habitaven en els fons marins, ca-paces d’enfonsar vaixells i devorar la tripulació. La més temudaés representada pels ninotaires de l’època com una serp sinuosa,que es recargola sobre si mateixa. Altres vegades es retira a uncocodril, un drac o una balena. Amb els trets d’una balena fi-gura descrita, en diferents fragments de l’Antic Testament, unacriatura diabòlica. No passem per alt que en els manuscrits me-dievals i en detalls decoratius de catedrals, hi apareix l’esmentatmonstre aquàtic: el Leviatan. I és que, aleshores, els cetacis re-presentaven el mal, l’amenaça, la fantasia, la força incontrola-ble. Això explica que els medievals col·loquessin dracs i altresanimals mitològics en aquelles zones inexplorades dels mapes.Els mariners que s’embarcaven per aigües infectades de bès-ties abismals, van haver d’aprendre a endinsar-se en la incer-tesa. Un d’aquests audaços arponers fou el jove John Melville,autor, dècades més tard, de Moby Dick. En aquesta línia, l’es-criptor Erri de Luca confirma que la millor literatura sorgeixsempre de la major aventura humana: «en comparació, les his-tòries de l’Europa pròspera van mancades de sentit i força».
Rastrejar territoris inconeguts és submergir-te en les pro-funditats. El desig de campar al teu aire, així com el risc i l’er-ror, està renyit amb l’estabilitat, la calma, la previsió. De fet, els
vaixells baleners es construïen per moure’s en la bravura de l’o-ceà. I les travessies comportaven un grau elevat d’inseguretat.Triar llibertat afegeix vida a la vida. És sinònim d’oportunitat.Però priva de seguretat. Hellen Keller, universitària invident,afirma que «la vida és una aventura o no és res».
Experimentar el misteri va aportar avenços importants.Tant és així, que l’encarnació bíblica del maligne en la pell d’u-na balena va fer un tomb en el segle XVIII, quan el sector pes-quer es va adonar de la rendibilitat econòmica dels greixos i dela carn de cetaci. Un profit comercial va modificar, en temps dela il·lustració, l’imaginari popular de l’animal més gros del pla-neta, al qual li van començar a atribuir aspectes lligats a la in-tel·ligència, la natura salvatge, la intriga... àmbits de recerca d’a-llò més estimulant. Teodore Roosevelt afirmava que és molt mi-llor atrevir-se a coses molt difícils, conquerir triomfs grandio-sos, fins i tot amenaçat pel fracàs, que no arrenglar-se amb elsesperits mediocres «que viuen en la penombra».
Així doncs, els que no ens resignem a acceptar la desigual-tat i l’ordre injust, que la perpetua, estem abocats a pujar abord. Accedir a confins aparentment inassolibles (viure en ca-talà; dret a decidir; Europa de les nacions...), requereix fer in-cursions i transitar per topants ignots. Ben mirat, les fronte-res són seductores. Allò més perillós en el món, va sentenciarMartin Luther King, «és la ignorància sincera i l’estupidesaconscient».
Experimentar l’enigma // Quim Gibert
ESTAMPES RIBERENQUES
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jny
2014
BAIX
CIN
CA
El 25 d’abril, representants del’IES Bajo Cinca de Fraga van pre-sentar, en el II Congrés Internacio-nal de Geografies Literàries de Vic,una ponència sobre el projecte Viu-re la literatura a través de les TIC, unprojecte que es va preparar durant2 cursos escolars entre quatre cen-tres de territoris de parla catalana.L’objectiu principal era treballaramb l’alumnat la literatura mitjan-çant les tecnologies del coneixe-ment i la informació.
El projecte, s’emmarcà dintre delPrograma ARCE del Ministerio deEducación, que promovia l’agru-pació de centres educatius per a larealització i posada en pràctica d’i-niciatives comunes, i ha estat dut aterme al llarg dels cursos 2011-12 i2012-13 per alumnes i professorsdels instituts Joan Oliver de Saba-dell, Pau Casesnoves d’Inca, BajoCinca de Fraga i Salvador Gadead’Aldaia.
Es va decidir ex-plorar les possibili-tats que oferien elsterritoris en l’àmbitde la literatura i fi-nalment es va crearun mapa virtual quepresentava les dife-rents rutes literàrieselaborades per l’a-lumnat. Cada centreva aprofundir en elconeixement d’un omés autors del seuterritori però es vafer també un treballde recerca sobre dia-lectologia, geografia, lexicografia ohistòria. Des de l’IES Bajo Cinca s’e-laboraren les rutes de Jesús Mon-cada i Desideri Lombarte.
Els treballs realitzats i els docu-ments d’organització del projecte es-tan allotjats ahttps://sites.google.com/site/viurel-
Es presenta el projecte “Viure la literatura a través de les TIC” a la Universitat de Vic// DEPARTAMENT DE CATALÀ IES BAJO CINCA
aliteraturatic. Hi destaquem els ma-pes virtuals dedicats a la biografia oa les obres dels autors seleccionatsper cada centre associat: Pere Quart,Joan Alcover i Mossèn Costa i Llo-bera, Jesús Moncada i DesideriLombarte i Vicent Andrés Estellés.
10
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14EN
TR
EVIS
TA
Pregunta. Qui sou Cia Mea CulpaTeatre Escolar?Resposta. La Companyia Mea Cul-pa és una companyia barcelonina deteatre professional formada per ac-tors i actrius llicenciats en Art dra-màtic per l’Institut del Teatre de Bar-celona. Bàsicament ens dediquem aposar en escena lectures obligatòriesde batxillerat. Tot i que el curs vinentvolem ampliar l’oferta educativa ainfantil i primària. P. Quan i on veu nàixer com a com-panyia teatral?R. La Companyia neix a Barcelonafa dos anys fent un espectacle ano-menat Tres actos fuera del tiempo ba-sat en la novel·la Nada de CarmenLaforet. L’experiència va ser moltpositiva i vam quedar encantats detreballar per al públic escolar. El pú-blic adolescent ens va rebre molt bé.Per aquest curs que ja s’acaba, vamdecidir fer un espectacle basat en ElCafè de la Granota de Jesús Mon-cada. La veritat és que ha estat unprojecte fascinant per a la compa-nyia per la relació que hem tingutamb Mequinensa i els seus habitants.P. Com és que us acosteu a l’obra deJesús Moncada?R. Vam llegir les lectures prescripti-ves de batxillerat i ens vam enamo-rar des d’un primer moment delCafè de la Granota! Vam pensar queteatralment podia ser molt interes-sant per aquest ritme vertiginósque tenen els contes del Moncada,
la seva ironia, humor... Ens vam con-vertir en uns fans del Moncada i elseu univers tan peculiar. En po-ques paraules vam quedar atrapats!Com diu la seva germana Rosa Ma-ria: “Alerta amb el Jesús, que en-ganxa! És droga dura!” I té tota laraó! Passa com amb Shakespeare:com més el llegeixes més ganestens de tornar-lo a llegir! Després elsactors –M. Àngels Largo i ArmandVillén– vam escriure la dramatúrgiadels contes.P. Com la valoreu?R. Bé, l’obra de Jesús és magistral!Camí de Sirga és el 100 años de So-ledad de García Márquez de la llen-gua catalana. Com sempre diu l’Ar-mand Villén en els col·loquis pos-teriors a l’obra “és una de les potesde la literatura catalana”, i és total-ment cert! Té la categoria d’un pre-mi Nobel.P. Com trobeu que valoren els noisi noies que veuen la vostra versió d’ElCafè de la Granota?R. La veritat és que estem moltcontents amb la rebuda que ha tin-gut. Els nois i noies estan súperatents i segueixen l’obra amb entu-siasme. El públic adolescent és unaprova de foc: si s’avorreixen co-mencen a moure’s, parlar i a jugaramb el mòbil i desconnecten total-ment. Però si els interessa, són un
Representacióde Mea CulpaBERENGUER DE MUSSOTS
públic molt entusiasta i agraït. Nosal-tres hem tingut la gran sort que elnostre treball els atrapa des delprimer minut, i és un goig. Ens hanarribat valoracions dels alumnesmolt bones. Fins i tot un deia que larepresentació millorava l’obra es-crita! Imagina’t!!!P. I els professors? R. Els professors estan encantats itots volen repetir l’any vinent. El quemés valoren és el fet que parlemamb mequinensà. Això li dóna a l’o-bra més autenticitat. També ens fe-liciten per la dramatúrgia que hemfet dels contes. Tots coincideixen quedesprés de veure l’obra els nois i no-ies entenen millor el llibre i el quesignifica l’univers de Moncada.P. On l’heu representada? R. A Barcelona, Santa Coloma deGramenet, L’Hospitalet de Llobre-gat, Sant Andreu de la Barca, Mar-torell, Vic, Puig-Reig, Sallent, Am-posta i Mequinensa.P. Fins quan teniu intensió de repre-sentar-la?R. Doncs ara per ara fins al 2016 seràlectura obligatòria. El curs vinent jatenim moltes més actuacions apa-raulades a part dels que repeteixen,així que ens queden dos cursos més!P. Com ha estat la vostra relació ambMequinensa i amb els mequinensans? R. Ha estat un enamorament bestial!
CIA MEA CULPA TEATRE ESCOLAR
“De la Mequinensa desapareguda neix la nostra dramatúrgia”// BERENGUER DE MUSSOTS
Aquest curs escolar, que som apunt de tancar, han estat diverses lescompanyies teatrals que, aprofitantque el recull de contes El Cafè de laGranota de Jesús Moncada és de lec-tura prescriptiva per als estudiants debatxillerat a Catalunya, han volgutfer-ne una adaptació escolar. D’entreaquestes companyies de teatre es-colar ha estat Cia Mea Culpa la queha fet, segurament, l’adaptació mésreeixida.
Los dies 16 al 20 de juliol d’en-guany tindrà lloc a Móra d’Ebre lasegona edició del Campus de Mú-sica i Ball populars de les Terres del’Ebre, Matarranya i Nord Valenciàque, amb un nom ampliat, mésacord amb la realitat geogràfica delscontinguts, promou l’associació cul-tural “Riu en So” i la plataformacultural “Espai de So” de Tortosa.
Els promotors d’aquesta iniciativa cul-tural, que van comptar l’any passat amb elsuport de la Generalitat de Catalunya,l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre, la Diputa-ció de Tarragona, la Universitat Rovira i Vir-gili, l’Institut Ramon Muntaner, etc., hanaconseguit en aquesta ocasió ampliar elnombre d’entitats col·laboradores, entre lesquals estan les associacions integrades enla Iniciativa Cultural de la Franja, el Rol-de de Estudios Aragoneses, Gaiteros deAragón, Omnium Cultural i altres.
Des de la seua creació, els coordinadors,els germans alacantins Lluís-Xavier i Mi-quel-Àngel Flores, han volgut que el Cam-pus se centre “en la tradició etnomusicalque comparteixen les comarques de l’Ebred’administració catalana, el Matarranya ara-gonès i el Baix Maestrat i els Ports al PaísValencià, i que tenen, entre molts altres ele-ments, la jota com a tret identitari”.
El Campus s’articula en 17 tallers obertsa tothom que tinga interès en un major co-neixement de la cultura musical tradicionaldel territori. En aquest sentit, per tal d’a-portar noves recerques i estudis centrats enaquest camp, naix Espai de So, col·lectiu in-tegrat per professionals catalans i valenciansde la música i el ball tradicionals que estanduent a terme actuacions diverses (tallers,publicacions, conferències, edició de CDs,etc.) en aquesta línia.
Els tallers s’agrupen en tres eixos bàsicsdel folklore dels territoris de l’antiga diòceside Tortosa: el cant (la cançó enversada i elsgèneres no improvisats), l’organologia (ins-truments i formacions musicals tradicionals)i les manifestacions coreicomusicals: el ball,la dansa ritual i el ball de plaça.
La participació d’importants estudiososde la música i el ball populars, com els es-mentats germans Flores, Toche Menal,
Ángel Vergara (La Chaminera), EliseoParra, Emilio del C. Tomás, Mateu Xurí,Montserrat Garrich, etc., és fonamental per-què “el Campus pretén consolidar-se comun punt d’encontre per a l’aprenentatge,l’intercanvi i la difusió de coneixements, lainterrelació, la convivència i el treball degrup en un privilegiat entorn del territoricatalanoparlant com són les seues comar-ques centrals”, segons explicà Lluís-XavierFlores.
Un altre objectiu del Campus, segons Flo-res, és “superar, a través de les més recentsinvestigacions i l’abundant bibliografiaproduïda, algunes visions caduques i in-completes que presenten la realitat musi-cal de les Terres de l’Ebre i comarques ve-ïnes basada encara en certs tòpics i tics queno responen a la diversitat del patrimoni et-nomusical del territori”.
Per a participar en el II Campus de Mú-sica i Ball Populars de les Terres de l’Ebre,Matarranya i Nord Valencià cal haver fet els16 anys. Els tallers van destinats a qualse-vol persona interessada en la cultura tra-dicional, tinguen o no formació prèvia. L’ac-tivitat també està dirigida a la formació delprofessorat de Primària i Secundària aixícom a l’alumnat universitari, i està reco-neguda pel Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya amb un certificatde 30 hores.
El preu d’inscripció per al curs complet(30 hores lectives, de dimecres a dissabte)és de 150 euros. També existeix la modali-tat de matriculació parcial per tallers o diessolts amb preus més reduïts. Més informacióa la pàgina facebook “Campus de Músicai Ball de les Terres de l’Ebre” i el webhttp://www.moradebre.cat/
11
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14C
ULT
UR
AÉs més ens atrevim a dir que serà unamor per tota la vida! La regidora decultura de Mequinensa, la GemmaNadal, ens ha rebut amb el braçosoberts i ens va presentar gent de Me-quinensa. Vam estar tot un matí xer-rant amb mequinensans que havienviscut a l’antic poble. Els vam gravari els seus testimonis surten en veu enoff a l’obra. Va ser una experiènciamolt enriquidora. A partir d’aques-ta trobada va començar la nostra his-tòria d’amor amb “lo Poble” i vamdecidir explicar la desaparició del’antiga Mequinensa juntament ambels contes. Després vam conèixer laRosa Maria Moncada, tot cor! Il’Hèctor Moret, que ens assessoratlingüísticament. De fet, la seva apro-ximació al parlar de Mequinensaens ha estat de molta ajuda! El mo-ment culminant per nosaltres va serquan un divendres nit fem l’obra aMequinensa per a tot el poble. Va seruna acollida bestial. L’alcaldessaMagda Gòdia ens va fer una forta iemotiva abraçada i ens va regalarl’última edició d’Estremida memòriai un llibre sobre la història de Me-quinensa. Envegem la sort d’algunsmequinensans d’haver tingut el pri-vilegi de conèixer personalment a Je-sús Moncada. Quan parlen d’ell elshi brillen els ulls. És una llàstima queens deixés tan aviat!P. Com ha estat la vostra adaptaciód’El Cafè de la Granota?R. Doncs precisament d’aquestafascinació sobre la Mequinensa des-apareguda neix la nostra drama-túrgia. La nostra obra es diu El dar-rer dia del Cafè de la Granota i re-presenta l’últim dia del Cafè de laGranota abans de desaparèixer sotael pantà, aquest és el fil conductor.El matrimoni del cafè, l’Adelaida iel Fernando, recullen els seus últimsefectes personals mentre recordenles diferents històries que han viscuten el seu poble. Aquestes històriessón quatre contes del llibre d’El Cafède la Granota: ‘Futbol de ribera’, ‘LaPlaga de la Ribera’, ‘L’assassinat delRoger Ackroyd’ i ‘Paraules desd’un oliver’. Finalment el so d’unadetonació els recorda que han d’a-bandonar la seva casa i s’acomiadenmentre sona ‘Ebre Nostre’ d’Enri-queta Moncada, cantat a cappellaper la mequinensana Araceli Gòdia.Posa la pell de gallina!
Toche Menal i Àngel Vergara (La Chaminera)uns dels professors invitats al Campus MÀRIO SASOT
II CAMPUS DE MÚSICA I BALLS POPULARS A MÓRA D’EBRE
Un insòlit espai d’aprofundiment en la nostra cultura tradicional // MÀRIO SASOT
12
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14LL
ITER
A Espècies foranes a la Llitera*// JOSEFINA MOTIS
Algunes actuacions que perjudi-quen a la comarca son individuals,com la plantació a jardins i horts, lesrestes no tractades procedents depodes, l’abandonament i descon-trol d’animals domèstics, les aigüesprocedents d’aquaris, etc.
A la Llitera les actuacions cone-gudes cap a les espècies perilloses,són la captura de gossos assilvestrats,abandonats prèviament. Societats decaça, i l’eliminació de figueres demoro a la serra de Sant Quilis perpart de l’Ajuntament de Binèfar.
Pels voltants de la comarca tam-bé es coneix l’eliminació d’algunesplantes i animals que poden perju-dicar a les persones.
EE a la Llitera. Alguns les consi-deren EEI, però hi ha que veure sis’han aclimatat a espais que no per-judiquen, o si realment poden sernocives.
Flora: Variada i abundant, és fàcilde controlar si queda en espais pro-pis sense perjudicar:
—La pita, procedent d’Amèrica,abundant a Calassanç, no es reco-neix com a nociva.
—L’Arbre del cel, per la seva al-çada, es fa al costat de canalitzacions,s’ha de tenir en compte les abun-dants arrels.
—La canya, d’origen asiàtic, moltconegudes a espones i límits entrefinques. Es acceptada i utilitzada entallers i negocis de cistelleria.
—La budleia, procedent de Xina,apreciada en jardineria, el vent la potescampar lluny
—L’herba de les Pampes, proce-dent de Sud-Amèrica, és de jardi-neria, a la Llitera s’ha introduïtcom a decorativa. El toc d’alarma ésper la gran quantitat de llavors i ca-pacitat expansiva.
—La pataca o patarota, vingudad’Amèrica. improductiva però ac-ceptada, alta i amb flors groguesabunda a Esplucs, Binèfar i Tamarit.A Albelda estava tocant a les fas-seres, al canviar el sistema de rec hadesaparegut.
—La mareselva, procedent del’est d’Àsia, és trepadora de jardi-neria. A la Llitera no es consideranociva, però s’han de tenir en comp-
te les restes.—La falsa Acàcia, arbre alt i amb
rams de flors, és acceptat com or-namental, ve de l’est dels EstatsUnits. S’ha d’anar en compte que nodesplaci espècies autòctones. A laLlitera es troba al costat de canalscom el de Saidí o Aragó i Catalunya.
—Acàcia de tres espines. Sem-blant a l’anterior en caràcters i ubi-cació. el fruit la garrofa, va ser ali-ment de cavalleries. Ve del sud delsEstats Units.
—L’Auró americà, arbre petit,procedent del centre de Nord-Amè-rica, pot perjudicar els límits delsrius. A la llitera ara es veuen a jar-dins i com a arbres urbans a Binè-far.
—La figuera de moro, amb pun-xes, originaria de Mèxic, se n’apro-fita el fruit, a la Llitera esta localit-zada en alguns pobles. A Binèfar esva eradicar per expansiva.
Fauna
Es comenten varies espècies aquà-tiques procedents del continentamericà i europeu, que s’han ubicaten aigües estancades, embrutant-lesi fagocitant les espècies autòctones.
Es fa un toc d’atenció a gossos igats domèstics per evitar el seu des-cuit i abandonament.
*Dades del article “Las Especies Exòticas
Invasoras en la Litera” Littera 3
L’intercanvi d’espècies es remuntaa èpoques prehistòriques. A partirdel segle XV, el descobriment d’A-mèrica va afavorir intercanvi denombroses espècies vegetals i ani-mals. Al segle XIX i XX això va anaren augment. Actualment la facilitatde trasllat ha augmentat enorme-ment la capacitat d’intercanvi. Enaquests moments aquest incrementes considerat problemàtic per algunscol·lectius. Alguns científics han do-nat la veu d’alarma per aquestaamenaça als ecosistemes, alertant ales administracions pel perill deprovocar problemes ambientals,econòmics, socials, i sanitaris.
La Unió Internacional per la Con-servació de la Natura –UICN– con-sidera Espècies Exòtiques Invasores–EEI– quant l’espècie que s’esta-bleix a un ecosistema, és un agent decanvi amenaçant per a la diversitatbiològica nativa.
A partir d’aquí hi ha diferents au-tors, variables, i teories. La més ge-neralitzada és que un 10% d’espè-cies s’adapten al canvi, i d’aquestes,un altre 10% s’arriben a considerarinvasores. Per ser invasores, han deperjudicar l’ambient, territori o ha-bitat.
Les que no perjudiquen i estanadaptades, les provinents de fora del’àrea natural que han estat intro-duïdes de diferent forma, es diuenEspècies Exòtiques EE.
Algunes d’aquestes poden inclússer beneficioses sense perjudicar laterra ni l’ambient, com la patata to-màquet, arrós panís, alguns frui-ters, etc.
Situant-nos a la Llitera segons elsautors de l’article es recomana:
—Prevenció: les administracionshan de regular el comerç i la pos-sessió, a més de controlar les viesd’entrada de qualsevol animal oplanta que provingui de fora.
—Conscienciar a la població pera que col·labori amb les adminis-tracions ambientals i sanitàries si esdetecta alguna espècie susceptiblede ser forana desconeguda, per a serdetectada i actuar amb eficàcia, ve-ient si és suficient el control o s’hade procedir a l’eradicació.
FloraJOSEFINA MOTIS
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14LL
ITER
A
13
No hi ha matisos: en el món en què vivim predomina el dua-lisme. Des del temps de Zaratustra com a mínim, ens hemacostumat a veure les coses en blanc o en negre: el bé i el mal,el sí i el no, el yin i el yang, la dreta i l’esquerra, l’amunt i l’a-vall, el Barça i el Madrid, els moros i els cristians, les espentesi els redolons, Camporrells i Estopanyà... Tal vegada, aquestamena de maledicció divina ens ve donada fatalment pel fetque els éssers humans, que som el centre de l’Univers segonsla nostra visió cosmogònica i des de la nostra condició d’ani-mals intel·ligents, ens dividim ja d’entrada fifty fifty entremascles i femelles (amb permís del Sr. Arias Cañete, quepareix que considera les dones intel·lectualment inferiors aell, cosa que, de ser certa, les deixaria en una posició ben gal-dosa...)
Est dualisme, tan arrelat i assumit socialment, és el que haportat a la persecució dels homosexuals o dels ateus, a la mar-ginació dels neutrals i dels escèptics o, sense anar més lluny, ala incomprensió dels adolescents, que són una mena de “no
alineats” en qüestió d’edat. El poble o, millor, la gentalla lin-xadora refusa les mitges tintes, els mitjacerilles i el color degos com fuig. I, per això mateix, de tant en tant, com en elstemps dels pogroms, la massa enfollida entra al seu cau i enfa neteja. Ho comprovem cada primavera a Lleida. Des de fauna trentena d’anys s’hi perpetua un autèntic holocaust con-tra un dels éssers tingut per més innoble a causa de la seuaindefinició: el pacífic i bavallós caragol, que és sacrificat,executat sense pietat, per humans que en altres circumstàn-cies semblarien normals, però que en ocasions així trauen a lasuperfície el depredador que porten a dins i, amb els ulls rojosd’odi (o més aviat de vi i d’allioli) i en un acte de catarsicol·lectiva, n’assassinen (i després, és clar, els devoren a lallauna, a la gormanta, a la brutesca...) centenars de milers, pot-ser milions. Segons diuen, est cap de setmana se n’ha menjatunes cinc tones. Així paguen, els molt innocents, el seu pecatoriginal: no ser ni mascles ni femelles, sinó tot el contrari. Noser, en definitiva, ni carn ni peix.
Gasteròpodes // Ramon Sistac
TOT ENSENYANT LES DENTS
Montse Castellà en concert a Alcampell// J. ESPLUGA TRENC
Amb el públic a la butxaca, laMontse Castellà mos va ensenyarque ‘no hi ha poetes solitaris’, que elseu poble està ‘a la cantonada d’unmapa’, o que l’hemisferi nord noexistiria sense el sud. I, sobretot, mos
va animar a baixar cap al Delta totseguint lo riu, per comprovar comcanvien els paisatges i els colors,mentre la llengua es manté intactai viva. Haurem de baixar cap a lagran terra de l’Ebre.
Montse Castellà, la reconegudacantant i compositora tortosina, enple concert va dir que ‘l’aigua queara raja de les aixetes d’Alcampelld’ací a poc temps passarà per davantde casa meua a Tortosa’. Una ex-cel·lent manera d’expressar que elspobles de la Franja i els de la granterra de l’Ebre som, en les seues pa-raules, ‘parents de riu’, amb tot elque això comporta i per moltesfronteres que hi vulguen posar.
Montse Castellà va fer un emotiuconcert el passat diumenge 20 d’a-bril, en el marc de la Primavera Par-ticipativa d’Alcampell organitzadaper l’Ajuntament. Un concert intens,empàtic i ple d’energia vital, on vacombinar un bon grapat de cançonsdels seus dos àlbums (L’escriptorinexistent, 2006; i Geminis, 2011),amb textos propis i de poetes (Mar-tí i Pol, Aleixandre, Vergés, etc.), tanten català com en castellà, i amb unabarreja de ritmes que anaven des dela jota a la cançó catalana, des delpop al fado o al sirtaki. La cantantcombinava també la interpretacióamb guitarra i el teclat, acompa-nyada en la majoria de peces del vio-lí elèctric de la virtuosa SimoneLambregts, que amb el seu toc si-nuós multiplicava la màgia de la can-tant.
Concert deMontseCastellaJ. ESPLUGA TRENC
TEM
PS D
E FR
AN
JAd
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14R
IBA
GO
RÇ
A
14
Escunç, associació que arropllegaparaules de la Ribagorça// GLÒRIA FRANCINO
Aquest darrer febrer s’ha presen-tat una associació lingüística a laRibagorça. El seu objectiu és arro-pllegar i salvaguardar les paraulestant de la part aragonesa com cata-lana, ja que la gent que habita elspobles dels voltants i el Pont deSuert s’entenen amb la mateixallengua, tot i tenir les seves caracte-rístiques particulars.
Amb motiu de l’exposició Xeicde les Terres de l’Ebre que es va dural 2013 al Pont de Suert, el Centrede Recursos Pedagògics i el Con-sorci per a la Normalització Lin-güística del Consell Comarcal del’Alta Ribagorça, la Biblioteca Pú-blica del Pont de Suert i Jordi Suïlsvan proposar algunes activitats lin-güístiques a la població: recollir pa-raules autòctones, algunes oblida-des pel pas del temps i altres vives ala Ribagorça. Aquest recull es vafer extensiu als alumnes des de ter-cer de Primària fins a l’ESO, i, perun altre costat, al públic en general.Es van repartir butlletes on cadascúhi anotava les paraules que consi-derava interessants de no perdre ioriginals i les lliurava a la BibliotecaPública del Pont. La participació vaser tot un èxit: més de vuit-centesentrades.
Com a conseqüència d’aquest re-cull es van conèixer alguns treballs
inèdits de persones amb sensibilitatlingüística per la llengua pròpia, en-tre els quals cal destacar unexcel·lent treball de recerca de bat-xillerat d’un xicot de Vilaller, queactualment ja ha acabat estudis uni-versitaris, ens referim a Bernat Es-top que va fer un estudi del lèxic delseu poble titulat Allà en temps sidive; també el tresor de la senyoraMilagros Feixa de Rins, que ambtota la delicadesa ha anat fent el seufitxer lingüístic de paraules en pe-rill d’extinció pel canvi de vida, or-denades alfabèticament, i, cal afegirel quadern o llibreta de la MarisolGarcia de Durro, que ha anat con-fegint un dietari de paraules queella i els del seu entorn utilitzen enles converses. I altres que segur quehi són i eixiran...
La bona acollida ha estat un in-centiu perquè aquest any les enti-tats implicades donessin cos aaquest material i assessorats pelprofessor filòleg de la UdL, JordiSuïls, natural del Pont de Suert. I ésaixí com naix l’Associació Escunç,amb la finalitat de preservar el lè-xic de la Ribagorça i potenciar-nel’ús. La Junta està formada perAnna Alins, Rosa Batlle, Rosa Ma-sana i Jordi Suïls; els vocals són:Maria Jesús Llorens, Sebastià Jordà,Anna Monsó, entre altres. Així ma-
teix hi haurà persones encarregadesde les àrees properes al Pont deSuert i diferents col·laboradors persectors o camps semàntics.
Aquest any 2014 s’ha fet un con-curs entre escolars de cinquè i sisède Primària per a dissenyar el logo-tip de l’associació. D’entre les tresfinalistes la guanyadora ha estatuna alumna de Vilaller, Aina Ro-dríguez.
En aquest projecte s’ha demanatla col·laboració de les entitats pú-bliques com els ajuntaments, tantd’Aragó com de Catalunya i d’em-preses i comerços de la zona.
Una altra activitat és que ja s’hacreat al web http://www.ribagorca-parla.cat/ el Diccionari de la parlade la Ribagorça, coordinat pel filò-leg Jordi Suïls. Es pretén seguir encontacte amb la població mitjan-çant un blog on es comunicaran elsactes que es duran a terme a l’asso-ciació, així com les activitats propo-sades a les escoles i l’institut, ja queels futurs parlants del ribagorçà sónels nens i nenes o minyons i mosse-tes en edat escolar.
Des d’aquestes ratlles volem do-nar l’enhorabona i el coratge a totsels que han fet i fan possible aquestEscunç.
Llarga vida a la variant ribagor-çana!
Membres dela Junta del’AssociacióEscunçASSOCIACIÓ ESCUNÇ
15
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14T
EMA
DEL
MESEl sector del porcell critica la declaració
de zona vulnerable en set pobles// EMMA ZAFÓN
l’any i un porc d’engreix en generaentre un i dos. Una granja ambunes 200 femelles pot arribar a su-mar 1.200 tones d’este residu cadaany. Per tal de reactivar el funcio-nament de les plantes de depura-ció, els ramaders demanen quel’administració competent, en estecas el Govern d’Aragó, es faça càr-rec dels 4 euros de diferència entreel cost real i el que a ells els resultarendible pagar. Una altra alterna-tiva seria cobrir eixa diferència mit-jançant la generació i venda d’e-nergia de biogàs a partir dels resi-dus depurats.
Dura oposició
La majoria d’empresaris rama-ders s’oposa fermament a haver depatir les restriccions de les zonesvulnerables sense cap tipus de con-trapartida per part de l’administra-ció. El sector recorda que és fona-mental per a mantenir la poblacióen algunes de les zones més despo-blades de la Comunitat Autònomai que, en alguns casos, resulta l’ú-nica alternativa de desenvolupa-ment econòmic en localitats ambun dèbil teixit industrial i on a pe-nes hi ha superfície apta per a l’a-gricultura. Precisament, l’escasse-
tat de parcel·les agrícoles tambéagreuja el problema.
El cas de Pena-roja n’és un clarexemple de com la manca de par-cel·les agràries dificulta el vessa-ment de l’excedent de purí. En lalocalitat conflueixen dos factors:l’elevada acumulació de granges iel domini de superfície d’alta mun-tanya no cultivada. Concretament,el poble només té entre 600 i 700hectàrees cultivables. En estos mo-ments, n’hi ha unes 45 explotacionsde porcell que generen uns residusmolt superiors als que el terme éscapaç d’absorbir sense incomplir lanormativa.
El vessament d’una quantitat deresidus més alta del que permet eldecret autonòmic implica fortessancions econòmiques i adminis-tratives. Entre altres conseqüèn-cies, els ramaders s’arrisquen a per-dre les ajudes de la Política Agrà-ria Comuna (PAC) de la Unió Eu-ropea. Tot això genera una oposi-ció tan forta en els territoris afec-tats que fins i tot s’han produït pro-testes com l’abandonament d’unareunió convocada en la seu de laComarca del Matarranya amb tèc-nics del Govern Autonòmic. Els ra-maders es van negar a participar ivan deixar sols als funcionaris de laDGA.
Productors i ajuntaments de leszones de major tradició ramaderade la Franja segueixen demandantsolucions a la problemàtica susci-tada arran de la declaració de setpobles com a zona vulnerable. Estamesura, aprovada de forma unila-teral pel Govern d’Aragó el 10 desetembre de 2013, obliga els rama-ders de porcell a reduir el vessa-ment de purins en les finques agrí-coles. Tradicionalment, els residusque es generen en les granges sónaprofitats com a fertilitzants per al’agricultura. La normativa no esta-bleix una quantitat fixa que es potabocar per hectàrea sinó que els ra-maders han de variar els metres cú-bics que vessen en funció del cultiui del rendiment que s’espera a cadacampanya.
El decret autonòmic inclou coma “vulnerables” a la contaminaciópels nitrats dels purins als termesde Fraga, Torrent, Mont-roig, Font-despatla, Pena-roja, Campdàsens iOntinyena. A més a més de la bu-rocràcia que implica per al sector,els ramaders critiquen que la de-claració de zona vulnerable no haanat acompanyada d’una solucióviable i sostenible que permeti de-purar els excedents de purí. Finsl’any passat, en municipis comPena-roja i Fraga hi havia en fun-cionament plantes de depuració deresidus ramaders que permetienreduir els vessaments de nitrats. Noobstant això, estes plantes van serclausurades a causa de l’elevat costque suposa el tractament de cadametre cúbic.
De forma simplificada, depurarels residus té un cost d’entre 6 i 7euros per cada metre cúbic i els ra-maders només estan disposats a pa-gar entre 2,5 i 3 euros per tal de noregistrar pèrdues econòmiques enles seues explotacions. Pel que sem-bla, invertir uns 6 euros per a de-purar solament un metre cúbic re-sulta inviable econòmicament. Caltenir en compte que una mare pro-dueix uns 6 metres cúbics de purí
Vessament depurins en unafinca agrícolaEMMA ZAFÓN
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14A
RA
GÓ
16
Sóc de poble, com en DesideriLombarte i la seua poesia la sentomolt a dintre; em toca alguna peçauna mica esquerdada i la recom-pon; organitza el puzle de les emo-cions perdudes en la nit i algunacosa, molt difícil d’explicar, esclataen un sospir d’agraïment a les pa-raules tan ben escrites del nostrepoeta franjolí.
La nit del set de maig va estar unregal d’aire fresc a l’entrada de la ca-lor estival, al teatre del Mercat, a Sa-ragossa, la veu d’Antoni i les cordesde la mà d’en Màrio van sonar comun crit profund, ferm. Els assistents
vam gaudir d’un espectacle de qua-litat suprema: bona música i elspoemes molt ben escollits per tal depresentar una mostra del talentcreatiu d’en Desideri. La veu, l’ex-pressió, les explicacions d’Antoni,ens van fer tremolar, riure i plorar.El so de les cordes a les mans d’enMàrio creava el misteri d’entrada ala paraula del poeta. Són uns d’es-tos moments que desitges que nopassin, que no passin...
L’espectacle va tenir quatreparts: Introducció, La terra i la na-tura, Existència i ironies de la vida iRetorn a la terra. Poemes diversos
Epifania del Duo Recapte a Saragossa// MARINA D’ALGARS
com: Les belles paraules, la xica tor-nada serp, Joc de paraules, Xerra-duries, Sol·litud, Lluny de tu, Men’aniré, Quan no quedarà res...
La presència d’en Desideri,l’home, la persona, el poeta, es sen-tia tan real que era fàcil creure enla resurrecció per la paraula. Tot igràcies a la feina d’interpretaciótan ben feta del nostre Duo Re-capte. Per això van estar envoltatsde molts amics, músics, companys ifamiliars.
Felicitats artistes! I gràcies! Grà-cies per la màgia que vau crear alteatre del Mercat!
Franjolins alconcert delDúo Recaptea SaragossaMARINA D’ALGARS
Virginia Woolf (Londres, 1882-Lewes, 1941) // M. Llop
DONES
Filla de Lesli Stephen, crític i historiador famós, va créixeren un ambient d’intel·lectuals i artistes. A la mort del seu parel’any 1905 es va establir amb els seus germans al barri deBloomsbury que va donar nom a un grup de poetes, novel·lis-tes, pintors, pensadors... que consideraven el coneixement i elplaer estètic com l’objectiu primordial del ser humà. Entre elsseus valors hi havia un enfocament liberal de la sexualitat. Per-tanyien al Grup de Bloomsbury personatges tan significatiuscom l’escriptor E. M. Foster, l’economista J. M. Keynes o elsfilòsofs Bertran Russel y Ludwing Wittgenstein. VirginaWoolf mai no va anar a l’escola i va aprendre a casa seua. Alstrenta anys es va casar amb Leonard Woolf que pertanyia almateix grup i els dos van crear la famosa editorial Hogarth
Press que publicaria l’obra de Virginia i d’altres com T. S. Eliot,Katherine Mansfield, S. Freud... D’aquest va aprendre la im-portància de l’inconscient en la persona i ella ho reflexa en lesobres a través d’imatges, símbols, metàfores. És pionera en latècnica de monòleg interior i en la reflexió sobre la condiciói la identitat femenina i de la relació de la dona amb l’art i lacultura. La seua obra Una cambra pròpia és considerada comun text fonamental sobre la dona, l’escriptura i el feminismeliterari anglosaxó. Altres obres destacades són: Les ones(1931), Orland (1928)La senyora Dalloway (1919).
Virginia Woold es va suïcidar omplint-se les butxaques depedres i deixant-se engolir per les aigües del riu Ouse, el 29 demarç de1941. Patia la malaltia anomenada trastorn bipolar.
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14G
ALE
RIA
DE
PER
SO
NA
TG
ES
17
Com bé sap tothom, dues de les obres mítiques de la litera-tura universal del segle XX són el poema de 434 versos The Was-te Land de T.S. Eliot i l’extensa novel·la Ulisses de James Joy-ce, totes dues publicades el 1922, annus mirabilis de la litera-tura anglosaxona, si més no. L’any de la primera edició d’a-questes obres no és, ni de bon tros tot, la més significativa deles coincidències que uneixen d’alguna manera la trajectòrialiterària d’ambdós escriptors; però això és un altre tema. Si leshe qualificat de mítiques és sens dubte perquè es tracta, pos-siblement, de les dues obres més citades i, diuen, han influït enla literatura contemporània,... però que ben pocs dels que lesesmenten i lloen han llegit, especialment en el cas de James Joy-ce. I sospito que encara són més pocs els lectors (o lectores, comara es diu) que s’hagen encarat amb profit i alhora amb gau-di, tant de l’edició original anglesa com d’una versió en llen-gua romànica. Fins ara només tenia notícia que s’hi havien en-frontat –que no necessàriament gaudit– a l’original anglès elstraductors ibèrics. Estava convençut que només el professor JoseMaría Valverde (i, suposo, els altres traductors d’Ulisses a l’es-panyol) i el professor Joaquim Mallafrè, el primer com a tra-ductor de la novel·la al castellà i el segon com a traductor alcatalà, s’havien encarat al repte de la comparació entre l’ori-ginal anglès i les versions romàniques.
Però vet ací que el primer d’abril (April, is the cruelest month...,tal com diu T.S. Eliot) d’enguany, Pilar Rahola publica en la seuasecció habitual a La Vanguardia una columna intitulada ‘La
mort d’un savi’ dedicada aparentment a ressaltar la vessant coma traductor del recentment traspassat filòleg Modest Prats; mésen concret al Modest Prats traductor de Fedra de Racine.
Doncs bé, la coneguda periodista i política no té cap ruboren iniciar la columna dient: “Traduttore, traditore, diu la famosadita bo i recordant que tot traductor traeix el text que tradu-eix. El que no diu és que hi ha traduccions que són, en si ma-teixes, obres de creació capaces de donar una nova vida, en unnou llenguatge, a una obra coneguda. Personalment vaig gau-dir tant de l’Ulisses de Joyce com de la traducció mestra queen va fer Mallafrè, el català del qual fou d’una cadència me-ravellosa.”
No sé, però de sempre m’han sorprès els opinadors i les opi-nadores que afirmen, sense aportar cap mena de proves i sen-se gota de rubor, que és excel·lent, o pèssima, la traducció dedeterminada obra. Esclar que cal pensar que la nostra llicen-ciada en filologia catalana i hispànica i pressuposada excel·lentconeixedora de la llengua anglesa, ha fet el pertinent estudi com-paratiu de l’original anglès i de la versió catalana de l’Ulisses.Ara només ens cal esperar-ne l’opinió, com a filòloga, sobre sisón prou bones les traduccions que de The Waste Land al ca-talà (La terra eixorca) i al castellà (La tierra baldía) va fer enel seu moment el poeta català Agustí Bartra. I si té dubtes queno dubte a posar-se en contacte amb el crític Sam Abrams, bonconeixedor del català, del castellà i, cal suposar, de l’anglès; ibon coneixedor de l’obra d’Agustí Bartra i de T.S. Eliot.
April, is the cruelest month // Esteve Betrià
Com eixit d’un quadre de MiquelViladrich –com veieu a la imatge–,va desfilar pels carrers de Fraga elnostre Miquel en la darrera ediciódel Dia de la Faldeta. Llicenciat enFilologia Catalana i professor d’a-dults a la comarca del Vinalopó, Mi-quel-Àngel Flores i Abat (Alacant,1975) va endinsar-se en el coneixe-ment de la cultura popular a partirdel contacte amb grups de dansa,que van desvetllar-li l’interès per lainvestigació etnogràfica, sempre alcostat del seu germà bessó, Lluís-Xavier.
Al coneixement del folklore de lesTerres de l’Ebre s’hi van apropar através dels treballs de Josep Barga-lló Badia sobre dansa popular i perdiverses recerques etnomusicals queMiquel i Lluís van portar a terme alMaestrat i al Matarranya. Un cursd’estiu sobre literatura popular (or-ganitzat per la UETE) els va portara Calaceit i a entrar en contacte ambgent com Josep Galan o Pasqual Vi-
Miquel-Àngel Flores i Abat, el Bessó d’Alacant// CARME MESSEGUER
U12
dal i Fígols. Els bessons van aprofi-tar aquella estada franjolina per ar-ribar-se a Fraga... vestits amb sara-güells, el calçó ample comú als llau-radors valencians, als de les Terresde l’Ebre i la Ribera del Cinca.
En Miquel és membre del GrupAlacant d’estudis folklòrics, queedita la Revista Valenciana de Fol-clore, i mestre de ball tradicional. Abanda de l’estudi del folklore de lesTerres de l’Ebre, actualment fa re-cerca al Llevant mallorquí i a la Ma-rina valenciana. Miquel és partida-ri d’una vessant més dinàmica i lú-dica del folklore, que com més s’hiaprofundeix més mostra que ensuneix més que no ens separa, comdemostren les cançons de carame-lles que trobem arreu del domini lin-güístic.
La represa del contacte amb lesTerres de l’Ebre va venir de la par-ticipació en el Congrés Cultura i Ter-ritori (organitzat per la URV) a Vi-naròs, motiu que ha fet retornar els
bessons a aquestes terres de mane-ra regular i a entrar en contacte ambpersones interessades per la músicai el ball tradicionals, com la gentd’Espai de So, de Tortosa, i a ela-borar un projecte de difusió de lamúsica, els instruments i la dansacom ho és el «Campus de Música iball populars de les Terres de l’Ebre,Matarranya i Nord Valencià» quepromou l’associació Riu en So ique enguany, en segona edició, tin-drà lloc a Móra d’Ebre entre el 16i el 20 de juliol.
Miquel-ÀngelFlores i AbatCARME MESSEGUER
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14PA
ÏSO
S C
ATA
LAN
S
18
Al Palau de la Generalitat deBarcelona, el 9 de maig va tenir llocl’acte de lliurament dels X PremisRECERCAT, acte principal de laJornada de Cultura i Recerca Localdels Territoris de Parla Catalana del2014. Els premiats van estar: Anto-ni Lluís Carrió (in memoriam) del’Institut d’Estudis Comarcals de laMarina Alta i el Centre d’EstudisComarcals del Baix Llobregat. Des-prés de les paraules de glossa enversels premiats per part del conductorde l’acte, i de Narcís Figueres iRosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura,Ferran Mascarell, del Regidor deCultura de l’Ajuntament, JaumeSiurana i de Josep Santesmeses,president del la CCEPC— la víduade d’Antoni Lluís Carrió i la presi-denta del Centre de Estudis Co-marcals del Baix Llobregat. Desprésdels agraïments d’ambdues, inter-vingueren els senyors Josep San-tesmases, Jaume Siurana i el conse-ller de Cultura de la Generalitat, po-sant de relleu la gran tasca cultural
Lliurament dels X Premis Recercat 2014// LLUÍS ROIG
i de recerca dels Centres d’Estudisi el seu paper fonamental com a ac-tivistes recuperadors dels passat iferms impulsors del futur per totesles terres de parla catalana.
L’acte es va tancar amb la inter-venció de Josep Miquel Gràcia del’Associació Cultural del Matarra-nya, presentant l’Any Desideri Lom-barte (1989-2014) i llegint uns poe-
mes que els assistents, que omplienla sala, van gaudir de debò.
Nota: enregistrament de l’acte:https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0WykSi voleu veure la intervenció de Jo-sep Miquel Gràcia, només us calavançar manualment el vídeo finsque la trobeu, gairebé el final.
José MiguelGràcia alspremisRecercatLLUÍS ROIG
En el marc de la Setmana de laPoesia de Barcelona, el proppassatdiumenge 18 de maig, es va celebraral Verger del Museu Frederic Marès,
Poesia franjolina a Barcelona// ANDREU COSO
a la plaça de Sant Iu, a tocar de la ca-tedral de Barcelona, un recital depoesia d’arreu del país intitulat “Lasomio completa”. Set poetes van fer
sentir les seues veus diverses: ÀlexSusanna (Catalunya), Teresa Pascual(País Valencià), Gabriel Sampol(Les Illes), Joan-Lluís Lluís (Ros-selló) Hèctor B. Moret (La Franja),Teresa Colom (Andorra) i AntoniCoronzu (L’Alguer).
El representant d’origen aragonèsva llegir poemes del darrer poema-ri de Juli Micolau, àtic antic, poemespropis i poemes d’en Desideri Lom-barte, entre altres coses amb motiude l’Any Desideri Lombarte. Així elpoema ‘La meua pàtria menuda’,fruit d’un enyoradís emigrant pena-rogí, es va sentir com si fos l’espillmatarranyenc de les ‘Corrandesd’exili’ de l’enyoradís poeta vallesàPere Quart [Joan Oliver] que tro-bem darrere del títol i de la con-cepció última d’aquest recital poè-tic.
Recital depoesia a laplaça Sant Iude BarceonaPÉREZ OLIVA
TEM
PS D
E FR
AN
JA d
igit
al /
n. 1
6 /
jun
y 20
14O
PIN
IÓ
19
Fraella i Maella son topònims quesonen aparegut, encara que pertanyena dominis lingüístics diferents: Maellacom és sabut al domini catalanoparlantoccidental i Fraella al domini castella-noparlant de substrat aragonés. Tenimdiferents teories sobre la interpretaciódel topònim Maella, pero la més co-neguda i difosa és la que relacionaMaella amb lo llatí MACELLA, pluralneutre de MACELLUM (“mercat”),com veem a les obres de Griera i Co-romines. Sobre Fraella hi ha menys hi-pòtesis, la més coneguda interpretaFraella a partir de l’antropònim Frui-la, que és com es dia un noble gallec alservei de Pere I d’Aragó.
Les dos teories són prou simplistes,entre altres coses perque ni Fraella niMaella tenen aspecte de topònims dereconquesta i repoblació amb parau-les i locucions com Torre de, Castellde, Vilar de, ni paren quenta que moltsnuclis de població de la vall de l’Ebresón anteriors a la reconquesta i no te-nen perquè respondre a la fonèticadel catalá ni a l’antroponimia de l’a-ragonés. Per a interpretar estos topò-nims s’ha de tenir en compte les cir-cumstàncies dels temps anteriors: lafase lingüística quan es parlava llatí, lafase lingüística quan es parlava ro-manç precatalà i prearagonés i la faselingüística quan es parlava àrab, i l’à-rab desplaçava al romanç. Este ro-manç que va conviure o malviure ambl’àrab es diu mossàrab o millor romà-nic-andalusí, i fonèticament és mésaparegut al navarro-aragonès que alcatalà.
Derivar Maella de MACELLA ésaplicar en sentit invers la llei fonèticaque ha conduit des de COQUINA oCOCINA a cuina, des de VICINUM aveí i des de RACIMUM a raïm, peròesta llei fonètica no se sap que haigaexistit en cap varietat mossàrab, imenys al mossàrab de la vall de l’Ebre.Si parem quenta sobre la variant grà-fica de Maella com Meiella que trobema un text llatí dit “RATIONES DE-CIMARUM” sobre deumes i primíciesa la diòcesi de Saragossa als anys 1279i 1280, potser podem trobar una pista.Als textos més antics i més modernsquasi sempre trobem escrit “Maella”.
Derivar Fraella de Fruila tamé ésmolt discutible. A la majoría de textosmedievals escrits en llatí o en aragonés
trobem escrit “Frayella”, i encara es pa-reix menys a l’antropònim. Mos fapensar en paraules aragoneses com sie-llo / seyello que prové de SIGILLUM,com tiello que prové de TIGILLUM,com reyal que prové de REGALE icom leyal, que prové de LEGALE. Enestos casos a partir d’una G intervo-càlica llatina acabem tenint una y in-tervocàlica que sona una mica molle-ta i que a vegades els escribans arago-nesos no representaven gràficament,com va passar amb la ciutat d’etimo-logía céltica SEGIA > Xeya > Exeya> Exea i que no te cap relació amb lobasc Etxea. ¿ I què mos trobem si po-sem una G a Fraella desfent l’hiat ?Mos trobem un diminutiu del llatíFRAGA: FRAGELLA.
Va ser l’asturià Alvaro Galmés deFuentes un dels primers filòlegs que vainterpretar el topònim franjolí Fragacom un plural neutre de FRAGUM“terreny abrupte”, “puesto amb pe-nyes”. Per cert que a partir de FRA-GUM, lo seu plural FRAGA i diferentsderivats tamé interpretem fàcilment al-tres topònims aragonesos com a lesCinc Viles El Frago / O Frago o a la Ser-ra d’Albarrasí lo despoblat medieval deFalagosa (actualment Alagosa i que espot remontar a FRAGOSA).
A Galícia, anterior retir d’un cone-gut polític homònim, encara mantenenl’ús de la paraula Fraga en gallec coma descriptiva de paissatges i terrenys icom generadora de topònims com AFraga d’Eume, pero lo mes curiós ésque tamé trobem la forma diminutivaFraguela tant a la macrotoponímiacom a la microtoponímia, i es pot con-sultar al llibre d’Álvaro Porto Dapena(Estudio filológico del ayuntamiento ga-llego de Cedeira).
¿Pot ser Fraella, antic Frayella unaFraga menuda com una Fraguela aGalícia? La resposta es un sí rotunddes del punt de vista geomorfològic, sipensem que està a un indret monegrípoc poblat, ple de formes erosivesamb microtopònims evocadors: Lostorrollones de Gabarda i la Serreta deFraella, zones amb formes erosivesque podeu veure al llibre “Piedra deArena. El Paisaje Monegrino” de Fer-nando Biarge: balmes, tossals, i pedes-tals, trones i anfiteatres naturals, totformes de relleu amb abundància delínies verticals, un terreny abrupte.
Apliquem en sentit invers la llei -G-> -y- a Maella mos trobem una paraulaque s’apareix molt a un nom d’ungrup tribal berber: els Maghila. Els Ma-guila van ser ben coneguts a Al An-dalus quan l’Emirat de Còrdova, i handixat un topònim a Extremadura: Ma-guilla, amb assimilasió de la termina-ció -ila al diminutiu romanç.
És estrany interpretar un topònimdel Matarranya a partir d’un etnònimberber? No gens, si pensem que alnord de Maella mos trobem Favaraque s’ha originat a partir dels Haw-wara tamé berbers, o encara més alnord Mequinença-Miquenença (quederiva dels Micnasa com Meknès alMarroc), o al sud les Roques del Mas-mut (dels Mesmudes tamé berbers), oalguns kilòmetres a l’oest a la concadel riu Aguas les localitats actuals omedievals de Nepza (dels Nefzawa),Lagata (dels Lawata o dels Luwata),o Azuara (dels Zuwara o dels més ce-lebres Zuwaga).
En conclusió els canvis haurien po-gut ser pel que fa a Maella:
Maghila > Maguiella (assimilacióde la terminació -ila al diminutiu -iellaen mossarab).
Maguiella > Maiella (perdua de laconsonant oclusiva sonora -G- comú enllengues romàniques).
Maiella > Maella (adaptació al catalàdonant un acabat en forma de dimi-nutiu -ella).
Pero tamé podría haver passat lo ma-teix amb canvi d’ordre:
Maghila > Maghiella.Maghiella > Maghella.Maghella > Maella.Pel que fa a Fraella els canvis po-
drien haver segut:FRAGA > *FRAGELLA (adició
d’un diminutiu en llatí).FRAGELLA > Fraguiella (difton-
gació pròpia de la evolució fonètica enmossàrab i aragonés que veem al to-pònim fragatí Cardiel).
Fraguiella > Fraiella o Frayella (pèr-dua de la consonant oclusiva sonoracomú en llengues romàniques occi-dentals com en castellà SAGITTA >saeta i en aragonés SAGITTA > saye-ta).
Frayella > Fraella (debilitació de laconsonant i posterior pèrdua afavori-da per la castellanització com a Foye-ta > Foeta).
Una interpretació dels topònimsFraella i Maella// JAVIER LÓPEZ CARDONA
