cartes creuades · sembla que l’evolució de les persones, el progrés de la societat i de la...
TRANSCRIPT
En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
CA
RT
ES C
REU
AD
ES
2
TEMPS DE FRANJA digital 22
Sumari
2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista
12 Llitera
13 Ribagorça
14 Tema del mes
16 Aragó
17 Galeria de Personatges
18 Països Catalans
19 Reportatge
Edita:
C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)
Coordinació: Carles Terès i Isabel [email protected]
Gestió i administració: Cèlia Badet
Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • [email protected]
Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.
Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.
Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.
Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21
Producció: Terès & Antolín [email protected]
Disseny: Carles Terès Bellès
Dipòsit legal: TE-88/2000
ISSN: 1695-7709
Ojo amb l’Esperanza Aguirre!
La nit electoral de 24 de maig, un cop vandonar los resultats de l’alcaldia de Madridvaig escriure un tuit que deia així: “Tremo-leu, madrilenys. Espe ja està escanejant loperfil moral dels regidors socialistes per asubornar-ne a tres. Ningú canvia de gran.”
Dos dies més tard, els telediaris van in-terrompre la seua emissió per a donar unanotícia d’última hora: “Esperança Aguirreoferia donar amb els vots populars l’alcaldiade Madrid al socialista Antonio MiguelCarmona per tal que no fos investida com al-caldessa Manuela Cármena, de ‘Ahora Ma-drid’. Òbviament, els socialistes madrilenysvan rebutjar immediatament l’oferta. PeròAguirre ja havia començat a escampar arreula idea de que una batllessa com Cármena se-ria un desastre inadmissible per la ciutat deMadrid. El camí per al joc brut i la utilitza-ció de tots els mitjans per a aconseguir in-validar els resultats democràtics de les urnesja s’havia iniciat. La demonització de Ma-nuela Cármena i Podemos té com a finalitatcrear un clima mediàtic de por al que puguenagarrar-se o justificar-se els regidors que escanvien de bàndol el dia de la investidura.Quan va succeir el “Tamayazo”, Esperanzava escampar prèviament el “pànic” de queMadrid estigués governat pels comunistes (isol hi havia dos diputats d’IU al nou parla-ment madrileny!). Esperem que el dia de laconstitució de l’Ajuntament de Madrid noens trobem amb l’absència o votació estra-nya d’alguns regidors socialistes.
Màrio Sasot
Cartes dels lectors
A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:[email protected]
Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja
que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic [email protected]
per a rebre els pdf dels números digitals
SUBSCRIU-T’ HIT. 978 85 15 [email protected]
Imatge coberta: «—¿Y que hay del catalán? —Mmmm... ¿mande?»(Muntage sobre fotos dels candidats a lesCorts d’Aragó extretes de la premsa).
Progrés
Sembla que l’evolució de les persones, elprogrés de la societat i de la política suposaacabar d’una vegada amb les hostilitats en-tre territoris, persones, i deformació de la rea-litat. És de veure la quantitat d’embolics quehan sorgit amb una realitat tan simple comque a uns territoris perifèrics de Catalunyaes parla català. Com a la Franja en aquest cas.
Per una banda diuen que reconèixer el quees parla astí com a català es poc menys queuna “invasió” de Catalunya. Per l’altra queon es parla català són territoris de Catalunyao així faran que sigui. Tant una consideraciócom l’altra tenen molt poca alçada ètica i unanul·litat intel·lectual impròpia de cap govern.
També són infumables els disbarats cap elscatalans que el senyor F. Ricart apuntava aTdF anterior i altres sortides que es veuenplenes de malvolença i desconeixement. Almateix nivell d’intolerables són els disbaratsque venen dels separatistes, davant d’opi-nions raonables com estar a favor de la con-vivència i col·laboració entre totes las CCAAreconeixent la diversitat, cultura, llengua i al-tres peculiaritats de cada una amb equitat.Desqualificacions que qüestionen el nivell in-tel·lectual, la salut mental i tota valoració dela persona acompanyades d’insults i ame-naces, sense escoltar ni entendre missatgesdiferents que la seva idea fixa. Tant de bo queel canvi de govern a Aragó posi la primerapart al seu lloc. I tota la resta, que la pròpiadignitat humana hi posi remei.
Josefina Motis
3
El mes de maig ja s’ha acabat i totel rebombori de les eleccions auto-nòmiques i municipals va desapa-reixent. Ara arriba l’hora dels pac-tes i tot el que això implica. Supo-sadament és ara quan els polítics hande defensar les seves posicions iquan han de demostrar que el fet detocar poder no sempre té un preuideològic.
Dels polítics i les seves propostessobre la nostra llengua es poden dirmoltes coses però la realitat és quedurant la campanya les posicions nohan estat ni totalment clares ni to-talment valentes. De cara al Governd’Aragó, l’anticatalanisme lingüísticha continuat marcant els discursos,o almenys els ha condicionat, i peraixò ha quedat clar que un sarpat devots a Saragossa pot justificar unatac destructiu contra la pròpia cul-tura aragonesa. De cara a les muni-cipals, la cosa tampoc ha milloratgaire, potser el contacte més direc-te amb els candidats ha facilitatl’obtenció de suports, però mai d’u-na manera contundent.
Ara ens trobem en un punt depausa, les aigües es van calmant, elsesperits s’assosseguen i és importantque els partits arribin a un acord perpoder governar. Nosaltres esperemque el tema de la llengua no es que-di al calaix tancat amb clau i que elspocs partits que l’han tractat durantla campanya el defensin, i ho espe-rem perquè hem escoltat que pot ha-ver-hi un canvi i ho volem creure, peruna qüestió de pura supervivència.
Si finalment el canvi es produeix,diuen que vindran temps de novapolítica, diuen que ens hem d’obli-dar dels polítics tradicionals, que totcanviarà, que s’escoltarà a la gent ies respectaran les diversitats. Ales-hores, si tot això acaba sent veritat,les condicions amb què les admi-nistracions ens tractaran hauran decanviar per nassos perquè res no jus-tificarà les agressions cap a la nos-tra llengua. Si la modernitat arriba,haurà d’arribar per tothom, i si no,no serà ni modernitat ni canvi.
Sembla que la porta és oberta,que la possibilitat de canviar al-guna cosa existeix i ara el que hem
de fer els habitants de la Franja ésaprofitar-la i exigir que se’ns tractiamb respecte, que ningú pugui im-pedir-nos de parlar o escriure en lanostra llengua, que ningú torni afer-nos sentir malament per parlarcatalà i sobretot que els nostres po-lítics escoltin als que saben de llen-gües i deixin de fer el ridícul en te-
EDITORIAL
Porta Oberta?
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
EDIT
OR
IAL
mes de política lingüística. Això noés una broma, ens juguem moltescoses i com a ciutadans no hem delimitar-nos a somriure quan votemcada quatre anys sinó que hem devigilar el que fa l’Administració i,ara que sembla que ens escoltarà,exigir els nostres drets sense mira-ments.
FOTOLIA
4
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
MA
TAR
RA
NY
A
L’ ESMOLET
Tristan da Cunha // Carles Terès
Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos dela tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà ésdel 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Sta-cey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercatde Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tro-pical - África meridional) encara hi ha escrit en llapis i lletrade botiguer “10 Tomos 43.000 / 20.000” (pessetes), tot i que emsona que vaig endur-me-la per molt menys.
Me l’estimo perquè m’ha fet (i em fa) somniar molt. El co-lor de les fotos (les que no són en blanc i negre) té aquell “em-borratxament” tant típic de l’època, i els textos, de diversos au-tors, tenen una voluntat divulgadora molt estimulant.
Els meus articles preferits són els que parlen d’indrets benremots, com la Terra del Foc i les illes perdudes de l’Atlàntic.
Com Tristan da Cunha. Imagineu com ha de ser la vida d’ungrapat de persones (menys de 300), en una illa de 98 km2, a 2.000km del lloc habitat més proper —la també remota illa de San-ta Helena—, i a 2.400 km del continent africà. Segons l’enci-clopèdia, tenen una societat “igualitària i anarquista”, i més en-davant aclareix “però anarquisme no significa mai desordre omenyspreu de les lleis; [...] en tota la seua història no ha conegutni tan sols una baralla”. Un paradís, ve-t’ho aquí.
Fa poc vaig “googlejar” per esbrinar-ne coses més actualit-zades. Les fotos eren precioses, però no tenien aquest aspec-te inquietant, remot, de les de la meua estimada Pueblos de latierra. Potser per això m’agraden tant els llibres i, en canvi, elsviatges sovint m’han decebut. No hi ha paisatge més estimu-lant que el que dibuixem dins la nostra imaginació.
La Portellada va inaugurar l’1 demaig la primera Fira de l’Hort i delJardí. D’esta manera la vila del Ma-tarranya entrava a formar part deles mostres especialitzades ques’organitzen a la nostra comarca.Un munt d’activitats preparadesper a oferir als visitants: parades,exposicions, presentacions, men-jada popular, visites guiades a unhort i a un verger, actuacions in-fantils, cercavila i concert de lesBandes de Música, trobada de dol-ços, lliurament de premis, discomò-bil per als jóvens, intercanvi de lla-vors... I una passejada tranquil·lapels carrers de la població per des-cobrir la vila i observar els balconsdels veïns plens de plantes boni-ques i sorprenents.
La fira vol recuperar i mostrarinterès per les varietats hortícolestradicionals del territori perquè noes perguen les més de cent cin-quanta espècies que es cultiven alshorts i que s’han de conservar.Com a exemple es diu que nomésde varietats de tomates al Matarra-nya se n’han comptabilitzat unacinquantena i que l’organització dela fira va encarregar-se de repartirentre els visitants a la mostra.
Un altre objectiu de la fira es fo-mentar els horts d’autoconsum tanimportants a la comarca i els pro-ductes de quilòmetre zero i de tem-porada, que vinculen el consumi-dor al territori, eliminant les des-
La Fira de l’Hort i del Jardí a la Portellada// CARLES SANCHO
peses del transports d’aliments.Una aposta que des de fa temps jahan fet seua molts restaurants delMatarranya.
La fira va tindre un èxit molt im-portant de visitants i de partici-pants en esta primera convocatòriaper la implicació i col·laboració detota la gent de la població i això ha
fet que l’organització ja treballeper a donar-li continuïtat i millorarels continguts per a pròximes edi-cions després de la primera expe-riència molt positiva. Les fires tra-dicionals a la comarca van conti-nuar dissabte i diumenge a Vall-de-roures amb la popular mostra Ra-madera i Comercial.
Fira de l’Hort i del Jardí dela PortelladaCOMARQUESNORD.CAT
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
MA
TAR
RA
NY
A
5
El 28 d’agost va obrir de nou lesportes de Noesis a Calaceit desprésde divuit anys sense cap activitat cul-tural i artística. Antonio David, elseu nou propietari des del 2006, des-prés de rehabilitar-lo, vol reprendreuna nova i fructuosa etapa fidel a laseua trajectòria inicial, amb els ne-cessaris canvis que s’adaptin alsnous temps de retallades culturals.Així el 28 d’agost de l’any passat vainaugurar-se per acollir les activitatsprogramades per a celebrar la con-cessió dels primers Premis LlibreriaSerret de Literatura Rural. Taula re-dona per debatre la importància delspremis en llengua catalana amb lapresència dels escriptors CarlesDuarte, Àlex Susanna i Carles Terès,lectura de textos sobre Calaceitdels últims poemaris d’Àlex Susan-na que té casa a la vila, presentacióde l’Any Vinyoli pel seu ComissariJordi Llavina i, per cloure els actes,Estellés de mà en mà espectacle so-bre l’escriptor valencià a càrrec deFrancesc Anyó i Borja Penalba.Quinze dies més tard, el 13 de se-tembre, es va fer la presentació delllibre de Xavi Ayén Aquellos añosdel boom, el relat d’una època enquè els escriptors llatinoamericansrelacionats amb Barcelona van sac-sejar el món literari i alguns d’ells lli-gats a Calaceit com el cas del xilèJosé Donoso. Després va venir unaentrevista de l’autor a càrrec dels pe-riodistes i escriptors Sergio Vila-San-juan i Antón Castro. La firma de lli-bres posterior es va fer a un altre lo-cal vinculat al món cultural de Ca-laceit també propietat d’AntonioDavid: ARTS&MÉS. El nou pro-motor de Noesis anuncia una altraactivitat propera durant els dies 13i 14 de juny amb col·laboració ambl’ajuntament de la vila; un home-natge al poeta i escriptor manxecÁngel Crespo que va viure a la ca-pital del Matarranya una part delsúltims anys de la seua vida, concre-tament entre 1989 i 1999 i va volerser enterrat a Calaceit. Molts delsseus amics i companys escriptors vo-len tornar a llegir la seua obra i es-tar present en la commemoració delvintè aniversari de la seua mort.
Segona etapa de Noesis// CARLES SANCHO
A poc a poc aquella antiga Fun-dació dirigida per francòfil DidierCoste, escritor i traductor de JoséDonoso i activista i divulgador de to-tes les creacions plàstiques, activades de 1982 al 1996, en esta segonaetapa intenta agafar el relleu per di-namitzar el món cultural i artístic.Aquí es van reunir els jurats per de-cidir l’atorgament dels primers pre-mis Guillem Nicolau durant el Se-gon Congrés Internacional de laLlengua Catalana del 1986. Es vanfer reunions per parlar de la Gace-ta del Matarraña, una revista pionerade les associacions culturals co-marcals dels 80, que una d’elles, al1985, va acabar amb la intervenciódesafortunada de la guàrdia civil ique, més tard, el Delegat del Governva haver de demanar disculpes pú-blicament per l’acció contra la lli-bertat de reunió dels convocats.L’edifici encara està decorat amb elsquadres dels pintors que van passarper la institució i conserva a les ra-joles del terra les empremtes de lespinzellades dels seus tallers. El 1988Noesis, amb la col·laboració de la Di-putació Provincial de Terol, convo-cava beques residencials d’estiu perartistes plàstics amb una dotació de
Façana i salaprincipal
de NoesisANTONIO DAVID I
LAIA VAQUER
65.000 ptes mensuals d’una duradaentre dos a quatre mesos i oferia lesseues instal·lacions als becats: qua-tre tallers d’arts plàstiques, dos es-tudis d’escriptor, dos sales de con-ferències, laboratori de fotografia,premsa de gravat, instal·lació de ví-deo i biblioteca. La imponent cons-trucció de Noesis, magníficamentrestaurada en la part alta de la po-blació, ara renovada, ha tornat a des-pertar del llarg període d’inactivitati esperem i desitgem que continuïper molts anys.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/d
igit
al /
n. 2
2 /
jun
y 20
15M
ATA
RR
AN
YA
6
No va ser la pluja, sinó fort ventque bufava divendres 15 de maig aCalaceit, el que no va impedir queanessin arribant els assistents a laVIII Trobada d’Estudi per a la Pre-servació del Patrimoni de PedraSeca. Quaranta inscrits d’arreu delterritori de parla catalana: Mallor-ca, Menorca, Andorra, País Valencià,Catalunya i de la Franja van pre-senciar i participar en les ponènciesi comunicacions que es van desen-volupar durant el tres dies de dura-ció.
Del programa ja vam parlar enl’anterior número de Temps deFranja. Les activitats realitzades alvoltant de la Trobada van tenir unressò significatiu en la població.Amb la inauguració de l’exposició alMuseu Joan Cabré, cedida per la Di-putació de Tarragona La pedra a lescomarques de Tarragona i Terresde l’Ebre es van obrir els actes méslúdics de la Trobada.
Durant el matí del dissabte 16 demaig, José Manuel Aragonés, es-cultor i picapedrer i Pepa Nogués,antropòloga, van realitzar un tallerde pedra i fang a la plaça de la Vilaamb la participació d’aproximada-ment uns 40 xiquets de 3 a 12 anys.Un cop acabat el taller, les obresrealitzades van ser exposades alTeatre La Germandat on tothom vapoder veure el treball fet pels xi-quets.
Un dels actes que no va deixar in-diferent a ningú va ser la interven-ció artística de Rufino Mesa, el diu-menge 17, en el seu homenatge aBrancusi. Abans, l’artista ens haviaexplicat el significat de l’obra efí-mera que anava a realitzar. Cons-tantine Brancusi va ser un escultorromanès. Es traslladà a París el1904 on es relacionarà amb Rodin.Aquí realitzarà la seva obra “Elpetó” a base de formes senzilles.L’escultor representa les figuresd’un home i una dona fosos en unprofund petó. Els personatges sem-blen simètrics, malgrat que la figu-ra femenina està diferenciada per lalleugera inflor del seu ventre i el pitque envaeix l’espai de la figuramasculina. Brancusi concep l’escul-
Maig, cada dia un raig// ANNA SOLÉ LLOP
tura com un bloc, de fet les figuresno estan perfilades ni treballades. Elbloc tosc contrasta amb la senzille-sa de les formes dels personatgesvinculant, així a les formes escultò-riques més primitives.
El paral·lelisme d’aquesta obraamb la intervenció de Rufino Mesaés plausible. Dos persones diferentsque a través d’un senzill acte d’amors’uneixen i formen una de sola, co-berts de pedra seca. La màgica in-tervenció en un indret adequat,prop de l’ermita de Sant Cristòbol,recreà una experiència estètica di-fícilment oblidable.
Ja ens les sessions més acadèmi-ques, vam poder assolir un dels ob-jectius plantejats en la Trobada: po-sar el valor el patrimoni de pedraseca a la comarca històrica del Ma-tarranya. A partir de la ponència Lapiedra seca en los paisajes de la co-marca del Matarranya i de l’estudide camp fet per Paloma Ibarra di-rectora de la ‘Cátedra Matarranya’de la Universitat de Saragossa, s’hanencetat converses amb l’ajuntamentde Calaceit per introduir aquestpatrimoni arquitectònic com a ele-
ment a protegir. És un primer pasper impulsar la iniciativa de crear uncatàleg d’elements arquitectònicspatrimonials en aquesta tècnica pera la seva preservació com elementestructurador del paisatge rural i queconstitueix un testimoni d’una acti-vitat humana ancestral que ha mo-delat un tipus determinat de pai-satge. A l’arquitectura de pedraseca se li atribueixen uns valors es-tètics, històrics, simbòlic i ecològicsque van més enllà de la seva funciópràctica original.
És també una bona oportunitatper introduir, tal i conforme indical’objectiu 4 de la Carta del paisatgede la comarca del Matarranya, ac-cions directes encaminades a la pre-servació d’aquest patrimoni. Més in-formació en aquest document des-carregable del web contratoderio-matarranya.org.
Per a concloure, la Trobada ha es-tat ben valorada pels assistents, se-gons es desprèn de l’enquesta de sa-tisfacció efectuada, malgrat ques’haurien de fer millores en la co-municació i en el control del tempsde les intervencions.
Rufino Mesaenvoltant depedra a IoliValcells iM.M.YOLANDA ALBALAT
7
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
BAIX
CIN
CAMercoequip 2015 rep més de 16.000 visitants
// ROSA ARQUÉ
Mercoequip, la Fira de l’Equipa-ment Agrícola Industrial i Comercialde Fraga i Comarca, que es va fer aFraga del 14 al 17 de maig, va rebremés de 16.000 visitants.
Javier Català, regidor delegat deFires, va valorar positivament les da-des: “Les previsions marcades s’hancomplert. Batem registres d’ante-riors edicions”. Santiago Escándil,l’alcalde de Fraga, va destacar l’altnivell dels expositors participants:“El nivell era alt i les ponències sóncada any de més nivell. La fira ha es-tat en aquest 2015 a un nivell ex-cepcional. Com a alcalde, haig de fe-licitar a totes les empreses que par-ticipen i a totes les persones que fanpossible el certamen”. AlejandroCabrera, director del Comitè Exe-cutiu qualifica també la fira de“molt professional”.
A més de les empreses, també
Les ermites del Baix Cinca// REDACCIÓ
Ermitas/Ermites/Hermitages ésel títol de la nova publicació de “Lamagia cultural del Bajo/Baix Cinca”,que es va presentar al públic ambmotiu del Dia del llibre 2015.
El volum, una obra coral –com re-marquen des de l’associació–, mos-tra fins a una vintena d’ermites deFraga i comarca amb caràcter di-vulgatiu i proposa cinc itineraris pera fer-ne la visita. Algunes ermitesencara estan en ús, mentre qued’altres només en queden restes i enalgun cas només el testimoni de lamemòria o documental. Els textoshan estat redactats per diferentsmans –Joaquim Salleras, Mary Za-pater, Jacinto Bonales, Quim Gibert,Enriqueta González i Carlos Grifoll,entre altres– i es presenten en ver-sió trilingüe per l’objectiu divulga-tiu i turístic de la publicació. Cal dirque s’inclouen, quan s’han conser-vat, el gojos vinculats al culte delssants patrons de les ermites. Lesil·lustracions són abundants i des-taquen les aquarel·les de Ramon
Mesalles, Lolín Casanova, Enri-queta González, Tere Ibarz o RogerComas.
“La màgia cultural del Bajo/BaixCinca” es va presentar en societatel passat setembre amb una re-creació de la conquesta cristiana deFraga i l’arribada de l’Orde delTemple. L’associació, presidida perl’empresària i pintora fragatina Lo-lín Casanova, aplega diverses per-sones amb inquietuds culturals i ar-tístiques que volen contribuir a di-namitzar la vida cultural de la co-marca. Si l’any passat van debutaramb la publicació del recull Relatos,Llegendes, Stories, amb llegendestradicionals o de creació literàriaambientades a la comarca, l’abrild’enguany “La magia” va comme-morar els 400 anys de la publicacióde la segona part d’El Quijote ambuna lectura pública de l’obra en quèvan participar els alumnes de dife-rents centres escolars de la comar-ca i també persones adultes d’altrescol·lectius.
s’hi van poder visitar stands d’ins-titucions (Ajuntament, Comar-ques) i una mostra variada del tei-xit associatiu de Fraga. Després depassejar i mirar els stands de laFira, els visitants podien menjar ta-pes i beure uns vins al espai D-Gusta, que des de 2011 és un dels
més conscrits de la fira. La Fira pretén convertir-se en un
aparador de i per Fraga, Comarca icomarques veïnes. Des de l’orga-nització caminen cap a un programacomplert, amb activitats formati-ves, esportives o culturals dedicadesa totes les edats.
D-gusta a la firaMercoequipAJUNTAMENT
DE FRAGA
8
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
BAIX
CIN
CA Premi Crítica 2015 per a Francesc Serés
// REDACCIÓ
obres més destacades publicadesl’any anterior en diferents catego-ries: literatura i assaig –amb diver-ses modalitats–, teatre, recerca i li-teratura infantil i juvenil. Tot i quesense dotació econòmica –nomésuna serreta d’or de solapa–, el Pre-mi Crítica gaudeix d’un gran pres-
tigi en l’àmbit cultural català.Entre els autors franjolins reco-
neguts amb el Premi Crítica hi ha Je-sús Moncada, per Camí de sirga i perEstremida memòria, el mateix Serésper La força de la gravetat, o, tot justl’any passat, la Mercè Ibarz perVine com estàs.
Francesc Serés ha vist reconegu-da, un camí més, la seua trajectòriacom a escriptor, en aquesta ocasióamb el Premi Crítica Serra d’Or enla categoria de Narrativa per La pellde la frontera, el recull de cròniquesliteràries sobre la immigració al Se-grià i a la ribera del Cinca.
La cerimònia de lliurament delsPremis Serra d’Or en la seua 49aedició va tenir lloc dimecres 29 d’a-bril al Palau Moja de Barcelona, pre-sidida per l’Abat de Montserrat,Josep Maria Soler. Altres premiatsen diferents categories, fins a catorze,van ser Jordi Coca, en la categoriade Novel·la, Francesc Parcerisas, enla de Poesia, Josep Fontana, en la ca-tegoria de Recerca en Humanitats,o, en Teatre, com a millor espectacledramàtic, la representació de Lu-crècia de Joan Ramis –l’autor neo-clàssic menorquí sota sobirania bri-tànica–, dirigida per Sergi Marí.
El Premi Crítica Serra d’Or és unguardó instituït l’any 1967 per la re-vista Serra d’Or, que edita l’Abadiade Montserrat, i que premia les
FrancescSerésARXIU
El passat 28 d’abril, la bibliotecade Torrent de Cinca va tenir unaconvidada de luxe: Carme Riera, es-criptora i catedràtica de literatura es-panyola. Riera va presentar el seuúltim llibre, La veu de la sirena, enquè reescriu la història de la sirenetade Hans Christien Andersen i la con-verteix en una dona del segle XXI,campiona de gimnàstica aquàtica.
L’escriptora va confessar que estracta d’un llibre d’encàrrec queha suposat tot un repte. “Quanm’ho van proposar m’estava bé,però m’he passat tot un estiu acla-parada, buscant-li el to, és molt di-fícil capgirar el conte respectantcerts aspectes de la història original”,va assegurar. Tot plegat, amb l’ob-jectiu d’explicar “com l’amor és
Trobada de Carme Riera amb els seus lectors a Torrent// REDACCIÓ
l’opi de les dones i com una vegadaaconseguit, per a homes i dones re-sulta molt difícil reconèixer aquellque vam estimar, malgrat que mol-tes vegades el tenim al costat”.
Riera també va parlar de la no-vel·la L’estiu de l’anglès, publicadael 2006 i que ha estat llegit al grupde lectura de la biblioteca de Tor-rent. “Sóc bastant irònica i m’agra-da molt el sentit de l’humor, però li-teràriament l’havia practicat poc.M’he dedicat sobretot a escriure decoses serioses i no sempre m’ho hepassat bé, i en canvi amb escrivintaquest llibre m’he divertit molt”, vaexplicar. Els membres del grup delectura van manifestar que tambés’havien divertit d’allò més quan elvan llegir.
9
TEM
PS D
E FR
AN
JA/d
igit
al /
n. 2
2 /
jun
y 20
15BA
IX C
INC
A
En el relat Sentir. El banc dels esguerrats, inclòs en Els ven-tres de la terra (Columna, Barcelona 2000), el primer dels lli-bres de Francesc Serés, descriu com una euga, que traginavauna càrrega de farina, era violentada pel mosso d’una farine-ra que «no parava de pegar-li». En Toni, un altre dels perso-natges de la narració, que contemplava l’escena prop d’un bancamb un grup de veïns, es va aixecar corrent cap al carro i «abra-çà l’animal, primer al cos i després al coll». En Toni, «que nosabia parlar» i «desvariejava sovint», en va sortir malparat. Tantés així, que el mosso «encegat pel que estava fent», també vapegar-li, i l’euga, per rematar-ho, el va trepitjar: «després d’a-llò en Toni ja no va estar bé mai més». L’escriptor de Saidí de-talla que quan el mosso pegava l’euga, «segur que estava pen-sant en l’encarregat», atès que «els treballadors del molí de blateren els més maltractats de tota la comarca». L’esmentat molí,diu Serés, va haver de tancar «mig pel mal caràcter de la gentque el dirigia».
Entre la pagesia d’abans de l’arribada del tractor, l’euga eramolt apreciada en un mas, tant a l’hora de llaurar el camp comde carretejar la collita. Em ve al cap quan so Pepeta, una fra-gatina que va treballar en el sector de la fruita, s’entusiasma-va parlant de la seua euga. I del drama que va suposar el diaque, per vella, se’n va haver de desprendre. El citat animal re-presentava un dels eixos econòmics de la família. Això expli-ca que estomacar una euga fos una temeritat, un impuls con-traproduent: l’equivalent a escanyar la gallina dels ous d’or oa serrar la palmera de l’oasi. En Toni, just el que no filava, fou
l’únic veí que se va sentir cridat a tractar d’evitar el dany quese li infligia a l’animal.
Aquest arrelament a la terra, per mitjà d’una bèstia, tambéel fa servir Joan Lluís Lluís en El dia de l’ós (La Magrana, Bar-celona 2007), novel·la situada en el Vallespir. El retorn de l’ósen aquestes contrades del Pirineu és senyal que els francesosabandonaran la Catalunya del Nord. Així ho assegura una lle-genda. El rebuig a l’ós és tant explícit que, un pic detecten lapresència del plantígrad, la gent de l’indret organitza una ba-tuda fins aconseguir abatre’l. És a dir, hi ha simbòlicament unarenúncia a recuperar la identitat lingüística. No hi fa res quela llengua territorial hagi estat i continuï sent bandejada perles institucions. El missatge és que allò català és una andròmina,que fa més nosa que servei. I que el progrés, la modernitat, elfutur, només pot ser en francès.
Serés matisa que el parlar d’en Toni era «una barreja de riu-re, d’espant, de por fins i tot». El saidinenc ens ve a dir meta-fòricament que aquell qui sent dolor i s’angoixa, a més té enor-mes dificultats per expressar-se. I és que arran de certes cruel-tats, se’t trenca la veu, no saps com descriure la barbaritat perfer-la creïble, ni com mobilitzar l’entorn. La passivitat dels quesuposadament hi toquen, mentre l’euga és apallissada, tambévindria a ser una renúncia: la de recuperar la dignitat lingüís-tica. Els veïns presents en l’episodi semblen empeltats d’unamodernitat, que encara fa més riure, la castellanoespanyola.
Quin és l’animal que camina sense caminar?, diu l’endevi-nalla. La serp, l’animal que s’ha de matar.
La llengua que es parla sense parlar // Quim Gibert
ESTAMPES RIBERENQUES
El passat 3 de maig va tindre lloca Saidí la desena edició de la FiraEconature, hereva de la tradicionalFira, que des de moltes dècades, pot-ser d’ençà les primeries del seglepassat, es celebrava per a vendre ani-mals, tant de cria com de càrrega, ide productes hortofructícoles.
Va ser un dia solejat i molt parti-cipatiu, amb molta gent als carrersi places gaudint de totes les activi-tats organitzades per l’Ajuntamentde Saidí, la Comarca del Baix Cin-ca i empreses i comerços locals i fo-rasters. Junt amb les típiques tendesde roba i objectes de regal, es podienveure per l’avinguda de Sant Anto-ni Abat, pati de les Escoles, carrer elPortal, carrer Major i plaça de Mis-sa diferents estands de venda de lla-vors i planters d’arbres, alguns ani-mals, tractors i altres peces de ma-quinària agrícola. També van cridarmolt l’atenció del públic una mostra
de col·leccions de motos i cotxes an-tics. Los xiquets van gaudir de la fan-tàstica actuació, a la plaça de laConstitució, del grup de circ i ani-
mació infantil La Raspa. En parau-les de l’alcalde saidinès Marco Ibarz“va ser un dia genial, per a no obli-dar”.
Tractors, teatre i comerç a la Fira de Saidí// FELIP BERENGUER
Actuació deteatre a laFira de SaidíMÀRIO SASOT
10
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
ENT
REV
ISTA
Pregunta. Quina valoració fas delsmés de 25 anys de l’Associació Cul-tural del Matarranya?Resposta. Molt positiva. Ha com-plert amb escreix els objectius quela van justificar inicialment. S’ha derecordar que en aquell moment nohi havia cap ens comarcal defensorde les característiques pròpies d’a-quest territori. Crec que la mateixaexistència de la Comarca del Ma-tarranya com a ens administratiu és
fruit en part de la creació d’AS-CUMA. Com a més rellevant des-tacaria la gran dignificació de lacultura pròpia d’aquest territori iespecialment de la llengua, del ca-talà, evidenciat en la publicació denombrosos llibres específics i en uncurt espai de temps. P. Quines línies d’actuació i de prio-ritats ha de seguir l’entitat que pre-sideixes, segons el teu criteri?R. Sense abandonar les línies de
dignificació de la nostra cultura illengua actuals, ajustades a la dis-ponibilitat pressupostària, crec quehem de centrar-nos en la divulga-ció del nostre ric patrimoni cultu-ral i alhora treballar per l’ús socialdel català especialment a l’escola ientre els joves de la comarca. P. Eres el segon president d’AS-CUMA de Queretes, el primer vaser l’Antoni Llerda quan es va fun-dar l’associació. Quins records
JUAN LUIS CAMPS, NOU PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
“La creació de la Comarca del Matarranya té a veure amb l’existència prèvia d’ASCUMA”// CARLES SANCHO
El queretà Juan Luis Camps és des d’esta primavera el noupresident de l’Associació Cultural del Matarranya que substitueixa Josep Maria Baró que ha estat quatre anys al front de l’en-titat. Camps des de ben jove s’ha interessat per la cultura i afinals de la dècada dels 70, amb Antoni Llerda i altres com-panys, van formar l’Associació Cultural Gent Jove de Quere-tes amb la intenció de dinamitzar la cultura de la seua vila,una de les primeres entitats locals del Matarranya.
Llicenciat en Ciències del Treball per la UOC, és també Gra-duat Social, diplomat per EADA en direcció d’hospitals i va ferdiversos cursos d’Història a la Universitat de Saragossa ja tre-ballant, seguint la seua veritable passió.
Actualment és director de personal de l’Hospital Verge dela Cinta de Tortosa.
La vocació d’historiador sempre ha estat ben present en elpersonatge. Ha segut un dels principals promotors del Museud’Arqueologia i Història de la seua vila i l’impulsor de les Jor-nades sobre la guerra civil que es fan a Queretes, amb la col·la-boració de l’Associació Cultural del Medievo, durant la primerasetmana de desembre i que l’any passat va arribar a la seuaquarta convocatòria. Ha publicat diferents volums: Cretas. Unavilla de la Orden de Calatrava entre el Algars y el Matarranya(2002), Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles ara-gonesos al Bisbat de Tortosa (2004), Toni Llerda, terra i llen-gua (2006) en col·laboració amb qui signa este escrit i A cos-ta de Cretas... La iglesia parroquial y la ermita. Dos joyas dela Corona de Aragón (2008) amb col·laboració de Joan-Hila-ri Muñoz i Joan Yeguas.
Una altra de les seues passions i aficions és el senderismei recorreguts patrimonials. Especialitzat en el seu poble, comarcai Ports de Beseit plasma els seus itineraris amb fotografies quecomparteix de manera sistemàtica amb els amics i públic a tra-vés de la seua activitat a Facebook, amb l’objectiu de divul-gar la riquesa patrimonial dels nostres pobles.
Juan LuisCampsCARLES SANCHO
11
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
ENT
REV
ISTA
guardes d’aquell amic i lluitador dela llengua i la cultura de Queretes idel Matarranya?R. Toni era com un germà. Vam fermoltes coses junts, algunes incon-fessables. Eren uns altres temps. Vaser una pèrdua insubstituïble i vanquedar molts objectius al tinter quepoc a poc hem anat redreçant. Pera Toni el patrimoni cultural en totesles seves vessants era una prioritat.Va deixar bona llavor. P. Com ha anat la teua primera re-presentació oficial al Matarranya enla Trobada de la Pedra en sec alsterritoris de parla catalana cele-brada a Calaceit?R. Molt fàcil gràcies a la Cèlia Ba-det, secretària d’ASCUMA, i al’Anna Solé, coordinadora de laTrobada.P. Quina valoració en fas?R. Comentava amb l’alcalde de Ca-laceit la sorpresa pel gran nivell dela Trobada. Els ponents i treballspresentats han estat magnífics i d’u-na gran qualitat. L’organització per-fecta. Els temes lúdics immillorables:l’homenatge a l’escultor ConstantinBrancusi sorprenent i commove-dor; l’actuació de Pep Gimeno “Bo-tifarra” va posar la guinda de la ma-
nera més favorable i simpàtica res-saltant la unitat cultural indiscutibleamb el País Valencià.P. Enguany la Trobada Cultural delMatarranya es fa a Aiguaviva i con-flueixen ASCUMA i Clarió. Comveus esta col·laboració entre entitatsque coincideixen en els objectius?R. Aquest és el camí: col·laboracióamb les organitzacions i adminis-tracions del territori, especialmentamb les que tenen entre els seus ob-jectius la promoció de la cultura.P. Que es faça a Aiguaviva a l’ex-trem del territori lingüístic en la con-fluència entre Aragó, Catalunya i elPaís Valencià. Que creus que potaportar?R. Bé, és la història de sempre. Somzona de cruïlla. Exponent màximde la diversitat cultural i de la ne-cessitat de respectar-la. En el temade la llengua hem de fer entendreque estem per conservar les dife-rències dialectals de cada poble ique això és una riquesa. Tinc serio-sos dubtes sobre els processos denormalització i per això estic encontra de decisions que obliguin atriar en el tema de l’idioma. Espe-cialment quan, com tots sabem i ensdol, l’idioma no és una prioritat per
a la majoria dels habitants d’aques-tes terres. D’aquest tema en po-dríem parlar molta estona. A Ai-guaviva ressaltarem la riquesa de ladiversitat i la reivindicació del seusonor dialecte.P. Una altra activitat cultural que tucoordines amb un èxit prou con-trastat, amb el recolzament de l’As-
sociació Cultural delMedievo, són les Jorna-des de la Guerra CivilEspanyola durant laprimera setmana de de-sembre. Què ens potsavançar de la progra-mació d’enguany?R. El tema de laGuerra Civil no s’es-gota mai però evident-ment pot deixar de sermotivador per als no
especialistes o estudiosos desprésde quatre Jornades de caràcter lo-cal. Per tant aquest any entraremmés en la Postguerra i probable-ment en un àmbit més comarcal.Estic en procés de redefinició itambé de lligar-ho a les activitatsperiòdiques d’ASCUMA.
Gràcies per l’entrevista Juan Luis,un plaer.
«Treballar per a l’ús social del catalàespecialment a l’escola i entreles joves de la comarca»
Juan LuisCampsCARLES SANCHO
12
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
LLIT
ERA Les escoles infantils de la comarca
signen un conveni de col·laboració// JOSEFINA MOTIS
d’experiència, té serveis de qualitati personal qualificat.
A més de cuidar les seves neces-sitats pròpies de nens petits i la re-lació entre ells i els adults, es treba-lla principalment en la percepció dela realitat que els envolta dins i forade casa, tenint en compte que aques-tes criatures aprenen del món queels envolta mitjançant els sentits.
En aquest sentit la pròpia escolava publicar un article a La Rambla38 amb unes propostes d’exercicisd’estimulació en cada sentit del cos.
L’oïda amb tantes possibilitatsde fer notar sorolls, de motors, d’a-nimals, dels electrodomèstics i ob-
jectes casolans, instruments musi-cals, cançons etc.
L’olfacte amb els productes d’hi-giene, menjars, plantes, flors...
El gust s’estimula amb la degus-tació de diferents combinacions,distingir els dolç i salat, el gust dediferents fruites. Es recomana alsadults que experimenten a la cuina.
L’estimulació tàctil fent notar ladiferència entre diferents objectes imaterials.
Per la vista hi ha jocs i estimu-lants amb colors des de molt petits,a més d’anar distingint els que elsenvolta, amb objectes i diferentsllums i ombres.
A darrers d’abril a la Llitera s’hasignat amb els Ajuntaments de Bi-nèfar, Tamarit, El Torricó, Alcam-pell, Esplús, Albelda i Vencilló, unconveni en el que el responsable dela comarca es compromet a trans-ferir a aquests ajuntaments el fonsque rebi del Govern d’Aragó pelmanteniment de les escoles infan-tils al 2015.
Les quantitats sumen 302.000€que es repartiran segons valori elGovern d’Aragó les necessitats decada localitat i es liquidaran tri-mestralment. Amb aquests mitjansels pobles que disposin d’aquestesEscoles d’Educació Infantil Muni-cipal programen les seves activitatsper atendre a nens i nenes de 0 a 3anys en el curs 2015-2016.
Com exemple a Albelda ésoberta la preinscripció, a l’escolainfantil “Lo niu”; es pot fer perso-nalment al centre, o entrant a laweb www.albelda.es, on hi ha elformulari, correu electrònic i telè-fon adient.
Lo Niu té instal·lacions adequa-des, un edifici oportú, assolellatamb pati exterior a un punt tran-quil del poble.
Aquesta escola infantil es obertatot el curs escolar incloent SetmanaSanta, Nadals i mes de juliol. Ambhorari de 8 del matí a les 6 de latarda, amb servei de menjador op-cional. Ja compta amb un temps
GuarderiainfantilESCUELASDEHUESCA.
COM
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotadendura, 1515-Alba de Tormes, 1582) // M. Llop
DONES
També coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Tere-sa d’Àvila. Monja carmelita, reformadora de la seua orde, fun-dadora de les carmelites descalces i els carmelites descalçosamb la col·laboració de Joan de la Creu i d’Antonio de Jesús,autora d’obres de gran valor teològic, místic i literari. El papaGregori XV, el 12 de marc de 1622 la va anomenar Santa i fouproclamada Doctora de l’Església per Pau VI. Descendent pervia materna de jueus, des de petita fou aficionada a la lectu-ra de llibres de cavalleries i poesia. L’any 1534 va ingressar alconvent carmelita de l’Encarnació de la ciutat d’Àvila, d’amagatde la seua família. Tenia experiències místiques, el seu confessor,sant Francesc de Borja, li donava ànims per a viure la seua es-
piritualitat. Més endavant, el frare franciscà Pere d’Alcànta-ra esdevingué el seu guia espiritual. Teresa de Jesús va ser unadona lluitadora, el 1579, la Inquisició va iniciar un procés con-tra ella que el rei Felip II va tancar sense ser jutjada. En unviatge de Burgos a Alba de Tormes, emmalaltí i morí al con-vent reformat d’Alba, la nit del 4 d’octubre, l’any en què el PapaGregori XIII va canviar el calendari julià pel nou calendari gre-gorià. Les obres de la santa tenen intenció didàctica amb unaprosa espontània, expressiva. El llibre de la vida, Camí de per-fecció... i tantes altres obres literàries. Teresa de Jesús ha es-tat motiu de diverses obres literàries, musicals, cinematogrà-fiques i teatrals.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/d
igit
al /
n. 2
2 /
jun
y 20
15R
IBA
GO
RÇ
A
13
No sóc gaire donat al consum de debats i propaganda elec-torals; per a fugir de la realitat m’estimo mil vegades més l’al-cohol i els greixos saturats. No voldria pas, tanmateix, que se’mmalinterpretés: la propaganda és un dret, i tothom ha de po-der expressar les seues idees, en públic o en privat. Però als de-bats radiofònics i televisius hi ha de tot menys, precisament, de-bat. Els participants, normalment immersos en un guirigall in-sofrible, estan tothora pendents del posat propi i de deixar anarla frase impactant que els permeta fer-se seu el públic, i nin-gú no perd el temps escoltant les raons de ningú. En comptesd’un partit de tennis a diverses bandes, pareix en definitiva unasèrie de jocs de pilota individuals, jugats en paral·lel. I, pel quefa als anuncis o espots, encara són pitjors. No es diu ni s’argu-menta absolutament re; és limita tot plegat a llançar eslòganso consignes, en el millor dels casos, o directament merda, jus-tificada o no, sobre els contrincants. A la vista de tot això, emmeravella que l’abstenció no siga encara molt més alta.
Però hi ha aspectes que encara em preocupen més. Per què
s’ha de malmetre el diner públic amb anuncis que fan referènciaexclusiva a les grans capitals? Jo, que visc, treballo i voto a Llei-da, per què m’haig d’empassar les aventures de Trias, Collbo-ni o Colau? Què n’haig de fer? Si ni tan sols les coalicions coin-cideixen amb les de la meua ciutat... I què n’hem de dir, delspobles? Si tothom diu que s’hi vota les persones, a sant de quècal empassar-se la propaganda dels partits estatals? I cal per-metre que un partit, a les municipals, parle de si han apujat lespensions o no, de si hi ha recuperació econòmica o no? Té aveure això alguna cosa amb la gestió local? I, encara més, perquè es distribueix el temps en funció del resultats de les elec-cions anteriors? I els nous partits i les noves coalicions, què?Algú ha vist mai que en una cursa d’atletisme els corredors noixquen mai de la mateixa línia (o que ni tan sols els deixen si-tuar-s’hi)?
Em sap greu, perquè redacto açò abans de les eleccions, i elsmeus encara no han perdut. Imagineu-vos com estaré d’em-prenyat en el moment que ho llegireu...
El dret a la informació // Ramon Sistac
TOT ENSENYANT LES DENTS
Primavera activa a la Ribagorça// GLÒRIA FRANCINO
Ja fa dia, i la vida al camp començaa reeixir després de l’esmorteït hi-vern. Els sembrats verdegen, elshorts llaurats esperen les primeresplantes d’hortalisses, el sol calentamés de l’acostumat, i la vida de pa-gès també té els seus moments de di-versió al voltant del solsticis des queles societats es van establir en llocsdeterminats del planeta.
Ací dalt, a la Ribagorça, diguem-ne mitja, ja que som al límit entrel’Alta i la Baixa, últimament hanproliferat activitats com les firesnoves, ja que la major part de les an-tigues han desaparegut. L’11 d’abrila Areny es va celebrar la Fira del ja-balí –per què no del porc fer, nomamb el que es designava aquestanimal quan jo era xica?–, ambnombroses activitats, paradetes ar-tesanes i premi als gossos que millorsegueixen el rastre dels animals. AlPont de Montanyana, el 23 de maig,es fa la Fira de primavera, ambvenda de productes del país i arte-sans.
Igual que a tot arreu, s’han posatde moda les caminades pels indretsque abans eren camí diari de la gent,entre les quals cal destacar la de Ca-renes, que va de pobles del munici-pi del Pont de Suert (Alta Riba-gorça) fins al municipi de Tremp (Pa-
llars Jussà). El 2 de maig, l’Asso-ciació d’Amics de la Terreta orga-nitza la Caminada dels mocadors,per a recordar els pobles de la Ter-reta, que tot i ser del Pallars Jussà,tenen més a prop la Ribagorça.Més de 100 persones van seguir elrecorregut de 31 km pels Masos deTamúrcia, La Torre de Tamúrcia, To-rogó, Aulàs, El Castellet, Sapeira, Or-rit i nombrosos masos que confor-men la Terreta, i van contemplar unsparatges naturals espectaculars, res-guardats per la muralla de SantGervàs.
A més a més al mes de maig, ‘mai’per als ribagorçans, comencen lesfestes majors i devocions a les er-mites o capelles, que són visitadescom a mínim una vegada a l’any:Sant Gregori a Sopeira, el 9, Sant Isi-dre a Sobrecastell, el 15, Les Cape-lles al Pont de Montanyana, la Mira Escarlà, celebren el 17, El SantCrist a l’església d’Areny el 23, laMare de Déu de la Mola, on fan l’a-plec els pobles de l’Alta Ribagorça:Buira, La Torre de Buira, Sirès, Bo-nansa i El Pont de Suert el dia 30 demaig... Aquest seguici d’ermites de-mostra la importància que va tenirla religió i l’art en època medieval enaquestes contrades, totes elles alvoltant del Monestir d’Alaó (So-
peira), el complex medieval templerde Montanyana, presidit per NostraSenyora de Baldós i Sant Joan, i eldesaparegut Monestir de Lavaix(El Pont de Suert).
I aquells que vulguen anar méslluny en el temps, poden visitar elMuseu dels Dinosaures d’Areny,on s’hi conserven les restes de l’a-renysauri, i caminar per les rutes in-dicades que els portaran als jaci-ments i petjades d’aquests éssers. Enaquesta vila també es pot visitar elMuseu d’Interpretació de la Riba-gorça, que dóna àmplia informaciósobre la comarca: geologia, botàni-ca, fauna i art romànic sobretot.
Qualsevol d’aquests indrets en-dinsa al caminant en la història,l’art i la natura, en un locus amoe-nus.
Ermita deSant Gregori
GLÒRIA FRANCINO
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
TEM
A D
EL M
ES
14
ANÀLISI DELS PROGRAMES I LES DECLARACIONS DE LES OPCIONS POLÍTIQUES QUE ES PRESENTEN A LES ELECCIONS
Els partits aragonesos i la llengua catalana1
// JOSÉ R. NOGUERO DE LLANO. MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA
ni catalanoparlant. Tot i les bones in-tencions i la línia que s’obria ambaquest fet, l’estancament de la si-tuació és evident i l’estatus de la llen-gua roman fora de l’oficialitat. Es-tancament fins el retrocés actual, onaquest mínim bagatge del català al’educació es troba en entredit.
La politització de la denominaciói l’ús de la llengua i el graner de votsque podia sorgir de l’anticatalanis-me va anar alimentant una posició
regionalista aragonesa, des del PP ides del partit frontissa durant tren-ta anys de la política aragonesa: elPartido Aragonés, basada en el su-posat foment de les modalitats prò-pies de cada poble de la Franja, aixícom les múltiples denominacions lo-cals del català (a més del “Chapur-riau”), en clara contraposició amb launitat de la llengua (si bé des del’ambigüitat i amb excepcions locals)i a la posició geogràfica catalano-
És temporada de campanya elec-toral a l’Aragó, comunitat autòno-ma a la què hi pertanyem els habi-tants de la Franja de Ponent, i oncoincideixen enguany les eleccionsmunicipals amb les autonòmiques.
Des del Moviment Franjolí per laLlengua hem analitzat les diversesopcions polítiques mitjançant les se-ves declaracions públiques ante-riors, els seus programes i demés do-cumentació electoral per tal de sa-ber com són les formacions políti-ques aragoneses, en absència deforces clarament catalanistes, res-pecte a la llengua catalana a la co-munitat autònoma.2
Antecedents
Primer de tot hem d’observarcom ha estat tractada anteriormentla llengua pròpia dels franjolins.Com a data de referència trobem laDeclaració de Mequinensa del 1983,on més d’una trentena d’ajunta-ments de la Franja reclamaren lapresència del català a les escoles delsseus respectius pobles. Dit documentencara avui dia és la base amb laqual es recolza la voluntarietat del’assignatura de “català” a l’ense-nyament de les zones de predomi-
Mapa de lesllengüesd’Aragó
1. Article aparegut al blog del Moviment Franjolí
per la Llengua el 18 de maig de 2015. Tot i
que, a l’aparició d’aquesta revista les
eleccions ja hauran tingut lloc, considerem
interessant la seua publicació per, a banda
del seu valor indiscutible com a document de
consulta, poder comparar la posició de les
forces polítiques una volta accedeixen a llocs
de responsabilitat o a l’oposició.
2. Fa 4 anys dues formacions catalanistes
concorreren a les eleccions locals de Calaceit
(Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de
Montanyana (Convergència Democràtica de
la Franja) obtenint ambdós representació als
municipis.
15
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
TEM
A D
EL M
ESllengua, passem ara a analitzar qui-na és la posició respecte al catalàdels partits amb possibilitats detreure representació a les Cortsaragoneses:
El Partit Popular d’Aragó és undels principals causants de l’actualsituació de retrocés del català. I lesseves polítiques vers la llengua esmanifesten amb tota la seva viru-lència al País Valencià o les Illes Ba-lears i també a les comarques fran-jolines. La tristament famosa falcade ràdio sobre la imposició del ca-talà és un exemple de com les gas-ta aquest partit, que va signar la de-funció de l’antiga Llei de llengües iestà institucionalitzant la denomi-nació de LAPAO. És llavors una for-mació netament contrària a la llen-gua catalana.
El Partido Aragonés, precursor dedenominacions estrambòtiques delcatalà com “Chapurriau” o “arago-nès oriental”, fou l’impulsor d’enti-tats com la FACAO o la plataformaNo Hablamos Catalán. Aquest par-tit diu defensar les denominacionsestrictament locals (tamarità, fragatí,etc.) mentre ajuda a imposar el ter-me “d’aragonès oriental”, de ca-ràcter totalment acientífic. Defensenque el terme “català” només es cir-cumscriu a Catalunya, atorgant uncaràcter patrimonial de l’Aragó a lallengua pròpia de la Franja (si laFranja pertany a l’Aragó no pot par-lar català sinó aragonès oriental).L’excepció que confirma la regla po-dria ser la secció local del Matarra-nya, que empra la llengua normati-vament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava ca-talà. Aquest partit, queda clar, maino ha donat suport al català de laFranja.
El Partido Socialista Obrero Es-pañol, inicialment, fa costat a lacooficialitat del català i de l’arago-nès en les seves respectives zones depredomini lingüístic, tot i que vaaprovar la Llei de llengües justabans d’acabar legislatura i d’unmode tímid i descafeïnat (tot i no ne-gar l’avenç que hauria suposat perla llengua). Darrerament la sevaposició sobre el tema lingüístic s’hafet més boirosa i sembla que no vo-len entrar en aquestes polèmiques,si això els dificulta tornar al poderde la DGA.
La Chunta Aragonesista, tal icom diu al seu programa electoral de2015, vol “presentar una nova lleid’obligat compliment que sigui elprimer pas vers la futura cooficiali-tat en tot allò relatiu a la promoció,difusió, recobrament, conservació,ensenyament i normalització de l’úsde l’aragonès i el català en la vidaeconòmica i social”. Malgrat això elshi manca una visió més global de lacooficialitat, com seria que estiguésreflectit a l’Estatut. Tanmateix és unade les opcions polítiques que recol-zen seriosament, la susdita coofi-cialitat, si ve li donen preeminènciaa l’aragonès.
Izquierda Unida, en referènciatambé al seu programa electoral de2015, té un apartat referent a la po-lítica lingüística que diu amb clare-dat la seva intenció de cooficialitzarel català i l’aragonès, a més que pas-sés a ser requisit obligatori el seu en-senyament a les seves zones de pre-domini lingüístic, entre d’altres pro-postes que demostren el compromísd’IU respecte la pluriculturalitatde l’Aragó.
De Ciudadanos, en ple procésd’expansió per les Espanyes, pocacosa es pot dir després de signar elsegüent document al costat de laPNHC denunciant “l’imperialismecatalà”. El seu rebuig al català de laFranja és evident.
PODEMOS ARAGÓN es moudins l’ambigüitat. Si fa uns dies po-dríem haver dit que defensava la tri-ple cooficialitat de llengües a l’A-ragó, recentment el líder del cerclearagonès, Pablo Echenique, va dei-xar clar que la desproporció de par-lants entre el castellà i l’aragonès iel català dins la comunitat no fa lò-gica l’aposta d’igualtat lingüística.
Per ampliar informació:• Replega de referencias a asluengas propias de Aragón en osprogramas electorals (PDFdescarregable)
• Proposta lingüística de l’IEBC iresposta dels partits del BaixCinca (PDF descarregable)
• Aragó: El procés conservador pererradicar el català i l’aragonès de lalegislació. José Ignacio López Susíni Natxo Sorolla
cèntrica de “Ponent” substituint-laper l’aragonesa d’«Oriental», afa-vorint l’estrangerització del catalànormatiu o estàndard a les comar-ques catalanoparlants d’Aragó. Elnaixement d’entitats afins a aquestspropòsits com la FACAO (Federa-ción de Asociaciones Culturales delAragón Oriental) ajudà a conrearmés confusió creant un folklorismelocal teòricament reivindicatiu de latradició històrica pròpia (Fur deJaca, llemosí, etc) amarat d’un es-panyolisme militant molt evident
En referència, novament, de la his-tòria del català a la Franja, recor-darem les següents dates: 1999, 2009,2013 i 2015.
El 1999 s’aprova amb gairebéquòrum a l’hemicicle aragonès, a ex-cepció del PP, la llei de PatrimoniCultural que assenyala, per primercop, la intenció que s’oficialitze i quees considere l’aragonès i el catalàcom a llengües pròpies de l’Aragó,i que així deurà constar a l’Estatutd’autonomia (l’Estatut del 2007parla de “modalitats lingüístiques”).
El 2009 el govern socialista pre-sidit pel ribagorçà de Bonansa Mar-celino Iglesias aprova una “Llei dellengües” que reconeixia com a prò-pies la llengua catalana i aragonesa(novament fugint de l’oficialitat),amb el suport de la CHA i el con-sentiment del PAR (soci de governaleshores del PSOE). Es preveia laconstitució de sengles acadèmieslingüístiques (aragonès i català d’A-ragó).
El 2013, ja amb el govern PP-PAR,iniciaren la deconstrucció de “ago-sarada” Llei de llengües i passà, con-tra tot criteri acadèmic, a denominarl’aragonès com a “Lengua Arago-nesa Propia del Pirineo y del Pre-pi-rineo”( LAPAPYP) i al català coma “LAPAO” (Lengua AragonesaPropia del Àrea Oriental).
En l’any en curs, el 2015, està que-dant palesa la voluntat del governaragonès de desmantellar el minsoensenyament voluntari en llenguacatalana a la Franja, com s’ha vist aVall-de-roures o a Mequinensa (ontitllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).
Havent recordat alguns momentsclaus de la història de la nostra
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
AR
AG
Ó
16
Amb data u de marçdel 2013 el BOA pu-blicava el decret regu-lador dels premis decreació literària i del lli-bre d’Aragó. Entre al-tres disbarats, l’esmen-tat decret fusionava enun sol premi el GuillemNicolau en català il’Arnal Cavero en ara-gonès. En aquella dataja vaig escriure al meublog un petit article sota el títol“Han mort els premis literaris d’A-ragó”. No calia ser massa agosarat perpreveure el resultat d’aquesta fusió,perquè, el nou creat “Arnal Cavero-Guillem Nicolau, ni tenia dotacióeconòmica, ni el govern s’obligava apublicar-lo —s’entén que no el pu-blicaria. Tot i que, no estava mancatde cinisme el decret del govern PP-PAR quan establia que es donaria au-torització al guanyador per publicarl’obra a l’editorial que li plagués.Preguntava jo a l’article del meublog: qui es presentarà “gratia etamore” al premi pendent del 2012?El resultat, amb paraules de Maria-no Garcia a l’Heraldo va ser: “La pa-tacada ha estat monumental i evi-dencia el fracàs sense pal·liatius d’u-na fórmula impossible. La nova orien-
tació que li han donat aquest any alspremis Miguel Labordeta i Arnal Ca-vero-Guillem Nicolau ha certificat laseua defunció”. Només es van pre-sentar a l’Arnal Cavero-Guillem Ni-colau dues obres en llengua “indes-criptible” com va dir el jurat —no hihavia cap membre de parla catala-na—, per tant es va declarar desert.
A la convocatòria del premi del2013, segons publicació del BOA del9 de gener del 2014, no es va pre-sentar cap obra, per la qual cosa noes va nomenar ni tan sols el jurat delpremi. L’ordre del 29 d’abril del2014 el declarava també desert.
I el premi del 2014, segons vam co-nèixer el passat 18 d’abril ha esde-vingut un “altre gran èxit” del governaragonès: un cop més ha quedat de-sert, no es va presentar cap obra. El
PP-PAR que van apro-var una Llei de llen-gües només per dero-gar l’anterior, que vanunificar els dos premis,el Guillem Nicolau encatalà i el Arnal Cave-ro en aragonès, que elsvan deixar sense capdotació econòmica ique ni tan sols vanmantenir l’obligació depublicar les obres gua-
nyadores, com he dit anteriorment,han assolit el gran objectiu que pre-tenien, extirpar-los de soca-rel.
Per allò que “quan el mal ve d’Al-mansa a tots alcança”, el premi Mi-guel Labordeta ha seguit el mateixcamí de desercions o quasi, i els altrespremis literaris estan també en cai-guda permanent. Les llengües i la cul-tura en general, a l’Aragó, “a cada bu-gada perden un llençol”. Se n’adonende tot això els aragonesos?
Per canviar l’amargor de boca, re-cordem l’últim premi Guillem Nico-lau de l’any 2011 que va guanyar Car-les Terès amb l’esplèndida obra Li-cantropia, tan venuda i amb tan bo-nes crítiques per totes les terres deparla catalana. De cara al futur, però,vull pensar, cal pensar, que “de mésverdes en maduren”.
Desert un cop més el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA
Acte delliuramentdels darrerspremis ArnalCavero,MiguelLabordeta iGuillemNicolau, el 8de juny de2012SIGRID SCHMIDT VON
DER TWER
Al bloc de José Bada, PeNsadillas ciudadanas, es pot trobarun interessant comentari sobre un text, extret de les memòriesde Juan Moneva, jurista, escriptor i fervorós amant d’Aragó(1871-1951). A l’esmentat text Juan Moneva reconeix com a ca-talà la llegua de Nonasp i Favara, i per deducció la de resta dela Franja. Moneva es penedeix de la injustícia d’haver practicatl’anticatalanisme en la seua joventut, i per sobre de tot el de laseua avia.
Veieu la traducció al català del text del blog de José Bada:“El text reproduït és de Juan Moneva i Puyol [el de la imat-
ge de capçalera]. Està tret de les seues MEMÒRIES, obra pòs-tuma de l’autor, prologada per J. Valenzuela La Rosa i impre-sa als tallers de El Noticiero sota la direcció d’Eduardo Berde-jo Casañal. Ha arribat a les meues mans de la biblioteca personalde qui va ser alcalde de Saragossa i amic seu –de Juan Mone-
va– doctor en Dret i novel·lista, Rafael Pamplona Escudero, através del seu nét –el de Rafael– i amic meu Pepe Artero a quivaig conèixer fa anys en el Seminari d’Investigació per a la Pau.Quan ho vam fundar i en el qual seguim, jubilats tots dos, de lesarmes un i de la militància al CSLA l’altre després del LAPAO.
La meua última “guerra civil” aragonesa ha estat la defensade la meua llengua, que és la catalana, i que és una de les nos-tres d’Aragó. Abans, mal informat, considerava enemic a Mo-neva. Avui m’assabento, en llegir el C. XXXIII de les seues ME-MÒRIES, que la que era “rabiosament anticatalanista” era laseua àvia materna Catalina de l’Era –així sense H, és clar– queera d’Alcolea de Cinca –que no del Çinca– i que el seu –l’anti-catalanisme de Joan Moneva– va ser un pecat de joventut delque es fa perdonar. Ho celebro. Que la pau segueix amb vosal-tres!”
Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català// J.M. GRÀCIA
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
GA
LER
IA D
E PE
RS
ON
AT
GES
17
La primera vegada que vaig tenir notícia del mot ‘patxo’ de-gué ser cap a 1990 en ocasió de la preparació de l’edició con-junta dels articles i poemes en català publicats a la revista fra-gatina La Ribera del Cinca un parell d’anys abans de la pro-clamació de la Segona República Espanyola. A l’escrit signatper mossèn Salvador Miralles –‘A la Madalena’, aplegat a Es-crits en català a La Ribera del Cinca. (Fraga 1929-1931)(1991), em vaig topar amb el mot ‘Patxo!’, forma que vaig en-tendre que es tractava d’una exclamació ponderativa, emfàti-ca, que serveix per expressar la importància d’una cosa, l’ad-miració que produeix; també vaig comprendre que es tracta-va d’una exclamació, a la manera de l’expressió ‘Déu n’hi do!’,encara que molt menys coneguda.
Sens dubte, a la recerca del significat del fragatí ‘patxo!’ vaigdeure d’anar a parar a ‘patxet’ del diccionari general (‘patxo’no hi és als diccionaris generals). I estirant de ‘patxo’ i ‘patxet’vaig trobar al DCVB la forma ‘patxec’, recollida a Vilafrancadel Penedès i definida com a “Collidor de raïms que baixa atreballar al Penedès des de la Ribera de l’Ebre”, una defini-ció que recorda a la que vaig localitzar al Tresor de la llengua,de les tradicions i de la cultura popular catalana de mossèn Grie-ra per al mot –o la forma– ‘patxet’: “Home de la part de Tor-tosa, de la Ribera de l’Ebre, o de València, que es lloga pel ve-remar”, recollida a l’Espluga de Francolí. Al mateix Tresor…encara trobem ‘patxeta’, forma emprada a Barcelona defini-da com “La treballadora valenciana”.
De ‘patxo’ el Tresor… diu que és un “Apagesat, senzill, decostums primitives: ‘El patxo està borratxo / s’ha begut l’en-teniment, / ha tirat sa mare a l’olla / per un xavo d’aiguardent’(Corranda).”; mentre que al DCVB trobem un seguit d’entrades,algunes de les quals procedeixen de l’obra de mossèn Griera:1.Home que camina feixugament perquè està massa gras (Prio-rat). || 2. Treballador valencià, segons els anomenaven a Bar-celona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!|| 3. Apagesat, senzill, de costums primitives (Griera Tr.).|| 4. Apa-gallums de l’església (Cast.). || 5. Cosa insignificant, inútil o demínima valor (Val.). «Això no val un patxo». «Quin patxo!»:quina cosa més inútil! Refr.:—«De Benissa, ni home ni mat-xo, ni cosa que valga un patxo» (val.). El mateix DCVB tam-bé recull una sèrie de mots relacionats o derivats del nostre ‘pat-xo’: ‘patxoc’, ‘patxarro’, ‘patxicó’, ‘pàtxol’, ‘patxoto’,…
En fi, per no allargar la cosa –ja es veu per on va: interjec-ció d’origen meridional; nimietat– només dues anotacions a pro-pòsit de dos zoònims. El DCVB assenyala ‘patxarell’ com el nomque rep a Gandia i Sanet el ‘passerell’ general, i ‘rata-patxet’el nom que rep el ‘ratpenat’ general (o no) a l’Alt Camp (Valls,Pla de Cabra) –cosa que Màrius Serra reafirmava en una col·la-boració publicada a El Punt Avui del 9 de gener d’enguany. Idues notes toponímiques que hem trobat navegant per la xar-xa a propòsit de dues instal·lacions hoteleres: Casa rural res-taurant ‘Borda Patxeta’ a Canillo (Andorra) i el càmping ‘Ma-sia Can Patxet’ a Santa Pau (La Garrotxa).
Patxo, patxec i ratapatxec // Esteve Betrià
U12
Flamant Premi Franja 2013 alcostat del seu pare –l’històric acti-vista ribagorçà Josep Mauri–, enFrancesc Mauri Domènech (Bar-celona, 1966) és ben conegut de tot-hom per la seua dilatada trajectòriacom a home del temps en diversosmitjans de comunicació: CatalunyaRàdio, Televisió de Catalunya, elGrup Flaix, La Vanguardia... Tam-bé és autor de llibres sobre meteo-rologia, entre els quals El temps vistdes del cel, en col·laboració amb unpilot d’avió. Premi Ondas 2010 ambl’equip de Catalunya Ràdio queva cobrir informativament el tem-poral de neu i Premi RAC 2014 almillor professional de ràdio percontribuir a apropar la meteorolo-gia a l’audiència de manera didàc-tica i pel coneixement del territori.
Fidel als seus orígens, en Francescva ser un incondicional del Projec-te Moncada des dels seus inicis.Tot i les seues múltiples ocupa-cions, sempre trobava un espai a l’a-
genda per acudir cada curs escolar,al costat del Màrio Sasot, a les es-coles o instituts de la Franja. Moltdidàctic i entusiasta, sempre apro-fitava també per replegar refranysi vocables relatius al temps meteo-rològic. De la passió que transmetper la seua feina n’és prova l’esta-ció meteorològica que es va ins-tal·lar, a suggeriment seu, en l’ins-titut Ramon J. Sender de Fraga.Mauri considera fonamental el pa-per de TV3 en la normalització dela llengua i entén que tot i ser unatelevisió de Catalunya ha de donarservei a tots els territoris que com-parteixen la llengua.
En l’actualitat el podeu veurediàriament oferint la predicció me-teorològica en el TN vespre deTV3 i setmanalment, en tàndemamb la Lídia Heredia, presentantCollita pròpia, un programa queposa en valor el producte alimentaride proximitat. A més de la infor-mació del temps, a Catalunya Ràdio
Francesc Mauri, fent país des dels núvols// CARME MESSEGUER
dirigeix i presenta Meteomauri, unespai sobre meteorologia i medi am-bient, i és membre del Consell As-sessor del Servei Meteorològic deCatalunya.
FrancescMauri
ARXIU
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
PAÏS
OS
CA
TALA
NS
18
En veure la llum aquest Temps de Franja, els ajuntaments hau-ran conformat els nous consistoris municipals i a l’Aragó, al PaísValencià i les Illes també hauran elegit els parlaments o les cortsi els governs autonòmics corresponents. Molt bé, encara que unamica just de temps, la iniciativa de l’Institut d’Estudis del BaixCinca de demanar als partits polítics “les propostes en matèrialingüística”. Em pareix que és el primer camí que es fa i és deltot pertinent i necessari perquè la ciutadania valore els respon-sables públics sobre els compromisos a què estan disposats enpolítica lingüística. Servidor també ho demanava en el númeroanterior, si més no, hi demanava les propostes dels partits per al’ensenyament del català. En qualsevol cas és bo que la llenguacatalana siga una carpeta oberta que interpel·li els polítics.
Ara caldrà seguir com compleixen els programes, com inci-deixen a impulsar la recuperació d’una llengua massa malalta icaldrà exi-gir-ne el compliment o denunciar-ne l’incompliment.Per fer un seguiment responsable del malalt, ens podem infor-mar del quadre mèdic del català acudint al VII Informe sobre lasituació de la llengua catalana, corresponent a l’any 2013*. La ra-diografia –els termes mèdics hi són d’allò més escaients– del ca-talà a la Franja mostra un cos depauperat, molt castigat per lesúltimes inclemències que han augmentat –ploure sobre mullat–els dèficits de l’organisme.
És a dir, es constata una mancança alarmant en el subminis-trament d’energia, la necessària per mantenir viu el cos -llegiu-hi greus dèficits en l’ensenyament de la llengua-; així mateix lacol·lectivitat, tan necessària per al manteniment de l’espècie d’ho-mínids catalans, també trontolla, d’acord amb la recessió de par-
lants (aquesta part de l’Informe correspon al nostre homínid Nat-xo Sorolla); a l’Informe també es crida l’atenció d’una absènciaalarmant de components vitamínics sense els quals no es pot ga-rantir una vitalitat mínima: poseu-hi que no hi ha mitjans de co-municació ni indústries culturals en català. I encara hi queda benclara la sempiterna falta d’infraestructures necessàries d’aten-ció hospitalària, és a dir, que continuem amb una administracióinsolvent i adversa, ancorada en una situació jurídica absoluta-ment inservible per a garantir la qualitat de vida. Tot plegat mos-tra el quadre clínic d’un malalt molt greu, amb dificultats moltmarcades com ara l’estancament de la transmissió generacional,un marcador definitiu per al futur del pacient que necessita res-piració assistida des de fa temps.
Aquest malalt, tanmateix, pateix dels “mals” d’altra gent es-campada per tot el territori habitat per la mateixa “espècie” i es-taria bé treballar de manera conjunta per superar els embats del’epidèmia. En això del treball conjunt l’Informe que ens ocu-pa tampoc no ens ho posa fàcil quan conclou que “la fragmen-tació administrativa i l’absència de relacions fluïdes entre bonapart dels territoris de l’àmbit lingüístic esdevenen un entrebancmolt important per a bastir sinergies”. Com veiem, un quadre bengaldós que, tot i no sorprendre’ns perquè ja fa temps que ens l’a-nuncien i que l’intuïm, cada vegada és més sagnant.
* VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013). Observatori de
la llengua catalana. Coordinació Xarxa CRUSCAT)
Informe de l’Observatori de 2013 a la Franja en fase d’estancament la trans-
missió intergeneracional
Estat de la qüestió (del pacient) // Francesc Ricart
NO SOM D’ EIXE MÓN
L’Institut Ramon Muntaner fa una crida a laparticipació al projecte “Memòria personal”// REDACCIÓ
Memòria Personal (www.memo-riapersonal.eu) és un portal-base dedades sobre la documentació escrita,relativa a escrits personals (dietaris,autobiografies, narracions en prime-ra persona, cròniques, etc.), dels ter-ritoris de parla catalana. És, sobretot,un nexe entre informació i docu-mentació d’arreu del país. Desprésd’anys de coneixement i treball a par-tir de fonts diverses i des d’àmbits di-ferents com ara la història, la litera-tura, l’art o la ciència, els especialis-tes han vist que el nostre és, possi-blement després d’Itàlia, un dels ter-ritoris més rics en aquest tipus de do-cumentació. Els escrits personals sónun material que complementa demanera fonamental altres fonts his-tòriques més conegudes, i que podenser emprats per a l’estudi de la llen-
gua i de fenòmens i esdeveniments di-versos, tenint en compte que partei-xen de l’observació directa de l’autor.
L’origen de la base de dades rau enun inventari elaborat des de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.Tanmateix, la tasca ha continuat ambla voluntat de difondre i posar a l’a-bast d’un públic més ampli l’exis-tència d’aquest material, i sobretot deconsolidar un projecte que, de ma-nera ben clara, és un projecte de país.Per aquesta raó, i gràcies a un acordamb el projecte LletrA de la Uni-versitat Oberta de Catalunya i ambla Biblioteca d’Humanitats de laUniversitat Autònoma de Barcelonai moltes altres entitats, es va poder po-sar en funcionament aquesta base dedades: un inventari que dóna notíciadetallada de documents d’arreu del
territori (per autors, per comarques,per localitats, per temes…) i, enmolts casos ofereix una versió origi-nal digitalitzada dels documents.Aquesta possibilitat permet que cadacop sigui major l’accés a l’estudi d’a-quests documents.
Ara, l’Institut Ramon Muntaner il’equip del Projecte Memòria Perso-nal fan una crida als investigadors,persones interessades i a tots elscentres de recerca locals i universi-taris del país, ja que és la única ma-nera amb què el fons inventariat espodrà anar incrementant amb eltemps. L’objectiu últim és un bécomú per a tots: donar visibilitat a lafeina de recerca i, per descomptat,apropar aquest tipus de material alsinvestigadors, que pugui ser d’utilitati accés públic.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
dig
ital
/ n
. 22
/ ju
ny
2015
REP
OR
TAT
GE
19
Festa sí; llengua tambéMorella va acollir la Festa per la Llengua, on va participar l’escola del Matarranya
// RUBÉN LOMBARTE
per la Llengua, Morella va acollir in-finitat d’actes com ara taules rodo-nes, exposicions, conferències, cer-caviles, actuacions, exhibicions, tea-tre, audicions, visites guiades... Alllarg del diumenge també es van ferdiferents actuacions musicals. Vanactuar els Gaiters de Morella, l’As-sociació Musical Mestre Candel i laPerkutada Morella. També es van fervisites guiades per Morella. Tot i quela pluja va fer acte de presència ameitat matí, la festa es va viureamb molt de seguiment. I és que vanparticipar moltes associacions de pa-res i entitats arribades de diferentsracons del País Valencià, les Terresde l’Ebre i el Matarranya. Totes ellesposaven en valor la bona salut queté ara mateix la llengua dins les es-coles rurals. Totes excepte el Ma-tarranya, que ha vist com ha agreu-jat les dificultats històriques de nor-malització lingüística amb una novaLlei de Llengües que ha posat l’en-senyament del català i de l’aragonèscontra les cordes.
Una Llei de Llengües que, segonsva considerar la consellera DoloresSerrat durant la seua última visita
pel Matarranya, en plena campanyad’Eleccions Municipals i Autonò-miques, “crec que vam apostar peruna llei que manté la llibertat delspobles a parlar la llengua que ellshan defensat sempre sense fer de-nominacions”. Serrat va afegir que“a Aragó, el tema de la llengua és untema on no hi ha unitat de concep-te. Natres defensem que cadascú pu-gui defensar la llengua que parla enles seues modalitats lingüístiquessense prohibicions i sense obliga-cions”. La realitat és, però, i com béhan denunciat des de Clarió els úl-tims cursos lectius, que cada curs hiha un entrebanc nou perquè el ca-talà tingui cabuda a les aules. De fet,encara no està clar que succeirà ambles classes de català al IES Matar-ranya el pròxim curs escolar. Es po-dran donar en horari lectiu? Les po-saran a la tarda com ja va passar fauns cursos? Sigui com sigui, la qües-tió és que l’esborrany del currículumde secundària i batxillerat que s’a-plicarà des del pròxim curs escolarva obviar l’assignatura de català. Si-gui una casualitat o no, fa malpen-sar.
Morella va acollir el passat diu-menge 26 d’abril, i per primera ve-gada en la seua vida, la trobada d’es-coles en valencià i la Festa per laLlengua, una jornada que va servirper reivindicar l’ús i la importànciade la llengua a l’escola com tambéla importància de les escoles rurals.Una trobada que va començar ambla instal·lació de diferents paradetesi de tallers al Pla dels Estudis de Mo-rella, amb un munt d’activitats comara cercaviles, actuacions, exhibicionsi visites guiades durant tot el dia. Toti la pluja, la Festa per la Llengua vaser un clam en defensa de l’escolarural i la llengua. Una trobada en laqual van participar també entitats icol·lectius de les Terres de l’Ebre idel Matarranya, que van estar re-presentats per l’Associació de Ma-res i Pares Clarió, i que es van sumara la festa per donar a conèixer les di-ficultats existents a la Franja en ge-neral i al Matarranya en particularper estudiar el català dins les aules.
El president de l’associació Clarió,José Manuel Aragonés, va explicarque “les nostres reivindicacions pas-sen per demanar, com a mínim, doshores de català a la setmana”. Elpresident de l’associació de mares ipares va recordar que “ara mateixnomés tenim una hora setmanal decatalà, i a sobre és de caràcter vo-luntari”. Als pobles de parla catalanad’Osca i Saragossa “en tenen dos.Però al Matarranya, només en fanuna. Això és el que demanem. Unsmínims per la nostra llengua”. Ara-gonés no va amagar la gran dificul-tat i la regressió que està patint el ca-talà de la Franja. “La substitució lin-güística està aquí”, va denunciar elpresident de Clarió. “Hem detectatxiquets que entre ells ja estan par-lant en castellà. Això és perillós, i ésper això que una sèrie de parespreocupats per la salut de la llenguavam decidir fer esta associació”.Aragonés va recordar que “a Ara-gó ho tenim tot en contra: DGA,ajuntaments, inclús població... la si-tuació és molt complicada”.
Durant la celebració de la Festa
Tallers per lallenguaAJUNTAMENT
DE MORELLA
