PER L’ABRIL, SI CADA GOTA EN VAL MIL, CADA ROSA EN VAL DEU MIL, I CADA LLIBRE CENT MIL (Miquel Martí Pol)

Foto: Francesc Solà. Curs de Fotografía de l’Associació

BUTLLETÍ DE L’ ASSOCIACIÓ SOCIAL DE JUBILATS I PENSIONISTES D’0SONA Número 18 - Abril de 2019 - Casal de Gent Gran, Rambla de l’Hospital,15 - 08500 VIC

2

ACTIVITATS 2018-19 ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES D’OSONA

IDIOMES

ALEMANY ANGLÈS (Gramàtica i conversa) CATALÀ FRANCÈS (Gramàtica i conversa)

LECTURA LITERATURA I POESÍA HISTÒRIA DE VIC (Monogràfic) FOTOGRAFIA TEATRE LABORS RUMMIKUB ESCACS BALL PETANCA AQUAFITNESS (Trimestral) BILLAR Edició de la Revista “Seny i País”

SENY I PAIS Equip directiu: Magda Claret, Margarida Hernández Redacció: Magda Claret , Eduard Steegmann, Jordi Oliva, Miquel Prat, Josep Vidal Disseny i maquetació: Jordi Oliva Associació Social de Jubilats i Pensionistes d’Osona Rbla. Hospital 15 – 08500 Vic Tel. 93 885 01 50 E-mail: casalrambla1@gmail.com L’Associació no es fa responsable de les opinions publicades

EN EL RECORD... La Junta de l’Associació del Casal de la Rambla i l’equip de redacció de la revista “Seny i País”, volem expressar el nostre sentiment per la mort de la col·laboradora Francesca Masnou i Puntí. Gaudia amb il·lusió la seva feina, l’ensenyament, l’astronomia, les flors ... Cada article que ella redactava era una lliçó per tots. Compartia amb nosaltres les activitats i sortides de l’Associació. Et trobarem a faltar. Descansa en pau, Francesca.

3

Benvolguda alcaldessa, Anna Erra, ens podria explicar com s’està treballant per la gent gran des de la ciutat? Tinc clar que una de les peces claus de la nostra societat és la gent gran, pel seu bagatge, la seva experiència. Per això el meu objectiu és oferir l’acompanyament i les eines que calgui per la gent gran de la nostra ciutat i vetllar per cobrir les seves necessitats vitals. Per això tot i que som una de les ciutats catalanes que té més places per centre de dia volem donar resposta a l’augment de l’envelliment de la població i a una de les problemàtiques que tenim, que és la llarga llista d’espera a la residència del Nadal. Per això, ja hem començat a treballar en el projecte d’una nova residència per la gent gran. Vic, també és un referent en les cures pal·liatives, oi? Sí, estic molt orgullosa del projecte “Vic, ciutat cuidadora” que enguany arriba a la tercera edició. Un projecte innovador que ens torna a situar com a ciutat referent en l’acompanyament i cura de les persones en l’etapa final de la seva vida que reafirma el valor humà i altruista de la gent de la nostra ciutat i de la comarca. Estarà d’acord que un dels temes dels que més es parla és el Mercat Municipal. Quan s’està a govern són moltes els temes que t’arriben i pels que es treballa dia a dia amb compromís. És cert que l’actual govern no dona suport al Mercat Municipal? No tan sols no és cert si no que fa massa temps que es fa demagògia sobre el Mercat Municipal de manera molt irresponsable. És irresponsable voler fer polèmica d’un tema amb mitges veritats, informacions parcials i oportunisme. Ens pots explicar, doncs, quina és la situació del Mercat Municipal? Primer de tot, m’agradaria aclarir que el Mercat Municipal és una concessió administrativa més, com ho són el Tanatori o els pàrquing subterranis del Passeig i Plaça. És a dir, es tracta d’un equipament de propietat municipal, que se cedeix per molts anys a una empresa privada perquè ho explotin a canvi de complir amb una sèrie de compromisos. El Mercat Municipal va començar la seva activitat fa uns 35 anys amb 45 paradistes, i anava molt bé, fins que va arribar la crisi i les parades es van veure afectades. Per això, i tot i ser comerços privats, l’Ajuntament decideix donar un cop de mà i es porten dos mandats treballant i intentant trobar una solució conjunta, que ha estat impossible. Actualment hi ha 15 parades i en aquest temps, puc assegurar que l’Ajuntament ha complert amb totes i fins i tot més de les obligacions que teníem. Cada any assumim una despesa de 28.000 € per manteniment, hem encarregat estudis i assessors per orientar els paradistes i la modernització del mercat, hem reacondicionat espais, hem fet obres, hem negociat l’accés a crèdits... Malauradament, res d’això ha funcionat, els paradistes no només no han aconseguit recuperar el negoci, sinó que no han complert amb els seus compromisos, ens han demanat més i més, i quan els hem dit que prou, que no podíem esmerçar més recursos, més diners dels ciutadans de Vic cap al Mercat, tot i ser un negoci privat, s’han trencat les relacions i el projecte de fer un Mercat nou a la planta baixa ja no ha estat possible. A punt pel Mercat del Ram? La ciutat tornarà a estar a punt per rebre la gent de Vic i comarca a la seva gran festa de Primavera i a tots aquells que vulguin gaudir de les múltiples activitats, exposicions i presentacions que com cada any podem gaudir tots plegats del nostre gran Mercat del Ram. Us hi espero!!! Gràcies alcaldessa per atendre’ns. El plaer és meu i vull dir-vos que serà un honor inaugurar l’exposició de ceràmica, labors, pintura i fotografia dins la setmana d’homenatge a la Gent Gran de l’Associació del Casal de la Rambla i compartir el dinar de germanor amb vosaltres. Gràcies per la vostra estima cap a la ciutat.

Anna Erra, alcaldessa de Vic, ens parla de la gent gran, del projecte de “Vic, ciutat cuidadora” i de la situació del Mercat Municipal

4

Agrupació Astronòmica d’Osona LA NOSTRA FRANCESCA Parlo de la Francesca a títol estrictament personal però des del meu punt de vista com a soci de l'Agrupació Astronòmica d'Osona, de la qual ella, jo i moltes altres persones hem estat formant part durant molts anys. Jo vaig entrar a formar part de l'Agrupació quan es va fundar, a partir de la crida pública que mossèn Manel Serinanell va fer als aficionats a l'astronomia, que devia ser a l'any 1985, en ocasió de la imminent l'arribada del cometa Halley. En aquell moment jo no tenia cap afició específica per a l'astronomia però hi vaig acudir per haver estat escolà de mossèn Manel durant els meus anys de batxillerat a Sant Miquel. A a partir d'aquell moment l'Agrupació va començar a caminar, no devia ser gaire més tard que mossèn Manel ens va dir que havia conegut una noia que era matemàtica i que també estava interessada en els temes astronòmics, i va ser ben aviat (parlo de memòria) que la Francesca es va afegir a l'Agrupació. Allà ja va mostrar de seguida la seva vàlua pel detall i la claredat amb què exposava els temes en els dies que ens feia una exposició o conferència, activitat que li era perjudicada pel fet que feia les classes a l'Institut Jaume Callís en horari nocturn. La seva participació en les activitats de l'Agrupació sempre era entusiasta i, com a pinzellada anecdòtica, feia d'enllaç entre una altra Francesca i una altra Masnou de la colla, de manera que sempre dèiem que entre tres senyores juntes feien dues Francesques i dues Masnous. Malauradament aquest bonic tercet ara se'ns ha desfet pel seu nus central i ja no el podrem recuperar mai més. Per la seva empenta i amor a la matemàtica, que és sens dubte la més bella de totes les ciències, la seva activitat docent a l'Institut va ser brillant com els estels, i ella mateixa ens explicava que quan ocasionalment un alumne badava, no li preguntava pas si estava a la Lluna sinó si estava a la galàxia d'Andròmeda. Curiosament, d'alguna manera estava preocupada pel moment de la seva jubilació, a veure com podria estar, o viure, fora de la seva activitat acadèmica, cosa que als que ja estàvem jubilats ens feia una certa gràcia. Tanmateix, crec poder afirmar que, com tothom, ella s'hi va adaptar ràpidament i sense problemes. Es va confirmar aquella dita d'un altre company nostre quan ens avisava que "si heu de fer alguna cosa, feu-la de seguida perquè, un cop jubilats, no tindreu temps de res". Aleshores sí que, lliure de condicionaments horaris, ja va poder participar plenament a la tasca de l'Agrupació, amb més possibilitats de desenvolupar temes, de dedicar-se més plenament a la seva tasca de classificació i endreça dels papers i documents de mossèn Manel, i d'entrar a la Junta en el càrrec de vicepresidenta, càrrec que va exercir fins al darrer dia, sempre contenta i sempre constructiva, jo diria que no l'havia vista enfadada mai. Era una bona amiga, amb qui podies parlar sempre confiadament, i vam tenir el privilegi de poder compartir amb ella i amb en Ramon uns viatges, a més de les sortides que havíem fet amb l'Agrupació. En un d'aquests, l'any 13 vam anar al Mont Saint-Michel i, de baixada, vam passar pel santuari de Rocamadour, i l'any 15 vam anar a la Toscana, bàsicament a Florència, Siena i encontorns. Sempre pensàvem a veure si encara en podríem fer algun altre, cosa que ara ja no serà possible, tanmateix tindrem tota una eternitat per veure-ho per una finestreta des de dalt, si altres ocupacions celestials ens ho permeten. Per això de cap manera no he volgut pensar, ni dir, "pobra Francesca", per més que la seva marxa humanament ens dolgui i que mai no l'arribem a oblidar, però segur que ara està molt més bé i feliç ella que no pas nosaltres, a més, ja ens tornarem a veure un dia o altre tots plegats.-J.M. Casals

5

HEM ENTRAT A LA PRIMAVERA Cal doncs espavilar-nos per enfocar amb alegria el bon temps que arriba. I com que tots ens fem el propòsit de anar a caminar, una mica cada dia, us recomano, com herbolària que us convertiu en observadors de les plantes que aneu trobant pels llocs on aneu passant. Quedareu parats de que fins i tot al voltant dels arbres que hi han pels carrers de la ciutat, i creixen moltes plantes de les que coneixem. Però si camineu pels camins que hi han marcats al voltant, que els podeu fer de mica en mica, quedareu meravellats de la quantitat de plantes que hi trobareu, força conegudes per a tots. Calendari de quan es cullen i les virtuts que tenen i les parts que es poden fer servir: Gener. Els llucs d'avet, per fer el xarop per la tos ,de l'acòlit les arrels i el vesc les fulles. Febrer. Continua l'avet, i comencen les violes les flors, per la tos. Març. Els llucs de pi, les flors de l'arç blanc, de l'heura de terra i del tussileg, la flor. Abril. La celidònia major (berruguera), l'herba blava, (digestiva), l'ortiga blanca (per morenes). Maig. La tarongina o «melissa» els brots florits, les fulles de la pulmonària, la farigola un gran antisèptic, per fer una neteja de l'estómac, també com a desinfectant . Juny. Es el més intens, ja que entrem en el solstici d’estiu, per tant son moltes les plantes que floreixen en aquest període. La xicòria, el

gallaret, l'angèlica, l'escabiosa, la camamilla, l'espígol, la malva, la sàlvia, la ruda, la til·la, la berbena, el suguer,.. Juliol. El cascall, l'agrimònia, l'absenta (donzell), l'àrnica, les flors de la camamilla continuen, l'espigol, l'estramoni, la ruda per els cucs intestinals», la centàurea menor. Agost. Les flors de la borraina, la menta, les nous verdes, un dels elements per la ratafia. Setembre. L'agrella, la xicòria, els estigmes del safrà, l'hisop, de l'angèlica les arrels. Octubre. Del fonoll, les granes, de la regalèssia i de la sabonera les arrels. Novembre. L’escorça i les flors del til·ler, del freixe i del roure. Del suguer o saüc, s’aprofita gaire bé tot, de les flors se’n fa una essència, per baixar la febre, també son comestibles. arrebossades. De les granes. una melmelada.... Desembre. Les arrels d'acònit (herba tora), bistorta.

Les més conegudes com a calmants: Les violes, calmen la tos, en infusió. El fonoll, antiespasmòdic expectorant, les granes. També serveix com a condiment. L‘agrimònia, per inflamacions de les cordes bucals, gargarismes coneguda com l’herba dels cantors ,en infusió El tussileg o pota de cavall, un gran antitussigen es conegut especialment, perquè es una planta que primer surt la flor i després les fulles. L'Orella d’os, planta protegida, les fulles són un gran remei per la bronquitis. La farigola , calma la tos en infusió, gran antisèptic, per els problemes digestius. La Sàlvia, les fulles són un remei per les inflamacions bucals i de la faringe. M. R. Paracolls

6

EL MERAVELLÓS MÓN DE LA LECTURA Com a avis podem potenciar el gust per la lectura als nostres néts. El llibre ha d’estar present a totes les edats, no hem d’esperar que a l’escola facin llegir un llibre obligatòriament per una determinada assignatura. No podem deixar els mestres sols amb aquesta motivació.

Actualment no està de moda llegir en un món cada vegada més virtual. Davant d’una màquina es pot jugar, escoltar la música que a ells els agrada, millor dit, la que agrada a tot el grup i així formar-ne part, que en realitat és el que volen.

Abans vèiem els avis, o els pares, llegint el diari, i els nens, que aprenem per imitació, teníem el referent. I en el meu cas, també, la meva mare, quan era jove llegia una revista que es deia El Patufet. A dins hi havia un conte, Pàgines Viscudes, d’en Folch i Torres. Varen ser els pares els que en varen comprar els meus primers “Tebeos”, a més dels típics contes de fades per les nenes, Florita, Azucena, perquè els nens llegien El Guerrero del Antifaz, Tarzán, El Jabato, Roberto Alcázar y Pedrin, Superman, que a mi també

m’agradaven i els meus cosins me’ls deixaven.

Al créixer vàrem començar a llegir els còmics que venien de fora: Tintín i Astérix, el que em va despertar l’amor per, la història i la geografia. Per raons de salut, durant uns mesos no vaig poder anar a l’escola i la meva mare passava per les dues biblioteques que en aquell

temps hi havia a Vic, la de la Rambla i la del davant del museu, per trobar lectures que m’agradessin i, alhora, m’ajudessin a passar les hores més divertides. I així és com descobreixo els llibres. Quin adolescent de la meva època no havia llegit les novel.les de l’ Enid Blyton! Los Cinco, Los Siete Secretos, Las Mellizas O’Sullivan! Julio Verne amb els seus viatges premonitoris! El petit príncep, ple d’emocions, l’amistat sobretot, que vàrem fer nostra. Mujercitas, totes teníem una de les germanes com a ídol i volíem semblar-nos a ella. Més endavant, llibres més romàntics, autors que ens feien posar a la pell dels seus personatges i viure’ls intensament. I els còmics seguien formant part de les nostres

lectures: Snoopy, i la Mafalda, tots ells més moderns però no per això menys interessants.

És per totes aquestes lectures que crec que varen fer que de gran jo fos una gran aficionada a llegir. Sempre, sempre, he tingut un llibre començat i que m’acompanya en tots els moments de la meva vida.

No esperem, doncs, que tinguem un dia especial per regalar un llibre. Fem-ho tantes vegades com puguem. I recordem que, si no sabem quin, el consell d’un bon llibreter hem de seguir. – M.ª Carme Martínez

7

Vic, 12 d’abril de 1981. La Processó dels Armats, recuperava el pas aturat durant nou anys. Aquella manifestació instaurada el 1750, fou suspesa un vespre de 1972. La pluja caiguda portà a una suspensió puntual, que esdevingué definitiva. Amb un grup d’amics adolescents (jo tenia només 14 anys) vàrem proposar-nos recuperar-la després d’una animada conversa un diumenge de tardor de l’any 1980. Consultàrem els arxius de la Congregació, per retrobar llistes d’antics assistents. Calia però, que algú ens escoltés. Havíem

descobert els vestits d’armats i els improperis, dins d’uns armaris, tot passejant en la nostra infantesa, per les sales de la casa de la Congregació que visitàvem sovint. La nostra ment no entenia com un col·lectiu de persones havia deixat apagar un esperit i una tradició de pietat popular nascuda en el si del Vic barroc. De bon principi ens feu costat el Canonge Dr. Lluís Cura, que gaudia d’un elevat prestigi i amb una autoritat indiscutible. Ell apadrinà la nostra il·lusió, propiciant un ambient favorable entre la Junta i els antics congregants. Conservo una nota del congregant Josep Salarich d’Arbell, que des de Barcelona escrivia: ”he sabut que hi ha intenció de tornar a fer la Processó. És per fer-vos saber que gustosament reprendria aquesta tradició que és una llàstima que es perdés. ”Aquesta és tan sols una mostra del clima que cremava en somort, per reprendre el pas de la processó. . La Junta ens posà una condició: si no es confirmava l’assistència de 100 portadors d’atxes, la iniciativa no prosperaria. La confirmació de 118 atxes que sumades a la resta donà un total de 288 assistents, va assegurar la represa.

No faltaren dificultats i incomprensions, pròpies del context en què vivia la ciutat i el país d’aleshores. Avui, transcorreguts gairebé 40 anys, la Processó dels Armats, s’ha guanyat el respecte de la societat civil ,més enllà del seu espai natural com a fet religiós que encarna uns valors espirituals plenament vigents. Consolidat el relleu generacional, és una manifestació que està impregnada del record de Crist patint pels demés, en forma de catequesi ambulant i com un homenatge als qui pateixen en el mon d’avui, les injustícies i els maltractaments de tot tipus, per fomentar i potenciar l’esperit solidari envers els Ecce-Homo dels nostres dies.

La processó, oberta a la participació de tothom qui ho desitgi, és pausa i reflexió interior. Exercici contra el desassossec pel tràfec diari. Un pont cap a la serenitat, en el nostre itinerari pel mon, per fer-lo millor, sovint en les petites accions de l’entorn personal més immediat. Enguany, el diumenge 14 d’abril, Vic tornarà a ser capital del silenci i del profund respecte.

Xavier Cervera, congregant de la Junta Major

QUAN VIC GUARDA SILENCI Gairebé quatre dècades d’una processó recuperada

8

L’ENTREVISTA…

Xavier López, nou director del Grup de Teatre de l’Associació

Em dic Xavier López i Solà. Vaig néixer a Vic el 1966. La meva professió és la de mestre de primària. Els meus hobbies són la lectura, el teatre, el cinema i la història.

Perquè el teatre?

Segurament el cuc del teatre em prové de la meva mare que havia fet teatre a Torelló als anys 60 i que sempre em parlava del seu paper de l’àvia del Pradell de ”l’Hereu i la Forastera” i de l’àvia de ”Els Pastorets”. Per mi el fet de situar-te dalt d’un escenari davant d’un grup de persones que t’estan observant, ha esdevingut una teràpia molt beneficiosa, que també he aplicat en la realitat de la vida. Vaig començar a fer teatre, quan tenia 15 anys, en un grup de teatre del barri de Montserrat de Torelló, que es deia “Els Arlequins”. Vam representar dues obres, “L’amor té cops amagats” i “L’Hostal de la Glòria”. Aquesta primera aventura teatral va durar 2 anys.

L’any 1987, estava estudiant magisteri a la Universitat de Vic per poder fer diners per fer el viatge final de curs a Grècia, ens vam plantejar fer una obra de teatre. I dit i fet vam representar “L’Avar de Moliére”. Jo hi feia de Cleant, el fill de l’Avar. A l’any 2001 inicio el meu camí en el grup de teatre Set i mig de Gurb. Entre els anys 2006 i 2012 inicio una de les experiències més impactants i enriquidores de la meva tasca teatral i vital. Esdevinc director del grup de teatre del Club Car de Vic. La meva tasca era la de dirigir obres de teatre amb persones amb diferents graus de discapacitats físiques o psíquiques. L’emoció que vaig sentir el dia de l’estrena de la primera obra de teatre que dirigia, en veure que el que havíem assajat, es reflectia en l’escenari, encara la recordo. Escrivia obres adaptades a la seves possibilitats. Malgrat tot, a cada obra que fèiem em sorprenia la seva capacitat de superació i a vegades em costava trobar els seus límits.

La meva primera experiència com a director de teatre, la vaig iniciar amb el monòleg dedicat a la meva mare i interpretat per la Sònia Lara, “Últim Acte”, que el vam representar a Gurb i a l’ETC de Vic.

Per tant la meva segona experiència dirigint un espectacle, s’ha iniciat en el grup de teatre “Arrels” de l’Associació del Casal de Rambla. He de dir que m´ha estat molt fàcil integrar-me en el grup, pel fet que els membres dels grup són unes persones molt afables i amb els quals la comunicació és molt fluïda. Des d’un punt de vista teatral, vaig poder comprovar, que es notava que per la manera de moure’s per l’escenari, tenien una bona base teatral i aquest fet em facilitava la meva tasca de director. Però per altra banda també vaig poder constatar un nivell d’exigència i de perfeccionament a l’hora de desenvolupar el seu personatge i això feia que m´hagués de “posar les piles“ perquè la meva tasca de direcció omplís els seus propòsits. En aquests moments estem assajant l’obra “Stop al matrimoni” que s’estrenarà el dia 2 de juny a les 17.30 a la sala ETC del passeig de la Generalitat.

Et desitgem molt èxit al davant de Grup a on trobaràs unes persones treballant amb molta il·lusió!

L’Associació del Casal de la Rambla agraeix la col·laboració de la Fundació Institució Puig-Porret que ens ajudarà a la publicació de la Revista “Seny i País”

9

SETMANA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN DE L’ASSOCIACIÓ DEL CASAL DE LA RAMBLA

Del 17 al 22 de juny 2019

DILLUNS DIA 17: A les 12 h: MISSA a l’església de Sant Domènec, cantada per la Coral del Remei.

A la sortida inauguració a càrrec de l’Excma. Sra. Anna Erra, alcaldessa de Vic, de l’exposició de ceràmica, labors, pintura i fotografia, al Casal.

A les 14 h: DINAR DE GERMANOR, al Restaurant Vikíssim (antic Hotel Ciutat de Vic)

DIMARTS DIA 18: A les 17 h: Entrega de trofeus dels campionats de Rummikub i d’Escacs i a

continuació BERENAR a la Cafeteria del Casal, juntament amb el grup de labors

DIMECRES DIA 19: A les 10 del matí, CAMINADA

A les 15 h: CAMPIONAT DE PETANCA, a la Plaça Gaudí

DIJOUS DIA 20: A les 17 h: BERENAR AL CASINO, amb l’actuació

“Grup TRUMLAIRES” DIVENDRES DIA 21:

A les 17’30 h: al Casal (sala Polivalent) XERRADA a càrrec del Dr. Gómez-Batiste

“SITUACIONS ÈTIQUES DAVANT D’UNA MALALTIA” DISSABTE DIA 22:

TEATRE A les 17’30 h: a l’Orfeó (c. Sant Pere) el grup “Esplai Artesenc de l’Amistat” d’Artés

representarà l’obra “HOTEL BALNEARI MIRASOL”