tema 6 val

DIFICULTATS D’APRENENTATGE I TRASTORNS DE L’ESCRIPTURA

DIFICULTATS DE L’APRENENTATGE I DEL DESENVOLUPAMENT.

TEMA 6.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.

2. L’ESCRIPTURA: NIVELLS Y PROCESSOS.

3. LES DIFICULTATS I TRASTORNS DE L’APRENENTATGE DE L’ESCRIPTURA.

INTRODUCCIÓL'escriptura és l'expressió del llenguatge usant signes convencionals de caràcter gràfic: els grafemes. Exigeix diversos processos mentals que exigeixen diferents nivells de processament.

Es relaciona molt amb la lectura, ja que hi ha una relació funcional (s'escriu per a ser llegit i es llegeix l'escrit) i cognitiva (intervenen els mateixos processos).

N’hi ha sistemes d’escriptura ideogràfics, logogràfics, sil·làbics i alfabètics (com el castellà i el valencià). Estos últims representen els fonemes mitjançant grafemes.

L'escriptura és més complexa (la correspondència fonema –grafema no és tan directa). La lletra h no representa cap fonema.

L’ESCRIPTURA: NIVELLS I PROCESSOS 1

Els podem dividir en:

Processos cognitius simples (l’escriptura de paraules).

• Ruta fonològica.• Ruta lèxica.

Processos cognitius complexos (l’escriptura de textos).

Processos motrius.


Processos simples (baix nivell).

Processos complexos (alt nivell).

Escriptura reproductiva

(s’aprenen primer)

Escriptura productiva

(s’aprenen després)

Procesos


Escriptura reproductiva (còpia): té lloc davant estímuls externs. Pot ser:

• Visuals (activitats de còpia)

• Auditiu (dictats)

• Automatitzat (firma, nom…)


Idea

Forma gramatical

Expresió escrita

Escriptura productiva: estímuls interns


Processos motrius:

Necessaris tant per a l’escriptura reproductiva como per a la productiva.

PROCESSOS SIMPLES: ESCRIPTURA DE PARAULES 1

Activar el significat

Forma ortogràfica

Escriure la paraula

Procés:

PROCESSOS SIMPLES: ESCRIPTURA DE PARAULES 2

Ruta fonològica (via indirecta).

Ruta lèxica (via directa).

Dos rutes:

PROCESSOS SIMPLES: RUTA FONOLÒGICA 1

Vàries operacions:1r Activar la paraula des del lexicon2n Fragmentar la paraula en sons. S’encarrega el magatzem lèxic fonològic (requereix consciencia fonològica)3r Traslladar la forma oral al parlar. Magatzem de pronunciació.4t Convertir sons en els seus grafemes. S’ha de superar un umbral.5é Depositar grafemes en el magatzem grafèmic, fins escriure la paraula.


LEXICÓN

Léxico fonológico Léxico ortográfico

Almacén de pronunciación

Regla de conversión fonema-grafema

Almacén grafémico

HABLA ESCRITURA


Exemple: herba- 1º pas: Activar la paraula hereditari.- 2º pas: Anàlisis oral de la paraula /e/,/r/,/b/,/a/.- 3º pas: Passar d’eixos fonemes al magatzem de pronunciació (pot ser pronunciat)- 4º pas: RCF/G Regles conversió fonema-grafema. Primers dubtes, b o v?- 5º pas: Depositar el resultat de la conversió en el magatzem grafèmic fins que estiga escrit.Però… ull! Està mal escrit… ¿i la h?


/erba/

/e/ /r/ /b/ /a/

v b

erva erba

herba

PROCESSOS SIMPLES: RUTA LÈXICA 1

Vàries operacions:1º Activar el significat des del lexicon2º Actualitzar en el lèxic ortogràfic la representació visual de la paraula (superant l’umbral: paraules rares umbral alt; paraules fàcils umbral baix).3º La forma ortogràfica arriba al magatzem grafèmic, on està fins ser escrita.

PROCESSOS SIMPLES: RUTA LÈXICA 2

LEXICÓN




Almacén grafémico

HABLA ESCRITURA

PROCESSOS SIMPLES: COMPARACIÓ RUTA FONOLÒGICA - LÈXICA

LEXICÓN




Almacén grafémico

HABLA ESCRITURA

PROCESSOS COMPLEXOS: ESCRIPTURA DE TEXTOS 1

• Abans: Models seqüenciats.

• Actualment: Models desenvolupats des de la perspectiva cognitiva. Es plantegen explicar els processos cognitius que succeeixen en el cap de l’escriptor. Exemple: Model de Flower i Hayes (1983).


Abans: Models seqüenciats.

Eren lineals i unidireccionals:

- Fase de preescriptura (planificar)

- Fase d’escriptura (esborrany)

- Fase de reescriptura (retocs)

Problemes:

• Interès en el producte.• Obvien els processos.


CONTEXTO DE LA TAREA

OBJETIVOS DE LA ESCRITURA

Tema Audiencia Motivación

TEXTO

PRODUCIDO

MEMORIA A LARGO PLAZO DEL ESCRITOR Conocimiento del tema Conocimiento de la audiencia Conocimiento del lenguaje escrito

G E N E R A R

PLANIFICAR

ORGANIZAR

METAS GENERALES

REVISAR

LECTURA

EDICIÓN

TEXTUALIZAR

CONTROL

MEMORIA OPERATIVA

Model de Flower i Hayes3 components principals:Memòria a llarg termini

Context de la tascaMemòria operativa


- Coneixements del tema sobre el que anem a escriure.

- Coneixement de l’audiència a qui va referit l’escrit.

- Coneixement del llenguatge escrit:• Regles de conversió fonema – grafema.• Sintaxis. • Regles gramaticals.• Regles ortogràfiques.• (...)

MEMÒRIA A LLARG TERMINI





TEXTO

PRODUCIDO


G E N E R A R

PLANIFICAR

ORGANIZAR

METAS GENERALES

REVISAR

LECTURA

EDICIÓN

TEXTUALIZAR

CONTROL

MEMORIA OPERATIVA




Tema sobre el que s’escriu (sobre què i per a què s’escriu)

Motivació (metes que es fixa l’escriptor)

Audiència:

• Edat. • Característiques personals.• Objectius que tenen al llegir.

CONTEXT DE LA TASCA





TEXTO

PRODUCIDO


G E N E R A R

PLANIFICAR

ORGANIZAR

METAS GENERALES

REVISAR

LECTURA

EDICIÓN

TEXTUALIZAR

CONTROL

MEMORIA OPERATIVA




On es processa el text:

Està format per:

• Planificació• Textualització• Revisió

MEMÒRIA OPERATIVA


Establiment d’objectius i metes (criteris per al disseny del pla): què es pretén?

Generació d’idees (establir el contingut conceptual): recerca.

Organització (estructurar y jerarquitzar les idees):

• Narrativa.• Descriptiva.• Argumentativa. • Expositiva.

Planificació: Esquema o esborrany mental


Subprocessos grafomotrius (donar aspecte visible – psicomotricitat fina per a la cal·ligrafia).

Subprocessos sintàctics (aspecte morfosintàctic, ordre de les paraules, de les frases, tipus de oracions…).

Subprocesos lèxics (escriptura de paraules mitjançant les rutes fonològica i lèxica, convertir fonema - grafema).

Subprocessos semàntics (idees a transmetre, utilitzar termes que expressen el que es vol dir).

Subprocessos textuals y contextuals (microestructura i macroestructura).

TEXTUALITZACIÓ


Subprocés d’edició i lectura del text (localitzar deficiències).

Subprocés de reedició i noves revisions (corregir forma i contingut).

REVISIÓ (Avaluar i corregir el text per a millorar-lo)

No en sèrie

Sí en paral·lel


Model de Flower i Hayes

PROCESSOS MOTRIUS 1

Model de Frith (1985)

Etapa logogràfica: es dibuixa la paraula de manera imprecisa sense ser conscient dels seus components.

Etapa alfabètica: s’aplica la ruta fonològica i es va aprenent l’ortografia natural.

Etapa ortogràfica: s’aplica la ruta lèxica i s’interioritzen l’ortografia reglada y l’ortografia visual.

evolució

PROCESSOS MOTRIUS 2

REQUISITS NECESSARIS PER A ESCRIURE:

Desenvolupament de la lateralitat.

Coneixements espacials.

Coordinació ull - mà.

Regulació de la pinça polze – mà.

Control del traç.

…

PROCESSOS MOTRIUS 3

SUBPROCESSOS:

Traduir de l’alògraf* al grafema.

Activar el conjunt de patrons motrius.

Dur a terme l’acte motriu.

* Cadascuna de les distintes representacions d’un

grafema a/A/a…

DIFICULTATS I TRASTORNS DE L'APRENENTATGE DE L'ESCRIPTURA 1

Escriure:

• És una tasca complexa.• Té molts processos

cognitius implicats.• Succeeix en temps real.

DIFICULTATS

D’APRENENTATGEprovoca

DIFICULTATS I TRASTORNS DE L'APRENENTATGE DE L'ESCRIPTURA 2

Segons la disciplina:

• Trastorn de l'expressió escrita (DSM-IV, caràcter clínic)• Disgrafia i disortografia (caràcter descriptiu,

psicopedagògic)• Agrafia (caràcter psiquiàtric)

DA en escriptura: Són alteracions en qualsevol dels processos implicats en l’acte d’escriure i que no es poden explicar mitjançant de

altres problemes.

TRASTORN DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA 1

A) Les habilitats per a escriure, avaluades mitjançant proves normalitzades

administrades individualment (o avaluacions funcionals de les

habilitats per a escriure), se situa substancialment per baix de les

esperades donats l'edat cronològica del subjecte, el seu coeficient

d'intel·ligència avaluada i l'escolaritat pròpia de la seua edat.

B) El trastorn del Criteri A interfereix significativament el rendiment

acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen la

realització de textos escrits (per exemple, escriure frases

gramaticalment correctes i paràgrafs organitzats).

C) Si hi ha un dèficit sensorial, les dificultats en la capacitat d'escriure

excedeixen de les associades habitualment a ell.

DSM-IV (APA, 1995)

TRASTORN DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA 2

- Si es produeixen només errors en ortografia o

cal·ligrafia, no es considera.

- Sol anar associat a altres trastorns de l’aprenentatge.

- No deu establir-se el seu diagnòstic fins segon curs de

Primària, ja que l’aprenentatge formal es fa en primer

curs.

- El que caracteritza aquest trastorn són les deficiències

combinades per a redactar textos, com per exemple:

errors gramaticals o de puntuació a l’escriure frases,

pobre organització dels paràgrafs, molts errors

d’ortografia i una grafia molt roïna.

DSM-IV (APA, 1995)

DISGRAFIA 1 - ACLARACIONSEncara a dia de hui hi ha debat sobre si anomenar disgrafia o disortografia a les dificultats per aprendre a escriure.

Depenent de l’autor, les poden conèixer d’una manera o altra.

En general, s’utilitza disgrafia per anomenar els problemes relacionats amb la grafia dels seus escrits, que poden ser indesxifrables.

Se sol utilitzar disortografia per a referir-se al dèficit específic i significatiu de l’ortografia.

Lo habitual a l’hora de diferenciar la disortografia de la disgrafia és que els errors en disortografia no són de tipus grafomotriu, i en la disgrafia sí.

NO OBSTANT AIXÒ, HI HA QUI NO ESTÀ D’ACORD I DIU QUE LA DISGRAFIA AFECTA A LA RELACIÓ FONEMA-GRAFEMA.

DISGRAFIA 2 – SEGONS LA ETIOLOGIA

Classificació de la disgrafia segons el criteris etiològic (l’origen):

Disgrafia primària (o evolutiva): causes maduratives o funcionals.

Disgrafia secundària: deguda a factors neurològics, motrius, sensorials, etc.

DISGRAFIA 3 – SEGONS LA EL MOMENT D’APARICIÓ

Classificació en funció del moment d’aparició de la disgrafia:

Disgrafia evolutiva: sense una raó que ho explique.

- Fonològica

- Superficial

- Mixta

Disgrafia adquirida: trastorn com conseqüència de una lesió neurològica.

- Centrals (ruta fonològica, lèxica o les dos)

- Perifèriques (processos motores)

DISGRAFIA 4 - ADQUIRIDA

TIPUS DE DISGRAFIA ADQUIRIDA:

Disgrafies centrals: estan alterades la ruta fonològica, la ruta lèxica o les dos.

• Fonològica: El subjecte utilitza la ruta lèxica (problemes al escriure pseudoparaules o paraules desconegudes).

• Superficial: El subjecte utilitza la ruta fonològica (problemes al recuperar la forma ortogràfica de les paraules, problemes amb paraules irregulars, estrangerismes, poligràfiques u homòfones).

• Profunda: estan afectades les dos rutes.• Semàntica: el xiquet escriu al dictat però no comprèn.

Disgrafies perifèriques: l’alteració té lloc en els processos motrius.

DISGRAFIA 5 - EVOLUTIVAPràcticament igual que abans.

- Disgrafia fonològica: les dificultats se produeixen en la ruta fonològica; en la conversió fonema – grafema novament trobem problemes al escriure pseudoparaules o paraules desconegudes.

- Disgrafia superficial: les dificultats s’originen en el desenvolupament de la ruta lèxica (els errors es donen en les paraules irregulars, estrangerismes, poligràfiques u homòfones).

- Disgrafia mixta: les dificultades es produeixen en el desenvolupament i en l’adquisició de les dos rutes (la fonològica y la lèxica).

DISORTOGRAFIES 1

Hi ha autors que consideren els problemes amb l’expressió escrita del llenguatge com a disortografies.

Depenent del procés que estiga afectat, parlen de:

- Dificultats en els processos bàsics (implicats en l’escriptura de paraules)

- Dificultats en els processos complexos (implicats en la composició de textos)

- Dificultats en el processos motors (implicats en l’escriptura a mà)

DISORTOGRAFIES 2 - TIPUS

Tipus de disortografies:

Els tipus de disortografies dels que parlen els distints autors, tenen els seus equivalents amb les disgrafies dels

que parlen els altres autors.

Proceso afectado Trastorno

Procesos

Básicos

- Disortografía natural (disgrafía central fonológica)

- Disortografía visual (disgrafía central superficial)

- Disortografía mixta (disgrafía central profunda)

Procesos

Complejos

- Dificultades de autorregulación (planificación y revisión)

- Dificultades de textualización

Procesos motores - Disgrafía periférica

DISORTOGRAFIES 3 – PROCESSOS BÀSICS

PROCESSOS BÀSICS:

• Disortografia natural (equivalent a disgrafia central fonològica): les deficiències estan en la ruta fonològica. Erros de substitució, omissió, inversió, adició..., al escriure paraules desconegudes i pseudoparaules.

• Disortografia visual (equivalent a disgrafia central superficial): deficiències en la ruta lèxica. Problemes amb l’ortografia de paraules poligràfiques, homòfones, irregulars, o estrangerismes.

• Disortografia mixta (equivalent a disgrafia central profunda): estan afectades les dos rutes.

DISORTOGRAFIES 4 – PROCESSOS COMPLEXOS

PROCESSOS COMPLEXOS:

• Dificultats d’autorregulació: els processos de planificació i de revisió no estan desenvolupats correctament. S’escriu el que pensa sense orde ni organització.

• Dificultats de textualització: no estan clares ni la microestructura ni la macroestructura del text. Hi ha problemes gramaticals i sintàctics o faltes de concordança i de coherència.

DISORTOGRAFIES 5 – PROCESSOS MOTORS

PROCESSOS MOTRIUS:

• Disgrafia perifèrica: Alteracions en la percepció o en la motricitat, manifestat a l’hora de realitzar el grafema o al configurar el text.

RETRÀS DE L’ESCRIPTURA

Quan tenim un retràs de l’escriptura?

Quan hi ha motius que poden explicar les dificultats d’aprenentatge de l’escriptura:

• absència de escolaritat.• ambient sociocultural pobre.• absentisme escolar.

AGRAFIES - PSIQUIATRIA

- Agrafia pura: problemes a l'escriure sense que es done altre problema significatiu del llenguatge.

- Agrafia afàsica: problemes del llenguatge que interfereixen en l'expressió escrita.

- Agrafia amb alèxia: dèficit de lectura i escriptura sense que haja afàsia.

- Agrafia apràxica: dèficit en l'elaboració dels grafemes quan s'escriu de manera espontània.

- Agrafia espacial: problemes per a escriure en una línia horitzontal i s'usa inadequadament l'espaiat.

tema 6 val

Health & Medicine