medodologíaef tema 3-val

8/3/2019 MedodologíaEF Tema 3-val

http://slidepdf.com/reader/full/medodologiaef-tema-3-val 1/12

1

Aspectes estructurals iorganitzatius d’una sessió

Tema 3

Metodologia de l’ensenyança de l’AF i l’esportProf. Pere Molina

Introducció

Els aspectes estructurals i organitzatius, junt amb

el control de classe, configuren els principals

motius de preocupació dels docents novels (DelVillar, 1993)

La funció dels aspectes estructurals i organitzatiusconsisteix en facilitar les condicions del procésd’ensenyança-aprenentatge (Pieron, 1988)



2

Què anem a vore en este tema?

L’estructura de la sessiód’ensenyança de l’AFE ila gestió del temps

Aspectes organitzatius

referits a rutinesd’actuació, alumnat,espai i materials

Control del risc i laseguretat

Estructura general d’una sessió

Part inicial

(15-25%)

Fase d’arribada

Fase informativa

Fase activa (escalfament)

Part principal

(50-70%)

Múltiples possibilitats

organitzatives

Part final

(15-25%)

Fase activa (tornada a lacalma)

Fase informativa

Fase d’eixida



3

La gestió del temps de la sessió(Pieron, 1988)

Temps útil o funcional

Temps disponible per a lapràctica

Temps de compromís motor

Temps ocupat en la tasca

Temps d’espera (Siedentop, 1998)

Rutines d’actuació

En les sessions d’ensenyança de l’AFE

trobem moltes situacions que tendeixen arepetir-se. Si estes situacions no sónprevistes organitzadament per endavantpoden desviar o retardar el desenvolupamentd’una sessió



4

Rutina Descripció

Entrada Saber què fer quan s¡entra al gimnàs. Esta rutina sovint inclou la pràctica d’una activitat inicial o d’un

exercici d’escalfament, així com l’assignació d’un espai concret.

Escalfament Una sèrie d’exercicis per fer sense directrius o supervisió del professor.

Estar atent i

permanèixer tranquil

La senyal del professor demana als alumnes estar atents i el grup reacciona a dita senyal.

Atribuir un lloc El professor demana a un alumne que es col·loque en un lloc determinat.

Cridar l’atenció La manera apropiada per a que l’alumne obtinga l’atenció del professor.

Reunir-se Una manera apropiada de reunir-se en el centre del gimnàs quan el professor ho demana.

Dispersar-se Una manera apropiada de dispersar-se en l’espai per practicar una activitat.

Material esportiu Les estratègies per a traure o col·locar el material.

Recuperació Una manera apropiada de recuperar un baló quan cau en territori contrari durant un exercici o joc.

Iniciar Un procediment per a començar a practicar ràpidament una activitat després la senyal.

Límits Els procediments particulars per a permanèixer en certs espais del gimnàs o sobre els terrenys.

Acabar Un procediment precís per a acabar una lliçó; inclou habitualment la tornada a la calma i una reflexió de

la lliçó.

Acomiadament Un procediment per a allunyar-se del lloc de treball i tornar a classe o al vestuari.

Gestió diferent Tots els procediments relacionats amb el vestuari, la utilizació dels serveis i de les fonts així com les

eixides del gimnàs durant la classe.

Rutines d’actuació (Siedentop, 1998)

L’organització de l’alumnat

2 elements a tindreen compte:

la seua distribució o

agrupament i

La seua ubicació enl’espai o formació



5

Distribució o agrupament de

l’alumnat

Grupmassiu

Distribuirel grupen 2

meitats


terços


quarts

(…) Agruparper trios

Agruparper

parelles

Individual

Ubicació en l’espai o formació del’alumnat (Pieron, 1988)

Formacions:

frontals

en cercle

en quadrat

en circuit o en estacions

per grups de treball

disperses



6

L’organització de l’espai i dels

recursos materials (Blández, 1995)

Espai total:

Espai d’activitat

Espais de trànsit

Espais neutres

Espais+materials = ambient d’aprenentatge

L’organització de l’espai i delsrecursos materials (Blández, 1995)

Ambients de:

Desplaçaments

Salts

Trepa, suspensions i balancejos

Percepció, control i expressió corporal

Maneig d’objectes



7

La distribució de materiales als

estudiants

Llegir i comentar el

fragment de R. Tinning(1992)

Què és el control de la clase?(Tinning, 1992)

El control de classe és que l’alumnat…

Faça exactament allò que el professor els diu quefacen

Treballe com els diu mentre el professor els observa,però es desentenen de la tasca quan no els observa

Treballe respectant el dret que tenen els demés en laclasse a practicar sense que se’ls moleste

No requerisca ordre alguna del professor i siguencapaços d’organitzar la seua pròpia pràctica enactivitats de la seua elecció



8

Què és el control de la clase?(Tinning, 1992)

Control de classedirigit pelprofessor

Autocontrol del’alumnat

La decisió respecte a quina forma de control aprove elprofessor respecte a les seues classes no és una mera

qüestió tècnica

Els 2 extrems representen distints punts de vistarespecte a la relació docent-discent i sobre la naturalesade les funcions jeràrquiques en l'ensenyança

El control de la classe (Tinning, 1992)

Els procediments emprats per al control de classe noservixen merament per a crear les condicions en quès'aconseguixen certs objectius d'aprenentatge

Ells mateixos formen part de l'aprenentatge El control de classe hauria de caracteritzar-se més per la

responsabilitat de l'alumnat que per un control imposat pelprofessor

Les decisions relatives a l'organització de la sessió no sónun vedat exclusiu del professor, haurien de prendre'sd'acord amb l'alumnat



9

Control del risc i la seguretat:negligència i imprudència (I)

La negligència professional és el descuit voluntari o lafalta d'atenció que una persona comet quan es troba

exercint el seu treball a través de la realització d'un actecontrari al que el deure que eixa persona realitza exigix isuposa

Al parlar de negligència, parlem d'una acció que produïxun perjuí a una persona o grup determinat

Control del risc i la seguretat:negligència i imprudència (II)

Involucra un professional que té una obligació d'atenció d'altres persones , la falta al moment d'exercir la degudaatenció i una lesió o altres danys causats per la dita falta

Incórrer en una negligència professional implicarà una

responsabilitat civil professional , açò és, l'obligació derescabalar per mitjà d'una indemnització el perjuíocasionat a la víctima. En els supòsits més greus podràhaver-hi responsabilitat criminal, per ser l'acte constitutiud'un delicte d'imprudència



10

Beneficis i riscos de l’AF per a lasalut

Beneficis:Rendimento motor

Costos: riscosd’accident o lesió

Cuidar la integritat dels participants

Valorar eficàcia / probabilitat i conseqüències deldany

Beneficis i riscos de l’AF(Plasencia i Bolíbar, 1989)

Magnitut delsbeneficis iriscos

Augment de l’AF

Beneficis

Riscos



11

Seguretat en l’AF: abans de la

pràctica (Devís et al. 2002)

Varietat de participants

Conèixer prèviament:

Estat de salut: qüestionari, examen mèdic...

Nivell de capacitat física: qüestionaris avaluatius, testde condició física (Compte!)

Tindre en compte les condicions ambientals (calor,

va fregir, humitat, altitud, contaminació de l'aire) i del'entorn

Seguretat en l’AF: durant lapràctica (Devís et al. 2002)

Abans de començar: establir condicions de pràctica(vestimenta, higiene…)

Estructura de la sessió

Importància de les fases actives i informatives a l'inici i final dela sessió

Intensitat: zona d'activitat aeròbica

55% i el 90% de l'ICM= 220-edat

ICM x 55 / 100 ICM x 90 / 100

Tasques efectives i segures

Aspectes organitzatius (alumnat, materials i espais)

Saber interpretar les pròpies sensacions



12

Seguretat en l’AF: després de la

pràctica… i en la vida quotidiana(Devís et al. 2002)

Després de l'AF:

Higiene

Recuperació idescans

AF quotidiana

Hàbits de vida

Higiene postural

Gràcies per la vostraassistència i atenció

medodologíaef tema 3-val

Documents