1 tema 3. tècniques de redacció, tipologies i propietats textuals 3.1. criteris de puntuació
Post on 27-Jan-2016
243 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i propietats textuals
3.1. Criteris de puntuació
SIGNES DE PUNTUACIÓ
DEPUNTUACIÓ
Coma, punt, punt icoma, dos punts, puntssuspensius, parèntesis,claudàtors, guió
SINTAGMÀTICS
D’ENTONACIÓ Signe d’interrogació,signe d’exclamació
DIACRÍTICS Accent agut, accent greu, dièresi,apòstrof, punt volat
AUXILIARS Angles, asterisc, barra inclinada, barradoble, barra invertida, clau, guionet,cometes, menys, igual, paràgraf, fletxa,etc.
2
Els signes de puntuació:
Signes ortogràfics convencionals
Modulacions de la llengua oral
Exigències de la sintaxi
Finalitat: eficàcia de la comunicació (escrita o oral)
Eina bàsica per organitzar les idees, estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre
3
LA COMA (pausa menor)
Per a separar els elements d’una
enumeració o els membres d’una
oració determinada: M’he comprat uns
pantalons, una camiseta, un xandall, etc.
Per a determinar una alteració de
l’ordre lògic de l’oració: El que t’havia de dir,
ja t’ho he dit.
4
Quan hi ha un incís: El teu germà, el mestre,
és un gran intel·lectual.
Generalment, per a indicar les oracions
subordinades: Quan vingues, hi anirem.
Per a marcar omissions o elements
el·líptics: En el primer tall geològic hi ha dues
roques metafòriques; i en el segon, una.
5
No hem de posar coma:
– Entre el subjecte i el verb o entre el verb i
un complement
– Abans de parèntesi, guió, punts
suspensius o claudàtors
6
EL PUNT I COMA (pausa intermèdia) Quan dues oracions van separades per
conjuncions i la segona no té un enllaç
perfecte amb l’anterior: Des del punt de vista ètic és inadmissible; perquè l’acceptes, has de qüestionar-ho tot.
Per a separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes: Relació dels alumnes finalistes de les proves esportives: en llançament de javelina, Rosa Valls; en natació, Lluís Ros; en carrera d’obstacles, Natàlia Llopis; etc.
7
EL PUNT (pausa forta)
El punt i seguit: dins d’una mateixa
paràgraf, per a separar oracions
autònomes.
El punt i a part: quan la relació entre les
oracions és més llunyana.
El punt final: per indicar l’acabament
d’un text, una separació entre conceptes,
apartats, capítols, etc.
8
ELS DOS PUNTS (pausa intermèdia) Per a introduir una enumeració: Material
necessari per a l’experiment: un matràs, aigua, àcid clorhídric i hidròxid de potassi.
Per a separar dues idees que tenen una relació de proximitat: La manca d’aigua és un problema greu: sense aigua no es pot viure.
Per a introduir un exemple, una il·lustració o un advertiment: Hi ha paraules que són invariables en singular i en plural: temps, llapis, cactus, dilluns, dimarts, etc.
9
ELS PUNTS SUSPENSIUS (...)
Per a indicar que una enumeració no
ha quedat tancada (o també etc.)
Per a indicar una pausa sobtada o la
conclusió difusa d’una oració: Revivia en el
record la remor etèria de les palmes, l’olor de la
pólvora pels horts, els reflexos multicolors de
l’estany dels ànecs...
Entre claudàtors, per a indicar que s’ha
suprimit un fragment de text
10
ELS SIGNES D’ENTONACIÓ
D’interrogació: ? D’exclamació: !
– en oracions emfàtiques i exclamatives
– en oracions de manament
11
ELS GUIONS (mitjans: — / – / -)
Per a introduir dins d’una oració una observació, un comentari personal, una ironia, etc.: Tanmateix, sobre totes aqueixes coses –crec que no cal insistir en la vàlua indiscutible d’aquest investigador–, cal destacar les repercussions posteriors dels seus decobriments.
Per a marcar l’inici del parlament d’un personatge en una obra literària (guionet estilístic):
– Maria, vine ja –va dir Pepeta amb to irat.
– Pepeta, no puc encara –li va respondre Maria.
12
EL GUIONET (breu)
Morfològic o lèxic: per a unir dos
termes (formació de paraules compostes):– Numerals compostos (ordinals i cardinals)
(DUC): vint-i-cinc, tres-cents
– Entre el verb i els pronoms febles: omplir-lo
– Els mots compostos que comencem amb el nom d’un punt cardinal: sud-est, sud-africà
– Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, xiu-xiu
– Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: la no-violència
13
– En els compostos formats per dos mots, quan el segon element comença per r-, s- o x- i el primer acaba amb vocal: pèl-roig, esclata-sang, escura-ximeneies
– En els compostos formats per dos mots, quan la unió dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc
– En els compostos formats per dos mots, quan el primer element és un mot que duu accent gràfic: ciència-ficció
14
– En els compostos abans-d’ahir, adéu-siau,
dellà-ahir, després-dinar, despús-ahir,
despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo.
– No duen guionet:
• Els mots formats amb altres prefixos:
preromànic
• Els mots construïts amb formes prefixades
acabades en -o i de vegades en -i: fisicoquímic
15
LES COMETES Cometes baixes o llatines: «» Cometes altes o angleses: “ ” Cometes simples: ‘ ’ Per a marcar les citacions textuals o les
paraules d’una persona, per a marcar un discurs en estil directe: Vull recordar ara les paraules del savi Joan Fuster: “Tens un cos, aprofita’l, aprofita-te’n”.
En les citacions bibliogràfiques: articles, parts d’un llibre, etc.
16
ELS PARÈNTESIS
Per a introduir un aclariment breu, una
informació complementària, una
referència o una dada cultural
secundària: A Monòver (les Valls del Vinalopó)
es fa bon vi.
17
ELS CLAUDÀTORS, GAFETS
O PARÈNTESIS QUADRATS Per a fer un aclariment, afegir alguna
indicació, resoldre una abreviatura o restaurar paraules dins d’un text: J[oan] M[aria] R[oig] ha estat declarat culpable d’homicidi.
[…] = supressió dins d’una citació textual: “Hi ha també una altra por de l’escriptor [...]. És la por de buidar-se”.
Interpolacions que no són de l’autor del text original.
18
LA BARRA INCLINADA
Oposició o alternança entre els dos
termes que relaciona
– Combinacions de dos elements que es
presenten junts amb la intenció de fer-ne
notar el contrast: Les dues possibilitats de
plural, marges/màrgens, es consideren correctes.
– Versos d’una composició poètica en ser
citats en línia seguida: “Camines silenciosa /
entre camins de boira / i guardes zelosa els
secrets / que la vida et confia”
19
– Símbols que relacionen més d’una
magnitud: La llum viatja a 300.000 km/s.
– Doble funció lingüística (morfemes de
gènere): El sistema educatiu funcionaria millor
amb més professors/es.
– Representació dels fonemes: La /a/ àtona
– i/o: Tindran matrícula gratuïta els qui siguen
membres de família nombrosa i/o fills de
disminuïts físics.
– Períodes cronològics: Va aprovar
l’assignatura en el curs 1991/1992 (o també
1991-1992).
20
ASPECTES MORFOSINTÀCTICS
Regla de les tres c:
1) claredat
2) concisió
3) correcció
importància de la informació
21
CLAREDAT (evitar passatges ambigus i poc entenedors)
períodes oracionals breus
ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements
puntuació adequada
el paràgraf com a unitat (llargària mesurada)
ús apropiat dels connectors (introduir i anunciar un tema, reprendre un tema, exemplificar, aclarir un punt, resumir i concloure, etc.)
22
CONCISIÓ
ser precisos i directes
evitar circumloquis, repeticions innecessàries i conceptes redundants
evitar sinònims superflus
concentració d’elements essencials i supressió de la informació supèrflua: El jutge també pot separar la tutela de la persona és millor que El jutge també pot, si ho creu convenient, separar la tutela de la persona.
és preferible un verb a una expressió llarga o circumloqui: es va procedir a publicar > es va publicar
23
CORRECCIÓ
normativa
adequació: a les circumstàncies de producció (tema, canal, grau de formalitat, propòsit i destinatari)
coherència: des del punt de vista semàntic
cohesió: puntuació i connectors
estilística: riquesa i variació
presentació: bona presentació, ús adequat de la tipografia, paginació, etc.
Normes d’estil: http://www.ua.es/dfcat
24
En paraules de Daniel Cassany:
- no tingues pressa
- planifica el teu treball i fes esborranys inicials
- pensa en el destinatari, facilita-li i fes-li agradable sentir-te
- repassa l’escrit
- deixa’l reposar
- busca’t un confident
- la pràctica fa mestres
top related