continguts culturals en l’aprenentatge del catalÀ · 2009-03-11 · d’una banda hi havia...

Hermínia Mas. Continguts culturals en l’aprenentatge del català.

- 1 -

CONTINGUTS CULTURALS ENL’APRENENTATGE DEL CATALÀ

HERMÍNIA MAS MARSSENYAC

CURS 2006-2007


- 2 -

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ………………………………………….4

TREBALL DUT A TERME……………………………..7

REFERENTS METODOLÒGICS I BIBLIOGRAFIA..9

MATERIALS ELABORATS………………………….20

APLICACIONS DEL TREBALL REALITZAT…….113


- 3 -


- 4 -

INTRODUCCIÓ


- 5 -

El meu interès per la creació de materials per a l’aprenentatge del català através de continguts culturals, ve de la constatació any rera any, a les aules del’Escola Oficial d’Idiomes, que l’alumne no catalanoparlant, especialment el decursos elevats que ja ha superat el nivell llindar, sovint troba poc amens , pocatractius i poc relacionats amb la seva realitat els continguts que se li ofereixenper possibilitar-li l’aprenentatge de la llengua.

En algunes ocasions se li presenten materials volgudament iexcessivament neutres, i sovint són els mateixos que se li podrien presentar peraprendre anglès, amb referents pretesament actuals pertanyents a la culturaanglo-saxona. O pot passar a l’inrevés, que els materials volen ser tan propis itan arrelats al país que de vegades s’oblida que cal que siguin, també,universalitzables.

Des del meu punt de vista, l’equilibri que cal perseguir, tot i que devegades no és fàcil assolir-lo, és el de culturalitzar l’alumne alhora que liensenyem la llengua. En la recerca i tria d’aquests materials hi ha aquesta ideade fons: la de cercar uns continguts que a l’alumne se li facin atractius ipròxims, i que alhora el culturalitzin i li facin conèixer més a fons el país on hade viure, estudiar o estar-se.

D’altra banda, també hi ha el propòsit que l’aprenent senti algun lligamemocional amb els continguts, algunes vegades a través de temes o d’autorspropers al seu món, i d’altres amb continguts que poden semblar molt allunyatsperò que en realitat no ho són gens.

Un exemple del primer cas, seria el text d’Amin Maalouf sobre lesidentitats, amb el qual es poden identificar moltes persones que estan vivintcircumstàncies semblants. Una mostra del segon cas, seria el text de PÀG.Bonnassie sobre els joves medievals, on podem constatar que els problemesgeneracionals no són exclusius dels nostres segles XX i XXI.

Darrera de cada text hi ha una intenció, algunes vegades més evident, id’altres no tant; però citant Claire Kramsch i en referència als textosseleccionats: “els continguts culturals poden ser triats de manera arbitrària, peròmai de manera gratuïta”.


- 6 -

Alguns dels objectius que m’he proposat en la tria dels textos s’han pogutacomplir més que d’altres.

D’una banda hi havia l’objectiu que apareguessin diferents tipologiestextuals, que hi hagués en la mesura del possible un equilibri de gèneres tant pelque fa a les autories com a les descripcions de personatges o biografies, perexemple.

No ha estat pas difícil trobar textos de diferents tipologies, en canvi,l’equilibri de gènere, no sempre ha estat possible, tot i que hi ha hagut aquestaintenció present en tot moment. en la recerca de textos.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat el d’oferirmaterials per a l’aprenentatge del català que siguin atractius, plens de contingutcultural i que aportin a l’alumne coneixements sobre el país d’acollida i tambéreflexions sobre la seva situació i eines per a la seva definició com a persona enun nou context cultural.

Pel que fa a l’explotació didàctica de cadascun dels textos, s’hi treballadiferents aspectes o problemes gramaticals específics d’aquests nivells, com l’úsde connectors, els pronoms relatius i els pronoms febles, o la concordançaverbal, i es repassa els aspectes ortogràfics més dificultosos per a l’aprenent,com l’accentuació i la dièresi, o la essa sorda i la essa sonora.

Alguns dels textos també es proposen com a model per tal que l’aprenentfaci les seves expressions escrites, i d’altres textos són volgudament polèmicsper tal d’incitar l’alumne a l’argumentació, tant si és escrita com si és oral.

La comprensió lectora també es treballa a través d’alguns dels textos, aixícom l’enriquiment i l’ampliació de vocabulari, que sempre es fa a partir delcontext, com totes les altres activitats i exercicis que es proposen.


- 7 -

TREBALL DUT A TERME


- 8 -

Aquest treball va començar amb la confecció d’unesunitats, d’una banda, i la recerca de textos a partir d’uns criteris que explicitaréa continuació.

Després de la recerca, les unitats prèviament dissenyades, van serreelaborades i en van aparèixer unes altres, a partir de l’agrupació dels textos enunitats temàtiques que en la majoria dels casos giren entorn d’una tipologiatextual.

Criteris utilitzats per a la selecció de textos:

Per a una selecció de textos que ofereixin a l’aprenent de català contingutsculturals, s’ha tingut en compte diferents criteris:

En primer lloc, s’ha intentat definir el destinatari dels textos, que és unapersona adulta que estudia català i que pot tenir origens molt diversos peròactualment viu a Catalunya.

Hi ha hagut una recerca de textos de diferents èpoques, de diferentsregistres lingüístics i de gèneres literaris diversos.

Varietat de tipologies textuals –argumentació, descripció, narració, textosliteraris, assagístics, periodístics… -que puguin oferir a l’alumne tant modelslingüístics com d’estructura i disposició textual.

Varietat de temes que puguin ser d’interès general.

Equilibri de gènere pel que fa a la selecció dels textos.

Exclusió de textos que puguin aparèixer com a sexistes, racistes oclassistes des de diferents punts de vista.

Selecció de textos literaris, assagístics i científics pertanyents a autors de lacultura catalana que aportin identificació,comprensió, cultura i coneixements al’alumne.

Selecció de textos d’altres cultures tenint en compte diferents criteris:

- Equilibri nord-sud i est-oest, amb especial cura en la recerca de textosdels llocs de probable procedència de l’alumnat.


- 9 -

- Èmfasi en els punts de vista interculturals i de punts de vista comunsentre les diferents cultures.

Classificació temàtica, per tipologies textuals i per gèneres.

Referents metodològics i bibliografia consultada:

La importància dels continguts culturals en l’aprenentatge d’unallengua

La competència lingüística com a habilitat apresa aïlladament no éssuficient per considerar que algú té la competència necessària en una llenguaque li ha de premetre comunicar-se en totes les situacions possibles i tots elsnivells de llenguatge existents. Segons Krasner, els aprenents d’una llengua hande conèixer les fórmules culturalment apropiades d’adreçar-se a algú, demostrar acord , desacord o gratitud, per posar alguns exemples que poden diferird’una cultura a una altra. Però el terme cultura és molt més ampli i no esrefereix únicament a això.

La cultura forma part del llenguatge i no és només l’estudi de lescelebracions, els costums o les cançons de la llengua d’aprenentatge, sinó unconcepte molt més àmpli, que abasta des de la gestualitat, el to o les maneres al’hora de parlar, fins als referents importants per a una determinada comunitat.

El terme “cultura”, segons Claire Kramch, té com a mínim dues definicionsprovinents de dos camps d’estudi diferents. La primera, que prové del món deles humanitats, ens parla de la manera com un grup social es representa ellmateix o els altres a través de produccions com art, literatura, institucionssocials, costums de la vida diària, i els mecanismes per a la seva reproducció ipreservació a través de la història.

La segona definició, que ve de les ciències socials, es refereix a les actitudsi creences, maneres de pensar, creure i recordar acceptats pels membres d’una


- 10 -

comunitat. Richard Brislin considera “cultura” allò que es refereix als valors iconceptes acceptats com a correctes per una societat.

Per a Kramsch, ens podem aproximar a l’estudi de la cultura, des d’un puntde vista històric o etnogràfic. El primer està basat en la tradició escrita i entén elpresent i imagina el futur sota la llum del passat. El punt de vista etnogràfic esbasa en l’observació i l’anàlisi de la diversitat social i els esdevenimentscontemporanis.

Ensenyar cultura també significa ensenyar no només el que passa o el queha passat, sinó allò que podria haver succeït. La literatura, per exemple, ensobre una realitat diferent i permet als lectors viure altres vides que no són laseva.

Una de les principals vies a través de les quals es manifesta la cultura és elllenguatge.

La llengua té un paper important no només en la construcció de la cultura,sinó també com a motor de canvis culturals i d’actituds.

Ensenyar els membres d’una comunitat com han de parlar en el context deldiscurs d’una altra comunitat, potencia els canvis socials i culturals d’ambduescomunitats.

Michael Byram proposa proporcionar a l’aprenent una competènciacomunicativa intercultural.

La qüestió no és ensenyar llengua i cultura, sinó llengua a través de lacultura.

Focalitzar menys en les estructures i les funcions del llenguatge, i més enel procés social de la comunicació.

El marc teòric que proposa Claire Kramsch per a l’ensenyament de lacultura a través de la llengua, no diferencia entre els trets particulars i elsgenerals. Proposa partir de les particularitats com una plataforma per al diàleg iper a la conscienciació de les diferències i semblances entre les cultures i entreles persones.

Si la capacitat per entendre les altres cultures es canalitza a través de lallengua, el professorat i l’alumnat pot intervenir i modificar el procésd’aprenentatge i això revertirà en la seva integració en la societat i en els canvissocials del seu context.


- 11 -

Per què i com desenvolupar la competència intercultural

El Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües defineix lesdestreses i les habilitats interculturals com la capacitat de relacionar la culturad’origen amb la cultura estrangera; la sensibilitat cultural i la capacitatd’identificar i utilitzar una varietat d’estratègies per tal d’establir contacte ambpersones d’altres cultures, la capacitat d’acomplir el paper d’intermediaricultural entre la cultura pròpia i la cultura estrangera i d’encarar amb eficàciaels malentesos culturals i les situacions conflictives , i la capacitat de superarrelacions estereotipades.

Així mateix, defineix la “personalitat intercultural” amb actitud d’oberturacap a noves experiències, altres persones, idees, pobles, societats i cultures, il’interès cap a tot això, amb voluntad de relativitzar la pròpia perspectivacultural i el propi sistema de valors culturals i amb voluntat i capacitat dedistanciar-se de les actitud convencionals pel que fa a la diferència cultural.

La competència intercultural és important per tal de comunicar-seplenament en un món globalitzat.

En certa manera, l’objectiu d’aquesta consciència de les cultures ésmillorar l’entesa cultural, la tolerància envers les cultures diferents i propiciarl’enriquiment a través d’aportacions de cultures diverses.

Cultura en un sentit ampli pot fer referència a una manera de viure, a unconjunt de costums socials, un sistema de creences, un marc històric. Podemparlar de cultura d’un país, també d’una comarca o d’un poble.

El fet que un contingut cultural sigui més focalitzat en una persona, unpoble, un país… no fa que sigui menys universalitzable. Ja que podem trobarpunts comuns i d’identificació entre persones diverses i llocs diversos, i és apartir d’aquí que es fan universalitzables els continguts.

La consciència intercultural no és només una competència, sinó un conjuntd’actituds i habilitats que es poden anar adquirint juntament amb lescompetències pròpiament lingüístiques. És una part important en l’aprenentatged’una llengua a qualsevol nivell.

Algunes d’aquestes actituds i habilitats importants per a la competènciaintercultural podrien ser:


- 12 -

- Aceptar les diferències.- Defensar el propi punt de vista i acceptar la legitimitat dels altres.- Interpretar correctament els missatges.- Saber comparar i contrastar.- Saber negociar.

Exemples d’activitats per a desenvolupar competència intercultural:

- elaborar una guia de viatge, pòster o pàgina web per a visitants del propio d’un-a altre ciutat, país… No només amb els llocs interessants de visitar,sinótambé parlant dels aspectes curiosos o diferents d’una cultura.

- Llegir articles, fragments de llibres,diaris, revistes o webs sobre els llocsd’origen dels estudiants.

- Familiaritzar els estudiants amb fonts d’informació sobre la culturaobjecte d’aprenentatge. També, amb diaris, webs… pel·lícules i obres.

- Reflexionar sobre el coneixement de la cultura objecte d’aprenentatgeque s’ha adquirit i comparar les percepcions que hi havia a començaments decurs i les que hi ha al final.

Francisco Gomes de Maos, a El español, lengua del mestizaje y lainterculturalidad, proposa una llista de “drets” i “deures” interculturals per alprofessor d’espanyol com a segona llengua, entre els quals remarcaríem:

- Saber explicar convergències i divergències entre cultures.- Qüestionar valors de la pròpia cultura i d’altres sistemes culturals, de

manera prudent, ponderada i pacífica.- Percebre les diferències interculturals com a reptes i oportunitats per a

millorar la pròpia competència intercultural.

Segons M.S. Paricio, asumir una perspectiva intercultural del’ensenyament de les llengües implica reorientar del tot la feina a l’aula. Ja no


- 13 -

es tracta només d’apropar l’alumnat al context social i cultural d’un país, sinótambé de promoure la reflexió sobre la realitat sociocultural i l’adquisició d’unaconsciència crítica que afavoreixi la relativització de les diferències culturals.

El cas del català. La multiculturalitat i la cultura pròpia

Segons la Declaració dels Principis de Cooperació Cultural Internacionalde la UNESCO, “Tota cultura poseeix una dignitat i un valor que han de serrespectats i preservats.”

A la Declaració Universal de Drets Lingüístics feta a Barcelona l’any1996, s’hi emfasitza que “Tota comunitat lingüística té dret a accedir a lesprogramacions interculturals, a través de la difusió d’una informació suficient, ia tenir suport en les activitats d’aprenentatge per a estrangers, o de traducció,doblatge, postsincronització i subtitulat.”

J.A. Jordan, proposa tenir en compte uns quants aspectes rellevants per talde dissenyar un currículum multicultural:

-La formació d’un professorat i uns equips interdisciplinaris (pedagogs,sociòlegs, antropòlegs) competents en la temàtica.

- Elaboració de currícula i materials didàctics per tal de facilitar alprofessorat el treball en la pràctica diària.

-Potenciació de línies d’investigació al voltant de la formació i canvid’actituds, tant a través d’estratègies metodològiques com de materialsdidàctics…

Seguint la línia de pensament propasada per Claire Kramsh, el nostreposicionament ideològic es centraria d’una banda a integrar continguts culturalsde qualsevol cultura que puguin ser interessants, integradors i interculturals enel context de la classe de llengua o en qualsevol context d’aprenentatge.

Però especialment centrarem la nostra recerca a trobar aquells contingutsde la pròpia cultura, en aquest cas la catalana, que són més atractius per a unapersona vinguda de fora.

Sovint pensem o topem amb la idea errònia que la cultura catalana nomésté uns quants ítems interessants per a algú que no la coneix. I de fet, això és


- 14 -

totalment equivocat, ja que qualsevol cultura per més reduïda que sigui pel quefa al nombre de persones que la tenen com a seva, té infinitat de temes quepoden interessar una persona de móns culturals diferents.

Un dels problemes amb què topen les cultures petites és el fet que ellesmateixes es redueixen, en èpoques en què tothom ha de ser noucentista, posemper exemple, ja ningú no pot ser modernista. També es redueixen a mitificar unsol autor massa sovint. El gran poeta de la posguerra, el gran autor de teatre…quan la majoria de les vegades els talents conviuen i els estils també.

La selecció dels continguts culturals

La definició que fa la UNESCO de “contingut cultural” fa referència alsignificat simbòlic, la dimensió artística i els valors que tenen per origen oexpressen identitats culturals.

Segons Kramsch, la selecció de continguts cultural pot ser arbitrària, peròmai no ha de ser gratuïta.

Des del nostre punt de vista, cal seleccionar aquells continguts culturalsautòctons que puguin ser més interculturals i universalitzables, i alhora,integrar, en aquest procés d’adquisició de competència intercultural, elscontinguts d’altres origens o procedències que tinguin les mateixescaracterístiques interculturals.

Seguint aquesta línia teòrica, podríem dir que hi ha un sentit darrera decada text seleccionat i també hi ha una pretensió, no només de globalitat id’interculturalitat, sinó també de recuperació de continguts oblidats que des delnostre punt de vista són univesals i interculturals.

D’altra banda, també hi ha un ventall temàtic ampli i una tipologia textualvariada.

Darrera de cada text hi ha un sentit i voldríem exemplificar els criteris dela tria a través d’alguns dels fragments seleccionats.

Elizabeth Peterson i Coltrane Bronwyn fan una classificació de tipus dematerials útils per tal d’integrar activitats culturals i objectius.


- 15 -

Materials autèntics: pel·lícules, material televisiu, llocs web,fotografies,revistes, catàlegs de viatges i altres materials impresos.

Proverbis. Són útils per comparar amb els de les cultures pròpies delsalumnes i per a adonar-se de les semblances i de les diferències.

Jocs de rol o actuacions en què es representin persones de diferents edats idiferents maneres de parlar.

Objectes culturals. Poden ser joies, joguines, obres d’art o imatgesd’alguna cosa característica de la cultura objecte d’estudi. Es poden ferexposicions orals sobre els significats i els contextos culturals d’aquestsobjectes.

Els mateixos estudiants com a representants d’una cultura. Poden ferexposicions sobre la pròpia cultura i respondre les preguntes que els altresalumnes els facin.

Materials etnogràfics. Històries familiars orals, entrevistes a grups socialso a persones concretes.

Literatura. Els textos literaris són plens d’informació cultural i provoquenidentificacions en els lectors i la capacitat d’entendre altres cultures. Scott iHuntingon (2000) en un estudi sobre dos grups d’alumnes que van llegir textossobre Costa d’Ivori, van concloure que el grup que havia llegit textos sobre elcolonialisme havia adquirit informació sobre el tema, però que un altre grup,que havia llegit un poema sobre el colonialisme, havia empatitzat amb lahistòria personal de la gent de la Costa d’Ivori.

Pel·lícules. Els fragments de pel·lícules o de programes televisius podenoferir aspectes sobre el comportament o la gestualitat d’una cultura que no esfan proa evidents en un text escrit.


- 16 -


- 17 -

Bibliografia

Carter, Ronald, Lingüístic Models, Language and Literariness. StudySrategies in the Teaching of Literature to Foreign Students. Brumfit-Carter,1996

Carter- Nunan, Teaching English to Speakers of Other Languages,Cambridge, 2001.

Ciccarelli,A. Teaching culture through language: Suggestions for theItalian language class.Italica, 73.

Connor,U. Contrastive Rhetoric: Cross-cultural aspects of secondlanguage writing.New York. Cmabridge University Press. 1996.

de Bot, K., Ginsberg R.B., Kramsch, C, eds. Foreign Language Researchin Cross-Cultural Perspective. Benjamins. Amsterdam, 1991.

Ellis, Task-based Language Learning and Teaching, OUPÀG. 2003.

Gomes de Maos, Francisco, Derechos interculturales y misiónhumanizadora del profesorado de español como lengua extranjera.Congreso deASELE. Univ. de Múrcia, 2003.

Jordán, J.A. L’educació multicultural, CEAC, 1992.

Kaplan, R.B. “Cultural thought patterns in interculturaleducation”.Language Learning, 16. 1996.

Kern (2002)

Kramsch, Claire, Context and Culture in Language Teaching, OxfordUniversity Press, 1993.


- 18 -

Kramsch, Claire, Language and Culture, OUP, 1998.

Kramsch, Claire, “The Cultural Discourse of Foreign LanguageTextbooks”. Toward a New Integration of Language and Culture. Ed. AlanSingerman. Northeast Conference on the Teaching of Foreign Languages.Middlebury. 1988.

Krasner, I,” The role of culture in language teaching.” Dialog on LanguageInstruction. 1999.

Lusting, M.- Koester, J. Intercultural competence. Interpersonalcommunication across cultures. New York. Harper Collins College Publishers

Pulverness, Alan, “The ghost at the banquet”, English Teachingprofessional ,maig, 2007.

Short, Mick, ed. Reading, analysing&teaching literature, Longman, 1989.

Omaggio , Alice C. Teaching Language in Context: Proficiency-OrientedInstruction. Heinle. Boston, 1986.

Peterson Elizabeth, Coltrane, Bronwyn, Culture in Second LanguageTeaching, Center for Applied Linguistics, EDO. 20002.

Utley, Derek, The Culture Pack: intercultural communication resourcesfor trainers,York Associates, 2002.

Cankova, Michaela i Gili, Simon, Intercultural Activities, OUP, 2001.

unesco.org/International/Publications/FreePublications/FreePublicationsPdf/batelaan.PDF

culture2.coe.int/portfolio//documents/052180316txt.pdf

Lazar, Gillian, Close Analysis: An Activity for Using Novels and Film inthe Language Classroom, LCS. 1995.


- 19 -

Scott, V.M.- Huntington , J.A. “Reading culture: Using literature todevelop C2 competence. Foreign Language Annals, 35. (6), 2002


- 20 -

MATERIALS ELABORATS


- 21 -

CLASSIFICACIÓ DELS TEXTOS EN TEMES I EN TIPOLOGIESTEXTUALS.

TextosTerres de lloguer, Pladevall, A. “ “La ciutat i la vinya, Espí APedra de Tartera, M.BarbalLes identitats que maten, Maalouf,A.Memòries I, de Sagarra, J.M.Memòries d’un cirurgià, Broggi, M “ “L’home és el tot, GazielMemòries I, GazielLa casa de Mango Street, Cisneros, S.Catalunya mil anys enrera, Bonnassie,PGuerra civil, Margarit, J.El guió, Comparato, DocMoments estel·lars de la ciencia, Asimov, IVell país natal, Wang WeiPuerto Libre, Mastretta, AVint-i-una odes, uns goigs [...] , Brossa JGrans cuiners de l’Empordà, Pla, J.Entrevista a PÀG.J. Hernández, Ballaz, JPoema d’un vell, So Chong JuCésar Manrique en sus palabras, F.G.AEugeni Oneguin, PuixkinMents diferents, [...] Levine, MEl futur, Duran X.El “Tirant”, Badia L.La contaminació, Duch, J Si la natura era la resposta [...]WagensbergLa balada de Luard, (fragment), SagarraGoethe-InstitutLes llengües d’Europa en un clicFunció de la rondallística, Duran T.Les xiquetes del meu poble, Marçal M.M.L’ecologia emocional, Conangla-Soler“ “ Òrgans a la carta, Bueno, D.Carme Karr, Pitarch, D.Maria del Mar Bonet, Camprubí, X.Aurora Bertana,

tipologiesnovel·la, prosa, narrativa“ “poesia, recordsnovel·la, descripció, text metafòricassaig, narrativa, argumentaciómemòries, records, descripciómemòries, narrativa“ “assaig, opinió, argumentaciómemòries, records, prosanovel·la, descripcióassaig històricpoesia, recordsassaig, argumentacióbiografia, assaig científicpoesia, descripció de paisatgeassaig, opinió, argumentaciópoesia, cançóassaig culinari, receptaentrevista, argumentaciópoesia, reflexió metafòricaassaig d’opiniónovel·la, descripció de llocsassaig pedagògicassaig científicassaig literariassaig periodístic científicreflexió científica“ “text d’opinió irònicpoesia, descripció de personatgestext periodísticassaig lingüísticassaig terapèuticassaig pedagògicpoesia, cançó “ “ entrevista científicabiografiabiografia

temesanalfabetisme, relacions de poder.masclisme, diferències de gènere.immigració, famíliadesarrelament, vellesa.identitat, pàtria, país.infantesa, cases i jardins.guerra, devastació.personatges, llocs.museus, cultura.vocacions, professions,universitat.vivenda, realitat i desig.història, conflictes generacionalsguerra, infantesaeducació, creativitatciència, científics.vida rural, nostàlgia, costums masclisme, diferències de gènere.màgia, fantasia.cuinainterculturalitat, culturesvellesa, amor, poesiallibertat, fronteres, banderes, païsosrecords, llocsaprenentatge, ments, neurologiael futur, tecnologia, cièncialiteratura, lectors, llibrescontaminació, salut, malaltiesinvestigació, ciència.reunions, feina, relacions laboralspobresa, marginació,alcoholismeaprendre llengües, noves tecnologiesllengües d’Europa, diversitat lingüísticarondalles, contes, pedagogiacostums, gèneres , llengua dialectalmúsica, emocions, sentimentshumor, intel·ligència emocionalciència, investigació, èticafeminisme, història.Ramon LLull, literatura, cançóescriptors, postguerra, literatura


- 22 -

Agrupació dels textos en 7 unitats temàtiques.

La ciència i els científics

Textos tipologies temes

Moments estel·lars de la ciencia, Asimov, I. biografia, assaig científic ciència, científics

El futur, Duran X. assaig científic el futur, tecnologia, ciència

La contaminació, Duch, J assaig periodístic científiccontaminació, salut, malalties

Si la natura era la resposta [...]Wagensberg reflexió científica investigació, ciència

Òrgans a la carta, Bueno, D entrevista cinetífica ciència, investigació, ètica

Memòries i records

Textos Tipologies Temes

La ciutat i la vinya, Espí A. poesia, records immigració, família

Memòries d’un cirurgià,

Broggi, M

poesia, records guerra, devastació

Memòries I, Gaziel memòries, records, prosa vocacions, professions,

universitat

Guerra civil, Margarit, J. memòries, narrativa guerra, infantesa


- 23 -

Biografies i descripció de personatges


La balada de Luard,

(fragment), Sagarra

poesia, descripció de personatges pobresa, marginació,alcoholisme

Carme Karr, Pitarch, D. biografia feminisme, història.

Maria del Mar Bonet, Camprubí, X biografia Ramon LLull, literatura, cançó

Aurora Bertana, biografia escriptors, postguerra, literatura

Descripció de llocsTextosTextos


Pedra de Tartera, M.Barbal novel·la, descripció, text metafòric desarrelament, vellesa

Memòries I, de Sagarra, J.M. memòries, records, descripció infantesa, cases i jardins

La casa de Mango Street, Cisneros, S.novel·la, descripció. vivenda, realitat i desig.

Vell país natal, Wang Wei poesia, descripció de paisatge vida rural, nostàlgia, costums

Eugeni Oneguin, Puixkin novel·la, descripció de llocs records, llocs


- 24 -

Opinar i argumentar


Les identitats que maten, Maalouf,A assaig, narrativa, argumentació identitat, pàtria, país

El guió, Comparato, Doc assaig, argumentació educació, creativitat

Puerto Libre, Mastretta, A. assaig, opinió, argumentació masclisme, diferències de gènere.

César Manrique en sus palabras, F.G.A assaig d’opinió llibertat, fronteres, banderes, països

Ments diferents, [...] Levine, M. assaig pedagògic aprenentatge, ments, neurologia

Si la natura era la resposta [...]Wagensberg text d’opinió irònic reunions, feina, relacions laborals

.


- 25 -

.

Llengua i literatura


Vint-i-una odes, uns goigs [...] , Brossa J. poesia, cançó màgia, fantasia.

El “Tirant”, Badia L. assaig literari literatura, lectors, llibres

Goethe-Institut text periodístic rondalles, contes, pedagogia

Les llengües d’Europa en un clic assaig lingüísticllengües d’Europa, diversitat lingüística

Funció de la rondallística, Duran T. assaig pedagògic aprendre llengües, noves tecnologies

Les xiquetes del meu poble, Marçal MM. poesia, cançó costums, gèneres , llengua dialectal


- 26 -

Història i cultura


Catalunya mil anys enrera, Bonnassie,P assaig històric història, conflictes generacionals

Grans cuiners de l’Empordà, Pla, J. assaig culinari, recepta cuina

Entrevista a PÀG.J. Hernández, Ballaz, J entrevista, argumentació interculturalitat, cultures

Terres de lloguer, Pladevall, A novel·la, prosa, narrativa analfabetisme, relacions de poder.

“ “ “ “ masclisme, diferències de gènere

L’ecologia emocional, Conangla-Soler assaig terapèutic música, emocions, sentiments

“ “ “ “ humor, intel·ligència emocional

.


- 27 -

SELECCIÓ DE TEXTOS AMB PROPOSTESD’EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA


- 28 -

Comprensió lectora i expressió oral:Llegiu el text i comenteu els temes i les emocions que se’n desprenen.

Gramàtica:Ompliu els espais buits del text amb les consonants que hi faltin.

Temes: L’analfabetisme, el complex d’inferioritat, les relacions depoder.

A. Pladevall. Terres de lloguer. Columna 2006 (Pàgs 141-142)

Davant les signatures del propietari, el parcer i el parell de testimonis quetanquen, a la meitat de la segona pàgina, el text específic del contracte, en Josepes fixa sobretot, com sempre, en la nota inquietant que figura damunt l’espaidestinat a la signatura de l’avi Josep: “Per no saber de firmar, firmo ab sonpermís: Bernat Sala, testimoni”. Una punyida. Sent novament com una punyidade compa....ió i de tendre....a alhora per l’avi analfabet que devia pa....ar,suposa, una bona vergonya en el precís moment d’admetre, davant de tot unsenyor notari i de totes les altres persones que l’acompanyaven, en concret elsenyor Salvador Rovira, l’amo de la Teuleria en aquell moment, i els testimonisBernat Sala i Lleïr Montaner, que no tenia ni la més remota idea de coms’escrivia el nom i els cognoms que li havien po....at els seus pares,pre....umiblement tant o més analfabets que ell i per tant víctimes potencials dela mateixa incomoditat si alguna vegada la vida els havia po....at una plomad’escriure a la mà. Mentre torna el contracte al cul de la carpeta, rumia siaquesta ineptitu.... de l’avi Josep, si aquest desavantatge del fundador de lani....aga de masovers envers tots els altres presents al despatx del notari,sobretot envers la cal·ligrafia clara i rotunda, victoriosa en darrer terme, del’amo de la Teuleria, no va ser, ja, una mala manera de començar, una menad’auguri del desenllaç fatal, propi de perdedors, que ha tingut la història de laseva família.


- 29 -

Gramàtica: Ompliu els espais buits amb els pronoms que hi faltin.

Expressió oral: Llegiu el text i comenteu les reaccions delspersonatges.

Tema : Les diferències de gènere i el masclisme en les societats rurals.

Tipus de text: novel·laA. Pladevall. Terres de lloguer. Columna, 2006 (pàg. 138)

Ompliu els espais buits amb els pronoms que hi faltin:

En Fèlix venedor no va fer el pas de separar-se de la seva dona i la Dolorsse sentí terriblement enganyada. Les primeres setmanes de viure al poble, ell...........havia anat renovant la promesa, no passis ànsia, estigues tranquil·la, quequalsevol dia fem el cop de cap,i ella, revinclant-se de gust entre els seus braçosdurant l’encavallada de torn, se’l creia i se’l volia creure una i una altra vegada,convençuda que la seva paciència depenia, només, d’uns pocs dies. Van passarels dies, i també les setmanes i, a les acaballes de l’estiu, durant la festa major,finalment...........exigí amb severitat, clavant..........la mirada, que............ aclarísaquell retard que frustrava contínuament les seves il·lusions. No se separava............ havia repensat. No............. veia amb cor d’abandonar lafamília................sabia molt de greu, però la seva dona................ perdonava i elsseus fills, que a la primeria.............. havien recriminat molt durament quehagués enganyat la mare,............ havien demanat,.............havien suplicat que no...............donés un disgust com aquell.


- 30 -

Ompliu els espais buits d’aquest poema amb tot el que hi falti:

Comenteu les paraules següents: verema, creïlles, esbalandrats,escorcollaven, bancals, erma.

Comenteu el poema i compareu la situació dels immigrants que s’hidescriu amb la d’alguna persona que conegueu en una situació semblant.

Tema: La immigració.

Antoni Espí. “La ciutat i la vinya”. Reconstrucció. Cossetània 2007

Valencians veremen pel Rosselló. V.A. Estellés.

La verema a França era com l’exili.Homes i dones omplien maletes-de fusta o de cartó-amb tot el que..........podia cabre, creïlles i tot.Feien llargues cues............ les andanesinhòspites i pujaven als trensvells i esbalandrats. Vora la frontera...............escorcollaven com a leprososi, quan arribaven als camps de vinya,els allotjaven en cases malsanesi els feien treballar llargues jornadesels pagesots gavatxos. A la plana,a la muntanya. Les dones tallaveni els homes treien. Emigrats allà,-immigrants els deien- ací tambétenien bancals de vinya. Durant


- 31 -

tot l’any la treballaven. Arribadala collita, néts i avis, pares ifills d’aquells exiliats, veremàvem.Quan la mare també marxava allà,els menuts ens solíem quedar ambels parents. Fou així com vaig conèixerla ciutat. ............... teníem unes tiesi ens .................. van portar. A mi, sis o setanys que devia tenir, i a la meuagermaneta que tot just començavaa caminar. València,ciutatde contrastos, de llargues avingudesi pisos de Bon Ordre amb corredorslaberíntics, habitacions deluxe, cambres de bany lluents, terrassesextensíssimes, enlluernadores...i de cases ............. s’amagava lapobresa, pisos foscs de rellogatsi de famílies amuntegades,de por a les nits i de llums i olorsestranys. Vaig descobrir un altre món,llavors. Vaig saber que el redós tancatper les muntanyes de la meua vallno s’obria només a la vetustaXàtiva ................ ens operaven d’angines.Els nostres pares foren emigrats,exiliats, estranys a prop de casa.Quan tornaven al poble,baratavenfrancs francesos per moneda espanyolaamb l’estampa de generals invictes.I amb els guanys compraven un tros de terrablanca i erma per a plantar-hi vinya.


- 32 -

Llegiu aquest text on es fa una descripció de Barcelona a través de lessensacions d’una persona.

Expressió oral: Comenteu com deu ser aquesta persona.

Expressió escrita: feu una descripció seguint aquest model, però apartir de les vostres sensacions.

Maria Barbal. Pedra de Tartera.Tema: desarrelament.

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer. Miren al vestíbulde l'edifici i a l'ascensor del servei.Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passataquella hora ja és massa tard. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuitencendre la calefacció a l'hivern, a les deu donar les claus a la dona de fer feinesdel segon tercera, a les dotze repartir la correspondència, a les nou recollir lesescombraries i a les deu tornar a tancar...Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. És un cel humit i una pluja moltgrisa.Barcelona és no conèixer ningú. Només els de la família. I, de vegades, sentirparlar per unes estranyes paraules. És oblidar el so dels animals de casa perveure passar gossos encadenats cap al tard.Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia i és llet d'ampolla, molt blanca,sense nata i amb un gust primet.Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.I és no veure ningú que pogués compadir-me és veure tornar els néts d'estudi


- 33 -

traginant una pila de llibres i sentir un aparell que parla i canta, i un altre quediu i mira, però no sé mal si em veuen a mi.I és aprendre cada dia que hi ha molt poca feina que jo pugui fer. Tal vegadaescurar els plats després del repàs. Però no estaran certs que els hagi fet prounets. I quan a la tarda Barcelona és una història d'allà dalt, no hi ha ningú a quiexplicar-la i a tothom li fa nosa que vulgui fer d'aquella tarda de Barcelona untros d'aventura de muntanya oblidada.Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa.Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarutd'ascensor i galopa per corriols i boscos. S'atura en qualsevol lloc de la contradai escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari..., fins que no arriba el toc demorts no m'adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc ferdesperta. Molts camins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a puntd'esclatar per una cosa que diem.Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta unaengruna d'olor de fem de vaca o d'herba seca, tot i que s'ha rentat com cal. Peròpotser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabells carreteja l'olordiàriaque m'omple d'alegria. I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda alpoble i per tot allà que se m'acut. Quan hi ha algú de fora no em fan callar.Segons què dic, m'escarneixen una mica. És una forma de ser important quansaps ben segur que t'has convertit en una vella inútil.Barcelona, per a mi, és una cosa molt bona. Es l'últim graó abans del cementiri


- 34 -

Ompliu els espais buits amb tot el que hi falti:

Comenteu les idees principals del text i si us sentiu identificats amb elque exposa l’autor.

Tema: la identitat

Amin Maalouf. Les identitats que maten. La Campana,.(pàg. 9-11)

Des que ................ vaig anar del Líban el 1976 per instal·lar-me a França,molt sovint, amb les millors intencions del món, m’han demanat si em sentia“més aviat francès” o “més aviat libanès”. I sempre responc el mateix: “Le duescoses alhora!” No és pas per un desig d’equilibri o d’equitat, sinó perquè si.......................... una altra cosa mentiria. Si sóc qui sóc i no pas un altre és.................. em trobo al llindar de dos països, de dues o tres llengües, demúltiples tradicions culturals. Això és precisament el que defineix la mevaidentitat. Seria més autèntic si m’amputés una part de mi mateix?

A aquells que em fan aquesta pregunta ..................explico, doncs,pacientment, que vaig néixer al Líban, que..................... vaig viure fins als vint-i-set anys, que l’àrab és la meva llengua materna, que és en traducció àrab quevaig descobrir per primer cop Dumas, Dickens i Els viatges de Gulliver,i que ésal meu poble de muntanya, el poble dels meus avantpassats, ............... vaig tenirles meves primeres alegries de nen i on vaig sentir certes històries queinspirarien més tard les meves novel·les. Com podria oblidar-ho? Com podriamai deslligar-me’n? Però, per altra banda, fa vint-i-dos anys que visc en terrafrancesa, en bec l’aigua i el vi, les meves mans acaricien cada dia les sevesvelles pedres, escric els meus llibres en la seva llengua: per a mi ja no serà maiuna terra estrangera.

Mig francès, doncs, i mig libanès? En absolut! La identitat no es potcompartimentar, no es divideix ni en meitats ni en terços, ni per zonesseparades. No tinc diferents identitats, només ........................ tinc una, feta detots els elements que...................... han dat forma, en una “mescla” especial queno és mai la mateixa per a un altre.

De vegades, quan he acabat d’explicar, amb mil i un detalls, per quinesraons precises reivindico plenament el conjunt de les meves pertinences, algú se


- 35 -

m’acosta per murmurar, posant-me la mà damunt l’espatlla: “Heu fet bé deparlar així, però al fons del fons, què us sentiu més?”.

Durant molt de temps, aquesta interrogació insistent m’ha fet somriure.Avui ja no em fa tanta gràcia. Perquè em sembla que revela una visió delshomes força estesa i al meu parer perillosa. Quan em demanen què sóc “al fonsdel fons de mi mateix”, es dóna per suposat que hi ha, “al fons del fons” decadascú, una sola pertinença important, la seva “veritat profunda”, perdir............... així, la seva “essència”, determinada d’ una vegada per totes ennéixer, i que romandrà invariable; com si la resta, tota la resta –la sevatrajectòria d’home lliure, les conviccions que ha adquirit, les seves preferències,la pròpia sensibilitat, les seves afinitats, la seva vida, en definitiva- no comptésper res. I quan s’incita ................ nostres contemporanis a “afirmar la sevaidentitat”, com tan sovint es fa avui, el que............... està dient és que han detrobar al fons de si mateixos aquesta pretesa pertinença fonamental, que sovintés de caire religiós, o nacional, o racial, o ètnic, i brandar-la orgullosamentenfront dels altres.

Si algú reivindica una identitat més complexa es troba marginat.


- 36 -

Exercici gramatical: Poseu al text tots els verbs que hi faltin:

Expressió escrita escrita: Descriviu un lloc relacionat amb la vostrainfantesa. Fixeu-vos en l’ús dels diferents passats i utilitzeu-los en ladescripció.

Tema: Records d’infantesaTipologia textual: Memòries. Descripció de cases i jardins.J.M.de Sagarra. Memòries,I. Edicions 62 pàg 226-227.

La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada iraquítica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Colomade Gramenet, durant els tres mesos d’estiu. [...]

Nosaltres.........................(fer) el viatge a Santa Coloma de dues maneres; obé en un faetó proporcionat pel senyor Jaume o bé agafant el carrilet de vaporque sortia de davant la caserna de Sant Agustí i anava a Badalona, passant perSant Adrià. Allí baixàvem i amb la tartana de casa arribàvem a la finca. Desprésaquell carrilet es convertí en tramvia elèctric, i les comunicacions van ser mésfàcils i més freqüents.

La posició de la nostra casa i el vastíssim jardí que la cenyia ens manteniaisolats i completament allunyats de la vida del poble, que no compartíem i espot dir que ignoràvem del tot. Fins per anar a missa no.............................(haverde) moure’ns de casa, perquè en el nostre oratori cada diumenge celebrava uncapellà vingut de Barcelona. [...]

Una bona part del jardí era ocupada per l’hort, amb tota mena de fruitersselectes, vinguts de qui sap on, classificats i reunits amb una rigorosa ciènciahortícola, que al principi donaren un cert resultat, però acabaren en plena olla,com gairebé tot el d’aquest país. A més del fruiterar, es......................(disposar)un pendent de terres a solell, on es plantà una vinya amb majoria de moscatells ipanses valencianes; raïms de penjar i de menjar en fresc. El nostre jardíresultava un jardinàs on qualsevol amant de les delícies vegetals matava la ganai on es podia jugar olímpicament a lladres i serenos, perquè les distàncies nodeixaven de ser considerables i els amagatalls infinits. La casa era unaconstrucció generosa del XVIII, de planta baixa i dos pisos, edificats al voltantd’una torre de defensa del segle XI, la paret de la qual ................... (fer) vint


- 37 -

pams de gruix. Tot plegat tenia, i encara té, l’aire d’un castell, si es volcapritxós, però no desproveït de delicats efectes.

Dins les parets de la finca, allèn del jardí,............................(haver-hi) duesgrans masoveries, i totes les dependències agropecuàries de la casa; duesquadres amb una trentena de vaques; el corral de les cabres, el dels porcs i unestable amb sis o vuit cavalls pel cap baix. El galliner era imponent, i encara,unes gàbies a part servien de local a les pintades o gallines de Guinea, als paonsi a alguna parella de faisans.


- 38 -

Poseu tots els accents i dièresis que faltin al text següent:

Tema: la guerraTipus de text: memòriesMoisés Broggi. Memories d’un cirurgia. Edicions 62

L’any 1937, la intervencio de l’aviacio es va anar intensificant i lesincursions sobre les ciutats obertes s’anaren fent cada cop mes frequents i se’nvan anar intensificant els efectes. El mes d’abril de 1937 tingue lloc el celebrebombardeig de Guernica, que va cridar l’atencio i va provocar la indignacio detot el mon civilitzat, tant pels seus efectes devastadors, com pel querepresentava: era la primera vegada en la historia de les guerres en que esproduia un fet semblant, bombardejar i anihilar completament una ciutatindefensa i separada del front. Despres se’n produren d’altres, a Barcelona ialtres llocs, amb explosius de gran potencia que empraven els aliats de lestropes revoltades, amb l’objecte de comprovar-ne els efectes: els destructius,directes, i els provocats sobre la psicologia de la gent. La guerra del nostre paisels anava be com a camp d’experimentacio amb vista a la proxima guerrageneral que estaven preparant.

Comenteu aquestes qüestions en grups de 3 persones:

- Què en sabeu, del bombardeig de Guernica?- I de la guerra civil espanyola?- Heu viscut de prop algun bombardeig o alguna guerra, vosaltres o

algun familiar?


- 39 -

En parelles, dicteu-vos aquests dos textos.

Tema: amistatsTipus de text:memòriesMoisés Broggi. Memòries d’un cirurgià. Edicions 62, pàg.52

Cada tarda la tia Lola sortia a passeig amb una colla de senyores grans ales quals s’afegia moltes vegades la meva mare. Entre elles hi havia CaterinaAlbert, que ja he dit que era la inseparable de la tia; Adela Traité, mestra de laBisbal i que es va casar amb Pere Barceló,mestre també, vidu i amb un fill queseria metge i un dels primers reumatòlegs d’aquí; i les germanes Granell. Alguncop jo hi havia anat, però preferia anar amb els amics. Generalment el passeigconsistia a anar al petit poble d’Empúries, on Caterina tenia un jardinet tocant ala muralla, rosers i altres flors molt ben cuidades. Altres vegades anaven cap alsbosquets de pins de darrera de Riells, o cap a la Fornaca,un vell molí, seguint lavora del rec que hi ha a la sortida del poble, anant cap a Empúries

Tema: els museusTipus de text: assaigGaziel. L’home és el tot, pàg. 95

Jo trobo que els museus són unes institucions necessàries, de tota necessitat, iensems rigorosament absurdes. Vénen a ser una mena de magatzems de la mésalta sensibilitat humana (descomptant-ne només la música i la literatura); és adir, per mi, del millor que els homes tenim, superior a la intel·ligència mateixa,perquè la sensibilitat, en el seu grau superior, és joia pura i divina, mentre queels cims intel·lectuals solen ser enrarits, gelats i d’una solitud amarga. Com totsels magatzems, els museus són, per tant, uns llocs on el contingut és condemnata un apilotament i una promiscuïtat de simple mercaderia.


- 40 -

Ompliu tots els espais buits d’aquest text amb els verbs conjugatsadequadament:

Comenteu en grups si heu tingut alguna vegada les mateixessensacions que l’autor del text.

Tema:vocacions i professionsTipus de text: prosa, assaigGaziel. Memòries I. Edicions 62 pàg. 238.

Com més anava, més clar veia que jo de la carrera de Dret noen................(fer) res. No solament l’havia..........................(emprendre) sense lamenor vocació, sinó que, vista de prop, em repugnava. Llavors, jo, per a quèservia? ¿Cap a quina altra activitat calia que..........................(orientar-se)?...

Sovint m’ho demanava, en la soledat de la meva cambra d’estudi o sota lespalmeres de la plaça de la Universitat, .........................(prendre) el sol d’hivern,tan amorós; i encara més els dies que, fent campana, anava a entaforar-me, comun cranc, entre el baix roquisser de la costa, sota l’espadat de Montjuïc, i m’hipassava dues o tres hores enyorant les de la meva infantesa marinera, davant laimmensitat que..............................(resplendir) i bleixava dolçament als meuspeus. La meva interrogació arribava a ser dolorosa; però la resposta no veniamai.

I la carrera de Lletres, que jo també .........................(fer) seguir? ¿Podriatrobar-hi una sortida?... Les Lletres, certament, m’agradaven amb passió. Es potdir que, com un enamorat, només vivia per elles. Però passava una cosaestranyíssima, que n’hi havia per confondre i fer rodar el cap al més valent. LesLletres que jo estimava amb bogeria no eren pas les oficials, les que a laUniversitat............................(fer) veure tots plegats que ens ensenyaven. Lesmeves estimades eren unes altres, que no es.........................(veure) ni en somnisen els llibres de text, o només se n’hi trobaven mostres escadusseres i mortes,com flors dissecades entre els fulls d’un herbari. Les lletres per les quals jo emdelia eren les contingudes en els llibres dels grans escriptors, sobretot els quepodia llegir directament en l’idioma original, el mateix que es beu una aiguapura i fresca, brollant de la roca viva. Però gairebé totes les lectures d’aquestamena exaltadora eren defeses o tingudes per perilloses, i jo les havia de ferd’amagat, tot sol, sense guia ni mestre, guardant-me dels pares i els catedràtics,amb l’única complicitat dels pocs amics que també les festejavenclandestinament. [...]


- 41 -

Ompliu aquest text amb els verbs que calgui:Com us agradaria que fos, la casa dels vostres somnis?

Tema: la vivenda. Realitat i il·lusió.Tipus de text: narracióSandra Cisneros. The house on Mango Street. Vintage Books.

Sempre........................(dir) que algun dia ........................(viure) en unacasa, una casa de veritat, que fos nostra per sempre, d’onno...........................(haver de) sortir cada any, i la casa tindria aigua corrent itubs que servissin. I escales interiors pròpies, com les cases de la tele. I tindríemun soterrani, i com a mínim tres banys perquè no ho.......................(saber)tothom cada vegada que ens banyéssim. La nostra casa seria blanca, envoltadad’arbres, un jardí enorme i l’herba creixent sense tanca. Aquesta és la casa dequè ens parlava el Papà quan tenia un bitllet de loteria i aquesta és la casa que laMamà somiava en els contes que ens .........................(explicar) abans d’anar adormir.

Però la casa de Mango Street no és de cap manera com ells deien. És petitai vermella, amb esglaons molt junts al davant i unes finestretes tan petites quesembla que aguantin la respiració. Els rajols ...............................(esmicolar-se)en alguns llocs i la porta del davant s’ha inflat tant que hem d’empènyer fort perentrar. No hi ha jardí al davant sinó quatre oms petitons que la ciutat va plantara la vorera. A fora, al darrera, hi ha un garatge petitó per al cotxe que encara notenim, i un pati que encara es veu més petit entre els edificis dels costats. Lanostra casa té escales però són ordinàries, de passadís, inomés...................(tenir)un bany. Tots compartim habitació, la Mamà i el Papà,Carlos i Kiki, jo i Nenny.


- 42 -

Comenteu en grups el significat d’algunes de les paraules del text. Les que noconegueu, busqueu-les al diccionari.

- Llegiu aquest text i digueu si esteu d’acord amb aquesta afirmació:Els conflictes generacionals i familiars són els mateixos ara i fa mil

anys.

Tema: conflictes familiarsTipus de text: assaig històricPierre Bonnassie. Catalunya mil anys enrera(segles X-XI). Edicions 62.

Els conflictes de generacions són de tots els temps. Però hi ha momentsque tenen una tal acuïtat que marquen veritablement una època. Aquest és el casde la que s’obre pels voltants del 1020.

D’ençà de 1022 vet aquí un primer testimoniatge: un jove és foragitat de lacasa pairal a causa dels seus “crims” i fuig a Itàlia. El cas no és pas aïllat:progressivament s’imposa als homes d’edat madura la idea que el jovent, enconjunt, és “depravat”. Les acusacions de rebel·lió es multipliquen. De vegadesjustificades pels fets: ni els pares, ni els canonges de Barcelona que, pel preud’un bon dot, n’acceptaren la custòdia, no poden doblegar a llur autoritat el joveGuillem de Castellví, “la depravació del qual és per a tots difícil de suportar”.De vegades, al contrari, allò que els adults anomenen revolta no és més que ladenúncia, per part de llurs fills, de la cupiditat i la mala fe dels adults. Amb elsanys el fossat d’incomprensió s’eixampla, doncs, entre les generacions, i delsinsults es passa als fets: un pare –en veritat particularment insuportable- ésapallissat, robat, tret de casa i perseguit pel seu fill i els seus amics, que, entred’altres coses agradables, l’amenacen d’arrencar-li els ulls, lligar-lo, fermar-lo ala cua d’una mula i fer-lo arrossegar així camps a través.

Els conflictes sorgeixen encara més espontàniament quan –casextremament freqüent-, essent mort un dels pares, l’altre es torna a casar. Lanova parella que té la custòdia de l’herència dels fills del primer matrimonis’afanya sovint a dissipar-la i els orfes no tenen altre recurs que esperar lamajoritat per tal de reclamar davant la justícia “els alous, els cavalls, els muls,l’or, l’argent, les espases i els aubergs” que els pertocaven de llur pare difunt ode llur mare morta. [...]


- 43 -

Podríem multiplicar-ne els exemples. El que és remarcable és que, en totsels casos, els enfrontaments neixen –reprenent el vocabulari dels documents- del’enveja i de l’avidesa, dit altrament, de l’apetit de riquesa.

Per a molts homes i moltes dones de la generació del 1020, tots els mitjanssón bons per a fer-se un lloc en la cursa de la fortuna.


- 44 -

Comenteu el poema de Joan Margarit sobre la guerra civil espanyola.A quina ciutat es refereix?Quina visió té de la guerra?

Tema: La guerraJoan Margarit. Guerra civil.

Guerra civil

Ciutat rancuniosa i tavernària:digueres valentia a la imprudènciai covards als prudents.Al raonable li digueres dèbil,viril a l’impulsiu, mentre adulavesproclamant-los herois, tots els teus morts.Belles paraules no adornaren maitantes boques fanàtiques i indignes.En la vella Tifundis saquejadajugàvem tots els nens, sempre sotjatsper l’arrogància dels vencedorsi el consternat silenci dels vençuts.Els astres sobre els horts no canviaren.


- 45 -

Ompliu els espais buits del text amb tot el que hi falti.Comenteu en grups aquestes qüestions:

Practiqueu alguna activitat creativa? Amb quina freqüència?Coneixeu algú que es dediqui únicament a activitats creatives?Creieu que és possible?

Tema: artTipus de text: assaigDoc Comparato. El Guió. Publicacions de la Universitat Autònoma de

Barcelona 1989, pàg.35

L’educació tendeix a formar individus conformistes, delimitant i domant laseva creativitat de manera que aquesta s’insereixi dins del que la societatdemana en tant que força de producció. L’anomenat “coratge intel·lectual”, quenormalment formaria individus plenament capaços, no és incentivat. Ans alcontrari, és esborrat. El que es vol és que l’ésser no surti de mare i que vagi,conformista, fent el que ......... manen. Quants de nosaltres no hem sentit delsnostres pares i professors allò de “no t’inventis coses”. El lliure pensament,l’originalitat i la creativitat són vistos com a coses “perilloses”.

En ciència, el que trobem són tècnics sense la capacitat més petita deformular teories, tècnics incapaços d’imaginar.

A ......... indústria, l’activitat creativa és pràcticament nul·la, si es comparaamb altres activitats del sector. Per exemple, és habitual veure a les fàbriquesque el departament de creació ocupa una petita sala mentre que la direcciócomercial ocupa tres pisos.

En la vida familiar tornem a trobar la mateixa tragèdia. Tot i tothoms’emmarca, es van polint els hàbits de vestir i menjar, es deforma elcomportament afectiu, es dirigeix la vida espiritual; tot plegat, per prepararl’individu i perquè s’adapti als estereotips vigents, és a dir, al que la societatconsidera bo per als seus membres.

Així,l’individu queda reduït a la passivitat; i la passivitat és essencialmentno creativitat. Segons un estudi de la UNESCO, del total de la població mundialnomés un 20% exerceix alguna activitat creativa. D’aquest 20%, però, un 80%està sense feina. [...]


- 46 -

Seguint aquest model, escriviu la biografia d’alguna persona queconegueu o de vosaltres mateixos.

Tema: ciència i científics.Tipus de text: biografia, assaigAsimov. Moments estel·lars de la ciència. La Magrana,1993, pàg. 141

Albert Einstein va néixer a Alemanya el 14 de març de l’any 1879. Quanera petit, va tenir dificultats per aprendre a parlar, i els seus pares van arribar apensar que el nen patia alguna mena de retard mental. A l’escola secundària nova ser un alumne brillant, i s’avorria amb els mètodes d’ensenyament monòtonsi repetitius que s’utilitzaven a Alemanya en aquella època. No aconseguí acabarels estudis. L’any 1894 fracassà el negoci del seu pare, i la família es traslladà aMilà, Itàlia. El jove Einstein, que mostrava un gran interès per la ciència, se’nva anar a Zuric, Suïssa, per matricular-se en una prestigiosa escola tècnica. Benaviat començà a demostrar una insòlita aptitud per les matemàtiques i la física.

Tot i així, quan Einstein es va llicenciar l’any 1900, no va aconseguir quecap universitat l’acceptés com a professor, però va tenir la sort de trobar unafeina administrativa a l’oficina de patents de Berna. No era el que volia, peròalmenys tindria temps per estudiar i per pensar. [...]

La matèria i l’energia, va dir Einstein, eren aspectes diferents de la mateixacosa. La matèria podia transformar-se en energia, i l’energia en matèria. En laradioactivitat, un bocí de matèria es convertia energia, però la quantitat dematèria convertida era tan petita que no es podia pesar amb els mètodesordinaris. [...]

Les teories d’Einstein explicaven la rotació lenta de l’òrbita sencera deMercuri (el planeta més proper al sol), cosa que les teories de Newton no podienexplicar, i predeien també que els raigs de llum, en passar prop del sol, esdesviarien de la seva trajectòria rectilínia. Quan tot això va ser comprovatdurant l’eclipsi de 1919, Einstein va ser reconegut immediatament com elpensador científic més gran que hi havia hagut després de Newton.


- 47 -

Llegiu aquest poema i comenteu el vocabulari: esbiaixada, xisclen,tanys, morera, aixada, arrecerada, oda.

Tema: vida rural, costums i nostàlgia.Wang Wei. Vell país natal. (trad. Folch-Manent). Empúries, 1986.

ELS CAMPEROLS DEL RIU WEI

La llum esbiaixada arriba al poble.Tornen vaques i bens pels pobres carrerons.El vell del camp el pastoret recorda,a la porta d’espines s’espera, recolzat al seu bastó.Xisclen faisans, els tanys del blat floreixen,dormen els cucs de seda i es veu com la morera s’aclarí.Portant al coll l’aixada, els camperols ja tornen:amb franquesa enraonen si es troben pel camí.Els envejo la pau, la vida arrecerada,i canto l’oda que té un aire trist.


- 48 -

Dicteu-vos aquest text per parelles.Esteu d’acord amb el que diu l’autora?

Tema: diferència de gènereÁngeles Mastretta. Puerto Libre. Ed. Cal y Arena, México, 1993.

Per què una dona de quaranta-cinc comença a fer-se vella i un home dequaranta-cinc és a l’edat més interessant de la vida? Per què darrera de tot granhome hi ha una gran dona, i darrera de tota gran dona gairebé sempre hi ha unbuit provocat per l’horror dels homes al fet que els vegin menys? Per què elsmarits de les caps d’estat no es fan càrrec de les institucions dedicades a la curadels nens? Per què a ningú li passa pel cap demanar-li al marit d’unafuncionària d’alt nivell que s’apunti al voluntariat social? Per què les dones queno es pinten ni fan servir sabates de taló són considerades per les pròpies donescom unes velles “fondongas” quan tots els homes van amb sabates baixes i ambla cara neta i se senten guapos? Per què si un home pot deixar embarassades tresdones per setmana, i una dona només es pot quedar embarassada un cop cadadeu mesos, els anticonceptius estan orientats majoritàriament cap a les dones?


- 49 -

Ompliu els espais buits del poema amb tot el que hi falti:

Tema: la màgiaTipus de text: poesiaJoan Brossa. Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958)

Petita oda en dijous

Em sé fer uns peixos de fustapanxarruts, no gaire grans;els empleno de llimallatocada amb la pedra imanti els ..........................(acolorir) a l’oliperquè siguin fulgurants.Ensenyo els peixos i explicoque veurem com n...darantots dos sols dins una bóta;i, un cop a l’aigua posats,demano un bo...cí de cocai els ....... dono amb una mà.(Però, sens que ningú ho ve...i,hi barrejo pedra imanti així sembla, pels qui miren,que els peixos v...nen n...dant.)Damunt l’aigua i sota els núvolssi hi ha coses per contar!Milers de llums brillariensi la bóta ........... (ser) el mari els espectadors que miren........... (ser) tota la humanitat,i els peixos que m’engipono............(ser) uns peixos navalsque llisquessin per les onescom ocells per l’aire blau.

Llegiu aquesta recepta explicada per Josep Pla i comenteu el significatd’algunes de les paraules que hi apareixen:

llobarro, rèmol, brou, tupí, porro, rossejat, brot, farigola, fonoll, pols,morter, bri.


- 50 -

Tema: cuinaTipus de text: recepta. Narració.Josep Pla. Grans cuiners de l’Empordà. Destino, pàg.30.

ALGUNS PLATS PROPOSATS PEL SENYOR GRANOLLERS

Olla o tupí de peixosPrimer s’han d’escollir uns peixos que siguin més aviat forts: corball o

llobarro, déntol, gall, rèmol, llagosta. Amb els seus caps s’han de fer dos litresde brou. En una olla o tupí, es fan sofregir dos decilitres d’oli d’oliva bo, unaceba petita ben trinxada i un porro. S’hi afegeix un pebrot verd picat i quan totés rossejat s’hi tiren un all picat i tot seguit dos tomàquets de pera, que enaquest país són els millors que hi ha,pelats i tretes les granes i el suc, com ésnatural. Tot plegat es fa coure. Després s’hi afegeixen els peixos trossejats i esfa donar unes voltes al tupí. S’hi afegeix un ramet amb mig porro, mitjapastanaga, un brot de farigola, una fulla d’api i una mica de fonoll. S’hi tira deseguida el brou bullent (bullent “a tot taco”).S’hi tira la sal i un pols de pebre.En un morter s’haurà fet mentrestant una picada, amb un bri de safrà i una micade julivert. Quan s’ha fet aquesta pasta, s’hi afegeixen cent cinquanta grams decrema de llet i tot plegat s’afegeix al tupí en plena ebullició. Es constata si estàbé de sal i se serveix de seguida, amb el tupí a taula.

Aquesta és l’olla de peix dels pescadors de tot el Mediterrani, però portadaa unes posicions diríem transcendentals.


- 51 -

Llegiu les opinions de Pau-Joan Hernández sobre la relació entrellengües i comenteu què en penseu.

Tema: interculturalitatPau-Joan Hernández, entrevistat per J.Ballaz a la revista Faristol

J.B.-Exercir de traductor no és un acte de mediació estrictament lingüístic.Tu que ets una de les poques persones que coneix totes les llengües ibèriques,com veus el moment de comunicació entre les seves literatures? Es tradueixmassa o es tradueix poc? S’han traduït les obres més significatives?

Vivim un moment en què la interculturalitat està ben vista, però només sicompleix uns determinats requisits que tenen molt a veure amb el conceptecolonial del bon salvatge, de la cultura inferior que s’acosta humilment a lasuperior. La comunicació en termes d’igualtat ja és una altra cosa, sobretot quanhi ha interessos en joc pel que fa a l’explotació de la diferència més tòpica. (…)

Existeix en general un gran desconeixement entre les cultures peninsulars,que fa que només uns pocs autors siguin coneguts fora del seu àmbit lingüístic.


- 52 -

Llegiu aquest poema sobre la vellesa i algunes de les sevesconseqüències.

Comenteu el vers: gastades per la duresa de ser dona de poeta.Tema: La vellesa

So Chong Ju, poeta coreà.

Poema d’un vell

Ja tinc més de vuitanta anys,

tallaré les ungles d’aquestes mans i aquests peus

de la meva dona velleta, gastades

per la duresa de ser dona de poeta.

Em consolaré i em consolaré amb la lluna nova

que surt sota les ungles de la meva dona,

com la que vaig pintar en un dels meus poemes.


- 53 -

Expressió oral: Comenteu en grups i expresseu acord o desacord ambles afirmacions de l’artista César Manrique.

Tema: llibertat

César Manrique . Escultor i arquitecteA Cèsar Manrique en sus palabras de Fernaándo Gómez Aguilera.

Fundación César Manrique. Teguise. Octubre, 2001, pàg. 46

16-La creació de banderes, fronteres, himnes, religions i organitzacionspolítiques ha contribuït a la paràlisi progressiva de qualsevol intent deconvivència sana i apacible.

36- En el seu orgull, l’home ha volgut sempre imposar el seu sistema alsaltres a través de fronteres, banderes, nacionalitats, religions, sistemes polítics,grups armats, superestructures mentals i un llarg etcètera de receptes socials ipolítiques que no tenen res a veure amb els principis elementals i biològics queregeixen la natura i que han encadenat l’espècie a un destí sense nord, incapaçde fer-nos veure un futur de felicitat. (pàg. 58)


- 54 -

Expressió escrita: Llegiu aquest text i redacteu-ne un que parli del llocon vosaltres us “avorriu”. Podeu utilitzar algunes de les expressions oparaules marcades en negreta.

Tema: llocs on relaxar-sePuixkin. Eugeni Oneguin. Ed. Columna.

El lloc on Eugeni s’avorria era una delícia. Qualsevol amic dels plaerssenzills hauria beneït el cel... La casa pairal, apartada del llogarret, era al costatdel riu, ben protegida de les tempestes per un turó. Davant s’estenien fins al’horitzó els camps florits damunt els quals els raigs daurats del sol jugaven comcriatures afortunades. La contrada era plena de poblets, el bestiar pasturava a laplana, i no gaire lluny de la casa un parc immens i abandonat feia ombra a lesdríades que l’havien triat per les seves meditacions. El château havia estat bastitper durar i resultava tan confortable com antiquat: sostres altíssims, paretsentapissades de domàs, retrats dels avis, estufes de rajola de colors... Avui totaixò ha passat de moda, no sé per què.

Llegiu aquest text i poseu-hi tots els accents, dièresis, grafies i paraules que hifaltin:


- 55 -

Comenteu en grups alguns punts d’aquest text:

- Coneixeu les especialitats i els punts dèbils de la vostra ment?- Sou lents o ràpids, a l’hora d’accedir a la informació de la vostra

memòria?- Us estimeu més desenvolupar els propis pensaments o usar les idees

dels altres?- Absorviu les idees de manera visual o a través de paraules?

Tema: Ments diferents.Mel Levine. Neurologia i aprenentatge.

Les possibilitats de cada ment

En la societat adulta es dona per suposat que no tots podem ser experts entots els camps del saber inte…..ectual i pràctic. No obstant això, so……etem…….. nostres fills a una enorme pre……ió perquè siguin bons en tot.

Totes les ments tenen les seves especialitats i els seus punts debils.

………… cervells cablejats per manejar grans quantitats d’informacióalhora, però d’altres només poden assimilar i processar poques dades en unmoment donat (i gairebé sempre amb més preci…..ió). Hi ha ments quee…….agatzemen i recuperen informació de la memoria amb precisió i rapidesa,mentre que altres accedeixen a aquestes da…..es amb més lentitu…… o menysprecisió. Hi ha ments que prefereixen desenvolupar els propis pensamentsoriginals, mentre que d’altres tendeixen a usar les idees dels altres.

………….. que es troben més còmodes i són més eficaces absorvint lesidees complexes de manera visual, i altres són més propenses a pensar d’ unamanera més verbal, en funció de paraules o oracions.


- 56 -

Ompliu els espais buits amb tot el que calgui:

Tema: el futurXavier Duran El Futur. La Magrana, 1994, pàg. 23-24. .

Endevinar –o més aviat preveure- el futur no té res ............ veure ambboles de vidre, ni amb les cartes del tarot, ni amb els horòscops. Però sí .............hi ha una activitat anomenada prospectiva, que integra molts camps delconeixement: economia, política, sociologia, ciències naturals, ciènciestecnològiques... Intenta fer pronòstic sobre la situació del món, en diversosaspectes, per a un futur més o menys proper. La seva metodologia és integrar elsconeixements en els camps més diversos. Això és importantíssim. El futurtecnològic no es configura només per la manera com evolucionaran la ciència ila tecnologia,............. també per la manera com la política i l’economia hiinfluiran. Després d’arribar a la Lluna, el 1969, els experts deien que erapossible viatjar a Mart abans del 1980. Podia ser una visió encertada o errònia.Però el principal motiu de no ................. anat a Mart va ser el retall delspressupostos de la NASA. Per tant, no era un problema científic, sinód’economia política.

Ciència i tecnologia, economia, societat, comportaments individuals: totestà interrelacionat. Els canvis tecnològics provoquen canvis en l’economia. Elscanvis econòmics i laborals comporten variacions en el mode de vida imoviments de població, és a dir, canvis socials. Els canvis socials tornen adeterminar canvis econòmics que poden provocar canvis tecnològics. Endefinitiva, tota la societat està interrelacionada.


- 57 -

Comprensió lectora: Llegiu aquest text sobre el “Ti rant lo Blanc”,esbrineu, si cal amb diccionari, el significat de l es paraules marcades ennegreta, i marqueu si les afirmacions del final són Veritables o Falses.

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/ tir/02461641989813942754491/index.htm

El «Tirant», la tradició i la moral

Lola Badia

El format i la vesta tipogràfica

Quan un lector del segle XV accedia al Tirant no ho feia com nosaltres a través d'unvolum de dinou per dotze i quatre centímetres de llom, enquadernat amb cartolina, imprès entipus vulgars tirant a petits, sobre paper tipogràfic corrent i amb coloraines a la coberta. Unvolum així suggereix una història entretinguda i divertida, que fa plorar i fa riure, que fasomniar i invita a estones a la reflexió; en fi, no costa gaire de veure que es tracta d'unanovel·la per a passar l'estona i, només perquè ens ve de l'antigor medieval, per a enriquir lanostra cultura o aprovar un examen. Però els nostres avantpassats de la darrera dècada delsegle XV no podien tenir, d'entrada, davant del Tirant sentiments d'aquesta mena. Per a ellsl'obra es presentava en un imponent volum de trenta per vint-i-dos i cinc centímetres de llom,imprès en lletra gòtica i a doble columna, precedit d'una extensa taula de capítols, d'unainvocació religiosa, de dedicatòria i de pròleg. La portada, envoltada d'una orla d'entrellaçosvegetals i animals fabulosos, li acabava de donar aquest aire imponent i solemne, confirmatper l'arrencada del text, digna d'una obra de devoció: «A honor, llaor e glòria de Nostre SenyorDéu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença lalletra del present llibre apellat Tirant lo Blanc, dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller,al sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal».

La lletra del primer capítol, presa del Llibre de l'orde de cavalleria de Llull, confirmavaels lectors en aquesta impressió de cosa seriosa i transcendent: «En tan alt grau excel·leix lomilitar estament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquell segons la fiper què fonc instituït e ordenat. E per tant com la Divina Providència ha ordenat e li plau quelos set planetes donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donant-losdiverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperò no els ha tolt l'universal Creador lofranc arbitre....». Ben segur que qui havia pagat al llibreter el preu del gruixut i pesant volum


- 58 -

que s'enduia a casa, podia fer creure que aquella tossa corresponia a una Bíblia, a una Vida deCrist o a una Consolació de la Filosofia de Boeci.

El «Tirant», compendi de tots els sabers

Quines eren, però, les expectatives reals del lector que passejava el gros volum sota elbraç? Pensava de debò instruir-se o elevar l'esperit llegint aquell llibre? Els moderns tenimuna experiència tan diferent d'aquestes coses, que ens costa d'imaginar com als primers anysde la impremta incunable no existia distinció entre literatura d'entreteniment i literaturadidàctica; és més, era costum i norma que la literatura d'entreteniment es vehiculés a través deformes manllevades a gèneres amb finalitats morals d'ordre divers. Si llegim la dedicatòria i elpròleg del Tirant, en efecte, veurem que el llibre que s'hi presenta és descrit a través de dosgèneres literaris i d'una operació filològica: la poesia, la història i la traducció. Intentaré arad'estirar els fils que m'ofereix tot aquest entramat de dades.

L'any 1490 a València venien com el pa calent l'obra més divertida de la literaturacatalana de tots els temps, precisament perquè es presentava disfressada de llibre de missa, perdir-ho d'alguna manera. Els aspectes discursius del text, parlaments, oracions, sermons,diàlegs, debats, parèntesis didàctics, proclames, cartes, que aturen i dilaten l'acció, fan ladesesperació del lector del segle XX i sembla que provocaven les delícies del del XV. Tenimtestimonis, en efecte, que hi havia dames valencianes que manejaven el Tirant com un amècompendi de tots els sabers sacres i mundans (Riquer 1990, 242). El fet que el Tirant tinguésuna trama narrativa els servia per a recordar els indrets on, per exemple, es podia anar aconsultar el nom del déu d'amor dels antics, aquell entremaliat fill de Venus que disparavafletxes. Continuant per aquest camí, si algú vol llegir, per exemple, tots els arguments que potesgrimir en un debat contra les dones, cal que vagi al capítol 172, on Carmesina pronuncia unllarg parlament sobre aquesta qüestió. Si, en canvi, algú vol tenir controlats els argumentscontraris, ha d'anar al següent, el 173, on Tirant les defensa, o al 309, on el rei Escariano tornaa insistir sobre la qüestió.

Si ara dic que aquest darrer capítol «feminista» és un manlleu de l'epístola 21,8 de lesFamiliars de Francesc Petrarca, presa literalment de la traducció que Bernat Metge en va feral llibre IV de Lo Somni, potser començarem a entendre alguna cosa. Martorell es preocupavade farcir el seu llibre d'informacions literàriament prestigiades sobre totes les coses quepodien encuriosir el lector, tretes de les fonts més distingides i il·lustres del seu temps i ho feiaper donar cos al comportament dels seus personatges i perquè pensava en un públic que hoapreciava. Un públic assedegat de cultura literària, que es volia divertir, però que tambéagraïa tenir models per a converses passablement cultes. L'escriptura del Tirant és moltesvegades efectivament això, la construcció d'una prosa sàvia i enfarfegadament elegant, através de la fagocitació de tot estímul cultural a l'abast.


- 59 -

Unes estranyes «traduccions»

I heus ací perquè Martorell parla de traducció al seu pròleg. El Tirant és una obra quepertany al món del que els moderns en diem ficció, és a dir una obra inventada, però que adintre amaga molts fragments autènticament traduïts i molts d'altres de manllevats. Aquestsfragments són precisament els trossos que legitimen el llibre als ulls d'un medieval i no pas elstrossos inventats: l'originalitat que avui dia idolatrem fins al paroxisme aleshores no era unvalor reconegut, ans al contrari. Fixem-nos com el Tirant comença amb la història de Guillemde Vàroic, un cavaller anglès tret d'una vella història amena i exemplar del segle XIII, queabandona la dona i els seus béns per fer-se ermità. Només per raons de força major torna aprendre les armes: ho fa quan uns moros despietats envaeixen l'illa d'Anglaterra i,naturalment, aconsegueix de fer-los fora i de restaurar el rei legítim. Guillem de Vàroic és unmodel impossible de cavaller desinteressat, però Martorell ens el presenta amb la màximaserietat i, és més, fa que el seu heroi Tirant esdevingui el seu deixeble i l'imiti al peu de lalletra en diverses ocasions.

Durant les festes pel casament del rei d'Anglaterra, en efecte, Tirant combatvictoriosament en tots els torneigs i és proclamat el millor cavaller del món, però no hi guanyaaltra cosa que fama i honor; de manera que quan decideix d'embarcar-se cap a la Mediterràniaper a ajudar els cavallers de l'orde de l'Hospital, assetjats pels turcs i els genovesos a l'illa deRodes (i això del setge és una cosa que va passar de debò l'any 1444), Tirant no busca tampoccap recompensa material. El cavaller Tirant s'acontenta fent triomfar la justícia i la fe cristianai renuncia a tots els béns personals. Això és un esplèndid programa utòpic, perfectamentd'acord amb les aspiracions més exaltades de la cavalleria des del segle XII: la barrejad'esperit de croada amb la salvaguarda dels poders constituïts, com l'església o la jerarquiafeudal. No és estrany que Martorell extregui alguns fragments del Llibre de l'orde decavalleria de Llull i els introdueixi al començament d'aquesta primera part de la seva obra:donen l'aire de solemnitat que fa al cas amb el llenguatge que fa al cas.

Quan Martorell diu que ha traduït, doncs, el Tirant de l'anglès al portuguès i d'aquestidioma romànic al català de València no està pas dient la veritat, però tampoc no està mentintignominiosament. Traduir (i fins manllevar) és una tasca noble al segle XV, que assegura latransmissió de les autoritats antigues, plenes de valors morals que és bo de divulgar. Tot elQuatrecents català és ple de traductors dels clàssics, dels grans italians del XIV, delshistoriadors castellans i francesos, que proclamen la dignitat i la dificultat d'aquesta operacióen els seus pròlegs. Pensem que arreu d'Europa les literatures romàniques han anat naixent dela traducció: la mateixa paraula roman, que en francès i en italià (romanzo) encara vol dirnovel·la, deriva, com és sabut, del mot que al segle XII designava la traducció oarromançament d'un original llatí: el Roman d'Eneas, procedent de l'Eneida, el Roman deTroie, tret d'una complicada tradició de cròniques tardanes sobre la matèria dels poemeshomèrics, etc.


- 60 -

I amb això ja hem arribat al nus de la qüestió. Els autors dels antics romans erentraductors, però traduïen tant com innovaven. Quan adaptaven la temàtica antiga, de fet, enfeien una digestió tan completa, que ja l'havien transformat en una cosa totalment diferent: alRoman d'Eneas es parla de bisbes i de combats cavallerescos situats en plena antigor, perexemple (Riquer 1989). Tanmateix el que els lectors apreciaven i els escriptors exaltaven enels seus pròlegs i les seves consideracions especulatives no era aquesta diferència, que és elque fem els moderns, sinó l'aspecte contrari, el de la continuïtat, el de la tradició. I en aixòs'adverteix un tret de l'alteritat de l'Edat Mitjana: als segles que van del XII al XV homraonava en matèries literàries d'una forma altra respecte de la nostra i és metodològicamentinviable jutjar irreflexivament els productes que ens arriben d'aquells temps amb els nostrespatrons.

Els qui escrivien a principis del nostre segle, doncs, que el Tirant era ple d'alè demodernitat però que calia editar-lo lliure de certes excrescències de mal gust, com poden serels capítols on s'aprèn com es diu el fill de Venus o com es critiquen o es lloen les dones,cometien un típic error de desenfocament històric, fill d'un clar prejudici romàntic. El Tirant,en efecte, no és cap novel·la moderna, com es continua dient cada dia pels diaris, sinó unllibre de la segona meitat del segle XV, que barreja aventures cavalleresques, guerres iaccidentats idil·lis amorosos amb una considerable dosi d'informació suplementària decaràcter moral i ideològic, profundament adherida als llocs comuns d'època .

1- Tot i que l’aparença externa del Tirant era totalment diferent, elssentiments que experimentaven els lectors del segle XV envers el llibre erensemblants als nostres. V F2- La clara diferenciació que fem actualment entre lecturesd’entreteniment i lectures didàctiques, a l’època medieval no existia.V F3- Contràriament al que fa el lector actual, el del segle XV donava pocaimportància a la trama i a les aventures, i en canvi es fixava més en els aspectesmorals o formatius. V F4- A l’època medieval es valorava més el manlleu de fragments de llibresconsiderats importants, que no pas l’originalitat. V F5- Segons l’autora de l’article, el Tirant, tot i que no deixa de ser unanovel·la moderna, està profundament adherida als llocs comuns d’època. V F

Ompliu els espais buits del text amb les paraules o expressions que hifaltin i poseu-hi tots els accents i dièresis que calgui:


- 61 -

Expressió oral:Llegiu aquest text sobre contaminació i malalties. Comenteu en grups

si ja coneixieu aquestes dades o us han sorprès. Feu propostes per reduir lacontaminació ambiental i discutiu-les.

Tema: contaminació i malalties.

Jordi Duch, a Dossier Tecnològic, 27 de gener de 2007.

La contaminacio atmosferica provoca uns 16.000 morts a l’any a tota lageografia espanyola, una xifra que quintuplica el de víctimes mortals del trànsit.................., a més, el seu nombre no para de creixer a tot el mon, diferents grupscientífics han començat a investigar-ho per trobar........... remei. En l’àmbitcatalà, l’únic nucli d’excel·lencia és el Centre de Recerca en Epidemiologiaambiental (Creal), creat fa un any a Barcelona a partir de l’activitat .................Unitat de Recerca Respiratoria i Ambiental (URRA) de L’Institut Municipald’Investigació Medica (IMIM-IMAS). El seu objectiu és promoure idesenvolupar recerca epidemiologica avançada en dos fronts: d’una banda,sobre els factors ambientals més determinants per a la salut humana per tal defacilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials, i, de l’altra, sobreles consequencies dels contaminants atmosferics en els nadons i la poblacióinfantil en general.

Per donar............ resposta, el Creal impulsa tres línies de recerca, laprimera de les ............... “investiga les condicions ambientals que provoquen oagreugen les malalties respiratòries, especialment la malaltia pulmonarobstructiva i l’asma”, explica el seu director, Josep Maria Antó. D’aquesta àreasubratlla, concretament, la “dedicació intensiva a l’estudi tant dels factors derisc laborals (inclosos els efectes respiratoris de les exposicions a productes deneteja i la interacció d’exposicions ambientals amb factors genètics) com delsefectes de la contaminació atmosferica, en aquest cas amb l’ajut d’una autoritatcientífica mundial en aquest àmbit, el doctor Nino Kuenzli”.

Pel que ............... a la segona línia d’investigació, relativa al càncer debufeta urinaria, diu que “dedica una especial atenció ............. als factors laboralsi ambientals com als contaminants de l’aigua potable i les seves interaccionsamb factors de susceptibilitat genètica”. Per portar-la a terme col·labora ambdiferents grups europeus i compta amb un altre expert mundial en mesuresd’exposició ambiental, el doctor Mark Newijansen.


- 62 -

Finalment, la tercera gran àrea, relativa a la salut infantil, i de la qual Antódiu que “és una línia prioritària de recerca a escala internacional”, abasta elsefectes contaminants ambientals de l’atmosfera, de l’aigua (amb subproductesde la cloració, l’exposició a agents organoclorats i a metalls pesants), delsambients interiors i de la nutrició, a més de l’exposició a campselectromagnètics de molt baixa freqüència. En aquest cas, “s’avalua elcreixement intrauterí i postnatal, inclosa la maduració del sistemaneuroconductal en nens i altres efectes reproductius. [...]


- 63 -

Expressió oral: Comenteu en grups les afirmacions de Wagensberg iafegiu-hi idees noves sobre què és o no és una nació.

Tema: ciència

Jorge Wagensberg. Si La natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?(559) pàg. 126. Investigador i pensador de la ciència.

pàg 78 (291)El mèrit científic té quatre fases igualment importants:1) tenir una idea, 2) tractar-la per crear coneixement, 3) adonar-se de la

seva transcendència i 4) convèncer-ne els altres.

No estic segur sobre què és una nació, però sí sobre què és una naciómoderna: la que s’adona que cap altra nació no farà la investigació científica perella.


- 64 -

Expressió oral: Comenteu en grups si us heu trobat en alguna de lestres situacions.

Tema: relacions laboralsJorge Wagensberg. Si La natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?Pàg. 88

Si en començar una reunió de més de deu persones veus que encara ningúno ha somrigut, pren nota mental de la sortida més propera. La crítica seràdifícil.

Si en una reunió acabada de començar descobreixes que les afirmacionssón immunes al que pugui succeir en la realitat, sigui quina sigui la realitat,comença a esmunyir-te cap a la porta. La crítica serà impossible.

Si en algun moment d’una reunió algú et xiuxiueja a l’oïda “genisancestrals ja han pensat per tu tot el que és pensable”, fuig sense mirar enrere.No compten amb tu.


- 65 -

Tema: pobresa, marginació i alcoholisme.Llegiu el poema de Sagarra, poseu-hi els accents i les dièresis que hi

faltin i comenteu les paraules en negreta.

Josep-Maria de Sagarra. “La balada de Luard, el mariner”dins Cançons derem i de vela. Ed. Selecta, 1962. (fragment inicial)

Luard es una pell socarrimada,i es una llengua que no tasta gras;clatell pelut, i la gorra enfonsadafins al nas;samarreta de plom, cul de cabas.Quatre dents que s’escapen, vironeres,d’un trosset de bigoti atapeit,ulls amb un pam d’ulleres,i unes ungles mes negres que la nit.Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,peus seguidors de totes les tasqueres,cridaire, mentider i home de be,Luard, el mariner!Mes sec que el boll, mes pobre que una rata,entre els xiulets i les cançons s’esmuny;si peta la batussa i la bravata,no correra molt lluny;li fan por el ganivet i el cop de puny;mes avesat a somiar i a riure,no esta per fressa el mariner Luard,i si li deixen una bota lliure,per ell no es fa mai tard.Si el cor de les miseries se li estripa,amb un traguet ja ha posat oli al llum;grata amb les ungles un rebrec de pipa,que és sutja i queixalades i ferum,i va xuclant el fum!


- 66 -

Llegiu el text i comenteu com apreneu llengües habitualment i a través de quinsmitjans. Contesteu les preguntes individualment i comenteu-les en grup:

Quantes llengües heu après, al llarg de la vostra vida?1- De quina manera les apreneu? Individualment? En grup?2- Quins mitjans feu servir? Utilitzeu mitjans audio-visuals?3- Llegiu en les llengües que esteu aprenent,de manera habitual?4- Quines, de les activitats que feu, creieu que us són més útils?5-

http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/noticies_detall.jsp?id=42&idioma=1

4/12/2006

Els 'podcasts' revolucionen l'aprenentatge de lleng ües

El Goethe-Institut ja aprofita canals de 'podcasts' ambfinalitats didàctiques


- 67 -

Els dispositius coneguts com 'podcasts' - enginys que enregistrendocuments sonors, normalment en format MP3 - són cada vegada més utilitzatspels seus usuaris amb l'objectiu d'aprendre d'altres llengües, segons un articleaparegut aquest passat cap de setmana al diari espanyol El País. Aquest enginy,a banda de permetre escoltar música o veure programes de televisió, permet alsseus usuaris mitjançant algunes pàgines web descarregar-se arxius sonorsd'autoaprenentatge de llengües i escoltar-ho en qualsevol moment lliure. Algunsprofessors i catedràtics universitaris reconeixen que els 'podcasts' tindran cadavegada més un paper més important en l'aprenentatge de llengües.

Descarregar la lliçó per internet

El funcionament de l'aprenentatge de llengües mitjançant aquest enginy és moltsenzill: només cal descarregar la lliçó de la llengua que hom vulgui aprendre iescoltar-la tantes vegades com hom cregui convenient. La xarxa ja ofereixdesenes de pàgines web destinades a difondre l'aprenentatge de diferentsllengües, des de les més conegudes i majoritàries fins algunes de les mésminoritàries o poc esteses. El potencial d'aquesta eina ja ha estat descobert pelGoethe-Institute, que ofereix alguns canals de 'podcasts' amb finalitatsdidàctiques.


- 68 -

Llegiu aquest text i marqueu si les afirmacions són veritables o falses:

http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/llengues_europa.jsp

Les llengües d'Europa

És difícil de dir quantes llengües es parlen al món. Aquesta

afirmació sovint sorprèn els qui no es dediquen a la lingüística,

però és ben bé així. Naturalment, a Europa ens passa el mateix i

no és pas estrany.

Al continent europeu hi ha llengües que gairebé s’hi havien deixat de parlar i que

darrerament hi han tornat (com ara el tàtar de Crimea, parlat per un poble que va patir la

deportació). Llengües que hi arriben amb les persones que les fan servir (com ara el xinès).

Llengües que, per voluntat de les societats que en fan un element d’identificació i cohesió

social, hi neixen a partir d’altres que ja existien (com ara el luxemburguès, originàriament

una varietat local de l’alemany), i llengües que hi volen ressuscitar (com ara el còrnic).

També hi ha, malauradament, llengües que s’esvaeixen (com ara l’aragonès). Per tot plegat,

costa de dir quantes llengües es parlen a Europa.

De tota manera, es pot considerar que el nombre de llengües parlades al continent

europeu, de l’oceà Atlàntic a la serralada dels Urals – però sense la del Caucas –, és d'unes

setanta, sense comptar-hi les diverses llengües de signes de les diferents comunitats de

persones sordes ni totes les llengües que els nous europeus vinguts d’arreu del món

utilitzen quotidianament.

La majoria d’aquesta setantena de llengües pertany a la família indoeuropea, cosa

que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen, malgrat que aquestes

similituds –per exemple, entre l’italià i el suec- molt sovint només les poden detectar els

especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. També hi ha a Europa llengües de

les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià, el sami o l’hongarès) i l'altaica (com ara el


- 69 -

turc o el tàtar) i, encara, una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb

l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.

A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (el letó o el lituà), les cèltiques

(com ara el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com ara el rus, el polonès, el

sòrab o el macedònic), les germàniques (com ara l’anglès, l’alemany, el frisó o l’islandès)

i les romàniques (com ara el català, el romanès, el castellà o l’occità), i també el grec,

l’albanès i el romaní, la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

Al llarg de la història, les llengües europees han manllevat mots les unes de les altres

– i també de llengües d’altres continents, és clar –, en una interrelació fecunda. Així,

només a tall d’exemple, el turc ha donat a un gran nombre de llengües europees paraules

com ara haviar (caviar) i yoghurt (iogurt). El mot sauna, existent a moltes llengües, prové

del finès.

El desafiament principal que les societats europees han d’afrontar avui dia és el de

continuar mantenint la diversitat lingüística que, sense contradicció amb una notable unitat

cultural, sempre s’han desenvolupat, juntament amb les llengües de la immigració, tan

important actualment. Això vol dir trobar fórmules de comunicació supranacional que no

afavoreixin l’hegemonia de cap llengua i també donar vida a totes les llengües del

continent que, per raons econòmiques o polítiques, es troben en situació de feblesa que

n’amenaça la mateixa supervivència.

Es pot considerar que a Europa s’hi parla unes 70 llengües si també hi sumem les de lespersones que han arribat d’altres continents.

1- La major part de les llengües europees pertanyen a la mateixa família lingüística, toti que per a una persona que no sigui experta en el tema, de vegades pot ser difícil veure lessemblances.

2- Les llengües romàniques, eslaves i altaiques pertanyen a la família indoeuropea.

3- Sempre hi ha hagut intercanvis de paraules entre les llengües europees i també ambles d’altres continents.

4- El desafiament de les societats europees és trobar llengües per a la comunicaciósupranacional i afavorir la seva hegemonia per raons econòmiques i polítiques.


- 70 -

Vocabulari: comenteu el significat de les paraules que apareixen altext en negreta:

Teresa Duran. "Funció simbòlica i evolució de larondallística". Crònica d'ensenyament, núm. 62, gener 1994,pàg.4.

FUNCIÓ SIMBÒLICA I EVOLUCIÓ DE LA RONDALLÍSTICA

"En moments de crisi, com els actuals, girar els ulls envers elsvalors tradicionals és d'allò més normal. L'educador pot pouaren la rondallística un gavadal de narracions amb la seguretat,cada cop més afinada, de trobar-hi eines vàlides per a laformació pedagògica d'infants i comunitats. Ara bé, unmaterial, amb segles d'existència, que el 1993 ens arriba sobreun suport escrit -que ja mai més dúctilment oral -fixat pelsfolkloristes del XIX i principis del XX-, és a dir, en plena vigoriade la moral victoriana, pot encara contenir elements útils perals infants d'avui en la societat d'avui? És que, com a mestres,no hi trobarem un excés de les formes masclistes, violentes odictatorials que tant ens esforcem a eliminar de les nostresaules?La resposta és ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni mongeta nicigró. Tot depèn de la nostra capacitat per distingir entre fons iforma. I, per tant, de la nostra capacitat per estudiar, analitzari aprofundir aquets patrimoni de la tradició que ens llega. Enun moment, i aquí seré crítica, en què la societat de consum hamalacostumat l'escola, introduint-hi tota mena de materialsprefabricats i mastegats: llibres amb guia didàctica i exercicis,maletes pedagògiques amb instruccions per a l'ús o joguinesamb receptari inclòs, la rondallística tradicional hi arriba en buiti de manera més tosca. En la majoria dels casos, en forma dellibres il�lustrats, que no són sinó adaptacions. I així és moltdifícil destriar el gra de la palla."


- 71 -

Comprensió lectora: Llegiu aquest poema de Maria-Mercè Marçal i fixeu-vos que utilitza la llengua pròpia deles persones que retrata. Com ho fa? Comenteu lesparaules o expressions que us semblin més dialectals

Gènere: poesia.Maria-Mercè Marçal. De Cau de Llunes.

Les xiquetes del meu pobleseuen en cadira baixai amb lo davantaloneti un drap tan llarg com un diasense pa-amb-xicolata,si feien punt de cama,si punt de cadenetao punt d’escapolari,i cantaen allòde “montañas nevadas”.

Les dones del meu poblede matinet al tros:adés cullen patates,adés arrenquen cebeso aixafen terrossoso se’n van a fer herbaper als conills o duienfarinetes als cotxoso segó a la feram,o apedacen llençolso passen agulleteso suquen pa amb vi i sucreper con tórnon de costurales xiquetes del meu poble.


- 72 -


- 73 -

Exercici gramatical. Ompliu els espais buits d’aquest text amb lesparaules que calgui. Si no hi falta res,poseu-hi 0:

Comenteu en grups les afirmacions d’aquest text.

Mel Levine Mentes diferentes, aprendizajes diferentes. Ed. Paidós, 2003


En la societat adulta es dóna per suposat que no tots podem ser experts entots els camps del saber intel·lectual i pràctic. No obstant això, sotmetem………….. nostres fills a una enorme pressió perquè siguin bons en tot.

Totes les ments tenen les seves especialitats i els seus punts dèbils.

……….Hi ha cervells cablejats per manejar grans quantitats d’informacióalhora, però d’altres només poden assimilar i processar poques dades en unmoment donat(i gairebé sempre amb més precisió). ………..Hi ha ments queemmagatzemen i recuperen informació de la memòria amb precisió i rapidesa,mentre que altres accedeixen a aquestes dades amb més lentitud o menysprecisió. ………….Hi ha ments que prefereixen desenvolupar els propispensaments originals, mentre que d’altres tendeixen a usar les idees dels altres.

…………hi ha que es troben més còmodes i són més eficaces absorvintles idees complexes de manera visual, i altres són més propenses a pensar d’una manera més verbal, en funció de paraules o oracions.


- 74 -

Ompliu els expais buits d’aquest text amb el que calgui:

Expressió oral: comenteu en grup les sensacions que us produeix lamúsica i quin tipus de música us agrada.

Tema: la músicaJ.Soler, MM.Conangla. L’Ecologia emocional. Ed. Amat.

El poder de la música

La música és com un làser amb capacitat per arribar a les nostresentranyes més profundes, a aquells punts emocionals ………… no arriba laparaula, a aquells records que semblaven perduts en el nostre cosmos intern.

La música és màgica perquè és un llenguatge emocional, és sentiment iemoció en el seu estat més pur. Fins i tot a les plantes i als animals, ………..agrada la música. Música que pot ser terapèutica, que ens permet obrir la font deles llàgrimes o que ens estimula a fer camí i obre el pas a l’alegria.

Cantar és la veu …………. ànima. Per què ja no cantem tant? Algú devosaltres recorda haver sentit cantar pel cel obert de casa seva? Recorda lasensació que sentia? Cantar espontàniament s’ha perdut? Hem perdut el camí?Una cançó de bressol, ……… ària, el ritme compassat de tambors imitant el corhumà… La música és una vitamina emocional que no hem de deixar de prendre.La saviesa popular deia: qui canta, els seus mals espanta. Cantar per trobar elcamí …………. ànima, música per mantenir l’ànima viva.


- 75 -

Gramàtica: connectors, presposicions, articles i verbs. Ompliu elsespais buits amb les paraules o expressions que calgui:

Expressió oral: contesteu individualment aquestes preguntes, iseguidament comenteu-les en grupàg.

Creieu que teniu sentit de l’humor?Creieu que hi ha diferents tipus d’humor?Hi ha algun tipus d’humor que us sembli ofensiu?Quina mena d’humor us agrada?

Tema: el sentit de l’humor L’humor, un benefici per a la salud

J.Soler, MM.Conangla. L’Ecologia emocional. Ed. Amat.

L’humor consisteix ………….. veure el costat absurd de les coses seriosesi el costat seriós de les coses absurdes. …………. diversos estudis que pretenendeterminar les propietats curatives de l’humor i la rialla. Entre ells destaca eldut a terme per la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles. S’intenta trobar larelació que pot tenir sobre el sistema psiconeuroimmunològic el sentit del’humor i s’ha deduït que l’humor i la rialla estimulen la immunitat.

L’humor no és cosa de riure, donat que és una eina útil per transformar elpatiment en una representació que pot fer-nos somriure. Fins i tot podemaprendre a riure de quelcom que ………… por, sempre i quan aconseguiminserir l’esdeveniment en una relació que ens doni seguretat. En aquest context,l’humor esdevé un element de resiliència o resistència al patiment. També s’hacomprovat que emocions com ……….. ira, la por o la solitud tenen un efecteimmunodepressiu, de forma que les persones que es troben amarades d’aquestscolors emocionals es defensen pitjor de les malalties i …………. costa mésrecuperrar-se. En canvi, l’humor i la rialla redueixen els nivells de por i dedolor, alhora que posen a treballar l’organisme amb més energia contra lamalaltia.


- 76 -

(…) És urgent que recuperem la rialla i l’humor, no només els adults……….. també els infants, que estan deixant de riure. I l’humor és unacaracterística humana que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Per riure i desenvolupar el sentit de l’humor, cal recuperar ……………nostre infant interior, deixar de viure pendents del rellotge, prendre………….el temps per observar el que passa al nostre entorn, relativitzar les coses quesucceeixen i treballar per veure el costat absurd, “traient la punta” a allò ques’esdevé.

Sabem que els infants que desenvolupen el sentit de l’humor podenconvertir-se en joves amb major capacitat creativa i també amb més capacitatd’adaptació als fets insòlits. L’humor requereix intel·ligència emocional, estàlligat a la visió positiva, a la flexibilitat mental, a la creativitat… és una granvitamina emocional. A més, es contagia!


- 77 -

Expressió escrita: escriviu una carta al director d’un diari en la qualopineu sobre aquest tema, després de llegir aquesta entrevista informativa.

Tema: medicina i investigacióTipus de text: entrevistaDavid Bueno. Òrgans a la carta. Omnis cellula 2005

Què són les cèl·lules mare?

Recentment, allò que semblava una utopia s’ha convertit en realitat:utilitzant un tipus especial de cèl·lules es poden obtenir “òrgans a la carta”immunològicament compatibles amb cada pacient i en funció de les sevesnecessitats. En models animals ja s’ha assajat amb èxit. La clau la tenen lescèl·lules mare, unes cèl·lules molt especials dels embrions primerencs (cèl·lulesmare embrionàries) i, fins a cert punt, dels teixits adults (cèl·lules mare deteixit). Aquestes cèl·lules, convenientment condicionades, poden generarqualsevol teixit o òrgan que es desitgi. El coneixement d’aquestes cèl·lules i deles tècniques que permeten manipular-les ha obert la porta a un nou tipus deterapia, la medicina regenerativa. Des d’ara, els embrions primerencs i lescèl·lules que contenen ja no han de ser considerats només com a part inicial delcicle vital, sinó també com a font de vida per als organismes ja desenvolupats.

Què és la medicina regenerativa?

La medicina regenerativa és una nova branca biomèdica que té per objectiuel guariment de malalties degudes al funcionament animal de determinadescèl·lules, teixits o òrgans tot reemplaçant-los per cèl·lules, teixits o òrgansfuncionals immunològicament compatibles amb el pacient. Dit d’una altramanera, l’objectiu de la medicina regenerativa és tornar a generar un teixit o unòrgan funcional que reemplaci l’afectat. Manipulant cèl·lules mare amb diversestècniques, moltes de les quals deriven del clonatge d’organismes. Per això, avegades també se l’anomena clonatge terapèutic.

És el mateix la medicina regenerativa que el clonatge terapèutic?


- 78 -

Les denominacions medicina regenerativa i clonatge terapèutic no sónsinònimes: la medicina regenerativa fa referència a l’objectiu del tractament, alfet de regenerar un òrgan amb finalitats mèdiques, mentre que el clonatgeterapèutic fa referència a una de les diverses tècniques utilitzades per obtenir elnou òrgan. És a dir, la medicina regenerativa inclou el clonatge terapèutic ialtres tècniques més o menys relacionades. A més, com veurem més endavant,el nom de clonatge terapèutic no és del tot correcte ni tan sols per designaraquesta tècnica específica, i pot portar confusions. Ara bé, moltes personesl’utilitzen per l’impacte que causa l’associació de les noves i controvertidestècniques de clonatge d’organismes amb els tractaments terapèutics.

Quines perspectivas presenten aquestes noves teràpies?

L’aplicació d’aquestes tècniques a les cèl·lules mare possibilita laregeneració de teixits i òrgans immunològicament compatibles amb els delreceptor, que elimina els problemes de rebuig dels quals hem parlat, alhora quesoluciona el problema d’escassedat d’òrgans per a trasplantaments. Entre lesmoltes possibilitats d’aquestes noves teràpies es pot esmentar la producció deneurones per tractar malalties neurodegeneratives com el Parkinson il’Alzheimer o reparar lesions medul·lars; l’obtenció de cèl·lules òssies perguarir traumatismes complexos o bé de cèl·lules d’illots pancreàtics per curar ladiabetes, la generació de cèl·lules cardíaques per reparar zones del cornecrosades (mortes) per un infart de miocardi o per produir marcapasosòrgànics, l’obtenció de nefridis del ronyó per a persones sotmeses a tractamentsde diàlisi, la producció de cèl·lules de la pell per tractar cremades i unllarguíssim etcètera de possibilitats.

Efectivament, les investigacions sobre la utilització de cèl·lules mare perproduir diferents tipus de teixits i òrgans constitueixen la promesa més fermaper a la medicina del futur, i actualment es veu la medicina regenerativa comuna revolució mèdica. A més a més, si a aquestes cèl·lules se’ls incorporen gensforans, es poden convertir en un vehicle idoni per a la teràpia gènica pal·lativa,la qual cosa complementa el ja molt prometedor futur de la medicinaregenerativa. La teràpia gènica pretén solucionar les malalties d’origen genèticmitjançant l’addició d’un gen funcional a un grup de cèl·lules del pacient, pertal que la seva activitat pal·liï el defecte genètic.


- 79 -

Quines consideracions ètiques i legals estan relacionades amb aquestestècniques?

Dels dos tipus de cèl·lules mare esmentades (embrionàries i de teixit), lesmés versàtils són, amb molt, les cèl·lules mare embrionàries. Però per obtenircèl·lules mare embrionàries cal produir embrions humans mitjançant tècniquesde fecundació in Vitro o bé utilitzar embrions congelats excedents detractaments de reproducció assistida, cultivar-los durant cinc dies en condicionsde laboratori i extreure’n les cèl·lules adequades. Això, naturalment, comportatot un seguit de consideracions prèvies, ètiques i legals. Ara bé, si la utilitzaciód’aquestes cèl·lules significa una millora de la qualitat de vida de moltespersones, tant l’ètica, disciplina que busca el benestar de les persones, com eldret, que regula els problemes reals que es plantegen a la societat, han deproposar pautes de conducta assumibles per a la majoria de ciutadans que siguinrespectuoses envers les diferents ideologies i que es materialitzin en el respecteals drets humans.


- 80 -

Llegiu la biografia de C. Karr i expliqueu oralment, després depreparar l’exposició, la d’algun persontge històric o contemporani queadmireu:

Tema: El feminisme

Tipus de text: biografia

www.escriptors.cat/autors/karrc/pagina.php?id-sec=1631

Biografia

Carme Karr i Alfonsetti neix l’any 1865 a Barcelona. Ésfilla d'Eugène Karr, enginyer que exerceix de vicecònsol deFrança, i d'Emilia Alfonsetti, d’origen italià. En la Barcelona deltombant de segle, Karr forma part de l’alta burgesia i, tot icréixer en un ambient familiar cosmopolita i internacional quela porta a parlar francès i alemany, fa del català la seva llenguad’expressió principal.

L’obra de Carme Karr abasta gèneres molt diversos. Conrea elperiodisme, la narrativa breu, la novel�la, el teatre, els contesper a infants, les conferències i, fora de la literatura, lacomposició de peces musicals. Tot i aquesta aparent dispersióla seva bibliografia es perfila com un sol conjunt sota el prismadel feminisme. Carme Karr forma part de la generació defeministes burgeses de principi de segle que postulen un canvien els rols del gènere femení. Dins un marc de reformismeburgès, les reivindicacions d’aquest feminisme se centrenprincipalment en el vessant de l’educació i de la presènciapública (per exemple, en el mateix fet d’escriure i publicar)amb la voluntat d’equilibrar el nivell cultural entre gèneres.

Les obres de narrativa breu, les novel�les (De la vida d’en Joan


- 81 -

Franch, 1913, i La fi del lliure, 1924) i el teatre (Els ídols, 1911)van des de les observacions líriques a les radiografies iròniquesde la societat que l’envolta. Karr hi retrata principalmentpersonatges femenins, en molts casos per ridiculitzar-ne lesaccions com a mostra del tipus de dona que vol superar, ielabora una desmitificació mordaç en els personatgesmasculins.

En el camp de les revistes de principis de segle, la personalitatde Carme Karr és essencial. Comença a escriure l’any 1902 a larevista Joventut i escriurà també a les pàgines d’Or i Grana. Hiescriu sota diversos pseudònims com Una Liceista, Xènia (enreferència al Xènius d’Ors) o L’escardot. Aquest darrer, inspiraten la sonoritat del cognom (Karr/card), l’utilitzarà també per ales obres de narrativa breu i li queda com a emblema personalamb el qual decora algunes de les seves publicacions (a partird’un dibuix que li fa Apel�les Mestres).

Però l’obra més important de Karr en aquest camp és la creaciói direcció de la revista Feminal. La revista és un suplementmensual per a les dones que es publica dins del setmanariIl�lustració Catalana, entre 1907 i 1917. Carme Karr n’és ladirectora i hi duu a terme tot tipus de tasques de redacció. Larevista pretén de reflectir el model femení que propugna Karr,informant la dona “de tot lo que pot esserli útil, de tot lo quepot plàureli y interessarla en l'actual moment artístich,industrial i social”, segons escriu ella mateixa a la primeraeditorial. La revista informa d’actes diversos, tant a Barcelonacom amb algunes corresponsals a l’estranger. Els números escompleten amb creacions de tot tipus de disciplines artístiques,ja siguin musicals, literàries, gràfiques o pictòriques (és unarevista profusament il�lustrada, també de fotografies).D’aquesta manera Feminal dóna visibilitat a la creaciócontemporània de dones i intenta crear una tradició en femení.En el camp de la literatura és eloqüent que el primer númeroinclogui, a manera d’homenatge, poesies de Josepa Massanés.


- 82 -

Aquests interessos fan que Feminal sigui actualment una einaindispensable per a la investigació i la recuperació de lespersonalitats femenines de principi de segle a Catalunya.

Carme Karr és un personatge integrat en el món intel�lectual,artístic i cultural de la seva època (és amiga i interlocutora,entre d’altres, d’Apel�les Mestres, Joan Maragall, Eugeni d’Ors,Francesc Matheu o Felip Pedrell). La seva activitat feminista laconverteix també en un personatge públic conegut, amb laimportància que aquest fet té per a les seves reivindicacions.L’any 1910 imparteix un curs sobre “Cultura femenina” al’Ateneu Barcelonès, que publica en forma de llibre tot seguit.Sis anys més tard participa, en la mateixa institució, en el curs“Educació femenina” que imparteix conjuntament amb DolorsMonserdà, Rosa Sensat, Maria Baldó, Leonor Serrano i MariaDoménech. L’any 1913 funda un residència femeninaanomenada La Llar, fruit de la seva preocupació per l’educació iles joves. A l’Exposició Universal de 1929 dirigeix el Pavelló dela Dona i, als anys trenta, funda l’associació Acció Femenina.

Carme Karr és, doncs, una lluitadora feminista que promoutant canvis materials com de l’imaginari social dels gèneres.D’aquesta manera, la seva participació en el mónassociacionista, el projecte de Feminal i la literatura de creacióhi conformen un únic pla, esdevenen eines diverses per a unmateix objectiu. Carme Karr mor a Barcelona l’any 1943.

David Pitarch


- 83 -

Ompliu els espais buits d’aquest text amb la paraula o paraules(màxim de 2) que hi faltin:

MARIA DEL MAR BONET

"El nom de Ramon Llull em suggereix diàleg, tenacitat, saviesa imisticisme"

TOTA UNA VIDA DE CANÇONS Maria del Mar Bonet va néixer aPalma l'any 1947. A l'edat de divuit anys va debutar ............(1)cantautora ambEls Setze Jutges. Un any més tard va gravar el primer disc, compost per quatrecançons tradicionals de Menorca. Després va venir l'èxit i, fins aquest moment,un total de vint-i-set discs enregistrats. Consolidada com un dels referents de lamúsica mediterrània, el seu darrer disc...........(2) titula Amic, Amat i conté unsquants temes basats en l'obra de Ramon Llull.

Va haver...........(3) un temps en què els catalans no tan sols tenien, comara, els ulls posats a Europa,...........(4) també a la Mediterrània; un temps en quègrans estols de vaixells resseguien la mar i el comerç floria, ja..........(5) amb lesterres d'Orient o amb els pobles del nord d'Àfrica. En aquella Mediterrània,veritable bressol de cultures, hi ...........(6) Ramon Llull, un personatge que vadedicar la seva vida a fomentar el diàleg entre religions antagòniques. Maria delMar Bonet diu que Llull reunia tot el bo i millor de la Mediterrània; és a dir, "unesperit dialogant i un tarannà festiu, musical, artístic i creatiu".

DEIXAR...........(7) TOT ENREREDe petita, Bonet va estudiar en una escola que portava per nom Ramon

Llull, però, sorprenentment, ningú no li'n va dir mai res, de Llull, sinó que en vasentir parlar a la gent gran. "Quan era una nena i vivia a Mallorca —diu lacantautora—m'explicaren una història sobre Llull. Es veu que un dia vaperseguir a cavall ..........(8) dona que estimava fins a dins d'una església. Peròla dona............(9) va fer veure que aquella passió podia acabar-se aviat,..........(10) ella patia una greu malaltia". Aquesta experiència, explica Maria delMar Bonet, tot i que .............(11)que sigui una llegenda, "devia ser terrible pera Llull i li devia donar a entendre que la vida era curta i que potser hauria deviure-la d'una altra manera". Mogut per això i, probablement, per altres


- 84 -

circumstàncies, el cert és que Ramon Llull va abandonar la família i lespropietats i es féu a la mar per a difondre l'ideal cristià i convertir ..............(12)musulmans.

Ramon Llull va néixer a Mallorca entre l'any 1232 i el 1235 en el si d'unafamília adinerada, i es va educar a la cort de Jaume I. La seva formació fouàmplia, i abastà diverses disciplines, com la filosofia, la medicina, la física il'astronomia. A més, va deixar una gran obra literària en llatí, català, àrab iprovençal, de la qual destaca El romanç d'Evast i Blanquerna. "Ramon Llull—explica Maria del Mar Bonet—és un dels puntals de la nostra cultura perquè vaser un dels primers que va escriure en català, ja que es va .............(13) que eramolt important utilitzar aquesta llengua per a .............(14)el seusconeixements". A Maria del Mar Bonet, el nom de Llull ............(15) suggereixdiàleg, tenacitat, saviesa i misticisme. "Diàleg perquè era un home que viatjavaper a parlar de la seva filosofia amb altres filòsofs, sobretot del nord d'Àfrica.Va aprendre àrab per a poder comunicar-se. Tenia una gran capacitat deseducció i sempre estava envoltat de gent que l'escoltava. “El consider unapersona que contenia tota la saviesa que es podia tenir en 1a seva època", diu lacantautora mallorquina.

Tot i que Maria del Mar Bonet ha admirat Ramon Llull des de sempre, maino havia gravat cap cançó relacionada amb l'obra de l'ecriptor. Aquest deute haquedat ............. en el disc Amic, Amat, en què hi ha unes quantes cançonsbasades en els versos que mossèn Cinto Verdaguer va adaptar del Llibre d'Amice Amat de Llull. "En aquest disc hem intentat recrear el món de Ramon Llull i lamúsica que devia escoltar a Mallorca. Per això vam decidir posar músicaoriental als seus versos, per a donar un espai i un paisatge a la seva manera depensar".

• Xevi Camprubí


- 85 -

TEXTOS COMPLETS I SOLUCIONS:


- 86 -

Temes: L’analfabetisme, el complex d’inferioritat, les relacions de poder.

A. Pladevall, Terres de lloguer, Columna. (Pàgs 141-142)

Davant les signatures del propietari, el parcer i el parell de testimonis que tanquen, a la meitat de lasegona pàgina, el text específic del contracte, en Josep es fixa sobretot, com sempre, en la nota inquietant quefigura damunt l’espai destinat a la signatura de l’avi Josep: “Per no saber de firmar, firmo ab son permís: BernatSala, testimoni”. Una punyida. Sent novament com una punyida de compassió i de tendresa alhora per l’avianalfabet que devia passar, suposa, una bona vergonya en el precís moment d’admetre, davant de tot un senyornotari i de totes les altres persones que l’acompanyaven, en concret el senyor Salvador Rovira, l’amo de laTeuleria en aquell moment, i els testimonis Bernat Sala i Lleïr Montaner, que no tenia ni la més remota idea decom s’escrivia el nom i els cognoms que li havien posat els seus pares, presumiblement tant o més analfabets queell i per tant víctimes potencials de la mateixa incomoditat si alguna vegada la vida els havia posat una plomad’escriure a la mà. Mentre torna el contracte al cul de la carpeta, rumia si aquesta ineptitud de l’avi Josep, siaquest desavantatge del fundador de la nissaga de masovers envers tots els altres presents al despatx del notari,sobretot envers la cal·ligrafia clara i rotunda, victoriosa en darrer terme, de l’amo de la Teuleria, no va ser, ja,una mala manera de començar, una mena d’auguri del desenllaç fatal, propi de perdedors, que ha tingut lahistòria de la seva família.

Tema : Les diferències de gènere i el masclisme en les societats rurals. (pàg. 138) . A. Pladevall.

En Fèlix venedor no va fer el pas de separar-se de la seva dona i la Dolors se sentí terriblementenganyada. Les primeres setmanes de viure al poble, ell li havia anat renovant la promesa, no passis ànsia,estigues tranquil·la, que qualsevol dia fem el cop de cap,i ella, revinclant-se de gust entre els seus braços durantl’encavallada de torn, se’l creia i se’l volia creure una i una altra vegada, convençuda que la seva paciènciadepenia, només, d’uns pocs dies. Van passar els dies, i també les setmanes i, a les acaballes de l’estiu, durant lafesta major, finalment li exigí amb severitat, clavant-li la mirada, que li aclarís aquell retard que frustravacontínuament les seves il·lusions. No se separava. S’hi havia repensat. No es veia amb cor d’abandonar lafamília. Li sabia molt de greu, però la seva dona el perdonava i els seus fills, que a la primeria li havienrecriminat molt durament que hagués enganyat la mare, li havien demanat, li havien suplicat que no els donés undisgust com aquell.

Tema: La immigració.

La ciutat i la vinya. Antoni Espí.

Valencians veremen pel Rosselló. V.A. Estellés.


- 87 -

La verema a França era com l’exili.Homes i dones omplien maletes-de fusta o de cartó-amb tot el que hipodia cabre, creïlles i tot.Feien llargues cues a les andanesinhòspites i pujaven als trensvells i esbalandrats. Vora la fronteraels escorcollaven com a leprososi, quan arribaven als camps de vinya,els allotjaven en cases malsanesi els feien treballar llargues jornadesels pagesots gavatxos. A la plana,a la muntanya. Les dones tallaveni els homes treien. Emigrats allà,-immigrants els deien- ací tambétenien bancals de vinya. Duranttot l’any la treballaven. Arribadala collita, néts i avis, pares ifills d’aquells exiliats, veremàvem.Quan la mare també marxava allà,els menuts ens solíem quedar ambels parents. Fou així com vaig conèixerla ciutat. Hi teníem unes tiesi ens hi van portar. A mi, sis o setanys que devia tenir, i a la meuagermaneta que tot just començavaa caminar. València,ciutatde contrastos, de llargues avingudesi pisos de Bon Ordre amb corredorslaberíntics, habitacions deluxe, cambres de bany lluents, terrassesextensíssimes, enlluernadores...i de cases on s’amagava lapobresa, pisos foscs de rellogatsi de famílies amuntegades,de por a les nits i de llums i olorsestranys. Vaig descobrir un altre món,llavors. Vaig saber que el redós tancatper les muntanyes de la meua vallno s’obria només a la vetusta

Xàtiva on ens operaven d’angines.Els nostres pares foren emigrats,exiliats, estranys a prop de casa.Quan tornaven al poble,baratavenfrancs francesos per moneda espanyolaamb l’estampa de generals invictes.I amb els guanys compraven un tros de terrablanca i erma per a plantar-hi vinya.


- 88 -

Maria Barbal, Pedra de Tartera.Tema: desarrelament.

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer. Miren al vestíbul de l'edifici i a l'ascensor delservei.Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passat aquella hora ja és massa tard. Ados quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encendre la calefacció a l'hivern, a les deu donar les claus a la dona defer feines del segon tercera, a les dotze repartir la correspondència, a les nou recollir les escombraries i a les deutornar a tancar...Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. É s un cel humit i una pluja molt grisa.Barcelona és no conèixer ningú. Només els de la família. I, de vegades, sentir parlar per unes estranyes paraules.És oblidar el so dels animals de casa per veure passar gossos encadenats cap al tard.Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia i és llet d'ampolla, molt blanca, sense nata i amb un gust primet.Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.I és no veure ningú que pogués compadir-me és veure tornar els néts d'estudi traginant una pila de llibres i sentirun aparell que parla i canta, i un altre que diu i mira, però no sé mal si em veuen a mi.I és aprendre cada dia que hi ha molt poca feina que jo pugui fer. Tal vegada escurar els plats després del repàs.Però no estaran certs que els hagi fet prou nets. I quan a la tarda Barcelona és una història d'allà dalt, no hi haningú a qui explicar-la i a tothom li fa nosa que vulgui fer d'aquella tarda de Barcelona un tros d'aventura demuntanya oblidada.Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa.Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarut d'ascensor i galopa per corriols iboscos. S'atura en qualsevol lloc de la contrada i escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari..., fins que noarriba el toc de morts no m'adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc fer desperta. Moltscamins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a punt d'esclatar per una cosa que diem.Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta una engruna d'olor de fem de vaca od'herba seca, tot i que s'ha rentat com cal. Però potser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabellscarreteja l'olor diàriaque m'omple d'alegria. I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda al poble i per tot allà que se m'acut.Quan hi ha algú de fora no em fan callar. Segons què dic, m'escarneixen una mica. És una forma de ser importantquan saps ben segur que t'has convertit en una vella inútil.Barcelona, per a mi, és una cosa molt bona. Es l'últim graó abans del cementiri


- 89 -

Tema: La identitat

Amin Maalouf, Les identitats que maten, edicions La Campana.(pàg. 9-11)

Des que me’n vaig anar del Líban el 1976 per instal·lar-me a França, molt sovint, amb les millorsintencions del món, m’han demanat si em sentia “més aviat francès” o “més aviat libanès”. I sempre responc elmateix: “Le dues coses alhora!” No és pas per un desig d’equilibri o d’equitat, sinó perquè si respongués unaaltra cosa mentiria. Si sóc qui sóc i no pas un altre és perquè em trobo al llindar de dos països, de dues o tresllengües, de múltiples tradicions culturals. Això és precisament el que defineix la meva identitat. Seria mésautèntic si m’amputés una part de mi mateix?

A aquells que em fan aquesta pregunta els explico, doncs, pacientment, que vaig néixer al Líban, que hivaig viure fins als vint-i-set anys, que l’àrab és la meva llengua materna, que és en traducció àrab que vaigdescobrir per primer cop Dumas, Dickens i Els viatges de Gulliver,i que és al meu poble de muntanya, el pobledels meus avantpassats, on vaig tenir les meves primeres alegries de nen i on vaig sentir certes històries queinspirarien més tard les meves novel·les. Com podria oblidar-ho? Com podria mai deslligar-me’n? Però, per altrabanda, fa vint-i-dos anys que visc en terra francesa, en bec l’aigua i el vi, les meves mans acaricien cada dia lesseves velles pedres, escric els meus llibres en la seva llengua: per a mi ja no serà mai una terra estrangera.

Mig francès, doncs, i mig libanès? En absolut! La identitat no es pot compartimentar, no es divideix ni enmeitats ni en terços, ni per zones separades. No tinc diferents identitats, només en tinc una, feta de tots elselements que li han dat forma, en una “mescla” especial que no és mai la mateixa per a un altre.

De vegades, quan he acabat d’explicar, amb mil i un detalls, per quines raons precises reivindicoplenament el conjunt de les meves pertinences, algú se m’acosta per murmurar, posant-me la mà damuntl’espatlla: “Heu fet bé de parlar així, però al fons del fons, què us sentiu més?”.

Duran molt de temps, aquesta interrogació insistent m’ha fet somriure. Avui ja no em fa tanta gràcia.Perquè em sembla que revela una visió dels homes força estesa i al meu parer perillosa. Quan em demanen quèsóc “al fons del fons de mi mateix”, es dóna per suposat que hi ha, “al fons del fons” de cadascú, una solapertinença important, la seva “veritat profunda”, per dir-ho així, la seva “essència”, determinada d’ una vegadaper totes en néixer, i que romandrà invariable; com si la resta, tota la resta –la seva trajectòria d’home lliure, lesconviccions que ha adquirit, les seves preferències, la pròpia sensibilitat, les seves afinitats, la seva vida, endefinitiva- no comptés per res. I quan s’incita els nostres contemporanis a “afirmar la seva identitat”, com tansovint es fa avui, el que se’ls està dient és que han de trobar al fons de si mateixos aquesta pretesa pertinençafonamental, que sovint és de caire religiós, o nacional, o racial, o ètnic, i brandar-la orgullosament enfront delsaltres.

Si algú reivindica una identitat més complexa es troba marginat.

Tema: Records d’infantesaTipologia textual: Memòries. Descripció de cases i jardins.

La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada i raquítica, sense la gran contrapartidarural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres mesos d’estiu.

[...]Nosaltres fèiem el viatge a Santa Coloma de dues maneres; o bé en un faetó proporcionat pel senyor

Jaume o bé agafant el carrilet de vapor que sortia de davant la caserna de Sant Agustí i anava a Badalona, passant


- 90 -

per Sant Adrià. Allí baixàvem i amb la tartana de casa arribàvem a la finca. Després aquell carrilet es convertí entramvia elèctric, i les comunicacions van ser més fàcils i més freqüents.

La posició de la nostra casa i el vastíssim jardí que la cenyia ens mantenia isolats i completament allunyatsde la vida del poble, que no compartíem i es pot dir que ignoràvem del tot. Fins per anar a missa no havíem demoure’ns de casa, perquè en el nostre oratori cada diumenge celebrava un capellà vingut de Barcelona.

[...]Una bona part del jardí era ocupada per l’hort, amb tota mena de fruiters selectes, vinguts de qui sap on,

classificats i reunits amb una rigorosa ciència hortícola, que al principi donaren un cert resultat, però acabaren enplena olla, com gairebé tot el d’aquest país. A més del fruiterar, es disposà un pendent de terres a solell, on esplantà una vinya amb majoria de moscatells i panses valencianes; raïms de penjar i de menjar en fresc. El nostrejardí resultava un jardinàs on qualsevol amant de les delícies vegetals matava la gana i on es podia jugarolímpicament a lladres i serenos, perquè les distàncies no deixaven de ser considerables i els amagatalls infinits.La casa era una construcció generosa del XVIII, de planta baixa i dos pisos, edificats al voltant d’una torre dedefensa del segle XI, la paret de la qual feia vint pams de gruix. Tot plegat tenia, i encara té, l’aire d’un castell, sies vol capritxós, però no desproveït de delicats efectes.

Dins les parets de la finca, allèn del jardí, hi havia dues grans masoveries, i totes les dependènciesagropecuàries de la casa; dues quadres amb una trentena de vaques; el corral de les cabres, el dels porcs i unestable amb sis o vuit cavalls pel cap baix. El galliner era imponent, i encara, unes gàbies a part servien de local ales pintades o gallines de Guinea, als paons i a alguna parella de faisans.

J.M.de Sagarra, Memòries,I, pàg 226-227.

Tema: la guerraTipus de text: memòries

L’any 1937, la intervenció de l’aviació es va anar intensificant i les incursions sobre les ciutats obertess’anaren fent cada cop més freqüents i se’n van anar intensificant els efectes. El mes d’abril de 1937 tingué llocel cèlebre bombardeig de Guernica, que va cridar l’atenció i va provocar la indignació de tot el món civilitzat,tant pels seus efectes devastadors, com pel que representava: era la primera vegada en la història de les guerresen què es produïa un fet semblant, bombardejar i anihilar completament una ciutat indefensa i separada del front.Després se’n produïren d’altres, a Barcelona i altres llocs, amb explosius de gran potència que empraven elsaliats de les tropes revoltades, amb l’objecte de comprovar-ne els efectes: els destructius, directes, i els provocatssobre la psicologia de la gent. La guerra del nostre país els anava bé com a camp d’experimentació amb vista a lapròxima guerra general que estaven preparant.

Moisés Broggi, Memòries d’un cirurgià, pàg.169

Tema: amistatsTipus de text:memòries

Cada tarda la tia Lola sortia a passeig amb una colla de senyores grans a les quals s’afegia moltes vegadesla meva mare. Entre elles hi havia Caterina Albert, que ja he dit que era la inseparable de la tia; Adela Traité,mestra de la Bisbal i que es va casar amb Pere Barceló,mestre també, vidu i amb un fill que seria metge i un delsprimers reumatòlegs d’aquí; i les germanes Granell. Algun cop jo hi havia anat, però preferia anar amb els amics.Generalment el passeig consistia a anar aal petit poble d’Empúries, on Caterina tenia un jardinet tocant a lamuralla, rosers i altres flors molt ben cuidades. Altres vegades anaven cap als bosquets de pins de darrera deRiells, o cap a la Fornaca,un vell molí, seguint la vora del rec que hi ha a la sortida del poble, anant cap aEmpúries


- 91 -

Moisés Broggi, Memòries d’un cirurgià, pàg.52

Tema: els museustipus de text: assaig

Jo trobo que els museus són unes institucions necessàries, de tota necessitat, i ensems rigorosamentabsurdes. Vénen a ser una mena de magatzems de la més alta sensibilitat humana (descomptant-ne només lamúsica i la literatura); és a dir, per mi, del millor que els homes tenim, superior a la intel·ligència mateixa, perquèla sensibilitat, en el seu grau superior, és joia pura i divina, mentre que els cims intel·lectuals solen ser enrarits,gelats i d’una solitud amarga. Com tots els magatzems, els museus són, per tant, uns llocs on el contingut éscondemnat a un apilotament i una promiscuïtat de simple mercaderia.

Gaziel,L’home és el tot,pàg.95.

Tema:vocacions i professionsTipus de text: prosa, assaig

Com més anava, més clar veia que jo de la carrera de Dret no en faria res. No solament l’havia empresasense la menor vocació, sinó que, vista de prop, em repugnava. Llavors, jo, per a què servia? ¿Cap a quina altraactivitat calia que m’orientés?...

Sovint m’ho demanava, en la soledat de la meva cambra d’estudi o sota les palmeres de la plaça de laUniversitat, prenent el sol d’hivern, tan amorós; i encara més els dies que, fent campana, anava a entaforar-me,com un cranc, entre el baix roquisser de la costa, sota l’espadat de Montjuïc, i m’hi passava dues o tres horesenyorant les de la meva infantesa marinera, davant la immensitat que resplendia i bleixava dolçament als meuspeus. La meva interrogació arribava a ser dolorosa; però la resposta no venia mai.

I la carrera de Lletres, que jo també feia seguir? ¿Podria trobar-hi una sortida?... Les Lletres, certament,m’agradaven amb passió. Es pot dir que, com un enamorat, només vivia per elles. Però passava una cosaestranyíssima, que n’hi havia per confondre i fer rodar el cap al més valent. Les Lletres que jo estimava ambbogeria no eren pas les oficials, les que a la Universitat fèiem veure tots plegats que ens ensenyaven. Les mevesestimades eren unes altres, que no es veien ni en somnis en els llibres de text, o només se n’hi trobaven mostresescadusseres i mortes, com flors dissecades entre els fulls d’un herbari. Les lletres per les quals jo em delia erenles contingudes en els llibres dels grans escriptors, sobretot els que podia llegir directament en l’idioma original,el mateix que es beu una aigua pura i fresca, brollant de la roca viva. Però gairebé totes les lectures d’aquestamena exaltadora eren defeses o tingudes per perilloses, i jo les havia de fer d’amagat, tot sol, sense guia nimestre, guardant-me dels pares i els catedràtics, amb l’única complicitat dels pocs amics que també les festejavenclandestinament. [...]

Gaziel, Memòries I, pàg. 238.

Tema: la vivenda. Realitat i il·lusió.Tipus de text: narració


- 92 -

Sempre deien que algun dia viuríem en una casa, una casa de veritat, que fos nostra per sempre, d’on nohaguéssim de sortir cada any, i la casa tindria aigua corrent i tubs que servissin. I escales interiors pròpies, comles cases de la tele. I tindríem un soterrani, i com a mínim tres banys perquè no ho sabés tothom cada vegada queens banyéssim. La nostra casa seria blanca, envoltada d’arbres, un jardí enorme i l’herba creixent sense tanca.Aquesta és la casa de què ens parlava el Papà quan tenia un bitllet de loteria i aquesta és la casa que la Mamàsomiava en els contes que ens explicava abans d’anar a dormir.

Però la casa de Mango Street no és de cap manera com ells deien. És petita i vermella, amb esglaons moltjunts al davant i unes finestretes tan petites que sembla que aguantin la respiració. Els rajols s’esmicolen enalguns llocs i la porta del davant s’ha inflat tant que hem d’empènyer fort per entrar. No hi ha jardí al davant sinóquatre oms petitons que la ciutat va plantar a la vorera. A fora, al darrera, hi ha un garatge petitó per al cotxe queencara no tenim, i un pati que encara es veu més petit entre els edificis dels costats. La nostra casa té escales peròsón ordinàries, de passadís, i només té un bany. Tots compartim habitació, la Mamà i el Papà, Carlos i Kiki, jo iNenny.

Sandra Cisneros,The house on Mango Street, Vintage Books.

Tema: conflictes familiars

Tipus de text: assaig històric

Els conflictes de generacions són de tots els temps. Però hi ha moments que tenen una tal acuïtat quemarquen veritablement una època. Aquest és el cas de la que s’obre pels voltants del 1020.

D’ençà de 1022 vet aquí un primer testimoniatge: un jove és foragitat de la casa pairal a causa dels seus“crims” i fuig a Itàlia. El cas no és pas aïllat: progressivament s’imposa als homes d’edat madura la idea que eljovent, en conjunt, és “depravat”. Les acusacions de rebel·lió es multipliquen. De vegades justificades pels fets:ni els pares, ni els canonges de Barcelona que, pel preu d’un bon dot, n’acceptaren la custòdia, no podendoblegar a llur autoritat el jove Guillem de Castellví, “la depravació del qual és per a tots difícil de suportar”. Devegades, al contrari, allò que els adults anomenen revolta no és més que la denúncia, per part de llurs fills, de lacupiditat i la mala fe dels adults. Amb els anys el fossat d’incomprensió s’eixampla, doncs, entre les generacions,i dels insults es passa als fets: un pare –en veritat particularment insuportable- és apallissat, robat, tret de casa iperseguit pel seu fill i els seus amics, que, entre d’altres coses agradables, l’amenacen d’arrencar-li els ulls,lligar-lo, fermar-lo a la cua d’una mula i fer-lo arrossegar així camps a través.

Els conflictes sorgeixen encara més espontàniament quan –cas extremament freqüent-, essent mort un delspares, l’altre es torna a casar. La nova parella que té la custòdia de l’herència dels fills del primer matrimonis’afanya sovint a dissipar-la i els orfes no tenen altre recurs que esperar la majoritat per tal de reclamar davant lajustícia “els alous, els cavalls, els muls, l’or, l’argent, les espases i els aubergs” que els pertocaven de llur paredifunt o de llur mare morta. [...]

Podríem multiplicar-ne els exemples. El que és remarcable és que, en tots els casos, els enfrontamentsneixen –reprenent el vocabulari dels documents- de l’enveja i de l’avidesa, dit altrament, de l’apetit de riquesa.

Per a molts homes i moltes dones de la generació del 1020, tots els mitjans són bons per a fer-se un lloc enla cursa de la fortuna.

Pierre Bonnassie, Catalunya mil anys enrera(segles X-XI), ed. 62.


- 93 -

Tema: La guerra

Joan Margarit, Guerra civil.

Guerra civil

Ciutat rancuniosa i tavernària:digueres valentia a la imprudènciai covards als prudents.Al raonable li digueres dèbil,viril a l’impulsiu, mentre adulavesproclamant-los herois, tots els teus morts.Belles paraules no adornaren maitantes boques fanàtiques i indignes.En la vella Tifundis saquejadajugàvem tots els nens, sempre sotjatsper l’arrogància dels vencedorsi el consternat silenci dels vençuts.Els astres sobre els horts no canviaren.

Hekatònim

Tema: la mort

Tema: artTipus de text: assaig

L’educació tendeix a formar individus conformistes, delimitant i domant la seva creativitat de manera queaquesta s’insereixi dins del que la societat demana en tant que força de producció. L’anomenat “coratgeintel·lectual”, que normalment formaria individus plenament capaços, no és incentivat. Ans al contrari, ésesborrat. El que es vol és que l’ésser no surti de mare i que vagi, conformista, fent el que li manen. Quants denosaltres no hem sentit dels nostres pares i professors allò de “no t’inventis coses”. El lliure pensament,l’originalitat i la creativitat són vistos com a coses “perilloses”.

En ciència, el que trobem són tècnics sense la capacitat més petita de formular teories, tècnics incapaçosd’imaginar.

A la indústria, l’activitat creativa és pràcticament nul·la, si es compara amb altres activitats del sector. Perexemple, és habitual veure a les fàbriques que el departament de creació ocupa una petita sala mentre que ladirecció comercial ocupa tres pisos.

En la vida familiar tornem a trobar la mateixa tragèdia. Tot i tothom s’emmarca, es van polint els hàbits devestir i menjar, es deforma el comportament afectiu, es dirigeix la vida espiritual; tot plegat, per prepararl’individu i perquè s’adapti als estereotips vigents, és a dir, al que la societat considera bo per als seus membres.

Així,l’individu queda reduït a la passivitat; i la passivitat és essencialment no creativitat. Segons un estudide la UNESCO, del total de la població mundial només un 20% exerceix alguna activitat creativa. D’aquest20%,però, un 80%està sense feina. [...]

Doc Comparato, El Guió. pàg.35

Tema: ciència i científics.


- 94 -

Tipus de text: biografia, assaig

Albert Einstein va néixer a Alemanya el 14 de març de l’any 1879. Quan era petit, va tenir dificultats peraprendre a parlar, i els seus pares van arribar a pensar que el nen patia alguna mena de retard mental. A l’escolasecundària no va ser un alumne brillant, i s’avorria amb els mètodes d’ensenyament monòtons i repetitius ques’utilitzaven a Alemanya en aquella època. No aconseguí acabar els estudis. L’any 1894 fracassà el negoci delseu pare, i la família es traslladà a Milà, Itàlia. El jove Einstein, que mostrava un gran interès per la ciència, se’nva anar a Zuric, Suïssa, per matricular-se en una prestigiosa escola tècnica. Ben aviat començà a demostrar unainsòlita aptitud per les matemàtiques i la física.

Tot i així, quan Einstein es va llicenciar l’any 1900, no va aconseguir que cap universitat l’acceptés coma professor, però va tenir la sort de trobar una feina administrativa a l’oficina de patents de Berna. No era el quevolia, però almenys tindria temps per estudiar i per pensar. [...]

La matèria i l’energia, va dir Einstein, eren aspectes diferents de la mateixa cosa. La matèria podiatransformar-se en energia, i l’energia en matèria. En la radioactivitat, un bocí de matèria es convertia energia,però la quantitat de matèria convertida era tan petita que no es podia pesar amb els mètodes ordinaris. [...]

Les teories d’Einstein explicaven la rotació lenta de l’òrbita sencera de Mercuri (el planeta més proper alsol), cosa que les teories de Newton no podien explicar, i predeien també que els raigs de llum, en passar propdel sol, es desviarien de la seva trajectòria rectilínia. Quan tot això va ser comprovat durant l’eclipsi de 1919,Einstein va ser reconegut immediatament com el pensador científic més gran que hi havia hagut després deNewton.

I. Asimov, Moments estel·lars de la ciència, La Magrana,1993.

Tema: vida rural, costums i nostàlgia.

Wang Wei, Vell país natal, (trad. Folch-Manent). Empúries, 1986.

ELS CAMPEROLS DEL RIU WEI

La llum esbiaixada arriba al poble.Tornen vaques i bens pels pobres carrerons.El vell del camp el pastoret recorda,a la porta d’espines s’espera, recolzat al seu bastó.Xisclen faisans, els tanys del blat floreixen,dormen els cucs de seda i es veu com la morera s’aclarí.Portant al coll l’aixada, els camperols ja tornen:amb franquesa enraonen si es troben pel camí.Els envejo la pau, la vida arrecerada,i canto l’oda que té un aire trist.


- 95 -

Tema: diferència de gènere

Ángeles Mastretta, Puerto Libre, Ed. Cal y Arena, México, 1993.

Per què una dona de quaranta-cinc comença a fer-se vella i un home de quaranta-cinc és a l’edat mésinteressant de la vida? Per què darrera de tot gran home hi ha una gran dona, i darrera de tota gran dona gairebésempre hi ha un buit provocat per l’horror dels homes al fet que els vegin menys? Per què els marits de les capsd’estat no es fan càrrec de les institucions dedicades a la cura dels nens? Per què a ningú li passa pel capdemanar-li al marit d’una funcionària d’alt nivell que s’apunti al voluntariat social? Per què les dones que no espinten ni fan servir sabates de taló són considerades per les pròpies dones com unes velles “fondongas” quan totsels homes van amb sabates baixes i amb la cara neta i se senten guapos? Per què si un home pot deixarembarassades tres dones per setmana, i una dona només es pot quedar embarassada un cop cada deu mesos, elsanticonceptius estan orientats majoritàriament cap a les dones?

Tema: cuinaTipus de text: recepta. Narració.

ALGUNS PLATS PROPOSATS PEL SENYOR GRANOLLERS

Olla o tupí de peixos

Primer s’han d’escollir uns peixos que siguin més aviat forts: corball o llobarro, déntol, gall, rèmol,llagosta. Amb els seus caps s’han de fer dos litres de brou. En una olla o tupí, es fan sofregir dos decilitres d’olid’oliva bo, una ceba petita ben trinxada i un porro. S’hi afegeix un pebrot verd picat i quan tot és rossejat s’hitiren un all picat i tot seguit dos tomàquets de pera, que en aquest país són els millors que hi ha,pelats i tretes lesgranes i el suc, com és natural. Tot plegat es fa coure. Després s’hi afegeixen els peixos trossejats i es fa donarunes voltes al tupí. S’hi afegeix un ramet amb mig porro, mitja pastanaga, un brot de farigola, una fulla d’api iuna mica de fonoll. S’hi tira de seguida el brou bullent (bullent “a tot taco”).S’hi tira la sal i un pols de pebre. Enun morter s’haurà fet mentrestant una picada, amb un bri de safrà i una mica de julivert. Quan s’ha fet aquestapasta, s’hi afegeixen cent cinquanta grams de crema de llet i tot plegat s’afegeix al tupí en plena ebullició. Esconstata si està bé de sal i se serveix de seguida, amb el tupí a taula.

Aquesta és l’olla de peix dels pescadors de tot el Mediterrani, però portada a unes posicions diríemtranscendentals.

J. Pla, Grans cuiners de l’Empordà,pàg.30. Destino.

Tema: interculturalitatPau-Joan Hernández, entrevistat per J.Ballaz a Faristol


- 96 -

J.B.-Exercir de traductor no és un acte de mediació estrictament lingüístic. Tu que ets una de les poquespersones que coneix totes les llengües ibèriques, com veus el moment de comunicació entre les seves literatures?Es tradueix massa o es tradueix poc? S’han traduït les obres més significatives?

Vivim un moment en què la interculturalitat està ben vista, però només si compleix uns determinatsrequisits que tenen molt a veure amb el concepte colonial del bon salvatge, de la cultura inferior que s’acostahumilment a la superior. La comunicació en termes d’igualtat ja és una altra cosa, sobretot quan hi ha interessosen joc pel que fa a l’explotació de la diferència més tòpica. (…)

Existeix en general un gran desconeixement entre les cultures peninsulars, que fa que només uns pocsautors siguin coneguts fora del seu àmbit lingüístic.

Tema: La vellesa

So Chong Ju, poeta coreà.

Poema d’un vell

Ja tinc més de vuitanta anys,

tallaré les ungles d’aquestes mans i aquests peus

de la meva dona velleta, gastades

per la duresa de ser dona de poeta.

Em consolaré i em consolaré amb la lluna nova

que surt sota les ungles de la meva dona,

com la que vaig pintar en un dels meus poemes.

Tema: llibertat

César Manrique . Escultor i arquitecte.(pàg. 46)

16-La creació de banderes, fronteres, himnes, religions i organitzacions polítiques ha contribuït a laparàlisi progressiva de qualsevol intent de convivència sana i apacible.

36- En el seu orgull, l’home ha volgut sempre imposar el seu sistema als altres a través de fronteres,banderes, nacionalitats, religions, sistemes polítics, grups armats, superestructures mentals i un llarg etcètera de


- 97 -

receptes socials i polítiques que no tenen res a veure amb els principis elementals i biològics que regeixen lanatura i que han encadenat l’espècie a un destí sense nord, incapaç de fer-nos veure un futur de felicitat. (pàg. 58)

A Cèsar Manrique en sus palabras de Fernaándo Gómez Aguilera. FundaciónCésar Manrique. Teguise. Octubre, 2001.

Tema: llocs on relaxar-sePuixkin, Eugeni Oneguin

El lloc on Eugeni s’avorria era una delícia. Qualsevol amic dels plaers senzills hauria beneït el cel... Lacasa pairal, apartada del llogarret, era al costat del riu, ben protegida de les tempestes per un turó. Davants’estenien fins a l’horitzó els camps florits damunt els quals els raigs daurats del sol jugaven com criaturesafortunades. La contrada era plena de poblets, el bestiar pasturava a la plana, i no gaire lluny de la casa un parcimmens i abandonat feia ombra a les dríades que l’havien triat per les seves meditacions. El château havia estatbastit per durar i resultava tan confortable com antiquat: sostres altíssims, parets entapissades de domàs, retratsdels avis, estufes de rajola de colors... Avui tot això ha passat de moda, no sé per què.

Puixkin, Eugeni Oneguin, ed. Columna.

Tema: Ments diferents.

Mel Levine. Neurologia i aprenentatge.


En la societat adulta es dóna per suposat que no tots podem ser experts en tots els camps del saberintel·lectual i pràctic. No obstant això, sotmetem els nostres fills a una enorme pressió

perquè siguin bons en tot.Totes les ments tenen les seves especialitats i els seus punts dèbils.

Hi ha cervells cablejats per manejar grans quantitats d’informació alhora, però d’altres només podenassimilar i processar poques dades en un moment donat(i gairebé sempre amb més precisió). Hi ha ments queemmagatzemen i recuperen informació de la memòria amb precisió i rapidesa, mentre que altres accedeixen aaquestes dades amb més lentitud o menys precisió. Hi ha ments que prefereixen desenvolupar els propispensaments originals, mentre que d’altres tendeixen a usar les idees dels altres.

N’hi ha que es troben més còmodes i són més eficaces absorvint les idees complexes de manera visual, ialtres són més propenses a pensar d’ una manera més verbal, en funció de paraules o oracions.

Tema: el futur


- 98 -

Endevinar –o més aviat preveure- el futur no té res a veure amb boles de vidre, ni amb les cartes del tarot,ni amb els horòscops. Però sí que hi ha una activitat anomenada prospectiva, que integra molts camps delconeixement: economia, política, sociologia, ciències naturals, ciències tecnològiques...Intenta fer pronòsticsobre la situació del món, en diversos aspectes, per a un futur més o menys proper. La seva metodologia ésintegrar els coneixements en els camps més diversos. Això és importantíssim. El futur tecnològic no es configuranomés per la manera com evolucionaran la ciència i la tecnologia, sinó també per la manera com la política il’economia hi influiran. Després d’arribar a la Lluna, el 1969, els experts deien que era `pobssible viatjar a Martabans del 1980. Podia ser una visió encertada o errònia. Però el principal motiu de no haver anat a Mart va ser elretall dels pressupostos de la NASA. Per tant,no era un problema científic, sinó d’economia política.

Ciència i tecnologia, economia, societat, comportaments individuals: tot està interrelacionat. Els canvistecnològics provoquen canvis en l’economiA. Els canvis econòmics i laborals comporten variacions en el modede vida i moviments de població, és a dir, canvis socials. Els canvis socials tornen a determinar canvis econòmicsqu epoden provocar canvis tecnològics. En definitiva, tota la societat està interrelacionada.

Xavier Duran El Futur, pàg. 23-24. La Magrana, 1994.

El «Tirant», la tradició i la moral

Lola Badia

-129-

El format i la vesta tipogràfica

Quan un lector del segle XV accedia al Tirant no ho feia com nosaltres a través d'un volum de dinou perdotze i quatre centímetres de llom, enquadernat amb cartolina, imprès en tipus vulgars tirant a petits, sobre papertipogràfic corrent i amb coloraines a la coberta.1 Un volum així suggereix una història entretinguda i divertida,que fa plorar i fa riure, que fa somniar i invita a estones a la reflexió; en fi, no costa gaire de veure que es tractad'una novel·la per a passar l'estona i, només perquè ens ve de l'antigor medieval, per a enriquir la nostra cultura oaprovar un examen. Però els nostres avantpassats de la darrera dècada del segle XV no podien tenir, d'entrada,davant del Tirant sentiments d'aquesta mena. Per a ells l'obra es presentava en un imponent volum de trenta pervint-i-dos i cinc centímetres de llom, imprès en lletra gòtica i a doble columna, precedit d'una extensa taula decapítols, d'una invocació religiosa, de dedicatòria i de pròleg. La portada, envoltada d'una orla d'entrellaçosvegetals i animals fabulosos, li acabava de donar -130- aquest aire imponent i solemne, confirmat perl'arrencada del text, digna d'una obra de devoció: «A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist e de lagloriosa sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la lletra del present llibre apellat Tirant loBlanc, dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal».

La lletra del primer capítol, presa del Llibre de l'orde de cavalleria de Llull, confirmava els lectors enaquesta impressió de cosa seriosa i transcendent: «En tan alt grau excel·leix lo militar estament, que deuria éssermolt reverit si los cavallers observaven aquell segons la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com laDivina Providència ha ordenat e li plau que los set planetes donen influència en lo món e tenen domini sobre lahumana natura, donant-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperò no els ha tolt l'universalCreador lo franc arbitre....». Ben segur que qui havia pagat al llibreter el preu del gruixut i pesant volum ques'enduia a casa, podia fer creure que aquella tossa corresponia a una Bíblia, a una Vida de Crist o a unaConsolació de la Filosofia de Boeci.2


- 99 -

El «Tirant», compendi de tots els sabers

Quines eren, però, les expectatives reals del lector que passejava el gros volum sota el braç? Pensava dedebò instruir-se o elevar l'esperit llegint aquell llibre? Els moderns tenim una experiència tan diferent d'aquestescoses, que ens costa d'imaginar com als primers anys de la impremta incunable no existia distinció entre literaturad'entreteniment i literatura didàctica; és més, era costum i norma que la literatura d'entreteniment es vehiculés através de formes manllevades a gèneres amb finalitats morals d'ordre divers. Si llegim la dedicatòria i el pròlegdel Tirant, en efecte, veurem que el llibre que s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris i d'unaoperació filològica: la poesia, la -131- història i la traducció. Intentaré ara d'estirar els fils que m'ofereix totaquest entramat de dades.

L'any 1490 a València venien com el pa calent l'obra més divertida de la literatura catalana de tots elstemps, precisament perquè es presentava disfressada de llibre de missa, per dir-ho d'alguna manera. Els aspectesdiscursius del text, parlaments, oracions, sermons, diàlegs, debats, parèntesis didàctics, proclames, cartes, queaturen i dilaten l'acció, fan la desesperació del lector del segle XX i sembla que provocaven les delícies del XV.Tenim testimonis, en efecte, que hi havia dames valencianes que manejaven el Tirant com un amè compendi detots els sabers sacres i mundans (Riquer 1990, 242). El fet que el Tirant tingués una trama narrativa els servia pera recordar els indrets on, per exemple, es podia anar a consultar el nom del déu d'amor dels antics, aquellentremaliat fill de Venus que disparava fletxes. Continuant per aquest camí, si algú vol llegir, per exemple, totsels arguments que pot esgrimir en un debat contra les dones, cal que vagi al capítol 172, on Carmesina pronunciaun llarg parlament sobre aquesta qüestió. Si, en canvi, algú vol tenir controlats els arguments contraris, ha d'anaral següent, el 173, on Tirant les defensa, o al 309, on el rei Escariano torna a insistir sobre la qüestió.

Si ara dic que aquest darrer capítol «feminista» és un manlleu de l'epístola 21,8 de les Familiars deFrancesc Petrarca, presa literalment de la traducció que Bernat Metge en va fer al llibre IV de Lo Somni, potsercomençarem a entendre alguna cosa. Martorell es preocupava de farcir el seu llibre d'informacions literàriamentprestigiades sobre totes les coses que podien encuriosir el lector, tretes de les fonts més distingides i il·lustres delseu temps i ho feia per donar cos al comportament dels seus personatges i perquè pensava en un públic que hoapreciava. Un públic assedegat de cultura literària, que es volia divertir, però que també agraïa tenir models per aconverses passablement cultes. L'escriptura del Tirant és moltes vegades efectivament això, la construcció d'unaprosa sàvia i enfarfegadament elegant, a través de la fagocitació de tot estímul cultural a l'abast.

-132-

Unes estranyes «traduccions»

I heus ací perquè Martorell parla de traducció al seu pròleg. El Tirant és una obra que pertany al món delque els moderns en diem ficció, és a dir una obra inventada, però que a dintre amaga molts fragmentsautènticament traduïts i molts d'altres de manllevats. Aquests fragments són precisament els trossos que legitimenel llibre als ulls d'un medieval i no pas els trossos inventats: l'originalitat que avui dia idolatrem fins al paroxismealeshores no era un valor reconegut, ans al contrari. Fixem-nos com el Tirant comença amb la història de Guillemde Vàroic, un cavaller anglès tret d'una vella història amena i exemplar del segle XIII, que abandona la dona i elsseus béns per fer-se ermità. Només per raons de força major torna a prendre les armes: ho fa quan uns morosdespietats envaeixen l'illa d'Anglaterra i, naturalment, aconsegueix de fer-los fora i de restaurar el rei legítim.Guillem de Vàroic és un model impossible de cavaller desinteressat, però Martorell ens el presenta amb lamàxima serietat i, és més, fa que el seu heroi Tirant esdevingui el seu deixeble i l'imiti al peu de la lletra endiverses ocasions.


- 100 -

Durant les festes pel casament del rei d'Anglaterra, en efecte, Tirant combat victoriosament en tots elstorneigs i és proclamat el millor cavaller del món, però no hi guanya altra cosa que fama i honor; de manera quequan decideix d'embarcar-se cap a la Mediterrània per a ajudar els cavallers de l'orde de l'Hospital, assetjats pelsturcs i els genovesos a l'illa de Rodes (i això del setge és una cosa que va passar de debò l'any 1444), Tirant nobusca tampoc cap recompensa material. El cavaller Tirant s'acontenta fent triomfar la justícia i la fe cristiana irenuncia a tots els béns personals. Això és un esplèndid programa utòpic, perfectament d'acord amb lesaspiracions més exaltades de la cavalleria des del segle XII: la barreja d'esperit de croada amb la salvaguardadels poders constituïts, com l'església o la jerarquia feudal. No és estrany que Martorell extregui algunsfragments del Llibre de l'orde de cavalleria de Llull i els introdueixi al començament d'aquesta primera part de laseva obra: donen l'aire de solemnitat que fa al cas amb el llenguatge que fa al cas.

Quan Martorell diu que ha traduït, doncs, el Tirant de l'anglès al portuguès i d'aquest idioma romànic alcatalà de València no està pas -133- dient la veritat, però tampoc no està mentint ignominiosament. Traduir (ifins manllevar) és una tasca noble al segle XV, que assegura la transmissió de les autoritats antigues, plenes devalors morals que és bo de divulgar. Tot el Quatrecents català és ple de traductors dels clàssics, dels gransitalians del XIV, dels historiadors castellans i francesos, que proclamen la dignitat i la dificultat d'aquestaoperació en els seus pròlegs. Pensem que arreu d'Europa les literatures romàniques han anat naixent de latraducció: la mateixa paraula roman, que en francès i en italià (romanzo) encara vol dir novel·la, deriva, com éssabut, del mot que al segle XII designava la traducció o arromançament d'un original llatí: el Roman d'Eneas,procedent de l'Eneida, el Roman de Troie, tret d'una complicada tradició de cròniques tardanes sobre la matèriadels poemes homèrics, etc.

I amb això ja hem arribat al nus de la qüestió. Els autors dels antics romans eren traductors, però traduïentant com innovaven. Quan adaptaven la temàtica antiga, de fet, en feien una digestió tan completa, que ja l'havientransformat en una cosa totalment diferent: al Roman d'Eneas es parla de bisbes i de combats cavallerescossituats en plena antigor, per exemple (Riquer 1989). Tanmateix el que els lectors apreciaven i els escriptorsexaltaven en els seus pròlegs i les seves consideracions especulatives no era aquesta diferència, que és el que femels moderns, sinó l'aspecte contrari, el de la continuïtat, el de la tradició. I en això s'adverteix un tret de l'alteritatde l'Edat Mitjana: als segles que van del XII al XV hom raonava en matèries literàries d'una forma altra respectede la nostra i és metodològicament inviable jutjar irreflexivament els productes que ens arriben d'aquells tempsamb els nostres patrons.

Els qui escrivien a principis del nostre segle, doncs, que el Tirant era ple d'alè de modernitat però quecalia editar-lo lliure de certes excrescències de mal gust, com poden ser els capítols on s'aprèn com es diu el fillde Venus o com es critiquen o es lloen les dones, cometien un típic error de desenfocament històric, fill d'un clarprejudici romàntic. El Tirant, en efecte, no és cap novel·la moderna, com es continua dient cada dia pels diaris,sinó un llibre de la segona meitat del segle XV, que barreja aventures cavalleresques, guerres i accidentats idil·lisamorosos amb una considerable dosi d'informació suplementària de caràcter -134- moral i ideològic,profundament adherida als llocs comuns d'època (vegeu la nota 1 del pròleg d'aquest llibre).

Tema: contaminació i malalties.

Jordi Duch, a Dossier Tecnològic, 27 de gener de 2007.

La contaminació atmosfèrica provoca uns 16.000 morts a l’any a tota la geografia espanyola, una xifraque quintuplica el de víctimes mortals del trànsit. Com que, a més, el seu nombre no para de créixer a tot el món,diferents grups científics han començat a investigar-ho per trobar-hi remei. En l’àmbit català, l’únic nuclid’excel·lència és el Centre de Recerca en Epidemiologia ambiental (Creal), creat fa un any a Barcelona a partirde l’activitat de la Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental (URRA) de L’Institut Municipal d’InvestigacióMèdica (IMIM-IMAS). El seu objectiu és promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada en dosfronts: d’una banda,sobre els factors ambientals més determinants per a la salut humana per tal de facilitar laprevenció i el control dels seus efectes perjudicials, i , de l’altra, sobre les conseqüències dels contaminantsatmosfèrics en els nadons i la població infantil en general.


- 101 -

Per donar-hi resposta, el Creal impulsa tres línies de recerca, la primera de les quals “investiga lescondicions ambientals que provoquen o agreugen les malalties respiratòries, especialment la malaltia pulmonarobstructiva i l’asma”, explica el seu director, Josep Maria Antó. D’aquesta àrea subratlla, concretament, la“dedicació intensiva a l’estudi tant dels factors de risc laborals (inclosos els efectes respiratoris de lesexposicions a productes de neteja i la interacció d’exposicions ambientals amb factors genètics) com dels efectesde la contaminació atmosfèrica,en aquest cas amb l’ajut d’una autoritat científica mundial en aquest àmbit, eldoctor Nino Kuenzli”.

Pel que fa a la segona línia d’investigació, relativa al càncer de bufeta urinària, diu que “dedica unaespecial atenció tant als factors laborals i ambientals com als contaminants de l’aigua potable i les sevesinteraccions amb factors de susceptibilitat genètica”. Per portar-la a terme col·labora amb diferents grupseuropeus i compta amb un altre expert mundial en mesures d’exposició ambiental, el doctor Mark Newijansen.

Finalment, la tercera gran àrea, relativa a la salut infantil, i de la qual Antó diu que “és una línia prioritàriade recerca a escala internacional”, abasta els efectes contaminants ambientals de l’atmosfera, de l’aigua (ambsubproductes de la cloració, l’exposició a agents organoclorats i a metalls pesants), dels ambients interiors i de lanutrició, a més de l’exposició a camps electromagnètics de molt baixa freqüència. En aquest cas, “s’avalua elcreixement intrauterí i postnatal, inclosa la maduració del sistema neuroconductal en nens i altres efectesreproductius. [...]

Tema: ciència

Jorge Wagensberg, Si La natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?(559)pàg. 126. Investigador i pensador de la ciència.

pàg 78 (291)El mèrit científic té quatre fases igualment importants:1) tenir una idea, 2) tractar-la per crear coneixement, 3) adonar-se de la seva transcendència i 4)

convèncer-ne els altres.

No estic segur sobre què és una nació, però sí sobre què és una nació moderna: la que s’adona que capaltra nació no farà l ainvestigació científica per ella.

Tema: relacions laborals

Jorge Wagensberg, Si La natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?pàg. 88

Si en començar una reunió de més de deu persones veus que encara ningú no ha somrigut, pren notamental de la sortida més propera. La crítica serà difícil.

Si en una reunió acabada de començar descobreixes que les afirmacions són immunes al que pugui succeiren la realitat, sigui quina sigui la realitat, comença a esmunyir-te cap a la porta. La crítica serà impossible.

Si en algun moment d’una reunió algú et xiuxiueja a l’oïda “genis ancestrals ja han pensar per tu tot el queés pensable”, fuig sense mirar enrere. No compten amb tu.

Tema: pobresa, marginació i alcoholisme.


- 102 -

LA BALADA DE LUARD, EL MARINER dins Cançons de rem i de vela de Josep-Maria de Sagarra.Ed. Selecta, 1962. (fragment inicial)

Luard és una pell socarrimada,i és una llengua que no tasta gras;clatell pelut, i la gorra enfonsadafins al nas;samarreta de plom, cul de cabàs.Quatre dents que s’escapen, vironeres,d’un trosset de bigoti atapeït,ulls amb un pam d’ulleres,i unes ungles més negres que la nit.Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,peus seguidors de totes les tasqueres,cridaire, mentider i home de bé,Luard, el mariner!Més sec que el boll, més pobre que una rata,entre els xiulets i les cançons s’esmuny;si peta la batussa i la bravata,no correrà molt lluny;li fan por el ganivet i el cop de puny;més avesat a somiar i a riure,no està per fressa el mariner Luard,i si li deixen una bóta lliure,per ell no es fa mai tard.Si el cor de les misèries se li estripa,amb un traguet ja ha posat oli al llum;grata amb les ungles un rebrec de pipa,que és sutja i queixalades i ferum,i va xuclant el fum!

Els 'podcasts' revolucionen l'aprenentatge de llengües

El Goethe-Institut ja aprofita canals de 'podcasts' amb finalitats didàctiques

4/12/2006

Els dispositius coneguts com 'podcasts' - enginys que enregistren documents sonors, normalment enformat MP3 - són cada vegada més utilitzats pels seus usuaris amb l'objectiu d'aprendre d'altres llengües, segonsun article aparegut aquest passat cap de setmana al diari espanyol El País. Aquest enginy, a banda de permetreescoltar música o veure programes de televisió, permet als seus usuaris mitjançant algunes pàgines webdescarregar-se arxius sonors d'autoaprenentatge de llengües i escoltar-ho en qualsevol moment lliure. Algunsprofessors i catedràtics universitaris reconeixen que els 'podcasts' tindran cada vegada més un paper mésimportant en l'aprenentatge de llengües.

Descarregar la lliçó per internet

El funcionament de l'aprenentatge de llengües mitjançant aquest enginy és molt senzill: només cal descarregar lalliçó de la llengua que hom vulgui aprendre i escoltar-la tantes vegades com hom cregui convenient. La xarxa jaofereix desenes de pàgines web destinades a difondre l'aprenentatge de diferents llengües, des de les més


- 103 -

conegudes i majoritàries fins algunes de les més minoritàries o poc esteses. El potencial d'aquesta eina ja ha estatdescobert pel Goethe-Institute, que ja ofereix alguns canals de 'podcasts' amb finalitats didàctiques.

Les llengües d'EuropaÉs difícil de dir quantes llengües es parlen al món. Aquesta afirmació sovint

sorprèn els qui no es dediquen a la lingüística, però és ben bé així. Naturalment, a

Europa ens passa el mateix i no és pas estrany.

Al continent europeu hi ha llengües que gairebé s’hi havien deixat de parlar i que darrerament hi han

tornat (com ara el tàtar de Crimea, parlat per un poble que va patir la deportació). Llengües que hi arriben amb

les persones que les fan servir (com ara el xinès). Llengües que, per voluntat de les societats que en fan un

element d’identificació i cohesió social, hi neixen a partir d’altres que ja existien (com ara el luxemburguès,

originàriament una varietat local de l’alemany), i llengües que hi volen ressuscitar (com ara el còrnic). També hi

ha, malauradament, llengües que s’esvaeixen (com ara l’aragonès). Per tot plegat, costa de dir quantes llengües es

parlen a Europa.

De tota manera, es pot considerar que el nombre de llengües parlades al continent europeu, de l’oceà

Atlàntic a la serralada dels Urals – però sense la del Caucas –, és d'unes setanta, sense comptar-hi les diverses

llengües de signes de les diferents comunitats de persones sordes ni totes les llengües que els nous europeus

vinguts d’arreu del món utilitzen quotidianament.

La majoria d’aquesta setantena de llengües pertany a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un

origen comú i que, per tant, s’assemblen, malgrat que aquestes similituds –per exemple, entre l’italià i el suec-

molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. També hi ha a

Europa llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià, el sami o l’hongarès) i l'altaica (com ara el

turc o el tàtar) i, encara, una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua

sense família coneguda, el basc.

A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (el letó o el lituà), les cèltiques (com ara el gaèlic

irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com ara el rus, el polonès, el sòrab o el macedònic), les germàniques

(com ara l’anglès, l’alemany, el frisó o l’islandès) i les romàniques (com ara el català, el romanès, el castellà o

l’occità), i també el grec, l’albanès i el romaní, la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

Al llarg de la història, les llengües europees han manllevat mots les unes de les altres – i també de

llengües d’altres continents, és clar –, en una interrelació fecunda. Així, només a tall d’exemple, el turc ha donat

a un gran nombre de llengües europees paraules com ara haviar (caviar) i yoghurt (iogurt). El mot sauna,

existent a moltes llengües, prové del finès.


- 104 -

El desafiament principal que les societats europees han d’afrontar avui dia és el de continuar mantenint la

diversitat lingüística que, sense contradicció amb una notable unitat cultural, sempre s’han desenvolupat,

juntament amb les llengües de la immigració, tan important actualment. Això vol dir trobar fórmules de

comunicació supranacional que no afavoreixin l’hegemonia de cap llengua i també donar vida a totes les llengües

del continent que, per raons econòmiques o polítiques, es troben en situació de feblesa que n’amenaça la mateixa

supervivència.

FUNCIÓ SIMBÒLICA I EVOLUCIÓ DE LA RONDALLÍSTICA

"En moments de crisi, com els actuals, girar els ulls envers els valors tradicionals és d'allò més normal.L'educador pot pouar en la rondallística un gavadal de narracions amb la seguretat, cada cop més afinada, detrobar-hi eines vàlides per a la formació pedagògica d'infants i comunitats. Ara bé, un material, amb seglesd'existència, que el 1993 ens arriba sobre un suport escrit -que ja mai més dúctilment oral-fixat pels folkloristesdel XIX i pruincipis del XX, és a dir, en plena vigoria de la moral victoriana, pot encara contenir elements útilsper als infants d'avui en la societat d'avui? És que, com a mestres, no hi trobarem un excés de les formesmasclistes, violentes o dictatorials que tant ens esforcem a eliminar de les nostres aules?La resposta és ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni mongeta ni cigró. Tot depèn de la nostra capacitat per distingirentre fons i forma. I, per tant, de la nostra capacitat per estudiar, analitzar i aprofundir aquets patrimoni de latradició que ens llega. En un moment, i aquí seré crítica, en que la societat de consum ha malacostumat l'escola,introduint-hi tota mena de materials prefabricats i mastegats: llibres amb guia didàctica i exercicis, maletespedagògiques amb instruccions per a l'ús o joguines amb receptari inclòs, la rondallística tradicional hi arriba enbuit i de manera més tosca. En la majoria dels casos, en forma de llibres il·lustrats, que no són sinó adaptacions. Iaixí és molt difícil destriar el gra de la palla."

Teresa Duran, "Funció simbòlica i evolució de la rondallística", Crònica d'ensenyament, núm. 62, gener 1994,pàg.4.

Les xiquetes del meu pobleseuen en cadira baixai amb lo davantaloneti un drap tan llarg com un diasense pa-amb-xicolata,si feien punt de cama,si punt de cadeneta


- 105 -

o punt d’escapolari,i cantaen allòde “montañas nevadas”.

Les dones del meu poblede matinet al tros:adés cullen patates,adés arrenquen cebeso aixafen terrossoso se’n van a fer herbaper als conills o duienfarinetes als cotxoso segó a la feram,o apedacen llençolso passen agulleteso suquen pa amb vi i sucreper con tórnon de costurales xiquetes del meu poble.

Maria-Mercè Marçal. De Cau de LLunes

MEL LEVINE, Mentes diferentes, aprendizajes diferentes, Ed. Paidós, 2003


En la societat adulta es dóna per suposat que no tots podem ser experts en tots els camps del saberintel·lectual i pràctic. No obstant això, sotmetem els nostres fills a una enorme pressió

perquè siguin bons en tot.Totes les ments tenen les seves especialitats i els seus punts dèbils.

Hi ha cervells cablejats per manejar grans quantitats d’informació alhora, però d’altres només podenassimilar i processar poques dades en un moment donat(i gairebé sempre amb més precisió). Hi ha ments queemmagatzemen i recuperen informació de la memòria amb precisió i rapidesa, mentre que altres accedeixen aaquestes dades amb més lentitud o menys precisió. Hi ha ments que prefereixen desenvolupar els propispensaments originals, mentre que d’altres tendeixen a usar les idees dels altres.

N’hi ha que es troben més còmodes i són més eficaces absorvint les idees complexes de manera visual, ialtres són més propenses a pensar d’ una manera més verbal, en funció de paraules o oracions.

Tema: la música

El poder de la música

La música és com un làser amb capacitat per arribar a les postres entranyes més profundes, a aquellspunts emocional on no arriba la paraula, a aquells records que semblaven perduts en el nostre cosmos intern.

La música és màgica perquè és un llenguatge emocional, és sentiment i emoció en el seu estat més pur.Fins i tot a les plantes i als animals els agrada la música. Música que pot ser terapèutica, que ens permet obrir lafont de les llàgrimes o que ens estimula a fer camí i obre el pas a l’alegria.


- 106 -

Cantar és la veu de l’ànima. Per què ja no cantem tant? Algú de vosaltres recorda haver sentit cantar pelcel obert de casa seva? Recorda la sensació que sentia? Cantar espontàniament s’ha perdut? Hem perdut el camí?Una cançó de bressol, una ària, el ritme compassat de tambors imitant el cor humà… La música és una vitaminaemocional que no hem de deixar de prendre. La saviesa popular deia: qui canta, els seus mals espanta. Cantar pertrobar el camí de l’ànima, música per mantenir l’ànima viva.

J.Soler, MM.Conangla, L’Ecologia emocional, ed. Amat.

Tema: el sentit de l’humor

L’humor, un benefici per a la salut

L’humor consisteix a veure el costat absurd de les coses serioses i el costat seriós de les coses absurdes.Hi ha diversos estudis que pretenen determinar les propietats curatives de l’humor i la rialla. Entre ells destaca eldut a terme per la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles. S’intenta trobar la relació que pot tenir sobre elsistema psiconeuroimmunològic el sentit de l’humor i s’ha deduït que l’humor i la rialla estimulen la immunitat.

L’humor no és cosa de riure, donat que és una eina útil per transformar el patiment en una representacióque pot fer-nos somriure. Fins i tot podem aprendre a riure de quelcom que fa por, sempre i quan aconseguiminserir l’esdeveniment en una relació que ens doni seguretat. En aquest context, l’humor esdevé un element deresiliencia o resistencia a al patiment. També s’ha comprovat que emocions com la ira, la por o la solitud tenenun efecte immunodepressiu, de forma que les persones que es troben amarades d’aquests colors emocionals esdefensen pitjor de les malalties i els costa més recuperrar-se. En canvi, l’humor i la rialla redueixen els nivells depor i de dolor, alhora que posen a treballar l’organisme amb més energia contra la malaltia.

(…) És urgent qu recuperem la rialla i l’humor no només els adults sinó també els infants, que estandeixant de riure. I l’humor és una característica humana que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Per riure i desenvolupar el sentit de l’humor, cal recuperar el nostre infant interior, deixar de viurependents del rellotge, prendre’ns el temps per observar el que passa al nostre entorn, relativitzar les coses quesucceeixen i treballar per veure el costat absurd, “traient la punta” a a allò que s’esdevé.

Sabem que els infants que desenvolupen el sentit de l’humor poden convertir-se en joves amb majorcapacitat creativa i també amb més capacitat d’adaptació als fets insòlits. L’humor requereix intel·ligènciaemocional, està lligat a la visió positiva, a la flexibilitat mental, a la creativitat… és una gran vitamina emocional.A més, es contagia!

J.Soler, MM.Conangla, L’Ecologia emocional, ed. Amat.

Tema: medicina i investigació

Tipus de text: entrevista

Què són les cèl·lules mare?

Recentment, allò que semblava una utopia s’ha convertit en realitat: utilitzant un tipus especial de cèl·luleses poden obtenir “òrgans a la carta” immunològicament compatibles amb cada pacient i en funció de les sevesnecessitats. En models animals ja s’ha assajat amb èxit. La clau la tenen les cèl·lules mare, unes cèl·lules moltespecials dels embrions primerencs (cèl·lules mare embrionàries) i, fins a cert punt, dels teixits adults (cèl·lulesmare de teixit). Aquestes cèl·lules, convenientment condicionades, poden generar qualsevol teixit o òrgan que esdesitgi. El coneixement d’aquestes cèl·lules i de les tècniques que permeten manipular-les ha obert la porta a unnou tipus de terapia, la medicina regenerativa. Des d’ara, els embrions primerencs i les cèl·lules que contenen jano han de ser considerats només com a part inicial del cicle vital, sinó també com a font de vida per alsorganismes ja desenvolupats.


- 107 -

Què és la medicina regenerativa?

La medicina regenerativa és una nova branca biomèdica que té per objectiu el guariment de malaltiesdegudes al funcionament animal de determinades cèl·lules, teixits o òrgans tot reemplaçant-los per cèl·lules,teixits o òrgans funcionals immunològicament compatibles amb el pacient. Dit d’una altra manera, l’objectiu dela medicina regenerativa és tornar a generar un teixit o un òrgan funcional que reemplaci l’afectat. Manipulantcèl·lules mare amb diverses tècniques, moltes de les quals deriven del clonatge d’organismes. Per això,a vegadestambé se l’anomena clonatge terapèutic.

És el mateix la medicina regenerativa que el clonatge terapèutic?

Les denominacions medicina regenerativa i clonatge terapèutic no són sinònimes: la medicinaregenerativa fa referència a l’objectiu del tractament, al fet de regenerar un òrgan amb finalitats mèdiques, mentreque el clonatge terapèutic fa referència a una de les diverses tècniques utilitzades per obtenir el nou òrgan. És adir, la medicina regenerativa inclou el clonatge terapèutic i altres tècniques més o menys relacionades. A més,com veurem més endavant, el nom de clonatge terapèutic no és del tot correcte ni tan sols per designar aquestatècnica específica, i pot portar confusions. Ara bé, moltes persones l’utilitzen per l’impacte que causal’associació de les noves i controvertides tècniques de clonatge d’organismes amb els tractaments terapèutics.

Quines perspectivas presenten aquestes noves teràpies?

L’aplicació d’aquestes tècniques a les cèl·lules mare possibilita la regeneració de teixits i òrgansimmunològicament compatibles amb els del receptor, que elimina els problemes de rebuig dels quals hem parlat,alhora que soluciona el problema d’escassedat d’òrgans per a trasplantaments. Entre les moltes possibilitatsd’aquestes noves teràpies es pot sementar la producció de neuronas per tractar malalties neurodegeneratives comel Parkinson i l’Alzheimer o reparar lesions medul·lars; l’obtenció de cèl·lules òssies per guarir traumatismescomplexos o bé de cèl·lules d’illots pancreàtics per curar la diabetes, la generació de cèl·lules cardíaques perreparar zones del cor necrosades (mortes) per un infart de miocardi o per produir marcapasos òrgànics, l’obtencióde nefridis del ronyó per a persones sotmeses a tractaments de diàlisi, la producció de cèl·lules de la pell pertractar cremades i un llarguíssim etcètera de possibilitats.

Efectivament, les investigacions sobre la utilització de cèl·lules mare per produir diferents tipus de teixits iòrgans constitueixen la promesa més ferma per a la medicina del futur, i actualment es veu la medicinaregenerativa com una revolució mèdica. A més a més, si a aquestes cèl·lules se’ls incorporen gens forans, espoden convertir en un vehicle idoni per a la teràpia gènica pal·lativa, la qual cosa complementa el ja moltprometedor futur de la medicina regenerativa. La teràpia gènica pretén solucionar les malalties d’origen genèticmitjançant l’addició d’un gen funcional a un grup de cèl·lules del pacient, per tal que la seva activitat pal·liï eldefecte genètic.

Quines consideracions ètiques i legals estan relacionades amb aquestes tècniques?

Dels dos tipus de cèl·lules mare esmentades (embrionàries i de teixit), les més versàtils són, amb molt, lescèl·lules mare embrionàries. Però per obtenir cèl·lules mare embrionàries cal produir embrions humansmitjançant tècniques de fecundació in Vitro o bé utilitzar embrions congelats excedents de tractaments dereproducció asistida, cultivar-los durant cinc dies en condicions de laboratori i extreure’n les cèl·lules adequades.Això, naturalment, comporta tot un seguit de consideracions prèvies, ètiques i legals. Ara bé, si la utilitzaciód’aquestes cèl·lules significa una millora de la qualitat de vida de moltes persones, tant l’ètica, disciplina quebusca el benestar de les persones, com el dret, que regula els problemes reals que es plantegen a la societat, hande propasar pautes de conducta assumibles per a la majoria de ciutadans que siguin respectuoses envers lesdiferents ideologies i que es materialitzin en el respecte als drets humans.


- 108 -

David Bueno, Òrgans a la carta, Omnis cellula 2005

Tema: El feminismeTipus de text: biografia

Biografia

Carme Karr i Alfonsetti neix l’any 1865 a Barcelona. És filla d'Eugène Karr, enginyer que exerceix devicecònsol de França, i d'Emilia Alfonsetti, d’origen italià. En la Barcelona del tombant de segle, Karr forma partde l’alta burgesia i, tot i créixer en un ambient familiar cosmopolita i internacional que la porta a parlar francès ialemany, fa del català la seva llengua d’expressió principal.

L’obra de Carme Karr abasta gèneres molt diversos. Conrea el periodisme, la narrativa breu, la novel·la, el teatre,els contes per a infants, les conferències i, fora de la literatura, la composició de peces musicals. Tot i aquestaaparent dispersió la seva bibliografia es perfila com un sol conjunt sota el prisma del feminisme. Carme Karrforma part de la generació de feministes burgeses de principi de segle que postulen un canvi en els rols delgènere femení. Dins un marc de reformisme burgès, les reivindicacions d’aquest feminisme se centrenprincipalment en el vessant de l’educació i de la presència pública (per exemple, en el mateix fet d’escriure ipublicar) amb la voluntat d’equilibrar el nivell cultural entre gèneres.

Les obres de narrativa breu, les novel·les (De la vida d’en Joan Franch, 1913, i La fi del lliure, 1924) i el teatre(Els ídols, 1911) van des de les observacions líriques a les radiografies iròniques de la societat que l’envolta.Karr hi retrata principalment personatges femenins, en molts casos per ridiculitzar-ne les accions com a mostradel tipus de dona que vol superar, i elabora una desmitificació mordaç en els personatges masculins.

En el camp de les revistes de principis de segle, la personalitat de Carme Karr és essencial. Comença a escriurel’any 1902 a la revista Joventut i escriurà també a les pàgines d’Or i Grana. Hi escriu sota diversos pseudònimscom Una Liceista, Xènia (en referència al Xènius d’Ors) o L’escardot. Aquest darrer, inspirat en la sonoritat delcognom (Karr/card), l’utilitzarà també per a les obres de narrativa breu i li queda com a emblema personal ambel qual decora algunes de les seves publicacions (a partir d’un dibuix que li fa Apel·les Mestres).

Però l’obra més important de Karr en aquest camp és la creació i direcció de la revista Feminal. La revista és unsuplement mensual per a les dones que es publica dins del setmanari Il·lustració Catalana, entre 1907 i 1917.Carme Karr n’és la directora i hi duu a terme tot tipus de tasques de redacció. La revista pretén de reflectir elmodel femení que propugna Karr, informant la dona “de tot lo que pot esserli útil, de tot lo que pot plàureli yinteressarla en l'actual moment artístich, industrial i social”, segons escriu ella mateixa a la primera editorial. Larevista informa d’actes diversos, tant a Barcelona com amb algunes corresponsals a l’estranger. Els números escompleten amb creacions de tot tipus de disciplines artístiques, ja siguin musicals, literàries, gràfiques opictòriques (és una revista profusament il·lustrada, també de fotografies). D’aquesta manera Feminal dónavisibilitat a la creació contemporània de dones i intenta crear una tradició en femení. En el camp de la literaturaés eloqüent que el primer número inclogui, a manera d’homenatge, poesies de Josepa Massanés. Aquestsinteressos fan que Feminal sigui actualment una eina indispensable per a la investigació i la recuperació de lespersonalitats femenines de principi de segle a Catalunya.

Carme Karr és un personatge integrat en el món intel·lectual, artístic i cultural de la seva època (és amiga iinterlocutora, entre d’altres, d’Apel·les Mestres, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Francesc Matheu o Felip Pedrell).La seva activitat feminista la converteix també en un personatge públic conegut, amb la importància que aquestfet té per a les seves reivindicacions. L’any 1910 imparteix un curs sobre “Cultura femenina” a l’AteneuBarcelonès, que publica en forma de llibre tot seguit. Sis anys més tard participa, en la mateixa institució, en el


- 109 -

curs “Educació femenina” que imparteix conjuntament amb Dolors Monserdà, Rosa Sensat, Maria Baldó, LeonorSerrano i Maria Doménech. L’any 1913 funda un residència femenina anomenada La Llar, fruit de la sevapreocupació per l’educació i les joves. A l’Exposició Universal de 1929 dirigeix el Pavelló de la Dona i, als anystrenta, funda l’associació Acció Femenina.

Carme Karr és, doncs, una lluitadora feminista que promou tant canvis materials com de l’imaginari social delsgèneres. D’aquesta manera, la seva participació en el món associacionista, el projecte de Feminal i la literaturade creació hi conformen un únic pla, esdevenen eines diverses per a un mateix objectiu. Carme Karr mor aBarcelona l’any 1943.

David Pitarch

www.escriptors.cat/autors/karrc/pagina.php?id-sec=1631

MARIA DEL MAR BONET

"El nom de Ramon Llull em suggereix diàleg, tenacitat, saviesa i misticisme"

TOTA UNA VIDA DE CANÇONS Maria del Mar Bonet va néixer a Palma l'any 1947. A l'edat de divuitanys va debutar com a cantautora amb Els Setze Jutges. Un any més tard va gravar el primer disc, compost perquatre cançons tradicionals de Menorca. Després va venir l'èxit i, fins aquest moment, un total de vint-i-set discsenregistrats. Consolidada com un dels referents de la música mediterrània, el seu darrer disc es titula Amic, Amati conté uns quants temes basats en l'obra de Ramon Llull.

Va haver-hi un temps en què els catalans no tan sols tenien, com ara, els ulls posats a Europa, sinó tambéa la Mediterrània; un temps en què grans estols de vaixells resseguien la mar i el comerç floria, ja fos amb lesterres d'Orient o amb els pobles del nord d'Àfrica. En aquella Mediterrània, veritable bressol de cultures, hivisqué Ramon Llull, un personatge que va dedicar la seva vida a fomentar el diàleg entre religions antagoniques.Maria del Mar Bonet diu que Llull reunia tot el bo i millor de la Mediterrània; és a dir, "un esperit dialogant i untarannà festiu, musical, artístic i creatiu".

DEIXAR-HO TOT ENREREDe petita, Bonet va estudiar en una escola que portava per nom Ramon Llull, però, sorprenentment, ningú

no li'n va dir mai res, de Llull, sinó que en va sentir parlar a la gent gran. "Quan era una nena i vivia a Mallorca—diu la cantautora—m'explicaren una histbria sobre Llull. Es veu que un dia va perseguir a cavall una dona queestimava fins a dins d'una església. Però la dona li va fer veure que aquella passió podia acabar-se aviat, ja queella patia una greu malaltia". Aquesta experiència, explica Maria del Mar Bonet, tot i que pot ser que sigui unallegenda, "devia ser terrible per a Llull i li devia donar a entendre que la vida era curta i que potser hauria deviure-la d'una altra manera". Mogut per això i, probablement, per altres circumstàncies, el cert és que RamonLlull va abandonar la família i les propietats i es féu a la mar per a difondre l'ideal cristià i convertir elsmusulmans.

Ramon Llull va néixer a Mallorca entre l'any 1232 i el 1235 en el si d'una família adinerada, i es va educara la cort de Jaume I. La seva formació fou àmplia, i abastà diverses disciplines, com la filosofia, la medicina, lafísica i l'astronomia. A més, va deixar una gran obra literària en llatí, català, àrab i provençal, de la qual destacaEl romanç d'Evast i Blanquerna. "Ramon Llull—explica Maria del Mar Bonet—és un dels puntals de la nostra


- 110 -

cultura perquè va ser un dels primers que va escriure en català, ja que es va adonar que era molt importantutilitzar aquesta llengua per a difondre el seus coneixements". A Maria del Mar Bonet el nom de Llull lisuggereix diàleg, tenacitat, saviesa i misticisme. "Diàleg perquè era un home que viatjava per a parlar de la sevafilosofia amb altres filòsofs, sobretot del nord d'Àfrica. Va aprendre àrab per a poder comunicar-se. Tenia unagran capacitat d seducció i sempre estava rodejat de gent que l'escoltava. El consider una persona que con teniatota la saviesa que es podia tenir en 1 seva època", diu la cantautora mallorquina.

"Consider que Ramon Llull contenia tota la saviesa que es podia tenir en la seva època''

Tot i que Maria del Mar Bonet ha admira Ramon Llull des de sempre, mai no havia gravat cap cançórelacionada amb l'obra de l'ecriptor. Aquest deute ha quedat resolt en el disc Amic, Amat, en què hi ha unesquanta cançons basades en els versos que mossèn Cinto Verdaguer va adaptar del Llibre d'Amic e Amat de Llull."En aquest disc hem intentat recrear el món de Ramon Llull i la música que devia escoltar a Mallorca. Per aixòvam decidir posar música oriental als seus versos, per a donar un espai i un paisatge a la seva manera de pensar".• Xevi Camprubí


- 111 -

APLICACIONS DEL TREBALL REALITZAT

Els textos i les explotacions didàctiques d’aquest treball estan pensats, comja s’ha esmentat a la introducció, per a alumnes adults no-catalanoparlants de4rt i 5è curs de les Escoles Oficials d’Idiomes, i per tant, també per a tots elsnivells que s’hi corresponen de centres de normalització lingüística, escolesd’idiomes de les universitats, centres de formació d’adults o altres entitats. Detota manera, també poden ser utilitzats en altres nivells de l’ensenyament, icreiem que alguns dels textos poden ser interessants també per a l’ensenyamentsecundari i al batxillerat, ja que a més a més de fer practicar a l’alumne lagramàtica en el seu context, també li poden resultar interessants per a la sevaformació cultural a causa dels temes que alguns textos tracten i que formen partde la seva realitat de cada dia: la immigració, la contaminació, la guerra, elsjoves, la pobresa... només per posar alguns exemples.

El fet que els materials siguin autocorrectius, ja que al final dels textosamb les explotacions didàctiques hi ha l’apartat de solucions amb tots els textossencers, fa que també puguin ser útils per a l’autoaprenentge de la gramàticad’una manera contextualitzada i a partir de models de tipus de textos quel’aprenent pot trobar a la seva vida real.

D’altra banda, en molts dels textos seleccionats hi ha propostesd’expressió oral que permeten treballar diferents registres i diferents tipologiestextuals orals; des de l’exposició d’una biografia, fins a l’argumentació o ladescripció. I això els fa aptes per ser utilitzats en grups de conversa od’expressió oral.

Les unitats temàtiques que es proposen es poden utilitzar en l’ordre quecregui més convenient el professor o l’autoaprenent, tot i que l’ordre en què espresenten segueix la lògica d’una dificultat creixent pel que fa a la tipologia detextos que presentem.


- 112 -

S’ha procurat que hi hagi registres molt diversos per tal que l’alumne denivells elevats s’entreni en la lectura i el reconeixement de diferents tipus dellenguatge. Des de textos de divulgació científica que utilitzen una llenguaestàndard, fins a d’altres textos literaris però amb característiques dialectals,com el poema de Maria-Mercè Marçal, que intenta reflectir la llengua delspersonatges que retrata, a registres literaris com el de Josep Pla o J.M. deSagarra.

Pel que fa a les propostes d’expressió escrita, a partir dels models detextos es proposen diferents tipus d’exercicis de redacció, en alguns casosimitant els models a partir de l’estructura o els connectors, en d’altres proposantresposta a les argumentacions del text en forma de carta o d’assaig.

Per acabar, i a manera de resum, podríem dir que la intenció en oferiraquests textos i les explotacions didàctiques que se’n deriven és donar al’aprenent la màxima sensació de realitat i naturalitat, amb una llengua que fugidel tòpic que s’ha atribuït sovint al català de llengua gramaticalment difícil,però que no per això, els continguts siguin menys elevats o rigorosos, il’aprenent pugui compendre en la seva totalitat diferents textos de molt variadatipologia i registres i adquireixi una major competència tant pel que fa a lacomprensió com a l’expressió a partir d’aquests models i les propostes de treballs’hi inclouen.


- 113 -

continguts culturals en l’aprenentatge del catalÀ · 2009-03-11 · d’una banda hi havia...

Documents