21

Un origen romà per al nom deCastelldefels: estat de la qüestió

Alfonso López BorgoñozGrup de Recerques Històriques de Castelldefels

IntroduccióLa primera cita directa de l’antic nom de Castelldefels la veiem en un text de l’any 967. Consta en la donació d’una vinya que Ermengarda, esposa de Galí de Sant Martí (probable governador comtal de l’Eramprunyà), va fer a l’església de Santa Maria de Castelldefels («Ego Ermengarda, femina, donatrix

sum ad domum s. Maria, qui est in Kastrum Felix»).1 Aquesta dada ens permet saber que, en aquell any, com a mínim, l’església i el castell ja existien, així com, òbviament, el topònim Kastrum Felix (López Borgoñoz, 2013: 21).

Els primers colons que van repoblar la meitat sud de l’actual comarca del Baix Llobregat després de la seva conquesta pels comtes de Barcelona a fi nals del segle IX i inicis del X, es van trobar a l’arribar amb una sèrie de noms en els accidents geogràfi cs i als paratges que els van haver de transmetre la gent que encara continuava vivint per la zona. A l’actual Castelldefels encara perdu-raven segurament els relacionats amb les últimes fases de la vil·la romana construïda sobre el turó del castell prop de mil anys abans. Aquesta vil·la va durar fi ns als inicis de l’Alta Edat Mitjana, i és fi ns i tot possible que algun dels seus àmbits perdurés com una senzilla casa de pagès fi ns al mateix moment de la construcció de l’església i del castell a mitjan del segle X (López Mullor, 2003: 50).

Ens acosta Kastrum Felix a un antic topònim romà preservat sota aquesta forma?Si bé el signifi cat de Kastrum no ofereix cap dubte (i la datació del perquè de l’ús de la paraula ha d’estar relacionada amb la construcció del recinte fortifi cat del segle X), l’origen del terme Felix està menys clar.

Vaig assenyalar en un treball anterior que, a més del seu sentit en llatí, com a adjectiu, feliç o fecund, fèrtil, molt possiblement va poder ser el nom d’algun antic senyor del lloc, romà o posterior, que hagués quedat incorporat al topònim, malgrat no hi havia proves directes d’això (López Borgoñoz, 2013: 24). De fet, en el seu treball de 2008 sobre lliberts i institores,2 en l’ager barcinonensis, Olesti i Carreras citaven casos de possibles topònims d’origen romà a la comarca entre els quals no hi havia el de Castelldefels, però sí el de Gavà o Cornellà (2008: 97).

Òbviament, no sóc l’únic ni el primer en haver plantejat aquesta hipòtesi, que verbalment ja m’havia estat suggerida anteriorment per molta gent. Fins i tot s’havia publicat... Així, un any abans, Juana M. Huélamo i Josep M. Solias (2012: 417-418) ja havien assenyalat que la denominació de Castelldefels podia tenir el seu origen en un topònim romà, donada l’existència al Baix Llobregat d’àmfores del se-gle I dC marcades amb el segell «FELIX»3 i amb el segell «SYNE», i que fi ns i tot havien estat localitza-des juntes sota l’antic mercat de Sant Vicenç dels Horts. Per a ells era possible pensar en una relació d’aquests segells amb el topònim medieval Kastrum Felix així com amb la làpida funerària dedicada per Valeria Haliné al seu marit, C. Trocina Synecdémo, apareguda l’any 1989 a l’escatar un dels en-vans de l’església del castell de Castelldefels i que actualment és visible a l’interior d’aquest recinte.

1 Abans d’aquesta data ja sembla que hi ha un document que cita la mateixa església de «Santa Maria», que està datat el 966 (Cam-pmany, 2002: 35 i 36), previ a la donació d’Ermengarda.2 Els institores eren esclaus (col·locats pels seus amos) o lliberts (en dependència dels seus patrons) amb responsabilitats com a agents o apoderats en determinats negocis en nom dels veritables propietaris.3 Al Baix Llobregat apareix la marca «FELI» sobre àmfora (en dues versions diferents) de la forma Dr. 2-3 al centre productor del nucli antic de Sant Boi (López Mullor, 1988: 236).

22

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

La interpretació en general del perquè dels segells de les àmfores és encara controvertida. Per alguns autors possiblement són marques que identifi quen les terrisseries o als propietaris de les mateixes (o als seus operaris servils -Olesti i Carreras, 2015: 5-), encara que altres autors veuen més probable que facin referència als responsables de la comerciali-tzació del vi que contenien. En el primer cas, quan es documenten dues marques diferents en una ma-teixa àmfora, els defensors de la primera hipòtesis ens parlen de dos personatges diferents amb dife-rents funcions involucrades en el procés de produc-ció de l’àmfora (Olesti i Carrera, 2008: 100). Pels de-fensors de la segona hipòtesi, aquests personatges també podria ser que estiguessin involucrats en la comercialització del contingut i no en la producció del recipient. En aquest cas els contenidors (les àmfores) es farien a les terrisseries sota demanda de les persones que comercialitzaven el vi.

Tema complicat, particularment crec que el fet de trobar diferents segells en els mateixos forns, i

aquests mateixos segells en altres forns (López Mullor, 1998: 235), ens parla més aviat de producció d’àmfores per a determinades persones que distribuïen vi, amb les seves marques a les ánfores, que no segells per identifi car forns o treballadors.

Vinguts de lluny...Les primeres persones de les quals coneixem el nom, gràcies a la làpida funerària abans citada, que van viure a l’actual terme de Castelldefels, tenien les seves arrels a l’altra punta de la Mediterrània i possiblement parlaven grec entre elles. No eren emigrants, en sentit estricte, ni eren refugiades, ja que el seu desplaçament no havia estat voluntari (ni en temps de pau ni a causa d’un confl icte o crisi), sinó per una altra de les grans «raons» que han mo-tivat al llarg de la història que la gent (o els seus descen-dents) pugui morir lluny del lloc on la seva família havia tingut la llar en el passat, l’esclavitud.

C. Trocina Synecdémo va ser un llibert,4 i sevir augustal

que va tenir, després de la seva mort, un pedestal funerari honorífi c al turó en què avui s’alça el castell de Castell-defels. A la làpida es llegeix un homenatge que li brinda la seva dona Valeria Haliné després de la seva mort per haver estat un «marit òptim» (almenys, n’hi va haver un a l’antiguitat!). Segurament, pel seu títol de sevir, va haver d’aconseguir una certa posició social i econòmica impor-tant a la ciutat de Barcino, així com va ser el possessor de la vil·la romana situada ara sota l’església on es va trobar el monument funerari dedicat a ell .

Nascuts esclaus, els noms de Synecdémo i Haliné eren d’origen grec, cosa que no implica que naixessin a Grècia. Potser van néixer ja a Hispània (sembla que Haliné havia viscut abans a Tarraco), de pares esclaus, o potser van arribar des de qualsevol de les diverses parts de la Medi-terrània oriental on una gran part de la població feia servir el grec com a llengua vehicular.

4 Probablement el seu antic amo va ser un altre llibert i sevir augustal (com ell amb el temps) anomenat C. Trocina Onesimo, relacionat amb L. Licinius Secundo (molt infl uent en la Barcino de l’època de Trajà, d’inicis del segle II dC), del qual es declara «amico» en un homenatge trobat a Sant Andreu de Llavaneres, i que també té dues estàtues pòstumes descobertes a Barcino (Rodà de Llanza, 1970: 182 i Jordà, 2003: 103).

Figura 1. Segell amforal «SYN» trobat en una àmfora Dressel 2-4. (P.

Berni)

Figura 2. Làpida funerària de Synecdémo, que actualment es tro-

ba a l’església del castell de Castelldefels. (A. López Borgoñoz)

23

Alfonso López. Un origen romà per al nom de Castelldefels: estat de la qüestió

És a dir, fa dos mil anys, el territori de l’actual Castelldefels ja tenia l’enorme fortuna d’acollir gent que no havia nascut per aquí, ni als voltants, i que com tants altres i altres que al llarg de la història han arribat a aquesta ciutat i a la comarca, havien sorgit de la pobresa més absoluta (ni tan sols el seu cos ni les seves vides eren d’ells abans de ser lliberts) (López Borgoñoz, 2013: 14).

Sobre Valeria Haliné no havia trobat fi ns fa poc paral·lels del seu nom grec (Haliné) a l’antiguitat, encara que sí del nom del seu marit (però molt escassos i posteriors). Finalment he lo-calitzat un nom igual al d’ella en una dona, el retrat de la qual es conserva al Neues Museum de Berlín, que la tradició coneix com «Aliné» (transcripció llatina de l’original grec ΑΛΙΝΗ’), sense l’esperit aspre que hi havia en l’alfa original grega ini-cial que sí havia de portar quan s’escrivia en grec l’Haliné «castelldefelenca».5 L’Aliné «de Berlín» va viure per la zona d’Alexandria a l’època de Tiberi o a la d’Adrià (cap a l’any 24 o 107, ja que el pentinat que porta va estar de moda en aquells anys). Potser el nom era normal en el nord d’Egipte en aquell segle I o II dC. Ho ignoro. En qualsevol cas, el retrat ens mostra una dona d’uns trenta o quaranta anys, de la mateixa època aproximadament que Valeria Haliné, i que potser ens serveix per fer-nos una idea de la imatge de la dona que va viure fa dos mil·lennis a Castelldefels (pel que fa al vestuari i al pentinat).

Suposem que Haliné i Synecdémo coneixien la llengua grega i la usaven per expressar-se. Fent una mera especulació, Vale-ria Haliné va tenir una cura especial que a la làpida que dedicà al marit, el nom d’ell i el seu mateix estiguessin accentuats, tal com s’accentuen en grec ambdós noms, malgrat que el text està escrit en llatí, llengua sense accents.

La relació de les àmfi res anb el segell «SYN» o «SYNE» trobades a Sant Vicenç dels Horts amb C. Trocina SynecdémoLa possible vinculació entre les àmfores i el sevir Synecdémo ja havia estat publicada alguns anys abans per Jordi Morera al 2009 (pàg. 220, en què fi ns i tot esmenta que el segell «HA» que apareix a Sant Vicenç recorda el nom de l’Haliné, dona de Synecdémo); per Jordi Morera, Oriol Olesti i César Carreras en una publicació del 2010 (pàg. 70 i 71); per Júlia Miquel i Jordi More-ra en un treball del 2013 (pàg. 45 en la qual també es torna a esmentar que el segell «HA» pot-ser es podria associar a Haliné) i molt especialment en un estudi molt concret sobre aquesta relació entre àmfores i làpida publicat per Diana Gorostidi (2013), com a fruit de la seva col·laboració amb Piero Berni i Cèsar Carreras.6

Gorostidi tractava en el seu treball de trobar una co-herència cronològica entre les marques “SYN” i “SYNE” descobertes i el llibert al qual se li dedica la inscripció de Castelldefels.7 En principi, tal com estava datada la làpida funerària, distava en excés de la datació arqueo-lògica proposada per als segells de les àmfores. La data d’ús i els segells se circumscriuen per les excava-cions entre el 208 i el 50 dC,8 tot i que també hi ha pe-ces situables entre el 120 i el 150 dC -Morera, Olesti i Carreras, 2010: 69-. En el cas de la làpida se l’havia da-tat en la primera meitat del segle II (López Mullor, Es-tany i Lacuesta, 2005: 207), més o menys un segle més

5 La H inicial en les paraules gregues se sol donar quan en el grec original hi ha un esperit aspre (com un accent) sobre una vocal, la qual cosa indica que era suaument aspirada -menys que una jota actual en castellà-. Segurament, l’Aliné ‘berlinesa’ tenia aquest esperit aspre en el seu nom, i s’hauria d’escriure «Haliné» com la de Castelldefels (nota: l’actual ús del nom Aline en francès o anglès és com a diminutiu d’Adeline i no té res a veure amb el nom grec)6 L’origen del seu text me’l va comunicar amablement la pròpia Diana Gorostidi en un correu electrònic del 18/12/20137 Molt abundants a Sant Vicenç dels Horts. Així, en vint-i-cinc d’aquests segells amforals es llegeix la marca «SYNE» i en altres quinze la variant «SYN»8 Tal com es pot establir a partir de la localització d’algunes àmfores en el derelicte de la Giraglia (Còrsega), que es va enfonsar cap a l’any 20-30 de la nostra era (Miquel i Morera, 2013: 45 i Gorostidi, 2013)

•

Figura 3. Retrat d’Aliné trobat en una tomba egípcia d’inicis

del s. I o II dC, excavada a Hawara (al sud d’Arsinoe, a Egipte).

(Ägyptisches Museum Berlin / Neues Museum, Inv. n. 11411)

Figura 4. Segell «SYNE» d’una àmfora Dr. 2-4. (P. Berni)

24

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

tard. Difícil, doncs, que les estampilles i la làpida es poguessin referir a la mateixa persona.

No obstant això, per a Gorostidi, l’enorme semblança entre aquesta marca amforal i el cogno-

men del sevir,9 Synecdémo, el qual és un nom molt poc usual (fi ns i tot a la Mediterrània oriental) i que a més és completament desconegut en la resta de l’epigrafi a romana d’Hispània, permetia pensar que hi havia d’haver una relació entre la làpida i les àmfores.

Finalment, segons el resultat de la seva recerca, ella argumentava que el pedestal era anterior al temps en què s’havia datat inicialment, i que era d’època fl àvia i que, per això, sí que podria relacionar-se amb els segells d’àmfores esmentats i, per tant, era possible l’existència d’un C. Trocina Synecdémo, primer jove i encara esclau en el segon quart del segle I dC (i vinculat en aquell moment a la producció d’àmfores) i després llibert en la segona meitat del mateix segle i amb una vil·la a Castelldefels.

Per a Alberto López Mullor,10 Synecdémo va ser sens dubte el primer propietari (possessor) de la vil·la de Castelldefels en portar aquest cognomen ja que era un llibert:

Si la inscripció funerària trobada al castell te una datació com ell creu de fi nals del segle I dC. o fi ns-i-tot una mica més tard, és perfectament possible que fos coetani de les marques d’àmfores «SYNE» produïdes al llarg de la segona meitat del segle I dC,11 les quals ell tal vegada distribuiria i que podien correspondre al vi procedent d’un predi allunyat de Castelldefels, que s’envasava per ser expedit a través del Llobregat, que era navegable, passant segurament per Sant Boi. Més complicat en aquest cas es la seva relació amb les àmfores datades a mitjans de la primera meitat del segle I dC trobades a St Vicenç.

És molt possible també que el mateix Synecdemo tingués altres terres més a prop de Castelldefels en les que les fi glinae tal vegada eren de la seva propietat i per això no calia fi car cap marca al ser ell el productor del vi, de les àmfores i el seu distribuïdor, i les mateixes eren senzillament anepígrafes.

I recorda que algunes peces amb la marca «SYNE» es van trobar a la fi glina de Sant Vicenç as-sociades a material que pot arribar fi ns a inicis del segle II dC (Morera, 2009 i Miquel i Morera, 2013). Aquestes peces cronològicament sí lligarien millor amb la datació més tardana de la làpida, que ell creu posterior a la que dona Gorostidi.

D’altra banda, per a López Mullor, la inscripció de la vil·la del castell, va haver de ser pòstuma la qual cosa és un altre argument que facilita la seva connexió amb les marques d’àmfora de la segona meitat del segle I dC i les una mica més tardanes, i que aquestes puguin coincidir amb la seva etapa de possessor de la vil·la, que va haver de durar alguns decennis, després de ser alliberat pel seu amo C. Trocina.

Una hipòtesi sobre qui va poder ser aquest FelixUn pas més enllà sobre l’origen del «Felix» s’ha donat aquest mateix any 2015 amb la publicació d’un nou treball d’Olesti i Carreras, on es relacionen directament de nou les àmfores de Sant Vicenç dels Horts amb Synecdémo, però associant tot això, tal com feien Huélamo i Solias, a la marca «FELI(cis)». I fi ns i tot s’atreveixen a formular una hipòtesi sobre l’origen del topònim Felix: «Un (...) ejemplo, más reciente, podría ser el de Felix, documentado en el Castrum Felix, actual Castelldefels, mencionado ya en el año 967. En el lugar se halló una villa romana, fundada en época augustea y con una fase de expansión del siglo II d.C., donde se halló una inscripción dedicada a C. Trocina Synecdémus (IRC IV: 112). El origen del topónimo debe buscarse en el cognomen Felix, nada medieval, que nos vincula a algún personaje de origen antiguo y probablemente servil. En el registro epigráfi co de Barcino tene-mos dos personajes con este cognomen, Q. NONIUS FELIX, probable liberto de 1ª mitad del siglo I (IRC IV: 194), y C. GRANIUS FELIX, un amicus de L. Licinio Segundo (IRC IV: 96). En el registro arqueológico tenemos algún paralelo, como la marca FELI(cis) conservada sobre ánfora Dr. 2/4 de los hornos de St. Boi, pero también en la marca FE asociada precisamente a la marca SYNE de St. Vicenç dels Horts, en una misma pieza. Ello permitiría vincular a dos personajes de origen servil, Synecdémus y Felix, no solo a un lugar de producción, el taller anfórico de St. Vicenç dels Horts, sino también a su lugar de residencia, en las inmediaciones del actual Castelldefels» (Olesti i Carreras, 2015: 2 i 3).

Per a ells, potser la vil·la va ser una propietat originalment de Q. Nonius Felix, llibert que potser s’havia forjat una petita fortuna gràcies al comerç del vi (Olesti i Carrera, 2008: 99-100). Després passaria a mans de Synecdémo, però la fi nca va continuar sent coneguda amb el nom del seu primer propieta-

9 Cognomen era la part del nom d’un romà que especifi cava, després del nomen de la família, la branca familiar a la qual es pertanyia, el sobrenom d’un individu en particular o l’antic nom d’esclau en el cas d’un llibert. Només l’usaven els homes10 Com em va expressar amablement Alberto López Mullor en un correu electrònic rebut el 8 de setembre de 201511 Les àmfores de la Tarraconense van més enllà del 50 dC i arriben fi ns al fi nal del segle I dC i potser fi ns i tot al primer o segon decenni del següent, com s’ha comprovat en multitud de jaciments terrestres (Alberto López Mullor en un correu electrònic rebut el 8 de setembre de 2015)

•

•

•

•

•

•

25

Alfonso López. Un origen romà per al nom de Castelldefels: estat de la qüestió

ri, que després va quedar com a topònim del turó. El fet que aquest topònim no es correspongui amb els nomina de les principals famílies de la colònia, sinó amb un cognomen d’un llibert, no seria una excepció en l’ager barcinonensis on això no és estrany segons Olesti i Carreras (2008: 97 i 102, i 2015: 2-4). Es pot veure com en el citat espai a l’entorn de la Barcelona romana alguns d’aquests lliberts van donar el seu antic nom d’esclaus (que va passar a ser el seu cognomen al ser alliberats) als fundus de la seva propietat, de la mateixa manera que va poder passar en el cas de Felix al de la seva propietat a Castelldefels. Segons Olesti i Carreras, Q. Nonius Felix va haver de consolidar el seu domini fundiari, ja que va perdurar el seu cognomen com a denominador del fundus i no el posterior de Synecdémo.

La llarga pervivència del nom fi ns als nostres dies no és excepcional, tot i els canvis de propietaris. Ho podem comprovar en la pervivència a les masies de noms antics que poc o gens tenen a veure amb les famílies que les han posseït en els darrers anys (o segles). Fins i tot en molts casos s’ignora el perquè de l’origen dels noms...

Tema resolt?Hi ha avenços seriosos i ben treballats, però s’ha de reconèixer que la incertesa es manté, tot i els esforços, darrere de la clarifi cació de l’origen del topònim.

La relació cronològica segueix sent un problema: Per a López Mullor, la problemàtica temporal entre la làpida i els segells amforals segueix existint, malgrat la possible durada de prop d’un segle dels mateixos. Per a ell, la làpida potser no té la baixa datació (o almenys no tan baixa) que indica Gorostidi.12 Per la bibliografi a, també veiem que es possible pensar que la producció de les àmfores amb marca «SYN» i «SYNE» fi ns-i-tot comencés una mica abans del que indica Gorostidi, la qual cosa obligaria que, com a mínim i perquè el seu nom sortís a les àmfores, Synecdémo hagués nascut en el canvi d’era, sinó abans. Això difi culta molt la identifi cació dels segells amb el llibert, ja que la datació de la làpida funerària és, almenys, de fi nals del segle I dC (època de Domicià). Però, si la làpida, com alguns pensen, és posterior, com a mínim d’època de Trajà, als inicis del s. II dC, el problema encara és més gran. El tema temporal ha de ser solu-cionat amb més i millors dades en el futur, ja que la longitud de la vida del llibert d’origen grec no és probable que fos tan llarga com crec que fa falta perquè quadri tot. No és fàcil creure en l’existència d’un Synecdemo llargament centenari.

Relació entre «SYN/SYNE» i Synecdémo: També s’haurà encara de seguir treballant i investigant per acreditar la relació dels segells «SYN/SYNE» amb Synecdémo, ja que malgrat ser aquesta una hipòtesi molt raonable, no està provada encara de forma segura. No sembla fàcil tampoc que hi hagués dos Synecdémo a la comarca (i els segells semblen parlar d’aquest nom, l’únic similar testimoniat a Hispània), per la qual cosa suposo que és lògic pensar amb les dades que tenim que molt probablement les marques ens parlen del llibert de la làpida que es troba a Castelldefels, però aniria molt bé poder documentar alguna confi rmació d’això. Noves dades de noves investi-gacions respecte a aquesta qüestió seran molt importants per avalar-ne (o refutar-ne) la hipòtesi.

El cognomen Felix i l’origen de Kastrum Felix: El mateix esforç de seguir treballant més per perfeccionar la línia de recerca (o de descartar-la si hi ha dades en contra) s’haurà de fer pel que fa a la relació del llibert Q. Nonius Felix (o del llibert C. Granius Felix, que jo no descartaria en absolut) amb Kastrum Felix.13 Serà també important poder relacionar millor (si això va ser així) les àmfores que tenien el segell «FE / FELI» amb algun d’aquests lliberts (o amb algun altre amb el mateix cognomen que es pugui trobar). També s’haurà de tractar de fonamentar millor empíricament la relació d’algun d’aquests lliberts amb C. Trocina Synécdemo. Malauradament, en l’actualitat tot és una especulació raonada i raonable, però que es basa només en la sem-blança del nom, en la coincidència de l’època i que eren lliberts. Van poder tenir relació, això no és difícil d’imaginar (al contrari), però s’haurà de demostrar millor amb dades fefaents que tot això va tenir relació amb Castelldefels i amb les àmfores.

Malgrat tot, crec que es raonable pensar que el «Felix» que fi gura en el nom original de Castelldefels és un topònim d’origen romà basat probablement en el cognomen d’un llibert, segurament del segle I o d’inicis del II dC, que possiblement estava relacionat amb el món del comerç del vi en algun dels seus molts àmbits. Aquest Felix va haver de ser propietari de la vil·la situada sobre el turó on ara veiem el castell de Castelldefels. I potser, fi nalment, ell mateix va vendre (o comprar) la seva fi nca a Synecdémo en algun moment.

12 No sóc especialista, però la indicació de ‘IIIIIIVir · AUG’ (sevir augustal) que fi gura a la làpida de Synecdemo és més normal al s. II (Arrayás, 2005: 91), i les possibles relacions de Synecdemo amb C. Trocina Onesimo (potser el seu patró) i amb la família Trocina, i l’entorn de L. Licinius Secundus també faciliten situar la seva vida i la seva mort potser al s. II dC (Jordà, 2003: 103 i López Mullor, Estany i Lacuesta, 2005: 207). Això xoca amb els arguments raonables de Gorostidi per situar la làpida en època fl àvia13 Sobre C. Granius Felix, del que poc més conec, cal recordar que també s’ha trobat un text epigràfi c seu en homenatge a Lucius Licinius Secundo, igual que va fer C. Trocina Onesimo, possible patró de C. Trocina Synecdeémo (Rodà de Llanza, 1970: 181). La relació d’aquest Felix, amb Onesimo i, per tant, amb Synecdémo, és molt probable (mateix temps, ciutat i relacions socials i... mateixa vil·la -abans o després- en un turó a l’actual Castelldefels?)

•

•

•

26

VIII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Els moviments migratoris

Però tot és una suposició, no tenim encara proves clares, i anar més enllà és agosarat atès l’actual estat dels nostres coneixements i les proves arqueològiques o epigràfi ques que tenim.

Bibliografi aArrayás Morales, Isaías (2005) «Morfología Histórica del Territorio de Tarraco: ss. III-I a.C.», Universitat de Barcelona:

Col·lecció Instrumenta núm 19. Barcelona.Berni Millet, Piero i Carreras Monfort, César (2013) «Corpus epigràfi c de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de cerà-

mica comuna oxidada del Baix Llobregat», a C. Carreras Monfort, A. López Mullor i J. Guitart (eds.), “Barcino II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat” Institut d’Estudis Catalans, Union Académique International, Corpus International des

Timbres amphoriques 18, Barcelona: 127-285 [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/5186598/Corpus_epigr%C3%A0fi c_de_segells_en_%C3%A0mfora_dolia_tegulae_i_gerres_de_cer%C3%A0mica_comuna_oxidada_del_Baix_Llobregat_Barcelona].

Campmany Guillot, Josep (2002) «Economia, poder i territori a Gavà al voltant de l’any 1000» pàg. 32 a 48 a Actes de les Jornades “Gavà, Mil anys” Associació d’Amics del Museu de Gavà. Gavà [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2009/10/Actes-Jornades-Gav%C3%A0-mil-anys_20105.pdf].

Carreras Monfort, César (2013) «Evolució de les terrisseries del Baix Llobregat a partir de les seves marques i els seus de-relictes» a A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 321-344 [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/5487691/Carreras_C._2013_EVOLUCI%C3%93_DE_LES_TERRISSERIES_DEL_BAIX_LLOBREGAT_A_PARTIR_DE_LES_SEVES_MARQUES_I_ELS_SEUS_DERELICTES._En_C.Carreras_.A.L%C3%B3pez_Mu-llor_J.Guitart_coord._Barcino_II._Marques_i_terrissereries_del_Baix_Llobregat].

Gorostidi Pi, Diana (2013) «Sobre les marques SYN/SYNE i la seva identifi cació amb C. Trocina Synecdémus, sevir au-gustal de la colònia de Barcino» a A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 287-296 [accessi-ble el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/5213659/Sobre_les_marques_SYN_SYNE_i_la_seva_identifi caci%C3%B3_amb_C._Trocina_Synecdémus_sevir_Augustal_de_la_col%C3%B2nia_de_Barcino].

Huélamo Gabaldón, Juana María i Solias i Arís, Josep Maria (2012). «Can Manyoses: novetats arqueològiques a Viladecans», a “Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina“. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llo-bregat, Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat, 2012. Pàg. 402-420. [ISBN: 978-84- 938801-6-3], [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://www.elbaixllobregat.cat/sites/elbaixllobre-gat.cat/VIJornadesPatrimoni/2.20_VI_JPBL-Can_Manyoses.pdf]

Jordán Lorenzo, Ángel A. (2003) «Formas de representación pública de séviros augustales en la provincia Hispani Citerior» Hispania Antiqua. Revista de Historia Antigua XXVII, 95-113 [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/835784.pdf].

López Borgoñoz, Alfonso (2013) «Unos veranos intensos (y otras muchas historias breves de Castelldefels desde la época romana hasta la actualidad)». GREHIC. Castelldefels [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.acade-mia.edu/3438504/UNOS_VERANOS_INTENSOS._Y_otras_historias_breves_de_Castelldefels_desde_la_%C3%A9poca_romana].

López Mullor, Alberto (1998) «El centre productor d’àmfores de Sant Boi de Llobregat» a “El Vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes del II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana”. Monografi es badalonines núm. 14. Museu de Badalona, 1998 pàg. 233-245.

López Mullor, Alberto (2000) «Els primers romans coneguts a Castelldefels» a La Voz de Castelldefels, pàg. 14, de febrer del 2000.López Mullor, Alberto (2003) «Castelldefels: Prehistòria i Edat Antiga» pàg.. 22-60, a “Castelldefels: Temps d’Història” Ajun-

tament de Castelldefels [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://www.youblisher.com/p/738555-Castell-defels-Temps-d-Historia].

López Mullor, Alberto; Estany Morros, Inma i Lacuesta, Raquel –Coordinació– (2005) «Castell de Castelldefels. Arqueologia, Història i Art” Monografi es núm. 7. Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Diputació de Barcelona [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://www.youblisher.com/p/632544-Please-Add-a-Title].

Miquel i López, Júlia i Morera Camprubí, Jordi (2013) «Sant Vicenç dels Horts: una zona productora de tipus industrial en època altimperial romana», a A. López Mullor, J. Guitart, C. Carreras (coord.), “Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat (Corpus International des Timbres Amphoriques)“, Barcelona 2013, pàg. 33-50 [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/9478951/Lantic_taller_cer%C3%A0mic_de_Sant_Vicen%C3%A7_dels_Horts].

Morera Camprubí, Jordi (2009) «Excavació arqueològica a l’antic Mercat de Sant Vicenç dels Horts». Tribuna d’arqueologia, pàg. 209-232 [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/9478879/Excavaci%C3%B3_arqueol%C3%B2gica_a_lantic_Mercat_de_Sant_Vicen%C3%A7_dels_Horts._Tribuna_darqueologia].

Morera Camprubí, Jordi; Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2010) «Centres de producció amforal i territori a la riba dreta del Llobregat: Novetats de la terrisseria del Mercat (Sant Vicenç dels Horts)», Pyrenae, núm. 41 vol. 2, pàg. 49-79. Barcelona [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/9478927/revista_pyrenae ].

Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2008) «Tierra y libertad: libertos e institores en el Ager Barcinonensis (Barcelona)», a P. P. A. Funari; G. J. Da Silva i D. Pérez-Sanches (ed.) “Arqueología e Historia del mundo antiguo: contribuciones brasi-leñas y españolas”. pàg. 93-103. BAR Int.Ser. S1791. Oxford [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/8304908/Olesti_O._Carreras_C._2008_Tierra_y_libertad_libertos_e_institores_en_el_Ager_Barcinonen-sis_Barcelona_._En_P.P.A._Funari_G.J.Da_Silva_i_D.P%C3%A9rez-Sanches_ed._Arqueologia_e_Historia_del_mundo_antiguo_contribuciones_brasile%C3%B1as_y_espa%C3%B1olas._BAR_Int.Ser._S1791._Oxford].

Olesti Vila, Oriol i Carreras Monfort, César (2015) «De servus a propietario agrícola: el esclavo en el mundo de la produc-ción anfórica, en el Ager Barcinonensis — From Servus to Landowner: the slave in the Amphora Production System in the

Ager Barcinonensis». Actes XXV Congres del Groupe International de Recherche sur l’Esclavage dans l’Antiquité (GIREA) [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web https://www.academia.edu/10724474/Olesti_O._Carreras_C._2015_De_servus_a_propietario_agr%C3%Adcola_el_esclavo_en_el_mundo_de_la_producci%C3%B3n_anf%C3%B3rica_en_el_Ager_Barcinonensis_From_Servus_to_Landowner_the_slave_in_the_Amphora_Production_System_in_the_Ager_Bar-cinonensis._Actes_XXV_Congres_de_GIREA].

Rodà de Llanza, Isabel (1970) «Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius Licinius Sura» Pyrenae, Vol. 6, pàg. 167-185. Barcelona [accessible el 7 de setembre de 2015 a la web http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/147910/242349].