45 - setembre - 2010
TRANSCRIPT
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
1/38
1
nm. 45 -setembre- 2010
Editorial
La nova devesa de Torroella
Com cada any, aquests darrers dies dagost hem celebrat la Festa Major en honor desant Gens, Patr de Torroella de Montgr. Aquest any hem pogut entreveure comuna realitat el que ser en un futur lespai definitiu on molts actes de la festa es
podran fer. Val a dir que enguany ha estat un any excepcional, pel que fa al temps,
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
2/38
2
sobretot per la calor. Normalment, sempre sha dit, i s cert, que algun dia de la festas normal que plogui. Encara que al llarg dels anys sn pocs els actes de nit que shanhagut de suspendre, moltes vegades shan fet en condicions extremes de pluja, vent ifred, o amb la por al cos que enmig de qualsevol acte algun daquests fenmensatmosfrics es fes realita t. I s que a finals dagost, el mal temps sol ser dall ms
corrent i imprevisible.
Els torroellencs sempre ens hem queixat de la manca dun local apropiat quepermets, en cas de pluja o fort vent, fer-hi alguns dels actes ms apreciats de lafesta: el sopar popular, el ball de nit o el caf concert. Val a dir que si el temps spropici, Torroella disposa dun espai excellent on des de lany 1975 shi han fetalguns daquests actes, sn els jardins de John Lennon, abans antic camp defutbol. Per en cas de mal temps, o amb perspectives de pluja, el pblic hi ha assistit
amb lai al cos.
Per fi Torroella, a partir del proper any, disposar dun magnfic local on es podran feraquests actes, ja sigui amb programaci prvia o com a lloc de reserva en cas depluja. Aquest s lanomenat Espai Ter. Aquest any, la gent que anava a la fira hapogut adivinar lavanat estat de construcci en qu es troba ledifici.
Per tamb hi haur un altre espai, un espai lliure, on aquest any ja shi han ubicat
les parades i cavallitos. Un ampli esplai qualificat en el Pla General dOrdenaciUrbana com a zona verda i que ha de quedar com a lloc definitiu per a la ubicaci deles atraccions de fira i laparcament. Recordem que al llarg dels anys, les atraccionsde fira han canviat de lloc, ja que Torroella no comptava amb un espai apropiat idefinitiu per destinar a aquest s. Fou el Pla General dUrbanisme de lany 1983 elque el va marcar inicialment i el de lany 2002 el va concretar definitivament. Aquestany sha pogut entreguardar ja com una realitat, tot i que encara els terrenys no hanestat comprats definitivament per lAjuntament; estem en temps de crisi, per s quesha arribat a un acord de lloguer amb la propietat, de moment per cinc anys, quepermetr ls pblic daquests terrenys durant aquest perode de temps a lespera dela compra definitiva.
Aquests seran uns magnfics espais, a pocs metres del centre histric de la vila i moltpropers al riu Ter, amb un gran equipament cultural i de promoci econmica i ambnombrosos llocs daparcament i espais lliures arbrats, que esdevindran una grandevesa que en un futur no molt lluny ha de servir per continuar potenciant el valuscentre histric de la vila.
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
3/38
3
Llstima que ara tamb la crisi econmica retardi el desenvolupament urbanstic delentorn, que ha de propiciar la construcci de vials que millorin el accessos a aquestindret.
Consell de redacci
EL 30 FESTIVAL DE MSIQUES DETORROELLA DE MONTGR.
El festival comen el darrers dies del ms de Juliol i a lEmporion dagost podreu trobar -hila ressenya dels dos primers concerts.Prosseguim amb el dotze quecompletaren el Festival.
3r. Concert: Hendel. L'AccademiaBizantina i Ottavio Dantone
Georg Frideric Hendel, compositornascut a Alemanya, que adopt la
nacionalitat anglesa, hivisqu ms de trentaanys. Est considerat undels genis del darrer
barroc.
Octavio Dantone director al temps quesolista dorgue, en cinc dels concertsinterpretats i de clavicmbal en eldarrer, amb Stefano Montari, viol solista, Marco Frezzato, violoncel, i laresta de professors de lAccademiaBizantina, varen interpretar tresConcerts per a orgue, els nmeros 1,3 i4, i tres Concertos grossos, els nmeros3, 4 i 7, amb una execuci, moltaplaudida, que va concloure amb unapea fora de programa.
4t Concert: Schumann i Brahms. CorLieder Cmera
Sota la Direcci de Xavier Pastrana, el Cor Lieder Cmera, amb els solistes Marta Mathu, soprano, Mireia Pint,mezzosoprano, David Alegret, tenor iEnric Martnez-Castignani barton, a ms
Josep Surinyac i David Malet, piano aquatre mans, interpretaren a l'esglsiade Sant Gens, el quart concert delFestival de Msiques de Torroella deMontgr.
A les obres interpretades, plenamentromntiques, les uneix la temtica del'amor, Spanische Liebestieder (Canons
http://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02Lieder%20Camera%20Xavier%20Pastrana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02Lieder%20Camera%20Xavier%20Pastrana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02Lieder%20Camera%20Xavier%20Pastrana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03Academia1750%20Stefano%20Demicheli.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02Lieder%20Camera%20Xavier%20Pastrana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01Accademia%20Bizantina-Ottavio%20Dantone.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
4/38
4
damor espanyoles) i Drei Gedichte, (Tres poesies) de Schumann i Liebestieder (Valsos amorosos) de Johannes Brahms.
La seva interpretaci fou fortament
aplaudida. Aplaudiments correspostosamb un pea fora de programa.
5 Concert: Sobre els misteris de vida imort, lAcadmia 1750, orquestrahistrica del festival de Torroella deMontgr
LAcadmia, amb Josep Domnech,obo, Carles Cristbal, fagot, DeboraYork, soprano i Gemma Coma-Alabert,amb la presentaci en aquest concertdel seu nou director, Stefano Demicheli,en qu unia a la direcci el clavicmbal.
Sinterpretaren obres dels segles XVII iXVIII, de Johann Anton Reichenauer,Johann Friedrich Fasch, Jean-Fry Rebel,i Giovanni Battista Pergolesi.
La indubtable millor formaci delsmsics en la actualitat, aix com laconstrucci ms acurada delsinstruments de lpo ca, permeten avuigaudir duna perfecta execuci de la
msica que sona amb tota la sevadimensi harmnica i temporal.
Menci especial de lobra de Pergolesi,Stabat Mater, sobre uns versos, dautorincert, en qu es reflexa el dolor dunamare per la mort del fill. I ms alcomparar-la amb la msica de Jean-Fery
Revel, compositor al servei de palau i dela diversi.
Una interpretaci excellent i moltaplaudida.
6 Concert: A la memria dErnestLluch, Joan Solana i Tasto Solo, ensconviden a rememorar el passat, sotaels regnats de Joan I i Mart lHum: El Somni del Crepuscle
Aquest ha estat el des any en qu el
Festival de Torroella de Montgr hadedicat un concert a la memria dErnestLluch.
I ho ha fet amb una conjunci de msica i representaciescnica en un moment singular dela nostra histria, amb textos de JoanSolana, lassessorament histric de RosaLluch, i la interpretaci de David Marc iArnau Nadal, actors i Laura Pujols,actriu.
El dia de Sant Joan del 1412, Margaridade Prades, vdua de Mart lHum,
sassabenta del resultat del Compromsde Casp, la derrota del net del rei,Frederic de Luna, i lentronitzaci de ladinastia dels Trastmara, amb FerrandAntequera.
Moria per la reina lesperana, per donarpas a la por. I linici de la fi de la coronacatalano-aragonesa.
http://localhost/emporionou/images/num45/04Somni%20del%20Crepuscle.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04Somni%20del%20Crepuscle.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04Somni%20del%20Crepuscle.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04Somni%20del%20Crepuscle.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
5/38
5
La part musical a crrec de Tasto Solo,excellent. Sota la direcci de GuillermoPrez, amb David Catalunya,clavisimbalum i orgue, Reinhil Waldeck,arpa gtica, Anglique Maullion, arpa
gtica i orgue, Dani Pelagatti, xeremia,Ann Allen, bombarda i Felix Striker,trompeta. A destacar la sevainterpretaci aix com els instruments,rplica dels de finals de ledat mitjana.Actuaci escnica i musical moltaplaudides.
7 Concert: Passi rab segons JohannSebastian Bach, amb Sarband i elModern String Quartet
La Passi de Crist, segons Johan Sebastian Bach, (fragments de la de Sant Mateu i de SantJoan) reinterpretada per dos conjunts
ben diferents, per molt conjugats.
L'Ensemble Sarband, liderat pelpercussionista Vladimir Ivanoff, que creaun territori sonor en qu la msica deBach s'omple de cadncies rabs imsica contempornia, amb elprotagonisme jazzstic del saxo i elclarinet, la percussi, els instruments dela msica rab, ganun i nay i la veu de lacantant Fadia-El Hage.
Fent palesa la situaci que viu avui elpas de naixena de Jess de Natzaret,Vladimir Ivanoff hi conjunta, en aquestaPassi rab, la msica del Modern StringQuartet de cordes, europeu, que hi
collabora al participar en una recerca dedileg entre dos cultures ben diverses.
La interpretaci sorprenent i moltaplaudida.
8 Concert: Cicle grans pianistes, Eric LeSage i Albert Guinovart.
Va ser un gran homenatge a Maria Curcio, pedagoga, que va tenir aqu a Torroella de Montgr, dos deixebles
que avui, vint-i-sis anys desprs, es retroben.
A linici, es va projectar un vdeo de lesllions rebudes de Maria Curcio, queculmina avui Eric Le Sage, amb lainterpretaci al piano de Sis bagatelles,de Beethoven i Davidsbndertnze (Ladana dels amics de David) i Carnaval, deSchumann. I Albert Guinovart, com acompositor, amb lestrena de Souvenirsdet, obra pianstica que vareninterpretar a quatre mans Le Sage i elpropi Guinovart.
Forts aplaudiments, agrats amb lainterpretaci, fora de programa, duna
obra, extensa, a quatre mans, perambds pianistes, Le Sage i Guinovart.
9 Concert: Cicle Bach, VariacionsGoldberg, per a trio de cordes.
Les Variacions Goldberg , de JohanSebastian Bach, una ria que serveis debase per les trenta variacions
http://localhost/emporionou/images/num45/05Sarband%20Pasio%20Arab%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/05Sarband%20Pasio%20Arab%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/05Sarband%20Pasio%20Arab%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/05Sarband%20Pasio%20Arab%20Bach.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/06LaSage%20Guinovart.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/05Sarband%20Pasio%20Arab%20Bach.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
6/38
6
subseqents, en la seva transcripci per a trio de cordes, de Dimitri Sitkovetski, varen ser
interpretades per Tatiana Samouil, alviol (que substitua per malaltia aRenaud Capuon), Grard Causs, viola, iGautier Capun, violoncel.
Fa vint-i-cinc anys es varen interpretaraqu a Torroella, les Variacions Goldberg,pel propi Sitkovetski, i avui comaleshores, ha resultat un concert dignede recordar.
Al finalitzar, els aplaudiments feienesperar no un bis sin la repeticisencera de laudici.
10 Concert: Cicle Grans Pianistes,Rudolf Buchbinder.
Per aquest concert, Buchbinder va escollir dues Sonates de Beethoven, la nmero 3 i la 21, Waldstein, (veritable revoluci en la tcnica pianstica), i els Estudis simfnics, opus 13 de
Schumann.
La sonata nmero 3 de Beethoven, moltconeguda pel seu motiu inicial, recordaper la seva estructura clssica al seumestre Haydn. La nmero 21, conegudacom a Walstein, pertany al perodecentral de la seva producci musical,quan levoluci tcnica del piano oferia
unes possibilitats molt per sobre de lesanteriors i, al propi temps, quan eren jaevidents els smptomes de la sevasordesa.
Els estudis simfnics de Schumann, ambsonoritats heroiques i vigoroses, eren unhomenatge a la seva esperada futuraesposa, Clara Wieck, que els va estrenara Leipzig,
La interpretaci del pianista, plena detcnica i entusiasme, fou objecte deforts aplaudiments premiats amb unapea fora de programa, un vals deStrauss.
11 Concert: La gran tradici orquestralpolonesa i el bicentenari del naixementde Chopin.
En la primera part del Concert, en el cicle grans pianistes, Alessio Bax, considerat un dels millors del mon, va interpretar, amblAmadeus Chamber Orchestra, lEstudi en si menor, de Karol Symanowski, seguitpel Concert per a piano i orquestra,nm.2 de Frdric Chopin, escrit quan el
compositor tot just tenia vint anys.
El piano va senyorejar lespai sonor ilorquestra recuperava en poquesocasions el protagonisme. Acab ambforts aplaudiments correspostos amb unbis.
http://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/09Amadeus%20Chamber%20Orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/08R.Buchbinder.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/07T.Samuil-VatiacionGoldbergP1150648B.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
7/38
7
En la segona part, lorquestra de cordalAmadeus Chamber Orchestra of PolishRadio, sota de direcci de AgnieskaDuczmal, va interpretar els Quadresduna exposici, del compositor rus
Modest Mussorgski.
El concert pren com a motiu laPromenade per lexposici del seu amicViktor Hartmann, i les impressions, moltvaries, que li produeixen cada un delsdeu quadres.
El concert retorna a Polnia, amb lobraOrawa, de Wojciech Kilar, molt conegutper les bandes sonores de pellcules,entre elles Drcula de Bram Stokeri El
pianista.
Fortament aplaudits orquestra idirectora, van interpretar dos peces forade programa.
12 Concert: Cicle Grans Pianistes,Ronald Brautigam, Quatre sonates deLudwig van Beethoven
Quatre van ser les sonates queinterpretades pel prestigismsic holands Ronald
Brautigam: la nmeroquinze,Pastoral, la nmerovuit, Pattica, la nmero vint-i-sis Els adus i la nmerovint-i-tres, Appassionata ,
una de les ms estimades pel pblic.Aquests sobrenoms foren donats perleditor.
Molt sha escrit sobre el classicisme i elcam cap al romanticisme, perBeethoven en recull la major part. IRonald Brautigam sha proposat com arepte personal la interpretaci de les
trenta dos sonates de Beethoven.
Lexecuci molt aplaudida i Brautigam vacorrespondre al pblic amb dues pecesfora de programa.
13 Concert: Tancant el cicle de GransPianistes, Joaqun Achcarro, i dosaniversaris romntics, Chopin iSchumann.
Un any ms, JoaquinAchcarro, ha concorregutal nostre Festival deMsiques de Torroella deMontgr. Aquesta vegadaamb el propsit de
commemorar el dos centsanys del naixement de Frdric Chopin iRobert Schumann, mestres indiscutiblesen el moviment pianstic romntic.
En la primera part del concert, dedicadaa Schumann, va interpretar la Novellettenm. 1, i la Fantasia en Do Major. Els
aplaudiments foren constants, tot i enmoments en qu no tocava, peragraa amb la seva bonhomia.
En la segona part, va interpretar obresde Chopin, Barcarola, opus 60, Nocturn ,o pus 15-2, Nocturn, opus pstum, Vals,opus 69, Vals en mi menor, opus pstum,Scherzo nm. 3, opus 39, Vals. Opus 69-
http://localhost/emporionou/images/num45/11J.Achucarro-Schumann%20i%20Chopin.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/10R.Brautigam-Beethoven.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/11J.Achucarro-Schumann%20i%20Chopin.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/10R.Brautigam-Beethoven.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
8/38
8
2, Vals en mi menor, opus pstum i laGran Polonesa, opus 53.
Al finalitzar el concert els aplaudimentsforen forts, constants, i els va agrair amb
tres peces fora de programa.
Un any ms, un concert per recordar elmestratge de Joaqun Achcarro,desprs d'escoltar-lo al festival Torroellade Montgr.
14 i darrer Concert del 30 Festival:
Maria Bayo.
Maria Bayo, fa ja quatreanys, va iniciar les sevesactuacions en el Festival deTorroella, ha estat escollidapel concert final del Festivalde lany 2010. I va cantaracompanyada al piano per
Maciej Pikulski.
Fruit duns cerca profitosa, va interpretaren la primera part, obres poc conegudesde Ludwig van Beethoven, WolfgangAmadeus Mozart i Franz Schubert, figuracabdal de la can romntica.
I en la segona part, obres de compositorsdel segle XX, Frederic Mompou, quecant en catal, largent CarlosGustavino i el cub Ernesto Lecuona.
Al finalitzar va perllongar la sevainterpretaci, amb tres peces ms forade programa, amb evident passi. Acabel concert amarada de suor. Els
aplaudiments foren constants, iintensos.
I aix va acabar el 30 Festival deMsiques de Torroella de Montgr, amb
el desig que el proper iguali, i, si fospossible. superi el daquest any 2010.Sha assolit una ocupaci del 86%, i e lsmitjans han reconegut la importnciaestratgica del nostre Festival pel quefa a la msica clssica a Catalunya.
LA FESTA MAJOR DE TORROELLA DEMONTGR
7 dagost -Inauguraci de la 59aexposici dart local a la Capella de SantAntoni.
Hem escrit b, s lacinquanta-novena exposicidart local. Una tradici
festamajonera, (recordantuna sardana den Bou), que haacollit ja els treballs de tres
generacions.
s un plaer i cada any s msconcorreguda. Aquest any hi participentrenta-cinc expositors, i les obres, tenen
ms categoria, sn ms bones, msboniques, de major qualitat!
Felicitats a tots ells!
14 dagost - Llibre de la Festa Major 2010
http://localhost/emporionou/images/num45/13J.M.Ruf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/12Maria%20Bayo-M.Pikulski.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/13J.M.Ruf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/12Maria%20Bayo-M.Pikulski.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
9/38
9
Organitzada per lAssociaci del llibre dela Festa Major de Torroella de Montgr,tingu lloc la presentaci del Llibre de laFesta Major 2010, que va anar a crrecdel alcalde Sr. Josep Maria Ruf i Pags,
que va fer una breu descripci del llibre idel seu contingut: articles i autors.
Seguidament el Presidentde lAssociaci, JoanVias, al destacar la tascarealitzada, va assenyalar
que lAssociaci, estava oberta a totapersona que tingus inters enparticipar-hi, especialment joves, perdonar continutat a la labor que esrealitza avui i en la seva permanncia.
Seguidament prengu la paraula JosepPujol i Senovilla, autor de larticle Petitahistria del carrer dUll, al temps queprojectava un ampli reportatge
fotogrfic de La gent del carrer dUll.
Va concloure lacte, Jordi Bellapart, ambla projecci dun vdeo, per ell produt,sobre el Ball del Gegants de Torroella.Amb un fort aplaudiment acab lapresentaci.
21 dagost
Correfoc amb els Ducs del Foc
Com s tradici, la nostra joventut, sota uns esclatsfets de foc, llum i soroll,precedits per les
msiques, fogoses i detonants com els
mateixos petards, iniciaren el Correfoc ala plaa de la Vila, que prossegu pelscarrers del centre i arrib a la plaa de laMuralla.
XXIX Torneig de Tenis de Taula
Al Pavell municipal desports, tingulloc el Torneig de tenis de taula.
Campionat de Futbol
Es va celebrar en el passeig de Vicens
Bou.
Fira datraccions
Les fires datraccions, donaren esbarjo a la quitxalla, i nens i nenes en gaudien, atrets pel moviment, les llums i la msica que lesacompanyen sempre.
Techno House Festival Montgr
Al camp de futbol Municipal es vacelebrar el Techno House FestivalMontgr 2010, de msica electrnica,que anualment organitza lassociaciEmdefer.
I Ball amb el Conjunt XA KA R
Als Jardins de Santa Clara, organitzat perla Penya de Sant Marcos, ball amb elconjunt Xa Ka R ,.
22 da gost
http://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/15Correfoc-Ducs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/14Presentaci%20Llibre%20Festa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/15Correfoc-Ducs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/14Presentaci%20Llibre%20Festa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/16Fira%20Atraccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/15Correfoc-Ducs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/14Presentaci%20Llibre%20Festa.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
10/38
10
Torneig de Futbol
Al camp de futbol municipal, es vacelebrar el XX Memorial David Mart,entre els equips UE Torroella i lAtltic
Bisbalenc.
Correfoc Mussolets
I la quitxalla torroellenca, gaudeix tambdel seu correfoc ad-hoc.
El Mussolets, especfic per a la mainada
que vol emular sempre als ms grans, alsDucs del Foc, que cuida en la sevaorganitzaci i de procurar la mximaseguretat possible.
24 dagost
Lliurament de les medalles del Montgr
A Can Quintana, Museu de laMediterrnia, tingu lloc lentrega de les medalles del Montgr amb qu any rere any el ple de lAjuntament,ret un merescut homenatge alstorroellencs persones i institucions
per lesfor i la tasca cvica, social icultural realitzada en tirar endavant lanostra Torroella de Montgr.
Aquest any 2010, han estat reconegudesmereixedores daquesta distinci JoanRadressa i Casanovas, Miquel Graells iVilarrodona i la Penya Barcelonista
Montgr i Comarca.
En breus pinzellades resumim la tascaportada a terme pels guardonats:
Joan Radresa i Casanovas, advocat ielement motor dentitats, collaborador
amb Juntes del Hospital i de la Parrquiai dactivitats histriques i culturals de laVila i la seva dedicaci a lestudi idivulgaci del coneixement de la histrialocal.
La convalescncia duna malaltia li haimpedit estar entre nosaltres en lactadentrega i ha rebut el guard, en el seunom, el seu fill Gens Radressa.
Miquel Graells i Vilarrodona, la sevaprofessi ha estat la pintura i el dibuix, ilafici, la conservaci dimatgesfotogrfiques de la Torroella i lEstartithistric, i dels seus vilatans.
En quant a la Penya Barcelonista, creadalany 1975 per Jaume Sullastres i Calvet,ha mantingut la participaci icollaboraci en la vida municipal,extensa en altres mbits culturals i depatrocini que els prpiament esportius.
Preg de la Festa Major i sopar popular
Tingu lloc als jardins de John Lennon, iel preg an a crrec de la CollaGegantera de Torroella de Montgr, queha celebrat el 400 aniversari delsGegants Torroellencs.
Espervem el seu anunciat discurs, undileg entre gegant i gegantessa, original
http://localhost/emporionou/images/num45/17MedallesMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/17MedallesMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/17MedallesMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/17MedallesMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/17MedallesMontgri.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
11/38
11
i molt aplaudit, som els ms alts i msestimats de Torroella de Montgr. Iquan nrem de rics... Els records delsavis i dels pares i la possible realitat msllunyana, completaren dileg, preg i
felicitaci.
Va servir-se el sopar amenitzat per enQuico el Clio, el Noi i el Mut deFerreries, i al finalitzar va servir uncremat la Penya Barcelonista.
Primer concert de barraques de la Nitde les Entitats.
I en el primer concert de barraques en laNit de les Entitats, actuaren els grupsBackwards i Le Croupier,
25 dagost San Gens. La Festa!
Plantada de gegants, cercavila i Ball degegants a plaa.
La plantada de gegantstingu lloc a la plaa dela Vila seguida per lacercavila pels carrers,
amb els gegants de Torroella, els delEstartit i de Sant Roc, (els gegants
vells de la Plaa Nova de Barcelona) elsCapgrossos, amb les gralles i timbals delsGrallers del Montgr i les Xatis, i Ball degegants..
Missa concelebrada a lEsglsia enhonor de Sant Gens.
La missa concelebrada fou oficiada pertots els mossens de larxidicesi, i amb lacoral del Recer, reforada per cantairesde lAnselm Viola, sota la direcci deEduard Font i Coll, van interpretar la
seva missa Pau al Recer. Va finalitzar lamissa amb el cant dels goigs a sant Gensi la veneraci de les seves relquies.Protegiu la nostra vila excels mrtir Sant Gens .
Sardanes:
A plaa, al migdia, amb la cobla Fomentdel Montgr
I a la tarda, amb les cobles Montgrins,que va estrenar la sardana deltorroellenc Francesc Batlle, Benvinguts aTorroella , (que son molt b) i Fomentdel Montgr.
Caf Concert, als jardins de John Lennonamb lorquestra els Montgrins, ambactuacions de solistes, violins, tenora,trompetes i les veus dels seus cantants.
Ball de nit
Ball amb lorquestra Montgrins. Als
jardins de John Lennon.
I Concert de barraques, amb elsconjunts Acci Festiva i Tosca Brava.
Per la festa continua:
El dia 26
http://localhost/emporionou/images/num45/19Plantada%20de%20gegants.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
12/38
12
Vermut Explosiu
A la Plaa dEspanya i al carrer Onze deSetembre, a benefici dels gegants deTorroella tingu lloc
aquest espectacle. I ben explosiu que fou, Els focs dartifici es varen sentir per tota la vila, amb lacollaboraci dels Ducs del Foc.
Sardanes
A la plaa de la Vila, amb els Rossinyoletsde Castell dEmpries.
Lespectacle Gira Luna, al pati de CanQuintana
Lespectacle a crrec de la companyia deMarcel Gros, Pallasso amb majscula, vafer les delcies de tota la quitxalla. A mses va servir un berenar.
Cercabirres.
Noms per la lectura del programa un es sent constret a anar-hi. A les dos quarts donze de la
nit, amb la organitzaci i tamb laparticipaci dels grallers del Montgr, a laplaa dErnest Lluch, va comenarlespectacle. Mai millor dit. Iniciat ambel Cara al sol con la camisa vieja... Unfalangista de pro, va fer el preg de LaFiesta Mayor de Sant Gins amb unEspanyoles... perdn politicamntecorrecto seria espaoles i espaolas... [ ]
felicitoa vuestro alcalde Jos Mari RufinoPays [ ] el nico que se ha opuesto a laindependencia de LEI... [ ].i que ha puestotanquesen la carretera ... Finalment elTimbaler del Bruch, 300 anys desprs,
repeteix la seva gesta i ens allibera delpregoner.
Prossegu pels carrers de la vila i acab ala Plaa, on. amb stira i ironia,sinaugur la Torroella Beach . Ambtota la pompa, dautoritats civils ieclesistiques i gurdia civil inclosa,prpia dels anys quar anta. Mai savia visttan plena de jovent. Tocaven la unamenys quart de la matinada, quansacabava la farsa amb una remullada enles dues piscinetes de plstic. TorroellaBeach inaugurada.
Concert de barraques : amb els conjuntsBurman Flash i Asstrio + At Versaris.
El dia 27
Sardanes
A la plaa de la Vila, amb la principal deBanyoles.
Animaci infantil
Al Pati de Can Quintana, espectacle ambOriol Canals.
Caf concert
Amb lOrquestra Marina als Jardins de
John Lennon.
http://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/20ConcertOrq.Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/22Cercabirres.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
13/38
13
Inaudit. Vicen Bou i Geli
A la Plaa de la Vila, lAgrupaci Sardanista Continutat, va retre un
gran homenatge a Vicen Bou i Geli, amb motiu del 125aniversari del seu naixement(1885) itamb pel 50 de la seva mort(1962),amb el seu nou espectacle, ambarranjaments de Jordi Molina de lamsica del mestre, gui de Jaume Nonelli coreografia i direcci artstica deSabasti Vilanou.
Realment digne de veure , quaranta i dosdansaires amb so en directe. Esperemsen facin moltes representacions.Felicitats per ells i pel record den VicenBou.
Ball als jardins de John Lennon
El Ball amb lorquestra Marina, alsJardins de John Lennon
Concert de barraques
amb els conjunts Matats i Selva Sur, alaparcament del Riu Ter.
I el dia 28 (Nera el darrer dia)
Sardanes: A la plaa Quintana i Combis,amb la cobla Bisbal Jove
Campionat de Petanca : Als jardins JohnLennon, Organitzat pel Grup de Petanca
El Recer.
Simultnies descacs: A la plaa del Mestre Pere Rigau, organitzades pel Club dEscacs Montgr.
El Juguimobil: Al pati de Can Quintana,els Indiketes varen organitzar i muntarenun joc, el juguimobil.
Teatre de Festa Major : La companyiaXuriguera/Faxeda (Ex components deTeatre de Guerrilla prou coneguts aTorroella), van presentar lespectacle Nosom Res, on hi barregen aspectes tanantagnics com la vida i la mort, i que tantes situacions poden presentar: Dos cosins van a lenterrament del seu avi, i en el viatge van coneixentcosins i parents...
Concert de barraques: amb els conjuntsOjos Rojos i La Mquina.
A aix finalitz la festa denguany. Quela del proper sigui com la avuiressenyada, i si pot ser, millor!
El jardiner dels llibres , al Museu de la
Mediterrnia
L'artista Mart Ribas exposa a CanQuintana, una construcci, formada pelmaterial de construcci, alhora ms reali de ms ficci, els llibres.
Lautor vol recordar amb aquestaexposici el bombardeig, el foc i la
http://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25No%20som%20res1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/25bSimult.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/23Concert%20Orq.Marina.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
14/38
14
destrucci de la Biblioteca Nacional deSarajevo, derruda lany 1992.
A aquesta construcci formada ambllibres, lacompanyen uns fotomuntatges
agrupats en tres sries La bibliotecainfinita , Fssils trobats al Garraf iMitemar, que mostren espais iescultures formades amb llibres que lacmera fotogrfica ha immortalitzat.
Nits d'Estiu, Cants a tenora , concert deJordi Molina, Mata de Jonc i EnricCanada
Al Pati del Museu de la Mediterrnia, esva oferir el concert estrella del cicle Nitsd'Estiu, amb la tenora de Jordi Molina iel cor de cant Mata de Jonc.
Amb noves versions de canonstradicionals dels Pasos Catalans, un delsinstruments nic i caracterstic de laMediterrnia, la tenora en mans de JordiMolina, amb Enric Canada, caix i el corMata de Jonc sota la direcci de RamonMann, varen obtenir els aplaudimentsde tot el pblic assistent. Llstima que eltemps, en ple mes dagost, fos un xicintempestiu i poc agradable.
Creaci de tres grans aparcaments aprop de les entrades i el centre de laVila. L'ajuntament de Torroella de Montgr tprevist construir tres grans aparcamentssituats a prop de dues de les entradesdel municipi i en el centre de la vila.
Un, a la finca que ocupalescorxador Municipal, al'entrada a la vila per Pals.L'edifici existent que
utilitza la brigada dobres municipal
s'enderrocar aquesta tardor.
Un altre aparcament es far al costat delcarrer del Riu i molt a prop del grancentre polivalent Espai Ter. Aparcamentque complementar el ja existent al seuentorn, que t prop de 300 places.
El tercer, estar ubicat a l'entrada a lavila per l'Estartit, al costat del giratori delLledoner. L'adequaci com a aparcamentes far el primer semestre de l'anyvinent i tindr unes 200 places deprquing.
La creaci daquets aparcaments era jamolt necessria, al quedar totalment
desbordats els existents.
Nits destiu al pati de Can Quintana.
La Caixa va portar al Museu de la Mediterrnia, dos concerts, dintre del cicle Diversons, amb els que
fomenta, a travs de la msica, lintercanvi entre les diverses cultures itradicions.
El primer dells tingu lloc amb lactuacidel trio Zejel, de msica andalus. Fou unveritable recorregut per la msicaeuropea, catlica, rab, i jueva i
http://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/28Torroella-Matadero%20Municipal.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/29Zegel-Nits.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/28Torroella-Matadero%20Municipal.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
15/38
15
sefardita, que en ledat mitjana i perlexpulsi decretada, estengueren laseva cultura i la seva msica per amplieszones del mediterrani oriental.
El segon, fou la msica portuguesa,Lusofonia. Un conjunt de veu, femenina imolt agradable, i msica a crrec deguitarra, baix, i acordi i percussi,acompanyaven les canons prpies dePortugal i les variacions introdudes pelspobles brasilers i africans que pertanyena aquesta rea. Amena i molt aplaudida.
I a lEstartit:
-Recital de dansa catalana amb l'EsbartMarboleny
A la plaa de lEsglsia, i a les 10 de lanit, tingu lloc un molt complert recitalde dansa tradicional catalana, a crrecdel Esbart Marboleny , de Les Preses.
-Cinema al carrer
Dintre del cicle estiuenc de pellcules alcarrer de lEstartit, es project lapellcula Oceanos , davant de lOficina deTurisme
-Equipaments. Una nova plaa de 2000m2
El conseller Joaquim Nadal va destacaraquesta actuaci per un doble motiu, esposa ordre dins de les installacionsporturies i soptimitzen les
infraestructures existents.
Amb aquesta actuaci, l'Estartit guanyauna plaa de 2.000 m i es reordena elport.
Sutilitzar lantiga
platgeta quelAgrupaci NuticaLlevantina, feia servirper deixa-hi les
embarcacions dels seus socis, que araamarraran als nous pantalans, en la novadrsena esportiva, amb capacitat per239 embarcacions de petita eslora.
-Animaci infantil amb Galiot Teatre
Organitzat per lrea de Turisme, idedicat especialment al pblic infantil,tingu lloc la representaci portada aterme per Galiot Teatre. Es vadesenvolupar davant de lOficina deTurisme.
-Cantada d'havaneres al Mas Pinell ambEls Cantaires del Montgr
Els Cantaires del Montgr, amblorganitzaci de l Associaci de Vensdel Mas Pinell, varen interpretar unacantada dhavaneres a la Urbanitzaci
Mas Pinell, amb el ben saber cantar enaquest cas, que tenen.
-Cantada d'havaneres a la platja deMontg amb el grup Terra Endins
I que hem de dir de les que el grup TerraEndins va interpretar a la platja de
http://localhost/emporionou/images/num45/31Conseller%20Nadal.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
16/38
16
Montg. Varen organitzar la cantadalAssociaci Amics de Montg
-Animaci infantil. Taller de globoflxia
Davant de lOficina de Turisme iorganitzat per l rea de Turisme tingulloc aquesta activitat danimaci infantil,sha de ser un inf ant per aprendrequelcom com la globoflxia i gaudir dunaestona desbarjo creatiu.
-Concert amb el grup Almadrava
A la platja gran de lEstartit, i organitzatper lassociaci Amics del Gegants iCapgrossos de
Torroella, Els Grallers del Montgr i ElsDucs del Foc, va tindre lloc lactuaci delgrup Almadrava.
La platja tenia un altre so, un altre llum...
-La platja Gran obt la Q de QualitatTurstica
La platja Gran de l'Estartit ha aconseguitla marca Q de Qualitat Turstica.
s un prestigis certificat atorgat per lasecretaria d'Estat deTurisme, que s'haassolit desprs desuperar moltsatisfactriament els
estrictes controls i requisits establertsper l'organisme certificador.
La Q de Qualitat est oberta a diversosmbits del sector turstic espanyol, ambun doble objectiu el de distingir la sevaoferta i el poder oferir plena garantia aclients i usuaris.
En el cas de les platges es concedeix a lesque compleixin uns nivells d'excellnciaen aspectes de seguretat i higiene id'altres tendents a minimitzar limpactaque genera l'activitat turstica.
Joan Margall, regidor de Turisme iPlatges, va explicar que es pretndisposar d'una eina que constitueixi unelement de preservaci de l'entornlitoral i la millora de la qualitat delsserveis prestats a tots els usuaris de laplatja.
-Projecci de pellcules dels fons mar del Festival Mundial dImatge
Submarina d'Antibes
Davant de lOficina de Turisme, iorganitzada per l rea de Turisme,tingu lloc la projecci de les pellculespremiades al Festival dImaygeSubmarina dAntibes.
-Presentaci de la Guia submarina deles Illes Medes i la costa del Montgr
s una publicaci moltillustrada, que recull elsresultats de 5 anys detreball dAndreu Llamas i
Pepi Cceres, bilegs.
http://localhost/emporionou/images/num45/Guia%20submarina%20Medes01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/32EstartitPlatjaGran.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/Guia%20submarina%20Medes01.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/32EstartitPlatjaGran.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
17/38
17
La guia s el primer nmero d'unprojecte que abastar tot el litoralcatal, i de gran qualitat que safegeix ales diverses publicacions que giren alvoltant de les Medes i el masss del
Montgr, amb la particularitat de ser laprimera guia especficament submarinaamb informaci tan detallada,aprofundida i orientada a bussejadors detots els nivells.
-Audici de sardanes amb la cobla LaBisbal Jove
Una setmana ms, organitzada perlrea de Turisme, a la plaa de lEsglsiade lEstartit, es va fer una audici, i esvaren ballar sardanes.
En aquesta ocasi fou la cobla La BisbalJove la que va animar amb el seu bonfer, a balladors i balladores a
incrementar la rotllana grossa i a quesen fessin ms de petites.
-LAjuntament de Torroella va informarque el fermar la muntanya de lEstartiten el seu tram del Molinet, ser moltms barat que el pressupost inicialmentestudiat
Per primer cop, desprsde nou anys destartancat, es va obrir elpasseig del Molinet.
Lalcalde, Josep M. Ruf, va comentat laseva satisfacci per la reducci en elpressupost de consolidaci daquest
tram, lltim pendent de la muntanya. Ims al tractar- se dun espai privilegiatque ofereix un molt excellent miradorde les Illes Medes.
La reducci del cost fa ms viablelexecuci del projecte, mantenint unsestndards de seguretat molt alts.Lassentament de la muntanya, en el seutram urb, ha significat una inversi de4,35 milions deuros.
-Espectacle de Mgia amb David el Mag
Un divendres ms tingu lloc a la plaade lesglsia un espectacle ldic. Enaquesta ocasi la mgia an a crrec delMag David.
-Cinema al carrer: UP
Davant de lOficina de Turisme, ers vaprojectar la pellcula UP , la Histriadun venedor de globus.
-Audici de sardanes amb la cobla LaPrincipal de Banyoles
I va acabar el mes dagost amb laudicide sardanes, a la plaa de lEsglsia amb
la Principal de Banyoles.
http://localhost/emporionou/images/num45/34Paseig%20Molinet_1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/34Paseig%20Molinet_1.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
18/38
18
Qui no sap escriure encatal?
Recordem (EMPORION del mes dagost
2010)
REGLA 1: Exposvem les normesgenerals descriptura amb a o amb e delsacabaments de paraules, dels seusplurals i de les formes verbals.
Exemples: Casa, cases, arbre, arbres,mira, mires, miraves, miren, miraven,etc.
REGLA 2
Les consonants S, SS, C, , Z
En el cas de la pronunciaci del so de la S cal distingir dues classes de sons:
Sonor, que s el de paraulescom casa, nosa, poso, zero ...
Sord, que s el de paraules comrossa, pea, calces, sol ...
(observeu les diferncies: rosa / rossa,casa / caa, noses / noces... )
El so dessa sonora (com el de casa) espot escriure amb S o amb Z.
A principi de paraula el representemsempre per Z: zero, zoom, zoolgic...
Entre vocals escrivimS: casa, nosa, poso,camisa, brusa...
(en alguns mots cultes derivats del grecs'escriu Z: amazona, trape zi).
Entre consonant i vocal hi va Z: calze, colze, guitza, atzucac...
(fan excepci els mots amb trans, dins ifons: transent, endin sar, enfon sar)
Entre vocal i consonant, en canvi, hi va
sempre S: aspirar, escoltar, hostal...
El so dessa sorda (com el de sabata ) espot escriure amb quatre grafies:
S (essa), SS(essa doble), C(ce) i(cetrencada)
A principi de paraula sescriu amb S o amb C(davant e o i)
sac, selecci, ssmic, somiar, suma...
cel, celebrar, cirera, circ...
Entre vocals sescriu amb SS, C(davant e,i) o (davant a, o, u)
bassa, cassola, possible, massa, mosso...
cacera, endre ces, decidir, vici...
maa, pea, lli, traut...
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
19/38
19
Entre vocal i consonant o entreconsonant i vocal : S, C(davant e,i) o (davant a, o, u)
molsa, dansa, festa, gespa...
enciam, Marcel, Merc, sincer...
can, fora, llenol, forut...
A final de paraula sempre s sorda isescriu amb S o amb
nas, gos, cabs...
bra, feli, velo, ter...
Mrcia
He passat dos dies a Mrcia convidat perparlar del decreixement i dels efectes de
la mundialitzaci sobre elscomportaments, els valors, ltica, etc.Era la meva primera sortida fora deCatalunya desprs de la manifestaci del10 de juliol passat i tenia una certacuriositat per saber com seria acollit.Ara, de retorn amb tren, tinc vuit horesde viatge de bon aprofitar per llegir i perfer un balan daquesta breu, per
intensa, estada. El primer que constatos el molt que un aprn dels contacteshumans, especialment quan sn entrepersones recentment conegudes.
El tracte que mhan dispensat ha estatexquisit i mai han fet sortir, en lesnombroses converses que hemmantingut, cap tipus de valoracinegativa sobre Catalunya. Noms hesentit expressions plenes dereconeixement i de simpatia. Vaig tenirun petit ensurt quan en un lapsus em vasortir que era independentista en llocdindependent. Res va alterar el bonambient i comprensi. Constato, doncs,com tantes altres vegades, que pocacosa t a veure la manera de ser de laciutadania amb els interessos econmicsi poltics de determinats partits disposatsa treure rendiment electoral especulantsobre enemistats que no existeixen.
Crec que hem de filar prim i no posartothom en un mateix sac.
Quan vaig per Castella, Andalusia, PasBasc, lAlentejo, Mrcia, etc. em sentomenys foraster que a Alemanya, posemper cas. La pennsula Ibrica s elsegent cercle dafinitat immediatdesprs de la meva naci. Reivindico eldret a lautodeterminaci per, en casdaconseguir la sobirania, abraar -meamb els pobles ibrics en el contextduna confederaci. Confed eraci queveig que pocs defensem perqu nomssento centralistes, autonomistes,federalistes i independentistes. Laconfederaci s viable, garanteix
plenament els nostres drets i permet
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
20/38
20
afinar la mida dels nostres vincles ambels pobles confederats.
Crec ms realitzable una confederaciibrica, com el segon cercle de
pertinena, que no pas el tercer cercleque desitjo. Tots parlem dEuropa. Demoment va fracassant. Fracassa perquEuropa s una divisi forada, uncontinent que a lescola ens ensenyaven a pintar de color diferent dels altresquatre. Per tamb pintvem els estatsafricans de coloraines, desconeixent queles lnies frontereres eren fruitdinteressos de les metrpolis i no tenienen compte els agrupaments segonsafinitats tniques daquel l explotatcontinent. Em sento bastant lluny dunrus o dun dans. A mi magradaria msque el tercer cercle fos la Mediterrnia.s casa meva.
Per arribar a una Uni Mediterrnianecessitarem poltics agosarats quetrenquessin les fronteres artificials iinteressades entre les dues ribes tanproperes, tan germanes i, a la vegada,tan desconegudes. Una UniMediterrnia s el millor que ens podriapassar per llimar els tradicionalsmalentesos i per situar la religi on hadestar. Respectant les difernci esculturals de la vintena llarga de nacionsque volten aquest mar, formarem unaregi humanitzada, creativa i fecundadagrcies al millor duns i altres. Perdoneu-me per aquest somni, potser per aalguns blasfmia. s un somni quegrcies a latzar, o als vents que bufen
favorables, es converteix en un somni
despert en el nostre Museu de laMediterrnia. El seu audiovisual de finalde recorregut segueix sent un dels quemai no puc veure sense emocionar-me.Mediterrnia: testimo!
Arbres de Torroella
No cal que us digui que Torroella s unabonica vila empordanesa que tots enslestimem i en la qual ens sentimcmodes. I tamb tots sabem que alterme de Torroella hi tenim de tot! Som
uns privilegiats! Gaireb tot srelativament petit, per tenim un riuamb la seva desembocadura, unamuntanya amb un castell emblemtic,una rica plana, uns horts i camps deconreu (fruiters, cereals...) de terra frtil,i amb un bon rec. Al peu del Montgr, ales terres de sec, hi ha boniques vinyes iolivars ben cuidats. Completen aquestvariat i entretingut paisatge dunes ambpins centenaris, lermita de SantaCaterina, el mar, una extensa platja, unport martim a lEstartit, les illes Medes...i els prop de 12.000 habitants que donenvida a tot plegat.
S, tenim tot aix, una gran riquesa! Per
cuidar-ho s feina feixuga, no podem
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
21/38
21
delegar tot lesfor a lAjuntament, ques que s el responsable que les coses dela vila funcionin, que es conservin, quesadministrin degudament. El personalmunicipal ha de ser conscient de la
important tasca que li cal dur a termecada dia, per aqu tamb nosaltres hitenim a dir, perqu som torroellencs iaix ens obliga a vigilar com funciona lanostra vila, i a ser crtics, si cal. Ho femgaire?, o potser s que tampoc no sensescolta?
A la vila funcionen b el comer, lesfondes, els bars, el cinema, els museus, ihi tenen lloc una quantitat despectaclesque en pocs pobles o viles ens podenigualar, i segurament em deixo algunescoses ms prou importants. Du nhi do!Per hi trobo a faltar arbres. S, arbres.Arbres que ens facin una bona ombra alestiu. Ja s que si els contssim entrobarem una bona quantitat. Torroellat una gran extensi, nhi caben molts!Per, quins arbres plantem? Trigaranmolts anys a poder fer ombra! Els arbressn necessaris. Ja a escola, el mestre ensexplicava els seus beneficis: sn sans,
refrescants, acollidors a lestiu i
purifiquen laire, que prou que ensconv. Podem protegir-nos del sol sotaun bon arbre, i si bufa una mica demarinada, el lloc s ideal!
Aix que dic no s res nou, s de tota lavida, i la meva ja s llarga, per maihavia trobat a faltar tant com aralacollidora protecci dun arbre. Surtocada dia a passejar (els metges s el quems ens recomanen a les personesgrans, s un medicament fcil deprendre i el cost s assumible per a totesles butxaques). Us heu fixat on anem acaminar els vells?
Alguns al passeig de lEsglsia, on elsarbres fan una bona ombra i si bufa unamica de ventet s ideal. A ms, hi haalguns bancs, que sempre sninsuficients. s un bon lloc per a qui potarribar-hi, vull dir que s per a la gent del
barri que pot sortir una estona de casa,passejar una miqueta i trobar-se ambaltres persones de la seva edat, quesegurament s amb qui millor es podenentendre. Les persones grans parlemdels nostres mals, dels fills i dels nts, dela nostra joventut, dels nostres records...Aix passa el temps que no te nadones.Surts i deixes la butaca i la televisi. Elpasseig s, doncs, un agradable lloc degaudi, bonic, tranquil, i fora silencis.Que jo spiga, no tenim a la vila cap mslloc com aquest passeig, per tamb hifalten arbres. He comptat que nhi faltenquatre, de plataners, que per diferentsmotius shan mort i no han estatsubstituts. El seu lloc ha quedat buit, i ja
no hi ha ombra!
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
22/38
22
Els passejos de Catalunya i de Vicen Bousn els que tenen ms arbres. Sn vells,per ben cuidats, i fan ombra. Persenyors, s com passejar per unacarretera on els cotxes desfilen
contnuament i contaminen lai re ambels seus tubs descapament. No s unlloc de descans, sobretot ara a lestiu.Tot i aix, sn molt concorreguts, perquon podem anar, si no, els venstorroellencs?
La plaa dEspanya s un altre llocdesbarjo, amb arbres a tot voltant, pertenen tants anys que fan molt pocaombra per protegir-nos de la calor delestiu. Ser la poda? Hi podrempresumir dun bonic refugi per a grans ipetits. Hi ha bancs i jocs dentretenimentper als nens, per sha de vigilar perquhi ha el perill de la carretera. Els nenssempre van darrera la pilota!
Al parc John Lenon, tret del nom, gairebli podrem posar un notable: s espais,cuidat i t el que grans i petits agraeixen:zones darbreda i de gespa, una pista perpatinar, una placeta per jugar a futbol,gronxadors, espai perqu els avis facin lapartida de petanca, una font, quietud.Bona nota, doncs!
El parc de Santa Clara s una pena, fallstima! No s qui el va dissenyar, perestic segura que va ser una persona ambprou aptitud i professionalitat per fer-ho.Tot i aix, en algunes coses el suspenc. Ila mateixa nota poso a qui t cura de laseva conservaci! Ja mimagino que s
un lloc on no sacaba mai la feina, per
tamb s que hi ha molta gent quetreballa per a la nostra vila, i que aalguns treballadors no sels pot deixarsols. Cal ensenyar-los a fer b la feina, sino mai aprendran lofici.
A loctubre continuar larticle, ja queem queda molt per dir i lespai de qudisposo sha fet insuficient per resseguirels bonics indrets de qu els torroellencspodem gaudir a la vila que ens acull.
L'Empord, Patrimoni de laHumanitat?
En l'imaginari collectiu parlar d'Empords parlar de paisatge. Un paisatge rural,d'histrics poblets escampats pelterritori envoltats d'un ric mosaicagrcola i boscos als pendents menyspronunciats. Aquest s el paisatge que,des de molt temps enrere, ha atretmunts de turistes, ha contribut aldesenvolupament econmic de la CostaBrava i ha conferit a l'Empord el seucarisma i popularitat. Els msapassionats, l'han arribat a compararamb d'altres paisatges tradicionalsfamosos, com el de la Toscana italiana o
la Provena francesa.
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
23/38
23
Vistos aquests valors, i per no ser menysque aquestes altres regions, l'any 2006 elConsell Comarcal de l'Alt Empord vaimpulsar una candidatura per tal que
part de la comarca fos reconeguda coma Patrimoni Mundial de la UNESCO. LaUNESCO o Organitzaci de les NacionsUnides per a l'Educaci, la Cincia i laCultura s un organisme internacionalque, entre moltes altres funcions, t lade vetllar pel patrimoni cultural i naturaldel mn. Per fer-ho va instaurar diversosprogrames que permetien distingir elsindrets ms valuosos per la humanitat,afavorint d'aquesta manera la sevaprotecci. L'acrpolis d'Atenes, elsantuari del Machu Picchu, les pirmidesd'Egipte, la gran muralla xinesa o la granbarrera de corall australiana sn potserdels exemples ms coneguts dePatrimoni Mundial. El reconeixement de
la UNESCO va acompanyat de recursosper al foment dels valors d'aquestsespais, per a l'educaci ambiental i per almanteniment de l'equilibri harmonis amb l'activitat humana. Sol anar acompanyat, tamb, d'un increment en els fluxos turstics i la pressi
sobre aquests enclavaments. Encontrapartida, s responsabilitat de lesadministracions locals vetllar per lacorrecta preservaci dels valors que vanmotivar la protecci. Malgrat aix, jas'han donat dos casos en els quals laUNESCO ha hagut de retirar la preuadadistinci. El primer va ser una reservasalvatge situada a Oman, quan les
autoritats del pas van decidir retallar-laen un 90% per tal de poder extreure elpetroli que s'hi va descobrir. El segon cass ms proper, a Alemanya. La Vall delriu Elba al seu pas per Dresden havia
estat reconeguda pels seus valorspaisatgstics, per la seva distinci es vaveure revocada l'any 2009, quan lesautoritats del pas van decidir tirarendavant la construcci d'un pont quetrencava la unitat de la vall tot partint-laen dos. A ms a ms, el mateixorganisme que dissenya la llista tambpublica una relaci d'espais que veuenamenaat el seu estatus de patrimoni dela humanitat. Actualment s'hi trobenrecollits, entre d'altres, la ciutatd'Istambul, pels impactants projectes dedesenvolupament urbanstic que esvolen tirar endavant; el centre histricde Sevilla, pel projecte que preveu laconstrucci d'un alt edifici que trencaria
l'harmonia del perfil de la ciutat; o l'illade Lanzarote, que pot perdre el seureconeixement de Reserva de la Biosferaa causa dels seus desordenats, devegades illegals, creixements urbansticscostaners.
La idea de les autoritats i algunesorganitzacions alt-empordaneses eraimpulsar el reconeixement del VessantMediterrani dels Pirineus com a PaisatgeCultural Patrimoni de la Humanitat de laUNESCO. Aquesta nova categoriareconeix paisatges que han demostratuna interacci saludable i sostenibleentre els valors naturals de l'espai il'activitat humana. Un paisatge com elque ens ve al cap quan parlem de
http://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/UNESCO_PM.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
24/38
24
l'Empord encaixava perfectament dinsaquesta definici. El projecte abraavaun extens territori, des de la costa delCap de Creus a les muntanyes deMaanet de Cabrenys, i des de l'Escala
fins a Cotlliure, al costat francs. Lacandidatura va fer venir representats deles Nacions Unides per tal que avaluessinel projecte i suggerissin millores quefossin necessries per aconseguir ladistinci. Els comissaris van valorar moltpositivament alguns aspectes de lacandidatura, com l'equilibri ques'estableix entre espais naturals,agrcoles i els petits poblesempordanesos. Tamb jugava a favor dela candidatura el fet que el projecte fostransfronterer, en incloure territori delVallespir, a la Catalunya Nord. Fins i totes van valorar positivament aspectes dela gastronomia, en considerar-se que elsplats tradicionals de la zona feien s dels
productes agrcoles i ramaders produtsen el mateix paisatge i per tant hiestaven ntimament relacionats a travsde la cultura culinria.
Els promotors del projecte van rebretamb les crtiques dels avaluadors.Aquestes se centraven sobretot en elsdesenvolupaments que es preveien a lacomarca i que afectarienindefectiblement l'espai proposat.Algunes ja les tenim aqu: l'autovia dequatre carrils entre Figueres i Roses ol'ampliaci de la C-31 des de Figueres
fins a la Tallada. A ms, els representants
van poder veure en viu les evidentscicatrius en el paisatge causades peldesplegament de l'alta velocitat fins a lafrontera o l'existncia de dues vies comsn autopista i nacional, que transcorren
en parallel. A tot aix calia afegir-hi enun futur ms o menys immediat tot unentramat de carreteres, variants,ferrocarrils i rees logstiques al voltantde Figueres, el pas d'una lnia de moltalta tensi (MAT) cap a Europa, eldesdoblament de la carretera A26, deFigueres a Llan, o la permanentamenaa de creixement dels portsesportius.
Veient el panorama no costa massad'endevinar la direcci dels informesdels avaluadors de la UNESCO. Es vaposar sobre la taula una inequvocadisjuntiva sobre el model dedesenvolupament futur que es volia per
la comarca. O b s'optava per un modelde manteniment de l'harmoniosa relacientre societat i paisatge tradicional del'Empord, o b s'escollia tirar endavantel model prets de desenvolupamentbasat en la construccid'infraestructures i el creixementperpetu. No cal dir quin s el model quees va escollir, s prou evident. Pocsmesos enrere el Consell Comarcalanunciava en veu baixa que enterrava elprojecte i que deixaria d'optar a inclourel'Empord a la llista de patrimoni de lahumanitat. S'estalviava aix la humiliacide ser rebutjat, o la de ser acceptat iincls a la llista de possibles revocacionspoc temps desprs. A nivell prcticaquest gest no t gaires implicacions,
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
25/38
25
ms enll de la prdua dels recursos iesforos que s'havien destinat alprojecte: no es pot dir que s'ha perdut ladistinci que no s'havia tingut mai. sinnegable, per, que a nivell simblic
aquesta renuncia diu molt delsempordanesos i empordaneses, d'allque en algun moment vam heretar id'all que no vam saber (o no vamvoler?) cuidar.
El Servei Exterior Europeu
El Tractat de Lisboa, que va entrar envigor el desembre de lany passat, tcom a lnies importants desenvolupar idonar contingut a dues institucions moltsignificatives de la UE, com sn la
Presidncia del Consell Europeu ambcarcter permanent per dos anys i mig irenovable una vegada, i daltra bandapotenciar la figura de lAlt Representantde la Poltica Exterior i de Seguretat que,a ms de les funcions que ja veniadesenvolupant, se li afegeixen la creacii dinamitzaci dun veritable ServeiExterior Europeu.
s cert que durant els vuit mesos quehan passat des de lentrada en vigor delTractat de Lisboa, els progressos no hanestat massa visibles. Tot i que elPresident del Consell Europeu, el belga
Van Rompuy, ha participat en els actesimportants de la UE, com no podia serduna altra manera, la visibilitat delcrrec, element tamb important perdonar una visi de lEuropa unida, no hasigut evident.
I, a ms, laltre crrec, lAlt Representatper a la Poltica Exterior, que dirigeix la
baronessa britnica Catherine Asthon,tampoc ha tingut unes accions proucontundents i visibles i ha quedat moltlluny de la visibilitat que tenia el mateixcrrec quan lostentava Javier Solana.Aquests dies, per, hem pogut sentir perboca de la baronessa que vol impulsar elServei Exterior Europeu, tal com permetel Tractat de Lisboa, fet que s unaexcellent notcia, ja que ser la formaque la Uni Europea, convertint lesOficines de Representaci enprcticament seus diplomtiques,aconsegueixi una acci exterior que arano t i que li donar, si es fa amb bonaconsonncia amb la dels estatsmembres, una capacitat i visibilitat
poltica important de cara als altresactors globals.
Esperem que aquesta aposta no quedinoms en paraules i finalment la UniEuropea tingui una capacitat poltica idiplomtica com la de qualsevol estat.Aquest s el cam de la construccipoltica europea, objectiu necessari si
volem ser presents i influents en el mn.
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
26/38
26
La cinta blanca
Aquest passat mes dagost hem tingutcinema cada dia. El Cine Club Torroellencva programar a la pantalla del CinemaMontgr una selecci de les millorspellcules de lany. Aix vol dir que hempogut revisar ttols ja vistos durant lanyo daltres que, aprofitant aquesta ofertahem pogut recuperar.
Jo no havia vist La cinta blanca, unpellcula alemanya de Michael Heneke,
que venia precedida de moltsreconeixements, entre ells la Palma dOrdel Festival de Cannes, el Globus dOr ala millor pellcula de parla no anglesa i elpremi a la millor pellcula Europea delany. Filmada en blanc i negre amb unesimatges que de ntrada sorprenen, perque de seguida et situen a una poca iun lloc amb uns personatges que nomsamb veure les seves cares expressen elsseus temors i sentiments continguts, elsquals amb lajut de labsncia de color,son mostrats amb la mxima fredpossible. Les cares ho diuen tot i el blanci negre i el seu estil, evoca un placentarisabor a cinema clssic. Plsticamentlobra de Heneke s una obra
extraordinria que ens transporta aBergman o Dreyer.
Estem a lAlemanya de poc abans de la1 Guerra Mundial, en un poblet
protestant del nord. Un cable queprovoca una terrible caiguda del metgedel poble, un graner que es crema, algque apareix salvatgement torturat... Quihi ha al darrera daquests fets?. Els nensi adolescents del cor i el collegi delpoble i de lesglsia dirigit pel mestre, lesseves famlies, el bar, ladministrador,el metge, la llevadora, i els grangers,conformen una histria que fareflexionar. Personalment vaig arribar alfinal de la projecci com corprs.Desprs a mesura que he anat pensant,reflexionant, en aquesta histria cadavegada mha agradat i impressionat ms.
Ens lexplica, en veu en off, un delspersonatges principals, aleshores un jovemestre del poble. Per la veu reconeixemque ara s ja un home madur i aquestas una histria viscuda en la seva joventut quan era el poc experimentatmestre daquest poble, un poble ambfortes arrels religioses i rgida moral. sla veu testimonial de quan es vaenamorar, per tamb la veu testimonialdel mal, que apareix des del primer pla,en el que veiem laccident del doctor ique no deixar de ser present en tota lapellcula. Segurament ell i la sevacompanya seran els dos nicspersonatges exclosos daquest mal,daquest ambient dopressi, asfixia i
claustrofbia. Tot aix noms uns mesos
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
27/38
27
abans de linici de la Primera GuerraMundial. La narraci s un radiografiaduna comunitat i una premonici delfutur, un crescendo daccidents abans deque tinguin lloc els dos grans accidents
en el mon del segle XX. Qui provoca lacadena daccidents en el feu del bar?,perqu?, on est el germen del Mal?
Desprs de cometre una falta etcastiguen durament (deu fuetades), sidescobreixes el teu jove cos i al llitcometes algun acte considerat impur, etlliguen les mans al somier per evitartemptacions malignes, et colloquen unacinta blanca al bra, perqu no oblidis lapuresa, la innocncia i el teu pecat. Unlla blanc sense contaminar, noms unsanys abans que aquests llaos estenyeixin desvstiques i estrelles deDavid, abans de perdre la innocncia en
una decadent societat de dubtosaeducaci.
Lanlisi que realitza Michael Heneke, dela farisaica rectitud que es va viure alAlemanya de principis del segle XX,situant-ho en una petita poblaci rural,es clara i contundent. A ning potestranyar, dons, que aquells jovesdaparent nima noble i cor pur,esdevinguessin uns anys ms tard (ja hoeren llavors), autntics monstres ibotxins daltres sers innocents iindefensos.
El descobriment dels autors dels fets perpart del mestre, mai es fan explcits a lanarraci, per encara que duna formaoberta, sintueix com, mitjanant unsfets allats que ens parlen dels abusos i
defectes duna societat hipcrita,residualment feudal i moralmentinquisitorial, foren els orgens delscamins que aquesta societat seguiria unsanys desprs.
El que ens proposa aquest gran autor decinema s un acte reflexiu sobre: quan elmal el tenim dins de casa, potser sigui lacosa ms terrible del mn, sobretot si tlaparena duna cinta blanca.
Definitivament una obra mestra.
Parlant de Vasyl Petrinko
Vasyl Petrinko, natural d'Ucrana, haestat l'entrenador d'aquest curs 2009-2010 de tennis de taula del club deTorroella de Montgr. Un club que juga a2 Divisi Nacional grcies a jugadorslocals com Jordi Ribes, Quim Creixell iFrancesc Fontanet, i que t la seva seu alpavell de l'Escola Guillem de Montgr.Un club que recomano a qualsevol
aficionat del Baix Empord pel seu bon
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
28/38
28
ambient i les seves facilitats perentrenar.
Amb el meu fill Daniel ens apuntaremaquesta passada tardor per passar una
estoneta a la setmana, com qui no vol lacosa. All hi havia en Vasyl.Simplement toparem amb unad'aquestes persones que es desviuen pelque fan: pura passi i entrega. Sabemde la seva experincia professional coma jugador a l'antiga Uni Sovitica i coma entrenador en diferents clubs d'Europai d'Espanya. I calia aprofitar-ho. I el meufill ha pogut (ha tingut el privilegi de)conviure estretament amb Vasyl enterritoris presidits per l'esfor i ladisciplina. Tot un luxe.
Tant s aix, que a les poques setmanes,sorprenentment per a nosaltres, gairebsense conixer-nos, ens oferia els seusmatins de diumenge per continuarentrenant-lo (desinteressadament). Noho vam acceptar perqu tot aix eramassa excessiu per a Daniel. Per s quevam anar incorporant, progressivament,ms hores, fins arribar a les 12setmanals.
S que per ser un bon
mestre cal reunir trescondicions (i no s fcil):la primera, saber-ne, lasegona, saber ensenyar ila tercera volerensenyar. Vasyl les ttotes i, a ms, s bona persona, amb unatica de vella escola, on paraules comhonor i comproms tenen el seu valor.
Potser Vasyl sigui difcil d'encaixar enuna societat que prioritza l'aparena, lesformes, el qu diran. S que no spolticament correcte perqu s directe,temperamental i summament
perfeccionista. No obstant, i puc donarprova daix, s tot cor, i res lirecompensa ms que poder oferir alsaltres el que ell sap (i especialment alsnens, que sn els grans contenidors).Tan simple com aix.
I suposo que aquesta s la ra d'aquestescrit, un petit (i humil) homenatge: ell
ha estat per a nosaltres aire fresc, uncant apassionat a la vida, un recordatoride les coses senzilles i profundes.Personalment he aprs bastant de tennisde taula en aquests mesos (el meu filluna barbaritat), per em quedo ambmolts altres regals d'aquesta curta visitad'un extraterrestre a Torroella deMontgr. Per tot aix, grcies i moltasort.
Parlem de cincia? (1) Reflexions
Den que vaig encetar la mevacollaboraci a Emporion amb el ttolgeneral de Reflexions, hi he parlat de
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
29/38
29
Societat, de Poltica, dEconomia, deCostums,... per fins ara no he escrit maide Cincia. Potser ja toca, doncs. I ara hoconsidero oport, perqu el mes dagostpassat va sortir als diaris una notcia que
semblava de cincia-ficci, i que noobstant era ben real: un equip decientfics intentar esbrinar si un viruspot ser a dos llocs al mateix temps. No sun acudit ni una ximpleria. Elsinvestigadors es basaran en la TeoriaQuntica, que prediu -i els experimentsdemostren- que una partcula elemental-un fot, un electr, etc- pot ser presenta diversos llocs al mateix temps.
El segle XX va ser una centriaextremadament creativa a lmbit de laCincia i la Tecnologia. Es va anardescobrint com era ltom, els seuscomponents, el prot, el neutr,lelectr,... i els components dalguns
daquests, els quarks, els gluons, ...Es vaestudiar lexpansi de lUnivers, el Big-bang, els Forats Negres, ... Un altre diaen parlarem.
EinsteinPer durant el segle XX es varendesenvolupar sobretot dues gransTeories, la Teoria Quntica abansesmentada, i la Teoria de la Relativitat.Aquestes teories han perms conixer elmn com mai no shavia fet, i han fetpossibles avenos increbles, des delenergia atmica fins a lordinador.
Avui comenar per exposar moltesquemticament qu diu la Teoria de laRelativitat, i ho far adaptant-ho de
Viquipdia. Deixar la Teoria Qunticaper a un altre dia.
La Teoria de la Relativitat especial oRestringida va ser formulada per Einstein
lany 1905 (tot i que altres savis hiestaven treballant, com el granmatemtic francs Poincar, perEinstein la va expressar amb un gransentit fsic). Evidentment no podementrar a fons a considerar els seusfonaments matemtics i experimentals.
En resum, la Teoria de la Relativitatestableix:
No hi ha cap punt fix a lunivers, sinque tot es mou, i tots ens movemamb tota la resta.
La velocitat de la llum s invariable,no canvia, s una "llei de la natura",t el mateix valor per a qualsevolobservador, sigui quin sigui el seuestat de reps o moviment. s de300.000 Km per segon.
La massa s energia i l'energia tmassa. All de la massa ni es creani es destrueix, noms estransforma, ara ja no s vigent, es
pot destruir massa i convertir-la enenergia, i a linrevs, a travs de lafamosa equaci dEinstein E = mc2,on (E) s l'energia, (m) la massa i (c)la velocitat de la llum. L'equaci ensdiu que es genera molta energia (E)per cada petita quantitat de massa(m) que desapareix (perqu "m"est multiplicat pel quadrat del valor
de la velocitat de la llum, "c", que s
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
30/38
30
un nombre molt gran). Aquestaobtenci de grans quantitatsd'energia es produeix durant lafissi nuclear, que t lloc, perexemple, en les explosions
atmiques, a les centrals nuclears i,sobretot, al Sol i als estels.
Quan augmenta la velocitat dun cos:
La seva massa augmenta. (Perentendrens: pesa ms).
La seva llargada en el sentit delmoviment disminueix.
El temps daquest cos passa ms apoc a poc.
Segons la nostra experincia, aixsembla absurd perqu els nostresmoviments normalment tenen unesvelocitats relatives molt petites i aquestscanvis no es poden apreciar. Perexemple, si llancem una pilota tanrpidament com puguem, el seu canvirespecte a nosaltres, segons les lleisrelativistes, ser de noms 2milionsimes parts.
En canvi, quan els fsics, mitjanant un
accelerador de partcules atmiques,acceleren aquestes a velocitats de lameitat de la llum o ms, i en mesuren lesmasses, poden observar que hanaugmentat d'acord amb les prediccionsde la Teoria de la Relativitat. Com ara alSincrotr inaugurat fa poc a Cerdanyoladel Valls.
Segurament all que ms sorprndaquesta teoria (per els experimentshan demostrat que era cert) s que eltemps de dos cossos pugui ser diferent
segons la velocitat de lun i de laltre. sconegut com la paradoxa dels bessons: siun es queds a la Terra i laltre ans itorns dun altre planeta a velocitatprxima a la de la llum, ledat del que haviatjat gaireb no hauria canviat, mentrelaltre shauria fet vell.
Abans de la Teoria de la Relativitat, eltemps es considerava com una magnitudabsoluta, que transcorria igual per a totsels objectes i persones. Per aix esconsiderava, d'una banda, lespai fsic detres dimensions (llarg, ample, alt) i,d'altra banda, el temps. Per com que eltemps depn de les velocitats delscossos, Einstein va proposar de
considerar un espai de quatredimensions (llarg, ample, alt, i temps).Aix s el que s'anomena l'espai-temps.Tots nosaltres som en un puntdeterminat de lespai -temps.
Abans del Big-bang, s dir, abansdexistir lUnivers, el temps no existia.
(Per als creients: quan Du cre el mn,no va crear noms lespai, sin tambsimultniament el temps, Du va crearlespai-temps).
Per quedava plantejat un problema: sires no pot ser ms rpid que la llum, qupassa amb la gravetat, que sembla que
vagi instantniament del Sol a la Terra, o
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
31/38
31
de la Terra a la Lluna, o dun extrem alaltre de lunivers?
La Teoria de la Relativitat General, quecompletava lanterior, va resoldre el
problema. La va formular Einstein lany1916, i estableix que:
La gravetat no s una fora com unaaltra (elctrica, magntica, que vana la velocitat de la llum), sinl'expressi de la massa dels cossos,que fa que lespai -temps agaficurvatura (una estrella deformalespai com una bola de plomcorbaria la superfcie dun matals).
Per tant, l'espai-temps (de quatredimensions, recordem!) s corbat.Com que noms podem imaginartres dimensions (llarg, ample i alt),no quatre, aquest concepte decurvatura ens s molt difcil
dentendre, per ambmatemtiques tot es pot imaginar.La curvatura de lespai -tempsaugmenta all on hi hagi un objecteque tingui massa, i fa que els altresobjectes, en el seu moviment,segueixin camins corbats (com fariauna bola que passs rodolant persobre del matals corbat de qu heparlat abans).
Com que la corbatura ocasonadaper la massa dels cossos abarca totlunivers, sembla que la gravetatvagi instantniament dun extrem alaltre de lunivers a ms velocitatque la de la llum. Per la gravetatno va enlloc, sin que hi s; sn
les ones electromagntique i la llumles que viatgen per lunivers corbat.
D'aquesta manera la Relativitat General
esdev una teoria de la gravetat mscompleta i coherent que la de Newton,la qual queda com un cas particulard'aquella.
Ja s que tota aquesta explicaci, tanresumida, s molt dura de seguir, percrec que s bo de saber-ne les ideesprincipals.
El mes vinent parlarem de la TeoriaQuntica, que potser s ms atractiva.La que permet pensar que un virus puguiser a dos llocs alhora.
A l'aguait del nostre
patrimoniUna filera de mlies al final del Passeigde Vicen Bou de Torroella deMontgr que, per estar sota una lneaelctrica dEndesa, han estatpodades (es un dir) sense miraments .Es evident que es pot mantenir ladistancia adequada sense fer aquests
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
32/38
32
estralls. Sha de remarcar que sha fet almarge dels jardiners municipals.
Foto publicada a "La Vanguardia" el dia6 d'agost
Poemes d'arreu del mn
Veneuela
La glria com a abillament,d'araguaney*, la tendresa,
la cintura obre un roser
i el seu coll s un riu.La vesteix un cel brau
de viu blau transparent.La m resplendent
de llibertaris manats.De Catatumbos els ulls,del mar Carib el front.
La boira a dalt revelaels seus fulgors avilenys*,
i cinta de tres colorsli vola sobre els rnxols.
Es cobreix la pell canyellaamb fina punta de brisa.
La seva heroica raa mestissacausa sorpresa a Amrica.De serralades l'espatlla,
de frailejn* el somriure.
De Medanales el colli de lAmazones la figura, la dola verge de la Vallli posa el cabell bonic;
i en un llampec de lucidesa,Delta Amacuro a la m,
fa que el cel llunytorni sobre l'Atlntic.T batecs de selva,
t pulmons de planura.
El sol el porta tatuatsobre bandera i escut.
El Brasil li fa una salutaci,Colmbia besa el costat.
Va alar la fe del passat
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
33/38
33
sota consignes de vairons;estimen les seves terres sonores
la llibertat i el dret,i t llum al pit,
condecorat d'aurores!
*araguaney s un arbre tpic deVeneuela
*frailejn s una planta tpica deVeneuela
*avileny, relatiu a Ciego de vila(provnciade Cuba)
Venezuela Ernesto Luis Rodrguez
La gloria como atavo,de araguaney, la ternura,abre un rosal la cinturay su garganta es un ro.La viste un cielo bravo
de vivo azul transparente.La mano resplandecientede libertarios manojos.De Catatumbos los ojos,de Mar Caribe la frente.
La bruma arriba desvelasus avileos fulgores,y cinta de tres colores
sobre los rizos le vuela.Se cubre la piel canela
con fino encaje de brisa.Su heroica raza mestiza
causa en Amrica asombro.De cordilleras el hombro,
de frailejn la sonrisa.
De Medanales el cuello
y de Amazonas el talle,la dulce Virgen del Vallele pone lindo el cabello;y en luminoso destello,
Delta Amacuro en la mano,
hace que el cielo lejanosobre el Atlntico vuelva.Tiene latidos de selva,
tiene pulmones de llano.
El sol lo lleva tatuadosobre bandera y escudo.Brasil le tiende el saludo,
Colombia besa el costado.Alz la fe del pasado
bajo consignas ductoras;aman sus tierras sonorasla libertad y el derecho,y tiene luz en el pecho
condecorado de auroras!
Recita: Rosa Edn Lobo
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
34/38
34
El cos dun cop
Aina Amat i Blai
Autor: Javier CercasTtol: Anatomia dun instant Editorial: Rosa dels VentsAny dedici: Setembre de 2009Pgines: 435
Anatomia dun Instant no s unanovella. Tampoc s ben b un assaig, niuna tesi. De fet, Anatomia dun Instants el que ens diu el ttol, totes lescircumstncies, les persones i elsmoments, unides per un entramat de filsinvisibles que teixeixen un moment nic,el cop destat del 23 de febrer. Amb laseva ltima creaci, Javier Cercas haaconseguit descriure i explicar a la
perfecci un fet que ha marcat lahistria recent dEspanya, unesdeveniment que va posar a prova lafortalesa duna incipient democrcia.All que havia de ser una novella es vaconvertir en una obra dun gnere difcilde definir, per no per aix menys bonani menys interessant.
No s la primera vegada que Cercassendinsa a la histria recent dEspanyaper crear una narraci. Ja al llibreSoldados de Salamina lautor extremenyva situar la seva novella en terres
gironines, durant els anys convulsos dela Guerra Civil. La seva nova obra s moltms realista, per no per aix menysintensa. El propi autor explicava que allque havia de ser una novella es vaconvertir en lanatomia dun instantperqu la realitat del 23 F era tancomplexa i apassionant que no caliainventar-se una nova histria. A banda,la traducci de lobra al catal, a crrecdEsther Roig, respecte el to original delllibre i la marca personal de lautor.
La descripci de les gravacions de lescmeres del Congrs durant el copinicien cada captol. A continuaci,comena la narraci de la veritable
anatomia daquell instant, la placentadel cop, els colpistes davant del cop, elspoltics davant del cop, els militars, lamonarquia i la societat civil davant delcop. Cada detall est destinat a explicarall que va ser el 23 de febrer, o all queCercas pensa que va ser. Segurament noconeixerem mai tots els detalls daquelldia, per s que ens podem imaginar lesconverses, les reunions i els pensamentsdels protagonistes del 23 F.
Classificar els personatges que vanprotagonitzar aquell moment entre bonsi dolents s una divisi molt simpleenmig dun instant tan complicat. Cercasconeix massa b el 23 F per no caure en
aquesta temptaci. El rei va salvar la
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
35/38
35
democrcia, per va cometre errors;Surez es va mantenir ferm durantaquell dia, per feia molt temps que jahavia deixat de fer poltica; Carrillotampoc es va rendir a les ordres dels
militars, per durant els ltims anyshavia dirigit un partit comunista quequeia en picat. Per altra banda, tot i queel cop de Milans del Bosc, Tejero iArmada s del tot condemnable, no espot criminalitzar sense analitzar lasituaci a fons. El cop tou queplanejaven, no noms tenia el suportdels militars, sin tamb de part de lasocietat civil i la classe poltica. Laintervenci de Tejero per, va fer que elcop tou prengus la forma dun copdur i que el pas es paralitzs, marcatencara pel record duna Guerra Civil.
El llibre de Javier Cercas, en definitiva,ajuda a comprendre millor les raons que
van desencadenar el 23 F. Momentshistrics com aquest no neixen del no-res, i noms la perspectiva que dna elpas del temps aconsegueix analitzarlinstant amb el rigor que ho ha fetCercas. All que hagus pogut ser snoms una hiptesi, per grcies aAnatomia dun Instant podem conixertot el cos del cop.
La cuina de la Catrina
ARRS A LA PAELLA
Ingredients:
Arrs Salsitxes Costell de porc Calamar Spia Gambes Escamarlans Ceba Tomquets Alls Pebrot verd i vermell Brandi Oli Sal
Pebre
Preparaci:
Poseu la paella al foc amb loli, hisofregiu les gambes i escamarlans i horeserveu.
En el mateix oli, hi sofregiu la spia i elcalamar, els deixeu al voltant de lamateixa paella i al mig hi sofregiu lessalsitxes i el costell. Quan estiguinsofregits, ho remeneu tot junt i hodeixeu altra vegada al voltant, sofregiu laceba i altra vegada ho remeneu tot i hodeixeu. Al mig, sofregiu el pebrot, elsalls picats i per ltim els tomquets.
-
7/29/2019 45 - setembre - 2010
36/38
36
Quan estigui ben sofregit remeneu-hotot junt, ho deixeu coure lentament quesevapori laigua. Remenant de tant entant, li aneu afegint aigua fins que totestigui cuit. Ho deixareu concentrar, hi
afegiu copeta de brandi i un pols depebre. Afegiu-hi larrs i laigua i quecogui 7 minuts als fogons. Hi poseu lesgambes i els escamarlans i fiqueu lapaella al forn 7 o 8 minuts.
TORRADETES DE SANTA TERESA
Ingredients:
1 barra de pa molt estreta deldia abans
Llet Canyella Pela de llimona Ous Sucre Oli
Preparaci:
Es tallen les llesquetes de la barra nomassa gruixudes, de no gaire ms dun
centmetre, la llet es fa bullir amb lacanyella, el sucre i la pela de llimona. Esdeixa refredar una mica i es suquen lesllesques en aquesta llet perfumada. Espassen per ou batut i es fregeixen ambfora oli, ben roent. Es colloquen en unaplata i sempolven b amb sucre.
Cinema i espectacles
http://localhost/emporionou/images/num45/01cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/01cine.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
37/38
37
Pellicula del mes: Origen
http://localhost/emporionou/images/num45/03cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/04cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/03cine.jpghttp://localhost/emporionou/images/num45/02cine.jpg -
7/29/2019 45 - setembre - 2010
38/38
Fet i Fumut...!