fulls enginyers núm. 269 setembre/octubre 2010

Programa de Formació Contínuadel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Setembre – Desembre 10

Per a més informació:T. 932 957 807a/e: [email protected]

Àrea d’Enginyeries

Elaboració de projectes d’instal·lacions elèctriques d’Alta Tensió setembre - 16 h

Situació actual de la nova Llei de prevenció i control ambiental. LPCA setembre - 8 h

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux desembre - 12 h

Àrea d’Energia

Càlcul i disseny de sistemes de climatització setembre - 16 h

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica octubre - 24 h

Curs sobre quali� cació d’e� ciència energètica d’edi� cis. Utilització de les eines LIDER, CALENER VYP i CE2 novembre - 32 h

Àrea de Seguretat i Medi Ambient

Elaboració de projectes tècnics en matèria d’incendis. Adaptació al CTE i RSIEI novembre - 16 h

Marcatge CE i nova Directiva de màquiines. RD 1644 / 2008 desembre - 4 h

Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi desembre - 8 h

Àrea de Gestió

Creació d’empreses octubre - 45 h

Preparació i gestió dels contractes de serveis d’enginyeria novembre - 8 h

Curs de preparació d’oposicions per a professors de secundària en Tecnologies (semipresencial) octubre -100 h

Àrea de ConstruccióGestió de residus de la construcció i demolició. Context actual i reptes de futur octubre - 8 h

DIA A DIA

Conveni amb el Consorci Forestal de CatalunyaRecerca, desenvolupament i innovació

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Josep Giné

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Carles Pérez

Redactors: Lorena Farràs, Carles Pérez, Natàlia

Garcia, Marta Trapé, Jordi Garriga i Meritxell Mir

Publicitat: Natàlia Garcia, Anna Garcia i Peter H.

Schönhöfer G.

Fotografi a: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez, Carles

Ivanco Almor i Escarlata Gómez

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen

l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

Periodicitat bimestral.

Distribueix: RBA Revistas S.L.

12

LA COLUMNA

Xavier SolàEnginyeria i ràdio, al servei de les persones

CALIDOSCOPI

Fàtima P. Godall“Tú mateix ets la diferència”

EDITORIAL

Joan TorresPresident de l’AEIC 04

tenim

opin

ió

fem

in

stit

ució

vole

m +

som

engin

yers

ELS NOSTRES EXPERTS

Albert FerrariUn enginyer a la Xina

Maria Lluïssa SàrriesSituació del visat col·legial

Antoni M. GrauEnginyers Industrialsa Catalunya, un col·lectiu d’empreses

TECNOLOGIA I EMPRESA

NESTLÉGrans enginyers per a una gran empresa

22

16

ENTREVISTA

Josep Amat“En la robòtica hi ha grans oportunitats professionals”

PROJECTE

Sincrotró AlbaUna nova referència per a la investigació europea

30

14

LA TEMPTACIÓ

Fotografi es diferents

ENGINYERIES DEL MÓN

Hoover Damm

78

INFORME

Nou Certifi cat d’Actuació Professional

54

62

VIU L’ASSOCIACIÓ

Activitats de tardorGaudeix de les nostres propostes

05

08

09

06

REPORTATGE

L’avió solarUn pas de gegant per l’aviació sostenible

36

44

JA SOM 10.000

Connecta’t i participaForma part dels grups que el COEIC té a les xarxes socials. Ja hem conegut algunes de les vostres històries...

NOVES TECNOLOGIES

La lectura a l’abast del dit

72

68

71

Tenim opinio OK.indd 3 30/09/10 19:21

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

4 SETEMBRE/OCTUBRE2010

EDITORIAL

Joan Torres / President de l’AEIC

Ens trobem immersos en una etapa de canvis. Les eleccions al Govern de Catalunya estan

a tocar, l’economia destil·la indicis de canvi, les nostres institucions treballen en un nou full de ruta... Està clar que el nou curs “escolar” ha començat.Com a institució de referència i amb voluntat d’estar presents en els debats polítics i socials del país, hem convidat els partits a exposar els seus programes electorals. Amb la intenció d’incidir en aquells aspectes que ens afecten com a professionals i al progrés del nostre país –en el qual l’Enginyeria Industrial ha estat i continua sent imprescindible–, els emplacem a contestar aquelles preguntes

que des de les nostres comissions hem re� exionat en profunditat. La nostra estreta relació amb les administracions i les empreses ens permet obtenir una posició rellevant com a agent dinamit-zador per fer arribar les propostes i inquietuds dels nostres professionals a l’àmbit de govern.La Llei òmnibus marca també l’inici d’aquest setembre a les nostres institu-cions. El Reial decret 1000/2010 sobre els visats obligatoris ens ha abocat a un canvi d’escenari al qual preveiem que arribem ben preparats. La nos-tra resposta vol continuar garantint la responsabilitat civil professional dels nostres col·legiats per adaptar-nos a les noves exigències que marca la Llei, implantant un nou model d’acreditació i avaluació col·legial. Aquesta posició és la que també ens permet elaborar L’Observatori de la Com-petitivitat, que es presentarà el proper 17 de novembre a l’auditori de la Torre Agbar per tercer any consecutiu. La visió del nostre sector permet obtenir una

radiogra� a exacta de la situació actual de la indústria catalana. Serà interessant conèixer les conclusions en un any que ha estat de recessió econòmica.La nova situació ens porta a treballar en la línia de la participació i la cohe-sió del col·lectiu. Només sent més forts podrem afrontar els nous reptes de futur que se’ns plantegen. Necessitem l’esforç col·lectiu de tots els que formen part de les nostres institucions. Cada idea, cada persona, cada iniciativa compta. Hem de continuar treballant plegats i en la mateixa direcció. Sumem.

NO SONA...

Marxa enrere en les millores del Bicing

Rodalies i Adif es contradiuen sobre el motiu de l’avaria

L’Ajuntament de Bar-celona ha renunciat a actualitzar el sistema informàtic del servei públic de bicicletes, el Bicing. Segons el regi-dor de Mobilitat, Fran-cesc Narváez, no hi ha garanties que fer-ho no perjudiqui el funcionament del servei.

Després que 750 viatgers del tren de Rodalies haguessin de ser evacuats d’un túnel el 17 de setem-bre, les dues empre-ses discrepaven sobre què va fer que fallés el subministrament elèctric . El ciutadà no en té cap culpa.

Sumem per superar els reptes de futur

El nostre país vol ser pioner en la producció del cot-xe elèctric. La Ge-neralitat posa en marxa un pla que incentiva la compra d’aquests vehicles. Per les vies catala-nes en circulen actualment tres-cents.

SONÒMETRE

Catalunya aspira a tenir 76.000 cotxes elèctrics en cinc anys

SONA BÉ GRINYOLA!

La nostra estreta relació amb les administracions i les empreses ens permet obtenir una posició rellevant com a agent dinamitzador per fer arribar les propostes i inquietuds a l’àmbit de govern

La nova situació ens porta a treballar en la línia de la participació i la cohesió del col·lectiu. Només sent més forts podrem afrontar els nous reptes de futur que se’ns plantegen


FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAXavier Solà Vilaseca

Director i realitzador de La Nit dels Ignorants 2.0 de Catalunya Ràdio

Qui és que no ha passat algun moment memorable amb la ràdio? Potser escoltant una

entrevista captivadora; o la narració vibrant d’un partit de futbol; o recargo-lats de riure amb el talent i l’originalitat de mestres de l’entreteniment; o atrets per un reclam publicitari; o indignats per unes declaracions infamants; o trucant, empesos per una necessitat irrefrenable de respondre la pregunta d’un concurs; o per explicar la nostra soledat; o per trobar remei a un malde-cap; o participant com a especialistes en un debat o una tertúlia; o com a intèr-prets, compositors, cantants; o com a públic assistent...Són moltes les ocasions en què la ràdio ens interpel·la a tots i cadascun de nosaltres, grans i petits, en companyia o solitàriament, les 24 hores, 365 dies l’any. Pertanyem a un moment històric en què la ràdio sempre hi és. La vivim amb més o menys � delitat o intensitat, però el cas és que mai no ens abandona: a la cuina, al menjador, al lavabo, a l’habitació, al cotxe, a la feina... La ràdio és un dels mitjans amb més penetració a tot el món, per la seva versatilitat, la seva accessibilitat i el seu preu mòdic. Gràcies a la seva capacitat d’adaptació s’ha convertit en un dels mitjans de més prestigi i és avui un dels més acceptats, de més credibilitat i capacitat de lideratge en la creació d’opinió pública. Sumada a aquests actius, la ràdio compta amb gran valor afegit, i és que

difícilment trobaríem algú que ens en parlés malament. És ben cert allò que diu l’Antoni Bassas: “Els diaris es respecten, la televisió es critica, però la ràdio s’estima”.Per què s’estima, la ràdio? Per la seva capacitat de generar imatges men-tals en l’oient? Perquè és una fàbrica de somnis? Un bàlsam reparador? Per la llibertat d’autonomia que ofe-reix? Per la seva immediatesa? Per l’heterogeneïtat de l’audiència? Per la credibilitat del seu missatge? Per la seva senzillesa i humilitat?Sigui com sigui, i més enllà d’aquest màgic misteri, la ràdio, com tots els grans descobriments, està envoltada d’una alta complexitat tècnica i humana, fruit d’anys de recerca de moltes ments lliurades a la investigació. Apro� tant l’ocasió que se’m brinda, voldria dedicar aquest article a retre un sincer homenatge als enginyers indus-trials, homes i dones, els quals heu tingut, teniu i continuareu tenint un paper tan important en la seva creació i desenvolupament. Per signi� car-ho, uns noms i un fets ens remuntaran a començaments del segle XIX. Són els antecedents que, a l’alba de l’electricitat, ens recorden que res mai no és fruit d’una sola persona. Les grans gestes són el resultat de l’esforç, la con-stància, el talent, la convicció i l’esperit de superació de tots i cadascun dels que sentim el desig de millorar el que ens hem trobat, sempre al servei de les persones.

“Després de la decisió del TC, Espanya té un problema, no Catalunya. Catalunya no és el tema de debat. És Espanya”

L’ALTAVEU

Miquel Roca i Junyent

Enginyeria i ràdio, al servei de les persones

· Alessandro Volta inventa la pila vol-taica, que deriva en telègraf.

· Samuel Morse transforma el telègraf en el codi morse.

· Graham Bell propaga els sons a través de cable.

· Heinrich Hertz descobreix les ones electromagnètiques.

· Alexander Popov inventa la primera antena.

· Guglielmo Marconi envia els primers senyals sonors.

· 1906. Fleming i Fessenden trans-meten la veu humana.

· 1916. Primera emissora als EUA.· 1923. Primeres emissions: Radio

Ibérica (Madrid).· 1924. Primera emissora o� cial: Radio

Barcelona (EAJ1).La ràdio a casa nostra celebrarà el centenari el 2024. Ningú no es podia imaginar que aquell enginy incipient, que inaugurava una nova fórmula de comunicació per a la humanitat, es con-vertiria en el mitjà admirat, reconegut i estimat que és avui. I per molts anys, sempre al servei de les persones!


ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


La veritat és que no estava previst que el meu recor-regut professional em portés

a diferents activitats a la Xina, però ara que hi sóc crec interessant exposar un recull de situacions i dades sobre aquesta experiència.El títol d’aquest article és l’avís que hom pot trobar en un hotel de cinc estrelles a dues hores de camí al sud de Guangdong (Canton) perquè no s’utilitzi l’ascensor en cas d’incendi. És una mostra de les di� cultats que tenim els que ens hem de comunicar de manera recurrent amb la gent d’allà, i això suposa necessitar doble esforç per ambdues parts ja que el domini de la

llengua anglesa en aquella zona és més limitat que en altres zones com Xangai, i la conversió de concepte a gra� sme i a l’inrevés, no és gens fàcil.A les zones de l’interior i sud de la Xina, trobar gent per treballar a les fàbriques no és fàcil i ja no diguem si són llocs de treball molt especialitzats i concrets.La setmana laboral per llei és de 40 hores, però no hi ha límit en les hores extres i, de fet, sempre hi estan dispo-sats perquè són més ingressos per a ells. Pel que fa a les vacances, el mínim legal són onze dies de festa. D’altra banda, els salaris mínims estan regu-lats per llei, i si aquest any hem patit increments salarials entre el 20% i el

30%, el govern pensa mantenir aquest ritme durant els tres pròxims anys per incentivar el consum intern.El passat mes de juliol el govern d’una de les províncies més industrialitzades va comunicar el tancament de més de cent empreses a la conca d’un riu important per les seves activitats con-taminants (principalment empreses metal·lúrgiques), ja que tenia impacte directe molt negatiu en la salut de la població local.En els pròxims anys s’han d’enderrocar la major part de les vivendes que es van construir des del 1950 � ns a � nals dels 60 perquè els elements constructius i materials emprats no permeten allar-gar-ne més la seva vida útil. A això cal afegir que a la Xina no hi ha propietat privada i totes són concessions d’ús � ns a cinquanta anys.Tot i que en aquests moments em recorda a la situació en què estàvem a principis dels anys 70 al nostre país, la Xina està canviant molt i molt de pressa.Ja hi ha unes quantes empreses catalanes i enginyers involucrats en activitats diverses a la “fàbrica del món”, i de cara al futur pot ser molt valuós que hi hagi un grup dins del Col·legi per poder fer seguiment del que suposa l’evolució de la Xina i de l’impacte a casa nostra i en el nostre col·lectiu.

Xina: “In case of fi re do not use life”

Albert Ferrari / Industrial Manager, SEDAL Group

A les zones de l’interior i sud de la Xina, trobar gent per treballar a les fàbriques no és fàcil i ja no diguem si són llocs de treball molt especialitzats i concrets. Els salaris mínims estan regulats per llei, i si aquest any hem patit increments salarials entre el 20% i el 30%, el govern pensa mantenir aquest ritme durant els tres pròxims anys per incentivar el consum intern

Si hi estàs interessat, posa’t en contacte amb Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica.

[email protected]



El nou curs amb Bolonya

Ja han passat onze anys des de l’inici de l’anomenat Procés de Bolonya, nascut a partir de la Declaració de

Bolonya l’any 1999 i que va donar origen a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), en un procés de convergència amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi de titulats en l’àmbit europeu i d’adaptar els continguts dels estudis universitaris a les demandes socials.Aquest nou model suposa un canvi d’estructura en el qual desapareixen les titulacions de cicle llarg (com ara l’Enginyeria Industrial) i es passa a un escenari amb graus de quatre anys, superat un dels quals es pot accedir a un màster d’entre un i dos anys. En el cas de l’Enginyeria Industrial, les atribu-cions professionals s’assoliran amb el Màster en Enginyeria Industrial.Des de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona hem de manifestar la nostra satisfacció per l’excel·lent acollida que ha tingut el Grau en Tecnologies Industrials (itinerari òptim per cursar el Màster en Enginyeria Industrial), amb una demanda en primera opció del 181% sobre l’oferta. Juntament amb aquest grau, a l’ETSEIB s’inicien aquest curs els graus en Enginyeria Química i en Enginyeria de Materials.Aquest setembre han començat els nous graus a l’ETSEIB adaptats al nou model d’ensenyament europeu, és a dir, uns estudis amb uns coneixe-ments basats en competències, que posen èmfasi especial en les metodolo-gies emprades, amb un aprenentatge i una avaluació continus i amb una major mobilitat dels estudiants. En el nou marc, l’estudiant pren un paper relle-vant. La càrrega de les assignatures ja no es mesura en hores de classe, sinó

que es mesura a partir de les hores de dedicació de l’estudiantat (presencial i no presencial). L’ensenyament no únicament se cen-tra en els continguts o competències especí� ques, sinó que s’ocupa explíci-tament també de les competències genèriques, com ara treball en equip, sostenibilitat i compromís social, gestió de projectes, emprenedoria i innovació, tercera llengua, etc. També destaquem l’aprenentatge basat en projectes des del segon curs.

Tot això a l’ETSEIB coexistirà durant cinc anys amb els actuals estudis d’enginyeria, ja que la implantació dels nous graus es farà curs a curs i l’extinció del pla vell serà progressiva.

El nou curs l’hem iniciat amb renovada il·lusió i amb ganes de formar els nous enginyers tal com hem fet sempre, amb l’avantatge d’haver re� exionat durant els darrers anys sobre com millorar l’aprenentatge dels nostres estudiants, sobre quins continguts són els més importants, com convé explicar-los, en quin ordre, etc. Les anomenades competències genè-riques i la seva avaluació al llarg del grau són un dels reptes més innovadors que hem d’afrontar; caldrà atendre noves necessitats i anar corregint i millorant la nostra feina curs a curs � ns a arribar d’aquí a quatre anys a la implantació total dels nous graus. Tal com estem fent des de fa 159 anys, continuarem formant enginyers de qualitat, renovant esforços per titular els millors enginyers, man-tenint l’excel·lent nivell d’acollida que tenen en les empreses i institucions del nostre país.

Neus Cónsul / Subdirectora Cap d’Estudis de 1r Cicle de l’ETSEIB Rafael Ruiz / Subdirector de Política Acadèmica i Qualitat de l’ETSEIB

Caldrà atendre noves necessitats i anar corregint i millorant la nostra feina curs a curs


tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Situació del visat col·legialMaria Lluïsa Sàrries / Directora de LS Enginyeria, professora associada del Graduat de Prevenció i Seguretat Integral de l’EPSI

A mb data d’1 d’octubre entra en vigor el Reial decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre

visat col·legial obligatori. En aquest decret s’anul·la l’obligatorietat del visat col·legial en la majoria de projectes que visem com a professionals. El visat no és un impost o taxa més que s’ha de pagar per aconseguir qualsevol permís. Quan nosaltres com a professionals visem estem defensant la nostra feina, donant imatge de competència però, sobretot, la societat guanya en segure-tat i tranquil·litat.El primer que garanteix el visat és que el tècnic que està signant el projecte és veritablement tècnic titulat. Quants casos coneixem de teòrics enginyers o llicenciats que després han resultat no ser-ho? A més garanteix que el tècnic que signa és competent en la matèria del projecte. És lògic que un arquitecte signi una sala de calderes o una central elèctrica?Segon, ens és de molta utilitat, per exemple, en el cas del full d’encàrrec visat de les feines, que ens estalvia fer contractes de serveis, els quals moltes vegades són complicats i requereixen la

contractació d’un advocat que garan-teixi l’adequació del contracte.Tercer, quan nosaltres visem els nos-tres projectes posem en evidència que estem coberts per una assegurança de responsabilitat civil. Això, d’una banda, ens despreocupa del fet que el client ens obligui a tenir assegurances privades que poden ser molt costo-

ses i, d’altra banda, garanteix al client que tots els projectes tècnics han estat realitzats per professionals i tenen al darrere un tècnic assegurat que en cas d’un hipotètic sinistre podria fer-se càrrec de les responsabilitats derivades.Per últim, en el procés de visat es garan-teix una qualitat mínima del projecte; és a dir, que hi ha un contingut su� cient i que es respecten les normatives actu-als. Aquest concepte que sembla només formal, ens permet als professionals

evitar l’intrusisme i mantenir el prestigi de la nostra professió. És important no només fer bé els càlculs i projectes, sinó que és tant o més important la imatge que es dóna.En l’actualitat s’està parlant amb alguns ajuntaments i administracions de l’anomenat visat d’idoneïtat per tal de substituir les garanties que dóna el visat, la qual cosa demostra la neces-sitat de fer una revisió dels projectes i l’absurd de suprimir allò que ja existeix amb aquesta � nalitat.Totes les crisis serveixen per ajustar tant professionals com col·legis i socie-tat a les noves situacions. És indubtable que és necessari una uniformitat amb Europa i el lliure mercat europeu, i estic segura que tots nosaltres sabrem trobar el nostre lloc i que els col·legis professionals, més que mai, hauran d’assumir les noves tasques i reptes que se’ns presenten.Davant del canvi, els professionals hem d’estar coberts i units pel col·legi, que ens ajudarà a treure el màxim del canvi i apro� tar aquesta nova oportunitat.

Quan nosaltres com a professionals visem, estem defensant la nostra feina, donant imatge de competència



El principal objectiu que tenim els que assumim la responsabili-tat de conduir l’Associació i el

Col·legi és que els enginyers industrials participin de la vida de la institució. El col·legi és sobretot un ens col·legiat, la qual cosa vol dir que acaba constituint-se en l’expressió dels seus associats, dels col·legiats. Però, � nalment, ho és en la mesura que aquests hi participen i amb la seva participació (presència, impuls d’activitats i actuacions, proposta de nous serveis, exigència en la qualitat dels actuals, etc.) condicionen el Col·legi que tenim a cada moment.És així com el Col·legi ha estat en tot moment i, abans que res, l’expressió dels companys que més el necessiten, i � ns a la data d’avui aquests han estat aquells que visen projectes. De tota manera, i a diferència del que passa amb altres col·lectius professionals, els Enginyers Industrials de Catalunya ens podem considerar un grup singu-lar, perquè dels 10.000 membres que ja som, poc més de 500 companys visen

regularment; per tant, podem con-cloure que són uns 9.500 els enginyers que estan col·legiats bàsicament perquè així ho desitgen, i no per necessitat o obligació. Són aquests els enginyers que actuen professionalment en el món de l’empresa, empresa industrial preferentment. Fins ara el Col·legi ha estat poc l’expressió d’aquests enginyers, de les seves inquietuds i necessitats i les de les seves empre-ses, on treballen, quan de fet un dels actius principals del nostre Col·legi són precisament aquests enginyers i

les empreses que hi ha al darrere.La presència d’aquests enginyers, � ns ara, ha estat escassa, molt probable-ment perquè no tenien la necessitat de passar-se per Via Laietana, 39, seu cen-tral del Col·legi, o per les diferents seus de què disposem a Girona, Manresa, Lleida, Tarragona i Sabadell. Perquè no tenien necessitat o perquè no que-dava prou a prop, prou a mà. El centre de treball dels enginyers, l’establiment industrial majoritàriament, resta distant de les nostres seus “urbanes”. Ara, però, els col·legiats disposen d’una nova seu, el Col·legi virtual, on cada cop poden trobar més serveis disponibles, alhora que constitueix un canal més útil i prac-ticable per a la relació entre enginyers i entitat.Des de ja fa uns quants anys, l’Associació i el Col·legi estem treballant de manera insistent per tal d’activar la dimensió empresa dels nostres enginyers gràcies a: L’Observatori de la Competitivitat amb la tercera edició enguany; la � gura de l’Empresa Adherida, que després de dos anys ja compta amb 134 empreses, amb 483 enginyers col·legiats i amb més de 20.000 empleats al darrere; el

nou servei Enginova, per al foment de l’emprenedoria innovadora; les sec-cions de la revista col·legial Fulls dels Enginyers en què el protagonista és l’empresa i els enginyers que hi treballen, com ara el Tecnologia i Empresa que en els darrers cinc anys ens ha presentat unes 60 empreses i més de 200 enginyers; els estudis Monogrà� cs sobre determinats sectors (automoció, aeronàutica, TIC...), etc. Però per aconseguir un bon resultat en aquesta direcció, ens cal la participació de tots els enginyers, de tots vosaltres, i de manera molt especial d’aquells que � ns ara hi heu intervingut poc.Continuarem treballant en aquesta línia, la de signi� car la dimensió empresa dels enginyers, però necessitem les vostres aportacions, idees i valoracions. Volem reivindicar-nos com el col·lectiu pro-fessional que millor pot parlar del món de l’empresa, de les seves necessitats, de les seves inquietuds, dels seus reptes i de les seves oportunitats. Som un col·lectiu professional, però som també un col·lectiu d’empreses. Us hi esperem!

Enginyers Industrials de Catalunya, un col·lectiu d’empreses

Antoni M. Grau / Director general de l’AEIC/COEIC

Volem reinvindicar-nos com el col·lectiu que millor pot parlar del món de l’empresa

antonigraucosta.wordpress.com


tenim opinió

E l 23 de setembre del 2009, sota l’impuls del Col·legi O� -cial d’Enginyers Industrials de

Catalunya, va tenir lloc la primera sessió de la Taula Lletrada de Col·legis Pro-fessionals que enguany commemora el seu primer aniversari. Aquest òrgan neix amb la vocació de facilitar un instru-ment al servei dels facultatius lletrats/lletrades assessors/assessores de col·legis professionals i de consells de col·legis amb l’objectiu de fer el seguiment, l’anàlisi i l’adopció de criteris amb relació a la legislació sobre col·legis profession-als estatal, autonòmica i europea, així com realitzar l’estudi concret d’aquells supòsits que afecten els col·legis des de qualsevol punt de vista normatiu i juris-prudencial. La Taula Lletrada de Col·legis Profes-sionals la componen tots els lletrats/lletrades que s’hi vulguin inscriure i que desenvolupin llurs activitats en algun dels àmbits dels col·legis professionals, ja sigui per compte pròpia o aliena, amb règim de vinculació laboral o no, amb dedicació permanent o esporàdica. En l’actualitat, a la Taula Lletrada de Col·legis Professionals s’hi asseuen trenta-quatre col·legis professionals i consells de col·legis de tot Catalunya, i és l’interès de tots els que hi pertanyen facilitar la integració d’altres companys i companyes lletrats/lletrades d’arreu de Catalunya que hi vulguin participar. També hi � guren lletrats/lletrades de col·legis d’àmbit estatal. Per tant, és una molt bona eina per seguir dia rere dia el batec dels principals problemes i preocupacions, com també � tes del món col·legial. El domicili de la Taula Lletrada és a Barcelona i té la seu al COEIC, on s’hi ha ubicat una unitat de suport adminis-tratiu i des de la qual es coordina tota la

seva tasca i les sessions que se celebren ordinàriament el darrer dimecres de cada mes. En aquest primer any s’han celebrat dotze sessions amb l’assistència de la Direcció General de Dret i Enti-tats Jurídiques a tres d’elles.En aquest primer any d’activitat, la Taula Lletrada de Col·legis Profes-sionals, entre altres comeses, ha estudiat i dictaminat la Llei sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la Llei de modi� cació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; ha viscut la imple-mentació de les pàgines web, � nestreta única i plataforma interoperativa, així com els nous serveis d’atenció a col·legiats i a consumidors i usuaris; ha estudiat l’informe de 25 de gener del 2010 emès per l’Autoritat Cata-lana de la Competència sobre la Llei de l’exercici de les professions titu-lades i dels col·legis professionals; ha analitzat el Reial decret de modi� cació del Reial decret pel qual s’estableix l’ordenament dels ensenyaments uni-versitaris o� cials; ha estudiat la Llei de bases de delegació en el Govern de la potestat legislativa per a l’adequació de normes amb rang de Llei a la Directiva CE del Parlament i del Con-sell, de 12 de desembre del 2006; ha analitzat el Projecte de llei sobre eco-nomia sostenible; ha estudiat l’acord del Govern pel qual s’aprova la guia de bones pràctiques per a l’elaboració i revisió de normativa amb incidència en l’activitat econòmica; ha analitzat el Projecte de reial decret pel qual es crea i es regula el Consell de la Representa-tivitat de les Associacions Professionals de Treballadors Autònoms en l’àmbit estatal; ha estudiat l’avantprojecte de Reial decret 1000/2010 sobre visat col·legial

obligatori, i, � nalment, després del pertinent estudi s’ha posicionat sobre la sentència del Tribunal Constitucio-nal en el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei orgànica de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Sempre que ha estat possible, la Taula Lletrada ha fet arribar a qui corresponia propostes d’esmenes a textos legals de lege ferenda. La Taula Lletrada de Col·legis Profes-sionals es con� gura com un instrument oportú i convenient quan s’albira el que és a punt d’arribar: l’Avantprojecte de llei de serveis professionals i el probable qüestionament de les reserves d’activitat. S’apropa un gran debat en què no sola-ment es determinarà l’obligatorietat de la col·legiació, sinó també l’encaix professional de centenars de noves titu-lacions de grau i de màster. En aquesta cruïlla, l’assessoria jurídica de tot el món col·legial s’haurà d’implementar a fons i caldrà fer-ho de manera coordi-nada, ja que tothom ha de tenir el seu espai professional, independentment d’àmbits concurrencials.El gran repte dels col·legis profes-sionals és vindicar la plena vigència, contingut, present i futur, i desenvolu-pament dels articles 36 de la CE i 125 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i reiterar de manera clara i contundent que les funcions delegades de l’Estat, de les comunitats autònomes i � ns i tot dels ens locals han de raure princi-palment en els col·legis professionals, sense perjudici que determinades asso-ciacions d’origen i funció professional hi puguin ser també admeses.Amb la voluntat de continuar atents al que s’esdevingui, i avançats quan cal-gui, reprenem les sessions de la Taula Lletrada de Col·legis Professionals.


Taula Lletrada de Col·legis Professionals de Catalunya

Francesc Caminal / Director de l’Àrea Jurídica del COEIC

ELS NOSTRES EXPERTS


PARLEM-NE

Independence day

El passat 10 juliol va tenir lloc la primera manifestació massiva a favor de la independència. Tal

com s’esperava, l’Eixample de Barce-lona va quedar col·lapsat tota la tarda pels centenars de milers de ciutadans catalans que ens hi vam acostar, gent de totes les edats i condicions, vingudes d’arreu del país amb diversitat de mit-jans (vehicles particulars, busos de tota mena, trens, metro, bicicletes i, la majo-ria, a peu). Hi abundaven les senyeres, però hi destacaven les estelades. No recordo haver sentit cap crit a favor de l’Estatut, sí que se’n va sentir algun con-tra la sentència, però la immensa majoria de les consignes corejades eren a favor de la independència i de l’estat propi. L’endemà hi va haver un ball de xifres o

potser és que alguns no saben comptar. Quanta gent hi havia al carrer el 10-J, 1.500.000 o 56.000? Són els dos extrems de la xifra d’assistència a la marxa contra la sentència del Tribunal Constitucio-nal (TC). Els organitzadors d’Òmnium Cultural parlen d’1.500.000, la Guàrdia Urbana diu que són 1.100.000, l’agència EFE parla de 56.000, mentre que càl-culs més realistes xifren l’assistència en un ventall entre els 400.000 i els 500.000. Amb tot, la majoria dels assis-tents parlen d’una manifestació més multitudinària que la de l’Estatut de l’any 1977 o la del «No a la guerra» el 15 de febrer de 2003.La retallada del TC era de calaix. I ara, què? Al meu entendre s’obren pas dues possibilitats: una és que en les pro-

peres eleccions del 28-N es con� guri una nova majoria parlamentària que treballi amb un autonomisme renovat i que pugui aconseguir noves � tes a mig termini, mentre que l’altra, potser més utòpica, és que es generi un nou i ampli moviment d’opinió i polític que meni el país sense gens de vergo-nya cap al camí de la independència. En qualsevol de les dues possibilitats, esperem que en el nostre país tots hi guanyem.

Pere Guiu i RiusEnginyer industrial col·legiat núm. 7.778


tenim opinió


PARLEM-NE

Videostreaming

Si vols seguir totes les activitats i con-ferències que fem al Col·legi, no cal que et moguis de casa o de la feina. Amb el videostreaming que t’oferim és ben fàcil participar-hi. Només cal que entris al nostre web: www.eic.cat. Un cop allà has de dirigir-te a accedir al meu portal, on has d’introduir el teu usuari i contrasenya. El teu per� l s’obrirà i a

l’esquerra de la pantalla tindràs dife-rents opcions: les meves dades, les meves activitats, serveis, contactes, grups... Has d’escollir Canal Enginyers. Si vols veure l’acte en directe has de clicar el botó verd perquè es comenci a reproduir en directe. Et dirigiràs a la pantalla següent que et permetrà, mentre estàs gaudint de la conferència,

intervenir-hi amb qualsevol pregunta o observació, escrivint el teu text a l’espai message window. En el cas que no arri-bis a temps a veure-ho en directe, cap problema! Tindràs un llistat de vídeos sobre les conferències que fem: escull la que més t’interessi i clica-hi al damunt. Amb el sistema de videostreaming del COEIC, no te’n perdràs ni una!

El videostreaming? Ja el tenim aquí! Recordo que fa nou mesos aproximadament, a

principis d’aquest any 2010, en un dia d’aquells que un va atabalat i no pot assistir a les jornades del COEIC, vaig decidir enviar un correu electrònic als serveis de comunicació del nostre Col·legi. Demanava si seria possible poder veure les videoconferències des de l’o� cina o des de casa. Em van comentar que ho estaven estudiant però que encara estava en un estat molt “embrionari”. Va ser a partir d’aquell moment que el company Daniel Puente i un servidor vam començar a

ser utilitzats com a conillets d’Índies en el seguiment de videoconferències en mode de proves i en el subsegüent suggeriment d’opinions, intercanvi d’impressions, etc. Finalment, a � nals d’abril ja teníem les primeres video-conferències en videostreaming per a tots els col·legiats.És clar que en la mesura del que sigui possible crec que és bo poder assistir presencialment a les jornades que es fan a la seu del COEIC i a les seves delegacions. Assistint presencialment es fomenta l’intercanvi d’opinions, el caliu humà, les relacions interper-sonals i molts altres aspectes. Però és

evident que el videostreaming és un avenç molt important en el dia d’avui. Se’ns facilita l’obtenció d’informació, la formació sense haver de fer grans desplaçaments amb el conseqüent estalvi de temps i costos, el fet de poder veure la jornada en el moment que més ens convingui, etc. És per aquest motiu que crec que hem de felicitar els membres del COEIC per haver aconseguit el seu objectiu: fer pròxima a tots els col·legiats la for-mació i divulgació dels diferents temes que es tracten a les jornades. La meva més sincera enhorabona!

Toni CotesEnginyer de TC Project i usuari del videostreaming

Com funciona el videostreaming?



calidoscopi TEXT i FOTO: Carles Pérez


15FULLS dels ENGINYERS

Si amb cinc segons tenim la primera impressió d’una persona, ella amb aquest temps i només mirant-te ja

sap què et passa i com ho pots millorar. Fàtima P. Godall és directora del Depar-tament acadèmic d’Habilitats Directives del Business Engineering School de La Salle de Barcelona i doctora en Teoria Holística i Programació Neurolingüís-tica (PNL).Experta en leadership i en equips d’alt rendiment, ha creat la teoria que rau en el fet que per saber dirigir equips o grups de treball “un s’ha de conèixer a si mateix: saber quines idees, creences, valors i d’altres té per després saber re� ectir-los”. Es tracta del que ella anomena inside/outside i és l’eina per “contagiar i no pas per haver de crear la motivació”. La competència entre les empreses en temps de crisi és ferotge i els recursos, més aviat escassos; és per això que el principal actiu i tret diferen-cial entre elles són les persones. I és que, segons la nostra protagonista, “tot el que no es distingeix, s’extingeix”. El treballa-dor, la persona, l’ésser humà, “sap buscar el valor afegit: saber tractar, transmetre, convèncer...”, a� rma. Tot això fa que, per exemple, es tradueixi en millors relacions amb els clients o els proveïdors i que al � nal del camí els resultats de l’empresa millorin o, si més no, l’ambient de treball no sigui el de tirar la tovallola, sinó el de crear una empresa diferent. En aquest sentit les habilitats directives, és a dir, qualsevol eina o recurs que ajuda a diri-gir comportaments, valors i actituds, són imprescindibles però sovint pas-sen desapercebudes: “D’inconscients, les habilitats directives han de passar a conscients perquè si bé coneixements

tots en tenim, d’habilitats no”. No obstant això, segons Godall, aquest talent no és purament innat, sinó que es pot adquirir, però s’ha de fer entre-nant, “sent un caçatalents d’un mateix i portant a terme un slow leadership”, o dit d’una altra manera: no sent impacient. Aquest entrenament per poder ser un bon líder dins i fora dels despatxos passa per “fer silenci dins teu, i això no es té en compte en les negociacions”, i afegeix que hem d’aprendre a “escoltar en tots els sentits, amb tota la nostra persona”.

El fet d’iniciar el procés en la pròpia per-sona i després extrapolar-ho a tot l’equip és el senyal bàsic que el coaching comença a funcionar, perquè “quan un mateix canvia, les coses al voltant comencen a canviar, per l’efecte papallona”. Però en qualsevol cas, la Fàtima, com d’altres “entrena-dors”, no fa màgia amb unes quantes sessions en què es fa un diagnòstic del problema i s’apliquen solucions en les actituds i aptituds, sinó que tot passa pel treball que faci el directiu. “Jo dono les eines necessàries perquè siguin capaços de veure l’extraordinari en l’ordinari” i apunta amb el dit: “Tu mateix ets la diferència”.

Fàtima P. Godall“Tu mateix ets la diferència”

És com una guru en l’àmbit empresarial. La seva feina consisteix a fer reeixir les habilitats directives que té cadascú. En un món tan competitiu com en el que vivim, la nostra protagonista ajuda a marcar la diferència


Un microscopi gegantí

Un sincrotró és una font de llum que actua com un microscopi gegant. Es tracta d’una infraestructura d’una gran complexitat que obre les portes a una nova dimensió en la recerca i la investigació en general.Tècnicament, és un tipus particular d’accelerador de partícules circular en què el camp magnètic (el que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (el que accelera les partícules) estan sincronitzades de manera precisa amb el feix de partícules en moviment. I d’aquí el seu nom.Un sincrotró com l’Alba és una estructura amb forma d’anell de grans dimensions, en l’interior del qual corren electrons a una velocitat pràcticament igual a la de la llum. Gràcies a això es pot produir una llum extraordinàriament intensa que permet observar fenòmens microscòpics amb una precisió excepcional.En essència, un sincrotró funciona com un microscopi gegantí de raigs X que permet descobrir els secrets de les estructures de la matèria des d’una perspectiva atòmica i molecular. De fet, la seva importància per a la investigació actual és equiparable a la que va suposar la invenció del microscopi per a la ciència.

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Robert Gascóprojecte


Projecte OK.indd 16 28/09/10 16:38

Sincrotró AlbaUna nova referència per a la investigació europea



Un comitè d’experts independents ha seleccionat les primeres set estacions d’investigació amb què comptarà el sincrotró Alba, coin-cidint amb les set línies de llum que inicialment es posaran en marxa (el sincrotró pot tenir fi ns a trenta-tres línies de llums). A Espanya ja existia una associació d’empreses utilitzadores de llum de sincrotró. El tipus de llum de sincrotró que produeix Alba s’ha defi nit en funció de les seves necessitats, del mercat en general, i també de la cerca d’un buit de mercat en què es pugui ser excel·lents.El conjunt inicial de set línies de llum aborda una sèrie d’objectius científi cs, principalment en les àrees de ciència dels materials, la física, la química i la biologia.

Algunes de les seves aplicacions són:· Estudi de les estructures biològiques i les proteïnes.· Disseny de noves teràpies mèdiques de diagnòstic per la imatge i

de nous implants quirúrgics.· Estudi d’organismes vius, com ara virus i bacteris.· Creació de nous fàrmacs.· Creació de nous materials semiconductors, plàstics, químics o teixits.· Disseny de microdispositius.· Anàlisi de l’autenticitat de restes històriques i obres d’art.

Els principals usuaris de llum de sincrotró en ciència bàsica abasten molts camps de la ciència, com la física, la química, la ciència de materials, l’enginyeria de superfícies, les ciències de la vida, la pro-teòmica, la medicina, la litografi a, la microfabricació, etc.

LES APLICACIONS DEL SINCROTRÓ

“El sincrotró és un factor de mesura del nivell tecnològic d’un país”. Això explica Lluís

Miralles Verge, director d’Enginyeria de la font de llum del sincrotró Alba. I és ben cert. Alba és el primer laboratori de llum de sincrotró del país, i sens dubte ajudarà a consolidar Catalunya com un dels pols de recerca líders d’Europa. Així mateix, la seva posada en funcionament repre-senta un pas decisiu pel desplegament del Mapa Espanyol d’ITS i posiciona Espa-nya com un país de referència en grans infraestructures d’investigació.I és que el sincrotró permetrà la inves-tigació més avançada en camps com l’estudi de les estructures biològi-ques i les proteïnes, l’anàlisi de virus

i bactèries, la creació de fàrmacs o el disseny de nous materials per a la indústria.En defi nitiva, tenir una font de llum de sincrotró, ens situa al mapa. Com explica Miralles, “està demostrat que a tot arreu on s’instal·la un sincrotró, hi ha un impacte directe com a gran dinamitzador de la recerca i de la indústria. És un fet importantíssim per al desenvolupament”.La font de llum del sincrotró Alba està situat a Cerdanyola del Vallès, a prop de la Universitat Autònoma de Bellaterra i dins del Parc Tecnològic del Vallès. Es troba, doncs, a l’entorn d’un important nucli industrial i de recerca de departaments universitaris i de centres d’investigació.

El projecte es va iniciar el 1994 i la seva construcció va començar el 2003. El cost total de la infraestructura està estimat en 201,4 milions d’euros. El cost de les despeses d’explotació està estimat en 15,5 milions d’euros a l’any.

projecte



“Des del punt de vista de l’enginyeria, treballar al Sincrotró ho abraça tot: desenvolupament, mecànica, materials, civil, electrònica, estructures, criogènia… I mai no dius que no a cap projecte; si de cas, et planteges el com” (Lluís Miralles, director d’Enginyeria)

COM FUNCIONA?Una font de llum de sincrotró és un com-plex d’acceleradors d’electrons destinat a produir feixos de llum extraordinàriament brillants en una àmplia gamma de l’espec-tre electromagnètic. Les característiques úniques d’aquesta llum permeten deter-minar amb gran precisió l’estructura atòmica i les propietats de la matèria.El seu funcionament es basa, prime-rament, en la producció d’electrons. Després, aquests s’acceleren en un accelerador lineal i després s’acceleren encara més en un sincrotró propulsor. Una vegada els electrons arriben a la seva energia de treball nominal, s’injec-ten en un tercer accelerador anomenat anell d’emmagatzematge.

Quan els electrons que circulen per l’anell d’emmagatzematge estan sotme-sos a forces magnètiques que corben la seva trajectòria, perden la seva energia en forma de feixos intensos de llum de longituds d’ona que van de l’infraroig a la regió dels raigs X. Aquesta radiació, anomenada llum de sincrotró, s’envia cap a les estacions experimentals de treball on els científics la utilitzen per a les seves investigacions.Alguns dels avantatges de la llum de sincrotró respecte d’altres fonts de llums o sistemes d’observació són:· molta brillantor,· llum molt focalitzada,· control i domini de la seva energia,· longitud d’ona variable,

El sincrotró Alba és una instal·lació complexa. Necessita estabilitat mecànica, control de la temperatura i qualitat en el subministrament elèctric. La radiació obtinguda és útil en tots els camps de la ciència i tecnologia.



· llum polaritzable,· respecte dels raigs X, no s’obtenen

imatges estàtiques (fotos), sinó imatges dinàmiques (pel·lícules d’un procés).

L’ÚNIC DEL SUD D’EUROPAEn aquests moments, Alba es troba en fase de posada en marxa, i el 2011 entrarà en funcionament de manera rutinària. Alba és un sincrotró de tercera generació, és a dir, que utilitza sistemes magnètics sofi sticats, anomenats dispo-sitius d’inserció, que produeixen llum de característiques especials amb una bri-llantor extraordinàriament elevada.Està previst que inicialment Alba doni servei cada any a més d’un miler d’in-vestigadors tant del sector públic com empresarial, i estarà obert també a la investigació acadèmica i industrial de l’estranger.

El passat 20 de setembre més d’una cinquantena de col·legiats van poder visitar l’espectacular infraestructura amb Lluís Miralles Verge, director d’Enginyeria de la font de llum del sincrotró Alba, com a anfi trió d’una visita inoblidable per als enginyers industrials.

L’operativitat completa de la instal·lació avançarà en successives fases que culminaran l’any que ve. L’anell d’emmagatzematge de 270 metres de perímetre estarà a ple rendiment el 2011.

projecte



El conjunt de les infraestructures de la instal·lació del sincrotró Alba ocu-pen uns 26.000 metres quadrats. La part central i principal és un edifici amb forma de cargol o d’espiral de 140 metres de diàmetre, que és on s’ubica el sincrotró pròpiament dit.Alba està format per tres acceleradors: l’accelerador lineal, el propulsor i l’anell d’emmagatzematge. També hi ha ubicades set línies experimentals de llum (es podrà arribar a les trenta-tres). L’accelerador lineal, que es va posar en funcionament l’any passat en paral·lel a la finalització de l’edifici, és l’espai on es crea el feix d’electrons que s’injectarà en el segon acce-lerador, el propulsor. En aquest propulsor l’energia s’incrementa fins als 3 GeV (és a dir, el 99,999999% de la velocitat de la llum). Finalment, el feix passa a l’anell d’emmagatzematge, un circuit de 90 metres de diàmetre on els electrons es mantenen en moviment i generen la llum de sincrotró.Per protegir el sincrotró, l’edifici està construït amb els màxims requisits de qualitat i seguretat. La base de la construcció és una llosa flotant de formigó d’un metre de gruix, que està situada sobre dos metres de grava. El terreny on s’ha erigit l’edifici, majoritàriament argilós, afavoreix l’absorció de les vibracions, i l’estructura s’ha reforçat amb pilars que l’aïllen dels moviments sísmics. A més, el subministrament elèctric està garantit per un sistema de subministrament redundant.

26.000 METRES QUADRATS DEDICATS A LA INVESTIGACIÓActualment hi ha quaranta-nou instal-lacions de llum de sincrotró en el món amb les quals es pugui comparar Alba, setze de les quals estan a Europa. Però al sud de la línia que va de París a Tri-este, Alba és l’única font de sincrotró.Lluís Miralles recorda que “Alba, per característiques tècniques, no té res a envejar a qualsevol altre sincrotró del món, i cal remarcar que el disseny de la màquina i el desenvolupament és propi. Per a això, hi ha hagut un feina d’engi-nyeria impressionant”.Alba està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS). CELLS està cofinançat pel Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.


TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge

Nestlé, grans enginyers per a una gran empresaQui no ha agafat mai un bombó de la clàssica Caja Roja? Qui no ha pres alguna vegada un bon cafè Nespresso...? Nestlé, el primer grup alimentari mundial, sens dubte forma part de les nostres vides. I això és així gràcies, en gran mesura, a la tasca de molts enginyers industrials.


tecnologia i empresa

TiE EmAdh OK.indd 22 28/09/10 18:08

La història de Nestlé al món s’iniciava a Vevey (Suïssa) el 1866, i a casa nostra agafava

l’empenta decisiva el 1920, quan esta-blia la seva seu espanyola a Barcelona, després de quinze anys d’activitat industrial a La Penilla de Cayón (Can-tàbria). Actualment, la multinacional disposa a Espanya d’un total de tretze centres de producció repartits per tot el país i, en tots ells, la feina dels engi-nyers industrials és d’una importància cabdal. D’ells depèn en bona mesura la seva capacitat productiva i el manteni-ment dels seus estàndards de qualitat

i innovació, dos paràmetres puntals i sempre presents en la seva activitat.

En divErsos àmbitsEntre els gairebé sis mil empleats a Espanya (dos mil a Catalunya), són molts els enginyers industrials catalans que hi ha, i es troben desenvolupant la seva acti-vitat en diferents departaments. Des dels centres productius fins al packaging o el medi ambient. En trobem des de sèniors amb més de trenta anys a l’empresa, fins a joves recentment incorporats, i tots ells són una bona mostra de la personalitat de la companyia.

Per fer un retrat de quina és la seva tasca, ens acompanyen Ramon Mont-serrat, cap de la Unitat de Serveis d’Enginyeria i Packaging; Miquel Serra, cap de la Unitat Lean Operations i Lean Project Manager; Pau Cusó, especia-lista en Packaging; Núria Fernàndez, de l’Àrea de Logística i especialitzada en transport; Paula Muñoz, també de l’Àrea de Logística i fent la transició com a Planificadora de Producció; Domingo Argilés, coordinador tècnic de Producció Cafès; Mariona Gómez, assistent de l’Àrea de Medi Ambient; Santiago Olivares, coordinador de



Packaging; i Jordi Blanch, coordinador tècnic de Producció Xocolates.Com explica Jordi Blanch, “l’empresa és cada cop menys tècnica i més de processos. Per això, el Departament d’Enginyeria és molt potent. Els engi-nyers de la Nestlé som un grup de gent que podem estar en molts llocs. Fins ara, hem estat molt centrats en la producció, però ara estem ampliant la nostra pre-sència a altres àmbits de gestió”.

El papEr dE la innovacióLa companyia promou que els professio-nals tinguin l’oportunitat d’especialitzar-se o de moure’s en diferents àmbits, depe-nent del seu perfi l professional. Ens ho explica Ramon Montserrat. Duu vint-i-nou anys a la companyia i això és el que ens diu: “Tot i que he estat bàsicament a la part de cafès, hi he estat involucrat des de diferents àmbits. Ara, com a cap d’En-ginyeria, la meva tasca és més de gestió de

recursos humans”. L’experiència, en tot cas, li serveix per confi rmar que “si Nestlé ha perdurat i crescut tant en el temps és gràcies a la seva visió estratègica a llarg termini i el seu estímul a la innovació. Jo sempre he estat involucrat en nous pro-jectes i en constant innovació”.Així ho certifi ca Miquel Serra: “Amb més de trenta anys a l’empresa, he estat director de diferents fàbriques, i ara estic en la implementació del Lean thinking, és a dir, en la gestió del canvi i de formes innovadores de gestió”.La vocació innovadora és un clar segell de l’empresa. “L’objectiu és que cada any el 15% dels productes sigui nou o renovat”, comenta Santiago Olivares. Amb aquest objectiu va implantar-se el programa Nestlé Innova, el qual pro-mou, a partir d’una total participació i desjerarquització, que totes les per-sones puguin aportar idees sobre nous productes o processos.

paula muñoz, de l’Àrea de Logística i

planifi cadora de Producció

mariona gómez, assistent de l’Àrea de Medi Ambientassociada/col·legiada núm. 15.066

Jordi blanch, coordinador tècnic de

Producció Xocolates

santiago olivares, coordinador de Packaging

domingo argelés, coordinador tècnic de Producció Cafèsassociat/col·legiat núm. 3.901

“si nestlé ha perdurat i crescut en el temps és gràcies a la seva visió estratègica a llarg termini i a la innovació.”




PAckAging i logística, factors clauEn una gran multinacional amb distri-bució global és també molt important la cultura de cada mercat i innovar per satisfer-la. Un bon exemple és el pac-kaging de la llet condensada. “Abans –explica Pau Cusó–, aquesta llet es comercialitzava sempre en llauna, però les seves vendes estaven estancades. Vam idear el sirve fàcil i això va per-metre una revitalització del producte. Després, aquest sistema va ser copiat en d’altres indrets del món”.Sigui com sigui, tal com diu Santiago Olivares, “el packaging és el que permet proveir el consumidor de productes saludables i les transaccions entre paï-sos”. I aquest un comentari no és balder. Actualment, el 40% del que produeix Nestlé a Espanya es destina a l’expor-tació, especialment a altres companyies del grup.

Per això, la magnitud del negoci que representa Nestlé requereix una gran complexitat pel que fa a la logística, el transport i la gestió dels projectes. “Això és el cor del negoci”, ens diu Núria Fernàndez. I continua: “El llançament de qualsevol nou producte s’ha de fer en el moment i el temps adequats”.“La gestió i la coordinació amb tercers són clau –comenta Paula Muñoz per la seva banda.- En la logística de planifi-cació no pots deixar res sense control.” I si aquesta tasca en la logística és essencial, també ho són els índexs de productivitat de les fàbriques de Nestlé en el territori espanyol.

la importància dE la compEtènciaEls diferents centres productius de Nestlé arreu del món competeixen entre ells i per això la companyia monitoritza l’eficiència de cada fàbrica. Així, si Nestlé

ramon montserrat, Cap de la Unitat de Serveis

d’Enginyeria i Packagingassociat/col·legiat núm. 6.125

miquel serra, cap de la Unitat Lean Operations

i Lean Project Managerassociat/col·legiat núm. 6.812

pau cusó, especialista en Packaging

núria fernàndez, de l’Àrea de Logística i especialitzada en transport



confi a en les fàbriques i l’enginyeria de casa nostra, no és fruit de l’atzar, sinó de la feina ben feta. Com ens diu Ramon Montserrat, “si la companyia ha confi at en nosaltres és perquè els resultats de les fàbriques de Catalunya i Espanya són bons. A més, els darrers anys també hem estat pioners en medi ambient, automa-tització, robòtica i cogeneració”.D’altra banda, la comunicació és sempre important. El contacte amb Suïssa és permanent i hi ha molt fl ux d’informació. “Efectivament –consi-dera Domingo Argilés–, el joc entre la

central a Suïssa i les fàbriques és cons-tant, i nosaltres som l’esglaó que ho possibilita. És necessari un feedback i el traspàs d’informació.”Amb aquest objectiu, es promou cada vegada més que tothom tingui un temps d’experiència internacional dins de la companyia. Aquest és el cas de Pau Cusó, que amb només tres anys a l’empresa ja ha participat tant en inicia-tives locals com internacionals. Per ell, “l’experiència internacional et permet tenir la visió d’altres mercats i compar-tir experiències”.

sEnsE oblidar El mEdi ambiEntCom no podia ser d’una altra manera, Nestlé cuida molt els aspectes medi-ambientals. És part de la seva cultura, i quan s’inicia qualsevol projecte es calculen les repercussions ambientals. Com ens diu Mariona Gómez, “ens hem anticipat sempre a les lleis”. I con-tinua: “No ens quedem només amb la legislació, sinó que anem més enllà.”Sigui com sigui, tal com conclou Ramon Montserrat, “tècnicament, a Nestlé els enginyers d’aquí estem molt ben valorats”.

El fet de dir Nestlé és pensar en xocolata i cafè, però és molt més que això. La marca va iniciar els seus passos en el món de la nutrició infantil, amb la farina làctia, però avui és present en molts diversos àmbits de l’alimentació i ofereix una àmplia i variada gamma de productes alimentaris.Algunes de les marques comercialitzades sota el paraigua Nestlé són: Nestlé, Bonka, Kit Kat, La Cocinera, Nesquik, Litoral, Nescafé, La Lechera, Solís, Chocapic, Eko, Friskies, Maggi, Maxibon, Aquarel, Fitness, Caja Roja, Buitoni.

MOLT MÉS QUE XOCOLATA I CAFÈ

Av. Països Catalans, 25-51Esplugues de LlobregatT. 934 805 100F. 934 736 470www.nestle.es

El factor humà és molt important per a nestlé. l’empresa promou el moviment en diferents àmbits, cosa que permet que els enginyers industrials es puguin especialitzar en diferents camps.





TEXT: Marta Trapé

empresa adherida

abast sYstEms instal·la un cEntrE dE procEssamEnt dE dadEs pEr al col·lEgi i la mÚtua

Abast Systems ha realitzat el projecte d’instal·lació d’un Centre de Processament de Dades (CPD) per garantir la seguretat i qualitat de la informació a la seu dels EIC.Després d’avaluar les característiques i necessitats que presentava i de diverses reunions, la divisió Datacenter d’Abast Systems va proposar una solució que propor-cionés una alta protecció de les dades que circulen i s’emmagatzemen en el sistema informàtic. El CPD s’ha ubicat a la tercera planta de l’edifi ci del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Les seves dimensions sumen 14,44 m2 en un únic espai on es distri-bueixen els equips informàtics i sistemes de climatització i seguretat. La seva construcció ha durat tres mesos, des del segon trimestre d’aquest any. El resultat del projecte suposa una gran millora en la segure-tat, ja que abans no hi havia cap zona restringida especialment condicionada per mantenir adequadament els servidors i tenir un control centralitzat de tota la informació susceptible de perillar. A més s’ha guanyat en efi ciència energètica i qualitat, rapidesa, fl exibilitat, mobilitat i custòdia de dades.

fagom trEballa En un nou sistEma d’inErtitZació molt mÉs fiablE

Un dels projectes en curs més interessants de Fagom tracta, amb la col·laboració d’una empresa francesa, del desenvolupament d’un nou sistema d’inertització que pot assolir un nivell de fi abilitat SIL2/3 (Safety Integrity Level). L’objectiu d’aquest projecte és acon-seguir un sistema que limiti la nitració en processos industrials treballant conjuntament amb un detector de COV (Compostos Orgànics Volàtils) en línia. El nou sistema ha d’aportar diversos benefi cis al client industrial, des de permetre desclassifi car zones amb atmosfera potencialment explosiva (ATEX), optimit-zar el consum de gas inert juntament amb el temps de procés, fi ns a limitar el consum de solvents i les emissions de COV a l’atmosfera. El projecte ha de consolidar l’experiència de Fagom en el sector industrial, així com internacionalitzar el mercat comercial d’aquesta empresa.

Espacio solar prEsEnta dEplosun HEliostatos Espacio Solar, distribuïdor durant molts anys d’heliòstats Lightron de Bomin Solar, decideix llançar fi nalment l’he-liòstat més compacte i econòmic del mercat amb disseny i tecnologies pròpies.Deplosun Heliostatos DSH700 neix després de diversos anys d’R+D+i i deu anys d’experiència en il·luminació natural. Un sistema format per un gran mirall pla moto-ritzat amb un fi able sistema de control electrònic que es mou al llarg del dia seguint el sol per refl ectir un feix de llum verticalment cap a un punt fi x. El tractament pos-terior d’aquest feix variarà en funció de l’aplicació fi nal: refl ectors secundaris per a readreçament, materials difu-sors per crear una millor distribució o conductes de sol per transportar la llum per dins de l’edifi ci.El resultat són efectes de llum natural espectaculars, un nou concepte en disseny d’il·luminació solar. Gràcies a la seva capacitat de readreçament i la seva potència lumínica podrem arribar a llocs insospitats com ara galeries subter-rànies, estacions de metro o plantes baixes; il·luminar grans

espais com celoberts o vestíbuls; o injectar més llum a un Deplosun Conductes.

Solid Enginyeria és un proveïdor de solucions d’en-ginyeria que aporta coneixement i tecnologia a prestigiosos grups multinacionals de sectors com el ferrocarril, l’automoció, la farmàcia, l’aeroespacial, les renovables i les comunicacions, entre d’altres. Cada any Solid participa en el Fòrum ETSEIB i aquest any ha patrocinat el primer concurs Accepta el Repte, en el qual els estudiants dels últims cursos d’Enginyeria Industrial han presentat un projecte sobre el desenvolupament d’un aerogenerador.El projecte guanyador d’aquest any ha estat el presen-tat per Juan González de las Heras. El guardonat ha obtingut un xec taló de mil euros, un any com a becari a l’empresa durant el qual podrà adquirir tota la forma-ció que tenen els professionals de Solid i el pagament d’un postgrau relacionat amb el sector de l’enginyeria mecànica Amb aquests premis, Solid pretén captar talent i ajudar a promoure les vocacions tecnològiques

que seran la llavor de l’economia (o de la indústria) del futur.

primErs prEmis solid a la vocació tEcnolÒgica

abast systems


TEXT: Marta Trapé FOTO: Marta Trapé / Arxiu

Enginyeria al mil·límetreFontana Fasteners Ibérica, que pertany al Grup Fontana, es dedica a la comercialització i distribució de cargols d’alta qualitat per a tot tipus d’aplicacions i sectors. El grup compta actualment amb quinze plantes industrials distribuïdes entre Europa i els Estats Units, i dóna ocupació a més de 2.500 persones. Amb més de 10 mil milions de peces produïdes anualment, està present a més de 53 països de tot el món.

Jesús Herrera, director general de Fon-tana Fasteners, explica que “després de cinquanta anys el secret del nostre èxit és la combinació d’una enorme capacitat productiva i comercial, amb el coneixement absolut del sector de la fabricació de cargols d’alta qualitat per a tot tipus d’aplicacions”.Tres són les línies principals de negoci de Fontana Fasteners Ibérica: automo-ció, distribució i indústria en general, atenent cada una d’elles segons els seus estàndards requerits. En aquest sentit, l’automoció requereix una focalització

i anticipació per projectes, des de la petició d’oferta al disseny i producció del producte especial. La distribució ofereix una solució innovadora per a les aplicacions en construccions metàl-liques d’àmbit civil, industrial i d’obra pública (Tecno Six), que dóna resposta a exigències respecte a resistència, fl exió i torsió. Per a la indústria en general, més de la meitat del cargolam produït pel Grup Fontana està sota el disseny del propi client per respondre a les exigències específi ques de resis-tència, durabilitat i protecció. El grup

també produeix cargolam estàndard segons normativa UNI, ISO i DIN. Ja des dels seus inicis en l’activitat indus-trial, ha dedicat especial atenció a la innovació com a element diferencia-dor. Fontana Fasteners va més enllà en la gestió de venda i sota el requeriment del client, aplicant la seva experiència en tècniques Kanban i de gestió de dipòsit. Tal com explica Pedro Udaeta, conseller delegat de la companyia, “la clau de l’èxit és disposar d’una gamma completa de productes fi ables”.



tecnologia i empresaempresa adherida


producció, innovació i qualitatEl Grup Fontana ha tingut, des dels inicis de l’activitat industrial, una aten-ció quasi obsessiva per la innovació. Gràcies a aquesta cultura que s’ha per-petuat fins a l’actualitat, els usuaris més selectius del món han escollit Fontana Fasteners. Una societat específica del grup (R.D), gràcies a la seva experi-ència i a la incalculable quantitat de coneixements, és assíduament consul-tada i està oberta de manera permanent per crear nous productes i solucions

tècniques sol·licitades pel mercat i els seus clients.

tEcno six, una rEvolució En El sEctor dEl cargolTecno Six és la solució a una normativa existent actual que ha produït un canvi en el mercat de la fabricació de cargols per a estructures metàl·liques. És a dir, un cargol amb la seva rosca o femella, com els que s’han emprat fins ara en estructures metàl·liques, és substituït per un altre, dimensionalment idèntic però amb característiques mecàniques

diferents. Les seves peces: cargol, rosca i volandera, venent marcades pel mateix fabricant.“Fontana Fasteners ha col·laborat en aquesta normativa a Europa i ha estat la primera empresa del sector que ha desenvolupat Tecno Six, un producte que respon a totes les exigències normatives, tenint fins i tot aquest producte en K2 per a necessitats extremes en obres que requereixin un alt rendiment de fixació”, afegeix Herrera.

“Fontana Fasteners ha col·laborat en aquesta normativa a Europa i ha estat el primer a desenvolu-par Tecno Six, un producte que respon a totes les exigències normatives, tenint fins i tot aquest producte en K2 per a necessitats extremes en obres que requereixin un alt rendiment de fixació”

Jesús Herrera, director general de fontana fasteners. col·legiat/associat núm. 16.978

“La clau de l’èxit és disposar d’una gamma completa de pro-ductes fiables”

pedro udaeta, conseller delegat de fontana fasteners



Del mar al quiròfan

Finalment, com a professor emèrit de la UPC, Josep Amat es podrà dedicar a allò que més li agrada: la investiga-ció aplicada a la robòtica.Nascut a Barcelona el 1940, Josep Amat Girbau és doctor en Enginyeria Industrial per la UPC, on obtingué la càtedra d’Arquitectura i Tecnologia de Computadores el 1983. Va entrar en el món de la robòtica i la compu-tació com a becari de Gabriel Ferraté, l’any 1964, al Laboratori d’Automà-tica, embrió de l’actual Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC. És així com va començar la seva passió per la investigació i la robòtica.Els primers avenços i innovacions importants els van realitzar en el camp de la telenavegació, essent el primer en aconseguir la navegació automàtica d’un vaixell. Després, es van fer grans passos en robòtica submarina de baix cost per tele-manipulació, on s’ha arribat a ser referència mundial.Però el gran salt es va produir de la mà del Dr. Laporte, el qual va guiar l’entrada de la robotització en l’àmbit quirúrgic a casa nostra. El 1996 s’aconseguia una gran fi ta mundial: la primera intervenció lapa-roscòpica robotitzada del món. Fruit d’aquest treball, actualment la UPC col·labora amb la Clínica Mayo dels Estats Units.Josep Amat Girbau ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Gene-ralitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1998) i la Medalla d’Honor a la Creativitat de la Funda-ción García Cabrerizo (2008).

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN imatgeentrevista


Entrevista OK.indd 30 28/09/10 17:05

“Catalunya necessita més robots i més enginyers especialitzats en robòtica”

Josep AmatA Catalunya, quan es parla de robòtica s’ha de parlar de Josep Amat Girbau. Amb una ment inquieta com poques, el seu talent no es podia desaprofitar, així que, recentment jubilat, el seu nomenament com a professor emèrit de la UPC és ja pràcticament un fet.

Associat/col·legiat núm. 2.394



E l curs passat vostè es va jubilar, però no el deixen descansar. Continua al seu

despatx del Campus Nord de la UPC. Com se sent com a professor emèrit?He de remarcar que encara no he estat nomenat professor emèrit, encara que el rector ja m’ha garantit que no hi haurà cap problema perquè així sigui. El cas és que aquí estic, al meu despatx, encetant una nova etapa molt gratifi -cant. Ara puc tenir plena dedicació a la recerca. Abans compaginava la recerca amb la docència, i tot requereix una preparació, i tot m’agrada molt. La docència et demana que et preparis bé cada dia en un entorn amb tecno-logia sempre canviant. Cal preparar, analitzar i adaptar-se. Cada any hi ha qüestions noves i, a més, amb els nous plans d’estudi, vam haver de trobar les maneres de fer entrar la tecnologia per la via ràpida... Dedicar-me plenament a la investigació em ve molt de gust.

Com diu, però, ara es pot dedicar al 100% a la investigació. A quins pro-jectes es dedica?Certament, el departament m’ha ofert aquesta gran oportunitat de dedi-car-me íntegrament a la investigació, i això em satisfà molt. Des de fa temps estem molt especialitzats i fem grans avenços en el camp de la robotització quirúrgica, i ara en concret tenim entre mans un projecte molt important, i és la robotització d’un tipus de cirurgia laparoscòpica que estem realitzant a la Clínica Mayo dels Estats Units.

La història de la robotització de les intervencions laparoscòpiques arrenca de lluny. En quin punt s’està ara?És veritat. Ja el 1996, després de molt temps d’investigació i de treball en comú amb el doctor Laporte, vam aconseguir fer la primera intervenció laparoscòpica assistida per un robot a tot el món. Essencialment, es va tractar

d’aplicar un control robotitzat al gui-atge de la càmera. Des d’aleshores, hem anat millorant el sistema, fi ns al punt que ara el nostre grup de la UPC, junt amb l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i altres institucions, som laboratori de referència en aquest àmbit i treballem per la Clínica Mayo. No és poca cosa; es tracta del centre pioner i de referència a tot el món quan es parla de cirurgia assistida per robots.

I en quina direcció van les millo-res que estan desenvolupant actualment?D’una banda, estem millorant la posada en escena del robot, que vol dir reduir els temps necessaris per introduir tots els eixos de coordenades necessaris a l’entorn pacient-robot-cirurgià. Per dir-ho d’alguna manera, ara el robot està pensat per operar, però no per començar a operar, i això és el que hem de resoldre. Actualment, aquest temps

Tot i haver-se jubilat, Josep Amat no s’ha aturat en el seu camí per fer de la robòtica una eina de la qual es poden extreure molts benefi cis. Pioner en la seva matèria, trasllada els seus coneixements a les aules. Des d’aquest curs és professor emèrit de la UPC.

entrevista



de preparació oscil·la entre 15 i 45 minuts, i la Clínica Mayo ens demana que siguem capaços de crear una inter-fície estàndard que limiti aquest temps als 10 minuts com a màxim. D’altra banda, ara el robot pesa molt, uns 60 quilograms, i hem d’avançar cap a un robot més lleuger. Finalment, ara tenim un robot que treballa a quatre mans, i ja estem molt avançats per aconseguir un robot capaç de treballar a sis mans. També estem treballant en aconseguir més facilitats pel que fa a software perquè el robot es pugui adaptar fàcilment a les demandes de cada cirurgià. Això vol dir millorar la interfície, facilitat per canviar el factor d’escala, la velocitat, etc. La finalitat de la Clínica Mayo és que si ara tenen capacitat per realitzar unes 70.000 intervencions l’any, puguin arribar a les 100.000. És una qüestió d’optimització.

Com reverteix a la UPC i al país en general aquesta feina que estan fent per la Clínica Mayo?D’entrada, hi ha un percentatge del rendiment econòmic que revertirà directament. Per a això, s’ha fet un con-sorci per a la creació d’una spin-off i una fàbrica per al muntatge dels robots que s’ha fet als Estats Units. D’altra banda hi ha un retorn, potser menys parame-tritzable però tant o més important, que és el prestigi tant per a l’enginyeria de casa nostra com per al propi sistema mèdic català.

Efectivament, han guanyat molt de prestigi, i això ha estat gràcies a molta perseverança de persones com vostè, en un entorn potser no molt favorable…Sí, això és una mica cert, però aquí tenim grans enginyers. Hi ha talent. Dins del nostre equip, per exemple, tenim a l’Alí-cia Casals, també enginyera industrial i actualment vicepresidenta de la Robotics & Automation Society (RAS). De pres-tigi en tenim, i per això la gent, quan té un problema gran, ve a nosaltres. Fa un temps, per exemple, se’ns va demanar d’idear un sistema de peatge variable segons ocupants i per al qual el cotxe no s’hagués d’aturar, cosa que no exis-tia. Nosaltres vam dir que d’acord, però que necessitàvem un any per desenvolu-par-lo. Es veu que això era massa temps, de manera que van comprar un sistema a Itàlia, que no va funcionar, i un altre a Anglaterra que tampoc no va funcionar. Nosaltres ja havíem anat desenvolupant el nostre propi sistema d’identificació de les persones que anaven dins d’un cotxe, de manera que a principis d’aquest estiu, al cap d’un any d’haver començat a desenvolupar el sistema, ja s’ha estat aplicant als túnels de Vallvidrera.

Per què han muntat la fàbrica als Estats Units?En primer lloc, per una qüestió de proximitat amb la Clínica Mayo, però també perquè, un cop els robots esti-guin ben implantats i es passi a una producció seriada, el fet d’estar fabri-cats als Estats Units facilitarà poder trencar les barreres que encara suposa ser al sud d’Europa. Malauradament, això encara és així.

“Tenim entre mans un projecte molt important, i és la robotització d’un tipus de cirurgia laparoscòpica que estem realitzant a la Clínica Mayo dels Estats Units”

“Els enginyers industrials poden tenir en la robòtica grans oportunitats professionals”

Josep Amat ha treballat amb els grans. Amb el doctor Laporte va fer la primera intervenció laparoscòpica, l’any 1996.



L’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC són una gent realment innovadora. D’innova-ció se’n parla molt, però es veuen poques coses concretes. Per què?Perquè no és tan fàcil. Cal suport, com el que nosaltres hem tingut dels rectors de la UPC, que han sabut comprendre que la principal tasca de la universitat és generar coneixement i progrés tecno-lògic. Això ha estat gràcies, sobretot, a Gabriel Ferraté i, actualment, a Antoni Giró. Moltes vegades els grans avenços depenen de la perseverança o la visió de persones concretes.

Més enllà del grup d’investigació de què forma part, com veu la robòtica a casa nostra?Hi ha un gran dèfi cit. Catalunya necessita més robots i més enginyers especialitzats en robòtica. També sabem que en general falten tècnics; aquest és un problema generalitzat a tot Europa, però és que a Catalunya, a més, hi ha una clara descompensa-ció pel que fa al tipus d’enginyer que tenim. Falten enginyers especialitzats en robòtica, que són els que més es necessiten. Es pot fer el càlcul que una empresa, per cada cinc robots, hauria de tenir un enginyer especialitzat, o sigui que ara ja hauríem de disposar

d’uns 400 enginyers especialitzats en robòtica per ser més efi cients, i no els tenim. Una empresa, per diferenciar-se, ha de millorar la seva competitivitat, i això passa per la millora contínua dels robots que té. Un robot pot incidir en la supervisió i detecció de defectes concrets de fabricació, en la traçabili-tat dels productes, etc. Es pot treure molt rendiment de la robòtica en feines col·laterals, però per a això falten pro-fessionals capacitats.

I què cal fer per resoldre aquesta manca?Penso que l’enginyeria industrial hau-ria d’agafar la robòtica com a pròpia.

Ara mateix, podríem defi nir quines són les claus de la robòtica?La importància real rau en la intel-ligència de la robòtica. La intel·ligència abstracta i artifi cial aplicada a la robò-tica. I, aquí, l’enginyeria industrial hi té molt a fer, ja que la robòtica és un domini per ser aplicat en l’en-torn industrial. I no només a l’entorn

industrial. A Catalunya hi ha només tres hospitals amb algun robot en els seus quiròfans. Això no és res! Un altre exemple és el diagnòstic per la imatge. Aquest és un terreny dels informàtics, però els industrials hauríem de donar més importància a les TIC.

Podríem dir, doncs, que els engi-nyers industrials poden tenir en la robòtica grans oportunitats professionals?Sí, segur. Per exemple en el futur faltarà gent capacitada per utilitzar els robots en els hospitals. Amb tot, com a país, el que ens interessa no és tant si són “tele-cos”, informàtics o industrials; la qüestió és ser més forts en robòtica. El que hem de fer és garantir la renda per càpita del país, independentment dels atzars, i en això la robòtica hi tindrà un gran paper. De totes maneres, en el futur, és clar que hi haurà una proximitat molt forta entre totes les especialitats de l’en-ginyeria. En això, és clar que l’estratègia d’obertura de les nostres institucions ja va tenir una visió de futur encertada.

“El que hem de fer és garantir la renda per càpita del país i en això la robòtica hi tindrà un gran paper”

entrevista



TEXT: Meritxell Mir (Suïssa) FOTO: Solar Impulsereportatge


Reportatge OK.indd 36 28/09/10 17:11

Un pas de gegant per l’aviació sosteniblePer primera vegada en la història, un avió solar pilotat completa un vol nocturn de més de 26 hores sense una sola gota de combustible



Quan Antoni Gaudí presentava els seus projectes arquitectò-nics, eren molts els que deien

que estava boig, que aquells edifi cis mai se sustentarien. Però va ser aquesta supo-sada bogeria la que va fer possible que revolucionés l’art dels segles XIX i XX. Alguna cosa similar li va succeir al suís Bertrand Piccard quan va parlar per primera vegada del seu somni de cons-truir un avió solar que pogués volar també de manera autònoma durant la nit i amb un pilot a bord. Però el 8 de juliol d’aquest any, el Solar Impulse HB-SIA completava el seu primer vol nocturn. En aterrar a l’aeròdrom de Payerne (Suïssa) després de 26 hores ininterrompudes al cel, el pilot i cofundador del projecte, André Borschberg, assegurava que aquest havia estat el vol més increïble de la seva carrera de quaranta anys. “Estava allà assegut i veia com els nivells de recàrrega de les bateries pujaven i

pujaven gràcies al sol –recordava– i després estava en suspens i no sabia si seríem capaços d’estar en l’aire tota la nit”. No obstant això, per Borschberg, el millor moment d’aquesta experiència pionera va ser “la felicitat de veure com sortia el sol i l’energia tornava a circu-lar pels panells solars”.La idea de crear un avió solar que pogués volar de nit i pogués ser pilotat va sorgir de la ment de Piccard fa onze anys. Acostumat a convertir en possible l’impossible, aquest aeronauta suís, fi ll i nét de pioners, va començar a treballar per tal que el seu somni es fes realitat. Durant sis anys, un equip de setanta persones, format per enginyers, tècnics, informàtics i físics, ha estat treballant en aquest aparell, que presenta una gran quantitat de tecnologia i solucions mai aplicades fi ns ara.Piccard no ha presentat el seu avió en cap moment com una alternativa a l’aviació civil actual. Per a ell, el Solar Impulse és

xxxxxx xxx xxx xxxx xxxxxxxx xxxxxxxx xxxx x xx xxxx xxxx x xxxxxx xxx xxx xxxx xxxxxxxx xxxxxxxx xxxx x xx xxxx xxxx x

Els integrants de l’equip Solar Impulse han fet història després d’anys de molt treball. Però, amb aquest èxit, la feina no ha fet més que començar.

reportatge



“un símbol” del que es pot arribar a fer, un senyal que s’està en el camí correcte de convèncer al món de les possibilitats infinites de les energies renovables.El “números” i les proporcions de la “joguina” de Piccard deixen més d’un amb la boca oberta. L’envergadura de les ales del Solar Impulse és la mateixa que la d’un Airbus A340, és a dir, 63’40 metres, unes dimensions que sorprenen molt si es té en compte el seus 1.600 quilos de pes, el mateix que pesa un turisme convencional. Aquestes proporcions

requerien unes característiques aero-dinàmiques i de construcció totalment noves. Per això, l’estructura de fibra de carboni, la cadena de propulsió, la cabina de pilotatge i l’instrumentatge han estat ideats i dissenyats per estalviar energia, resistir altures molt elevades i factors meteorològics complicats, tot aconseguint que la seva lleugeresa no posés en risc la seva resistència. Sobre les ales i l’estabilitzador horit-zontal de la cua hi ha 11.628 cèl·lules monocristal·lines de silicona de 150

microns, que ocupen un total de 200 metres quadrats de superfície. Els engi-nyers expliquen que aquest tipus de cèl·lules eren les més apropiades per la seva lleugeresa, flexibilitat i eficiència. De fet, aconsegueixen transformar en electricitat el 22% de la llum que reben del sol, la qual cosa significa el doble del que s’espera d’una cèl·lula solar estàndard.La part més complicada de tot el projecte va ser maximitzar l’acumu-lació d’energia per aconseguir que

La idea de crear un avió solar que pogués volar de nit i pogués ser pilotat va sorgir de la ment de Piccard fa onze anys

El 8 de juliol el Solar Impulse va fer història en establir dos nous rècords: volar durant 26 hores sense ajuda d’energia externa i arribar als 8.564 metres d’altitud sobre el nivell del mar



l’autonomia durant el vol nocturn fos total sense que el pes de l’avió fos excessiu.No és gens menyspreable la seva potència, que és la mateixa que la d’un escúter. Amb quatre motors de 10 CV cadascun, pot arribar fi ns als 125 km/h de velocitat màxima i a una altitud de més de 8.500 metres. Malgrat que només necessita la mateixa potència que per encendre un arbre de Nadal de 200 bombetes, aquest avió és completa-ment autònom, fi ns al punt que ni tan sols per a l’enlairament utilitza una sola gota de combustible.Després d’haver aconseguit la fi ta de volar per la nit, el Solar Impulse està efectuant vols per l’interior de Suïssa i aterra en aeroports comercials per comprovar com es comporta en condi-cions de trànsit aeri normal. Tot com a preparació de l’objectiu últim d’aquesta

aventura de visionaris compromesos amb el medi ambient: donar la volta al món utilitzant només l’energia del sol.Si tot surt com està planejat, Bernard Piccard i André Borschberg imitaran Willy Fog a bord del seu avió solar en un recorregut que els portarà pels cinc continents en cinc etapes de cinc dies cadascuna. “Si un avió ja és capaç de volar durant el dia i la nit sense combustible, propul-sat únicament per l’energia del sol, que ningú digui que no és possible fer el mateix amb els cotxes, les calefaccions, els aires condicionats o els ordinadors”, reivindica Piccard. “Aquest projecte expressa la nostra convicció que quan l’esperit pioner i la visió política s’ajun-ten és possible canviar la societat i acabar amb la dependència dels com-bustibles fòssils”, afegeix. I si un home com ell ho diu, serà que és veritat.

El Solar Impulse no és el primer avió solar de la història, però sí el més ambiciós i revolucionari. L’aviació moguda per l’energia del sol va començar amb petits models en els anys 70, quan les primers cèl·lules solars assequibles van entrar al mercat. Tot i així, no va ser fi ns als 80 quan es van enlairar els primers vols pilotats. Als Estats Units, el Gossamer Penguin, dissenyat per l’equip de Paul MacCready i amb una potència màxima de 2,5 kW, va aconseguir creuar el Canal de la Manxa.No seria ja fi ns al 1990 que l’americà Eric Raymond creuaria els Estats Units amb el Sunseeker en un total de 21 etapes i 121 hores de vol, i esdevingué el trajecte més llarg de 400 quilòmetres. Aquest avió, amb més capacitat que els seus predecessors, era un planador amb motor solar de 89 quilos de pes i fet amb cèl·lules solars de silici amorf.Tot i que estava teledirigit, l’Helios, desenvolupat per l’empresa nord-americana AeroVironment per a la NASA, va establir un rècord en arribar gairebé als 30.000 metres d’altitud el 2001. Quatre anys després, Alan Cocconi, fundador d’AC Propulsion, va aconseguir que el seu avió de 5 metres d’envergadura volés durant 48 hores ininterrompudament, propulsat únicament per energia solar però sense pilot a bord. Aquesta va ser la primera vegada que un avió d’aquestes característiques aconseguia mantenir-se enlaire durant la nit gràcies a l’energia emmagatzemada durant el dia. En anys posteriors, altres companyies van aconseguir el mateix, incrementant cada vegada l’altitud, la durada dels vols i l’envergadura dels aparells..., però sempre sense ningú a la cabina.

UN SOMNI DE QUARANTA ANYS

reportatge



Diuen que l’esperit aventurer es porta a la sang, i en el cas de Bertrand Piccard (Lausana, 1958) es porta també a l’ADN. Aquest psiquiatra suís és l’últim membre d’una saga científica que porta un segle explorant la Terra des dels fons marins fins a l’estratosfera. “El pioner no és aquell que sempre aconsegueix els seus objectius, sinó aquell que no té por de fracassar”, assegura Piccard.El seu avi Auguste va fer història quan va inventar una càpsula pressuritzada penjada d’un globus que li va permetre arribar fins als 15.971 metres d’altura, i va aconseguir fotografiar la curvatura de la Terra com mai s’havia vist. Posteriorment, va utilitzar la mateixa tecnologia per inventar el batiscaf, un aparell que permetia accedir a grans profunditats marines. I va ser el seu fill, Jacques, qui el 1960 va

aconseguir arribar a la màxima profunditat a la qual un ésser humà ha estat mai: 15.971 metres.En canvi, a Bertrand Piccard sempre li van atreure més les altures. Ja de petit volava amb ala delta i planadors ultralleugers i el 1983 va ser el primer a creuar els Alps. No obstant això, la seva primera gran fita va ser donar la volta al món en globus sense fer cap escala el 1999. Va ser en les últimes hores d’aquella travessia quan pensaven que no els quedaria suficient combustible per completar l’aventura, que va decidir que havia d’aconseguir la manera de poder viatjar sense dependre dels fòssils. Onze anys després, el somni d’aquest ecologista convençut, es va convertir en realitat amb el primer vol nocturn del primer avió solar de la història.

UN AVENTURER AMB VISIÓ

DADES TÈCNIQUES DE L’AVIÓ

Envergadura: 63,40 m

Longitud: 21,85 m

Alçària: 6,40 m

Pes: 1.600 kg

Motorització: quatre motors elèctrics de 10 CV/unitat

Cèl·lules solars: 11.628 (10.748 sobre l’ala i 888 sobre l’estabilitzador horitzontal)

Velocitat mitjana: 70 km/h

DADES TÈCNIQUES DEL PRIMER VOL NOCTURN

Hora de sortida: 06.51

Hora d’arribada: 09.00

Duració del vol: 26 hores i 9 minuts

Màxima velocitat: 125 km/h

Velocitat mitjana: 42,6 km/h

Altitud màxima: 8.564 metres per sobre del nivell del mar



Després que passi la crisi eco-nòmica actual, succeirà com en totes les precedents: és

possible que les coses no tornin a ser com abans a Europa. El panorama futur que s’albira per a la refi nació de petroli a la Unió Europea mostra unes bases molt diferents de les anteriors al crash. El marc per a la refi nació variarà sensi-blement, perquè la manera de concebre el transport i sobretot d’aportar l’ener-gia que necessita s’està modifi cant de manera profunda i ràpida.El transport, en particular el que es realitza per carretera, constitueix el principal consumidor dels derivats energètics del petroli; els altres mitjans, com l’aeri i el marítim, es proveeixen així mateix gairebé en exclusiva d’ells. Centrats en la carretera en el seu sentit

més ampli, és a dir, transport urbà i interurbà de passatgers i mercaderies, el client de la refi nació és el dipòsit de car-burant dels vehicles: turismes, camions i autobusos de viatgers. I aquest dipòsit, que fi ns fa molt poc només s’emplenava amb productes que havien sortit d’una refi neria, ha passat a ser compartit per biocarburants i, en ser substituït per bateries i acumuladors, també ho serà a curt termini, i metafòricament, per l’electricitat. Aquest fet afecta, en exclusiva, les fi nalitats d’aquest treball, la refi nació, però no entrarem en l’evi-dent canvi de paradigma que és per al sector de l’automòbil.Pràcticament tota la resta d’indústria de base a Europa (generació elèctrica, siderúrgia, química, cimentera…) tra-vessa un període de difi cultats, i no em

Desafi aments a la vista per a les refi neries europees i espanyolesLa indústria europea de la refi nació de petroli està fortament regulada, en part per disposicions de caràcter general i en part per disposicions específi ques. Del context legislatiu en el qual es mou aquesta indústria a la Unió Europea en resulta el present article, que inclou els actuals treballs que s’estan duent a terme en el si de la Comissió Europea i el desenvolupament de la qual preocupa seriosament l’autor de l’article, fi ns al punt que conclou dient que la indústria de la refi nació no compta amb el suport de la Comissió.

Aquest article ha estat cedit per la revista INGENIERÍA QUÍMICA, de l’editorial Reed Business Information

refereixo a la crisi econòmica, que és acusada, sinó a les restriccions mediam-bientals, fonamentalment les exigides per l’acció contra el canvi climàtic. Aquestes difi cultats les assumeixen tots els sectors, convençuts de la seva obli-gació social de participar en aquesta lluita, i avui ja formen part substantiva de la seva realitat diària. En el cas de la refi nació, aquest panorama comú es veu incrementat per les seves característi-ques específi ques derivades del canvi esmentat per al transport.La valoració global és que, igual que qualsevol indústria de base, la refi nació és la clau per obrir opcions de creació de valor afegit als usuaris dels seus productes en camps en certa manera subsidiaris, però independents; per tant, es pot donar el cas d’una integració que

article del mes


G. del CastilloAsociación Española de Operadores de Productos Petrolíferos (AOP)

Article i 10000 OK.indd 42 28/09/10 17:14

no implica posició de domini sinó de racionalitat econòmica. L’optimització d’una refineria s’acon-segueix, en termes generals, a través de l’oferta que fa dels seus productes. Atès que hi ha alguns que es consumeixen en la pròpia planta (per obtenir l’energia que la manté en marxa) i uns altres que es posen al mercat, els ingressos seran més elevats quan el que es ven sigui el de més valor en la major quantitat possible. Per aquesta raó, les refineries fan especial èmfasi en l’economia ener-gètica (consumir menys per posar més producte al mercat) i en l’adaptació de la seva oferta a la demanda del mercat, ajustant el seu esquema de refinació (per remunerar adequadament el capi-tal invertit i revalorar els productes que fabriquen, prevalent els de preu més elevat). Aquests arguments elementals expliquen les contínues inversions de totes les refineries en noves unitats de procés i en les millores energètiques de qualsevol tipus.És per això que s’han de considerar les diferents combinacions que es donen en el mercat de la Unió Europea, en el qual és freqüent que les companyies que

operen refineries tinguin plantes anne-xes. Utilitzen els seus productes, tant si són propietat de la mateixa societat o d’una altra empresa diferent, sense que això suposi res més que la cerca de l’optimització econòmica. Aquest cas es dóna en tots els productes esmentats, tant en els petroquímics, els betums o els lubrificants. En el cas dels combus-tibles de calefacció, pel fet que es tracta de productes ja acabats a la refineria, és més aviat una activitat de comerci-alització en la qual no hi ha indústria transformadora pròpiament.L’aspecte inquietant el va donar el biaix que tractava d’imprimir la Comissió Europea a l’anàlisi, perquè postulava que es podrien identificar posicions de gairebé monopoli amb el que són simplement línies de negoci de les diferents companyies. Realment és més favorable a la lliure competència, és a dir, que les empreses de refinació intentin apurar el valor afegit dels seus productes i competeixin entre si no només en la producció de combustibles de transport, sinó en tots els altres.La refinació com a indústria no gaudeix del suport de la Comissió Europea i,

com bona part de la indústria de base europea, esmentada més amunt, seria esborrada d’un cop de ploma basant-se en opinions amb poca o nul·la base científica, en nom d’uns principis medi-ambientals mal entesos i esbiaixadament interpretats, que probablement oculten interessos econòmics importants.És un moment crucial en la refinació, en el qual es posa de manifest que no gaudeix de la protecció que la Comis-sió Europea hauria de proporcionar a qualsevol indústria de la Unió, creadora de valor afegit i generadora d’ocu-pació. Cal considerar, a més, que la refinació està sotmesa a les amenaces reals de deslocalització, concretada en les massives importacions de productes, fonamentalment gasoil, procedent de les macrorefineries situades al Pròxim Orient i en països tan allunyats com l’Índia, competitives amb les europees perquè operen sense restriccions medi-ambientals que compensen amb escreix els costos extres de transport. Cal pre-guntar-se, per contra, si la Comissió Europea està buscant en realitat eradicar del seu territori la refinació de petroli.


Article i 10000 OK.indd 43 28/09/10 17:15

Oriol Gallemi Rovira Col·legiat núm. 15.375

Hola. Sóc enginyer industrial i un enamorat de Barcelona, on he nascut i viscut sempre. Formo part de la Comis-sió d’Urbanisme del Col·legi, que m’ajuda a tenir una visió urbanística diferent de la dels arquitectes. Treballo a l’Àrea Comercial de l’Incasòl (Institut Català del Sòl, Generalitat de Catalunya). Sóc el responsable dels sectors d’activitat econòmica que per la seva dimensió, serveis, infraestructures o localització, es consideren estratè-gics. Alhora també m’ocupo del clients Grans Comptes, aquells clients que per volum o facturació requereixen opera-cions més complexes. En defi nitiva, ajudo les empreses a trobar la seva localització ideal, buscant noves implantacions físiques i oferint un servei integral ja sigui per a la seva pri-mera localització o bé per a un trasllat o expansió. Col·laboro estretament amb altres organismes com ACC1Ó, Barcelona Activa, consorcis urbanístics... I, en defi nitiva, m’agrada estar en contacte amb empreses en expansió o amb qualsevol altre actor que m’ajudi a fer que els polígons industrials, ara sec-tors d’activitat econòmica, siguin cada cop millors a Catalunya. Salutacions.

Roger Cardona SubielaCol·legiat núm. 15.922

Participa en el nostre grup de

Hola, sóc fi ll de Dosrius i actual-ment estic desocupat. Sense beca, m’estic doctorant a la UPC en Engi-nyeria Industrial. El meu camp de recerca és el vehicle elèctric i híbrid, especialment el range-extender i l’apro-fi tament de l’energia a bord del vehicle. Procuro estar al corrent de qualsevol iniciativa que respecti l’electromobilitat aquí a Europa, però sovint em passa per alt algun projecte que no tinc a les llistes. Si algú emprenedor és en fase de desenvolupament o algú en coneix algun, agrairia que ens poséssim en contacte per analitzar les tecnologies emprades en detall. Salutacions a tothom.

Sóc enginyer industrial i dissenya-dor amb vocació d’inventor; sóc de Barcelona però he tingut la sort de poder estudiar o treballar a llocs com els EUA, Itàlia, el Brasil, França o la Xina. Actualment treballo per compte propi desenvolupant productes, ja sigui generant i avaluant idees, desenvolupant-ne el disseny o col-laborant en la cerca de proveïdors. Les meves experiències professionals anteriors m’han servit per conèixer i exercir a diferents indústries i països amb responsabilitats diverses. Vaig iniciar-me com a enginyer optimitzant processos de sol-dadura del sector de l’automoció a Aritex, on vaig acabar gestionant projectes claus en mà per PSA i Seat. Més tard vaig tenir l’oportunitat de treballar a Pirelli on em vaig for-mar en Lean manufacturing, i vaig treballar per augmentar la productivitat de la fàbrica de Manresa. Després d’aquestes experiències en la indústria, vaig buscar un canvi i vaig estu-diar un Màster de Disseny de Vehicles de Transport a Elisava. Es tractava de fer realitat el somni de dissenyar cotxes. Això em va permetre estar un temps al centre de disseny de Seat, al departament d’interiors i més tard com a consultor de dis-seny, formant els dissenyadors “clàssics” en eines 3D i cercant nous softwares de visualització. Posteriorment va sorgir l’oportunitat de col·laborar amb la start-up Inoitulos, que ha desenvolupat un carregador per a mòbils i dispositius elec-trònics anomenats IDAPT. Com que es tracta d’una empresa petita –quan hi vaig entrar a treballar érem quatre–, gestio-nava el disseny i la industrialització de tots els productes. Aquí vaig poder participar en tot el procés de desenvolupa-ment i treballar en la cerca i gestió de proveïdors a la Xina. Ara fa un any vaig decidir establir-me pel meu compte per tractar de desenvolupar algun projecte propi i col·laborar amb altres en la gestació de les seves idees. De moment no està funcionant com havia previst i ara estic refl exionant sobre si continuar així o tornar a treballar en el món de la indústria.

Toni Faus Catasús Col·legiat núm. 13.031

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

El Col·legi d’Enginyers a

www.linkedin.com

Entra i visita’ns! Presenta’texplican’s

suggereixparticipa

recomana

opina

contacta

proposa


ja som 10.000

Article i 10000 OK.indd 44 28/09/10 17:15

Benvolguts amics i amigues. Sóc enginyer industrial i enginyer aeronàu-tic fruit d’una doble titulació realitzada entre Toulouse i Barcelona. Tinc 30 anys i vaig néixer a Barcelona. Treballo a Solid Enginyeria, una empresa d’en-ginyeria en estat pur on un bon grapat d’enginyers ens dediquem a donar suport al desenvolupa-ment de nous productes dels nostres clients. Sóc responsable d’Unitat de Negoci. Algunes de les meves tasques passen per la gestió de persones i la gestió comercial i financera de la unitat que dirigeixo. Actualment estem en ple creixement i busquem enginyers mecànics per reforçar l’equip.El meu gran objectiu professional és esdevenir un bon líder. No és una tasca fàcil i per aquest motiu estic molt interessat en temes com per exemple el coaching, el lideratge, el networ-king i la gestió eficaç. A títol personal m’agraden molt els esports en general (tennis, pàdel, kàrting...). Sobretot gau-deixo molt amb les activitats relacionades amb la muntanya (snowboard, BTT...). Si algú comparteix alguna d’aquestes afi-cions i vol que en gaudim plegats, estaré encantat de quedar. Aprofito per agrair la iniciativa del COEIC de donar l’opció de conèixer-nos una mica millor entre nosaltres.

Hola a tothom. Sóc enginyer industrial i visc al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat des de ben petit. Des de fa uns quants anys treballo a la multinacional francesa Schneider Electric com a responsable de Protec-ció i Telecontrol en Mitjana Tensió, on porto l’oferta de productes electrònics per a l’automatització de xarxes de mit-jana tensió. La meva feina consisteix en el llançament de nous productes per a tot tipus de clients, projectes tècnics amb companyies elèctriques i usuaris finals, i tot el que està relacionat amb el màrqueting d’aquests productes. Estic interessat en temes relacionats amb l’automatització de xar-xes de mitjana tensió. La intel·ligència de què disposaran aquestes xarxes, anomenades smart grids, serà el futur per poder tenir una xarxa autònoma, que prengui les seves prò-pies decisions en funció de defectes elèctrics i demandes del consumidor. Amb això es pretén obtenir una xarxa de distri-bució que ofereixi una major disponibilitat i que podrà cobrir demandes energètiques com les del cotxe elèctric.

Ángel Silos Sánchez Col·legiat núm. 15.260

Pau Guarro Oliver Col·legiat núm. 15.508

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

El Col·legi d’Enginyers a

www.linkedin.com

Entra i visita’ns! Presenta’texplican’s

suggereixparticipa

recomana

opina

contacta

proposa

Article i 10000 OK.indd 45 28/09/10 17:15

Connecta’t a les xarxesEl Col·legi està dins de les principals xarxes socials per apropar-se a tu. Quines són les seves particularitats?

Facebook és un lloc web gratuït de

xarxes socials creat per un estudiant

universitari de nom Mark Zuckerberg.

Originàriament era per als estudiants de

la Universitat de Harvard, però avui dia

està obert a qualsevol persona que tin-

gui un compte de correu electrònic. Els

usuaris poden participar en una o més

xarxes socials, en relació amb la seva

situació acadèmica, el seu lloc de treball

o la regió geogràfi ca.

Facebook ha rebut molta atenció a la

blogosfera i als mitjans de comunicació

perquè s’ha convertit en una plataforma

sobre la qual terceres persones poden

desenvolupar aplicacions i fer negoci a

partir de la xarxa social.

A mitjans del 2007 Facebook es va

expandir geogràfi cament i va llançar les

versions en francès, alemany i espanyol

per impulsar la seva expansió fora dels

Estats Units; fi ns llavors els seus usu-

aris es concentraven als Estats Units,

el Canadà i Gran Bretanya. El juliol del

2010 Facebook ja comptava amb 500

milions de membres, i traduccions a uns

setanta idiomes. D’acord amb les dades

publicades a Alexa.com, Facebook

ha pujat en nombre de visites del lloc

número 60 al 7 en només un any i, actu-

alment, es troba en la posició número 2.

Busca’ns a Facebook sota el nom

d’Enginyers. Trobaràs videos i infor-

macions del COEIC.

FACEBOOK, L’EQUIVALENT VIRTUAL A UN PAÍS

Twitter és un servei de xarxa social i

servei de microblogging, creada per

Jack Dorsey, que permet als seus usu-

aris enviar i llegir microentrades de text

d’una longitud màxima de 140 caràc-

ters denominats tweets. La tramesa

d’aquests missatges es pot realitzar tant

pel lloc web de Twitter, com via SMS des

d’un telèfon mòbil, des de programes de

missatgeria instantània, o fi ns i tot des

de qualsevol aplicació de tercers, com

pot ser Twidroid, Twitterrifi c, Tweetie o

Facebook, entre d’altres. Aquests twe-

ets es mostren a la pàgina de perfi l de

l’usuari, i són enviats també de manera

immediata a altres usuaris que han elegit

l’opció de rebre-les.

Dins dels usos més coneguts de

Twitter destaquen el seguiment d’esde-

veniments en directe, la retransmissió

de xerrades i ponències, l’intercanvi

d’opinions durant un esdeveniment per

part del mateix públic que hi assisteix o,

fi ns i tot, comentaris sobre pel·lícules o

debats retransmesos per la televisió (per

exemple, el debat de Rodríguez Zapa-

tero i Rajoy durant les eleccions generals

d’Espanya del 2008 es va seguir molt de

prop amb intercanvi d’opinions a través

de Twitter).

Segueix el nostre canal Enginyeria a

Twitter si vols estar informat de totes

les novetats del COEIC.

LA MISSATGERIA MÉS INSTANTÀNIA

LinkedIn és una plataforma d’interacció

de professionals, on poden intercanviar

experiències per millorar la seva praxi

laboral. El portal permet crear grups

d’interès entorn d’iniciatives o projectes

concrets, fer o respondre preguntes,

publicar o buscar llocs de treball, entre

altres activitats.

L’octubre del 2008 LinkedIn tenia més

de 25 milions d’usuaris registrats i s’es-

tenia a 150 indústries. El juny del 2009

disposava de més de 42 milions d’usua-

ris registrats, a més de 200 països, que

inclouen prop de 170 empreses.

El Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya, per exemple, és present

en aquesta xarxa aportant debats i

responent preguntes a través dels seus

grups creats en funció de les comissi-

ons de treball del Col·legi. D’aquesta

manera la interacció entre professionals

de l’enginyeria es fa més pràctica, útil i

efectiva.

Participa ens els nostres debats a

Linkedin, ens trobaràs sota el nom

d’Enginyers Industrials de Catalunya.

UNA XARXA PENSADA PER AJUDAR ELS PROFESSIONALS

BS Pòlissa de Crèdit Professional es renova automàticament i li permet equilibrar la seva economia particular tot l’any, sempre que ho necessiti i sense haver de pagar despeses, perquè només pagarà interessos per la quantitat utilitzada i durant el temps disposat.

Ara, a més a més, només pel fet de fer-se client, aconseguirà un regal ben pràctic.

Memòria USB de 8 Gb

OFERTA PER A:

Informi’s sobre Professional BS a les nostres ofi cines, al 902 383 666 o directament a professionalbs.es.

«Tinc un crèdit que està sempre disponible»

Professional BS

BanS

abad

ell P

rofe

ssio

nal,

SAU.

Pl.

de C

atal

unya

, 1, 0

8201

Sab

adel

l. In

scrip

ció

30 d

el R

egis

tre M

erca

ntil

de B

arce

lona

en

el to

m 3

5256

, fol

i 56,

full

B-88

39. N

IF A

5889

9378

.

BS Pòlissa de Crèdit Professional

0 euros de comissió d’estudi0 euros de comissió per no-disposició 0 euros de comissió per cancel·lació anticipadaComissió d’obertura i de revisió anual, nomésdel 0,10%, mínim 50€


ja som 10.000

Article i 10000 OK.indd 46 28/09/10 17:15

BS Pòlissa de Crèdit Professional es renova automàticament i li permet equilibrar la seva economia particular tot l’any, sempre que ho necessiti i sense haver de pagar despeses, perquè només pagarà interessos per la quantitat utilitzada i durant el temps disposat.

Ara, a més a més, només pel fet de fer-se client, aconseguirà un regal ben pràctic.

Memòria USB de 8 Gb

OFERTA PER A:

Informi’s sobre Professional BS a les nostres ofi cines, al 902 383 666 o directament a professionalbs.es.

«Tinc un crèdit que està sempre disponible»

Professional BS

BanS

abad

ell P

rofe

ssio

nal,

SAU.

Pl.

de C

atal

unya

, 1, 0

8201

Sab

adel

l. In

scrip

ció

30 d

el R

egis

tre M

erca

ntil

de B

arce

lona

en

el to

m 3

5256

, fol

i 56,

full

B-88

39. N

IF A

5889

9378

.

BS Pòlissa de Crèdit Professional

0 euros de comissió d’estudi0 euros de comissió per no-disposició 0 euros de comissió per cancel·lació anticipadaComissió d’obertura i de revisió anual, nomésdel 0,10%, mínim 50€

Article i 10000 OK.indd 47 28/09/10 17:15

The social network suposa el primer acostament de Hollywood a la con-trovertida fi gura de Mark Zuckerberg i els orígens de la popular xarxa social ideada fa set anys a Harvard. Amb Jesse Eisemberg a la pell de Zuckerberg i Justin Timberlake interpretant Sean Parker, el seu amic i cofundador de Napster, que va presidir Facebook als seus inicis, la cinta es basa en Multimi-llonarios por accidente i sembla que no s’ha posat bé al creador de la xarxa, que ha criticat les inexactituds del guió. El diari The Wall Street Journal va reve-lar fa dies que l’empresari, una de les principals fortunes dels Estats Units, va mirar d’infl uir sense èxit en el guió per sortir-ne més benparat.El productor Scott Rudin va inten-tar que cooperés. El guionista, Aaron Sorkin, que ha reconegut que sobre els orígens de la xarxa hi ha diferents versions en funció de qui les expliqui, ja sigui Zuckerberg, els germans Winkle-voss o els seus amics Eduardo Saverin i Dustin Moskovitz. Al fi lm es limiten a recollir-les totes.Fincher es va sentir fascinat per Zuc-kerberg, el creador d’un dels fenòmens socials més exitosos dels últims temps,

que ha canviat els costums quotidians de la gent i que algun dia espera supe-rar els mil milions d’usuaris, però que al mateix temps és incapaç de connec-tar amb la gent del seu entorn. El fi lm explica que Facebook va néixer de la set de venjança del jove universitari des-prés d’una discussió amb la seva nòvia Erica.Una trama clàssica sobre l’amistat, la lleialtat truncada per traïcions, gelosia i demandes judicials quan els somnis universitaris compartits es converteixen en menys d’un lustre en un fenomen de masses. I el que és més important, en un totpoderós imperi valorat en cente-nars de milers de milions d’euros. Una història sobre la soledat que envolta moltes vegades els que conquisten l’èxit.The social network, que arribarà als cines dels Estats Units divendres i dues setmanes més tard a Espanya, és el primer d’altres projectes que portaran a la gran pantalla els orígens d’alguns dels èxits tecnològics dels últims anys, com Googled, una cinta sobre dos joves universitaris, Sergey Brin i Larry Page, que van idear a Standford el que ara coneixem com a Google.

BREUS

Google s’ha proposat que els usuaris gastin menys temps en les cerques amb el llançament de Google Instant, una nova funció que permet estalviar entre dos i cinc segons per consulta i que facilita resultats dinàmics mentre s’es-criu a la caixa, sense haver de pressionar la tecla enter.El nou servei de Google aprofi ta millo-res que ja s’havien aplicat anteriorment, com autocompletar paraules: el sistema suggereix termes a l’usuari a mesura que introdueix caràcters. No obstant això, la principal novetat és que el cercador oferirà resultats al mateix temps que l’usuari estigui escrivint, sota de la barra. A més, aquests resultats aniran canviant de manera intel·ligent cada vegada que l’usuari afegeixi noves lletres.“Cada persona inverteix una mitjana de nou segons teclejant les paraules que vol buscar, i gairebé quinze segons lle-gint els resultats i seleccionant la millor opció”, va assegurar Marissa Mayer, vicepresidenta de Productes de Cerca. Google calcula que aquest servei per-metrà estalviar entre dos i cinc segons en cada consulta que es faci, i això sig-nifi ca, tenint en compte que la pàgina rep 1.000 milions de consultes cada dia, un estalvi de “3.500 milions de segons al dia i unes 11 hores cada segon”.La nova funció s’activarà automàtica-ment durant els pròxims dies per als usuaris espanyols que iniciïn sessió amb el seu compte Google. També estarà disponible als EUA, Rússia, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Si l’usu-ari ho desitja també podrà utilitzar el cercador de la manera tradicional.

Google millora el seu cercador per estalviar cinc segons per consulta

+ BREUS

Arriba la pel·lícula sobre el creador de Facebook

entorn

48 SETEMBRE/OCTUBRE 2010

Entorn OK.indd 48 28/09/10 17:24

BREUS

El govern de la Generalitat de Cata-lunya va comunicar el passat 6 de setembre que les eleccions autonòmi-ques se celebraran el diumenge 28 de novembre (coincidint amb el cap de setmana del Barça-Madrid).Després d’aquest anunci tan esperat, Montilla va fer especial èmfasi en el moment històric en què es viuran els comicis, advertint que hi ha molt en joc, a causa del “greu” context de crisi econòmica que viu Catalunya, els canvis socials de gran profunditat i el “descrè-dit que pateix la política”. Cal afegir-hi, també, la sentència del Tribunal Cons-titucional en la retallada de l’Estatut i les creixents “tensions polítiques entre Catalunya i la resta d’Espanya”.Amb referència a les forces polítiques que concorreran a les eleccions, el pre-sident de la Generalitat els va demanar “joc net” i “claredat” en les seves propos-tes, i els va advertir que els difícils reptes a què s’enfronta la societat catalana no es resolen “amb eslògans”, sinó amb un “autèntic debat polític d’alt nivell”. També va afegir que els pròxims dies continuarà treballant amb normalitat i que l’agenda política no està tancada.

L’onada de robatoris de cable telefònic de l’agost passat, que va deixar incomu-nicats desenes de pobles, va coincidir amb la publicació d’una sentència pio-nera a Catalunya que endureix la condemna per aquesta acció i que, per primera vegada, dicta penes de presó per a quatre lladres per un delicte de furt agreujat. El titular del Jutjat Penal número 3 de Manresa, Josep Tomàs Salàs Darrocha, va aplicar als condem-nats l’article 235.2 del Codi Penal, que permet augmentar la pena de furt d’un a tres anys de presó “quan es tracti de coses de primera necessitat o destinades a un servei públic, sempre que la sos-tracció ocasionés una greu afectació, o una situació de desproveïment”.Els fets jutjats es remunten al 9 d’agost, quan quatre individus de nacionalitat romanesa van robar entre 150 i 200 metres de cable telefònic a Fonollosa (el Bages), i van deixar incomunicats més d’un centenar de veïns. Els lladres van ser detinguts poques hores més tard, després que el vehicle on viatjaven fos interceptat per una patrulla dels Mossos d’Esquadra a l’altura del peatge de Sant Vicenç de Castellet (el Bages) de la C-16.

+ BREUS

Eleccions al Parlament de Catalunya

Una sentència pionera endureix la pena per robar cable de coure

CALENDARI ELECTORAL:

22-23 de setembre:

Últim ple del Parlament

4 d’octubre:

Montilla firma el decret de dissolució

del Parlament

5 d’octubre:

Entra en vigor el decret de dissolució

del Parlament

7 de novembre:

Visita del Papa a Barcelona

12 de novembre a les 00.00 h:

Comença la campanya electoral

26 de novembre a les 23.59 h:

Acaba la campanya electoral

27 de novembre:

Jornada de reflexió

28 de novembre:

Dia de les eleccions

28-N


Entorn OK.indd 49 30/09/10 18:21

BREUS

Tal com va publicar El Periódico de Catalu-nya, el mercat revelat per Apple amb l’iPad és un fi ló a explorar per les companyies.Samsung va presentar la seva gran aposta de la temporada, la Galaxy Tab, una tau-leta de 7 polzades més petita que l’iPad (9,7 polzades) i que només pesa 380 grams. “És un dispositiu innovador, com un telèfon mòbil, i que es pot aguantar amb una mà”, va remarcar Thomas Rich-ter, responsable de desenvolupament de productes de la divisió europea de tele-comunicacions de Samsung. La fi rma coreana s’ha proposat arribar a tots els

públics resolent algunes de les demandes que es fan a l’iPad: càmera frontal per a videoconferència, pantalla panoràmica i reproducció fl aix. És multitàctil, té càmera de 3,2 megapíxels, Wi-Fi, GPS, reprodu-eix tot tipus d’arxius multimèdia i és un lector de llibres i diaris electrònics, nave-gador d’Internet, reproductor de música i gestor de correu. Arribarà a Espanya a l’octubre, i el seu cost sense fi nançar rondarà els 700 o 750 euros, segons la companyia.Toshiba també va presentar la seva tauleta Folio 100, disponible des de 429 euros. Té una sortida d’USB, entrada per a targetes de memòria i càmera, i es basa en el sis-tema operatiu de Google Android. Pesa 760 grams i es pot connectar a Internet amb cable i també sense fi l.Més enllà de les tauletes, el 3D reneix com l’altra gran aposta que s’aplica ja a televi-sors i a altres productes com les càmeres domèstiques i els portàtils.

La nova HDC-SDT750 és la primera videocàmera que incorpora un compo-nent òptic que permet gravar imatges en 3D. Amb un ampli ventall de funcions avançades, la nova videocàmera inclou el sistema 3MOS, que compte amb una tecnologia millor de reducció del soroll, la gravació 1080/50p per a imatges impactants, el mode iA, el nou sistema d’estabilitzador òptic Hybrido OIS i una àmplia gamma de controls manuals regulables mitjançant un sistema per ampliar la creativitat.Com a resultat de la investigació que s’ha portat a terme en col·laboració amb els estudis de cinema de Hollywood durant anys, Panasonic va desenvolupar una càmera de vídeo professional amb tecnologia 3D i que ha culminat amb la primera càmera de vídeo2 de consum que permet la gravació d’imatges 3D a casa, simplement adaptant el comple-ment òptic 3D. Aquesta nova càmera permet a l’usuari crear fàcilment pel-lícules en 3D, que fi ns ara només estava a l’abast dels usuaris professionals.

+ BREUS

Tauletes tàctils i televisors 3D

Panasonic presenta la primera videocà-mera del món que grava en 3D

El nou NaviBotTM és un robot aspira-dor que suposa el començament d’una nova era al sector dels electrodomès-tics, ja que pot desplaçar-se per una gran varietat de superfícies de forma completament autònoma, oferint una excel·lent neteja, fi ns i tot en catifes i moquetes.NaviBotTM està guiat per un nivell d’intel·ligència mai no vist fi ns ara con-trolat per dos processadors (el cervell), que coordinen un innovador programa de navegació intel·ligent, memoritzant l’espai i recordant on es troba a tota hora. Per a això, el robot aspirador pren els diversos objectes de la zona on es troba i la seva pròpia base de recàrrega com a referència. Per veure el seu entorn, NaviBotTM conta amb una petita càmera integrada, que actua

al costat del sistema Visionary Map-pingTM, prenent 30 fotos per segon de cada habitació. Així, es crea un mapa virtual de la casa, identifi cant la posició exacta de certs objectes, com a mobles i elements de decoració interior. A con-tinuació, calcula la ruta més ràpida i segura per netejar tota la casa, de forma àgil i efi cient.No hi ha feina massa gran per a NaviBotTM. Si amb una càrrega no aconsegueix acabar de netejar una zona en particular, el robot torna automàti-cament en la seva base per carregar-se en sol 2 hores, més ràpid que cap altre producte del mercat. A més, gràcies al seu revolucionari sistema Visionary MappingTM, després de cada càrrega NaviBotTM reprèn la netedat|neteja en el punt exacte en el qual l’hagi deixat.

Una revolució per les tasques domèstiques

entorn

50 SETEMBRE/OCTUBRE 2010

Entorn OK.indd 50 28/09/10 17:24

Entorn OK.indd 51 28/09/10 17:24


informeTEXT: Eva Díaz / Carles Pérez FOTO: Edu Montoya

Informe OK.indd 52 30/09/10 18:26

E l passat 5 d’agost es va aprovar el Reial decret 1000/2010 sobre el visat col·legial obligatori. Una decisió que

afecta directament el Col·legi, els enginyers i el sector. Segons la Llei òmnibus, que l’esmentat decret desenvolupa, i entra en vigor a partir de l’1 d’octubre, només uns determinats visats continuaran sent obligatoris. Aquest canvi posa en qüestió la cobertura de responsabilitat civil professional per a la nostra pòlissa, ja que canvia substancialment la percepció del risc assumit per la companyia asseguradora, que amb l’antic sis·tema tenia resolt amb el visat. Les asseguradores assumiran més risc i entraran en el terreny dels dubtes que poden perjudicar directament el cost de la pòlissa. Fins ara, els professionals col·legiats es podien beneficiar de la cobertura que els oferia la pòlissa col·lectiva curosament negociada i contractada pel mateix Col·legi. El COEIC va ser capaç d’assolir un gran volum d’assegurats amb un risc

acotat –així ho va entendre l’asseguradora– grà·cies al visat i a la col·legiació. El visat permetia un control previ dels treballs i documents, i la col·legiació la garantia que el professional tenia la titulació requerida i que no estava inhabilitat. I en aquest sentit és que el COEIC ha treballat per garantir una cobertura similar en un sistema de preus similars per al col·legiat que es basa en un nou model que podríem dir “control col·legial” dels treballs i de l’acreditació del professional.

EL RISC DE SUPRIMIR EL VISAT OBLIGATORIA partir de l’1 d’octubre, i atenent la voluntat de la Comissió Nacional de la Competència (CNC), aquest mecanisme que fins ara establia el marc legislatiu ha canviat. Aquest organisme va defensar el canvi de normativa. Tanmateix, amb aquest canvi s’estan obviant dues coses: primer, que el sentit de la col·legiació i l’ac·tivitat de la institució, en drets i deures dels


El Col·legi troba la solucióEl Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya s’ha hagut d’adaptar a una nova realitat, amb l’entrada en vigor de la Llei òmnibus. Arran de la nova regulació, que aboleix el visat obligatori en la majoria de projectes, el COEIC ha trobat una alternativa: el nou Certificat d’Actuació Professional (CAP). Un nou model que assegura la competència del professional que signa el treball, la cobertura de responsabilitat civil professional (RCP) del projectista i la qualitat del contingut del projecte, i que garanteix la correctesa formal i normativa. L’element clau del nou model radica en la pòlissa de RCP que té contractada el Col·legi i que garanteix una cobertura bàsica de 150.000 euros per a tots els seus col·legiats ampliable voluntàriament fins a 2.855.000 euros.

Informe OK.indd 53 30/09/10 18:26

professionals, van molt més enllà dels visats; segon, que l’obligatorietat d’aquest document vinculava a tot professional per tal de garantir la seguretat de l’estructura en què participés un enginyer industrial i, per tant, també la segure·tat ciutadana. Amb aquesta nova realitat, tal com assenyala María Borrego, especialista en Riscos Professionals de Marsch, a la revista Profesio-nes (núm. 125, maig·juny), el risc és més gran: “L’absència de visat implica que ningú més que el tècnic comprova a priori l’adequació del pro·jecte a la normativa aplicable”, tot això suposant que ell mateix està qualifi cat per la seva titulació o especialitat per al treball fet, cosa que abans feia el Col·legi. A partir del mes d’octubre, l’Ad·ministració autonòmica o local serà la que hagi de revisar els projectes, una feina suplementària per a l’Administració que, a més, s’estrenarà en una verifi cació que abans resolia amb el vistplau dels col·legis professionals.

COM QUEDA EL VISAT?Arran de la Llei òmnibus, en el seu article 5, “els col·legis de professions tècniques visaran els treballs professionals en el seu àmbit de compe·tència únicament quan ho sol·licitin per petició expressa els clients, incloses les administracions públiques quan actuïn com a tals, o com així ho estableixi el Govern mitjançant reial decret, prèvia consulta als col·legis afectats”. Per tant, el visat passa a ser obligatori només en determi·nades matèries o voluntari si l’exigeix el client, i tindrà un caràcter preceptiu.

ALTRES TIPUS DE CONTROLEl Col·legi treballa des de fa temps amb les dife·rents administracions en un control de més valor afegit. En aquest sentit es va crear el certifi cat d’idoneïtat, que preveu el control dels treballs per part del Col·legi d’acord amb els requisits reco·llits en un conveni específi c entre la institució i

informe


L’ENTRADA EN VIGOR DEL RD 1000/2010“Amb la Llei òmnibus els governants han volgut liberalitzar el mercat traient el visat. El que s’ha obviat és que el visat obligatori en projectes que incidien en la seguretat, tenen la seva funció. Ara, sense aquesta validació no sabrem ni tan sols si l’enginyer que signa està habilitat.”

LA POSICIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ“Hem anat a la Generalitat de Catalunya a recordar que tot el que té a veure amb reglaments de seguretat i control és bàsic.”

QUIN PAPER TÉ L’ASSEGURANÇA?“La fórmula de les assegurances no és treure la cobertura sinó apujar la franquícia perquè, sense tenir un control sobre el

projectista, el risc ara és més alt; contractant el certifi cat, baixa la franquícia”

RESOLDRE EL PROBLEMA“Amb un cost molt raonable resolem aquest problema: a l’Administració l’alliberem, i al com-pany col·legiat també, perquè li estalviem els tràmits d’haver d’anar davant de l’Ajuntament o comunitat autònoma perquè li validin tot.”

EL NOU CERTIFICAT“El Certifi cat d’Actuació Professional és molt positiu i pot ser ben acollit pels nostres col·legiats. En favor de la societat obrim la nostra institució per poder reconèixer la seva feina davant de l’Administració, a la qual alliberem d’un control que a partir de la supressió del visat obligatori, haurà de fer.”

Àlex Zaragoza,

president de la

comissió d’acció

Professional del

coeic

Informe OK.indd 54 30/09/10 18:26

una administració (local, autonòmica...) o bé una empresa o una altra entitat. Ja s’està aplicant en els projectes d’obres amb l’Ajuntament de Barce·lona i en els projectes d’activitats i obres majors de nova planta amb l’Ajuntament de Sabadell.

LA COBERTURA DE RCP DEL COL·LEGIL’element clau del nou model que aplicarà el Col·legi és el de garantir la cobertura de responsabilitat civil professional a tots els seus col·legiats. La pòlissa que ofereix el COEIC és flexible i gradual, és a dir, es pot ampliar la cobertura de responsabilitat civil professional fins a 2.855.000 euros, segons el que necessiti el col·legiat, en funció del projecte en què participi, a un preu molt més competitiu que si es contracta una altra pòlissa a títol individual.I és que el COEIC ha trobat una alternativa, una solució, per poder garantir les mateixes cobertu·res que podia oferir fins ara amb les condicions

prèvies a l’aprovació de la nova legislació, amb preus que s’ajusten als costos. Les juntes del COEIC han treballat tots aquests mesos per tal de definir un nou sistema: el Certificat d’Actuació Professional. Ho han fet després d’un curós estudi dels diferents tipus de control col·legial per poder idear les seves condicions, definició, continguts, costos, cobertures de RCP i les relacions amb el Consejo, així com l’encaix en el nou escenari que dibuixa la nova legislació que entra en vigor l’1 d’octubre.

CERTIFICAT TÈCNIC COL·LEGIAL, MÉS QUE UNA ALTERNATIVAEl nou control que proposa el Col·legi cobreix i amplia tot el que l’absència del visat obligatori suprimeix. El Certificat d’Actuació Professional, exclusiu del COEIC, s’ha creat amb l’objectiu de certificar les competències del professional que signa i abasteix la correctesa formal i normativa

Per a l’enginyer col·legiats

Per al client Per a l’administració

Li permet aportar garanties al seu client davant d’un possi-

ble intrusisme

Li assegura la qualificació del professional, la no inhabilitació

i la seva cobertura de RCP

Li soluciona el problema d’haver de validar que un

professional està qualificat, no inhabilitat i té suficient

cobertura RCP

Li permet aportar a l’Administració garanties de la

qualitat del projecte

Li assegura la qualitat del projecte i del treball del

professional

Li assegura la qualitat del pro-jecte: un contingut segons guió establert a partir de la Norma-Projecte d’AENOR i segons la

normativa legal aplicable

Li garanteix la cobertura de RCP amb la pòlissa del COEC, amb una franquícia més baixa

Compta amb una institució a la qual pot recórrer davant de

possibles conflictes

CAP Avantatges a tres nivells


Informe OK.indd 55 30/09/10 18:26

dels treballs certifi cats. Tanmateix, un dels motius principals de la seva creació és la necessitat de mantenir sota control les condicions de cober·tura de la pòlissa RCP (abans subsidiària) que el COEIC té concertada per a tots els seus col·legiats.És per tot això que el Certifi cat d’Actuació Profes·sional va més enllà de ser una simple alternativa; té un gran valor afegit. Els treballs i documents que poden ser objecte del CAP són els que el decret ha desestimat de ser visats obligatòriament, és a dir: projectes i direccions d’obra d’instal·lacions subjectes a reglaments de seguretat; projectes i direccions d’obra d’activitats, d’urbanisme, de grans instal·lacions, etc.; projectes i direccions d’obra d’activitats industrials, comercials i de ser·veis; a part d’altres, com poden ser els estudis i

informes sobre projectes o els treballs derivats de l’aplicació de la legislació europea.Però... quins avantatges té aquest nou certifi cat? Els avantatges es poden resumir en el fet que certifi ca i garanteix a tercers, Administració i clients. El CAP certifi ca la competència del pro·fessional que signa el treball: qui signa el treball està degudament qualifi cat per a tal acció; no està inhabilitat, per exemple. A més, el professi·onal compta amb la cobertura de RCP adient, un requisit que també controlarà el CAP. El COEIC també supervisarà la qualitat del contingut del projecte, comprovant també que el projecte està redactat segons la normativa legal aplicable vigent i s’adapta a les normes UNE de la família i UNE de projectes.

informe


isabel castillejo,

directora de l’Àrea

Professional del

coeic

QUI SURT PERDENT SENSE VISAT OBLIGATORI?“Qui veig totalment desemparat és el client, que no té capacitat per distingir les particularitats de l’enginyeria dels projectes. La liberalització no ajuda el ciutadà, el qual no té cap garantia de la qualitat del projecte. A més es posa en qüestió la responsabilitat civil professional.”

QUIN ÉS EL VALOR AFEGIT DEL CERTIFICAT?“A l’Administració li donem l’aval conforme l’enginyer està qualifi cat, té una assegurança..., i més quan ara hi haurà més titulats que mai amb la conjuntura de Bolonya. A més, els enginyers estan molt preocupats per l’intrusisme, al qual se li està donant un valor afegit i un prestigi davant

del client. Sense el visat, encara certifi carem més coses.”

LA DIFERÈNCIA ENTRE CERTIFICAR O NO CERTIFICAR“Un enginyer podrà triar: certifi co, tinc una franquícia de 600 euros; no certifi co, la franquícia serà de 6.000 euros.”

PERSPECTIVES DE FUTUR“La funció del COEIC per potenciar el CAP és que l’Administració ho demani. Aquesta és conscient que tot trontolla i necessita fer convenis amb els col·legis perquè l’ajudin a fer aquest control. L’objectiu és que les administracions acabin adoptant el certifi cat, ja que si no el fan un extern com el Col·legi, l’hauran de crear ells.”

ObservarMesurar

Analitzar

Per saber què passaa Catalunya i el món globalitzat d'avui i què pot passar

Acte de presentació. Dijous, 28 d’octubre

18.30h - BenvingudaJoan Ribó, president de l'IDES i degà del CETIBJoan Vallvé, vicepresident de l'IDES i degà del COEIC

18.40h - Presentació de l'Informe 2010Josep Cercós, director de l'Observatori del Risc

18.50h - Energia i seguretatJordi Dolader, autor del "Capítol 1. Energia i seguretat"i enginyer industrialMariano Marzo, autor del "Capítol 3. El subministramentglobal de petroli i gas: principals riscos i incerteses" iprofessor de la Universitat de Barcelona

19.30h - Debat amb tots els assistents

INFORME 2010 DE L’OBSERVATORI DEL RISCEnergia, economia i seguretat: vincles estratègics

PatronsOrganitzaCal confirmar l'assistència (places limitades)Institut d'Estudis de la SeguretatTel. 93 272 54 30 - Fax: 93 272 54 [email protected]

LlocSala d'actes del CETIBConsell de Cent, 36508009 Barcelona

OBSERVATORI

Informe OK.indd 56 30/09/10 18:26

condicionants de la coBertUra de rcP del coeic segons el control col·legial


Per a més informació:www.eic.cat

CERTIFICAT D’IDONEÏTAT

CERTIFICAT D’ACTUACIÓ

PROFESSIONAL

VISAT

obligatori voluntari

Si el treball no està visat, la franquía = 12.000 €

Cap condici-onament. La franquícia = 3.000 € o 600 € si té ampliació

Cap condicionament. La franquícia = 3.000 € o 600 € si té ampliació

Si el treball no està certificat, la franquía = 6.000 €

ObservarMesurar

Analitzar

Per saber què passaa Catalunya i el món globalitzat d'avui i què pot passar

Acte de presentació. Dijous, 28 d’octubre

18.30h - BenvingudaJoan Ribó, president de l'IDES i degà del CETIBJoan Vallvé, vicepresident de l'IDES i degà del COEIC

18.40h - Presentació de l'Informe 2010Josep Cercós, director de l'Observatori del Risc

18.50h - Energia i seguretatJordi Dolader, autor del "Capítol 1. Energia i seguretat"i enginyer industrialMariano Marzo, autor del "Capítol 3. El subministramentglobal de petroli i gas: principals riscos i incerteses" iprofessor de la Universitat de Barcelona

19.30h - Debat amb tots els assistents

INFORME 2010 DE L’OBSERVATORI DEL RISCEnergia, economia i seguretat: vincles estratègics

PatronsOrganitzaCal confirmar l'assistència (places limitades)Institut d'Estudis de la SeguretatTel. 93 272 54 30 - Fax: 93 272 54 [email protected]

LlocSala d'actes del CETIBConsell de Cent, 36508009 Barcelona

OBSERVATORI

Informe OK.indd 57 30/09/10 18:26

dia a dia


7, 14, 21 I 28 de setembreCurs de llenguatge cinematogràfi c

Comissió de CulturaEn el curs, dirigit pels amants del cinema, l’anomenat setè art, es van explicar les nocions bàsiques del llenguatge cinematogràfi c i els elements que el componen, a través de la projecció de fragments representatius de reconegudes pel·lícules de tots els temps. El curs va anar a càrrec de Pau Pérez, enginyer industrial, realitzador i guionista de diferents curtmetratges. És diplomat en Direcció pel Centre d’Estudis Cinematogràfi cs de Catalunya.

8 de setembreEl canvi climàtic a Catalunya

Comissió de Medi AmbientConferència a càrrec de Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB i coordinador del segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.En aquesta conferència es van mostrar les principals conclusions del segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya recentment elaborat per un centenar de persones expertes en àmbits molt diversos que abas·ten tant els riscos del fenomen com els impactes sectorials.

11 de setembreOfrena al monument de Rafael Casanova

El Col·legi Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalunya va celebrar la Diada de Catalunya fent la ja tradicional ofrena fl oral al monu·ment de Rafael de Casanova, tal com fan les autoritats polítiques. Posteriorment, i ja a la seu de la institució, al carrer de Via Laietana de Barcelona, es va commemorar la jornada amb la presència del degà, Joan Vallvé, i el president de l’Associació, Joan Torres i diferents mem·bres de la Junta.

13 de setembreViure sense carboni fòssil

Comissió de Medi AmbientPresentació d’estudis i escenaris baixos en emissions de carboni atenent que diverses organitzacions de diverses regions del món estan analitzant les possibilitats d’eliminar les emissions dels combustibles fòssils i reduir la dependència energètica mitjançant la millora en l’efi ciència energètica i les energies renovables. En aquesta jornada es van presentar tres informes. L’acte el va moderar Josep Puig i Boix, Dr. enignyer industrial i professor d’energia a la UAB.

feminstitucio OK.indd 58 28/09/10 17:47


14 de setembreSalvament i recuperació de béns afectats per un sinistre

Comissió de SeguretatLa intervenció ràpida en cas de sinistre (incendi, danys per aigua o d’altres) suposa una reducció important en la quantia dels danys materials que puguin afectar els immobles, els béns d’equip i les mercaderies. A més, disminueix el període de paralització de l’activitat de l’empresa, cosa que garanteix la seva permanència en el mercat.L’objectiu de la jornada va ser presentar procedi·ments tècnics de salvament i recuperació a càrrec d’empreses especialitzades en aquests tipus de treballs.

15 de setembreInnovació en la retribució dels enginyers

Comissió de Gestió Empresarial: InnovacióJornada arran de l’aportació d’informació i debat d’idees per millorar la retribució dels enginyers.La retallada actual de retribucions dels enginyers invita a desenvolupar unes altres formes de remuneració. Una és la millora de la remuneració dels autors d’innovacions o de solucions rendibles, que són tasques pròpies dels enginyers. Per a aquesta via existeix una legislació específica i experiències que si es generalitzessin impulsarien la innovació d’una manera important. També es va presentar un manifest que hi farà referència i que invitarà a participar en la iniciativa de potenciar aquestes idees mitjançant la col·laboració amb altres col·lectius de professionals del coneixement portant·les a associacions professionals, universitats, institucions, etc., per millorar la legislació, la protecció associativa, la formació i la informació.

16 de setembreEls noranta primers dies en un càrrec directiu

Comissió de Serveis a l’EnginyerSegons la Harvard Business Review, “el 40% de les promocions o contracta·cions de nous directius fracassen durant els primers divuit mesos”.En aquesta sessió, adreçada a professionals i directius, es va explicar com planificar i controlar l’“aterratge” en una nova posició o una nova empresa, prestant especial atenció a aspectes clau relacionats amb un mateix, els superiors i col·laboradors i un nou entorn en què, justament durant aquest període, s’és molt vulnerable.

20 de setembreFòrum de Patrimoni Industrial

Comissió de CulturaEn aquesta jornada el Col·legi va acollir a l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Alba Subirana, directora en funcions del Museu de la Tècnica de Manresa, va parlar de la reconversió d’edificis industrials a la conferència “Dipòsits vells de Manresa: d’edifici industrial a centre cultural”.


dia a dia


dia a diadia a dia

21 de setembre

El COEIC i el Consorci Forestal de Catalunya uneixen esforços

Comissió de Medi AmbientAmb la presència del degà del Col·legi, Joan Vallvé, el president de la Co·missió de Medi Ambient, Josep Maria Serena, i el president del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Vila d’Abadal (alcalde de Vic), les dues institucions van signar un acord de col·laboració per a la recerca, el desenvolupament i la innovació. El conveni garanteix l’execució de projectes de recerca de noves possibilitats energètiques de la biomassa en l’àmbit de l’aprofi tament efi cient de recursos forestals. Ambdues parts tenen voluntat de coordinar els propietaris dels boscos, els centres universitaris i de recerca científi ca i les empreses de serveis energètics. El principal objectiu és l’obtenció de nous processos i noves possibilitats que ofereix la biomassa forestal.

22 de setembreLa creativitat i la innovació, aspectes diferenciadors en l’emprenedoria

Comissió d’EnergiaJornada dirigida a tots aquells que estan pensant en un reposicionament estratègic de les seves empreses, així com als que són emprenedors.Van intervenir·hi Manuel Villalante, president de la Comissió de Serveis a l’Enginyer, i Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial.També hi van ser els dos guanyadors del recent concurs Fem Indústria promogut pel servei Enginova del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Fundació Eduard Soler, clars exemples d’experiències d’èxit que poden servir com a bon referent.

22 de setembreEl successor de la bombeta

Comissió d’Acció ProfessionalLa retirada gradual fi ns al 2012 de totes les bombetes d’incandescència promulgada per la Unió Europea planteja reptes sobre el disseny i els productes disponibles en el mercat per substituir·les. En aquesta jornada es van debatre quines poden ser les alternatives existents i les que apareixeran en el futur.

20 de setembre

Visita al sincrotró Alba

Comissió de Cultura i EnergiaActe organitzat per la Delegació del Vallès, la Comissió de Cultura i la Comissió d’Ener·gia dels EIC, i en què s’exposarà la gènesi, la construcció, el funcionament i les aplicacions d’aquesta singular i important instal·lació ubi·cada al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.


ÀMBIT TERRITORIAL

61FULLS dels ENGINYERS 61FULLS dels ENGINYERS

La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers de Catalunya ha organitzat un curs d’alt nivell de Manteniment Industrial

en Plantes Químiques. Al llarg de més de tres me·sos, professionals del sector han rebut una formació especialitzada per tal d’augmentar l’efi ciència pro·ductiva en aquestes instal·lacions de risc.

Com es podria defi nir el Manteniment In-dustrial?El manteniment és l’art d’aconseguir que els equips actius o els elements industrials estiguin disponibles i siguin fi ables i, a més, que tot això s’aconsegueixi amb un cost raonable. És a dir, conciliar la fi abilitat (que no hi hagi avaries), la disponibilitat (que tot funcioni) i fer·ho possible amb una despesa al més baixa possible.

En aquesta situació actual de crisi econòmi-ca, com està el manteniment a l’Estat espan-yol?Com en el cas d’altres productes espanyols, tenim un nivell excel·lent però no sabem explicar·ho, així que jo aprofi to qualsevol oportunitat per ex·plicar que en el sector del manteniment estem a l’avantguarda d’Europa.

Quina tasca és la que l’Associació Espan-yola de Manteniment fa per promocionar aquesta especialitat industrial?Una de les activitats que fa l’Associació és la formació. La segona és la que correspon a les publicacions. Una bona manera d’estendre el coneixement és publicant experiències, però no volem ocupar el terreny de la universitat. Pu·bliquem quaderns professionals que han tingut molt bona acollida; editem 1.500 exemplars de cada edició i ja estem per la setena. Volem trasl·ladar al paper experiències reals molt concretes. La tercera línia de treball de l’Associació és la que correspon a consultoria i auditoria.Cal aju·dar els professionals que es poden trobar amb un problema seriós a trobar sortides. Fins ara tenim més de 300 empreses associades i més de 500 professionals que poden compartir les seves

experiències i nosaltres volem facilitar aquest intercanvi. A una persona que treballi en man·teniment en un poble petit li serà difícil trobar algú a qui consultar les seves preocupacions o a qui recórrer per assessorar·se en cas d’un ac·cident industrial. La quarta línia de treball és la de la representació a la Unió Europea del sector a través de la Federació d’Associacions de Manteniment. Cada vegada que Europa aprova o modifi ca una normativa ho fa per iniciativa d’un país. Posem, per exemple, que Noruega proposa una normativa sobre unes determinades maquinàries i recomana: “(...) aquestes màquines es poden mantenir en aquestes circumstàncies entre 10ºC i menys 40ºC sota zero (...)”, però és clar que algú s’ha de preocupar d’adaptar aquestes situacions a les nostres condicions quan a Cadis es poden trobar a 45ºC a l’ombra en ple estiu. És a dir, vetllem per l’adaptació de les normes europees sobre manteniment d’acord amb les nostres cir·cumstàncies particulars.

tArrAGONA

Javier González Fernández President de l’Associació Espanyola de Manteniment

Nani Rodríguez / Demarcació de Tarragona

González és doctor

enginyer industrial en

mecànica, tècnic industrial

electromecànic i màster

en direcció d’empreses.

també és professor asso-

ciat de la Universitat

Politècnica de madrid.

“El manteniment és l’art d’aconseguir que els equips actius o els elements industrials estinguin disponibles i siguin fiables”


dia a dia


ÀMBIT TERRITORIAL

Demarcació de la Catalunya CentralAmb el doble vessant de contribuir a sensibilitzar la societat vers el patrimoni industrial i de recupe-rar imatges i vivències per conèixer millor el nos-tre passat industrial, la Delegació de la Catalunya Central i l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va convocar el I Concurs Fotogrà� c de Patrimoni Industrial amb un èxit de participació. Els temes exposats van ser: el paisatge industrial, els edi� cis, les màquines, els utillatges i tot el relacionat amb l’activitat industrial.

I Concurs Fotogràfi c de Patrimoni Industrial

Demarcació del VallèsOrganitzada per la Delegació del Vallès i amb la col·laboració del Grup de Muntanyisme, es va fer una excursió a la Mola, amb una agradable as-censió a última hora de la tarda. No es tractava d’una excursió qualsevol, ja que a mesura que els participants anaven pujant, cada vegada hi havia menys llum. Les tonalitats del cel canviaven el paisatge en qüestió de minuts.Després de reposar i agafar forces amb un assortit i complet sopar, es procedí al descens sota la llum de la lluna, amb un bonic recorregut ple de clarobscurs i re� exos platejats.

Sopar a la Mola amb lluna plena

SOPAR DE GERMANOR

Demarcació de GironaL’acte fou presidit pel degà dels enginyers, el qual va manifestar així el seu suport a la nova Junta de la Demarcació de recent renovació parcial.En paraules de Jaume Masgrau, el nou pre-sident de la Demarcació, aquest acte és una oportunitat per reforçar els vincles personals o professionals que mantenen els enginyers pel fet de formar part del col·lectiu: “És un punt de trobada per contrastar opinions i aportar ide-es que facin més forta, si cal, la professió dels enginyers.” També reconeix que, actualment, la professió travessa temps de canvis econòmics i legislatius i és ara més que mai que el col·lectiu ha d’apro-� tar-se de la plataforma que és la Demarcació.


articles


Un tema central en macroeconomia és la manera com les famílies reparteixen els seus ingressos entre con·sum i estalvi. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una

de les decisions clau que han de prendre les persones. Estalvi o consum? D’aquesta decisió probablement dependrà el nos·tre benestar en el futur. Les famílies que opten per consumir més en el present (i, per tant, estalvien menys) hauran de consumir menys en el futur. L’efecte acumulatiu de les deci·sions de consum i d’estalvi de les famílies contribueixen a determinar la taxa de creixement de l’economia, la balança comercial, el nivell de PIB i d’ocupació.

La decisió d’estalviar generalment es basa en les expecta·tives sobre els ingressos futurs i els rendiments que generarà l’estalvi. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a finals de l’any passat la taxa d’estalvi de les llars i institucions sense ànim de lucre va assolir el seu nivell més alt des que es va començar a elaborar la sèrie històrica fa deu anys.

El principal motiu del repunt de la taxa d’estalvi en els darrers temps és la preocupació i desconfiança que genera la situació econòmica actual entre les famílies. La crisi i la incertesa sobre el futur provoquen una contenció en les despeses de les llars, els membres de les quals decideixen estalviar més per por a un empitjorament de la seva situació econòmica i laboral.

CLAUs Per estALVIArSovint pensem que si l’estalvi que fem és mínim és millor abandonar·lo ja que no incideix pràcticament en els nostres pressupostos. Greu error. L’estalvi, per més mínim que sigui,

és important ja que ens acostuma a estalviar i, més endavant, un cop consolidat l’hàbit de l’estalvi, ja podrem incrementar els imports.

L’estalvi periòdic és millor que el puntual, ja que:1. Representa una estratègia disciplinada.2. Per a un mateix objectiu de capital final es necessita fer un esforç estalviador menor.3. Permet actualitzar automàticament cada any els imports estalviats en funció de l’IPC, de manera que es mantingui l’esforç estalviador en termes reals.4. En les inversions en actius de cotització variable, permet compensar els cicles baixistes amb els cicles alcistes dels mer·cats i, per tant, reduir el risc gràcies a la diversificació tempo·ral (compra dels actius a diferents preus).5. Tenint en compte que el valor dels actius generalment augmenta al llarg del temps, si comprem durant l’any, el preu mitjà de compra dels actius pot ser menor que si esperem a fer una única compra a final d’any.

Ningú és massa jove per començar a estalviar. Quan abans iniciem el nostre pla d’estalvi més diners podrem acumular i amb menys esforç. El fet d’estalviar amb un objectiu espe·cífic de despesa futura (compra d’un cotxe, reformes, viatge, etc.) ens pot proporcionar una motivació addicional per con·tinuar i mantenir el pla establert.

Estalviar o consumirÒscar Sánchez / Cap d’Estalvi


articles


Ja fa un any que vam posar en marxa la nova aplicació per a la gestió on-line de la Borsa de Treball. Tot i haver·se estrenat en un moment de crisi econòmica i contracció

del mercat de treball, la nova plataforma ha tingut molt bona acollida entre les empreses: la publicació d’ofertes ha incre·mentat en un 178% des de l’agost de l’any passat.

La nova aplicació ens permet explotar millor les dades facili·tades per les empreses en relació amb les ofertes publicades, i hem pensat que aquestes dades poden ser d’interès per als associats/col·legiats ja que ofereixen una fotografi a del mer·cat de treball propi dels enginyers i poden aportar llum sobre els sectors i àrees en què el mercat de treball presenta més dinamisme.

Els sectors que més perfi ls han demanat han estat el sector industrial de transformació, seguit de les enginyeries de serveis i del sector energètic. En aquest últim destaquem que gran part de les ofertes, tant d’organismes públics com d’empreses privades, tenien com a focus d’interès el desen·volupament de l’efi ciència energètica.

Respecte al sector industrial, es constata una major demanda per part del sector químic·farmacèutic, sector amb una àmplia presència a Catalunya i que fi ns ara ha suportat força bé la crisi econòmica. El sector de l’automoció, que ha gaudit dels incentius del Govern, també ha estat un dels que més ofertes ha publicat a la Borsa de Treball.

Per àrea funcional dins de l’empresa, la majoria de perfi ls corresponien a llocs de treball d’ofi cina tècnica (tant en enginyeries de serveis com en el sector industrial), seguits dels perfi ls relacionats amb la gestió de projectes i amb pro·ducció. Prop d’aquests, es troben els perfi ls comercials (molt demanats en moments com l’actual en el que es considera prioritari augmentar les vendes) i els llocs de treball en posi·cions directives.

Des del Departament de Serveis Ocupacionals, tenint en compte la manca de mesures per part dels diferents governs per fomentar la creació d’ocupació, la nostra previsió per a aquest any apunta un manteniment de la situació en aquesta línia sense que es produeixin canvis importants.

serVeIs OCUPACIONALs

Un any de la nova Borsa de Treball dels EICMontse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

El millor producte de Tossa al millor preu2a. faseja a la

venda

Bellesa i qualitat a la Costa BravaA 500m de la platja, un conjunt residencial que combina tant disseny com confort.

Platja Gran

500m

Cap de Tossa

Platjadel Mig

Un total de 52 habitatges distri-buïts en quatre edi�cis plurifami-liars que con�guren Residencial Sybaris Tossa, situat a la Costa Brava. Pisos d’entre 57m2 i 78m2 de superfície útil i grans terrasses, amb traster i plaça de pàrquing. La seva ubicació, a dos minuts de la platja, envoltada d’establiments i serveis, la converteixen en la pro-moció estrella de la Costa Brava.

Promociones: De vacaciones todo el año

Belleza y calidad

en la Costa Brava

A escasos minutos de la playa se levanta este conjunto

residencial que combina tanto diseño como comfort.

Ficha técnica

Nombre de la promoción

Un total

de 70

viviendas distribuidas en

cinco edi�cios

p l u r i f a mi l i a r e s

con�guran el Reidencial

Sybaris Tossa, ubicado

en esta localidad del

Baix Empordà, al inicio

de la Costa Brava. Son

pisos de entre 52 y

103m2 de super�cies

útil y grandes terrazas,

con trastero y una o dos

plazas de parking. Su

localización, a

dos

minutos de la playa,

rodeada

de

establecimientos y

servicios, la convierten

Ficha técnica

Belleza y calidad en la Costa BravaA escasos minutos de la playa se levanta este conjunto residencial que combina tanto diseño como comfort.

Ficha técnicaNombre de la promoción

Un total de 70 viviendas distribuidas en cinco

edi�cios plurifamiliares con�guran el Reidencial Sybaris Tossa, ubicado en esta localidad del Baix Empordà, al inicio de la Costa Brava. Son pisos de entre 52 y 103m2 de super�cies útil y grandes terrazas, con trastero y una o dos plazas de parking. Su localización, a dos minutos de la playa, rodeada

de establecimientos

y servicios, la convierten

Ficha técnica

A escasos minutos de la playa se levanta este conjunto residencial que combina tanto diseño como comfort.



edi�cios plurifamiliares con�guran el Reidencial Sybaris Tossa, ubicado en esta localidad del Baix Empordà, al inicio de la Costa Brava. Son pisos de entre 52 y 103m2 de super�cies útil y grandes terrazas, con trastero y una o dos plazas de parking. Su localización,

a dos

minutos de la playa, rodeada

de establecimientos


Ficha técnica




Un total de 70 viviendas distribuidas en cinco edi�cios p l u r i f a m i l i a r e s con�guran el Reidencial Sybaris Tossa, ubicado en esta localidad del Baix Empordà, al inicio de la Costa Brava. Son pisos de entre 52 y 103m2 de super�cies útil y grandes terrazas, con trastero y una o dos plazas de parking. Su localización, a dos minutos de la playa, rodeada de establecimientos y servicios, la convierten

Ficha técnica





Ficha técnica

Àrea verdaL’urbanització compta amb una zona enjardinada i una piscina d’ús exclusiu per als veïns.

Premier España, S.A.

902 402 200 - 627 584 413www.premier-esp.com

Residencial Sybaris Tossa

Avda. Ferran Agulló cantonada Pintor J. Serra

FULLS DELS ENGINYERS_195x265mm.pdf 1 09/09/2010 11:07:41


El millor producte de Tossa al millor preu2a. faseja a la

venda

Bellesa i qualitat a la Costa BravaA 500m de la platja, un conjunt residencial que combina tant disseny com confort.

Platja Gran

500m

Cap de Tossa

Platjadel Mig

Un total de 52 habitatges distri-buïts en quatre edi�cis plurifami-liars que con�guren Residencial Sybaris Tossa, situat a la Costa Brava. Pisos d’entre 57m2 i 78m2 de superfície útil i grans terrasses, amb traster i plaça de pàrquing. La seva ubicació, a dos minuts de la platja, envoltada d’establiments i serveis, la converteixen en la pro-moció estrella de la Costa Brava.


Belleza y calidad

en la Costa Brava

A escasos minutos de la playa se levanta este conjunto

residencial que combina tanto diseño como comfort.

Ficha técnica

Nombre de la promoción

Un total

de 70

viviendas distribuidas en

cinco edi�cios

p l u r i f a mi l i a r e s

con�guran el Reidencial

Sybaris Tossa, ubicado

en esta localidad del

Baix Empordà, al inicio

de la Costa Brava. Son

pisos de entre 52 y

103m2 de super�cies

útil y grandes terrazas,

con trastero y una o dos

plazas de parking. Su

localización, a

dos

minutos de la playa,

rodeada

de

establecimientos y

servicios, la convierten

Ficha técnica




edi�cios plurifamiliares con�guran el Reidencial Sybaris Tossa, ubicado en esta localidad del Baix Empordà, al inicio de la Costa Brava. Son pisos de entre 52 y 103m2 de super�cies útil y grandes terrazas, con trastero y una o dos plazas de parking. Su localización, a dos minutos de la playa, rodeada

de establecimientos


Ficha técnica

A escasos minutos de la playa se levanta este conjunto residencial que combina tanto diseño como comfort.



edi�cios plurifamiliares con�guran el Reidencial Sybaris Tossa, ubicado en esta localidad del Baix Empordà, al inicio de la Costa Brava. Son pisos de entre 52 y 103m2 de super�cies útil y grandes terrazas, con trastero y una o dos plazas de parking. Su localización,

a dos

minutos de la playa, rodeada

de establecimientos


Ficha técnica





Ficha técnica





Ficha técnica

Àrea verdaL’urbanització compta amb una zona enjardinada i una piscina d’ús exclusiu per als veïns.

Premier España, S.A.

902 402 200 - 627 584 413www.premier-esp.com

Residencial Sybaris Tossa

Avda. Ferran Agulló cantonada Pintor J. Serra

FULLS DELS ENGINYERS_195x265mm.pdf 1 09/09/2010 11:07:41


informa’t


Dos nous enginyers industrials impulsen amb il·lusió i tenacitat aquesta em·presa ubicada al Viver d’Empreses de

Celrà, a Girona. Sergi Quílez Pacheco i Aniol Ribot Besalú són els socis fundadors d’aquesta jove empresa que gestiona l’energia. Tots dos van cursar els estudis d’Enginyeria Industrial a l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Uni·versitat de Girona (UdG). A més, el Sergi Quí·lez va continuar amb un Màster en Energia per al Desenvolupament Sostenible (Energies Ren·ovables i Efi ciència Energètica) i l’Aniol Ribot col·labora com a professor associat al Labora·tori d’Energies i Efi ciències Energètiques do·nant classes de calor i fred a alumnes de l’EPS, a la UdG.

Per tal que els seus serveis tinguessin un aval ferm de la professió davant de la societat, es van assessorar al Col·legi per validar el seu títol i ser uns professionals col·legiats.

Ens van informar dels serveis que ofereix GIRe, que basa la seva activitat en l’energia; també del consum i el cost que té en l’entorn empresarial. El cost de l’energia s’imputa directament al pro·ducte o servei ofert, i en alguns casos pot repre·sentar un percentatge signifi catiu del cost total del producte o servei. És evident, doncs, que cal una bona gestió dels recursos energètics, perquè és un element clau per a la competitivitat de les organitzacions.

Des de GIRe es vol treballar per ajudar a millorar l’efi ciència i l’estalvi energètic, reduint les emissions de gasos contami·nants i implantant sistemes de gestió energètica. A banda

dels benefi cis ambientals que aporten aquests objectius, cal destacar els estalvis econòmics que s’aconsegueixen en la majoria dels casos.

GIRe dóna solucions energètiques mitjançant auditories energètiques i gestió tarifària. Fa l’estudi i l’anàlisi d’instal·lacions generadores d’energia basades en energies renovables (so·lar tèrmica, fotovoltaica, geotèrmica, eòlica...). Treballa en projectes de sostenibilitat, com la consultoria pel disseny de projectes de com·pensació fl exible d’emissions. Elabora informes sobre seguiment de gasos d’efecte hivernacle, càlcul de petjada ecològica corporativa i de car·boni, i tractament de la legislació vigent sobre el canvi climàtic. Realitza anàlisis sobre l’efi ciència i estalvi d’aigua, la possibilitat de reutilització d’aigües, la depuració i recuperació d’aigües plu·vials, i els sistemes de rec. També tramita ajuts i subvencions, que s’adjudiquen des de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

GIRe és una entitat deslligada d’empreses dis·tribuïdores d’energia i proveïdors de tecnolo·gies energètiques, fet que ajuda a ser objectius en les seves actuacions, les quals garanteixen sempre la millor solució econòmica.

esCOLA

Emprenedoria: GIRe, gestió integral de recursos energètics

Núria Español / Delegació del Vallès

des que estaven a la

universitat, en sergi Quílez

i l’Aniol ribot somiaven a

poder crear una empresa

que, a més, ajudés el medi

ambient. Amb GIre ho han

fet realitat.

Els fl amants enginyers industrials, ara emprenedors han creat una empresa que ajuda a gestionar amb propietat els recursos energètics en l’àmbit laboral



L’ Elga Fidalgo és una estudiant d’Enginyeria Industrial Superior de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries

Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSE·IAT), estudis que va elegir per l’àmplia varietat d’oportunitats que ofereixen. Avui, quasi amb la totalitat dels crèdits finalitzats, la seva percepció no ha canviat des d’aleshores, sinó que el pas per projectes com el de la UPC ecoRacing ho han acabat de reafirmar.

Què representa per a un estudiant fer un projecte com el de la UPC ecoRacing?Sens dubte, haver participat en la concepció del primer cotxe híbrid de competició de l’Estat representa una gran experiència. El projecte de la UPC ecoRacing és una manera d’aplicar els coneixements adquirits durant els estudis i la possibilitat d’ampliar·los en un projecte real que et motiva pel caire innovador, ecològic i tecnològic que comporta.

Quin era el teu paper? Vaig col·laborar en el disseny del sistema de transmissió i en diverses tasques relacionades amb la comptabilitat.

Quina va ser la part més difícil del procés?El projecte per si mateix ha estat difícil ja que ha implicat començar de zero, sense mitjans materials ni econòmics, només amb una idea d’un grup d’estudiants, en un període de crisi financera força complicat. Però dia rere dia vas veient que la idea es va transformant en una realitat gràcies no tan sols a la motivació i el treball de tots els membres de la UPC ec·oRacing, sinó també a la col·laboració de les diverses entitats patrocinadores de l’equip i la pròpia universitat.

Quines són ara les teves fites? Com van les pràctiques?Poder fer pràctiques, com és en el meu cas en una multinacional del sector de l’automòbil abans d’acabar els estudis, et permet formar part d’un projecte real, en el qual observes els criteris i les filosofies de treball, i comences a veure quines

podran ser les teves responsabilitats professionals dins del món de l’empresa.

Quines oportunitats de futur veus amb el teu perfil?L’Enginyeria Industrial són uns estudis que permeten poder escollir dins d’un ampli ventall de possibilitats professionals l’opció que més s’adeqüi al teu perfil.

Et veus formant part d’un equip de Fórmula 1, per exemple?Jo no em poso límits, però sí que és cert que per formar part d’un equip de la Fórmula 1 fan falta molts anys d’experiència difícils d’assolir només durant l’etapa dels estudis. El fet d’haver col·laborat en un projecte com el de la UPC ec·oRacing et permet adquirir i posar en pràctica coneixements fora dels estudis però, tot i això, encara queden molts anys d’aprenentatge per davant. Qui sap, potser en un futur...

esCOLA

Elga Fidalgo, estudiant de l’ETSEIAT

Carles Pérez / Periodista del COEIC

“L’Enginyeria Industrial són estudis que permeten poder escollir dins d’un ampli ventall de possibilitats professionals”


volem +


VIU L’ASSOCIACIÓ

Si ja no tens problemes

per recordar el nom

d’aquell actor, polític o

futbolista, felicitats! Però

no oblidis que la memò-

ria ha de ser entrenada

per mantenir-se en un

nivell òptim. Per això

des dels EIC es va

proposar aquest curs de

continuació al bridge.

JUGANT AL BRIDGE4, 11, 18 i 25 d’octubre

LA CUINA DE ROBOTS5 d’octubre

CONVERSES EN ANGLÈS7, 14, 21 i 28 d’octubre

Aplicar la modernitat a

la nostra cuina vol dir

optimitzar els avantatges

que ens proporcionen

els aparells de cuina.

Aquest curs tracta de

saber com “treure el

suc” a aquests robots

de cuina, sense deixar

de personalitzar les

receptes i guanyant

temps passar-ho bé

cuinant.

Després de l’èxit obtin-

gut en les edicions

anteriors, es repeteix

aquest curs per als que

no es van poder apun-

tar. Es pot practicar

l’anglès mentre es dina

en un ambient molt

cordial i divertit. Nivell:

intermedi o similar al

First Certifi cate.

VolemMes OK.indd 68 30/09/10 18:38


TALLER D’IMATGE PERSONAL amb ANDREA VILALLONGA7 d’octubre

PRINCIPIS BÀSICS DE NUTRICIÓ21 d’octubre

Troba el teu estil a l’hora de vestir, els colors que

més t’afavoreixen, les formes que més s’ajusten

al teu cos i a les teves necessitats per sentir-te

còmoda. En aquest taller et fan una anàlisi deta-

llada de la teva fisonomia i estructura corporal

perquè aprenguis a treure’t el màxim partit.

A diari rebem multitud

de missatges que giren

entorn de l’alimentació,

molts d’ells contra-

dictoris. De la mà de

nutricionistes de Nestlé,

aquest curs vol ajudar

a aclarir totes aquestes

informacions intentant

donar les bases perquè

es pugui identificar una

dieta equilibrada i les

pautes de com seguir-la.


volem +

SETEMBRE/OCTUBRE201070

L’Homo antecessor era un caníbal!

L’Homo antecessor va practicar el “canibalisme gastronòmic” de manera habitual fa uns

800.000 anys a Atapuerca (Burgos), cosa que suposa el cas de “canibalisme cultural” més

antic conegut fi ns al moment.

Així ho ha explicat en declaracions Isabel Cáceres, membre de l’equip d’investigació, que

ha precisat que les noves dades confi rmen que aquesta espècie “tant caçava homes com

animals”. Aquestes dades es revelen a la revista científi ca Current Anthropology, a l’article

“Cultural cannibalism as paleoeconomic system in the European Lower Pleistocene”, fi rmat

per diversos membres de l’equip d’investigació, entre ells Eudald Carbonell, Isabel Cáceres,

Marina Lozano, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Carlos Lorenzo, Josep Vallverdú, Rosa Huguet,

Antoni Canals i José María Bermúdez de Castro.

Durant les campanyes arqueològiques desenvolupades a Atapuerca entre el 1994 i el

1996 es van trobar restes humanes al nivell TD6 del jaciment de Gran Dolina de l’espècie

Homo antecessor, i l’equip científi c va detectar evidències de canibalisme. Fins ara, segons

aquesta científi ca, la qüestió pendent era saber si es tractava d’un fet puntual o d’una

pràctica freqüent.

Segons la investigació realitzada, “les nombroses evidències de canibalisme, el nombre

d’individus estudiats, un total d’onze, el seu perfi l d’edat, majoritàriament infantils i juvenils, i la

distribució arqueoestratigràfi ca indiquen que el canibalisme va ser nutricional”, puntualitza.

EL MICROOH!NES

WWWEBS

El portal del Cercador d’Informació

de Diaris Ofi cials de la Diputació de

Barcelona és una base de dades

ideada per accedir a la informació

publicada en diaris ofi cials que afec-

ten l’àmbit territorial de Catalunya

(disposicions legals, ordenances

municipals, oposicions, licitacions,

subvencions, convenis col·lectius).

És gratuïta i s’actualitza diàriament.

ENTRETENIMENTSEndevinalla (Núm. 205)Endevina el teu pes

Escriu el teu pes.Multiplica’l per deu.Resta’n un múltiple de 9 que sigui inferior a 81.

Això et donarà una quantitat de tres xifres. Si a les dues xifres de l’esquerra els sumes la xifres de la dreta, obtindràs el teu pes.

SOLUCIONS JULIOL/AGOST

Endevinalla (Núm. 204)

Es necessiten com a mínim tres avions

per poder assegurar la volta al món en

un únic vol sense haver d’aturar-se.

CIDO (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) WWW.DIBA.ES/CIDO

CLUB BOMBETAhttp://clubbombeta.eic.cat


EL COL LEGI D’ENGINYERS CREA UN NOU CLUB PER a petits enginyers/eres!!Vols que els teus néts/netes i fills/filles es comencin a introduir en el món de l’enginyeria?Doncs inscriu-los al Club Bombeta!! Una nova iniciativa perquè els més petits visquin l’enginyeria d’una manera divertida i fascinant, amb la qual puguin entendre el significat de ser enginyer/a, amb el seu amic SuperBombeta. Només pel fet d’inscriure’ls tindran:

.

els Minifulls trimestrals (revista d’enginyeria per a nens) un pack de benvinguda d’en SuperBombetacarnet personalitzat tallers i activitats gratuïtes organitzades al Col·legiregal especial el dia del seu aniversari

932 957 804de dilluns a dijous de 9.00 a 19.00hi divendres de 9.00 a 15.00h

TRUCA ARA I INFORMa-te’n!!

NOMES 10 eurostrimestrals!!!

,

WWW.ALLPOSTERS.COM

ALLposters és una botiga en línia que

ofereix una de les millors seleccions de

pòsters i làmines que es poden trobar.

També ofereix els serveis d’emmarcament i

muntatge. A més, de manera interactiva, es

poden fer proves de com queda el pòster

que es vol comprar a diferents habitacions

mostra; fi ns i tot permet carregar fotos de

l’habitació real per tal de poder realitzar les

proves necessàries.



La temptació, aquesta vegada, és per als amants de la fotografia. Sovint

quan fem una foto busquem la millor manera d’immortalitzar un moment

perquè sigui inoblidable. Busquem la imatge perfecta, que sigui única

i que reflecteixi l’experiència viscuda. Perquè tot això passi, l’eina, la

càmera ha d’ajudar-nos. Una bona opció són les càmeres úniques que

ofereix Lomography. Aquesta empresa parteix d’una idea innovadora: una

càmera per a una foto. Cada aparell fa una foto característica i única sense

haver de passar per Photoshop, sinó de manera instantània. El disseny de

cada càmera és ben divers i el seu ús també. Lomography té des de

càmeres convencionals fins a dispositius que són capaços de capturar

la imatge a 360º en només un clic. A més, un cop hagis fet la fotografia

la podràs compartir amb la comunitat de Lomography –de prop d’1 milió

de fotògrafs amateurs–, on es repten a fer la foto més inversemblant. La

que sigui més votada entrarà a la llista de més populars. Però per formar

part d’aquest grup has de cumplir les anomenades “10 regles d’or”:

porta la càmara a tot arreu, utilitza-la a qualsevol hora, Lomography és

part de la teva vida, sigues modern, acosta’t als teus objectius des de la

filosofia Lomography, no pensis, sigues ràpid, no has d’analitzar el que

fotografiaràs, ni el que has fotografiat, no et preocupis per cap regla.

LA TEMPTACIÓ

On:

www.lomography.com

Quan: Tot l’any

Quant: Dels 40 als

440 euros. També pots

comprar els Bundle

Bags (dels 947 als

1.400 euros), on tens

tot tipus de càmeres

per a cada moment.

Carles Pérez / Periodista del COEIC



EL COL LEGI D’ENGINYERS CREA UN NOU CLUB PER a petits enginyers/eres!!Vols que els teus néts/netes i fills/filles es comencin a introduir en el món de l’enginyeria?Doncs inscriu-los al Club Bombeta!! Una nova iniciativa perquè els més petits visquin l’enginyeria d’una manera divertida i fascinant, amb la qual puguin entendre el significat de ser enginyer/a, amb el seu amic SuperBombeta. Només pel fet d’inscriure’ls tindran:

.

els Minifulls trimestrals (revista per a petits enginyers) un pack de benvinguda d’en SuperBombetacarnet personalitzat tallers i activitats gratuïtes organitzades al Col·legiregal especial el dia del seu aniversari

de dilluns a dijous de 9.00 a 19.00hi divendres de 9.00 a 15.00h

TRUCA ARA I INFORMa-te’n!!

NOMES 10 eurostrimestrals!!!

,

932 95 804

FOTOGRAFIES DIFERENTS A LOMOGRAPHY.COM


volem +


Autor: Joan E. Ricart i Costa

Edita: Observatori de Prospectiva Industrial, Barcelona, 2009

Codi topogràfi c: 658.012 RIC

Procedència: Donatiu

Sinopsi: En aquesta obra

s’estudien cinc tipus de

negoci que competeixen en

diferents sectors, cadascun

dels quals, fi ns al dia d’avui,

ha experimentat transformaci-

ons com ara l’increment de la

demanda, el ràpid desenvo-

lupament de la tecnologia,

la desregulació del mercat,

canvis en el seu entorn,

etc.; elements que han fet

possible l’aparició de noves

oportunitats que han afavorit

la modifi cació, la innovació

i l’adaptació dels diferents

models de negoci.

Autor: Lluís Cuatrecasas Arbós

Edita: Profi t Editorial, Barcelona, 2010

Codi topogràfi c: 658.51 CUA

Procedència: Donatiu

Sinopsi: Lean Management és

el model de gestió empresarial

del segle XXI. Nascut de l’apli-

cació del sistema desenvolu-

pat per Toyota que tant d’èxit

ha obtingut, però aplicat a tot

tipus de sectors d’activitat

–ja siguin industrials o de

serveis–, el Lean Manage-

ment, si es compara amb els

models tradicionals de gestió,

suposa una manera molt més

competitiva de gestionar una

empresa. En aquest llibre es

descriu detalladament en què

consisteix el Lean Manage-

ment i com aplicar-lo.

NOVES TECNOLOGIES

PÀGINES

Amb l’arribada dels formats digitals la indústria del llibre, és a dir,

les editorials, s’han apuntat al carro de les tecnologies oferint a les

masses els llibres digitals.

El que fa de l’ebook Booq Avant Touch un aparell tan especial

són les destacades prestacions que ofereix aquest model, molt

semblants a les de lectors bastant més cars, però

ara ja amb un preu més que raonable. Vegem per

què: la pantalla és l’habitual en aquest tipus de

dispositius, de 6 polzades (E-Ink AUO de 167 ppp),

però compta amb 16 nivells de grisos en lloc dels 8

habituals, i és tàctil capacitiva SiPix, per la qual cosa

no necessita punter com alguns models anteriors.

A més, té capacitat wireless b/g, amb la qual cosa

es pot connectar a Internet amb el propi lector per

fer consultes ràpides o bé llegir les versions en línia

dels diaris. L’ebook Booq Avant Touch ve amb 2 GB

d’emmagatzematge intern (no tots disponibles, ja

que el sistema operatiu i els llibres inclosos ocupen

espai, en concret queden uns 800 MB lliures), i el

processador és un Samsung ARM9 de 400 MHz,

amb capacitat sufi cient per manejar amb facilitat totes les

funcions de l’aparell. Com que 800 MB lliures és relativament poc,

admet targeta micro-SD de fi ns a 16 GB. Pel que fa als formats

admesos, són els habituals: PDF, ePub, TXT, HTML i RTF de text;

JPG, BMP i PNG de fotografi a, i MP3 d’àudio. Una altra novetat

és l’acceleròmetre integrat, el qual permetrà

canviar l’orientació de la pantalla amb només

moure l’equip, a l’estil dels smart phones

(‘telèfons intel·ligents’). Sens dubte la connexió

a l’ordinador és USB 2.0 i compta amb sortida

d’auriculars per escoltar música mentre

llegeixes. Finalment, un extra interessant del

model és el seu diccionari espanyol-anglès

instal·lat, que permetrà una millor comprensió

dels textos en anglès (una prestació que es

reclamava en els ebooks d’un temps ençà).

Si busques un lector de llibres i no t’has

enlluernat amb l’iPad i la seva ombra allargada,

aquesta és la millor opció en els pròxims

mesos.

LA LECTURA A L’ABAST DEL DIT

MODELS DE NEGOCI PER A UNA NOVA ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

LEAN MANAGEMENT: La gestión competitiva por excelencia: implantación progresiva en siete etapas



OFERTES I SERVEIS

Regulus C, a més de ser una

companyia dedicada al lloguer

d’embarcacions de vela, dissenya

viatges a mida, llança ofertes

imaginatives i suggerents, i

organitza travessies nocturnes,

viatges d’un dia al delte de l’Ebre,

a Còrsega i Cerdenya, regates

entre la península ibèrica i les

Balears, cursos per aprendre

anglès a bord, casaments en alta

mar, etc. En el web dels EIC

podràs consultar les ofertes

especials per als EIC.

RÉGULUS C YACHT CHARTERS “Descobreix la costa mediterrània”

Més informació:Maika Cabau BoschTelèfon: 935 181 925A/e: [email protected]

www.reguluscyachtcharters.com

Concerts a Barcelona ofereixen a tots els EIC

un 15% de descompte en tots els concerts de

la Basílica i de l’Auditori Sala 1 i Sala 2.

Telèfon: 933 170 290A/e: [email protected]

www.concertsabarcelona.com

CONCERTS A BARCELONA “Gaudeix de la música”

Al Poble Espanyol podràs gaudir

de música, espectacles en directe,

cinema a l’aire lliure, terrasses,

gastronomia, artesania en viu,

exposicions d’art i altres propostes

culturals.

Com a membre dels EIC podràs

gaudir d’un 10% de descompte en

el carnet individual i per parelles,

i d’un 25% de descompte en el

carnet familiar.

POBLE ESPANYOL “Activitats en família”

Av. Marqués de Comillas 1308038 BarcelonaTelèfon: 935 086 300Fax: 935 086 333A/e: [email protected]

www.poble-espanyol.com


volem +


OFERTES I SERVEIS

Kimök t’ofereix gelat de iogurt

que pot fer-te sentir un plaer

especial. No importa si esculls

fruïtes, muesli, xocolata... Un cop

el proves seràs capaç de descriure

el que se sent quan es menja un

kimök.

Ara també pots tastar els seus

fantàstics smoothies fets amb gelat

de iogurt i dos tooping per escollir.

A més, tenen un deliciós iogurt

natural probiòtic sense sucre, amb

el que pots crear un postre sa

sense sentir-te culpable.

- 10% de descompte en tots els

seus productes.

- Obtenció d’una targeta de

fi delització (quan es completi la

targeta amb nou consumicions,

t’obsequiaran amb una de gratuïta).

KIMÖK “La iogurteria del barri gòtic”

C/ Montsió, 12, cantonada amb el c/ de les Magdalenes, a pocs metres de la Catedral i del Portal de l’Àngel

Spanair és la primera companyia

aèria espanyola amb origen a

Barcelona i la segona en volum de

passatgers a l’aeroport del Prat.

Opera actualment més de 200 vols

diaris amb vint destins nacionals i

vint destins internacionals a Europa,

l’Àfrica i Orient Mitjà.

Des del 2003 Spanair és membre

de Red Star Alliance, l’aliança de

companyies aèries més gran i de

més prestigi amb 28 companyies

aèries. Aquesta adhesió afavoreix la

connectivitat dels seus vols amb més

de mil ciutats del món i l’explotació

compartida de rutes amb moltes

altres companyies aèries d’aquesta

aliança.

Com a membre dels EIC gaudiràs

d’un accés exclusiu via web amb un

descompte del 10% en tots els seus

vols (excepte impostos, recàrrecs

i taxes aeroportuàries, així com

despeses de gestió).

SPANAIR “Connectar Barcelona amb el món i el món amb Barcelona”

www.spanair.com/web/es-es/Profesionales/Collegi-dEnginyersCodi accés: COLENG6538891032



Vall de Núria (permanent):

- 10% de descompte permanent al

Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

- 10% de descompte al cremallera de la

Vall de Núria.

- 10% de descompte al cremallera+forfet

de Vall de Núria.

Vall de Núria (promocions temporals):

- Vall de Núria: maig i juny, per la compra d’un

bitllet del cremallera, se’t regala un altre.

La Molina:

- 10% de descompte sobre el preu

del forfet de dia de La Molina tota la

temporada d’hivern.

- 10% de descompte en el Telecabina i

Bikepark a la temporada d’estiu.

Montserrat:

- 10% de descompte per al Cremallera de

Montserrat.

- Funiculars de Montserrat: des de l’1

d’octubre fins al 31 de desembre, per la

compra d’un bitllet, se’t regalarà un altre.

FERROCARRILS GENERALITAT DE CATALUNYA “Cremallera i funiculars de Montserrat”

El CNB ha destacat sempre com a club de foment

de l’esport. Per això ha promocionat sempre

la pràctica de diverses modalitats i ha preparat

professionals d’elit. Compta amb deu disciplines

d’alt nivell competitiu: natació, waterpolo, salts, vela,

atletisme, pilota, rugbi, petanca, triatló i karate.

Actualment, el CNB compta amb 24.000 m2 de

modernes instal·lacions, a primera línia de mar i amb

platja pròpia.

Com a membre dels EIC podràs gaudir dels drets

d’inscripció gratuïts i d’una quota especial per

89,26 euros.

CLUB NATACIÓ BARCELONA “Pioners de l’esport”

A l’Eixample de Barcelona, a ple

cor de la ciutat i ubicat en un

pis senyorial amb pati interior,

El Principal manté tot el seu

encant transformat en un elegant

espai dedicat a restaurant i

esdeveniments. Cuina mediterrània

de temporada. Menú de migdia de

dilluns a divendres.

Descompte del 5% als associats/

col·legiats presentant el carnet

identificatiu.

EL PRINCIPAL “Gaudeix de la cuina mediterrània”

Provença, 286-28808008 BarcelonaTelèfon: 932 720 845

Club Natació BarcelonaPasseig Joan de Borbó, 9308030 BarcelonaTelèfon: 932 214 600www.cnb.es


volem +


IMMOBLES

Es ven edifi ci de set pi-

sos d’obra nova a Roda

de Ter i Vic a preu d’hi-

poteca. Edifi ci sencer o

pis a pis. Ideal per a in-

versors. Hipoteca al TAE

1,66% (euribor+0,75),

sense terra. Totalment

equipat per entrar-hi a

viure (llums, electrodo-

mèstics, ascensor...).

Preu hipoteca: 959.600

€. Preu: pis a partir de

112.000 €.

Tel. 686 972 384 / 677

059 027 / 935 404 051.

www.promocionesdeve-

sa.com

Es lloga dúplex i aparta-

ment a Llançà. Cau del

Llop. Zona tranquil·la.

Impressionants vistes al

mar, cala a 200 m.

DÚPLEX: Dues habita-

cions, saló menjador,

cuina equipada, dues

terrasses i dos banys

amb dutxa. APARTA-

MENT: Habitació doble,

saló menjador, cuina

equipada, terrassa i

bany. Tel. 931 937 336

(Gisela). A/e: llancapa-

[email protected].

Es lloga pis al carrer

Castillejos de Barcelona

(entre Provença i Ma-

llorca). De 70 m2, primer

pis, totalment reformat

i per estrenar. Parquet,

tres habitacions, bany,

cuina equipada i men-

jador. Preu: 875 €/mes

(despeses incloses).

Tel. 654 266 235 (Elena,

a partir de 19.00 h).

Es ven solar a la zona

22@ de Barcelona. Sen-

se inquilins. Edifi cable

per a quinze vivendes

de protecció ofi cial (de

60 m2 a 120 m2) i un

local comercial. Existeix

projecte tècnic consen-

suat amb l’Ajuntament.

Venda directa pel pro-

pietari.

Tel. 679 625 163 (José

Luis Sánchez Castellví).

Es lloga despatx per a

dues persones (12 m2)

al carrer Muntaner (entre

Diagonal i Travessera de

Gràcia). Serveis i despe-

ses per compartir. Amb

aire condicionat, nevera

i microones. Tel. 645

193 849 (Albert).

Es lloga apartament

equipat a Calella de

Palafrugell, per set-

manes, quinzenes o

mesos. Disposa de tres

habitacions, dos banys,

menjador - sala d’estar

amb TV, cuina equipa-

da, balcó-terrassa. És

el segon pis d’un bloc

de tres plantes amb

impressionants vistes

al mar. Disposa de pati

comunitari. Està situat

a 200 m de Port Pelegrí

i a 5 min del centre de

Calella. Preu: juny, 490

€/setmana; juliol, 590 €/

setmana; agost, 750 €/

setmana. Tel. 618 316

103 (tardes i nits).

Es lloga local per estre-

nar de 60 m2 en baixos

d’un edifi ci senyorial

reformat. Ideal per a

despatx professional.

Dotat de calefacció, aire

condicionat i bany amb

aigua calenta. Situat al

centre històric de Ter-

rassa i proper a l’estació

dels Ferrocarrils de la

Generalitat; en zona de

vianants i a la vora de

l’Ajuntament. Silenciós,

amb només cinc veïns,

amb llum natural i pàr-

quings a 50 m.

Preu: 750 €/mes.

Tel. 937 330 660. A/e:

[email protected].

Venc apartament cèntric

a l’Estartit, situat en un

complex d’alt nivell,

a 200 m de la platja.

Esplèndida zona co-

munitària amb piscines.

Consta de 54 m2, dos

dormitoris dobles i ter-

rassa. Totalment equipat

i moblat. Bomba de

calor. En perfecte estat

per entrar a viure.

Preu: 175.000 €.

Tel. 619 936 387.

Llogo casa al Port de

la Selva. Estiu 2010.

Disponible tres/qua-

tre setmanes. Casa

moderna. Parcel·la

independent amb jardí.

Vistes extraordinàries.

Primera línia de mar.

Zona Far de Sarnella.

Totalment equipada per

a sis persones. Superfí-

cie habitable de 130 m2.

Tres habita-

cions, tres banys, ter-

rassa de 60 m2 i garat-

ge. Preu segons el mes.

Tel. 932 093 065.

Venc estudi de 45 m2

construïts al carrer

Camp (al costat de

General Mitre).

Reformat íntegrament

en un únic ambient

(abans dues

habitacions). Cuina offi -

ce i bany impecables de

disseny. Habitació ober-

ta al saló amb possibili-

tat de tancar-la ja que té

fi nestra a l’exterior.

Preu: 228.000 €.

Tel. 630 856 122.

Llogo casa unifamiliar a

Llinars del Vallès. Cons-

ta de quatre habitacions

totes exteriors, garatge,

petit jardí-pati, calefac-

ció de gas natural i aire

condicionat. A 8 min de

l’estació de Renfe. Tel.

934 571 083.

Es lloga o es ven un

local de planta baixa

directa al carrer per a

botiga o despatx pro-

fessional, de 30 m2 en

zona molt cèntrica de la

plaça de la Generalitat

de Sant Boi de Llobre-

gat. A/e: ati00370@

ati.es.

Es lloguen espais de

despatx, totalment

equipats al c/ Ríos Ro-

sas, 47, de Barcelona.

Disposa d’aire condici-

onat, xarxa informàtica,

servei de telefonista i

secretaria.

Tel. 934 340 772. Preu a

convenir segons espai i

serveis.

Es lloga o es ven local

de 200 m2 situat al

carrer Bailén de Barce-

lona, prop de Travesera

de Gràcia. Molt bon

lloc comercial. Tel. 607

590 803 (Xavier Forca-

no Royo).



VEHICLES

Es lloga apartament

seminou i equipat a

Puigcerdà per a la

temporada d’hivern:

novembre-abril. Dues

habitacions, pàrquing i

traster. Tel. 934 390 664.

Es lloga local de 55 m2

més altell al carrer Casti-

llejos de Barcelona (entre

Provença i Mallorca ).

Planta baixa directa

al carrer. Zona mercat

Sagrada Família, situat

enfront de dues residèn-

cies de gent gran, apte

per a negoci o botiga.

Necessita reforma. Sub-

ministraments donats

d’alta. Preu: 700 €/mes.

Tel. 654 266 235 (tardes).

Es lloga oficina de

120 m2 al c/ Sardenya,

397 (al costat de la

Sagrada Família) amb

sis despatxos inde-

pendents, un bany

i una habitació amb

nevera, microones i

pica. Aire condicionat,

calefacció, moqueta,

porta blindada. Escala

amb dos ascensors,

porteria i vestíbul amb

jardineres. Preu: 900 €/

mes. Tel. 620 996 841.

Pis en venda de 130 m2

a la Vila Olímpica. Saló

menjador de 32 m2,

quatre habitacions do-

bles una de les quals és

suite, dos banys, cuina

de 12 m2, aire condicio-

nat, molt lluminós, total-

ment exterior, pàrquing.

Jardí comunitari. Sol tot

el dia. Preu: 630.000 €.

Venc casa a Alp (la

Cerdanya), de quatre

vents, 100 m2, magnífi-

ques vistes, totalment

moblada, sala d’estar i

menjador amb lllar de

foc. Dues habitacions

dobles i una tercera per

a quatre persones. Cui-

na, bany complet i un

altre amb dutxa. Jardí

privat de 400 m2, molt

tranquil, amb pou per a

reg automàtic. Calefac-

ció amb comandament

via telèfon i garatge

privat de 50 m2. Preu:

360.000 €.

Tel. 661 537 639.

Venc Ford Mondeo 1.8

de 125 CV, cinc portes,

gasolina i 140.000 km.

Matriculat el desembre

del 2002. Sempre en

garatge. Cartilla de re-

visions al dia i en servei

oficial. ITV vàlida fins

al maig del 2011. Preu:

3.000 € negociables.

Tel. 677 428 560.

Es ven Kawasaki KLX-

300R, any 2002, amb

lot de Supermotard, ITV

al dia i en perfecte estat.

Raó: motius familiars.

Guardada sempre al

garatge. Preu: 2.500 €.

Tel. 616 781 403 / 616

781 403.

ALTRES

Venc Rolex model

Oyster Perpetual amb

embalatge original.

Tel. 670 032 255

(Sr. Ferrer).


Més informació: www.hooverdam.com

Enginyeries del Món

TEXT: Carles Pérez FOTO: www.hooverdam.com

La Hoover Dam, abans coneguda com Boulder Dam, és una presa en forma d’arc situada al “Black Canyon” del riu Colorado dels Estats Units, just a la frontera entre Arizona i Nevada. Dedicada al president Franklin Roosevelt, va ser construïda entre el 1931 i 1936. La imperiosa infraestructura va ser resultat dels esfor-ços de milers de treballadors i va costar diverses vides degut a la perillositat de la seva localització. Des del 1900, el Black Canyon va ser considerat per poder controlar el riu, proveïr aigua a les poblacions veïnes i produïr energia hidroelètrica que encara avui abasteixen les poblacions de tres estats: Arizona, Califòrnia i Nevada. A nivell funcional és una infraes-tructura imprescindible que va ser aprobada al 1928. El Congress va autoritzar el projecte i es va comen-çar a construïr tres anys després. Fer realitat la presa va representar tot un repte ja que mai abans s’havia

fet res d’igual i es va innovar amb moltes tècniques de construcció. Les altes temperatures de 1931 i la falta de recursos a prop de la, llavors, futura presa van difi cultar el procés. Però no va ser cap impediment perquè la empresa Six Companies acabés el projecte amb més de dos anys menys dels previstos, al Març de 1936. La Hoover Dam, que acull el llac Mead i s’erigeix entre muntanyes, està a 48 kilòmetres de Las Vegas, i amb els anys s’ha convertit en una atracció turística . Per arribar-hi, s’ha de passar per la ruta U.S 93, una carretera que passa pel cim d’aquesta impressionant presa de 221 metres d’altura. La afl uència de curio-sos és tanta que a fi nals d’aquest any que es crearà una altra ruta pels cotxes que només volen creuar, i la ruta 93 que passa per sobre la presa estarà destinada exclusivament a l’ús turístic.

Hoover Dam, la presa per excelència

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteni-ment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

volem +


fulls enginyers núm. 269 setembre/octubre 2010

Documents