fulls d'història local 102

1725 1

abril de 2014

102FULLSD’HISTÒRIA

L’Escala

LLLLAAAA GGGGUUUUEEEERRRRRRRRAAAA DDDDEEEE SSSSUUUUCCCCCCCCEEEESSSSSSSSIIIIÓÓÓÓIIII EEEELLLL CCCCAAAADDDDAAAASSSSTTTTRRRREEEE DDDDEEEE PPPPAAAATTTTIIIIÑÑÑÑOOOO,,,,

DDDDEEEE 1111777711116666,,,, AAAA LLLL’’’’EEEESSSSCCCCAAAALLLLAAAA

Peu foto portada: L’antiga Casa Gran, al Port d’en Perris, l’any 1957. Foto: VernonRichards. Arxiu Històric de l’Escala.

2 1726

PRESENTACIÓ

1714-2014300 ANYS DE LA FI

DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Enguany es commemoren 300 anys de la fi de la Guerra de Suc-cessió, que va culminar l’11 de setembre de 1714, amb la cai-guda de Barcelona, després de la resistència heroica per part delsseus ciutadans contra un setge llarguíssim imposat per les tropesborbòniques. Catalunya va perdre les llibertats i va haver de ferfront a una dura repressió contra les persones, les propietats, laseva cultura i la seva identitat. Malgrat tot, la llengua i la culturas’han mantingut ben vives i el poble de Catalunya ha iniciat unprocés democratitzador i alliberador del seu futur.

La revista Fulls d’Història Local es vol fer ressò d’aquesta com-memoració amb un article fet per membres del Centre d’EstudisEscalencs que analitza el context de la Guerra i els fets més sig-nificatius, així com les fortificacions de l’Escala. La revista inclouuna exhaustiva anàlisi de les finques rústiques i urbanes del Ca-dastre de Patiño de 1716 que l’Arxiu Històric de l’Escala ha tingutla sort de conservar, ja que es tracta d’un document de primeramagnitud per a entendre la composició socioeconòmica de l’Escalaal segle XVIII. És una ocasió magnífica per posar-lo a l’abast detothom.

1727 3

LA GUERRA DE SUCCESSIÓI EL CADASTRE DE PATIÑO,

DE 1716, A L’ESCALALURDES BOIX

MARIONA FONT PERE GAI

MIQUEL D. PIÑERO

1. MARC HISTÒRIC DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ(1702-1714)

L’any 1700, a la mort de Carles II, últim rei Habsburg de la casad’Austria a la Corona espanyola, es plantejà el problema de laseva successió. Hi havia dos pretendents a la Corona; d’unabanda Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França i del’altra l’arxiduc Carles d’Àustria, fill de l’emperador Leopold d’Àus-tria. Poc abans de la seva mort i després de moltes pressions,Carles II s’havia decidit per Felip d’Anjou, però aquesta solució noanava bé a les potències integrades dins la gran Aliança de la Haia(Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Sa-boia), ja que la unió d’Espanya amb França reforçava aquest últimestat dins del concert de nacions europees. Aquest conflicte entreestats s’havia de resoldre en gran manera dins de la penínsulaibèrica, la qual cosa portaria a la corona d’Aragó i especialmentCatalunya a veure’s involucrada en el conflicte.

En un primer moment els catalans acceptaren el testament del’últim Àustria espanyol. Així, Felip d’Anjou arribà al Principat, escasà amb Maria Lluïsa Gabriela de Saboia a l’església parroquialde Figueres, el 3 d’octubre de 1701, i jurà les constitucions i al-tres drets de Catalunya a les corts celebrades a Barcelona (1701-1702). Però els catalans, coneixedors del centralisme borbònic,després d’imposar-se Espanya el lliurecanvisme, com a conse-qüència del Tractat dels Pirineus de 1659, que arruïnà la indústriacatalana, se’n malfiaren. En el decurs de les guerres impulsadesper Lluís XIV, es tancaren les fronteres amb França, la qual cosafeu que les manufactures catalanes fossin greument perjudicadesi no es recuperessin fins a l’últim terç del segle XVIII. Ambaquesta política en sortí malparada la gent menuda com els me-nestrals, que seran els qui faran front a les tropes borbòniques. La

4 1728

resistència de Catalunya contra els borbons castellans començàquan la petita noblesa vigatana aconseguí que Catalunya s’alineésamb els firmants del pacte contra Lluís XIV (20/06/1705). Un delsrepresentants de la petita noblesa vigatana en aquest pacte, ano-menat de Gènova, fou el general Moragues.

El 1704, el Principat s’inclinà definitivament a favor de la causa del’arxiduc Carles d’Àustria. Els filipistes capitularen, mentrestant laflota anglesa, que portava l’arxiduc, arribà a València i Carles IIIfou nomenat rei d’Espanya, el 1705, a la ciutat de Dènia. Poc des-prés feu l’entrada triomfal a Barcelona. Es convocaren corts el1706, es proclamà rei de la Corona catalanoaragonesa i jurà unaconstitució que anul·là la promulgada per Felip V. Els filipistesabandonaren el setge de Barcelona. També agafaren les armesValència i Aragó amb èxit i els austracistes ocuparen Madrid.

Mentrestant, Felip V es reorganitzà amb el recolzament del seu aviLluís XIV. El 1707 aconseguí la victòria d’Almansa, amb la qualcosa conquerí Aragó i València anul·lant les constitucions atorga-des. Les illes Balears quedaren ocupades pels aliats. El 1710 hihagué una revifalla de Carles d’Habsburg que tornà a ocupar Ma-drid i Aragó fou recobrada, però ràpidament els austriacistes esveieren obligats a abandonar la capital. A principi de 1711 quedàcom a únic reducte de resistència el Principat de Catalunya. Enaquest moment hi hagué un fet transcendental per la situació ca-talana ja que l’arxiduc Carles fou nomenat emperador d’Àustria,a la mort del seu germà. Carles III deixà Barcelona per fer-se cà-rrec dels estats hereditaris d’Àustria i de la corona imperial. ElPrincipat veié com es produïa la sortida de les tropes imperials. Elsfilipistes arribaren a Girona. Morella, al País Valencià, fou ocu-pada. La plana de Vic, on tingué lloc el començament de la gue-rra es rendí. Només quedaven els baluards de Tarragona, Cardonai Barcelona.

Els aliats, amb Anglaterra al davant, deixaren de recolzar Carlesper por de potenciar l’imperi austríac i reconegueren Felip V coma rei d’Espanya sempre que renunciés a ser rei de França. Malgrattot, un cop nomenat emperador com a Carles VI, aquest no re-nuncià a la defensa de Catalunya. Proposà que li fossin reconegutsels seus drets sobre el Principat i llançà la idea d’una repúblicacatalana sota la protecció d’Anglaterra; però cap d’aquestes pro-postes arribà a bon port. Només aconseguí que Felip V es com-prometés a respectar la vida i les propietats dels catalans.

Després de complicades negociacions, en el Tractat d’Utrecht del’11 d’abril de 1713, Felip V es negà a respectar les institucions ca-talanes i només els oferí el dret a comerciar amb Amèrica. Bar-celona i Cardona es negaren a acceptar aquestes condicions i esreclogueren dins les defenses de les dues ciutats. Barcelona essollevà el 9 de juny de 1713. L’emperadriu i els aliats abandona-ren Catalunya el 30 de juny del mateix any.

El juliol de 1713 el duc de Berwick, començà el setge de Barce-lona. Totes les poblacions anaven caient en mans de les tropesborbòniques. Els catalans no comptaven amb l’ajut de cap aliat,en canvi Felip V tenia tot l’ajut del seu avi Lluís XIV. El 6 de juliolde 1714 el duc de Berwick es posà al front de les tropes i establíun setge per desgastar la resistència de Barcelona: bombardeiga les muralles, assalts i bloqueig marítim. Només arribaven ajutsde Mallorca, que cauria el 1715. Maó va restar ocupada pels an-glesos. L’exèrcit francocastellà, anomenat de les Dues Corones,tenia 35.000 homes, dels quals 5.000 eren de cavalleria. Els as-setjats només tenien 5.000 homes, dels quals 2.000 eren tropesregulars i la resta milícies gremials. La desfeta va representar3.855 morts, a l’últim moment i en el total del setge, 5.962 vícti-mes de la part catalana. Varen ser demolides 800 cases a Barce-lona. A Lleida només varen quedar 300 habitants i Blanes va serespecialment saquejada, a més de tots els prejudicis econòmics isocials que aquesta guerra va portar al Principat.

L’11 de setembre de 1714 el duc de Berwick exigí la rendiciósense condicions als defensors de la ciutat de Barcelona repre-sentats pel general Villarroel i el conseller en cap Rafael de Casa-nova. Començava una forta i llarga repressió sobre Barcelona iCatalunya, sense complir la promesa de respectar les propietatsi la vida de la població de Catalunya.

El Decret de Nova Planta

Com a conseqüència de la derrota de Catalunya, Felip V implantàel Decret de Nova Planta, amb l’objectiu de potenciar el centra-lisme i absolutisme borbònics. A tal fi, derogà tot el dret públic ca-talà substituint les constitucions i altres drets de Catalunya perles formes de govern castellanes i imposant que l’audiència terri-torial de Catalunya passés a ser governada per un capità generalassessorat i dirigit pel consell de Castella. Catalunya només poguéconservar el dret civil en els assumptes privats. El Decret de Nova

1729 5

6 1730

Planta anul·là el sistema jurídic propi de Catalunya, la Generalitati les Corts. Les vegueries desaparegueren i foren substituïdes pelscorregiments, en nombre de dotze, amb un corregidor nomenatpel rei per corregir el règim local dels pobles i ciutats de Cata-lunya. A l’Audiència s’imposa el castellà com a llengua oficial, co-mençant la repressió sobre la llengua i la cultura catalanes. El 16de setembre de 1716 l’intendent filipista José Patiño llegia la de-rogació del dret públic a Barcelona.

El Cadastre de Patiño

L’any 1716 José de Patiño, superintendent general del Principat,imposà un nou cadastre. Es tractava d’un impost directe i unificatpensat només per als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Era uncadastre sobre els béns i les persones. El primer gravava terres icases. Segons dades d’un cadastre de 1837, les terres i els cen-sos eren classificats en 32 tipologies. El regadiu pagava 37 rals iles últimes classes pagaven mig ral. Les cases pagaven el 10% dela renda apreciada. Estaven exempts d’aquest impost personal elsmilitars i nobles. El cadastre personal era de 8’50%, sobre un jor-nal diari de 3 reals treballats durant 180 dies pels industrials i du-rant 100 dies pels pagesos.

El cadastre (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un re-gistre administratiu dependent de l’Estat en el qual es descriuenels béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.A Catalunya, el primer cadastre el va establir José Patiño, des-prés de l’ocupació de Catalunya per tal que el Principat contribuísa les arques de Castella. L’ideòleg inicial d’aquest nou impost aCatalunya fou el geògraf català Josep Aparici, el qual, no obstantaixò, no en fou el gestor perquè es deixà en mans directes delsocupants castellans malgrat el seu desconeixement de la societati l’economia del país. El 1749 es va iniciar el que possiblement ésel més important exemple de l’època preestadística a tot el món:el Cadastre d’Ensenada, que incloïa el cens de població i moltesaltres dades.

El concepte actual de cadastre es basa en tres finalitats que lasostenen i que són: donar una base per al planejament urbà irural, calcular la suma de les contribucions com l’impost immobi-liari i finalmente, guardar la seguretat jurídica del dret de propie-tat a través de l’aprovació i arxiu de les mesures, que són la basede les escriptures de translació i domini. Al seu torn, per a com-

1731 7

plir amb els tres ítems anteriors, el cadastre està dividit en tresseccions: Cadastre Fiscal: encarregat de la fixació del valor delsbéns a fi d’imposar-li un tribut proporcional, Cadastre Jurídic: elqual contempla la relació entre el propietari o subjecte actiu i lapropietat o objecte i la comunitat o subjecte passiu i CadastreGeo mètric: encarregat del mesurament, subdivisió, representa-ció i ubicació del bé.

2. LES FORTIFICACIONS DE L’ESCALA I EMPÚRIESDURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

L’Empordà, com a terra de pas, va ser especialment afectada du-rant la Guerra de Successió i es visqueren episodis de gran trans-cendència. El port de l’Escala, com a port més proper a laCiutadella de Roses, va ser fortificat pels borbons, així com tambéSant Martí d’Empúries i la Casa Gran, on els austriacistes varendisparar seixanta mines per a destruir aquesta fortificació. L’his-toriador Josep Pella i Forgas també fa esment de la fortificació delport de l’Escala així com de la lluita dels dos exèrcits per terresempordanes:

“... un poderoso ejército francés, en esta ida y venida de ejérci-tos que duró más de medio siglo, pasó los Pirineos y se apoderóde Gerona. Era al principiar el año 1711, y los franceses volvie-ron a dominar el Ampurdán, fortificando especialmente los puer-tos de Rosas y La Escala. No cejaron para recobrar la comarca lospartidarios de Carlos de Austria, sabiendo que aquí los naturaleshacían precaria la dominación de los franceses, pués en el terri-torio corrían a su sabor partidas de migueletes, y así en abril de1712 un ejèrcito del bando austríaco disputó la ciudad de Geronaa los franceses. Intentó socorrerla el general filipista conde deFiennes, pero fué arrollado y en su retirada sólo pudo rehacerseal abrigo de las fortificaciones del golfo de Rosas, reuniendo losdispersos en San Pedro Pescador y retirandose luego al Rosellón,á fin de prepararse a nueva tentativa, la cual se realizó á las ór-denes del duque de Berwich, en el mes de diciembre. Con 34 ba-tallones, 41 escuadrones y 30 piezas de artilleria, llegó a LaJunquera el dia 28; dirigiéndose al Bajo Ampurdán, fué a situarseen Armentera (dia 31) y después en Verges (2 de enero de 1713),á tiempo que los austríacos acudían con numerosas fuerzas: demodo que estuvo en suspenso el interés público algunos días,aguardando el choque en las llanuras ampurdanesas de dos gran-

Plànol de la fortificació de Sant Martí d’Empúries.“Plan de la Ville D’ampúrias avec projet de fortifications”. 27 de desembre de 1710.Autor: Louis Etienne Pretteseille (1670-1748), enginyer militar. Ministère de laDéfense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes.

8 1732

1. Pella i Forgas, José, Historia del Ampurdán, Luis Tasso i Serra, impresor, Bar-celona, 1883.2. “Plan de la Ville d’Ampurias avec projet de fortifications”. Ministère de la Dé-fense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes.

1733 9

des ejércitos, cuando noticias no favorables procedentes de Léridallegaron a los austríacos, y acaso otras de mayor trascendencia delo que se urdia en las cortes de Londres y de Viena, y ellos sinaventurarse á al próxima batalla, levantaron el sitio.

Las noticias de Viena y Londres no eran otras que de aquella uni-versal infamia cometida por los diplomáticos europeos que con-sistieron en abandonar a merced de franceses y españoles elPrincipado de Cataluña, que había servido de sostén juguete yvíctima de toda aquella guerra de sucesión (...) Cataluña quedósola, espada en mano, para sostener sus libertades y autonomia(...) No fue posible constituir la Corona de Aragón como habíaofrecido Carlos de Austria, ni declararse el Principado en Repú-blica libre bajo la protección de los aliados, sino morir luchandoen el interminable sitio de Barcelona, cerrandose la historia de laindependencia catalana en la noche horrible del 11 de setiembrede 1714”1.

La fortificació de Sant Martí d’Empúries

Del projecte de fortificació de Sant Martí d’Empúries durant laGuerra de Successió n’ha quedat constància documental en el plà-nol datat a 27 de desembre de 1710, fet per l’enginyer militarLouis Etienne Pretteseille (1670-1748)2. En ell s’aprecia la mo-dernització del sistema defensiu de la ciutadella, en base a l’em-plaçament de baluards a les quatre cantonades de la muralla peralbergar les bateries artillades, a més de la incorporació d’altresbastions centrals. El tipus de fortificació correspon a l’anomenatPrimer Sistema Defensiu, ideat per Sébastien Le Prestre, (1633–1707), marquès de Vauban, enginyer reial de Lluís XIV de França.Consisteix en disposar entre dos baluards pentagonals, una obraavançada, de forma triangular, anomenada mitja lluna, aïllada delmur que flanquegen els bastions. La posterior desaparició d’a-questes defenses ha originat els actuals accessos rodats a la po-blació. Una de les entrades a Sant Martí d’Empúries, situada alnordoest, precisament porta el nom d’Entrada del Fortí, en recordd’aquesta fortificació. També es conserva un portal tapiat a la mu-

ralla nordoest, d’on sortia la defensa de mitja lluna. A l’entrada delPortal es conserva el portal medieval d’entrada a Sant Martí d’Em-púries, amb una fornícula a la part superior interior, possiblementcontenia la imatge d’un sant, o una santa.

Les fortificacions de l’Escala

La ciutadella militar de Roses estigué en mans de les tropes deFelip d’Anjou durant tota la Guerra de Successió. A partir de 1706hi ha documentada la presència a Roses d’un important contin-gent francès molt superior en nombre a la guarnició espanyola. Elprincipal problema militar que hauran d’enfrontar les forces del’exèrcit de les Dues Corones (França i Castella) seria l’aïllament

10 1734

Planta i alçat de l’antiga fortificació de la Casa Gran.“Plans et Elévation de la Maison de Mr. Croze au village de L’Escalle, fortifiée et ré-tablie en 1711”. Data: “1711. Fait a l’Escalle le dernier Octobre”. Autor: Delacroix:Lacroix, Jean, Sieur de Villars, enginyer militar (1686-1734). Ministère de la Dé-fense. SHAT. Pavillons des Armes. L12 B3 216 (B). Château de Vincennes.

de la fortalesa de Roses, que es sostindria, amb moltes dificul-tats, amb l’ajuda dels ports rossellonesos.

És en aquest context que cal entendre l’ocupació i fortificació delport de l’Escala per part dels borbons. Ja que, d’aquesta manera,tenien un punt de suport logístic de protecció per als comboismilitars d’artilleria i d’avituallament de queviures que anaven deRoses a Girona; especialment arran de la derrota que sofrí el1712 el general de la Casa de Borbó, comte de Fiennes, en in-tentar socórrer les tropes borbòniques de Girona. El comte vahaver de refer les seves tropes a recer de la ciutadella de Roseson es varen refugiar fugint de la persecució de les tropes de lacasa d’Àustria.

1735 11

Plànol de la vila de l’Escala al 1711.S’observa la planta rodona de l’antiga torre de la Punta i la fortificació de la CasaGran.“Plan du Village de Lescalle”. Data 1711. Autor: Delacroix: Lacroix, Jean, Sieur deVillars, enginyer militar (1686-1734). Ministère de la Défense. SHAT. Pavillons desArmes. L12 B3 216 (A) 4.4.B.488. Château de Vincennes.

3. De la Fuente, Pablo, Les fortificacions reials del Golf de Roses en època mo-derna, Col·lecció Papers de recerca, 3, Ajuntament de Roses, 1998, pp. 362-66.

Plànol de la vila de l’Escala datat el 1721.S’observen la torre de la Punta, la fortificació de la Casa Gran i l’Alfolí de la Sal ambhorts i jardins davant. En el mapa s’observen uns textos en francès que diuen: Ala platja: Grand port du Bourg (Gran port de la vila). En el Port d’en Perris: Portou se retiraient les Tartanes Françoises sous la protection du Retranchements.(Port on es retiraven les tartanes (vaixells). Franceses sota la protecció de les trin-xeres) i davant de la Casa Gran: Anse ou Mouillaient quelquefois les batimentsennemis que l’on chassaient par la baterie de Deux Canons (Rada on amarravenels vaixells enemics que es capturaven mitjançant la bateria dels dos canons).“Plan d’une partie du bourg de l’Escal a 3 lieues de Roses, sur la côte de la mermediterranée en Catalogne”. Data: 1721. Autor: Masse, Claude; Masse, François;Masse, Claude Felix. Ministère de la Défense. Bibliothèque du Génie. Pavillon duRoy. Folio 131e. Feuille 97. Château de Vincennes.

12 1736

La reacció militar austriacista, trigà a arribar. No fou fins el 1712quan es realitzà un bloqueig que es desenvolupà fins a final d’a-quell mateix any. Malgrat tot es fracassà en l’intent d’assetjarRoses i es limitaren a bombardejar la fortalesa els dies 12 i 13 desetembre3.

Plànol de l’Escala del segle XVIII.S’observa la planta de la torre de la Punta, la fortificació de la Casa Gran i la plantade l’església de Sant Pere, així com la de l’Alfolí de la Sal. Els carrers amb més casessón el de Gràcia i paral·lels, el de la Torre i paral·lels, i també l’actual Enric Serra.Plan de L’Escala sur le Golfe de Rose et a 3 lieues de distance. Data: s.XVIII. Mi-nistère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Château de Vincennes.

1737 13

Les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria aconseguiren prendre l’Es-cala, considerat pels borbons un port fonamental per mantenir elsguanys territorials que havien anat aconseguint al nord est de Ca-talunya, en especial Girona. A l’Escala els Àustries assaltaren i mi-naren la bateria de la Casa Gran, tal com es desprèn deldocu ment adjunt al plànol de fortificació de 1711:

“Hi havia a tocar del poble (l’Escala) una casa de descans per-tanyent al baró de Croye, que va ser fortificada el 1711 per a fa-cilitar els combois de Roses a Girona. El 1712 els rebels deCatalunya, secundats per les tropes de l’Emperador, les d’Angla-

Planta i alçat de la desapareguda torre del Port, situada a la Punta. Fetel 1711 per Delacroix. (AIG, BPA, 216).

14 1738

4. “Plan d’une partie au bourg de l’Escal a 3 lieues de Roses, sûr la côte de la mermediterranée en Catalogne.” Ministère de la Défense. Bibliotheque du Génie. Pa-villon du Roy. Folio 131e. Feuille 97. Château de Vincennes.5. Plan de L’Escala sur le Golfe de Rose et a 3 lieues de distance. Ministère de laDéfense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes.

1739 15

terra i d’Holanda, la varen prendre i arrasaren la casa i les trin-xeres. Hi varen fer esclatar més de 60 mines. Les trinxeres al vol-tant d’aquesta casa havien estat construïdes per el Senyor dePreteseille, enginyer del Rei”4.

I en un altre:

“Prop d’aquesta vila (l’Escala) es trobava una casa de vacancespertanyent al baró de Croye, fortificada el 1711 per el senyor dePreguille (Pretteseille) per a afavorir els combois d’artilleria i que-viures d’avituallament de Girona. Però va ser destruïda pels ene-mics de França i de sa Majestat Catòlica, que hi feren esclatarmés de 60 mines.”5

La torre del port

La torre del Port de l’Escala es va construir a la zona de la Punta.Malauradament va ser enderrocada a final del segle XIX i la pedrareutilitzada en la construcció de la casa del Salvavides, establi-ment de la Sociedad Española del Salvamento de Náufragos. Elnom ha quedat en la nomenclatura del carrer de la Torre, que pre-cisament condueix a la Punta. Existeix un plànol de 1711, fet du-rant el procés de fortificació de l’Escala pels borbons, realitzat perl’enginyer francès Delacroix titulat “Plans et Profil de la Tour duPort de l’Escalle”, la qual cosa demostra la seva utilització tambédurant la Guerra de Successió. Tal com ens indica l’esmentat plà-nol, el cos inferior era atalussat i amb una cisterna per a conteniraigua. Sobre aquest primer cos s’alçava l’habitacle de la guarni-ció. El cos superior era sense matacans, ni semi cúpula, en el pa-rapet de la qual hi havia sis troneres. Un altre plànol ens indicariaque la proposta de construcció de l’esmentada torre datava de1543: “aquí ha de haver otra torre para que de las dos se de-fienda la entrada del puerto”. Malgrat tot, el document de cons-trucció de la torre del Port és de 1640, en el context de la Guerradels Segadors, sufragada la seva despesa per les universitats deViladamat i l’Escala, per no haver d’allotjar la tropa castellana.

L’antiga Casa Gran, a la Punta de l’Olla, amb restes de l’antiga fortificació, a l’es-querra, a principi del segle XX. Foto: Àngel Toldrà Viazo.

16 1740

La fortificació de la Casa Gran

Per tal de fer una síntesi del paper del Port de l’Escala a la Guer -ra de Successió, cal emmarcar les fortificacions de Sant Martíd’Empúries (plànol datat a 27 de desembre de 1710), de la CasaGran de l’Escala, (plànols d’octubre de 1711), de la torre del Portde l’Escala (plànol de 1711) i del port de la Clota Grossa, en elcontext logístic de la utilització del port de l’Escala com a lloc dedescàrrega i càrrega de peces d’artilleria i queviures, d’avitualla-ment per a les tropes borbòniques de la Ciutadella de Roses i delscombois que enviaven a Girona.

Segons els germans Masse (Claude, François i Claude Felix) a laseva obra “Reccueil des plans des principals places du Royaumed’Espagne tant celles les long de la coste de mer oceane et de lamer mediterranée que celles des illes de Majorque, Yviça et au-tres” (1721), al costat de la vila del Port de l’Escala (es refereixal nucli entorn de la Platja) hi havia la casa de vacances propie-tat del baró de Croze (o Croye), la Casa Gran, que havia estatfortificada com a plaça militar per l’enginyer Louis Eienne Prete-

L’antiga fortificació de la casa Gran des del mar, a principi del segle XX. Foto:Valentí Fargnoli. Cedida per Jordi Gallegos.

1741 17

seille, en els quals figura el projecte no realitzat de convertir-la enfortalesa militar.

Encara que les fonts franceses no precisen exactament la data del’explosió de les seixanta mines provocada per les tropes de laCasa d’Àustria, tot fa pensar que el fet succeí en el curs de l’o-fensiva comandada pels militars Staremberg i De Wyts, en quèestigueren a punt d’apoderar-se de la Ciutadella de Roses, el 12de setembre de 1713 i d’on foren rebutjats l’endemà mateix.

La voladura del fortí de la Casa Gran propietat del baró de Crozei la fi de la guerra el 1714 varen impedir de realitzar el projecteabans esmentat per el qual s’haguessin enderrocat les cases quedes del segle XVII hi havia en els actuals carrers del Port, de laTorre, de Sant Pere, Puig Sureda i Perris (no existia encara cap ca-rrer als indrets de Bonaire, ni al Codolar, que formaven part de lafortificació borbònica). D’haver-se continuat el projecte de fortifi-cació, des de la Platja fins a la Casa Gran de la punta de l’Olla,hauria estat una ciutadella militar.

L’antiga Casa Gran vista des del Passeig Lluís Albert, amb restes de l’antiga forti-ficació, a la dreta, a principi del segle XX. Foto: Josep Esquirol. AHE.

Imatge de l’antiga Casa Gran, al fons, des del Passeig de Lluís Albert. Foto: JosepEsquirol. AHE.

18 1742

La Casa Gran en una imatge de 1957. Foto: Vernon Richards. AHE.

La Casa Gran a principi del segle XX. Foto: L. Roisin. Cedida per Jordi Gallegos.

1743 19

La propietat de la Casa Gran

La casa del baró de Croze, (o Croye), l’anomenada Casa Gran del’Escala, tenia una llinda de pedra amb la data d’acabament deles obres: 1699. En el quadre cronològic que exposem tot seguit,es pot observar quan en passen a ser propietaris els barons dePúbol, el castell dels quals va ser adquirit per Salvador Dalí, el1970.

El baró de Púbol, Carles de Miquel i Santol, havia domiciliat a laCasa Gran la primera empresa local de transport públic d’òmni-bus a motor, el 1920, anomenats els cotxes d’en Blondel. El1955, aproximadament, va vendre part de la Casa Gran a JosepSabaté i Margalef i el 1958, la resta a Tomas Gómez Maroto.Aquest últim va edificar l’hotel “El Marquesado”, sobre mateix dela Casa Gran. El 1980 va donar l’ordre de dinamitar aquest edi-fici per a construir el nou immoble. Va vendre tres parts delsolar a la immobiliària Gala Placídia i, conjuntament, en escrip-tura datada a 3 de març de 1982, es declarà Obra Nova enRègim de Propietat Horitzontal a l’actual edifici Albatros. Lesobres varen acabar-se el 1984 passant a ser de la comunitat dePropietaris Edifici Albatros. El 19 de maig de 1994, en els bai-

20 1744

L’hotel Marquesado construït sobre l’antiga Casa Gran. Foto: Joan Lassús. AHE.

1745 21

xos de l’edifici, en el restaurant El Roser propietat de Rafel Sa-badí Hereu, van dinar el rei Joan Carles de Borbó i el presidentde la Generalitat Jordi Pujol. Es dóna la circumstància que elbaró Carles de Miquel i Santol havia mantingut relació amb ac-tivitats de la Casa Reial en el decurs del regnat d’Alfons XIII,avi del rei Joan Carles.

Interior de l’hotel Marquesado amb marcs de pedra i elements de l’antiga CasaGran. Fotos: Joan Lassús. AHE.

CRONOLOGIA DE LA PROPIETAT DE LA CASA GRAN

Final de l segle XVII (1699) Baró de Croze (o Croye)

1a meitat del s. XVIII Senyora de Croze, senyora de l’estanyde Bellcaire. Es casa amb De Witts,militar.

2a meitat s. XVIII Maria Francesca de Witts, senyora del’estany de Bellcaire. Es casa ambLluís de Blondel, governador de Lleida

Final del s. XVIII Maria Genoveva de Blondel i de Witts,senyora de l’estany de Bellcaire. Escasa amb Joan de Miquel i Vilaplana(1755 – 1809), baró de Púbol.

1r terç s. XIX Felip Ignasi de Miquel i de Blondel(1744 – 1864), baró de Púbol,marquès de Blondel, senyor del’estany de Bellcaire. Es casa ambFrancesca Josepa Mestanza deSantisteban.

2a meitat del s. XIX Felip de Miquel (mor el 1893), baróde Púbol.

Domènec de Miquel (mor el 1917),baró de Púbol. Es casa amb MariaSantol

Lluís de Miquel i Santol (mor el1926), baró de Púbol

Carlos de Miquel i Santol, baró dePúbol. Es casa amb senyora Almet

1955 ? Josep Sabaté i Margalef

1958 Tomas Gomez Maroto. Enderrocal’antiga Casa Gran i edifica l’hotelMarquesado el 1963. Dinamitaaquest edifici el 1980

1982 Immobiliària Gala Placídia

1984 Comunitat de Propietaris Edifici Albatros

22 1746

1747 23

3. EL CADASTRE DE PATIÑO DE 1716. TRANSCRIPCIÓDE LES FINQUES RÚSTIQUES I URBANES DE L’ESCALA

A l’Arxiu Històric de l’Escala es conserven dos llibres del Cadastrede Patiño de 1716. Els cadastres, enquadernats en pergamí enu-meren totes les finques rustiques i urbanes del municipi d’Empú-ries i l’Escala. Una de les còpies té tots els registres numerats,l’altra només les finques rústiques. No són còpies idèntiques, jaque, tot i que al principi coincideixen, més endavant varien el nomdels propietaris i alguns afrontaments. L’escriptura de cada unatambé és diferent. Possiblement una va ser feta amb posteriori-tat a l’altra. Cap d’ells porta data. El que no té la numeració de lesfinques urbanes és més malmenat, amb part dels fulls mossegatsper rosegadors. Tots dos es varen fer restaurar en el momentd’entrar en funcionament el Servei d’Arxiu Municipal l’any 1989.

El llibre que té tots els registres numerats descriu 494 finquesrústiques i 174 d’urbanes entre l’Escala i els veïnats d’Empúries,les Corts, Vilanera, els Recs i Cinclaus. L’encapçalament a tots dosllibres diu: “Catastro o Inventari del Lloch i Terme d’Emps (Em-púries) y la Escala, ab declaracio de totas les pessas de terra quelo componen, lo que consisteix cada pessa de terra, los fruits queprodueix y la fertilitat que te.” Després de la relació de finquesrústiques enumera els pagaments subjectes a delme. Tot seguitdiu: “Catastro o Inventari de las casas de dit Lloch y termed’Emps. (Empúries) y la Escala.” Al final de les finques urbanes hiha una relació dels emoluments o arrendaments de serveis comla taverna, l’aiguardent, l’oli, la carnisseria, els terços i el que pa-gaven al Comú d’Empúries i l’Escala.

El llibre que té només numerades les finques rústiques en regis-tra 572 i d’urbanes, 204. Tot faria pensar que aquesta segonacòpia és posterior ja que conté més finques de tot dos tipus (78més de rústiques i 30 més d’urbanes).

Més enllà de les valoracions sobre la intencionalitat eminentmentrecaptatòria d’aquest cadastre, el cert és que ha esdevingut unajoia documental per la gran quantitat de dades que aporta sobreles finques rustiques i urbanes de l’Escala de la primera meitat delsegle XVIII. La relació de propietaris i finques rústiques i urbanesdel terme municipal de l’Escala i Empúries ens dóna una radiogra-fia dels camps, el que s’hi produïa, les cases, la gent que hi viviai, sobretot, tota la toponímia associada a la terra i als car rers.

1 La Coromineta Joan Vives Blat, civada i ordi 5 vessanes primera Rec Cinyana

2 Camp del Pou Joan Vives Blat, civada i ordi 6 v. primera Dn. Puig

3 Lo Falguerar Joan Vives Mestall 23 v. tercera Bosc de la torreForçosa, rec delMolí i Cinyana

4 Camp del Fort Joan Vives Blat, civada i ordi 8 segona Rec del Molí

5 Camp de la Mola Joan Vives Blat, civada i ordi 8 primera Riera d’Albons,Joan Pou,Perramon

6 Closa Joan Vives Herba pel bestiar 11 segona Perramon

7 Closa dels Arbres Joan Vives Herba pel bestiar 6 segona Perramon

8 Closa dels Arns Joan Vives Herba pel bestiar 3 segona Perramon

9 Closa del Falguerar Joan Vives Herba pel bestiar 3 segona Rec Cinyana

10 La Coromina Joan Vives Blat, civada i ordi 80 primera Rec Cinyana

11 Joan Vives Blat, mestall, 16 segona Dn. Puigcivada i ordi

12 Joan Vives Mestall 5 tercera Muntanya delPuig, Perramon

13 Les Arrossades Joan Vives Blat, civada i ordi 30 primera Rec Cinyana,rec del Molí,camí públic

NOM FINCA PROPIETARI PRODUCCIÓ DIMENSIONS QUALITAT AFRONTAMENTS

24 1748

Transcrivim a continuació la relació de propietaris amb la toponí-mia de les finques rústiques i la relació de carrers, per el seu es-pecial interès. En el cas de les finques rústiques s’han col·locaten forma de graella les dades de més interès del propietari que téun major nombre de finques. De la resta s’hi ha posat el nom delscamps i dels petits propietaris, s’ha posat al costat els números deregistre. D’aquesta manera es pot conèixer quantes finques teniacada propietari o propietària. Els camps dels grans propietaris sóndedicats majoritàriament al cultiu de blat, ordi, civada, mestall isègol. Les closes, anomenades també herbes produeixen pastu-res pel bestiar. Les finques dels petits propietaris són dedicades avinya i horts.

FINQUES RUSTIQUES O PECES DE TERRA

Encapçalament i primer registre de l'inventari de finques rústiques de l'Escala delcadastre de Patiño de 1716.

1749 25

26 1750

1751 27

14 Joan Vives Blat, civada i ordi 28 segona Rec del Molí,Perramon

15 Camp de Joan Vives Blat, civada i ordi 30 segona Perramon,les Orioles Ramon Gispert

16 La Closa gran Joan Vives Herba pel bestiar 10 segona Perramon

17 La Closa Joan Vives Herba pel bestiar 6 segona Perramon,de les Dolces Ramon Gispert

18 Puig de les Guilles Joan Vives Herba pel bestiar 3 segona Ramon Gispert

19 Closa Agustina Joan Vives Herba pel bestiar 10 tercera Ramon Gispert

20 Closa de l’Alzina Joan Vives Herba pel bestiar 4 segona Rec del Molí

21 Els Pradells Joan Vives Herba pel bestiar 10 tercera Dn. Puig,Rec Cinyana

22 Joan Vives Sègol 6 tercera Dn. Puig

23 Camp de la Creu Joan Vives Blat, civada i ordi 4 primera Dn. Puig

24 La Coromineta Joan Vives Blat, mestall, 9 segona Dn. Puigcivada i ordi

25 La Coromina Joan Vives Blat, civada i ordi 30 primera L’Estany,rec Cinyana

26 Lo Codró (Quadró) Joan Vives Sègol 2 tercera Dn. Puig,Camí Real

27 Lo Falguerars Joan Vives Blat, civada i ordi 40 primera Rec cinyana, camípúblic, bosc dela Torre Forçosa

28 Joan Vives Blat, civada i ordi 11 primera Dn Puig

29 Joan Vives Blat, civada i ordi 20 primera Rec cinyana,Mas Forçós,Dn Puig

30 Joan Vives Herba pel bestiar 3 tercera Rec Cinyana,Dn Puig

31 Joan Vives Herba pel bestiar 2 tercera “son dueño”

32 Closa del Bosquet Joan Vives Herba pel bestiar 10 tercera Dn Puig,camí públic

NOM FINCA PROPIETARI PRODUCCIÓ DIMENSIONS QUALITAT AFRONTAMENTS

28 1752

1753 29

PROPIETATS DE FRANCESC PERRAMON (Números: 31 – 48)

EL MAS MARTÍNom dels camps: La Coromina, Closa del Rec del Molí, el Pradet. Producció: Blat, civada, ordi, herba pel bestiar.Toponímia dels afrontaments: torre Forçosa.

HERETAT I TERRES DEL MAS PASQUAL DE LES CORTSNom dels camps: Heretat de les Corts, Les Nicolaues, el Clos, lo CampLlarg, la Closeta, Closa del Llop, Closa gran.Producció: Blat, civada i ordi, mestall, sègol.Toponímia dels afrontaments: Francesc Sastre, J. Batlle, Ramon Gispert,B. Pou, la Fornaca, Joan Sala, Francesc Usach, Josep Hortas, J. Fort, RafelMolinas, lo Sorral del mar, Muntanya comuna.

PROPIETATS DE FRANCESC PUIG (49 – 57)Nom dels camps: Les Honaries o Hovaries, camp del Pou, Pla dels Recs,Feixa dels Lledoners, el Clos.

PROPIETATS D’ISIDRE POU (números 58 – 70)El Budell del Llop, Camp dels Joncs, Pont de Sant Vicenç, la Coromina, laCoromina gran, les Teixoneres.

PROPIETATS DE RAMON GISPERT (71 – 77)L’Arrabassada, les Torroellasses.

ABDON SABATER (78 – 86)Lo Clos, les Teixoneres, la Roguinyola, Santa Margarida, lo Camp Gran.

JOSEP POU (87 – 97)Lo Camp Gran, Santa Margarida, lo Camp Tort, lo Camp de l’Era, la Closadel Pla.Toponímia: Muralles velles.

UNIVERSITAT DEL COMÚ DE DIT LLOC (98 – 99)Toponímia dels afrontaments: Estany de Cinclaus.

30 1754

JERONI FERRER (100 – 122)Camp Gabaig (Gavatx), lo Marge Gros, Camp del Canyer, Camp de la Pa-lanqueta, lo Camp Gran, lo Camp Gregori, Camp dels Pruners, lo Campdel Mas d’en Bordas, bosc del Baró, Camp del Bern (Vern), la ClosaLlarga, la Campassa o Camppera, les Closilles, el Pont Morró.Toponímia dels afrontaments: Agulla de Pelaçalç.

JAUME PUIGNAU (123 – 143)Lo Clos, la Follia, el Freixenet, lo Marge Gros, el Camp d’Empúries, loBordas, lo Closet, Camp de Fluvià, la Figuereta, Camp Caner, Closa delBaró de Pau, Closa del Bosc, lo Pradet, l’Arrabasssada, los Aigualleixos,la Portallera, les Mietes.

JOSEP BATLLE, DE SAUS (144 – 158)Lo Salanc, Camp del Vern, les Closes, Camp Jutglar, la Feixa, lo Bosc, Pladels Oms.

RAFAEL MOLINAS (159 – 186)Camp Berenguer, la Palanqueta, La Font de l’Arn, la Feixa del Pruner, loCamp Grau, Pla del Marge, Camp del Marge, lo Salanc, la Coma, Campd’Empúries, Camp de Nostra Senyora de Gràcia, la Coma, Camp del’Om, Camp de Fluvià, Pont d’Empúries, los Firals, les Feixetes, les Fei-xes de les Closes Llargues, Camp de la Closa, Closa d’Empúries, Campde Fluvià, lo Clos.6 vessanes de vinya que donen 2 bótes per vessana.

FRANCESC SASTRE (187 – 204)La Palanqueta, lo Clos, Camp de la Font de l’Arn, els Pruners, Marge Gros,lo Balcar, lo Camp Gavatx, les Mietes, Camp Sabater, la Feixeta, les Arra-bassades, la Closeta, la Closa de l’Hort, lo bosc d’en Perramon.

1755 31

La majoria de finques dels petits propietaris són vinyes i horts.

JOSEP GENER (205-206)RAFEL MAS (207-208)MIQUEL MAS (209-210)NARCÍS CRUÏLLAS (211-212)GUERAU XIMINIS (213-215)MIQUEL GIBERT (216-217)MARIA PASQUAL (218-220)CATERINA CASADEMUNT (221-222)JOAN ANTONI MAS (223-224)ANNA COLOMEDA (225-227)JOSEP LLOBERAS (228)JOAN SUREDA (229-230)FRANCESC RIUS (231)BALDIRI CALVET (232-233)PERE PAU FORNÉS (234-235)MARIA CARRERAS (236)CATERINA GUERRA (237-238)TOMAS SABADÍ (239-240)FRANCESC PARNAU (241)JOAN SIMON (242-243)JOSEP GALCERAN (244-245)PERE MARANGES LLEAL (246-248)DIEGO MORNAU (249-251)JOAN MASAS (252-254)PERE BALLESTA (255-257)JOAN MALDONAT (258-260)MIQUEL JULI (261-263)ONOFRE CALLOL (264)BERNAT MOLINAS (265)JOAN FÀBREGA (266-267)CATERINA GAMIRA (268)FRANCESC USACH (269-271)JOAN FLAQUER (272-274)JOSEP ROCA (275-277)BATISTA MAS (278-279)PERE PASQUAL (280-282)JOSEP COMPTE (283-284)JOSEP SASTRE (285-287)

JAUME ROCA (288-289)JOAN PASQUAL (290-293)JOAN JULI (294-297)JOSEP BOFILL (298-302)DOMINGO ANDREU (303)MIQUEL NADAL (304-305)JOSEP COLOMEDA (306-307)RAFEL FARRÉS (308)FRANCESC GIBERT (309-310)RAFEL JULI (311-314)JOAN BIRBA (315-316)ESPERANÇA MORNAU (317-320)MIQUEL SASTRE (321)JOAN ANTONI SALA (322- 326)JOAN ANTONI BOFILL (327-328)BERTOMEU BALLESTA (329-330)DOMINGO ROS (331-333)JERONI BADIA (334)SABRIÀ CLOSAS (335)PERE DALMÀS (336)FRANCESC XIMINIS (337-339)BERNAT POCH (340-341)JAUME ALBERT (342-344)DIEGO FREIXA (345-346)JOAN LLOBERAS (347)JOSEP MARANGES (348-352)JAUME DOBER (353-354)PERE PARIS (355-356)JOAN BALLESTER (357-358)JOSEP SAGUER (359-360)RAFEL MARANGES (361)FRANCESC MARTÍ (362-363)JOSEP BALLESTA (364-365)PERE PUIG (366)RAFEL CALLOL (367-368)JAUME PUIG (369-371)JOAN CALLOL (372)ANTONI OLIVERAS (373-374)

GUERAU SAGUER (375-377)JAUME BLAGUER (378-379)MARIA FORNÉS (380-381)MIQUEL PASQUAL (382-383)SALVADOR SALA (384-385)RAFEL MOLINAS (386-387)MARGARIDA CALLOL (388-389)ESTEVE DONJÓ (390-392)PERE GLAUDIS (393-3949PERE JOAN COSTA (395-396)MIQUEL LLEONART (397-398)PERE XIMINIS (399-401)PERE CALLOL (402-403)ANTONI MASAS (404-405)ROSA CASAS (406-408)ISABEL PASQUAL (409)JOSEP AIMARICH (410-413)ENRIC PASQUAL (414-415)MIQUEL PALOU (416-419)PERE BOU (420-421)PERE RAMONET (422-423)JOSEP PONS (424-426)JOSEP PARÍS (427-428)GERÒNIM BALAGUER (429-430)PERE CASADEMONT (431-432)JOSEP RIBAS (433)ANDREU (434)JULIÀ PAIRÓ (435-436)

ANNA MARIA VARÉS (437)JOSEP PLANAS (438-439)SALVADOR CLOTAS (440)MARGARIDA BUSQUETS (441-443)FRANCESC ROURE (444-445)BERNAT COLOMINAS (446-450)JOAN JULI (451)ANTONI BARÓ (452-453)F.GARRIGA (454)PERE PAU ALBERT (455)ANTONI MARISCH (456)JOSEP BOFILL (457-458)BERNAT MERLA (459)PERE FÀBREGA (460-461)JOSEP HORTAS (463-465)RAFEL DALFÓ (466-467)ANTONI CULINA (468-469)RAFEL TORRENT (470-471)PERE HOMS I RIBAS (472-474)MIQUEL GELI (475)JOSEP PLANAS (476)QUIRC HORTAL (477-478)BERNAT SALA (479-482)PAU PONT (483-488)ANTONI PUIG (489-492)JOSEP XIMINIS (493)EXCEL·LENTÍSSIM SENYORCOMTE D’EMPÚRIES (494)

32 1756

1757 33

JOAN VIGORÓS (212-213)JOSEP PI (214)FRANCESC MANEGAT (215-216)MIQUEL MASAS (217-218)JAUME ANDREU (219-222)FRANCESC SAGUER (223-224)JOAN ROCA (225-226)RAFEL PUJOL (227)FERRIOL PUJOL (228-229)DOMINGO RIUS (230)BERNAT MATEU (231)PERE BENET CALLOL (232)RAFEL COLOMEDA (233-234)MARIA BARBOSEU (235)JOAN BALLESTA (236-238)ISIDRE REGLAR (239-240)FRANCESC SURIA (241-243)ESTEVE OLIVERAS (244-245)JOAN CASADEVALL (246-247)PERE BENET SASTRE (248-249)JOSEP DE CAREMANY (250-251)HEREU CROSAS DE CALABUIG

(252-255)REVEREND DON MARTRA (256)NARCÍS CRUÏLLAS (257)GRAU XIMINIS (258-261)MIQUEL GIBERT (262-263)MARIA PASQUAL (264-266)CATERINA CASADEMUNT (267-

268)JOAN ANTONI MAS (269-270)ANNA COLOMEDA (271-273)JOSEP LLOBERAS (274)

JOAN SUREDA (275-276)FRANCESC RIUS (277)BALDIRI CALVET (278-279)PERE PAU FORNÉS (280-281)MARIA CARRERAS (282)CATERINA GUERRA (283-284)TOMÀS SABADÍ (285-286)FRANCESC PANNON (287)JOAN SIMON (288-289)JOSEP GALCERAN (290-291)PERE MARANGES I LLEAL (292-

294)DIEGO MORNAU (295-297)JOAN MASAS (298-300)PERE BALLESTA (301-303)JOAN MALDONAT (304-306)MIQUEL JULI (307-309)ONOFRE CALLOL (310)BERNAT MOLINAS (311)JOAN FÀBREGA (312)JAUME FÀBREGA (313)CATERINA GABILLA (314)FRANCESC USACH (315-317)JOAN FLAQUER (318-320)JOSEP ROCA (321-322)BATISTA MAS (323-325)PERE PASQUAL (326-328)JOSEP COMPTE (329-330)JOSEP SASTRE (331-333)JAUME ROCA (334-335)JOAN PASQUAL (336-339)JOAN JULI (340-343)JOSEP BOFILL (344-348)

El llibre del Cadastre de Patiño que no té numerades les finques urbanes,té un major nombre de finques tan rústiques com urbanes i, a partir dela finca rústica 212, conté altres noms de propietaris per la mateixa finca,tal com es pot comprovar a la llista adjunta:

DOMINGO ANDREU (349-350)MIQUEL NADAL (351-352)JOSEP COLOMEDA (353-355)FRANCESC GIBERT (356-357)RAFEL JULI (358-361)JOAN BIRBA (362-363)ESPERANÇA MORNAU (364-366)MIQUEL SASTRE (367)JOAN ANTONI SALA (368-372)JOAN ANTONI BOFILL (373-374)BERTOMEU BALLESTA (375-376)DOMINGO ROS (377-379)JERONI BADIA (380)SABRIÀ CLOSAS (381)PERE DALMAS (382)FRANCESC XIMINIS (383-385)BERNAT POCH (386-387)JAUME ALBERT (388-390)DIEGO FREIXA (391-392)JOAN LLOBERAS (393-394)JOSEP MARANGES (395-399)JAUME DUBER (400-401)PERE PARIS (402-403)JOAN BALLESTER (404-405)JOSEP SAGUER (406-407)RAFEL MARANGES (408)FRANCESC MARTÍ (409-410)JOSEP BALLESTA (411-412)PERE PUIG (413)RAFEL CALLOL (414-415)JAUME PUIG (416-418)JOAN CALLOL (419)ANTONI OLIVERAS (420-421)GRAU SAGUER (422-424)JAUME BALAGUER (425-426)MARIA FORNÉS (427-428)MIQUEL PASQUAL (429-430)

SALVADOR SALA (431-432)RAFEL ,MOLINAS (433-434)MARGARIDA CALLOL (435-436)ESTEVE DONJÓ (437-439)PERE GLAUDIS (440-441)JOAN COSTA (442-443)MIQUEL LLEONART (444-445)PERE XIMINIS (446-448)PERE CALLOL (449-450)ANTONI MASAS (451-452)ROSA CASAS (453-454)ISABEL PASQUAL (456)JOSEP AIMARICH (457-460)ANTIC PASQUAL (461-462)MIQUEL PALOU I ROMANÍ (463-

466)PERE BOU (467-468)PERE RAMONET (469-470)JOSEP PONS (471-473)JOSEP PARIS (474-475)JERONI SAGUER (476-477)PERE CASADEMONT (478-479)JOSEP RIBAS (480)ANDREU F. (481)JULIÀ PAIRÓ (482-483)ANNA MARIA VERGÉS (484)JOSEP PLANAS (485-486)SALVADOR CLOSAS (487)MARGARIDA BUSQUETS (488-

490)FRANCESC ROURA (491-492)BERNAT COROMINAS (493-497)JOAN JULI (498)ANTONI BARÓ (499-500)F. GARRIGA (501)PERE PAU ALBERT (502)ANTONI AYMARICH (503)

34 1758

1759 35

JOSEP BOFILL (504-505)BERNAT MERLA (506)PERE FÀBREGA (507-508)JOSEP ORTAS (509-513)RAFEL DALFÓ (514-515)ANTONI CULINA (516-517)RAFEL TORRENT (518-519)PERE OMS I RIBAS (520-522)MIQUEL JULI (523)JOSEP PLANAS (524)QUIRC HORTAL (525-526)BERNAT SALA (527-530)PAU PONT (531-536)ANTONI PUIG (537-540)JOSEP XIMOLAU (541)EXC. SR COMPTE

D’EMPÚRIES (542)(1225 vessanes d’inferior qualitatdel terme)

JOSEP MAS (543-545)BERNAT LLEAL (546-547)DAMIÀ OLLER (548-549)PERE XIMINIS (550-552)JERONI CALLOL (553-555)FRANCESC MOLINAS (556-557)CARLOS CAMPS (558)FRANCESC TOMAS (559-562)ANTONI POMER (563)JOAN SASTRE (564-565)SEBASTIÀ SUREDA (566-567)JOAN MORET (568-569)FRANCESC SUREDA (570)SALVI XIMINIS (571-572)

1. Rafel Mas Carrer de Gràcia A llevant amb Carles Camps, a migdia amb carrerpúblic, a ponent amb Bertomeu Gifreu i atramuntana amb Sa Excel·lència

2. Miquel Mas De la Font Carreró, Antoni Oliveras, Joan Masas, Marc Pau

3. Miquel Mas De Gràcia Domingo Rius, carrer públic, Maria Pasqual,Esteve Oliveras

4. Narcís Cruïllas De la Penya Carrer públic, Margarida Pons, Pere Dalmàs,Pere Vicens

5. Narcís Cruïllas De Gràcia Maria Puig, carrer d’Empúries, Joan Sunyer,carrer de Gràcia

6. Garau Ximinis De les Roques Joan Vives, Pere Ximinis, carreró Jaume Puignau

FINQUES URBANES O CASES DE L’ESCALA, 1716

Hem de tenir en compte que a l’època del cadastre de Patiño,1716 i anys posteriors, l’Escala tenia un poblament molt disse-minat dels carrers, tal com es pot veure en els plànols de 1711.Hi havia dos carrers molt poblats de cases, com el carrer deGràcia, (direcció est - oest) i el carrer de la Torre (direcció nord- sud) als voltants dels quals s’estructuraven els altres carrers.Alguns noms no han variat: carrer de Gràcia, de la Torre. D’al-tres han variat completament, com per exemple el carrer d’enBou, que correspondria al carrer del Port. El carrer de la Font,era un dels que portava a l’antiga font situada a l’entrada de lapoblació, paral·lel al de Gràcia. El carrer de la Penya podria estarsituat prop de la penya del Pedró. Quan parla de la Penya delMar, tant es refereix a la penya de la Mar d’en Manassa i la Creu,com a la Punta. El carrer del Perol podria ser el carrer Maranges,on hi havia l’antiga perola del tint. La Pedrera podria ser l’antigapedrera d’en Lleal, al Pedró. El carrer de la Pilota era on es ju-gava a l’antic joc de la pilota o frontó, prop del Passeig Lluís Al-bert. El carrer de Torroella era la sortida natural de l’Escala endirecció sud envers la vila de Torroella de Montgrí, l’actual EnricSerra. El carrer de la Sorra és l’actual carrer Sant Pere i el de lesRoques el carrer Puig Sureda. Quan diu Sa Excel·lència es refe-reix a les ter res del comte d’Empúries.

36 1760

PROPIETARI CARRER AFRONTAMENTS

1761 37

Encapçalament i primer registre de l'inventari de finques urbanes de l'Escala delcadastre de Patiño de 1716.

7. Garau Ximinis De la Pedrera Josep Lloberas, carrer públic, Salvi Ximinis,carrer d’Empúries

8. Miquel Gibert De Gràcia Andreu Bartomeu, carrer d’Empúries,Francesc Perramon, carrer de Gràcia

9. Maria Pasqual De Gràcia Miquel Mas, carrer públic, Francesc Thomas,Sa Excel·lència

10. Caterina De Gràcia Pere Casademont, C/ Empúries, Maria Puig,Casademont C/ de Gràcia

11. Joan Antoni Mas C/ de Gràcia Joan Antoni Sala, carrer públic, Antoni Oliveras,Margarida Pons

12. Anna Colomeda Pareta Francesc Sastre, carrer Codolar, altre carrer,Domingo Ros

13. Josep Lloberas C/ d’Empúries Josep Ribas, C/ de la Pedrera, Garau Ximinis,carrer Públic

14. Francesc Rius C/ de Gràcia Esteve Donjó, carrer públic, Domingo Rius,Joan Masas

15. Baldiri Calvet C/ de l’Estenedor Carrer públic, Pere Pau Fornés,Sa Exce. Josep Saguer

16. Pere Pau Fornés C/ de l’Estenedor Carrer públic, Antoni Pomer, Sa Exc.,Baldiri Calvet

17. Maria Carreras C/ Major Carrer públic, plaça Església, carrer Torroella,Domingo Maranges

18. Maria Verga Baldiri Calvet, Sa Exc. Rafel Fradera

19. Caterina Guerra C/ de la Pedrera Garau Saguer, carrer públic, Esteve Giralt, carrerEmpúries

20. Maria Puig C/ de Gràcia Caterina Casademont, C/ d’Empúries, Narcís Cruïlles,C/ de Gràcia

21. Joan Coll C/ de la Pedrera Bernat Pou (en la còpia numerada Marc Pou),Sa Exc., Josep Ribas, carrer públic

22. Tomàs Sabadí C/ Major Camí públic, Sa Exc. Carrer Major, casa del Sagristà

23. Bertomeu Gifreu C/ de Gràcia Rafel Mas, camí públic, Sa Exc. (bis)


38 1762

24. Francesc C/ de Gràcia Miquel Gibert, C/ Empúries, Sa Exc.,Parraman C/ de Gràcia

25. Joan Simon C/ de Torroella Carrer públic, Jaume Puignau, Joan Sastre,Pere Fàbrega

26. Joan Simon C/ Major C/ de la Placeta, Damià Oller, C/ Major, Isidre Reglar

27. Joan Simon C/ de la Torre Carrer públic, carreró de l’Usach, Caterina Quintana,Rafel Colomeda

28. Pere Maranges C/ Major Carrer públic, el mateix, C/ Torroella, carrerói Lleal

29. Pere Maranges C/ Major C/ Major, carreró, C/ Torroella, ell mateixi Lleal

30. Diego Mornau C/ del Perol Camí públic, Francesc Sastre (bis), Platja del Mar(C/ Maranges)

31. Diego Mornau C/ del Perol Margarida Pons, Bernat Lleal, C/ del Perol,Platja del Mar

32. Diego Mornau C/ d’en Bou Carrer públic, Francesc Sastre, Miquel Masas,(C/ del Port) Bernat Lleal

33. Joan Masas C/ de Gràcia Miquel Julià, C/ d’Empúries, Antoni Masas,C/ de Gràcia

34. Pere Ballesta C/ de Torroella Carrer públic, Bernat Poch, C/ Riera, Pou Vell

35. Joan Maldonat C/ Major Carrer públic, Anna M. Hugas, carrer públic,Josep Pons

36. Miquel Juli C/ de Gràcia Rafel Maranges, C/ Pedrera, Joan Masas,C/ de Gràcia

37. Bernat Molinas C/ Major C/ Major, Rafel Molinas, C/ Torroella, Bernat Poch

38. Bernat Molinas C/ del Port Sa. Exc., Esperança Mornau, carrer públic,d’en Perris Francesc Molinas

39. Anna Maria Oliver C/ del Pou Nou Sa. Exc. Joan Fàbrega, carrer públic, Jaume Puig

40. Joan Fàbrega C/ del Pou Nou Penya del Mar (Sa Exc.), Joan Juli, C/ Torre,Bertomeu Feliu

41.Caterina Gamina C/ del Pou Nou Sa. Exc.


1763 39

42. Francesc Usach C/ d’en Bou C/ de la Torre, Miquel Palou, C/ d’en Bou,Antic Pasqual

43. Joan Flaquer C/ d’en Bou Francesc Usach (en la còpia no numeradaC/ de la Torre), Enric Pasqual, carrer públicCaterina Quintana

44. Joan Flaquer C/ de la Torre Carrer públic, Francesc Usach, Antoni Pasqual,C/ del Port d’en Perris

45. Joan Flaquer Empúries Joan Ximolau, Joan Garriga, carrer públic

46. Josep Roca C/ de la Torre Penya del Mar, Joan Juli, C/ de la Torre,Bertomeu Feliu

47. Batista Mas C/ de la Torre C/ de la Sorra, hereu Bofill, C/ de la Torre,Llorenç Fornés

48. Pere Pasqual C/ de la Sorra C/ d’en Perris, Jaume Albert, C/ de la Sorra,(C/ Sant Pere) Francesc Sastre

49. Josep Comte C/ del Port Sa Exc. Diego Freixa, C/ Públic, Rafel Julid’en Perris

50. Josep Sastre C/ Torroella C/ de Torroella, Pou Vell, Francesc Gelabert,C/ d’Empúries

51. Jaume Roca C/ de Gràcia Francesc Manegat, C/ Empúries, Pere Joan Costa,C/ de Gràcia

52. Joan Pasqual C/ de la Torre C/ de la Sorra, Llorenç Fornés, de la Torre,Jeroni Balaguer

53. Ramon Bardier C/ de Torroella C/ de Torroella, C/ de Gràcia, Pere Ximinis,Joan Vives

54. Antoni Pomer C/ de Torroella Carrer públic, Sa. Exc. Pere Pau Fornés

55. Joan Juli C/ de la Torre Penya del Mar, Rafel Colomeda,C/ la Torre, Joan Roca

56. Francesc C/ de la Pedrera Josep Sastre, carrer, Garau Saguer, C/ EmpúriesGelabert

57. Josep Bofill C/ de la Torre C7 de la Sorra, Sa. Exc. C/ de la Torre, Bastista MAs

58. Domingo Andreu C/ de la Sorra C/ del Port d’en Perris, Sa. Exc., C/ de la Sorra,Jaume Albert


40 1764


59. Rafel Ferrer Tras (rere) Jaume Plaja, Joan Vigorós, Sa. Exc., l’Esglésiala Iglésia

60. Carlos Camps C/ de Gràcia Francesc Tomas, carrer Gràcia, Rafel Mas, Sa. Exc.

61. Rafel Juli Vora del Mar Francesc Sastre, carrer públic, casa pròpia delsfrares de Gràcia, lo Mar

62. Rafel Juli C/ del Port Sa. Exc., Josep Compte, C/ Port d’en Perris, Sa. Exc.d’en Perris

63. Joan Birba Placeta del Pou C/ de la Pilota, Elisabet Pasqual, Plaça del Pou,la Placeta

64. Esperança C/ del Port Sa. Exc., Rafel Juli, carrer públic,Mornau (d’en Perris) Bernat Molinas

65. Joan Antoni C/ de Gràcia Carreró de les Roques, de Gràcia, Joan Antoni Mas,Sala C7 de la Penya

66. Bertomeu C/ de la Penya C/ de la Penya, Pere Vicens, Josep .... ,Ballesta Francesc Martí

67. Domingo Ros C/ de la Placeta Francesc Sastre, Anna Colomeda, C/ de la Placeta,Francesc Sastre

68. Joan Sastre C/ de les Roques Pere Fàbrega, Jaume Puignau, carreró

69. Jeroni Badia C/ de Torroella Dit carrer, Sa. Exc. C/ de la Riera, Rafel Callol

70. Sabrià Closas C/ Major Dit carrer, hereu Sunyer, C/ de Torroella, la Placeta

71. Pere Dalmas C/ de la Font Pere Vicens, Margarida Pons, dit carrer,BErtomeu Ballesta

72. Francesc Ximinis C/ d’Empúries Pere Ximinis, C/ Empúries, Jaume Dubé,C/ d’Empúries

73. Bernat Poch C/ Major Dit carrer, C/ Torroella, Jaume Puignau

74. Bernat Poch C/ de Torroella Dit carrer, Pere Benet Callol, Camí de la Riera,Pere Ballesta

75. Jaume Albert C/ de la Sorra C/ del Port d’en Perris, Domingo Andreu,camí de la Sorra, Pere Pasqual

76. Diego Feixa C/ del Port Sa. Exc., dit carrer, Josep Compted’en Perris

1765 41


77. Joan Lloberas C/ del Codolar Joan Roca, carreró, Jordi Colomeda,C/ del Codolar

78. Josep Maranges C/ Major Dit carrer, Maria Carreras, C/ de Torroella,Anna M. Hugas

79. Josep Maranges C/ Major C/ de la Placeta, Rafel Molinas, C/ Major, la Platja

80. Josep Maranges C/ Major C/ de la Placeta, Cementiri (davant l’església),C/ Major, Damià Oller

81. Jaume Dober C/ d’Empúries Francesc Ximinis, C/ de la Pedrera, Salvador Sala,C/ d’Empúries

82. Joan Ballester C/ del Codolar C/ de la Torre, Sa. Exc. C7 d’en Bou, C/ Codolar

83. Josep Saguer C/ del Puig Dit carrer, Baldiri Calvet, Sa Exc., Pere Benet Sastre

84. Rafel Maranges C/ de Torroella Dit carrer, C/ Empúries, Miquel Juli, C/ de Gracia

85. Francesc Martí C/ de la Penya Dit carrer, Bartomeu Ballesta, (Joan Anton) C/ de la Font, Sa. Exc.

86. Josep Ballesta C/ de la Penya Casa del convent de Gràcia, dit carrer, Penya del Mar

87. Marc Pau C/ de la Pedrera Garau Saguer, sa. Exc. Joan Coll, dit carrer

88. Pere Puig C/ de la Torre C/ de la Sorra, Francesc Sureda, C/ de la Torre,Joan Saguer

89. Rafel Callol C/ de Torroella Dit carrer, Jeroni Badia, C/ de la Riera, Joan Callol

90. Jaume Puig C/ del Pou Nou Sa. Exc. Anna M. Oliver, dit carrer, Sa. Exc.

91. Joan Callol C/ de Torroella Dit carrer, Rafel Callol, C/ de la Riera,Pere Benet Callol

92. Antoni Oliveras C/ de Gràcia Joan Antoni Mas, dit carrer, Esteve Donjó,Miquel Mas

93. Garau (Grau) C/ d’Empúries Francesc Gelabert, C/ de la Pedrera,Saguer Caterina Guerra, C7 Empúries

94. Jaume Blager C/ de l’Iglesia Sa. Exc. Dit carrer, l’església(Balaguer)

95. Maria Fornés C/ de la Torre C/ de la Sorra, Batista Mas, C/ de la Torrre,Joan Pasqual

42 1766

96. Miquel Pasqual C/ de la Torre Penya de Mar, Pere Sastre, C/ de la Torre RafelColomeda

97. Salvador Sala C/ d’Empúries Jaume Dober, C/ de la Pedrera, Sa. Exc.C/ d’Empúries

98. Rafel Molinas C/ Major Dit carrer, carreró, C/ de Torroella, Bernat Molinas

99. Margarida Callol C/ d’en Bou C/ de la Torre, Pere Sastre, C/ d’en Bou, Jeroni Callol

100. Esteve Donjó C/ de Gràcia Antoni Oliveras, dit carrer, Francesc Rius, Sa. Exc.

101. Pere Glaudis C/ de Gràcia Pere Bou, Sa. Exc

102. Pere Joan C/ de Gràcia Jaume Roca, C/ Empúries, Pere CasademuntCosta C/ de Gràcia

103. Miquel Lleonart C/ de la Placeta C/ de la Pilota, la Placeta, dit carrer, Codolar

104. Miquel Lleonart C/ del Bou C/ de la Torre, Josep Mas, C/ d’en Bou, Pere Sastre

105. Josep Pi C/ de la Sorra C/ del Port d’en Perris, Francesc Sastre,C/ de la Torre, Miquel Morell

106. Pere Ximinis C/ de Gràcia Ramon Mas, dit carrer, carreró de les Roques,Grau Ximinis

107. Pere Callol C/ de la Placeta Francesc Sastre, dit carrer, Rafel Molinas

108. Antoni Masas C/ de Gràcia Joan Masas, C/ d’Empúries, Josep Aimarich,C/ de Gràcia

109. Rosa Casas C/ de la Pilota Josep Paris, Bernat Feliu, dit carrer, C/ del Codolar

110. Rosa Casas C/ de la Torre Sa. Exc., dit carrer

111. Isabel Pasqual C/ de la Placeta C/ de la Pilota, Sa. Exc., C/ de la Placeta, Joan Birba

112. Josep Aimarich C/ de Gràcia Antoni Masas, C/ d’Empúries, Margarida Pujadas,C/ de Gràcia

113. Antoni Pasqual C/ d’en Bou Antoni Flaquer, Francesc Usach,C/ d’en Bou, Joan Flaquer

114. Bertomeu Feliu C/ de la Torre Penya de Mar, Josep Roca, C/ de la Torre, Joan Andreu

115. Miquel Palou C/ d’en Bou C/ de La Torre, Jeroni Callol, C/ d’en Bou,Francesc Usach


1767 43

116. Pere Bou C/ d’en Bou Pubilla Suria, carrer públic, Pere Glaudis,Joan Lloberas

117. Josep Pons C/ Major Dit carrer, Joan Maldonat, C/ Torroella,Pere Maranges

118. Josep Pons C/ de la Penya Dit carrer, Joan Antoni Mas, Antoni Oliveras,Narcís Cruïllas

119. Josep Paris C/ del Codolar Jordi Colomeda, Rosa Casas, dit carrer

120. Jeroni Balaguer C/ de la Torre C/ de la Sorra, Joan Pasqual, C/ de la Torre,Francesc Sureda

121. Pere C/ de Gràcia Pere Joan Costa, C/ Empúries,Casademunt Caterina Casademunt, C/ de Gràcia

122. Margarida C/ de Gràcia Josep Aimarich, C/ Empúries, Francesc Manegat,Pujadas C/ de Gràcia

123. Josep Ribas C/ Empúries Pubilla Giralt, C/ de la Pedrera

124. Maria Andreu Empúries (veïnat) Josep Planas, carrer, plaça i Anna Maria Varés

125. Anna Maria Empúries Josep Planas, F. Andreu, plaça, carrerVarés

126. Josep Planas Empúries Salvador Clotas, la Muralla, F. Andreu, carrer

127. Salvador Empúries Bernat Poch, la Muralla, Josep Planas, carrerClotas

128. Bernat Poch Empúries Martí Roure, la Muralla, Salvador Clotas, carrer

129. Francesc Roure Empúries ell mateix, Bernat Poch, carrer

130, 131. Bernat Empúries El Castell, la Muralla, Juli, carrer Corominas

132. Joan Juli Empúries Carrer, pati, carrer

133. F. Garriga Empúries Pere Pau, la Plaça, C/ del Pou, anton Flaquer

134. Pere Pau Albert Empúries Francesc Roure, Antoni Marisch, Rec del Molí,carretera


44 1768


135. Anton Empúries Josep Bofill, carrer, Pere Pau Albert, ell mateixAimarich

136. Josep Bofill Empúries Ell mateix, Antoni Aimarich, A. Rabassa

137. Bernat Merla Empúries Cementiri, Maria S. Josep Bofill, Josep Hortas

138. Pere Fàbrega Empúries La Muralla, carrers

139. Josep Hortas Empúries Carrer, Rabassa, la Muralla

140. Rafel Molinas Empúries Josep Hortas, carrer, Rafel Dalfó, la Muralla

141. Rafel Dalfó Empúries Rafel Molinas, carrers

142. Antoni Culina Empúries Rabassa, Pau Pont, carrers

143. Rafel Torrent Empúries Carrer, casa espatllada, la Muralla

144. Pere Oms Empúries Ell mateix, camí públic, Muralla

145. Miquel Geli Empúries Carrer, quirc Hortal, Muralla, Placeta

146. Quirc Hortal Empúries Carrer, viaró, Muralla, Miquel Geli

147. Bernat Sala Empúries Carrer públic, casa espatllada

148. Pau Pont Empúries Rafel Molinas, Antoni Puig, carrer

149. Antoni Puig Empúries Antoni Aimarich, ell mateix, carrer, Pau Pont

150. Josep Ximolau Empúries Pere Pau Albert, Joan Flaquer, carrer

151. Joan Borrell Empúries Carrer, patis

152. Joan Vives Veïnat de Vilanera Ell mateix

153. Joan Vives Veïnat de Vilanera Carretera, ell mateix

154. Joan Vives Veïnat dels Recs Ell mateix

155. Francesc Veïnat dels Recs Ell mateixPerramon

156. Francesc Puig Veïnat dels Recs Ell mateix

1769 45

157. Isidre Pou Veïnat dels Recs Ell mateix

158. Ramon Gispert Veïnat de les Corts Ell mateix

159. Francesc Veïnat de les Corts Ell mateixPerramon

160. Abdon Veïnat de les Corts Francesc Perramon, ell mateixSabater

161. Josep Pou Veïnat de les Corts Ell mateix

162. Comú de la Veïnat de les Corts Ell mateixUniversitat

163. Jeroni Ferrer Veïnat de Cinclaus Ell mateix

164. Jaume Veïnat de Cinclaus Ell mateixPuignau

165. Josep Batlle Veïnat de Cinclaus Camí públic, ell mateix

166. Rafel Molinas Veïnat de Cinclaus Jaume Puignau, ell mateix, camí públic

167. Rafel Molinas Veïnat de Cinclaus Camins públics, Josep Maranges, ell mateix

168. Jaume Veïnat de Cinclaus Plaça, Bernat Poch, carrers públicsPuignau

169. Francesc Veïnat de Cinclaus Camins públics, Josep Batlle, ell mateixSastre

170. Francesc Veïnat de Cinclaus Camins públics, plaça i ell mateixSastre

171. Francesc Vora la Mar Carrer públic, Antoni Pau, la marSastre

172. Francesc Veïnat de Cinclaus La mar, carrers públics, Onofre SastreSastre

173. Francesc Veïnat de Cinclaus Carrers públics, Sabrià ClosSastre

174. Josep Sastre Veïnat de Cinclaus Carrers públics, Sabrià ClosGener


46 1770

1771 47

A partir del número 123 ja no coincideixen més les dues còpies delCadastre de Patiño. Les finques urbanes de la segona còpia variende propietari, a més d’ampliar el nombre de finques. Es relacio-nen tot seguit els noms dels propietaris de la còpia que no va nu-merada en l’original. Apareixen per primera vegada el carrer delHorts i el de les Moles, prova de que l’Escala anava creixent.

Esteve Oliveras, Sobre la FontDomingo Rius, C/ de GràciaAndreu Bertomeu, C/ GraciaMaria Puig, C/ de GràciaFrancesc Manegat, C/ de GràciaFeliu Mata, C/ de la TorreAntoni Puig, C/ de TorroellaSalvi Ximinis, el PedróFrancesc Saguer, C/ RieraDamià Oller, C/ MajorDamià Oller, C/ del Pou NouJoan Ballesta, C/ de la RieraJoan Ballesta, C/ de la RieraIsidre Reglar, C/ MajorBernat Mateu, C/ de la PilotaJoan Vigorós, C/ dels HortsJoan Roca, C/ de la TorrePere Sastre, C/ de la TorreBernat Lleal, C/ del PerolMiquel Masas, C/ del PerolFrancesc Molinas, C/ del Port d’en PerrisCaterina Quintana, C/ d’en BouFrancesc Sureda, C/ de la TorreMiquel Morell, C/ de la SorraJoan Casadevall, C/ de la SorraJeroni Callol, C/ d’en BouRafel Colomeda, C/ d’en BouRafel Colomeda, C/ de la TorreRafel Colomeda, C CodolarRafel Colomeda, C CodolarJaume Andreu , C/ de la TorreJoan Morés, C/ d’en BouFrancesc Súria, C/ de les MolesJosep Ribas, C/ del Pou NouMaria Andreu, C/ del Pou Nou

VEÏNAT D’EMPÚRIES

Maria VarésJosep PlanasSalvador ClosBernat PochFrancesc RouraBernat CorominasJoan JuliGarrigaPere AlbertAntoni AimerichJosep BofillBernat MorlàPere FàbregasJosep Ortàs Rafel MolinasRafel DalfóAntoni CotinaRafel TorrentPere OmsMiquel GeliQuirze BarolBernat SalaPau PonçAntoni PuigJosep XimolauJoan Borrell

VEÏNAT DE VILANERA

Joan VivesJoan Vives

VEÏNAT DELS RECS

Joan VivesFrancesc PerramonFrancesc PuigIsidre Pou

VEÏNAT DE LES CORTS

Ramon GispertFrancesc PerramonAbdon SabaterJosep Pou

VEÏNAT DE CINCLAUS

Geroni FerrerJaume PuignauJosep BatlleRafel MolinasJaume PuignauFrancesc Sastre

48 1772

1773 49

4. LA CREACIÓ DE CENSALS PEL FINANÇAMENTDE LA UNIVERSITAT I LA GUERRA

Amb la lectura dels llibres de protocol notarials consultables a l’Ar-xiu Històric de Girona, un dels arxius amb més metres lineals de-dicats a aquesta tipologia documental, podem entreveure la petitahistòria del dia a dia que ens mostren les notícies dels particularsque visitaven un notari per donar fe de les compres, contractes,herències, censals, capítols matrimonials, arrendaments, inventa-ris... i una llarga llista de documents varis que necessitaven al llargde la seva vida. Aquests actes, anotats en pàgines i pàgines de lli-bres enquadernats de pell, escrits a ploma per escrivents profes-sionals, amb lletra més o menys entenedora, van entrelligant fetssingulars i particulars amb els grans esdeveniments de la històriai ens acosta a la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

A l’Escala no sempre hi ha hagut un notari i si volem conèixer fetsde la vila hem d’anar espigolant notícies a diversos notaris de di-ferents poblacions properes com l’Armentera, Sant Pere Pescador,Verges, Torroella de Montgrí o bé més allunyades com Girona,Barcelona o Castelló d’Empúries com és el cas de la documenta-ció que us presentem. Forma part dels manuals del notari PereHeras i ens dóna notícies de la gran quantitat de censals que esvan instituir per diversos prohoms de l’Escala per tal de fer fronta les despeses ocasionades per la guerra, la fortificació de la po-blació o la manutenció de tropes. Els membres del Consell enaquells anys eren Dídac Mornau, Pere Benet Sastre, Anton CasasBatlle, Rafel Colomeda, Guerau Saguer, Rafel Molinas, Josep Ma-ranges, Pere Maranges i Lleal, Antoni Flaquer, Bernat Poch i JosepMas. En altres anys apareixen també anomenats Ciprià Closas,Francesc Saguer, Jaume Puignau i altres. La major part dels es-crits són encara en llatí, tot i que també apareix algun escrit encatalà, com un resum del 1710 en que es reclamen 1400 lliuresbarceloneses manllevades a Pere Maranges i a Rafel Molinas enmajor nombre per tal de pagar la resta de la contribució que deula Universitat del Port de l’Escala per pagar als Ministres de l’e-xèrcit de les dues Corones, per hostatjar tropes de Carles III, amés del pagament del quarter que era a l’Escala. (Ca 1559 fol. 6).

“Que atés necessita dita universitat 1.400 lliures barceloneses perapagan tant lo que está devent de resta de la contribució y demesque en la campanya passada la dita universitat ha pagat als Minis-tres del Exercit de las dos Coronas en lo present any? y ha de es-menar a algunas personas que per dita universitat concorregueren

50 1774

a any i dia paga i com y tambe per vº del quartel que actualmentes en la Escala de las tropas de sa Majestat Chatolica Don CarlosTercer que Deu guardi ço es pera pagar la Estansilla al Comandant”.

O també en un document del 1714 es fa una auditoria dels cen-sals morts6 efectuats entre 1709 i 1714 realitzats pels membresdel Consell abans esmentats, per una suma superior a les qua-ranta mil lliures, en presència de Nicolau Buscall “el Calculador”.(Ca. 1563 fol. 162r-164r)

Altres actes per finançar la guerra d’aquells anys de l’Escala, ésl’exemple concretament el 23 d’octubre de 1710, de recollir 22lliures 9 sous i 7 denaris, monedes de Barcelona, que havia de re-alitzar Francesc Boher, Receptor del General de la Guerra de la vilade Figueres i que en el seu lloc nomena a Francesc Dombis boti-guer de roba i teles de Figueres que ve al Port de l’Escala i Fran-cesc Sastre, jove botiguer, que l’assisteix. (Ca. 1980 fol. 261).Seguidament d’aquesta notícia n’hi ha una altra en que se’ns in-forma que reunits a la torre de la Bombardaria d’Empúries (nomamb què es coneixia la fortificació de Sant Martí d’Empúries), An-toni Casas cirurgià d’Empúries, demana de no ser insaculat com acònsol al·legant que pateix malaltia. Tot seguit, en el mateix ma-nual, trobem exemples com es finançava la Universitat del Port del’Escala amb els diversos arrendament de serveis, com l’arrenda-ment del quinzè del mar durant un any, fet a Josep Saguer, mari-ner; el de l’aiguardent, cartes, peix salat, fruita seca i bacallà quel’arrenden a Pere Maranges, especier, o el quinzè de grans arren-dat a Josep Maranges negociant, entre d’altres. (Ca. 1980)7.

***PERE GAI és autor del capítol 1: Marc general de la Guerra de Successió.El Decret de Nova Planta i el Cadastre de Patiño.

MIQUEL D. PIÑERO és autor del capítol 2. Les Fortificacions a Empúries il’Escala durant la Guerra de Successió.

LURDES BOIX és autora del capítol 3: El Cadastre de Patiño de 1716.Transcripció de les finques rústiques i urbanes de l’Escala.

MARIONA FONT és autora del capítol 4: La creació de censals pel finan-çament de la Universitat durant la Guerra de Successió.

1775 51

6. Censal mort és l’obligació redimible de pagar una pensió anual a una persona ials seus successors en virtut d’un capital rebut per aquell qui la contreu.7. Agraïm a Josep Barris, arxiver de Roses, les notícies sobre l’Escala als protocolsnotarials de l’Arxiu Històric de Girona.

52 1776

L’antiga Casa Gran, a la punta de l’Olla, amb la muntanya de Montgó i la torrehomònima al fons. Foto: Josep Esquirol. AHE.

fulls d'història local 102

Documents